Page 1

Església

d Urgell

# 469 - JUNY 2018

Audiència de l’Arquebisbe i Copríncep al President de la Generalitat


Església d Urgell Índex 6

CLONACIÓ HUMANA TERAPÈUTICA, SÍ? CLONACIÓ HUMANA REPRODUCTIVA, NO? Mn. Ignasi Navarri

MONS. ROMERO, MÀRTIR DE LA JUSTÍCIA SOCIAL Mn. Eduard Salinas

5

AUDIÈNCIA DE L’ARQUEBISBE D’URGELL I COPRÍNCEP D’ANDORRA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

6

LX PELEGRINATGE DIOCESÀ AL SANTUARI DE LOURDES CELEBRACIÓ DE LA FESTIVITAT DE CORPUS ARREU DEL BISBAT

8 11

CÀRITAS ALERTA DE LA CRONIFICACIÓ DE LA POBRESA A LES COMARQUES DE LLEIDA

14

UN OCEÀ D’EMOCIONS (I): L’ADMIRACIÓ, EL MOTOR DEL SABER

16

8

Dr. Francesc Torralba

CURES PAL·LIATIVES, SUÏCIDI ASSISTIT I EUTANÀSIA Mons. Joan-Enric Vives

LA MUNTANYA, DES DE L’ART RELIGIÓS, LLOC DE TROBADA AMB DÉU Mn. Jaume Mayoral 11

4

PER LA CONTEMPLACIÓ ES DESTRUEIX L’ARREL DEL PECAT Mn. Enric Prat

UNA ESGLÉSIA MÉS MARE

17 19 23

Mn. Ramon Rosell

24

DIETARI

26

19 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Festa de l’Eucaristia i festa de la caritat

C

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

elebrem amb joia el Corpus, festa de lloança de Crist, fet Eucaristia, i de compromís caritatiu. “En el Pa de vida –diu el Papa Francesc– el Senyor ens visita fet aliment humil que guareix amb amor la nostra memòria, malalta d’atabalament. [...] En l’Eucaristia està tot el gust de les paraules i dels gestos de Jesús, el gust de la seva Pasqua, la fragància del seu Esperit. [...] Jesús s’ha deixat “partir”, per nosaltres. I demana que ens donem, que ens deixem partir pels altres. Precisament aquest “partir el pa” s’ha convertit en la icona, en el signe d’identitat de Crist i dels cristians. Recordem Emaús: el van reconèixer “quan partia el pa” (Lc 24,35)”. L’Eucaristia és la donació que Jesucrist fa d’Ell mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada persona. En aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor “més gran”, aquell que impulsa a “donar la vida pels amics” (cf. Jo 15,13). Quina admiració joiosa i quina emoció creient no ha de suscitar el Misteri eucarístic en el nostre cor! En la Diada del Corpus sempre hi celebrem la Diada de la Caritat, i l’acció de gràcies pel servei que Càritas Diocesana, amb les Càritas parroquials, van realitzant al llarg de tot l’any, setmana rere setmana. L’Església, essent fidel al seu Senyor Jesucrist, viu per a estimar, i la Caritat és una tasca intrínseca de tota l’Església, forma part essencial de la seva missió originària, igual que el servei de la Paraula i dels Sagraments. Escoltant i posant en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37), ens adonem que la caritat cristiana és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Però una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments

puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe. La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i a actuar en conseqüència. I això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió i col·laboració amb altres institucions semblants. Perquè la caritat cristiana que intentem viure des de Càritas no vol actuar per cap altre objectiu que no sigui estimar les persones amb un amor gratuït, que certament ve de Déu, que no imposa la fe a ningú però sí que la proposa des de l’amor compromès. De tal manera que tots els membres de Càritas donin testimoni creïble de Crist amb la seva actuació, i sobretot amb el seu compromís personal i comunitari. “Compromís social i caritat transformadora” és el lema proposat per al Dia de la Caritat 2018 i està connectat amb el missatge de la campanya institucional de Càritas: “El teu compromís millora el món”. Se’ns proposen quatre compromisos: 1. Viure amb els ulls i el cor oberts als que pateixen; 2. Cultivar un cor compassiu; 3. Ser capaços d’anar contracorrent en el compromís; i 4. Ser subjecte comunitari i transformador de la societat i del món. I això només és possible des de l’exercici d’un compromís comunitari, viscut com a vocació al servei dels altres. No oblidem que Càritas diocesana som tots. Càritas, Corpus, Eucaristia... signifiquen “amor concret”, l’amor “més gran” de Crist, que es fa present i actiu entre nosaltres.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Clonació humana terapèutica, sí? Clonació humana reproductiva, no?

E

l maig de 2013 ens arribava hi ha un tipus de clonació humana. Ja característic principi suprem moral: d’Oregon, als Estats Units sigui amb una finalitat reproductiva o “actua de manera que els efectes del d’Amèrica, la notícia referent ja sigui amb una finalitat terapèutica, teu acte siguin compatibles amb la al primer pas per a aconseguir un el procés és el mateix. La clonació permanència d’una vida humana clon humà tot emprant la mateixa terapèutica crea una vida humana genuïna”. Sobre la clonació, Jonas tècnica que va donar origen a l’ove- exactament de la mateixa forma en afirma: “és en el mètode la forma lla Dolly. El debat ètic i científic so- que ho fa la clonació reproductiva: més despòtica, i, a la vegada, en el bre la moralitat d’aquest procediment és un debat obert. Per primera vegada es van aconseguir cèllules mare embrionàries capaces de restaurar el dany causat per una lesió o per una malaltia, tot prometen èxits en el tractament de malalties com el Parkinson, l’esclerosi múltiple, malalties cardíaques i lesions de la medul·la espinal. Hi ha encara moltes reserves sobre el seu èxit a l’hora de combatre l’Alzheimer. Una vegada més, també aquí, el vocabulari ambigu i la manipulació del La clonació és una violació de la identitat de la persona, tant a nivell biològic com psicològic. llenguatge ens poden fer perdre el sentit de la gravetat moral d’aquest procediment. l’única diferència és que l’embrió, fi, la forma més esclavitzant de maEn sentir el terme terapèutic sembla en la clonació terapèutica, no està nipulació genètica; el seu objectiu que tot és lícit, al preu que sigui, i destinat a néixer sinó a la seva des- no és una modificació arbitrària de no és així. No tot s’hi val, ni tot està trucció en el laboratori. La finalitat la substància hereditària sinó, precibé. Podria arribar a ser terapèutic pretesa no canvia l’essència de la sament, la seva arbitrària fixació en per a una persona, però no per a tècnica emprada. oposició a l’estratègia dominant en aquella altra que es crea i destrueix Hans Jonas (1903-1993), filòsof la naturalesa”. en el laboratori. Perquè no podem alemany conegut principalment per En el procés de clonació es peroblidar que, pel que fa a la dignitat, la seva influent obra “El principi de verteixen les relacions fonamentals de persona a persona, zero. la responsabilitat”, centrant-se en de la persona humana: la filiació, És una fal·làcia entretenir-se en la els problemes ètics i socials creats la consanguinitat, el parentesc, i distinció entre la clonació humana per la tecnologia, constata que la la paternitat i la maternitat. És un reproductiva i la clonació humana te- supervivència humana depèn dels atemptat contra la dignitat de la rapèutica, en ordre a la seva valoració nostres esforços per cuidar el pla- persona clonada que vindrà al món moral. Cal tenir ben clar que només neta i el seu futur. Formula un nou i com una còpia (encara que sigui una 4

Església d’Urgell


còpia biològica) d’un altre ésser. La clonació és una violació de la identitat de la persona, tant a nivell biològic com psicològic. La clonació, com diu el Cardenal Sgreccia, suposa el domini de l’home sobre l’home. La creació de noves vides humanes als laboratoris per a destruir-les posteriorment és un abús denunciat fins i tot per molts que no comparteixen les conviccions de l’Església Catòlica sobre la vida humana.

Cal tenir ben clar que només hi ha un tipus de clonació humana. Ja sigui amb una finalitat reproductiva o ja sigui amb una finalitat terapèutica, el procés és el mateix No es pot oblidar que després ja d’un certs anys d’investigació amb cèl·lules mare embrionàries s’ha constatat que aquestes no acaben d’obtenir el resultat terapèutic desitjat. Només cal veure com en el moment actual s’estan duent a terme vint-i-quatre assajos clínics amb cèllules mare embrionàries, enfront dels 4.009 que s’estan duent a terme amb cèl·lules mare adultes. Avui per avui, molts científics consideren que apostar per les cèl·lules mare embrionàries no és rendible des del punt de vista de l’eficàcia: tampoc no obtenen resultats terapèutics i impliquen una destrucció d’embrions humans convertits en cobais de laboratori per satisfer la vanitat d’alguns científics i obtenir finançament dels recursos públics. I si aquestes cèl·lules mare embrionàries les obtenim a través de la donació humana estem davant d’una flagrant vulneració de la dignitat de l’ésser humà. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

A

quest any 2018, l’Església Catòlica proclamarà sant el beat Mons. Óscar Romero. Serà un gran esdeveniment eclesial, però sobretot per a l’Església d’Amèrica Llatina i en particular per l’Església de la República d’El Salvador. Mons. Romero va ser un defensor extraordinari dels pobres i de la justícia social. El seu pensament no va ser el d’un home especulatiu en el discurs teològic, sinó de profundes actituds socials i de compromís a favor dels més febles. És considerat el gran profeta del segle XX per al poble sofrent d’Amèrica Llatina. “El nostre màrtir llatinoamericà”, diu la gent senzilla d’El Salvador. Mons. Romero va morir màrtir per l’odi dels seus botxins a la seva fe. Li van treure la vida a la capital d’El Salvador el dia 24 de març de 1980, quan un franctirador li va disparar diversos trets mentre celebrava la missa, enmig d’una naixent guerra civil entre la guerrilla d’esquerres i el govern dictatorial de dretes. Segons les investigacions, l’autoria de l’assassinat apunta a un grup d’aniquilació vinculat a la dictadura militar, per a la qual la preocupació de Mons. Romero pels pobres el feia proper a la guerrilla marxista, la qual cosa era del tot falsa. Mons. Óscar Romero es va ordenar sacerdot a Roma el 1942. L’any següent, de retorn a El Salvador, va rebre el nomenament com a Rector ONS OMERO de l’Anamorós, Departament de la MÀRTIR DE LA Unió, i després com a Rector de JUSTÍCIA SOCIAL Santo Domingo, a la Diòcesi de Sant Miquel. El 1974 va ser nomenat Bisbe de Santiago de Maria, i d’ençà d’aquest encàrrec pastoral va emprendre una intensa tasca en favor dels camperols més pobres de la Diòcesi, als quals visitava amb regularitat. Va ser precisament durant aquest ministeri quan va viure el primer episodi dramàtic relacionat amb el conflicte civil que començava a esclatar al país: diversos pagesos que tornaven d’una celebració religiosa van ser assassinats per la Guàrdia Nacional. El 8 de febrer de 1977 va ser designat Arquebisbe de San Salvador. La persecució contra sacerdots i laics, que incloïa expulsions i assassinats, el va portar a enfrontar-se obertament amb la dictadura, a la qual va responsabilitzar de la repressió i dels assassinats d’innocents. Mons. Romero, no va ser mai insensible a tanta tragèdia. A les seves homilies a la Catedral de San Salvador, Mons. Romero no es va cansar de denunciar els atemptats contra els drets humans comesos pel govern militar. Denunciat per alguns, Mons. Romero va acudir a Roma, on va rebre el suport del Papa Pau VI, de manera que es va sentir recolzat en la seva defensa dels més febles d’El Salvador, oprimits pel Govern. Posteriorment, també el Papa Sant Joan Pau II va recolzar la seva posició i el va animar a continuar per la senda de la justícia i de la pacificació d’El Salvador. El beat Mons. Óscar Romero serà canonitzat el diumenge 14 d’octubre a Roma, junt amb el beat Pau VI, amb ocasió del Sínode dels Bisbes sobre els joves i les vocacions, convocat pel Papa Francesc del 3 al 28 del mateix mes d’octubre.

M

.R

,

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Audiència de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra al President de la Generalitat de Catal

6

Església d’Urgell

3

5

4

6


unya

2

L’

1

7

8

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el matí del dia 15 de juny al Palau Episcopal el President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra. Aquesta era la primera visita oficial al Copríncep d’Andorra del President de la Generalitat després del seu nomenament, que ha coincidit amb la presència del President a La Seu d’Urgell amb motiu de la inauguració de la XXIX Trobada Empresarial al Pirineu. El President Torra va arribar al Palau Episcopal acompanyat de l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Il·lm. Sr. Albert Batalla, i del President de la Diputació de Lleida, Excm. Sr. Joan Reñé. De la seva banda, Mons. Vives estava acompanyat del Representant Personal del Copríncep, M. I. Mn. Josep Maria Mauri. Ha estat una trobada molt cordial, dins l’àmbit de les relacions de bon veïnatge i

de cooperació entre el Principat d’Andorra i la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a la reunió, l’Arquebisbe d’Urgell ha acompanyat el President de la Generalitat, l’Alcalde de la ciutat i el President de la Diputació de Lleida en una visita a l’Arxiu Diocesà d’Urgell, on l’Arxiver Capitular i Diocesà, Mn. Benigne Marquès, ha mostrat al President algunes de les joies documentals que es custodien a l’arxiu, com ara el Beatus de La Seu d’Urgell, del segle X; el pergamí del Monestir de Codinet, de l’any 815 (el pergamí datat més antic dels que es conserven a Catalunya); i altres documents de gran valor històric i arxivístic. A continuació, acompanyats dels Vicaris generals d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri i Mn. Josep M. Mauri, l’Arquebisbe, el President de la Generalitat i la resta d’autoritats han visitat la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, del segle XII, amb el seu Claustre del segle XIII, recentment restaurat.

El President de la Generalitat (foto 1, al centre), acompanyat del President de la Diputació de Lleida i de l’Alcalde de La Seu (d’esquerra a dreta), va ser rebut a Palau per l’Arquebisbe i Copríncep i el Representant Personal del Copríncep (a la dreta), i tot seguit Mons. Vives va mantenir una reunió personal amb el President Torra (foto 2). Després de la reunió, l’Arquebisbe mostrà a les autoritats algunes curiositats del Palau Episcopal (foto 3) i les acompanyà en una visita a l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell (fotos 4 i 5) i a la Catedral de Santa Maria d’Urgell i el seu Claustre (fotos 6, 7 i 8). Església d’Urgell

7


XL pelegrinatge diocesà al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

E

ls dies 28, 29, 30 i 31 de maig, un bon nombre de fidels d’Urgell va participar en el XL pelegrinatge diocesà al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Fou pre-

sidit per l’Arquebisbe Joan-Enric i hi prengueren part el President de l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat d’Urgell, Josep M. Marimon; el Consiliari diocesà, Mn. Ignasi Navar-

La major part dels pelegrins d’Urgell van arribar a Lourdes el capvespre del 28 de maig; els provinents de la Vall d’Aran arribaren l’endemà.

8

Església d’Urgell

ri, amb el Viceconsiliari, Mn. Pere Morales, els membres de la Junta i els responsables de les diverses seccions del pelegrinatge, i s’hi van aplegar uns 90 malalts a més d’uns 400 pelegrins i voluntaris de totes les comarques del Bisbat, amb la particularitat que dos d’ells van recórrer en bicicleta els 300 quilòmetres que separen La Fuliola de Lourdes. Durant tots els dies van ser acompanyats pel nou capellà de llengua espanyola i catalana del Santuari, Mn. Lluís Ruiz, sacerdot solsoní que des de fa un mes s’ha incorporat a l’equip de capellans que atenen els pelegrinatges de les diverses llengües i nacions. L’inici: el dilluns 28, sortint amb els autocars des de les diverses Parròquies del Bisbat, fent cap a Lourdes a la tarda, i amb la trobada d’inici del pelegrinatge a l’església de Santa Bernardeta, al vespre, amb un emotiu acte de benvinguda per part del President i el Consiliari. L’Arquebisbe presidí aquell vespre una celebració penitencial en la qual glossà la manera de viure aquells dies a Lourdes com a pelegrins i no com a turistes distrets, descrivint les característiques del pelegrinatge. També invità a la conversió i a obrir-se a la misericòrdia de Jesús, amb una glossa dels textos del darrer comiat de Jesús als deixebles, segons l’Evangeli de Joan: el manament de l’amor, i la joia dels de Jesús que Ell vol que sigui la nostra joia. També remarcà el lema d’enguany dels pelegrinatges: “Feu tot el que Ell us digui”, paraules de Maria als servidors de Canà, perquè es realitzés el signe de la conversió de l’aigua en vi, i tots els seus fills


Poc després d’arribar, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí la missa penitencial a l’església de Santa Bernadeta (a baix), i a continuació tots els pelegrins participaren en el rés del Rosari a la processó de la nit.

creguessin en les paraules de Jesús i les posessin per obra. El dimarts 29 de maig arribaren els dos autocars de pelegrins de la Vall d’Aran, que se sumaren a tots els altres a la missa ben plena de fervor a la Santa Gruta de Massabielle, amb les ofrenes de tot el pelegrinatge i la pregària silenciosa davant la roca que Maria beneí amb la seva presència. Es pregà per tota la Diòcesi i especialment pels malalts i les intencions dels pelegrins. Tin-

gué lloc la tradicional foto de grup del pelegrinatge, i a la tarda es resà el Viacrucis per la muntanya, i van participar en l’emotiva processó del Santíssim Sagrament, per finalitzar al vespre amb el rés del rosari amb torxes i la processó internacional, rebent al final la benedicció impartida per l’Arquebisbe Joan-Enric, que la presidia. Dimecres fou el dia de la missa a la Basílica del Rosari, on captem que hem d’anar a Jesús per Maria

i obtindrem misericòrdia, salut i pau. L’homilia féu ressaltar el valor de fer el que Maria ens invita a fer, obeint-la sempre, treballant pels malalts, i essent actius en la concreció d’una cultura de la vida en positiu, que doni esperança al món. Es pregà pels malalts i per totes les intencions dels pelegrins, i al final de la missa s’atorgaren les medalles que ratifiquen els 10 i els 25 anys de servei ininterromput a través de la participació activa i servicial en els Església d’Urgell

9


pelegrinatges a Lourdes. L’Arquebisbe remarcà que són medalles no pas per a l’orgull o el lluïment, sinó manifestadores del valor que té servir per al cristià i la comunitat, són medalles encoratjadores del servei al pròxim. A la tarda, els malalts i pelegrins que ho desitjaren pogueren banyar-se a les piscines en un clima de fe, i a la tarda tingué lloc la pregària del Viacrucis i la festa de família del pelegrinatge, en la qual els malalts i acompanyants voluntaris celebren amb joia el retrobament d’aquests dies, i expressen algunes de les seves vivències en un clima joiós de comunió. Tots els malalts van rebre

un senzill record d’aquest pelegrinatge. Cadascú s’hi pot expressar amb senzillesa i esperit de família, ja que tothom hi és ben rebut. A la nit, a causa de la pluja, la processó del Rosari tingué lloc a la Basílica subterrània de Sant Pius X. El dijous 31, festa joiosa de la Visitació de la Verge Maria a Santa Elisabet, tot el nostre pelegrinatge participà a la missa internacional a la Basílica subterrània. Fou presidida pel Bisbe de Tarbes i Lourdes, Mons. Nicolas Brouwet, que glossà el misteri de goig de la Visitació i ens animà a ser “visitadors” de tots els qui sofreixen i necessiten el testimoniatge de la caritat de

Maria i nostra. Tot just acabada la celebració eucarística, els pelegrins i els malalts s’encaminaren de retorn cap a la Vall d’Aran on dinaren i cada autocar enfilà la ruta del retorn a les seves Parròquies. Va ser un pelegrinatge que féu vibrar la fe dels que hi van participar, ple de molts moments emotius, on es pregà pels malalts, per les famílies de tots, per les necessitats de tota l’Església i de la Diòcesi d’Urgell, i per la pau i la concòrdia. I retornarem amb el ferm propòsit, après de nou a Lourdes, de fer tot el que Jesús ens digui, com la nostra Mare celestial la Verge Maria ens indica que fem.

Durant l’estada al Santuari, els pelegrins d’Urgell participaren en l’Eucaristia davant la gruta on s’aparegué la Mare de Déu i en les processons programades aquells dies. També pogueren visitar la Basílica del Rosari (a baix) i participar de la celebració eucarística presidida per Mons. Vives.

10

Església d’Urgell


Celebració de la festivitat de Corpus arreu del Bisbat

A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Capítol Catedral, dels preveres de la ciutat i dels seminaristes, va presidir la solemne Eucaristia de Corpus.

E

l diumenge 3 de juny, a totes les Parròquies del Bisbat es va celebrar amb solemnitat la tradicional festivitat del Corpus Christi, exaltació de l’amor a Jesús, fet Eucaristia per a la salvació del món, i manifestació de fe popular en la seva presència real. A moltes parròquies va tenir lloc una celebració eucarística, en molts casos seguida d’una processó pels carrers del poble, amb el desig que el Senyor visiti amb la seva presència salvadora tots els racons de la vida de cada dia. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-

Enric, acompanyat del Capítol Catedral, dels preveres de la ciutat i dels seminaristes, va presidir a la tarda la solemne Eucaristia i la processó pel Claustre de la Catedral, per l’amenaça de pluja, en la qual va participar un bon grup d’infants que enguany havien rebut la seva primera comunió. Els cants de l’Eucaristia foren solemnitzats pels Petits Cantors del Principat d’Andorra dirigits per Catherine Metayer. A l’homilia, Mons. Vives va expresar la seva joia per la gran quantitat de fidels que omplien la Catedral d’Urgell i glossà el gran misteri que la litúrgia celebrava en aquell diumenEsglésia d’Urgell

11


En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Cos de Crist per l’interior de la Catedral i el Claustre, amb una petita “statio” entremig des de la qual l’Arquebisbe va impartir la seva benedicció tots fidels de La Seu i de tota la Diòcesi d’Urgell. A sota, després de la celebració Mons. Vives va voler conservar una fotografia amb els infants de La Seu que enguany han rebut la Primera Comunió i amb el Cor dels Petits Cantors d’Andorra i la seva directora, que havien solemnitzat l’Eucaristia.

ge: la presència real del Senyor Jesús sota les espècies eucarístiques del pa i del vi. Remarcà la importància de la categoria de sacrifici que la nostra cultura té el perill de perdre, i, en concret, del sacrifici de Jesús a la creu com a expressió de la màxima donació d’Ell mateix per Amor al Pare i als homes. Un sacrifici que actualitzem i fem real en la celebració de l’Eucaristia, font i cimal de la vida cristiana, ja que s’actualitza el misteri de la passió, mort i resurrecció del Senyor cada vegada que la celebrem. Per això, l’Arquebisbe Joan-Enric animà els fidels a estimar molt l’Eucaristia, a saber-la valorar, a tractar el Senyor 12

Església d’Urgell

sagramentat amb reverència i unció, recordant el que Sant Joan d’Àvila va dir a un prevere que no tenia prou

A l’homilia, Mons. Vives glossà el gran misteri que la litúrgia celebrava en aquell diumenge: la presència real del Senyor Jesús sota les espècies eucarístiques del pa i del vi unció amb el Cos de Crist: “trátalo bien que es hijo de buena Madre”. Va remarcar la importància de saber recuperar el valor dels petits

sacrificis del dia a dia, és a dir, saber donar coses que ens pertanyen per als altres, i posà com a exemple la generositat dels qui són capaços de donar sang, òrgans, temps, i, sobretot, la importància de saber-se donar un mateix per amor als altres. En aquest sentit remarcà la donació que els pares de família fan pels seus fills, o la donació de la pròpia vida que els sacerdots ofereixen per amor al Poble de Déu, o la donació de tota la vida que els consagrats fan en acceptar la pobresa, l’obediència i la castedat, o els missioners d’anar a sembrar la Paraula arreu del món. Si no som capaços de fer petits sacrificis en la vida per amor,


difícilment podrem entendre el més gran de tots els sacrificis: la donació de Jesús per Amor a la Creu i en l’Eucaristia. Mons. Vives recordà com en aquella tarda passejaríem el Cos de Crist a través dels carrers de moltes ciutats (i pel Claustre de la Catedral), per manifestar-li que l’estimem i per reafirmar la nostra pròpia fe, i convidà tots els fidels a presentar davant el Senyor de la Vida les nostres joies, alegries i dificultats. Finalment, l’Arquebisbe va recordar com en aquella mateixa data se celebrava el dia de la Caritat, perquè l’Eucaristia no pot ser real si no ens porta a l’amor envers els germans, especialment els més necessitats,

L’Arquebisbe va recordar com en aquella mateixa data se celebrava el dia de la Caritat, perquè l’Eucaristia no pot ser real si no ens porta a l’amor envers els germans i animà a agrair el treball que tots els voluntaris i els treballadors i grups parroquials de Càritas duen a terme de forma desinteressada. Càritas és la veu dels qui no tenen veu, dels pobres, dels sense sostre, dels que malviuen amb carències del més bàsic o per causa d’un treball poc decent; i que ens recorda que en el nostre món encara hi ha moltes necessitats i injustícies que, si creiem en Déu Amor, hem de lluitar per eradicar-les. En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Cos de Crist per la Catedral de Santa Maria i el Claustre romànic, restaurat l’any passat, en un clima de respecte i devoció mentre fidels i concelebrants entonaven cants eucarístics i els infants acompanyaven el pas del Senyor llençant pètals de flors pel camí on havia de passar. Al mig del Claustre romànic, que lluïa amb la seva bella

També a Ponts (a dalt) i a Sant Julià de Lòria, així com a la majoria de Parròquies de la Diòcesi, els nens i nenes que enguany han rebut la Primera Comunió van participar joiosament en les celebracions de Corpus.

austeritat, va tenir lloc una petita “statio” amb la benedicció des d’allí amb el Santíssim Sagrament envers tots els fidels de La Seu i de tota la Diòcesi d’Urgell, i, ben especialment, els malalts i els qui poden passar per moments de dificultat. Al final de la processó, l’Arquebisbe beneí el Poble de Déu amb el Santíssim Sagrament i volgué agrair

a tots els qui amb el seu esforç van fer possible l’acte eucarístic guarnint amb catifes de flors el claustre de la Catedral. Posteriorment es volgué fer una fotografia amb els nens i nenes que havien participat a l’Eucaristia i amb el cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, que amb la seva presència van solemnitzar la celebració. Església d’Urgell

13


Càritas alerta de la cronificació de la pobresa a les comarques de Lleida

L

es Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell van presentar a final de maig, a la seu de Càritas Lleida, la memòria de l’acció social duta a terme durant l’any 2017, en la qual es palesa la cronificació de la pobresa a les comarques de Lleida, on moltes famílies es veuen incapaces de sortir del cercle de deutes que ofega la seva economia domèstica, a més de mostrar clarament com les situacions de desigualtat s’estan enquistant en la nostra societat. La roda de premsa va ser presidida per Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, en representació dels Bisbes de les tres Diòcesis, mentre que les dades de la memòria les van traslladar als mitjans el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, i la Coordinadora de Càritas d’Urgell, Marta Fortuny. Mons. Giménez va posar en relleu el compromís de les comunitats cristianes vers les persones que pateixen i l’aposta que fa Càritas per fer visibles els col·lectius més fràgils i per acompanyar-los, en el sentit que proposa el lema de la campanya institucional de Càritas amb motiu de la celebració de la festivitat de Corpus. Al seu torn, Josep Casanova va recordar que darrere de les xifres hi ha persones, i que és precisament l’acompanyament personal i humà dels que es troben en situació de fragilitat extrema el que defineix la tasca de Càritas. Als Bisbats de Lleida, Solsona i Urgell, Càritas va atendre directament un total de 9.627 persones durant l’any 2017, i indirectament ha ajudat un total de 26.303 persones. Aquesta tasca solidària s’ha fet a través de 71

14

Església d’Urgell

punts d’atenció, una xarxa de centres i Parròquies en els quals es duen a terme diferents programes d’acollida, de cobertura de necessitats bàsiques, de suport a la família i la infància i d’inserció socio-laboral, a més de

cassetat de recursos econòmics per tirar endavant projectes i ajuts i també per la situació econòmica que es viu a Catalunya, marcada per la precarietat en els contractes, el fort deute de les famílies, la precarietet del que

A la taula, d’esquerra a dreta, Josep Casanova, Mons. Giménez i Marta Fortuny, durant la presentació als mitjans de la memòria del 2017 de les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell.

proporcionar suport a gent gran, i assessoria jurídica a immigrants i en temes de salut (drogodependències). També es treballa a través de tres empreses d’inserció (Troballes a Lleida, Cartaes a Tàrrega i Nougrapats a La Seu d’Urgell) i tres fundacions en l’àmbit laboral a Solsona i a Cervera, per les quals han passat 53 persones, s’ha donat 161 beques, s’ha format en l’àmbit laboral 185 persones i s’ha donat acolliment i orientació laboral a 1.521 persones més. S’ha invertit en aquesta tasca d’inserció socio-laboral un total de 2.508.150 euros entre les tres Diòcesis (1.008.283 euros a Lleida, 1.097.431 euros a Solsona i 402.436 euros a Urgell). Josep Casanova va posar en relleu la preocupació de l’entitat per l’es-

es destina a donar suport als infants en situació de risc i la baixa aplicació de les lleis de la dependència i de la segona oportunitat. Actualment, a totes tres Diòcesis hi ha 1.354 voluntaris i 56 persones contractades treballant en els programes socials de Càritas. S’atenen llars amb ingressos molt reduïts, persones extremadament pobres i en situació d’exclusió econòmica i social. Els deutes s’han acumulat en les famílies, i encara que treballin els qui les sustenten aquest treball és insuficient i no els permet sortir de la precarietat. Els deutes són majoritàriament amb Hisenda, amb la Seguretat Social i amb el retorn de préstecs. De la seva banda, Marta Fortuny va explicar la importància del suport


que fa Càritas a les famílies a través dels programes d’acolliment i de cobertura de necessitats bàsiques, perquè aquests programes són el que dóna sentit a l’acció de l’entitat. Quan s’enforteix el nucli familiar, es dóna estabilitat als infants i els pares tenen ingressos, es millora alhora la cohesió social i la vertebració de la societat. S’han destinat 446.368 euros en ajuts econòmics directes a les persones i les seves famílies. Del total de recursos invertits (5.005.763 euros), pràcticament la meitat (2.497.613 euros) han estat destinats a l’acció social de Càritas (765.961 euros a Lleida, 1.008.719 euros a Solsona i 722.933 a Urgell). Dades a la Diòcesi d’Urgell Pel que fa concretament a la Diòcesi d’Urgell, les dades del 2017 indiquen que un 3,2% de la població es troba en situació de pobresa,

una xifra que és lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya. Les persones de les comarques de l’Alt Urgell, Cerdanya, Vall d’Aran, i Urgell pateixen la pobresa d’una manera més cronificada, i cada vegada n’hi ha més que els costa sobreviure a causa dels deutes que acumulen, en alguns casos tot i tenir feina. D’aquesta manera, ha augmentat notablement la importància i intensitat de l’ajut que cal donar a les famílies per superar problemes de deutes i de dificultats relacionades amb el manteniment de la llar i de l’habitatge, concepte al qual es van destinar 78.814 euros el 2017. Entre els usuaris dels serveis de Càritas, un 70% està a l’atur, i un 13% dels atesos tenen problemes per arribar a final de mes malgrat tenir una feina regular. La majoria són parelles amb fills (40%), però també hi ha famílies monoparentals (14%), perso-

nes que viuen soles (19%) i persones sense llar (16%). Un 57% té estudis bàsics, un 29% estudis secundaris i un 8% té estudis universitaris. Durant l’any 2017 s’han atès 2.204 persones, i l’impacte de les accions dutes a terme han ajudat a moltes més (5.760 beneficiaris). Són moltes les famílies que han viscut el suport a través de l’ajut directe per cobrir despeses de l’habitatge i de l’acompanyament de professionals i voluntaris que els han sostingut en les seves tribulacions en 1.205 ocasions; famílies que han rebut 251 euros de mitjana en ajuts socials; que han estat ateses amb ajuts escolars i als infants per valor de 52.916 euros; els caps de família han accedit a 2.144 hores de formació laboral a través de les quals millorar les seves capacitacions per trobar feina i reintegrar-se a la societat de manera harmònica.

Assemblea diocesana de Càritas d’Urgell a Tremp

U

ns dies després de presentar als mitjans les dades de la memòria del 2017, la Fundació Fiella de Tremp va acollir el disssabte 2 de juny l’assemblea diocesana de Càritas d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi van assistir el Delegat episcopal, Mn. Jaume Mayoral; el Director de Càritas diocesana, Josep Casanova; i el Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo; a més dels directors de les Càritas parroquials i un centenar de voluntaris i treballadors de l’entitat i preveres diocesans. La ponència central de la trobada va anar a càrrec de Juan José López Lozano, dels Serveis d’Acompanyament de Càritas Espanyola, que va parlar de l’acompanyament a les persones, amb la inclusió d’activitats de suport i dinàmiques de grup i personals que van ser molt ben rebudes pels assistents. Així mateix, a l’assemblea es va presentar el projecte “Moda-re” de Càritas Espanyola, en el qual hi participen Càritas d’Urgell i l’empresa d’inserció socio-laboral Nougrapats. Aquesta és una iniciativa empresarial destinada a la reutilització, reciclatge i venda de roba usada, promovent l’economia social i solidària. El programa té com a objectius principals la generació d’ocupació social i sostenible, la transparència, el destí ètic de les peces de roba i el consum responsable. “Moda-re” crea valor afegit recollint, reciclant, classificant

La Fundació Fiella de Tremp acollí l’assemblea diocesana de Càritas d’Urgell.

i reutilitzant roba de segona mà, reduint així les emissions de diòxid de carboni a l’atmòsfera i estalviant aigua; i acollint i acompanyant persones en la seva formació i inserció laboral. “Moda-re” disposa ja de 3.800 punts de recollida arreu del territori espanyol en el conjunt dels quals es va aplegar l’any passat un volum de 30.000 tones de roba, les quals van ser tractades a 3 plantes de gestió integral, 23 plantes de transferència i 80 punts de donació i venda. Aquesta activitat va propiciar 750 llocs de treball, a més del suport de 1.000 voluntaris; un estalvi de 50 milions de metres cúbics d’aigua i una reducció d’emissions de diòxid de carboni de gairebé 680.000 tones. Església d’Urgell

15


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (I): L’admiració, el motor del saber

L’

admiració és el motor del saber. Admirar-se no és mirar, tampoc observar atentament. És sorprendre’s de com són les coses, és interrogar-se sense fer ús de les paraules. És sentir la ignorància en el propi pit, però, a la vegada, la temptació de vèncer-la per deixar de ser ignorant i comprendre alguna cosa. Escriu Søren Kierkegaard que l’admiració és l’inici de tota comprensió més pregona, és una passió ambigua que combina el temor i la felicitat.

El rostre de l’admiració és nítid: la boca oberta i la mirada perduda; una mirada que no sap què cerca, però que no en té prou amb identificar els contorns de l’objecte Hi ha un batec d’esperança en l’admiració, però, a la vegada, el qui s’admira tasta un misteri que el transcendeix. El llenguatge de l’admiració és el silenci. El qui s’admira, calla i, mentre calla, espera captar alguna espurna de llum. L’admiració no és el resultat d’un defecte de la raó, és l’expressió de la seva insuficiència última. El rostre de l’admiració és nítid: la boca oberta i la mirada perduda; una mirada que no sap què cerca, però que no en té prou amb identificar els contorns de l’objecte. Vol saber 16

Església d’Urgell

més d’ell, vol entendre per què hi ha món i què hi pintem en aquest món. L’admiració és la font de tota recerca. El qui s’admira es pregunta per què els éssers són com són i aquesta interrogació el condueix a esbrinar les causes i les raons ocultes, els fils que mouen el teatre del món. Admirar-se és reconèixer la ignorància, però, a la vegada, obrir-se al camp del saber. M’admira que les coses siguin com són, però encara m’admira més que siguin, podent no ser. De fet, podria no haver-hi res. Res de res. Ningú. Ni el món, ni l’ull que el mira. M’admira que hi hagi el món, però també que hi sigui jo i que hi sigui l’arbre, el mar i el sol. M’admira que hi hagi un ésser que s’admira d’allò que contempla i que vulgui desxifrar el sentit de cada cosa. L’admiració és l’emoció que fa obrir els ulls de bat a bat; eixampla el món interior i l’enllaça amb el món exterior. Conté la força de la meravella, però també el cuc de l’estranyesa. Expressa petitesa i, a la vegada, innocència. Els nens s’admiren, però també els savis, els artistes i els poetes. El qui no s’admira de res, no pot, ni tan sols, preguntar. Sense pregunta no hi ha resposta i sense resposta no hi ha saber. L’admiració és motor del coneixement. Tot comença amb l’admiració. Aristòtil ens recorda que els homes van començar a filosofar per causa de l’admiració. M’admira allò

estrany, allò inusual, allò que trenca la cadència dels dies i la rutina de les hores; però també em sorprèn

L’admiració eixampla el món interior i l’enllaça amb el món exterior. Conté la força de la meravella, però també el cuc de l’estranyesa. Expressa petitesa i, a la vegada, innocència l’etern retorn del mateix, el cicle de la vida, l’anella que dóna voltes sobre si mateixa. M’admira que hi hagi rutina i que tot torni una i altra vegada: la ginesta a la primavera, la neu a l’hivern i els tons ocres de la tardor. René Descartes considera que l’admiració és una de les grans passions de l’ànima; la defineix com una sobtada sorpresa de l’ànima que experimenta davant d’allò que no sap concebre. És una punxada, el prolegomen d’un part espiritual. Admirar-se és viure. Qui no s’admira de res, no s’interroga per res. Viu com si ja hagués viscut. Viu sense viure. No viu. Admirar-se és prendre consciència de la pròpia fragilitat, però, a la vegada, deixar-se embadalir per la bellesa que ho amara tot. L’admiració és una pregària laica.

Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


Cures pal·liatives, suïcidi assistit i eutanàsia 1

L

es malalties greus, la lluita contra el dolor, l’acabament de la vida i l’acompanyament de la mort són qüestions obertes que interessen les persones, les famílies i tota la societat, per més que sovint s’amaguen i no es plantegen fins que ens les trobem a sobre. Però caldria una reflexió atenta, ponderada, previsora i allunyada de pressions. Especialment quan cauen sota l’atenció i les iniciatives dels legisladors. Fa unes setmanes, els Bisbes de Catalunya vam mostrar de forma respectuosa la nostra preocupació per l’admissió a tràmit al Congrés dels Diputats d’una proposició de llei del Parlament de Catalunya per despenalitzar l’eutanàsia. Vam recordar el compromís de l’Església en favor de la vida, sobretot de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat, que ha de ser un compromís clar, ferm i apassionat, que interessa tothom, més enllà de l’adhesió o no a una fe religiosa. Cal mitigar el dolor i el sofriment mitjançant les cures pal·liatives i l’acompanyament als malalts i als qui en tenen cura, i en tot cas legislar en favor de bones mesures socials que permetin una millor atenció als malalts. No podem distorsionar o manipular la sensibilitat social davant aquests temes tan importants. És una qüestió d’humanitat. La Regla d’Or “no facis als altres el que no vols que et facin a tu”, que és la norma més intuïtiva i més assumida de la moral, d’on es deriva el

1

precepte tan humà del “no mataràs”, es troba en el fonament de tota ètica. El precepte “no matis” indica el límit que mai no pot ser transgredit, si no volem promoure una “cultura de la mort” (Joan Pau II). Ens encamina vers una actitud positiva de respecte absolut per la vida, promovent-la sempre i progressant pel camí de l’amor que dóna, acull i serveix, i alhora el compromís de fer tot el que

El precepte “no matis” indica el límit que mai no pot ser transgredit, si no volem promoure una “cultura de la mort” (Joan Pau II) es pugui per superar el patiment, per més que hem de reconèixer que no el podrem extirpar mai del tot. No és bo presentar l’eutanàsia i el suïcidi assistit com a respostes viables i acceptables al problema del dolor i del sofriment. L’eutanàsia en sentit veritable i propi s’ha d’entendre com una acció o omissió que per la seva naturalesa i en la seva intenció causa la mort, amb la finalitat d’eliminar qualsevol dolor. És un mal moral inacceptable i un atemptat a la dignitat de la persona, ja que és eliminar deliberadament una persona humana dotada d’una gran dignitat, per més que en certs moments de degradació la veiem molt feble. Amb el Papa Francesc podem dir: “a la persona que viu hem de cuidar-la i podem cuidar-la sempre,

sense escurçar la seva vida nosaltres mateixos, però també sense acarnissar-nos inútilment contra la seva mort. En aquesta línia es mou la medicina pal·liativa que revesteix també una gran importància en l’àmbit cultural, ja que s’esforça per combatre tot el que fa la mort més angoixant i plena de sofriment, és a dir, el dolor i la soledat”. Això reclamen avui àmpliament la societat i els professionals sanitaris, els malalts i les seves famílies. ¿Sabrem prestar l’ajuda per a assumir els problemes i les dificultats personals i familiars que s’acostumen a presentar en els últims moments de la vida? El tractament del dolor i l’abordatge del sofriment, el control d’efectes secundaris i colaterals, la millora de la qualitat de vida i de l’autonomia del pacient, l’ajuda a les famílies en aquestes situacions, poder morir en companyia dels éssers estimats, amb l’assistència espiritual i sacramental, i molts altres aspectes importants, són precisament els elements que configuren el que coneixem com a “cures pal·liatives”. De cara als febles i vulnerables, els qui han perdut el gust per viure o estan en un moment de total dependència, no recorrem a solucions ràpides o fàcils que poden amagar altres interessos. Defensem la vida sempre i ajudem a mitigar el dolor amb respecte per la dignitat de tota persona. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat al diari La Vanguardia el diumenge 3 de juny Església d’Urgell

17


La muntanya, des de l’art religiós, lloc de trobada amb Déu

“El vedell d’or” (Esteve March, 1650).

“El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. [...] Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro. El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi...” (Èxode 19, 17-21). / Text: Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts / Fotografies: Fundación Las Edades del Hombre Església d’Urgell

19


“Sant Joan de la Creu” (Venancio Blanco, 1997). A la dreta, sagrari tallat en fusta procedent del Monestir de Sant Salvador d’Oña (atribuïda a l’entorn de Bartolomé de la Haya i Juan de Cea, datada l’any 1575).

D

e sempre la imatge de la muntanya ha acompanyat la simbologia i la fenomenologia de la religió. Els que vam estudiar amb el professor Mn. Via Taltavull a la Facultat de Teologia de Catalunya sabem de la necessitat de les hierofanies en les diferents religions i la riquesa del seu simbolisme. En aquest sentit, és bo rellegir l’obra del teòleg Juan Martín Velasco “Introducción a la fenomenologia de la Religión” (1978), que aprofundeix en aquest tema. En concret, pel que fa a la religió cristiana només ens cal fer una ullada als textos bíblics de l’Antic i el Nou Testament per veure aquesta riquesa simbòlica que es dóna a les muntanyes i cims. El mateix text que encapçala aquest article n’és un bon exemple: la trobada de Déu amb Moisès succeeix al cim del Sinaí; i, de manera semblant, altres troba20

Església d’Urgell

des que es narren als relats bíblics gairebé sempre tindran lloc al cim de les muntanyes, i en aquest marc esdevenen els grans moments de la història de la salvació. A la majoria de diccionaris de símbols hi trobem l’entrada a la paraula muntanya, i tots hi coincideixen a donar-li aquesta força simbòlica i transcendent que té en les religions, com ara al “Diccionario de los símbolos” de Jean Chevalier (Ed. Herder, quarta edició, 1993) que dedica un bon nombre de pàgines a explicar-ho. No cal dir que al nostre Bisbat, amb una orografia ben accentuada i elevada i amb esplèndids cims, sobretot a la meitat nord, coneixem i valorem aquesta riquesa simbòlica. N’hi hauria prou de fer un llistat de llocs de culte, com esglesioles, ermites i santuaris i ubicar-los al mapa per adonar-nos d’aquest lligam entre espiritualitat i muntanya, tant present

a casa nostra. Espais de trobada amb Déu, a la recerca del silenci i de la comunió interior amb la divinitat, ens poden ajudar a valorar llocs com el Santuari de Meritxell, o el de Núria, però també podríem afegir-hi molts altres espais i llocs geogràfics que, com ens diu Martín Velasco a l’obra citada, ens condueixen a una experiència on el misteri del sagrat s’atansa a nosaltres i ens ajuda en el nostre camí de trobar-nos amb Déu, fer-ne pregària, reflexió, trobada íntima. Tota aquesta riquesa simbòlica ha acompanyat l’art sacre de totes les èpoques. També, com no podria ser d’una altra manera, l’art sacre cristià. I, així, podem trobar multitud d’obres artístiques on la muntanya i el seu entorn no són només un paisatge o un fons decoratiu, sinó que guanyen en importància i protagonisme en el missatge que ens volen transmetre els autors.


Amb aquest fil conductor de la muntanya com a lloc de trobada amb Déu, la Fundación Las Edades del Hombre va inaugurar el mes de maig a Aguilar de Campoo (Palència) l’exposició “Mons Dei” (“La muntanya de Déu”), que es pot visitar fins al novembre vinent. La mostra apropa al públic un total de 124 obres repartides en dos espais expositius: l’església romànica de Santa Cecília (del segle XII-XIII) i la Col·legiata gòtica de Sant Miquel (segle XIII-XIV). Es tracta d’obres signades per autors tan importants com Gregorio Fernández, El Greco, Alonso Cano, Goya, Pedro i Alonso Berruguete, Gil de Siloé i Venancio Blanco, entre molts d’altres; a més d’un conjunt de peces procedents d’altres tradicions religioses, com el budisme i l’islam. Tot responent al seu títol, l’exposició vol aprofundir en el ric significat de la muntanya en la simbologia religiosa cristiana així com en la seva presència com a lloc sagrat en la història de les religions. Aquesta vegada també sumant la natura a la fe i l’art, en plena relació amb l’Encíclica “Laudato Si” i el seu missatge de cura de la casa comuna. El fil expositiu s’articula en set capítols temàtics que fan referència a diferents passatges bíblics on la muntanya i el seu significat simbòlic són ben presents. Un significat que també ens remet a Jesucrist com la muntanya de la Salvació, i a una Església que ha de pujar al cim amb tot el que suposa d’esforç i a la vegada de goig de trobar el Ressuscitat. Es pot ampliar la informació sobre l’exposició a la web “http://monsdei.lasedades.es/”. Tanmateix, com un primer tast, voldria destacar en aquestes pàgines quatre de les obres que es poden veure a “Mons Dei”. En primer lloc, un sagrari procedent del Monestir de Sant Salvador d’Oña i actualment a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Campo (municipi de Villarcayo, Burgos). És una peça de fusta policromada atribuïda a l’entorn de Bartolomé de la Haya

“Martiri de Sant Sebastià” (El Greco, 1580).

i Juan de Cea, datada l’any 1575: un sagrari de planta semipoligonal, en forma de torre que creix cap amunt com si fos una muntanya ben alta i que fa mirar els fidels cap a dalt, i que vol recordar-nos aquesta pujada a la muntanya de la fe que ens guarda el Cos del Crist pasqual. Els diferents costats contenen escenes de la vida de Jesús, com el baptisme i la mort i resurrecció, i també s’hi representen imatges d’apòstols i sants, entre els quals Sant Benet, Sant Pere i Sant Pau. L’Esperit Sant se situa en un frontispici, damunt la porta del sagrari, ocupada per l’escena de la resurrecció de Jesús. També dalt de la porta del tabernacle, l’escena bíblica en què el bordó d’Aaron es converteix en una serp. Sota l’escena de la resurrecció hi ha una imatge

de l’adoració de l’Arca de l’Aliança amb la taula dels pans i la menorà (el canelobre dels set braços), signe del poble d’Israel. La segona peça que voldria destacar és una escultura en coure de Sant Joan de la Creu, obra de Venancio Blanco (traspassat el passat febrer a Madrid), datada el 1997 i que actualment forma part de la col·lecció d’art de la Fundació Mapfre. L’escultura no vol ser el retrat fidedigne del sant, sinó que busca sintetitzar-ne l’esperit i la mateixa forma vol suggerir la nostra pujada, des de la mística, cap al Crist. El personatge queda reforçat en el seu sentit més espiritual pel volum dels hàbits, que construeixen un camí cap amunt i guia la mirada de l’espectador vers la creu que el sant sosté i mostra amb la seva mà dreta. I a la creu, a Església d’Urgell

21


L’església romànica de Santa Cecília, situada al peu del castell d’Aguilar de Campoo, i la Col·legiata de Sant Miquel (a sota) són les dues seus que acullen les obres de l’exposició “Mons Dei”.

diferència de la resta de l’escultura, que no busca definir la imatge de Sant Joan de la Creu, es distingeix una imatge del Crist que, d’aquesta manera, guanya protagonisme en el conjunt de l’obra. Gairebé podríem dir que el sant místic vol ser com un cim que té en el seu extrem la imatge del Crist clavat a la creu. En tercer lloc, “El vedell d’or”, una pintura a l’oli d’Esteve March datada cap al 1650. Aquest quadre representa el text del capítol 32 de l’Èxode, que relata la impaciència del poble d’Israel davant la tardança de Moisès, que ha pujat a la muntanya del Sinaí, i, en la seva absència, el poble construeix un vedell d’or al qual adoren. A l’escena pintada es veu Moisès que baixa de la muntanya i llança colèric les taules de la Llei que ha rebut de Déu. El tema representat al quadre ens mostra la línia que vol recollir l’exposició, al voltant de la muntanya 22

Església d’Urgell

i la divinitat, de tal manera que en el quadre veiem superposades diferents escenes de l’Èxode. Així, damunt de Moisès amb el gest de tirar les taules de la Llei, veiem el mateix Moisès que, de genolls i descalç, escolta la veu de Déu (aquí podríem recuperar la cita bíblica de l’inici d’aquest article), al cim de la muntanya, ple de llum, de força, que del cel arriba a la terra i illumina al cabdill del poble jueu mentre espera rebre les dos taules de la Llei. I, per últim, un dels quadres més interessants i a la vegada valuós de la mostra, el “Martiri de Sant Sebastià”, obra pintada pel Greco cap al 1580, ubicada actualment a l’antesala de l’aula capitular de la Catedral de Palència. Aquest oli sobre llenç té unes mides de 193x148 centímetres i pertany a la primera etapa de Doménikos Theotokópoulos. La història del martiri de Sant Sebastià la podem trobar en el text de

la llegenda àuria del frare dominic Jaume de Voràgine (segle XIII), on el frare explica l’hagiografia del sant i la tradició del seu martiri (per a aquest article hem consultat “La leyenda Dorada. I”, de Santiago de la Vorágine, Alianza Editorial, 14a edició, Madrid, 2008, pp. 111-116): l’any 286 es descobreix que Sebastià, soldat de la guàrdia pretoriana de l’emperador romà Dioclecià, és cristià. L’emperador n’ordena la immediata captura. Tots els intents perquè el soldat es retracti de la seva fe són en va. Sebastià es mantingué impassible, inflexible davant les demandes de llurs captors. Aleshores, l’emperador ordenà que lliguessin Sant Sebastià a un tronc i que els arquers li disparessin fletxes fins a la mort. Quan els arquers van donar-lo, finalment, per mort, aparegué una dona vídua, Irene, que demanà recollir el cadàver per enterrar-lo, però, per a la seva sorpresa, trobà al sant miraculosament viu i se l’endugué a casa per guarir-li les ferides. Tan aviat com s’hagué recuperat en la seva totalitat, Sebastià va anar a trobar a l’emperador per enfrontar-s’hi i li va retreure la seva conducta impia. Sense fer cas de les acusacions del cristià, Dioclecià ordenà la seva captura a l’instant, i manà que se l’enduguessin i que fos executat, aquesta vegada a bastonades. El nou càstig significa finalment la mort de Sebastià. La pintura del Greco representa el martiri que va rebre: lligat al tronc d’un arbre (que es pot percebre que és una figuera), situat dalt d’una mena de cim, les sagetes van a clavar-se al seu cos mentre un dels seus genolls descansa sobre una gran roca. És dalt de la muntanya, lloc de trobada entre Déu i els homes, on Sebastià oferirà el testimoni de la seva fe en Crist. El Greco pintà mes endavant altres dos quadres sobre el mateix tema, el darrer dels quals, pintat possiblement entre el 1610 i el 1614, es conserva al Museu del Prado.


El raconet de la mística

Per la contemplació es destrueix l’arrel del pecat

E

l pecat arrela en la naturalesa caiguda, i d’aquella arrel en neix la tendència al mal i l’inclinació persistent envers l’atractiu pel pecat que ens porta a caure en pensaments, paraules, actes i omissions reprovables concretes (que anomenem pecat), dels quals la consciència ens acusa. Quan decidim lluitar contra el pecat ens referim sempre als actes concrets que considerem pecaminosos, però mai no hem pensat que, sense suprimir l’arrel, les nostres victòries seran sempre escadusseres i puntuals, en el millor dels casos. Els mestres espirituals ens recomanen la disciplina del cos i la penitència; mesures aptes, a tot estirar, per a evitar caigudes irreparables i per anar fent la viu-viu entre “aquí caic i allà m’aixeco”, sense tocar ni poc ni molt la causa profunda que és l’arrel de tot plegat. L’autor del llibre “El núvol del no saber” diu: “sí, castiga el teu cos amb tota classe de disciplines i seguiràs sense aconseguir res. El desig i la tendència cap al pecat continuarà en el teu cor”.

Llavors, què podem fer? Els autors místics diuen que tenen la resposta. Aquesta es troba en l’oració contemplativa, que ens porta amb tota seguretat a l’opció fonamental

Quan ens fem ben seus, Déu talla d’arrel el mal que hi ha en nosaltres. Aquest fet no es dóna de cop, sinó pausadament i progressivament i decisiva de la nostra vida, és a dir, a elegir Déu per damunt de tota la resta i a fer-nos seus i de ningú ni de res més, tot dient de cor: “el Senyor és el meu Déu, el Senyor és l’únic” (Dt 6, 4). Llavors es farà el miracle amb la resposta de Déu. És ara quan es compleix allò del salm 91,14: “ja que s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom”. Serà llavors quan se’ns començarà a fer suportable, i encara fàcil, la lluita contra el pecat: “correré pels camins dels manaments, si vós m’eixampleu el cor” (Sl 118,32). Quan ens fem ben

seus, Déu talla d’arrel el mal que hi ha en nosaltres. Aquest fet no es dóna de cop, sinó pausadament i progressivament, començant per allò més important i punyent. L’interessat nota com va minvant fins a desaparèixer l’atractiu malèfic per allò que era abans la causa del pecat. El resultat que comentem d’una vida contemplativa i mística és tan important i tan extraordinari que creiem necessari apuntalar-lo encara millor amb doctrina explícita i contundent de l’esmentat autor, quan escriu: “l’obra contemplativa de l’amor [...] és totalment completa en si mateixa. Mentre que totes les altres disciplines i exercicis són de poc valor sense ella. [...] La mateixa obra contemplativa de l’amor t’arribarà a guarir de totes les arrels del pecat. [...] L’obra contemplativa de l’amor no tan sols cura les arrels del pecat, sinó que fomenta la bondat pràctica”. No dubtem gens que aquí hi tenim el tresor amagat i que val la pena desposseir-se de tot per tal d’adquirir-lo. Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

23


Una Església més Mare

D’

ara endavant, els dilluns de Pentecosta celebrarem la festivitat de Maria, Mare de l’Església. El Papa Francesc, el Papa de la pastoral dels gestos, ha instituït la memòria obligatòria de la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església, i ell, en una comunitat on els protagonistes són els homes, predica que l’Església sigui més femenina, més maternal. L’Arquebisbe Joan-Enric ha agafat al peu de la lletra la voluntat del Papa Francesc. Convidà els dies 11, 12 i 13 de juny els mossens urgel·litans a una convivència a Montserrat per pregar i treballar la invocació de Maria, Mare de l’Església. L’any 1970, en la seva reforma litúrgica, l’assemblea de Bisbes argentins havia adoptat la invocació “Maria, Mare de l’Església”. La missa votiva Maria Ecclesiae Mater existeix des del 1075. La comunitat monacal montserratina, abrigada dins el mantell blau de la Moreneta, acollí fraternalment la quinzena de mossens d’Urgell que van compartir pregària, treball i taula il·luminats per l’Estel de l’Alegria, “Gaudete et exsultate”. Amb el perfum de la Rosa d’Abril ens estimem sense saber-ho, sense sentir-ho, perquè l’amor de mare és natural com el viure de cada dia. El monjo Gabriel Soler, diaca i historiador, contemplà en veu alta per a tots Maria model i Mare protectora. La Mare se desviu per la unitat dins la diversitat dels fills. La Mare és contemplativa i guarda en el cor més humil el gest i la paraula del Fill, i en fa pregària. La Mare Immaculada diu un Sí de plenitud –ens diu amb èmfasi dom Gabriel– que es tradueix en servei al costat de Jesús i de tota creatura de Déu. Maria, protectora sub 24

Església d’Urgell

Una quinzena de preveres d’Urgell compartí uns dies de convivència i pregària a Montserrat.

tuum praesidium, ens qüestiona: què és més sa, deixar-se arrossegar per una vida de confort, comoditat i excés que ensopeix l’esperit i disminueix la creativitat de les persones, o viure de manera sòbria, moderada, sense caure en la “patologia de l’abundància”? El Pare Bernabé Dalmau, autor del llibre que m’he emportat de record de la convivència, “Manual cristià d’autoestima”, ens ha llegit Pau VI i Bergoglio per comprendre Francesc, bastidors de l’Església de la qual Maria

és Mare. Escriu dom Bernabé: “un dels factors més decisius per a mantenir o acréixer l’autoestima és sens dubte que un senti fecunda la pròpia vida” (maternitat). El monjo Bernabé ens explica: “el 21 de novembre de 1964, Pau VI promulgà la constitució on proclamà oficialment Maria Mare de l’Església, és a dir, Mare de tot el poble de Déu, tant dels fidels com dels pastors. L’any 1968, en el Credo del Poble de Déu, resem: creiem que la santíssima Mare de Déu , nova Eva,


Mare de l’Església, continua al cel el seu paper etern mirant els membres del Crist”. El monjo benedictí Berengaud de Ferrieres, allà cap al segle IX, va escriure: “l’Església catòlica, instruïda pel magisteri de l’Esperit Sant, ha professat la més elevada devoció envers Maria, en tant que Mare molt estimada”. El Pare Abat Josep Maria Soler, com ho havia fet el monjo benedictí esmentat, ens va parlar de Maria com la dona de l’amor de cada dia, és a dir, de la Mare de l’Església, en el context de la Pentecosta: “a la cambra alta, Maria participa de la vida naixent de l’Església que continua afaiçonant. El Crist es va formant en nosaltres. Els dolors de part dels quals parla Sant Pau als Gàlates fan

“Maria, icona de la tendresa que es complau amb la contemplació de Jesús, que abraça la Mare. Aquest Jesús és l’Església” (P. Soler) que Crist es formi en nosaltres. Maria ens porta a Jesús”. L’Abat clogué els tres quarts d’hora de meditació amb la imatge emotiva de “Maria, icona de la tendresa que es complau amb la contemplació de Jesús, que abraça la Mare. Aquest Jesús és l’Església”. De tornada, ofreno a la Mare de Déu de Meritxell el llantió montserratí, record de la trobada. A Ella, que és la Mare de tots, la meva Confident i, per tant, Mare de l’Església, li prego: “Gràcies, Maria, que vius en les cases de les nostres Parròquies!... Tu, Esther, Carmo, Anna, Cei, Teresuba, Carme... Mare de la Parròquia!... Tu, Esther, Carmo, Anna, Ceo, Teresina, Carme... Mare, treballadora a AINA, parenta, veïna... Revela’ns l’amor de Déu amb el teu amor sincer i tendre als infants, adolescents i joves. Avui seràs encara beneïda i estimada si com Maria ets per a tots, senzillament, la dona de l’amor de cada dia”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

25


Dietari SOPAR SOLIDARI DE CÀRITAS DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria va organitzar el 24 de maig un sopar solidari al qual va assistir gairebé un centenar de persones de la Parròquia i d’arreu d’Andorra. Durant la trobada també es van presentar les accions dutes a terme durant l’any 2017 i es feren públics els comptes de l’entitat. Càritas parroquial de Sant Julià presta actualment els serveis d’atenció i acolliment, rebost solidari i rober; i porta a terme una aula audiovisual i serveis d’ensenyament al centre penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella. També duen a terme el programa “Al teu costat”, d’ajuda a la gent gran; a més de l’atenció a transeünts sense sostre i les campanyes extraordinàries de Nadal, Dia del Voluntari, la Cadena Escolar Solidària i el Sopar Solidari. Al sopar es van recollir 1.873 euros que serviran per dur endavant l’acció social de l’entitat a la Parròquia.

Al sopar solidari de Càritas de Sant Julià es van recaptar 1.873 euros per a l’acció social de l’entitat

Maria de Guissona. Estigué acompanyat pel Rector, Mn. Ramon Balagué; i per Mn. Francisco González i el P. Taras Kogut, prevere greco-catòlic ucraïnès que serveix pastoralment els fidels ucraïnesos catòlics de Guissona i rodalies. En la solemnitat litúrgica del Corpus Christi, l’Arquebisbe glossà el valor

del Misteri del Cos i de la Sang de Crist, posant en relleu com el sacrifici de Jesús en la Creu i el lliurament del seu propi Cos i Sang en l’Eucaristia és el més alt de tots els sacrificis i donacions. Mons. Vives destacà el valor i la importància del sacrifici de Jesús que es donà Ell mateix d’una forma total i

absoluta morint en la Creu per la nostra salvació, i remarcà com hauríem de saber tornar a valorar el sacrifici de les persones que se saben lliurar i oferir pels altres tal i com ho fan les persones generoses que lliuren temps, òrgans, sang o que arrisquen la seva vida per a salvar la vida d’altres.

CONFIRMACIONS A SANTA MARIA DE GUISSONA Dissabte 2 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a 21 joves de la Parròquia de Santa 26

Església d’Urgell

Mons. Vives digué al confirmands que hem de saber tornar a valorar el sacrifici de les persones que se saben lliurar i oferir pels altres.


Al final de l’Eucaristia, els joves confirmats reberen un Nou Testament de mans de l’Arquebisbe, que els recordà com per aquell llibre molts cristians encara avui són perseguits en el món sencer, i com pot esdevenir un llibre “perillós” perquè moltes persones han canviat la seva vida i s’han “sacrificat” més pels altres a partir de la seva lectura.

CONFIRMACIONS AL SANTUARI BASÍLICA DE MERITXELL El diumenge 3 de juny, festivitat litúrgica de la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell a 22 joves de la Parròquia de Canillo i d’altres veïnes. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els joves confirmands a viure amb intensitat la festa litúrgica que s’esqueia en aquell diumenge en què rebien el sagrament de la Confirmació: la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. Mons. Vives va animar els joves a estimar sempre l’Eucaristia, valorant-la com el més important que Jesús ens va deixar, ja que és presència real d’Ell mateix sota les espècies del pa i del vi eucarístic. L’Arquebisbe remarcà com els joves que es confirmaven cada dia anirien creixent en llibertat personal, com les seves tries a la vida cada vegada serien més personals, i com els seus pares i padrins els havien d’acompanyar pacientment en aquestes

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL NOU PRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA S.E. el Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va enviar amb data 2 de juny una carta al nou President del Govern d’Espanya, Excm. Sr. Pedro Sánchez y Pérez-Castejón, en la qual, entre altres coses, diu: “Reciba mi cordial felicitación en nombre del Principado de Andorra con motivo de su elección y nombramiento como Presidente del Gobierno de España. “Deseo a V.E. mucho acierto en su tarea de servir a todos los ciudadanos españoles en sus diversas necesidades y sensibilidades, y con una preocupación preferente por la concordia, la justicia y el progreso del Estado Español. Encomiendo a Dios su labor para que le ayude en este noble servicio. “Reciba, Excelencia, mis mejores sentimientos de estima y consideración que uno a los del Principado de Andorra, al que tantos lazos históricos y fraternos unen al Reino de España.” opcions, orientant-los i donant-los consells però respectant-los en les seves decisions. Seguint aquest raonament, animà els joves a optar sempre per Jesús en la seva vida i a no renunciar mai a la fe rebuda. Per això, en aquell dia que rebien la plenitud de l’Esperit Sant

per la unció amb el Sant Crisma i la imposició de mans, Mons. Vives els animà a deixar-se guiar sempre per l’Esperit Sant i pels consells i acompanyament dels altres, ben especialment dels seus pares i familiars, i dels seus padrins, que hauran de ser sempre un referent per als joves.

Recordant la figura de Sant Justí, màrtir cristià del segle II, animà els joves a fer com ell i saber donar raó de la seva esperança i ser uns bons “apologetes”, defensor públics de la fe davant els atacs o el menyspreu dels enemics. I, finalment, els animà a posar el seu cor en les coses més importants de la vida, que no són els diners, la fama o el poder, i, en aquell diumenge en què l’Església celebrava el dia de la Caritat, els demanà de ser generosos, saber donar coses, però, sobretot, saber-se donar ells mateixos als altres sense egoisme. Al final de l’Eucaristia el Cònsol de Canillo adreçà als joves confirmats unes paraules en nom de la població agraint-los el seu compromís de fe i animant-los a ser partícips actius en la societat per tal de transformar-la i millorar-la, i els lliurà un petit obsequi de part del Comú. De la seva banda, l’Arquebisbe els regalà un Nou Testament, i el Rector de la Parròquia, un petit

L’Arquebisbe animà els joves a ser defensor públics de la fe davant els atacs o el menyspreu dels enemics. Església d’Urgell

27


llibre sobre la història del Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell.

REUNIÓ DELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT D’ANDORRA El dilluns 4 de juny, va tenir lloc a la Casa de Colònies d’AINA la reunió dels preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, que mensualment es troben per compartir les inquietuds pastorals i tractar temes d’interès per a les respectives Parròquies. En aquesta ocasió, se sumà a la reunió l’Arquebisbe Joan-Enric. Després de la pregària inicial, els preveres prepararen junts l’homilia del diumenge següent, desè de durant l’any, intercanviant-se material de treball i suggeriments pràctics per a comentar l’Evangeli de Marc (3,20-35). A continuació tractaren el tema de la implantació al Principat d’Andorra del Catecisme “Testimonis del Senyor” el proper curs pastoral 2018-2019, amb una presentació del Delegat diocesà de Catequesi i Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira.

L’Arquebisbe Joan-Enric volgué agrair tot el treball pastoral dels Rectors i les Comunitats d’Andorra, i els va plantejar la qüestió de com les Parròquies del Principat d’Andorra podrien col·laborar pastoralment en l’acollida de les famílies de refugiats que arribaran al Principat d’Andorra gràcies al “Protocol d’entesa entre el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a la realització del Projecte Obertura de corredors humanitaris”. Aquest acord permetrà l’arribada a Andorra d’una vintena de refugiats sirians que actualment estan acollits al Líban. La reunió es clogué amb un dinar de germanor a la Casa de Colònies d’AINA.

TROBADA DE FINAL DE CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Dimecres 6 de juny va tenir lloc la tradicional trobada de final de curs del Seminari Major Interdiocesà (SMI), a Barcelona. Hi van assistir tots els Bisbes de les Diòcesis que conformen el SMI (Tarragona,

A la reunió de final de curs del SMI es va avaluar l’aplicació de la nova Ratio Fundamentalis “El do de la vocació presbiteral”.

Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic), així com els Rectors dels diferents Seminaris. La trobada s’inicià amb una reunió dels Bisbes i dels Rectors amb els formadors del SMI: Mn. Norbert Miracle, Rector; Mn. Jaume Casamitjana, Vicerector; i Mn. Javier Vilanova, Director espiritual. Avaluaren junts el curs 2017-2018, reflexionaren sobre l’aplicació de la nova Ratio Fundamentalis “El do de la vocació presbiteral”; i feren balanç del desenvolupament del curs i dels projectes de futur. A continuació tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, que fou presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pels altres Bisbes del SMI. Un sopar de germanor amb els seminaristes va cloure la trobada.

REUNIÓ CONJUNTA DELS ARXIPRESTATS D’ARAN I DELS PALLARS

L’Arquebisbe Joan-Enric acompanyà els preveres de l’Arxiprestat d’Andorra en la reunió que van tenir a Canillo.

28

Església d’Urgell

El dimecres 6 de juny, els preveres i diaca dels Arxiprestats de La Vall d’Aran, Pallars Sobirà i Pallars Jussà es van aplegar a la Rectoria de Sort amb

ocasió de la reunió de final de curs 2017-2018. Va ser una trobada fraternal i formativa en la qual Mn. Mateo va oferir als participants una xerrada sobre l’Exhortació del Papa Francesc “Gaudete et exsultate”, tot destacant l’actualització del missatge que tots hem de viure per a ser sants, malgrat els nostres defectes i les nostres mancances. Va fer referència a tants sants i santes en persones que han estat properes en les nostres vides com a exemples a seguir. Va parlar també del lligam que te la santedat amb la caritat: la santedat és la caritat plenament viscuda. En el col·loqui posterior a la xerrada es va comentar també la necessitat de formació dels cristians i la vivència dels sagraments com a característiques molt necessàries per alimentar l’esperit. I de manera especial es va comentar la qüestió del sagrament de la Reconciliació, entrant en un ric debat sobre l’actual situació i vivència d’aquest sagrament per part dels fidels. Finalment es va compartir un dinar de germanor, moment en què es varen posar en comú els últims


TROBADA DELS CANONGES DE CATALUNYA A LA SEU D’URGELL Dijous 7 de juny va tenir lloc a La Seu d’Urgell la trobada anual dels Canonges dels Capítols de Catedrals de Catalunya, en la qual hi va participar una quarantena de sacerdots.

A La Seu d’Urgell foren acollits al Seminari diocesà d’Urgell pel Degà del Capítol d’Urgell, Mn. Xavier Parés, que els donà la benvinguda a la ciutat. Tot seguit, la Delegada diocesana de

Patrimoni, Clara Arbués, presentà als Canonges les darreres obres de restauració i millora de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i a continuació els Canonges es dirigiren a l’Arxiu diocesà d’Urgell, on l’Arxiver Diocesà i Capitular, Mn. Benigne Marquès, els acompanyà i guià per l’edifici i els mostrà alguns dels fons documentals que s’hi custodien. Tot seguit, els Canonges visitaren el Palau Episcopal, on foren rebuts per l’Arquebisbe

esdeveniments del Bisbat i les Parròquies.

CELEBRACIÓ AMB LES FILLES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA A BALAGUER

Els preveres i diaca dels Arxiprestats d’Aran i els Pallars es van aplegar a Sort per a la reunió conjunta de final de curs.

Dissabte 9 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia a la residència de les Missioneres Filles de l’Immaculat Cor

Joan-Enric, que els guià en la visita i els explicà la història del Coprincipat i, en particular, comentà la singular missió que el Bisbe d’Urgell ha desenvolupat durant segles com a Cap d’Estat del Principat d’Andorra. Després, a la Catedral de Santa Maria, celebraren una solemne Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe, i seguí un dinar de germanor que clogué la trobada joiosa i festiva, rebent al final un exemplar del llibre sobre el Beatus d’Urgell.

de Maria de Balaguer, en la festa litúrgica de l’Immaculat Cor de Maria. Hi concelebraren el Rector de la Parròquia i Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; Mn. Ramon Solé, Mn. Jordi Profitós, Mn. Ermengol Donisa, Mn. Alfons Velásquez i Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives destacà el valor de la festa litúrgica de l’Immaculat Església d’Urgell

29


TROBADA AMB EL NOU CONSELL GENERAL DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL

D

ivendres 8 de juny, l’Arquebisbe JoanEnric va mantenir una joiosa trobada amb el nou Consell General de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, elegit en el XXIV Capítol General de l’Institut, celebrat a la comunitat de Peñagrande (Madrid) els dies 14 al 29 d’abril. La trobada va tenir lloc a la Casa Mare de la residència de la Sagrada Família d’Urgell, on es venera el sepulcre de la beata Anna Maria Janer, Fundadora de l’Institut. El Consell General està format per la nova Superiora General, la Mare Laura Garione, argentina, i com a Conselleres les Germanes Victòria Bertrán (fins ara a Escaldes-Engordany, Andorra), Maria Luisa Álvarez, Aida López Hernández, Verónica Mejía i Maria Lourdes Romero.

30

Església d’Urgell

L’Arquebisbe va presidir l’Eucaristia en la festa litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, amb l’assistència del Consell General de l’Institut i les Religioses que formen la comunitat de La Seu d’Urgell. A l’homilia, als peus de les despulles de la Fundadora, Mons. Vives mostrà la seva joia per poder-se trobar amb el nou Consell General. Glossant les lectures proclamades en aquell dia, va demanar a les Religioses d’imitar sempre els exemples del Sagrat Cor de Jesús perquè del costat traspassat de Crist en naixia l’Església a través de l’aigua (signe del Baptisme) i de la sang (signe de l’Eucaristia). Va demanar al nou Consell General

d’acudir sempre amb confiança a la casa on reposen les despulles de la beata Anna Maria Janer, i que sigui per a elles un lloc que sentissin molt seu. Seguint les recomanacions del Papa Francesc, animà el nou Consell General a saber caminar “al davant, al mig, i al darrere” de totes les Religioses de l’Institut, sabent-les guiar obrint camí, estar al seu costat per aprendre del seu “sensus fidei”; i també estar al darrere de les germanes que puguin passar per un moment de difi cultat i que necessiten tendresa i misericòrdia. Al final de l’Eucaristia es cantà l’himne de la beatificació de la Mare Janer, esde-

vinguda a La Seu d’Urgell el 8 d’octubre de 2011 amb una solemne cerimònia que fou presidida pel Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants; i, a continuació, l’Arquebisbe pogué saludar el nou Consell i manifestar-li l’estima que tota la Diòcesi té per l’Institut de Germanes que porta el nom d’Urgell arreu del món. Així mateix, mostrà la seva disponibilitat, com a successor dels Bisbes Caixal i Casañas, a col·laborar en totes les necessitats de l’Institut. Tot seguit, l’Arquebisbe compartí un sopar de germanor amb les Germanes en un clima de molta cordialitat i fraternitat, al final del qual lliurà a la Mare Laura Garione un llibre de record de La Seu d’Urgell, i la Mare General féu entrega a Mons. Vives de les conclusions del Capítol General.


En la festa litúrgica de l’Immaculat Cor de Maria, l’Arquebisbe visità la residència de les Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria de Balaguer.

Cor de Maria, ben unida a la solemnitat immediatament anterior del Sagrat Cor de Jesús. Destacà la seva joia per poder celebrar l’Eucaristia en aquell dia especialment de joia per a les Religioses que viuen i es consagren sota l’Immaculat Cor de Maria i destacà com aquest misteri havia d’impregnar la seva vida com a religioses. Remarcà el valor de les persones consagrades que han donat tota la vida per Déu i que ara, ja ancianes, viuen la consagració des d’una mena de clausura com és estar malaltes, febles i amb menys forces, en una residència. Subratllà el valor que té per a les generacions joves el testimoni de tota una llarga vida entregada generosament al servei de Déu i dels germans en la vida consagrada i els animà a confiar sempre en el Cor Immaculat de Maria, ja que la Mare de Déu sempre se les enginya per fer-nos arribar fins al seu Fill. Glossant l’Evangeli proclamat en aquella festa

litúrgica (Lc 2,41-51), destacà com els pares de Jesús, Maria i Josep, es lamenten que “el buscaven amb ànsia” i Jesús els respon que ell “només podia ser a casa del meu Pare”, per a remarcar que hem de donar prioritat a les coses de Déu. A mesura que la persona es fa gran, cada vegada prescindeix més de les coses supèrflues i posa el seu cor en el més important: buscar el PareDéu i el seu Regne. Per això, animà les religioses a pregar intercedint per totes les realitats pastorals que

han anat coneixent al llarg de la seva vida i, com deia Santa Teresina de l’Infant Jesús, “fer que l’Amor sigui conegut i estimat”. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe pogué saludar totes les Germanes i mantenir un llarg diàleg amb elles en un clima de comunió i amor fratern.

X TROBADA D’ANIMADORS DE LITÚRGIA A BALAGUER El dissabte 9 de juny es va celebrar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist

de Balaguer la primera sessió de la X Trobada d’Animadors de la Litúrgia de la Diòcesi d’Urgell i de la Diòcesi de Lleida, amb la participació d’una cinquantena de persones, entre les quals l’Arquebisbe d’Urgell, el Delegat de Pastoral Sacramental i Litúrgia del Bisbat d’Urgell, Mn. Xavier Parés; i el Delegat diocesà de Música de Lleida, Mn. Joaquim Mesalles; a més d’un bon nombre de laics que ajuden a les celebracions litúrgiques, lectors, monitors, acòlits, directors de cants i animadors de celebracions dominicals en espera de prevere, provinents de totes dues Diòcesis. El ponent de la trobada fou el Vicedirector de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i Rector del Seminari diocesà de Girona, Dr. Jordi Font, que oferí una bonica i profunda ponència sobre “la bellesa de la celebració litúrgica”. El Dr. Font va insistir en l’ars celebrandi com a expressió de la nostra adoració a Déu i va oferir uns consells pràctics per

Una cinquantena de persones va participar a la Trobada d’Animadors de la Litúrgia de la Diòcesi d’Urgell i de la Diòcesi de Lleida. Església d’Urgell

31


als col·laboradors litúrgics de les Parròquies. Una pregària i un dinar de germanor de tots els participants clogué l’encontre formatiu.

CLOENDA DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT L’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell (EDFP) va cloure el curs 2017-2018 a la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer el dissabte 9 de juny, en un acte que fou presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Vicari de Pastoral i Director de l’EDFP, Mn. Antoni Elvira. Mons. Vives adreçà unes paraules als alumnes en les quals va manifestar la gran joia que suposa per al Bisbat poder gaudir de l’EDFP, que fa ja 7 anys que camina amb una bona participació d’inscrits. Va destacar la vocació de tot cristià pel que fa als coneixements teològics i doctrinals, així com la vocació dels professors que imparteixen les classes, que se senten motivats pel treball dels alumnes i per les seves ganes d’aprofundir en els temes, i com això els suposa als mateixos professors una major motivació en formar-se i preparar-se de forma permanent. L’Arquebisbe destacà també com l’EDFP no és només una escola de coneixements teòrics sinó que vol ser un lloc on la pregària, la celebració expressiva de l’Eucaristia, el compartir el dinar plegats i la sobretaula amb informa32

Església d’Urgell

En l’acte de final de curs a l’EDFP, l’Arquebisbe lliurà els diplomes als alumnes que s’hi han fet acreedors.

cions sobre temes eclesials vagi creant uns lligams de comunió diocesana entre els assistents. Al final de l’acte, l’Arquebisbe lliurà un diploma d’assistència regular als alumnes que han conclòs el trienni del curs bàsic i el curs d’aprofundiment, i, tot seguit, els participants feren arribar els seus suggeriments de cara a programar el curs 2018-2019. La celebració de l’Eucaristia en la festa de l’Immaculat Cor de Maria, presidida per l’Arquebisbe a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, i un dinar de germanor clogueren la joiosa diada.

VISITA DE LA CONFRARIA DE NOSTRA SENYORA DE FÀTIMA D’ANDORRA La tarda de dissabte 9 de juny, l’Arquebisbe JoanEnric va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita de diversos membres de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima d’Andorra, amb seu a La Massana, encapçalats pel seu President, Paulo Jorge Martins Guilheiros; i el Rector de La Massana i Consiliari, Mn. Eduard Salinas. L’Arquebisbe i Copríncep va poder conèixer àmpliament les activitats que porta a terme la confraria i

interessar-se per les necessitats que té actualment, i els membres de l’entitat van poder compartir les seves inquietuds i preocupacions en un clima de molta cordialitat. L’Arquebisbe agraí la fermesa de fe de la Confraria i com ajuda la colònia de portuguesos a Andorra a mantenir les seves arrels i la seva devoció a la Mare de Déu, la Reina de Portugal; destacà la joia d’estar a prop de tots els portuguesos establerts a les Parròquies andorranes i de tots els devots de la Mare de Déu de Fàtima, i els agraí tot el seu treball pel Principat d’Andorra.

ASSEMBLEA DEL SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE CATEQUESI A FIGUERES Els dies 4, 5 i 6 de juny, els membres del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) es van reunir a Figueres (Diòcesi de Girona) per celebrar la seva assemblea anual, en aquesta ocasió presidida per Mons. Antoni Vadell, Bisbe auxiliar de

Una representació de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima d’Andorra, amb el Rector de La Massana, va visitar el Palau Episcopal.


Foto de grup dels participants a l’assemblea anual del SIC, a Figueres.

Barcelona i recentment encarregat del Secretariat. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi participà Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal de Pastoral i Delegat diocesà de Catequesi. Els Delegats de les diverses Diòcesis i altres membres del SIC avaluaren la situació de la catequesi a casa nostra i els camins de renovació que poden ser més adients de cara al futur. Així mateix, revisaren les activitats del SIC durant aquest curs i programaren les jornades formatives del mes de juliol per als responsables de catequesi, i les del mes de novembre per als catequistes. En el marc de l’assemblea es va realitzar un seminari d’estudi titulat “Del primer anunci a la catequesi”, dirigit pel professor Juan Carlos Carvajal Blanco, de la Universitat San Dámaso de Madrid. El Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, també es va fer present a l’encontre i presidí una de les celebracions eucarístiques de les jornades.

CONFIRMACIONS A GER Diumenge 10 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a dotze joves i un adult a la Parròquia de Santa Coloma de Ger. A l’homilia, Mons. Vives remarcà com en aquell diumenge els confirmands rebien la plenitud de l’Esperit Sant. Déu els confirmava el do i ells confirmaven el compromís de fe del Baptisme. És l’Esperit Sant que

ha d’ajudar els joves a ser testimonis de la veritat i de la llum i a rebutjar la mentida, la corrupció, l’engany i tota maldat. Aquesta és la fe catòlica que els joves poc després renovarien amb la seva professió de fe, ja que a partir d’aquell dia ja no han de creure només per tradició o per respecte als seus pares sinó que la fe esdevé personal com a seguiment de Jesucrist. L’Arquebisbe explicà catequèticament els signes de la Confirmació: la unció amb el Sant Crisma, perquè l’Esperit Sant els penetri al llarg de tota la seva vida; les paraules del Bisbe “Rep el signe del do de l’Esperit Sant”, perquè havien d’estar oberts a l’acció de l’Esperit en la seva vida; i el signe de pau del Bisbe, perquè hauran de testimoniar la pau arreu del món. Al final de la missa, la Parròquia obsequià als joves un recordatori de la seva confirmació, i l’Arquebisbe els lliurà un Nou Testament,

animant-los a llegir cada dia un tros de la Paraula de Déu perquè a partir d’aquesta lectura moltes persones havien millorat i esdevingut més creients i generosos en la seva vida.

CONFIRMACIONS AL PAS DE LA CASA (ANDORRA) Diumenge 10 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, va presidir l’Eucaristia a l’ésglésia de Sant Pere del Pas de la Casa i va administrar el sagrament de la Confirmació a tres joves de la Parròquia. L’Arquebisbe, que celebrà en llengua catalana i portuguesa, destacà a l’homilia la joia de poder celebrar la nostra fe amb la comunitat portuguesa del Pas de la Casa i com en aquell diumenge tres joves rebien la plenitud de l’Esperit Sant per ser ferms testimonis de Jesús ressuscitat. Els animà a no renunciar mai a la fe que els havia estat transmesa a

Mons. Vives explicà als confirmands que l’Esperit Sant els ajudarà a ser testimonis de la veritat i de la llum i a rebutjar la mentida. Església d’Urgell

33


FESTA DEL ROSER DE PONTS

E

l 10 de juny, diumenge següent a la celebració del Corpus Christi, Ponts va celebrar la Festa de la Mare de Déu del Roser.

imatge de la Mare de Déu del Roser és duta en processó per gent de totes les edats mentre es va resant el Sant Rosari, que es va oferir

Una celebració que uneix tradició i devoció, i en la qual hi participen diferents entitats del poble. La celebració començà a les sis del matí, amb el “Toc de l’albada” que el grup de músics “Amics del Roser” va fer escoltar pels carrers del poble per anunciar als pontsicans l’inici de la festa. A les 8 del matí va tenir lloc el “Rosari de l’aurora”: la

pels malalts del poble, els difunts, i també pels estudiants que en aquestes dates es presenten als exàmens finals i a la selectivitat. Una vegada retornats a l’església parroquial es va oferir als assistents un esmorzar amb coca i xocolata desfeta. Abans de la missa major en honor de la Mare de Déu del Roser, es va passar a recollir per les seves cases les

L’Arquebisbe animà els joves a perseverar en la fe i en l’amor a Jesús.

la família i a la Parròquia i, adreçant-se especialment als joves presents al temple, els animà a perseverar en la fe i en l’amor a Jesús. L’Arquebisbe remarcà que el crisma amb què serien ungits al front els confirmats havia de ser un signe de l’Esperit Sant que els penetra i els omple totalment, i de la bona olor que els cristians han d’escampar per l’exemple de les seves vides i pel rebuig al mal i al pecat. Finalment, animà tota la comunitat cristiana a saber transmetre als joves la fe i l’amor a Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i a la seva Mare Maria Santíssima sota l’advocació de Fàtima, tan estimada pels portuguesos. Al final de la Missa la Parròquia regalà als joves un colom fet de fusta d’olivera de Betlem, i l’Arquebisbe els obsequià amb un exemplar del Nou Testament.

ESMORZAR SOLIDARI AL COL·LEGI MARE JANER Els alumnes del Col·legi Mare Janer van celebrar el dilluns 11 de juny un 34

Església d’Urgell

esmorzar solidari amb l’objectiu que els alumnes siguin sensibles a la realitat d’altres infants amb menys possibilitats econòmiques. Els nens van pagar un euro per l’esmorzar de pa amb xocolata. La recaptació es va destinar al casal d’estiu que les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell organitzen a Cervera. L’esmorzar forma part del gruix d’activitats solidàries que es fan durant el curs. Es va iniciar al pati amb unes paraules de benvinguda, seguides d’una pregària. L’animació de la música, el bon temps i la gresca van acompanyar alumnes i professors a l’hora de cantar amb força el desig d’un món més just i el convenciment que de nosaltres depèn fer-lo possible. Petits, nens, joves i professors van pregar per totes aquelles persones que viuen el seu dia a dia amb dificultats. Alhora que gaudien de l’esmorzar van cantar i ballar acompanyats per la Mar Capdevila, que a més de ser companya a l’escola també es dedica a la músi-

L’esmorzar solidari començà amb unes paraules de benvinguda i una pregària al pati de l’escola.


dones que enguany i l’any vinent faran de Majorales del Roser: són una soltera i una casada, com marca la tradició, que anaven abillades amb el vestit tradicional i la mantellina blanca de Majorales del Roser. Cap al migdia, i encara que el temps va ser una mica plujós, la comitiva de les Majorales, acompanyades dels Majorals, els gegants de Ponts, els infants i els adolescents amb vestit tradicional, i els representants de tots els grups municipals a l’Ajuntament, encapçalats per l’Alcadessa, Alba Basomba, arribaren al temple. Durant la celebració eucarística, el Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, va recordar a l’homilia la importància que entre tots sapiguem guardar i celebrar les festes tradicionals i de devoció de Ponts, una tasca que cal fer amb l’ajuda i la col·laboració d’institucions, entitats i de la gent que estima el poble. I abans d’acabar la

missa, es va fer el protocol del traspàs de les bacines, omplertes de roses beneïdes, entre les Majorales

ca, la seva gran vocació, i a la que tothom va agrair molt el seu suport.

ASSEMBLEA DE CÀRITAS CATALUNYA Dimecres 13 de juny va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a Barcelona, l’assemblea de Càritas Catalunya, presidida pel Cardenal-Arquebisbe de

que acaben el seu mandat i les noves Majorales, que durant aquest proper any aniran al capdavant de la

Barcelona i Bisbe responsable de Càritas per la CET, Mons. Joan-Josep Omella. Hi va assistir la majoria de Directors i Delegats de les deu Càritas diocesanes de Catalunya. En representació de Càritas diocesana d’Urgell hi van anar el seu Director, Josep Casanova, i el Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral. Prèviament va tenir lloc la reunió del Patronat de

preparació de la festa. Enguany va ser un dia especial, ja que es van beneir els dos nous gegants del poble. Els padrins honorífics del seu bateig els han posat els noms de Manel i Roser. I tot seguit, al patí de l’església, va tenir lloc l’actuació de tots els nens i joves amb la representació del “Ballet de Déu”, que es dansa en aquesta data des de fa segles a la vila de Ponts. Després, i amb la col·laboració de la Colla Gegantera de Ponts, van fer la mateixa dansa els nous i els vells gegants, entre els aplaudiments i l’alegria de tota la gent que omplia la plaça. Al final del matí es va fer el tradicional “llevat de taula” per recollir fons per pagar les activitats de la festa. I per la tarda, a “La Sala”, els infants, els joves i els adults van oferir tot un seguit de danses tradicionals de Ponts i de la comarca, acompanyats per centenars de persones que ompliren el recinte i que aplaudiren amb entusiasme els dansaires.

la Fundació CECAS (Centre Català de Solidaritat), en la qual els seus responsables van fer un repàs de les activitats dutes a terme el darrer any. I tot seguit, amb una pregària inicial de Mons. Omella, començà l’assemblea de Càritas Catalunya amb la presentació de l’auditoria dels comptes de l’any 2017. A continuació es va treballar el document de

proposta de línies estratègiques de Càritas per al període 2018-2020, amb el recull de les aportacions dels diferents agents que hi han intervingut (voluntaris, directius i tècnics), i amb una roda d’opinions que va aportar un seguit de millores al text. Un altre punt de l’ordre del dia va ser el codi ètic per a les Càritas amb seu a Catalunya i la pròpia Església d’Urgell

35


L’assemblea de Càritas Catalunya va treballar la proposta de línies estratègiques de l’entitat per al període 2018-2020.

Càritas Catalunya, a partir dels materials de Càritas Europa i Càritas Espanyola que es refereixen al codi ètic que cal tenir i seguir, un document que s’acabarà de perfilar en properes dates. Finalment, es va fer un repàs de les activitats de les diferents comissions de Càritas Catalunya, en què els respectius coordinadors van informar de les actuacions fetes el darrer any. Un torn obert de paraula entre els assistents va tancar la reunió, i després es va compartir un dinar de germanor.

compartint amb els monjos la vida en comunitat, la pregària i les celebracions litúrgiques, en uns dies intensos de renovació espiritual i de fraternitat sacerdotal. La trobada s’inicià amb un recés espiritual sobre Maria protectora del Poble de Déu, predicat pel Gmà. Gabriel Soler, i una complerta visita al Santuari guiats i acompanyats per l’Arquebisbe JoanEnric. Posteriorment, el P. Bernabé Dalmau oferí dues xerrades: una sobre el Papa Pau VI, que serà canonitzat el proper mes d’octubre, destacant-ne

la seva importància i els trets més destacables del seu pontificat; i la segona, sobre el Papa Francesc i les principals característiques del seu magisteri. Els preveres pogueren gaudir d’una interessant trobada amb el P. Abat, Josep M. Soler, que els oferí una xerrada sobre “Santa Maria, Mare de l’Església” i les característiques espirituals i eclesials de la devoció a la Mare de Déu. El P. Abat presentà com aquesta devoció pot incrementar el sentit maternal de l’Església en els Pastors, els religiosos i els fidels, així com la genuïna pietat mariana, ara que el Papa Francesc l’ha inscrita com a memòria en el calendari romà el dilluns després de Pentecosta. Durant aquestes jornades formatives, els preveres pogueren assistir a l’acte de presentació a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat de l’exposició “La restauració dels plànols de l’absis de la Basílica de Montserrat, de l’arquitecte Francesc

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT DELS PREVERES I DIAQUES D’URGELL A MONTSERRAT Els dies 11 al 13 de juny va tenir lloc a l’Abadia de Montserrat una trobada de recés i de formació permanent dels preveres i diaques de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi participaren catorze preveres i un diaca, que durant la trobada residiren a l’hostatgeria de l’Abadia benedictina de Santa Maria de Montserrat, 36

Església d’Urgell

Una quinzena de preveres d’Urgell van viure a Montserrat uns dies intensos de renovació espiritual i de fraternitat sacerdotal.

de Paula Villar, en què va intervenir Antoni Gaudí (1876-1877)”. I també pogueren visitar l’espai d’art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat, amb una visita guiada que els féu el P. Josep de C. Laplana.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DE CÀRITAS ANDORRANA El 13 de juny va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Fener d’Andorra la Vella una assemblea extraordinària de Càritas Andorrana amb motiu de la visita dels membres de la Comunitat de Sant’Egidi, encapçalats pel responsable de la Comunitat a Barcelona, Sr. Jaume Castro. Hi van assistir l’Arquebisbe Joan-Enric; el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i els mossens i responsables de les Càritas parroquials del Principat. Els representants de la Comunitat de Sant’Egidi van explicar els detalls del “Protocol d’entesa entre el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a la realització del projecte d’obertura del corredor humanitari a Andorra”, un protocol que permetrà l’arribada a Andorra d’algunes famílies de refugiats que actualment estan al Líban. El passat mes de març, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar per unanimitat una llei específica per permetre l’entrada al país per motius humanitaris. Espanya i França hi col·laboraran i


L’assemblea extraordinària de Càritas Andorrana va tractar sobre el protocol d’acollida de refugiats a Andorra.

permetran el pas dels refugiats pels seus aeroports. Aquest corredor serà entre el Principat d’Andorra i el Líban, on la Comunitat hi té contactes escaients i fluids amb entitats associatives i Esglésies que ja estan ajudant les persones refugiades. El Sr. Jaume Castro va insistir en la necessitat que les persones que arribaran al Principat trobin una acollida humana, generosa i fraterna que els permeti refer la seva vida en unes condicions dignes: treball, salut, educació, etc. I va destacar com la societat civil i les Parròquies del Principat d’Andorra tenen un paper clau en l’acollida de les persones que arribaran gràcies al corredor humanitari, més enllà del que el Govern i les administracions locals puguin fer. Els representants de les Càritas parroquials d’Andorra així com de Càritas Andorrana van mostrar la seva total disponibilitat envers l’acollida de les persones que arribaran i en ajudar a la seva real integració al Principat.

Després de la conversa amb el Sr. Jaume Castro, l’assemblea va continuar per aprovar els comptes generals de Càritas Andorrana i la memòria d’activitats corresponent a l’any 2017, amb algunes variacions.

TROBADA DE CAPELLANS DE LA CERDANYA A LA SEU D’URGELL La reunió anual dels capellans de l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya i els

germans preveres de la Cerdanya del Bisbat veí de Perpinyà-Elna va tenir lloc enguany el dijous 14 de juny a La Seu d’Urgell, on els sacerdots de la Diòcesi francesa van arribar acompanyats per Mons. Alexis Aly Tagbino, Bisbe auxiliar de Kankan (Guinea Conakry), Diòcesi agermanada amb Perpinyà. Guiats pel Vicari general de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, i per l’Arxiprest de Núria-Cerdanya, Mn. Pere Morales, els sacerdots van visitar el Seminari diocesà d’Urgell, amb la seva església dedicada la Mare de Déu de la Immaculada, i posteriorment conegueren l’Arxiu diocesà d’Urgell. A la Casa del Bisbat foren rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell, que els saludà i els presentà els trets més característics de la Diòcesi d’Urgell i del Principat d’Andorra. Tot seguit visitaren la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i van acabar

la jornada amb un dinar de germanor a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell, on conegueren la història de l’Institut fundat per la beata Anna Maria Janer.

CURSA CONTRA LA FAM El divendres 18 de maig, i després d’haver participat en diverses activitats de sensibilització sobre el problema de la fam al món, els alumnes d’infantil i primària del col·legi Sant Ermengol van participar a la XXI edició de la Cursa contra la fam. Un esdeveniment solidari organitzat a benefici dels projectes d’Acció contra la fam. Un curs més, el resultat ha estat un èxit: s’han recollit 6.003 euros! Ha estat possible gràcies a tots: alumnes, mestres i, evidentment, mares, pares i altres familiars patrocinadors, que amb els seus donatius han permès que els infants s’impliquin i comprenguin

Els preveres de l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya i del Bisbat de Perpinyà-Elna van ser rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell a la Casa del Bisbat. Església d’Urgell

37


Els alumnes d’infantil i primària del col·legi Sant Ermengol van participar a la XXI edició de la Cursa contra la fam.

la solidaritat, un valor, com molts altres, present en el nostre caràcter propi com a escola de la Sagrada Família d’Urgell.

Rosari, presidit pel diaca Mn. Josep Caba. En acabar la pregària es va oferir un berenar popular a tots els assistents.

CELEBRACIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA A LA DIÒCESI

XXIX TROBADA D’EMPRESARIS AL PIRINEU

El dimecres 13 de juny, a moltes Parròquies del Bisbat d’Urgell se celebrà la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, frare franciscà que va viure al segle XIII, confessor i doctor de l’Església, i patró dels paletes i oficis de la construcció així com dels arquitectes i xocolaters. També és invocat per trobar coses perdudes. A la Parròquia de Ponts, com és tradició, la celebració es va fer al carrer Vilanova, on hi ha una capelleta amb la imatge del sant. Durant tot el dia s’hi van atansar moltes persones per ofrenar un llantió al sant i demanar la seva protecció i la seva intercessió; i a la tarda es va aplegar una bona colla de fidels per al rés del Sant

Els dies 14 i 15 de juny, sota el títol “Liderant un creixement sostenible”, va tenir lloc a la Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell la XXIX Trobada

38

Església d’Urgell

La ministra Meritxell Batet (al centre) va cloure la XXIX Trobada d’Empresaris al Pirineu.

d’Empresaris al Pirineu, amb l’assistència de més de 600 participants, i amb la presència de diferents representants institucionals d’Espanya, Catalunya i Andorra, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives. El 15 de juny la Trobada comptà amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que dictà la conferència inaugural de la Trobada. A la tarda, la

cloenda anà a càrrec de la Ministra espanyola de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ 2017 El divendres 15 de juny va tenir lloc a la Casa del Fener d’Andorra la Vella la presentació del llibre “L’humanisme europeu. Les nostres arrels”, que recull les ponències de la Càtedra de Pensament

A Ponts, el diaca Mn. Caba presidí el rés del Rosari davant la capelleta dedicada a Sant Antoni.


Mn. Sàrries (dempeus) va donar la benvinguda als assistents a la presentació del llibre “L’humanisme europeu. Les nostres arrels”.

Cristià del Bisbat d’Urgell de l’any 2017. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i hi van intervenir l’ex Ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra, Xavier Espot i Miró; el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià; i l’editor Lluís Pagès. El llibre conté les ponències que l’any passat van defensar Gabriel Magalhães, professor de literatura a la Universitat de Beira Interior (Portugal); Mn. Gabriel Amengual, Canonge de la Catedral de Palma de Mallorca i professor de filosofia; i el Dr. Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull, els quals van proposar diferents elements de reflexió sobre la identitat europea, la seva relació amb el cristianisme i els seus valors, la dignitat de la persona com a essència de l’humanisme i els corrents de pensament que qüestionen els fonaments de l’humanisme cristià. El llibre compta, a més, amb un proemi de Mons. Vives.

REUNIÓ ÚLTIMA DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ Dissabte 16 de juny va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió que clou els quatre anys per als quals va ser elegit el Consell Pastoral Diocesà, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i els Secretaris: Adolf Tugues, Patrícia Navas i Xavier Coma, i amb l’assistència de tots

els membres del Consell, acompanyats pels seus cònjuges i famílies. Va ser una reunió més breu, amb informacions sobre el treball realitzat en els quatre anys i sobre l’Escola Diocesana de Formació Permanent de Balaguer, i també sobre l’acord entre el Govern d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a l’acollida dels refugiats, i sobre el tractament de la protecció de dades per part de les institucions eclesials. L’Arquebisbe Joan-Enric Vives va voler que aquesta reunió tingués la vivència de l’Eucaristia d’acció de gràcies, i ell hi va vehicular la celebració dels 25 anys de la seva ordenació episcopal que s’escaurà el proper setembre. Dilluns Sant ho va celebrar amb els preveres i diaques, i ara ho celebrava amb els laics i religiosos, de forma austera i senzilla, tal com ell ho ha volgut. Sobretot,

ha demanat oracions per viure el seu episcopat com Déu ho vol. Així fou com l’Eucaristia celebrada a la capella de la residència de la Sagrada Família d’Urgell va significar un moment joiós i significatiu de la comunió entre el pastor diocesà i els membres del Poble de Déu de la Diòcesi d’Urgell. Fou una celebració molt viscuda on es llegiren les mateixes lectures que havien estat proclamades en el dia de l’ordenació episcopal ara fa vint-i-cinc anys, i es van repartir les paraules que va dir aquell dia de la seva ordenació, les quals constitueixen un programa de vida i de servei pastoral que, tal com ell mateix va dir, per a ell continuen ben vigents. Al posterior dinar de germanor, l’Arquebisbe obsequià els membres del Consell amb un petit record, i el Consell va

La capella de la residència de la Sagrada Família d’Urgell va acollir l’Eucaristia de la darrera reunió del Consell Pastoral Diocesà. Església d’Urgell

39


CENTENARI DE LES MISSIONERES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA A LA POBLA DE SEGUR L’Arquebisbe d’Urgell va presidir el dissabte 16 de juny l’acte de celebració del centenari de la presència de les Germanes de l’Immaculat Cor de Maria a la Pobla de Segur, on van ser Monges de la Vetlla a les cases particulars dels malalts; després, de l’Hospital de la població; i, actualment, de la residencia municipal Mare de Déu de Ribera. Mons. Vives va ser rebut per l’Alcalde, Lluís Bellera; la Tinent d’Alcalde, Assumpció Civit; la Superiora de la Comunitat, Gna. M. Jesús Alcalde; i per la Mare General, Gna Pilar Lazcón. També hi fou present la Consellera de Justícia, Esther Capella, i els Alcaldes dels pobles de la rodalia. Els actes van començar a les quatre de la tarda amb la projecció d’un recull d’imatges des dels inicis de la presència de les religioses a La Pobla. Tot seguit es va celebrar l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, i concelebrada per Mn. Josep M. Mauri, Mn.

40

Església d’Urgell

David Codina i els preveres de La Pobla, amb el Rector, Mn. Josep Eliüd Arias, Mn. Francesc Lloret i Mn. Joan Peretó. Mons. Vives va posar èmfasi en la donació i en la capacitat d’entrega de les monges, a imatge de la Mare de Déu, sempre plena d’esperança i de caritat, Mare de tota l’Església i de la humanitat. Va recordar que les religioses són persones totalment consagrades als altres, tots els dies de l’any. Atenen els malalts amb

amor i a tots donen atenció, esperança i caritat. En acabar la celebració eucarística, l’Alcalde va fer un emocionat agraïment a les religioses, assegurant que el poble porta al cor totes les monges que han passat per la comunitat de La Pobla de Segur, perquè tots els habitants de la ciutat tenen o han tingut algú a la residència. Per la seva banda, la Consellera de Justícia, que se sent filla de La Pobla de Segur, va posar

en relleu la importància de la comunitat de monges i el seu sentit de servei. També va parlar la Gna. Pilar Lazcón, que va agrair la col·laboració mútua entre institucions i comunitat que ha portat a treballar amb molts bons fruits, podent realitzar així el carisma de “servir i estimar”. Tot seguit, una veïna de La Pobla, la Sra. M. Àngels, va donar un sentit i emocionat testimoni personal del viscut pels seus avis, que van ama-


gar a casa seva les monges durant la Guerra Civil. Amb aquest acte, l’Ajuntament va voler reconèixer la gran tasca que les germanes han dut a terme a la població. Fa unes dècades van facilitar el naixement de molts nadons a La Pobla i, des de fa gairebé 60 anys, vetllen per la gent gran de la població i de la comarca. Les germanes de la congregació del Cor de Maria van instal·lar-se a La Pobla de Segur, a petició dels veïns, el 14 de febrer de 1918, i es dedicaren a vetllar els malalts a domicili. És per això que popularment se les coneixia com a Monges de la Vetlla. Passats uns anys de canvis i dedicació es va veure la necessitat de crear un nou Hospital i gràcies a la implicació i col·laboració de l’Ajuntament i els veïns de la població, l’any 1959 es va fundar l’actual Residència Mare de Déu de Ribera, on des de llavors les germanes desenvolupen la seva tasca assistencial i religiosa, i col·laboren amb la Parròquia.

A Agramunt, Mons. Vives animà les famílies dels confirmands a ser uns referents per a la fe dels joves.

regalar a l’Arquebisbe una imatge de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat, un escrit que els nens li feren arribar, i el Vicari general, Mn. Mauri, li dedicà en nom de tots els presents unes emotives paraules, a les quals respongué l’Arquebisbe amb agraïment i compromís.

CONFIRMACIONS A AGRAMUNT I A PRADELL Diumenge 17 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a setze joves a l’església de Santa Maria d’Agramunt. Hi concelebraren el Rector, Mn. Uriel Álvarez, Mn. David Codina, i el P. Ferran Solé, que col·labora pastoralment amb la Parròquia. A l’homilia, Mons. Vives destacà com el Regne de Déu s’estén com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però que acaba essent un arbre frondós.

Així també s’estén el Regne de Déu gràcies al treball i al servei generós de tants cristians a les Parròquies, a la família, a les comunitats... L’Arquebisbe posà com a exemple el treball de les dues comunitats de religioses que hi ha a Agramunt: les Filles de Crist Rei (que commemoren enguany el centenari de la mort del seu Fundador, el P. Josep Gras, nascut a Agramunt) i les Missioneres de la Immaculada Concepció, dedicades a l’ensenyament en el seu col·legi de la Mare de Déu dels Socors, que acompanyen el creixement en la fe dels més petits i dels joves; i animà les famílies dels confirmands a ser uns referents per a la fe dels joves al temps que exhortà tota la comunitat cristiana a ser oberta i generosa i a no esdevenir tancada i egoista. Finalment, l’Arquebisbe destacà com cadascú

s’hauria de preguntar “què vol Déu de mi?” i ser capaç de respondre amb generositat a aquesta crida personal del Senyor. A migdia tingué lloc un dinar de germanor amb les dues comunitats de religioses i amb els mossens, i a la tarda l’Arquebisbe anà a la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Pradell, on administrà el sagrament de la Confirmació a cinc adults de Pradell, de Les Ventoses i de Guissona, acompanyat de Mn. Josep Uriel Álvarez i de les religioses Filles de Crist Rei, que els diumenges hi collaboren. Després de la celebració, pogué trobar-se amb els veïns en un local del poble. A tots els confirmats Mons. Vives els regalà un Nou Testament exhortant-los que cada dia en llegissin un tros per poder alimentar-se de la Paraula de Déu. Església d’Urgell

41


XVII TROBADA ESPORTIVA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

D

issabte 16 de juny va tenir lloc a La Seu d’Urgell la XVII Trobada esportiva de residències de gent gran de Cerdanya, Alt Urgell i Andorra. En un ambient molt festiu les vuit residències participants van competir esportivament amb proves adaptades per a la gent gran, que van poder gaudir de l’esportivitat, l’amistat, la perícia i el reconeixement dels altres, valors essencials d’aquesta trobada pirinenca, acompanyada pel bon temps. Hi van prendre part 300 persones. La trobada, la desfilada, les proves, el repartiment de premis i el dinar de germanor van tenir lloc a la Llar de Sant Josep de La Seu, molt ben acollits pels residents, personal i les Germanetes dels Ancians Desemparats, amb la superiora, Gna. Rosario Martínez, al capdavant. S’hi feren presents l’Arquebisbe d’Urgell, la Secretària d’Estat del Ministeri de Benestar Social del Govern

42

Església d’Urgell


d’Andorra, la Regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, i els membres del comitè organitzador. Van ajudar a la bona marxa de la Trobada un gran nombre de voluntaris, que en tot moment, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Guàrdia Urbana de La Seu, van prestar molt bons serveis a la gent gran i a la realització de l’esdeveniment esportiu. Mons. Joan-Enric Vives va cloure l’acte inaugural destacant el contrast entre els empresaris que havien omplert la Seu d’Urgell dos dies abans i els participants a la trobada. Els avis “sou un col·lectiu molt important: sou els que ja heu treballat, els que ja heu fet empreses, fet de pagès, els que heu aixecat el país... i ara arriba el moment del reconeixement, i aquesta trobada és part d’aquest reconeixement”. I tot seguit, acabats els parlaments, la Coral Signum va interpretar l’havanera “El meu avi”.

RENOVACIÓ DE LA PRESIDENTA DELEGADA DE LA FUNDACIÓ CLARA RABASSA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha renovat per als propers quatre anys la Sra. Eloisa Ortega i Montsant com a Presidenta delegada i representant del Bisbe d’Urgell en el Patronat de la Fundació Clara Rabassa, dedicada a l’atenció de persones grans i situada a Andorra la Vella. La Sra. Eloisa Ortega i Montsant està casada amb Francesc Mora i és mare de tres fills. És Llicenciada en Dret i exerceix al Principat d’Andorra.

El Dr. Jordi Font pronuncià la conferència de la II Trobada formativa de Litúrgia a La Seu d’Urgell.

La Seu d’Urgell, Andorra i la Cerdanya. Després de la salutació de benvinguda del Delegat diocesà d’Urgell, Mn. Xavier Parés, el Dr. Jordi Font, del Bisbat de Girona, va pronunciar una suggeridora conferència, molt ben documentada i amb aplicacions pastorals molt pràctiques per als col·laboradors de la pastoral litúrgica.

CELEBRACIÓ DE LES NOCES D’OR I D’ARGENT MATRIMONIALS A ANDORRA Diumenge 17 de juny, una quinzena de matrimonis que enguany celebren les noces d’or i una desena que celebren les noces d’argent es van aplegar al Santuari Basílica de Meritxell per donar gràcies

La Sra. Eloisa Ortega, Presidenta delegada del Patronat de la Fundació Clara Rabassa.

TROBADA DIOCESANA DE LITÚRGIA Dissabte 16 de juny, al Seminari de La Seu d’Urgell se celebrà la II Trobada formativa de Litúrgia d’aquest any sobre l’Ars celebrandi, organitzada per la Delegació de Pastoral Sacramental i Litúrgia. Hi van participar 25 agents de la litúrgia provinents de

Mn. Ramon i Mn. Sàrries, amb un dels matrimonis que van renovar les promeses d’amor i fidelitat al Santuari de Meritxell. Església d’Urgell

43


a la Mare de Déu per haver pogut recórrer junts el camí de l’amor conjugal. Va presidir l’Eucaristia l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i hi van concelebrar el capellà custodi del Santuari, Mn. Ramon Rossell; a més de Mn. Antoni Elvira, Mn. Joan Fenosa, Mn. Eduard Salinas, Mn. Jaume Soy i Mn. Pepe Chisvert. S’inicià el cant d’entrada amb la cançó “Els vells amants” i amb el cant de l’Ave Maria, i seguidament la Litúrgia de la Paraula donà pas a la renovació de les promeses d’amor i fidelitat, alhora que els matrimonis rebien de part del Rector de cada Parròquia la benedicció i l’obsequi d’una capelleta de la Mare de Déu de Meritxell (daurada per als de les noces d’or i platejada per als d’argent). En aquesta ocasió també gaudiren tots els presents de les veus harmonioses de la quarantena de cantaires del Cor de la Gent Gran del Principat d’Andorra, dirigits per Xavier Martín.

BENEDICCIÓ DE L’ICONOSTASI PER A LA DIVINA LITÚRGIA UCRAÏNESA A GUISSONA El 16 de juny, la comunitat ucraïnesa catòlica de ritu bizantí establerta a Guissona va entronitzar un iconostasi durant la seva Divina Litúrgia celebrada a l’església de Santa Maria de Guissona. L’iconostasi és una paret separadora, de tres fulles, que sol estar finament ornamentada amb icones o imatges sagrades, que es 44

Església d’Urgell

La comunitat ucraïnesa catòlica de ritu bizantí establerta a Guissona va entronitzar un iconostasi a l’església parroquial de la població.

col·loca davant de l’altar en les esglésies de ritu bizantí i que es tanca per tal d’amagar el sacerdot durant la pregària i la consagració eucarística. Fou una celebració solemne en la qual hi participà el Vicari Episcopal per a l’Ordinariat d’Espanya, Rev. Andrés Martínez Esteban, en representació del Cardenal Carlos Osoro, Arquebisbe de Madrid i responsable de les comunitats cristianes de ritu oriental presents a Espanya. Hi estigué acompanyat pel sacerdot dels ucraïnesos de Guissona, P. Taras Kogut, i els sacerdots Estevan Uhryn, d’Oviedo, i els de Barcelona Andriy Kachmar i Sergiy Znak. En la benedicció també hi intervingué Mn. Ramon Balagué, Rector de la Parròquia de Guissona. Al finalitzar l’acte litúrgic, el Rev. Andrés Martínez dirigí unes paraules als presents felicitant-los per aquesta adquisició de l’iconostasi i agraint tant

a l’Arquebisbe Joan-Enric Vives com a Mn. Ramon Balagué l’acolliment que han donat sempre a la comunitat greco-catòlica ucraïnesa establerta a Guissona. Acte seguit tingué lloc un àpat fraternal als locals de la Rectoria.

REUNIÓ DEL CAPÍTOL CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL La tarda del dilluns 18 de juny va tenir lloc a la sala capitular del Claustre de la Catedral la reunió dels

Capítols Pasquals dels Canonges de Santa Maria de La Seu d’Urgell. Van comentar la Trobada de Canonges de Catalunya celebrada el 7 de juny a La Seu d’Urgell, i van tractar diversos temes relatius a la Catedral, entre els quals la restauració de l’orgue amb motiu del centenari de l’instrument, que s’escau l’any vinent. També van aprovar dos pressupostos: la restauració de les portes principals de l’entrada de la Catedral, i el de la megafonia de

El Capítol de Canonges va tractar diferents temes relatius a la Catedral de La Seu.


cerdot, amb una intenció devota de pregària per tots els preveres del Bisbat i d’arreu del món. Després de compartir un dinar de germanor, van girar una visita a les noves instal·lacions de l’empresa Nougrapats per al tractament del tèxtil, a la zona industrial de La Seu d’Urgell, on el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, els va atendre i els va donar tot tipus d’explicacions.

VISITA DE LES DIRECTIVES D’UNICEF ANDORRA Els assistents a la reunió conjunta dels Arxiprestos i el Consell Presbiteral d’Urgell van celebrar l’Eucaristia votiva de Crist Gran i Etern Sacerdot a l’església del Seminari diocesà.

l’església de Sant Miquel. També van decidir estudiar l’obertura de la Cripta de la Catedral, buscant solucions pràctiques i econòmiques, a més de tractar altres temes de menor importància.

REUNIÓ CONJUNTA DELS ARXIPRESTOS I EL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL El 18 de juny va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió conjunta dels Arxiprestos i el Consell Presbiteral d’Urgell, sota la presidència de l’Arquebisbe Joan-Enric, i actuant de Secretaris Mn. Gabriel Casanovas i Mn. Alfons Velásquez. La reunió va ser alhora una jornada de reflexió pastoral en finalitzar el curs, que comptà amb les informacions de l’Arquebisbe sobre els sacerdots i les activitats més destacades així com sobre les preocupacions

que han de ser les de tots els sacerdots cooperadors del presbiteri diocesà. A l’inici van tenir un record agraït pels professors de la Facultat de Teologia de Catalunya recentment traspassats: Dr. Manuel Claret i Dr. Josep M. Rovira Belloso. A la reunió van tractar sobretot de la revisió del treball realitzat en aquests darrers anys per l’Escola de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, que dirigeix Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, i que es reprendrà per avaluar tot el que la Diòcesi ofereix als diversos membres del Poble de Déu per a formar-se i mantenir l’esperit joiós de l’anunci evangèlic. També van rebre una informació completa del que realitza actualment la Delegació de Mitjans de Comunicació Social, i es van revisar alguns aspectes directa-

ment connectats amb les noves tecnologies de la informació. Al llarg de la sessió van emergir altres qüestions sobre les immatriculacions patrimonials, la confirmació dels adults, la catequesi dels infants i adolescents, la reparació de temples, i altres temes. Seguidament, a l’església del Seminari diocesà es va celebrar l’Eucaristia votiva de Crist Gran i Etern Sa-

El Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va rebre el dimarts 19 de juny al Palau Episcopal la Presidenta d’Unicef al Principat d’Andorra, Laura Àlvarez, i la Directora, Marta Alberch. Van parlar de la tasca d’aquest organisme depenent de Nacions Unides, així com de les línies de gestió de la nova etapa que es va encetar amb l’elecció de la nova presidenta l’abril passat: trobar

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la Presidenta i la Directora d’Unicef Andorra. Església d’Urgell

45


noves vies innovadores per a continuar amb els projectes que tenen en marxa i ampliar les collaboracions pels drets dels infants a Andorra a través dels programes Ciutats Amigues de la Infància i l’Observatori de la Infància, entre d’altres. Mons. Vives les va encoratjar a seguir endavant en la tasca de defensa dels drets dels infants en un món tan canviant i en el qual qüestions com la immigració els deixa en situació de gran fragilitat.

CONVIVÈNCIA DELS ARXIPRESTATS DE NOGUERA I URGELL MITJÀ Els sacerdots dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà van compartir el dimarts 19 de juny una

46

Església d’Urgell

Els sacerdots dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà, al costat d’un dels murals que decoren els carrers de Penelles.

sortida de final de curs i de convivència, en la qual van participar divuit preveres de les dues zones pastorals.

La primera etapa de l’excursió els va dur fins a la Parròquia de l’Assumpció de Butsènit d’Urgell. Després de fer junts una

estona de pregària i un cant a la Mare de Déu, Mn. Ramon Solé, encarregat de la Parròquia, va explicar a la resta de sacerdots algu-


nes dades de la història de l’església, i especialment de les pintures murals trobades amb motiu de la restauració del temple parroquial: un conjunt pictòric que es remunta a l’any 1761, d’un barroc tardà, que restava amagat sota la capa de guix de les parets laterals del temple. La seva importància rau, segons el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, en què, a banda d’aquestes de Butsènit, d’aquest tipus de pintures només n’hi ha constància a Paüls, a Santa Maria de Meià i a Navata. Acabada la visita, els preveres van posar rumb cap a Penelles, on van ser rebuts per l’Alcalde, Eloi Bergós, que els va fer de guia pels carrers i racons decorats amb “grafitis” ben singulars, els quals han fet que el poble sigui conegut arreu. Van visitar també el recuperat cinema del poble, on van veure un audiovisual que explica aquest projecte que s’aixopluga sota el festival anual de “GarGar” i les diferents activitats que s’hi fan al llarg de l’any. Acabada la projecció van anar a una antiga església ara convertida en un espai museístic que acull una exposició de com era el poble de Penelles a principi del segle passat. A migdia, van tornar a la carretera per anar cap a Linyola, on Mn. Pere Cañada i Mn. Josep Caba els van obsequiar amb un dinar tot compartint l’esplèndida “cassola de Linyola”. A la sobretaula hi va haver temps per comentar les darreres informacions de

Els seminaristes dels Seminaris de Catalunya al voltant de l’estàtua de Sant Pere a Cafarnaüm.

la Diòcesi i per establir un col·loqui obert sobre els temes que els preocupen, com les vocacions al ministeri sacerdotal, l’envelliment del presbiteri, la tasca dels laics i l’atenció de les Parròquies.

PELEGRINATGE A TERRA SANTA DELS SEMINARISTES DE CATALUNYA Els dies 20 al 28 de juny, els seminaristes dels Seminaris de Catalunya (Interdiocesà, Barcelona-Sant Feliu i Terrassa) participaren en un pelegrinatge resseguint els llocs sants més emblemàtics de la Terra de Jesús, especialment el Cenacle i el Sant Sepulcre, des d’on s’expandí l’Església missionera i que anomenem l’Església Mare de Jerusalem. Acompanyà el pelegrinatge Mn. Josep M. Turull, que està finalitzant el seu servei com a Rector del Seminari de Barcelona, i Mn. Ramon

Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra i bon coneixedor de Terra Santa, a on viatja molt sovint. Fa molts anys que els Seminaris de Catalunya tenen aquesta iniciativa de facilitar la visita dels seminaristes que acaben els estudis i inicien l’etapa pastoral (o de síntesi vocacional) o que estan en els primers anys de ministeri presbiteral perquè visquin un pelegrinatge a la Terra Santa, formatiu en els seus estudis bíblics i en la seva

espiritualitat apostòlica. Enguany visitaren Tel Aviv, Natzaret, el llac de Tiberíades i la Galilea, arribant a les fonts del Jordà i baixant després fins a la Mar Morta, passant també pel Carmel i Haifa, i arribant finalment a Jericó, Betlem i Jerusalem.

TROBADA DE FINAL DE CURS DE L’ARXIPRESTAT DE L’ALT URGELL El dimarts 19 de juny, els preveres de l’Arxiprestat

Els preveres de l’Arxiprestat de l’Alt Urgell compartiren el dinar de final de curs amb l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

47


de l’Alt Urgell, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric i els Vicaris generals, van participar a la trobada de final de curs, que enguany es va fer a Gósol i Saldes, al sud del massís del Cadí. A la Parròquia de Sant Pere de Cornellana els esperava Mn. Ramon Anglerill, que els ensenyà i explicà els dos retaules d’aquella església, bellament restaurats. Recorregueren altres pobles de la vall fins arribar a Saldes, on gaudiren d’una meravellosa panoràmica del Pedraforca i compartiren el dinar de final de curs, amb una llarga sobretaula de diàleg i germanor amb l’Arquebisbe i entre els companys preveres.

de juny el Palau Episcopal de La Seu d’Urgell. Van ser rebuts per l’Arquebisbe Joan-Enric, que els va explicar la història que acompanya els principals indrets del Palau i algunes anècdotes històriques sobre els seus predecessors en el càrrec. També els va explicar els actes que s’hi porten a terme i com es desenvolupen, aspectes del protocol i grans moments de la història del Palau. Al final de la visita compartiren un bon berenar i els padrins van agrair vivament a Mons. Vives la seva deferència per rebre’ls al Palau Episcopal.

VISITA AL PALAU EPISCOPAL DELS PADRINS DE LA LLAR DE JUBILATS DE LA SEU

El 21 de juny, memòria de Sant Lluís Gonzaga, els preveres de la Residència sacerdotal de Sant Emengol, del Seminari de La Seu d’Urgell, amb els dos sacerdots actualment residents a la Llar de Sant Josep, van celebrar

Una cinquantena de padrins de la Llar de Jubilats de La Seu d’Urgell va visitar la tarda del dijous 21

FESTA DE SANT LLUÍS A LA RESIDÈNCIA SANT ERMENGOL

Una cinquantena de padrins de la Llar de Jubilats de La Seu va visitar el Palau Episcopal.

48

Església d’Urgell

Els sacerdots de la Residència Sant Emengol i de la Llar de Sant Josep van festejar els germans que celebraven la seva onomàstica en la festivitat de Sant Lluís Gonzaga.

plegats una bonica festa de germanor, festejant els tres preveres que celebraven la seva onomàstica: Mn. Lluís Rourera –el prevere més ancià del Bisbat, amb 96 anys–, Mn. Lluís Baro i Mn. Lluís Miquel Sánchez. Bon humor, bon dinar i bons versos a l’acabament: ingredients necessaris per a una festa sacerdotal de comunió.

FELICITACIÓ DE LA CÚRIA A L’ARQUEBISBE JOAN-ENRIC Una àmplia representació de la Cúria diocesana i dels treballadors del Bisbat es van aplegar el divendres 22 de juny a la sala d’actes de la Casa del Bisbat per felicitar l’Arquebisbe Joan-Enric Vives amb motiu de la seva onomàstica. El Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, fou l’encarregat de transmetre a l’Arquebisbe la felicitació en nom propi i dels presents, així com dels consagrats i dels sacerdots de la Diòcesi, en un any de doble celebració perquè Mons. Vives també compleix enguany els 25 anys de la seva ordenació episcopal. Mn. Mauri va destacar tots aquells elements de Sant Joan Baptista que conflueixen a fer de la celebració un moment important, com l’esperança i l’alegria


Mn. Mauri va felicitar l’Arquebisbe amb motiu de la seva onomàstica, en nom propi i de tots els preveres, religiosos i laics que col·laboren i treballen al Bisbat.

que ens infon el sant en èpoques de canvi i d’un aparent desert, perquè en tot moment té la certesa i la confiança en Déu. L’Arquebisbe Joan-Enric va agrair la felicitació i va fer referència a l’esperit de servei i a la tasca de preparació del camí de Déu que tenim tots els cristians, especialment els Bisbes, tot recordant i tornant a fer seves les paraules que va pronunciar el dia que va

ser ordenat com a Bisbe, en les quals feia una síntesi del seu esperit d’estar al costat dels fràgils, dels treballadors, dels pobres, dels que pateixen, de la seva acció pastoral, i també demanava la pregària i l’ajut dels presents per fer aquella aventura refiat del Senyor. Mons. Vives també va agrair la tasca dels sacerdots i laics que l’ajuden en el seu ministeri episcopal a Urgell.

MONS. VIVES PRESENTA A BARCELONA EL DOCUMENT “ALEGREUVOS-EN I CELEBREU-HO” El 25 de juny va tenir lloc a la llibreria Claret de Barcelona la presentació de la darrera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Gaudete et Exsultate” (“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”), sobre la santedat. Hi intervingué l’Arquebisbe Joan-Enric

Mons. Vives explicà a la llibreria Claret la darrera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc.

Vives i quatre testimonis que van parlar dels continguts i les interpel·lacions d’aquest document. Mons. Vives va destacar que “el Papa ens diu que val la pena ser sant i que és possible”; remarca que “la santedat no és per a uns pocs” i per això parla d’aquells “sants que tenim al replà de l’escala” o de “la santedat de la classe mitjana”. El document del Papa demana “no conformar-se en una existència mediocre o liquida”. I va posar com a exemple una cita de Sant Joan Maria Vianney, que proposa “viure allò ordinari de forma extraordinària”. L’Exhor tació també posa de manifest que “hi ha heroisme en la vida quotidiana” i que “mantenir-se en l’amor no és poca cosa”. L’Arquebisbe va agrair la tasca de l’Editorial Claret en la difusió del text, “un document que es pot regalar i es pot llegir”. També va destacar que “mai no agrairem prou tenir una col·lecció com “Documents del Magisteri”, que publica en català i en castellà els documents de la Santa Seu i dels Bisbes de Catalunya. I en el cas de l’edició en català, va elogiar la tasca que realitza en cada traducció el “mestre” Mn. Josep Ruaix. Després del comentari al document, quatre testimonis van explicar com els havia interpel·lat el text del Papa Francesc. Tots quatre van coincidir en la proximitat d’un text a l’abast de tothom i van remetre a algunes expressions de diversos Església d’Urgell

49


MN. JOSEP MARIA TARRAGÓ I FARRERA DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 25 de juny va morir a la residència Sant Domènec de Balaguer Mn. Josep Maria Tarragó i Farrera, als 88 anys d’edat i 64 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc l’endemà, 26 de juny, a l’església de la Mare de Déu Assumpta de Bellvís, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per nombrosos preveres, entre els quals el seu germà, Mn. Jaume Tarragó. Posteriorment el seu cos fou portat a enterrar al cementiri de Bellvís. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar la lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc de la Passió i Ressurrecció de Jesús, subratllant com tot prevere sempre és fonamentalment un creient que ha estat cridat pel Senyor per evangelitzar i donar testimoni de la seva Resurrecció recordant les paraules que els homes vestits de blanc digueren a les dones quan veieren la tomba buida: “per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí, ha ressuscitat!” Mons. Vives posà en relleu el valor de tots els Rectors de Parròquia, com ho fou Mn. Josep Maria, servicials i entregats envers el Poble de Déu, malgrat els seus límits i pecats, i animà els fidels a pregar per les vocacions a la vida ministerial. Al final de l’Eucaristia exequial, el germà de

50

Església d’Urgell

Mn. Josep Maria Tarragó adreçà unes boniques paraules als fidels recordant com el seu germà ha cregut en Crist Redemptor, ha esperat en l’amor misericordiós de Déu Pare, ha estimat l’Església, les Parròquies que li han estat confiades, la família i el poble on ha nascut. Destaquem a continuació els trets de la vida de Mn. Josep Maria Tarragó que foren llegits per l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol, a l’inici de la celebració: Mn. Josep Maria Tarragó i Farrera va néixer a Bellvís el 14 d’agost de 1929. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d’Urgell, i fou ordenat de prevere el 20 de juny de 1954. Estrenà el seu sacerdoci com a Vicari d’Espui (a la Vall Fosca), i al cap de dos anys, el 1956, fou nomenat Vicari de la Parròquia de

Sant Andreu d’Oliana. Al cap de tres anys el Bisbe el nomenà Ecònom de Cabanabona i Encarregat de Florejacs i Vilalta. L’any 1963 fou nomenat encarregat de Palou de Florejacs, servei pastoral que desenvolupà durant quatre anys. El 1967 inicià un nou servei al Pallars Sobirà com a Ecònom de Llessui i Encarregat de Sorre i Saurí, residint a Sort. L’any 1970 començà a servir pastoralment a l’Arxiprestat de Noguera essent nomenat Ecònom primer de la Parròquia de Santa Maria de Menàrguens; afegint-s’hi posteriorment les Parròquies de Vallfogona de Balaguer, l’any 1979; i Cubells, l’any 1980. L’any 1986, s’hi afegiria la Parròquia de La Sentiu de Sió. Finalment, l’any 1995 fou nomenat Rector de les Parròquies d’Albesa

i de La Portella, les quals serví pastoralment fins l’any 2012, quan fou nomenat prevere adscrit a la Parròquia de Térmens i col·laborà amb generositat amb el seu germà i Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Tarragó, que sempre l’ha acompanyat i estimat. L’any 2017 passà a residir a la residència de gent gran Sant Domènec de Balaguer, on el dia 25 de juny de 2018 s’ha adormit en la Pau del Senyor i on ha passat els darrers temps de la seva vida. Feia uns dies que havia rebut la vista de l’Arquebisbe Joan-Enric i havien pogut conversar de forma profunda. Que el Senyor que va venir al món per salvar-nos i donar-nos vida eterna l’aculli bondadós al seu Regne i pugui viure per sempre més a la Casa del Senyor!


sants que recullen aquesta quotidianitat de la santedat, com Sant Felip Neri, Santa Teresa de Jesús, Sant Antoni Maria Claret o Sant Enric d’Ossó. Annabel Carbonell va explicar que el Papa és molt directe “quan et crida a tu, a una mare que no arriba a tot, a una educadora, el text et fa preguntar-te: realment em crida a mi?”. El claretià Josep Codina va remarcar que “la santedat no està de moda, perquè demana entrar per una porta molt estreta”, i el document del Papa Francesc canvia això perquè converteix la santedat “en una crida a tothom”. La teresiana Cristina Martínez va recordar que els “sants són els grans amics de Déu” i que això demana “que la pregària no s’acabi quan es creua la porta de l’Església, sinó que ha d’esdevenir un compromís”. Finalment, Suso Món, va explicar que el Sant Pare “presenta la santedat com a missió més que no pas com la perfecció”, i que sempre té com a referents els altres i “mai no és la perfecció individual o autoreferencial”.

TROBADA DELS TRES GRUPS DE VIDA CREIXENT DEL PALLARS JUSSÀ Els grups de Vida Creixent de les poblacions de Tremp, La Pobla de Segur i Isona van compartir una trobada el 26 de juny per cloure el curs. El grup de Tremp, que enguany era el principal amfitrió dels membres de Vida Creixent, ressaltava en el seu

Els grups de Vida Creixent de Tremp, La Pobla de Segur i Isona van compartir una trobada el 26 de juny per cloure el curs.

resum del curs com de còmodes s’han trobat amb el temari “La primavera en la tardor de la Vida”, perquè cada conte inicial desvetllava en els seus cors d’infants delerosos les ganes de “gaudir realment de la vida”, com afirmava el pescador del conte primer. “El dia més fosc i la nit més tenebrosa ens aporten l’aire que necessitem per a respirar i viure. Vet aquí la felicitat: ens fem conscients cada dia que tots els moments dolços i durs de la història personal són el gran regal de la vida. Per això el nostre cor viu feliç”. Al resum del grup d’Isona esmentaven que Mn. Joan Manuel Bajo Llauradó ha tractat en aquest llibret temes senzills però importants en la vida de cada dia de les persones: el benestar, la fortalesa, la pau, el creixement, la felicitat, la solidaritat, la generositat en el servei,

la fe i la serenor. Tots hem tingut un procés d’aprenentatge al llarg de la nostra existència i en la mesura que ens anem fent grans ens tornem reflexius. La responsable de grup compartí la reflexió que “si vivim amb aquesta fe que Déu participa de la nostra vida ens sentirem plens de pau interior, serem generosos amb aquelles persones que necessiten de la nostra ajuda, creurem en Déu i en la seva promesa que no ens deixarà sols i ens acompanyarà sempre fins a la fi del món”. El grup de La Pobla de Segur assegurà que tindran al cor i a la memòria l’haver gaudit tot el curs amb el temari, llegint, reflexionant i gaudint amb la introducció dels contes en cada tema. Al tema nou es donava també l’opció de reflexionar, pensar i compartir triant tres paraules que consideressin valuoses i molt importants. El resul-

tat fou que sis persones van triar la paraula “salut”; set, “confiança amb Déu”; una, “harmonia interior”; dues, “respecte”; altres dues, “senzillesa”; dotze, “amor”; quatre “pau”; cinc, “vida”; quatre, “família”; i set van triar “servei als altres”. Els dos grups que hi ha a La Pobla de Segur han registrat una participació mensual d’entre el 80 i el 90%. I en nom de tots dos grups feren públic l’agraïment a Mn. Josep Eliüd Arias pel seu suport, col·laboració, orientació i informació religiosa. També van agrair a la Gna. Berna la seva col·laboració mensual. La trobada es va cloure amb un berenar tot compartint experiències i alegries i recordant també a persones que ja no estan amb nosaltres. Que l’estiu, temps de vacances, sigui també santificat per a tothom! Església d’Urgell

51


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“...Per entendre un jove avui se l’ha d’entendre en moviment, no pots quedar-te quiet i pretendre trobar-te en la seva longitud d’ona. Si volem dialogar amb un jove hem de ser mòbils, i llavors li tocarà a ell afluixar el pas per escoltar-nos. Serà ell qui decidirà fer-ho...” Papa Francesc “Déu és jove. Una conversa amb Thomas Leoncini”, Ed. Columna, 2018

Església d'Urgell 469  

Juny 2018

Església d'Urgell 469  

Juny 2018

Advertisement