__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 470 - JULIOL-AGOST 2018

XV Càtedra de Pensament Cristià: “La saviesa d’escoltar-se. El diàleg entre cosmovisions”


Església d Urgell Índex 6

L’EMBRIÓ HUMÀ Mn. Ignasi Navarri

BENEFICIS SOCIALS DE LA MIGRACIÓ

4

Mn. Eduard Salinas

5

XV CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ: “LA SAVIESA D’ESCOLTAR-SE. EL DIÀLEG ENTRE COSMOVISIONS”

6

XVII JORNADES INTERDIOCESANES DE RESPONSABLES DE CATEQUESI: “ELS IRRENUNCIABLES DE LA CATEQUESI”

10

Mn. Antoni Elvira

800 ANYS DE L’ORDE DE LA MERCÈ

16

Mons. Joan-Enric Vives

15

CLAUSURA A GRANADA DE L’ANY DEL CENTENARI DE LA MORT DEL VENERABLE MN. JOSEP GRAS

16

APLEC DE SANTA MARIA DE MONTGARRI

18

UN OCEÀ D’EMOCIONS (II): L’AGRAÏMENT, LA CONSCIÈNCIA DEL DO

21

Dr. Francesc Torralba

APRENDRE I CRÉIXER GRÀCIES ALS NOIS I NOIES Mn. Ramon Rosell

22

18

L’ESTIU ENS PORTA A VIURE L’ESPERIT XIRUCAIRE Mn. Jaume Mayoral

PRESÈNCIA Mn. Enric Prat

DIETARI

24 27 28

24 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Formar, informar i sensibilitzar sobre mobilitat humana

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l fenomen migratori no és només un problema econòmic, social, demogràfic, cultural i polític. Precisament perquè s’ha convertit en un tema cada vegada més polititzat, entendre la raó d’aquest moviment global humà, la presència dels emigrants i la seva integració en les societats europees, necessita ara una bona comunicació. Per això, ¿com comunicar, informar i sobretot formar els fidels catòlics per a una percepció correcta del fenomen de l’emigració? Com testimoniar tot el bé que s’està fent a Europa a través de l’Església Catòlica? Com combatre les nombroses “notícies falses” que alteren la realitat? Són les preguntes amb què s’han confrontat els responsables de la Pastoral dels Emigrants de les Conferències Episcopals d’Europa, reunits a Estocolm (Suècia) del 13 al 15 de juliol. El fenomen de l’emigració dins Europa ha estat i és saludable per a la fe, perquè molts cristians provinents d’Europa de l’Est, Orient Mitjà o Àfrica han mantingut i viuen la seva fe en els països d’acollida, que estan massa marcats per un procés fort de secularització. D’altra banda, una gestió incorrecta o la manipulació conscient del fenomen migratori a través dels mitjans de comunicació social sovint han donat lloc a malentesos, per no dir actituds hostils per part de la comunitat acollidora. Preocupa el que revelen les enquestes sobre tancament i indiferència creixents en molts països europeus. En temps de crisi econòmica, creix la percepció en l’opinió pública que els governs nacionals haurien de cuidar primer els seus propis ciutadans i no els immigrants. Si en els debats mediàtics el fenomen migratori només és abordat sota perspectives econòmiques o polítiques, el resultat és evident: s’oblida el

dret inalienable a la dignitat de tota persona humana. A més, els mitjans de comunicació no sempre saben tractar el fenomen complex de la mobilitat humana amb la deguda competència. I per això el paper central de la comunicació per explicar bé la mobilitat humana amb les seves tragèdies, però també amb la seva bellesa i riquesa. S’haurà d’invertir més en la formació dels comunicadors i en l’ús pastoral positiu de les xarxes socials. Quan s’utilitzen de manera acrítica categories “prestades” d’altres àmbits, com la política, la sociologia o l’economia, es generen confusió i por. La mobilitat humana és un repte urgent que requereix un renovat compromís també per part de l’Església, expressant, d’una manera senzilla però clara, el punt central de la dignitat de tota persona. En aquest sentit, el testimoni dels cristians serà molt més fort si els diversos àmbits pastorals encarregats de l’atenció humana testifiquen el mateix anhel de protegir la persona. Haurem de desafiar la narració simplificadora i les notícies falses, acceptant l’encontre amb l’altre, estimant-lo no en abstracte, sinó en la concreció de la vida quotidiana. En temes de migració, les obres tenen més força que moltes paraules, sovint inadequades, per explicar les raons de la tragèdia i la soledat que pateixen tantes persones, lluny de la seva pàtria. En aquest tema és important seguir les pautes indicades pel Papa Francesc i resumides amb les paraules “acollir, protegir, promoure i integrar”, i que davant el sofriment dels refugiats, “l’única resposta és la solidaritat i la misericòrdia”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

L’embrió humà

É

s una constant en els temes relacionats amb la bioètica: la tergiversació i modificació intencionada de la terminologia. És com si es volgués suavitzar i atenuar l’impacte moral i sentimental d’aquestes accions i de les seves conseqüències. Per exemple, es prefereix parlar d’interrupció voluntària de l’embaràs, en comptes de dir avortament. És parla de mort digna, en comptes d’emprar la paraula eutanàsia. És per això que, a l’hora de tractar aquest tema de l’embrió humà, si es vol fer amb un cert rigor, cal aclarir els següents termes: Gàmeta: són les cèl·lules germinals masculines (espermatozou) i femenines (òvul) destinades a fusionar-se en el procés de la concepció per donar origen a un nou individu. Concepció o fecundació: és el moment de la fusió de les gàmetes o cèl·lules germinals. Embrió: el nou ésser, el nou individu que es forma a causa de la concepció. És el fruit de la fusió de les dues cèl·lules germinals. Zigot: indica el primer estadi de l’embrió, és a dir, la cèl·lula que es forma a partir de la fusió entre l’espermatozou i l’òvul en l’acte de la concepció. La implantació a l’úter: és el moment en el qual l’embrió, en la fase de blàstula, abandona les trompes de Fal·lopi i s’adhereix a la paret de l’úter matern. Tot això pel que fa al glossari bàsic. Pel que fa al tema de l’embrió humà, cal dir, d’entrada, que en el seu desenvolupament en el si matern passa per moltes etapes o fases de creixement i maduració. Per indicar aquestes fases es parla de zigot, mòrula, blàstula, embrió, fetus. En 4

Església d’Urgell

sentit estricte, seria millor parlar pot néixer un altre ésser humà. Cap de l’embrió en fase de zigot, en fase biòleg en dubta. En la generació dels de mòrula... éssers vius, les lleis biològiques són Molt sovint s’empra un terme, fixes. D’un gat neix un gat, i d’un gos sense cap mena de fonament bio- neix un gos. lògic, que és el de “pre-embrió”. No La ciència afirma que el nou zigot existeix un estadi biològic precedent és un organisme programat. El seu o següent a l’embrió. Allò que pre- ADN és únic i singular. No una simple cedeix a l’embrió són les gàmetes, suma dels codis genètics dels pares. i allò que segueix a l’embrió es el És un ésser amb un projecte i un recent nascut. programa nou que mai no han existit Però, l’embrió és un ésser humà? abans i mai més no es repetiran. És Quina és la seva dignitat? Aquesta és un programa genètic absolutament la qüestió. Cal dir, en primer lloc, que en l’home i en la persona humana no és possible escindir i separar allò biològic d’allò humà. És un tot integrat i ordenat. Científicament es pot afirmar que en la formació i en el desenvolupament del cos humà no hi ha salts qualitatius, es tracta sempre del mateix cos biològic. La ciència, la citologia i la citoge- La ciència demostra que l’embrió, en la seva fase més inicial, ja és un ésser humà. (A la fotografia, imatge d’un zigot en el moment de completar la seva primera divisió en nètica demostren dos blastòmers). aquests quatre fets: original. És portador d’una dignitat L’embrió, en la seva fase més inicial, antropològica única. ja és un ésser humà. A partir de la La mateixa ciència afirma que, en fusió de l’espermatozou patern amb l’embrió, el creixement i el desenvol’òvul matern es forma ja un nou or- lupament s’esdevenen de manera ganisme, dotat d’un genoma diferent coordinada, contínua i gradual. En al del pare i de la mare. Posseeix una aquest desenvolupament embrioidentitat individual pròpia. nari res no és casual o improvisat. D’un home i d’una dona només La gradualitat determina aquest


procés de desenvolupament únic i irrepetible. És un procés imparable de desenvolupament d’una vida humana que ningú no té dret a aturar o destruir. No hi ha un moment en el qual s’esdevé humà. Ja s’és un ésser humà des del moment de la concepció. I el mateix podem afirmar en el cas de les tècniques de fecundació artificial. Allò que en la fecundació artificial s’esdevé en el laboratori, s’esdevé de manera natural en l’úter matern.

No hi ha un moment en el qual s’esdevé humà. Ja s’és un ésser humà des del moment de la concepció Si la nostra existència hagués estat interrompuda quan encara érem embrions, mai no hauríem arribat a veure la llum. Tampoc no és admissible dir que l’embrió és un ésser humà en potència. Es podria dir, en tot cas, que en potència hi està tot el seu desenvolupament. Però és persona o no és persona? Aquesta és l’altra qüestió. L’Església Catòlica no exclou a priori que l’embrió sigui persona, però no ho afirma definitivament. Diu que ha de ser tractat com a persona. La instrucció “Donum vitae” de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (22 de febrer de 1987) afirma que: “l’ésser humà s’ha de respectar com una persona des del primer instant de la seva existència”. El Papa Benet XVI, en una homilia sobre la vida humana naixent pronunciada el 27 de novembre de 2010, tot citant l’antic autor cristià Tertul·lià (Cartago romana, c. 160 – c. 220), afirmava: “és ja un home aquell que ho serà. No hi ha cap raó per no considerar-lo persona des de la seva concepció”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA l tema de la migració ha cobrat cada vegada més importància i actualitat en els països desenvolupats, sobretot a Europa i als Estats Units d’Amèrica. En els últims mesos, les condicions geopolítiques a l’Orient Mitjà han provocat migracions massives. Europa ja ha començat a prendre mesures restrictives per a l’ingrés d’immigrants. Per altra banda, veiem l’auge d’una classe dirigent marcada per una política xenòfoba i racista, que va creixent als països d’antiga tradició democràtica. N’hi ha la creença que els immigrants són un perill per als Estats receptors. Les principals preocupacions giren al voltant d’una major demanda laboral; disminució dels salaris; despeses per a l’Estat en atenció social, educació i salut; ocupació d’habitatges, etc., tot ignorant que un bon sistema d’integració d’immigrants comporta beneficis econòmics i socials importantíssims, tant per als països receptors com per als països emissors. És per això que en diversos països el seu sistema d’immigració es troba dirigit cap a la migració permanent. El motiu és clar: els immigrants permanents solen tenir drets que són comparables amb els dels ciutadans en moltes àrees, i en ENEFICIS SOCIALS particular pel que fa als serveis púDE LA MIGRACIÓ blics i les transferències socials. La seva presència sol tenir un impacte durador en l’economia i la societat del país de destí. L’increment en el nivell de la qualitat de vida és un dels beneficis que la migració reflecteix a través de les remeses que els immigrants envien al seu país d’origen, diners que són producte del seu treball i del repte d’haver abandonat el seu país. Generalment, els diners que s’envien a les famílies dels immigrants és invertit al seu país en forma d’emprenedoria de nous negocis, manteniment dels habitatges, inversió en la millora dels serveis bàsics... És a dir, major inversió en l’economia dels seus països d’origen. Així mateix, l’enriquiment cultural i la convivència entre diferents nacionalitats aporta un avanç més per a la integració mundial, afeblint l’individualisme, per a un progrés i treball conjunt dels pobles. D’altra banda, si bé sabem que la motivació econòmica predomina en els actuals moviments migratoris de països en vies de desenvolupament, poques vegades identifiquem els beneficis paral·lels que aquestes migracions comporten per als països receptors, com ara el pagament d’impostos, l’augment de mà d’obra i professionals qualificats, contribució amb capital humà que tindrà més alternatives de proveir els sistemes que els acullen, depenent de les polítiques i mesures que els mateixos sistemes apliquin cap a ells pel que fa a la formes de la seva integració. Des de la Doctrina Social de l’Església, els immigrants no són servidors de l’economia dels països rics, sinó, sobretot, germans i germanes, molts d’ells sovint en situacions veritablement dramàtiques. No ens deixem influir per les males polítiques que criminalitzen els immigrants amb discursos xenòfobs. Actuem en l’acollida i en la valoració de la seva aportació social, humana, econòmica i cultural.

E

B

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


D’esquerra a dreta, el Dr. Rocha, el Dr. Torralba, Mons. Vives, Miquel Vila, el Dr. Flaquer i el Dr. Alcina, a l’acte inaugural de la Càtedra de Pensament Cristià.

XV Càtedra de Pensament Cristià: “La sav

A

les societats postmodernes secularitzades, la diversitat religiosa, cultural i ètnica és un factor que va in crescendo. Com a conseqüència dels fluxos migratoris i de la llibertat de creences i de pensament, les societats esdevenen progressivament un tot plural, un mosaic de tendències i de comunitats morals i religioses

6

Església d’Urgell

que han d’aprendre a viure conjuntament. Les societats contemporànies han de desenvolupar el coneixement ètic i polític que els permeti adequar, de manera justa i estable, la diversitat moral, espiritual i cultural que les anima. Els qui defensen visions del món com els grans monoteismes històrics, les religions orientals,


iesa d’escoltar-se. El diàleg entre cosmovisions” l’eclecticisme espiritual, les espiritualitats autòctones, l’ateisme militant o bé l’agnosticisme han d’aprendre a conviure i, idealment, a establir llaços de solidaritat. La quinzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell va voler centrar-se precisament en aquesta qüestió, tot considerant com a condició prèvia que és bàsic

practicar la saviesa d’escoltar. I des d’aquesta premissa com a punt de partida van plantejar les seves intervencions el Dr. Joan-Andreu Rocha, Degà de la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull (URL); el Dr. Jaume Flaquer, SJ, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya; el Dr. Joan Andreu Alcina, diaca permanent de la Diòcesi de Mallorca i professor

del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca; i el Dr. Francesc Torralba, professor de la URL i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. La jornada es va desenvolupar a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, Església d’Urgell

7


acompanyat a la taula presidencial pel Cònsol Major de la Parròquia, Hble. Sr. Josep Miquel Vila, i els quatre ponents. Hi assistí més d’un centenar de persones, entre les quals un bon grup d’alumnes del curs DECA de la Universitat d’Andorra. Obrí l’acte el Cònsol lauredià amb una breu reflexió sobre el significat del concepte “cosmovisió”, i tot

El Dr. Flaquer identificà les condicions que mostren com cristianisme i islam poden trobar punts d’encontre per al diàleg, fins i tot teològicament seguit va prendre la paraula Mons. Vives per donar la benvinguda als presents i exhortar-los a “comprendre la nostra identitat cristiana com un do que oferim als altres per si el volen compartir”, i no com una trinxera des de la qual mantenir-se en un conflicte permanent amb els qui pensen diferent. Després de les paraules de l’Arquebisbe, el Dr. Rocha començà la seva exposició, “El diàleg entre cosmovisions. Condicions i possibilitats”, explicant que el concepte “cosmovisió” pot tenir diversos significats depenent de la perspectiva que adoptem per a la seva aplicació. Com a concepte i com a eina per a comprendre les diferents cultures del planeta, aquest principi permet conèixer les diverses maneres d’entendre el món incloent-hi no només els elements religiosos inherents a cada cultura, sinó també les dinàmiques socials, antropològiques, comunicatives i fenomenològiques que les caracteritzen. Cal tenir present, però, que el concepte de “cosmovisió” no és estàtic, sinó que cada cosmovisió està arrelada a un lloc i un moment històric concret, i per això es troba en constant transformació. Així mateix, hi ha diferents tipus de cosmo8

Església d’Urgell

visions, entre les quals, al seu torn, es poden establir diferents tipus de relació, i, per tant, un ventall de possibilitats diverses per al diàleg, explicà el ponent. En essència, l’apropament a les cultures des del concepte de “cosmovisió” facilita un primer atansament al pluralisme cultural, així com una sèrie d’eines per a “comprendre l’altre”, no només a partir d’allò que creu, sinó també a partir de les conseqüències pràctiques que comporta la seva forma de fer en el món. A continuació, el Dr. Flaquer parlà d’“El diàleg cristiano-musulmà. L’aproximació entre dos mons”. Va començar la seva intervenció recordant que l’islam i el cristianisme tenen una memòria carregada de greuges mutus i de conflictivitat: expansió de l’islam, les croades, la Reconquesta, expulsió dels moriscs d’Espanya, la història dels pirates musulmans del Mediterrani i els esclaus a una riba i a l’altra, la por als turcs de l’Europa oriental, el colonialisme europeu, el terrorisme amb marca islàmica... Fins i tot, en el trobament diari entre cristians i musulmans, tots aquests records es projecten vers els individus com si fossin representants de tota la història del seu col·lectiu, i s’aixequen murs que impedeixen “el coneixement intern de l’altre”. Tot plegat conforma un pòsit que dificulta el diàleg i, a més, se suma a les raons teològiques i estructurals de cada religió per sentir rebuig o por de l’altre; raons sobre les quals és precís ser-ne conscients per objectivar els inconscients col·lectius que ens enfronten instintivament. Tanmateix, el Dr. Flaquer també identificà les condicions que mostren com cristianisme i islam poden trobar punts d’encontre per al diàleg, fins i tot teològicament, “per a comprendre’s millor mútuament i per a purificar-se més cada una d’elles en allò que essencialment ja eren al començament. Dit d’una

altra manera: l’islam pot ajudar a cristianitzar el cristianisme i el cristianisme pot ajudar a islamitzar l’islam”. La sessió del matí es va completar amb la conferència del Dr. Alcina “El diàleg entre cosmovisions. Una exposició filosòfica”. Partint d’un plantejament filosòfic basat en autors com Habermas o Zubiri, el ponent va voler raonar primer de tot que, malgrat en la pràctica el diàleg mai no es dóna en condicions ideals, això no resta el seu gran poder transformador. El diàleg és una dimensió constitutiva de la persona, va afirmar el ponent, però alhora es manifesta en tant que existeix un cert grau de diversitat amb l’interlocutor. La identificació i el reconeixement d’allò que ens diferencia de l’altre és el que ens permet finalment eixamplar la pròpia identitat.

Malgrat en la pràctica el diàleg mai no es dóna en condicions ideals, això no resta el seu gran poder transformador, afirmà el Dr. Alcina A la tarda, el Dr. Torralba va ser el darrer ponent a intervenir, i ho féu amb una conferència sobre “El diàleg amb els no creients. L’altre com a interlocutor vàlid”, on va plantejar que el binomi entre creients i no creients, que habitualment fem pedagògicament, no és tan fàcil de distingir a la pràctica, ja que la creença entesa en un sentit ampli forma part de la condició humana. El Dr. Torralba insistí en la necessitat de definir amb precisió conceptes com “Déu”, “ateisme” i “gnosticisme”, i va explicitar alguns dels diversos significats que es poden amagar darrere d’aquests conceptes i que a vegades dificulten l’entesa entre creients i no creients, perquè es parteix de prejudicis envers l’altre.


I finalitzà el seu raonament tot destacant la importància de la finalitat del diàleg, que mai no pot ser “conquerir” l’altre, en el sentit de fer-lo canviar d’opinió des d’una posició de superioritat, ja que l’autèntic diàleg s’ha de fonamentar en la coneixença i en el compartir mutu des del respecte a la identitat de l’altre. Tot seguit hi hagué un torn obert de preguntes que propicià un fecund diàleg entre els ponents i els assistents, i, a continuació, Mons. Vives

Més d’un centenar de persones es van inscriure en l’edició d’enguany de la Càtedra de Pensament Cristià. A sota, al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià es va installar una parada amb productes de comerç just.

A la seva ponència, el Dr. Torralba plantejà que el binomi entre creients i no creients, que habitualment fem pedagògicament, no és tan fàcil de distingir a la pràctica va cloure l’edició d’enguany de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell tot agraint les aportacions dels ponents i subratllant que cal defugir sempre el perill del relativisme i defensar com les llavors del Verb poden estar escampades arreu del món i alhora promoure la

unicitat i la universalitat salvífica de Jesucrist i de l’Església. Finalment, animà els presents a viure en constant recerca de la Veritat i a desitjar

establir ponts de diàleg “ecumènics” amb el pròxim, valorant el que cadascú viu en recerca de la Veritat i compartint el que un és i viu. Església d’Urgell

9


XVII Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi

E

ls dies 5 i 6 de juliol, en Enric Puig, Fundació de l’Escola un clima d’intercanvi, Cristiana). formació i pregària, es En segon lloc, les Jornades van celebrar al Seminari Convan fer possible la difusió de ciliar de Barcelona les XVII noves experiències en l’àmbit Jornades Interdiocesanes de de la catequesi intergeneraResponsables de Catequesi, cional. Atès que les fronteres convocades sota el lema “Caentre les edats apareixen mins i llocs diversos per a la menys delimitades que en el catequesi”.pel Secretariat Inpassat, aquest nou paradigterdiocesà de Catequesi de ma ofereix la possibilitat de Catalunya i les Illes Balears models catequètics en el si de (SIC), i presidides per Mons. les generacions i entre elles, Antoni Vadell, Bisbe auxiliar Més de cent vint persones van participar a les XVII Jornades Interdiocesanes especialment en jornades code Barcelona i President del de Responsables de Catequesi. munitàries, sovint el dissabte SIC, acompanyat de Mons. Javier que s’estan duent a terme en el camp o el diumenge, centrades en un text Salinas, antic Bisbe responsable de la catequesi, realitzada segons les de la Paraula de Déu, i que culminen d’aquest Secretariat. S’hi van aple- edats dels catecúmens: la catequesi en la celebració de la missa dominigar més de cent vint preveres, reli- en l’àmbit d’un centre d’esplai (a la cal. El Servei per a la Catequesi de la giosos i laics que tenen la respon- Parròquia de Sant Joan de Vilanova i Diòcesi de Montpeller i el Projecte sabilitat catequètica a les seves co- La Geltrú); la catequesi en el marc dels “Par la Parole” foren els encarregats munitats diocesanes. De la Diòcesi grups de l’Acció Catòlica d’Infants de dirigir aquesta part interactiva de d’Urgell, hi van participar el Vicari (Mn. Salvador Pié i responsables esta- treball dels responsables catequètics Episcopal per a l’Acció Pastoral i tals de l’Acció Catòlica); la catequesi de Catalunya i les Illes Balears. Delegat diocesà de Catequesi, Mn. infantil intensiva en els períodes de En la seva aportació conclusiva, Mn. Antoni Elvira, i un bon grup de ca- vacances (Servei de Catequesi de la Antoni Elvira, presentà quins són els tequistes. Diòcesi de Perpinyà-Elna); la cateque- elements irrenunciables en totes les En la seva primera part, el tema de si seguint la dinàmica de l’escoltisme variants de la catequesi, la seva natules Jornades propicià que els partici- (Agrupament Escolta Pla de l’Estany, ralesa pròpia, la seva imprescindible pants coneguessin els plantejaments de Banyoles, Girona); i la catequesi condició eclesial i les dimensions de i els responsables d’iniciatives noves en el context de l’escola catòlica (P. paraula, memòria i testimoni que

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 10

Església d’Urgell


sempre s’haurien de saber comunicar i conjugar en els diversos camins i llocs pels quals aquestes iniciatives transiten. En la cloenda de les Jornades, Mons. Antoni Vadell animà els participants a viure la seva vocació catequètica com un do rebut del Senyor, agraí les aportacions fetes per grups tan diversos, i encoratjà tothom a explorar a fons aquestes iniciatives. Finalment, anuncià que les XI Jornades Interdiocesanes de Formació de Catequistes se celebraran a Figueres (Diòcesi de Girona) del 16 al 18 de novembre vinent, i convidà tothom a participar-hi. Publiquem a continuació l’aportació de Mn. Elvira a les Jornades.

A les sessions de treball es van compartir algunes noves iniciatives en el camp de la catequesi.

Convivència de final de curs de la Delegació diocesana de Catequesi

S

eguint el que ja ha esdevingut un bon costum, la Delegació diocesana de Catequesi va aprofitar el final de curs per programar una convivència, el 26 de juny, tot visitant dos dels Monestirs que formen part de la Ruta del Cister de Catalunya: Vallbona de les Monges i Santes Creus. Hi va participar la majoria dels membres de la Delegació, encapçalats pel Delegat diocesà, Mn. Antoni Elvira. Al matí van visitar Santa Maria de Vallbona acompanyats per la guia del monestir, Roser Portas, i van assistir a la projecció d’un audiovisual en què es resumeix la història del recinte al llarg dels segles, i un altre referit a l’antiga farmàcia del Monestir, convertida en museu recentment. Tot seguit van recórrer les dependències i espais monàstics: la sala

La Delegació diocesana de Catequesi va aprofitar el final de curs per visitar els monestirs de la Ruta del Cister.

capitular, del segle XIV, on encara es reuneix cada dia l’actual comunitat de vuit monges cistercenques; la cambra on hi ha les tombes d’un grup d’abadesses, amb les seves lloses sepulcrals; l’església del Monestir, de planta de creu llatina amb una sola nau, coronada amb un dels cimboris més importants construïts a la Catalunya medieval; i el Claustre, de forma trapezoïdal, en el qual es combinen diferents estils artístics (romànic, gòtic, neoromànic...). La visita va continuar amb una breu trobada amb la Mare Abadessa, Anna Maria Camprubí, que va tenir l’amabilitat de saludar els membres de la Delegació i departir una estona amb ells. I encara, abans de continuar viatge, van poder participar en un interessant diàleg sobre catequesi, evangelització i vida monàstica amb la Gna. hostatgera, Sara Picher, que va esdevenir un moment ben interessant per a intercanviar opinions, inquietuds i alegries de la vida religiosa. A migdia van seguir camí cap a Santes Creus, on van compartir el dinar tot conversant sobre projectes, informacions i altres aspectes de la Delegació de Catequesi. Després van visitar el Monestir de Santa Maria de Santes Creus, on malgrat el conjunt arquitectònic té elements de gran bellesa, com el claustre gòtic o els impressionants mausoleus del reis Jaume II i Pere el Gran, s’hi troba a faltar una comunitat monàstica que, com a Vallbona i Poblet, doni vida espiritual als diferents espais: un nou ressonar de l’“ora et labora”, com Sant Benet i Sant Bernat volien per als seus monjos i monges.

Església d’Urgell

11


Els “irrenunciables” de la catequesi

D

esprés de veure la varietat i la riquesa dels diversos camins i llocs per on es va realitzant la catequesi, per tal de no perdre’ns per aquestes vies creiem que és necessari tornar-nos a recordar quins són els elements que no poden faltar en la catequesi, és a dir, en aquest fer ressonar la Paraula de Déu en el cor dels homes i dones d’avui. Són el que en podríem dir els “irrenunciables” de la catequesi. El terme “irrenunciable” ens demana anar a l’essencial de la catequesi, a aquells trets que la constitueixen i la podem qualificar com a tal. Aquests elements als quals no podem renunciar no són com uns pals a les rodes que no ens permeten avançar o ser creatius en buscar la manera de realitzar la catequesi de manera més significativa, sinó ben al contrari, ens ajuden a poder afirmar que aquella acció que estem realitzant és pròpiament catequesi. Mirem, a tall d’exemple, quina pluralitat de formes de catequesi ens apareixen a partir d’una possible classificació seguint els següents criteris: -Segons l’edat: catequesi de nens, dels preadolescents, dels adolescents, dels joves, dels adults, catequesi intergeneracional, etc. -Segons l’ambient o l’estructura de la catequesi: catequesi familiar, parroquial, en un centre d’esplai, en temps de vacances, en un agrupament escolta, en les escoles catòliques, etc. -Segons els continguts o fonts privilegiats: catequesi bíblica, litúrgica, doctrinal, antropològica, etc. -Segons el grau de desenvolupament i aprofundiment: Catequesi d’iniciació, catequesi fonamental, catequesi permanent o d’aprofundiment.

12

Església d’Urgell

A més, veiem que les diverses formes de catequesi que sorgeixen en raó de cada criteri també comparteixen terrenys comuns entre elles. Així, per exemple, una catequesi de nens pot ser una catequesi realitzada en un centre d’esplai esdevenint una catequesi bíblica i d’iniciació a la vegada. L’orquestra simfònica de la catequesi Si em permeteu la comparació, amb els seus encerts i els seus límits, veiem que la pluralitat de la catequesi és com una gran orquestra simfònica. En una orquestra simfònica tenim els instruments de corda (violins, violes, violoncels, contrabaixos, arpa...), instruments de vent fusta (flauta travessera, oboès, clarinets, fagots, flautí, contrafagot, corn anglès...); instruments de vent metall (trompes, trompetes, trombons, tuba...) i la percussió (bombo, platerets, gong, timbales, triangle, xilòfon, campanes tubulars...). Hi ha una varietat d’instruments, cadascun dels quals té les seves característiques pel so que emet i la manera de tocar-lo, que els distingeix dels altres. També la pluralitat de la catequesi ens demana conèixer la manera com cadascuna d’aquestes formes es realitza, però sense oblidar allò que totes tenen en comú. Els elements irrenunciables de la catequesi Per a destacar els elements que no han de mancar mai a la catequesi crec que ens ajuda recordar què és la catequesi. No es tracta ara de fer un recorregut dels diferents documents que parlen sobre la catequesi. Els diferents documents del Magisteri

de l’Església han anat definint la naturalesa de la catequesi i, al mateix temps, s’ha anat enriquint al llarg dels anys. Una definició sobre la catequesi que comparteixo amb tots vosaltres és la següent: “podem anomenar catequesi tota forma de servei eclesial de la Paraula de Déu orientada a fer madurar en la fe cristiana les persones i les comunitats” (E. Alberich). Aquesta definició breu i precisa crec que conté els elements essencials que ha tenir tota catequesi. Observem com hi trobem els tres aspectes que ens ajuden a clarificar la identitat de la catequesi. Cal destacar els tres nuclis essencials: la Paraula de Déu, la fe i l’Església. 1. Acció eclesial La definició ens diu que la catequesi és “tota forma de servei eclesial”. Ens recorda que és l’Església qui realitza la catequesi com un moment o una etapa que forma part de tot el procés evangelitzador. El Directori General per a la Catequesi (DGC) ens recorda que “l’anunci, la transmissió i la vivència de l’Evangeli es porten a terme en el si d’una Església particular o diòcesi” (DGC 217). Per tant, la pluralitat de formes de la catequesi s’insereixen en aquesta dimensió eclesial. De manera més concreta el DGC quan es refereix al ministeri de la catequesi en l’Església particular i els seus agents, en la seva cinquena part, ens recorda que “la catequesi és una responsabilitat de tota la comunitat cristiana” (DGC, 220) i encara que aquest servei es concreta en unes persones que se senten cridades a esdevenir catequistes també ens cal tenir present que “no és una acció que es pugui portar a terme en la comunitat de manera


privada o per iniciativa purament personal. S’actua en nom de l’Església, en virtut de la missió confiada per ella” (DGC, 219). Sens dubte que la referència eclesial més concreta per a la majoria dels que som aquí és la Parròquia. Voldria recordar les paraules del Papa Francesc a l’Exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” (EG): “La Parròquia no és una estructura caduca; precisament perquè té una gran plasticitat, pot prendre formes molt diverses que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del Pastor i de la comunitat. Encara que certament no és l’única institució evangelitzadora, si és capaç de reformar-se i adaptar-se contínuament, continuarà essent “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles”. Això suposa que realment estigui en contacte amb les llars i amb la vida del poble, i no esdevingui una prolixa estructura separada de la gent o en un grup de selectes que es miren a si mateixos. La Parròquia és presència eclesial al territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració. A través de totes les seves activitats, la Parròquia encoratja i forma els seus membres perquè siguin agents d’evangelització. És comunitat de comunitats, santuari on els assedegats beuran per continuar caminant i centre de constant enviament missioner. Però hem de reconèixer que la crida a la revisió i renovació de les Parròquies encara no ha donat suficients fruits amb vista que estiguin encara més a prop de la gent, que siguin àmbits de viva comunió i participació i s’orientin completament a la missió” (EG 28).

I, en referència als moviments i altres realitats eclesials, afirma que: “les altres institucions eclesials, comunitats de base i petites comunitats, moviments i altres formes d’associació, són una riquesa de l’Església que l’Esperit suscita per evangelitzar tots els ambients i sectors. Moltes vegades aporten un nou fervor evangelitzador i una capacitat de diàleg amb el món que renoven l’Església. Però és molt sa que no perdin el contacte amb aquesta realitat tan rica de la Parròquia del lloc, i que s’integrin gustosament en la pastoral orgànica de l’Església particular. Aquesta integració evitarà que es quedin només amb una part de l’Evangeli i de l’Església, o que es converteixin en nòmades sense arrels” (EG 29). Per això no hi ha catequistes que puguin posar un cartell dient: “s’ofereix catequista per sessions individuals de catequesi, truqueu al número...” Aquesta dimensió eclesial de la catequesi té unes ressonàncies molt concretes a l’hora de conjugar en el si de l’Església la pluralitat de formes de catequesi. En primer lloc, això no significa que la catequesi hagi d’utilitzar una mateixa metodologia i didàctica. No es tracta de reproduir en contextos i ambients diferents una mateixa manera de portar a terme la catequesi. La dimensió eclesial ens enriqueix amb el seu Magisteri, la Tradició i ens demana mantenir-nos fidels i en comunió amb el que l’Església creu sense que això afecti a la pluralitat de les formes. La singularitat de cada forma hauria de sentir-se recolzada també per la comunitat cristiana. No hauríem de classificar com “la catequesi que fan els de...” , com la d’un grup a part,

sinó “la catequesi que l’Església realitza per mitjà de...” 2. Servei a la Paraula de Déu L’etimologia del terme “catequesi” ens porta el significat de “fer ressonar” la Paraula de Déu. La catequesi és sobretot ministeri de la Paraula i per tant servei a l’Evangeli, comunicació del missatge cristià i anunci del Crist. La Paraula de Déu ha d’estar sempre present en les nostres catequesis per a ser coneguda, reflexionada, meditada, pregada, etc. Altres textos que podem utilitzar a la catequesi ens han d’ajudar a aprofundir més en ella, però no han de substituir-la. És evident que els textos bíblics els presentarem i els explicarem amb més o menys profunditat depenent de les persones que acompanyem (no és el mateix un grup d’adults que participen en una catequesi bíblica que un grup de nens en un cau durant unes hores del dissabte) i també varia pel context en el quan ens trobem (temps de vacances o durant tot el curs a l’escola) però no hi hauria pròpiament catequesi sense aquest eix de la Paraula de Déu. 3. Educació de la fe La definició sobre la catequesi ens indica que la seva finalitat és “fer madurar en la fe cristiana les persones i les comunitats”. Utilitzar l’expressió “fer madurar” ens està assenyalant que no es tracta únicament de conèixer els continguts de la fe sinó també de la vivència d’aquesta fe. Qualsevol forma de catequesi ha d’acompanyar les persones en el seu camí personal i comunitari de fe. A algunes persones ens cal ajudar-les a desvetllar la seva fe que han rebut com un do de Déu

Església d’Urgell

13


però que encara no han descobert ni explicitat. D’altres persones ens demanen d’aprofundir en la seva fe per anar caminant cap a una maduresa de la seva fe. Cadascú optarà per un camí concret per anar educant la seva fe però sense oblidar els altres camins que estan necessàriament connectats. Aquí hem de tenir present les tasques o les dimensions de la catequesi. Són com els camins que ens ajuden a conèixer millor tot el terreny. Qui ha recorregut tots els camins és el qui coneix millor aquell terreny. Així també les diverses tasques de la catequesi ens ajuden a assolir el principal objectiu de la catequesi que és posar algú no sols en contacte, sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist (Cf. DGC 80). Recordem que el DGC assenyala sis tasques o dimensions de la catequesi, que corresponen al fet que la fe cristiana demana ser coneguda, celebrada, viscuda, resada, compartida i anunciada: 1. Afavorir el coneixement de la fe La primera gran tasca de la catequesi és el coneixement del misteri cristià. La fe té un contingut que convé conèixer. Qui s’ha trobat amb Crist necessita conèixer-lo i també el seu designi de salvació. 2. L’educació litúrgica És una dimensió essencial de la catequesi, ja que la comunió amb Jesucrist condueix a celebrar la seva presència en els sagraments i particularment en l’Eucaristia. La catequesi ha d’aconseguir una veritable iniciació a l’oració i a la litúrgia. 3. Formació moral La comunió amb Jesucrist im-

14

Església d’Urgell

plica també caminar en el seu seguiment. Cal iniciar els deixebles en la vida evangèlica. 4. Ensenyar a pregar La comunió amb Jesucrist porta als deixebles a assumir el caràcter orant i contemplatiu que va tenir el Mestre. La catequesi ha estat sempre un lloc privilegiat per iniciar-se en una vida d’oració. 5. Incorporació a la vida de la comunitat cristiana El mateix DGC ens afirma que la vida cristiana en comunitat no s’improvisa i cal educar-la. Per a aquest aprenentatge, l’ensenyament de Jesús sobre la vida comunitària planteja algunes actituds que la catequesi haurà de fomentar: l’esperit de senzillesa i humilitat, la sol·licitud pels més petits, l’atenció preferent pels qui s’han allunyat, la correcció fraterna, el perdó mutu, etc. (Cf. DGC 86). 6. Iniciació a la missió La catequesi està oberta, també, al dinamisme missioner. Es tracta d’acompanyar els deixebles de Jesucrist perquè estiguin presents, com a cristians, en la societat, en la vida professional, cultural i social. També se’ls ha de preparar per cooperar en els diferents serveis eclesials, segons la vocació de cada un (DGC núm. 86). Novament torno a l’expressió “fer madurar en la fe cristiana a les persones i les comunitats” perquè inclou un aspecte molt important en tota catequesi: el procés. Tots necessitem o hem requerit un temps per madurar en la nostra fe cristiana. I acompanyar processos comporta no demanar més del que podem demanar en una situació concreta, en una edat determinada, en un

temps concret (no podem exigir que en unes colònies d’estiu els nens hagin fet tota la catequesi d’iniciació a la vida cristiana). Això ens demana ser pacients i humils, demanar que les persones responguin a l’acció de l’Esperit Sant en la seva vida. Quan ens referim a les característiques d’una catequesi “orgànica i sistemàtica” també, en el seu rerefons, vol dir que respectem cada etapa del procés de fe de cadascú. Així ho subratlla el número 88 del DGC: “la fe, impulsada per la gràcia divina i cultivada per acció de l’Església, coneix un procés de maduració. La catequesi, al servei d’aquest creixement, és una acció gradual”. Per això ens cal programar també la nostra catequesi de manera orgànica, sistemàtica tot essent fidels a la gran regla d’or de la catequesi: fidelitat al missatge i fidelitat a la persona. Conclusió Per acabar, voldria subratllar sobretot l’actitud del “catequista” a més d’aquests tres gran nuclis essencials per a la catequesi (eclesialitat, la Paraula de Déu, la fe i totes les dimensions que aquesta fe comporta). Realitzem la catequesi en el cau, en els locals parroquials, a l’aire lliure, en temps de vacances, durant el curs escolar, amb metodologies diferents, amb totes les competències que hem anat adquirint, però sobretot, esdevenim catequistes amb el nostre testimoni de fe i amb el desig d’acompanyar, sota l’acció de l’Esperit Sant, els qui ens han estat confiats, pels camins que coneixem o els que descobrirem de nous, per tal de trobar-se amb el Senyor. Mn. Antoni Elvira, Delegat de Catequesi d’Urgell


800 anys de l’Orde de la Mercè

1

F

fos necessari, per tal de salvar la vida i la fe del cristià captiu. Seran semblança de Crist, que va lliurar la seva vida per redimir el món. Amb el transcurs de la història, en resposta a les noves esclavituds i segons les necessitats de l’Església, a més de la seva acció redemptora, els Mercedaris han assumit una sèrie de ministeris caritatius i apostòlics, actualitzant la missió redemptora que Sant Pere Nolasc i Santa Maria de la Mercè els van llegar. Avui la família mercedària està formada per més de 12 branques masculines i femenines actives arreu del món en centres penitenciaris, en recuperació social dels presos i les seves famílies, en activitat sanitària i educativa, i en altres múltiples accions de pastoral de la caritat. Hi ha motiu per a l’acció de gràcies per aquests 800 anys de sembra evangèlica d’un català universal, Sant Pere Nolasc, que ara es faria rescatador d’emigrants abandonats en alta mar o confinats en llocs inhumans. Ell ens anima a traduir avui en noves i agosarades iniciatives aquell “ideal de la Mercè”, model de pacte pacífic i pacificador, amb la Mare de Déu de la Mercè al centre, i cercant de ser, per la coherència de la fe autèntica i les obres que l’han d’acompanyar, redemptors dels homes i les dones privats de llibertat i sense esperança, que potser viuen en soledats allunyats de Déu, en les noves perifèries de les captivitats modernes.

ou a la matinada del dia 2 d’agost de 1218 que la Verge Maria “descendí” a Barcelona per donar-li un missatge a un jove mercader barceloní, inquiet i compromès, Pere Nolasc, dient-li que “per voluntat del meu Santíssim Fill i meva, has de fundar al món un Orde que, en honor meu, s’haurà d’anomenar Orde de la Mare de Déu de la Mercè de la redempció de captius”. I als pocs dies, el 10 d’agost, l’Orde fou fundat amb la participació del rei Jaume I d’Aragó, del seu confessor, Sant Raimon de Penyafort, frare dominic del Convent de Santa Caterina, i davant el Bisbe de la ciutat, Berenguer de Palou II, que els protegí. Aquest Orde duria l’escut de la Catedral, la creu, i les armes del rei, les quatre barres, pertot arreu del món. Lliuraven els seus béns i fins la seva vida per redimir captius com a obra màxima de misericòrdia, fent cas de les paraules del mateix Jesús: “Estava a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). Naixia així l’Orde i l’“ideal de la Mercè”, una de les més grans gestes de la ciutat de Barcelona i de Catalunya, amb dimensió universal. Fou a l’Hospital de Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona que es va fundar l’Orde de la Mare de Déu de la Mercè de la redempció de captius, el primer Orde dedicat a la Mare de Déu en l’Església, que no ha cessat des de llavors de procurar alliberament, atencions i acompanyament als privats de llibertat. Fou una resposta molt “a la catalana”, concreta, pràctica, pactista i no

1

violenta, plena de pietat mariana, davant una necessitat de caritat i de misericòrdia. El carisma mercedari captà una crida especial de Déu en veure les misèries i injustícies del món en què Nolasc vivia, i, conscient que era Déu qui el cridava, començà un nou camí per lluitar per la llibertat dels cristians que havien abandonat la religió i, sobretot, d’aquells que, en situació d’esclavitud en països musulmans, estaven en perill de perdre la fe. Maria impulsava la

Sant Pere Nolasc ens anima a traduir avui en noves i agosarades iniciatives aquell “ideal de la Mercè”, model de pacte pacífic i pacificador redempció dels captius, no amb les armes sinó amb la pregària, la negociació i, si convingués, amb la donació de la pròpia llibertat a canvi de la dels germans empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix, del qui ha delinquit, del qui ens critica o del qui ens fa mal. És un ideal de mercè ben actual. Maria, Mare de Misericòrdia, es convertia a Barcelona en Mare de la Mercè, redemptora de pau i de pacte, dadora de llibertat i dignificadora dels seus fills més oprimits. L’Orde Mercedari afegeix un quart vot, o vot de la mercè, pel qual els frares restarien com a ostatges si

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat al diari La Vanguardia el diumenge 29 de juliol Església d’Urgell

15


Clausura a Granada de l’any del centenari de la mort del venerable Mn. Josep Gras

E

ls dies 6 i 7 de juliol van tenir lloc a Granada els actes celebratius de la clausura de l’any del centenari de la mort del venerable Mn. Josep Gras i Granollers (Agramunt 1834 – Granada 1918), prevere fundador de la Congregació de les Filles de Crist Rei. S’hi van fer

presents el Vicari general de la Diòcesi d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, i el Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, en representació de l’Arquebisbe Joan-Enric que havia presidit un any abans les celebracions d’obertura de l’any del centenari. També hi assistiren les germanes

L’antic abat del Sacromonte, P. Juan Sánchez Ocaña, va presentar un vídeo en el qual es rememoren els anys en què Mn. Gras va fer estada a l’Abadia com a Canonge i professor. Tot seguit, tingué lloc un recital a càrrec del cantautor granadí Fran Fernández (a sota), exalumne de les Filles de Crist Rei.

16

Església d’Urgell

Filles de Crist Rei de la comunitat d’Agramunt, establertes a la ciutat natal del seu Fundador la passada tardor. Els actes foren presidits per la Superiora General de les Filles de Crist Rei, Rvma. Gna. Rita María Zurita Fernández i el Consell General de l’Institut. El dia 6, els actes festius començaren a l’Abadia del Sacromonte (Granada), on Mn. Josep Gras i Granollers fou Canonge i professor d’història eclesiàstica així com de Dret al Seminari i a la Facultat de Dret, annexos a l’Abadia, fins a la seva mort. Es va projectar un vídeo amb un text de l’antic abat del Sacromonte, P. Juan Sánchez Ocaña, recordant els anys en què Mn. Gras va fer estada a l’Abadia com a Canonge i professor, i baixava a atendre les famílies pobres del Sacromonte. El seu principal apostolat, però, fou escriure, especialment en revistes i periòdics, fent de propagandista catòlic del Regnat de Crist Rei. Essent jove Canonge a Granada, va fundar l’any 1866 l’Acadèmia i Cort de Crist, una associació religioso-literària que tenia com a finalitat donar a conèixer i difondre la sobirania de Jesucrist. Amb l’objectiu d’estendre la seva obra, va fundar dues altres institucions, una revista anomenada El Bien (1866) i una congregació religiosa femenina, l’Institut de Filles de Crist Rei (26 de maig de 1876), que va rebre l’aprovació pontifícia definitiva el 16 d’agost de 1901 per part del Papa Lleó XIII. La congregació està present avui a diversos països: Espanya, Itàlia, Albània, Amèrica Llatina, Senegal i Togo. Després de la projecció del vídeo va tenir lloc una actuació musical a


càrrec del cantautor granadí conegut internacionalment Fran Fernández, exalumne de les Filles de Crist Rei. Per finalitzar la vetllada, es va recitar un poema dedicat al P. Gras i es va cantar l’Himne del Centenari. L’endemà dia 7 de juliol va tenir lloc l’Eucaristia d’acció de gràcies en la clausura del centenari de la mort del venerable Mn. Josep Gras i Granollers, que se celebrà a la Catedral de Granada i que fou presidida per l’Arquebisbe de la Diòcesi, Mons. Javier Martínez. Hi van concelebrar Mn. Josep M. Mauri i Mn. Xavier Parés i hi va ser present entre la multitud de fidels un nombrós grup d’agramuntins que hi van viatjar expressament per a l’esdeveniment. Després de la celebració eucarística, al Col·legi Major Cardenal Cisneros va tenir lloc un festival commemoratiu de l’efemèride, amb diversos testimonis, representacions i actuacions, organitzat per la comunitat de Filles de Crist Rei i per pares i professors

Per part del Bisbat d’Urgell assistiren als actes de la clausura Mn. Josep M. Mauri, Mn. Xavier Parés i les germanes Filles de Crist Rei de la comunitat d’Agramunt.

de les escoles de l’Institut, que van posar de manifest la importància de la figura de Mn. Josep Gras i de l’Institut de Filles de Crist Rei per a moltes persones que han descobert en aquesta espiritualitat un sentit i una guia a la seva existència, com ara el Moviment Apostòlic Crist Rei” (MAR), format per nens, adolescents,

joves i adults, que té com a objectiu principal que Jesucrist sigui el Rei que regni en el cor de tota persona. Acabat l’acte tingué lloc un dinar de germanor on tots els amics de l’Institut de les Filles de Crist Rei van poder saludar-se i compartir plegats una festa de records, agraïment i joia fraterna.

Carta de l’Alcalde d’Agramunt a la Congregació de Filles de Crist Rei de Granada L’Alcalde d’Agramunt, ciutat natal del venerable Mn. Josep Gras, va adreçar la següent carta a la Congregació de Filles de Crist Rei de Granada, per agrair la invitació, i sumar-se als actes amb ocasió de la clausura de l’any del centenari de la seva mort: Hermanos y hermanas, En primer lugar y en nombre del Ayuntamiento de Agramunt, agradecerles la invitación a esta clausura de los actos en motivo del centenario del fallecimiento del Fundador de la Congregación de las Hermanas Hijas de Cristo Rey, el Padre José Gras i Granollers. Desde Agramunt, la ciudad natal del Padre, nos sumamos a esta conmemoración ya que para nosotros es un orgullo y un honor ser la villa donde el Padre Gras inició su vida, dedicada íntegramente a la educación y a la transmisión de valores humanos. Es precisamente en momentos como los que estamos viviendo, en que cada día este mar Mediterráneo que nos une a todos a su vez muestra la cara más oscura de unos países incapaces de poner

solución a una inhumanidad constante. Familias, jóvenes, ancianos, niños… se ven obligados a dejar sus tierras que les han visto crecer para huir quién sabe dónde en busca de refugio. Por este motivo, recuperar y reivindicar estos valores humanos que nos hacen solidarios y sensibles a esta realidad es avanzar hacia una sociedad más justa y más humanizada. Desde Agramunt os enviamos este mensaje de felicitación a la vez que de esperanza, y abrimos nuestras puertas para que todos los que amáis y sois seguidores del proyecto iniciado por el Padre Gras conozcáis sus orígenes, con los mismos brazos y corazón abiertos con los que recibimos a las hermanas de Cristo Rey que hoy conviven con nuestra comunidad. Sea este año impulso para que los valores del Padre Gras sean más vigentes que nunca. Un cálido abrazo. Cordialmente, Bernat Solé i Barril, Alcalde de Agramunt

Església d’Urgell

17


Aplec de Santa Maria de Montgarri

E

l 2 de juliol, tal com mana la tradició, una gran gernació de fidels de la Vall d’Aran, dels Pallars i de Coserans i l’Arièja, van reunir-se a Montgarri, al cor del Pirineu, per participar en l’Aplec de la Mare de Déu de Montgarri, al Santuari de la seva vall, a la riba de la Noguera Pallaresa. Enguany van presidir l’Aplec l’Arquebisbe d’Urgell i l’Arxiprest de Val d’Aran, Mn. Pere Balagué (que enguany celebra les seves noces d’or sacerdotals), junt amb l’Alcalde de Naut-Aran, Cèsar Ruiz-Canela Nieto, i el Magnf. Sr. Síndic d’Aran, Carlos Barrera. De bon matí ja van anar arribant força pelegrins, i a migdia es va celebrar la solemne Eucaristia al Santuari. Hi concelebraren amb l’Arquebisbe i l’Arxiprest el Rector de la Vall d’Isil i Esterri, Mn. Andreu Rodríguez; el Vicerector del Seminari diocesà d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas; i Mn. Joan de Coserans. Durant la litúrgia s’alternaren les llengües aranesa, catalana, espanyola i francesa. L’Arquebisbe recordà a l’homilia la visita de Maria al nostre Pirineu, des de fa tants segles. Una visita que consola, alegra, ajuda i ens dóna esperança. Maria, que és Mare de l’Església, continua acompanyant-nos i portant-nos cap al seu Fill, perquè amb fe i caritat avancem pel camí de la vida. També va posar en valor la realitat dels aplecs, tan viva a tota la Vall d’Aran i al Bisbat d’Urgell, que ens fa retrobar com a poble amb arrels cristianes, que volem conservar i estimar per transmetre-les a les noves generacions. Som poble i necessitem superar l’individualisme que ofega i tanca, per obrir-nos amb caritat a tothom, també als emigrants i necessitats que truquen a la nostra 18

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia al Santuari de Montgarri. Hi concelebraren (a sota, d’esquerra a dreta) Mn. Pere Balagué, Mn. Andreu Rodríguez, Mn. Joan de Coserans i Mn. Gabriel Casanovas.

porta. En tercer lloc, va fer esment de la crida a la santedat que ens acaba de fer el Papa Francesc, i que consisteix

a viure de forma extraordinària el que és ordinari i normal. Viure-ho amb amor, fins la generositat més gran,


que amb l’ajuda de Déu superarà el nostre esforç per transcendir-lo. Servir els germans i transformar el món com a claus d’una santedat encarnada. Després de cantar els Goigs de Montgarri i de venerar la imatge de Maria, celebrants i fidels sortiren en processó fins al lloc on la imatge fou trobada, gràcies a un bou que no es movia. Precedits per la creu i la bandera que portaven l’Alcalde i els Regidors, van travessar a l’altra banda del riu Noguera Pallaresa, on fou beneïda la “caritat”: un tros de pa, un tall de formatge i un glop de vi amb què l’Ajuntament obsequia tots els pelegrins com a símbols de la compartició i de la solidaritat que després de l’Aplec hem de viure els cristians amb els qui més ens necessiten. Festa i caritat, espiritualitat del servei i de la lloança a Déu. Durant la jornada festiva també hi va haver ocasió per a beneir i

Mons. Vives va posar en valor la realitat dels aplecs, que ens fa retrobar com a poble amb arrels cristianes, que volem conservar i estimar per transmetre-les a les noves generacions inaugurar les obres de sanejament a l’exterior per tal d’eliminar la filtració d’humitats, la redescoberta de la porta romànica, l’escala del campanar i el terra de l’església, renovat completament. Obres que s’han pogut realitzar gràcies a l’ajuda i interès del Conselh Generau, de l’Ajuntament de Naut Aran, dels Amics de Montgarri, dels feligresos de la Vall i dels visitants que anònimament han aportat els seus donatius.

Després de l’Eucaristia, celebrants i fidels sortiren en processó fins al lloc on fou trobada la imatge, i allà es beneí la “caritat” i es repartí entre els pelegrins. Església d’Urgell

19


20

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (II): L’agraïment, la consciència del do

L’

agraïment és la consciència joiosa del do rebut. És sentir que m’ha estat donat el que no mereixo, que m’ha estat regalat allò que no he treballat, que sóc dipositari d’un bé que no m’he guanyat a pols. En ser receptor d’aquest bé, experimento la necessitat d’agrair-ho. És reconèixer el treball, l’esforç de l’altre mostrant-li gentilment que ha valgut la pena, que no ha estat en debades, que ha donat fruit.

L’agraïment bell neix de les profunditats de l’ànima sense cap mena de coacció, flueix espontàniament i no és exigit insidiosament per ningú Tots necessitem l’agraïment. De vegades, el busquem explícitament; altres cops, a cegues. La donació pura es complau en donar; no necessita l’agraïment de l’altre. L’agraïment pur es complau en agrair; no agraeix per assolir cap altra fita que no sigui el mateix agraïment. L’agraïment bell neix de les profunditats de l’ànima sense cap mena de coacció, flueix espontàniament i no és exigit insidiosament per ningú. És la consciència el motor que activa l’agraïment; la consciència del do rebut, de tot allò que, sense merèixer-ho, m’ha estat donat. Aquesta consciència és un acte de lucidesa, de majoria d’edat espiritual, que neix

quan un se n’adona que el primer do, el més fonamental de tots, la condició de tota experiència, és l’existència. Aflora quan un sent el desig de cridar gràcies per tot allò rebut. És una necessitat interior, una emoció, un deure de justícia. Se sent en les entranyes la tendència a agrair; ix de les profunditats del cor. És un sentiment que vol sortir fora de les fronteres del cos; esplaiar-se, per això, pidola llenguatge, perquè sent la necessitat de fer arribar a l’altre gratitud per allò que ha rebut d’ell. Agrair és un acte de consciència. Comença quan un s’adona que podria no ser-hi, quan un pren consciència del valor que tenen els altres, de la necessitat que té dels altres per seguir vivint. Agrair és l’art de donar gràcies. Es poden donar amb els ulls, amb les mans, amb el bes, amb l’abraçada. Es poden donar per carta, també per e-mail. La qüestió és donar-los cercant cadascú la via que li és més pròpia. El do rebut generosament estimula el sentiment d’agraïment. Cal, però, arribar a temps. De no res serveix agrair quan el donant ja no ho pot escoltar. És un acte estèril. Cal arribar a temps, dir-li obertament, reconèixer el do que t’ha donat. El principal obstacle a l’agraïment és la inconsciència. Tot comença i tot acaba amb un acte de consciència. Tenir consciència és adonar-se dels dons rebuts. Només el qui s’adona de tot el que hi ha i de tot el que ha rebut generosament de la natura, dels seus pares, dels mestres, del

cercle de persones que l’envolten, pot practicar l’agraïment. El segon obstacle és l’autosuficiència, aquesta estulta creença que consisteix en

L’estult arriba a creure’s que el mateix acte d’existir és un mèrit, una conquesta; quan, de fet, és el do més gran creure que tot és mèrit propi, que res no m’ha estat regalat, que no es deu res a ningú. L’estult arriba a creure’s que el mateix acte d’existir és un mèrit, una conquesta; quan, de fet, és el do més gran. Tot ens ha estat donat. Qui té consciència del do integral, practica un agraïment integral. No li costa agrair; no ho interpreta com un acte d’humiliació; ho interpreta com un acte de justícia i de reconeixement. Hi som. Podríem no ser-hi. Ningú no ha escollit la seva natura, els talents amagats que hi ha en ell. Hi ha el do material; però també el do immaterial. No podem tornar als pares el que ens han donat, la mateixa existència, però podem ser agraïts amb ells. No podem tornar als mestres, la saviesa que ens han transmès, però podem comunicar el que hem après als qui vénen després de nosaltres. El millor agraïment és donar-se; és treballar el do rebut per oferir-lo al món. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

21


Aprendre i créixer gràcies als nois i noies

“E

stima’m quan menys m’ho mereixi... perquè és quan més ho necessito”. És el títol del llibre de Jaume Funes, psicòleg i periodista. Hi llegeixo: “no hi ha enigma de més gruix que tot allò que fa i que diu i que rebat i que condemna i que proposa un adolescent”. Només s’educa des de l’acompanyament flexible, pacient, disponible i pròxim. És possible un món millor i val la pena arriscar-se. Camino amb nois i noies des de fa 60 anys. Pel camí, he après i aprenc: • Cal estimar els nois i noies tal com són i no com voldria que fossin. Són una franja molt important de la societat. Avui, una mica més trencats que fa 50 anys. Els nois i les noies són actors d’un sagrat desafiament per al nostre món en plena mutació. • Els nois i noies són el mirall de les incoherències de les persones adultes. Si mirem 50 anys enrere hi havia una coherència entre l’educació de la família, de l’escola i del lleure. Avui,

tot això ha petat. Ha desaparegut. Vivim en una societat mancada de coherència. • Nois i noies fràgils. El seu món s’enfonsa davant la malaltia, el fracàs, l’accident, la mort... La depressió, patologia freqüent en ells, hi guanya terreny en el seu món. Cal oferir-los atenció, estima, temps, cura i confiança. Sense la nostra mirada acollidora i bondadosa, es trobaran mancats del do de l’Esperit que es diu fortalesa. • Gairebé sempre, a una família sòlida hi ha uns infants ferms. Mai més retrobarem el temps que no vàrem donar als nois i noies quan eren petits. La riquesa més gran que un matrimoni pot donar als fills és el seu temps. L’escola instrueix. L’educació va de bracet amb el pare i la mare. • Cal conrear la comunicació. Cada dia són més colla els nois i noies que diuen: “no em parlo amb els pares; la meva habitació, la tele, l’ordinador, el mòbil són la meva família”. Dialogar no és sols parlar. Els gestos, les mirades, les sobretaules, els passeigs, els esports, els moments

Una colla d’ainistes al pic del Maià (2.613 metres d’altitud), abans de carenejar fins al llac del Siscaró

22

Església d’Urgell

de distensió tots junts... són el caldo de la comunicació per a sempre. Una presència regular i intensa dels pares és un valor inestimable. • Educar des de l’exemple. La força del testimoniatge és millor que moltes paraules. El pare i la mare han de ser “persones adultes”, amb una personalitat ferma, noble, que sàpiguen que són la columna vertebral dins la família. Cal ser conscients que els nois i les noies no es cansen de demanar coses. Un “no” ensenya a viure per al dia de demà, en què, com a tothom, el camí de la vida els oferirà moltes escenes d’oposició. • Reeixir en la seva vida. Els pares i mares han de parlar del demà als seus fills en termes de reeixir i de fracassar. “El fracàs té importància: si tanquem la porta a tots els errors, la veritat es quedarà a fora” (Tagore). Desitgem no que “triomfin a la vida”, sinó que “triomfi la seva vida i que visquin dels seus somnis”. • L’educació comprèn tres categories: a) la llavor; b) l’arbre; i c) el terreny. El gra és el jove; l’arbre és


l’adult que esdevindrà i el terreny és la confiança sense la qual el gra no esdevindrà arbre. • Crec en tu. L’adolescent necessita ser comprès, escoltat, que se li confiï responsabilitat i que se li doni seguretat. Molts nois i noies volen menjar-se el món. Per ajudar-los, responsabilitzem-los. Diguem-loshi: “confio en tu”. Sobretot quan se senten desorientats. • Treballem la igualtat des de l’humor i el bon to. Enfadar-se amb els nois i noies, escridassar-los, és fer-los mal a ells i també al nostre esperit. La dolcesa de tracte crea harmonia amb els nois i amb un mateix. • El paternalisme no és estimar. La medalla de l’amor té dues cares: mi-

“El fracàs té importància: si tanquem la porta a tots els errors, la veritat es quedarà a fora” (Tagore) mar i exigir. Si mimem sense exigir, el nen no creixerà, el seu horitzó restarà limitat. • Diguem als nois: “Ajuda’m”. Mai com avui els joves no havien sentit tant la necessitat de ser útils als altres. Dir “ajuda’m” a un noi és dir-li: “T’estimo, t’escolto”. • Resem. Les pregàries sorgeixen del cor ple d’una bellesa resplendent. Dubten, però són feliços quan els dic que prego a la Mare de Déu de Meritxell per ells. Per resar no calen massa paraules, n’hi ha prou de deixar-se acaronar pel “vent de Déu”. • La Llum de Meritxell. Serem feliços d’escoltar els crits de les persones que demanen ajuda. Serem feliços de caminar en una societat deshumanitzada. Serem feliços de lluitar al servei dels pobres. Serem feliços d’estimar sense baixar els braços. En definitiva, serem feliços de ser el que som... si ens acompanyen la Llum i l’Amor de Meritxell. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

23


L’estiu ens porta a viure l’esperit xirucaire

Els escoltes de l’agrupament ivarsenc, davant la casa de colònies de Castellar de n’Hug.

“Qui es contagia d’aquest virus xirucaire no se’n desfà mai. Si us hi fixeu, el trobareu de seguida. Són gent que empeny, que sap organitzar, que es preocupa de la comunitat, que vol millorar el que té a l’abast (...) Són pertot arreu, encara que de vegades ho dissimulin. I ja és hora que ho posem en valor”. / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

L

a cita que encapçala aquest article és un petit fragment d’un llibre (del qual aprofito per recomanar-vos la lectura) escrit per l’Elisenda Rovira titulat Orgull xirucaire (Barcelona, 2018). El títol ja ho diu tot: vol reivindicar aquest estil de fer i viure l’estiu per part de molta gent jove i no tan jove. I darrere l’orgull xirucaire hi ha l’esperit xirucaire; un esperit que des de fa molts anys acompanya la tasca de l’educació en el lleure.

Repassar la història de les colònies i campaments a casa nostra és una manera de poder veure i valorar la bona feina feta per l’Església des dels anys de la postguerra fins als nostres dies1. Una feina de vegades poc valorada, i fins i tot menystinguda per aquells que només hi volen veure un intervencionisme de l’Església i no un veritable servei als infants i joves i, de retruc, a la nostra societat. Només us cal mirar la tasca que es fa des de la Fundació Pere Tarrés, o, més a

prop nostre, des de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria, que, junt amb d’altres entitats afins, a l’estiu ofereixen milers de llocs perquè els infants i adolescents puguin viure un estiu formatiu, perquè puguin créixer d’una manera ben integral. I amb una premissa ben clara: que ningú no es quedi per motius econòmics sense aquesta opció formativa que són les colònies i els campaments. N’hi ha prou amb repassar a les memòries de les esmentades entitats –i

1 Sobre aquest tema us pot ser d’interès el llibre “L’escoltisme català 1911-1978” (Editorial Barcanova, Barcelona, 1993), d’Albert Balcells i Genís Samper.

24

Església d’Urgell


també de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya– el que es destina a beques per a infants de famílies necessitades o excloses socialment. L’Arquebisbe Joan-Enric en feia un bon resum del que són i cap a on ha d’anar aquesta proposta d’educació no formal i en el lleure a la seva glossa del Full Dominical del 22 de juliol, titulada “Temps de colònies, temps de vida”. Aquests dies es parla molt en l’àmbit eclesial del proper Sínode dels Bisbes (del 3 al 28 d’octubre a Roma), dedicat a “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Els materials preparatoris2 són ben interessants per treballar en la pastoral dels joves al nostre Bisbat i a les nostres Parròquies. En aquests documents preparatoris hi trobo una bona radiografia de la situació actual dels joves, però quan s’enumeren els espais de treball amb el jovent hi trobo a faltar una referència explícita al món del lleure, sobretot si tenim present que, tal com escrivia l’Arquebisbe Joan-Enric, “les colònies i els campaments són una institució pedagògica privilegiada per a treballar valors personals i de convivència”. De segur que al llarg del Sínode es recuperarà i es valorarà aquesta tasca de l’esperit xirucaire, i tota la tasca d’acompanyament a milers i milers d’infants que es fa arreu del món. A tall d’exemple, segons dades del 2016, l’Organització Mundial del Moviment Scout xifrava en 40.535.555 el total de minyons escoltes, caps i col·laboradors que sumen els agrupaments dels 163 països on està establert el moviment. Aquests estiu he tingut l’oportunitat de poder viure tot això que he apuntat en les línies precedents. Un any més he tornat a fer la motxilla i he tornat a omplir de pols i fang les xiruques que fa pocs anys em van portar els Reis Mags a casa. Penso que aquesta possibilitat que encara tenim els preveres no podem deixar-la perdre. Evidentment que no tots hi estem cridats; els companys de

Durant els dies de campament, es va fer una ruta de muntanya a Núria i al pic del Puigmal.

ministeri tenen altres grans virtuts que ja m’agradaria tenir: saber tocar instruments, saber acompanyar a la gent gran i els malalts, celebrar belles litúrgies... Enguany, una vegada més, he pogut acompanyar els campaments de l’Agrupament Escolta Ivarsenc, que va aplegar 115 persones a Castellar de n’Hug. Ha estat una experiència que m’ha omplert i m’ha ajudat a tenir ben viu el meu esperit xirucaire. Poder compartir uns dies amb un equip de caps d’entre 18 i 35 anys és la millor manera de fer ben viu el que ens demana el Sínode dels Bisbes, estar amb ells per possibilitar l’experiència de fe i discerniment. Una tasca que no és fàcil, com saben molt bé els qui treballen d’una manera abnegada

amb els joves al nostre Bisbat, entre els quals un bon grup de laics i de preveres que, des de la seva aportació en diferents àmbits (escola, esplais, agrupaments, grup parroquial...), se les empesquen com poden per fer costat als nois i noies que tenim sense aigualir el sentit cristià del seu acompanyament. Un sentit que poc a poc va desapareixent del món del lleure. Durant els dies de campament he pogut contactar amb molta quitxalla; però de totes les experiències viscudes vull destacar el fet d’haver pogut fer costat a tres joves de realitats ben diferents que m’han ensenyat a discernir què vol dir “ser per als altres”. Us parlo de l’Alejandro, l’Ivan i l’Eloi (i podria haver afegit altres noms, com els de l’Abril, el Pau, la Joana,

2 Els trobareu a la web oficial del Sínode: http://www.synod2018.va/content/synod2018/es.html Església d’Urgell

25


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Amb l’Alejandro, l’Eloi i l’Ivan.

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. TENIU UN

SI

JA

“SMARTPHONE”

I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 26 Església d’Urgell

la Laia...), que amb els seus poc més de 13 anys (pensem que avui en dia l’adolescència es viu cada vegada en edats més joves) han estat una manera ben propera i concreta d’acompanyar i de conèixer el seu petit món. Les converses i les xerrades amb ells m’han mostrat que la nostra tasca té sentit, que amb ells podem bastir un món millor, més obert i just, que la nostra aposta com Església ha de ser per a ells i elles, sempre ressonant com a rerefons el text de l’Evangeli de Sant Mateu (Mt 18,1-5) que ens diu el que pot ajudar-nos a aconseguir el Regne de Déu: “En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: -Qui és més important en el Regne del cel? Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells, i digué: -En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull”. Només així té sentit posar-te les xiruques i caminar amb aquells que has de sentir a prop teu. Potser sí que ens tocarà fer arribar al proper Sínode dels Bisbes unes xiruques perquè ajudin als Pares Sinodals i a tota l’Església a fer-se seu l’esperit

xirucaire. Unes xiruques que tan aviat t’ajuden a pujar un cim com a caminar al costat dels altres per escoltar-los i acompanyar-los, especialment als nostres infants i joves. I no puc acabar aquest petit article sense valorar la tasca dels caps i voluntaris que fan encara més evangèlica aquesta tasca; des de la gratuïtat i el servei als altres, la qual cosa, en una societat materialista com la nostra, encara té molt més valor. I només des d’una gratitud que surt del cor els hi podem donar les nostres humils gràcies i valorar l’orgull de formar part dels moviments d’educació en el lleure. Jo, com l’Elisenda Rovira, també vull aplaudir i agrair aquest esperit i orgull xirucaire. I en el meu breu currículum m’agradaria que un dels aspectes més destacables fos haver dedicat una part del meu temps a acompanyar i servir els nostres infants i joves. Per això, mai no em cansaré d’escoltar i de cantar aquella cançó que diu: “Vella xiruca, quantes hores passades, / quanta alegria fas reviure al meu cor, / quantes cançons al teu bon pas / foren cantades / no en resta cap record. / Pujant les muntanyes blanques de neu, / fent ruta vers el cel blau / m’has fet descobrir la joia del bon Déu / i assaborir la pau”.


El raconet de la mística

Presència

L

a presència de Déu. La seva presència al cosmos, a cadascuna de les milers de milions de galàxies, compostes de bilions d’estrelles i de trilions de planetes. Ell hi és present perquè, “d’Ell ve tot, per Ell passa tot i a Ell s’encamina tot”. Una presència creadora que manté tot l’univers pels segles dels segles, i ho ordena tot amb inaudita saviesa per mitjà de lleis infinitament intricades, que fan ballar el cap als estudiosos, sense que n’aconsegueixin entendre l’entramat profund. Perquè Ell és la intel·ligència universal i eterna. Presència més intensa i més activa en la vida, perquè “Ell és la Vida”. Presència en cada gènere i en cada ésser vivent; sigui aquest un ésser humà, una bestiola, una planta, una flor o bé un fruit, perquè tota vida és participació de la Vida divina, encara que separada d’ella. Presència amorosa i tendra en tots i cadascun dels éssers intel·ligents perquè, amb aquesta intenció, ens

ha fet a imatge i semblança seva: éssers capaços de relació amb Ell, d’acollir la seva presència, de respondre a la seva veu i d’implicar-nos en el seu amor. Per aquest motiu, la comesa fonamental de la nostra vida consisteix en viure atents a la presència de Déu, acceptar-la amb goig immens i respondre-hi positivament, perquè “en Ell vivim, ens movem i som”. En l’Església, la percepció de la presència divina ens és facilitada per la Paraula de Déu, on podem escoltar la seva veu i entrar espontàniament en íntim diàleg acollidor i amorós. En la Litúrgia se’ns obre un finestral per copsar la presència de Déu en la nostra vida personal, en la faç i l’esguard dels nostres semblants i, molt especialment, en les espècies eucarístiques. També resta clara la presència mística en els patriarques, els profetes i els apòstols i al conjunt del poble elegit; realitat que ve confirmada a l’ample i al llarg de tota la Bíblia.

La presència mística mereix menció apart. El santoral ens donaria una llista inacabable de personatges que han assolit una consciència íntima de la presencia divina en les seves vides. Anomenem només Sant Francesc d’Assís, Santa Teresa d’Àvila, Santa Teresa de Lisieux i Sant Joan de la Creu. La presència mística demana una obertura d’ànima i una disponibilitat a tota prova, que provoca la resposta divina en forma d’il·luminació de la ment i de transformació de la voluntat. Sant Joan de la Creu ensenya que per la il·luminació ens és donada una notícia nova, obscura i certa de la naturalesa divina; i el profeta Ezequiel diu que Déu traurà de nosaltres el cor de pedra i ens en donarà místicament un cor de carn. Tots nosaltres hem rebut la vocació a participar de la presència mística si n’excloem els obstacles i afavorim les condicions. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

27


Dietari VISITA DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT AL PALAU EPISCOPAL Divendres 29 de juny, els escolans de l’Escolania de Montserrat van visitar el Palau Episcopal de La Seu d’Urgell acompanyats del P. Efrem de Montellà, Prefecte de l’Escolania, i del P. Bernat Juliol, Sotsprefecte, així com del coordinador dels concerts, Jordi Arderiu, i de l’educadora, Marta Burguet. Els escolans foren rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell, que els oferí una breu explicació històrica sobre la figura del Bisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra, i tot seguit els guià en la visita a les principals estances del Palau.

CONCERT INAUGURAL DEL FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS La Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va acollir la nit del 29 de juny el concert inaugural del Festival de Música Antiga dels Pirineus 2018, amb l’actuació de l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat, que van interpretar obres de Joan Cererols, hereu dels polifonistes i precursor de l’escola barroca de Montserrat, així com de Tomás Luis de Victoria, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Narcís Casanoves i Anselm Viola. Hi van assistir l’Arque28

Església d’Urgell

Mons. Vives, al Saló del Tron del Palau Episcopal, envoltat dels escolans de l’Escolania de Montserrat.

bisbe Joan-Enric, el Conseller Jordi Puigneró, l’Alcalde Albert Batalla, i els Vicaris generals, amb el Degà del Capítol, entre altres autoritats, que van saludar els intèrprets al final de l’actuació.

CONFIRMACIONS A TREMP Diumenge 1 de juliol l’Arquebisbe Joan-Enric

va presidir l’Eucaristia dominical a la Basílica de Santa Maria de Valldeflors de Tremp i va administar el sagrament de la Confirmació a dotze joves de la Parròquia. Estava acompanyat pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Antoni Mateo, i pel Secretari general, Mn. David Codina. En el comentari de les lectures de la Paraula de Déu del diumenge, l’Ar-

La Catedral es va omplir per escoltar l’actuació de l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat.

quebisbe va subratllar la bellesa del Crist Vida Eterna, enviat al món perquè “tinguem vida, i vida abundant”. Per això reclama a Jaire que, davant la malaltia i posterior mort de la seva filla, “tingui fe i no tingui por”. Va remarcar com la dona que patia pèrdues de sang va quedar guarida només tocant-li el mantell, perquè la Vida fa fora la mort, la malaltia, el pecat i restaura la comunió amb Déu. També insistí que la noia tornada a la vida, amb el crit de “noia, aixeca’t!”, és representativa de la joventut que Crist i l’Església volen acollir i encaminar cap a la virtut i el bé. En aquest sentit, féu esment del Sínode de Bisbes de l’octubre vinent sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Per a concloure, recordà com Jesús s’ha fet benedic-


L’Arquebisbe demanà als joves confirmats que es mantinguin ferms en la pregària, l’Eucaristia dominical, la lectura de l’Evangeli i el servei generós al pròxim.

ció per a tota la humanitat i que aquells que reben el Baptisme i la Confirmació són també benedicció per al món. L’Esperit Sant Defensor els mantindrà sempre units a Jesucrist, sempre beneïts per Ell i alhora els farà instruments de Jesús i portadors de benedicció i de pau arreu on vagin. Al final de la celebració, la Parròquia els obsequià amb un portallapis amb la imatge de Santa Maria de Valldeflors, i l’Arquebisbe els regalà el Nou Testament, demanant-los que es mantinguin ferms en la pregària, l’Eucaristia dominical, la lectura de l’Evangeli i el servei generós al pròxim.

després del llarg hivern. Hi van participar uns tres-cents membres de la Trobada de Gent Gran del Ripollès, encapçalats pel President del Consell Comarcal, Joan Manso, i per l’Alcaldessa de Queralbs, Immaculada Constans. La Coral de Camprodon, que enguany celebra el trentè aniversari de la fundació, va fer una ofrena

musical a la Mare de Déu de Núria i va solemnitzar l’Eucaristia a la Basílica, presidida per Mn. Joan Perera, capellà custodi del Santuari, i concelebrada per Mn. Joaquim Cebrián, Rector de Ribes de Freser, i per Mn. Fermí Manteca, Rector de Torà. La vall del Llobregós (al municipi de Torà) està agermanada amb Núria (al

municipi de Queralbs) des de fa dos anys, amb motiu de compartir Sant Gil com a Patró. El dia de Sant Pere, un bon grup de toranesos s’uní a la celebració i festejaren plegats aquesta solemnitat, que té com a colofó la processó cap al llac cantant els Goigs de Sant Pere, i la benedicció de les pastures i de les farinetes i els panets que tot seguit s’ofereixen als pelegrins. També s’esqueia en aquestes dates l’aplec anual dels Amics de Núria, que enguany celebren els seixanta anys de la fundació i ho van voler commemorar amb una ofrena floral a la Mare de Déu.

APLEC DE SANT JOSEPMARIA A SANT JULIÀ DE LÒRIA Unes 160 persones assistiren l’1 de juliol a la celebració de l’Eucaristia amb motiu de l’Aplec de Sant Josepmaria a l’església de

APLEC DE SANT PERE A NÚRIA El 29 de juny es va celebrar a la vall de Núria el tradicional Aplec de Sant Pere, que commemora l’obertura del Santuari i dels pasturatges estivals

Un bon nombre de pelegrins va prendre part en l’Aplec de Sant Pere a Núria. Església d’Urgell

29


MISSA FUNERAL PER L’ETERN DESCANS DE LA GNA. MARIA JOSEFA SIMÓ I NOCES D’OR DE VIDA RELIGIOSA DE TRES GNES. DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL

D

issabte 30 de juny va tenir lloc a la Residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell la missa funeral per la Gna. Maria Josefa Simó Panadés, que va ser acomiadada a la terra després de llargs anys de vida religiosa entregada dins l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. L’Eucaristia exequial fou presidida per Mn. Manuel Pal i concelebrada per Mn. Lluís Miguel Sánchez, Mn. Jordi Miquel i Mn. Josep M. Solé; i hi assistí

Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra), presidida per Mn. Ignasi Font, Vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya i Andorra. Hi concelebraren Mn. Pepe Chisvert, Rector de la Parròquia, i Mn. Joaquim González Llanos, sacerdot de l’Opus Dei. 30

Església d’Urgell

la Superiora de la Comunitat, M. Tomasa Itoiz. D’altra banda, tres Germanes van celebrar el goig dels seus 50 anys de vida religiosa consagrada i fidel: la Gna. Rosario García Barrionuevo, vinculada a la comunitat de La Seu d’Urgell durant molts anys i que ara resideix a la comunitat de Cer vera; la Gna. Enedina Lorenzo HerMn. Ignasi Font, seguint els ensenyaments de les lectures proclamades, recordà que tots som fills estimats de Déu i que, per tant, tots estem cridats a la santedat, tal com ens recorda el Papa Francesc a “Gaudete et exsultate”, i com tan profundament

rero, palentina i resident a la comunitat de Santa Coloma d’Andorra la Vella; i la Gna. Neus Bajona Casals, de la comunitat

va viure i predicà Sant Josepmaria. Santedat que ens porta a donar-nos generosament als altres amb oblit d’un mateix. Finalment, es dirigí als joves per recordar-los, d’acord amb l’Evangeli d’aquell diumenge, les paraules de Jesús: “la

de La Seu d’Urgell, que van celebrar amb acció de gràcies el do de Déu de la seva vocació religiosa viscuda durant 50 anys. Fou una decisió bonica de les Germanes la de celebrar conjuntament la missa funeral i les noces d’or per mostrar que l’entrega i el lliurament d’una religiosa en els vots de l’obediència, pobresa i castedat, segons el carisma de la beata Anna Maria Janer, fundadora de l’Institut, perdura fins al final de la vida en aquest món i del traspàs a la vida eterna, on tots ens retrobarem en el Crist Senyor Ressuscitat que ha vençut la mort.

nena no està morta, sinó que dorm”. També ara els joves no estan morts, sinó que dormen, i nosaltres, amb Jesús, hem de despertar-los, explicà Mn. Font. I va finalitzar l’homilia recomanant-los que es demanin “Què vol Jesús de mi?” Després de l’Eucaristia


es veneraren les relíquies de Sant Josepmaria i, tot seguit, un centenar de persones s’aplegà als Prats del Gastó, a Fontaneda, on van compartir el dinar. Finalment, la Katarzyna, que és de Polònia, i el Josep Maria, de Tarragona, amenitzaren la “Festa del Vent”, amb cançons populars pirinenques interpretades amb l’acordió i el clarinet, mentre alguns nens feien volar estels.

CELEBRACIÓ DE COMIAT DELS ALUMNES DE 4t D’ESO DEL COL·LEGI MARE JANER Els alumnes que enguany acaben el cicle formatiu al Col·legi Mare Janer de Santa Coloma (Principat d’Andorra) van participar en una celebració eucarística en la cloenda i comiat de la seva formació a l’escola, que alguns han seguit des del cicle maternal. L’Eucaristía d’acció de

FESTA DE LA LLAR SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI

L’església parroquial de Sant Julià acollí l’Eucaristia amb motiu de l’Aplec de Sant Josepmaria.

gràcies es va celebrar el 28 de juny al bosc proper al col·legi, presidida pel Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. Hi van participar 67 alumnes de 4t d’ESO i bona part del professorat. A l’homilia, Mn. Chisvert va convidar els joves a ser valents per aconseguir els seus somnis. El cor de l’escola va ajudar a crear un ambient acollidor i familiar durant la celebració.

Segons la professora de Religió, Carolina Bassi, “va ser un moment per fer memòria del camí viscut. Enguany, tots aquests alumnes deixen l’escola per fer formació professional o batxillerat, i molts tenen al cor l’agraïment per les experiències i la sensació de vertigen i enyorament. Els professors els diem: “sigueu feliços, que allò que fareu configurarà el vostre ésser”“.

Una setantena d’alumnes de 4t d’ESO van participar a L’Eucaristía d’acció de gràcies pel final de la seva formació al Col·legi Mare Janer.

El 7 de juliol a la tarda, la Llar Santa Anna de Castell del Remei (Penelles) va celebrar la seva festa anyal de família que aplega els nois i adults allí acollits, així com els religiosos Franciscans de Creu Blanca que la regenten, els treballadors i familiars dels residents i molts voluntaris que regularment aporten participació i ajuda a la Llar. L’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat per Mn. Carles Albert Ospina, Rector del Castell del Remei, va presidir l’Eucaristia, que fou molt participada i al final es cantaren els goigs de la Mare de Déu del Remei i es féu una ofrena floral al monument que recorda la Fundació de la Llar i el seu Fundador, el Gmà. Isidoro Lezcano. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va destacar l’alegria cristiana que es rep quan es viu l’amor i el servei al pròxim. I això es pot experimentar a la Llar Santa Anna i a d’altres llocs, com al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, amb la pràctica de l’hospitalitat. Va demanar estar oberts, com el bon samarità, a l’estranger i al tolit, al qui ens necessiti, sense posar cap excusa o cap por. I remarcà que l’Evangeli de Sant Marc ens presenta en aquest diumenge el profetisme que no és comprès, tal com va viure Jesús a Natzaret. Ell oferia amor, guaria els malalts, perdonava i acollia tothom, i no el saberen Església d’Urgell

31


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A SALARDÚ

E

ls dies 3, 4 i 5 de juliol va tenir lloc a Salardú la reunió núm. 227 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona. Hi van assistir tots els Bisbes de Catalunya. 1. Els Bisbes van reflexionar àmpliament sobre la catequesi, el catecumenat i la confirmació, a partir de les explicacions que els donaren el Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC); el

director del SIC, Mn. Joan Maria Amich; el Delegat de catequesi de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Enric Termes; i el responsable del departament del catecumenat, Mn. Felip-Juli Rodríguez. 2. També van ponderar i dialogar sobre els treballs de la traducció al català de la tercera edició esmenada del Missal Romà, en temes d’especial rellevància que van presentar Mons. JoanEnric Vives i Mn. Joan Baburés, coordinadors de la

32

Església d’Urgell

Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL). 3. Mons. Francesc Pardo, encarregat de l’àmbit de la pastoral de joventut, presentà l’informe dels Delegats diocesans de Joventut sobre l’Aplec de l’Esperit, celebrat a Tortosa la passada Pentecosta, que va ser rebut molt positivament. També presentà una primera aproximació al document de treball per al proper Sínode sobre “els joves, la fe i el

discerniment vocacional”, que se celebrarà a Roma del 3 al 28 d’octubre, en el

qual hi participarà el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona. 4. Així mateix, es van revisar diverses qüestions relatives a la formació dels seminaristes i la formació permanent dels preveres, la pastoral vocacional, i el Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya. 5. Els Bisbes van tenir notícia de l’apropament d’alguns antics membres del Govern de la Generalitat i altres dirigents socials a


centres penitenciaris ubicats en territori català. Celebraren l’aplicació d’aquesta mesura legal i humanitària que, sens dubte, afavorirà el contacte amb les famílies d’aquests detinguts en presó preventiva. Així mateix, els Bisbes desitgen que es continuïn donant passos per part de tots els agents polítics i socials per tal que, com ja han manifestat repetidament, es pugui trobar una solució a l’actual situació que sigui justa i acceptable per a tothom, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú. I convidaren novament els cristians a pregar i ser constructors de pau i apòstols de reconciliació enmig de la societat catalana. 6. Els Bisbes posaren en valor que les diverses administracions públiques i també Càritas i altres entitats socials de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol hagin donat acolliment humanitari a refugiats i emigrants rescatats a la Mediterrània, així com també el recent conveni que l’Estat andorrà signà amb la Comunitat de Sant’Egidi per tal d’establir un corredor humanitari d’acollida de refugiats. En aquest sentit, volgueren fer-se ressò de la crida del Papa Francesc a estar oberts i a ser solidaris envers els qui fugen de la guerra i de situacions injustes.

reconèixer. Cal estimar i perseverar en el camí cristià, encara que no siguem ben compresos. La festa continuà després de l’Eucaristia amb un berenar compartit entre les famílies i els voluntaris, i posteriorment amb un espectacle de circ.

PELEGRINS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT VISITEN EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI El Santuari de la Mare de Déu del Remei, al Castell del Remei, acollí el 7 de juliol el pelegrinatge de 56 agents pastorals de la Parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, acompanyats pel Rector i Vicari general del Bisbat de Sant Feliu, Mn. Josep M. Domingo. En arribar, van ser acollits pel Rector del Santuari, Mn. Carles Albert Ospina. El pelegrinatge s’organitzà com a sortida de final de curs per donar gràcies a Déu als peus de la Mare de Déu del Remei, Patrona

Després de l’Eucaristia, la festa a la Llar Santa Anna continuà amb un berenar compartit entre les famílies i els voluntaris.

de la Plana d’Urgell, on després d’un matí contemplant les meravelles del Senyor a l’Estany d’Ivars van celebrar l’Eucaristia al Santuari. Van cantar la pregària i els goigs en honor a la Mare de Déu del Remei, tot demanant-li que sigui remei per a tots els nostres mals. Després van compartir un dinar de germanor al

restaurant del Castell del Remei, i abans de marxar van seguir una visita guiada pel celler i el paratge del Castell del Remei.

CAMPAMENTS DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA D’IVARS D’URGELL Del 28 de juny al 8 de juliol, l’Agrupament Escolta d’Ivars d’Urgell va dur a

Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya Una seixantena d’agents pastorals de la Parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat van pelegrinar al Santuari de la Mare de Déu del Remei. Església d’Urgell

33


l’Alcalde, Albert Batalla, a més d’una bona quantitat de fidels de la ciutat que van voler honrar el Sant Patró, a qui se li atribueix l’actual Catedral romànica del segle XII, joia del patrimoni català. A l’homilia, Mn. Ignasi va glossar la figura de Sant Ot com un gran Pastor d’Urgell, que va vetllar per dignificar el culte litúrgic d’Urgell i que es dedicà totalment als pobres i necessitats del seu temps. Ot fou fill dels comtes del Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. De primer, els pares el van dedicar a les lletres; Els escoltes de l’agrupament ivarsenc, recuperant forces després d’una llarga caminada fins al Santuari de Núria. després va canviar els lliterme els campaments de terme quan al davant dels litúrgica de Sant Ot, Patró bres per les armes durant final de curs, enguany a escoltes es va obrir la vall de la Parròquia i de la ciu- algun temps. Fou ordenat Castellar de n’Hug. Hi van de Núria, on cada racó del tat. Van concelebrar Mn. sacerdot pel Bisbe d’Urgell participar 115 escoltes, paisatge parla de fe, de Gabriel Casanovas, Mn. Guillem Arnau de Montfercaps (monitors) i cuineres, natura i de país. Pau Bellido, Mn. Agustí rer (1092-1095). Segons la i entre les activitats que A Núria van ser acollits Brescó, Mn. Jordi Gasch i documentació, consta que es van organitzar no van pel Rector del Santuari, Mn. Josep Maria Solé; i hi l’any 1087 era ardiaca de la faltar els jocs, les proves Mn. Joan Perera, que en van assistir diversos repre- Seu d’Urgell i és esmentat esportives, i els tallers tot moment va oferir tota sentants de la corporació com a Bisbe electe d’Urgell formatius, ja que es busca la seva col·laboració i municipal encapçalats per l’any 1095, quan el seu el creixement integral dels ajuda als escoltes, a més antecessor encainfants i adolescents. Així, d’exercir com un esplèndid ra tenia el càrrec entre els tallers es va fer amfitrió explicant-los la episcopal. S’ha de un sobre “els refugiats”, història del lloc, de Sant pensar que obtinen el qual es va treballar Gil, de la devoció a la Verge gué el beneplàcit aquesta realitat que vivim de Núria, i guiar-los en la del Bisbe sortint en la nostra societat, amb visita al cambril de la Mare i de la comunitat una reflexió ben profunda de Déu, on van cantar els canonical urgei raonada per part dels goigs i van pregar per tot llenca. Pel que escoltes més grans. l’Agrupament. es desprèn dels L’excursió per coronar el documents, hom pic del Puigmal, de 2.913 CELEBRACIÓ DE SANT creu que fou nometres, els va portar fins OT, PATRÓ DE LA SEU menat Bisbe l’any a un dels indrets més sig- D’URGELL 1097, ja que en un nificatius del nostre Bisbat document del 28 com és el Santuari de Núria. Dissabte 7 de juliol, de maig d’aquest Una activitat realitzada en Mn. Ignasi Navarri, Vicari any se l’esmendos dies, des de Queralbs general i Rector de la Parta com a “novi al Santuari, i després des ròquia de Sant Ot de La electi episcopi”, del Santuari al Puigmal Seu d’Urgell, va presidir i el 23 d’octubre i retorn a Queralbs. La a la Catedral la solemne ja se l’anomena La imatge de Sant Ot que es conserva al Museu Diocesà duresa de la ruta quedà celebració eucarística per presidí la celebració eucarística en la seva festivitat “urgellensis sedis ràpidament en un segon commemorar la festivitat litúrgica. episcopo”. 34

Església d’Urgell


FESTA DE SANT CRISTÒFOL ARREU DEL BISBAT

A

rreu de la Diòcesi d’Urgell, el diumenge 8 de juliol, a prop de la festa litúrgica de Sant Cristòfol (el dimarts dia 10), va tenir lloc la tradicional benedicció de vehicles i mitjans de transport.

travessar un perillós gual portant-los sobre les seves espatlles. Vivia sol al bosc de la vora i es deia Reprobus. Altres tradicions, però, situen el lloc a Lícia. La llegenda afirma que en una ocasió va ajudar

els pecats de tot el món, i després d’això va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. El nom de Cristòfol (del grec Χριστωφορος, Christóforos, “portador de Crist”) li vindria d’aquest fet.

El Bisbe Ot intentà mantenir un equilibri entre els poders polític i eclesiàstic, tasca en la qual destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I del Pallars Jussà i Ermengol V d’Urgell. Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d’altres, entre les quals sobresurt la Catedral d’Urgell. Es conserva la carta amb què es va dirigir als seus fidels, atorgant abundoses indulgències a tots els qui amb llurs donatius anuals contribuïssin a refer la Catedral “quasi esberlada” (“pene fracta”). Morí el 7 de juliol de 1122 i el seu successor, Pere Berenguer, en demanà la canonització. En acabar l’Eucaristia es va repartir a l’exterior coca i vi als assistents per compartir una estona de germanor, i l’Ajuntament va oferir la tradicional ballada de sardanes que enguany, per la pluja, va tenir lloc als porxos de davant la Catedral.

PELEGRINATGE A LIÈBANA DELS JOVES D’URGELL

La tradició catòlica descriu qui després seria Sant Cristòfol com un gegant cananeu que abans de la seva conversió al cristianisme ajudava els viatgers a

un xiquet a travessar el riu. Sorprès pel pes de l’infant, major a cada pas que feia, el nen, que era Jesús, li va dir que era perquè portava sobre la seva esquena

La llegenda, considerada apòcrifa des d’antic, continua essent popular, i per haver portat el Nen Jesús se’l reconeix com a Sant Patró dels xofers i conductors.

Des del 30 de juny fins a l’11 de juliol, un grup de joves d’ESO que formen part dels grups TXt d’Urgell van participar en el pelegrinatge al Monestir de Sant Toribio de Liébana, seguint un tram del Camí de Sant Jaume, organitzat per la Delegació diocesana de Joventut. Els joves, acompanyats pel Delegat de Joventut, Lluís Plana, i tres monitors de suport, van viure aquesta experiència amb bons Església d’Urgell

35


Els participants en el pelegrinatge a Liébana, davant la “Porta del Perdó” del Monestir de Sant Toribio.

ànims malgrat l’esforç físic que van haver de fer des que van sortir de Bilbao el diumenge 30 de juny. Van recórrer més de 300 quilòmetres, dormint als albergs que van trobar al camí, o fent acampada, com va ser el cas a Santander, i en alguna jornada, com els va passar a Castro Urdiales, acollits a les dependència de la Parròquia. El dimecres 11 de juliol arribaren a Sant Toribio de Liébana, on van ser rebuts i acompanyats per membres de la petita comunitat franciscana que hi viu. Van participar a la Eucaristia presidida per la Vera Creu o Lignum Crucis, el fragment més gran conservat, segons la tradició, de la creu de Crist. Aquesta tradició també la relaciona amb l’origen del Monestir, però el més versemblant és que fos portada al mateix temps que les restes de Sant Toribio d’Astorga, al voltant del segle VIII. Segons el P. Sandoval, cronista de l’orde benedictí, aquesta relíquia correspon 36

Església d’Urgell

“al braç esquerre de la Santa Creu, que la reina Elena (mare de l’emperador Constantí, al segle IV) va deixar a Jerusalem quan va descobrir les creus de Crist i els lladres. Està serrat i posat en mode de Creu, de manera que resta sencer el forat sagrat on van clavar la mà de Crist”. Els pelegrins també van veure imatges il·lustrades del “Beatus de Liébana”, incunable que palesa la connexió que té el Bisbat d’Urgell amb Liébana. Amb moltes experiències acumulades, dificultats superades, i vivències de germanor i pregària com-

partides, els joves i els monitors van tornar cap a Urgell amb el convenciment que tot el viscut en aquest pelegrinatge els ajudarà a créixer com a persones i com a cristians.

NOU EQUIP DE FORMADORS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ DE CATALUNYA L’Arquebisbe metropolità de Tarragona i els Bisbes de les sis Diòcesis sufragànies de la Província Eclesiàstica Tarraconense (que comprèn les Diòcesis de Tarragona, Girona, Llei-

da, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic) van nomenar per tres anys el nou equip de formadors del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), que estarà format per Mn. Javier Vilanova Pellisa, com a Rector, Mn. Gabriel Casanovas Vila, com a Vicerector, i Mn. Jaume Gené Nolla, com a Director espiritual. El Bisbe delegat per a acompanyar el Seminari continuarà essent Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Mn. Javier Vilanova Pellisa (La Fatarella - Tarragona, 1973) és prevere del Bisbat de Tortosa des de 1998, Rector del Seminari diocesà de Tortosa, Delegat diocesà de Catequesi i de Pastoral Vocacional, Membre del Consell Presbiteral i Rector de les Parròquies d’Alfara de Carles i del Sagrat Cor de Jesús de la Raval de Cristo (Roquetes). Des de feia dos anys era el Director espiritual del SMI. És Missioner de la Misericòrdia per nomenament del Papa Francesc.

Mn. Gabriel Casanovas, Mn. Javier Vilanova i Mn. Jaume Gené (d’esquerra a dreta) conformen el nou equip de formadors del SMI.


Mn. Gabriel Casanovas Vila (Rubí - Barcelona, 1978) és prevere del Bisbat d’Urgell des de 2016, Vicerector del Seminari diocesà d’Urgell i Subdelegat diocesà de Joventut. És mestre d’educació especial, i està cursant el grau en Història, Arqueologia i Arts cristianes a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona. És membre del Secretariat del Consell Presbiteral i prevere adscrit a la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. Mn. Jaume Gené Nolla (Vinyols i Els Arcs - Tarragona, 1972) és prevere de l’Arquebisbat de Tarragona des de 1999, recentment nomenat nou Rector del Seminari de Tarragona. És llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i Batxiller en Música Sacra pel Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. Va ser Rector del Seminari Menor de Tarragona i actualment és Arxiprest, membre del Consell Presbiteral i responsable de les Parròquies d’Altafulla i de Vespella, la Nou i la Riera de Gaià. És Missioner de la Misericòrdia per nomenament del Papa Francesc.

VISITA AL COPRÍNCEP DELS PARTICIPANTS A L’ARTCAMP L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 10 de juliol al Palau Episcopal els participants a la desena edició de la trobada internacional d’artistes Artcamp Andorra, organitzada a Ordino per la Comis-

Mons. Vives, amb la delegació dels participants a la trobada Artcamp, a l’escalinata principal del Palau Episcopal.

sió Nacional andorrana per a la UNESCO del 9 al 21 de juliol amb el títol “Colors per al planeta”. Els acompanyà la Ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, Maria Ubach; el President de l’entitat organitzadora, Josep Dallerès; el Secretari general de la mateixa entitat, Jean-Michel Armengol; i l’especialista en mediació, Ramon Tena, que dirigirà els tallers sobre aquest tema organitzats durant la trobada. L’objectiu de la trobada, que es porta a terme seguint l’aplicació del conveni de la UNESCO sobre la diversitat cultural, és promoure el diàleg intercultural entre els artistes, arribats d’arreu del món, i, en alguns casos, de llocs on es viuen conflictes armats. Durant la recepció a Palau, Mons. Vives els va parlar de la bellesa que salva el món i del valor d’aplicar els talents en el

llenguatge de comunicació més universal com és l’art. També va fer una aproximació a la història del Principat i va encoratjar els artistes a viure l’art com el llenguatge universal que és, donant-se a ells mateixos com un regal per als altres. Posteriorment, els artistes i els seus acompanyants van poder seguir una visita guiada al Museu Diocesà d’Urgell i al Conjunt Catedralici.

CÀRITAS ANDORRANA CEDEIX UN PIS PER A L’ACOLLIDA DE REFUGIATS El President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, i el Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior d’Andorra, Xavier Espot, van signar el 10 de juliol un conveni de col·laboració amb l’objectiu de donar cobertura a les necessitats d’habitatge d’algunes persones o famílies en situació de vulnerabilitat,

El Ministre Xavier Espot (esquerra) i el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, en el moment de signar el conveni de col·laboració. / Foto: ANA. Església d’Urgell

37


Els Petits Cantors d’Andorra van interpretar un programa força variat a l’església de Sant Pere d’El Pas de la Casa.

en risc d’exclusió social o que presentin qualsevol altra necessitat social. D’aquesta manera, Càritas Andorrana cedeix un habitatge al Govern per a finalitats socials. Aquest pis podrà ser destinat com a habitatge per als futurs refugiats que acollirà Andorra. Té una superfície de trenta metres quadrats i gaudeix d’unes condicions òptimes d’habitabilitat per a una família.

ter), “El cant dels ocells” (P. Casals), “Al·leluia” (L. Cohen), i “Bohemian Rapsody” (F. Mercury), entre d’altres. La riquesa d’estils i compositors permeteren al públic apreciar la qualitat tècnica i musical dels Petits Cantors, i encara de manera més precisa en aquells qui foren solistes en algunes de les interpretacions. El concert dels Petits Cantors a El Pas de la Casa ha

tancat la gira d’actuacions que els ha dut a França i al País Basc i, al mateix temps, ha estat part de les activitats d’estiu “Encamp, en clau de llum”, organitzades pel Comú de la Parròquia.

VISITA DE LA JUNTA DE LA FUNDACIÓ PERSONA I DEMOCRÀCIA Dissabte 14 de juliol, els membres de la junta de la Fundació Persona i

Democràcia, encapçalats pel Vicepresident, Jordi Miró i Meix, van visitar Mons. Joan-Enric Vives al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell,. La Fundació Persona i Democràcia va néixer a partir d’uns principis filosòfics i polítics orientadors basats en l’humanisme cristià i el personalisme, una profunda convicció democràtica, la justícia social i les arrels culturals i nacionals de Catalunya, i està integrada per persones vinculades a l’humanisme cristià, en la línia doctrinal de compromís i de servei establerta per la Doctrina Social de l’Església, i el catalanisme.

TROBADA AMB LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP A TARTERA El 14 de juliol, coincidint amb la clausura de la primera tanda d’exercicis espirituals de les Germanes

CONCERT DELS PETITS CANTORS D’ANDORRA AL PAS DE LA CASA Dissabte 7 de juliol a la nit, l’església de Sant Pere d’El Pas de la Casa acollí un concert dels Petits Cantors d’Andorra, dirigits per Catherine Metayer i amb l’acompanyament de la pianista Harmony Perdu Alloy. Interpretaren obres com la “Missa ad majorem Dei gloriam” (A. Campra), “Stabat mater” (G. Pergolesi), l’ària “Voi que sapete” (W. A. Mozart), “Trisch Trasch Polka” (J. Strauss), “I will sing with the spirit” (J. Rut38

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal els membres de la junta de la Fundació Persona i Democràcia.


L’Arquebisbe Joan-Enric, amb Mn. Enric Bonet i la comunitat de Germanes Carmelites de Sant Josep, a la capella de la Casa de la Immaculada de Tartera.

Carmelites de Sant Josep a la Casa de la Immaculada de Tartera (Prats i Sansor, Cerdanya), l’Arquebisbe d’Urgell va visitar-les i pogué saludar la M. Ascensión Ortega, Superiora general de les Carmelites de Sant Josep, que també hi havia participat. Celebrà l’Eucaristia i compartí un esmorzar amb tota la comunitat. A l’Eucaristia concelebrà el capellà de la Residència de la Immaculada, Mn. Enric Bonet. A l’homilia, Mons. Vives els parlà del valor de la vocació del profeta Isaïes, que s’ofereix del tot a Déu després d’una visió al Temple, meravellat de la santedat de Déu. I també destacà com l’Evangeli reclama que reconeguem Jesús el Crist davant dels homes, i així Ell ens reconeixerà davant del Pare del cel. Ser deixeble és seguir el Crist aprenent cada dia a donar-ho tot i a donar-se del tot, estant disponible per a tot. Aquest ha de ser el fruit que ens emportem dels exercicis espirituals,

quan ens abandonem a la misericòrdia de Déu, sense reservar-nos res. Dos dies després, el 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia que aplegà les Religioses de la Comunitat de Carmelites de Sant Josep de la Residència de la Immaculada i molts devots d’Alp i altres llocs de Cerdanya. Concelebrà Mn. Enric Bonet. Fou una celebració jo-

iosa i emotiva, al final de la qual foren beneïts els escapularis que es distribuïren als devots, perquè els protegís i remarqués la seva filiació de Maria, Mare de l’Església des de la Creu del Senyor. L’Arquebisbe comentà la lectura que parla de la visió del profeta Elies de l’arribada de la fecunditat de la pluja després de la gran secada, a través d’un petit núvol sobre el mar, que fa referència a Maria que ens porta la pluja de la salvació que ve pel Crist. I encara amb la segona lectura, parlant de l’Encarnació de Jesús, “nascut d’una dona sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei”, fent possible amb el sí alliberador i compromès, l’arribada de la Pau de Crist a tota la humanitat caiguda. L’Arquebisbe remarcà l’ideal dels carmelitans de “viure en obsequi de Jesucrist”, que les Religioses Carmelites de Sant Josep i tots els devots de la Mare de Déu del Carme podem i

hem de viure, adaptant-lo als nostres compromisos i situacions personals. Pregaren també pels mariners i la gent vinculada al mar, així com per tots els carmelitans d’arreu del món, i les necessitats de les nostres famílies. Un esmorzar de xocolata amb coca preparada per les Germanes posà alegria i amaní la conversa entre tots els fidels, la comunitat, el mossèn i l’Arquebisbe.

TROBADA DELS EQUIPS DIRECTIUS DE LES OBRES EDUCATIVES MARISTES Els equips directius de les obres educatives maristes van mantenir els dies 2 i 3 de juliol al Monestir de les Avellanes la trobada anual que, segons la tradició, tanca el curs de manera oficial i en la qual es presenten tant les línies de treball com els objectius i els nous equips de les escoles i les obres socials que començaran a funcionar a partir del curs vinent.

Els equips directius de les obres educatives maristes van mantenir la reunió de final de curs al Monestir de les Avellanes. Església d’Urgell

39


L’esplai parroquial La Freixa de Penelles ha pogut recuperar enguany la sortida de colònies de final de curs.

Durant aquests dos dies, han pogut conéixer a fons el projecte d’innovació educativa “Maristes Xarxa Innovació”: s’ha presentat el procés fet fins ara i s’ha dibuixat el camí que se seguirà els cursos vinents. Es tracta d’un procés que centra l’atenció en dos aspectes: fer central l’aprenentatge i construir una xarxa intel·ligent d’innovació. A la trobada va participar Miquel Àngel Comas, mestre, investigador, expert en innovació en estructures educatives i una de les persones encarregades d’implantar aquest procés d’innovació. Comas va destacar el potencial del projecte “Maristes Xarxa Innovació” i va instar els equips directius dels centres a generar confiança i identificar talents. De manera paral·lela, els equips de les obres socials van treballar en un nou programari per millorar la gestió de les obres educatives. L’equip de Pastoral va fer dues presentacions: el lema per al curs vinent, “Canvia”, una interpel·lació a ser agents de canvi en les nostres realitats; i el Pla de Formació 40

Església d’Urgell

dels Animadors Maristes, un horitzó engrescador amb les línies mestres del que ha de ser la formació dels monitors dels nostres moviments juvenils. La trobada també va servir per difondre altres documents i plans d’actuació que proposen eines força útils per a l’acompanyament d’infants i joves en totes les seves dimensions, un dels trets essencials de la missió marista.

COLÒNIES DE L’ESPLAI LA FREIXA A SALGAR L’esplai parroquial La Freixa de Penelles va organitzar del 9 al 14 de juliol l’estada de colònies de final de curs, enguany a la població de Salgar. Feia alguns anys que no es podia fer aquesta sortida a l’estiu, per diferents motius, però, coincidint amb el vintè aniversari de l’esplai, un dels objectius que tots els que hi formen part es van proposar a principi d’any fou que aquest estiu es faria tot el possible per tornar a gaudir d’uns dies de colònies. I així ha estat: hi va participar una trentena d’infants, acompanyats de sis monitors i una cuinera,

que van dedicar part dels seus dies de vacances a fer possible el somni de recuperar les colònies d’estiu. Els nens i nenes que hi van prendre part, vinguts de Penelles però també d’altres pobles propers, van participar en tallers, excursions, vetllades, cants i moments de jocs i piscina per fer del seu estiu també un moment per a créixer en actituds, valors i responsabilitats i fer nous amics. El darrer dia va tenir lloc, com a celebració final, una missa preparada pel grup de monitors i infants amb la col·laboració del Grup de la Fe de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), que es van fer presents amb els seus cants i el seu caliu més pastoral i evangelitzador. Mn. Jaume Mayoral va parlar en la celebració de la importància que tenen les colònies per reforçar la feina de tot l’any als esplais, i també del goig que feia el Santuari de Salgar ple d’infants i de les seves famílies, que donaven gràcies perquè tot havia anat molt bé.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME A LA SEU Dilluns 16 de juliol va tenir lloc la tradicional missa de la Mare de Déu del Carme davant el mural que li és dedicat a la plaça del Carme de La Seu d’Urgell, on hi havia hagut un convent carmelità. La missa fou presidida pel Rector de la Parròquia de Sant Ot i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada per Mn. Jordi Miquel i Mn Xavier Parés. A l’homilia, Mn. Navarri va glossar la importància de la devoció a la Mare de Déu i remarcà com, un any més, el poble es posava sota els peus de la Mare de Déu per agrair el que rebem de la seva mà i suplicar-li que ens porti cap al seu Fill i vessi les seves gràcies. Mn. Ignasi subratllà com tota la vida cristiana consisteix en una pujada al Carmel i estar amb Maria perquè Ella ens portarà segur al seu Fill. Al final de la celebració es cantaren els goigs de la Mare de Déu del Carme i es repartí coca i vi entre tots els devots.

Un bon nombre de fidels participà en l’Eucaristia a llaor de la Mare de Déu del Carme a la plaça que li és dedicada a La Seu.


EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS PREVERES D’URGELL Dilluns 16 de juliol va començar una de les dues setmanes d’exercicis espirituals que el Bisbat d’Urgell organitza cada any per als preveres diocesans. Aquest cop van tenir lloc al Seminari diocesà d’Urgell, dirigits per Mn. Javier Vilanova, Rector del Seminari de Tortosa i recentment nomenat Rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI). Hi assistí una vintena de sacerdots En la primera sessió s’hi va fer present l’Arquebisbe Joan-Enric per donar la benvinguda als exercitants i a Mn. Vilanova. Al seu parlament informà també de l’estat de salut d’alguns preveres, d’algunes notícies diocesanes i anuncià el nomenament de Mn. Gabriel Casanovas com a Rector del Seminari diocesà d’Urgell i Vicerector del SMI. També el darrer dia, divendres dia 20, s’hi féu present l’Arquebisbe d’Urgell per presidir la celebració de l’Eucaristia a la capella del Seminari diocesà. Hi van concelebrar els preveres exercitants, a més dels que resideixen a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell: Mn. Lluís Baro i Mn. Lluís Rourera. A l’homilia, Mons. Vives va subratllar com la nova visió del prevere que emergeix del Concili Vaticà II, amb la “Presbyterorum ordinis” i “Optatam totius”, així com la nova ratio “El do de la vocació presbiteral”, insisteixen a

Una celebració eucarística a la capella del Seminari diocesà clogué el primer torn d’exercicis espirituals per als preveres d’Urgell.

mostrar com la formació del prevere ha de ser continuada al llarg de tota la seva vida perquè mai no estem prou formats del tot i sempre podem millorar en el nostre seguiment de Crist. I va demanar que els fruits dels exercicis es notin en la vida apostòlica dels preveres, tot agraint el que Mn. Javier Vilanova havia aportat amb la seva predicació. Aquest primer torn d’exercicis es va cloure amb un dinar de germanor a la residència del Seminari diocesà, durant el qual els preveres van felicitar l’Arquebisbe Joan-Enric pel seu aniversari el dia 24 de

juliol, amb unes paraules que li va adreçar en nom de tots els presents el Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, i amb un fragment del poema “Canigó”, de Mn. Cinto Verdaguer, recitat per Mn. Jordi Gasch, que l’Arquebisbe agraí molt.

COLÒNIES D’ESTIU PER ALS INFANTS D’AGRAMUNT, BELLVÍS I GUISSONA Del 2 al 15 de juliol la casa de colònies a Bastanist acollí els infants dels esplais Sió (Agramunt), Xino Xano (Bellvís) i Doll (Guissona). Han estat 14

dies intensos, ocupats i, alhora, agraïts. El torn de colònies a Bastanist ha estat una oferta positiva, formativa i de sana convivència: es cuida el cos i es treballa l’esperit; hi ha activitats lúdiques, físiques i d’esforç, i moments de relax, de saber ocupar el temps en activitats més personals, ja sigui per escriure a casa o per fer una reflexió del dia, jugar o, simplement, estant assegut al costat d’un altre sota l’ombra d’un arbre o parant el sol després d’un bon bany al riu. Però, també, hi ha moments per al silenci i la pregària amb un gran esperit de recolliment. La jornada s’acaba sempre asserenant el cos i relaxant l’esperit. En el curs d’aquestes colònies s’hi féu present el gerent de la Fundació Pere Tarrés, Oriol Pujol. Restaren gravades les seves paraules dirigides a infants, monitors i encarregat de la intendència: “heu d’estar molt agraïts a Jesús, que us brinda l’oportunitat d’aquestes colònies; als pares, que us han inscrit

Una bona colla d’infants d’Agramunt, Bellvís i Guissona van compartir dues setmanes de colònies a Bastanist. Església d’Urgell

41


confiant en els monitors que teniu; i a la natura que us envolta”. En finalitzar l’estada, volem dedicar un agraïment molt especial a la Mare de Déu de Bastanist. Hem gaudit tots de salut. Cap malalt ni cap accidentat (fora d’algun cop o un petit embenat). Hem assolit tot el programa previst; el temps, tot i algun ruixat, més aviat a la nit, no ha destorbat cap activitat. Que ara, l’esperit allà viscut, continuï dins la llar: treball, esforç, ocupació i moments de silenci, de quietud, de revisió i de pregària.

PELEGRINATGE A NÚRIA DE L’EQUIP DOCENT DE L’ESCOLA MARE JANER Els professors i l’equip directiu de l’escola Mare Janer de Santa Coloma (Andorra la Vella), van realitzar un pelegrinatge de convivència l’11 de juliol al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat d’Urgell, on

van ser rebuts pel capellà custodi, Mn. Joan Perera. Van poder visitar el Santuari, el cambril de la Mare de Déu i els bellíssims llocs de l’entorn, i hi van pregar per un bon treball docent en el proper curs 2018-2019.

CURS PER A AGENTS DE PASTORAL DE FAMÍLIA I VIDA SOBRE “HUMANAE VITAE” “Humanae vitae a cinquanta anys vista. El do de la procreació” va ser el tema que s’abordà aquest any en el curs de formació per a agents de Pastoral de Família i Vida, els dies 12 al 15 de juliol a Guadarrama (Madrid), organitzat per la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida, dins de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Espanyola. Hi van participar diversos membres de la Delegació d’Urgell. El curs es va plantejar quatre objectius: conèixer

El curs de formació per a agents de Pastoral de Família i Vida va examinar la vigència i projecció actual de l’Encíclica “Humanae vitae”.

l’humus cultural que va donar origen a la promulgació de l’Encíclica “Humanae vitae”, del beat Pau VI; examinar els continguts fonamentals de l’Encíclica i la seva recepció eclesial i social; estudiar el desenvolupament dels mètodes de reconeixement natural de la fertilitat humana en el context de l’educació afectiva i sexual; i conèixer les perspectives futures a partir de l’Encíclica “Humanae vitae” després “Familiaris consortio”, de Sant Joan Pau II, i d’“Amoris laetitia”, del Papa Francesc.

Els professors i l’equip directiu de l’escola Mare Janer de Santa Coloma van compartir un dia de convivència a Núria.

42

Església d’Urgell

TROBADA DE FINAL DE CURS DEL SIMCOS A NÚRIA Els Delegats de Mitjans de Comunicació Social de les Diòcesis Catalanes, aplegats en el Secretariat SIMCOS, van celebrar el dimecres 18 de juliol la darrera reunió del curs, en una jornada de convivència presidida pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria, on van ser acollits pel capellà custodi del Santuari, Mn. Joan Perera. Van establir el calendari de treball per al curs vinent i es va dur a terme la darrera sessió de formació de Delegats, en la qual Mn. Joan Bajo, Coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS) i Delegat de Pastoral de la Salut a Tortosa, va tractar en profunditat el tema de l’eutanàsia. Acompanyats per Mn. Perera, van poder recórrer plegats abans de dinar el Via Crucis que segueix el camí del Pic de l’Àliga. A la tarda, després de la reunió de treball van participar


L’Arquebisbe Joan-Enric va participar a la trobada de grups de Vida Creixent del Pirineu. Els Delegats de Mitjans de Comunicació Social de les Diòcesis catalanes van celebrar la darrera reunió del curs a la vall de Núria.

de l’Eucaristia presidida pel Bisbe Salvador i concelebrada per Mn. Perera i Mn. Bajo; i posteriorment, després de sopar a l’hotel, es van aplegar a la Sala de l’Estatut per assistir a la projecció de la pel·lícula “Derecho a morir” (“Right to Die”), dirigida per Paul Wendkos l’any 1987, amb Raquel Welch i Michael Gross en els papers principals.

coca. Les seves interpretacions, de gran qualitat tècnica, van ser seguides amb interès pel públic que va omplir la Catedral. Després d’aquesta actuació, l’endemà en van fer una altra a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, on van ser acollits per l’Arxiprest, Mn. Ramón Sàrries, i on també van congregar un nombrós públic.

Des de fa 81 anys la coral anima els oficis dominicals i les grans celebracions a la Catedral de Tolosa i també a d’altres poblacions de la rodalia. També fan concerts a hospitals i llars d’avis, participen en accions caritatives de suport als cristians d’orient o a hospitals de campanya, així com a les Germanetes dels Pobres. Fundat el 1936 com a cor de nois, l’any 2009 va obrir les portes per incorporar-hi també noies.

TROBADA DELS GRUPS DE VIDA CREIXENT DEL PIRINEU Aprofitant l’estada a La Seu d’Urgell del President del Moviment de gent gran Vida Creixent a Catalunya, Sergi Òliba, i la seva esposa, la Presidenta diocesana, Maria Carme Ribes, d’Andorra, va convidar diversos grups de del Pirineu i Andorra a una trobada de reflexió i amistat a la Residència de la

CONCERT A LA CATEDRAL D’URGELL DEL COR DELS PETITS CANTORS DE LA CATEDRAL DE TOLOSA El Cor dels Petits Cantors de la Catedral de Saint-Étienne de Tolosa de Llenguadoc va oferir un concert a la Catedral de Santa Maria d’Urgell el vespre del 17 de juliol, interpretant motets, madrigals i altres peces corals clàssiques. En arribar a la Catedral, els joves cantaires van ser acollits pel Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, que després del concert els va obsequiar amb un tast de

L’actuació del Cor dels Petits Cantors de la Catedral de Saint-Étienne de Tolosa de Llenguadoc va congregar un nombrós públic a la Catedral d’Urgell. Església d’Urgell

43


Sagrada Família d’Urgell el dia 19 de juliol. Hi va poder participar l’Arquebisbe Joan-Enric, algunes religioses, i una vintena llarga de membres de diversos grups del Moviment Vida Creixent, amb el Consiliari diocesà, Mn. Manuel Pal. Van compartir una breu exposició de Mn. Pal sobre els principals arguments del recent document del Papa Francesc “Gaudete et exsultate” (“Alegreu-vosen i celebreu-ho”) sobre la santedat, i l’explicació de Sergi Òliba sobre el temari que serà objecte de reflexió el curs 201819 per tots els equips del Moviment, i que ha preparat de forma molt sintètica i suggeridora el P. Jesús Renau, SJ. El temari tracta sobre “Testimonis de Jesucrist en el segle XX”, amb 11 testimonis cristians molt ferms, com ara Sant Joan XXIII, Santa Joana Beretta, Teilhard de Chardin, Antoni Gaudí, Cristina Kaufmann i Rosa Deulofeu, entre d’altres.). Una pregària i un berenar van cloure una trobada ben profitosa i joiosa.

COLÒNIES DE GRUPS TXT A BASTANIST Els dies 16 al 22 de juliol va tenir lloc a Bastanist un torn de colònies organitzat per la Delegació de Joventut del Bisbat, en el qual va participar una vintena de joves dels grups TXt de les Parròquies de Balaguer, La Seu d’Urgell i Martinet i del Principat d’Andorra. Els acompanyaren com a monitors el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, amb Bernat Montoya i David Pérez, a més del diaca Mn. Josep Montoya i la seva esposa, Conxita Salvadó, com a cuiners i intendents. També s’hi féu present durant part de l’estada Mn. Gabriel Casanovas. El dissabte 21 de juliol reberen la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric, que va presidir la celebració de l’Eucaristia prèviament preparada pels joves. D’una forma didàctica, l’Arquebisbe els va guiar en la celebració de la fe tot explicant-los catequèticament els signes litúrgics de

Mons. Vives es féu present al torn de colònies dels grups TXt a Bastanist i presidí l’Eucaristia en la qual es lliurà el fulard a quatre joves.

44

Església d’Urgell

XXV TROBADA AL MONESTIR DE GUALTER (BARONIA DE RIALB)

D

issabte 21 de juliol va tenir lloc la XXV Trobada al Monestir de Santa Maria de Gualter. L’acte central de la jornada va ser la celebració de l’Eucaristia, presidida en aquesta

Dolors Caelles, així com el Diputat i Alcalde de Penelles, Eloi Bergós. A l’homilia, Mons. Vives volgué destacar el valor de l’església de Santa Maria de Gualter que fou

ocasió per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny, Rector de la Parròquia; Mn. Jaume Mayoral, Mn. Àngel Saball, Mn. David Codina i Mn. Josep Caba, diaca. Hi assistí l’Alcalde de la Baronia de Rialb, Antoni Reig, i la Regidora i Presidenta de l’Associació d’Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter,

destruïda a la Guerra Civil de 1936, i que des de fa 25 anys, gràcies al treball incansable dels Amics del Monestir, i de la bona collaboració entre el Bisbat d’Urgell i l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, està sent restaurada progressivament. L’Arquebisbe va glossar les lectures de la Paraula de Déu proclamades en aquell diumenge,

l’Eucaristia; i a l’homilia va glossar la importància de la lectura de Sant Pau (1 Corintis 13), que és un cant a l’amor cristià. Mons. Vives va animar els joves a saber agrair els dies que han pogut passar de coneixement mutu, d’amor a la naturalesa en el paisatge incomparable de Bastanist,

i d’aprofundiment en la pròpia fe personal i en el seguiment a Jesús, des dels grups d’amistat. També va explicar el passatge evangèlic (Lc 6,27-38) on Jesús demana que estimem els enemics i dóna tres concrecions d’aquest manament, totes elles positives: feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu


especialment la segona lectura de Sant Pau als Efesis, que destacava com Jesús ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat reconciliada, centrada en Ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Mons. Vives demanà que el Monestir de Santa Maria de Gualter sigui signe d’aquesta reconciliació i pau que el Senyor Jesús ens porta i ens faci recordar totes les víctimes de la incivil guerra que omplí de destrucció el nostre país l’any 1936. I recomanà als fidels que sapiguem fer de Gualter un memorial de

pau perquè la destrucció i la violència no siguin triomfadores. A l’Eucaristia es pregà especialment per la pau i es tingué un record pels membres de l’Associació d’Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter traspassats el darrer any, especialment pel Sr. Melitón Capdevila; i acabada la celebració, l’Alcalde agraí la presència de l’Arquebisbe i la junta de l’Associació volgué nomenar-lo membre d’honor, tot imposant-li un fulard commemoratiu de la trobada. Els cants de la celebració foren acompanyats per la Banda Municipal de

pels qui us ofenen. També l’Arquebisbe va subratllar com a les religions hi ha una regla d’or: “No facis als altres allò que no vulguis que els altres et facin a tu”. Jesús la formula en positiu: “Tracteu els altres tal com voleu que us tractin” (Lc 6,31). Aquesta regla d’or és el fonament de tota la moral cristiana, de l’acció

Lleida, que al final de la Missa va oferir un concert als feligresos. També en la posterior vetllada cultural, i amb la presència de l’autor, es va presentar el llibre “Viatge universal pel Pirineu”, escrit per Joan

del cristià. Al final de la Missa va tenir lloc el lliurament a quatre joves del fulard que els acredita com a membres compromesos dels grups TXt del Bisbat d’Urgell, i, de la seva banda, tots quatre van manifestar el seu compromís TXt davant els companys i de Mons. Vives.

Obiols, de La Seu d’Urgell, i després d’un senzill sopar d’entrepans a l’aire lliure i amb gran germanor, tingué lloc el tradicional concert d’havaneres a càrrec del grup Port Bo de Calella de Palafrugell.

FESTA DE SANT JAUME A LA SEU D’URGELL L’Arquebisbe Joan-Enric Vives presidí la celebració de la solemnitat de Sant Jaume a l’església de la Missió de La Seu d’Urgell, acompanyat de Mn. David Codina i de Mn. Gabriel Casanovas, dels seminaristes i dels fidels que van

voler celebrar la festa del Patró de tots els pobles d’Espanya. Remarcà a l’homilia el valor d’agrair la fe rebuda dels apòstols, i de Jaume, que segons la tradició fou, amb Pau, el primer que va sembrar la fe al nostre país, amb tantes belles tradicions del seu pas per Lleida fins a Compostel·la, on hi Església d’Urgell

45


NOMENAMENTS A LA DIÒCESI D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell ha fet pública la següent previsió de nomenaments: NOMENAMENTS NO PARROQUIALS: M.I. Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Canonge de la S.E. Catedral de Santa Maria d’Urgell. Continua com a Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Delegat diocesà de Catequesi, Director de l’Escola Diocesana de Formació permanent i Rector d’Encamp. Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Rector del Seminari diocesà d’Urgell. Continua com a Subdelegat diocesà de Joventut i prevere adscrit a la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. NOMENAMENTS PARROQUIALS: Mn. Antoni Ballester i Díaz, Rector de les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Seró i Sant Pere de Tudela. Continua de Rector d’Artesa de Segre i dels altres pobles que fins ara té encomanats. Mn. Josep Maria Aresté i Miret, Administrador parroquial de les Parròquies de Sant Joan Baptista de Térmens i Santa Maria de Menàrguens. Continua d’Administrador parroquial de Bellvís, El Poal i Els Arcs. Mn. Pere Morales i Moreno, Rector de les Parròquies de Sant Julià d’Age; Sant Esteve de Guils de Cerdanya; Sant Esteve de Les Pereres; Sants Cosme i Damià de Queixans; Sant Vicenç de Saneja i Sant Andreu de Vilallobent. Continua de Rector d’Alp, Estoll i Urtx, i cessa de Vicari parroquial de Puigcerdà. Mn. Emili Villegas i Artacho, Vicari parroquial de les Parròquies de Sant Pere Màrtir d’EscaldesEngordany i de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp amb Sant Pere d’El Pas de La Casa. Mn. Antoni Baldomà i Molins, diaca adscrit a les Parròquies de Sant Joan Baptista de Térmens i Santa Maria de Menàrguens. Continua de diaca adscrit a les Parròquies que fins ara servia pastoralment. Mn. Josep Montoya i Viñas, diaca adscrit a la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Continua de diaca adscrit a les Parròquies de La Vall Fosca.

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a l’església de la Missió l’Eucaristia en la festa litúrgica de Sant Jaume.

ha el seu sepulcre, que ha fet néixer tants camins de pelegrinatge, un dels quals passa per La Seu d’Urgell. L’Arquebisbe predicà l’amistat íntima de Jaume amb el Senyor, amb Pere i Joan, que el féu testimoni de la seva passió i de la seva resurrecció. I després fou el primer a donar la seva vida per segellar el seu testimoniatge apostòlic. I demanà que sentíssim el goig de ser missioners, evangelitzadors de Crist, no volent ser servits, sinó servint i donant la pròpia vida per amor.

També a molts altres indrets de la Diòcesi es va celebrar amb goig i solemnitat aquesta festa apostòlica de fort arrelament en aplecs i devocions locals.

VISITA A LA CASA DE COLÒNIES D’AINA A CANILLO El 26 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric visità la casa de colònies d’AINA, a Canillo (Principat d’Andorra), que en aquella data acollia el segon torn de colònies, dels tres que AINA organitza durant l’estiu.

JUBILACIÓ: El Sr. Arquebisbe accepta la jubilació de Mn. Jaume Tarragó i Farrera. La Seu d’Urgell, 23 de juliol de 2018. 46

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric visità AINA i compartí una estona amb els infants que hi participaven al segon torn de colònies organitzat per a aquest estiu.


Va poder parlar una estona amb els prop de dos-cents infants que participaren en aquest segon torn de colònies, compartint uns dies de descans i esport, de progrés en la seva fe, coneixement pràctic dels valors, contacte amb la natura i educació integral en el lleure. En aquest torn també participa el seminarista Alejandro Vargas. Els infants volgueren dedicar una cançó a Mons. Vives amb motiu del seu aniversari el 24 de juliol, i l’Arquebisbe correspongué agraint-los la seva acollida i demanant-los que sempre fossin amics de Jesús i recordessin el que a AINA aprenen i les persones amb qui comparteixen aquests dies tan bons per a tots. A continuació, Mons. Vives pogué saludar i compartir un bonic diàleg amb els monitors i amb el Rector de la Parròquia i d’AINA, Mn. Ramon Rosell, sobre els valors cristians i de la família.

l’arquitectura, la pintura i l’escultura de l’època romànica al Pallars. En concret, segons el director del CEDRIP, Toni Anyó, les obres pictòriques datades entre els segles XI i XII es compten entre les millors representades de tot Catalunya i alhora més desconegudes pel gran públic. El Punt d’Interpretació exposa aquest conjunt d’imatges de pintura mural i sobre taula d’excepcional qualitat, que es troben conservades a museus d’arreu. Gràcies a les noves tecnologies el visitant pot observar fins al mínim detall de totes les pintures originals del Pallars, com Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Àneu, Baiasca o Sant Pere de Sorpe. La visita a aquest centre també ofereix al visitant un viatge virtual a l’època romànica al Pallars Sobirà per tal de comprendre el context geogràfic, històric i artístic de l’època.

MISSATGE DE CONDOL I SOLIDARITAT DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL PRESIDENT DE GRÈCIA

A

mb data 26 de juliol, S.E. el Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives ha enviat al President de la República Hel·lènica, S.E. Sr. Prokopis Pavlópulos, un missatge de condol i solidaritat després dels terribles incendis soferts a Mati i zones pròximes de Grècia. El text fonamentalment diu: En nom del Poble del Principat d’Andorra, de les Autoritats i en el meu propi, desitjo fer-vos arribar el nostre sentit condol per les víctimes dels terribles incendis d’aquests darrers dies a Grècia, perquè ho feu arribar a les famílies entristides per aquestes pèrdues tan irreparables de persones, de llars i de béns. En aquestes hores de commoció per aquesta terrible desgràcia que afecta el Poble Grec, us asseguro la solidaritat així com el suport i la proximitat dels Andorrans amb el dolor de Grècia, gran país amic, amb tots els ferits i afectats per aquests terribles incendis. Puc assegurar-vos, Excel·lència, que hem sofert amb vosaltres aquesta tragèdia tan dura. Encomano els difunts a la misericòrdia de Déu, i us asseguro el suport i la fraternitat amb totes les persones durament colpejades per aquests incendis, amb el desig que els damnificats puguin trobar la solidaritat i l’ajuda que necessiten en aquestes hores de gran dolor.

OBRE EL PUNT D’INTERPRETACIÓ DEL ROMÀNIC DEL PALLARS SOBIRÀ El Centre de Documentació dels Pirineus (CEDRIP) va posar en funcionament el 25 de juliol el Punt d’Interpretació del Romànic del Pallars Sobirà, situat a la localitat de Son del Pi. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques a la comarca i pretén contribuir a la recuperació de la memòria patrimonial tot fent un repàs de

Una de les sales del Punt d’Interpretació del Romànic del Pallars Sobirà, recentment inaugurat a Son del Pi. Església d’Urgell

47


Així mateix, la visita al Punt d’Interpretació inclou la projecció dels audiovisuals “Romànic d’Àneu” i “Romànic del Pallars Sobirà” i la consulta del DVD interactiu “Esglésies i ermites romàniques del Pallars Sobirà”, amb suport dels ordinadors tàctils de la sala.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL CONVENI AMB FERROCARRILS DE LA GENERALITAT El 27 de juliol va tenir lloc a la Rectoria de Ribes de Freser la reunió de la comissió de seguiment prevista en el conveni subscrit pel Bisbat d’Urgell amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Turisme i Muntanya. Presidiren la reunió l’Arquebisbe d’Urgell i el President de Ferrocarrils de la Gene-

La reunió de la comissió de seguiment del conveni subscrit pel Bisbat d’Urgell amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va fer enguany a Ribes de Freser.

ralitat de Catalunya (FGC), Ricard Font. Hi assistiren per part del Bisbat Mn. Josep M. Mauri, el Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín; el Rector del Santuari de Núria, Mn. Joan Perera; i el Rector de Ribes de Freser, Mn. Joaquim Cebrian. I per part de la Generalitat hi foren presents Antoni Sanmartí (nou Director de

FGC Turisme i Muntanya), Antoni Casals, Albert Solà i Josep Verdaguer. A la reunió es va presentar la memòria del 2017 de Vall de Núria, es féu el seguiment de l’activitat a Vall de Núria durant el primer semestre d’enguany, i es tractà de les millores que es preveuen de ser dutes a terme. També es va aprofitar la reunió per agrair la tasca duta terme fins ara pels anteriors President i Director de FGC, Enric Ticó i Albert Solà, respectivament.

“CONCERT DE LES NACIONS” AL SEMINARI DIOCESÀ D’URGELL

Els jardins del Seminari van acollir el concert inaugural de la XLIII Trobada d’Acordionistes del Pirineu.

48

Església d’Urgell

Divendres 27 de juliol, als jardins del Seminari diocesà d’Urgell va tenir lloc l’actuació inaugural de la XLIII Trobada d’Acordionistes del Pirineu, que es presentava al programa com el “Concert de les Nacions” atès que va reunir acordionistes de Catalunya, Ucraïna, Escòcia, República Dominicana, Portugal, Colòmbia, Quebec i Sibèria.

El musicòleg i acordionista Artur Blasco, ànima d’aquest festival nascut a Arsèguel que ha anat evolucionant al llarg dels anys, i Albert Batalla, Alcalde de La Seu d’Urgell, van obrir la vetllada amb unes paraules de benvinguda als músics i al públic, entre el qual hi eren el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, i el Rector del Seminari diocesà, Mn. Gabriel Casanovas.

COMIAT DE L’AMBAIXADOR D’ESPANYA A ANDORRA Dilluns 30 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va rebre al Palau Episcopal l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Manuel Montobbio de Balanzó, que va voler complimentar Mons. Vives en haver arribat al final de la seva missió diplomàtica a Andorra, que encetà el 2014. En endavant ocuparà el càrrec d’Ambaixador representant permanent d’Espanya al Consell d’Europa. La trobada va servir per


L’Ambaixador d’Espanya a Andorra es va acomiadar de Mons. Vives en haver finalitzat la seva missió diplomàtica al Principat.

fer un breu balanç de les relacions bilaterals entre Andorra i Espanya durant els darrers quatre anys, que van tenir com a fita més destacada la que fou la primera visita oficial d’un President del Govern Espanyol al Principat d’Andorra, formalitzada en la persona de l’Excm. Sr. Mariano Rajoy, el 7 de gener de 2015.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS A OLIANA El 2 d’agost va tenir lloc la solemne festa de la Mare de Déu dels Àngels a la vila d’Oliana, Presidia pel Rector i Vicari Judicial, Mn. Jaume Vila. Tal com mana la tradició, renovada pels vilatans any rere any, una gran quantitat de devots es congregaren a la capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i des d’allí s’inicià una bella processó que dugué la imatge fins a l’església parroquial de Sant Andreu. La imatge fou acompa-

nyada pel poble fidel, la clerecia i les autoritats locals, encapçales per l’Alcalde, Miquel Sala, tot recorrent els principals carrers, especialment engalanats per retre homenatge a Maria sota l’advocació de Mare del Cel i Senyora dels Àngels, tan estimada i arrelada al poble. En el transcurs de la posterior celebració eucarística, es venerà la sagrada imatge de la Mare de Déu dels Àngels mentre la coral d’Oliana entonava els goigs a llaor de la Mare de Déu. Acabada l’Eucaristia la imatge fou retornada en processó solemne a la seva capella, on els fidels la veneraren novament amb el cant de la Salve.

ganitzat per l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, entitat que aplega l’Arxiprestat de les Valls i la Fundació Crèdit Andorrà. Krahfost actuà el 8 d’agost a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany amb una selecció de peces de Bach, Peeters, Langlais, Du Caurrov i Ammerbach, a més de dues composicions pròpies: “Tema, variacions, fuga i giga final a l’estil de Mozart”, i una improvisació a partir de temes populars andorrans dividida en tres moviments: preludi, ària i final. L’11 d’agost va ser el torn de Philippe Lefevre, un dels tres organistes titulars de la Catedral de Notre-Dame de París, que a l’orgue de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella interpretà un recorregut per quatre segles de música francesa, amb obres de Louis Marchand, César Franck, Louis Vierne, Claude Debussy, Marcel Dupré i Philippe Lefebvre. Dos dies més tard, el 13 d’agost, i també a l’església de Sant Esteve, el Brillant Magnus

Quintet, que acompanya la música d’orgue amb els sons dels metalls i la percussió, oferí al públic un altre itinerari musical, des del Renaixement fins a l’actualitat, amb obres de Montverdi, Händel, Henry Purcell, Buxtehude, Johann Pachelbel, Herbert Murill i Ignacio Ribas, entre d’altres. El quart concert, el 20 d’agost a l’església de Sant Pere Màrtir, anà a càrrec de José Luis Echechipía i Jesús Gonzalo López, que oferiren un programa centrat en “batalles barroques ibèriques”, composicions que commemoren batalles històriques i que simbolitzen la lluita del bé i el mal; mentre que al darrer concert, el 22 d’agost a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, l’organista Ester Ciudad interpretà un repertori d’obres per a orgue i per a forte-piano, intercalant al llarg del concert els dos instruments. Tots cinc concerts es van presentar sota el títol genèric de “Mirades”, amb el qual, segons explicà Ig-

XIX FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORGUE AL PRINCIPAT D’ANDORRA L’organista alemany Gereon Krahforst va ser l’encarregat d’obrir la programació del XIX Festival Internacional d’Orgue al Principat d’Andorra, or-

El cònsol menor d’Andorra la Vella, Marc Pons, i el director artístic del Festival Internacional d’Orgue d’Andorra, Ignacio Ribas, amb l’orgue de l’església de Sant Esteve. / Foto: ANA / N.T. Església d’Urgell

49


nasi Ribas, director artístic del festival, “es vol centrar l’atenció vers la història de la música i la varietat d’instruments que tenim al país”. D’altra banda, a més dels concerts, el festival ha programat un seguit d’activitats paral·leles amb l’objectiu de donar a conèixer l’orgue al públic, i d’altres destinades específicament als infants.

REPRESENTACIÓN DEL “RETAULE DE SANT ERMENGOL” El divendres 3 d’agost van començar les representacions d’enguany del “Retaule de Sant Ermengol” al bell claustre de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, que es van allargar fins al 7 d’agost. El dissabte 4 d’agost s’hi va

50

Església d’Urgell

fer present la Directora de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Maria Àngels Blasco i Rovira, que estigué acompanyada pels Vicaris generals de la Diòcesi i pel Degà del Capítol Catedral. El Retaule de Sant Ermengol escrit originalment per Esteve Albert i Corb comprèn més escenes que les que es representen actualment, la qual cosa permet als responsables de la posada en escena fer petites modificacions cada temporada per tal de mantenir el públic sempre expectant. La direcció artística del Retaule recau en Xavier Piguillem, i hi participa més d’un centenar d’actors i collaboradors voluntaris de La Seu d’Urgell.

Cada temporada es fan petites modificacions en la representació del “Retaule de Sant Ermengol” per tal de mantenir el públic sempre expectant.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET Coincidint amb la festa de la Mare de Déu de les Neus, el dia 5 d’agost, a La Seu d’Urgell és tradició

que davant de la sagrada imatge de la Mare de Déu de la Llet ubicada al Carrer Major els fidels s’apleguin per resar el Sant Rosari i participar en la celebració de l’Eucaristia, enguany


de Sant Salvador a l’ermita del segle XI que hi té dedicada a Prats i Sansor (Cerdanya). Hi van participar l’Alcalde, Jordi Rosell, amb altres membres de l’Ajuntament, algunes Religioses Carmelites de Sant Josep de la Comunitat de Tartera, i uns cent-cinquanta fidels i devots de la contrada. Imatge de la Mare de Déu de la Llet que es troba al carrer L’ A r q u e b i s Major de La Seu. be d’Urgell va presidida pel Vicari gene- remarcar que aquesta ral i Rector de la Parròquia, festa celebra Crist com Mn. Ignasi Navarri. a Llum i Redemptor de Mn. Navarri va destacar a la humanitat, font de la l’homilia la importància de nostra esperança i únic la Mare de Déu que va criar Camí cap al Pare, que el i va alletar Jesús. Nosaltres revela i que ens hi fa fills també devem imitar-la i adoptius, divinitzant-nos saber cercar Jesús en la i omplint-nos de la seva nostra vida i alimentar-nos Llum, perquè la testimodel pa viu baixat del cel, niem amb bones obres. que ens sadolla i ens dóna Crist continua revelant la vida. Acudim sempre a Maria, que sempre està on ha d’estar. Com diu l’Evangeli de Sant Joan: “Maria era allí”. Com és tradició, durant la celebració es va pregar especialment pels difunts del carrer Major de la ciutat traspassats en el darrer any.

avui el seu amor, i se’ns mostra a la muntanya i en altres llocs perquè vol ser Amic estimat i Senyor de les nostres vides. Animà a fer memòria agraïda de les persones que ens han ajudat a conèixer la persona de Jesús, el tresor més gran que tenim els creients, i a recordar les petites o grans teofanies, o revelacions lluminoses, de la nostra experiència personal de fe i de sentit a la vida, per poder continuar perseverant malgrat la creu o el dolor del camí de la vida. “És un dia per a acollir la salvació de Crist, escoltant, estimant i seguint el Fill Estimat de Déu”. Al final de la celebració, l’Arquebisbe va beneir els pans de la compartició que ens parlen de solidaritat amb els més necessitats, i amb el poble girant-se als quatre punts cardinals, va beneir el terme, el municipi, la Cerdanya i tota la Diòcesi, amb les

persones que cadascú portava al cor, sense oblidar el moment que travessa el nostre país.

FESTA DE SANTA CLARA A BALAGUER L’11 d’agost, la comunitat de Gnes. Clarisses del Santuari del Sant Crist de Balaguer va celebrar la festa de Santa Clara amb una Eucaristia solemne, i, posteriorment, amb la representació del Trànsit de Santa Clara, que enguany va comptar amb la col·laboració de l’Escola de Dansa Montse Miret, de Balaguer. La celebració, presidida per Mn. Pau Vidal, Rector del Santuari Basílica, va ser molt concorreguda pels fidels que van voler lloar la figura de Santa Clara, dona fidel al Senyor humil i crucificat, pobra i generosa, i molt atenta a la fraternitat de les monges. La festa va concloure amb la veneració de la

APLEC DE SANT SALVADOR A PRATS DE CERDANYA El 6 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat per Mn. Melcior Querol, va presidir la joiosa celebració de l’Aplec

Al final de la celebració, l’Arquebisbe va beneir el terme, amb els fidels girant-se successivament vers els quatre punts cardinals. Església d’Urgell

51


CELEBRACIÓ DELS BEATS MÀRTIRS D’URGELL

La comunitat de Gnes. Clarisses de Balaguer va celebrar la festa de Santa Clara al Santuari del Sant Crist.

relíquia de la santa i la distribució dels panets beneïts a tots els feligresos presents.

VISITA PASTORAL A QUERALBS I NÚRIA Diumenge 12 d’agost, l’Arquebisbe Joan Enric, dins una estada al Santuari de la Mare de Déu de Núria, va realitzar una visita pastoral al mateix Santuari Basílica i al poble de Queralbs, dins el municipi del qual es troba la vall de Núria. Acompanyat pel Rector, Mn. Joan Perera, va celebrar l’Eucaristia a l’església parroquial de Sant Jaume, on va saludar tots els feligresos i va poder mantenir un diàleg pastoral amb ells. A l’homilia va predicar la necessitat de viure de Jesús, cercant-lo i estimant-lo com el pa que ens dóna vida, ens refà l’esperança per al camí i ens obté la salut i l’alegria, tal com Elies fou guarit amb el menjar vingut del cel que el salvà del desànim i la depressió per fer-lo 52

Església d’Urgell

caminar cap a la muntanya de Déu. També exhortà a pregar per les víctimes del terrorisme i les seves famílies, i a treballar pel diàleg, la reconciliació i la pau entre pobles, idees i religions. Acabada la celebració anà a visitar un malalt i després pujà al Santuari de Núria per celebrar l’Eucaristia dominical amb els pelegrins. Remarcà el goig de gaudir de la natura tan esplèndida, que ens és camí vers Déu, i l’agraïment a Santa Maria per donar-nos el Fill de Déu fet home, que ara rebem en l’Eucaristia per la gràcia del dinamisme de l’Encarnació. Posteriorment, va poder visitar les instal·lacions eclesials al Santuari i a la vall de Núria, la Rectoria, els nous llocs d’acollida, l’ermita de Sant Gil, l’orgue, recentment restaurat, i el Via Crucis. A la tarda va dirigir la pregària del Rosari al temple i animà a ser bons devots de la Patrona del Bisbat d’Urgell, la Mare de Déu de Núria.

Tota la Diòcesi d’Urgell celebrà el 13 d’agost amb molta joia i devoció la memòria dels beats Mn. Josep Tàpies i sis companys preveres urgel·litans màrtirs a Salàs de Pallars en la persecució religiosa per odi a la fe que va tenir lloc a l’inici de la Guerra Civil. El Papa Benet XVI els va declarar beats en una cerimònia a Sant Pere de Roma el 29 d’octubre de 2005, el mateix any que ell va ser elegit pontífex de l’Església. Es tracta dels beats: •Mn. Josep Tàpies i Sirvent (nascut a Ponts el 1869) •Mn. Pasqual Araguàs i Guàrdia (El Pont de Claverol, 1899) •Mn. Silvestre Arnau i Pascuet (Gòsol, 1911) •Mn. Josep Boher i Foix (Sant Salvador del Toló, 1887) •Mn. Francesc Castells i Brenuy (La Pobla de Segur, 1866) •Mn. Pere Martret i Moles (La Seu d’Urgell. 1901) •Mn. Josep Joan Perot i Juanmartí (Boulonge – França, 1877)

Com ens recorda el Papa Francesc a la seva recent exhortació apostòlica “Gaudete et exsultate” (“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”), “els sants que ja han arribat a la presència de Déu mantenen amb nosaltres llaços d’amor i comunió. Ho testimonia el llibre de l’Apocalipsi quan parla dels màrtirs que intercedeixen: vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la Paraula de Déu i del testimoni que havien donat. I cridaven amb veu forta: “Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia?” (6,910). Podem dir que “estem envoltats, guiats i conduïts pels amics de Déu [...]. No haig de portar jo sol allò que, en realitat, mai no podria suportar jo sol. La multitud dels sants de Déu em protegeix, em sosté, em condueix” (n. 4).

TROBADA DE VERGES CONSAGRADES A PARÍS Cristina Ribot Poitevin, Verge Consagrada de la Diòcesi d’Urgell, va participar, acompanyada de Pura Pérez Hernández, Verge

Durant la visita pastoral a Queralbs, Mons. Vives presidí l’Eucaristia a l’església parroquial de Sant Jaume.


Consagrada de Sevilla, a la trobada conjunta de Verges Consagrades d’Itàlia i França, que va tenir lloc a les Diòcesis de París, Nanterre i Créteil els dies 2, 3 i 4 d’agost. La trobada fou motivada pel desig d’aprofundir l’ensenyament i exemple de les grans figures de Santa Marcelina (330-398) i Sant Ambròs de Milà, i Santa Genoveva de París (421-502) i Sant Germà. Entre d’altres activitats, van visitar el lloc de naixement de Santa Genoveva, Verge Consagrada i Patrona de París, on van ser rebudes per Mons. Ybon Aybram, Bisbe de Nanterre. La façana de la casa, situada al costat de la Catedral, està coberta per un mosaic, obra del P. Rupnik, SJ, en el qual es representa a Crist encomanant la ciutat de París a la santa. Després de participar de la celebració eucarística es van dirigir cap a la seu de la UNESCO, on el representant de la Santa Seu davant aquest organisme, Mons. Francesco Follo, els explicà detalladament la seva missió diplomàtica. Posteriorment, a la Catedral de Notre-Dame van participar de l’adoració de la corona d’espines, venerada com a relíquia de la Passió de Crist, i resaren les Vespres segons el ritus ambrosià. Dins la trobada, les Verges Consagrades de Milà compartiren la seva rica experiència pel que fa a etapes de discerniment i formació, tant inicial com permanent. També van poder visitar la casa de la venerable

Foto de grup de les participants a la trobada de Verges Consagrades a París.

Madeleine Delbrêl; la Casa General de les Missions Estrangeres de Paris, on treballen per les missions en països asiàtics i custodien, amb molta veneració, les relíquies dels màrtirs que, per anunciar la Bona Nova de Crist, lliuraren les seves vides; el Santuari de la Medalla Miraculosa i la Capella de Sant Vicenç de Paul. Les jornades van ser viscudes com un do de Déu, que va estrènyer encara més, els llaços de comunió entre tots. Uns dies abans d’anar-hi, el 24 de juliol, les dues Verges Consagrades de la Diòcesi d’Urgell Cristina Ribot i Anahí Biorci van mantenir una reunió amb l’Arquebisbe d’Urgell, la primera després de la publicació el 4 de juliol de la instrucció “Ecclesiae Sponsae Imago (“La imatge de l’Església Esposa de Crist”), promulgada per la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida

Apostòlica. L’Arquebisbe les va obsequiar amb el text editat de la instrucció, que subratlla el valor d’aquesta especial consagració en l’Església. Totes dues van compartir amb Mons. Vives els seus projectes i les seves inquietuds, i van comentar precisament la convocatòria de la trobada a París, així com la trobada prevista a Covadonga del 7 a l’11 d’agost.

FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE MARIA Arreu de la Diòcesi celebràrem el 15 d’agost amb molta alegria la gran solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al cel. El misteri de la resurrecció del seu Fill, que serà la nostra, ja s’ha realitzat plenament en Aquella que Déu creà Immaculada. I per això, l’Assumpta és gloriosa promesa del que Déu vol fer en tots i cadascun dels

homes i les dones. Festa gran d’esperança a tota l’Església i festa major a moltíssims dels nostres pobles d’Urgell, perquè a tots protegeix la nostra Mare del Cel. La festa de Santa Maria ens porta a donar gràcies per tants i tants Santuaris de la Mare de Déu que hi ha al nostre Bisbat, tots ells ben estimats: Núria i Meritxell, les Patrones, i també les altres advocacions fervoroses de les Peces, Boscalt, la Trobada, Segars, Bell-lloc, Mijaran, Montgarri, Les Neus, Ribera, Valldeflors, Àneu, De la Posa, De Fa, Bellvís, Caregue, Ares, Salgar, Bellvià, Del Puig, De l’Horta, Guardiola, Montalegre, Les Esplugues, Del Pla, Refet, Almatà i Miracle, Les Avellanes, Les Sogues, Socors, Sagristia, Urgell, Remei, Canòlich, Bastanist, Talló, i tantes altres advocacions estimades. Arreu brilla la protecció de la Mare de Déu, que vol mostrar la seva estima pels Església d’Urgell

53


seus fills, tots els homes i les dones d’aquesta terra, i especialment els més humils, els pobres i tots els qui sofreixen en el cos i en l’esperit. La Mare de Déu Assumpta ens anima a “cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist... a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2). Maria sempre ens adreça cap al seu Fill i ens acosta suaument a “la veritat” revelada en el Crist. Veritat sobre Déu, sobre un mateix, sobre el que té més valor, i que és l’únic necessari... Elevem pregàries a Maria en aquestes festes de la seva Assumpció i sempre, acostem-nos a algun dels seus santuaris amb devoció filial, encenguem algun llantió en honor de la nostra Mare, que ens recordi que Ella és la nostra llum en el camí de la vida, i sobretot, estimem com Ella, amb compromís i humilitat.

VISITA PASTORAL A RIBES DE FRESER En la solemnitat de la Mare de Déu Assumpta, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar la vila de Ribes de Freser acompanyat del Rector, Mn. Joaquim Cebrian. De bon matí, va visitar detingudament la Residència Natzaret per a ancians, on hi reben assistència i un clima de família una cinquantena de padrins de Ribes i altres pobles veïns, i va celebrar l’Eucaristia a la capella de la residència, amb molta participació dels ancians, i encara pogué visitar totes les habitacions i animà els malalts i 54

Església d’Urgell

A l’Eucaristia a Ribes de Freser, Mons. Vives animà els fidels a tenir sempre Maria per guia misericordiosa.

els familiars que aquell dia estaven visitant-los. Posteriorment va passejar per la vila i abans de l’ofici de Festa Major va poder complimentar les Autoritats locals així com l’hereu i la pubilla. Celebrà l’Eucaristia i a l’homilia predicà la lloança de la Mare celestial, ressuscitada per gràcia, i que ens és esperança certa de la nostra resurrecció. Animà a viure evangèlicament i a seguir el Senyor, tenint sempre Maria per guia misericordiosa i per mare exemplar. I valorà molt la festa major de tots els pobles, com aquell dia a Ribes de Freser: moment de germanor, taula parada per a tots els fills, aportació de tots, febles i forts, adults, infants i gent gran. Recordà el moment que viu Catalunya per exhortar a ser un sol poble, que es perdona, s’estima i viu amb

esperança el seu futur. En acabar la missa es cantaren els goigs de Santa Maria Assumpta i l’Arquebisbe saludà personalment tots els assistents en sortir del temple parroquial, joia de l’arquitecte Josep Danés i Torras, que el bastí el 1940.

VISITA A VENTOLÀ I BENEDICCIÓ D’UNA IMATGE DE LA BEATA ESPERANÇA DE LA CREU El 15 d’agost, solemnitat de Maria Assumpta al cel, l’Arquebisbe d’Urgell, en el recorregut d’una senzilla Visita Pastoral a Queralbs, Ribes de Freser i la vall de Núria, al Ripollès, celebrà l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Cristòfol de Ventolà (municipi de Ribes de Freser), a 1385 metres d’altitud, amb un temple romànic del segle XI, pujant la Collada de Toses. Al final

de l’Eucaristia, i per iniciativa de la família Alguersuari i dels veïns del poble, beneí una escultura de la beata Gna. Esperança de la Creu (27.2.1875 – 31.7.1936), religiosa Carmelita Missionera, filla de Ventolà i martiritzada a la Carretera de l’Arrabassada (Barcelona) el 31 de juliol de 1936. La imatge és obra de l’escultor Eugenio Zornoza Boy. En arribar al poble, l’Arquebisbe saludà els veïns que s’havien aplegat a l’església, entre els quals les cinc religioses representants de la Congregació de Carmelites Missioneres, amb la Gna. Marta Peiró, membre del Consell Provincial d’Europa al capdavant; la Gna. M. Jesús Zabalza, que fou durant dotze anys Superiora general de la Congregació; la Gna. M. Dolors Sánchez i dues Gnes. més de l’Índia i de Nigèria. Tot seguit presidí l’Euca-


ristia. Hi van concelebrar el Rector, Mn. Joaquim Cebrian, i els mossens Joan Perera i Yoni Emel Trillos, de Valledupar, i féu d’acòlit el seminarista Joan Alguersuari. L’Arquebisbe glossà la festa de l’Assumpció de la Verge Maria amb cos i ànima al cel, que és esperança per a tots nosaltres, i que ens regala una Mare celestial sempre atenta a tots els seus fills, que farà sempre tot el possible perquè visquem la fe, i mantinguem una caritat fervent perquè ens arribi també a nosaltres la gràcia de la resurrecció que esperem. I remarcà les virtuts de la religiosa Esperança de la Creu, filla de Ventolà, màrtir generosa de la seva fe i consagració religiosa, i el seu testimoni senzill i generós de servei als malalts i a l’educació de la joventut més necessitada, fins a donar la seva vida per amor, seguint les petjades del seu fundador el beat Francesc Palau i Quer, carmelità. Fou beatificada el 2006 pel Papa Benet XVI a Roma amb altres tres germanes de la Congregació,

totes elles màrtirs: Maria Refugi, Daniela i Gabriela. Després de la missa els fidels i les Germanes de la Congregació visitaren la casa natal de la beata Esperança de la Creu, nascuda Teresa Subirà i Sanjaume.

TROBADA AMB JOVES DE LA CERDANYA A BOLVIR El dia 16 d’agost va tenir lloc la ja tradicional trobada de joves de la Cerdanya amb l’Arquebisbe JoanEnric, en aquesta ocasió al Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Bolvir (Cerdanya). La trobada permet als joves d’ESO, Batxillerat i universitaris compartir amb l’Arquebisbe un llarg espai de pregària, diàleg i aprofundiment en la fe. Prèviament, participaren de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pel Rector de Bolvir, Mn. Xavier Parés, i per Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives va glossar les lectures proclamades en aquell dia, en les quals Jesús insisteix en el manament del perdó

Imatge de la beata Esperança de la Creu, obra de l’escultor Eugenio Zornoza Boy.

L’Arquebisbe compartí un llarg espai de pregària, diàleg i aprofundiment en la fe amb els joves de Cerdanya que van participar en la trobada a Bolvir.

(Mt. 18,21) quan Pere li pregunta: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?” i Jesús li respon: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”. L’Arquebisbe animà els joves a cultivar l’amistat amb Jesús d’una forma ben personal i els proposà alguns camins per tal de fer-ho: la lectura assídua i diària de l’Evangeli; l’assistència freqüent a l’Eucaristia; la demanda de la reconciliació a través del sagrament del perdó; portar una vida sòbria que els permeti ser capaços de dur a terme petits despreniments per entrenar-se a lliurar-se del tot; viure amb responsabilitat i eficiència els propis compromisos de vida i de professió, d’estudi; el servei generós i desinteressat a la pròpia família; i un compromís de servei i generositat envers el món i els més necessitats. Així mateix, animà els joves a ser cristians compromesos en els seus respectius ambients i a atansar-se amb delicadesa als pobres, als malalts, als presos i als qui pateixen, sempre amb la mirada que Déu té sobre cadas-

cuna d’aquestes persones. Només si som conscients del nostre propi pecat i que tot el que podem fer de bo és fruit de la gràcia i de la misericòrdia de Déu, podrem entendre els qui s’han allunyat per diverses circumstàncies del Senyor. Acabada l’Eucaristia, es desplaçaren al centre social de Bolvir, on tingué lloc un sopar frugal compartint el que portaven els mateixos joves. A continuació tingué lloc un diàleg obert amb l’Arquebisbe Joan-Enric, on els joves exposaren espontàniament les seves preguntes i inquietuds. Aprofundiren en el proper Sínode convocat pel Papa Francesc i en allò que l’Església demana als joves, però també en aquelles coses que els joves demanen a l’Església per presentar millor el missatge de Jesús. A mitjanit es clogué la trobada amb el rés del Parenostre, que l’Arquebisbe demanà que fos especialment una pregària per la pau i la reconciliació, tot tenint present les víctimes dels atemptats ocorreguts a Barcelona i Cambrils, atès que l’endemà es complia un any Església d’Urgell

55


RESTAURACIÓ DE LES CAMPANES DE GUÀRDIA DE NOGUERA

L

a Parròquia de la Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera va celebrar el dissabte 25 d’agost la restauració i renovació del sistema de toc de les tres campanes de l’església amb una missa d’acció de gràcies i una pregària de benedicció, que foren presidides pel Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, acompanyat per l’Arxiprest de Pallars Jussà, Mn. Joan Antoni Mateo, i per Mn. Emili Villegas, que hi ha servit pastoralment durant l’estiu. Mn. Mauri fou rebut a la seva arribada per l’Alcalde de Castell de

56

Església d’Urgell

Mur, Josep M. Mullol, i la regidora de Cultura, Conxita Rodríguez, que li van explicar els trets més importants de les campanes i el procés seguit per a la restauració, i amb els què va poder visitar les campanes ja instal·lades. Les campanes daten de 1837 la més antiga, de 85 cm de diàmetre, amb el nom de Santa Bàrbara; i de 1903 la més gran de totes i la petita, aquesta última dedicada a Santa Filomena i amb un escut amb les quatre barres. S’ha fet un treball d’investigació als arxius de l’Ajuntament i s’ha recuperat la història

dels donants i fonedors. Josep Carvajal i Fills s’ha encarregat dels treballs de restauració i neteja de les campanes, jous i ancoratges, i de la instal·lació de nous mecanismes electrònics de toc. Després se celebrà l’Eucaristia, durant la qual Mn. Mauri va posar en relleu la celebració en aquell dia de la festa de Sant Josep de Calassanç, fill de Peralta de la Sal, tot posant l’èmfasi en el seu carisma. Així mateix, Mn. Mauri va agrair la col·laboració de l’Ajuntament i de la Diputació de Lleida, gràcies als quals han estat

possible els treballs de recuperació de les campanes: “per a nosaltres és una alegria estar avui aquí, doncs estem conservant el patrimoni que ens han llegat els nostres majors”. I va posar en valor l’esforç de les generacions precedents en la conservació d’un espai molt significatiu per a la comunitat: “en aquesta església han passat moltes coses, és un lloc de celebració i també és un lloc de record de molts moments de la nostra història personal i collectiva, i això ens fa sentir pau al cor i serenitat a l’esperit”. Després de l’homilia es va resar la pregària de benedicció de les campanes i, en acabar, va ser el torn dels parlaments de l’Alcalde, de Mn. Mauri, i del representant de la Diputació de Lleida, Antoni Navinés. Finalment, el darrer campaner del poble, Pepito Boix, va fer un repic de campanes que va anar seguit d’un concert de tocs ofert pels campaners de Borges Blanques. Un aperitiu popular va cloure la celebració.


d’aquells terribles fets.

L’ARQUEBISBE S’UNEIX AL SILENCI I PREGÀRIA PER LES VÍCTIMES DEL TERRORISME El 17 d’agost, Mons. Joan-Enric Vives va participar en els cinc minuts de silenci que havia convocat l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, tot adherint-se a la iniciativa proposada per l’Associació Catalana de Municipis amb motiu del primer aniversari dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. A migdia, els veïns de La Seu es van aplegar davant la porta de l’Ajuntament on, després dels cinc minuts de silenci, es va llegir un manifest en favor de la pau i la no violència, i contra els atemptats terroristes que seguen la vida de moltes persones arreu del món.

XV TROBADA DE MATRIMONIS DE CERDANYA El 17 d’agost es va celebrar al Santuari de la Mare de Déu del Remei la XV Trobada de matrimonis de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric, organitzada

Mons. Vives va participar en els cinc minuts de silenci a La Seu en record de les víctimes dels atemptats de fa un any a Barcelona i Cambrils.

pel Rector de les Parròquies de Bolvir i veïnes, Mn. Xavier Parés. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures de la carta de Sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,69), on l’apòstol demana “interessar-se per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi”. Mons. Vives animà les famílies a estimar-se i a saber viure aquestes virtuts que Sant Pau descriu per tal de posar Jesucrist en el centre del propi matrimoni i de la família, perdonant-se i recomençant novament cada dia en la relació conjugal i amorosa, i a saber educar els fills amb paciència i constància, transmetent el gran tresor

de la fe en Jesucrist. Així mateix, volgué presentar a les famílies el recent document del Papa Francesc “Gaudete et exsultate” (“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”), insistint en la necessitat de viure la santedat de forma ordinària en la pròpia família. Citant Sant Joan Maria Vianney, es tracta de viure la santedat “fent de manera extraordinària allò que és ordinari”. Després de l’Eucaristia, al centre social d’All tingué lloc un sopar de germanor al qual va seguir un col·loqui obert sobre diversos temes, com ara la transmissió de la fe als joves; el servei del Bisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra; el paper de l’Església com a factor de pau i reconciliació; el Magisteri de la Doctrina Social de l’Església; les vocacions al ministeri ordenat i a la vida matrimonial compromesa; i d’altres.

MONS. VIVES PRESIDEIX L’EUCARISTIA A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU A PRADA DE CONFLENT En la cloenda de la XV Trobada de matrimonis de Cerdanya, Mons. Vives mantingué un col·loqui obert sobre els temes que li proposaren els participants.

L’Arquebisbe d’Urgell

i Copríncep d’Andorra va presidir el dissabte 18 d’agost l’Eucaristia en llengua catalana a l’església de Sant Pere de Prada de Conflent, tot coincidint amb la celebració dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Hi concelebraren el Bisbe de Perpinyà-Elna, Mons. Norbert Turini; el Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo; l’Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler; el Rector de la Parròquia de Sant Pere de Prada i nombrosos preveres i diaques de la Diòcesi de Perpinyà-Elna, a la qual pertany Prada de Conflent. Entre els assistents hi eren el President de l’equip rector de la UCE, Dr. Jordi Casassas; el Gerent i Secretari de la UCE, Joan Maluquer; i la Presidenta de la entitat organitzadora des de fa trenta-un anys de la Diada Andorrana a Prada, i també membre de la Fundació de la Universitat Catalana d’Estiu, Àngels Mach; a més d’una nodrida assistència de professors i alumnes de la universitat d’estiu i de fidels diocesans. Mons. Vives va encoratjar els participants en aquesta activitat i va felicitar els 50 anys de treball continu que suposa la UCE, tot posant en relleu la presència dels cristians que també s’han fet presents en aquests anys de recerca, de debats i de difusió de la cultura catalana. “Com a Copríncep d’Andorra, accepto feliç formar part d’aquest petit Estat que pertany al conjunt dels països de parla catalana i que abandera el català en les Nacions Unides, i sento la responsaEsglésia d’Urgell

57


MN. LLUÍS BARO I AGULLÓ DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

58

E

l 26 d’agost va morir a l’Hospital de La Seu d’Urgell Mn. Lluís Baro i Agulló, als 87 anys d’edat i 63 de ministeri presbiteral.

viat. L’Arquebisbe destacà la figura de Mn. Lluís Baro com la d’un sacerdot rural que es va entregar al servei de l’Església, com ho fan

La missa exequial va tenir lloc el dimarts 28 d’agost a les onze del matí a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un gran nombre de preveres diocesans. Posteriorment, el seu cos fou portat a enterrar al cementiri de Peramea, d’on era fill i on reposa la seva mare. S’hi féu present l’Alcalde d’El Poal, Rafel Panadés i Farré, població que Mn. Lluís estimava i on havia exercit llargament el seu ministeri sacerdotal fins a la jubilació. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric glossà les lectures proclamades de la Carta de Sant Joan (1Jo 3,14-16), que subratlla com “qui no estima continua mort”. Mn. Lluís va estimar el Poble de Déu, al qual va servir durant els seus llargs anys de ministeri, i es va arrelar a les comunitats on fou en-

tots els sacerdots, i volgué posar de manifest el do que sempre porta amagat tot prevere, ja que actua en nom de Crist portant benedicció i escampant la gràcia divina, col·laborant amb el ministeri del Bisbe diocesà i en equip amb els altres membres del presbiteri. Malgrat la mort sembli que ens pren les persones estimades, amb la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts (Lc 23,44ss.) “la cortina que tancava el santuari s’esquinçà per la meitat”. Jesús esquinça i venç l’Aliança antiga, i n’obre una de nova amb la seva mort, la seva sepultura i la seva Resurrecció, que ens omple de Vida divina. Aquest Misteri pasqual és el que no ha cessat d’anunciar des que era un jove sacerdot Mn. Lluís. L’Arquebisbe també destacà com gràcies al ministeri de Mn. Lluís el Poble

Església d’Urgell

de Déu havia esdevingut la seva família, més enllà de la pròpia família de la sang, i molts s’havien beneficiat de la gràcia que tot sacerdot porta: engendrant nous fills pel Baptisme, alimentant amb la Paraula i l’Eucaristia les comunitats, estant molt unit a Jesucrist en l’Eucaristia, perdonant els pecats, beneint l’amor dels esposos en el matrimoni, acompanyant i patint amb les famílies que perden una persona estimada en el seu enterrament, ajudant tots els qui ho necessiten, sense accepció de persones. Al final de l’Eucaristia, una feligresa d’El Poal adreçà unes boniques i sentides paraules d’agraïment a Mn. Lluís pel seu sacerdoci, del qual ells se n’han beneficiat. A l’inici de la celebració el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, com és bell costum de la Diòcesi, llegí la següent breu biografia pastoral de la vida entregada de Mn. Lluís Baro:

Mn. Lluís Baro i Agulló va néixer a Peramea (Pallars Sobirà) el 20 de desembre de 1930 i fou batejat a la seva Parròquia de Sant Cristòfol. Cursà estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d´Urgell, i fou ordenat de prevere el 19 de juny de 1955. Estrenà el seu ministeri sacerdotal com a Vicari de les Parròquies de La Guàrdia d’Urgell i Tornabous, i al cap d’uns mesos fou nomenat Ecònom de la Parròquia d’Hortoneda de la Conca i encarregat de Claverol, al Pallars Jussà. Al cap de dos anys, el 1956, fou nomenat Vicari d’Espui, i l’any 1959 se’l nomenà Ecònom de Llessui i Encarregat de les Parròquies de Saurí i Sorre, les quals serví pastoralment fins que l’any 1963 fou nomenat Vicari de Ribes de Freser. L’any següent fou nomenat Vicari de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Isona i Encarregat d’Abella de la Conca i Llordà. Al


cap d’un any, el 1965, fou nomenat Ecònom d’Oveix i d’Astell, i Encarregat de Castellnou d’Avellanos. L’any 1969 se li encarregà el servei pastoral de les Parròquies de Les Avellanes, Santa Linya i Tartareu, pobles que acompanyarà pastoralment durant set anys, fins que l’any 1976 fou nomenat Ecònom de la Parròquia d’Ivars d’Urgell i tres anys més tard, el 1979, se li encarregà també la Parròquia de Vallverd d’Urgell. L’any 1991 fou nomenat Rector de les Parròquies d’Albesa i La Portella, i al cap de quatre anys, el 1995 fou nomenat Rector de la Parròquia d’El Poal, a la qual afegí posteriorment la Parròquia d’Els Arcs, l’any 2000, i Vallverd d’Urgell, l’any 2002, servint-les pastoralment molts anys, fins que el 2009, ja jubilat, passà a residir al Seminari diocesà d’Urgell i, més tard, a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, on ha passat els darrers anys de la seva vida tan ben acollit i estimat. El dia 26 d’agost de 2018, festa de Santa Teresa de Jesús Jornet, Fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats, s’ha adormit en la Pau del Senyor, després de rebre el sagrament de la Unció dels Malalts i la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric, que li donà la benedicció apostòlica. Que el Senyor l’aculli bondadós al seu Regne, i pugui viure per sempre més a la Casa del Senyor!

bilitat que em dóna aquest servei”, va declarar Mons. Vives. Posteriorment, l’Arquebisbe d’Urgell, juntament amb els altres Bisbes, va compartir un dinar al Centre Pau Casals amb els representants de l’equip rector de la UCE, en el qual també hi foren presents el Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró; i el President de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènech Ros. A la tarda, l’Arquebisbe va voler saludar personalment els assistents a la XXXI Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, que se celebrava aquest mateix dia i que enguany analitzava “El Parlamentarisme andorrà”. Es va desplaçar fins al Lycée Renouvier, on tingueren lloc les ponències, i on va poder saludar el Síndic General d’Andorra, Vicenç

L’Arquebisbe i Copríncep presidí l’Eucaristia en català a l’església de Sant Pere de Prada de Conflent, amb ocasió dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu.

Mateu, que dictava una de les ponències, i alguns Consellers generals que hi assistien, a més dels membres de la junta de la Societat Andorrana de Ciències.

28a TROBADA DE VERGES CONSAGRADES A COVADONGA Dins l’any jubilar marià que celebra enguany el Santuari de la Virgen de Covadonga amb motiu del primer centenari de la

seva coronació, va tenir lloc del 7 a l’11 d’agost, la XXVIII Trobada Estatal de Verges Consagrades, que va aplegar una setantena de Verges Consagrades d’arreu d’Espanya, entre les quals Cristina Ribot i Anahí Biorci per part del Bisbat d’Urgell. La trobada va transcórrer amb ponències a l’entorn de la figura de la Mare de Déu, “ideal de santedat, tabernacle de la Paraula”. Va tenir un lloc destacat la presentació de la ins-

Les participants a la XXVIII Trobada Estatal de Verges Consagrades, als peus de la Mare de Déu de Covadonga. Església d’Urgell

59


CURS DE MONITORS D’ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL A AINA

D

el 13 al 26 d’agost va tenir lloc a la casa de colònies d’AINA el curs de monitors d’activitats de lleure infantil i juvenil que anualment organitza la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN). El curs té com a objectius preparar els joves per a la seva tasca d’intervenció directa en el temps lliure d’infants i adolescents, conèixer diferents recursos tècnics i didàctics per a treballar amb infants i adolescents en el temps lliure, i valorar el sentit educatiu del lleure i prendre una postura crítica, tot des de l’experiència de fe en Jesucrist. El programa de formació consta de 310 hores lectives, de les quals 150 són presencials i la resta pràctiques, i es clou amb l’elaboració d’una memòria.

trucció “Ecclesiae Sponsae Imago”, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. Mons. 60

Església d’Urgell

El dissabte 25 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric va poder visitar i saludar els més de 25 inscrits en el curs, la major part provinents d’esplais de poblacions del Bisbat d’Urgell, i alguns de les Diòcesis de Lleida i Solsona, i d’edats compreses entre els 18 i 22 anys,

Joaquín Maria López de Andújar, Bisbe encarregat de la Conferència Episcopal Espanyola per a l’Orde de les Verges, va oferir una

que van poder compartir una estona de conversa amb Mons. Vives i amb Ramon Oromí, professor voluntari del curs, així com amb Mn. Ramon Rosell, Rector de Canillo i d’AINA. Mons. Vives agraí als alumnes del curs el seu interès i esforç per a formar-se en la tasca d’educar en el lleure i els animà a col·laborar sempre amb les famílies (primers educadors dels fills) sense oblidar mai la fe i la religió, que formen part de l’educació integral de la persona. El mateix dissabte, l’Arquebisbe d’Urgell també va poder visitar els infants i joves de la Llar de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, que des de fa set anys

síntesi d’aquest document, en el qual es defineix amb claredat la identitat pròpia de la Verge Consagrada, esposa i mare, icona de l’Es-

són acollits gratuïtament al Casal Sant Serni de Canillo i a les instal·lacions d’AINA. Són dos grups d’uns 20 infants i joves acompanyats per dues religioses i un monitor, que tenen l’oportunitat de conviure (una setmana cada grup) en un entorn incomparable, fer excursions, patinar sobre gel i refrescar-se a la piscina del Palau de Gel de Canillo. La Parròquia de Canillo i Mn. Ramon, conscients que aquests mitjans són necessaris, faciliten aquesta estada a les religioses Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, responsables de l’obra social d’acollida de Barcelona.

glésia. El document també ofereix als Bisbes una guia per a l’acompanyament, discerniment i formació, tant de les candidates a la


consagració com de les ja consagrades. Als peus de la “Santina”, les participants van renovar el propòsit de castedat perfecta, i juntes van donar gràcies a Déu pels dies compartits.

APLEC DE SANT JAUME DE RIGOLISA Un bon nombre de fidels es va congregar el 22 d’agost a la Parròquia de Santa Maria de Puigcedà per participar a l’Aplec de Sant Jaume de Rigolisa, de gran tradició a La Cerdanya. Mn. Josep Grau, Rector de la Parròquia, va presidir la celebració eucarística, després de la qual tingué lloc la benedicció de la coca i el moscatell amb què el consistori obsequià els assistents. Sant Jaume de Rigolisa és una església situada al nord-est del Puig Cerdà, que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primitiva església estava dedicada a Sant Jaume apòstol, però va ser destruïda per les tropes franceses el 1793. Fou restaurada per la família Guasch. El temple actual és d’estil neogòtic amb un portal d’arquivoltes ogivals i una gran rosassa, amb un estilitzat campanar de torre de 17 metres, amb coberta piramidal de pissarra. L’església comptava amb un retaule gòtic del mestre cerdà Pere Borrell que es va perdre el 1936. El nom antic de l’església era Sant Jaume d’Eragolissa, que alguns filòlegs sostenen que podria ser una deformació fonètica

Mn. Grau presidí la celebració eucarística a l’Aplec de Sant Jaume de Rigolisa.

d’“anar a Galícia”. Diu la llegenda que l’església primitiva hauria estat edificada pel mateix apòstol Jaume en el seu camí cap a Galícia. Per aquest motiu, passaven per Rigolisa els pelegrins provinents del Santuari de Bell-lloc i de Font-Romeu, anant per l’antic camí de Puigcerdà a Llívia.

FESTA DE SANTA TERESA JORNET A LA LLAR DE SANT JOSEP Diumenge 26 d’agost,

l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemnitat litúrgica de la Fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats, Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, filla d’Aitona (Lleida), a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell. Hi concelebraren Mn. Lluís Rourera, sacerdot resident a la Llar de Sant Josep, Mn. Josep M. Solé i Mn. David Codina, i hi van assistir molts fidels, familiars i benefactors de la residència, a més de la Regidora de Gent gran i

Salut de La Seu d’Urgell, Dra. Montserrat Bonet. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar les lectures proclamades en la festa pròpia de Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, subratllant com el seu carisma d’atenció preferent envers els ancians desemparats és tan important també en els nostres dies. Comentà la centralitat de l’amor que exposaven les lectures, culminant en la unió de Jesús amb els pobres, sagrament seu enmig nostre (Mt 25). Glossà també la figura i el carisma de santedat de Santa Teresa Jornet, subratllant com la seva vocació va anar madurant al llarg de la seva vida, ingressant primer al monestir de Clarisses de Briviesca (Burgos), del qual va haver de sortir el 1870 per motius de salut. Gràcies a la direcció espiritual d’un oncle seu, el beat Francesc Palau i Quer, i del sacerdot Saturnino López

L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemnitat litúrgica de la Fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell. Església d’Urgell

61


Novoa, Canonge de la Catedral d’Osca, va descobrir el seu carisma particular fundant la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats el 3 d’octubre de 1872. L’Arquebisbe animà els fidels a saber valorar i acceptar amb amor tots els ancians i, coincidint que el Papa visitava aquell mateix dia la Trobada de Famílies a Dublín (Irlanda), va animar a saber pregar i valorar la família cristiana que es fonamenta en un amor concret envers els altres. Al final de l’Eucaristia es va venerar la relíquia de la Santa, i tot seguit la comunitat de Religioses dels Ancians Desemparats va oferir un refrigeri als assistents per compartir amb joia una estona al costat de les famílies i dels residents de la Llar.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP LES CARTES CREDENCIALS DEL NOU AMBAIXADOR D’ESPANYA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra,

Els Delegats de Missions de les Diòcesis de Catalunya van compartir unes jornades de treball a Pallejà.

Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el migdia del 29 d’agost al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell les cartes credencials del nou Ambaixador del Regne d’Espanya al Principat d’Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros i Domingo. Hi foren presents la Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra, M.I. Sra. Maria Ubach, i el Representant del Copríncep, M.I. Mons. Josep M. Mauri. L’Ambaixador anava acompanyat de la seva esposa,

El nou Ambaixador d’Espanya al Principat d’Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros (esquerra), en el moment de lliurar les seves credencials al Copríncep Episcopal.

62

Església d’Urgell

Sra. Neus Bernaus i Gaset, i del Ministre Conseller de l’Ambaixada, Sr. Nicolás El Busto Torán. Durant l’audiència, que es va desenvolupar en un clima de molta cordialitat pels vincles que el nou Ambaixador sempre ha mantingut amb Andorra i amb el Bisbat d’Urgell, es van tractar qüestions d’interès per a les relacions entre els dos Estats.

REUNIÓ DE LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA Del 27 al 29 d’agost tingueren lloc a Pallejà (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) les Jornades d’estiu de les Delegacions de Missions de Catalunya. Del Bisbat d’Urgell hi participaren el Delegat diocesà de Missions i Director diocesà de l’OMP, Mn. Jaume Soy; i Anahí Biorci, OV. Els participants compartiren informació sobre les diferents iniciatives i activitats que es duen a terme

des de les respectives Delegacions, i posaren en comú propostes per treballar en l’àmbit interdiocesà el proper curs, en vistes a la celebració del mes missioner extraordinari que, per desig del Sant Pare, se celebrarà a l’octubre del 2019. Les jornades van tenir l’entusiasta aportació de Mn. Joan Solé, capellà de la Diòcesi de Girona, que parlà de la realitat i l’espiritualitat missionera a partir de la seva experiència personal a Dapaong (Togo), on va serhi deu anys; i dels escrits de Mn. Joan Esquerda Bifet, que ara aprofundeix en els seus estudis. A més de les sessions de treball, els participants a les Jornades van fer una sortida a la Colònia Güell, on van poder admirar la cripta de Gaudí. Una vegada més ens fem conscients de la necessitat d’una constant conversió missionera, tal com ho sintetitza el lema del proper Domund: “Canvia el món”.


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“...un jove té alguna cosa de profeta, i se n’ha d’adonar. Ha de ser conscient que té les ales d’un profeta, capacitat de profeƟtzar, per dir però també per fer. Un profeta d’avui té la capacitat, sí, de reprovar, però també de mirar amb perspecƟva. Els joves tenen aquestes dues qualitats...” Papa Francesc “Déu és jove. Una conversa amb Thomas Leoncini”, Ed. Columna, 2018

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 470  

Juliol-Agost 2018

Església d'Urgell 470  

Juliol-Agost 2018

Advertisement