__MAIN_TEXT__

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

Santa Coloma, any zero

# 472 - OCTUBRE 2018


Església d Urgell Índex EUTANÀSIA O MORT DIGNA?

6

Mn. Ignasi Navarri

50è ANIVERSARI DEL DOCUMENT DE MEDELLÍN SANTA COLOMA, ANY ZERO

5 6

EL PAPA FRANCESC CANONITZA PAU VI, MONS. ROMERO I CINC BEATS MÉS

12

OBERTURA A ROMA DEL SÍNODE SOBRE ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

16

IVARS D’URGELL COMMEMORA EL CENTENARI DEL P. IRENEU SEGARRA

19

MN. ROC, UN SACERDOT DEL SEU TEMPS Ton Solé

22

BENEDICCIÓ DE LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL

26

COMMEMORACIÓ PEL 10è ANIVERSARI DEL TRASPÀS DEL BISBE JOAN CARRERA

28

UN OCEÀ D’EMOCIONS (IV): L’AMISTAT, LA MÚTUA BENVOLENÇA

31

Mn. Eduard Salinas

12

Dr. Francesc Torralba

16

LA MÍSTICA EN EL MÓN DE L’ISLAM Mn. Enric Prat

SOM-HI! EN MARXA EL CURS 2018-2019 Mn. Ramon Rosell

JORNADA DIOCESANA DE CATEQUISTES A LA SEU D’URGELL DIETARI

26

4

32 33 35 37

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli El Sínode dels joves

D

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

es del dimecres 3 d’octubre i fins al diumenge 28, se celebrà a Roma, convocat pel Sant Pare Francesc, el Sínode de Bisbes que tractà sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. El camí fins a arribar al Sínode ha comptat amb un document preparatori, un qüestionari per a les Conferències Episcopals i un qüestionari on line obert a tothom; una carta del Papa als joves, un seminari internacional sobre la condició juvenil i la reunió presinodal amb un document final. Participaren en aquesta darrera iniciativa prop de 300 joves dels cinc continents i també uns 15.000 joves a través de les xarxes socials. S’ha viscut el desig de l’Església de posar-se a l’escolta de tots els joves, sense excloure’n cap. Tots aquests materials van ser analitzats àmpliament, sintetitzats acuradament i finalment recollits en l’“Instrument de treball” (Instrumentum laboris) per al Sínode, que està estructurat en tres parts amb tres lemes: “reconèixer”, on s’escolta la realitat, fent una síntesi sobre la situació actual de la joventut; “interpretar”, amb algunes claus de lectura de les qüestions decisives presentades al discerniment del Sínode; i “escollir”, on es vol ajudar els Pares sinodals a prendre una posició sobre les orientacions i decisions que es prendran. I es conclou amb una significativa atenció al tema de la santedat, perquè l’assemblea sinodal reconegui en ella “el rostre més bonic de l’Església” (GE 9) i ho sàpiga proposar a tots els joves d’avui. El Sínode vol respondre a allò que és essencial a la vocació i la missió de l’Església que ha de tenir cura dels joves. De la mateixa manera que el Senyor Jesús va caminar amb els deixebles d’Emaús (cf. Lc 24,13-35), també l’Església ha d’acompanyar tots els joves, sense excloure’n cap, vers l’alegria de la fe i de l’amor. I els joves rejoveniran el rostre de

l’Església. Com ja ho expressava el Missatge als joves del Concili Vaticà II (8.XII.1965), el Sínode dels joves cerca nous camins de rejoveniment eclesial i vol ajudar al discerniment vocacional en aquest “canvi d’època”. Un discerniment que és un instrument pastoral, basat en una actitud autènticament espiritual, per tal d’obeir l’Esperit Sant. El Document convida a obrir i no tancar, a fer preguntes i a plantejar interrogants sense suggerir respostes preestablertes, a considerar alternatives i explorar oportunitats. Des d’aquesta perspectiva, és evident que la mateixa assemblea sinodal necessita ser afrontada amb les disposicions pròpies d’un procés de discerniment, i amb pregària. Intercedim, doncs, pels joves d’arreu del món i pels Pares sinodals amb la pregària redactada pel mateix Papa Francesc: “Senyor Jesús, la vostra Església en camí vers el Sínode dirigeix la seva mirada a tots els joves del món. Us demanem que amb coratge es facin càrrec de la pròpia vida, vegin les coses més boniques i profundes, i conservin sempre el cor lliure. Acompanyats per guies prudents i generosos, ajudeu-los a respondre a la crida que Vós dirigiu a cada un d’ells, per a realitzar el propi projecte de vida i assolir la felicitat. Mantingueu oberts els seus cors als grans somnis i feu que estiguin atents al bé dels germans. Com el Deixeble estimat, que estiguin també ells al peu de la creu per acollir la vostra Mare, rebent-la de Vós com un do. Que siguin testimonis de la Resurrecció i sàpiguen reconèixer-vos viu al seu costat, anunciant amb joia que Vós sou el Senyor”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Eutanàsia o mort digna?

A

mb aquest article sobre friment psíquic innecessari, amb insuportable i li causarà la mort l’eutanàsia i l’ocàs natural coneixement de les dades rellevants en un temps breu), responent a de la vida humana acabem sobre la pròpia situació clínica, amb la petició del malalt, expressada aquest cicle de reflexions sobre al- facultats per prendre decisions o de forma lliure i reiterada, amb la guns dels principals temes del de- que es respectin les voluntats ex- intenció d’alliberar-lo fent-li un bé bat actual sobre bioètica. pressades prèviament, envoltat d’un i respectant la seva voluntat. Parlar d’eutanàsia implica parlar entorn acollidor i amb la possibilitat I encara un darrer terme: el “suïcidi de sofriment, de malaltia sovint de ser acompanyat espiritualment, assistit”, que seria tota conducta o llarga, de mort... temes que creen si així es desitja. Morir dignament, actuació mitjançant la qual la persoun interrogant i que es pretenen per tant, no es pot associar exclu- na mateixa posa fi a la seva vida amb silenciar, tot reivindicant la qualitat de vida. Si ja hi ha por a la mort, n’hi ha molta més a haver de patir per morir. Tot això fa de l’eutanàsia un tema molt complex, amb implicacions socials, espirituals, polítiques, econòmiques i mediàtiques. Com tots els temes de bioètica, també aquest demana un aclariment de la terminologia: una cosa és morir dignament i una altra és l’eutanàsia. La primera opció és lícita; mentre que Cal explicar bé al conjunt de la societat que morir dignament no és sinònim d’eutanàsia. la segona, no. Convé explicar i matisar bé aquests dos sivament amb l’eutanàsia. Hom pot l’ajuda d’una altra que coopera amb termes (prenc les definicions de morir dignament sense que se li hagi actuacions que no són pròpiament la declaració de l’Institut Borja de practicat l’eutanàsia, i a la inversa: l’acció directa de causar-li la mort. Bioètica vers una possible despena- hom pot sol·licitar aquesta pràctica Aquesta opció també és moralment lització de l’eutànasia). i no morir dignament. inacceptable. Així, quan parlem de “morir digEn canvi, quan diem “eutanàsia”, La doctrina de l’Església catòlica nament”, ens referim al desig de parlem de la conducta d’un metge no defensa la vida a “ultrança”. La cada persona i inclou per tant un o un altre professional sanitari sota vida, per l’ensenyament de la doctrigrau important de subjectivitat. la seva direcció que causa de forma na catòlica, no és un valor absolut, Tanmateix, hi ha un conjunt d’ele- directa la mort d’una persona que és un valor fonamental. La vida és ments psicològics, mèdics, socials i pateix una malaltia o lesió que no un do rebut per ser donat, entregat, espirituals que permeten objectivar es pot curar amb els coneixements ofert. La doctrina de l’Església no aquest concepte. Morir dignament mèdics actuals (i que, per la seva està d’acord amb l’anomenat acarés morir sense dolor físic ni so- naturalesa, li provoca un patiment nissament o aferrissament terapèu4

Església d’Urgell


tic, que consistiria en el recurs a tractaments que no podran fer més que allargar i prolongar la vida biològica del pacient. De cap manera l’Església defensa el recurs als medis desproporcionats que donarien lloc a aquest acarnissament terapèutic. La gent dels nostres pobles vivia amb una gran pau i naturalitat la mort a casa. Quina riquesa d’humanitat!

Quan l’home s’erigeix com a amo i senyor de la Creació, a través de l’experimentació tècnica i científica, comença una perillosa aventura d’imprevisibles conseqüències Tal i com hem pogut anar veient al llarg d’aquests articles, els temes de bioètica són sempre molt oberts, amplis i complexos. Uns temes que afecten molt directament la vida de les persones, i toquen les seves creences, conviccions i sensibilitats. Aquesta complexitat encara és més gran quan ens trobem davant de cassos extrems, com ara violacions, malformacions, estat de coma... Però una cosa és ben certa: quan l’home s’erigeix com a amo i senyor de la Creació, a través de l’experimentació tècnica i científica, comença una perillosa aventura d’imprevisibles conseqüències. Valgui com a nota final que per a aquesta succinta presentació d’alguns dels principals temes de la bioètica m’he servit de l’interessant llibre “Bioética para todos”, del Dr. Ramón Lucas Lucas, LC, professor de l’Ateneu Regina Apostolorum de Roma. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

A

quest any, l’Església que pelegrina a Amèrica Llatina celebra el 50è aniversari del Document de Medellín. Va ser fruit de la II Assemblea general de l’Episcopat Llatinoamericà, inaugurada per Sant Pau VI en la que fou primera visita d’un Papa al continent llatinoamericà, en concret a Colòmbia. Aquesta assemblea es va celebrar a la bella ciutat de Medellín, que li dóna el seu nom al document. Es tracta d’un text que marca la pastoral de l’Església des d’una opció preferencial pels pobres. Medellín és el marc de referència d’una opció decidida i valenta de l’Església llatinoamericana per la justícia social. Gran part del testimoni i el missatge de Sant Òscar Arnulfo Romero, màrtir d’El Salvador, i de tants testimonis de la justícia, està impregnat de l’“Esperit de Medellín”. L’assemblea de Medellín tenia com a tema global la preocupació de l’Església en la transformació d’Amèrica Llatina a la llum del Concili Vaticà II, per això s’ha dit que és l’aplicació del Concili Vaticà II a Amèrica Llatina. Sens dubte, sobre Medellín va influir molt la pobresa tan extrema de tants homes i dones del continent. En les conclusions va destacar, entre els temes principals, la preocupació pels pobres, la qual després es coneixeria com a opció preferencial per ells. Poc després, com se sap, va sorgir l’anomenada teologia de l’alliberament. El Papa Francesc, quan va visitar È ANIVERSARI DEL recentment Xile i Perú, va repetir OCUMENT DE EDELLÍN en les seves intervencions moltes de les propostes que va fer ara fa 50 anys, l’emblemàtic any 1968, la II Conferència de l’Episcopat Llatinoamericà a Medellín com a concreció de les línies d’acció del Concili Vaticà II que tanta ressonància i repercussió han tingut en l’Església Universal. Per celebrar aquests 50 anys de la II Conferència a Medellín, el Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) va preparar un congrés que es va celebrar entre el 23 i el 26 d’agost, al mateix lloc on es va celebrar la II Conferència, per a “commemorar i projectar el missatge de Medellín com un missatge clau de l’Església al continent, en diàleg amb l’Església Universal. El congrés impulsat pel CELAM va comptar també amb el suport de la Confederació de Religiosos i Religioses, el Secretariat Llatinoamericà i del Carib de Càritas (SECLAC), i amb el propi Arquebisbat de Medellín. També a El Salvador es va celebrar, del 30 d’agost al 2 de setembre, el III Congrés de Teologia entorn del “patrimoni de Medellín” sota el lema “Els clams dels pobres i de la Terra ens interpel·len”. Els teòlegs llatinoamericans busquen reafirmar l’opció pels pobres i “per nous models d’Església”, més comunitària, participativa i “en sortida”, en la línia del Papa Francesc. Si el Concili Vaticà II (1962-1965) va ser una primavera de l’Església, Medellín va ser la recepció del Concili a Amèrica, va ser el jardí on anava creixent. Va ser en aquest moment quan Sant Pau VI va reunir els Bisbes de la directiva i equips del CELAM que participaven al Concili, amb motiu del desè aniversari d’aquest organisme episcopal. Sant Pau VI els va exhortar a assumir una visió crítica enfront dels problemes que sacsejaven Amèrica Llatina, com un requeriment indispensable per a l’acció pastoral de l’Església en aquestes regions. Així doncs, el podem entendre com el gran impuls de Pau VI a la pastoral social i a la Doctrina Social de l’Església a Americà Llatina. Mn. Eduard Salinas Muñoz

50

D

M

Església d’Urgell

5


Santa Coloma, any zero La projecció d’una recreació virtual dels frescos del segle XII de l’absis i de l’arc triomfal permet contemplar l’interior del temple tal com era en el seu origen

L’

absis i l’arc triomfal de l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella es podran contemplar d’ara endavant amb l’aspecte que tenien al segle XII, gràcies a la projecció d’una

6

Església d’Urgell

recreació virtual dels frescos mitjançant la tècnica anomenada videomapping, tal com es va fer el 2013 amb el Pantocrator i les pintures de l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll. De fet, els encarre-


Detall de la reproducció virtual de les pintures de l’arc triomfal de l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella. A les pàgines 8 i 9, panoràmica del videomapping de les pintures de l’absis.

gats de preparar i instal·lar aquest sistema de projecció a l’església de Santa Coloma han estat els estudis Burzon&Comenges i Playmodes Studio, que ja es van encarregar del videomapping de Taüll. El projecte es va presentar públicament el 14 de setembre en un acte presidit conjuntament pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; la Ministra de Cultura del

Govern d’Andorra, Olga Gelabert; i la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i al qual van assistir el Cap del Govern, Antoni Martí; el Síndic General, Vicenç Mateu; i la Subsíndica General, Mònica Bonell; a més d’altres autoritats del Principat. Precisament, va ser arran de la visita que van fer a Sant Climent de Taüll l’abril de 2017 la Ministra de

Cultura, la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Mn. Mauri i la Directora general de Cultura d’Andorra, Montserrat Planelles, que va sorgir la idea d’aplicar aquesta solució als frescos de l’església de Santa Coloma, actualment custodiats a les dependències del Servei de Patrimoni. Les alteracions que han patit al llarg del temps tant les pintures com l’absis fan impossible la restitució Església d’Urgell

7


8

Església d’Urgell


Església d’Urgell

9


al seu emplaçament original, per la qual cosa el videomapping s’ha considerat com la millor solució tècnica perquè els visitants del temple puguin veure els frescos al lloc per al qual van ser pensats i pintats al segle XII per l’anomenat “mestre de Santa Coloma”, i on han estat contemplats per a la vida cristiana i el culte fins al segle XX; a més de conèixer el procés de creació i els colors originals que es van emprar a l’època en què van ser pintats, gràcies a l’animació de la seqüència d’imatges de la projecció. Per poder instal·lar els projectors que permeten la recreació virtual ha calgut fer alguns canvis en la disposició dels elements que envoltaven el presbiteri i l’absis, com ara la ubicació de la talla romànica de la Mare de Déu del Remei, que abans era al centre de l’absis i ara presideix la nau des de la dreta del presbiteri; i el sagrari, que s’ha traslladat al costat del retaule del mur de ponent de l’església. Així mateix, s’ha modificat l’enllumenat de la nau, que ara pot variar d’intensitat, i s’han retirat alguns cables elèctrics. Les parets de l’absis s’han arrebossat amb morter de calç per tal de millorar la qualitat de les projeccions. Per a enllestir les imatges de les projeccions s’ha treballat a partir d’una gigafoto de les pintures originals, les quals s’han hagut de completar a partir d’altres treballs del mestre de Santa Coloma en aquells fragments que s’han perdut, com, per exemple, algunes figures del tetramorf o parts de cel i dels vestits. Segons han explicat Ester Comenge i Albert Burzon, el més important ha estat crear un espectacle que quedés integrat en l’absis, tenint present que, a banda del videomapping, l’església continuarà sent un lloc de culte. Per la seva banda, per a Eloi Maduell, de Playmodes Studio, el més difícil ha estat encabir tota la tecnologia en un espai tan reduït com l’absis. 10

Església d’Urgell

La Ministra de Cultura (davant el micròfon), el Vicari General d’Urgell i la Cònsol Major d’Andorra la Vella (dreta) van presentar públicament el projecte. A l’acte també van assistir el Cap del Govern andorrà, el Síndic General i la Subsíndica General (a sota, al centre del grup), així com els responsables dels estudis que han treballat en l’elaboració i instal·lació del videomapping (als extrems del grup).

Per a la instal·lació del videomapping, el Ministeri de Cultura ha comptat amb un pressupost de 145.000 €, als quals cal sumar 100.000 € més per als treballs necessaris per a les

modificacions que s’han dut a terme dins del temple, segons va explicar la Ministra Gelabert. El cap de Govern, de la seva banda, va deixar la porta oberta a considerar solucions


similars per a les esglésies de Sant Martí de la Cortinada i Sant Miquel d’Engolasters. “Espai Columba” El videomapping dels frescos de Santa Coloma forma part d’un projecte més ampli per posar en valor aquest important llegat del patrimoni medieval andorrà que inclou l’anomenat “Espai Columba”, un edifici de nova planta molt proper a l’església on s’exhibiran les pintures originals, que s’espera que estigui enllestit abans que acabi el 2018. Actualment, els tècnics del Ministeri de Cultura ja estan treballant en el pla museològic del nou recinte, i es preveu que en un parell de mesos des de l’acabament de les obres ja es podrà obrir al públic i completarà la visita a l’església de Santa Coloma. Cal tenir present que l’església de Santa Coloma és una de les més antigues que es conserven al territori andorrà. D’origen preromànic, els tècnics del Servei de Patrimoni andorrà daten la seva construcció en un moment incert entre els segles VIII i IX; tot i que al segle XII, en ple romànic llombard, s’hi van fer unes importants obres de reforma, entre les quals destaca la construcció del campanar de planta circular. És en aquest moment quan es decora la capçalera de l’església amb un cicle pictòric mural: l’absis queda completament cobert de pintures al fresc que s’estenen a una part de l’arc triomfal que tanca el cos amb un arc de mig punt ultrapassat, típic de l’arquitectura preromànica visigòtica. Pel que fa a la iconografia de les pintures, al mur nord de la volta de l’absis hi ha el Crist en Majestat, una teofania sovint reproduïda en molts conjunts romànics, mentre que davant per davant, al mur sud, hi ha representat el Col·legi Apostòlic. A la meitat de la banda nord de la paret frontal hi ha la Mare de Déu i al seu costat la figura de Santa Coloma, mentre que a l’altra meitat hi són representats San Pere i un altre sant sense identificar. Al

La projecció inclou una seqüència d’imatges que reprodueix d’una manera esquemàtica el procés d’elaboració de les pintures originals (a dalt). Per a la instal·lació del videomapping s’ha hagut de canviar la ubicació de la talla romànica de la Mare de Déu del Remei (a sota), que abans era al centre de l’absis i ara presideix la nau des de la dreta del presbiteri.

costat oposat, al trasdós de l’absis, hi són representats dos sant més. Les pintures de l’intradós de l’arc no s’han pogut recuperar: mentre que la figura de Sant Silvestre es conserva al Meat Art Museum de Massachussets, la de Sant Gregori es troba en parador desconegut.

El conjunt es completa amb les pintures que encara es conserven en part a la mateixa església, al frontal de l’arc triomfal, que representen l’Anyel de Déu (Agnus Dei) dins un medalló sostingut per dos àngels i acompanyat per una decoració de sanefes geomètriques. Església d’Urgell

11


El Papa Francesc canonitza Pau VI i Mons. Òscar Romero, Arquebisbe i màrtir També van ser inscrits al llibre dels sants els beats Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús March, Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, Maria Caterina Kasper, i Nunzio Sulprizio

D

avant una gran multitud de fidels vinguts d’arreu del món, amb la presència dels participants al Sínode dels joves, i amb centenars de Cardenals i Bisbes arribats d’arreu, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, el Papa Francesc va declarar el 14 d’octubre la santedat del Papa Pau VI i del Bisbe i màrtir d’El Salvador, Mons. Òscar Arnulfo Romero, i d’altres cinc beats: Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús March, nascuda a Madrid el 1889 i fundadora el 1927 de les Gnes. Missioneres Creuades de l’Església, congregació amb la qual va servir sobretot els més necessitats i les dones de Bolívia; Vincenzo Romano, prevere nascut el 1751 a Torre del Greco (Itàlia), població que ajudà a recons-

12

Església d’Urgell

truir després que fos devastada per l’erupció del Vesubi el 1794; Maria Caterina Kasper, que el 1848 fundà les Esclaves Pobres de Jesucrist; Nunzio Sulprizio, nascut a Pescosansonesco (Itàlia) el 1817 i mort als 19 anys després d’haver quedat orfe en la infantesa i haver patit des d’aleshores les conseqüències de la pobresa, la malaltia i els maltractaments del seu oncle matern; i Francesco Spinelli, prevere nascut a Milà el 1853 i fundador de les Gnes. Adoratrius del Santíssim Sagrament. Era gran la significació d’aquesta data que unia la canonització del Papa Pau VI, continuador del Concili Vaticà II i del postconcili, ànima de l’evangelització i viatger infatigable als cinc continents, amb la canonització de l’Arquebisbe de San Salvador (El Salvador), Mons. Oscar Romero,


màrtir del magisteri social de l’Església i lliurat als pobres i a la dignitat de les persones, davant dels poderosos que no acceptaren el seu compromís i el van assassinar el 1980. L’Eucaristia de canonització començà a les deu del matí, i a un quart d’onze el Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Mons. Angelo Becciu, va demanar al Sant Pare la inscripció al llibre dels sants dels set beats proposats, després de fer una breu glossa de cadascun d’ells. Tot seguit, el Papa va pronunciar la formula de canonització: “en honor a la Santíssima Trinidad, per a l’exaltació de la fe catòlica i creixement de la vida cristiana, amb l’autoritat de Nostre Senyor Jesucrist, dels sants apòstols Pere i Pau i la nostra, després d’haver reflexionat llargament, invocant moltes vegades l’ajuda divina i d’haver escoltat el parer de nombrosos germans en l’episcopat, declarem i definim sants els beats i els inscrivim en el catàleg dels sants, tot establint que siguin devotament honrats en tota l’Església”. Posteriorment, a l’homilia, el Papa compartí la reflexió que “Jesús ens invita avui a tornar a les fonts de l’alegria, que són la trobada amb Ell, la valenta decisió d’arriscar-nos a seguir-lo, el plaer de deixar alguna cosa per abraçar el seu camí. Els sants han seguit aquest camí. Pau VI ho va fer, seguint l’exemple de l’apòstol de qui va adoptar el nom. Mons. Romero ho va fer, deixant de banda la seguretat del món per a entregar la seva vida d’acord amb l’Evangeli. I el mateix es pot dir dels altres cinc beats canonitzats. Que el Senyor ens ajudi a imitar el seu exemple”. A més de concelebrar l’Eucaristia del diumenge dia 14, L’Arquebisbe Joan Enric va participar la vigília a les Vespres en ritu ambrosià que les Diòcesis de Milà i Brèscia celebraren a la Basílica romana dels dotze Apòstols, presidides per l’Arquebisbe Delpini, i posteriorment assistí al sopar a l’Ambaixada Espanyola davant la Santa Seu, que presidí la Reina Sofia, amb

A l’Eucaristia de canonització hi assistí una gran multitud de fidels (pàgina anterior), i hi van concelebrar centenars de Cardenals i Bisbes arribats d’arreu, entre els quals l’Arquebisbe Joan-Enric.

el Ministre de Cultura i l’Ambaixador espanyol. I dilluns dia 15 participà a l’Aula Pau VI en la celebració d’acció de gràcies per la canonització de l’Arquebisbe Romero, presidida pel qui fou Bisbe auxiliar seu i gran biògraf, el Cardenal salvadoreny Gregorio Rosa Chávez. En acabar la celebració, Mons. Vives pogué saludar personalment el Sant Pare Francesc, que havia anat a l’encontre dels nombrosos pelegrins d’El Salvador, i de tota l’Amèrica Llatina, concedint-los una audiència especial. En tornar de Roma, Mons. Vives va traslladar als oients de Ràdio EstelRàdio Principat l’experiència tan joiosa d’Església Universal i de reco-

neixement de les virtuts i exemplaritat dels nous sants, que ens ajuden en el camí de la nostra fidelitat evangèlica i del servei pastoral, en el compromís per una Església servidora i pobra. Una Església que mostra els seus millors fills en aquesta canonització, i que es veu plena i ungida per l’Esperit Sant que la guia, l’ajuda i la renova constantment en la santedat i l’amor. I hi afegí que l’exemple d’aquests dos grans pastors que van ser Pau VI i Mons. Romero, els quals encarnen el Concili Vaticà II, l’anima a continuar endavant com a Bisbe pel camí de la senzillesa evangèlica i a continuar la missió de sembrar l’Evangeli sense por i amb tota fidelitat. Església d’Urgell

13


Sant Òscar Romero, Bisbe i màrtir, servidor dels pobres

D

iumenge 14 d’octubre, a Sant Pere del Vaticà, el Papa Francesc va canonitzar un màrtir molt estimat a tot Amèrica, el primer Arquebisbe màrtir d’aquell continent i el primer sant d’El Salvador. Sant Òscar Romero i Goldámez (15 d’agost de 1917, Ciudad Barrios – 24 de març de 1980, San Salvador) fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida, i abans havia estudiat a El Salvador i a Roma, on fou ordenat de prevere el 4 d’abril de 1942. Pastor en diverses Parròquies del seu país, després fou Secretari de la Conferència Episcopal i el 25 d’abril de 1970 fou ordenat Bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i fou nomenat Bisbe de Santiago de María el 1974. Fou allà on va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols amb infants. Tres anys més tard, el 1977, Pau VI l’elegí com a Arquebisbe metropolità de San Salvador. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del govern i l’exèrcit, i l’opressió del poble senzill. I fou l’assassinat del seu sacerdot P. Rutilio Grande que desvetllà en ell una gran valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. La seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l’acció. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià. Fou un valent defensor dels pobres i desemparats, i divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església, amb compromís arriscat que no agradava als poderosos, a través de les seves homilies setmanals des de la Catedral i radiades, que es feren molt famoses, on condemnava els assassinats i les tortures, i on exhortava el poble a treballar per la

14

Església d’Urgell

pau i el perdó, i per una societat més justa. Va aconseguir gran ressò mundial durant els seus tres anys com a Arquebisbe de San Salvador. Les universitats de Georgetown i Lovaina li van conferir doctorats honoris causa, i membres del Parlament de Gran Bretanya el van nomenar candidat al Premi Nobel de la Pau. Però alhora es va guanyar la difamació i l’odi de membres de l’oligarquia salvadorenca, del govern i l’exèrcit, manifestats en persistents atacs en contra als mitjans de comunicació, que dolorosament van acabar en el seu martiri durant la celebració eucarística. Sant Joan Pau II va dir d’ell que “va donar la seva vida per l’Església i pel poble de la seva estimada pàtria, El Salvador”. Mentre celebrava missa, a la Capella de l’hospital Divina Providència, fou abatut d’un tret al cor per un franctirador assassí, el 24 de març de 1980 (que ara és el dia de la seva festa), i amb la seva mort lliurada va culminar una vida dedicada al servei dels seus germans, com a sacerdot i Bisbe. Volia una Església pobra que predica el Regne i que aposta pels pobres i els desheretats de la terra. Ell deia: “això vol l’Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l’hora que viu. Una Església que no provoca crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca butllofes -com diem vulgarment-, una Paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”. Que Sant Òscar Romero, Sant Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres! +Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell


Sant Pau VI, apòstol de Crist i servidor fidel de l’Església

E

l Sant Pare ha proclamat sant el Papa Pau VI, nascut a Concesio, Brescia, el 26 de setembre de 1897, i mort a Castel Gandolfo, el 6 d’agost de 1978. Una canonització molt desitjada i que porta molta alegria al Poble de Déu. Giovanni Battista Montini fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978), i entre els elements més decisius del seu pontificat destaca la continuació i clausura del Concili Vaticà II, que havia estat convocat per Joan XXIII. Inicià el seu pontificat renunciant a la tiara, que subhastà per als pobres. Fou ell qui ens va donar els grans llibres de la reforma litúrgica que encertadament anomenem de Pau VI. I també els grans textos magisterials del diàleg, el progrés dels pobles i la sol·licitud pels pobres, l’amor a la vida i a la família segons els designis de Déu i responsablement, de l’anunci joiós de l’Evangeli, el celibat i el Credo renovat. A l’edat de 22 anys va ser ordenat sacerdot i enviat a Roma a estudiar. Quatre anys després, se’l cridà a la Secretaria d’Estat, on va restar-hi trenta anys. El 1954, a l’edat de 57 anys, va ser nomenat Arquebisbe de Milà; i poc després, Cardenal. Allí va ser conegut aviat com l’“Arquebisbe dels pobres” per la seva amistat amb els treballadors de les fàbriques que visitava. El 21 de juny de 1963 va ser elegit Papa, i va prendre el nom de Pau VI, comprometent-se a continuar l’obra renovadora del seu predecessor. Va protagonitzar importants canvis en l’Església: l’abraçada cèlebre amb el Patriarca Atenàgores el 1964 i el mutu aixecament d’excomunions; i el 1975, el bes dels peus del metropolità Melitó de Calcedònia. Els grans viatges apostòlics i evangelitzadors, amb visites als cinc continents: Terra Santa (1964), Bombai (1964), Nacions Unides (1965), Fàtima (1967), Turquia (1967), Colòmbia (1968), Ginebra-Suïssa (1969), Uganda (1969) i Àsia Oriental, Oceania i Austràlia (1970). Les seves encícliques: “Ecclesiam Suam” (1964), “Mense Maio”

(1965), “Mysterium Fidei” (1965), “Christi Matri” (1966), “Populorum Progressio” (1967), “Sacerdotalis Caelibatus” (1967), i “Humanae Vitae” (1968). I entre moltes Exhortacions apostòliques, dues de molt significatives: “Gaudete in Domino” (1975), sobre l’alegria cristiana, i “Evangelii Nuntiandi” (1975) sobre l’evangelització. Reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, donà empenta al Sínode de Bisbes (en convocà cinc) i, en darrer terme, a l’Església de comunió i de servei que el Vaticà II havia reclamat. Home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església, ell ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església estimada, i a servir la humanitat, ja que sofrí molt a causa de les crisis de tot tipus en el postconcili. D’ell va dir el Cardenal Eduardo Pironio, el seu confessor: “la seva vida i el seu ministeri manifesten un home de profunda oració, de particulars experiències contemplatives, d’especial penetració de les Escriptures i els misteris de la fe. Un home contemplatiu, sempre conduït per l’Esperit Sant (...) Va patir molt. Li van tocar temps difícils; indubtablement, els més difícils del segle, si tenim en compte els dolors del món i la problemàtica de l’Església. L’aplicació del Concili no va ser fàcil (no ho és encara) (...) No van faltar veus (de dretes o d’esquerres) que el culpessin, en aquesta crisi de l’Església, o d’excés d’audàcia o de manca de coratge. Sembla que el capità de la barca tingués sempre la culpa de la fúria de les tempestes”. La seva festa se celebra el 26 de setembre. Agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VI, i que ell pregui per la unitat de l’Església i ens ajudi en el camí de l’evangelització! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell.

Església d’Urgell

15


Obertura a Roma del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional

A

mb una solemne celebració eucarística a la plaça de Sant Pere del Vaticà, plena de fidels, i sobretot de joves, arribats dels cinc continents, començà el matí del 3 d’octubre la XV Assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes, dedicat a “els joves, la fe i el discerniment vocacional”. L’Eucaristia va ser presidida pel Papa Francesc, que portava el bàcul, treballat com si fos una branca de bambú, que li van obsequiar els joves que van participar a l’encontre del passat mes d’agost al Circ Màxim. A l’homilia, el Papa va adreçar una “afectuosa benvinguda” als dos Bisbes de la Xina “que per primer

cop poden participar en un Sínode”, i va manifestar el profund desig que “aquest nou encontre eclesial que comencem ungits en l’esperança sigui capaç d’eixamplar horitzons, dilatar el cor i transformar aquelles estructures que avui ens paralitzen, ens allunyen dels nostres joves, deixant-los a la intempèrie i orfes d’una comunitat de fe que els sostingui, d’un horitzó de sentit i de vida (cf. Evangelii Gaudium, 49)”. “L’esperança ens interpel·la, mobilitza i trenca el conformisme del “sempre s’ha fet així”, i ens demana que ens aixequem per mirar de front el rostre dels nostres joves i les situacions en què s’hi troben. La mateixa esperança ens demana de

treballar per revertir les situacions de precarietat, exclusió i violència a les quals estan exposats els nostres joves”, afegí el Sant Pare, i tot citant les paraules de Pau VI al “Missatge als joves” del 8 de desembre de 1965, amb ocasió de la cloenda del Concili Vaticà II, va cloure l’homilia exhortant els Pares Sinodals “en el nom de Déu i del seu Fill, Jesús, a eixamplar els vostres cors a les dimensions del món, a escoltar la crida dels vostres germans i a posar ardorosament les vostres energies al seu servei. Lluiteu contra tot egoisme. Negueu-vos a donar lliure curs als instints de violència i d’odi, que engendren guerres i el seu seguici de mals. Sigueu generosos, purs,

A l’Eucaristia d’obertura del Sínode, el Sant Pare portà el bàcul que li van regalar els joves a l’encontre de l’agost passat al Circ Màxim.

16

Església d’Urgell


Tots estem cridats a acompanyar els joves

U

Panoràmica de la sala on han tingut lloc les sessions de treball del Sínode.

respectuosos, sincers. I edifiqueu amb entusiasme un món millor que el dels vostres majors”. A la tarda, cap a dos quarts de cinc tingué lloc la primera sessió de treball del Sínode. Després de l’oració inicial, el Papa adreçà unes paraules a l’Assemblea tot agraint “la força dels joves, que emana positivitat i entusiasme capaç d’envair i animar no tan sols aquesta sala, sinó tota l’Església i el món sencer”. També va expressar la seva gratitud amb totes les persones que al llarg de dos anys de preparació ha treballat amb dedicació i passió per fer arribar el moment present”. També va tenir paraules d’agraïment per als joves que participen en el Sínode mitjançant les xarxes socials, que, “d’una manera o una altra permeten expressar les seves veus”, ja que “val la pena sentir-se part de l’Església o entrar en diàleg amb ella; val la pena tenir l’Església com a mare, com a mestra, com a llar, com a família que, malgrat les debilitats i dificultats humanes, és capaç de resplendir i transmetre el missatge etern de Crist”. D’altra banda, el Papa va convidar tots els participants al Sínode a parlar “amb valentia”, perquè “només el diàleg ens pot fer créixer com a Església, atès que la crítica honesta i transparent és constructiva i ajuda, mentre que

la xerrameca inútil, els rumors, les interferències o els prejudicis no ho són”. Però alhora advertí que la valentia a l’hora de parlar ha d’anar acompanyada de la humilitat a l’hora d’escoltar, i que l’exercici del diàleg pressuposa estar oberts a canviar de parer, perquè “sentir-nos lliures per acollir i comprendre els demés, i canviar eventualment les nostres conviccions, és un signe de gran maduresa humana i espiritual”. I conclogué la seva intervenció fent notar que “aquest Sínode té l’oportunitat, la tasca i el deure de ser un signe de l’Església que escolta de debò, que es deixa interpel·lar per les sol·licituds dels qui li surten a l’encontre, encara que no sempre tingui una resposta preparada”; i invità els Pares Sinodals a “mirar de transitar el futur i treure d’aquest Sínode no només un document (generalment llegit per uns pocs i criticat per molts), sinó sobretot propostes pastorals concretes, capaces de complir la tasca mateixa del Sínode; és a dir, de fer brollar els somnis, de suscitar profecies i visions, fer florir l’esperança, tancar ferides i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, que retorni la força a les mans i inspiri als joves (a tots els joves, sense excloure ningú) la visió d’un futur ple de l’alegria de l’Evangeli”.

n Sínode de Bisbes a l’Església Universal, a Roma, no és un acte quotidià, ni improvisat, ni fet de cara a la galeria. Quan el Sant Pare convoca un Sínode és perquè, des de la pregària i l’escolta, veu que paga la pena afrontar un tema que és d’abast ple per a l’Església. Un tema del qual cal parlar clar, des de l’Esperit Sant i atenent a la Paraula de Déu. Aquest octubre, anunciat ja fa temps, s’ha dut a terme el Sínode de Bisbes sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional”. L’Església, des del seu naixement, atenent a la seva vocació i al seu camí de fe, té clar que l’acompanyament del jovent és una de les missions essencials de la seva tasca pastoral i evangelitzadora. No pot haver Església sense atendre els adolescents i els joves, que tot sovint se senten abandonats i necessiten acompanyament, escolta, guiatge i alguna oferta que impliqui una vocació de vida nova. Tots, com a membres de l’Església, marcats per Déu, estem cridats a acompanyar els joves. Ara bé, d’una manera diferent, sense excloure cap possibilitat, obert a les crides del Senyor. Deixem-nos conduir des de l’Amor, que trenca barreres, que enforteix el cor i que obre unes perspectives mai abans imaginades. El Sínode és, doncs, una invitació a aprofundir en el jovent per a descobrir el rostre jove de Jesús; per a ser conscients que, si no mirem l’Església amb els ulls dels joves, amb una mirada transparent i generosa, no podrem avançar en una Església Jove, preparada per als nous reptes i les noves il·lusions. Preguem pels participants al Sínode, per la voluntat d’explorar oportunitats i atrevir-se a alternatives agosarades. Que l’Esperit Sant desperti vocacions en els joves, i que l’Església les esperoni amb propostes valentes, fermes i desbocades. Trenquem esquemes i creem nous horitzons i esperances! Lluís Plana, Delegat diocesà de Joventut

Església d’Urgell

17


Faci’s en mi, segons la vostra Paraula. Lc 1, 35-38

Cadena de pregària PER LES VOCACIONS 6, 16 i 26 de Novembre

DELEGACIÓ DE PASTORAL VOCACIONAL pastoralvocacional@bisbaturgell.org 973 350 054 Indica el dia i l'hora a la qual t'afegeixes a la pregària cadenadepregaria.cat/inscripcio/ d’Urgell 18 Església

 

cadenadepregaria.cat


Celebració a Ivars d’Urgell del centenari del P. Ireneu Segarra

I

vars d’Urgell va retre el 30 de setembre un sentit homenatge al P. Ireneu Segarra i Malla, monjo de Montserrat i gran compositor català, pare d’un mètode propi per aprendre música, que en aquella mateixa data hauria complert els 101 anys. Fill predilecte del poble, nascut a Cal Manset, les diverses branques de la seva família van fer-se presents en l’Eucarístia d’acció de gràcies que es va celebrar a migdia a l’església parroquial, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Rector d’Ivars, Mn. Carles Albert Ospina, i per Mn. Josep M. Solé (familiar del P. Ireneu), Mn. Jaume Mayoral i Mn. David Codina. Hi assistí l’alcaldessa, Montserrat Coma Ribera, i una nodrida presència de fidels i amics que va omplir l’església. A l’inici de la celebració, Montserrat Coma volgué agrair en nom dels veïns la presència en de Mons. Vives, a qui felicità per les seves noces d’argent episcopals, i va posar en relleu l’estimació que Ivars ha tingut i té pel gran músic i home d’església que fou el P. Ireneu Segarra. Al seu torn, l’Arquebisbe JoanEnric va agrair la presència de les famílies Segarra, Malla i Solé Segarra, que s’havien desplaçat des de diferents punts de Catalunya i d’Andorra per assistir a la celebració; així com la participació de les corals d’Ivars, Barbens i Boldú, que van unir-se per interpretar tot de peces del P. Ireneu durant l’Eucaristia. Va posar en relleu la gran estimació que tenia per la seva terra d’origen, assenyalant que fou un gran monjo, un gran músic i un

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a Ivars d’Urgell l’Eucaristia d’acció de gràcies en el centenari del P. Ireneu Segarra (a dalt), i posteriorment, acompanyat de les autoritats locals i de molts veïns i amics i familiars del monjo de Montserrat, beneí una placa commemorativa a la casa on va néixer. Església d’Urgell

19


Una vida dedicada a la música, a l’escolania i, sobretot, a l’Església Uns dies abans de l’acte central de la celebració del centenari del P. Ireneu Segarra (en concret, el 21 de setembre), el P. Bernabé Dalmau, també monjo de Montserrat, va pronunciar una conferència sobre la figura i l’obra del que havia estat germà seu de comunitat, en la qual va fer un interessant recorregut biogràfic de la vida de l’il·lustre ivarsenc des de la seva infància, quan amb l’ajuda i consells del seu germà gran, Josep, i del vicari de la Parròquia, Mn. Àngel Pujol, l’any 1926 va arribar per primera vegada al Monestir de Montserrat. Precisament el primer monjo que el P. Bernabé va conèixer va ser el P. Ireneu, que llavors començava a dirigir l’escolania. Va recordar que fou escollit bisbetó, i que durant la guerra, després d’estar amagat un any a Barcelona, va poder marxar a Bèlgica, on va ser acollit a dos monestirs -un de való i un de flamenc- que van resultar ser importantíssims en la seva formació, tant cultural com religiosa. Retornat a Catalunya, primer va ser Prefecte dels escolans i després el seu Director, i va transformar l’escolania tot intentant seguir les indicacions de l’Abat Escarré, que li va demanar que havia de fer de l’escolania el millor grup del món de nens cantors. El Pare Ireneu anava cada setmana a Barcelona a perfeccionar el seu bagatge musical amb bons mestres, i fins i tot va estar un any aprenent a Paris, que va aprofitar per relacionar-se amb grans professionals,

El P. Bernabé Dalmau féu una completa glossa biogràfica del P. Ireneu.

20

Església d’Urgell

visitant també a Viena els petits cantaires de la capital austríaca i el cor de Ratisbona, que dirigia Mons. Ratzinger, germà de qui més tard va ser Benet XVI. El conferenciant explicà algunes anècdotes, com aquella vegada que l’Abat Escarré els va cridar a ell i al P. Gregori Estrada -les dues eminències musicals que hi havia a Montserrat- perquè li exposessin el seu parer sobre el futur de l’escolania. Llavors, el P. Estrada va defensar la concepció antiga d’una escolania formada només per dotze nens, mentre que el P. Ireneu defensava que continuessin amb una quarantena, o més. Finalment, el Pare Abat va donar la raó al monjo ivarsenc. També va fer esment del vesant com a pedagog, amb els seus manuals, inèdits en aquell temps, i dels discos enregistrats i els viatges per tot el món que va fer amb l’escolania, fins a situar-la al gran nivell en què es troba avui dia. Per tot això, se li va retre homenatge al Palau de la Música quan es va jubilar, i la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. En el terreny personal, el P. Bernabé explicà que el pare Ireneu era “un molt bon monjo, però sense ganes de tenir responsabilitats de govern dins del Monestir; practicava l’obediència, el treball, la humilitat i la senzillesa, i els seus alumnes li van tenir sempre molt de respecte i gens de por”. Xavier Coll


gran català, “que amb la seva música i composicions va fer que el poble canti les seves obres, quasi sense ser-ne conscient, perquè va arribar molt a l’ànima de la nostra gent”. A l’homilia, l’Arquebisbe va demanar d’encomanar les necessitats de cadascun dels assistents a Déu i també les necessitats de concòrdia i unitat plural de la Nació catalana i de la defensa de la llengua i cultura catalanes. Una defensa que no vol estar en contra de ningú sinó a favor de tothom; un nacionalisme que estimi, que aporti i que cerqui el reconeixement amb els altres pobles i dins dels altres pobles, mai contra ningú, sempre a favor. I tot glossant les lectures d’aquell diumenge, va posar en relleu el precepte de Jesús de no excloure ningú: treballant a favor i superant els grups que es

tanquen en si mateixos. Sobre la figura del P. Ireneu, va assenyalar la seva gran talla musical i humana, de dimensió internacional, que va iniciar el noviciat amb 16 anys i que va començar la seva formació amb el P. Rodamilans a l’escolania de Montserrat. Es va exiliar a Bèlgica durant la Guerra Civil i, en tornar, va perfilar el seu sistema d’aprenentatge musical, el qual s’utilitza actualment a moltes escoles de Catalunya, per incorporar el ritme a l’experiència d’aprenentatge. “Sabé ser un monjo callat, humil i pietós. Ell no fallava mai a les activitats comunitàries malgrat la gran tasca que desenvolupava. I, ja de gran, seguia les oracions intensament, malgrat les seves dificultats. Va voler fer fins al final les coses que havia de fer amb la seva comunitat.

No oblideu que va ser un gran monjo i un gran músic, i que va fer que l’escolania de Montserrat, aquest cor infantil que és la joia de Catalunya i el més antic del món, tingués una unió i un estil que l’ha fet especial. I tot això es deu a la personalitat del P. Ireneu. Ens podem sentir molt orgullosos d’ell”. En acabar la celebració eucarística, Mons. Vives, juntament amb l’Alcaldessa, els familiars i assistents, van dirigir-se a la casa on va néixer cent anys enrere en Jesús Segarra, nom de baptisme del P. Ireneu. L’Alcaldessa va descobrir una placa commemorativa, que va beneir l’Arquebisbe en presència dels veïns i amics, amb els quals, un cop finalitzat l’acte, va poder conversar i va compartir inquietuds i vivències sobre el P. Ireneu.

L’Escolania de Montserrat clogué l’any del centenari del P. Ireneu

E

l vespre del 5 d’octubre va tenir lloc a Ivars Consell Comarcal. L’Escolania, sota la direcció d’en Llorenç Castelló, d’Urgell, a “La Sala”, un esplèndid concert de l’Escolania de Montserrat en homenatge al monjo i va interpretar obres del P. Ireneu Segarra, Àngel compositor ivarsenc P. Ireneu (Jesús) Segarra i Ma- Rodamilans, Pau Casals, Bernat Vivancos i Albert Guinovart, entre lla (1917-2005), d’altres. Els cancom a cloenda taires van estar dels actes oracompanyats al ganitzats a la piano per Vipoblació amb ocasió del seu cenç Prunés, i en centenari. algunes cançons per Joan Casals, L’Alcaldessa antic pianista d’Ivars, Montdel temps del serrat Coma, va P. Ireneu com presentar l’acte a director de amb una breu l’Escolania. glossa del P. IreEls cantaires neu, i agraí la també van tenir presència de les Un moment de l’actuació de l’Escolania de Montserrat a Ivars d’Urgell. temps de visitar autoritats i del en aquella jornombrós públic que omplia el recinte. Entre d’altres autoritats, hi nada l’Estany d’Ivars i altres indrets d’interès de la van ser presents l’Arquebisbe d’Urgell, la Vicepre- comarca, acompanyats pels responsables del cor: sidenta de la Diputació de Lleida i el President del el P. Efrem de Montellà i el P. Bernat Juliol.

Església d’Urgell

21


Mn. Roc, un sacerdot del seu temps

E

ra l’agost de 2004 quan Mn. Roc Salvia, en la seva carta de comiat, deixava enrere Salgar per continuar el seu servei com a mossèn a la comunitat de Linyola. Ell mateix n’explicava les raons: “…és una decisió assenyada saber retirar-se a temps d’una tasca en la qual et sents superat i, malgrat tots els propis sentiments de “propietat” pel treball, les inversions, les experiències joioses, les il·lusions, els mals de cap... cal fer una parada i reflexionar sobre les pròpies possibilitats i limitacions per deixar allò que he estimat i estimaré sempre. Cal reemprendre la nova tasca, ja que són molts els camins que porten a la Casa del Pare…” La carta acabava amb un llistat d’agraïments dirigits a totes aquelles persones amb qui havia compartit l’aventura de fer realitat el seu projecte que, amb tenacitat i tossuderia, va tirar endavant, malgrat els entrebancs. Batejat amb el nom d’“Amics de la Natura”, podem afirmar que va ser la seva obra personal i espiritual més important. S’inicià el 6 d’agost de 1962 amb els joves d’Agramunt, i continuà dos anys més tard amb els de Claravalls, Santa Maria i Altet, pobles petits i molt propers entre ells. Jo formava part de la colla de joves de Claravalls, quan tot just havia començat a estudiar per fer de mestre. Recordo com Mn. Roc ens va encomanar el seu dinamisme i les seves inquietuds organitzant activitats culturals i de lleure al poble, sense descuidar la seva missió pastoral de fer-nos viure els valors cristians, des d’una perspectiva 22

Església d’Urgell

Mn. Roc Salvia, en una fotografia probablement de principi del present segle.

oberta i propera a les noves formes de pensar de final dels anys 60. Amb ell va arribar el fer teatre, excursions, filmar la pel·lícula “Els tigres de clares valls”, organitzar tómboles, etc. També recordo les trobades de “la colla del tamboret” (no hi havia diners per comprar cadires i havíem de seure en tamborets). La formaven un grup reduït de nois i noies amb la finalitat de compartir un espai de pregària, de coneixença mútua, de natura... En definitiva, era un espai de formació personal i espiritual per implicar-nos en accions socials i solidàries; “formació de futurs dirigents, els quals puguin desprès col·laborar i orientar als altres”. I per què explico aquestes anècdotes? Perquè crec que permet entendre a bastament l’ideari de Mn. Roc i el context en què va

desenvolupar una manera de fer i estar en aquesta vida. Els dos trets que més defineixen la seva obra són la recerca constant de nous camins per inculcar l’esperit cristià a la seva comunitat parroquial, i el convenciment que el treball educatiu amb els infants i els joves tenia resultats positius. Probablement, el seu gran referent fou Pere Tarrés a l’hora d’afrontar el repte d’organitzar les activitats a l’aire lliure en contacte amb la natura, concretades i materialitzades en els campaments d’estiu, situació que li permetia unir dues de les seves grans passions: l’afició a la botànica i a l’ornitologia, i desenvolupar alhora la seva missió pastoral amb els infants. “Una de les millors il·lusions era compartir amb els infants, conviure amb ells, amb el lema “Pels infants als grans””. Un dels “Diaris de campaments”, escrits entre 1962 i 2004, conté una declaració de principis sobre els fruits que n’obté treballant amb els més petits: “quant a la meva vida personal, m’aportaren una creixent il·lusió per les coses i per les persones, malgrat els propis defectes; quant a la vida humana i cristiana dels infants, que no viuen ni els mouen les paraules, sinó les idees fetes realitats, ja per mitjà d’exemples concrets o bé per fets que responguin fidelment a dites idees. El tercer fruit palpable fou pels pares, ja que tot el que es faci per llurs fills és molt acceptat i agraït... i a la llarga produïen gran bé per a tot el poble”. Els campaments van ser el seu gran projecte de vida, culminat en la construcció de la Casa i el Cam-


A la dreta, el grup de monitors de l’any 2000. A l’esquerra, de dalt a baix, un dels primers campaments organitzats per Amics de la Natura a les Masies de Coll de Nargó el 1968; pares i nens a la Font del Trilla, de Baldomar, durant els campaments de 1964; i Eucaristia de comiat del Santuari de Salgar, el 5 de setembre de 2004.

pament de Salgar. L’origen s’ha de situar a l’abril de 1962 quan Mn. Roc i un grup de joves d’Agramunt, van emprendre l’aventura de passar dos dies i una nit a les tendes plantades sota l’aixopluc de les muntanyes del Santuari de Salgar. L’experiència ja no l’abandonarà i any rere any, malgrat els entrebancs que li anaven sorgint i l’enrenou pels canvis de lloc per acampar, els campaments dels Amics de la Natura es van portar a terme cada estiu. Els primers anys, buscar l’indret adequat on plantar les tendes fou

tot un pelegrinatge. A aquest fet s’afegia l’organització de la intendència, dels grups i els monitors, els torns adequats a l’edat dels acampats, etc. Tot plegat era molt feixuc. Trobar un lloc fix va ser un gran pas per poder consolidar un projecte estable a llarg termini, que permeté centrar els esforços en les altres qüestions de planificació i organització. L’any 1972 obtingué el vist-i-plau del Bisbe Joan Martí i es prengué la decisió de triar Salgar, lloc ideal, propietat del Bisbat d’Urgell i espai conegut per Mn. Roc.

Un apunt d’història “Després de fer ruta per Coscó, Font del Trilla de Baldomar, Casa Nova d’Altés, Masies de Coll de Nargó, Ardaix (a Pont de Bar), i Torre de Sant Antoni (a Montgai), vàrem plantar la nostra tenda als peus de la Mare de Déu de Salgar. Li vàrem retre l’homenatge del nostre llarg pelegrinatge”, escrigué Mn. Roc. Per la significació del lloc, val la pena ressenyar els antecedents d’aquest espai tan singular. Com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal (1835), el Església d’Urgell

23


Santuari de Salgar i el terrenys dels voltants havien estat comprats per una de les famílies importants de la burgesia catalana, la família GironaAgrefel, coneguda a les nostres comarques per la seva vinculació a la construcció del Canal d’Urgell i el ferrocarril de Barcelona a Saragossa. Posteriorment, Santuari i terrenys foren adquirits per Montserrat Maluquer, gran propietària d’Artesa de Segre, que acabada la Guerra Civil en féu donació a Mons. Del Pino, Bisbe de Lleida. Durant els 40 anys de dedicació plena de Mn. Roc als campaments, el paisatge del Santuari i de l’entorn es transformà. Es construiren les instal·lacions per tenir un espai d’acampada acollidor i respectuós amb la natura, amb tots el serveis: cuina, tendes, sala d’usos múltiples, piscina, etc. L’altra gran obra fou la rehabilitació del Santuari de la Mare de Déu de

24

Església d’Urgell

Salgar. Amb constància i abnegació va convèncer institucions i veïns dels pobles propers per, juntament amb el Bisbat, continuar la millora arquitectònica de Salgar. Tothom que hi va poder participar com a infant, jove o adult, de ben segur que guarda en el seu record un gran ventall d’experiències descrites àmpliament en diferents publicacions al llarg de la seva trajectòria. Un apunt personal La meva relació amb els Amics de la Natura es remunta als primers anys de la seva existència, quan els estudis de magisteri em permetien disposar dels mesos d’estiu per acompanyar Mn. Roc en l’aventura dels campaments, des del primer torn fins a l’últim, i durant uns quants anys. Van ser uns estius de creixement personal i descoberta de dos eixos omnipresents en el seu ideari:

• La Natura, perquè creia que oferia als infants un espai obert per experimentar la sensació de llibertat, desenvolupar l’observació dels processos que hi passen, adquirir coneixements de l’entorn natural, potenciar l’esforç i les habilitats per moure’s. En definitiva, era una experiència plena d’emocions i sentiments que permetia aprendre individualment i amb els companys. • La convivència, perquè viure i conviure amb els altres en els valors del respecte, l’ajuda mútua, la tolerància i la solidaritat ajuda a créixer i ser millors persones. Els campaments eren un espai i un temps de compartir amb els amics de Claravalls i d’altres pobles, un espai de joc i estada a la natura; de planificació i organització conjunta amb els monitors o sacerdots companys de Mn. Roc; de suport a la Sra. Adelaida, la cuinera que tant ens cuidava i que sempre estava


per tots; i de tantes i tantes altres persones que hi vaig conèixer. Conviure el dia a dia, a plena natura, permetia relacionar-te amb persones diverses i establir llaços d’amistat que han estat perdurables en el temps. Són molts els noms que podria citar: Trini, Mercè, Carme, Josep M, Gaspar... I quan ens retrobem casualment, sempre hi ha el comentari d’un record o d’una anècdota que ens dóna identitat de grup. Especialment vull remarcar l’amistat que fins avui tinc amb el Ramon i la Roser, antics participants dels campaments dels Amics de la Natura a les Masies de Coll de Nargó i a Salgar. Sovint surt Mn Roc a les nostres converses perquè les experiències viscudes als campaments formen part del relat de les nostres vides. Mn. Roc no deixava ningú indiferent. Els seus esforços i la constància en endegar projectes per ajudar infants, adolescents i joves a descobrir realitats i compromisos, més enllà d’una petita comunitat com era la del poble de Claravalls, van deixar petjada. La humilitat personal que desprenia (no perseguia diners ni béns materials) i la inalterable convicció en l’exercici de la missió del sacerdot amb una amplitud de mires, en aquell context, van fer de Mn. Roc el nostre líder. El passat 10 d’agost es van complir deu anys des que Mn. Roc ens va deixar. Un desgraciat accident de cotxe li prengué la vida. Les paraules del seu discurs de comiat dels campaments de Salgar són la millor glosa a la seva persona: “… vaig arribar sense diners i me’n vaig de la mateixa manera. El dia de demà digueu als vostres fills que un mossèn, amb el vostre ajut, com el beat P. Tarrés que no tenia “res”, va deixar tots els diners arreplegats en aquestes parets, camins, arbres i flors, i es va emportar una emoció, el respecte i l’amor de tothom…”

Panoràmica del Santuari de la Mare de Déu de Salgar.

El somni continua

R

ecuperar la figura i, sobretot, l’obra en l’educació en el lleure de Mn. Roc Salvia és recuperar aquesta tasca que va fer i fa possible que molts infants i joves del nostre Bisbat poguessin gaudir també d’un espai de formació integral en els llargs períodes de vacances estivals. Una tasca que l’any 1966, per decisió del Bisbe Ramon Iglesias, li valgué el nomenament com a encarregat dels campaments del Bisbat, amb un acompanyament i una empenta que Càritas diocesana (en aquell moment, la delegació d’Acció Caritativa) volia donar perquè tots els infants, i especialment els que es trobaven en una situació vulnerable, poguessin viure l’estiu en contacte amb la natura, aprenent hàbits i valors, jugant i tenint una alimentació saludable, quan encara es feien paleses a molts llocs del nostre Bisbat les dificultats d’una economia rural empobrida. En aquesta llarga etapa des dels anys 60 fins als nostres dies, hi ha hagut un bon grapat de preveres diocesans que han optat en la seva tasca pastoral i evangelitzadora per no deixar perdre el testimoni de Mn. Roc Salvia. Una feina que també ha fet seva la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), i que des del 2003 continua la tasca del Servei de Colònies i Vacances del Bisbat d’Urgell amb un bon grapat de col·laboradors laics. Al nostre Bisbat, els esplais, les cases de colònies, els monitors i les Parròquies, segueixen oferint estiu rere estiu aquell somni de Mn. Roc. I, com deia Mn. Ramon Balagué en un article dedicat a Mn. Salvia (Església d’Urgell, núm. 327, març 2004, pgs. 26-27): “el camí és dur, però esperançat; llarg, però tenim prou energia i queviures per a fer-lo. No estem sols. Hi ha Algú que camina amb nosaltres, com un dia ho va fer amb els deixebles d’Emaús”. No podem deixar que s’esvaeixi en la nostra Església diocesana i en les nostres Parròquies. Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas d’Urgell i membre del grup de la Fe-FEMN

Ton Solé Bonet, mestre jubilat Església d’Urgell

25


Benedicció de la remodelació i ampliació de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra beneí el 8 d’octubre la remodelació i ampliació de la llar residència l’Albó de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), a Andorra la Vella. La remodelació ha permès ampliar amb

25 noves places residencials la capacitat del centre. Així, la residència podrà acollir en endavant fins a 71 residents, a banda dels usuaris del Centre de Dia, que també està ubicat al mateix edifici. A l’acte hi van assistir el Cap de Govern d’Andorra, Antoni Martí, la Subsíndica

General, Mònica Bonell; la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; els Ministres que formen part del Patronat de l’EENSM (el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover), a més dels Ministres d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, i de Salut, Carles Álvarez; la Secre-

S’ha construït una nova planta amb onze habitacions dobles, una habitació individual amb bany, cinc banys compartits i una sala d’estar amb cuina

Mons. Vives beneí les noves instal·lacions i tot seguit el Cap de Govern d’Andorra descobrí una placa commemorativa.

26

Església d’Urgell

tària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll; la Presidenta de la comissió legislativa d’Afers Socials, Sílvia Bonet; i la Presidenta de la Junta Rectora de l’EENSM, Maria Pilar Díez. Mons. Vives anava acompanyat pel Representant Personal del Copríncep i Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, i de l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries. El projecte d’ampliació s’ha desenvolupat a partir de l’edifici original de la residència, inaugurat a principis dels anys 90, i ha consistit en la construcció d’una nova planta, la sisena, i la remodelació dels espais existents a les plantes quarta i cinquena. La planta nova compta amb onze habitacions dobles, una habitació individual amb bany, cinc banys compartits i una sala d’estar amb cuina. La remodelació inclou quatre habitacions destinades al


En arribar a la residència l’Albó, l’Arquebisbe i Copríncep va ser rebut pel Cap de Govern, la Presidenta de la Junta Rectora de l’EENSM i la Cònsol Major d’Andorra la Vella (d’esquerra a dreta). A la dreta, un grup de residents a la nova sala d’estar del centre.

“servei de respir”, per a l’estada temporal; dos ascensors, un dels quals amb capacitat de càrrega per a llits; una nova entrada de serveis; una sala per a les famílies; una sala de reunions i l’habilitació de dues rampes externes per a l’evacuació dels residents en cas d’emergència. Finalment, cal fer esment de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l’edifici. En el torn dels parlaments, la Presidenta de la Junta Rectora destacà la millora de la qualitat de vida de les persones acollides a la residència així com la millora de la qualitat assistencial que implica el projecte d’ampliació i remodelació, el qual “ha tingut en compte tant les persones residents con els professionals”. Díez ha explicat el projecte de participació que l’EENSM va desenvolupar prèviament amb l’objectiu de definir com havien de ser els nous espais: des d’assemblees amb els residents, passant per la visita a altres centres residencials de Catalunya i les reunions amb

els professionals de l’Albó. Tot plegat, “ha contribuït a fer realitat un espai de vida i de convivència que s’adapta a les necessitats objectives i personals de les persones ateses, alhora que proporciona els suports que necessiten per poder realitzar les activitats de la vida diària, participar en la comunitat i exercir l’autodeterminació”. La Directora de l’EENSM, Celine Mandicó, posà l’èmfasi en que l’objectiu de la remodelació i ampliació és que els usuaris “se sentin com a casa” i que no tinguin “el sentiment de ser en una residència o institucionalitzats”. Per això, per exemple, ara seran els mateixos residents els que redactaran les normes de convivència. Mandicó ha destacat també que el repte de futur del centre és que els usuaris tinguin més autonomia i puguin participar en les activitats i decisions que es prenguin. Per la seva banda, el Cap de Govern va subratllar com l’EENSM té una llarga trajectòria de servei al

Principat d’Andorra. L’associació de l’EENSM es va constituir l’any 1969 amb la finalitat de fomentar l’ensenyament, l’educació i la integració de tota la població amb discapacitats d’Andorra. El primer edifici es va inaugurar el maig del 1973; tanmateix, les primeres actes indiquen que les aules van començar a funcionar l’any 1971. Mons. Vives va cloure els parlaments tot valorant l’atenció que el Principat d’Andorra porta a terme envers les persones amb necessitats especials, un fet que ha de ser un motiu de profunda satisfacció que els ciutadans haurien de saber valorar i apreciar. Tot seguit, l’Arquebisbe i Copríncep beneí les noves instal·lacions, i el Cap de Govern va descobrir una placa commemorativa. A continuació, les autoritats van poder recórrer les noves instal·lacions així com les àrees renovades: l’espai del centre de dia, la infermeria i les plantes quarta, cinquena i sisena, destinades als residents.

Després de la benedicció i inauguració de la remodelació i ampliació de la residència, les autoritats van poder visitar les noves instal·lacions. Església d’Urgell

27


Commemoració pel 10è aniversari del traspàs del Bisbe Joan Carrera

E

l Seminari Conciliar de Barcelona acollí el dijous 27 de setembre l’acte de commemoració pel 10è aniversari del traspàs del qui fou Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Joan Carrera i Planas. Va ser el 3 d’octubre de 2008 quan l’estimat Bisbe Joan va fer el traspàs a la casa de Déu, deixant la seva empremta en cada un d’aquells que el van conèixer. Perquè, tal com va dir Jordi Breu, President del Memorial Joan Carrera, “el pas dels anys és inapellable, però el record del Bisbe es manté viu”. En l’acte hi van intervenir, entre d’altres, l’Arquebisbe emèrit de Barcelona, Cardenal Lluís Martínez Sistach; l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan; el Rector del Seminari de Barcelona, Mn. Felip Juli Rodríguez; i l’editor Eduard Fornés. El propòsit de la trobada era recordar la figura del Bisbe Joan

a través d’aquells que el van tractar personalment; començant pel presentador del programa “Signes dels temps”, Francesc Rosaura. El periodista de TV3, que va tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo diverses vegades, va donar pas al principi de l’acte a alguns fragments de les entrevistes que va emetre al programa. Les preguntes i respostes tractaven de temes com l’acollida, la integració i la preocupació pel benestar dels nouvinguts, sobretot d’aquells que havien arribat d’Andalusia en plena època de moviments migratoris. Mons. Carrera també comentava els valors i records de l’Església catalana en plena dictadura. Tot plegat inquietuds que feien del Bisbe Joan Carrera un home conscient de la realitat i les necessitats del seu temps. Amb aquesta petita mostra es va presentar alguna de les petjades més clares de Mons. Carrera, com ho va ser la seva pastoral d’acollida i inte-

gració. En aquesta línia, Jordi Breu va destacar com “el Bisbe Joan sempre va demostrar coratge en la defensa dels Drets Humans”; i destacà el seu caràcter “humil, conciliador, optimista, misericordiós i compromès”. Un compromís lligat també a la terra, “a la voluntat de difondre el missatge

L’Arquebisbe Joan-Enric evocà Mons. Carrera com “una figura resplendent, que va creure sempre en els joves” cristià i la defensa de Catalunya amb ponts de diàleg i servei a la seva terra”, recordava Breu, qui, fent memòria del pensament de Mons. Carrera i davant la situació que viu actualment el país, es demanava “què en diria el Bisbe Joan de tot això?”. El nou Rector del Seminari de Barcelona, Mn. Felip Juli, va intervenir tot recordant els cinc anys que va

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 28

Església d’Urgell


treballar com a Vicari, “colze amb colze”, amb el llavors Mn. Carrera, quan aquest era Rector de la Parròquia de Sant Isidre de l’Hospitalet. “Una relació de germans en què Mn. Carrera sempre va respectar la meva manera de fer, tot i que de vegades era una mica terratrèmol”, recordava Mn. Felip Juli. També, entre altres aspectes, va destacar el tarannà “discret i sincer” de Mn. Carrera i com dedicava el seu temps sense escatimar ni un minut als feligresos que ho necessitaven. “Acollia, creia en la gent, l’escoltava, l’ajudava… sempre amb sincera amabilitat”. I com, tot i el tracte afable, sabia convèncer “no imposant, sinó proposant”. Al seu torn, el director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan, evocà algunes pinzellades del seu tracte amb el Bisbe Joan; al qual va conèixer gràcies a la seva implicació amb Catalunya: “era un català sense pèls a la llengua i amb una finesa única”. Així el recordava, i el descrivia com un home de prestigi transversal: eclesiàstic, espiritual, social i polític”. I va llegir algun dels informes que la Guàrdia Civil havia redactat sobre Mons. Carrera quan defensava els treballadors, en els quals es ben palesa que mai va dubtar a defensar l’Església catalana. En aquest sentit, Marcel·lí Joan va definir Mons. Carrera com “un Bisbe atípic, que no va canviar de plantejament, i que, quan calia, s’oblidava de la mitra. Un Bisbe que va suscitar estimació allà on va anar i només tenia enemics en el camp de l’integrisme”. L’editor dels llibres del Bisbe Joan Carrera, Eduard Fornés, també va destacar aquest vessant tan arrelat a la terra catalana. Fornès el va conèixer a l’Editorial Nova Terra, una publicació d’acció catòlica, tal com va recordar, que difonia articles amb “sentit missioner” i que va ser una gran aportació per a Catalunya. Finalment, l’Arquebisbe d’Urgell, que va succeir el Bisbe Joan Carrera

El presentador de “Signes dels temps”, Francesc Rosaura (a dalt a l’esquerra), aportà a l’acte en memòria del Bisbe Joan Carrera alguns fragments de les diferents entrevistes que li havia fet al programa. A sota, Mons. Vives, al centre de la taula presidencial, en un moment de la seva intervenció.

com a Consiliari de Justícia i Pau, va recordar els anys que el va conèixer, durant la seva joventut, i va definir el Bisbe Joan com; “un bon pastor i un pastor bo”. Tal com va dir Mons. Vives tot citant les pròpies paraules del Mons. Carrera, “fou un Bisbe que va saber exercir el seu ministeri construint en un barri on els altres també construeixen i també intenten desconstruir”. També va destacar el seu mestratge, ja que a través d’ell va aprendre “a fer una nova presència missionera”, i com sobretot va aprendre molt de “parlamentarisme”, perquè era “culte i molt agut; sempre li agradava fer un contrapunt i donar arguments que ens fessin pensar”. I clogué la seva intervenció afirmant que “ell va ser una figura resplendent, que va creure sempre en els joves”. El Cardenal i Arquebisbe emèrit de Barcelona, Mons. Lluís Martínez

Sistach va presidir l’acte i va tancar les intervencions amb un emotiu testimoni personal: “han passat 10 anys des que va marxar i encara el recordo moltes i moltes vegades”. Va agrair aquest memorial que posa sobre la taula el llegat d’algú que va saber viure amb joia l’Evangeli, i que va seguir plenament el programa del Papa Francesc. Fins i tot “es va avançar a l’Encíclica “Evangelii Gaudium” amb la seva actitud d’Església en sortida vers aquells que no son a prop”. En aquest sentit, Mons. Martínez Sistach recordà com amb el Bisbe Joan Carrera, quan era el seu auxiliar, es preocupaven de sortir a buscar aquells que “no acudien a la campana”: “tenia aquest interès per sortir a les perifèries, i una actitud preferencial pels pobres”. I clogué l’acte donant les gràcies “pel bon pastor que va ser i pel testimoniatge que ens ha deixat”. Església d’Urgell

29


30

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (IV): L’amistat, la mútua benvolença

L’

amistat és un sagrat vincle entre dos éssers humans, una corda invisible que els uneix estretament. És un jo que s’obre a un tu per revelar-li els secrets més íntims; és un tu que s’obre a un jo per comunicar-li la seva esfera privada. No valdria la pena viure aquesta vida sense amics. Els necessitem perquè som vulnerables, perquè no som déus, perquè experimenten la incertesa, la por, la fragilitat i necessitem consol, ajuda i suport; però també perquè sentim

L’arrel de l’amistat és la comunicació; una comunicació que travessa l’espessa capa de prejudicis i de complexos que els éssers humans edifiquem amb obstinació la necessitat de comunicar allò que ens commou i ens alegra, allò que ens entusiasma i que cerquem des del fons de l’ànima. L’arrel de l’amistat és la comunicació; una comunicació que flueix en dos sentits, que travessa l’espessa capa de prejudicis i de complexos que els éssers humans edifiquem amb obstinació. És l’àcid que dissol les aspreses i les punxes de la vida quotidiana, aquells grumolls que fan de mal digerir. L’essència de l’amistat rau en la transferència de pensaments i de sentiments, de records i de projectes, d’alegries i de tristeses, d’ensurts i

de rutines que els amics es comuniquen entre si. És intercanvi, fluïdesa comunicativa, una relació de mútua benvolença que no cerca ni la utilitat, ni el plaer. És un fi en si mateixa i un vertader consol en els dies obscurs. No triem els amics pel seu cos, per la seva riquesa, pels seus títols o per la seva fama; els triem per la seva ànima, per aquella riquesa intangible que hi ha en ells. El miracle de l’afinitat és el nexe que engendra l’amistat. Els amics estan relligats per un fil invisible que els uneix estretament. És una corda, més que un fil i, vagin a on vagin, per lluny que estiguin l’un de l’altre, els manté units. No hi ha litúrgies, no hi ha papers, no hi ha contractes, ni notaris; és un pacte tàcit, un moviment que surt de les entranyes, però que es conrea al llarg del temps, que necessita atenta cura i dedicació. El temps és la millor maceració per a l’amistat. L’amic no afalaga. L’afalac és una forma de xantatge; cerca un interès, la complaença, però la no veritat. En l’afalac hi ha por, però també absència de crítica. L’amic xiuxiueja les veritats a cau d’orella, fins i tot les que fan mal, les que no volem sentir, les que no permetem que ningú digui en veu alta. L’amic no les revela fora de l’àmbit privat, perquè sap que els altres les poden emprar per ferir i destruir. L’amic pateix per l’ànima del seu amic. El cerca per gaudir de la bellesa de la vida, però també perquè la seva conversa li és un bàlsam i un estímul, un mecanisme per sortir del solipsisme dels seus pensaments i apamar territoris que li fan por.

L’amic pot dir les veritats que dolen, perquè coneixem la seva intenció; sabem que la seva finalitat és el bé i sabem que, fins i tot, quan un sigui bescantat per tot el món, quan el dit acusador de la gent pesi sobre

L’amic no afalaga. L’amic xiuxiueja les veritats a cau d’orella, fins i tot, les que fan mal, les que no volem sentir ell, l’amic serà al seu costat, perquè el que és propi de l’amic és ser-hi. Exacte. Ser-hi: aquesta és l’expressió. L’amic hi és quan tot va bé i quan tot s’esfondra. Sap ser-hi quan es festeja la vida, però també quan la mort ha visitat l’espai íntim. L’amic és el que hi és. Hi és sense demanar-li; hi és sense passar el platet; hi és perquè sent el deure interior de ser-hi. Hi és, discretament, sense fer soroll, sense estridències, a peu de llit, a l’altra banda del telèfon, en les hores de temença, quan tots han marxat i no queda ningú. Allí està l’amic. És la proximitat del cor el que fa gran un amic; el tracte confidencial, el poder comptar-hi incondicionalment, és aquesta confiança la que eixampla els límits de la conversa més enllà del que és estipulat i permet transgredir la litúrgia de la cortesia social. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

31


El raconet de la mística

A semblança de Déu

H

i ha una pel·lícula, que es pot veure gratis per Internet, titulada “El príncipe que contemplaba su alma”. Des del punt de vista místic és una meravella, quasi bé tota la pel·lícula. No crec que hi hagi versió catalana. Els protagonistes són un vell mestre espiritual i una néta seva d’uns nou o deu anys. Comença quan els dos protagonistes s’obren pas amb les mans, apartant la sorra de l’entrada d’una cova, on s’han refugiat durant una gran tempesta al desert. Aquest fet ja porta un missatge: el pas de la foscor, on han estat atrapats, a la llum exterior que ho envaeix tot. I comença el viatge pel desert infinit i un diàleg tan profund com infantil: —“On anem?” —pregunta la nena. —“A una reunió molt important” —fa l’avi. —“On té lloc i quan, aquesta reunió?” —“No ho sé, angelet”. —“Hi va molta gent?” —“Molta, moltíssima gent”. —“Aquesta gent sap on té lloc la reunió i a quina hora?” —“No, angelet, no ho sap ningú, ni saben tampoc el camí”.

—“Llavors, es perdran i nosaltres també ens perdrem”. —“Aquell que té fe, no es perd mai”. —“Com hi arribarem, doncs, si no sabem on anem ni coneixem el camí?” —“Caminar, caminar. Amb caminar n’hi ha prou. El qui està invitat pot estar segur que trobarà el camí”. Llavors la nena, que no entén res, s’espanta i diu que no vol anar a la reunió, que vol tornar a casa on ha deixat la seva tortuga, i l’avi es queixa, dient-li: —“Per una tortuga vols deixar el teu avi, angelet?” Els dos personatges segueixen obrint el seu camí, trepitjant la sorra immaculadament llisa del desert, sense que es preocupin gens ni mica per saber on van ni quan hi arribaran. Només saben que van a una reunió molt important, on molta gent hi farà cap, cadascú pel seu camí particular. Els guia, però, una brillant llum espiritual: la fe. A l’horitzó brilla amb llum pròpia l’esperança, i al seu interior es mou amb força un motor que els dóna empenta: l’amor. Tot fent camí,

l’avi explica a la seva néta el conte del príncep que contempla la seva ànima a l’espill d’aigua cristal·lina d’un pou curull, que ha trobat tot seguint una gasela, desert enllà. Estic segur que el lector, si decideix veure la pel·lícula, i ho fa “amb clau mística”, la veurà més d’una vegada, i descobrirà els trets bàsics d’un estil de vida que li permeti fer, ell també, el joiós viatge pel desert fins a l’encontre desitjat: “les noces amb l’Eternitat”. Doncs que, si és veritat que la Teologia dogmàtica de l’islam té ben poc a veure amb la cristiana, la corrent mística d’aquella confessió és gairebé homologable a la nostra, perquè els nostres místics estan ben d’acord amb el viatge pel desert, amb la nit fosca, amb el no saber el camí ni entendre res del lloc i de l’hora de trobada, amb fer un ús moderat i lliure de les coses, sense prendre’n possessió; com també desitgen i esperen tots un final eternament feliç amb les noces o “el matrimoni espiritual amb l’Anyell immaculat”, que anomenen també “estat d’unió amb Déu”. Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 32

Església d’Urgell


Som-hi! En marxa el curs 2018-2019

L

es multituds agraïdes pels ensenyaments que rebien de Jesús l’anomenaven “mestre”. A Jesús li plaïa el nom: “em dieu mestre, i ho sóc. Sí, sóc el vostre mestre...” Jesús donà la lliçó magistral d’inauguració del curs a la muntanya. Ens ho conta Sant Mateu, capítol 5, versets 1-10: “Jesús pujà a la muntanya. S’assegué i els dotze deixebles se li acostaren. Aleshores obrí la boca i començà a instruir-los. Els deia: feliços els pobres en l’esperit, perquè el Regne dels cels és per a ells; feliços els humils, perquè posseiran la terra; feliços els qui ploren, perquè seran consolats; feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats; feliços els compassius, perquè seran compadits; feliços els nets de cor, perquè veuran Déu; feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu...”

La resposta dels deixebles no es feu esperar: —“Mestre, hem d’aprendre tot això de memòria?” (Simó Pere). — “Cal escriure-ho?” (Andreu). Joan, el més jove de la classe, es lamenta: —“Mestre, la majoria passen de tot”. Bartomeu demana: —“Ens posareu deures per fer a casa?” Jaume, dubtós, demana: —“Això compta per pujar la nota?” Mateu es fa el despistat: —“Me’n vaig als serveis”. Simó, el zelador, es queixa: —“ Quan anirem a dinar?” I Judes, que guardava la bossa, exigeix: —“Mestre, què heu dit que seran els pobres?”. Un sacerdot del Temple que es trobava entre la multitud s’acostà a Jesús per dir-li: —“Mestre, quin és el teu problema? Quins són els teus objectius? Perquè uses aquesta pedagogia frontal?”

Aleshores, Jesús exclamà: —“Sí que us costa d’entendre!”. I plorà. Han passat dos mil anys. La meitat dels estudiants que han estrenat curs no s’han allunyat pas massa de les actituds dels deixebles de Jesús. L’altra meitat peca d’angoixa i de por davant el repte d’ascendir a l’ESO, o

Sapigueu que l’adversari més gran que té la llibertat és l’obsessió per la seguretat! al batxillerat o la universitat, sense oblidar-me de la jove que posa un ciri a la Mare de Déu de Meritxell demanant ajuda per reeixir en la selectivitat de setembre. Els tranquil·litzo: —“No sobrevaloreu la importància dels fracassos. No vulgueu controlar-ho tot racionalitzant cada cosa per tenir-ho tot sota

Els alumnes del col·legi de la Sagrada Família d’Escaldes-Engordany iniciaren el curs amb una gimcana i una Eucaristia al Santuari de Meritxell. Església d’Urgell

33


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

L’Escola Andorrana de Canillo estrenà el curs amb una jornada de convivència a AINA.

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 34 Església d’Urgell

control. Relativitzeu les preocupacions amb el somriure i el riure. No us agafeu la vida massa seriosament. Sapigueu que l’adversari més gran que té la llibertat és l’obsessió per la seguretat! Jugueu, divertiu-vos, inventeu, disfresseu-vos, atreviu-vos a fer el ridícul. Quan us sentiu estressats, serviu-vos del tantsemenfotisme i deixeu-vos portar per l’humor picant. Una persona que no riu mai, és una persona poc seriosa; no és de fiar. La lliçó magistral de Jesús en inaugurar el curs dels Dotze diu: “cal ser feliç per arribar al juny del 2019”. Jaume Funés, psicòleg d’adolescents, diu a “La Contra” de La Vanguardia: “a l’adolescent li toca ser una mica desassenyat”. Al meu poble en deien: “cap verd”. Els alumnes del col·legi de la Sagrada Família d’Escaldes-Engordany han pelegrinat als peus de la Mare de Déu de Meritxell per començar la gimcana “curs 2018-2019”. Era el seu primer dia de classe, el dilluns 10 de setembre. Les proves a superar les vaig trobar tan alliçonadores com divertides: 1. Superar la Ganduleria, que camina tan a poc a poc que la Pobresa l’agafa ben aviat. 2. El mestre ajusta el llibre a les necessitats dels alumnes; i no els alumnes a les necessitats del llibre. 3. Aprendre a estudiar per no ser víctima de la desmotivació. 4. Afavorir el desig d’aprendre. Canviar la por al fracàs pel desig d’aprendre.

5. L’esforç, el rigor, la disciplina són eines al servei de l’aprenentatge. La bonhomia envers l’alumne no està renyida amb l’exigència. 6. La curiositat personal de l’alumne en totes les matèries és clau: aficiona’t a la lectura, enamora’t del teatre, del cant, dels museus, de la ruta romànica d’Andorra, ves a la conferència sobre Pompeu Fabra a Escaldes-Engordany per posseir el coixí de la saviesa. 7. Crear la consciència de pertànyer a l’equip educatiu: equip de professors, equip d’alumnes, equip de pares i mares, equip entre pares, mares, professors i alumnes... fins a formar una sagrada família. 8. Resa la dita francesa: “les cahiers au feu, la maîtresse au milieu”; comprèn l’orgull d’ensenyar i el reconeixement de la societat per la feina ben feta. 9. El saber pedagògic: l’infant és el constructor de la persona i no hi ha persona que no hagi estat format per l’infant que fou! 10. La presa de responsabilitat compartida i progressiva. Eduquem per crear una generació de ciutadans ferms i poderosos; és a dir, lliures i independents. A la meta ens retrobarem amb la Mare de Déu de Meritxell per cantar-li: “gràcies, magnífic, gràcies”. La Confident em somriu: “treballa perquè cada infant, cada adolescent i cada jove siguin uns aventurers agosarats”. Mossèn Ramon de Canillo


Jornada diocesana de catequistes a La Seu d’Urgell

La sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell acollí la Jornada de catequistes.

E

ls catequistes de la Diòcesi van participar el dissabte 22 de setembre a la jornada de formació i d’inici del curs, convocada per la Delegació de Catequesi, i presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i pel Vicari episcopal i Delegat diocesà de Catequesi, Mn. Antoni Elvira. La jornada, que tingué lloc a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell, comptà amb la presència de Mn. Ramón M. Bosch i Vendrell, Rector i Arxiprest de Piera (Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat), que va pronunciar la conferència “Viure en bona companyia”. Després de la pregària inicial, la trobada començà amb unes paraules de benvinguda de l’Arquebisbe, que va aprofitar l’avinentesa per agrair l’assistència dels catequistes, tot as-

senyalant que ser catequista és una bella missió i una immensa responsabilitat: representar Crist el servent com un amic, com un confident proper enmig de la comunitat. Els catequistes són cooperadors dels sacerdots, que eduquen i acompanyen les persones, famílies i els grups. Són missioners i per tant no s’hi val a lamentar-se de les dificultats. Mons. Vives va animar els presents a treballar amb els mitjans que ens han estat donats i fer-los créixer, remarcant que darrere el fet de confiar els fills a la catequesi hi ha una gran confiança dels pares en ells com a catequistes i en l’Església. També va parlar del moment en el qual està immersa l’Església, perquè és un moment en el qual les ferides i els escàndols creats per alguns sacerdots

ens estan obligant a ser més humils i a demanar perdó. Va demanar als catequistes ser especialment curosos perquè tracten amb els més petits, els més fràgils, els més innocents. I va demanar també una actitud de penitència i de pregària per les víctimes dels abusos. Finalment, animà els catequistes a sortir a sembrar amb alegria i fe, perquè la llavor de l’Evangeli és molt bona i cooperem amb el Sembrador primer, que és el Crist Tot seguit, Mn. Bosch va encetar la seva ponència posant èmfasi en l’alegria de ser cristià. Explicà que l’acompanyament es pot entendre des de molts punts de vista, perquè en el món de la catequesi tots ens acompanyem: els catequistes, els infants, les famílies. En concret, a la Església d’Urgell

35


conformisme, tenint present que la nostra tasca evangelitzadora va més enllà de la nostra pròpia obra, perquè les nostres sembres les cull Déu allà on vol. En aquest sentit, va indicar que Déu ens ha donat llavors i no cistells, i que cal compartir la bellesa de la fe, sabent que som la porta que dóna a molts infants i famílies l’accés a Déu. D’esquerra a dreta, Mn. Elvira, Mons. Vives i Mn. Bosch, que pronuncià la conferència “Viure en bona companyia”. Posteriorment, els catequistes participaren de l’Eucaristia a l’església del Seminari, presidida per Mons. Vives.

ponència se centrà en les famílies per fer notar que més de la meitat de la tasca com a catequistes hauria de ser l’acompanyament de les famílies, perquè a través d’elles és més fàcil arribar als infants, i va suggerir una sèrie de punts clau per a l’acompanyament de les famílies i dels infants: converses de tu a tu, encontres espontanis, diàlegs en diferents formes… i disposar dels sacerdots, dels Bisbes, dels delegats, perquè poden aportar suport i estructura. D’altra banda, afegí que, davant els reptes actuals, encara que ens sentim despullats, trobem un món nou que ens ofereix oportunitats. Hem de tenir confiança perquè Déu ens continua oferint esperança i no ens deixa mai. Va descriure l’ambient en què avui han de treballar els catequistes com un ambient cada cop més descristianitzat, i en molts casos sense experiència 36

Església d’Urgell

prèvia de Jesucrist; i va subratllar com més enllà dels conceptes cal evangelitzar amb actituds i sempre amb el testimoni personal coherent. Cal fer una comunitat acollidora també en la catequesi, on els nouvinguts no siguin acollits només burocràticament, sinó que, sobretot, se sentin acollits de forma integral, amb calidesa, preocupant-nos per les seves necessitats concretes. I va animar a generar experiències de fe que tinguin contingut catequètic, intentant que els infants tinguin un marc d’experiències amb Jesucrist en una relació personal i plena de felicitat i naturalitat. Així mateix, va recomanar usar els elements reparadors de què disposa la comunitat cristiana en un temps de canvi com el que està vivint la societat avui. Elements reparadors com ara recuperar la fe evitant el

Cal fer una comunitat acollidora també en la catequesi, on els nouvinguts no siguin acollits només burocràticament, sinó de forma integral, afirmà Mn. Bosch Un altre element reparador és el realisme, sabent que hem de ser humils i que hem d’assumir els límits de tots, dels nens, de les famílies, i els nostres propis; i que hem de reivindicar la imperfecció sense patir per les limitacions que tenim, amb un gran zel apostòlic, i enamorar-nos bojament per la persona de Jesús. Finalment, un tercer element reparador és l’alegria, perquè hem de ser conscients que sense alegria no podrem donar a conèixer la felicitat que només Jesús pot oferir. La jornada es va cloure amb la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric a l’església del Seminari diocesà d’Urgell, dins la qual els catequistes van renovar el seu compromís catequètic i Mons. Vives els va renovar la missió, els va impartir la benedicció perquè poguessin exercir bé el seu ministeri com a catequistes i la seva missió d’evangelitzar els nens i les famílies, i va agrair la tasca que porten a terme de forma desinteressada i gratuïta, tot animant-los a posar damunt la taula de l’Eucaristia cada infant que catequitzarien durant el present curs. Un dinar de germanor compartit a la residència de la Sagrada Família d’Urgell posà el punt final a la joiosa trobada.


Dietari

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el matí del dijous 4 d’octubre al Palau Episcopal l’Excm. Sr. Josep Borrell, Ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya. El ministre espanyol va voler saludar el Copríncep durant la seva visita oficial al Principat d’Andorra, quan es compleixen 25 anys de l’establiment de relacions diplomàtiques entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra. El Ministre arribà a

Palau acompanyat per l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros, i la Directora General d’Europa Occidental, Central i Sud-Est, Sra. Aurora Mejía. De la seva banda, l’Arquebisbe i Copríncep va estar acompanyat pel Representant Personal del Copríncep Episcopal, Mons. Josep M. Mauri; i la Secretària dels Serveis del Copríncep, Sra. Concepción García Moyano. La reunió va ser llarga i molt cordial, en sintonia amb les bones relacions existents entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, i, en acabar, el Ministre Borrell va tenir

L’Arquebisbe i Copríncep, acompanyat per Mn. Mauri (dreta) va rebre el Ministre Borrell al Palau Episcopal, que hi arribà acompanyat per l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros (segons per la dreta).

interès a visitar la Catedral de Santa Maria i l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Ur-

VOLS VENIR AL LICEU? EL LICEU AL TERRITORI T’HI PORTA

gell, acompanyat per Mn. Mauri i per l’Arxiver, Mn. Benigne Marquès.

Conferències gratuïtes arreu de Catalunya

ritori r e T l a u e ic L l a S uma’t

Amb el col·laboració de :

VOLS MÉS INFORMACIÓ?

territori@liceubarcelona.cat / 681 286 787

@ Joan Tomás

VISITA DEL MINISTRE JOSEP BORRELL AL COPRÍNCEP EPISCOPAL

Església d’Urgell

37


L’Arquebisbe d’Urgell amb l’eurodiputat Ramon Tremosa al Palau Episcopal.

MONS. VIVES REP L’EURODIPUTAT RAMON TREMOSA El 5 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal la visita de l’eurodiputat Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu des de 2009, reelegit el 2014. Des de llavors és membre de les comissions d’economia i de comerç internacional, així com de les delegacions dels Estats Units i d’Israel. Van poder compartir reflexions sobre l’actual situació d’Europa i els treballs del Parlament Europeu.

que enguany versarà sobre història de l’Església i del pensament cristià. Va estar acompanyat a la taula presidencial pel Director de l’escola, Mn. Antoni Elvira. Després del rés de Laudes, Mn. Elvira va acollir els participants i va donar les indicacions sobre els continguts i els elements pràctics dels dos cursos. Tot seguit, l’Arquebisbe Joan-Enric va dictar una breu conferència introductòria sobre l’escola, explicant el significat dinàmic de la paraula “curs”, o itinerari, i dels elements significatius que marca el Papa Francesc sobre el que

Mons. Vives i Mn. Elvira van inaugurar el curs 2018-2019 a l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell.

ha de significar la formació universitària i els estudis eclesiàstics, prenent com a base el proemi de la Constitució Apostòlica “Veritatis Gaudium”, del 27 de desembre de 2017, que va anar desgranant i explicant exhaustivament. A continuació, Mn. Ramon Sàrries i Mn. Elvira impartiren les dues primeres lliçons del curs: “Introducció al Nou Testament” i “L’Església dels primers segles després de Pentecosta”, respectivament. Hi ha uns quaranta matriculats al present curs. Finalitzada la sessió de treball, la jornada es clogué

amb l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe a la capella del Sant Crist, i amb un dinar de germanor.

TROBADA DE MONITORS DE LA FEMN A SANTA MARIA DE MEIÀ Els dies 6 i 7 d’octubre va tenir lloc a Santa Maria de Meià la trobada bianual dels monitors de les entitats membres de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN). Dissabte s’hi va fer present l’Arquebisbe Joan-Enric, que va presidir l’Eucaristia, concelebrada pel Consiliari de la FEMN, Mn. Joan Pau Esteban, i pel

INICI DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT L’Arquebisbe d’Urgell va inaugurar el dissabte 6 d’octubre a Balaguer les activitats del curs 20182019 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, que inclouen tant el curs cíclic de formació sobre el Nou Testament i el Credo, com el curs d’aprofundiment, 38

Església d’Urgell

Els participants a la trobada de monitors de la FEMN van donar gràcies per la tasca feta durant el passat estiu.


TROBADA A CATALUNYA DE JUSTÍCIA I PAU D’EUROPA

E

ls dies 28 al 30 de setembre, a Barcelona i altres localitats com El Prat de Llobregat i Manresa, va tenir lloc la Trobada de Justícia i Pau d’Europa, que presideix l’Arquebisbe de Luxemburg, Mons. JeanClaude Hollerich, SJ, qui també és President de la Coordinadora de les Conferències Episcopals

que formen la Unió Europea (COMECE). Entre els participants hi era l’Arquebisbe d’Urgell. Eren convocats i hostatjats per la Comissió general de Justícia i Pau, amb el seu President, Eduard Ibáñez, i el seu Bisbe acompanyant, Mons. Sebastià Taltavull; així com per Justícia i Pau de Barcelona, presidida

per Eudald Vendrell i amb el Cardenal JoanJosep Omella. Les dues Comissions celebren enguany els seus 50 anys d’existència. A la trobada tractaren el tema “L’aigua, font de vida. Un dret humà i una responsabilitat per a Europa”, amb la intervenció de diversos ponents, entre els quals Jaume Saura, Pedro Arrojo i Tebaldo Vinciguer-

Consiliari del Moviment Escolta, Mn. Jaume Mayoral. S’hi van aplegar uns 110 monitors, amb els membres del Patronat de la Fundació, alguns dels quals acaben de ser renovats, i amb el President, Eloi Villalta, i el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana. La trobada va comptar amb diverses activitats, formatives i lúdiques, orientades a fomentar la germanor entre els esplais del Bisbat i a donar gràcies per la tasca feta durant el

passat estiu, sempre al servei dels infants i de les famílies. A l’homilia, l’Arquebisbe comentà l’Evangeli del diumenge, posant especial èmfasi en l’acollida als infants i en tenir cura de no allunyar-los mai del Crist, perquè el Regne de Déu és dels qui es fan com ells. Després de la celebració eucarística, els assistents a la trobada van obsequiar Mons. Vives amb un fulard dedicat, amb motiu dels seus 25 anys de ministeri episcopal.

CONFIRMACIONS I VISITA PASTORAL A CASTELLSERÀ L’Arquebisbe d’Urgell va visitar la Parròquia de Santa Magdalena de Castellserà i va administrar el Sagrament de la Confirmació a quatre joves de la població i a una noia de Penelles. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Ivan Ayala, i per Mn. Llorenç Utgés, resident a la Parròquia. Els feligresos li van oferir una gran acollida. A l’homilia, l’Arquebisbe

ra, alternant el treball de comissions i el contrast de punts de vista sobre el que cada país té com a prioritats. La trobada va tenir una solemne obertura al Col·legi d’Advocats de Barcelona, i va seguir a la residència salesiana Martí-Codolar amb l’Eucaristia i el treball de les ponències. També es va dur a terme una visita al delta del Llobregat.

va explicar als confirmands el do que rebien de l’Esperit Sant en plenitud, i que els faria forts en la fe i coratjosos per al testimoniatge de l’amor i l’esperança. Remarcà que l’Evangeli d’aquell diumenge ens demana fernos com infants, estimar la infantesa espiritual, no per esdevenir sempre infantilitzats o irresponsables, sinó per viure confiats en les mans de Déu i en la seva amorosa Providència. També explicà els diversos passos de la celebració que Església d’Urgell

39


INAUGURACIÓ DELS JOCS SPECIAL OLYMPICS A ANDORRA LA VELLA

E

l dijous 4 d’octubre es van inaugurar al pavelló poliesportiu d’Andorra la Vella els jocs Special Olympics 2018, en una cerimònia presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat pel seu Representant Personal, Mons. Josep M. Mauri. Van ser rebuts a la porta del mateix pavelló per la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; el Cap de Govern d’Andorra, Antoni Martí; i per Albert Batalla, Alcalde de La Seu d’Urgell, on es desenvoluparan part de les proves del certamen. Posteriorment, Mons. Vives va poder saludar els Presidents d’Special Olympics a Catalunya, Sergi Grimau, i a Andorra, Àlex Terés, així com la Presidenta de la Fundació ACELL, Marina Gómez. A continuació, començà l’espectacle inaugural dels jocs, que va combinar actuacions musicals, les desfilades dels esportistes participants i dels voluntaris, i la presentació de les mascotes de l’esdeveniment, a més d’exhibicions esportives acrobàtiques que van deixar el públic bocabadat. Es va hissar la bandera d’Special Olympics, es va encendre el peveter, i, després dels parlaments de les autoritats, Mons. Vives va declarar inaugurats els jocs Special Olympics en la seva on-

40

Església d’Urgell

zena edició, que tingué com a lema “Millor és qui ho intenta”. Tots els parlaments van posar en relleu l’esforç i la voluntat de superació dels atletes participants

als quals van felicitar per les ganes de formar part d’aquesta gran família esportiva. En aquesta edició hi participaven 1.500 atletes en diverses discipli-

nes, arribats de països d’arreu del món, des d’Alemanya a l’Índia, des de Suècia a Itàlia o Espanya, que va tenir participants de totes les regions i comunitats autònomes. També les ciutats acollidores, La Seu d’Urgell i Andorra la Vella van tenir representació. Unes 3.000 persones, entre atletes, familiars i públic, que va omplir des de bon principi tota l’àrea disponible, van participar en la jornada inaugural.


L’Arquebisbe va explicar als confirmands el do que rebien de l’Esperit Sant en plenitud, que els farà forts en la fe.

els joves i els padrins, i tots els feligresos, seguien amb gran interès. Al final de la missa va regalar als confirmats un exemplar del Nou Testament i els demanà que el llegissin cada vespre, perquè creixerien en l’amistat amb Jesús i coneixerien millor la seva fe per poder-la testimoniar més coratjosament.

Manuel Bretón (que viatjava amb la seva esposa) va ser acompanyat en tot moment pel Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, i va poder compartir moltes estones de treball amb l’Arquebisbe d’Urgell i amb tot l’equip de Càritas diocesana. El Director de Càritas Espanyola va valorar molt l’empreneduria de nous projectes, la capacitat

d’adaptació dels equips humans a les necessitats del territori diocesà (molt extens i amb una població disgregada), la creació d’una empresa d’inserció laboral, i va seguir els processos de treball a les diferents àrees d’assistència als centres de Balaguer, Tremp i La Seu d’Urgell, amb l’empresa d’inserció laboral Nougrapats i les botigues de roba de segona

mà i de reciclatge Grapats i Grapats Encants. El dilluns dia 8 a la tarda es va desplaçar al Principat d’Andorra amb Mons. Vives i el Director de Càritas d’Urgell. A la Casa de l’Església del Fener es va trobar amb el President de Càritas Nacional d’Andorra, Amadeu Rocamora, i el Consiliari i Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, amb els quals va tractar els temes més destacats de la realitat social al Principat. En les diferents reunions i trobades de treball del dia 8 també va estar present el Consiliari de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral. Més tard, de tornada a La Seu d’Urgell, van compartir un dinar de germanor amb el personal de Càritas, i van visitar la Catedral de Santa Maria d’Urgell, acompanyats pel Rector de Sant Ot i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri. Aquesta visita del President de Càritas Espanyola formava part d’un viatge organitzat per conèixer la realitat d’algunes Càritas

ESTADA DEL PRESIDENT DE CÀRITAS ESPANYOLA A LA DIÒCESI D’URGELL El President de Càritas Espanyola, Manuel Bretón, va fer una estada a la Diòcesi d’Urgell els dies 7 i 8 d’octubre, durant els quals va poder conèixer les particularitats i la qualitat del treball que du a terme Càritas d’Urgell a les àrees d’inserció social, d’acompanyament a les famílies i les persones, de suport a la infància i al jovent, i de suport a persones amb discapacitats.

El Director de Càritas Espanyola (al centre) amb un grup de treballadors, col·laboradors, el Consiliari i el Director de Càritas d’Urgell al centre de La Seu d’Urgell. Església d’Urgell

41


VISITA PASTORAL A BELLMUNT D’URGELL, PENELLES I BELLCAIRE D’URGELL

D

iumenge 7 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar pastoralment les poblacions de Bellmunt d’Urgell, Penelles i Bellcaire d’Urgell, acompanyat pel Rector, Mn. Ivan Ayala. En arribar a Bellmunt d’Urgell fou rebut pels feligresos i per l’Alcaldessa, Sònia Valero Dencàs. Va celebrar l’Eucaristia dominical a l’església dedicada a Sant Josep i va predicar l’homilia, en la qual va remarcar el valor de la visita pastoral, la unió amb tota la Diòcesi i l’Església universal, i l’esperança i la fe que el Bisbe ve a fomentar en tots els cristians, perquè siguin sal i llum enmig del seu poble i a tot arreu. Comentant l’Evangeli del diumenge, va destacar la confiança que Jesús ens demana a semblança dels infants, que s’abandonen confiadament en les mans provident del seu Pare del

Penelles

Cel. I exhortà els fidels a resar el Sant Rosari, com ens demana el Papa Francesc. L’Alcaldessa li dedicà unes amables paraules en nom de tot el poble i li oferí un obsequi amb ocasió dels seus vint-i-cinc anys de ministeri episcopal. De la seva banda, l’Arquebisbe pogué apreciar la necessitat que el poble té d’arreglar l’an-

tiga sagristia, i es mostrà favorable a una ajuda per a fer-ho possible amb la col·laboració de tots. A continuació es traslladà a Penelles, on fou rebut pels feligresos i l’Alcalde, Eloi Bergós i Farràs, i pogué contemplar alguns dels espectaculars murals que decoren moltes parets i cases del poble, i que s’esBellcaire d’Urgell

42

Església d’Urgell

tan convertint en una gran atracció turística. Va celebrar l’Eucaristia dominical a l’església dedicada a Sant Joan Baptista, i a l’homilia va fer esment de la litúrgia d’aquell dia, remarcant que l’Evangeli demana de tots que ens fem com infants, que no impedim que vagin a Jesús. Parlà del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional, tot just acabat de començar a Roma, i els exhortà a pregar amb el Rosari, com el Papa Francesc ens demana pel bé de l’Església. L’Alcalde li oferí uns llibres sobre el poble com a record, i li dirigí unes amables paraules en nom de tots per felicitar-lo pels seus vint-i-cinc anys de Bisbe i agrair-li la visita que el poble esperava amb joia. L’Arquebisbe correspongué elogiant la coral Sant Joan de Penelles, que enguany compleix 36


Mons. Vives va rebre el Sr. Josep Crespín al Palau Episcopal.

catalanes, com la de Barcelona i la Sant Feliu de Llobregat.

MONS. VIVES REP EL SUBDELEGAT DEL GOVERN D’ESPANYA A LLEIDA Bellmunt d’Urgell

anys de vida, i que sota la direcció Vicenç Perera acompanyà els cants de la missa. Acabada la celebració, el Director de la coral convidà l’Arquebisbe a l’estrena mundial a Penelles, desembre vinent, del Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, musicat per ell mateix. Mons Vives va completar la visita pastoral d’aquell diumenge a la població de Bellcaire d’Urgell, on l’esperaven els feligresos i l’Alcalde, Jaume Montfort i Samà. Presidí l’Eucaristia a l’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, acompanyada en els cants per la coral parroquial. A l’homilia, demanà als fidels que preguessin pel

bon desenvolupament del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional, i els exhortà a pregar a la Mare de Déu amb el Rosari, en aquell dia que s’esqueia la festa de la Mare de Déu del Roser, de gran devoció a tot el Bisbat. També explicà el sentit i el valor de la visita pastoral del Bisbe, que fa més forta la comunió amb tota la Diòcesi i l’Església universal, i que transmet esperança i fe en tots els cristians, perquè siguin testimonis enmig del seu poble i a tot arreu. L’Alcalde li agraí la visita pastoral i li oferí un obsequi en nom de tots els veïns pels seus vint-i-cinc anys de Bisbe.

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, va rebre el dilluns 8 d’octubre a dos quarts de deu del matí al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita del Subdelegat del Govern d’Espanya a Lleida, Sr. Josep Crespín, en la primera trobada que han mantingut després de la designació del Sr. Crespín

per a aquest càrrec. La reunió s’ha dut a terme en el marc de les bones relacions institucionals entre Espanya i Andorra, i es van tractar temes que fan referència a l’actualitat de la província de Lleida i de Catalunya.

VISITA DEL NOU INTENDENT DELS MOSSOS D’ESQUADRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el 9 d’octubre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el nou Intendent de la Regió Policial

El nou Intendent de la Regió Policial Pirineu Occidental dels Mossos d’Esquadra visità Mons. Vives al Palau Episcopal. Església d’Urgell

43


Pirineu Occidental dels Mossos d’Esquadra, Sr. Daniel Pérez, recentment designat per a aquest càrrec. A la reunió, que va discórrer en un clima de molta cordialitat, van poder repassar diferents qüestions d’interès comú.

FESTA MAGNA DE LA GENT GRAN D’ANDORRA AL SANTUARI DE MERITXELL El dilluns 8 d’octubre va tenir lloc la Festa Magna de la gent gran d’Andorra al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, amb la presència de les autoritats andorranes, encapçalades pel Cap del Govern i el Síndic general, a més de Ministres i Cònsols. La festa començà amb una Eucaristia solemne presidida pel Rector del Santuari, Mn. Ramon Rosell, i concelebrada pels preveres de l’Arxiprestat. Els padrins andorrans ompliren el Santuari i honoraren la Mare de Déu de Meritxell i li agraïren el do de la vida que s’havia allargat per a ells, i de la qual en volien fer servei

Un bon nombre de padrins andorrans participà a la Festa Magna al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell.

i amor per a tots. A l’ofertori, es llegiren de poemes i pregàries i s’ofrenaren rams de flors. A la tarda continuà la festa amb un berenar i un espectacle a la sala del Prat del Roure, a EscaldesEngordany.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR A LA SEU D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el 12 d’octubre l’Eucaristia amb motiu de

Mn. Ignasi Navarri presidí l’Eucaristia en la festa de la Mare de Déu del Pilar a la caserna de la Guàrdia Civil de La Seu d’Urgell.

44

Església d’Urgell

la festa de la Mare de Déu del Pilar a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell. Concelebraren Mn. David Codina i Mn. Lluís Rourera, sacerdot resident a la Llar de Sant Josep. En iniciar la celebració, l’Arquebisbe va demanar que la Mare de Déu del Pilar cobrís i protegís tota l’Església, també Espanya en la seva festa Nacional, i totes les Autoritats de l’Estat i, finalment, va voler tenir un record per tota la comunitat Iberoamericana, de la qual també participa i es troba unit el Principat d’Andorra, ja que comparteix llengua, cultura i les fondes arrels cristianes. A l’homilia, Mons. Vives va recordar com Maria és Pilar de fe i va demanar saber-nos refugiar sota el seu mantell celestial i fer realitat el que diu l’oració col·lecta de la festa litúrgica de la Mare de Déu del Pilar: “concediu-nos, per la seva intercessió, fortalesa en la fe, seguretat en l’esperança i constància

en l’amor”. Va destacar com a l’Evangeli proclamat (Lc 11,27-28), davant la lloança que rep Jesús per part d’una dona que crida entre la gent, Ell respon: “més aviat sortosos els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden”; així, hem de saber escoltar i alimentar-nos cada dia de la Paraula de Déu en l’Eucaristia diària, i estimar la Mare de Déu sota l’advocació del Pilar, que segons una venerable tradició es va aparèixer a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seva presència, per encoratjar l’apòstol Sant Jaume en la tasca de predicar l’Evangeli. Tinguem, per tant, confiança que Maria ajudarà sempre els apòstols i ens traurà de qualsevol desànim o dificultat. Així mateix, en aquell mateix dia, el Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, va presidir la missa de la festa de la Mare de Déu del Pilar a la Catedral d’Urgell, amb


MISSATGE DE SOLIDARITAT AL BISBE DE MALLORCA PER LES VÍCTIMES DELS AIGUATS

CARTA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL A S.M. EL REI D’ESPANYA FELIP VI

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha enviat una carta de condol i de solidaritat al Bisbe de Mallorca, Excm. i Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull, en la qual li fa arribar el condol per les víctimes de les fortes pluges i inundacions devastadores a Sant Llorenç des Cardassar, Artà i l’Illot, a Mallorca. Al text li expressa, entre altres coses: “us vull fer arribar el meu sentit condol per les víctimes mortals dels aiguats i la meva tristesa pels quantiosos danys que ha sofert la població”. També li demana que faci arribar “la meva solidaritat i proximitat espiritual a tots els damnificats, afectats per aquestes devastadores inundacions, així com la meva pregària a Déu pels difunts, les famílies, i per la recuperació dels pobles. El nostre Bisbat d’Urgell amb el Principat d’Andorra se sent molt unit al Poble Mallorquí en aquestes hores de tribulació, i us assegurem la nostra solidaritat en les conseqüències d’aquesta tragèdia”.

Amb motiu de la Festa Nacional d’Espanya i Dia de la Hispanitat, que se celebra el 12 d’octubre, el Copríncep Episcopal del Principat d’Andorra ha enviat una carta de felicitació al Rei d’Espanya, S. M. Felip VI, que remarca les bones relacions entre els dos Estats i desitja que ja que “els nostres Pobles comparteixen molts ideals culturals, socials i religiosos des de fa molts segles, és deure de tots mantenir aquests llaços d’amistat fraterna i de cooperació mútua.”

la participació dels fidels de la Parròquia; i el Vicari general i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, va ser convidat a celebrar una Eucaristia a la caserna de la Guàrdia Civil de La Seu d’Urgell en honor de la seva Patrona, a la qual va assistir el Representant personal del Copríncep

episcopal, Mn. Josep M. Mauri, així com altres Autoritats.

CURS DE DISCERNIMENT I ACOMPANYAMENT PERSONAL PER A PREVERES El 8 d’octubre va començar el “Curs de discerni-

ment i acompanyament personal per a preveres” que ha promogut la Conferència Episcopal Tarraconense i ha confiat a l’equip de professors del “Màster en Discerniment Vocacional i Acompanyament Espiritual” que atorga la Universitat de Comillas. El curs el dirigeix el P. Adrián López Galindo, SJ, director del Màster de formadors a Salamanca des de 1993. Un grup de 24 alumnes de les deu Diòcesis de Catalunya hi estan inscrits i el seguiran de forma intensiva durant diverses

El P. Adrián López Galindo, SJ, dirigeix el “Curs de discerniment i acompanyament personal per a preveres” al Seminari Conciliar de Barcelona.

setmanes dels mesos d’octubre, febrer i maig vinent. I tindrà continuïtat l’any 2019 amb un segon curs. Les classes s’imparteixen al Seminari Conciliar de Barcelona i els alumnes hi conviuen durant dues setmanes al trimestre. Del Bisbat d’Urgell hi participen Mn. Esteban, Mn. Velásquez, Mn. Casanovas i Mn. Villegas.

APLEC A L’ERMITA DE SANTA PERPÈTUA DE VILANOVA DE L’AGUDA El 12 d’octubre va tenir lloc l’aplec de tardor a l’ermita de Santa Perpètua de Vilanova de l’Aguda, amb la celebració d’una missa d’acció de gràcies per les collites del camp i per recordar els difunts del darrer any. Un centenar de vilanovins, entre els quals l’Alcaldessa i diputada al Parlament, Montserrat Fornells, va participar a la missa, presidida pel Rector Mn. Jaume Mayoral, que estava acompanyat pel diaca Mn. Josep Caba. A l’homilia es va subratllar la necessitat de construir Església d’Urgell

45


MN. ROSSEND ROCA DESCANSA EN LA PAU DE CRIST El 16 d’octubre va morir Mn. Rossend Roca i Jaumot als 86 anys d’edat i 60 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el divendres 19 d’octubre a la Catedral Basílica de Santa Maria d’Urgell, a La Seu d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un gran nombre de preveres diocesans. Hi assistí un gran nombre de fidels de les Parròquies que ell va servir. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar el sentit del Misteri Pasqual de Jesucrist, que amb la seva mort redemptora, plena de confiança en les mans del Pare, va donar salvació a tota la humanitat, i amb la seva Resurrecció gloriosa va obrir les portes de la immortalitat per a tots els qui creuen en Ell. També glossà com tot sacerdot és sempre un portador d’un ministeri de gràcia que va lliurant al llarg de la seva vida en l’exercici de la caritat pastoral. Mons. Vives va agrair la presència de tants fidels que omplien la Catedral Basílica de Santa Maria i va subratllar com els cristians creiem en la permanència de l’ànima espiritual més enllà de la mort corporal. L’ànima de tot batejat és immortal i eterna perquè pel Baptisme ha estat incorporat a Jesucrist i cal fugir de tota temptació de creure en altres doctrines com la

46

Església d’Urgell

reencarnació o l’ateisme i el nihilisme. Finalment va demanar per al prevere difunt, com per a tots els batejats, la misericòrdia i la pietat de Déu. I remarcà la senzilla i solemne pregària que sempre diem, i ell va dir per als germans que va enterrar: “Senyor, tingueu pietat!”. A l’inici de la celebració, l’Arxiprest d’Alt Urgell, Mn. Xavier Parés, com és costum a la Diòcesi, llegí el recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Rossend Roca, el qual transcrivim a continuació: Mn. Rossend Roca i Jaumot va néixer al Pla de Sant Tirs el 20 d’abril de 1932. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d´Urgell, i fou ordenat de prevere el 24 de novembre de 1957. Estrenà el seu ministeri sacerdotal com a Vicari de La Pobla de Segur, on hi serví pastoralment fins que l’any 1959 fou nomenat Vicari de la Parròquia d’Artesa de Segre.

L’any 1960, el Sr. Bisbe el nomenà Ecònom d’Asnurri i Encarregat de Cívis, Ars i Argolell. Al cap de dos anys, el 1962, passà a ser Ecònom de Gósol i Encarregat de Josa de Cadí, i als sis anys fou enviat d’Ecònom a Peramola i Encarregat de Cortiuda i Santa Llúcia de Tragó. L’any 1970 es trasllada a la zona del Batllia-Baridà, on exercirà llargament el seu ministeri sacerdotal. Fou nomenat Ecònom de les Parròquies de Martinet, Estana, Montellà del Cadí i Víllec, a les quals, als dos anys, s’hi afegiran les de Lles de Cerdanya, Músser, Arànser i Viliella. L’any 1983 fou nomenat Ecònom de Bellver de Cerdanya, Baltarga, Coborriu, Pi, Pedra-Bor, Riu, Santa Eugènia i PratsSansor. I al cap de dos anys, el 1985, passà a ser Rector de les Parròquies de Bellver de Cerdanya, Prullans, Talltendre i Èller-Cortàs. A més, aquell mateix any, el Sr. Bisbe el nomena membre del

Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics de la Diòcesi, servei que durà a terme durant divuit anys fins al 2003. El 1995 fou nomenat Rector d’Oliana i dels pobles veïns de La Valldan, Les Anoves, Tiurana i Castellnou de Bassella, pobles que servirà durant 12 anys fins l’any 2007, quan passarà a viure a La Seu d’Urgell i serà Administrador parroquial d’Anserall, Estamariu, Bescaran i Bar, pobles que serví fins que l’any 2018 es jubilà canònicament de tots els seus serveis pastorals residint a la Residència del Seminari diocesà d’Urgell. Precisament el passat 2 de setembre la Parròquia de Sant Serni d’Anserall i els pobles de Les Valls de Valira li van oferir un sentit homenatge d’agraïment i reconeixement per la seva dedicació pastoral. Ha descansat en la pau del Senyor el 16 d’octubre de 2018 a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Al cel sigui!


molts sacerdots i nombrosos veïns de la ciutat i de la comarca.

FORMACIÓ PERMANENT SOBRE “ACOLLIR ELS REFUGIATS I IMMIGRANTS”

Un centenar de vilanovins van participar a l’aplec de Santa Perpètua.

un món millor amb l’exemple d’entrega de la màrtir Santa Perpètua. Al final de la celebració, els fidels van cantar els goigs a llaor de la santa i tot seguit es van fer la foto de família per recordar a les properes generacions aquesta festa. Un dinar de germanor va posar el punt final de la trobada i els assistents van quedar

emplaçats per la propera festa de la màrtir Santa Perpètua, que tindrà lloc el 7 de març.

CONCERT AL SEMINARI DIOCESÀ El trio format per Mn. Jordi Miquel al piano, Joan Benavent al violí i Quim Boquet al violoncel va oferir el divendres 19 d’octubre

a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell, un concert de cambra en el qual van tocar obres de Mozart, Hoffmeister, Mn. Monsó, Brigde, i Reinecke, en una interpretació que va ser molt aplaudida pel públic. Hi van assistir els Vicaris generals d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri i Mn. Josep M. Mauri; així com

Un nombrós públic va seguir el concert de Mn. Jordi Miquel, Joan Benavent i Quim Boquet a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell.

El dilluns 22 d’octubre va tenir lloc al Seminari diocesà d’Urgell una jornada de formació per als preveres i diaques del Bisbat, en la qual el responsable de la Comunitat de Sant’Egidi a Barcelona, Dr. Jaume Castro, va impartir dues conferències sobre els corredors humanitaris i la tasca de la comunitat en el suport humà als refugiats. Amb el títol “Acollir els refugiats i els immigrants”, el Dr. Castro va analitzar la situació mundial que es dóna avui amb els refugiats i els immigrants, centrant-se sobretot en els casos a Europa, Catalunya i Andorra. Explicà la tasca arreu del món de la Comunitat de Sant’Egidi, de la que enguany es compleixen els 50 anys de la seva fundació. I també va reflexionar sobre els corredors humanitaris i com s’articulen legalment a Europa, quin paper ha jugat la Comunitat de Sant’Egidi en la seva organització, quins són els objectius i a quantes persones han ajudat. Hi van assistir uns quaranta preveres diocesans, que han pogut conèixer els detalls de l’organització dels corredors humanitaris i com s’han de preparar a traves de les comunitats parroquials, ja que pròximament es Església d’Urgell

47


Una quarantena de sacerdots assistiren a la jornada de formació sobre acollida d’immigrants i corredors humanitaris.

posarà en marxa el corredor acordat entre la Comunitat de Sant’Egidi i el Govern andorrà, en el qual participaran les comunitats cristianes d’Andorra, amb altres entitats del Principat.

VISITA DEL BISBE UCRAÏNÈS GRECOCATÒLIC MONS. YOSYF MILAN El 22 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal una visita de comunió del Bisbe auxiliar de Kyev, Mons.

Yosyf Milan, encarregat de la pastoral migratòria de l’Església Greco-Catòlica d’Ucraïna, que anava acompanyat per Mons. Andrés Martínez Esteban, Vicari de l’Ordinariat per als Catòlics Orientals a Espanya, que té confiat el Cardenal Arquebisbe de Madrid, Mons. Carlos Osoro. A la reunió també van ser presents dos sacerdots ucraïnesos, secretaris i traductors de Mons. Milan, i el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri. En un bon ambient

Mons. Vives amb el Bisbe ucraïnès Mons. Yosyf Milan, al Palau Episcopal.

48

Església d’Urgell

L’Arquebisbe d’Urgell va participar a la Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris d’Espanya, com a President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola.

de confi ança, amistat i comunió, van conversar en italià sobre l’heroica història martirial de l’Església Greco-Catòlica d’Ucraïna en els anys de les diferents dictadures que ha sofert el país, i especialment durant la dominació soviètica. Així mateix, van canviar impressions sobre l’actual moment polític que viu el país, i es va fer manifest l’agraïment per tot el que les Esglésies europees estan fent pels ucraïnesos residents que provenen de l’emigració. A Urgell hi està treballant pastoralment el sacerdot ucraïnès de ritu greco-catòlic Mn. Taras Kogut, que sobretot té cura de la comunitat que s’aplega a l’església de Guissona, i que també serveix les Parròquies de fidels ucraïnesos de Lleida i Solsona. El diumenge anterior, 21 d’octubre, Mons. Yosyf Milan va presidir la Divina litúrgia a l’església de Guissona, on van concelebrar dos sacerdots ucraïnesos, i es va reunir amb el Rector, Mn. Ramon Balagué.

TROBADA A MADRID DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS Els dies 19, 20 i 21 d’octubre va tenir lloc a Madrid la Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris d’Espanya, convocats per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que presideix l’Arquebisbe d’Urgell. Els assistents van treballar al voltant del tema “Acollir i acompanyar la crida: primers passos en el Seminari”. Hi van ser presents, a més de Mons. Vives, els Bisbes membres de la Comissió de Seminaris: Mons. Francisco Cases, Bisbe de Canàries; Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa; i Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid, amb el Director del Secretariat de la Comissió, Rv. Sergio Requena. El primer dia van tenir dues aportacions del Rv. Raúl Tinajero sobre el Sínode dels Bisbes entorn de “la fe, els joves i el dis-


aquesta iniciativa, que té un caire festiu i popular, per tal de promoure l’esperit de solidaritat en els escolars participants i, així mateix, en el conjunt de ciutadans de la Parròquia.

MONS. VIVES REP L’EQUIP DIRECTIU DE CÀRITAS NACIONAL D’ANDORRA

Els infants lauredians que van participar en la Cadena Solidària van omplir el rebost de Càritas Sant Julià.

cerniment vocacional”, i una ponència del Rev. Carlos López, Vicesecretari de la CEE, sobre els requisits legals i canònics a tenir en compte en l’entrada al Seminari. La jornada de dissabte hi va haver diverses ponències del sacerdot i psicòleg de la Diòcesi de Milà, Rev. Stefano Guarinelli, que va parlar sobre “Qüestions inèdites en els candidats al Seminari. Nous reptes”. I després, partint de la pròpia experiència, es va centrar en la formació humana del procés educatiu del Seminari, i en la maduresa individual del seminarista i de la comunitat. També hi van haver reunions per les diverses províncies eclesiàstiques, i el diumenge van rebre aportacions en forma de taula rodona de quatre formadors sobre el primer moment d’acollida i el curs propedèutic, així com informacions del curs

formatiu sobre la nova ratio publicada a Roma el setembre per a Rectors de Seminaris en llengua espanyola.

CADENA SOLIDÀRIA D’INFANTS A FAVOR DE CÀRITAS DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Els infants de Sant Julià de Lòria van participar el dimarts 23 d’octubre en la III Cadena Escolar Solidària, una iniciativa organitzada per la Càritas parroquial amb la collaboració de les escoles andorrana i francesa de la Parròquia, amb l’objectiu de crear consciència entre els infants de les necessitats que pateixen moltes persones, i la solidaritat que ens ha de moure a ajudar-los. Justament, el dimecres 17 d’octubre se celebrà el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. Els alumnes que formaven la cadena solidària,

que va unir el Museu del Tabac amb el rebost solidari de Càritas, es van anar passant de mà en mà els productes alimentaris que ells mateixos generosament van aportar per ser lliurats a Càritas Sant Julià. Hi van col·laborar també diversos voluntaris i professors de les escoles, a més del Servei de Circulació del Comú. Càritas Sant Julià va posar en marxa fa tres anys

El 24 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la visita de l’equip directiu de Càritas Nacional d’Andorra, integrat pel President, Amadeu Rocamora; la Vicepresidenta, Canòlich Baró; i el Consiliari, Mn. Ramon Sàrries. Van poder informar-lo sobre les activitats de Càritas Nacional d’Andorra, especialment pel que fa la implementació dels estàndards de gestió de Càritas internacional; el lloguer dels nous locals, més amplis, per als serveis de rober i banc d’aliments; i l’acollida, ja immediata, d’emigrants i refugiats a través del corredor humanitari que s’ha es-

L’equip directiu de Càritas Nacional d’Andorra va informar Mons. Vives de diversos temes relacionats amb l’entitat. Església d’Urgell

49


tablert per conveni entre el Govern d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi.

L’HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS CLOU ELS ACTES DEL SEU 25È ANIVERSARI L’Hospital Comarcal del Pallars (HCP) ha celebrat al llarg d’aquest any el 25è aniversari de la seva obertura. El dijous 25 d’octubre, la Lira de Tremp va acollir l’acte de cloenda d’aquesta efemèride, amb la presència del Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri. Durant l’acte va tenir lloc la conferencia “Recerca sobre la sida i altres malalties relacionades”, a càrrec del Dr. Bonaventura Clotet, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i Director de l’Institut IrsiCaixa de recerca sobre la sida. També es va fer un homenatge al primer nadó que va néixer a l’HCP, es va fer entrega dels premis de

Mons. Vives presidí l’Eucaristia al col·legi Sant Ermengol en la festa del patró del centre.

dibuix infantil, i l’Orfeó de Tremp amenitzà la vetllada amb els seus cants. Entre els assistents hi eren Divina Farreny, Gerent de les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran; Jordi Cortada, Gerent territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida; Joan Ubach, Alcalde de Tremp, i Francesc Guerra, Gerent de l’HCP, entre d’altres autoritats. Tot i els 25 anys de l’HCP,

la seva història es remunta molts més anys enrere, fins a l’any 1521, quan en un edifici del carrer del Forn, i de la mà del Dr. Jaume Fiella es va obrir un hospital. Tres segles mes tard es va traslladar a l’antic convent dels caputxins i es va convertir en el Sant Hospital Fundació Fiella. L’any 1987 se signà un conveni amb l’ICS que li va permetre oferir assistència als afiliats de la Seguretat Social. Un any mes tard va començar la construcció del nou hospital, en terrenys que la Fundació Fiella va cedir a la Generalitat.

FESTA DEL PATRÓ AL COL·LEGI SANT ERMENGOL D’ANDORRA LA VELLA

El Dr. Clotet va parlar de l’estat de la recerca sobre la sida als actes de cloenda del 25è aniversari de l’HCP.

50

Església d’Urgell

Divendres 26 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir l’Eucaristia de la festa del Patró al col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella, a la qual van assistir els 380 alumnes d’ESO

i Batxillerat. Després va tenir lloc una celebració de la Paraula amb els alumnes de Primària i Infantil, que va presidir Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal de Pastoral i Rector d’Encamp. L’Eucaristia fou concelebrada per Mn. Josep Chisvert, Rector de Sant Julià de Lòria, que col·labora pastoralment al col·legi juntament amb Mn. Antoni Elvira. A l’homilia, adreçada especialment als joves, l’Arquebisbe glossà succintament la vida de Sant Ermengol, que el Bisbat d’Urgell té com a Patró secundari i que el col·legi té com a insigne protector. Va destacar com fou un sacerdot, primer, i després Bisbe, que es preocupà pels altres: fundant una comunitat perquè els capellans visquessin en fraternitat i, posteriorment, construint ponts i carreteres perquè els pobles del Pirineu i la seva gent poguessin estar ben comunicats. Així va


servir el poble de Déu fins a la seva mort, precisament quan dirigia les obres de construcció d’un pont per comunicar La Seu d’Urgell i Cerdanya, al lloc anomenat El Pont de Bar. Mons. Vives va animar els joves a no ser autoreferencials i egoistes, i a vetllar per no estar sempre pendents del propi jo i de la pròpia imatge essent sempre el centre. Els exhortà a no buscar el protagonisme i posà com exemple la imatge de les persones que, fent una fotografia, estan més preocupades per sortir elles que no pas per captar allò que volen fotografiar. En aquest sentit, volgué posar com a exemple Mn. Ramon Rosell, Rector de Canillo, que molts joves coneixien per la seva vinculació a la casa de colònies d’AINA, que sempre busca fer fotografies però mai no n’és el centre. Finalment, els animà a sentir-se orgullosos de ser andorrans i del Principat d’Andorra, perquè precisament aquella jornada havien arribat a Andorra dues famílies de refugiats de Síria, gràcies al corredor humanitari acordat entre el Govern andorrà i la Comunitat de Sant’Egidi, que permetrà l’arribada al Principat de famílies refugiades que seran acollides per les institucions i per les comunitats cristianes, amb generositat per part de tothom. També va recordar com, gràcies a l’esforç i a la suma de persones, es poden fer grans coses, com

El conservador del Museu Episcopal de Vic i comissari de l’exposició, Dr. Marc Sureda (amb americana beix), va explicar els trets més destacats de la mostra als assistents a l’acte inaugural.

després de l’Eucaristia realitzarien els alumnes del col·legi en fer un lipdub per mostrar entre tots la vida de l’escola a partir de la suma dels diferents alumnes, professors i personal no docent. Després de l’Eucaristia Mons. Vives pogué esmorzar amb els alumnes i compartir amb ells una bona estona de diàleg i convivència.

sobre diferents qüestions relacionades amb la ciutat de La Seu d’Urgell i el moment que viu Catalunya en les seves relacions amb el Principat d’Andorra.

INAUGURACIÓ A VIC DE L’EXPOSICIÓ “OLIBA EPISCOPUS ” Dissabte 27 d’octubre,

va tenir lloc al Museu Episcopal de Vic la inauguració de l’exposició “Oliba episcopus”, que reuneix els testimonis materials i documentals més importants de la vida d’Oliba de Cerdanya, que fou comte, monjo, abat i, des de 1018 fins a la seva mort l’any 1046, Bisbe de Vic. El Cardenal Lluís Martí-

AUDIÈNCIA DE L’ARQUEBISBE D’URGELL AL DIPUTAT FRANCESC VIAPLANA El divendres 26 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal la visita del Diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya, i Regidor a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Francesc Viaplana i Manresa. En un clima de molta cordialitat, van conversar

L’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal el Diputat Francesc Viaplana. Església d’Urgell

51


nez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona, i els Bisbes de Solsona, Mons. Xavier Novell, i Girona, Mons. Francesc Pardo, van acompanyar el Bisbe de Vic, Romà Casanova, en la inauguració de l’exposició. També hi eren presents els Vicaris generals de Vic i d’Urgell, Mn. David Comte i Mn. Josep Maria Mauri, respectivament, així com els Directors generals d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, i de Patrimoni, Elsa Ibar, en representació del Govern català. L’Alcadesa de Vic, Anna Erra, i el Director de l’Obra Social de La Caixa a la Catalunya central, Jaume Massana, també van intervenir en l’acte. El Director del Museu Episcopal de Vic, Mn. Josep Maria Riba, inicià els parlaments tot situant l’exposició en el conjunt del Museu i del projecte

cultural “Episcopus” que es porta a terme al Bisbat de Vic. L’exposició va ser explicada àmpliament pel conservador del Museu Episcopal de Vic i comissari de l’exposició, Dr. Marc Sureda, que va destacar, entre d’altres coses, la presència de les Bíblies de Ripoll i de Roda, totes dues promogudes per Oliba, que juntament amb els fragments de la Bíblia de Fluvià, es poden veure juntes per primera vegada. Actualment es troben a la Biblioteca Apostòlica Vaticana i a la Biblioteca Nacional de París. Oliba és un dels personatges eclesials més rellevants de la Catalunya medieval i de l’Europa del segle XI. La seva tasca com a Bisbe anà més enllà de les funcions episcopals, i és recordat com l’iniciador de les as-

semblees de Pau i Treva que pacificaren el país, i com un dels pares de la pàtria catalana.

IX CONGRÉS DE LES HOSPITALITATS DE LOURDES DE CATALUNYA El cap de setmana del 20 i 21 d’octubre es va celebrar a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat el IX Congrés de les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes de Catalunya, organitzat per les Hospitalitats de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Hi van participar unes 70 persones de les Juntes directives de la pràctica totalitat de les Hospitalitats catalanes, amb la Sra. Carme Bescós com a representant d’Urgell. El congrés anava dirigit a plantejar diversos temes d’actualitat i reptes de fu-

Una setantena de persones va participar al IX Congrés de les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes de Catalunya.

52

Església d’Urgell

tur: com motivar a l’acció, com fer que les Hospitalitats estiguin més presents en els mitjans socials, o activitats que es poden fer amb persones malaltes o amb discapacitat (anar a la platja, visites organitzades, Camí de Sant Jaume...). D’altra banda, al congrés van estar molt presents les paraules de Sant Llorenç –titular de la Catedral de Sant Feliu de Llobregat– escrites a un dels murs de la Casa de l’Església, que acollia la trobada: “el tresor de l’Església són els pobres, els malalts i les persones amb mobilitat reduïda”. Com a hospitalaris, se sentiren interpel·lats per aquesta frase, ja que les persones que acompanyen són el seu tresor, són les persones que estimen. Precisament per als pelegrinatges de l’any 2019 es va proposar que l’objectiu


Entre d’altres qüestions, a la reunió conjunta del Consell Presbiteral i els Arxiprestos d’Urgell es va reflexionar sobre el moment que viu l’Església.

sigui descobrir que aquells que ens acompanyen són el nostre tresor i, alhora, esdevenir també un tresor per a ells.

REUNIÓ CONJUNTA DELS ARXIPRESTOS I EL CONSELL PRESBITERAL El 29 d’octubre va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió conjunta del Consell Presbiteral i els Arxiprestos d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Amb un ordre del dia ampli, van poder reflexionar sobre la projecció pastoral en les noves xarxes comunicatives de la Delegació de Mitjans de Comunicació, ajudats per la Delegada diocesana, Cristina Orduña. També van rebre informació del procés d’immatriculacions dels béns immobles del Bisbat dut a terme en els darrers anys, així com sobre l’Escola de Formació Permanent, la

Setmana Bíblica proposada per l’Associació Bíblica de Catalunya, amb el lliurament del Llibre dels Fets dels Apòstols, la visita que l’Arquebisbe farà a totes les reunions dels Arxiprestats de la Diòcesi, i sobre el moment que viu l’Església amb l’esforç per ajudar les persones vulnerables i la lacra dels abusos.

Van celebrar l’Eucaristia a la Catedral i van pregar especialment pels cinc preveres difunts d’aquest any.

VISITA DE LA CONSELLERA DE CULTURA A L’ARQUEBISBE D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el dilluns 29 d’octu-

bre al Palau Episcopal la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Laura Borràs. Durant la trobada, que es va desenvolupar en un to molt cordial, es va parlar del projecte de renovació i ampliació del Museu diocesà d’Urgell i d’altres temes d’interès mutu, així com de la relació cultural amb el Principat d’Andorra. A la reunió de treball van assistir l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; el Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell; la Delegada de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro; i els arquitectes Àngel Tuset i Lourdes Espar.

A la reunió de treball amb la Consellera Borràs es va parlar del projecte de renovació i ampliació del Museu diocesà d’Urgell. Església d’Urgell

53


El festival de música cristiana Canòlich Music arriba enguany a la sisena edició.

Després de la reunió, la Consellera va poder visitar les instal·lacions de l’Arxiu Capitular d’Urgell, guiada per l’Arxiver Capitular, Mn. Benigne Marquès, on va admirar algunes de les peces que allà es conserven.

PRESENTACIÓ ALS MITJANS DEL FESTIVAL CANÒLICH MUSIC 2018 El 31 d’octubre es va presentar als mitjans de comunicació la sisena edició del festival de música cristiana Canòlich Music, que se celebrarà els dies 16 i 17 de novembre a Sant Julià de Lòria, amb una clara vocació de dur a terme un treball de pastoral juvenil, d’acompanyament dels joves en la recerca de valors i d’actituds a través d’un llenguatge que els és molt proper: la música i les experiències de solidaritat i reflexió. Aquest és un esdeveniment únic a Catalunya i Andorra, i dels pocs que hi 54

Església d’Urgell

ha a Espanya amb aquesta magnitud i vocació, que des de la primera edició ha seguit un camí de confiança en les noves generacions i de treball en equip de moltes persones. El punt culminant de la trobada serà la missa jove i familiar del dissabte 17 de novembre, que aplegarà multitud de persones de diverses generacions en un sol acte. Aquesta celebració comptarà amb la música en directe i les projeccions visuals del “David Pradas Project”, i anirà precedida per espais de comunicació i pregària, tallers de reflexió i tallers vivencials (enguany sobre els drets humans). Pel que fa als concerts programats, hi participaran grups de diversos estils, de l’àmbit internacional, catalans i andorrans, entre els quals: Sal 150, Gui Brazil, LZ7, NIRA i el Cor Rock d’Encamp. Els Delegats diocesans de Joventut i Ensenya-

Mn. Antoni Elvira.

ment, Lluís Plana i Mn. Pepe Chisvert, porten el gruix de l’organització del festival, amb el suport d’un equip d’uns 90 voluntaris, que se n’ocupen dels llocs per a dormir, els àpats, els tallers, l’atenció als grups i les diverses activitats que s’hi fan el cap de setmana. Hi col·laboren també els serveis de Circulació i Manteniment del Comú de Sant Julià de Lòria, així com empreses de telecomunicacions en el suport logístic. El festival es pot seguir a través de Youtube, Facebook i de mitjans com Andorra TV, Pirineus TV i Ràdio Estel. Podeu ampliar i actualitzar la informació a www.canolichmusich.com.

PONÈNCIA DE MN. ELVIRA AL CONSELL ASSESSOR DE CATEQUESI DE LA CEE El 30 d’octubre tingué lloc a la seu de la Conferència Episcopal

Espanyola(CEE) una de les reunions periòdiques del Consell Assessor de la Subcomissió Episcopal de Catequesi, sota la presidència de Mons. Amadeo Rodríguez Magro i la direcció del Rev. Juan Luis Martín Barrios, que aplegà els representants de les províncies eclesiàstiques del territori espanyol per tractar diverses qüestions i situacions referents a la catequesi. Hi fou convidat Mn. Antoni Elvira, Delegat de Catequesi d’Urgell i Vicari episcopal de Pastoral, que exposà quins són “Els elements irrenunciables de l’acció catequètica”, entorn de la dimensió eclesial, la Paraula de Déu i la fe, que han d’estar sempre presents en qualsevol forma de catequesi. En acabar la intervenció de Mn. Elvira, s’obrí un torn de diàleg i reflexió a partir d’alguns punts desenvolupats a la conferència.


lagrossacat

loteriadecatalunya.cat

lagrossa_cat

31 DESEMBRE

1R PREMI 200.000€ PER BITLLET DE 10€


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“...Els nostres joves, fruit de moltes de les decisions preses en el passat, ens conviden a assumir amb ells el present amb un compromís més gran, i a lluitar contra totes les formes que posen obstacles a les seves vides perquè es desenvolupin amb dignitat. Ells ens demanen i reclamen una entrega creaƟva, una dinàmica intel·ligent, entusiasta i esperançadora, i que no els deixem sols en mans de tants mercaders de mort que oprimeixen les seves vides...” Papa Francesc Homilia a l’EucarisƟa d’inici del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 472  

Octubre 2018

Església d'Urgell 472  

Octubre 2018

Advertisement