__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 468 - MAIG 2018

Els joves d’Urgell participen a l’Aplec de l’Esperit


Església d Urgell Índex BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA

6

Mn. Ignasi Navarri

LA MOBILITAT HUMANA

11

Mn. Eduard Salinas

5

JOVES D’URGELL PARTICIPEN A L’APLEC DE L’ESPERIT

6

CELEBRACIÓ DE L’APLEC DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH A SANT JULIÀ DE LÒRIA

11

CONFERÈNCIA DEL DR. ALBERTO VELASCO SOBRE EL RETAULE DE LA POBLETA DE BELLVEÍ

13

CELEBRACIÓ DE LA PASQUA DEL MALALT A BALAGUER

16

“FAKE NEWS”, VERITAT I PERIODISME DE PAU

17

Mons. Joan-Enric Vives

LES RAONS DE CREURE (X): UN CAMÍ DE PLENITUD Dr. Francesc Torralba

ANTONI NAUDÍ, EL MOSSÈN QUE TRANSFORMÀ LINYOLA

13

4

18

Esteve Mestre Roigé

20

CELEBRACIÓ DEL VINTÈ ANIVERSARI DE L’ESPLAI LA FREIXA DE PENELLES

24

Mn. Jaume Mayoral

MAIG DEL 68 Mn. Ramon Rosell

DÉU I LA RESTA

26

Mn. Enric Prat

27

DIETARI

29

24 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Cercadors de Déu

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ns fa bé tornar a escoltar després de Pasqua, en la festa de la Santíssima Trinitat, que Jesús ens promet “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). Ell, per la força i la presència del seu Esperit Sant, ens anirà ensenyant, ens guiarà, ens defensarà i ens portarà fins al Pare. Ningú no hi pot arribar ni el pot conèixer si no és a través seu. És així com la recerca del sentit més profund de l’existència humana, no acaba en el buit o el sense-sentit. Jesús vetlla perquè arribem a Déu, i habita dins nostre per anarnos-hi conduint. Donem-li gràcies al temps que lloem i glorifiquem la Santa i Indivisa Trinitat. Ells són U i volen que participen d’Ells eternament. És la gran i immerescuda vocació que hem rebut per pura gràcia: poder conèixer-lo, poder estimar-lo i un dia poder-lo fruir eternament. Aquesta és la gran vocació i el destí de tot home i dona, germans de Jesucrist. D’aquesta manera entenem millor el sentit del lema de la Jornada pro Orantibus, o Jornada pels qui preguen de manera exclusiva i totalitzant, és a dir els monjos i monges contemplatius, els ermitans, els qui de formes diverses es consagren a adorar i a pregar Déu en nom de tots, i per tal d’ajudar-nos a tots. Com els hem d’estimar i valorar! A la nostra Diòcesi tenim germanes a Balaguer i a Refet que viuen l’ideal de la vida contemplativa. Tots ells cerquen el rostre de Déu i miren de viure el salm 26,8-9: «De part vostra, el cor em diu: “Busqueu la meva presència”. Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu.» En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat, estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament Santa Caterina de Siena (1347-1380), patrona d’Europa: “Tri-

nitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar. No és exclusiu dels contemplatius, però ens hi ajuden i estimulen tot el Poble de Déu. Estem cridats a ser “cercadors de Déu”. El més originari de la vida consagrada “està en la recerca de la conformació cada cop més plena amb el Senyor” (VC 37). El consagrat, amb la seva vida i la seva missió, és signe profètic que dóna testimoni al món dels trets essencials de la persona plenament humana i divina de Crist. “La persona consagrada és testimoni de compromís joiós, alhora que laboriós, de la recerca assídua de la voluntat divina” (SAO 1). S’aparten del soroll del món per trobar millor la presència de Déu a tot arreu, i alhora els monestirs acostumen a ser lluminosos per a la humanitat, llocs de recer i de pau, per poder escoltar i fer cas de la veu de Déu. Els monestirs són oasis per a la humanitat. En aquest Any Jubilar Teresià, se’ns proposa com a lema la invitació de Santa Teresa de Jesús, “Només vull que el mireu a Ell” (“Solo quiero que le miréis a Él”). S’inspira en el seu poema: “Alma, buscarte has en Mí, y a Mí buscarme has en ti”, que acaba dient: “Fuera de ti no hay buscarme, porque para hallarme a Mí, bastará sólo llamarme, que a ti iré sin tardarme, y a Mí buscarme has en ti.” Bellíssims i profunds versos que ens ajuden a entendre que per a cercar el Senyor, no cal córrer enfora sinó que Ell ja habita dintre nostre mateix. Mirem-lo, doncs, a Ell!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Biotecnologia i enginyeria genètica

A

mb l’aparició de l’enginyeria genètica, els gens estan en mans de l’home. Això representa un gran progrés del qual ens n’hem de felicitar, però també comporta un gran repte i una gran responsabilitat. És ben evident que l’Església està a favor de les investigacions científiques que estan orientades a la prevenció i al tractament de les malalties. En canvi, la utilització destructiva d’embrions per a la investigació mereix un judici negatiu, ja que l’embrió humà viu és un ésser humà que exigeix el mateix respecte que mereix tota persona. El desenvolupament tecnològic no és un valor absolut en si mateix. No és un valor en nom del qual es pot legitimar qualsevol tipus de progrés. Les noves tècniques de reproducció humana poden conduir a manipulacions abusives de l’embrió i a una degradació del seu valor humà. El 22 de febrer de 1987, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va publicar la instrucció “Donum vitae”, sobre el respecte a la vida humana naixent i la dignitat de la procreació, on es posaven en relleu els límits

L’enginyeria genètica representa un gran progrés del qual ens n’hem de felicitar, però també comporta un gran repte i una gran responsabilitat.

morals a la manipulació genètica. Com hem dit, l’Església, experta en humanitat i al servei de la civilització de l’amor i de la vida, està a favor de l’home i, per tant, no pot acceptar que es fabriquin homes en sèrie per destruir-los posteriorment quan ja no interessen. Coneguem algunes de les línies mestres del document “Donum vitae”: –“No tot allò que és tècnicament

Les noves tècniques de reproducció humana poden conduir a manipulacions abusives de l’embrió i a una degradació del seu valor humà.

4

Església d’Urgell

possible és moralment admissible”. –“La ciència i la tècnica exigeixen el respecte incondicional als criteris fonamentals de la moralitat: han d’estar al servei de la persona”. –“L’ésser humà ha de ser respectat i tractat com a persona des del primer instant de la seva concepció”. –“És immoral produir embrions humans destinats a ser explotats com a material disponible”. –“Resulta obligat denunciar la particular gravetat de la destrucció voluntària dels embrions humans obtinguts “in vitro”, amb la mera finalitat d’investigar”. –“Tant en el cas dels fetus morts com quan es tracta de cadàvers de persones adultes, tota pràctica comercial és il·lícita i ha d’estar prohibida”. –“La fidelitat dels esposos, en la unitat del matrimoni, comporta el recíproc respecte del seu dret a arribar a ser pare i mare exclusivament l’un a través de l’altre. El fill té dret a ser concebut en les seves entranyes, portat al món i educat dintre del matrimoni”.


–“Si el progrés tecnològic no està canalitzat per la moral, pot atemptar contra la dignitat de la persona humana”. És ben evident que la gran quantitat d’informació genètica relativa a la nostra espècie, ofereix molts beneficis, però també pot donar lloc a possibles abusos. Els mateixos coordinadors del Projecte Genoma Humà van advertir de la necessitat d’establir regles adequades per tal de fer front a les implicacions ètiques, socials i legals. El P. Angelo Serra, pioner mundial de la bioètica i fundador de l’Institut de Genètica de la Facultat de Medicina Agostino Gemmelli de Roma adverteix que la genètica és una gran conquesta de la ciència, una oportunitat a aprofitar, una autopista per arribar a comprendre el món i l’home i vèncer malalties i sofriments tècnicament possibles, i per això és moralment acceptable. Però malgrat tots aquests aspectes positius i lloables, reconeix l’ombra negra que planeja sobre la producció d’embrions per descartar-los després. Pensem que per a tenir el 95% de probabilitats de que la fecundació artificial tingui èxit es necessiten almenys 30 embrions, que després seran destruïts i eliminats. Una cosa és guarir i una altra és modificar. Guarir, sí. Modificar, no. Sempre ha de ser respectada la identitat de l’individu. L’home en mans de l’home i creat a la imatge i semblança del mateix home pot arribar a ser una de les aventures més perilloses per a la mateixa humanitat. El principi de la llibertat d’investigació científica no pot ser separat de la responsabilitat ètica, com afirmava amb rotunditat i claredat Sant Joan Pau II. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA a mobilitat humana “és un fenomen que impressiona per les seves grans dimensions, pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals i a la comunitat internacional”, escrivia el Papa Benet XVI a l’Encíclica “Caritas in Veritate” (CV 62). El desafiament és tan immens i les modalitats dels desplaçaments són tan diferents, que potser càpiga replantejar el nom de “migracions” i substituir-lo per “mobilitat humana”, que engloba les migracions, la itinerància, els desplaçaments de refugiats, etc. En qualsevol cas, no podem ser aliens a aquest immens drama de desconcert i de dolor de tants germans i germanes nostres. En efecte, una de les més punyents ferides de la nostra humanitat la constitueix una forma escandalosa de mobilitat humana: la que provoca desplaçaments forçats per la guerra, la persecució política, religiosa o cultural, el canvi climàtic o la fam. El sofriment, el dolor i la incertesa, sobretot dels refugiats sirians, hauria de gelar-nos el cor. Gairebé dos milions de persones han arribat a Europa des de mitjan de 2015 fugint de les guerres, de la fam A MOBILITAT o del canvi climàtic. Representen, HUMANA però, menys del 0,4% de la població de 500 milions que habita als països de la Unió Europea. La immensa majoria de les persones refugiades han estat acollides per països limítrofs, amb condicions econòmiques i socials infinitament pitjors que la nostra vella Europa, que sembla voler asfixiar-se en una bombolla de por i autoreferencialitat. És veritat que hi ha una amenaça real, pel terrorisme internacional, que ha de reclamar la màxima atenció i un monitoratge continu de la seva gènesi i circumstàncies; però els Estats no poden restar insensibles davant de tant sofriment i tant dolor. La tragèdia de l’emigració i del desplaçament forçat afecta milions de persones i és fonamentalment una crisi humanitària que requereix una resposta de solidaritat, compassió, generositat i un immediat compromís efectiu de recursos. El Papa Francesc va demanar al mon cristià d’Europa una resposta contundent d’acció envers els refugiats. Davant la tragèdia de desenes de milers de refugiats que fugen de la mort per la guerra i la fam, i estan en camí a una esperança de vida, l’Evangeli ens crida a ser propers als més petits i abandonats. A donar-los una esperança concreta. L’esperança, va dir el Papa, és combativa, amb la tenacitat dels que van cap a un destí segur: “per tant, faig una crida a les Parròquies, les comunitats religioses, els Monestirs i els Santuaris a tot Europa per expressar el concret de l’Evangeli i acollir una família de refugiats”. Que cada Parròquia, cada comunitat religiosa, cada Monestir, cada Santuari d’Europa allotgi una família, reiterà el Papa, “començant per la meva Diòcesi de Roma”. Quan el Sant Pare parla del drama dels refugiats que arriben a Europa, no valen les especulacions ni els prejudicis. Calen solucions socials evangèliques. Accions amb misericòrdia. Ells son també germans i germanes nostres.

L

L

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Els joves van anar arribant durant el matí de dissabte al parc Teodor González (a dalt), i a la tarda van participar de manera multitudinària a l’Eucaristia presidida per Mons. Jaume Pujol a la Catedral de Santa Maria de Tortosa.

6

Església d’Urgell


Els joves d’Urgell se sumen a l’Aplec de l’Esperit Més de 1.200 joves i adolescents d’arreu de Catalunya participen a les activitats del cap de setmana de Pentecosta a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita

R

Episcopal Tarraconense (CET), Mons. Jaume Pujol, a la seva homilia de dissabte a la Catedral de Santa Maria de Tortosa: “de la mateixa manera com

L’Arquebisbe de Tarragona explicà que el lema de l’Aplec de l’Esperit 2018, “Crist és la vida”, està inspirat “en el riu Ebre, que passa per aquesta ciutat [Tortosa]”

Un grup de joves d’Urgell, acompanyats per membres de la Delegació diocesana de Joventut, a la seva arribada a Tortosa.

Amb la música com a protagonista, dissabte al matí al parc de Teodor González, i a la nit amb els concerts de lloança de Worship Central i Worship. cat, els joves no van parar de moure’s en tot el cap de setmana, i, simultàniament, de cercar experiències de fe a través de diferents testimonis a Tortosa, a més de renovar les promeses del baptisme a Sant Carles de la Ràpita. El lema de l’Aplec de l’Esperit 2018, “Crist és la vida”, està inspirat “en el riu Ebre, que passa per aquesta ciutat”, explicà l’Arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència

l’aigua del riu genera vida als llocs per on passa, creiem que Crist ha de vertebrar i donar vida als joves de les nostres Diòcesis”. Mons. Enric Benavent, Bisbe de Tortosa, Diòcesi amfitriona d’aquest 12è Aplec de l’Esperit, fou l’encarregat de donar la benvinguda als joves en l’acte d’acollida de dissabte al matí al Parc Teodor González: “és una alegria poder acollir-vos a tots els joves dels altres Bisbats de Catalunya –afirmà Mons. Benavent– Per a nosaltres és la primera vegada que organitzem l’Aplec: és un repte però, sobretot, una il·lusió”.

iure i plorar, cridar i saltar, ballar i pregar... Tot això va passar amb poques hores de diferència a l’Aplec de l’Esperit, que es va celebrar a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita els dies 19 i 20 de maig, cap de setmana de Pentecosta, amb una multitudinària assistència de joves i adolescents d’arreu de Catalunya (més de 1.200, segons els organitzadors), acompanyats dels Bisbes i Delegats de Joventut de les Diòcesis Catalanes i d’un bon nombre de sacerdots i seminaristes.

El Bisbe Enric va voler destacar la participació de dos-cents voluntaris tortosins en l’organització de l’Aplec i la immensa ajuda que això suposa

per a unir els joves de la seva Diòcesi i també els de tot Catalunya: “ens ajuda a conèixer els joves de tots els Bisbats, a compartir un dia la nostra fe, i això penso que per als joves és important, perquè aquestes trobades els descobreixen a molts d’ells que no estan sols”. De manera semblant s’expressà Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i responsable de la Pastoral de Joventut de la CET: “és un estímul important, sobretot per aquests nois i noies que són de pobles, que de vegades es troben molt sols, o en petits grups, ja que les Parròquies Església d’Urgell

7


1

2 7

5

1.- Acollida dels joves al parc Teodor González de Tortosa. 2 i 3.- Les tradicions pròpies de la ciutat i la música més actual es van alternat en el programa d’activitats de dissabte al matí. 4, 5 i 6.- La tarda de dissabte es van representar diversos quadres al·legòrics al campus de la URV.

6

estan d’alguna manera envellides... Adonar-se que hi ha molts joves com ells, de la seva edat, que creuen en Jesús, que participen de les seves inquietuds i de les seves aficions... Això és coratge i ànims per a ells”. Danses tradicionals i música actual Durant el matí de dissabte, els joves van anar arribant al parc Teodor González, on els esperava la música de DJ Nira, que els va fer ballar des del primer instant. Tot seguit, l’Associació Cultural 4més1 i els Gaiters de l’Aguilot els van convidar a canviar la música més actual per una ballada de danses tradicionals, la qual va 8

Església d’Urgell

7 i 8.- Els joves d’arreu de Catalunya van omplir a vessar la Catedral de Tortosa per participar en l’Eucaristia de dissabte a la tarda.

donar pas a un espectacle del mag Cesc Vives. L’acte de benvinguda va començar de manera oficial amb l’espectacle dels abanderats de la Festa del Renaixement, que se celebra a Tortosa cada mes de juliol. L’alcaldessa de la ciutat, Meritxell Roigé, va adreçar unes paraules de benvinguda als joves en les quals els explicà que “ens hem implicat moltíssim, perquè considerem que és un esdeveniment molt important per a la ciutat. Hem volgut mostrar què és la ciutat de Tortosa a tots els qui han vingut de fora i els hem ensenyat part de la nostra cultura”. El programa d’activitats del matí

es va cloure amb la representació del drama “El bar de Sicar”, inspirat en la història de la samaritana que buscava saciar la seva set de felicitat bevent dels pous que el món li oferia, i, en acabar, tots els joves van cantar plegats l’himne de l’Aplec, composat pel grup de música cristiana Canta La Teva Fe. A la tarda, un grup d’uns 700 adolescents es van separar dels grups d’universitaris i es van traslladar al parc de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Allà van anar a trobar cinc pous que contenien diferents tipus d’aigua, com l’aigua de la llibertat, del poder o de la imatge. Joves disfressats de personatges famosos


4

3

9

8

9.- L’actuació del grup Worship Central la nit de dissabte va entusiasmar els assistents a l’Aplec. 10.- Diumenge, els joves van renovar les promeses del Baptisme en una cerimònia a Sant Carles de la Ràpita.

com “El llop de Wall Street”, “Kim Jong Un” o una youtuber famosa els animaven a beure d’alguna d’aquestes aigües, proposant-los diversos jocs i amb molt d’humor. Al final, uns joves van donar el seu testimoni de com ells van beure d’un dels pous i no van ser feliços. El drama “Lifehouse everything” i les paraules de Mons. Antoni Vadell, Bisbe Auxiliar de Barcelona, recordant-los que Jesús té set d’ells, van cloure el programa d’activitats d’aquella tarda. Mentrestant, la resta dels assistents a l’aplec havien fet una gimcana per la ciutat, la qual els va dur a diferents racons del casc urbà on

10

van poder escoltar i fer preguntes a testimonis que van explicar-los com van descobrir quina era la seva vocació. Eucaristia a la Catedral de Tortosa Dissabte a la tarda la Catedral de Tortosa es va omplir a vessar de joves. Eren tants, que alguns van haver de seguir la celebració eucarística asseguts a terra. També molts adults van voler compartir l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i concelebrada per tots els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, a excepció, per raons de salut, del Bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés.

Durant l’homilia, Mons. Jaume Pujol va plantejar als joves quatre preguntes: “de què teniu set, estimats joves; teniu set de ser feliços? Teniu set de posar el vostre gra de sorra en aquest món? Teniu set, de veritat, de seguir Jesús? ¿Teniu set de sentir-vos estimats com mai ningú no us ha estimat, o estimar d’una manera incondicional, sense reserves, sense pretensions i dobles intencions? Doncs, no ho dubteu, deixeu-vos estimar per Jesús, obriu-li el cor, obriu-li la vida i deixeu que el seu esperit, l’Esperit Sant, que avui estem esperant, faci meravelles en vosaltres. Si ho feu, no us en penedireu mai”. Església d’Urgell

9


Una ocasió molt especial i intensa per a conèixer millor Crist

E

nguany han participat en l’Aplec de l’Esperit de Tortosa una colla de joves del Bisbat, així com també els seminaristes. L’Aplec és sempre una ocasió molt especial i intensa per trobar i compartir amb d’altres joves cristians de Catalunya, per aprofundir en la fe, per a conèixer millor Crist, a través de les activitats que es proposen. En aquesta època nostra on la joventut, en general, està tan desvinculada de la vida de fe i de l’Església, per a aquests joves representa una experiència que enriqueix, que esperona i que els omple de la força de l’ Esperit. És una trobada que té també aquest sentit missioner: viure i compartir la joia de la fe amb d’altres, els condueix a ser més evangelitzadors, més compromesos. Així ho vaig percebre veient tants joves que quedaven “tocats” pel que estaven vivint, alguns amb una experiència de fe més gran, altres més petita, però que notaven que quelcom succeïa dins seu, que experimentaven l’encontre amb el Senyor, que el sentien ben a prop.

Mons. Vives conversant amb un grup de joves i seminaristes d’Urgell a l’Aplec de l’Esperit.

Especialment intens fou el moment de concert-pregària a la nit. Un moment íntim, en el qual aquests joves adoraven plegats en el profund del seu cor el Senyor, acompanyats per la música, sentint-se un sol cor, una sola veu. Van fer una profunda experiència de fe, de ser Església. I això és el que els nostres joves han de viure. En aquesta societat tant hiperconnectada i dispersa, és molt important que el jove pugui experimentar la proximitat, l’amor, la crida del Senyor, “connectar amb Ell”, acompanyat d’altres i que ho pugui compartir. Crec que hem tornat d’aquest Aplec sentint-nos plens de la força de l’Esperit. Ara cal procurar que la flama no s’apagui. Per això també és bo que aquest Aplec tingui continuïtat, i que pugui ser l’inici d’una vivència de fe més intensa i joiosa en els nostres grups de joves i en el mateix Seminari. Ha estat una veritable gràcia i per això n’hem de donar gràcies a Déu. Sobretot per tots aquells joves que ara senten Jesús més a prop seu, que forma més part de les seves vides. Mn. Gabriel Casanovas Vila, Vicerector del Seminari d’Urgell

10

Església d’Urgell

“Cantarem i lloarem Déu plegats!” Acabada l’Eucaristia, ja a la nit, una de les millors bandes de música cristiana de lloança del món, el grup britànic Worship Central, va esdevenir l’autèntica estrella de la vetllada a la zona de concerts del Seminari de Tortosa. Els músics és van presentar amb una proposta ben clara: “cantarem i lloarem Déu plegats!” I els joves s’hi van sumar sense dubtar-ho i van acompanyar els músics cantant les lletres de les cançons de lloança a Déu amb l’ajuda d’una pantalla situada al darrere de l’escenari. “Penseu en una persona que vulgueu que tingui Déu, i pregueu per ella en aquest mateix instant”, va proposar en un moment del concert el cantant, Luke Hellebronth. Oració, ball i cant es van anar alternant naturalment al concert, que va ser precedit per una sessió de música disco de DJ Nira, i que va acabar amb una estona d’adoració al Santíssim, acompanyada musicalment per Worship.cat, que va cloure amb tots els joves saltant al ritme de la cançó “Et seguiré”. Renovació de les promeses del Baptisme L’endemà, diumenge20 de maig, els joves es van traslladar al passeig marítim de Sant Carles de la Ràpita. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella, va presidir una celebració en què el Delegat de Joventut del Bisbat de Solsona, Marc Trull, va fer la catequesi. Posteriorment, els joves van renovar les promeses baptismals al parc del Garbí, i els parlaments finals dels Bisbes de Girona, Mons. Francesc Pardo; de Tortosa, Mons. Enric Benavent, i del Director del Secretariat Interdiocesà de Joventut, Bruno Bérchez, seguits d’una “mascletà” van posar punt i final a la trobada, mentre els joves cantaven plegats l’himne d’aquest 12è Aplec de l’Esperit.


Celebració de l’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich a Sant Julià de Lòria

L’Arquebisbe i Copríncep presidí la solemne Eucaristia de migdia a l’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich.

A

mb una nodrida assistència de fidels i pelegrins, molts dels quals van pujar a peu, com mana la tradició, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí el dissabte 26 de maig al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich la solemne Eucaristia a llaor de la Patrona de Sant Julià de Lòria. Des de primera hora del matí, individualment o bé en grups, centenars de feligresos van pujar pel camí o la carretera per arribar al Santuari i posar les seves tristeses i goigs i el record i desitjos per les persones estimades als peus de la Mare de Déu de Canòlich. A les vuit del matí es va fer la tradicional aviada de coets alhora que començava la primera de les tres celebracions eucarístiques que van tenir lloc durant la jornada.

A la solemne celebració de migdia, concelebraren amb l’Arquebisbe i Copríncep, el Rector de la Parròquia, Mn. Pepe Chisvert; el Rector de La Massana, Mn. Lluís Eduard Salinas; el sacerdot portuguès encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, P. Albano Fraga Teixeira; i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Hi van assistir les principals autoritats andorranes, encapçalades pel Cap de Govern, Antoni Martí; i els Cònsols Major i Menor de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila Bastida i Julià Call Reig; així com el Ministre de Sanitat del Govern d’Andorra i altres Consellers de Comú lauredià i del Consell General. A l’homilia, Mons. Vives destacà el valor de la tradició entesa com el Església d’Urgell

11


A l’ofertori, els dansaires de l’Esbart Lauredià, abillats amb els seus vestits tradicionals, ofrenaren el Ball de Canòlich a la Mare de Déu. A sota, el Cònsol Major Lauredià obsequià Mons. Vives amb un dels pans beneïts que el Comú repartí entre els pelegrins.

conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació, per considerar-se d’alt valor per a la pròpia persona i poble, i subratllà el valor de pujar multitudinàriament, any rere any, amb esforç, a pelegrinar al Santuari de Canòlich, així com Maria se n’anà decididament a la muntanya a visitar la seva parenta Elisabet, joiosa i plena de caritat. Així mateix, destacà la importància de la tradició, que evoca la idea de transmetre a les noves generacions alguna cosa del passat que al present és rebuda com una herència i que serà transmesa a les generacions que vindran amb responsabilitat. La persona o les persones que la reben tenen també un paper actiu, ja que no la rebutgen sinó que l’hi donen un 12

Església d’Urgell

valor, l’accepten i l’hi reconeixen el caràcter de “tradició”. És a dir, que el que es transmet és cultural i subjectiu. Per això, Mons. Vives animà a transmetre a les noves generacions les arrels andorranes, especialment la fe catòlica, que des de segles ha amarat el Principat d’Andorra. Perquè sigui tradició cal també que perduri. Una tradició, en aquest paper d’herència del passat, consolida el vincle comunitari o la identitat d’un grup d’individus al llarg del temps. Per això, una tradició no només s’inscriu en una societat i cultura, en un grup de població, sinó també en un període de temps, una temporalitat, un esdevenir. En aquest sentit, l’Arquebisbe, subratllà com el Principat d’Andorra ve d’una llarga tradició, que ara es vol obrir als nous temps,

però que alhora, ha de tenir sempre en compte la seva pròpia idiosincràsia ja que, malgrat ser un país petit, és una gran nació. Mons. Vives animà els fidels a estimar la pròpia tradició, que forma un conjunt indestriable on la fe cristiana hi té un paper preponderant, a ensenyar-la a les generacions joves perquè la puguin assimilar, viure i transformar; i, finalment, posà sota la protecció de la Mare de Déu de Canòlich tot el Principat d’Andorra i glossà les virtuts de Maria: la Mare de misericòrdia a qui hem d’acudir tots

L’Arquebisbe Joan-Enric animà els fidels a estimar la pròpia tradició, que forma un conjunt indestriable on la fe cristiana hi té un paper preponderant els qui estem en perill o temptats; la Mare de família, a qui va encomanar totes les famílies del Principat i la vida, des de la seva concepció fins a la seva mort natural; la Mare que va estar al costat de Jesús a la creu, a qui va encomanar tots els qui s’uneixen a la creu del Senyor, especialment els malalts i els més vulnerables; la Mare reina del cel a qui va encomanar especialment tots els difunts. A l’ofertori, els dansaires de l’Esbart Lauredià, que enguany celebra el seu vintè aniversari, ofrenaren el Ball de Canòlich a la Mare de Déu, abillats amb els seus vestits tradicionals. I després de cantar plegats els goigs a la Mare de Déu de Canòlich tingué lloc la benedicció del terme que Mons. Vives féu amb tota solemnitat dirigint-se, conjuntament amb la feligresia i el poble fidel, envers els quatre punts cardinals, i tot seguit es beneïren i es repartiren entre els fidels els 6.550 pans de pagès que el Comú de Sant Julià ofrenà als pelegrins. Un dinar de germanor amb les autoritats i els preveres clogué el joiós Aplec de la Mare de Déu de Canòlich.


“Els retaules sense temps. El cas del retaule de La Pobleta de Bellveí”


E

l Museu Diocesà d’Urgell celebrà enguany el Dia Internacional dels Museus amb unes jornades de portes obertes els dies 18 i 19 de maig, que van tenir com a pròleg, el dia 17 de maig, una interessant conferència sobre la pintura del segle XVI a les valls pirinenques titulada “Els retaules sense temps. El cas del retaule de La Pobleta de Bellveí”, a càrrec del Dr. Alberto Velasco, historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida. El Dia Internacional dels Museus se celebra anualment cada 18 de maig: és un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) des de 1977 que té com a objectiu conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de les societats. La conferència anà acompanyada d’una exposició de petit format sobre la importància dels retaules de les valls pirinenques del segle XVI que es custodien a les dependències del Museu Diocesà. L’exposició posà en relació un fragment de retaule procedent del Museu Diocesà i Co-

marcal de Lleida amb una taula del mateix retaule que es presenta habitualment a l’exposició permanent del Museu Diocesà d’Urgell.

Tal com féu notar el Dr. Velasco, el conjunt de la Pobleta de Bellveí no ens ha arribat complet El Director del Museu Diocesà d’Urgell i Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, presentà el ponent als assistents a la conferència, entre els quals hi eren l’Alcalde de la ciutat de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el Vicari general i Rector de la Parròquia de La Seu d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; i la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués. Mestre de Sorpe L’autoria del conjunt de La Pobleta de Bellveí (al municipi de Torre de Capdella, al Pallars Jussà) s’atribueix a l’anomenat Mestre de Sorpe. Està integrat per dues taules que formen el cos superior del conjunt, una de les quals amb la representa-

El Museu Diocesà d’Urgell acollí la conferència del Dr. Alberto Velasco (a la taula presidencial, al costat de Mn. Mauri) amb ocasió del Dia Internacional dels Museus. A la pàgina anterior, el retaule de La Pobleta de Bellveí, obra atribuïda al Mestre de Sorpe.

14

Església d’Urgell

ció de l’Arcàngel Sant Gabriel i l’altra amb la Verge Maria, de manera que entre totes dues constuteixen una representació de l’Anunciació. Les dues taules tenen un perfil apuntat, la qual cosa indicaria que el retaule s’adaptava al perfil de la volta de l’absis de l’església. A la taula de la banda dreta, Maria apareix agenollada davant un senzill escriny, llegint, mentre veiem com per una petita finestra entra l’Esperit Sant amb forma de colom, símbol de l’Encarnació del Verb. La taula del costat esquerre mostra el moment en què l’Arcàngel s’hi apareix a la cambra i li comunica a Maria que serà la Mare de Déu. Així mateix, la nova es llegeix escrita en el filacteri amb la inscripció de la salutació angèlica (“Ave gratia plena domini cum benedicta” / Lluc 1,28), que s’enrosca en el bordó que l’arcàngel sosté amb la mà esquerra. A la part més tancada de l’arc que conformen totes dues taules, hi ha les representacions de la lluna i el sol, detall que també s’aprecia en una altra de les obres atribuïdes al Mestre de Sorpe: el retaule de Sant Andreu de València d’Àneu. Pel que fa a la part inferior del conjunt, l’ocupa una predel·la dividida en quatre compartiments en els quals estan representats (d’esquerra a dreta) Santa Magdalena, Sant Rafael Arcàngel amb Tobies, Santa Caterina i l’Arcàngel Sant Miquel. Tal com féu notar el Dr. Velasco, el conjunt de la Pobleta de Bellveí no ens ha arribat complet. Falta, per exemple, el carrer central, com es pot advertir pel diferent tractament dels compartiments on són representats l’Arcàngel i Maria, la qual circumstància demostra que no van ser concebuts per exposar-los l’un al costat de l’altre; i, pel que fa a la predel·la, tot indica que n’ha desaparegut també la part central. El retaule de La Pobleta és una de les obres d’art que es van traslladar al Museu del Poble de Lleida quan


va esclatar la guerra del 1936; i, quan la ciutat va caure en mans del bàndol franquista, va ser novament traslladat, en aquest cas a l’església del Carme de Saragossa. El retorn al Bisbat d’Urgell s’hauria fet cap el 1940 o 1941, segons un document on es relaciona una sèrie d’obres procedents de diferents esglésies diocesanes. Algunes de les obres relacionades podrien associar-se eventualment amb tres dels carrers que falten al retaule, a l’espera d’un estudi concloent per part dels experts. Tanmateix, hi ha altres dues obres atribuïdes al Mestre de Sorpe que es pensa que també van ser pintades per a una església d’alguna població pirinenca: una és “El martiri de Santa Wilgefortis” (coneguda també com Santa Liberata), que forma part del fons del Museu Diocesà d’Urgell; i l’altra és una taula del Museu de Lleida que representa un dignatari entronitzat, abillat amb indumentària reial i acompanyat d’un altre personatge laic a la seva dreta. Hi ha la possibilitat que totes dues obres fossin originàries de La Pobleta de Bellveí, tot i que el més probable és que formessin part d’un altre retaule del mateix autor, ja que no és factible que formessin part del retaule de l’Anunciació, segons es dedueix de l’inventari fet el 21 de setembre de 1938 per traslladar el fons patrimonial lleidatà cap a l’església del Carme de Saragossa.

“El martiri de Santa Wilgefortis” (o de Santa Liberata), taula atribuïda també al Mestre de Sorpe. Església d’Urgell

15


Celebració de la Pasqua del Malalt a Balaguer

L’

acció de la pastoral de la salut i la tasca prop de les persones que viuen la malaltia en elles mateixes i en les seves famílies ha de ser una de les grans apostes que han de fer els fidels per estendre ponts entre les persones i fer arribar l’amor del Crist. La salut o la manca de la salut és una situació que requereix que

dels assistents al Sant Crist, i després de la salutació de benvinguda de l’Arquebisbe d’Urgell, fou el torn de la Dra. Montserrat Esquerda, que hi participà amb la ponència “Acompanyar les famílies en la malaltia”. La conferència fou seguida per unes cent cinquanta persones, entre les quals un bon nombre d’agents de pastoral, professionals de l’àmbit

La Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, amb la Dra. Montserrat Esquerda (a la dreta), ponent principal en la celebració de la Pasqua del Malalt a Balaguer.

hi posem dedicació envers les persones creients, i també molta generositat i amor. Aquesta és una de les reflexions que la Dra. Montserrat Esquerda, Delegada de Pastoral de la Salut del Bisbat de Lleida, va traslladar a les persones que assistiren el 5 de maig al Santuari del Sant Crist de Balaguer a la celebració de la Pasqua del Malalt, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i organitzada per la Delegació diocesana de Pastoral de la Salut. La jornada va començar a dos quarts d’onze del matí amb l’acollida 16

Església d’Urgell

sanitari, religiosos, famílies, i malalts; a més de la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitació Lorenzo, SFU; el Rector del Santuari del Sant Crist, Mn. Pau Vidal; el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; així com Mn. David Codina, Mn. Pere Morales, Mn. Gabriel Casanovas i el diaca Mn Josep Montoya. La ponent, amb una experiència de 25 anys com a metgessa a Lleida, especialment en l’àrea de pediatria, en bioètica i en l’acompanyament en el dol, va posar en relleu el canvi que està vivint la societat i les

transformacions que aquest canvi tan ràpid comporta també en el tipus de malalties que ens afecten i en la manera com ens afecten. Els canvis de les estructures familiars i la complexitat de vivències que impliquen per als joves i els grans, la complexitat en la presa de decisions i la mateixa complexitat social han abocat moltes persones a un espai de vulnerabilitat i fragilitat, la qual cosa fa més necessari que mai que la pastoral de la salut faci arribar el seu missatge de sentit de la malaltia i de la vida a través de l’experiència i el mestratge del Crist. Després de fer un recorregut pels canvis viscuts en l’estructura familiar, en l’estil de vida i en el sistema de valors a través de les noves tecnologies i els canvis en la comunicació entre les persones; i l’ambigüitat en què es viu en algunes famílies i estructures, la Dra. Esquerda va citar Zygmunt Bauman, Atul Gawande, Xavier Zubiri i Norberto Bobbio per posar en relleu la necessitat de cultivar els valors de l’esforç, de la superació de les contrarietats, i l’acostament de la figura de Jesucrist a les generacions més joves i també a aquelles persones que han caigut en la indiferència per la qüestió sobre Déu. Sobretot en les persones malaltes i en les seves famílies, perquè és en aquests moments de dificultats que se cerca una guia, un sentit, el que dóna esperança en el camí del dol i del dolor. Després de la conferència va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Vives i concelebrada pels sacerdots i diaques assistents, i, tot seguit, un dinar de germanor va cloure la jornada.


“Fake news”, veritat i periodisme de pau

1

“F

ake news i periodisme de falsedats no són les estratègies, sinó tenen veu; un periodisme que no pau. La veritat us farà lliu- les persones; persones que, lliures cremi les notícies, sinó que s’esforci res (Jo 8,32)” és el lema de la cobdícia, estan disposades a a buscar les causes reals dels conflicdel missatge que el Papa Francesc escoltar i permeten que la veritat tes per a afavorir la comprensió de proposà per a la LII Jornada Mun- emergeixi a través de la fatiga d’un les seves arrels i la seva superació dial de les Comunicacions Socials, diàleg sincer; persones que, atretes a través de la posada en marxa de que té lloc el diumenge 13 de maig. pel bé, es responsabilitzen en l’ús processos virtuosos; un periodisme Vivim al nostre país, i a tot el món, del llenguatge”. I subratlla que, en el compromès en el camí d’indicar temps d’imposició de solucions alternatives relats, a vegades amb a l’escalada del soroll mitjans indignes, com i de la violència verbal. les falses notícies (fake Finalment es pot resunews), i convé refleximir en un gran programa onar-hi amb serenor d’acció. El Papa ho fa i reaccionar cadascú amb una oració per als des de la seva pròpia informadors i els qui responsabilitat. utilitzem Internet i altres En un context de comitjans: ser instruments municació cada vegada de pau. Reconèixer el més veloç i immersos mal que s’insinua en dins un sistema digital, una comunicació que amb informació massino creï comunió. Treure va i de difícil contras- El Sant Pare destacà que, en el món contemporani, el periodista no realitza només un treball, el verí dels nostres jutació, amb anònimes sinó una “missió”. dicis i parlar dels altres reaccions i aportacions amb estil de germanor. immediates, assistim avui a aquest món contemporani, el periodista no I sobretot, que les nostres paraules fenomen de les notícies falses. Se- realitza només un treball, sinó una siguin llavors de bé per al món. Que gurament que l’antídot més eficaç vertadera i pròpia vocació o, com ell en comptes de soroll, practiquem l’escontra el virus de la falsedat és dei- diu, una “missió”. colta, i en lloc de confusió, inspirem xar-se purificar per la veritat, i tot Informar és formar, és involu- sempre harmonia. Sense ambigüitats prevenint la difusió de les notícies crar-se en la vida de les persones. calculades, sinó amb claredat; sense falses, posar en relleu el valor de la Per això, la verificació de les fonts exclusions, sinó compartint i prepaprofessió periodística i la respon- i la custòdia de la comunicació són rant la solidaritat. Que en comptes sabilitat personal de cadascú en la processos de desenvolupament del de sensacionalisme, usem sempre comunicació i la difusió de la veritat, bé veritables i propis, que generen la sobrietat, plantejant interrogants a gran o a petita escala. confiança i obren camins de comunió veritables, sense superficialitat, i susHaurem de reflexionar sobre el i de pau. Hem de reclamar arreu un citant confiança en lloc de prejudicis. que hi ha de fals a les notícies fal- “periodisme de pau”, que vagi contra Es tracta de posar respecte on el perill ses, com podríem reconèixer-les i les falsedats, els eslògans efectistes és l’agressivitat i, sobretot, on hi ha fiar-nos de les paraules de Jesús: “la o les declaracions altisonants; un falsedat, posar-hi veritat autèntica, veritat us farà lliures” (Jo 8,32). Hi periodisme fet per persones i per a sense mentides ni “fake news”. ha un lligam entre la pau i la notícia persones, i que es comprèn com a veritable, subratlla el Papa Francesc, servei a tots, especialment a aquells +Joan-Enric Vives, ja que “el millor antídot contra les –i són la majoria en el món– que no Arquebisbe d’Urgell

1

Article publicat al diari La Vanguardia el diumenge 6 de maig Església d’Urgell

17


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (X): Un camí de plenitud

E

l cristianisme és una via de felicitat que transcendeix el plaer corporal, però no l’exclou; que transcendeix també el gaudir individual i s’obre a la comunitat. No és l’únic camí, ni en té l’exclusiva. Hi ha molts camins, senders i itineraris que hi porten. La història de la filosofia occidental és un mostrari de projectes, d’esbossos i de programes de felicitat. Alguns s’oposen radicalment a l’opció cristiana, però d’altres hi sintonitzen molt a fons.

El que dóna felicitat en aquest vincle és la certesa que Déu és en mi, que m’estimula a ser millor persona, però, a la vegada, m’accepta tal com sóc La fe és, com tota relació, oscillant. Els vincles no són generadors de felicitat sempre i en qualsevol circumstància; passen moments

distints i també alts i baixos. El que dóna felicitat en aquest vincle és la certesa que Déu és en mi, que m’estimula a ser millor persona, però, a la vegada, m’accepta tal com sóc, amb les meves mancances i limitacions. Aquest sentir-se incondicionalment estimat comporta, alhora, una profunda responsabilitat i empeny a estimar els altres, a ser agraït amb tot allò rebut. En la nostra societat es detecta una vertadera preocupació per la felicitat. El món ha deixat de ser concebut com una vall de llàgrimes i es concep com un espai per a realitzar-se i ser feliç. Per tot arreu es busca amb delit, i fàcilment es detecten propostes de felicitat que, com a objectes de consum, es posen a disposició del ciutadà. Es comença a pensar que la vida humana pot ser, si bé limitada, una experiència agradable i feliç. En aquesta perspectiva, són significatives la reconciliació amb el propi cos, la reconciliació amb els desigs més constitutius de la persona, la

reconciliació amb l’entorn natural i amb els altres, acceptant la seva diferència com una riquesa inèdita.

Necessitem projectes que ens facin sentir lliures, que ens donin el gust per la vida, que ens encisin estimulant la lucidesa intel·lectual i la sensibilitat ètica S’ha perdut ja fa temps la confiança en els freds sistemes ideològics de la raó, que ja no fascinen, i en les grans màquines polítiques i religioses per a les quals la individualitat ja no compta. Sembla que en el nostre present esmorteït només tenen futur les propostes i les actituds que respectin el misteri de la persona i que ajudin a ser feliç pels innombrables camins de l’amistat, de la solidaritat i de l’amor. Dins d’aquest batibull de propostes, cal anar, però, a pams. No crec en els paradisos artificials, per dir-ho

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 18

Església d’Urgell


L’opció cristiana és una opció per l’altre. És un camí legítim de felicitat, el fonament de la qual rau en l’ésser, en l’amor, en el do i no en el tenir, en el posseir o en el consumir.

a la manera de Charles Baudelaire. Tampoc en una felicitat que s’identifica amb l’evasió. Davant de tota mena de drogues, necessitem projectes que ens facin sentir lliures, que ens donin el gust per la vida, que ens encisin estimulant la lucidesa intellectual i la sensibilitat ètica. Si no entengués el seguiment a Crist com un camí d’alliberament, de cap manera veuria raonable aquesta opció. Crec que estem sotmesos a la influència de forces col·lectives i d’estructures molt poderoses que subjuguen la llibertat. Penso, per exemple, en els mitjans de comunicació de masses, en la publicitat i els seus eslògans, en la profusió d’imatges que escampen el cinema i la televisió; amb el poder d’invasió de l’esperit propi d’aquestes imatges. Penso, també, en les ideologies, que utilitzen mil mitjans de propaganda i que condicionen els nostres judicis, reaccions i comportaments, a vegades a favor del poder,

a vegades sistemàticament contra ell. El món actual ha erigit els seus ídols (el diner, el confort, la raça, el sexe, el creixement o l’opinió), els quals saben reclutar els seus esclaus. L’opció cristiana és un camí legítim de felicitat. És un itinerari que humanitza; no és un plaer que adorm la intel·ligència, ni un plaer que devora la generositat o la solidaritat. És un itinerari inclusiu, perquè tots hi són convidats i en ell es reconeix que el fonament d’aquesta felicitat rau en l’ésser, en l’amor, en el do i no en el tenir, en el posseir o en el consumir. És una felicitat, aquesta, que va més enllà del benestar emocional, del benestar físic i social; transcendeix la bona consciència del deure acomplert. Deriva del fet de sentir-se estimat per Aquell que pot vèncer la mort. Els estats de felicitat que podem assolir en aquest món sempre són transitoris i inestables. Mai no és una felicitat plena, esfèrica, sense

interferències. No puc ser feliç aïllat dins d’una bombolla de benestar material, mentre els altres passen tot tipus de misèries. No puc serho, mentre m’arriben notícies de desastres, calamitats de tota mena, tragèdies humanes i injustícies socials. No entenc la felicitat com un exercici d’insonorització, que té com a objectiu aïllar-me dels dolors del món (bella expressió d’Arthur Schopenhauer). L’opció cristiana és una opció per l’altre; i si l’altre és infeliç, la seva infelicitat m’afecta profundament. La consciència del que manca és, sovint, més punyent i més neguitosa que la consciència del que es té. No hi ha cap bé d’aquest món que pugui omplir el cor inquiet d’un ésser humà, però hi ha vivències de joia que li indiquen un camí, una direcció i assenyalen motius per a l’esperança. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

19


Antoni Naudí, el mossèn que transformà Linyola

E

l gener de 1964, el Bisbat nomenava a un nou mossèn per a la vila de Linyola que en poc temps revolucionaria el poble. Aquest mossèn es deia Antoni Naudí. En l’article que Francisco Javier Galindo publicà al número del passat mes de gener d’Església d’ Urgell feia un excel·lent retrat de la personalitat

marxes forçades i que els jornalers canviaven de feina o emigraven, però que en un poble rural, com Linyola, hi havia un col·lectiu que es trobava desvalgut, ja que, tret de comptades excepcions, no tenien feina i econòmicament depenien de la família: les dones. Quan estigué situat i conegué el teixit social de Linyola, Mn. Naudí

Aspecte actual de la plaça de Linyola dedicada a Mn. Naudí, amb el petit monòlit erigit en memòria seva.

de Mn. Naudí, que sempre tingué les portes de la rectoria obertes les vint-i-quatre hores del dia i una gran predisposició per atendre i resoldre tots els problemes que li eren plantejats. No li tremolaven les cames si havia d’anar a Barcelona o a Madrid a fer gestions per arreglar problemes concrets. Era un home entregat als demés. Ben aviat s’adonà que el món del camp s’estava modernitzant a 20

Església d’Urgell

és fixà en un referent, la Cooperativa de Confecció de Bellcaire d’Urgell, i començà a contactar amb les persones que pensà que serien les idònies per endegar un projecte que posés remei a aquella situació: la posada en marxa d’una cooperativa industrial de confecció que donés feina a les dones de Linyola i dels pobles dels voltants. Primer de tot, va convocar una reunió el 3 de juliol de 1968 amb les

persones que ell creia que podien dirigir i donar suport al projecte, amb un resultat satisfactori, i el 18 d’agost de 1968 organitzà una altra reunió al Cinema Planell, en aquesta ocasió oberta a tot el poble, a la qual hi assistiren moltes mares de família i joves interessades a treballar en la futura cooperativa. Qui portà el pes de la reunió fou Mn. Naudí. I decidits es posaren mans a la feina, i després de l’aprovació el 10 de gener de 1969 per part dels estaments oficials de la nova cooperativa, que prendria el nom de Cooperativa Industrial i de Producció Auxiliar (CIPA), es llogà un local i finalment obriren portes i el 27 d’ agost de 1969 començaren a treballar d’una manera peremptòria, ja que les treballadores havien d’aprendre abans de res a treballar amb les vint-i-cinc màquines de cosir que s’havien adquirit i amb les quals no hi havien treballat mai. Mn. Naudí també formava part de la junta de la CIPA, ja que l’article 53 dels seus estatuts, amb l’epígraf “Del Asesor Eclesiástico”, deia: “esta Cooperativa tendrá su Asesor Eclesiástico, cuyo nombramiento recaerà como miembro nato en la persona del Rdo. Sr. Cura Párroco de la Villa de Liñola”. D’aquesta manera s’assegurà la seva participació en totes les decisions que prendria la CIPA fins l’any 1972. Quan s’anuncià la marxa de Mn. Naudí de Linyola, la junta de la cooperativa li va fer un homenatge


A dalt, Mn. Naudí amb els integrants de la Junta d’Obres del Temple, part dels quals també pertanyien a la junta de la CIPA. A sota, beneint una exposició a una entitat de Linyola.

el 27 d’ octubre de 1972 en reconeixement per la gran tasca que havia fet com a fundador i per tot el que havia ajudat per a que la cooperativa tirés endavant. La CIPA va complir la missió per a la qual havia estat creada, i durant uns decennis hi passaren uns centenars de dones que s’ obriren camí, treballant-hi. Durant els anys 80 i 90 visqué temps esplendorosos, fins que arribà la crisi del tèxtil, amb les empreses marxant de Catalunya. Aguantà uns anys més, però hagué de plegar l’any 2010. La Junta d’ Obres del Temple En arribar a Linyola, Mn. Naudí es trobà també amb un greu problema: l’església parroquial estava en ruïna i a punt de caure. Vist l’informe dels arquitectes que el revisaren el 2 de febrer de 1969, es tancà el temple i es passà a fer la missa en un cobert a la plaça Planell. Ell va tornar a ser el motor, organitzant una reunió el 30 de març de 1969 amb els caps de

casa del poble, que votaren una Junta d’Obres del Temple la qual tindria com a funció demanar al veïnat els diners necessaris per a dur a terme les obres de rehabilitació de l’edifici. Es tornà de nou al temple, de

manera provisional, per la festa major d’agost de 1970, per fer-ho definitivament el 6 de setembre d’aquell mateix any. Quan Mn. Naudí s’acomiadà del poble, la Junta d’Obres del Temple, Església d’Urgell

21


El compromís d’acció social dels nostres preveres

A

quest passat Nadal, el tradicional homenatge En els anys de la postguerra va ser molt important la a un personatge rellevant del nostre Bisbat es tasca de l’Església diocesana per donar resposta a les va dedicar a Mn. Antoni Naudí (1916-1979), amb un necessitats socials. Una tasca que van portar a terme text que va redactar el Sr. Francisco Javier Galindo i un bon grup de preveres que ja en aquell moment van que Església d’Urgell va publicar al número de gener copsar el missatge que ara, molts anys després, ens d’enguany. El text de l’homenatge va presentar un adreça el Papa Francesc de sortir a les perifèries, de prevere que va servir l’Església diocesana i que va posar en el centre de la vida de la Parròquia els poprioritzar en la seva tasca pastoral l’acció caritativa i bres. No dubto que uns bons padrins del naixement social. Ens ho destacà el Sr. Galindo quan ens explicà de Càritas espanyola (erigida l’any 1957) van ser els la construcció que va endegar de les Cases de Santa “mossens Naudí” que vam tenir en el nostre Bisbat Magdalena, o la fundació de la Cooperativa Obrera de urgel·lità, també presents en molts altres Bisbats, que San José de Consumo y Edificación, o els sis anys de van crear, promocionar i acompanyar cooperatives, servei com a capellà amb els emigrants de casa nostra escoles bressol, habitatges, espais per als infants i a França; i ara, també en aquest article de l’Esteve adolescents, hospitals, residències... Mestre que ens explica la tasca social que va fer a Aquest any el lema de Càritas és “El teu compromís Linyola amb la creació de la Cooperativa Industrial millora el món”. Ens toca, doncs, a nosaltres, preveres i de Producció Auxiliar (CIPA), que tant de bé va fer i fidels, viure aquest compromís; un compromís que, al poble i als seus habitants. com hem subratllat ja fa temps, la nostra Església Mn. Naudí és un bon referent per a la tasca que diocesana vol viure. I així, quan siguem a la sala fem des de Càritas diocesana i des de les Càritas parroquials, a més del que fan molts companys preveres i seglars que saben viure aquest esperit de la caritat i de l’ajuda als més necessitats. Tot llegint i aprofundint la vida i l’obra del Mn. Naudí, podem entendre i recolzar encara més la feina que fa la nostra Càritas, on l’ajuda directa als més necessitats va acompanyada de tot un seguit de projectes que busquen donar respostes a l’atur, a l’exclusió social, a la immigració... Projec- Antiga seu de la Cooperativa Industrial i de Producció Auxiliar (CIPA). tes que, si llegim les Memòries de Càritas diocesana dels darrers anys, d’actes de la Casa del Bisbat i vegem penjades en les veureu que són una aposta valenta, amb un veritable seves parets totes aquelles imatges d’homes i dones, esforç de mitjans econòmics i humans, però que es valorarem i apreciarem que en la seva vida, com en la tradueixen en poder mitigar i donar resposta, des de de Mn. Naudí, els altres van tenir un lloc preferencial. l’Església, a les dificultats que viu una considerable part de la nostra gent. Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell

22

Església d’Urgell


que gairebé eren els mateixos membres de la junta de la CIPA, li oferiren un sopar d’homenatge al qual hi assistí el Bisbe d’Urgell. Una empremta inesborrable Linyola tributà l’1 d’octubre de 1972 un gran homenatge a Mn. Naudí en reconeixement a la seva intensa labor. El grup sardanista de la vila organitzà una ballada de sardanes que comptà amb la presència de 10 colles sardanistes i de tot el poble. A la fi de l’acte, se li regalà una placa commemorativa i li agraïren el que havia fet en favor de la sardana. Respongué que sempre portaria amb ell l’afecte de la gent de l’Urgell i que havia Mn. Antoni Naudí durant un bateig a l’església parroquial (l’escolanet en primer terme que mira a la càmera és Jaume Mayoral, treballat i s’havia esforçat per actualment Rector de Ponts). A sota, programa de l’homenatge que Acció Catòlica de Linyola féu a Mn. Naudí. aconseguir la germanor entre els homes de bona voluntat. plaça porti la data de l’acord del ple En l’àmbit social, estigué al servei L’empremta que Mn. Naudí va dei- municipal. de tothom i sobretot al costat dels xar a Linyola va ser tan forta que quan En els prop de nou anys que Mn. pobres, fou organitzador de diverl’any 1979 arribà al poble la notícia de Naudí fou Rector a Linyola deixà una ses rifes, posa sota l’empara de la la seva mort va ser molt sentida per gran petjada entre la gent del poble. parròquia diferents activitats, com tots els veïns. Gairebé tothom que el conegué té més les sardanes o la fundació d’un grup En el ple del 26 de novembre de 1981, d’una anècdota per explicar. d’escoltisme, i endegà la CIPA. es tractava el tema de la urbanitEn l’àmbit pastoral, s’hagué zació d’una nova plaça al voltant d’ocupar principalment de salde l’escorxador quan un veí del var el temple parroquial, la qual poble, Ramon Galitó Caba (que cosa va aprofitar per aplicar havia estat membre de la junta els mandats del Concili Vaticà de la CIPA i de la Junta d’Obres II i per fer retirar les imatges i del Temple), féu una proposta al altars que algunes famílies del consistori: si a la plaça li posaven poble cediren després de la el nom de Mn. Antoni Naudí, ell confrontació bèl·lica del 1936. es faria càrrec gratuïtament del Els darrers temps de la seva seu enjardinament així com del estada a Linyola, en les conmanteniment i conservació. verses que tenia amb els veïns, Els membres del consistori sempre parlava de fer realitat el reconegueren que Mn. Naudí desig de la seva vida que era ser havia treballat i molt per tota missioner. Desig que finalment la comunitat i que era just ferli fou concedit. li públic reconeixement, i per Mn. Naudí, amb les seves unanimitat s’acordà posar el seu virtuts i defectes, fou un ésser nom a la placeta i les condicions humà extraordinari que deixà del Sr. Galitó, que les va complir empremta en totes les persones mentre visqué. que el conegueren. La plaça fou inaugurada pel Bisbe Joan Martí Alanis el 13 de Esteve Mestre Roigé, febrer de 1983, encara que a la cronista de Linyola Església d’Urgell

23


Celebració del vintè aniversari de l’esplai La Freixa de Penelles

El Rector de Penelles, Mn. Ivan Ayala, va presidir a migdia una missa d’acció de gràcies a l’aire lliure.

A

mb el lema “20 anys fent esplai... 20 anys compartint”, els infants i joves de Penelles (La Noguera) van celebrar al llarg del 19 de maig el vintè aniversari de la fundació de l’esplai La Freixa, amb tot un seguit d’activitats en les quals va participar la pràctica totalitat dels veïns de la població. Així, al matí, els nens i els monitors de l’esplai, consegüents amb la circumstància que Penelles és “el poble dels murals”, els quals han transformat els carrers en un veritable itinerari de simbologia i colors, van acolorir un esplèndid mural la composició gràfica del qual vol resu-

24

Església d’Urgell

mir i reflectir l’esperit d’aquests 20 anys d’educació en el lleure. Parallelament, van ser moltes les persones que van passar pel local de l’esplai,

Durant tot el dia, moltes persones van passar pel local de l’esplai, a la Rectoria, per veure una exposició fotogràfica sobre els vint anys de l’esplai a la Rectoria del poble, per veure, gaudir, i comentar les fotografies d’una exposició sobre els vint anys de l’esplai: una col·lecció d’imatges

carregada de records entranyables de la història de l’entitat. A migdia se celebrà una missa d’acció de gràcies a l’aire lliure, que fou presidida pel Rector de Penelles, Mn. Ivan Ayala, acompanyat per Mn. Jaume Mayoral, del grup de la Fe de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria del Bisbat d’Urgell (FEMN). Els cants van estar dirigits i acompanyats per membres de la FEMN, entitat de la qual forma part l’esplai penellenc. Mn. Ayala va parlar a l’homilia de tot allò que ha aportat l’esplai en relació amb el nivell del creixement integral dels infants, i també de tot allò de positiu que ha suposat per la vida del poble, tot fent remarca en


la celebració de la Solemnitat de la Pentecosta. Es va tenir un record ben sentit per Mn. Antoni Tort, que va ser un dels promotors de la fundació de l’esplai a Penelles, i la celebració es va acabar amb tots els presents cantant l’himne compost expressament per al vintè aniversari. Després de l’Eucaristia es va compartir un dinar de germanor al qual van assistir els infants de l’esplai, amb els monitors i familiars. I a les postres no va faltar el pastís d’ani-

La Directora de l’esplai, Maria Cortasa, va agrair les moltes col·laboracions que reben per tirar endavant la seva feina. versari amb les seves corresponents espelmes que van bufar plegats tots els membres de l’esplai. Hi va haver després un moment per als parlaments. En primer lloc es va adreçar als assistents l’Alcalde de Penelles, Eloi Bergós, que va repassar la història local dels darrers vint anys, tot posant l’accent en la bona feina que es fa des de l’esplai envers els infants del poble i, de retruc, tots els penellencs. També va adreçar unes paraules el President de la FEMN, Eloi Villalta, que va destacar el dinamisme que té La Freixa, i va anunciar que aquest estiu, després d’uns anys de no ferne, tornarà a organitzar un torn de colònies. Per part dels monitors, Maria Cortasa, l’actual Directora de l’esplai, va agrair les moltes col·laboracions que reben per tirar endavant la seva feina, i va destacar la importància de la tasca de les entitats d’educació en el lleure com a referents d’educació i formació dels infants i adolescents. I per últim, però no menys important, va arribar el torn per a les paraules de sincera emoció dels nens vers els seus monitors: van ser la Júlia i el Martí els qui, en nom de tots els seus companys, van manifestar l’agraïment per tot el que suposa per

Després de l’Eucaristia es va compartir un dinar de germanor amb pastís d’aniversari inclòs.

De bon matí, els infants i els monitors de l’esplai van acolorir un esplèndid mural la composició gràfica del qual vol resumir l’esperit d’aquests 20 anys d’educació en el lleure.

a ells i per a tota la població el fet de poder tenir a Penelles un esplai com La Freixa, i per la sort de tenir uns monitors que fan tot i més perquè siguin més feliços i frueixin de l’amistat i la companyonia des del joc, les cançons, les sortides i l’amor a la natura. A mitja tarda va tenir lloc l’actuació d’un grup d’animació infantil i la rua amb la Colla Grallera i Gegantera de Penelles, després de la qual les

celebracions de l’aniversari es van completar amb un sopar popular i un concert jove al vespre. Una diada ben complerta en la qual van poder passar-ho bé des dels més petits fins als més grans, fent de Penelles una gran família al voltant d’una entitat com l’esplai La Freixa, que tots s’estimen i valoren. Mn Jaume Mayoral, Rector de Ponts Església d’Urgell

25


Maig del 68

V

aig viure de prop el Maig del 68. Un dels vicaris de la Parròquia de la Trinitat de París em demanà, per raons de salut, fer un intercanvi durant el mes d’agost. L’Abbé Thiercelin va fer de Rector de Canillo, Parròquia que dels anys 60 als 80 acollia a l’estiu més francesos que canillencs. Un servidor, de mossèn a l’església de la Trinitat. Malgrat el traspàs de l’amic Thiercelin, la meva immersió en l’Església francesa durà fins a l’estiu de 1975. L’estiu de 1976 vaig haver de prendre una difícil opció: renunciar a París per crear les Colònies Populars de Canillo al Casal Sant Serni. Les meves estades del mes d’agost a la Parròquia de la Trinitat, al cor de Pigalle, veïna de l’església de la Magdalena i, una mica més llunyana, de la del Sagrat Cor, a Montmartre, em foren una benedicció del cel. El venerable Mn. Hollande m’acollí com a un fill. A la taula hi eren disset sacerdots, entre els quals l’Abat Marc Oraison, psicòleg, escriptor, conseller de l’equip del President De Gaulle, que em concedí de donar una conferència a Andorra. El meu dia a dia era: missa a les 7 del matí, accueil, classe a l’Aliança Francesa, al boulevard Raspail; cinema, concert a Notre Dame i a la Sainte Chapelle, passejades... tot portava la flaire del Maig del 68. Si el Concili Vaticà II, del Papa bo, Joan XXIII, obrí finestres per airejar l’Església, el Maig del 68 ens féu baixar a peu de carrer. Ara en fa 50 anys. Les barricades del Quartier Latin no van pujar al poder, “no van prendre la Bastilla”, però sí que van canviar el món. Freud i Nietzsche, els mestres de la sospita, interessaven més que el materialisme de Marx i Engels. No va ser la classe 26

Església d’Urgell

treballadora –aquesta s’hi sumà després– qui s’aixecà contra el capitalisme. Foren els estudiants de classe mitjana alta, ben formats, qui desafiaren les autoritats. Les assemblees, les barricades, els cartells i els enfrontaments als carrers posaren les bases de nous moviments com l’ecologisme, el feminisme, la defensa dels drets civils, la revolució sexual, la no discriminació per

El frare franciscà Jean Cardonnel, en un col·loqui sobre “Cristianisme i revolució”, declarava: “No hi ha revelació sense revolució. Les relacions entre els adversaris de l’Església i els fidels de l’Església s’han d’entendre per no corferir la humanitat”. I dirigint-se als catòlics emfatitzava: “l’autoritat de l’Església de dalt a baix engendra una crisi d’autoritat, una crisi d’obediència”.

No va ser la classe treballadora (s’hi sumà després), sinó els estudiants de classe mitjana alta, ben formats, els primers que es van aixecar contra el capitalisme el maig del 68 a París.

raons de raça o de sexe... La generació del Maig 68 fou la primera a reivindicar l’alliberament de la dona i el no rotund a qualsevol tipus de discriminació social o per motius d’origen o de religió. Òbviament, vaig viure el Maig del 68 des de l’interior de l’Església parisina. Rellegeixo les anotacions de la meva agenda. L’Arquebisbe de París, Mons. François Marty, amb l’accent de l’Aveiron, anuncià des del cor de la revolta: “Déu no és conservador; Déu està per la justícia”.

El Concili Vaticà II convidava a llegir “els signes dels temps”. El que més tinc al cap del Maig del 68 és el mossèn de les barricades, capellà dels estudiants. No en recordo el nom. Ens deia (i ho va escriure el 10 de juny de 1968): “les nits a les barricades em feren viure aquells moments de veritat que un home o una societat poden viure en el curs de la vida. Aquelles nits quedaran gravades perquè l’Esperit ha buscat purificar aquest món materialista, aquest moment sense veritables va-


lors. Això m’ho ha inspirat el treball al·lucinant d’una desena de milers d’estudiants que, darrere unes barricades, es protegien d’una societat que deshumanitza l’home, que el destrueix. Amb aquest vell món cal un trencament brutal. No es pot ser a la vegada a un costat i a l’altre”. EL pastor Georges Casalis, trasbalsat pels eslògans de contingut espiritual de la Sorbona, en una carta del 15 de juny de 1968, parla de

Els esdeveniments del Maig del 68 posaren les bases de nous moviments socials com l’ecologisme o el feminisme “l’ébauche” ( d’un esbós, un projecte), d’una “Pentecôte messianique” (una Pentecosta messiànica). Els joves militants adopten una missió de “réveil” (despertar), d’autocrítica, de revisar la seva vida en relació a la seva fe”. El Bisbe de Nantes, Mons. Michel Vial, invitava els seus fidels a sortir de la tebiesa i pouar energies renovadores prop dels estudiants. La Comunitat de Sant’Egidio, fundada per Andrea Riccardi a Roma fa 50 anys, lloava “l’aventura de l’audàcia i de la joventut”. De tornada a casa, tot em semblava una quimera. Llegia a qui el Cardenal Jean-Marie Lustiger qualificà de “prophéte de notre temps”, Maurice Clavel, autor del llibre “Dieu est Dieu, nom de Dieu”. De mica en mica, anava posant en ordre les vivències viscudes a l’Església de París. Ho compartia en els silencis del capvespre a Meritxell amb la meva Confident. Ella, autora del manifest revolucionari “Magnificat”, em mormolejava el mantra del seu Fill: “heu de ser del món sense ser del món”, i, d’aquesta manera, de l’arbre de la llibertat tallar-ne la branca borda del llibertinatge. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

Déu i la resta

E

l veritable contemplatiu persegueix un sol objectiu bàsic: el coneixement de Déu amb la ment, per la foscor de la fe, i la unió amb Ell, amb el cor i per la donació de si mateix en l’amor. La resta són coses prescindibles, encara que en fa ús moderat i just. Sap que tot allò que existeix és do de Déu perquè l’home pugui mantenir-se en vida i que aquesta li sigui el més agradable possible. La voluntat de Déu és que la vida temporal dels seus fills sigui també plaent i feliç. La mirada interior del contemplatiu, però, no es mou mai de la faç del Senyor, en té prou amb Ell i la resta passa al darrer lloc: “com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls en el Senyor, el nostre Déu” (Sl 23, 2). Els ulls dels esclaus, fixos en les mans dels seus amos, signifiquen la pertinença a l’amo, l’obediència, la dedicació, el servei incondicional i, fins i tot, el respecte afectuós. Les mans dels amos volen dir les seves intencions, i manifesten ordres, desigs, rebuig o afecte envers els esclaus. Per a l’esclau la resta no importa, perquè la seva vida es mou exclusivament en la relació frustrant o positiva amb el seu amo. És igual el que l’amo desitgi o disposi, perquè el benestar de l’esclau depèn de l’acontentament d’aquell per causa del servei diligent i acurat del servent. ¿Que tal si, seguint el model de l’esclau amb el seu amo, “tenim

els ulls en el Senyor, el nostre Déu”? En el nostre cas ja sabem que no es tracta d’amos i esclaus sinó de Pare i fills estimats. La semblança ens permet entendre que, a la presència de Déu, hem de fer fora tota altra cosa i tot altre pensament. En primer lloc perquè, fora de Déu, no existeix res que ens pugui beneficiar ni satisfer plenament, tal com afirma l’autor anònim d’“El núvol del no saber”: “si busques de veritat a Déu tot sol, mai no trobaràs descans ni acontentament en quelcom inferior a Déu”.

La mirada interior del contemplatiu no es mou mai de la faç del Senyor, en té prou amb Ell i la resta passa al darrer lloc Però hi ha més encara, i és que tota altra cosa que no sigui Déu, com escriu el mateix autor, t’impedeix accedir a Ell: “pots estar segur que si estàs ocupat en quelcom inferior a Déu, mentre penses en allò, crees una barrera entre tu i Déu”. I hi afegeix: “en aquesta vida és impossible veure i posseir plenament Déu; però, amb la seva gràcia i al seu temps, és possible gustar quelcom d’Ell tal com és en si mateix. Deixa que Ell desperti en tu aquesta ànsia i llença’t a Ell en aquest núvol, mentre que amb l’ajut de la seva gràcia t’esforces per oblidar tota la resta”. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

27


EsglĂŠsia

d Urgell


Dietari APLEC DE SANT JAUME DELS CORTALS El primer de maig va tenir lloc el tradicional aplec de Sant Jaume dels Cortals a la Parròquia d’Encamp (Principat d’Andorra), que fou presidit pel Rector i Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira. A l’Eucaristia hi va assistir la Cònsol Menor de la Parròquia, Hble. Sra. Esther París, i més d’un centenar de fidels i devots, que any rere any s’hi apleguen en aquest Santuari ubicat al bosc de Les Llaus, a la Vall dels Cortals. L’església de Sant Jaume dels Cortals fou inaugurada l’any 1999. La presideix una bonica talla de Sant Jaume, conjuntament amb l’altar de pedra i els petits vidres de colors de la pila baptismal, que ens volen mostrar la senzillesa i bellesa de la natura ja que el paisatge que envolta el temple fa que quedi integrat enmig de la Creació. A l’homilia, Mn. Elvira

Una trentena de sacerdots va participar a la trobada dels preveres de ritus orientals amb el seu Ordinari a Espanya.

va subratllar com, al Concili de Jerusalem, quan es tractava la qüestió dels qui venien del món grec i volien ser cristians, i es plantejava si havien d’acollir primer la religió jueva, Sant Jaume va fer de pont, argumentant que, per no escandalitzar els jueus, els gentils s’abstinguessin de menjar la carn sacrificada als ídols, de menjar animals ofegats, etc. Aquesta funció com a mediador que Sant Jaume va saber fer, també se’ls demana avui als cristians: essent constructors de ponts de

Mn. Elvira va demanar als fidels que es posessin sota la intercessió de Sant Jaume perquè els ajudés a tenir una mirada conciliadora enmig de les dificultats de la vida (Foto: ANA).

diàleg, perdó i reconciliació entre les persones. Finalment, va demanar als fidels que tots es posessin sota la intercessió de Sant Jaume perquè els ajudés a tenir una mirada atenta i conciliadora enmig de les dificultats de la vida.

TROBADA DELS PREVERES DE RITUS ORIENTALS AMB EL SEU ORDINARI A ESPANYA Els dies 29 i 30 d’abril va tenir lloc a Madrid la segona trobada del Cardenal Carlos Osoro, Arquebisbe de Madrid, com a Ordinari propi dels fidels per als ritus orientals, amb els sacerdots que els atenen. Van participar a la trobada una trentena de sacerdots ucraïnesos, romanesos i indis, pertanyents als ritus bizantí i siro-malabar en una jornada que va començar amb la pregària de Laudes, organitzada pels sacerdots greco-catòlics romanesos. Entre els presents hi era el P. Taras Kogut, capellà de la comunitat

ucraïnesa greco-catòlica present al Bisbat d’Urgell. El Cardenal Osoro va impartir una conferència als sacerdots sobre la necessitat d’una conversió pastoral, que porti a posar la mirada en Crist, que no es cansa d’estimar, de perdonar, d’agafar-nos sobre les seves espatlles, i no es cansa de dir-nos, com a Maria Magdalena: “no hi és aquí: ha ressuscitat”. L’Ordinari va convidar els seus sacerdots a renovar permanentment la trobada amb Crist, a portar a tothom la dolça i confortadora alegria de l’Evangeli i a mantenir-ne actual el seu missatge. A continuació, va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, en la qual cada grup va participar amb cants propis de les seves comunitats i països. A la tarda, el Canceller secretari de l’Ordinariat, Rv. Alberto Andrés Domínguez, va tractar sobre diversos assumptes de caràcter jurídic que afecten totes les Diòcesis espanyoles i, per tant, també Església d’Urgell

29


APLEC DE SANT PERE DE PONTS

E

l primer de maig, com és tradició, els Amics de Sant Pere, amb la col·laboració de l’Ajuntament i altres entitats pontsicanes, van celebrar l’Aplec de Sant Pere de Ponts amb un complet programa d’activitats al llarg del dia.

a l’Ordinariat, com són el registre dels sacerdots per a la validesa civil dels matrimonis eclesiàstics, l’aplicació de la llei de protecció de dades, etc. A continuació, el Vicari de Pastoral Social de l’Arxidiòcesi de Madrid va parlar sobre els reptes actuals de l’evangelització amb els migrants, ja que aquesta és la tasca primera que han d’atendre els sacerdots pertanyents a l’Ordinariat. La tarda va finalitzar amb la pregària de vespres preparada pels sacerdots greco-catòlics ucraïnesos. Tal com va succeir a la trobada de l’any passat, també en aquesta ocasió aquests dies han servit per30

Església d’Urgell

Al matí, i organitzada pel Centre Excursionista Pontsicà, la caminada fins a la Col·legiata va aplegar més de 300 persones de totes les edats, que abans de la sortida varen col·laborar també amb la campanya de recollida de productes

d’higiene del cos i neteja de la llar a benefici dels projectes socials de Càritas Parroquial. I en arribar a l’esplanada on s’alça majestuosa la Col·legiata, reconstruïda pels Amics de Sant Pere, es va compartir un esmorzar popular per

refer les forces després de la llarga caminada. Tot seguit tingué lloc l’Eucaristia a la capella romànica del temple, concelebrada per Mn. Jaume Mayoral i Mn. Bonifaci Fortuny, i solemnitzada amb els cants de la Coral Pontsicana. Durant

què els sacerdots de l’Ordinariat puguin trobar-se amb el seu pastor i parlar amb ell, compartir les seves experiències pastorals i viure uns dies de comunió eclesial i sacerdotal.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS AL COPRÍNCEP EPISCOPAL El divendres 4 de maig va tenir tingut lloc al Palau Episcopal el lliurament al Corpíncep Episcopal de les Cartes Credencials dels següents nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Bala Venkatesh Varma, Ambaixador de l’Índia; Excm. Sr. Christian Ebner, Ambai-

El nou Ambaixador de Nova Zelanda davant del Principat d’Andorra, en el moment de lliurar les Cartes Credencials al Copríncep Episcopal.

xador d’Àustria; Excm. Sr. Philippe Jones Lhuillier, Ambaixador de Filipines; Excm. Sr. Cristóbal Fernando Roldán Cobo, Ambai-

xador d’Equador; Excm. Sr. Andrew Jenks, Ambaixador de Nova Zelanda; Excm. Sr. Hong-Jo Chun, Ambaixador de Corea del


la missa es va tenir un record per les tradicions i devocions del poble i també es féu referència a la festa del primer de maig i la importància que té el treball com un dret social per a tothom, demanant unes condicions dignes per a tots els treballadors; i al final de la

celebració es van cantar els Goigs de Sant Pere, dedicats als germans de Mn. Bonifaci Mn. Blai i l’Antoni que estimaven molt Ponts i aquest aplec. Després de la missa la Coral Pontsicana va oferir un petit recital als assistents, que també s’hi aplegaren en una

ballada de sardanes amb la participació de la Colla Sardanista Fonts de Valldans, i, tot seguit, temps per al dinar, que es va fer, com és costum, per colles de famílies i amics, als voltants de Sant Pere, i amb una mirada de tant en tant al cel, que amenaçava pluja, encara que al

Sud; Excm. Sr. Richard Duke Buchan III, Ambaixador de EUA; Excm. Sr. Olivo A. Rodríguez Huertas, Ambaixador de República Dominicana; Excm. Sr. Masato Kitera, Ambaixador del Japó; Excm. Sr. Abdelkader Mesdoua, Ambaixador d’Algèria; i Excm. Sr. Flavien Enongoué, Ambaixador de Gabón.

CONCERT DELS PETITS CANTORS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA A LA CATEDRAL DE LA SEU El Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra va renovar la seva cita de cada primavera amb La

El Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra va interpretar un repertori que combinava obres d’autors barrocs i contemporanis.

Seu d’Urgell amb el concert que va oferir el 5 de maig al vespre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, seu habitual de l’actuació del cor des de fa anys. Hi foren

presents el Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, així com Mn. Ignasi Navarri, Mn. Josep M. Mauri i Mn. Ramon Sàrries, entre altres Canonges.

final va respectar tota la diada. A la tarda, activitats per als més petits i per a tota la família, amb un espectacle del mag pontsicà Reivax, i amb el sorteig de diferents lots per a recaptar diners per a les obres de manteniment de la Col·legiata.

En aquesta ocasió, la formació dirigida per Catherine Métayer va interpretar un repertori que oferia un contrast entre la música barroca, a la qual es dedicà la primera part, i la contemporània, que centrà la segona. Així, a la primera van interpretar obres d’autors com Pergolesi o Buxtehude; i a la segona, de Palmeri o del noruec Gjeilo, a més d’un arranjament de la cançó “Hallelujah”, del cantautor canadenc Leonard Cohen. Com en edicions anteriors, els Petits Cantors van estar acompanyats pel Cor de Cambra de les Valls d’Andorra i el Cor Església d’Urgell

31


de Cambra d’Andorra, tots sota la direcció de Metayer, i per l’Orquestra Ensemble d’Andorra, amb Jordi Albelda com a concertino director.

FESTA DE LA GENT GRAN A GERB Diumenge 6 de maig va ser un dia important per a la comunitat parroquial de Gerb (Noguera): s’hi celebrava al poble la festa d’homenatge a la gent gran i, alhora, 12 joves de la Parròquia reberen el sagrament de la Confirmació de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric, que a l’inici de l’Eucaristia rebé la salutació d’una jove que es confirmava en nom de tot el poble, i el Rector li agraí la seva presència i féu esment de les recents obres realitzades al temple, entre les quals un vitrall nou i l’arranjament d’elements ornamentals gràcies a la bona entesa i col·laboració amb l’Ajuntament. A l’homilia, l’Arquebisbe manifestà la joia de celebrar la Pasqua amb la comunitat parroquial de Gerb, i va glossar als joves com Corneli fou un convertit a la fe cristiana i com la comunitat, a través de Sant Pere, el rebé. Mons. Vives animà els cristians a tenir sempre aquesta actitud oberta amb les persones, especialment amb els qui no són com nosaltres: els immigrants, els d’altres religions, els diferents... Acabada l’Eucaristia, Mons. Vives visità les dependències de l’Entitat 32

Església d’Urgell

Mons. Vives pogué saludar personalment els padrins de Gerb que ja han complert els 90 anys.

Municipal, on signà en el llibre d’honor i rebé un obsequi de les dues Alcaldesses en nom de tot el poble de Gerb. Després seguí un dinar de germanor al poliesportiu amb la festa dels majors i dels que ja han complert els 90 anys, als qui Mons. Vives pogué saludar personalment.

XI TROBADA DE DELEGATS EPISCOPALS DE CÀRITAS A MADRID Els dies 3 i 4 de maig va tenir lloc a Madrid la XI Trobada de Delegats Episcopals de Càritas per aprofundir sobre “La Jornada Mundial dels Pobres. Experiències i propostes”.

Amb la presència d’un gran nombre de representants de les diferents Càritas diocesanes d’Espanya, entre els quals el Delegat de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, la Trobada va estar presidida per Mons. Jesús Fernández, Bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i Bisbe

Mn. Mayoral (al centre, amb armilla) va participar a la XI Trobada de Delegats Episcopals de Càritas en representació de Càritas d’Urgell.


delegat per a Càritas Espanyola; pel President de Càritas Espanyola, Manuel Bretón; i pel Delegat Episcopal, Rev. Vicente Altaba. Es van presentar diferents experiències dels Bisbats dutes a terme en la darrera Jornada Mundial dels Pobres, a més d’una ponència del Rev. Juan Antonio Plaza amb el títol de “Claves teológicas y pastorales de la Jornada Mundial de los Pobres”, amb un col·loqui posterior entre tots els assistents. Així mateix, el treball per grups va permetre una reflexió i un diàleg entre tots els participants. Per part dels Serveis Generals es va oferir una bona informació sobre el nou “Pla Estratègic de Càritas Espanyola 20182020”, que serà presentat per a la seva aprovació a l’assemblea del mes de juny a El Escorial. També es comunicaren diferents informacions sobre l’àmbit de la Cooperació Internacional i dels codis ètics i de conducta de Càritas, i del seu personal contractat i voluntari. L’esdeveniment culminant de la Trobada va ser la celebració de l’Eucaristia, com a moment de donar gràcies i pregar Déu per la tasca de Càritas: de les 70 Càritas Diocesanes, de les 5.821 Càritas Parroquials, dels 84.449 voluntaris i de les 4.839 persones contractades, tots els quals fan possible poder acompanyar i mostrar l’amor de Déu a més de tres milions i mig de persones que al llarg del darrer any han rebut l’ajuda de Càritas.

APLEC DE LA MARE DE DÉU D’ARBOLÓ L’Aplec de la Mare de Déu d’Arboló, al Pallars Sobirà, es va celebrar el diumenge 6 de maig amb una nodrida assistència de fidels i pelegrins. Durant el dia, més de 500 persones d’arreu del Pallars Sobirà, devots de Maria, la Bona Mare, van passar pel Santuari, que va acollir tres celebracions eucarístiques (a les deu i a les onze del matí, i a dos quarts d’una de la tarda), totes tres molt participades pels assistents a l’aplec, la majoria dels quals va arribar en cotxe fins a la riba de la Noguera Pallaresa, i des d’allà hi van arribar a través pel pont penjant que condueix al Santuari. D’altres, en canvi, van anar-hi caminant des de Sort, Baro, o Gerri, fent l’antic camí que ressegueix la riba del riu. Aquest any, tot i que el temps amenaçava pluja, la intercessió de la Mare de Déu va permetre que se celebrés la tercera

Eucaristia a l’exterior, com sempre s’ha fet. Les tres celebracions van ser presidides per Mn. Joan Pau Esteban, Arxiprest del Pallars Sobirà i Rector de Sort, que, seguint els textos del VI Diumenge de Pasqua, va explicar que el lloc de revelació de l’Amor de Déu és Jesucrist, que amb la seva misericòrdia ens ensenya a purificar les mancances dels nostres afectes egoistes que tantes vegades ens aparten de la voluntat del Pare Déu. En Jesús, l’Amic Veritable, descobrim el secret de l’alegria plena; i en Maria, la Mare, la humilitat de la més bella flor que ens dóna el fruit de les seves entranyes i ens acompanya en el pelegrinatge de la nostra vida, sobretot quan ens aclaparen les dificultats i les malalties. Ella, com a Bona Mare, resta al nostre costat, en tots els moments de la vida. Després de les celebracions eucarístiques, els membres del patronat van compartir el dinar a

l’antiga hostatgeria i casa de l’ermità, acompanyats pels Alcaldes de Soriguera i Baix Pallars i el Director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a més d’alguns familiars de tots tres. Cada any, amb l’ajuda del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Ajuntament de Soriguera es fan millores a l’exterior del Santuari. En aquesta ocasió es va estrenar el tros de la barana i els passamans de l’últim tram del camí, que facilita la pujada sobretot a les persones més grans. Agraïm els esforços a totes les persones que fan possible any rere any aquesta trobada dels pallaresos als peus de la Mare de Déu d’Arboló i a tots els col·laboradors que tenen cura d’aquest entranyable Santuari romànic del Pallars.

OFRENES MUSICALS A LA MARE DE DÉU DE NÚRIA Amb la primavera, el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria s’obre a pelegrins i devots, i també

Mn. Joan Pau Esteban presidí les celebracions eucarístiques de l’Aplec de la Mare de Déu d’Arboló. Església d’Urgell

33


a músics i cantaires. Així, el 28 d’abril van visitar el Santuari els cantaires del Cor Vivaldi, de l’Escola IPSI de Barcelona, acompanyats del prestigiós cor de noies Hamburg Mädchenchor. Ambdues formacions oferiren diferents concerts, amb acompanyament de piano i orgue, omplint de vida, música i devoció la Basílica de la Mare de Déu. L’endemà, 29 d’abril, visità el Santuari la Coral Vent del Nord - Lluïsos de Gràcia, que interpretà un bonic concert de cançons catalanes. I encara el dia 6 de maig, fou la Capella de Música Santa Maria, de Mollet, qui va fer una sentida ofrena musical sobre temes de Núria, seguint la tradició de visitar anualment la Mare de Déu de Núria.

AUDIÈNCIA ALS REPRESENTANTS DE LA COMUNITAT DE SANT’EGIDI El 8 de maig al matí, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra va rebre en audiència el Secretari General de la Comunitat de Sant’Egidi, Sr. Cesare Zucconi; el responsable de la Comunitat a Barcelona, Sr. Jaume Castro; i el Sr Xavier Vidal, membre de la mateixa Comunitat a Barcelona. Els representants de l’entitat signaven aquell mateix dia al Principat d’Andorra un “protocol d’entesa entre el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a la realització del projecte d’obertura de 34

Església d’Urgell

Diverses formacions corals han pujat al Santuari de Núria per dur la seva ofrena musical a la Mare de Déu.

corredors humanitaris”, que permetrà l’arribada a Andorra de refugiats sirians que actualment estan refugiats al Líban. El passat mes de març, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar per unanimitat

una llei específica per permetre’n l’entrada al país per motius humanitaris. Espanya i França hi col·laboraran i permetran el pas dels refugiats pels seus aeroports. El Copríncep va agrair als representants de la

Comunitat, amb la qual manté una estreta relació de llargs anys, tota la seva experiència i el compromís en nombroses activitats d’acollida i d’integració de refugiats, i va manifestar la seva satisfacció perquè el Principat

Mons. Vives, acompanyat del Vicari general i Representant personal del Copríncep, Mn. Mauri (a la dreta), va agrair als representants de la Comunitat de Sant’Egidi la feina que fan en favor dels refugiats.


d’Andorra, col·laborant amb la Comunitat de Sant’Egidi, adopti modalitats innovadores d’acollida dels refugiats amb la creació de corredors humanitaris, per a acollir de forma segura i legal. Aquest corredor serà entre el Principat d’Andorra i el Líban, on la Comunitat hi té contactes escaients i fluids amb entitats associatives i Esglésies que ja estan ajudant les persones refugiades.

TROBADA DEL CARDENAL BARBARIN AMB PREVERES JOVES I SEMINARISTES DE CATALUNYA El 8 de maig va tenir lloc a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana una trobada entre el Cardenal Philippe Barbarin, Arquebisbe de Lió, amb un nombrós grup de preveres ordenats a Catalunya en els darrers anys. Mons. Barba-

rin havia estat convidat per l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Omella, i a la trobada hi van ser presents també Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona; Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell; Mons. Romà Casanova, Bisbe de Vic; i Mons. Salvador Cristau i Mons. Antoni Vadell, Bisbes auxiliars de Terrassa i Barcelona, respectivament. El Cardenal Barbarin va fer una exposició sobre el treball pastoral del prevere a la llum de l’Exhortació apostòlica “Evangelii gaudium”, amb moltes referències a la seva experiència com a pastor d’una gran i plural metròpoli. Un treball per grups i un diàleg obert i fecund amb el cardenal va cloure la reunió amb els preveres. Posteriorment, al vespre d’aquest mateix dia, al Seminari Conciliar de Barcelona, i amb la presència dels Prelats de Barcelona,

Mons. Vives va rebre a Palau la Cònsol Major i el Cònsol Menor d’Andorra la Vella.

Urgell i Auxiliars de Terrassa i de Barcelona, i dels seminaristes de tot Catalunya acompanyats dels seus Rectors, Mons. Barbarin va comentar el capítol 14 de l’Evangeli de Joan en forma de lectio divina i, seguidament, els seminaristes van poder preguntar-li diverses qüestions. La celebració de l’Eucaristia i el rés de Vespres van cloure la jornada de formació.

VISITA DELS CÒNSOLS D’ANDORRA LA VELLA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL Dijous 10 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell els Cònsols major i menor d’Andorra la Vella, Hble. Sra. Conxita Marsol Riart i Hble. Sr. Marc Pons Martell. Van presentar al Copríncep la situació actual i de futur de la Parròquia i mantingueren un profitós diàleg institucional sobre les necessitats i reptes que van trobant.

TESINA DE MN. VILLEGAS SOBRE EL MISSAL DEL BISBE GALCERAN

Els preveres joves i els seminaristes de Catalunya van viure una profitosa jornada formativa guiada per Mons. Barbarin.

El dimarts 8 de maig, al Pontifici Institut Litúrgic Sant Anselm de Roma, Mn. Emili Villegas va fer la defensa de la seva tesina per obtenir la llicenciatura en Sagrada Litúrgia, en la qual fa un acurat estudi sobre el missal del Bisbe d’Urgell Mons. Galceran de Vilanova, un manuscrit del segle XIV que es troba entre Església d’Urgell

35


TROBADA INTERDIOCESANA DE VIDA CREIXENT A MONTSERRAT

E

l dimecres 9 de maig, pelegrins del Moviment Vida Creixent del Bisbat d’Urgell anaren de camí cap a Montserrat amb dos autocars, un que sortí del Pallars Jussà (Tremp, La Pobla de Segur i Isona) i l’altre des d’Andorra, passant per La Seu, Organyà, Oliana, i Guissona, per participar en la trobada interdiocesana de Vida Creixent junt amb altres membres del Moviment que hi anaren per mitjans propis, tots plegats sumant una

els més valuosos del nostre Arxiu Capitular, només estudiat amb breus articles. En un primer capítol de la tesina, Mn. Villegas presenta l’estudi codicològic del missal, amb una detallada descripció del llibre. En el capítol segon, estudia el missal i les seves coordenades geogràfiques i històriques, presentant també els principals llibres litúrgics propis d’Urgell. Finalment, la tesina es completa amb un profund estudi de la tradició litúrgica de l’Església d’Urgell 36

Església d’Urgell

bona representació del nostre Bisbat. En arribar, plens de goig a la Basílica de Montserrat amb els seus identificadors vermells penjats prop del cor i amb la guia del pelegrí, “sota la vostra protecció”, sentint-se feliços de retornar una vegada més a Montserrat, es reuniren en assemblea de pregària a la Basílica de la Mare de Déu conjuntament amb un bon nombre de membres de Girona, Solsona, Lleida i Tarragona: uns

a través del missal, i conclou el treball dient que és un missal de litúrgia romana i amb absència de vestigis hispànics, tot i que es troba dins un context català-narbonès. Domina la romanitat enfront els elements de tradició diocesana. Havien estat molt valorats els tresors de la miniatura catalana que conté aquest missal però mancava l’estudi del seu contingut litúrgic, que ara ha fet, i amb la màxima qualificació, el nou llicenciat Mn. Emili Villegas.

500 pelegrins en total, cercant la joia espiritual que brolla d’estar als peus de Maria i el Nen Jesús i embolcallats per l’estona de pregària i el cant de la Salve i el Virolai per l’escolania del Santuari. Després de l’àpat de germanor, a la tarda se celebrà l’Eucaristia, presidida per l’Abat de Montserrat i concelebrada pels Arxiprestos, preveres, i diaques que acompanyaven els pele-

LLIURAMENT DE PREMIS DEL CONCURS BÍBLIC A URGELL Un total de 3.301 infants i joves de la Diòcesi que cursen l’assignatura de Religió a les seves respectives escoles, o bé que assisteixen a catequesi, van participar al Concurs Bíblic que organitza la Federació de Cristians de Catalunya i la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell. Els canalitzadors de la participació en aquest certamen són els mestres i professors de Religió i

grins. A l’homilia, el Pare Soler féu referència a la importància de l’espiritualitat de la gent gran i de ser un referent per a la societat. Arribada l’hora del comiat, es cantà l’Himne de Vida Creixent i les estrofes “Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel, illumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel” van guiar els pelegrins de tornada a casa.

també els Rectors de les Parròquies. Els premis del concurs es van lliurar el dissabte 12 de maig a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell, en un acte familiar presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Chisvert, d’acord amb el següent palmarès: •Pel que fa al 4t Concurs bíblic inicial, els primers premis individuals han estat per a Julen Sánchez, del col·legi Sagrada Família d’Urgell; Laida Martínez, del col·legi Mare Janer; i


Els premiats en el Concurs Bíblic d’enguany van rebre els respectius guardons de mans de Mons. Vives.

Roc Alba, del col·legi Vedruna Balaguer. El premi per a l’escola l’ha guanyat el col·legi Mare Janer del Principat d’Andorra. •Pel que fa al 33è Concurs bíblic bàsic, els primers premis individuals han estat per a Isona Torcuato, de l’escola andorrana Germans Riba; Cristian Casanova, de l’escola La Salle de La Seu d’Urgell; i Berta Torreguitart, de l’Institut Almatà de Balaguer. El primer premi per a l’escola l’ha guanyat l’escola andorrana de La Massana (Principat d’Andorra); en la segona categoria ha estat per al col·legi Mare de Déu dels Socors d’Agramunt; i en la tercera categoria, per al collegi Vedruna de Balaguer. •El primer premi de catequesi l’ha guanyat la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella; i el premi individual de catequesi l’ha guanyat Laia Marqués, de la mateixa Parròquia. •El 19è Concurs Bíblic de Dibuix l’ha guanyat Abril Obiols, de l’escola La Salle de La Seu d’Urgell, en prime-

ra categoria; i Albert Minea, del col·legi Vedruna de Balaguer, en segona categoria. Pel que fa a la categoria de catequesi, la guanyadora ha estat Joana Ibos, de la Parròquia de Santa Maria de Barbens. El premi per a l’escola l’ha guanyat el col·legi Mare Janer. •El 10è Concurs Bíblic informàtic l’ha guanyat Roc Torres, del col·legi Mare Janer. Ha tingut un reconeixement al mèrit en aquesta categoria Daniel Pérez, del mateix centre, que així mateix s’ha endut el premi per a l’escola.

Concelebraren el Rector de la Parròquia, Mn. Lluís Eduard Salinas, i el capellà de la comunitat portuguesa, P. Albano Teixeira Fraga, i van assistir a la celebració el Cònsol Major de La Massana, David Baró, i el Cònsol Honorari de Portugal a Andorra, José Manuel da Silva, així com el President de la Confraria, Paulo Jorge Martins Guilheiros. La coral portuguesa de La Massana acompanyà els cants. Gran part de la missa va ser oficiada en llengua portuguesa i l’Arquebisbe remarcà la

joia d’estar a prop de tots els portuguesos i de tots els devots de la Mare de Déu de Fàtima. A l’homilia, destacà que l’Ascensió és la glorificació i l’entrada a la glòria de Déu de la humanitat. El cel s’ha obert perquè hi entri tot el que és nostre, redimit per Jesús, Ressuscitat. Animà a viure de cara al cel, on Maria Assumpta i Ressuscitada, vetlla pels seus fills i filles. No ens podem conformar amb una vida d’horitzons materials. L’ésser humà és un compost d’ànima i cos i les dues dimensions s’han de desenvolupar i cuidar. Si posem l’esperança en les coses materials sempre restarem decebuts perquè l’ésser humà cerca l’infinit, l’eternitat, la perdurabilitat de l’amor. Jesús Ressuscitat i Maria Assumpta ens obren el camí de l’esperança, ens atreuen cap a una vida noble i santa. I la mesura d’aquesta santedat serà sempre l’amor concret als qui tenim a prop i als més necessitats. Sense menystenir l’amor per les coses de la terra (família, país, cultura, etc.) en els

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA A LA MASSANA Diumenge 13 de maig, Festa de l’Ascensió i de la Mare de Déu de Fàtima, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir una solemne Eucaristia a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana, on hi ha la seu de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima d’Andorra.

A la celebració eucarística a La Massana, l’Arquebisbe remarcà la joia d’estar a prop de tots els portuguesos i de tots els devots de la Mare de Déu de Fàtima. Església d’Urgell

37


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO

E

ls dies 15 i 16 de maig va tenir lloc la reunió núm. 226 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona, presidida per Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona. 1. Els Bisbes van rebre el Sr. Dani Font i Mn. Josep Maria Riba, que els van presentar la memòria anual de les activitats de Catalonia Sacra i el balanç econòmic del 2017, així com les activitats que s’han fet enguany i les que es faran en el que resta d’any, amb el corresponent pressupost, que els Bisbes van aprovar pel que fa a la difusió del patrimoni sacre de les Diòcesis de la CET. 2. El Sr. Francesc Roig, President de Càritas Catalunya, que és l’òrgan de coordinació de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, va presentar als Bisbes diverses iniciatives que es porten a terme per orientar, coordinar i realitzar l’acció social i caritativa de l’Església. 3. Els Bisbes també van atendre la visita de Mn. Josep Maria Romaguera, President del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), i de Maria Àngels Termes, Directora de la nova revista Galilea.153, que els presentaren el treball que realitzen i els projectes de futur.

38

Església d’Urgell

El CPL, que és una associació pública de fidels, va néixer l’any 1958 en la tradició de la renovació litúrgica que vivien les Diòcesis catalanes. Durant aquests seixanta anys d’existència el CPL va portar a terme un meritori treball d’assessorament litúrgic, recerca i estudi, així com també d’edició de llibres i revistes. Actualment, editen quatre revistes: Phase, Missa Dominical, Liturgia y Espiritualidad i la nova Galilea.153. Editen també set col·leccions de llibres i els cantorals per a les celebracions. Per encàrrec de la Conferència Episcopal Tarraconense, el CPL edita cada any el Calendari Litúrgic i els volums de la Litúrgia de les Hores en català. 4. Així mateix, van rebre l’ecònom de l’Arquebisbat de Tarragona, Daniel

Sobradillo, que exposà diverses qüestions sobre la memòria d’activitats a les Diòcesis de Catalunya, el camí d’autofinançament de l’Església, i el pla de transparència. Mons. Francesc Pardo, que és membre del Consell d’Economia de la Conferència Episcopal Espanyola, va rebre l’encàrrec dels Bisbes de vetllar la coordinació de les reunions interdiocesanes de responsables d’economia de la CET. 5. En ocasió del cinquantè aniversari de la constitució de Justícia i Pau (JiP) a l’Arxidiòcesi de Barcelona, es van fer presents a la reunió Eduard Ibáñez, Director de JiP; Eudald Vendrell, President de JiP de Barcelona; Francesc Escobar, President de JiP de Tarragona; Maria Bargalló, Vicepresidenta de JiP de

Barcelona; i Mn. Josep Maria Fisa, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona i Delegat Episcopal a JiP. Van exposar un detallat informe sobre la realitat i les activitats de Justícia i Pau a Catalunya, centrades especialment en la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient; així com també les dificultats i els reptes actuals que treballen sempre inspirats en la Doctrina Social de l’Església. 6. Mons. Francesc Pardo, responsable de l’acompanyament del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), informà dels últims preparatius de l’Aplec de l’Esperit 2018, que s’ha de celebrar a la Diòcesi de Tor-


tosa el cap de setmana del 19 i 20 de maig, i que ja compta amb més d’un miler d’adolescents i joves inscrits. El dissabte 19 de maig, les diverses activitats, concerts i la celebració de l’Eucaristia seran a la ciutat de Tortosa; i el diumenge dia 20, l’Aplec es traslladarà a Sant Carles de la Ràpita. 7. Els Bisbes han visitat la seu del Centre Català de Solidaritat (CECAS) a Tarragona. És tracta d’una comunitat terapèutica per a dones que volen superar la drogoaddicció i hi reben seguiment mèdic, psicològic i social individualitzat; també realitzen activitats ocupacionals, formatives i de lleure. Van ser rebuts per Frederic Bayer, administrador del Patronat, i altres treballadors del centre. Van visitar les instal·lacions i les reformes que s’hi estan fent, a més de conèixer i conversar amb les residents. 8. Els Bisbes es van fer ressò de la preparació dels 800 anys de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el 2023, i, atenent la petició del Rector del Santuari, P. Joan M. Mayol, encoratgen els confrares a reactivar la seva vitalitat renovant els vincles que al llarg de la història tants fidels han establert amb Montserrat per mitjà de l’estima i la devoció a la Mare de Déu i al que representa per a la fe cristiana a Casa Nostra.

9. Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives a la catequesi, l’apostolat seglar i la formació permanent dels preveres. 10. Els Bisbes veuen amb preocupació algunes iniciatives legislatives recents en relació amb l’eutanàsia i el suïcidi assistit, i recorden el compromís de l’Església en favor de la vida, sobretot de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat, que en paraules ben re-

cents del Papa Francesc “ha de ser clara, ferma i apassionada”. Així mateix, expressen que l’Església demana mitigar el dolor i el sofriment mitjançant cures pal·liatives i l’acompanyament als malalts i als qui en tenen cura, i legislar en favor de bones mesures socials que permetin una millor atenció als malalts. 11. Finalment, els Bisbes feliciten el Molt Honorable Sr. Joaquim Torra i Pla per la seva elecció

com a President de la Generalitat de Catalunya i desitgen que en aquests moments especialment delicats governi amb justícia i encert, cercant sempre el bé comú i la concòrdia de tots els catalans, així com el diàleg amb les altres institucions de l’Estat. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC). Tarragona, 16 maig de 2018

Església d’Urgell

39


nostres temps cal refermar l’amor a Déu i a les coses eternes. Cal cuidar la fe i l’esperança i l’amor. La nostra devoció a Maria Santíssima sota l’advocació de Fàtima ens porta a lluitar contra el Maligne, a resistir les temptacions i a viure en la joia de la fe cristiana, que sempre i en tota circumstància és font d’esperança i de pau. Després de l’Eucaristia, l’Arquebisbe, en nom dels presents, consagrà a Maria Santíssima, reina de Portugal i Mare de l’Església, tots els portuguesos i els andorrans i es van cantar els himnes tradicionals del Santuari de Fàtima. Posteriorment, signà en el llibre d’honor de la Confraria, i a la sortida participà, junt amb les autoritats presents, de la festa popular que es clogué amb un dinar de germanor. A les postres li oferiren la sorpresa d’un esplèndid pastís amb decoració adient per festejar els 25 anys d’episcopat de Mons. Vives i els seus 15 com a Bisbe residencial d’Urgell i Copríncep d’Andorra que s’esqueia el dia anterior.

VISITA DEL COPRÍNCEP A LA FIRA ANDOFLORA DE LA MASSANA Diumenge 13 de maig, Mons. Vives, acompanyat del Cònsol Major de La Massana, David Baró; del Rector de la Parròquia, Mn. Lluís Eduard Salinas; i d’alguns Consellers del Comú, va visitar a La Massana la 25a edició de la fira de plantes naturals i d’ornamentació floral Andoflora, que enguany inclogué a més cinc creacions artístiques de l’Escola d’Art Floral de Catalunya i un concurs exposició d’instal·lacions urbanes, en el qual van participar diferents col·lectius de la Parròquia. Una altra novetat d’aquesta edició fou la creació del “perfum d’Andoflora”, que es va poder descobrir a l’exposició dels olors, un espai d’experiències olfactives. Durant tres dies, vint-iquatre estands ocuparen la plaça de les Fontetes amb una gran varietat de propostes, des de tallers, exhibicions i espectacles, amb l’experiència sensorial dels cinc sentits com a fil conductor.

L’Arquebisbe Joan-Enric visità els estands de la fira Andoflora.

40

Església d’Urgell

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUIM TORRA El Copríncep Episcopal i Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va enviar una carta de felicitació al nou President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Joaquim Torra i Pla, amb data del 14 de maig, en la qual, entre altres coses, diu: “Amb motiu de la vostra elecció com a 131è President de la Generalitat de Catalunya, la més alta institució del Principat de Catalunya, em plau fer-vos arribar la meva salutació més cordial i els meus millors auguris per a un bon treball envers tots els ciutadans de Catalunya, que vós servireu i representareu. ”Us desitjo molt d’encert en les vostres responsabilitats pel bé de tots els catalans, i ja sabeu que em teniu a la vostra disposició en tot el que jo pugui col·laborar a estrènyer els lligams de cooperació i fraternitat amb el Principat d’Andorra.”

L’EMPRESA FAMILIAR ANDORRANA COMMEMORA ELS 25 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA Dijous 17 de maig, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) va celebrar a Andorra la Vella la seva assemblea anual, la qual va esdevenir un acte celebratiu pels 25 anys de la Constitució del Principat d’Andorra. Hi van participar el Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives; el Cap de Govern, Antoni Martí; el Síndic General, Vicenç Mateu; i els socis de l’EFA, encapçalats pel President, Francesc Mora i Sagués, a més d’altres autoritats. Mons. Vives, en el seu parlament, va subratllar que la Constitució està viva i que cal mantenir-la i donar-li suport, ja que és dels ciutadans i no només de les institucions o les

autoritats. Aquell procés constituent i el text que n’emergí són exemplars i han resultat ben útils. Així mateix, féu palès l’interès que Andorra suscita en la comunitat internacional i que ell copsa en la presentació de cartes credencials dels diversos Ambaixadors davant el Principat. Som valorats i hem de sentir-nos-en joiosos. També recordà com feia pocs dies que es complien els seus 15 anys al davant del Bisbat i com a Copríncep, i que aquesta institució es troba ferma en aquest servei, mentre els andorrans així ho vulguin. Parlà del valor que l’Empresa Familiar Andorrana aporta al país, els felicità i els demanà no oblidar que empresa i ètica han d’anar unides, i que el mecenatge i la solidaritat han de ser distintius de les empreses andorranes. Finalment,


l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va presentar als membres de l’EFA el document sobre algunes qüestions econòmiques i financeres, publicat aquell mateix dia al Vaticà per part de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i el Dicasteri per el Servei del Desenvolupament Humà Integral. En aquest document s’analitzen els problemes econòmics globals actuals i se subratlla la necessitat d’una ètica en el món financer i econòmic. I animà a fer-nos-el nostre a Andorra. Unes dues-centes persones de la Ribagorça i de l’Aran van prendre part en l’Aplec de Santa Quitèria.

APLEC DE SANTA QUITÈRIA A LA VAL D’ARAN El diumenge 20 de maig, Solemnitat de la Pentecosta, unes 200 persones de la Val d’Aran i de la Ribagorça es varen aplegar en romeria a la capella dedicada a Santa Quitèria, que es troba a la boca sud del túnel de Vielha, on van ser rebudes a primera hora del matí amb la típica “olla aranesa”. La capella de Santa Quitèria és l’indret on abans es trobava ubicat l’antic hospital de Sant Nicolau de Vielha, que era un lloc d’acollida i d’alberg per als qui havien de passar el port de Vielha i poder descansar i refer forces. Es va celebrar l’Eucaristia de la Solemnitat, presidida per Mn. Pere Balagué, Rector de Vielha i Arxiprest de la Val d’Aran; es va fer memòria de Santa Quitèria, i es beneí el terme i el pa amb formatge amb què l’Ajuntament de Vielha va obsequiar els pelegrins. Les

romeries que se celebren a la vall acaben sempre amb el repartiment “dera caritat”. Els fidels van demanar al Déu i Pare de tots que ens enviï l’Esperit Sant i els seus dons, especialment els de la veritat, de la fortalesa, del consol i de l’amor, que ens demana en aquests moments saber fer obra de pau i de reconciliació entre les famílies, entre els grups socials i entre les mateixes nacions i nacionalitats. Van demanar també per intercessió de Santa Quitèria, advocada contra la ràbia,

de mantenir-nos lluny de les actituds d’agressivitat, de paraules fortes i de gestos violents.

REUNIÓ DEL CONSELL PER ALS ASSUMPTES ECONÒMICS D’URGELL Dimarts 22 de maig va tenir lloc la reunió ordinària del Consell per als Assumptes Econòmics del Bisbat d’Urgell, presidit per l’Arquebisbe JoanEnric. El Delegat diocesà d’Economia, Carles Martín Neira, va presentar els diversos temes, i el Con-

El Consell per als Afers Econòmincs va aprovar el balanç del 2017 i el pressupost per al 2018.

sell va aprovar el balanç econòmic de l’any 2017 i el pressupost per al 2018, i es van prendre altres decisions de la seva competència. També es va aportar informació de diversos temes econòmics i de la marxa de les institucions diocesanes.

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER ALS PREVERES A TREMP Una cinquantena de sacerdots diocesans va participar el 23 de maig a la tercera jornada de formació permanent per a preveres i diaques del curs 2017-18, que va tenir lloc a la seu de la Fundació Fiella de Tremp. Fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, que va obrir la jornada amb la pregària de l’Hora entre dia, i les notícies de la família presbiteral i diocesana d’Urgell. La ponent central de la jornada fou la Dra. Margarita Bofarull, RSCJ, PreEsglésia d’Urgell

41


sidenta de l’Institut Borja de Bioètica i membre de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, a més de professora de la Facultat de Teologia de Catalunya, que desenvolupà dues conferències sobre “la ideologia de gènere” i sobre “l’eutanàsia i el suïcidi assistit”, amb diàleg posterior amb els preveres. A la primera conferència, la Dra. Bofarull presentà didàcticament i amb profunditat conceptes com ara: gènere; sexe; identitat sexual; perspectiva de gènere; ideologia de gènere, etc. La ideologia de gènere defensa que les diferències entre l’home i la dona són construccions culturals, independents del sexe biològic. Per aquesta ideologia, el determinant és el gènere que cadascú escull lliurement i el pot canviar quan vol, ja que encara que existeix el sexe biològic, aquest no és determinant ni en la vida ni en la personalitat. La Dra. Bofarull va subratllar com el Magisteri de l’Església ha advertit dels perills d’aquesta ideologia de gènere, especialment des de l’informe de la IV Conferència Mundial sobre la Dona a l’ONU, que va tenir lloc a Pequín l’any 1995. Aquesta ideologia vol eliminar la importància del valor de la càrrega biològica inscrita en el sexe de cada persona des del seu naixement i eliminar la diferència entre home i dona, masculinitat i feminitat, no tenint en compte la diversitat biològica entre home i dona. Resseguint els documents del Magisteri de l’Església, la Dra. Bofarull va presentar 42

Església d’Urgell

més les cures pal·liatives que garanteixin que la persona que està a punt de morir ho faci sense patiment i amb la cura que tota persona es mereix, evitant especialment la soledat i el dolor. La jornada es clogué amb un dinar de germanor entre els participants.

La Dra. Bofarull va parlar als preveres diocesans sobre “la ideologia de gènere” i sobre “l’eutanàsia i el suïcidi assistit”.

com l’Església sempre s’ha oposat a aquesta ideologia de gènere, que pretén anullar la distinció entre home i dona, o fer-la només un component cultural, amb les perilloses conseqüències que se’n deriven. En una segona conferència la Dra. Bofarull va presentar els conceptes d’eutanàsia i suïcidi assistit, i com l’Església sempre s’ha oposat a aquestes pràctiques perquè van en contra del valor de la vida humana. L’eutanàsia, en sentit estricte, és una acció o omissió que per la seva naturalesa i en la intenció causa la mort, amb la finalitat d’eliminar qualsevol dolor. L’Església sempre ha

considerat l’eutanàsia com un mal moral i un atemptat contra la dignitat de la persona humana que mai cap situació no pot menystenir. La Dra. Bofarull va criticar l’absolutització del principi d’autonomia personal i de la pura subjectivitat com a criteris fonamentals de la decisió per treure-li a algú la vida, fins i tot la pròpia, perquè moltes vegades quan algú expressa el desig de morir el que vol dir realment és “no vull patir”. Sempre, fins i tot en les situacions extremes de no possible guarició, és possible la cura i l’escalf de les persones, i per això la Dra. Bofarull va apostar per implementar cada vegada

Mn. Balagué va presidir la celebració a llaor de Santa Rita de Càssia.

SANAÜJA CELEBRA LA FESTA DE SANTA RITA El 22 de maig es va celebrar al Santuari de la Mare de Déu del Pla la tradicional Festa de Santa Rita de Càssia, en la qual van participar unes 300 persones que, com mana la tradició, van portar poms de roses per ser beneïdes i després repartides entre familiars i coneguts. Aquesta és una festivitat amb molt d’arrelament entre la gent de Sanaüja, però també entre d’altres fidels d’arreu del Bisbat i d’altres indrets de Lleida, que hi assisteixen any rere any per participar a la missa i la benedicció de les roses. L’Eucaristia va ser presidida per l’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué, i concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny, Mn. Carles Albert Ospina, Mn. Jaume Mayoral i el diaca Mn. Josep Caba. Mn. Balagué va oferir un petit esbós de la vida de Santa Rita, especialment del seu pas a la vida religiosa i de l’atenció que donava als necessitats i la seva vida de pregària com a religiosa al Monestir de Santa Magdalena de Càssia, i posteriorment es van recordar els difunts de la


Parròquia del darrer any i les víctimes de la violència de gènere (Santa Rita va patir maltractaments en la seva vida com a casada), i abans d’acabar la celebració es beneïren les roses i mentre els fidels cantaven “Rosa d’Abril” en honor a la Mare de Déu del Pla, que presideix l’altar de l’església. Acabada la celebració, en la qual es va fer present l’Alcalde de Sanaüja, Josep Condal, acompanyat d’altres regidors de la corporació municipal, els fidels devots van oferir una llàntia votiva a l’altar de Santa Rita i es van endur les roses beneïdes que faran arribar a familiars i amics, tot demanat la protecció de la santa advocada dels casos impossibles. A migdia, al Casal de la Gent Gran Mare de Déu del Pla es va compartir un dinar de germanor i tot seguit va tenir lloc un amè ball de tarda.

JORNADA “PRO ORANTIBUS” AL SANTUARI DEL SANT CRIST El diumenge 27 de maig, tot coincidint amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat, va tenir lloc la celebració de la jornada “pro orantibus” (“pels qui preguen”) prop de la comunitat de monges contemplatives Clarisses del Sant Crist de Balaguer. L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia dominical al Santuari Basílica, concelebrada per Mn. Pau Vidal, capellà custodi del Santuari; el Secretari

bisbe animà a viure amb intensitat el do de la vida i a defugir tota actitud que vagi en contra del do que Déu ens ha donat en el nostre naixement, tota actitud que s’oposi a aquest gran regal que és la vida humana i que avui en dia per molts és menystinguda. Durant l’Eucaristia de la solemnitat de la Santíssima Trinitat, les Germanes Clarisses renovaren la seva Després de professió religiosa davant l’Arquebisbe Joan-Enric. l’homilia, les Gergeneral del Bisbat, Mn. a Ell” (“Solo quiero que manes Clarisses del Sant David Codina; i el diaca le miréis a Él”). S’inspira Crist de Balaguer, segons permanent Mn. Antoni en el seu poema “Alma, antiga tradició seva, reBaldomà. Hi foren presents buscarte has en Mí, y a Mí novaren la seva professió nombroses representants buscarme has en ti”, que religiosa amb els seus vots de les diferents comunitats l’Arquebisbe va llegir en de pobresa, obediència i de vida religiosa i consa- actitud de pregària al final castedat davant l’Arquegrada de la Diòcesi i una de l’homilia. Aquest poema bisbe, que beneí novament pregària mística acaba la seva consagració. gran quantitat de fidels. A l’homilia, Mons. Vives dient de part de Déu: “Fuva destacar la importàn- era de ti no hay buscarme, BENEDICCIÓ DE LES cia de la jornada pels porque para hallarme a Mí, OBRES DEL CAMPANAR qui preguen de manera bastará sólo llamarme, que A EL POAL exclusiva i totalitzant, és a ti iré sin tardarme, y a Mí a dir els monjos i monges buscarme has en ti”. BellísDiumenge 27 de maig contemplatius, ermitans, sims i profunds versos que l’Arquebisbe Joan-Enric va els qui de formes diverses ens ajuden a entendre que realitzar la Visita Pastoral es consagren a adorar i a per a cercar el Senyor no a la Parròquia de Sant Joan pregar a Déu en nom de cal córrer enfora sinó que Baptista d’El Poal, on fou tots, i per tal d’ajudar-nos Ell ja habita dintre nostre rebut per l’Alcalde de la a tots. Va subratllar com a mateix. població, Rafel Panadés, Mons. Vives animà tot pel Rector, Mn. Josep M. la Diòcesi d’Urgell hi ha la presència de contempla- el poble de Déu a viure la Aresté, i per un bon grup tives al Santuari del Sant joia i l’alegria d’adorar Déu de feligresos. Crist de Balaguer i al Santu- en la festa de la Santíssima Dins l’Eucaristia del ari de Santa Maria de Refet, Trinitat i sempre, ja que és diumenge de la Santíssima i com cal valorar i estimar una dimensió fonamental Trinitat, l’Arquebisbe va la seva vida que es basa en (principi i fonament, se- administrar el sagrament la pregària totalitzant per gons Sant Ignasi de Loiola) de la confirmació a cinc totes les necessitats de la de la vida cristiana, que joves d’El Poal i Bellvís, Diòcesi. Enguany, en escau- hem de desenvolupar tots i a l’homilia remarcà la re’s un Any Jubilar Teresià, els batejats, no només els importància de gaudir de se’ns proposa com a lema consagrats, i que sols Déu la festa de la Santíssima de la jornada la invitació pot omplir de sentit i feli- Trinitat que ens revela de Santa Teresa de Jesús: citat el cor de la persona que el nostre Déu és únic “només vull que el mireu humana. Per això, l’Arque- però amb una comunió Església d’Urgell

43


d’amor de tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Animà els fidels a saber valorar i estimar Déu, que és el més important de la vida i a qui hem de saber adorar amb tot el nostre cor, pensament i voluntat, i, tot recordant la coneguda màxima de Sant Agustí d’Hipona (“ens has fet per a Tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Tu”), exhortà la comunitat cristiana a posar els ulls i el cor per damunt de tot en Déu, ja que ell és Pare de misericòrdia que ens envià el seu Fill Jesucrist i que ens farà arribar a comprendre el seu Misteri d’Amor, gràcies a la inspiració de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant que precisament els cinc joves que es confirmaven aquell diumenge rebien en plenitud. Animà la comunitat cristiana a perseverar en el camí de la fe, ja que trobar Déu és el més important que podem fer; i obeir-lo sempre, fa feliç, i a accep-

tar-se com a pecadors i indignes davant de Déu però, al mateix temps, com a fills estimats seus, ja que pel Baptisme i la Confirmació vam ser incorporats a l’Església i fets fills de Déu; i el Senyor manté sempre les seves promeses. Animà també a estimar molt Maria, la mare de Jesús, en aquest mes de maig en què tota l’Església la venera, ja que ella sempre ens porta vers el seu Fill i troba la manera per acostar-nos a Ell. Exhortà els fidels a no perdre mai l’esperança i la fe i a confiar sempre en la misericòrdia de Déu. Finalment, l’Arquebisbe posà com a exemple la figura del qui fou Rector de la Parròquia i que hi té un memorial, el beat prevere màrtir Mn. Francesc Castells, que donà la vida per Crist. Acabada la celebració, fora de l’església tingué lloc la benedicció de les obres de restauració del campanar, aixecat el 1790. L’Alcalde volgué agrair la

Els alumnes del col·legi Sant Ermengol van celebrar el 31 de maig la festa de Maria Auxiliadora.

bona col·laboració i entesa entre l’Ajuntament, el Bisbat i els fidels per a poder consolidar i renovar el campanar de l’església parroquial i explicà les actuacions dutes a terme que han permès consolidar l’estructura, que presentava alguna perillosa esquerda i desperfecte. Posteriorment, Mons. Vives recordà com els campanars i el so de les campanes són la veu de Déu que ens crida a alçar el cor al Senyor, i com les campanes acompanyen la vida ordinària del poble, i com amb els

Després de l’Eucaristia, Mons. Vives beneí les obres de restauració del campanar, aixecat el 1790.

44

Església d’Urgell

diferents tocs de les campanes es comunicava allò que s’esdevenia al temple parroquial i al poble. L’Arquebisbe beneí les obres de restauració i es felicità per poder així millorar el patrimoni religiós i cultural d’El Poal.

FESTA DE MARIA AUXILIADORA AL COL·LEGI SANT ERMENGOL El col·legi Sant Ermengol, al Principat d’Andorra, va celebrar el dijous 31 de maig la festa de Maria Auxiliadora, coincidint amb els Jocs Florals del centre. Les activitats de les celebracions van començar a les vuit del matí amb una Eucaristia a la capella del col·legi amb els alumnes de primer curs de batxillerat. Els alumnes d’infantil van fer l’ofrena floral i els de primària van participar en la celebració de la Paraula. Després, tots els alumnes i els professors de secundària van participar en una celebració col·lectiva al Santuari de Meritxell, presidida pel Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Chisvert.


FILLS ESTIMATS DE DÉU PARE I AMICS PER SEMPRE DE JESÚS Al llarg del mes de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric va impartir el sagrament de la Confirmació a un total de 307 joves de les Parròquies d’Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, La Massana, Encamp, Sant Julià de Lòria, Balaguer, Ponts, La Seu d’Urgell, Vallfogona de Balaguer, El Poal i Gerb. Els exhortà a no deixar-se enlluernar per les coses materials i a cercar allò que és realment important a la vida: l’anhel profund de la persona humana d’estimar i ser estimat, que ens fa adonar-nos del nucli central del missatge cristià: que Déu és Amor i que som fills estimats de Déu Pare i amics per sempre de Jesús. I els animà a viure amb intensitat la joia de ser amics de Crist i a testimoniar-ho a tot arreu i en tot moment. Al final de cada celebració, l’Arquebisbe obsequià els confirmats amb un exemplar del

PONTS

LA MASSANA

GERB

SANT JULIÀ DE LÒRIA

ESCALDES-ENGORDANY

Església d’Urgell

45


Nou Testament, tot animant-los a llegir-ne un passatge cada dia, i advertint-los alhora que pot ser un llibre “perillós”, perquè molta gent al món posa en risc la pròpia vida per defensar la fe en Crist.

EL POAL BALAGUER LA SEU D’URGELL

ENCAMP

46

Església d’Urgell

ANDORRA LA VELLA


LA SEU D’URGELL ESCALDES-ENGORDANY

VALLFOGONA

Església d’Urgell

47


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“...No es pot acceptar que s’ofereixin als joves llocs de treball precaris i fins i tot gratuïts, com passa. [...] Això és explotació, i provoca les pitjors sensacions en l’ànima; sensacions que de mica en mica creixen i poden acabar canviant la personalitat dels joves. Els joves ens demanen que els escoltem i nosaltres tenim el deure d’escoltar-los i acollir-los, no d’explotar-los. No hi ha cap excusa que valgui...” Papa Francesc “Déu és jove. Una conversa amb Thomas Leoncini”, Ed. Columna, 2018

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 468  

Maig 2018

Església d'Urgell 468  

Maig 2018

Advertisement