Page 1

Església

d Urgell

“Aran me fecit”

# 474 - GENER 2019


Església d Urgell Índex LA CAIGUDA DE LA NATALITAT: LA CAUSA DE LES CAUSES DE LA CRISI

6

Mn. Ignasi Navarri

EL DRET A LA MOBILITAT

11

Mn. Eduard Salinas

5

L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN D’ARTIES ACULL L’EXPOSICIÓ “ARAN ME FECIT”

6

RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL OFERTA A LES AUTORITATS I AL POBLE D’ANDORRA

11

MEMÒRIA DE L’ANY 2018 A LA DIÒCESI D’URGELL

14

MN. JOAN DOMÈNECH, CRISTIÀ RADICAL I HOME PROVIDENCIAL DEL SEGLE XX Joan Pous

16

16

COMUNICAT FINAL DE L’ENCONTRE DE BISBES CATÒLICS A TERRA SANTA

20

UNA MEMÒRIA DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA A CATALUNYA Mons. Joan-Enric Vives

22

JOVES D’URGELL PARTICIPEN A LA TROBADA EUROPEA DE TAIZÉ A MADRID

24

BELLESA I FE, DE LA MÀ D’UN ART AL SERVEI DEL CULTE

28

Mn. Jaume Mayoral

NECESSITAT DE PERTINENÇA Mn. Enric Prat

UN OCEÀ D’EMOCIONS (VI): LA COMPASSIÓ, LA UNITAT AMB L’ALTRE Dr. Francesc Torralba

SANT ANTONI DEL SEGLE XXI Mn. Ramon de Canillo

DIETARI

24

4

34 35 36 38

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes” (Tit 2,11)

L

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

a joiosa festa de l’Epifania ens convida a encaminar-nos, com els Mags, a l’esplèndida aventura de viure la fe amb alegria i deixant que la llum de l’estrella de Jesús guiï sempre els nostres passos, i ens porti a comprometre la vida al servei d’aquest Déu nascut pobre amb els pobres. Aquesta revelació que Déu vol salvar la humanitat, i no només uns pocs, sinó tots, és un estímul a renovar la nostra confiança en l’ésser humà, a qui Jesús, el Fill de Déu, assumint la nostra naturalesa, ha donat salvació i vida nova. L’Epifania ve a omplir de llum i d’esperança la nostra història humana que desemboca en la vida per sempre, i dóna dignitat a les persones. Per Jesús, tota persona, home o dona, és germà seu, germà del Fill de Déu, i gaudeix d’una gran dignitat. Del Nadal i l’Epifania n’ha de néixer el compromís per un futur millor per a totes les persones i els pobles, un futur de justícia i de llibertat, de pau i de dignitat. Hem iniciat un any nou que ens ha de renovar. Hem acabat un any i girem full al calendari. Tantes coses que han passat i que haurem viscut... d’alegria i de problemes, de família, de treball, de política, de frustracions i d’esperances, de joies i de creus, de difunts que enyorem i d’infants que estrenen la vida... Estem convidats a posar-ho tot en mans de Déu, l’any que se n’ha anat i el 2019 que ja és aquí, perquè Jesús, que és Senyor de la història, tingui compassió de tots nosaltres, de la humanitat sencera. Tot cristià és un intercessor. Encomanem tot el món al Senyor, perquè perdoni els pecats, guareixi les ferides, ens restauri i ens salvi, i sobretot ens concedeixi la seva gràcia i la seva benedicció per a “recomençar de nou”, refent l’aliança d’amor amb Déu, i acollint

el seu Regne, que no deixa mai d’arribar i de créixer, encara que no ens n’adonem. Visquem aquest nou any amb abandó en les mans de Déu, humilitat, acollida del do de Déu, acció de gràcies, i esperit de servei que duri tot l’any! La fecunditat de la nostra vida no està en acumular anys, o en la productivitat, sinó en el fet de servir, de treballar amb el Senyor i per al Senyor. “Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor”, deia Sant Pau (Rm 14,8). Aquesta és la font de la nostra joia i de la nostra pau cristianes. Som el seu poble, sempre serem útils a Déu, fins quan estiguem aparentment sense forces per a fer tant o igual com potser fèiem abans, o perplexos perquè la realitat és difícil de comprendre i abastar. Al llarg de tot l’any, animem-nos a donar-ho tot i a donar-nos del tot, sense condicions, com els Mags, que es posaren de pressa en camí i cercaren la llum i la veritat, a través de la natura, de l’Escriptura i del poble de Déu. El Papa Francesc, a “Gaudete et Exsultate” (cap. III), proposa la caritat com a centre de tot ja que l’amor és el gran protocol (Mateu, cap. 25, i les Benaurances són com l’ADN del cristià), amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer el camí de la santedat. Que la seva proposta de “combat, vigilància i discerniment” amb aguant, paciència i mansuetud, amb alegria i sentit de l’humor, amb audàcia i fervor, i vivint en comunitat i amb pregària constant, siguin el nostre distintiu al llarg de tot l’any que hem començat.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

La caiguda de la natalitat: la causa de les causes de la crisi

Q

uan encara són ben vius en nosaltres els missatges del dia de Nadal (“Avui ens ha nascut un Salvador…”; “Un infant ens ha estat donat…”) i els de la solemnitat de la Maternitat de la Mare de Déu, el primer dia de l’ any (“Trobareu Maria i Josep amb el nen a la menjadora...”), es fa escaient reflexionar sobre les dades que el juny de 2018 feia públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tot constatant, una vegada més, la progressiva caiguda de la natalitat. Durant la primera meitat del 2018 es van registrar 179.794 naixements de residents a Espanya, la pitjor dada des de l’any 1941. En el mateix període, el nombre de defuncions fou 226.384. La natalitat sota mínims i la mortalitat a nivells màxims. Actualment neix a Espanya la meitat de nadons que a mitjan dels anys 70, quan es registraven si fa no fa uns 340.000 naixements i unes 160.000 defuncions l’any. Ja són moltes les veus que assenyalen la progressiva davallada de la natalitat com la causa de les causes de la crisi. Entre aquestes veus hi ha la d’Alejandro Macarrón Larumbe, autor d’un llibre força suggeridor: “Suicidio demográfico en Occidente y medio mundo: ¿A la catástrofe por la baja natalidad?” (abril 2017). És bo preguntar-nos per les causes que ens han dut a aquesta situació. Sovint només s’analitzen les conseqüències, i les conseqüències acostumen a ser previsibles i evidents. És més difícil i feixuc analitzar les causes. Cóm hem arribat a aquesta situació? S’ha de reconèixer que fa ja una colla d’anys que impera el que 4

Església d’Urgell

podríem anomenar “la cultura de la separació”, que ha anat derivant en una mentalitat antinatalista. Es va començar separant Déu de l’home, l’amor de la sexualitat i la sexualitat de la procreació. Tot això ha anat donant pas a una mentalitat antinatalista. Aquestes causes no s’acaben de dir de manera clara perquè són d’ordre moral, i tot allò que és d’ordre moral no és considerat científic i, per tant,

econòmic no podia prescindir del valor de l’home i, per tant, del valor de la vida; i que el desenvolupament havia de ser integral per a l’home i no només material. De fet, a “Caritas in Veritate” Benet XVI exposa amb una gran claredat i racionalitat extrema el fet que la conseqüència del no respecte a la vida i a un desenvolupament integral de l’home ha generat una forma de nihilisme i un allunyament de la cul-

Actualment neix a Espanya la meitat de nadons que a mitjan dels anys 70, quan es registraven uns 340.000 naixements l’any.

es prefereix no parlar-ne. I s’opta pel silenci. Ho afirmava clarament el Papa Benet XVI en la seva Encíclica “Caritas in Veritate”: “l’origen d’aquesta crisi és de caràcter moral: s’ha negat la vida”. En el primer capítol de “Caritas in Veritate”, Benet XVI recorda dues Encícliques del Pau VI: “Populorum Progressio” (1967) i “Humanae Vitae” (1968). Ja fa més de 50 anys, l’avui Sant Pau VI suggeria profèticament que una lògica de desenvolupament

tura contemporània de tota forma de veritat o de principi de referència. Aquest reduccionisme ha influït en l’economia, les finances i la política, fins al punt d’ aconseguir una forma d’autonomia moral que s’ha convertit en enemiga de l’home. No es pot prescindir de la persona humana. El mateix passa amb un tema tant actual com és l’ecologia. És erroni pensar que es pot prescindir de la persona humana per preservar la Creació. No és possible. L’home i


la dona són el centre de la Creació. Això sí, cal educar i conscienciar la persona humana perquè es comporti com a administrador i servidor de la Creació, i no com a amo i senyor. Cal una ecologia humana (Sant Joan Pau II) o una ecologia integral (Papa Francesc). Em ve ara al pensament aquella frase lapidària de Pitàgoras: “Eduqueu el nen i no serà necessari castigar l’ home”. Quanta veritat! Quanta raó! Nosaltres veiem només la punta de l’iceberg. Un bon mariner ha de tenir en compte l’amplitud i l’abast d’allò que no es veu. La crisi general (i l’econòmica, en particular) que vivim no rau fonamentalment en l’ús equivocat d’instruments financers per part de banquers, polítics o financers. Aquesta crisi té el seu origen en el fet de que hem negat la vida, no hem tingut fills; i a més a més de no tenir-los, fins i tot no els hem deixat néixer, i per tant hem reduït el creixement de la població per sota dels ritmes naturals, penalitzant greument el creixement econòmic, el desenvolupament, el benestar… En una paraula: el futur. Almenys s’haurien de deixar néixer les criatures concebudes. Fa anys es pensava que no tenir fills ens faria més rics i gaudiríem d’un més gran benestar, i ha succeït exactament el contrari: no tenir fills ens ha empobrit i hem pintat de negre el nostre propi futur. Tanmateix, la recuperació d’una mentalitat natalista no és fàcil. És veritat que els estímuls econòmics i laborals poden ajudar, però és qüestió sobretot de principis. El Papa Francesc, a l’homilia de la solemnitat de la Mare de Déu, afirmava: “un món on la tendresa materna quedi relegada a un mer sentiment podrà ser ric en coses materials, però no en futur”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA es del començament dels moviments migratoris del món contemporani, l’Església ha acompanyat aquesta realitat. “A la mobilitat humana li ha de correspondre la mobilitat de l’Església”, deia Pius XII. En aquest temps, l’Església es fa emigrant amb els emigrants, en tants sacerdots, religiosos i religioses que van acompanyar els emigrants en l’aventura migratòria, en congregacions religioses que van ser fundades amb la demanda de la Santa Seu de poder atendre’ls i acompanyar-los. Així, les Diòcesis d’origen i les de destí es posen en marxa per organitzar l’atenció pastoral i assistencial a aquests milions de persones que es desplacen buscant una vida millor. Després de la II Guerra Mundial, des de la realitat dels refugiats, desplaçats i emigrants a causa del conflicte, Pius XII promulgà la Constitució Apostòlica “Exsul Familia”, considerat el primer document específic sobre migracions del Magisteri eclesial. “Exsul Familia” afirma el dret natural i fonamental de cada home a usar els béns materials de la terra, ja que són creats per Déu per a tots els homes i dones. Aquest principi doctrinal és el que donarà origen a un principi bàsic de la Doctrina Social de l’Església denominat “el destí universal dels béns”. L’any 2000, les Nacions Unides va establir el 18 de desembre com el Dia Internacional del Migrant. El seu objectiu: conscienciar sobre alguna cosa tan inherent a l’individu com ho és el dret a la mobilitat i reivindiL DRET A LA car la importància que aquest pugui ser exercit en qualsevol àmbit i lloc MOBILITAT del món, garantint així la dignitat dels que decideixen abandonar els seus llocs d’origen, independentment de la raó que els porti a fer-ho. Segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), el 2015 havia 244 milions de migrants internacionals. Aquesta xifra és l’equivalent al 3,3% de la població mundial i suposa un increment força considerable respecte dels 155 milions registrats l’any 2000. Quan parlem de migrants, és freqüent pensar només en aquelles persones que abandonen el seu país d’origen per dirigir-se a un altre on millorar les seves condicions de vida. No podem oblidar el moviment migratori més complex i preocupant d’aquest segle XXI: el dels refugiats de Síria. En 2016, 22,5 milions de persones al món eren sol·licitants d’asil i refugi, el 51% dels quals eren menors de 18 anys. Migrants, desplaçats interns i refugiats: tots ells suposen una xifra global de gairebé mil milions de persones en moviment. Darrere d’aquesta xifra aclaparadora hi ha mil milions de històries de persones que han deixat enrere el lloc en el qual van néixer per fugir de la violència, els conflictes, la inseguretat alimentària, emergències o les conseqüències del canvi climàtic. Cal defensar el dret a migrar, al refugi i l’asil, a desplaçar-se per tenir més i millors oportunitats econòmiques o educatives i, per descomptat, per sobreviure. I dins d’aquest procés, també hem de denunciar, des de la fe que ens uneix com una sola família, que no es pot criminalitzar el refugiat, l’emigrant, el desplaçat, amb polítiques de contingut xenòfob i racista. Mn. Eduard Salinas Muñoz

D

E

Església d’Urgell

5


“Aran me fecit” L’església de Sant Joan d’Arties acull fins al 27 d’abril una àmplia exposició sobre el patrimoni sacre aranès

El Vicari general d’Urgell, Mn. Mauri (tercer per la dreta), va presidir la inauguració de la mostra “Aran me fecit”. A la pàgina següent, anvers i revers del Crist d’Escunhau (Museu de la Vall d’Aran). / (Fotos: Conselh Generau d’Aran).

6

Església d’Urgell

L’

església de Sant Joan d’Arties acull fins al 27 d’abril l’exposició “Aran me fecit. Des mèstres constructors ara recèrca deth patrimòni sacre”, una àmplia mostra sense precedents sobre el patrimoni artístic, arquitectònic i cultural de les esglésies de

la Vall d’Aran des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. L’exposició es va inaugurar el 30 de novembre en un acte presidit pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; i el Vicesíndic i Alcalde de Naut Aran, Magnf. Sr. César RuizCanela. Entre els assistents hi eren,


entre d’altres, l’Arxiprest de Vall d’Aran, Mn. Pere Balagué; l’Alcalde d’Arties, David Torres; el Dr. Josep Lluís i Ginovart; degà d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC); Jèp de Montoya Parra, President de l’Institut d’Estudis Aranesos; i Elisa Ros, historiadora de l’art i responsable de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran, a més de coordinadora del catàleg de l’exposició. Església a església, poble a poble, als diferents plafons informatius que integren l’exposició es mostren la planta i l’alçat d’un total de 42 edificis, l’entorn paisatgístic de l’indret on estan ubicats, i els elements arquitectònics i els béns mobles més destacats del patrimoni artístic de cadascun, ja siguin objectes d’art sacre o bé elements per a la celebració del

A l’exposició es mostren la planta i l’alçat de 42 esglésies i ermites i els elements més destacats del patrimoni artístic i arquitectònic de cadascuna culte. També s’inclouen referències a algunes de les més destacades tradicions populars i festes religioses de la vall que hi estan vinculades. Completen l’exposició objectes de diversa índole provinents de les Parròquies d’Aran: campanes, rellotges de campanar, indumentària religiosa, lipsanoteques o escultures en fusta que són rèplica d’importants obres als originals de les quals es troben en l’actualitat exposades a diferents museus. Així mateix, l’exposició ha permès retornar, de manera tem-

poral, la talla gòtica de Sant Joan Baptista a l’església d’Arties, d’on va sortir a principi del segle XX. “Aran me fecit” ha estat organitzada per l’Àrea de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran i el Museu de la Vall d’Aran i ha comptat amb la plena col·laboració del Bisbat d’Urgell així com amb la participació científica de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira Virgili, del grup de recerca PatriArq i de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, sota la direcció del Dr. Josep Lluís i Ginovart, acompanyat d’altres professors i dels seus alumnes, que, mitjançant l’aplicació de les darreres tecnologies digitals, han generat la documentació gràfica i els estudis acadèmics sobre les diferents esglésies de la mostra. Documentació i Església d’Urgell

7


A dalt, a l’esquerra, reproducció en fusta del Sant Diaca de Tredòs (grup de Comenge, ca. 1300), l’original del qual es troba al MNAC. A sota, detall de la portalada de l’església gòtica de Sant Esteve de Betren. A la dreta, a dalt, aspecte de l’exposició instal·lada a l’església de Sant Joan d’Arties. A sota, detall de la maquinària del rellotge de Santa Maria de Vilamòs, datat el 1713. / (Fotos: Conselh Generau d’Aran).

estudis que es troben àmpliament reflectits al catàleg, de manera que s’ofereix per primer cop una visió global del patrimoni sacre aranès. El catàleg s’obre amb els pròlegs del Mgfc. Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. JoanEnric Vives, i un text de presentació de Jép de Montoya. El contingut que segueix a continuació es divideix en tres apartats: estudis sobre el context històric i la història de l’art; estudis de les escoles d’arquitectura de les Universitats Rovira i Virgili i Internacional de Catalunya i del grup de recerca Patriarq; i la planimetria i dibuixos de planta i alçat de les 42 esglésies i ermites estudiades, amb 8

Església d’Urgell

fotografies dels elements artístics i arquitectònics més destacats en cada cas. El volum, de 369 pàgines i editat en aranès, es completa amb una àmplia relació de les fonts documentals i de la bibliografia emprada, a més de quatre apèndixs on es recullen les traduccions al català, castellà, francès i anglès del text original. “Aquestes esglésies dedicades al culte catòlic, a més d’aixoplugar-hi els fidels per a les celebracions, foren decorades per a fer transcendent l’espai arquitectònic i, a través d’elles, apropar l’infinit a nosaltres i nosaltres a l’infinit. Els pintors i escultors feren accessible l’inaccessible, varen fer concret l’abstracte,

tot conservant la transcendència i el misteri”, escriu l’Arquebisbe JoanEnric al principi del seu pròleg per al catàleg de l’exposició. I continua recordant un paràgraf del discurs que Pau VI va adreçar als artistes: -“Us necessitem. El nostre ministeri té necessitat de la vostra col·laboració, perquè, com sabeu, el nostre ministeri té com a finalitat fer accessible, comprensible i també convincent el món de l’esperit, de l’inefable, de l’invisible, de Déu. En aquesta operació que transvasa el món invisible en formes accessibles i intel·ligibles, vosaltres sou uns vertaders mestres. El vostre art i la vostra missió és pròpiament aquella


de copsar des del cel de l’esperit els seus tresors i revestir-los de paraula, de color, de formes i d’accessibilitat. Vosaltres teniu la prerrogativa de fer, al mateix temps, accessible i comprensible el món de l’esperit i conservar a la vegada la seva inefabilitat, el sentit de la seva transcendència i el misteri que l’acompanya”. Mons. Vives continua el pròleg fent notar que “l’itinerari d’aquesta producció artística ens dóna una lliçó important: el futur no es construeix oblidant el passat, sinó encadenant etapes successives de la història. Les arrels profundes d’una comunitat són les que donen fortalesa al present per no sucumbir a la banalitat ni a les utopies passatgeres, d’aquells que es pensen que un món nou comença amb ells, prescindint del passat. Els arrelaments profunds donen aquella saba que dignifica, comporta confiança i aporta la capacitat creativa per a endinsar-se amb encert cap al futur”. El catàleg, conclou l’Arquebisbe d’Urgell, “és també una invitació a les joves generacions per tal que sàpiguen gaudir i valorar l’esperit dels nostres avantpassats, que ens deixaren aquesta petjada artística, que ara tots admirem. I alhora ens aboca a la contemplació de la bellesa de totes aquestes obres, que ens uneix a tots, i que com en un mirall hi veiem reflectida la nostra identitat. [...] La bellesa és un llenguatge intel·ligible, que entendreix el cor, fascina la ment i ens enlaira de la quotidianitat. Per això diem que el que pot encetar el camí de la pau, la reconciliació dels pobles i de les civilitzacions és la bellesa. Ella és el gran llenguatge universal”. Universitat Internacional d’Iuèrn En relació amb l’exposició, el Conselh Generau d’Aran va organitzar unes jornades de la Universitat Internacional d’Iuèrn entre els dies 25 i 27 de gener, amb l’objectiu de tractar en profunditat les esglésies de la Vall d’Aran i fer-ne difusió. Les jornades

Imatge de Sant Joan Baptista, retornada temporalment a l’església de Sant Joan d’Arties. / (Foto: Conselh Generau d’Aran).

comptaren amb la col·laboració de les Universitats de Navarra, Rovira i Virgili i de Barcelona; a més del Bisbat d’Urgell, els Museus de la Vall d’Aran i el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Escola d’Arquitectura de la UIC Barcelona. Intervingueren com a ponents destacats coneixedors de l’arquitectura i la història de les esglésies i de l’evo-

lució que han experimentat al llarg dels segles. Així mateix, es visitaren algunes de les esglésies i santuaris de la vall i es donaren a conèixer els trets destacats d’aquesta investigació, els mètodes de treball, els elements arquitectònics i de simbologia dels temples, i la manera com aquests elements han anat evolucionant al llarg de la història. Església d’Urgell

9


10

Església d’Urgell


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir el 19 de desembre al migdia al Palau Episcopal la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra, a la qual van assistir els màxims representants de les més altes institucions del Principat i de tots els estaments de la societat andorrana. Entre els assistents a la recepció hi eren el Síndic General i la Subsíndica General, M. I. Sr. Vicenç Mateu i M. I. Sra. Mònica Bonell; el Cap del Govern d’Andorra, M. I. Sr. Antoni Martí, acompanyat per diversos Ministres del seu gabinet; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall;

ques i econòmiques andorranes. En representació de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell hi han assistit l’Alcalde, Excm. Sr. Albert Batalla, acompanyat de la segona Tinent d’Alcalde, Sra. Anna Vives. Després del discurs del Copríncep Episcopal i atès que enguany es compleixen les noces d’argent episcopals

de Mons. Vives, el Cor dels Petits Cantors d’Andorra va obsequiar-lo, i a tots els presents, amb un breu recital de nadales, i tot seguit clogué l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra. Transcrivim a continuació el discurs íntegre de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep.

El Cor dels Petits Cantors d’Andorra va cloure l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra el President del Tribunal Constitucional d’Andorra, M. I. Sr. Dominique Rousseau; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande. També hi van assistir els Presidents dels grups parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals així com una àmplia representació dels Consellers dels set Comuns; a més de l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre d’altres membres de la Cúria diocesana; i nombroses personalitats de les entitats socials, políti-

A la recepció van assistir els representants de les principals institucions i entitats del Principat, a més de l’Arxiprest de les Valls (a l’esquerra) i altres membres de la Cúria diocesana. A sota, Mons. Vives envoltat dels cantaires del Cor dels Petits Cantors d’Andorra, amb la seva directora, Catherine Metayer (a la darrera fila, a l’esquerra). Església d’Urgell

11


Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra Un any més ens retrobem al voltant de la celebració de les festes de Nadal per rememorar el misteri de Déu fet home. Misteri en què es manifesta la generosa estimació de Déu cap a la humanitat però també cap a cada persona en la seva concreta i particular existència, perquè Nadal és el millor anunci d’esperança per a cadascun de nosaltres. Cada persona té la seva pròpia dignitat que tothom ha de respectar i mai menystenir. L’ésser humà no pot ser mai objecte de rebuig, de menyspreu, d’indiferència o de banalització. Aquest 2018 hem commemorat amb molta joia el 25è. aniversari de la Constitució del nostre Principat d’Andorra, que va donar un impuls molt gran al país i ens va assentar amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. La Constitució Andorrana és el text legal en el qual es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l’Estat, els límits i les facultats de l’Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. Celebrem els valors que ens han permès arribar on som: Estat sobirà i Estat de Dret, però també Estat de pau i de savis equilibris, defensor dels Drets Humans (acabem de celebrar el 70è. aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans) i exemple de pervivència al llarg dels segles, a pesar dels temps convulsos que sempre han acompanyat l’esdevenir de la història, i en els que Andorra sempre ha sabut mantenir-se prudent i indemne. La Constitució de 1993 és el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Avui podem estar orgullosos de la nostra Llei fonamental, que és llei de lleis. És exponent d’un gran moment d’“encontre”, de trobament, entre Poble i Coprínceps, Comuns i Govern, institucions i ciutadans, nacionals i estrangers legalment residents, sobirania pròpia i obertura a les altres nacions, encontre fecund de drets i de deures per part de tots. Aquell gran pacte social ha de continuar inspirant-nos avui. Coneguem la Constitució del Poble Andorrà, apliquem-la amb seny, defensem-la perquè fixa i promou els drets de tots els andorrans. La Constitució de 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer. “Virtus, Unita, Fortior”. Fonamentats en la confiança i la unitat podrem afrontar tots els reptes que el futur ens obri, i continuarem aportant la nostra singularitat com a Poble al costat i col·laborant amb les altres Nacions de la terra. Mirant cap endavant, el proper any 2019 celebrarem el 600 aniversari del Consell de la Terra (de 1.419), antecessor de l’actual Consell General, gràcies al Decret concedit pel Bisbe d’Urgell Francesc de Tovia l’11 de febrer de 1419, i ratificat mesos més tard per Joan I, Comte de Foix, amb la finalitat que els andorrans poguessin elegir alguns representants que tinguessin cura dels assumptes de les Valls. Aquesta Institució fou llavor

de l’actual Consell General i és exemple històric d’una incipient democràcia que culminaria 6 segles més tard en l’actual òrgan legislatiu. Aquests 600 anys de vida ininterrompuda converteixen el nostre Parlament d’avui en un dels més antics d’Europa, potser actualment el segon després de Westminster, i ens n’hem de sentir orgullosos. Efectivament, aquell llunyà 1419, els dos senyors d’Andorra, van atorgar als prohoms de les Valls d’Andorra el dret a elegir els representants de cada parròquia que, reunits un cop a l’any, havien de donar solució a les diferents qüestions que se’ls plantejaven. D’aquesta manera es donava legitimitat a les reunions que ja es venien fent amb anterioritat i naixia formalment el Consell de la Terra, òrgan representatiu que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies. A partir de la creació del Consell Executiu, el Consell General, hereu del Consell de la Terra medieval, esdevé l’òrgan legislatiu del Principat d’Andorra, funció que és confirmada posteriorment, l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució. D’aquí a pocs mesos els Andorrans elegirem un nou Consell general, del qual n’emergirà un nou Govern del país. Que siguin eleccions respectuoses amb la voluntat popular, que pugui expressar-se sense manipulacions, amb programes i amb veritat, amb bons polítics, que mitjançant el diàleg i els acords puguin tirar el país endavant, amb progrés i justícia. Com acaba de proposar el Papa Francesc per a la propera Jornada Mundial de la Pau del 1er. de gener, en el seu Missatge per al 1er. gener 2019 fet públic ahir amb el lema “La bona política està al servei de la pau”, el Papa diu que “cada renovació de les funcions electives, cada cita electoral, cada etapa de la vida pública és una oportunitat per a tornar a la font i als punts de referència que inspiren la justícia i el dret. Estem convençuts que la bona política està al servei de la pau; respecta i promou els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es creï entre les generacions presents i les futures un vincle de confiança i gratitud”. Així ho desitjo jo per al nostre estimat Principat. Crec que convé posar en relleu, també, els esforços que Andorra està fent per obrir-se al món, no de forma rupturista, sinó amb el diàleg, i amb la transparència i la bona fe que han de regir les relacions entre els Estats, i també entre els particulars. Els andorrans estimen les seves institucions que vénen de molts segles. Sabem que els reptes de futur són grans, però el capital humà d’Andorra és fort perquè prové d’una secular tradició, i això no canvia d’un dia per l’altre. Serà bo que puguem comptar amb la col·laboració i el suport dels països veïns perquè esdevingui possible i real un bon encaix d’Andorra a Europa, que és també la nostra casa comuna. Perquè no som una excepcionalitat o una illa, ni ho volem ser. En aquest sentit, crec que és just agrair


el treball complex que estan duent a terme tots aquells que d’una manera o altra, participen en la negociació d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea que permeti al nostre Principat cercar noves oportunitats per als joves i obtenir garanties d’estabilitat i de seguretat per a tots. Pròximament, també durant aquest 2019, tindrem el goig d’inaugurar a Andorra la Secretaria Pro tempore de la Conferència Iberoamericana que ens portarà, en conseqüència, a organitzar la Cimera Iberoamericana el 2020. Andorra tindrà a càrrec seu la presidència i la coordinació del calendari L’Arquebisbe i Copríncep, durant el seu discurs de Nadal davant les autoritats andorranes. d’activitats preparatòries prèvies a la Cimera Iberoamericana, entre les quals es duran a de la guerra i de la violència. Els nostres veïns Espanya i França terme reunions de Ministres de Relacions Exteriors, reunions de hi col·laboraren generosament i permeteren el pas dels refugiats coordinadors nacionals, reunions de responsables de coope- pels seus aeroports. Finalment, el mes de maig, el Govern del ració, reunions ministerials, fòrums i trobades sectorials entre Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi van signar el entitats, sector privat i societat civil. “Protocol d’entesa entre el Govern d’Andorra i la Comunitat de Permeteu-me que, abans de finalitzar aquestes paraules, faci Sant’Egidi per a la realització del projecte d’obertura de corredors esment a la importància del respecte i de la consideració cap a humanitaris”. Aquest Acord ha permès l’arribada a Andorra de totes les persones, i en especial als més vulnerables i els més refugiats sirians que eren al Líban i que han estat acollits a Sant necessitats. És difícil creure que es pot construir un futur d’es- Julià de Lòria i Andorra la Vella. Hem d’agrair a la Comunitat de tabilitat i de pau sense tenir en compte els qui, mitjançant el seu Sant’Egidi i a les nostres Autoritats la seva generositat que ha treball quotidià, moltes vegades anònim, fan possible el servei permès la creació d’aquests corredors humanitaris, per a acollir a la societat en el seu conjunt però també a cada persona. I, en de forma segura i legal. aquest context, vull destacar la importància de treballar per una El Nadal sempre és nou, perquè ens convida a renéixer efectiva igualtat d’oportunitats per a tothom, aprofundint en els en la fe, a ser solidaris, a mantenir viva l’esperança, i a no programes de formació i educació, no només per als joves, sinó desanimar-se d’estimar. Aquest any, en particular, ens crida a també per les persones en actiu i inclús per a la gent gran. Es reflexionar sobre la situació de molts homes, dones i nens del tracta d’escoltar les necessitats reals dels ciutadans. Escoltar-les nostre temps -migrants, empresonats, malalts, refugiats- que i cercar-los resolució. És tasca de tots, però especialment dels han de fugir de les misèries provocades per la injustícia social qui portem el pes d’anar al davant del país, acompanyant-lo, i el canvi climàtic. Per deixar-ho tot -llar, família, pàtria- i fer escoltant-lo i servint-lo amb responsabilitat i generositat. És front al desconegut, han hagut de patir una situació molt dura! així com, amb el respecte a tothom, voldria posar en relleu els No els oblidem! Siguem solidaris! valors de l’equitat, l’honradesa i la justícia per tal de construir Els meus millors desitjos del Nadal i Any Nou ple de prosperitat, un país d’excel·lència al servei efectiu de les persones. per a tots Vostès i les seves famílies, les Institucions i entitats L’any 2018 que ara cloem, a mi com a Copríncep i crec que que Vostès representen, i tot el Poble Andorrà. Bones festes a així ha estat també per als andorrans, ens ha portat a viure un tots, i Visca Andorra! fet humil però molt significatiu per al país, que no voldria deixar passar, perquè ens llença endavant, amb perspectiva de futur obert i solidari, i ens vacuna contra certs populismes. Durant +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell el mes de març, el Consell General del Principat d’Andorra va i Copríncep d’Andorra. aprovar per unanimitat una llei específica per permetre l’entrada al país per motius humanitaris persones refugiades, que escapen 19 desembre 2018


Memòria de l’any 2018 a la Diòcesi d’Urgell

E

l dia 21 de desembre va tenir entre d’altres, la celebració a La Pel que fa a l’empresa d’inserció lloc la tradicional felicitació Seu d’ Urgell del 175è aniversari del laboral Nougrapats, a l’abril va innadalenca de la Cúria dioce- naixement de Santa Teresa Jornet, augurar un nou centre de treball al sana a l’Arquebisbe d’Urgell, acte fundadora de la Congregació de les polígon industrial de La Seu: una nau que va incloure la laudatio d’ho- Germanetes dels Ancians Desempa- de recollida i transferència. En aquest menatge a Mn. Joan Domènech i rats; l’Eucaristia d’acció de gràcies a moment disposa de vuit línies de Domènech, a càrrec de Joan Pous, Agramunt en memòria del venerable negoci, incorporant aquest any com antic Alcalde de Bellver de Cera novetat el servei de bugaderia danya [la qual transcrivim a i préstec de vaixelles. les pàgines següents], així com Mans Unides d’Urgell, posant un extens repàs als esdevenien pràctica el lema de la camments més destacats del 2018 panya de 2018, “Comparteix el a la Diòcesi d’Urgell, del qual que importa”, va finançar un se n’encarregà el Vicari geneprojecte de millora i condicioral, Mn. Ignasi Navarri, qui així nament d’una escola primària mateix expressà a l’Arquebisa Uganda i la construcció d’una be la felicitació de la Cúria i els escola bressol a Haití. millors desitjos per al nou any. Així mateix, Mn. Navarri reMn. Navarri començà el seu cordà la participació de Mons. resum del 2018 fent esment a Vives en el 40è Pelegrinatge les noces d’argent episcopals diocesà a Lourdes, així com en de Mons. Vives, aniversari la Jornada Mundial del Malalt que ha tenyit de joi les celebraamb motiu de la festivitat de cions de la Diòcesi al llarg de la Mare de Déu de Lourdes i l’any. la celebració de la Pasqua del El Vicari general tingué també Malalt a Balaguer, a més de l’asun record pels preveres trassemblea anual de l’ Hospitalitat passats durant el 2018: Mn. Blai diocesana de la Mare de Déu de Fortuny, Mn. Josep M. Tarragó, Lourdes, també a Balaguer. Mn. Francesc Verdés, Mn. Lluís En el camp de l’apostolat i Baro I Mn. Rossend Roca; i a l’evangelització cal recordar continuació es referí als esde- Les noces d’argent episcopals de l’Arquebisbe Joan-Enric han tenyit de diferents esdeveniments al llarg veniments més destacables joia les celebracions del 2018 a Urgell. de l’any, com ara la participació de l’any d’acord amb l’àmbit a l’Aplec de l’ Esperit a Tortosa, pastoral, cultural o polític (per la Mn. Josep Gras i Granollers, i els 100 el treball amb monitors i infants dels doble condició de Mons. Vives com anys de la presència de les religioses esplais, colònies i campaments; el a Arquebisbe d’Urgell i Copríncep de l’Immaculat Cor de Maria a la suport als missioners d’Urgell red’Andorra) en què s’emmarcà ca- Pobla de Segur. partits arreu del món; el Concurs dascun d’ells. En el camp de la caritat i de la pas- Bíblic, la XXI Trobada d’Escolans; la Així, en l’àmbit del presbiteri toral de la salut, un any més, Càritas, sisena edició del Canòlich Músic i la diocesà, Mn. Navarri destacà els al costat dels més febles i exclosos setmana del cinema espiritual, entre nomenaments del nou Rector del de la societat, a final de novembre de molts d’altres, a més de la presa de Seminari Diocesà, dels Rectors d’al- 2018 havia acompanyat 931 famílies possessió dels nous membres del gunes Parròquies i d’un nou Canonge i gestionat ajudes directes per un Consell Pastoral Diocesà. del Capítol Catedral. import superior als 163.000 euros per Pel que fa a l’àmbit del pensament En relació amb els religiosos i cobrir necessitats bàsiques d’habi- i la cultura, la quinzena edició de religioses de la Diòcesi, esmentà, tatge, escolars, salut, etc. la Càtedra de Pensament Cristià va 14

Església d’Urgell


A dalt, a l’esquerra, arribada dels primers refugiats sirians a Andorra; a la dreta, LX Pelegrinatge diocesà a Lourdes. A sota, a l’esquerra, inauguració dels frescos del pintor Santi Moix a l’església de Seurí; a la dreta, recepció del Copríncep Episcopal al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra.

tractar enguany sobre “La saviesa d’ escoltar-se. El diàleg entre cosmovisions”, i les Jornades de Teologia van aportar diferents reflexions sobre “La condició humana”. Així mateix, l’Escola Diocesana de Formació Permanent va encetar el 2018 el vuitè curs de la seva singladura, i l’anuari d’estudis històrics Urgellia va publicar el volum XIX. D’altra banda, en relació amb el patrimoni cultural, històric i artístic de la Diòcesi, durant el 2018 s’han dut a terme intervencions de conservació i restauració a nombroses esglésies i ermites del territori diocesà, entre les quals cal recordar les efectuades a la imponent façana barroca de l’església de Santa Maria de Guissona, a les pintures barroques de l’església de Butsènit i a les pintures gòtiques de St. Domènec de Puigcerdà. També cal destacar la instal·lació d’una projecció videogràfica a l’església de Santa Coloma d’Andorra que reprodueix l’aspecte original de les

pintures de l’absis, i la inauguració dels frescos pintats per l’artista Santi Moix a l’església de Sant Víc-

A més de resumir els principals esdeveniments de l’any, Mn. Navarri tingué unes paraules de record pels preveres traspassats durant el 2018 tor de Seurí; a més de l’actuació de conservació i restauració d’una col·lecció de pintures barroques de gran interès artístic, actualment al Museu Diocesà d’Urgell. Finalment, pel que fa a la funció de l’Arquebisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra, i tenint present que el 2018 es complien els 25 anys de la Constitució del Principat, cal destacar les reunions mantingudes amb diferents personalitats polítiques, entre les quals el President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble.

Sr. Quim Torra; el Ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Regne d’Espanya, Excm. Sr. Josep Borrell; el Conseller d’Interior de la Generalitat, Hble. Sr. Miquel Buch; i la Consellera de Cultura de la Generalitat, Hble. Sra. Laura Borràs. Així mateix, el 6 de novembre tingué lloc una recepció oficial al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra, a la qual va assistir una quarantena d’Ambaixadors, encapçalats pel Nunci de Sa Santedat a Andorra i Degà del Cos Diplomàtic, Mons. Renzo Fratini. També va ser especialment destacable la reunió amb el Secretari General de la Comunitat de Sant’Egidi amb ocasió de la signatura d’un protocol d’entesa entre el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a l’obertura d’un corredor humanitari, el qual ha permès l’arribada a Andorra de dues famílies de refugiats sirians. Església d’Urgell

15


Mn. Joan Domènech, cristià radical i home providencial del segle XX ¹

C

om cada any en arribar les festes de Nadal, el Bisbat d’Urgell ret homenatge a una figura rellevant de la historia de la Diòcesi. Aquest any l’escollit fou Mn. Joan Domènech: home providencial del segle XX, un religiós vocacional, amb una fe capaç de moure muntanyes, i muntanyes realment difícils situades en dos dels conflictes bèl·lics més sagnants del segle XX: la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial. Joan Domènech i Domènech nasqué el 26 de febrer de 1902 al poble cerdà de Ger. Fill d’una família humil, mostrà aviat una vocació religiosa que contrastava amb la ideologia

característica bondat, ajudant a tothom sense mirar ideologies ni jutjar les persones que ho necessitaven. En esclatar la Guerra Civil, Puigcerdà es convertí en un cantó revolucionari anarquista capitanejat per Antonio Martín, alies “El cojo de Màlaga”, que es caracteritzà per organitzar la vila i la comarca amb un canvi llibertari, amb una repressió ferotge de la població: en una sola nit assassinaren 19 veïns i també, els primers dies de la guerra, a tres preveres de Puigcerdà. Però, avisat

demostra com n’era de respectat i estimat fins i tot pels enemics de l’Església. Un cop a Perpinyà, el Bisbe d’aquella Diòcesi, Mons. Henri Marius Bernard, li encarregà d’acollir els sacerdots que havien escapat d’Espanya, i el 1937 passà a Suïssa, on, a través de la Creu Roja, treballà per afavorir sacerdots i religiosos empresonats a Catalunya, fins i tot fent escrits i conferències sobre la persecució religiosa a Catalunya, com la que pronuncià a Viena davant

El 1937 passà a Suïssa, on, a través de la Creu Roja, treballà per afavorir sacerdots i religiosos empresonats a Catalunya anticlerical del seu pare. Ingressà al seminari de La Seu d’Urgell i es costejà els estudis treballant. Fou ordenat de prevere l’any 1927 i fou destinat a la Parròquia de Puigcerdà D’esquerra a dreta, Mn. Elvira, Mons. Vives, Mn. Navarri i Joan Pous, durant l’homenatge a Mn. Domènech. com a Vicari. Amplià els estudis a Roma, al Pontifici Col·legi per un dels principals executors, els assistents al Congrés Mundial de Teològic. La seva acció pastoral a anomenat “El Penjarobes”, Mn Joan la Pau l’any 1938. Puigcerdà fou exercida amb la seva pogué fugir cap a França, cosa que Tota aquesta gran activitat li

1

Laudatio en memòria de Mn. Joan Domènech Domènech pronunciada el 19 de desembre de 2018 a la sala d’actes de la Casa del Bisbat

16

Església d’Urgell


aportà l’amistat amb moltes personalitats rellevants de l’Església europea. Acabada la Guerra Civil a Cerdanya el febrer de 1939, Mn Joan tornà aquell mateix mes a Puigcerdà com a ecònom. Tota l’experiència acumulada a França li servirà immediatament, en esclatar la II Guerra Mundial i atès que la Cerdanya, territorialment dividida entre França i Espanya, és un lloc ideal de frontera permeable, amb complicitats a les dues bandes, esdevenint un pas clau en la “guerra secreta” dels Pirineus. Els fugitius dels nazis eren conduits a través Semproniana Domènech i Bertran i Iscle Domènech Crispí, pares de Joan Domènech Domènech. de diverses xarxes d’evasió que, un cop a Espanya, els dirigien Vicari capitular d’Urgell d’ençà de la salvant vides, tant durant la Guerra cap a Barcelona, Gibraltar o al Nord mort del Bisbe Justí Guitart, i també Civil, des de Perpinyà (ell parla de d’Àfrica. dels Governadors Civils de Girona. 215 sacerdots de diversos Bisbats), El fet que Mn. Joan fos molt ben Fins i tot el nou Bisbe d’Urgell, Mons. com durant la II Guerra Mundial, des vist pel règim franquista i amic del Ramón Iglesias Navarri, n’era al de Puigcerdà, va ser enorme. Tal Governador Civil de Girona li donà cas i no posà cap impediment a les com va acreditar el Vicecònsol brillibertat de moviments, i amb la col- accions de Mn Domènech. tànic de Barcelona, la seva actuació laboració del capellà de Dorres, Jean L’obra de Mn Domènech ajudant i havia estat manifestament neutral i Ginoux, i diverses persones de solament havia actuat per fins la comarca crearen una xarxa altruistes i caritatius. d’evasió per ajudar a escapar Acabada la guerra va afavorir els que fugien de la persecució desinteressadament a diversos dels alemanys, que havien enciutadans alemanys i altres vaït tot Europa. Així, capellans, desventurats essers humans religiosos, jueus, polonesos, perseguits a mort pel sol fet aviadors anglesos, militars i les d’haver col·laborat amb els seves famílies de la França lliure alemanys. utilitzaren aquestes xarxes. Mn L’any 1948, en un acte mulJoan els albergà a casa seva i, titudinari, va rebre a Tolosa en complicitat amb les monges de Llenguadoc la medalla de de l’Hospital de Puigcerdà, els la Resistència, juntament amb feien passar per malalts una nit, el Cardenal Saliège i el Bisbe fins que també amb l’ajut dels Theas. Aquest fet no agradà al ferroviaris marxaven amb el règim franquista i començaren tren fins a Barcelona, on, amb les denúncies, filles de l’enveja, l’ajuda d’una altra xarxa dirigida contra Mn Joan: es denuncià per un Canonge de la ciutat, eren que continuava ajudant a evaembarcats al port en vaixells dir-se cap a França a espanyols que els portaven a Portugal o represaliats pel règim o amb al Nord d’Àfrica. parents exiliats, i també que Tota aquesta obra humatenia relació amb un grup de nitària de Mn Domènech va jueus i amb comunistes. comptar amb el beneplàcit del Aquestes denuncies, algunes Dr. Ricard Fornesa Puigdemasa, Mn. Joan Domènech, en una fotografia del 1961. de les quals procedents del proEsglésia d’Urgell

17


pi clergat, crearen una pressió a les altes instàncies, que denunciaren i pressionaren al Bisbe d’Urgell, Mons. Iglesias, com Juan Vigón, general de l’Estat Major, o com el Nunci del Vaticà, Gaetano Cicognani; i així, l’any 1949 el Bisbe d’Urgell li ordenà d’abandonar Puigcerdà a fi d’encarregar-se de la parròquia d’Organyà, cosa que Mn Joan, fidel al seu compromís sacerdotal, complí immediatament. Això provocà una mobilització dels veïns de Puigcerdà demostrant-li la gran estima que aquesta població li professava. En la seva estada a Organyà continuà amb la seva vocació, preocupat per l’acció social, cosa que li ocasionava problemes amb entitats poderoses, i l’any 1958 se’n anà a la República Dominicana. L’any 1953 fou nomenat Cavaller d’Honor de la Legió Francesa. Així, l’11 de novembre, Philippe Perier, 18

Església d’Urgell

A dalt, a l’esquerra, diploma de reconeixement de la República Francesa a favor de Mn. Joan per la seva tasca com a “soldat sense uniforme” a favor de l’alliberament de França. A la dreta, diploma dels Serveis Estratègics Americans en reconeixement dels serveis de Mn. Joan a favor de la llibertat. A sota, acte de lliurament a Mn. Domènech de la medalla de Cavaller d’Honor de la Legió Francesa.


ministre plenipotenciari, el condecorà amb la Creu de Cavaller al consolat francès de Barcelona. Una persona tant activa i eficaç en la seva vocació cristiana, a Santo Domingo fou Rector de Pedernales i de Cabral, cofundà i professà en un institut de segona ensenyança. Fins i tot el president del país li proposà nombrar-lo ministre, cosa que ell refusà.

Amb la col·laboració del capellà de Dorres, Jean Ginoux, i diverses persones de la comarca crearen una xarxa d’evasió per ajudar a escapar els que fugien de la persecució dels alemanys L’any 1971 tornà a Catalunya, però no s’incorporà a la seva Diòcesi originària sinó a la de Lleida, on fou Rector de Juncosa fins el 1983, quan es retirà a la casa sacerdotal de Lleida, on morí el 12 de novembre de 1984. Tingué un funeral amb gran nombre de capellans de Lleida i Urgell, i pocs dies després se li tributava un sentit homenatge des de la banda francesa. Mn Joan Domènech fou un home providencial en uns dels moments més tenebrosos del segle XX. La seva empatia per ajudar tothom sense mirar ideologies ni nacionalitats va fer el bé, va ser molt estimat per la gent, també odiat i envejat pels mesquins, va ser un capellà conseqüent amb l’Evangeli, ajudant tothom, perdonant tots els qui li volien mal, obedient amb humilitat a les decisions dels seus Bisbes, reconegut per les autoritats més rellevants de Europa, tan civils com eclesiàstiques, condecorat, valorat, estimat per la gent de les seves Parròquies; tot portat amb senzillesa. Mn Joan Domènech fou un cristià radical. Joan Pous, ex Alcalde de Bellver de Cerdanya

De dalt a baix, visita a Organyà de la Congregació del Sant Crist de Puigcerdà el 22 d’abril de 1951; Mn. Joan (segon per l’esquerra a la filera superior) a la República Dominicana el setembre de 1963; i Mn. Joan (esquerra) al costat de Mons. Malla, Bisbe de Lleida, amb altres dos sacerdots, a la Parròquia de Juncosa de les Garrigues el 1977. Església d’Urgell

19


Comunicat final de l’encontre de Bisbes Catòlics a Terra Santa

L

a Coordinadora de les Conferències Episcopals per a l’Església a Terra Santa, “Holy Land Coordination” (HLC), se solidaritza amb tots els cristians d’Israel i Palestina. La nostra contínua defensa d’una pau justa se sosté amb un pelegrinatge anual per reunir-nos amb els nostres germans i germanes, escoltar-los i ser testimonis dels reptes que han d’enfrontar. Enguany ens hem centrat en els cristians que viuen en l’Estat d’Israel.

20

Església d’Urgell

Solidaritat amb els cristians d’Israel Al llarg de la nostra visita (del 12 al 17 de gener) hem copsat com ciutadans israelians d’orígens diferents conviuen i treballen junts pel bé comú de la societat en Israel. Reconeixem que Israel es va fundar sobre el principi declarat d’igualtat entre tots els seus ciutadans. I això ha d’esdevenir una realitat viva de manera urgent. Els cristians d’Israel desitgen viure com a ciutadans de ple dret, amb el reconeixement dels seus drets en

una societat plural i democràtica. Hem constatat la contribució vital que duen a terme, especialment a través de les escoles, els hospitals, la participació en la vida pública i l’interès per construir ponts entre les diferents religions. Tanmateix, és evident que, al mateix temps, s’enfronten a profundes dificultats en tots els aspectes de la seva vida. Hem escoltat que, junt amb altres ciutadans àrabs, palestins i immigrants que viuen en Israel, molts


cristians es troben sistemàticament discriminats i marginats. Aquells amb els qui ens hem reunit va expressar una especial preocupació per la Llei de l’Estat Nació (Nation State Law), que ha estat aprovada després de la nostra darrera visita a Terra Santa. Els líders cristians locals han advertit que això crea una “base constitucional i legal per a la discriminació” contra les minories, soscavant els ideals d’igualtat, justícia i democràcia1. Fem costat als cristians d’Israel i a tots els que desafien la discriminació, en suport a la seva crida a protegir el pluralisme del país. En apropar-nos a la Setmana d’Oració per la Unitat dels Cristians, refermem la nostra solidaritat amb totes les Esglésies presents a Terra Santa, i preguem perquè els cristians puguin treballar més estretament units en la recerca de la justícia i de la pau. Dignitat humana sota ocupació La nostra Delegació també va viatjar a Palestina, on, malgrat la fe i la resiliència de les persones que hem conegut, la misèria de l’ocupació s’ha vist agreujada per les severes retallades del finançament humanitari per part del govern dels Estats Units. L’atenció a la salut, l’educació i altres serveis bàsics per als refugiats es veuen cada cop més amenaçats, la qual cosa exacerba les contínues violacions de la seva dignitat humana fonamental. Això no es pot ignorar ni tolerar. Fem una crida als nostres propis govern perquè contribueixin a resoldre els problemes de finançament a què s’enfronta actualment l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a l’Orient Pròxim (UNRWA) i incrementin els esforços per assolir una solució diplomàtica, amb dos Estats democràtics sobirans, Israel i Palestina, vivint en pau.

Eucaristia dominical a l’església de la Visitació de Zababdeh, concelebrada pels Bisbes de la Coordinadora de les Conferències Episcopals per a l’Església a Terra Santa.

Esperança per al futur Som un poble que creu en la veritat de la Resurrecció i per això tenim esperança en el futur. En tornar als nostres països d’origen ens fem ressò de les paraules del Papa Francesc: “Sapigueu sempre al vostre cor que Déu està al vostre costat. Mai no us abandona! No perdem mai l’esperança! No permetem mai que mori als nostres cors!”2. Admirem els nostres germans i germanes de Terra Santa perquè no perden l’esperança i ens comprometem, mitjançant la pregària, el pelegrinatge i la solidaritat real, a ajudar a mantenir viva aquesta esperança. Bisbes firmants: Bisbe Declan Lang – Anglaterra i Gal·les (Responsable de “Holy Land Coordination”)

Bisbe Stephen Ackermann – Alemanya Arquebisbe Stephen Brislin – SudÀfrica Arquebisbe Timothy Broglio – Estats Units d’Amèrica Bisbe Peter Bürcher – Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia Bisbe Rodolfo Cetoloni – Itàlia Bisbe Christopher Chessun – Església d’Anglaterra Bisbe Michel Dubost – França Bisbe Lionel Gendron – Canadà Bisbe Felix Gmur – Suïssa Bisbe William Kenney – Anglaterra i Gal·les Bisbe Alan McGuckian – Irlanda Bisbe William Nolan – Escòcia Bisbe José Ornelas Carvalho – Portugal Bisbe Noel Treanor – Irlanda Jerusalem, 17 de gener de 2019

1 Declaració dels Bisbes Ordinaris Catòlics de Terra Santa sobre la Llei de l’Estat Nació, 31 d’octubre de 2018. (www.lpj.org/assembly-of-catholicordinaries-calls-on-israel-to-rescind-its-nation-state-law)

2 Papa Francesc, Santa Missa a la Basílica del Santuari de Nostra Senyora d’Aparecida, 24 de juliol de 2013. (https://m.vatican.va/content/ francesco/es/homilies/2013/documents/papa-francesco_20130724_gmg-omelia-aparecida.html) Església d’Urgell

21


Una Memòria de l’Església Catòlica a Catalunya 1

E

n aquestes primeres setma- matrimonis catòlics van ser 4.002, i pastoral, amb 17.060 docents, 2 nes del 2019, les Diòcesis se celebraren 19.856 bateigs, 17.248 universitats i 237.817 alumnes. Això amb seu a Catalunya estan primeres comunions i 6.351 adoles- suposa 376 milions d’euros d’estalvi donant a conèixer a través del fu- cents i joves reberen la confirmació. a l’Estat. lletó “L’Església Catòlica a CataL’Església a Catalunya es fa preCàritas compta amb 13.059 volunlunya. Desembre 2018”, de forma sent als hospitals i a les residències taris que han atès 321.287 persones gràfica i sintètica, una Memòria del treball pastoral i evangelitzador que es du a terme al llarg de l’any. És la part referida a Catalunya de la Memòria auditada per l’auditora internacional PwC en la versió més voluminosa de l’Església a tot l’Estat. Hi ha voluntat de transparència envers la societat i coneixement de les xifres globals del que es coneix menys de l’Església Catòlica a Catalunya. Sabent sempre que el treball eclesial més autèntic és el que no es veu ni es pot comptabilitzar: l’acció de Déu en el cor de les persones i el misteri de santedat que viu l’Església, el Cos de Crist. L’Església a Catalunya es fa present als hospitals i a les residències d’ancians, amb 93 voluntaris, que atenen mensualment unes Les dades del fulletó 14.000 persones. remarquen que a les 2.117 Parròquies de les 10 Diòcesis de d’ancians, amb 93 voluntaris, que en exclusió social, 141.366 immil’Església Catòlica a Catalunya es atenen mensualment unes 14.000 grants que reben ajuda en els 614 fa visible l’anunci de l’Evangeli. Una persones. La pastoral penitencià- centres socials assistencials. I Mans missió a la qual lliuren la seva vida ria compta amb 162 voluntaris i Unides compta amb 250 voluntaris, 1.569 sacerdots i diaques, 5.764 23 Parròquies i institucions col- que han finançat 45 grans projectes religiosos i religioses. Hi ha també laboradores. de cooperació envers el Tercer Món. 63 monestirs. Són 445 els missioEn l’àmbit de l’ensenyament, l’EsMés de 1.070.000 persones han ners catalans escampats pel món. I glésia presta un servei molt gran a estat acompanyades en alguns dels compta amb la dedicació setmanal través de 381 centres educatius, 1.100 centres socials i assistencials de 7.758 catequistes. L’any 2017 els amb 4,3 milions d’hores d’activitat de l’Església durant l’any 2018. 9.002

1

Article publicat a La Vanguardia el diumenge 13 de gener.

22

Església d’Urgell


persones en els centres d’orientació familiar, 329.323 en centres per mitigar la pobresa, 18.194 orientades i acompanyades en la recerca de feina, 5.317 reberen assessoria jurídica, 11.987 eren persones grans, malalts crònics i persones amb alguna discapacitat, 7.905 immigrants, 1.306 atesos en centres de tractament de les drogodependències, 4.246 en un centre d’atenció i tutela de menors i 1.163 dones acompanyades i ajudades en centres de promoció de la dona i d’atenció a les víctimes de violència. L’Església té cura dels temples parroquials i les Catedrals, els monestirs i els convents, molts d’ells obres d’art importants. I ho fa amb pocs recursos, i com a servei a la societat. L’activitat que genera el patrimoni cultural de l’Església es xifra en un impacte total en el PIB de Catalunya de 2.576 milions d’euros, amb més de 225.000 llocs de treball. També són milions els qui participen

cada any en algun romiatge, pelegrinatge, aplec, Setmana Santa i festes populars religioses; amb un impacte de 174 milions d’euros, 1.726 llocs de treball sostinguts directament i arribant en total a 2.385 llocs de treball generats. Les aportacions directes i voluntàries dels fidels són la principal font de finançament de les Diòcesis, que representen més d’un terç dels seus recursos econòmics disponibles. Més de la meitat de les despeses anuals de les Diòcesis (62%) corresponen a despeses pastorals i assistencials i a conservació d’edificis i despeses de funcionament. Gràcies a l’aportació voluntària de la ‘x’ a la Declaració de la Renda, arriba a les Diòcesis amb seu a Catalunya el 22% dels seus recursos econòmics. Un total aproximat de 800.000 contribuents a Catalunya, tenint en compte les declaracions conjuntes, marquen la ‘x’ a favor de l’Església Catòlica.

“Tot ho tenim al servei de tots” (cf. Ac 2,44). És d’agrair la col·laboració i el compromís de tantes persones que lliuren el seu temps, treball, coneixements i recursos, a favor

Més de 1.070.000 persones han estat acompanyades en alguns dels 1.100 centres socials i assistencials de l’Església durant l’any 2018 de l’Església. Aportem ara aquestes dades objectives perquè volem oferir la comunicació real de la vida de les comunitats catòliques, afavorint una presència eclesial pública propera i servidora, que pugui donar resposta a tothom qui ens demani la raó de l’esperança que tenim (cf. 1Pe 3,15). Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Església d’Urgell

23


Joves d’Urgell participen a la Trobada Europea de Taizé a Madrid acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric

U

na quinzena de joves d’Urgell, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric i per Mn. Ivan Ayala i M. Carme Girart, de la Delegació diocesana de Joventut, va participar a la Trobada Europea de Taizé que tingué lloc del 28 de desembre a l’1 de gener a Madrid, la qual aplegà uns 15.000 joves de diferents confessions cristianes arribats d’arreu del continent europeu. La majoria dels joves arribats a la capital espanyola van ser acollits per diferents famílies particulars, i la resta es van allotjar a escoles i pavellons esportius de la ciutat.

En el cas del grup d’Urgell, van ser acollits a la Parròquia de Nostra Senyora de Sonsoles. En l’organització de la Trobada van col·laborar

El Cardenal Osoro agraí a la Comunitat de Taizé, “que ens ha fet la proposta d’anar al Senyor als aclaparats, als fatigats, als que no sabeu quin camí seguir” un bon nombre de voluntaris, que van ajudar, entre d’altres coses, a preparar els 45.000 àpats calents que

El Cardenal Osoro va presidir junt amb el Gmà. Alois una pregària d’acció de gràcies a la Catedral de l’Almudena.

24

Església d’Urgell

es van repartir entre els participants a la Trobada. En finalitzar la primera jornada, el Gmà. Alois, prior de la Comunitat de Taizé, volgué agrair de manera explícita la hospitalitat amb què van ser acollits els participants a la Trobada. “La hospitalitat ens apropa, més enllà de les diferències i fins i tot de les divisions actuals entre cristians, entre religions, entre creients i no creients, entre pobles, entre opcions de vida i opcions polítiques. És clar que l’hospitalitat no esborra aquestes divisions, però ens fa veure-les sota una altra llum: ens fa ser capaços d’escoltar i de


dialogar”, digué el Gmà. Alois. L’endemà, les oracions comunes tingueren lloc simultàniament a deu temples de la ciutat, entre els quals la Catedral de Santa Maria la Real de l’Almudena (a la qual assistí l’Arquebisbe Joan-Enric), on el Cardenal Arquebisbe de Madrid, Mons. Carlos Osoro, presidí conjuntament amb el prior de Taizé una oració d’acció de gràcies per la Trobada, “que ens ha fet la proposta d’anar al Senyor als aclaparats, als fatigats, als que no sabeu quin camí seguir”. El Cardenal Osoro va animar els joves a “assaborir l’oració que va sortir dels llavis de Jesús: el Parenostre”. I adreçant-se a les famílies que havien acollit els joves a les seves cases, els va donar les gràcies “per haver descobert i acollit al vostre cor la saviesa de Déu. [...] Obrir la casa es signe de l’hospitalitat de Déu. En la mesura que l’acollim a Ell tenim la capacitat per poder obrir la nostra vida, el poc o molt que tinguem, als altres”. I clogué les seves paraules fent notar que “aquesta Església que pelegrina a Madrid ja estat sorpresa per Déu mitjançant la Comunitat de Taizé, que porta tants anys volent proposar-nos que pelegrinem amb confiança per aquesta terra”. Tant Mons. Osoro com el Gmà. Alois van insistir en la importància de tenir cura de la pregària, tant individualment com en comunitat, “encara que de vegades no s’obtinguin respostes, perquè el Senyor sorprèn quan hom menys s’ho espera”, i apropar-se a Ell sabent que, com recordà el Gmà. Alois, no diu “canvia i vine a Mi”, sinó “vine a Mi per canviar”. En aquesta línia, el prior de la comunitat ecumènica va encoratjar els joves a acudir a l’Eucaristia del diumenge a les seves Parròquies, tot i que de vegades els pugui fer mandra, i quedar-se “amb almenys una idea” del que diu el sacerdot. “Si no aconseguiu quedar-vos amb res, us apropeu a una senyora gran al final i demaneu-li que pregui per

L’Arquebisbe Joan-Enric amb el grup d’Urgell, al pavelló del recinte firal Ifema, on cada vespre tenien lloc les pregàries de la Comunitat de Taizé amb l’assistència multitudinària dels joves pelegrins (a dalt).

Església d’Urgell

25


vosaltres aquella setmana. Haureu fet a una persona feliç. Bé, a dues, perquè vosaltres també sentireu alegria”, va assegurar. I els va convidar també a pregar pel Papa Francesc. El darrer dia de l’any, a l’oració que va aplegar una multitud de joves a un dels pavellons del recinte firal Ifema, el Gmà. Alois va fer una crida a pregar per la pau: “a massa llocs del món la pau està amenaçada; preguem per la pau i la justícia, perquè no existeixen l’una sense l’altra. No acceptem situacions d’injustícia, ni a prop ni lluny de nosaltres; però esforcem-nos per lluitar-hi amb un cor reconciliat: no afegim odi a la violència. [...] Això suposa anar a la font de la reconciliació. Aquesta font no és una idea, és una persona: és Crist”.

I convidà els joves a enfrontar-se a tres reptes “importants”: Lluitar contra la pobresa. “Podríem, en petits grups a les nostres Parròquies, estar més atents a situacions de pobresa? Fins i tot amb molt pocs mitjans, amb gairebé res, és possible començar, per exemple, amb visites que alleugin l’aïllament d’una persona sense llar, d’una persona anciana que viu sola, d’un nen abandonat...” Acollir els refugiats i immigrants. “La por davant aquest fenomen, d’una magnitud nova a Europa, és comprensible. Però una cosa és segura: no hi haurà solucions sense relacions personals amb aquells que cerquen refugi o un futur millor a d’altres països”.

A més d’assistir a les celebracions religioses, els joves aplegats a Madrid també van tenir temps per conèixer la ciutat (a la foto de dalt, a la plaça Major). A dalt, a la dreta, a l’església de Nostra Senyora de Sonsoles, Parròquia d’acollida del grup d’Urgell. A sota, un bon grup de voluntaris van ajudar a fer possible totes les tasques d’atenció als pelegrins, entre les quals el repartiment de 45.000 àpats calents durant els dies que va durar la Trobada.

26

Església d’Urgell

Tenir cura de la Creació. “El nostre meravellós planeta està amenaçat per la sobreexplotació dels seus recursos, les diferents formes de contaminació i la pèrdua de biodiversitat. I això condueix a injustícies i violències entre els éssers humans. Tots podem fer passes concretes per respondre a aquest repte”. L’1 de gener es va cloure la Trobada amb la celebració de l’Eucaristia a les Parròquies acollidores, amb l’assistència dels joves i les famílies i responsables dels diversos llocs d’acollida, i en acabar van començar els viatges de retorn als diversos llocs d’origen dels pelegrins. La propera Trobada Europea de Taizé tindrà lloc a Wroclaw, a Polònia, el desembre vinent.


Església d’Urgell

27


Bellesa i fe, de la mà d’un art al servei del culte

L’exposició “Bartolomé Bermejo” ha estat a les sales del Museu del Prado des de l’octubre passat fins al 27 de gener, i des del 16 de febrer fins al 19 de maig es podrà visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la pàgina següent, “Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan” (Foto: Museo del Prado).

“Si un pagà ve i et diu: “mostra’m la teva fe”, porteu-lo a l’església i mostreu-li l’esplendor de les imatges i expliqueu-li les diferents imatges sagrades” (Sant Joan Damascè; segle VIII) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

U

na de les grans exposicions que s’han pogut veure al Museo del Prado des de l’octubre passat i fins a final de gener, i que arribarà el febrer al Museu Na-

cional d’Art de Catalunya (MNAC), on es podrà visitar fins al 19 de maig vinent, és la que porta per títol “Bartolomé Bermejo”1, que aplega una selecció de 48 obres pictòri-

ques (cedides per 25 museus i institucions d’arreu del món) d’aquest pintor d’origen cordovès, però que va treballar a la Corona d’Aragó durant la segona meitat del segle XV.

1 Si voleu conèixer més sobre la biografia i l’obra de Bartolomé Bermejo, podeu consultar les seqüents monografies: • Catàleg “La pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2003. • Pietat Desplà. El procés de restauració de l’obra mestra de Bartolomé Bermejo. Fundació Banc Sabadell. Barcelona, 2017. • Catàleg “Bartolomé Bermejo”. Museo del Prado i MNAC, 2018.

28

Església d’Urgell


Així, seguint el consell que ens fa Sant Joan Damascè, serà bo conèixer, i admirar, algunes d’aquestes obres ja que no només ens parlen de bellesa pictòrica sinó d’iconografia i simbolisme religiós en tota la seva esplendor. Deixant de costat aquells aspectes més biogràfics de Bartolomé Bermejo, quedem-nos amb la seva mestressa amb els pinzells així com amb la profunda carrega teològica i simbòlica de les escenes de caràcter religiós que ocupen la seva obra pictòrica: imatges dels sants, dels arcàngels, de Jesucrist, de la Verge Maria... Totes elles per exposar d’una manera plàstica i visual les ensenyances evangèliques, d’una manera ben catequètica, amb una pedagogia de la fe que omplia no només les obres de Bermejo, sinó també de la gran majoria de les obres que es van pintar en aquells segles. Un retaule, una escultura, una pintura servien per a il·luminar el misteri de la fe als creients en els espais sagrats de les Catedrals, esglésies i monestirs. Amb els ulls del creient i la mirada des de la fe, les obres no eren només béns culturals i patrimonials, eren sacralitat que buscava donar llum als fidels, que ajudaven als preveres a atansar d’una manera representada allò que potser es feia més difícil des de la paraula i el discurs homilètic. Veient les reproduccions que acompanyen aquest article, hom se’n pot fer la idea de la forta càrrega de missatge que buscaven aquestes obres pictòriques, i que en el cas de Bartolomé Bermejo s’aconsegueix unint la bellesa d’unes pintures plenes de colors, de petits detalls, amb una missatge religiós que no ens deixa indiferents, malgrat hi ha un espai temporal de més de cinc segles des que van ser pintades, i tot i tenir present que el que ens ha arribat als nostres dies són parts d’algun retaule o composició, i per tant no podem gaudir de tot el missatge que el configurava i li donava sentit. Església d’Urgell

29


Fins i tot així, les pintures ens donen una gran força comunicativa. Com ens diu el Papa emèrit Benet XVI, “estimats amics, us convido a redescobrir la importància d’aquest camí també per a la pregària, per a la nostra relació viva amb Déu. Les ciutats i els pobles arreu del món contenen tresors d’art que expressen la fe i ens remeten a la relació amb Déu. Per això, la visita als llocs d’art no ha de ser només

Originàriament, l’obra “Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan” formava part de l’altar major de l’església de Tous a València ocasió d’enriquiment cultural -també això-, sinó sobretot un moment de gràcia, d’estímul per a reforçar la nostra relació i el nostre diàleg amb

el Senyor, per aturar-se a contemplar, en el pas de la simple realitat exterior a la realitat més profunda que significativa, el raig de bellesa que ens toca, que gairebé ens fereix en la profunditat i ens convida a elevar-nos cap a Déu”. (Audiència general del 31 d’agost de 2011). Per fer aquesta mirada que ens apunta Benet XVI voldria fixar-me en dues de les obres que il·lustren aquest text, i que personalment

“Pietat Desplà”, oli sobre taula del 1490, actualment al fons del Museu de la Catedral de Barcelona (Foto: Catedral de Barcelona).

30

Església d’Urgell


m’han agradat molt per la tècnica pictòrica, per la bellesa i pel contingut catequètic que hi podem veure i meditar: “Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan”, un oli sobre taula datat l’any 1468, actualment exposat a la National Gallery de Londres; i “Pietat Desplà”, també una obra a l’oli sobre taula, datada l’any 1490, i que forma part del fons del Museu de la Catedral de Barcelona. Al darrer llibre de la Bíblia, a l’Apocalipsi, hi trobem aquest fragment que fa referència al quadre dedicat a Sant Miquel: “Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, però no va poder

Nosaltres, com l’ardiaca Desplà, estem convidats a contemplar i a participar d’aquesta història de la salvació; aquesta és la nostra missió al món i a l’Església guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell”. Al llarg d’aquest llibre hi ha diferents referències a l’Arcàngel Miquel i a la seva tasca com a cavaller victoriós en la lluita contra el Maligne. Bermejo va pintar aquest quadre que formava part de l’altar major de

l’església de Tous a València. Una pintura que ens recorda un tema molt recurrent en l’Edat Mitjana, i que pouava la seva composició en els textos del llibre de l’Apocalipsi. Aquí, l’Arcàngel Miquel (veiem darrere la magnífica vestimenta les dues ales obertes) va revestit d’una impressionant armadura, que reforça la seva condició de cavaller de Déu. Una armadura que, si ens hi fixem bé, deixa veure, com si fos un mirall, la imatge d’una ciutat, amb grans i solemnes edificis, que ens volen suggerir la nova Jerusalem, que també recull l’Apocalipsi. L’Arcàngel omple amb tota la seva esplendor el quadre: així serà el triomf del Bé sobre el Mal, amb l’espasa de la justícia divina que ha de retornar

Retaule de La Pietat, obra de Jeroni Xanxo de mitjan del segle XVI, que s’exposa al Museu Diocesà d’Urgell (Foto: Bisbat d’Urgell). Església d’Urgell

31


l’esperança a la humanitat caiguda en el pecat. Als peus de Sant Miquel hi ha dues figures més, per una banda la imatge del Maligne, representada en forma de drac, la bèstia que anomena l’Apocalipsi, que queda sotmès a la força espiritual de l’Arcàngel, amb una mirada d’esgarrifança i de sotmetiment. A l’altre costat la imatge del donant, del qui va fer l’encàrrec i el pagament de l’obra: el cavaller valencià Antoni Joan, senyor de Tous, segons la documentació conservada en relació amb la pintura. Veiem un home d’armes (té l’espasa embeinada entre els braços) però que aquí està pregant: és l’home de fe i espiritualitat fent les seves oracions amb un llibre del Salteri obert entre les mans, mentre contempla la victòria del Bé. L’altre obra que té una gran força comunicativa i evangelitzadora és la pintura de la Pietat que podem veure habitualment a la Catedral de Barcelona. Es tracta d’un altre encàrrec, en aquest cas fet per l’ardiaca Lluís Desplà i Oms, que també, com a donant, surt representat en la composició del quadre. El tema pictòric de la Pietat, del moment

en que la Verge Maria sosté el cos mort del Fill, també fou molt habitual durant el segle XV. Una imatge plena de la força dels sentiments de dolor, de impotència, de fracàs... Una obra que ens demana mirar i pregar. Qui vulgui també hi trobarà la possibilitat de buscar multitud de petits detalls, especialment d’animalons i plantes (alguns estudiosos d’aques-

“La visita als llocs d’art no ha de ser només ocasió d’enriquiment cultural sinó sobretot un moment de gràcia, d’estímul per a reforçar la nostra relació i el nostre diàleg amb el Senyor” (Benet XVI) ta obra han compatibilitzat fins a 73 elements de flora i fauna diferents). Tornant a la teologia de la pintura, a més de destacar la figura d’aquest gran personatge de la ciutat de Barcelona, Desplà, que va fer una gran aposta cultural i artística per Barcelona i l’Església, tenim al costat de la figura de la Pietat un altre gran personatge que també trobarem

sovint representat en obres d’art sacre, la figura del Pare de l’Església Sant Jeroni. Aquí amb elements simbòlics que acompanyen algunes de les seves representacions, com la vestidura cardenalícia, el lleó amansat que forma part de la llegenda hagiogràfica, i, a les mans, la Bíblia, que ell va traduir del text grec a la llengua llatina (traducció anomenada la Vulgata). La imatge central és una contemplació al Misteri del Crist que mor pels pecats de la humanitat. Amb Ell, la presència que sosté el seu cos d’una Verge Maria plena de dolor, de sofriment per la mort del Fill. Ella ens el presenta amb tota la seva força salvífica: la ferida del costat no deixa d’abocar la sang que ha de regar, per redimir-les, la terra i les persones d’arreu. Tot no està acabat, cal esperar que esdevingui un nou món. Darrere dels personatges centrals podem veure una ciutat que queda lluny de la tempesta que hi ha ben a prop, una ciutat lluminosa, significació d’un món nou. I també com a rerefons, el símbol d’aquesta victòria que és la creu: darrere del sofriment, de la mort, hi ha una nova realitat; calia aquest moment

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 32

Església d’Urgell


Altres dues pintures que es poden veure a l’exposició sobre Bartolomé Bermejo al MNAC: A dalt, “Tríptic de la Verge de Montserrat” (Catedral de Nostra Senyora Assumpta, Acqui Terme, Alessandria, Itàlia); i, al costat d’aquestes línies, “Mort i Assumpció de la Verge” (Gemäldegalerie, Staatliche Museen, Berlín). / Fotos: Museo del Prado.

de dolor i sofrença de la mort del Fill per assaborir i trobar la nova realitat que estem cridats a viure. Nosaltres, com l’ardiaca Desplà, estem convidats a contemplar i a participar d’aquesta història de la salvació; som subjectes actius, aquesta és la nostra missió al món i a l’Església. Avui amb l’ajuda contemplativa d’unes obres que fa cinc segles van ser fetes per comunicar aquest espai de salvació i de lluita per fer un món millor, sense defallir. Una contemplació que ens pot ajudar a pregar, a admirar la bellesa de les obres d’art com a experiència estètica i alhora com a veritables llocs teològics. Tal com ens diu el Cardenal Ravasi, President del Consell Pontifici de la Cultura, amb una frase manllevada del teòleg Teodor Estudita (segle VIII): “si l’art no pot representar a Crist, això significaria que la Paraula no va ser encarnada”. Afegim a les dues obres esmentades una de ben nostra que també il·lumina la cristologia: és el retaule de la Pietat de La Seu d’Urgell, realitzat per Jeroni Xanxo entre els anys 1548-1550 i que ara, després d’una esplèndida i acurada restauració, llueix a l’església de la Pietat, dins l’espai del Museu Diocesà d’Urgell. Molt propera en el temps a la Pietat Desplà, la imatge escultòrica que presideix el centre del retaule ens recorda l’obra de Bartolomé Bermejo. A més, a la predel·la hi tenim una petita imatge de talla de Sant Jeroni que, amb la vestimenta de Cardenal, ocupa un petit nínxol en forma de capelleta que ens recorda el Sant Jeroni present a la Pietat Desplà. Podem aprofitar per visitar tant el retaule de la Pietat al Museu Diocesà d’Urgell com l’exposició que sobre Bartolomé Bermejo a Barcelona, i deixar-nos portar per la qualitat estètica de l’obra d’aquest pintor d’estil hispanoflamenc, i obrir-nos alhora a què el seu missatge evangèlic i evangelitzador ens interpel·li i ens il·lumini. Església d’Urgell

33


El raconet de la mística

Necessitat de pertinença

E

l nostre destí no pot ser l’aïllament i la soledat, ni tampoc l’autonomia absoluta que, deixant-nos al marge de tots i de tot, ens privaria de sentit i ens condemnaria a una esterilitat frustrant. El sentit ple de la nostra existència rau en pertànyer al gènere humà, a una pàtria, a una ètnia, a una família, a una persona. Són algunes de les pertinences temporals que conformen el marc i el confort de la nostra vida terrenal. El nucli, però, del nostre ésser transcendent, amb les anomenades pertinences temporals, no en té prou. Si no atenem al clam interior de soledat i desemparament, restem com penjats en el buit, com una fulla moguda pel vent. El poble d’Israel va viure personalment i comunitària una situació semblant, que queda resolta de faiçó abundosa i profunda en els llibres de la Bíblia. Els autors inspirats ens trameten amb solemnitat i goig quina és la pertinença del seu poble i de cadascun dels seus súbdits: Déu. Llegim al Salm 99,3: “Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat

que ell pastura”. Al Salm 62,2 apareix el mateix pensament que surt espontàniament com un clam del cor de l’orant quan diu: “Vós, Senyor, sou el meu Déu, de bon matí jo us cerco, tot jo tinc set de vós”. D’una manera semblant, amb llenguatge bucòlic, el Salm 22,1 s’expressa així: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna”. La resposta del Senyor a l’abandó del fidel no es fa esperar, i és deliciosa. Ho trobem al Salm 90,14. Diu així: “Ja que s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Anem ara al llibre del Deuteronomi (6,4) i escoltem això: “Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb to el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces”. L’evident cultura de pertinença a Déu, que desenvolupà el poble d’Israel, es manté i es concreta encara més al nou poble de Déu amb l’aparició de Jesús i de la revelació del misteri trinitari. El mateix Jesús féu professió de pertinença al Pare

en diverses ocasions i manifestà que, al seu torn, els seus seguidors trobaran en Ell la llur pertinença: “He fet conèixer el teu nom als homes que tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat” (Jn 17, 6). I més avall: “Jo prego per ells, no prego pel món, sinó pels que tu m’has donat, perquè són teus” (Jn 17, 9).

L’evident cultura de pertinença a Déu, que desenvolupà el poble d’Israel, es manté i es concreta encara més al nou poble de Déu Per la seva part, Sant Pau ens deixa una frase lapidària que expressa la seva convicció sobre la pertinença: “Totes les coses són vostres, vosaltres sou de Crist i Crist és de Déu”. ¿Per què no introduïm aquest concepte tant tendre en la nostra vida espiritual? Recordar sovint, el més sovint possible, amb aplaudiment i amb goig, que pertanyem al Crist, que som seus i, per ell, som en tot i sempre de Déu Pare. Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 34

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (VI): La compassió, la unitat amb l’altre

L

a compassió és sentir-se es- es queda amb l’essència de cadascun En l’acte compassiu, tot ésser és tretament unit als altres, tan d’ells, amb aquella llavor espiritual percebut com a igual, com a membre profundament unit que es dis- que batega en cada individualitat, del mateix organisme. La compassió sol la dualitat aparent que separa el però que en cap d’ells s’esgota. no salva per art de màgia. És un senjo del tu, el nosaltres dels altres; els La compassió s’oposa a la indife- timent que es tradueix en una acció d’aquí i els d’allà. És la percepció rència, però també al sectarisme, concreta i plàstica. És una vivència d’una unitat subterràque commou, que activa nia que no desfà la multots els òrgans del cos tiplicitat dels éssers. en una única direcció: És un llaç invisible que pal·liar el patiment de no fa diferències i que l’altre. es nodreix d’una expeCompadir-se és pariència primordial, de rar-se, ajupir-se, donar tipus místic. consol, donar pa al qui L’esperit compassiu té gana, donar aigua transcendeix les difeal qui té set, curar les rències, no les nega, ni ferides al qui està malles ignora, però s’adona ferit, és escoltar al qui que més enllà de tot, hi necessita ser escoltat, ha una unitat. Esquinça perdonar al qui sent el vel de Maia i capta el el rosec de la culpa, fons comú. És un acte de plorar amb el qui plora, saviesa, una experiènpregar amb el qui prega, cia de transcendència, “Paràbola del bon samarità” (segle XIX). Giacomo Conti; església de la Medalla Miraculosa, posar-se al seu costat. perquè solament el Messina (Itàlia). Allí on hi ha un rastre qui va més enllà de les d’asimetria, desapareix aparents dualitats i contradiccions, a l’elitisme i a qualsevol pràctica la compassió. L’asimetria condueix a capta aquest fons unitari i s’adona excloent. Ser indiferent és passar de la humiliació de l’altre. Ningú no vol de la insostenible farsa de l’indivi- llarg. És un mecanisme de defensa per ser objecte de misericòrdia, ningú vol dualisme. no haver de sentir el dolor del món. ser mirat amb condescendència, per La compassió és la destrucció de Un acte de covardia. La compassió sobre de l’espatlla. La compassió no les barreres, la fusió dels cors, l’emo- trenca l’hermetisme del cercle, es és superioritat; és identificació total ció que enllaça profundament els projecta més enllà, no fa diferències amb l’altre i això solament és possible éssers, els reconcilia i els agermana entre els de dins i els de fora. No és si hi ha equitat. de tal manera que cap ésser és vist selectiva. S’obre de bat a bat a l’altre Compadir-se és sentir el món com com una entitat aliena. El problema i comparteix el seu patiment. a casa, sentir l’altre com a germà en de l’altre és percebut com a propi, És sentir la unitat, sense deixar l’existència. És experimentar el seu perquè l’altre ja no és vist com algú de ser singular. És un acte de cons- sofriment com a propi. És la tristesa separat, aïllat, aliè; és vist com un ciència que consisteix en eixamplar nascuda del mal aliè. És la vertadera mateix. És una pràctica que desfà mentalment els límits del propi món, essència de la humanitat. tota mena de prejudicis i de precom- en estendre les fronteres de l’amor prensions, que despulla els éssers de i eixir fora del camp apamat per inFrancesc Torralba, tots els elements accidentals i que cloure tothom, per donar-se a tots. Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

35


Sant Antoni del Segle XXI

E

l món seria més feliç si... Antoni és un jove apassionat per la música. El problema, però, és que la seva família ni tan sols el deixa cantar, i molt menys encara tocar la guitarra. Es repeteix el cas del Coco de la pel·lícula d’animació nord-americana.

El món seria molt millor si no tinguéssim por, canta l’Antoni per donar-se ànims a si mateix. No lliga caps. Rumia, sense entendre. Els xinesos han conquerit el costat negre de la Lluna quan la gent, aquí a la terra, no ha entrat al costat fosc de la seva ànima. La política es regeix

més per interessos que per valors. La hipocresia –diguem-ne populisme– en el món de les relacions socials serveix de camuflatge per fer llaurar la gent per on ells volen. Un jove enfadat de 20 anys, del land de Hesse, ha estès tanta bugada gràcies a l’ordinador que no hi haurà prou sabó a tota Alemanya per fer neta tanta roba bruta. El professor Torralba fa un toc d’atenció a la desmesura comunicativa: “enfront del desfici per la connexió, que condueix a la tecnodependència o, fins i tot, a la tecnoaddicció, cal defensar la neces-

L’Antoni acompanya el seu somni d’Ítaca amb la melodia evangèlica: “si vols ser perfecte... vés, ven el que tens. No et preocupis pel dia de demà (Mt 6,34)”

En Tonet Torres, de Proturisme Canillo, serveix la vianda als convidats més joves. A sota, La Directora de Proturisme canta els encants solidaris de Sant Antoni a les postres de la vianda.

36

Església d’Urgell

sitat de la interrupció, o més ben dit, el valor de l’interstici”. Però l’Antoni, com ho fa el Pol petit, agafa la guitarra, surt al carrer en plena nit i es posa a cantar a cor què vols. Davant tants joves insatisfets que han passat de l’autoestima a l’autoodi, llança als quatre vents: “és un altre món / és el món que volem / és el món que volem / és un altre món”. Renuncia al ric patrimoni familiar. Es despulla de la superficialitat on neden els seus companys. S’allibera del materialisme. El filòsof David Murias està del seu costat en escriure: “vivim en una societat narcisista que omple el buit a cop de consum”. L’Antoni se’n va al fons de la vall canillenca que té com a companys el llac i el silenci. Hi planta la seva tenda de campanya, com el Mestre Jesús féu al desert. No fuig de res


ni de ningú. S’aïlla per preparar el viatge a Ítaca i somia amb: • El país de relacions humanes de qualitat. • El país de treballadors, activistes d’un país que progressa cap endavant. • El país de creients portadors d’una fructuosa humanitat. • El país de la fidelitat a allò que han estat i són les seves arrels. • El país que fonamenta la seva magnanimitat en l’acolliment, ornat de respecte i d’igualtat. • El país que regalima generositat en el pa compartit de cada dia. • El país que posa la seva ambició prioritària en l’educació de les nenes i dels nens, de les noies i dels nois. • El país que il·lumina els camins, dia i nit, amb la Llum de Meritxell. Acompanya el seu somni d’Ítaca amb la melodia evangèlica: “si vols ser perfecte... vés, ven el que tens. No et preocupis pel dia de demà (Mt 6,34)”. L’Antoni tornava de tant en tant a

la ciutat per encoratjar els joves en recerca d’un món més just, més lliure, més sa. Alguns joves organitzaren campaments prop de la seva “tenda monestir”. Atanasi, savi i Bisbe, estimava el “solitari”. Va escriure la coneguda biografia que relata minuciosament les coses de l’anacoreta i les seves intimitats, llibre que ha estat un “best-seller”. El renom de persona feliç generà uns quants deixebles que fundaren l’associació “Amics d’Antoni”. Sense ser un fundador ni haver escrit cap regla, ha exercit una influència incommensurable, explicable, en part, pel sistema de vida adoptat per ell; i en part pel seu caràcter i per l’atracció personal. Els qui no podem seguir de prop l’Antoni, intentem imitar-lo en l’estimació vers els animals. Molta gent el venera com a patró dels animals. Als retaules de les esglésies li posen un porc de companyia perquè el porc és l’animal de qui s’aprofita tot, no es llença res. Això, a l’hora de fer encants solidaris, compta molt. Totes les Parròquies segueixen el gest caritatiu de

l’Antoni: compartir la vianda amb la gent que el visita o va de pas. La petjada mes important de l’Antoni, avui, és el seu lideratge: persona tenaç, coratjosa i amb voluntat de servei. No buscar la confrontació permanent sinó mantenir la serenitat i l’equilibri social. Optimitzar les oportunitats i sobretot la seva capacitat de solucionar problemes i de plantejar nous reptes. Al vespre, recullo les almoines caritatives depositades a la bústia de Maria de Meritxell, bona Mare de tots i la meva Confident. Les sumo a les dels encants solidaris canillencs. Amb elles, el monitor Guillem comprarà material escolar per als infants de l’orfenat de Madagascar, on treballa aquest curs 2018–2019. Maria ens somriu tot dient-nos: “vivim temps exigents i apassionants, terra adobada per empeltar una generació de joves que cantin: ‘el món seria més humà / si tots fóssim germans / si ens agaféssim de les mans / com mai ho hem fet abans’”. Mossèn Ramon de Canillo

Església d’Urgell

37


Dietari CELEBRACIÓ DE LA JORNADA MUNDIAL DE LA PAU A LA LLAR SANT JOSEP L’Església celebrà l’1 de gener la LII Jornada Mundial de La Pau, amb motiu de la qual el Sant Pare ha difós un missatge titulat “La bona política està al servei de la pau”. L’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia d’aquesta jornada a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, que regeixen les Germanetes dels Ancians Desemparats, concelebrada per Mn. Lluís Rourera, sacerdot resident, i per Mn. David Codina. Hi assistiren els padrins i treballadors de la residència. A l’homilia, l’Arquebisbe va subratllar les tres commemoracions que s’escauen el dia 1 de gener: l’inici d’un nou any; la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu i la Jornada Mundial de la Pau. Iniciar un nou any suposa renovar la nostra mirada de fe al temps que “tots els dies són bons i sants per als qui viuen en la gràcia de Déu”. En iniciar un nou any cal saber reconèixer Déu com el Senyor del temps i de la història, així com demanar perdó pels pecats comesos al llarg de l’any que tot just s’ha acabat i demanar la protecció i la benedicció de Déu en les nostres vides al llarg del 2019, repetint la bella pregària del llibre dels Nombres: “que el Senyor et beneeixi i et guardi; 38

Església d’Urgell

L’Arquebisbe presidí la primera Eucaristia del nou any a la Llar de Sant Josep.

que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau” (Nm 6, 24-26). L’Arquebisbe també va recordar com la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu és una festa que troba el seu origen en el Concili d’Efes, l’any 431, que proclamà solemnement la maternitat divina de Maria, definint-la com la Theotókos (literalment, la qui pareix, qui dóna a llum Déu). Va demanar als fidels estimar i venerar sempre la Mare de Déu, i els féu notar com cada cop que resem l’“Ave Maria” ens hi adrecem amb aquest títol, tot suplicant-li que pregui per nosaltres pecadors. Finalment, Mons. Vives volgué unir-se des de La Seu d’Urgell a la celebració de la LII Jornada Mundial de la Pau i glossà el missatge que del Papa posant en relleu la tasca que porten a terme els polítics. L’Arquebisbe va subratllar les

“benaurances del polític”, proposades pel Cardenal vietnamita François-Xavier Nguyen Van Thuan, mort l’any 2002, actualment en procés de canonització, que dirigí “Iustitia et Pax” i fou un fidel testimoni de l’Evangeli: “Feliç el polític que té una alta consideració i una profunda consciència del seu paper. Feliç el polític que irradia credibilitat. Feliç el polític que treballa pel bé comú i no pel seu propi interès. Feliç el polític que es manté fidelment coherent. Feliç el polític que treballa per la unitat. Feliç el polític que està compromès en dur a terme un canvi radical. Feliç el polític que sap escoltar. Feliç el polític que no té por”. Diu Jesús: “si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35). Com subratllava Sant Pau VI:

“prendre’s seriosament la política en els seus diversos nivells –local, regional, nacional i mundial– és afirmar el deure de cada persona, de tota persona, de conèixer quin és el contingut i el valor de l’opció que se li presenta i segons la qual es busca realitzar col·lectivament el bé de la ciutat, de la nació, de la humanitat”. En efecte, la funció i la responsabilitat política constitueixen un desafiament permanent per a tots els qui reben el mandat de servir el seu país, de protegir els qui hi viuen i de treballar per tal de crear les condicions per a un futur digne i just. La política, si es du a terme en el respecte fonamental a la vida, la llibertat i la dignitat de les persones, pot convertir-se veritablement en una forma eminent de la caritat.

PELEGRINATGE A LA DIÒCESI D’URGELL DE LES MISSIONERES FILLES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET Els dies 2 i 3 de gener, una seixantena de religioses de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encapçalades per la Consellera General, M. Ángeles Melero, van pelegrinar resseguint les petjades dels Fundadors de la Congregació, Sant Josep Manyanet i la M. Maria Encarnació Colomina, visitant diferents indrets de la Diòcesi d’Urgell, on


Les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret van cloure el pelegrinatge a la Diòcesi d’Urgell davant l’escultura memorial de Sant Josep Manyanet al Palau Episcopal.

foren rebudes pels preveres d’Urgell a cada lloc, que agraïren la seva visita i presència. El 2 de gener van visitar la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, on foren rebudes pel P. Antoni Facerías Barrachina, religiós de l’Institut dels Fills de la Sagrada Família, fundat per Sant Josep Manyanet el 1864. Fou precisament a la Basílica de Valldeflors on Josep Manyanet va rebre el Baptisme el 7 de gener de 1833. Davant la pila baptismal on fou batejat, les Religioses van compartir una pregària i tot seguit van visitar el Casal Josep Manyanet que és la casa on va néixer el seu Fundador. Allà pogueren visitar l’exposició permanent sobre la persona del

P. Manyanet i s’endinsaren en el seu carisma i espiritualitat. Després van anar a Talarn, on el 1874 el P. Manyanet va redactar les primeres Constitucions de la Congregació. Al vespre van visitar Os de Balaguer, terra natal de la Cofundadora, M. Maria Encarnació Colomina. La jornada es va cloure al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer, on foren rebudes pel capellà custodi, Mn. Pau Vidal. Van celebrar l’Eucaristia posant als peus del Sant Crist tota la Congregació i agraint la jornada viscuda, que els permetia apropar-se als orígens i arrels dels Fundadors. En acabar, les Gnes. Clarisses del Sant Crist van saludar les Missioneres Filles de la

Sagrada Família de Natzaret, i entorn del pessebre van cantar unes nadales joioses venerant-hi la Sagrada Família. L’endemà, 3 de gener, el pelegrinatge continuà a La Seu d’Urgell, on van visitar el Museu Diocesà d’Urgell. A continuació, a l’església de la Missió, van celebrar l’Eucaristia, presidida pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, en la festa litúrgica del Sant Nom de Jesús. A l’homilia, Mn. Codina els agraí la visita i, sobretot, el do de la seva consagració religiosa, les felicità per la bonica iniciativa de voler conèixer les arrels dels seus Fundadors, i les animà a continuar vivint segons l’esperit de la Sagrada Família, la més perfecta imatge de la

Trinitat Divina, tot essent testimonis d’amor, humilitat, senzillesa, treball i alegria enmig del món. Després de l’Eucaristia van visitar el claustre del Palau Episcopal de La Seu d’Urgell, prop de la capella on Josep Manyanet fou ordenat sacerdot el 9 d’abril de 1859, servint la Diòcesi d’Urgell com a lleial col·laborador del Bisbe d’Urgell, Dr. Josep Caixal i Estradé. Una fotografia de família davant l’escultura memorial de Sant Josep Manyanet que hi ha al Palau Episcopal (que fou inaugurada amb motiu de la seva canonització per Sant Joan Pau II el 16 de maig de 2004) clogué el pelegrinatge joiós per terres de la Diòcesi d’Urgell. Església d’Urgell

39


CURS DE FORMADORS DE SEMINARIS A MADRID Els dies 2 al 4 de gener va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a Madrid, un curs adreçat a formadors de seminaris, especialment en els primers anys d’aquesta missió eclesial, en el qual va participar el Vicerector del Seminari Interdiocesà i Rector del Seminari d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas. Hi foren presents el Bisbe auxiliar de Madrid, Mons. Jesús Vidal, i el Director del Secretariat de la Comissió de Seminaris i Universitats de la CEE, Rv. Sergio Requena. Al curs es van tractar diversos aspectes fonamentals de les dimensions de la formació sacerdotal (humana, espiritual, intellectual i pastoral), tal com està dissenyada en el nou Pla de Formació per als Seminaris (Ratio Fundamentalis) de 2016, i hi van

intervenir com a ponents diferents Rectors de Seminaris d’Espanya.

FESTA DE SANT RAMON DE PENYAFORT A SERÓ El 7 de gener es va celebrar a la església parroquial de Seró la festa de Sant Ramon de Penyafort. En aquesta localitat hi ha una confraria dedicada al sant dominic, que es remunta a principi del segle XVII, la qual té cura de la festa, el moment més important de la qual és la celebració de l’Eucaristia en honor del sant. A migdia va tenir lloc la celebració eucarística, presidida per l’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué. Hi van concelebrar Mn. Antoni Ballester, Rector de la Parròquia, i la majoria de preveres de l’Arxiprestat. La missa va ser acompanyada en els cants per la Coral l’Amistat, que dirigeix Mn. Josep Sauter.

Mn. Balagué presidí a Seró l’Eucaristia en la festa de Sant Ramon de Penyafort.

A l’homilia, Mn. Balagué va resumir la biografia d’aquest sant que va viure a Catalunya envers el segle XIII, subratllant que va ser un gran personatge de la vida de l’Església a casa nostra, i destacant la seva vida com a dominic i expert en dret, per la qual cosa és el patró dels advocats. I tot fent referència a l’Evangeli proclamat, Mn. Ramon va comentar que per damunt de la llei hi ha la dignitat de la persona humana,

una dignitat que no es pot entendre sense llibertat i fraternitat. Al final de l’Eucaristia, i com es costum, va tenir lloc la benedicció de la coca que es reparteix als molts fidels que van assistir a la festa. I abans del comiat, mentre cantaven els Goigs de Sant Ramon de Penyafort, els fidels van venerar la relíquia del sant que es custodia a Seró. Després de la celebració, la coral va interpretar un breu repertori de nadales i, ja a fora de l’església, es va compartir la coca beneïda mentre els veïns es felicitaven l’Any Nou. També els preveres van aprofitar per compartir el dinar i començar a parlar del calendari arxiprestal d’enguany, i altres temes que volien compartir, com les vocacions sacerdotals, la salut dels preveres, i la visita pastoral de l’Arquebisbe a l’Arxiprestat.

FESTA PATRONAL A SANT. JULIÀ DE LÒRIA Mn. Gabriel Casanovas (quart per l’esquerra) va participar al curs per a formadors de seminaris organitzat de la CEE.

40

Església d’Urgell

El 7 de gener tingué lloc la tradicional Eucaristia de la


La pràctica totalitat dels preveres de l’Arxiprestat van concelebrar l’Eucaristia de la festa patronal de Sant Julià de Lòria.

festa patronal de Sant Julià de Lòria, que fou presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Josep Chisvert, i concelebrada pel Vicari de Pastoral i Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira, i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, a més de la pràctica totalitat dels preveres de l’Arxiprestat. També hi concelebrà Mn. Josep M. Solé, sacerdot jubilat, resident al Seminari diocesà, que durant molts anys ha servit pastoralment la comunitat de Sant Julià de Lòria. La Missa comptà amb la presència dels Cònsols Major i Menor de la Parròquia, els Consellers de Comú, la Subsíndica General i els Ministres del Govern d’Andorra Carles Álvarez Marfany i Gilbert Saboya, així com una gran quantitat de fidels i devots de Sant Julià. Al final de la celebració es cantaren els goigs a llaor del sant patró mentre els fidels veneraven les seves

relíquies, i en sortir de l’església es compartí un tast de coca i vi dolç entre tots els assistents, que així pogueren saludar-se i desitjar-se una molt bona festa i inici d’any. Abans de l’Eucaristia, els sacerdots de les Valls d’Andorra van mantenir a la rectoria de Sant Julià la reunió mensual d’Arxiprestat, en la qual compartiren les seves inquietuds i foren informats de diversos temes pastorals.

TROBADA DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS MENORS A MADRID La Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va organitzar els dies 18 al 20 de gener a Madrid la XXXVIII Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya, en la qual es va tractar sobre com “Conrear les llavors

de vocació al Seminari Menor” i sobre els desafiaments que han d’enfrontar en el temps present. Hi va intervenir com a ponent l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, Mons. Vives, que junt amb el Rev. Sergio Requena, Director del Secretariat de la Comissió, van parlar dels reptes dels Seminaris Menors a Espanya. També presentaren sengles ponències Mons. J. Leonardo Lemos, Bisbe d’Ourense; el Rv. Carlos López Segovia, Vicesecretari general de la CEE, el Rector del Seminari Menor de Ciudad Rodrigo, Juan C. Sánchez; i el Formador del Seminari Menor de València, Rv. Pablo Valls. La situació actual als Seminaris Menors planteja algunes qüestions per a l’admissió de seminaristes que cal tenir molt presents, a més de considerar algunes qualitats de l’adolescent com els “indicis de la vocació” específics que fonamenten la vida de fe dels joves. Es va reflexionar també sobre els

Mons. Vives (dempeus al centre del grup) va ser un dels ponents a la XXXVIII Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya. Església d’Urgell

41


CELEBRACIÓ DE LA FESTA LITÚRGICA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER

L’

11 de gener, a la capella de la residència de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell, va tenir lloc la festa litúrgica de la Fundadora de la Congregació, la beata Anna Maria Janer. La Missa fou presidida enguany per Mn. Manuel Pal, Canonge Penitencier i capellà de la comunitat de La Seu d’Urgell. Hi concelebrà el Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, i hi van assistir la Superiora General de l’Institut, Mare Laura Garione; la Consellera General, Victoria Bertrán; la Superiora de la comunitat de La Seu d’Urgell, Gna. M. Carmen Gros, amb les altres germanes de la comunitat; representants d’altres Comunitats Religioses de

42

Església d’Urgell

La Seu d’Urgell i una bona quantitat de fidels de la ciutat. Mn. Manel va glossar a l’homilia la figura d’Anna Maria Janer; dona valenta, humil, arriscada, de virtut ben arrelada en tot el seu viure. Són les seves obres que ens en parlen, però unes obres confirmades per la fe i l’estimació als més pobres i desemparats, que ens inviten a seguir-la també avui. La Litúrgia de les Hores, cada 11 de gener, dia de la seva santa mort, quan festegem la seva memòria, fa llegir aquest bell text extret dels pensaments, memòries, conversacions íntimes, ensenyaments i consells d’eficaç influència

en la vida d’Anna Maria Janer Anglarill. Ens diu: “En el vostre tracte, sigueu amables amb tothom, de cara a conquerir-los per a Jesucrist i guanyar-los per al Cel. Quan estigueu enutjades o enfadades no reprengueu ningú, perquè la reprensió en aquest acte és inútil, ni fa bon efecte, ni és causa d’esmena en cap persona. Sé de certa persona, que quan té motiu d’estar disgustada ho mira bé, ho considera i llavors parla més fluixet i tendrament als mateixos domèstics i als qui li donen motiu de disgust o enuig. Això és, filles meves, sobreposar-se, saber governar i ser superior a si mateix. “Sigueu humils de cor, no

només de paraules; ja sabeu que Jesucrist va venir al món per corregir i detestar la supèrbia, ensenyant la humilitat amb els seus actes. No són humils les persones que a cada pas es diuen miserables, pecadores. Sigueu amants de la santa pobresa i no busqueu comoditats, ni menjars exquisits; si us els donen, preneu-los sense témer faltar a la pobresa. Estimeu els menyspreus, sense buscar-los ni voler-los; sinó prenent-los de la manera que vinguin, per amor a Jesús. Convé repassar el cor per veure si alimenta alguna afecció desordenada, i si la trobeu, exposeu els seus plecs al Pare Director espiritual, perquè no avançarà en la santedat la qui no ho


faci així. No tingueu gelosies ni enveges; si alguna té aquestes passions, que en porti examen particular fins a veure’s corregida. Cada dia, sense rutina i amb fe ardent, abans d’anar-vos-en a dormir, pregunteu-vos: podries avui presentar-te davant Déu? Quan arriba l’examen de la nit sempre em pregunto si he acomplert bé tots els meus actes; si no és així, en tinc una pena. Si ho he sabut ordenar bé, en sento consolació i em sembla que Déu n’està content. Procurem guardar la presència de Déu que en la pregària hàgim aconseguit; en tot lloc i distribució, tenir Déu present. Així, a les classes, treball, cuina, refectori, rebedor; sempre, sempre, tenir Déu present. Oh, que formosa és la pràctica de la presència de Déu i com eleva totes les nostres obres!” També al Col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella es va celebrar la festa litúrgica de la beata Anna Maria Janer amb una Eucaristia presidida per Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament. Hi van assistir la germana Maria Tomasa Itoiz, representant de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell al centre i membre del Patronat Rector, el claustre de professors, l’equip de pastoral, la direcció i els alumnes d’ESO i batxillerat. En total, uns 400 alumnes, que van escoltar atentament les paraules de Mn. Chisvert quan els va parlar de la Mare Janer i les seves actituds solidàries. Els alumnes van preparar les pregàries i van

llegir fragments de la vida de la Fundadora. A l’etapa de secundària es va organitzar després de la celebració un esmorzar solidari i un festival a favor de Mans Unides d’Andorra, amb la presència de representants de l’entitat que van agrair a alumnes i educadors la seva col·laboració. Aquest any s’ha volgut unir la festa de la Mare Janer amb la campanya de Mans Unides per treballar els valors que van guiar la vida de la beata i posar-los en pràctica. Els alumnes d’infantil i primària es van sumar a les celebracions amb activitats pròpies de la seva edat, en el cas dels més petits, i amb una celebració de la Paraula els més grans. Foren presidides per Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal i collaborador en la pastoral de l’escola. A més de les pregàries i cants molt participats, Mn Elvira va llegir i comentar la paràbola del “Bon Samarità” tot explicant als alumnes l’actitud d’ajuda que hem de tenir amb tothom, sigui amic nostre o no. Els professors músics, els alumnes del taller de música de primària i la coral d’alumnes de secundària van animar les diferents celebracions, després de les quals la festa va continuar amb la presentació als alumnes del lip dub que es va gravar el dia de Sant Ermengol. Jocs, gimcanes, proves esportives, berenar, molta il·lusió i ambient de família, com ens va ensenyar la beata Anna Maria Janer, van completar la jornada al col·legi Sant Ermengol.

L’Arquebisbe va presidir la solemne missa a la Catedral en la festa litúrgica de Sant Sebastià.

elements fonamentals de la pastoral vocacional entre els adolescents i joves.

FESTA DE LA GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ I VOT DE POBLE A LA SEU D’URGELL Any rere any, La Seu d’Urgell celebra el 20 de gener la festa gran de la Germandat de Sant Sebastià i el vot de poble de la ciutat protegida de la pesta per la intercessió del sant. La Seu d’Urgell, com moltes d’altres poblacions catalanes sota els estralls de la pesta a mitjan del segle XIX, va posar-se sota l’advocació de Sant Sebastià, patró que s’invocava per a salvar-se del còlera, i alhora fou germen d’ajuts entre els treballadors, agricultors i ramaders. L’Arquebisbe d’Urgell va presidir la solemne missa a la Catedral, acompanyat pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, del Canonge Mn. Jordi Gasch, i del Secretari general, Mn. David Codina. Hi van assistir moltíssims membres de la Germandat encapçalats pel Germà Major, Ramon Viaplana, i el Germà Se-

gon, Climent Miró, a més de l’Alcalde de la ciutat i el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Animà els cants la coral Veus de La Seu. A l’homilia, l’Arquebisbe remarcà tres aspectes centrals de l’Epifania que en aquell diumenge se celebrava: la manifestació als creients d’altres religions i als homes de cultura, la donació de l’Esperit a tots els fills i filles de Déu per la santificació de les aigües en el Baptisme de Jesús al riu Jordà, i el primer signe-miracle de Jesús, ajudant una família en el seu naixement, posant vi nou d’alegria i d’amor en la societat, com a miracle del que avui hem de fer. Demanà a la Germandat de Sant Sebastià que sigui fidel al seu ideal de “germanor”, que és tan cristià i que humanitza les relacions de les persones, tan ferides per l’individualisme i el materialisme. La Germandat de Sant Sebastià s’anomenava històricament “Associació de Socors Mutus” i va ser creada el 1855. Des de llavors ha anat oferint de manera ininterrompuda als seus Església d’Urgell

43


associats els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat, que supera els 800 socis (la majoria d’ells caps de casa), impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les tradicionals Caramelles de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant, en l’Estudiantina del Carnaval i en d’altres manifestacions populars i folklòriques. Un bon nombre de fidels de Ponts va renovar el vot de poble a Sant Sebastià a l’església d’Algós.

PONTS REVIU EL VOT DE POBLE A SANT SEBASTIÀ El 20 de gener, festa del màrtir Sant Sebastià, la vila de Ponts va tornar a celebrar el vot de poble al sant, com és tradició des d’antic. La diada va començar de bon matí amb una caminada popular organitzada pel Centre Excursionista Pontsicà que, malgrat el mal temps, va aplegar força participants. A migdia, la petita campana de l’església d’Algós va tocar a la celebració de la missa: el temple es va omplir de fidels de totes les edats que volien complir i mantenir una tradició ben arrelada a la vila de Ponts. Abans de començar l’Eucaristia es va fer la tradicional rifa de les “Tires de Sant Antoni”, els diners recollits amb les quals van destinats a Càritas Parroquial i les seves activitats d’ajuda per als més necessitats de Ponts i dels pobles de la rodalia. A l’Eucaristia van concelebrar Mn. Bonifaci For44

Església d’Urgell

tuny, Mn. Jaume Mayoral i el diaca Mn. Josep Caba. Entre els assistents hi eren l’Alcaldessa de Ponts, Alba Basomba, amb altres representants de la corporació municipal, a més dels representants de diferents entitats pontsicanes. A la celebració es van recordar les arrels que ajuden a sentir-se poble i la necessitat de fer arribar aquest testimoniatge a les noves generacions. També hi va haver un record pels difunts, especialment, pels que reposen al cementiri d’Algós, i al final de la missa es van cantar els Goigs dedicats a Sant Sebastià, es va beneir la coca i el vi dolç que es va repartir entre els fidels, i es va venerar la relíquia de Sant Sebastià que es conserva a l’església. Tot seguit, a l’exterior i al voltant d’una foguera, els fidels van compartir salutacions i una estona de conversa entre els assistents abans de retornar cap a casa. No hi va faltar la tradicional fotografia de grup, com a testimoni per

a les properes generacions d’una festa ben arrelada al calendari tradicional del Segre Mitjà.

CANT DE JANEIRAS A LA CATEDRAL Els membres del grup de folklore de la Casa de Portugal a Andorra van dur el diumenge 20 de gener, en la celebració eucarística dominical a la Catedral de Santa Maria, la tradició portuguesa de cantar les Janeiras i desitjar bon any, en aquest cas a l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep

d’Andorra i als veïns de La Seu d’Urgell. Hi concelebraren Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia; Mn. Josep M. Solé, i Mn. David Codina, i hi van assistir nombrosos fidels de la ciutat. Els cantaires portuguesos van solemnitzar la celebració i, en acabar, van oferir un breu concert als assistents. Mons. Vives els agraí la seva presència i la seva felicitació. Durant tres caps de setmana del mes de gener, els cantaires de la Casa de Portugal a Andorra porten

El grup de folklore de la Casa de Portugal a Andorra va cantar les Janeiras a la Catedral d’Urgell.


Les comunitats catòlica i evangèlica de La Seu d’Urgell van pregar al casal parroquial per la unitat dels cristians.

la felicitació d’Any Nou a diferents institucions del Principat d’Andorra, llars particulars, establiments comercials i esglésies parroquials per tal de desitjar-los la benedicció del Senyor en començar el nou any.

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS A LA SEU D’URGELL El 22 de gener es va celebrar la XV Trobada de Pregària per la Unitat dels Cristians a La Seu d’Urgell. Una trentena de membres de les comunitats catòlica i evangèlica es van reunir en el marc de la setmana de pregària, que cada any se celebra del 18 al 25 de gener. L’acte tingué lloc al casal parroquial, intercalant lectures bíbliques, cants, comentaris i testimonis, entorn al lema d’enguany: “Cerca la justícia i només la justícia” (Dt. 16, 18-20). Al moment dels testimonis es compartiren preciosos gestos de caritat que volen contribuir que el món sigui més just. El Dr. Rosell, de la comunitat evangèlica, explicà la seva enriquidora

experiència com a metge a Burkina Faso acompanyat per dues de les seves filles, remarcant que la primera acció de justícia i caritat l’hem de tenir amb els qui ens envolten. Al seu torn, el Sr. Miquel, de la comunitat catòlica de Sant Julià de Lòria, explicà com han estat acollides dues famílies de refugiats sirians a Andorra i l’actual procés d’integració. Introduí i clogué la pregària el Rector parroquial, Mn Navarri, convidant els presents a potenciar i donar gràcies per tot allò que ens uneix.

ASSEMBLEA DE DELEGATS DE MITJANS DE COMUNICACIÓ A MADRID Els Delegats de Mitjans de Comunicació de les Diòcesis espanyoles es van reunir els dies 21 al 23 de gener a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a Madrid, amb l’acompanyament dels Bisbes de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social encapçalats pel seu president i Bisbe de Getafe, Mons. Ginés García Beltrán, i amb l’assistèn-

cia de Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida i encarregat del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET). A la reunió, convocada sota el lema “Aspectes imprescindibles per a la comunicació de l’Església avui”, hi assistí la Delegada de Mitjans d’Urgell, M. Cristina Orduña. Després de la salutació inicial de Mons. García Beltrán es va obrir el torn dels ponents, els quals van reflexionar sobre qüestions de gran vigència en l’actualitat. Aquest va ser el cas d’Ester Martín Domínguez, responsable de l’oficina de transparència de la CEE, que parlà de “La transparència com una necessitat que implica la comunicació diocesana”. També tractà dels trets de la comunicació actual i com establir elements que ajudin a resoldre una situació de crisi a través d’una comunicació no violenta. Mn. Sergio Tapia-Velasco, professor de la Universitat Romana de la Santa Creu, dissertà sobre com afrontar les converses a les xarxes socials a través de la comunicació oral; i així mateix es va tractar en

profunditat com afecta a la comunicació de la Diòcesi el Reglament General de Protecció de Dades i com s’han de gestionar els drets sobre la imatge, la música, l’autoria i la propietat intel·lectual, ja que formen part del dia a dia de la comunicació. També hi va haver temps per conèixer i compartir les experiències comunicatives de les Diòcesis de Madrid, Oviedo i Cadis-Ceuta. A més, el Delegat diocesà de Getafe va presentar l’any jubilar que enguany es celebrarà al Cerro de los Ángeles, a la seva Diòcesi. Les jornades es van completar amb la presentació de la nova edició de la revista Ecclesia, adscrita a la CEE i dirigida per Mn. Jesús de las Heras, a la qual va assistir un nombrós públic. Van presidir l’acte el Secretari general de la CEE, Mons. Luis Argüello, i Mons. Ginés Garcia Beltrán. La trobada es va cloure amb una ponència de la periodista Elsa González, guardonada amb el premi Bravo Especial, que va parlar sobre la necessitat que, enmig de la gran quantitat de comunicacions i dades que arriben als ciutadans, el periodista segueixi sent

A l’assemblea dels Delegats de Mitjans de Comunicació de les Diòcesis espanyoles es van tractar diverses qüestions d’actualitat en l’àmbit de la comunicació. Església d’Urgell

45


FESTIVITAT DE SANT ANTONI ABAT A LA DIÒCESI D’URGELL

E

l 17 de gener es va celebrar arreu de la Diòcesi d’Urgell la festa de Sant Antoni Abat amb celebracions eucarístiques i amb les tradicionals escudelles populars i les benediccions d’animals de companyia i bestiar. A la Catedral de Santa Maria, la solemne Eucaristia, presidida pel Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, es va celebrar amb l’assistència de les autoritats de la ciutat, encapçalades per l’Alcalde i el President del Consell Comarcal, a més dels banderers de la confraria de Sant

Antoni i la junta directiva de l’entitat, i un bon nombre de fidels. Al final de la celebració eucarística va tenir lloc la tradicional benedicció dels panets de St. Antoni, que es van repartir entre els assistents, i a continuació va tenir lloc davant la Catedral la tradicional benedicció d’animals domèstics. Tot seguit, al passeig Joan Brudieu, va ser el moment dels Tres Tombs, encapçalats pels banderers de la confraria: Ramon Dolcet Duran, el nou banderer d’enguany, que duia el pendó de la Confraria de

La Seu d’Urgell

un professional amb capacitat i criteri per assenyalar i filtrar i donar credibilitat a les informacions a través de la veracitat d’allò que explica.

LLIURAMENT DELS PREMIS ¡BRAVO! El 23 de gener es van lliurar a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) els Premis ¡Bravo! 2018, que atorga la Comissió Episcopal de Mitjans 46

Església d’Urgell

de Comunicació Social de la CEE “amb la finalitat de reconèixer per part de l’Església la tasca meritòria de tots aquells professionals de la comunicació en els diversos mitjans que s’hagin distingit pel servei a la dignitat de l’home, els drets humans i els valors evangèlics”. L’acte que es va celebrar tot coincidint amb el final de l’Assemblea de Delegats de Mitjans de Comunicació, que hi van assistir.

La Seu d’Urgell

Sant Antoni Abat, acompanyat a banda i banda pel banderer proposat i el banderer sortint, Jordi Armengol Obiols i Joan Alrich Castell, respectivament. Posteriorment, Mn. Navarri va beneir la calderada d’escudella, que es va repartir entre les persones que s’hi van aplegar. De la resta del territori diocesà, un dels llocs on la festivitat de Sant Antoni Abat té una significació especial és Sanaüja (la Segarra), on la població la celebra com la Festa Major de l’hivern. A migdia, Mn.

Els guardonats en la present edició han estat: • Premi Especial: Elsa González, periodista. • Premi de Premsa: Tico Medina. • Premi de Ràdio: Luis del Val. • Premi de Televisió: Programa “Aquí la Terra”, de TVE. • Premi de Noves Tecnologies: Daniel Pajuelo, youtuber. • Premi de Cinema: Álvaro Longoria, productor

Jaume Mayoral presidí la celebració eucarística en honor a Sant Antoni, concelebrada pel diaca Mn. Josep Caba, a la qual va assistir un bon nombre de veïns, encapçalats per l’Alcalde, Josep Condal. A l’homilia, Mn. Mayoral va glossar la celebració de la festa en la tradició local de Sanaüja, i va destacar la vida del sant eremita i la seva entrega a l’oració i a Déu. A les pregàries, i d’acord amb el magisteri de l’Encíclica “Laudato si”, es va demanar per la Creació, pel conjunt de la natura, i especialment

de “Campions” i de “Ni distints ni diferents: campions”. • Premi de Publicitat: Anunci “La felicitat es comparteix”, de Contrapunt BBDO per Loteria Nacional. • Premi de Música: Grup musical La Veu del Desert. • Premi al Treball Diocesà: Ex aequo per a l’oficina d’informació de les Diòcesis d’Aragó i per al setmanari diocesà El


La Seu d’Urgell Sanaüja

Bellmunt d’Urgell La Massana (Andorra)

pels animals de granja i de camp, dels quals Sant Antoni és protector. A Sanaüja i als municipis del voltant hi ha moltes explotacions ramaderes que agraeixen

l’ajuda i la protecció del sant en la seva feina. Acabada la celebració, va tenir lloc a la plaça Major la tradicional benedicció dels animals i els Tres Tombs

ressò, de la Diòcesi de Sigüenza- Guadalajara. • Premi de Comunicació Pastoral: Setmanari Missa Dominical, en el seu 50 aniversari. En el torn de discursos, la periodista Elsa González va destacar la importància de l’ètica periodística: “la societat actual necessita un exercici professional competent, conscient del seu poder d’influència; que projecti el sentit de la veritat, de la humanitat i

per part dels genets participants a la festivitat, els quals portaven la bandera de Sant Antoni, que també va ser present als actes religiosos i populars de la diada. Tot seguit la benedicció de la coca, la mistela i les figues seques que es van oferir als assistents a la festa van donar pas a un dels moments més esperats per poder compartir un dinar ben tradicional i singular de les festes de la zona segarrenca al Local Social i cloure la festa amb

el posterior ball de tarda. També al Principat d’Andorra hi ha una devoció força arrelada des d’antic per Sant Antoni Abat, la festa litúrgica del qual se celebra amb la solemne celebració de l’Eucaristia a migdia, la posterior benedicció dels animals domèstics i de granja, i el repartiment de l’escudella (excepte a Sant Julià de Lòria, on l’escudella popular es reparteix en la festa de Sant Sebastià) beneïda pel Rector de la Parròquia.

Foto de grup dels guardonats amb els Premis ¡Bravo! d’enguany. Església d’Urgell

47


48

Església d’Urgell


de l’ètica; amb qualitat per generar criteri en l’opinió pública”. Per la seva banda, el Bisbe de Getafe i president de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social, Mons. Ginés García Beltrán, va tancar l’acte agraint la tasca dels comunicadors en la societat, i insistint en la necessitat d’oferir una informació veraç: “és el seu treball, trobar la veritat, posar-la a la llum, oferir-la als altres... Quan els mitjans expliquen la veritat, la societat està en disposició de fer-se més forta. [...] Tots hem d’aprofitar aquesta oportunitat encara que la veritat anunciada sigui incòmoda, o precisament per això”.

El P. Eugenio Tao va explicar la seva experiència com a missioner durant la seva visita a l’Arxiprestat d’Andorra en el marc de la Setmana Missional.

confessionals, on es van trobar amb alumnes de diversos cursos i nivells i van respondre les seves preguntes; als grups de catequesi parroquial, especialment amb els joves de Confirmació, als

quals van exhortar a donar testimoni de la seva fe; i finalment també van celebrar un encontre amb els sacerdots de l’Arxiprestat al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, amb els quals van pregar

CELEBRACIÓ DE LA SETMANA MISSIONAL A LES VALLS D’ANDORRA L’Arxiprestat de les Valls d’Andorra va rebre la visita de dos missioners combonians en el marc de la Setmana Missional. Aquests dos missioners, P. Eugenio Tao i Gna. Montserrat García, que formen part del servei conjunt d’animació missionera de les Obres Missionals Ponfícies (OMP), van arribar el dissabte 19 de gener a Andorra, on van participar en diverses activitats divulgatives i didàctiques a l’entorn de l’obra evangelitzadora de l’Església. Entre aquests activitats destaquen la presència a les Eucaristies dominicals, en les quals van donar el seu testimoni personal i de treball; també es van fer presents a les escoles

El Crist de l’església de Sant Josep de Balaguer serà restaurat en les properes setmanes.

plegats i posteriorment van compartir un dinar de germanor a la casa de colònies d’AINA. Acompanyats per Mn. Jaume Soy, Delegat de Missions de la Diòcesi, van visitar la Casa del Bisbat, la Catedral de Santa Maria i el Museu Diocesà, i van ser entrevistats en al programa “Església d’Urgell” de Ràdio Estel-Ràdio Principat abans de finalitzar la seva estada a Urgell el diumenge 27 de gener, Jornada de la Infància Missionera.

RESTAURACIÓ DEL CRIST DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE BALAGUER El Crist de l’església de Sant Josep de Balaguer serà restaurat per formar part del pas de la Confraria de la Setmana Santa de Balaguer, que justament té la seva seu en aquesta església balaguerina. D’aquesta manera, el Crist es podrà incorporar de nou a la processó, tal i com ja es feia fa 400 anys. Es tracta d’una talla barroca del Crist crucificat, d’autor desconegut, que serà restaurada al Museu Comarcal de la Noguera per la restauradora Mireia Cañadell. Les bones relacions i la col·laboració entre el Rector, Mn. Joan Pujol i el Germà Major de la Confraria, Sergi Casanova, han facilitat aquesta iniciativa, que suposa, com el mateix Germà Major va posar en relleu, un salt de gran qualitat per a la confraria, ja que és una peça de gran valor i molt coneguda entre tots aquells que varen viure l’antiga processó. Església d’Urgell

49


MOR MONS. JAUME TRASERRA, BISBE EMÈRIT DE SOLSONA

L

a matinada del dia 25 de gener va morir a Granollers Mons. Jaume Traserra i Cunillera, Bisbe emèrit de Solsona, a l’edat de 84 anys, després d’una greu malaltia. La missa exequial en sufragi per la seva ànima tingué lloc el dissabte 26 de gener, a l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers, la seva ciutat natal, on ell residia aquests darrers anys després de la jubilació com a Bisbe de Solsona. La capella ardent quedà instal·lada a la mateixa església de Sant Esteve. Va presidir la celebració Mons. Xavier Novell, Bisbe de Solsona, i van

La imatge serà netejada i reparada en les seves esquerdes, es netejarà la policromia, s’eliminaran els elements metàl·lics existents no adequats i es fixaran les zones amb risc de despreniment. Es preveu que la talla estigui restaurada per a la propera celebració de la Setmana Santa, i que en les pròximes setmanes es presenti a Balaguer el projecte del pas d’aquest Crist: una peça d’orfebreria cisellada a mà i amb un bany de plata, dissenyat per Orfebreria Orovio de la Torre, empresa que ha construït passos per a confraries de Sevilla, Zamora i Jaén, entre d’altres. Així mateix, s’encetarà una campanya per tal de 50

Església d’Urgell

concelebrar l’Arquebisbe de Tarragona, el Bisbe de Terrassa, el Bisbe de Girona, el Bisbe de Vic, el Bisbe de Tortosa, el Bisbe emèrit de Girona, el Bisbe auxiliar de Terrassa i els dos Bisbes auxiliars de Barcelona;

recaptar fons per sufragar l’alt cost del pas.

CURS DE FORMACIÓ PER A PROFESSORS DE RELIGIÓ “L’aprenentatge-servei com a eina educativa i transformadora de la soci-

a més d’una vuitantena de preveres dels Bisbats de Solsona, Terrassa i altres. En absència de l’Arquebisbe Joan-Enric, que era a Panamà amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, el Bisbat d’Urgell va

etat” és el títol del curs de formació que van seguir al Santuari del Sant Crist de Balaguer el dissabte 26 de gener una cinquantena de professors de Religió d’escoles de la Diòcesi. Impartí el curs el P. Javier Torregrosa, de la comunitat dels

estar representat pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri. Multitud de fidels van voler acomiadar-se del Bisbe Jaume omplint tota l’església en un ambient d’emoció i respecte envers el difunt. També el dia abans i el dissabte al matí, moltes persones van voler donar-li el darrer comiat a la capella ardent instal·lada en una capella lateral, recentment restaurada, de la mateixa església de Sant Esteve, en la qual, acabada la celebració, va ser sepultat Mons. Traserra. Preguem pel seu repòs etern.

Salesians de València, que explicà en profunditat què és l’aprenentatge-servei, com s’ha implantat a Catalunya i al món, quines competències s’hi desenvolupen, i com dur-lo a la pràctica en l’assignatura de Religió, de manera que

Una cinquantena de professors de Religió va participar al curs de formació al Sant Crist de Balaguer.


TROBADA DE DELEGATS DE MISSIONS DE CATALUNYA Els dies 28 i 29 de gener es reuniren al Santuari de Loreto, a Tarragona, els Delegats de Missions i

els Directors de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) dels Bisbats amb seu a Catalunya. Per part del Bisbat d’Urgell van participar a la reunió el Delegat diocesà de Missions i Director diocesà d’OMP, Mn. Jaume Soy, i Anahí Biorci, OV, membre de la Delegació diocesana de Missions. A més d’avaluar el servei de les De- A la reunió dels Delegats de Missions es va posar en marxa la coordinació del “Tren missioner”. legacions i el desenvolupament de la darrera nera prevista per al proper gelitzadora de l’Església, Jornada de la Infància 19 d’octubre a Montserrat, aprofitant el marc del Missionera, es va posar amb la participació de totes “mes missioner extraoren marxa la coordinació les Diòcesis catalanes. dinari” convocat pel Papa del “Tren missioner”, una També es va posar en Francesc per a l’octubre activitat d’animació missio- relleu la dimensió evan- vinent.

VOLS VENIR AL LICEU? EL LICEU AL TERRITORI T’HI PORTA

Conferències gratuïtes arreu de Catalunya

ori it r r e T l a u e ic L l S uma’t a

Amb el col·laboració de :

VOLS MÉS INFORMACIÓ?

territori@liceubarcelona.cat / 681 286 787

@ Joan Tomás

es fomenti entre els alumnes el compromís amb el bé comú. També es van donar eines als assistents per dissenyar un projecte d’aprenentatge-servei partint de la realitat de cada centre. La jornada de treball va comptar amb l’acompanyament del Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. En acabar, es va compartir un àpat de germanor.

Església d’Urgell

51


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 474  

Gener 2019

Església d'Urgell 474  

Gener 2019

Advertisement