__MAIN_TEXT__

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 467 - ABRIL 2018

Trobada de voluntaris de CĂ ritas de Catalunya


Església d Urgell Índex 6

MÈTODES NATURALS I ARTIFICIALS DE REGULACIÓ DE LA NATALITAT Mn. Ignasi Navarri

EL BICENTENARI DE KARL MARX Mn. Eduard Salinas

5

TROBADA A LLEIDA DE VOLUNTARIS DE CÀRITAS CATALUNYA

6

INAUGURACIÓ I BENEDICCIÓ DEL NOU CENTRE DE RECOLLIDA DE NOUGRAPATS

11

APLEC DELS ESPLAIS CRISTIANS CATALANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

14

RERE LES PETJADES DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

16

50 ANYS PROMOVENT LA JUSTÍCIA I LA PAU

20

11

Mons. Joan-Enric Vives

LES RAONS DE CREURE (IX): UNA RELIGIÓ DELS SENTITS Dr. Francesc Torralba

250.000 ALUMNES CATALANS S’APUNTEN A LA CLASSE DE RELIGIÓ GIEC 14

4

RELACIÓ ENTRE VIDA ACTIVA I VIDA CONTEMPLATIVA Mn. Enric Prat

SÓC INDEPENDENT

22 24 25

Mn. Ramon Rosell

26

DIETARI

28

RESUM DE LA NOVA EXHORTACIÓ APOSTÒLICA DEL PAPA FRANCESC, “GAUDETE ET EXSULTATE”

I-IV

16 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli La santedat és “viure l’ordinari de manera extraordinària”

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

questa frase de Sant Joan M. Vianney li ha servit al Vicari general del Papa per presentar i titular la tercera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, “Gaudete et Exsultate” (Alegreu-vos i Exulteu, feu festa, com diu el final de les Benaurances a Mt 5,12). Datada el 19 de març, s’ha fet pública a principi abril, i el seu objectiu és “la crida a la santedat en el món contemporani”, per fer ressonar un cop més –ja ho va fer el Concili Vaticà II– la crida universal a la santedat que tots tenim, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. Perquè a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls; per amor ens destinà a ser fills seus” (Ef 1,4). Amb aquest escrit que, de manera innovadora, conté apel·lacions directes al lector, el Papa ha volgut compartir la seva visió de com cadascú pot arribar a ser el que està cridat a ser, i no pas conformar-se amb una existència mediocre, aigualida, liquada. La santedat no és per a pocs, sinó que és un camí per a tots. Déu ens ho demana tot, però ofereix la vertadera vida i felicitat. Es tracta d’un document de 42 pàgines, dividit en 5 capítols i 177 paràgrafs, on apareix el segell distintiu de Francesc: la teologia del poble, amb la qual tant s’identifica, la relació entre la vida cristiana i el compromís amb la justícia, la seva preocupació pels més pobres i oblidats, la seva sensibilitat cap al geni femení i la seva profunda espiritualitat, sempre encarnada que rebutja tot egoisme. I això, com és habitual en ell, amb un llenguatge clar i directe. Anhela una santedat “de classe mitjana”, diu el Papa, a l’abast de tothom, i que no hem de confondre només amb la dels sants ja canonitzats. Santedat dels petits gestos, sense estimar el silenci per defugir l’encontre amb l’altre, o desitjar el descans

per refusar l’activitat, o buscar l’oració per menysprear el servei (cf. n. 26). “Gaudete et Exsultate” és el cinquè gran document d’aquest pontificat, després de les dues Encícliques, “Lumen fidei” (co-escrita amb Benet XVI), de juny de 2013, i “Laudato si” sobre la cura de la creació, publicada el maig de 2015; i les dues Exhortacions Apostòliques: “Evangelii Gaudium” (novembre de 2013) i “Amoris Laetitia” (març de 2016), aquesta última publicada després de la conclusió dels dos Sínodes sobre la família. Ara vol renovar la crida universal a assolir la santedat en la vida quotidiana, vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, allà on cada un es troba, i sense necessitat de gestos heroics, reconeixent les imperfeccions i limitacions de l’ésser humà, presents també, ens ho recorda, en els sants i santes reconeguts oficialment per l’Església. També assenyala els perills de caure en el gnosticime (que creu saber explicar-ho tot per la raó) o el pelagianisme (fer-s’ho tot un mateix i esdevenir rígid amb el proïsme). Allà on trobem el més genuí del Papa Francesc és a l’hora de proposar la caritat com a centre i les Benaurances com l’ADN del cristià, amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer aquest camí de santedat. Acaba l’Exhortació proposant una metodologia que resumeix amb el lema de “combat, vigilància i discerniment”. ¿Ens podríem comprometre a llegir-la (la trobareu a Internet) i a provar de fer-nos-la nostra? Us animo a començar-ho en aquest temps pasqual! Que la Pasqua, pel do de l’Esperit Sant, ens renovi en la santedat!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Mètodes naturals i artificials de regulació de la natalitat

E

n l’anterior article vam definir l’acte conjugal com un acte obert a la vida, un acte regit pel principi de responsabilitat. La procreació responsable pot induir una parella d’esposos a distanciar els naixements o a no tenir fills de manera temporal o definitiva. I això es pot fer de dues maneres: seguint i respectant el ritme natural de la fertilitat o intervenint artificialment amb altres tècniques anticonceptives.

de la natalitat, hi ha el perill de no distingir prou bé la seva consideració moral. MÈTODES NATURALS

-Lactància: retarda l’ovulació, però no la impedeix. -Temperatura: mètode que indica l’ovulació per l’augment de la temperatura basal en la dona. -Ritme: Determinar a través del càlcul matemàtic els períodes fèrtils. -Billings, o de l’ovulació, i el mètode Sintotèrmic: Indiquen els temps fèrtil/infèrtil en cada cicle menstrual. MÈTODES ARTIFICIALS: ANTICONCEPTIUS

La regulació natural de la fertilitat consisteix en poder realitzar l’acte conjugal quan la dona està en un període no fèrtil i abstenir-se’n quan està en un període fèrtil.

Partint del fet de que la fertilitat de la dona és cíclica, i que en ella hi ha períodes no fèrtils i períodes fèrtils durant el cicle menstrual, la regulació natural de la fertilitat consisteix en poder realitzar l’acte conjugal quan la dona està en un període no fèrtil i abstenir-se’n quan està en un període fèrtil, si es volen distanciar o no es volen tenir fills. Oferim a continuació una relació d’aquests diferents mètodes naturals i artificials. Particularment, pel que fa als mètodes artificials de regulació 4

Església d’Urgell

-Preservatius: Evita que el semen es dipositi a la vagina. -Diafragma: Bloqueja l’ingrés dels espermatozous a l’úter. -Esponja: Acció química i mecànica contra els espermatozous. -Espermicides: Substàncies químiques que debiliten o impedeixen l’acció dels espermatozous. -Coitus interruptus: No arribar a dipositar el semen dins la vagina. MÈTODES ARTIFICIALS: ANTICONCEPTIUS AVORTIUS

-La píndola anticonceptiva: Bloqueja l’ovulació i acaba impedint la nidació de l’embrió. -Píndola del dia després: Una mena de tempesta hormonal química que modifica la paret de l’úter i impedeix la implantació. Subministrament “Dépot”: Que bloqueja parcialment l’ovulació, impedint la implantació de l’embrió. -DIU (Dispositiu intrauterí): Impedeix físicament i químicament la implantació de l’embrió a l’úter.

-Píndola avortiva RU-486: Ataca les parets de l’úter i provoca la separació de l’embrió. -“Prostaglandine”: Substàncies farmacològiques que impedeixen el desenvolupament de l’embrió a l’úter. -Vacuna avortiva: Deté el desenvolupament de l’embaràs, creant anticossos contra la hormona que assenyala la presencia de l’embrió. -Avortament: Mata l’embrió amb mètodes quirúrgics o farmacològics. MÈTODES ARTIFICIALS: ANTICONCEPTIUS ESTERILITZANTS

-Vasectomia: Tall, lligadura u oclusió dels vasos deferents de l’esperma. -Lligadura de trompes: Tall, lligadura u oclusió de les trompes de Fal·lopi. EL JUDICI ÈTIC DELS MÈTODES NATURALS

La regulació natural de la fertilitat no presenta problemes ètics, atès que respecta la naturalesa de l’acte sexual conjugal en la seva doble finalitat unitiva i procreativa. No obstant això, cal que els cònjuges, facin un ús responsable i en consciència d’aquest recurs als mètodes naturals. L’Església exalça sempre la generositat, la donació i la gratuïtat en tot, però parla sempre de la paternitat responsable. En parlar de mètodes naturals ens referim més aviat a un estil de vida que no pas a una tècnica. En el cas dels mètodes artificials, ens referim clarament a una tècnica. JUDICI ÈTIC DELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS

L’ús dels mètodes anticonceptius presenta problemes ètics d’immoralitat perquè separa voluntàriament els dos aspectes de l’acte conjugal,


contradient així la naturalesa intrínseca de la sexualitat humana. La visió cristiana de la sexualitat afirma que és il·lícita tota acció que impedeixi com a fi o com a mitjà la procreació, ja sigui en previsió de l’acte conjugal, en el seu acompliment, o en el desenvolupament de les seves conseqüències naturals. Manipular l’acte conjugal, de tal manera que només expressi la dimensió psicològico-afectiva i no la procreadora, va en contra de la visió cristiana de la persona, que és una unitat-totalitat. Tanmateix, sovint es planteja aquesta qüestió: ¿si la finalitat és evitar una nova concepció, quina diferència hi ha entre els mètodes naturals i els mètodes anticonceptius? La diferència està en l’estil de vida i, com hem indicat, en el comportament sexual de la persona. En l’anticoncepció s’eximeix el comportament sexual de la seva responsabilitat immediata de poder ser causa d’una nova vida. En el cas del recurs als mètodes naturals, no. Els mètodes artificials pretenen sempre excloure la finalitat creadora de l’acte conjugal. Els mètodes naturals propicien, amb l’abstinència de mutu acord de la parella, un respecte més gran vers l’altra persona. No oblidem mai que l’home té òrgans sexuals i que la sexualitat de la dona és orgànica. I això no és un mer joc de paraules: és una realitat molt profunda que cal comprendre i descobrir. No es tracta tant d’una diversitat de mètodes, sinó d’una diferència ètica de comportament. Nota final L’ús terapèutic dels mètodes anticonceptius seria lícit quan la finalitat és la guarició d’una malaltia, encara que tingui com a resultat indirecte l’anticoncepció. Es tractaria del principi del doble efecte. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA arl Marx va ser un filòsof alemany d’ancestres jueus. És reconegut com el principal ideòleg de l’esquerra mundial, i creador de les estructures comunes dels moderns sistemes socialistes i comunistes. Va néixer a la ciutat prussiana de Trèveris el 5 de maig de 1818. El seu pare, Herschel Mordechai, era un advocat propietari de vinyes, mentre que la seva mare, Henrietta Pressburg, es dedicava a tasques de la llar. Probablement la infància i joventut de Marx hagin estat influïdes per la seva relació amb els pares. Herschel va ser un jueu que es va convertir a l’Església Luterana, molt probablement per poder exercir com a advocat, ja que els jueus tenien prohibits els càrrecs públics. Durant els seus estudis de batxillerat va rebre algunes influències de pensadors liberals, i a la universitat va mostrar interès en les idees dialèctiques de Hegel. El que interessa a la Doctrina Social de l’Església, i que ha estat motiu de confrontació des de la “Rerum novarum”, és l’ambigüitat del seu pensament. De fons, hi ha un error antropològic, perquè la ideologia marxista acaba sacrificant el valor de la persona humana L BICENTENARI DE en nom d’un sistema totalitari que la instrumentalitza i deshumanitza. ARL ARX Nega la propietat privada de l’individu i el sotmet a un ens col·lectiu anomenat Estat. El Papa Sant Joan Pau II, a l’Encíclica “Centesimus annus”, va afirmar que “l’error fonamental del socialisme és de caràcter antropològic”, ja que considera tot home com un simple element i una mol·lècula de l’organisme social, de manera que el bé de l’individu se subordina al funcionament dels mecanismes econòmics i socials (Centesimus annus, 13). A més, aquesta ideologia redueix la societat a una sèrie de relacions econòmiques, alhora que anul·la la llibertat i la iniciativa humana. Davant d’això desapareix la concepció de persona com a subjecte autònom de decisió moral. Molt diferent és la idea cristiana sobre la persona que desenvolupa la Doctrina Social de l’Església: considera que “la sociabilitat de l’home no s’esgota en l’Estat, sinó que es realitza en diversos grups intermedis, començant per la família i seguint pels grups econòmics, socials, polítics i culturals, els quals, com que provenen de la mateixa naturalesa humana, tenen la seva pròpia autonomia, sense sortir de l’àmbit del bé comú” (Centesimus annus, 13). No resulta estrany que una ideologia radical i utòpica captivi els joves. Això es deu, entre altres factors, al fet que la societat ha exclòs de la vida quotidiana la dimensió de transcendència, allò que va més enllà del que és material; el que li dóna sentit a la vida, s’ha tret de l’aspecte social, públic i familiar, i, davant el buit, s’han inventat fórmules materialistes que no satisfan totes les expectatives. El transcendent ha estat reduït al material, o el tecnològic, o el sociològic, i això converteix els nostres joves en vulnerables.

K

E

K

M

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


La IV Trobada de Càritas Catalunya aplega a Lleida Càritas diocesana de Lleida va ser l’amfitriona de la IV Trobada de Càritas Catalunya, que va aplegar el 14 d’abril als Camps Elisis de la ciutat uns 1.200 voluntaris d’arreu del territori català amb l’objectiu principal d’aprofundir en el compromís i en la tasca de transformació social que desenvolupen les deu Càritas diocesanes.

L

a trobada va començar amb unes paraules de benvinguda del director de Càritas diocesana de Lleida, Rafael Allepuz,

6

Església d’Urgell

que va agrair la presència de tots els presents i el suport institucional de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i la Generalitat


Uns 1.200 voluntaris d’arreu de les terres catalanes van participar a Lleida en la IV Trobada de Càritas Catalunya

uns 1.200 voluntaris de les deu Diòcesis catalanes de Catalunya, així com de diferents entitats civils entre les quals Creu Roja; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); l’Associació Down i l’Acció Catòlica Obrera (ACO). Posteriorment, el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig, va posar de manifest com les greus conseqüències socials derivades de la crisi econòmica, que cada cop

accentua més el trencament de la nostra societat, obliguen a repensar i actualitzar contínuament les estratègies i les dinàmiques per a combatre les situacions d’injustícia i d’exclusió que es generen a causa de les creixents desigualtats que patim. En aquest sentit, Roig recordà que Càritas té com a missió denunciar les discriminacions i les precarietats, i lluitar contra la marginació

per a construir nous paradigmes i acompanyar els més necessitats. Al seu torn, l’Arquebisbe de Tarragona i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Jaume Pujol, manifestà que la Trobada és una gran ocasió per “sentir-nos part de l’acció de la caritat de totes les Càritas parroquials de les deu Diòcesis catalanes”, i agraí als més de 12.000 voluntaris de Càritas a Església d’Urgell

7


Catalunya la tasca que fan en favor dels més necessitats: “sou com l’aigua per als assedegats”. Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, va cloure l’acte inaugural convidant tots els presents a sentir-se “reunits per un mateix projecte”, i els demanà “coratge, fortalesa i paciència per a la transformació de la nostra societat”. A continuació, el Dr. Ramon Prat, prevere de la Diòcesi de Lleida i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, va ser l’encarregat de desenvolupar la ponència central de la jornada, titulada “El teu i el meu compromís millora el món”. Segons el Dr. Prat, “per millorar el món l’hem de conèixer a partir dels fets concrets i, per això, cal

“Per millorar el món cal observar-lo amb ulls nets i transparents” (Mn. Ramon Prat) observar-lo amb ulls nets i transparents. Per observar els fets concrets i les seves connexions ambientals i estructurals cal, en primer lloc, obrir els ulls a la realitat dels fets del nostre entorn, de la societat que ens envolta i, també, de les estructures i la política mundial. D’aquesta manera anem educant la nostra mirada i anem penetrant en el que hi ha darrere de les aparences”. Hem de fer, doncs, una lectura creient de la realitat, que vol dir “obrir els ulls” a la realitat concreta i educar la mirada; “eixamplar el cor” des de la tendresa de Déu; i “moure

A la Trobada hi van ser presents els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, entre els quals l’Arquebisbe JoanEnric. Al centre, d’esquerra a dreta, el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig; l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; i el Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez; durant l’acte inaugural de la jornada. A sota, el Dr. Ramon Prat (a l’esquerra, acompanyat del Director de Càritas Lleida) va ser el ponent principal de la Trobada.

8

Església d’Urgell


les cames” per anar transformant la societat en comunitat. És així com es pot afirmar que “els voluntaris de Càritas som avui l’expressió actual del “Cos de Crist”, encarnat, mort i ressuscitat, que ens ha donat l’Esperit Sant, del que l’Església n’és un signe i una presència en el món”, afirmà el ponent. I hi afegí: “el voluntariat de Càritas és una escola d’aprenentatge que ens ajuda a passar de fer un compromís a estar compromesos”. Mn. Prat resumí la seves conviccions fent notar que “de diners, de prestigi i de poder en tenim més com més en guardem... Tanmateix, d’amor en tenim més com més en donem. Aquesta és la clau per viure cada dia amb sentit i experimentar la joia de viure, puix que per aquest

camí ja sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem” (1 Jn, 3.14).

“El voluntariat de Càritas és una escola d’aprenentatge que ens ajuda a passar de fer un compromís a estar compromesos”, afirmà el ponent Després de la conferència del Dr. Ramon Prat va tenir lloc la taula rodona titulada “El meu compromís amb la comunitat”, en la qual María Dolores Cabello, Conxita López i Gemma Naranjo van compartir les seves experiències personals amb els assistents.

L’actuació de la Companyia Debelló i Trapeteleando va posar el punt final a la sessió del matí. A la tarda, després del dinar de germanor, els voluntaris van poder prendre part en diferents activitats culturals i audiovisuals, mentre simultàniament es va celebrar la reunió del Consell de Direcció de Càritas Catalunya, en el qual participaren els equips directius de les deu Càritas amb seu a Catalunya, a més dels Bisbes i Arquebisbes i els Vicaris Episcopals de les Diòcesis catalanes. La Trobada es va cloure amb una celebració eucarística presidida pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, i concelebrada pels bisbes de Catalunya, a més dels Delegats Episcopals de les diferents Càritas diocesanes i d’un bon nombre de preveres diocesans.

Foto de grup dels participants d’Urgell a la Trobada de Càritas Catalunya. Església d’Urgell

9


Reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell

E

l 7 d’abril va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric; pel Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral; i pel Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova. Hi va assistir una àmplia representació dels Directors i Presidents de les Càritas parroquials del Bisbat. Després de la pregària inicial, s’aprovà l’acta de la darrera reunió i la Coordinadora general, Marta Fortuny, va presentar la memòria d’activitats corresponent a l’any 2017. Càritas d’Urgell compta amb 230 voluntaris, que l’any passat van atendre i acompanyar 2.204

persones. Així mateix, es va completar el desplegament de la xarxa diocesana amb l’obertura del nou centre a Tremp: ara, els cinc centres de Càritas d’Urgell (Balaguer, La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Vall d’Aran i Tremp) ofereixen acollida, formació i acompanyament a tot el territori diocesà. Es va fer una valoració molt positiva del servei que presta

el pis d’acollida transitòria a la ciutat de Balaguer i del funcionament de l’empresa d’inserció laboral Nougrapats, així com dels diversos programes d’ajuda que porta a terme Càritas d’Urgell. A continuació, el Director de Càritas d’Urgell va presentar els comptes de l’exercici 2017, que van ser aprovats per unanimitat. També va presentar la memòria i els comptes del 2017 de l’empresa Nougrapats i del programa “Activa’t”, que foren aprovats per unanimitat. Finalment, el Consell va ratificar la designació d’un nou representant de les gestores socials al Consell diocesà de Càritas en la persona de Xavier Bonet.

Assemblea de Càritas Nacional Andorrana

E

l 25 d’abril, festa litúrgica de Sant Marc evangelista, la casa de l’església de Santa Maria del Fener d’Andorra la Vella va acollir l’assemblea anual de Càritas Nacional Andorrana, que va començar amb la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, i concelebrada per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra, i pel P. Albano Teixeira Fraga. A l’homilia, l’Arquebisbe exhortà els membres que formen Càritas Nacional Andorrana a valorar la figura de Sant Marc com un dels evangelistes que ens han permès rebre la Paraula de Déu escrita en l’Evangeli. Recordà el valor de la Paraula de Déu per als cristians, especialment per a aquells fidels vinculats amb el servei de la caritat de l’Església, ja que és la Paraula de Déu la que ens sosté i ens fa millorar la nostra vida com a cristians i els nostres compromisos, especialment envers

10

Església d’Urgell

els més pobres. L’Arquebisbe exhortà els dirigents i treballadors de Càritas Nacional Andorrana a estar atents als crits i gemecs de tanta gent que pateix en el nostre món i animà els fidels a estimar la Paraula de Déu recordant com quan administra el sagrament de la Confirmació i regala als joves confirmands el llibre del Nou Testament els explica com moltes vegades tenir aquest llibre suposa per a molts estar en perill de mort o ser perseguit. Després de la celebració eucarística, l’assemblea va tenir com a punt central la presentació de la memòria d’activitats corresponent a l’any 2017. Es va acordar proposar

la renovació del representant de la Comissió d’Acció Social en la persona d’Assumpció Grifoll, i la renovació del Secretari de Càritas Andorrana en la persona de Mercè Segura. Hi van ser presents els representants de les diferents Càritas parroquials del Principat d’Andorra, els quals van aportar els seus suggeriments, incidint en la necessitat d’afrontar problemes com ara l’accés a l’habitatge o l’atenció a la gent gran que viu sola.


Inauguració i benedicció del nou centre de recollida i transferència de roba de Nougrapats a La Seu d’Urgell

L’

Arquebisbe d’Urgell va inaugurar i beneir el 27 d’abril el nou centre de recollida i transferència de roba de segona mà de Nougrapats, l’empresa d’inserció laboral de Càritas d’Urgell. El nou centre ocupa una nau del polígon industrial de La Seu d’Urgell i està preparat per gestionar el gran volum de roba usada que tracta anualment l’empresa. D’altra banda, durant la inauguració també es va presentar el projecte d’abast estatal de tractament i comercialització de roba reciclada “Moda-re”.

laboral Nougrapats. El nou centre, amb una superfície de 450 metres quadrats i una capacitat d’emmagatzematge de roba de fins a 100 tones,

és una planta de transferència, la qual cosa significa que una part de la roba s’utilitza al territori diocesà i la resta es transfereix al centre de

El nou centre té una superfície de 450 metres quadrats i una capacitat d’emmagatzematge de roba de fins a 100 tones La quantitat de roba recollida per Nougrapats mitjançant una xarxa de 80 contenidors distribuïts en més de 40 poblacions del territori del Bisbat d’Urgell s’ha incrementat en les darreres campanyes fins arribar el darrer any a les 300 tones. Les actuals instal·lacions de La Seu d’Urgell, a l’avinguda Guillem Graell, han quedat petites, per la qual cosa s’ha hagut de condicionar un nou centre amb l’objectiu específic de millorar la gestió de la roba i alhora alliberar espai a l’antic centre de gestió per tal d’obrir línies d’activitat i treball adients per a joves amb discapacitats diverses, les quals formen part del programa de l’empresa d’inserció

Mons. Vives va beneir el nou centre de Nougrapats en un acte inaugural en el qual el Director de Càritas d’Urgell (a dalt, amb americana de color clar) va presentar el projecte “Moda-re”. Església d’Urgell

11


gestió integral de “Roba Amiga” a Sant Esteve Sesrovires. A la inauguració van assistir l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig; el Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral; el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; i el Vicari general de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri. També hi van ser presents altres representants del consistori urgellenc, de l’entitat bancària La Caixa, els professionals que han treballat en el condicionament de la nau i els treballadors, agents socials, i treballadors d’inserció vinculats a Nougrapats. Mons. Vives va agrair en el seu parlament el suport de les institucions i entitats al projecte de l’empresa d’inserció de Càritas, i molt especialment el de l’Ajuntament de la ciutat. També va valorar de manera molt positiva la consolidació del projecte Nougrapats, com ho posa de manifest que s’obri una nau de gestió i transferència per aquest volum de treball amb la roba de segona mà; i va destacar l’esforç i la tasca que fan aquelles persones implicades en la gestió i acció de

Càritas, i de manera especial el seu Director. L’Arquebisbe va encomanar a la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de les Diòcesis de Catalunya, en el dia de la celebració de la seva fes-

El projecte “Moda-re” promou un model de negoci ètic, social i sostenible així com la inserció laboral de persones en situació d’exclusió social ta litúrgica, la protecció d’aquest projecte i de les persones que s’hi senten vinculades a partir de la seva integració en el món laboral. Al seu torn, Albert Batalla va fer explícit el suport del consistori als projectes de Càritas pel que tenen de valuós per a l’equilibri i la cohesió social, mentre que el President de Càritas Catalunya va voler destacar en el seu discurs que la benedicció d’aquesta nova nau de l’empresa Nougrapats significa una aposta important de Càritas d’Urgell, i la importància del fet que totes les Càritas de Catalunya treballen ja en xarxa, perquè cada vegada és

Després de l’acte inaugural, el Director de Càritas d’Urgell explicà als assistents les principals característiques de les noves instal·lacions.

12

Església d’Urgell

més important portar a terme els projectes sumant esforços d’una manera coordinada i integrada. Projecte a escala estatal De la seva banda, el Director de Càritas d’Urgell va reivindicar la tasca de suport i inserció a les persones que ho necessiten, estant atents alhora a la protecció del medi ambient; així com la necessitat de treballar conjuntament amb Càritas Espanyola integrant-se dins el projecte “Moda-re” (www.modare.org), una iniciativa empresarial destinada a la reutilització, reciclatge i venda de roba usada promovent l’economia social i solidària, que busca com a objectius principals la generació d’ocupació social i sostenible, la transparència, el destí ètic de les peces de roba i el consum responsable. A més, mitjançant la creació i l’impuls de botigues de roba de segona mà i el tractament i el reciclatge d’aquesta roba s’aconsegueixen recursos per tirar endavant els projectes socials de les Càritas d’arreu del territori espanyol. S’ha posat en marxa un clúster amb les iniciatives de les empreses d’inserció de Càritas i d’altres entitats relacionades de tot l’Estat espanyol. El projecte “Moda-re” crea valor afegit tot reciclant, recollint, classificant i reutilitzant roba de segona mà, activitat que alhora contribueix a reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera i a l’estalvi d’aigua, tot acollint i acompanyant persones sense feina en la seva formació, reorientació i reinserció laboral. Al conjunt de l’Estat espanyol, “Moda-re” suposa un volum de 30.000 tones de roba tractades; 3 plantes de gestió integral; 23 plantes de transferència; 3.800 punts de recollida; 80 punts de donació i venda; 750 llocs de treball; 1.000 voluntaris; un estalvi anual de 50.000 milions de litres d’aigua; i una reducció d’emissions de diòxid de carboni de 679.200 tones l’any.


%,6%$7'¶85*(//



 

   

               

 





,QIRUPDFLyLLQVFULSFLRQV

 9,&$5,$*(1(5$/  3oD3DWL3DODX/$6(8' 85*(//    7HO 

HPDLOGHVSDW[#ELVEDWXUJHOORUJ

0Q5$0216¬55,(6 5HFWRULD$'$1'255$/$9(//$ 7HO HPDLODU[LSUHVWDWDQG#DQGRUUDDG 

7HUPLQLG¶LQVFULSFLRQVGHMXOLROGH


L’aplec del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans reuneix més de 4.000 infants, joves i monitors

M

és de 4.000 infants, joves i monitors de tot Catalunya, Andorra i Mallorca van prendre part a l’aplec del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), convocat el cap de setmana del 14 i 15 d’abril a l’espai firal de Vilafranca del Penedès amb ocasió del 60è aniversari de l’inici de les activitats de la Fundació Pere Tarrés. La feina altruista de més de 250 voluntaris va ser un dels factors clau per a l’èxit d’aquesta trobada única i multitudinària que, sota el lema “L’esplai multiplica!”, va reunir totes aquelles persones que comparteixen una mateixa manera d’entendre

l’educació en el lleure a l’esplai. Així, la capital de l’Alt Penedès va esdevenir un gran espai de reflexió en el qual s’han compartit experiències, s’han transmès valors i s’ha posat de manifest com l’esplai és una autèntica eina de transformació social, ja que multiplica a la persona, al grup i a la societat. Al llarg del cap de setmana els 4.000 infants i adolescents van realitzar activitats educatives entorn a aquests tres àmbits de la transformació social que comporta l’esplai. Justament l’educació en valors va servir com a fil argumental de la trobada, ja que és el que ha caracteritzat la funció educativa i social dels centres d’esplai de la

El recinte firal de Vilafranca del Penedès va acollir els 4.000 infants joves i monitors que van participar a l’aplec.

14

Església d’Urgell

Fundació al llarg d’aquests 60 anys de trajectòria. Dissabte els infants van dividir-se per grups d’edat i van realitzar activitats en funció del grup: els més petits (de 1r a 4t de primària) van tractar sobre el valor de l’amistat a través d’activitats conjuntes amb jocs gegants i amb l’animació del músic infantil Roger Mas; els mitjans (de 5è de primària a 2n d’ESO) es van centrar en el sentiment de grup a través d’activitats organitzades a diferents indrets de Vilafranca; i els grans (de 3r d’ESO a 1r de batxillerat) van treballar la transformació de l’entorn amb activitats formatives sobre l’educació, la medicina, l’acció socioeducativa, el


periodisme, l’humor, la reflexió i la denuncia social, la cançó, la recerca i el voluntariat internacional. A més del vessant educatiu i de lleure, l’aplec també va tenir un component reivindicatiu amb la lectura d’un manifest elaborat amb la participació activa dels infants i joves. El text és una declaració d’intencions de la manera com des de l’àmbit de l’esplai s’entén el món i la societat que el configura, del qual se n’ha fet arribar una còpia a tots els esplais del MCECC, als líders socials i polítics que es troben a presó, i així mateix se’n farà difusió per posar en relleu el gran potencial de l’educació en el lleure, tal com suggereix el lema de la trobada. “A través de les activitats de lleure, als estius, o durant el curs, treballem competències i habilitats que

L’aplec també va tenir un vessant reivindicatiu, amb la lectura d’un manifest elaborat amb la participació activa dels infants i joves. ajuden a infants i joves a aprendre a ser, a fer i a conviure en el món”, afirma un dels punts del manifest, que també expressa la convicció que “els esplais són una escola de vida on aprenem el respecte per la natura i el coneixement del país, el sentiment de pertinença a un grup i la voluntat de transformar i millorar el nostre entorn”. Una escola de ciutadania L’educació en el lleure ha esdevingut una veritable escola de ciutadania, i la celebració dels 60 anys dels primers centres de colònies, origen dels actuals centres d’esplai, ha reivindicat la voluntat de reafirmar aquest compromís social i educatiu. “L’educació en el lleure ha representat una veritable escola de ciutadania perquè ha fet créixer i desenvolupar-se com

Del territori diocesà, hi van participar els esplais Santa Maria de Balaguer (a la fotografia de dalt), Gaspar de Portolà i Albada (tots tres de Balaguer), Castellserrat (Castellserà-Tornabous, a la fotografia de sota), i la casa de colònies AINA (Canillo, Andorra).

a persones els infants i joves que hi han participat, per implicar-se després en la societat i fer-la créixer”, afirmà Josep Oriol Pujol i Hument, Director general de la Fundació Pere Tarrés, que va fer un balanç positiu i satisfactori de les sis dècades d’acció social i educativa de l’entitat. Diumenge al matí es va fer la cloenda de la trobada amb pastís inclòs i amb la salutació del President i la Vicepresidenta del MCECC, Xavi Nus i Núria Martínez. L’acte va comptar també amb la participació dels Falcons de Vilafranca, que van realitzar algunes de les seves figures més conegudes. La lectura del manifest va posar el punt final a l’aplec.

Comarca pionera L’elecció de Vilafranca del Penedès per a la celebració de l’aplec es deu a que va ser a aquesta població on es van organitzar les primeres colònies després de la Guerra Civil. La comarca de l’Alt Penedès també va ser pionera en l’edificació d’una casa de colònies a Catalunya: la Casa de Colònies Penyafort, al terme municipal de Pontons. Les activitats d’estiu que es van organitzar a la casa de colònies van ser el germen d’alguns centres d’esplai de Vilafranca, com el Grup Esplai Parroquial (GEP). El GEP és encara un dels 200 centres d’esplai federats al MCECC. Església d’Urgell

15


Rere les petjades de Sant Josep de Calassanç L’Escola Pia de Catalunya inaugura un itinerari per posar en valor la biografia del seu Fundador i els llocs on va viure

“E

l Camí de Calassanç no és només un projecte geogràfic i turístic. És un projecte que hauria de permetre implicar persones”. Així resumia la idea que sustenta la posada en marxa del Camí de Calassanç l’escolapi Aniol Noguera, coordinador d’aquesta iniciativa, de la qual es

va inaugurar el primer tram, de Gerri de la Sal a Sort, el passat 4 de març. A aquesta primera etapa s’hi aniran afegint d’altres paulatinament fins a completar el llarg recorregut (uns sis-cents quilometres en total) que uneix els diferents llocs on va viure Mn. Josep de Calassanç abans d’anar

a Roma. Així, un cop completat, l’itinerari començarà a Peralta de la Sal, la població on va néixer el Fundador de l’Escola Pia, i es dividirà en tres grans blocs. El primer, titulat “Aprendre fa créixer”, uneix els indrets on Calassanç va viure de petit, durant l’adolescència i en la primera joventut; on va aprendre llatí (Estadilla),

Els primers pelegrins del Camí de Calasanç, a la portalada de l’església de Gerri de la Sal (foto: Escola Pia). A la dreta, l’ermita de la Mare de Déu d’Arboló, un dels llocs de parada obligada de l’itinerari inaugurat.

16

Església d’Urgell


El camí de Gerri de la Sal a Sort segueix la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa. En algun tram concret, però, com ara a les Costes de la Mola, el camí s’enfila pel marge per continuar a través del bosc (fotos: Escola Pia).

on va estudiar (Lleida) i on es va convertir en clergue (Balaguer). El segon bloc, titulat “Assumir responsabilitats fa madurar”, transcorre pels indrets del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell on Calassanç va exercir diferents càrrecs d’alta responsabilitat al servei del Bisbat d’Urgell. Finalment, el tercer bloc, titulat “Implicar-se a transformar la societat”, travessa terres de La Noguera, La Segarra, l’Anoia i el Bages per acabar a la capital del Moianès (Moià), on hi ha la primera Escola Pia de Catalunya.

Pel que fa al trajecte que ha servit per endegar el projecte i donar-lo a conèixer al conjunt de la població, es tracta d’un tram d’uns 15 quilòmetres entre Gerri de la Sal i Sort, al Pallars Sobirà, dins del qual es pot optar, si es prefereix, per un recorregut més curt, una ruta circular d’anada i tornada, d’uns cinc quilòmetres, pel camí que va des de Gerri de la Sal a l’ermita de la Mare de Déu d’Arbolò, molt venerada pels veïns de la contrada. El camí de Gerri de la Sal a Sort segueix la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa. En algun tram concret,

però, com ara al lloc conegut com Costes de la Mola, el camí deixa de transcórrer paral·lel al riu i s’enfila pel marge per continuar a través del bosc. En qualsevol cas, el trajecte no presenta especials dificultats en el seu conjunt per al caminant, i està senyalitzat per tal que sigui fàcil l’orientació en tots els trams. A més, en els darrers mesos la brigada del Parc Natural de l’Alt Pirineu ha fet treballs de millora en aquells llocs on l’estat del camí podia suposar alguna complicació eventual. El temps màxim estimat per completar el recorregut és de quatre hores. Església d’Urgell

17


Josep Calassanç i el Pallars

C

ap a l’any 1587, quan tenia uns 30 anys, Josep Calassanç i Gastó es trobava a La Seu d’Urgell exercint com a Secretari del Capítol de Canonges i Mestre de Cerimònies de la Catedral, i, més endavant, com a majordom del Bisbe d’Urgell, Mons. Andreu Capella. De presència venerable, alt, robust, amb barba de color castany i cara allargada i blanca, en aquell temps ja coneixia bé el món del Dret Canònic i l’administració i, a més, era un bon escrivà, per la qual cosa havia aconseguit guanyar-se la confiança dels Canonges i del Bisbe. Retrat de Sant Josep de Calassanç. Ràpidament anà pujant graons en l’escalafó eclesiàstic i, cap a final del 1588, fou nomenat Rector de Claverol i plebà d’Hortoneda, totes dues poblacions del Pallars Jussà. Mesos més tard, a l’estiu del 1589, Calassanç va ser nomenat visitador i oficial de l’oficialat de Tremp. El càrrec de visitador el compartia amb Gervàs de les Eres, Degà de Senterada. Aquest capellà, més gran que Calassanç, és un personatge molt important per entendre la història de l’Escola Pia, atès que va dedicar molts esforços a promoure el difícil projecte d’obrir una escola popular al Pallars i la Ribagorça. Gervàs no se’n va sortir davant les moltes dificultats que hi trobà, però el jove mossèn Calassanç interioritzà bé la seva la idea. El zel que mostrà Mn. Calassanç va dur Mons. Capella a nomenar-lo també visitador, procurador i reformador dels oficialats de Sort, Tírvia i Cardós. Amb tantes responsabilitats, Calassanç pogué conèixer a fons la terra pallaresa i la seva gent, i aprengué el difícil art del govern. Tanmateix, no tingué gaire temps per recórrer les noves Parròquies sota la seva supervisió perquè a partir del setembre de 1591 renuncià a tots els càrrecs per marxar tot seguit a Roma. Sembla que certs afers d’alta importància del Bisbat demanaven que fes aquest viatge, el qual pensava que el duria a la capital italiana només per uns mesos, però que va significar un tomb important en la seva vida. A Roma hagué d’enfrontar diversos entrebancs que allargaren la seva estada. Va ser a conseqüència d’aquest retard imprevist que Calassanç tingué ocasió de conèixer de prop la misèria i la ignorància que assetjava la gent més pobra de la ciutat. Es preocupà sobretot pels infants i pel futur que els esperava, i acabà per assumir la responsabilitat d’oferir una escola gratuïta per als infants pobres. És així com el 1597 va néixer l’Escola Pia a la humil escola de Santa Dorotea, al barri del Trastèvere; i com aconseguí formar un equip, els escolapis, que des d’aleshores i fins al dia d’avui han aconseguit estendre aquell projecte arreu del món. Escola Pia de Catalunya

En aquest primer pelegrinatge inaugural del Camí de Calassanç, els participants, en arribar a Sort, van aplegar-se en una celebració eucarística a la parròquia de Sant Feliu, presidida pel Provincial dels escolapis, el P. Eduard Pini, i concelebrada per Manel Begoñà, també escolapi, Rector del Santuari de la Pietat d’Igualada; i Mn. Joan Pau Esteban, Rector de Sort. El P. Pini va subratllar a l’homilia la importància de l’educació dels joves i adolescents seguint el carisma de Sant Josep de Calassanç, A banda de la bellesa de l’entorn natural, l’itinerari es pot completar amb un seguit de visites culturals, com ara el Museu de la Sal, a l’antic magatzem de la sal de Gerri, condicionat com un centre d’interpretació per comprendre i entendre la importància que les salines van tenir en temps passats per a la població. O com la Presó-museu Camí de la Llibertat, a la plaça de Sant Eloi, a Sort, on el visitant pot seguir un complet relat museístic sobre l’experiència dels fugitius del nazisme que es van poder escapar travessant el Pirineu. Tanmateix, Aniol Noguera explica que amb aquesta iniciativa no es tracta únicament de fer un itinerari biogràfic i geogràfic, sinó que també es vol que els pelegrins “aprofundeixin en el coneixement personal de l’home que va començar l’Escola Pia i, de retruc, en el coneixement personal d’un mateix. Pretenem que el Camí de Calassanç sigui un recurs que permeti a tothom acostar-se més a la figura del Fundador”. En aquest sentit, és una proposta que es vol distanciar de models coneguts com el Camí de Sant Jaume o el Camí Ignasià: “no és un pelegrinatge cap a un lloc sant, com ho és el Camí de Sant Jaume. Tampoc no busquem un camí unidireccional, com l’Ignasià. Ni tampoc una ruta turística ni paisatgística”. Es pretén oferir al caminant un ventall d’opcions que es puguin fer de diferents maneres, amb diferents sentits i


combinacions, i que, sobretot, incideixin en el creixement personal d’aquell que les faci. “No pretenem que sigui una passejada, ni tampoc un camí que es limiti a resseguir la història cronològica. Voldríem que el Camí de Calassanç sigui un itinerari que ens acosti al sant, a la seva obra i, sobretot, a l’experiència de la recerca de sentit”. La proposta, doncs, és seguir les passes d’un home que va viure durant gran part de la seva vida per terres aragoneses i catalanes, les mateixes terres que després acolliran la seva obra. “Les passes d’algú que busca i que va canviant de lloc”. O, com explica Noguera, l’objectiu no és arribar a un punt concret del mapa sinó “conèixer la terra i conèixer-se a un mateix”. És en la línia d’aquesta idea que la noció de territori hi és molt present a la base del projecte: “el fet que el Camí de Calassanç passi per diferents comarques és una manera expressar l’arrelament del projecte de l’Escola Pia al nostre país”. És així com els diferents trams recorden els llocs on va viure Josep de Calassanç, però també com hi va viure. “Era una persona que creia fortament, que tenia molta esperança en un món millor i que tenia els peus posats a terra i la mirada a l’Evangeli”, subratlla Noguera. I recorda la “idea revolucionària” del fundador de l’Escola Pia, que també és motor del camí: l’educació com a clau de transformació social.

En arribar a Sort, els pelegrins van participar en una celebració eucarística a la parròquia de Sant Feliu, presidida pel P. Eduard Pini, Provincial dels escolapis, i concelebrada per Manel Begoñà, també escolapi, i Mn. Joan Pau Esteban, Rector de Sort.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

19


50 anys promovent la justícia i la pau 1

A

ls pocs dies de ser elegit Papa, Sant Joan Pau II es va dirigir als membres de Justícia i Pau (11 de novembre de 1978) amb unes emotives paraules: “Estimats amics: Compto amb vosaltres, compto amb la Pontifícia Comissió Iustitia et Pax perquè m’ajudeu i ajudeu tota l’Església a dirigir de nou als homes del nostre temps, amb insistència i urgència, la crida que els vaig fer en començar el meu ministeri romà i universal el passat 22 d’octubre: “No tingueu por! Obriu!, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist! Obriu a la seva potestat salvadora els confins dels Estats, els sistemes econòmics i polítics, els extensos camps de la cultura, la civilització i el desenvolupament! No tingueu por! Crist

1

coneix el que hi ha dins l’home. Només Ell ho coneix! Vivim en uns temps en què tot hauria d’impulsar i empènyer a l’obertura: sentir vivament la solidaritat universal entre els homes i els pobles, la necessitat de salvaguardar l’ambient i el patrimoni comú de la humanitat, la ur-

Justícia i Pau promou la justícia, la pau i el respecte dels drets humans al món, segons l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església gència de reduir el volum i l’amenaça mortal dels armaments, el deure d’arrencar de la misèria milions d’homes que, amb els mitjans per

Article publicat el 8 d’abril al diari La Vanguardia.

20

Església d’Urgell

portar una vida decorosa, trobarien la possibilitat d’aportar energies noves a l’esforç comú”. El Concili Vaticà II havia formulat clarament el desig que fos creat “un organisme universal de l’Església que tingui com a funció estimular la comunitat catòlica per promoure el desenvolupament dels països pobres i la justícia social internacional” (GS 90). I per a respondre adequadament a aquest desig, el Papa Pau VI va instituir la Pontifícia Comissió Iustitia et Pax (6 de gener de 1967). “Justícia i Pau és el seu nom i és el seu programa”, escrivia Pau VI dos mesos més tard a “Populorum Progressio”. El Papa Francesc l’ha inclòs recentment en el “Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral” de la Cúria. L’Arxidiòcesi


de Barcelona, i després quasi totes les Diòcesis de Catalunya, pioneres a Espanya, van crear fa 50 anys la Comissió Justícia i Pau, que ha treballat molt i de manera eficaç. És bo de recordar-ho i agrair-ho, ara que celebrem que la Pau és el gran do de la Pasqua cristiana. A nivell universal o estatal o diocesà, Justícia i Pau promou la justícia, la pau i el respecte dels drets humans al món, segons l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església. Aprofundeix aquesta Doctrina, la difon àmpliament i vetlla perquè sigui aplicada. Recull informacions i resul-

L’Església pot comptar amb els membres d’aquesta institució coratjosa per promoure el compromís social que dimana de la fe cristiana tats d’enquestes sobre la justícia i la pau, el desenvolupament dels pobles i el respecte dels drets humans, els avalua i comunica les conclusions obtingudes. Fomenta les relacions amb les associacions catòliques i amb altres institucions que treballin per assolir aquests fins. Coopera amb afany perquè creixi entre els pobles una sensibilitat respecte del deure de promoure la pau, especialment amb ocasió de la Jornada Mundial de la Pau de cada primer de gener. I ajuda els cristians quan s’han de tractar públicament temes particularment urgents i delicats, com ara el deute internacional, la pena de mort, el racisme, la situació a les presons, el comerç d’armes, la distribució de la terra, el treball humà i el medi ambient en la perspectiva de l’Església catòlica, o bé els aspectes i les exigències ètiques de l’economia i de les activitats financeres. Per això continua essent molt necessària la seva tasca, i ha de ser escoltada la seva veu. L’Església pot comptar amb els

Celebració d’acció de gràcies pels 50 anys de Justícia i Pau el 24 de febrer a l’església de Santa Tecla de Barcelona. Hi concelebrà l’Arquebisbe Joan-Enric, que predicà l’homilia.

Eudald Vendrell és el President de Justícia i Pau. A la dreta, el seu antecessor en el càrrec, l’economista Arcadi Oliveres.

membres d’aquesta institució coratjosa, per tal de continuar la reflexió necessària davant de temes tan complexos i per promoure el compromís social que dimana de la fe cristiana. La pau i la joia que vénen de Jesús Ressuscitat les hem de testimoniar i les hem de concretar en accions reals transformadores. El Papa Fran-

cesc s’hi referia el 2016: “Cal vèncer la indiferència i conquerir la pau. La pau és do de Déu i obra dels homes. La pau és do de Déu, però confiat a tots els homes i dones, cridats a portar-lo a la pràctica.” +Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Església d’Urgell

21


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (IX): Una religió dels sentits

L

a fe, com a relació interpersonal amb el Crist, no té com a objectiu introduir més amargors, sinó alliberar-nos d’elles, o bé donar-nos el coratge i l’audàcia per afrontar-les amb dignitat. L’educació de la fe que molts han rebut ha estat molt negativa. L’obsessió pel pecat ha fet oblidar la bellesa d’un cor pur, obert a l’esperança; el desig d’assegurar una bona mort, ha

L’educació de la fe que molts han rebut ha estat molt negativa. L’obsessió pel pecat ha fet oblidar la bellesa d’un cor pur, obert a l’esperança fet que es deixés de banda el bo, el bell, el diví que hi ha en la vida. També la moral de prohibicions ha impedit

22

Església d’Urgell

descobrir els horitzons meravellosos que es poden trobar en les pàgines de l’Evangeli. La dimensió festiva a l’existència cristiana, la cara alegre del cristianisme ha quedat, massa sovint, tapada, eclipsada darrera la dimensió tràgica, sofrent del Crist penjat a la creu. I, no obstant això, l’alegria que neix de la relació amb el Crist és tan gran que no hi cap al cor humà. Hi ha una dura crosta de prejudicis que oculten Déu, que l’emmetzinen. La psicosi de la justícia de Déu ha deixat, massa sovint, a la penombra la bondat i generosa munificència del Déu-Pare que omple el món de coses bones i agradables perquè els desencants ineludibles no ens fessin perdre el goig de la vida present i la veritat enlluernadora de la seva presència. La festa és inherent a la fe. La festa no és evasió, ni fugida provisional del món. No és un ritual de l’oblit, una

mena d’amnèsia per marxar del vall de llàgrimes que és aquest món. És tot el contrari: celebració de l’existència, manifestació plena del goig d’existir en aquest món. La festa transcendeix els límits

La festa és inherent a la fe. És celebració de l’existència, manifestació plena del goig d’existir en aquest món que separen el món visible del que és invisible, a través del cant coral, de la dansa i de l’embriaguesa. És el ritual de l’excés, de la desmesura, el necessari contrapunt a la vida quotidiana. La festa no és una frivolitat, ni una opció per als més afortunats d’aquest món. La festa juga un paper determinant en la vida humana. És indici de trans-


cendència, promesa de redempció. Proporciona distensió, llibertat d’esperit. La rialla cristiana és la manifestació de la fe en la resurrecció. És la celebració que la mort ha estat definitivament vençuda, que no estem orientats inexorablement cap el no res, sinó cap a la Vida plena, cap a un Ara sense límits. La festa és un símbol de la plenitud possible. És, tal i com la concebo, una celebració de la vida. No obeeix a cap raó instrumental. És gratuïta, do generós, oberta a tots. Res a veure amb la seva degeneració consumista i elitista que molt sovint contemplem en la nostra societat. La festa és, al contrari, higiènica, saludable, catàrtica, necessària, equilibra les tensions i ajusta els contraris. És un espai i un temps en el qual les persones ens trobem

L’opció cristiana és una opció que, en lloc d’amargar la vida, l’endolceix; li introdueix pau i serenitat i ens reconeixem; és un assaig de noves possibles maneres d’ésser i de viure. És gratuïta. Eleva per damunt de les preocupacions immediates i de les recerques de resultats tangibles. Posa en nosaltres profunditat i alçada per guardar-nos d’atribuir-nos la glòria de les nostres obres. Ens situa en el nostre veritable nivell; no és tant el que fem com el que som. Una festa basada en la utilitat, en el rendiment, no és, pròpiament, una festa. És un esperpent de festa. L’home calculador i racional ha matat l’homo festivus que porta en el seu dedins. Ens hem convertit en espectadors de la festa aliena o bé en consumidors d’entreteniments, o bé en practicants de l’evasió del divendres, però tot això són esperpents de la festa. La festa és la celebració de l’ara, però de l’ara comunitari. És expressar obertament, a través de la imaginació i la bellesa del cos que és

La rialla cristiana és la manifestació de la fe en la resurrecció. És la celebració que la mort ha estat definitivament vençuda. (Il·lustració: “La resurrecció de Crist”. Rafael Sanzio, oli sobre fusta, 1499-1502. Museu d’Art de São Paulo).

un goig existir ara en aquest món i existir-hi amb vosaltres. L’opció cristiana és una opció que, en lloc d’amargar la vida, l’endolceix; li introdueix pau i serenitat. Res més amarg que pensar que venim del no res i que tot tendeix, irremissiblement, cap al no res i que tots els esforços són en debades. ¿Hi ha quelcom més amarg que perdre l’estimada en una mort prematura i assumir que mai més no podré

veure-la, ni besar-la, ni abraçar-la? L’opció cristiana ens mou a esperar, a creure en la comunió de tots, en la trobada eterna, en cos i ànima, no se sap com, ni quan, però un encontre de tots aquells que estimem i hem estimat en l’eternitat. Aquesta fe, lluny d’amargar-nos, ens mou a la festa, fa bategar el cor d’alegria. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

23


250.000 alumnes catalans s’apunten a la classe de Religió

E

l dimecres 11 d’abril es va cultura religiosa, però també és presentar la campanya d’en- cultura religiosa”. guany per promoure l’elecA la presentació també prengué ció de l’assignatura de Religió la paraula Pere Micaló, Director catòlica en una trobada amb peri- del Secretariat Interdiocesà d’Enseodistes a la seu de la Conferència nyament de la Religió a Catalunya Episcopal Tarraconense (CET) a (SIERC) i Delegat d’Ensenyament del Barcelona. Hi intervingué l’Arque- Bisbat de Girona, que va presentar bisbe de Tarragona i President de la CET, Mons. Jaume Pujol, que va destacar que “la Religió és una de les grans qüestions de la societat i per això també ha d’estar present a l’escola”. L’Arquebisbe va recordar que “és una assignatura voluntària i són els pares els qui tenen el dret sobre l’educació dels seus fills”. També va demanar “que es desmuntin els prejudicis” sobre aquesta assignatura perquè “la persona no és lliure i no pot decidir” si no té un coneixement ple sobre allò que és objecte de decisió. Així mateix, l’Arquebisbe Jaume afirmà que l’assignatura de Religió Díptic de la campanya d’enguany per difondre l’assignatura de Religió. “no és cap privilegi de l’Església: és un bé per a la societat, algunes dades sobre l’assignatura mentre que la ignorància religiosa de Religió a Catalunya. Actualment, és un problema per a la societat”. a Catalunya, en l’etapa obligatòria En aquest sentit, va detallar alguns dels centres públics, concertats dels molts aspectes amb què l’as- i privats, hi ha almenys 250.000 signatura de Religió contribueix al alumnes que escullen l’assignatucreixement integral dels alumnes, ra de Religió i 4.524 docents que com ara oferir-los una dimensió imparteixen aquesta assignatura. cultural i històrica del fet religiós: Aquestes dades mostren una ten“la classe de Religió no és només dència estable els darrers anys. 24

Església d’Urgell

Una assignatura desconeguda Micaló va explicar que “avui ens trobem amb una gran ignorància sobre la classe de Religió: tenim una generació d’alumnes per als quals l’assignatura és una perfecta desconeguda”. Alhora, als centres públics un altre problema és que hi ha escoles que no tenen professorat preparat per a impartir l’assignatura, i d’altres escoles que no s’impliquen a l’hora presentar la proposta als pares. De la seva banda, Montserrat Claveras, professora de Religió a l’Institut Montserrat de Barcelona i doctora en Història de l’Art, va explicar la realitat d’avui de l’assignatura en la qual s’apunten alumnes de tota mena: no batejats, no creients, i també musulmans o protestants. “A la classe de Religió examinem continguts, no creences”, i, per això, “l’assignatura s’adapta als alumnes que tenim”. Claveras va explicar que els docents de l’assignatura de Religió són professionals doblement preparats, perquè han de tenir la mateixa titulació que la resta de docents segons el nivell educatiu, així com la formació específica com a professors de Religió. També va destacar que “és una assignatura normalitzada a la resta de països europeus”. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya


Resum de la nova Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, “Gaudete et Exsultate” Publiquem en aquestes pàgines un ampli resum de la nova Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, “Gaudete et Exsultate” (“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”), sobre la santedat en el món contemporani, que porta data del passat 19 de març i que la Santa Seu va fer pública el 9 d’abril. “Gaudete et Exsultate” és el cinquè document de magisteri del Sant Pare, el qual té com a principal propòsit “fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual”.

D

urant els seus cinc anys del pontificat, el Papa Francesc ha publicat altres dues Exhortacions Apostòliques més, “Evangelii Gaudium” (“La joia de l’Evangeli”), publicada l’any 2013, i “Amoris Lætitia” (“L’alegria de l’amor”), de l’any 2016, fruit dels dos Sínodes celebrats sobre els desafiaments pastorals de la família. També ha publicat dues Encícliques: “Lumen fidei” (escrita conjuntament amb el Papa Benet XVI) i “Laudato Si”. El text complet (en diferents idiomes, entre els quals castellà, francès i portuguès) de la nova Exhortació Apostòlica del Sant Pare es pot trobar a Internet, a la web “http://w2.vatican.va/content/francesco/es/ apost_exhortations/documents/papa-francesco_ esortazione-ap_20180319_gaudete-et-exsultate. html”. També es poden trobar ja a les llibreries les traduccions al català i al castellà publicades per Editorial Claret.

“GAUDETE ET EXSULTATE” Capítol 1: LA CRIDA A LA SANTEDAT Hi ha molts tipus de sants. A més dels sants oficialment reconeguts per l’Església, hi ha moltes més persones corrents que no figuren als llibres d’història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. Inclouen molts cristians el martiri dels quals és un signe del nostre temps. “Cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l’Evangeli”. La santedat és viure els misteris de la vida de Crist, “morir i ressuscitar constantment amb ell”, i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor. “Permet a l’Esperit Sant que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi

Portada de la traducció al català de la nova Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, publicada per Editorial Claret.

Jesucrist en el món d’avui”, en la missió de construir el regne d’amor, justícia i pau universal. La santedat és tan diversa com la humanitat; el Senyor té en ment un camí particular per a cada Església d’Urgell

I


II

creient, no solament per al clergat, els consagrats, o els que viuen una vida contemplativa. Tots estem cridats a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, “vivint amb amor i oferint el propi testimoni”, i en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu. Entre les formes de donar testimoni hi ha els “estils femenins de santedat”, de dones santes famoses i també de tantes dones “desconegudes o oblidades” que han transformat les seves comunitats. A més de grans desafiaments, la santedat creix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra. La santedat et manté fidel en el més profund de tu mateix, lliure de tota forma d’esclavitud, i donant fruit en el nostre món. La santedat no et fa menys humà, ja que és una trobada entre la teva debilitat i el poder de la gràcia de Déu. Però necessitem moments de soledat i de silenci davant Déu, per enfrontar-nos al nostre jo veritable i deixar entrar-hi Déu.

de fet podem arribar a negar i bloquejar la gràcia del Senyor. La seva amistat ens supera infinitament, no pot ser comprada per nosaltres amb les nostres obres i només pot ser un regal de la seva iniciativa d’amor. Solament a partir del do de Déu, lliurement acollit i humilment rebut, podem cooperar amb els nostres esforços per deixar-nos transformar més i més. Quan sobrevaloren la voluntat humana i les seves pròpies capacitats, alguns cristians poden tendir cap a una obsessió per la llei, la fascinació per mostrar conquestes socials i polítiques, l’ostentació en la cura de la litúrgia, de la doctrina i del prestigi de l’Església, la vanaglòria lligada a la gestió d’assumptes pràctics, l’embadaliment per les dinàmiques d’autoajuda i de realització autoreferencial. La vida de l’Església es converteix en una peça de museu o en una possessió de pocs. Això priva l’Evangeli de la seva senzillesa captivadora i de la seva sal, i el redueix a un projecte que deixa poc espai a l’obra de la gràcia.

Capítol 2: DOS SUBTILS ENEMICS DE LA SANTEDAT

Capítol 3: A LA LLUM DEL MESTRE

El gnosticisme i el pelagianisme, dues “falsificacions de la santedat” que van sorgir en els primers segles cristians, segueixen sent enganyoses. Aquestes heretgies proposen “un immanentisme antropocèntric disfressat de veritat catòlica” en exagerar la perfecció humana desconnectada de la gràcia. Els gnòstics no mesuren la perfecció de les persones pel seu grau de caritat, sinó per la quantitat de dades i coneixements que acumulen. En separar l’intel·lecte de la carn, redueixen els ensenyaments de Jesús a una lògica freda i dura que busca dominar-ho tot. Però en realitat, la doctrina “no és un sistema tancat, privat de dinàmiques capaces de generar interrogants, dubtes, qüestionaments”. L’experiència cristiana no és un conjunt d’elucubracions mentals; la veritable saviesa cristiana no ha de desconnectar de la misericòrdia cap al proïsme. El mateix poder que els gnòstics atribuïen a la intelligència, els pelagians van començar a atribuir-lo a la voluntat humana, a l’esforç personal. Tot i que els pelagians moderns parlen de la gràcia de Déu amb discursos edulcorats, en el fons solen transmetre la idea que tot es pot amb la voluntat humana, com si ella fos una cosa pura, perfecta, omnipotent, a la qual s’hi afegeix la gràcia. Es pretén ignorar que en aquesta vida les fragilitats humanes no són sanades completament i definitivament per la gràcia. La gràcia, precisament perquè suposa la nostra naturalesa, no ens fa superhomes de cop, sinó que ens pren i transforma d’una forma progressiva. Si rebutgem aquesta manera històrica i progressiva,

A les Benaurances es dibuixa el rostre del Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quotidianitat de les nostres vides. Aquí la paraula “feliç” o “benaurat”, passa a ser sinònim de “sant”, perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Només podem viureles si l’Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l’egoisme, de la comoditat, de l’orgull. El Papa Francesc descriu cadascuna de les Benaurances i la seva invitació, concloent cada secció:

Església d’Urgell

• Ser pobre en el cor, això és santedat. • Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat. • Saber plorar amb els altres, això és santedat. • Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat. • Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat. • Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat. • Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat. • Acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat. En el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu (vv. 31-46), Jesús torna a aturar-se en una d’aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. “Si busquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text hi trobem precisament un protocol sobre el qual serem jutjats”. Quan reconeixem


Crist en el pobre i en el que pateix, se’ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes. “El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d’aquestes exigències”. Algunes ideologies enganyoses ens porten d’una banda a separar aquestes exigències de l’Evangeli de la seva relació personal amb el Senyor, convertint així el cristianisme en una espècie d’ONG, llevant-li aquesta mística lluminosa que tan bé van viure i van manifestar els sants. D’altra banda, hi ha aquells que viuen sospitant del compromís social dels altres, considerant-lo quelcom superficial, mundà, secularista, immanentista, comunista, populista. O el relativitzen com si hi hagués altres coses més importants o com si només interessés una determinada ètica o una raó que ells defensen. La defensa de l’innocent que no ha nascut, per exemple, ha de ser clara, ferma i apassionada, perquè allà hi ha en joc la dignitat de la vida humana, sempre sagrada, i ho exigeix l’amor a cada persona més enllà del seu desenvolupament. Però “igualment sagrada” és la vida dels pobres que ja han nascut, que es debaten en la misèria, l’abandó, la postergació, el tràfic de persones, l’eutanàsia encoberta en els malalts i ancians privats d’atenció, les noves formes d’esclavitud. Tampoc la situació dels migrants no ha de considerar-se un tema secundari al costat dels temes “seriosos” de la bioètica. Per a un cristià “només és possible l’actitud de posar-se en les sabates d’aquest germà que arrisca la seva vida per donar un futur als seus fills”. Capítol 4: SIGNES DE SANTEDAT EN EL MÓN D’AVUI El Papa es refereix després a “alguns aspectes de la crida a la santedat que espero siguin especialment significatius”, en forma de “cinc grans expressions d’amor a Déu i al proïsme que considero particularment importants a la llum d’alguns perills i limitacions presents en la cultura actual”. 1) Perseverança, paciència i mansuetud Això descriu la fortalesa interior, basada en Déu, que fa possible donar un testimoni de constància a fer el bé. Hem de reconèixer i combatre les nostres inclinacions agressives i egoistes. Els cristians “poden formar part de xarxes de violència verbal a través d’Internet i dels diversos fòrums o espais d’intercanvi digital”. Els límits poden sobrepassar-se fins i tot en mitjans de comunicació catòlics, i la difamació i la calúmnia poden convertir-se en llocs comuns. “Crida l’atenció que de vegades, pretenent defensar altres manaments, es passa per alt completament el vuitè:

“No aixecar fals testimoni ni mentir”, i es destrossa la imatge de l’altre sense pietat”. No ens fa bé mirar des de dalt, col·locar-nos en el lloc de jutges sense pietat, considerar els altres com indignes i pretendre donar lliçons permanentment. Aquesta és una subtil forma de violència. Anar pel camí cap a la santedat significa suportar “humiliacions diàries”, per exemple “aquells que callen per salvar la seva família, o eviten parlar bé d’ells mateixos i prefereixen exaltar els altres en lloc de gloriar-se, trien les tasques menys brillants, i fins i tot de vegades prefereixen suportar alguna cosa injusta per tal d’oferir-la al Senyor”. Aquesta actitud “suposa un cor pacificat per Crist, alliberat d’aquesta agressivitat que brolla d’un jo massa gran”. 2) Alegria i sentit de l’humor El sant és capaç de viure amb alegria i sentit de l’humor. Irradia els altres amb un esperit positiu i esperançat, fins i tot en temps difícils. El mal humor no és signe de santedat. La tristesa pot ser un senyal d’ingratitud pels dons rebuts de Déu. L’alegria consumista i individualista tan present en algunes experiències culturals d’avui no brinda una alegria veritable; el consumisme només empatxa el cor. 3) Audàcia i fervor La santedat és “parresia”: és audàcia, és empenta evangelitzadora que deixa una marca en aquest món. “L’audàcia i el coratge apostòlic són constitutius de la missió”. Si ens atrevim a anar cap a les perifèries, hi trobarem Jesús, allà, en els cors dels nostres germans, en la seva carn ferida, en la seva vida oprimida, en la seva ànima enfosquida. L’Església no necessita tants buròcrates i funcionaris, sinó missioners apassionats, devorats per l’entusiasme de comunicar la veritable vida. Els sants ens sorprenen, ens desinstal·len, perquè les seves vides ens conviden a sortir de la mediocritat tranquilla i anestesiant. L’Esperit Sant ens fa contemplar la història en la clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església, en lloc d’estancar-se, podrà seguir endavant acollint les sorpreses del Senyor. 4) En comunitat La santificació és un camí en el qual vivim i treballem en comunitat amb altres. Compartir la Paraula i celebrar junts l’Eucaristia ens fa més germans i ens va convertint en comunitat santa i missionera. Això dóna lloc també a veritables experiències místiques viscudes en comunitat. Però aquestes experiències són menys freqüents i menys importants que les coses petites de cada dia. Jesús convidava els seus deixebles a prestar atenció Església d’Urgell

III


als petits detalls: el vi que s’acaba en una festa, una ovella que faltava, les dues monedes d’una vídua. A vegades enmig d’aquests petits detalls se’ns regalen experiències consoladores de Déu. 5) En pregària constant L’oració confiada, qualsevol que sigui la seva durada, és la resposta d’un cor obert a la trobada amb Déu cara a cara, on pot escoltar-se la veu suau del Senyor. En aquest silenci és possible discernir, a la llum de l’Esperit, els camins de santedat que el Senyor ens proposa. Per a tot deixeble és indispensable estar amb el Mestre, escoltar-lo, aprendre d’Ell sempre. Déu ha volgut entrar en la història, i així també la nostra pregària està teixida de records. Mira la teva història quan preguis i hi trobaràs molta misericòrdia.

“Gaudete et Exsultate” és el cinquè document de magisteri del Sant Pare Francesc.

L’oració de súplica és expressió del cor que confia en Déu, que sap que sol no pot. L’oració de petició tantes vegades ens asserena el cor i ens ajuda a seguir lluitant amb esperança. L’oració d’intercessió té un valor particular, perquè és un acte de confiança en Déu i al mateix temps una expressió d’amor al proïsme. En l’Eucaristia, la Paraula aconsegueix la seva màxima eficàcia, perquè és presència real del qui és la Paraula viva. Capítol 5: COMBAT, VIGILÀNCIA I DISCERNIMENT El diable és present des de les primeres pàgines de les Escriptures. No pensem que és un mite, una representació, un símbol, una figura o una idea. No baixem la guàrdia per acabar més exposats. El nostre camí cap a la santedat és un combat IV

Església d’Urgell

constant per al qual tenim les armes poderoses que el Senyor ens dóna: la fe que s’expressa en la pregària, la meditació de la Paraula de Déu, la celebració de la Missa, l’adoració eucarística, la reconciliació sacramental, les obres de caritat, etc. El camí cap a la santedat és una font de pau i d’alegria, que ens dóna l’Esperit. ¿Com saber si alguna cosa ve de l’Esperit Sant o si el seu origen està en l’esperit del món o en l’esperit del diable? L’única manera és a través del discerniment, que no és el mateix que la intel·ligència i el sentit comú, és també un do que cal demanar. Avui dia, el do del discerniment s’ha tornat particularment necessari perquè la vida actual ofereix enormes distraccions, i el món les presenta com si fossin totes vàlides i bones. El discerniment és una gràcia. No pertany només als més intel·ligents o als millor educats. No requereix habilitats especials, sinó una disposició a escoltar: el Senyor, els altres, la realitat mateixa que sempre ens desafia de maneres noves. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per a renunciar al seu propi punt de vista parcial o insuficient, als seus costums, als seus esquemes. Hem de discernir els plans de Déu, per no oblidar la seva invitació a créixer. Per aquesta raó, demanaré a tots els cristians que examinin diàriament la seva consciència en un diàleg sincer amb Déu. Necessitem el silenci de l’oració prolongada per percebre millor el llenguatge de Déu, per interpretar el significat real de les inspiracions que creiem haver rebut, per calmar la nostra ansietat i veure el conjunt de la nostra existència renovada a la llum de Déu. Aquesta actitud de discerniment implica l’obediència a l’Evangeli com a últim criteri, però també al Magisteri que el custodia, intentant trobar en el tresor de l’Església el que sigui més fecund per a “l’avui” de la salvació; ja que la rigidesa no té lloc davant l’etern “avui” del Senyor ressuscitat. Déu ho demana tot de nosaltres, i també ens ho dóna tot. No vol entrar en les nostres vides per disminuir-les sinó per dur-les a plenitud. Demanem que l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants per a la major glòria de Déu i animem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre. Roma, 19 de març de 2018


El raconet de la mística

Relació entre vida activa i vida contemplativa

L’

Església reconeix dos itineraris vàlids per al cristià que vol servir Déu i trobar-se amb Ell, de manera inicial i incompleta en aquesta vida, al temps que de manera definitiva i total en l’arribada a terme. Es tracta senzillament d’escollir-ne una de les dues: la vida activa o bé la contemplativa. En la vida activa el subjecte pren la iniciativa i el protagonisme i, potser inconscientment, pensa que és ell qui accedeix a la perfecció i a la santedat per mitjà de les seves activitats correctes i de la seva oració, basada en l’exercici de les facultats mentals. Per contra, el qui opta per la vida contemplativa, deixa voluntàriament la iniciativa i el protagonisme a Déu, mentre que ell resta en una passivitat expectant i confiada. Creu que tot ens ve de Déu, tot desitjant i disposant-se interiorment a rebre la perfecció i la santedat que li serà donada. La vida contemplativa és, per això, la millor:

“Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10, 41). La diferència, però, entre les dues formes no és nítida ni tampoc radical, atès que, als seus inicis, se solen entrellaçar i conviure durant força temps dintre de l’itinerari. Alguns autors admeten que cadascuna d’aquestes vides té dos graus: un de més baix, inicial, i un altre de més alt i perfecte, assolit amb la pràctica fidel i constant. Així, el grau més perfecte d’una vida activa avança cap al començament de la contemplativa i, ambdues conviuen perfectament. La vida activa, però, comença i acaba ací a la terra, mentre que la contemplativa pot començar a la terra i continuarà per sempre en l’eternitat. En el grau superior de la vida contemplativa les facultats intellectuals deixaran d’il·luminar-nos davant el misteri insondable de Déu i viurem sota el núvol del no saber, però seguiran orientant-nos en els afers de la vida ordinària que pertanyen a la vida activa. Les dues

germanes, per tant, no són exclusives, sinó que viuen fraternalment a diversos nivells de protagonisme. A poc a poc, però, la vida superior –la contemplativa–, per una millor obertura al do, es va imposant, i, com diu l’autor anònim: “no està bé que una persona que hauria d’estar ocupada en l’obra de la contemplació en l’obscuritat del núvol del no saber, deixi que les idees sobre Déu, els seus dons meravellosos, la seva bondat o les seves obres el distreguin de l’atenció a Déu mateix. [...] Per això t’apresso a que llancis fora tot pensament savi o subtil, per sant o valuós que sigui. Cobreix-lo amb el núvol espès de l’oblit perquè en aquesta vida només l’amor pot atènyer Déu, tal com és en si mateix, mai per mai el coneixement”. Aquell que ha entès aquesta doctrina i la duu a la pràctica fidelment ha entrat plenament en un estat de vida contemplativa. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

25


Sóc independent

V

aig ser un dels afortunats lliguem encara que sols sigui per les monitors em demanaren quina era convidats a la taula rodona potes. Més greu encara, acabaran la paraula màgica per escriure a la sobre “La religió en via mor- revoltant-se l’un contra l’altre. paret del taller de Sant Galderic, a ta”. Fou el passat 8 de març a la sala AINA, la resposta fou: —“preguntes”. de Pere Casaldàliga de la Llibreria Qui a la vida cerca lloanPreguntar implica la predisposició a Claret, a Barcelona. Al moment de escoltar. ces, sortir a la foto, èxits... precs i preguntes, el periodista J. Un bon company em va ofendre en Marcel·lí em demanà: —“com has no serà mai independent dir-me amb tota la bona fe del mon: realitzat l’obra d’AINA, que conec i —“jo també me n’alegro quan recoladmiro pel testimoniatge que dóna La llum de l’Evangeli, que em des- lectes èxits”. No em va agradar gaire al món d’avui?” cobreix que “la Veritat et farà lliure; aquesta expressió seva. Qui a la vida La meva resposta és una mirada i l’Amor et fa lliure”, i els 78 anys cami- cerca lloances, sortir a la foto, èxits... un somriure. Li dic secament: —“sóc nats, m’han fet independent i procuro no serà mai independent. L’autor del independent!” en tot moment escoltar. Amb raó vaig “Càntic de les Creatures” caminava El públic que omplia la sala em escriure com a primera jaculatòria a descalç i tenia com a germans la terretornà el somriure. la Mare de Déu: “Meritxell del silenci, ra, l’aigua, el foc i l’aire, com els que Una vintena de monjos budistes ensenyeu-nos a escoltar”. Quan els tindran a l’estiu els ainistes inscrits es van aixoplugar a AINA per gaudir durant una setmana de la neu de Grandvalira i del silenci i de la pau del Santuari de Meritxell. Un d’ells, en clarejar el dia, em confià un dels seus mantres: —“quan tens una obra bona per aconseguir, lluita perquè ningú ni res te la impedeixin”. La meva resposta va ser: —“quan es tracta de portar a la vida dels infants i dels joves l’Evangeli de Jesús al peu de la lletra, intento ser independent. Malauradament, no sempre me’n surto com voldria”. Els nuvis preparen la celebració del matrimoni a l’Àgora d’AINA. Els aconsello: —“caseu-vos i resteu sempre independents”. A la vida no hi som només per entendre’ns; hi som per escoltar-nos. Dos ocells que volen volar Façana principal del Santuari de Nostra Senyora de Sabart, a l’Arieja, agermanat amb el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, no aixecaran el vol si els a Canillo. 26

Església d’Urgell


a l’escola “Ninja”, on es conjuguen els quatre elements. Un estiu més, cantarem amb Sant Francesc: —“amb la terra, l’aire, l’aigua i el germà foc, la vida és cant i dansa”. El rector i l’equip pastoral del Santuari de Sabart, agermanat amb Meritxell, em convidaren a la Jornada Sacerdotal del Dimarts Sant al Bisbat de Pamiers, Couserans i Mirepoix. Mons. Jean-Marc Eychenne és

Escoltar afavoreix l’empatia i garanteix la integritat de l’altre, més enllà de qualsevol voluntat de dominar i manar un Bisbe Pastor que escolta els seus sacerdots i diaques. Els pregunta un per un la seva opinió (“Quel est ton avis”, és el tic del Bisbe Jean-Marc); valora allò de positiu que té una persona: “tu que ets periodista”, “tu que tens cura dels pelegrinatges dels malalts a Lourdes!”, “ tu que ets d’Andorra”... Veure el bo de l’altre és una bonica manera de dir “t’estimo” i a la vegada d’encoratjar-lo. El periodista Philippe Serpault escriu: “el Bisbe de Pamiers s’ha retrobat ell mateix en la gent de la seva terra; la gent que l’ha vist néixer. “Dans la Haute-Ariège avec le Père Paul Teychenné ou dans le Couserans avec l’Abbé Bertrand de Sentenac, l’Évêque est à l’écoute du terroir...” Escoltar afavoreix l’empatia i garanteix la integritat de l’altre, més enllà de qualsevol voluntat de dominar i manar. Em parla la mirada de la meva Confident, embolcallada del silenci de la llar-santuari. Em confia, pensant en les colònies escola “Ninja” 2018 a AINA: —“quan vulguis parlar amb un infant, posa’t a la seva alçada. Pensa que tu has d’acotxar-te a fi de comunicar-t’hi al nivell dels seus ulls. Això et demana un canvi d’actitud”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

27


Junts

Marcant la X de l’Església a la teva Declaració de la Renda el fas possible. www.portantos.es

un mon millor


Dietari URGELL PARTICIPA A LA TROBADA DE CANONGES D’ESPANYA La XXXIII Trobada de Canonges d’Espanya va tenir lloc a Santander del 3 al 6 d’abril sota el lema “Las Catedrales y el Año Jubilar”. Hi va assistir més d’un centenar de Canonges, entre els quals, per part del Bisbat d’Urgell, el Degà del Capítol Catedral de Santa Maria d’Urgell, Mn. Xavier Parés, acompanyat de Mn. Jaume Soy, que van guanyar el Jubileu durant la missa celebrada al Monestir de Santo Toribio de Liébana, presidida pel Bisbe de Santander, Mons. Manuel Sánchez Monge. Al llarg de la trobada es va renovar la junta directiva del Col·legi de Canonges Nacional, reelegint com a president Manuel Montilla, Degà de Còrdova, i com a vocal representant de Catalunya, València i Balears es va escollir el Degà de Barcelona, Mn. Josep Ramon Pérez.

Mn. Parés i Mn. Soy van assistir a la XXXIII Trobada de Canonges d’Espanya.

Mayoral, fill del poble, i el diaca permanent Mn. Josep Caba, catequista collaborador en la preparació dels joves confirmands. A l’homilia, l’Arquebisbe recordà com Jesús Res-

suscitat exhortà els seus deixebles amb el clam “no tingueu por”, ja que la por és l’antítesis de la fe. Mons. Vives animà els fidels a lluitar contra les pors més profundes: la por

i la desconfiança envers nosaltres mateixos, envers els altres i, sobretot, envers Déu. Animà els joves confirmands que rebien aquell dia l’Esperit Sant a ser persones de fe i els recordà les paraules de Jesús Ressuscitat a Sant Tomàs: “no siguis tan incrèdul, sigues creient!”. I encoratjà els presents a ser “portadors de pau”, una pau que va molt més enllà de l’absència de guerra o conflicte, i que es tradueix a posar joia, confiança, fe i alegria en el món i a sentir-se profundament estimat per Déu, ric en misericòrdia, que no es cansa mai de perdonar-nos les nostres faltes. Finalment animà els joves que rebien el sagrament de la confirmació a ser joves amb personalitat

CONFIRMACIONS A LINYOLA Dissabte 7 d’abril, vigília del II Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a deu joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Linyola. Van concelebrar el Rector, Mn. Pere Canyada; Mn. Jaume

A Linyola, Mons. Vives animà els joves confirmands a ser persones de fe. Església d’Urgell

29


pròpia, que fossin capaços de no renunciar mai a les seves arrels cristianes i a viure la seva fe amb joia durant tota la vida, ja que Crist Ressuscitat és la Llum que els il·luminarà enmig de les “boires” de la vida, on és necessari continuar caminant malgrat les pors o desconfiances, convençuts que el Déu de la Divina Misericòrdia sempre ens acompanya. L’Eucaristia fou solemnitzada pel Cor Parroquial de Linyola. Al final, els confirmats recitaren un petit poema d’agraïment i reberen un Nou Testament de mans de l’Arquebisbe, que els demanà que en llegissin cada dia un breu fragment, ja que els mantindria en l’amistat del Senyor.

CONFIRMACIONS A BUTSÈNIT D’URGELL I A MONTGAI Diumenge 8 d’abril, II Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la confirmació a les Parròquies de Butsènit d’Urgell i Montgai, que són servides pastoralment pel Rector, Mn. Ramon Solé. A la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Butsènit d’Urgell, Mons. Vives fou rebut per les autoritats locals, que li explicaren les darreres obres de millora i restauració de l’interior de l’església arran de les quals ha sortit a la llum un conjunt de pintures murals barroques del segle XVIII. Es tracta d’un programa decoratiu datat 30

Església d’Urgell

L’Arquebisbe animà els confirmands a sentir sempre a prop seu l’acompanyament de la Divina Misericòrdia de Déu, que mai no els deixarà.

el 1761, poc temps després de la construcció de l’església, que és del 1748. Destaca especialment la decoració ornamental de les capelles laterals i del presbiteri, i així mateix és també molt singular la pintura que es localitza al sostre de la volta de la nau de l’església. Tot seguit tingué lloc la celebració de l’Eucaristia dominical, en la qual dos germans bessons fills del poble reberen el sagrament de la Confirmació acompanyats dels seus familiars i veïns. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric glossà l’Evangeli proclamat (Jo 20,19-31), felicità els joves confirmands per la decisió que havien pres de rebre el sagrament del do de l’Esperit Sant i els exhortà a continuar sempre aquesta relació personal d’amistat amb Jesús Ressuscitat participant de l’Eucaristia dominical i de la vida parroquial, així com a valorar les persones per allò que són profundament, més enllà de la seva formació o graus acadè-

mics. Finalment, els animà a sentir sempre a prop seu l’acompanyament de la Divina Misericòrdia de Déu, que mai no els deixarà. Acabada la celebració eucarística, els joves reberen un Nou Testament de mans de l’Arquebisbe, que els recordà com podia ser un “llibre perillós” ja que per aquest llibre moltes persones encara avui són perseguides pel sol fet de ser cristianes i, sobretot, perquè pot transformar la vida dels qui el llegeixen, si es deixen amarar per la Paraula de Déu. A continuació, Mons. Vives, acompanyat de Mn. Ramon Solé i de les autoritats locals, es dirigí a la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Montgai, on va presidí l’Eucaristia dominical i va administrar el sagrament de la Confirmació a nou joves fills del poble. L’Arquebisbe animà els joves confirmands a viure sense por, ja que és el més contrari a la fe, i els exhortà a rebre la Pau del Crist Ressuscitat i a ser homes i

dones de pau que la saben portar als altres, recordant el missatge que hi ha escrit a la porta de sortida del temple parroquial de Montgai: “germans, aneuvos-en en pau!”, el qual anima a ser Església que surt a dur la Pau rebuda a tothom. També els encoratjà a viure amb joia, esperança i fe i a ser persones que no es deixin arrossegar pel corrent de la moda i lluitar “contra corrent” per tal de tenir idees i criteris propis i no renunciar mai a les seves arrels cristianes. Els explicà amb una bella catequesi els signes sacramentals que rebrien per la imposició de les mans del Bisbe, la pregària en silenci sobre ells, la unció amb el Sant Crisma i la donació de la pau. I finalment els animà a ser joves compromesos amb la Parròquia, amb el país, amb la família i amb el poble. Al final de la celebració Mons. Vives regalà als joves un Nou Testament i els demanà que cultivessin l’amistat amb Jesús tot llegint cada dia un passatge. A continuació, acompanyat per l’Alcalde de Montgai i per l’escriptora Sílvia Colomer, visità l’espai de creació artística Lo Carreró, un passatge del centre històric del poble que uneix els carrers Domènec Cardenal i de l’Església. Aquest espai compta amb diversos murals de la jove lleidatana Lily Brik. Lo Carreró està envoltat per les restes de tretze immobles, alguns dels quals s’han recuperat


CELEBRACIÓ DE LA PASQUA ORTODOXA A GUISSONA

Entre d’altres temes, a la reunió de la comissió permanent de Vida Creixent es va parlar d’una nova campanya de difusió del Moviment.

recentment, i entre els elements destacats que es mantenen hi ha cellers que es van construir aprofitant les parades de la roca i cisternes d’aigua. L’Arquebisbe signà en el llibre d’honor d’aquest espai cultural i l’escriptora Sílvia Colomer li féu lliurament de la novel·la de ficció que acaba de publicar, fonamentada en aquest espai de Montgai. La joiosa visita a Montgai culminà amb la visita a Cal Sagristà, on l’Arquebisbe Joan-Enric portà la comunió a la Padrina de la casa de més de 90 anys.

Viceconsiliari, Mn. Josep M. Aresté. Després de dedicar unes paraules de record per Carme Cerqueda (a.c.s.), a la trobada es va informar de la reunió interdiocesana celebrada a la residència de les Missioneres Claretianes de Sarrià, a Barcelona, i a la qual van assistir Mn. Aresté i Núria

Obach, i de la inclusió d’una nova persona a la comissió. També es va fer una valoració de la Jornada diocesana a Balaguer el passat mes de març, i es va parlar d’una nova campanya de difusió del Moviment a través de cartells i noves trobades. La reunió va acabar amb un dinar de germanor.

Un bon nombre de cristians ortodoxos celebrà la Pasqua de Resurrecció el 8 d’abril (una setmana després de la catòlica) a l’església parroquial de Guissona. La diferència de dates es deu al fet que els ortodoxos celebren l’esdeveniment segons el calendari julià, mentre que els catòlics ho fem segons el calendari gregorià. A la Parròquia de Santa Maria de Guissona, on habitualment es reuneixen també els fidels de ritu greco-catòlic, aquesta festa fou celebrada amb intensitat, animades pel cant dels fidels. Hi van participar veïns de Guissona i de poblacions properes, com Cervera o Tàrrega, i també de Solsona. Famílies senceres, infants, persones de totes les edats, van palesar la seva gran devoció amb la pregària, la participació en

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE VIDA CREIXENT Els membres de la comissió permanent del Moviment Vida Creixent es van reunir el dilluns 9 d’abril a la Casa del Bisbat, amb la presència de la Presidenta Diocesana, M. Carme Ribes, i del

La comunitat de cristians ortodoxos celebrà la Pasqua de Resurrecció a la Parròquia de Guissona. Església d’Urgell

31


Mn. Elvira i Mn. Navarri van participar a l’audiència del Papa Francesc als Missioners de la Misericòrdia.

els cants, i la seva pròpia litúrgia. Foren presents a la celebració el P. Sfarlea DanAurelian, per part de la comunitat greco-catòlica de Romania; el P. Taras Kogut, capellà de la comunitat Ucraïnesa greco-catòlica present al Bisbat d’Urgell, i per part de la comunitat catòlica de ritu llatí; i Mn. Ramon Balagué, Rector de Guissona. Mn. Ramon Balagué explicà que “va ser una festa per al nostre temple parroquial; tant jo, com a sacerdot responsable, com la mateixa comunitat cristiana catòlica de Guissona, sentim una gran satisfacció en veure que distintes comunitats celebren la festa cabdal dels cristians, la Pasqua de Resurrecció, amb esperit de gran comunió”.

ELS MISSIONERS DE LA MISERICÒRDIA D’URGELL, AMB EL PAPA FRANCESC El dimarts 10 d’abril, els dos sacerdots d’Urgell nomenats Missioners de la Misericòrdia pel Sant Pare l’any passat, Mn. Ignasi Navarri i Mn. Antoni Elvira, 32

Església d’Urgell

van participar a l’audiència que va tenir lloc a la Sala Règia del Palau Apostòlic del Vaticà amb el Papa Francesc. La trobada amb el pontífex va anar precedida per una conferència de Mons. Rino Fisichella, President del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, amb el títol d’“Els Missioners de la Misericòrdia segons el Papa Francesc”, i tot seguit tingué lloc l’audiència amb el Sant Pare, que animà els Missioners de la Misericòrdia a ser reflex de la Divina Misericòrdia de Déu. L’Eucaristia, presidida pel Papa Francesc a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, clogué la trobada festiva de tres dies, en la qual van prendre part més de 500 Missioners de la Misericòrdia de tot el món.

les Diòcesis espanyoles, organitzada per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. La trobada va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i pel Vocal de la Comissió, Mons. Eusebio Hernández Sola, Bisbe de Tarassona, amb el Director del Secretariat, Rv. Mn. Sergio Requena. La ponència central va anar a càrrec del Dr. Mario Óscar Llanos, SDB, Degà de la Facultat de Ciències de l’Educació a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, que parlà sobre “Acompanyar els joves en el seu camí vocacional”. Va exposar la seva visió de la vocació en tres aportacions seguides de diàleg: descobrir, animar i acompanyar. I en el solc del proper Sínode dels Joves, van aprofundir amb el Rv. Raúl Tinajero, del Departament de Joves de la Conferència Episcopal Espanyola, i el Rv. Sergio Requena sobre “La pastoral juvenil, avui, en camí amb el Sínode”. També es va projectar el documental holandès “L’illa dels monjos”, amb un col·loqui posterior amb la productora, i s’organit-

zà una taula rodona sobre “Cine, música i arts plàstiques i comunicatives” en la qual van explicar les seves experiències professionals M. Mar Camargo, David Santafé i Lucía González-Barandiarán. Hi van participar 35 Delegats i col·laboradors, representants de 25 Diòcesis, que ja es van citar per al proper mes de febrer de 2019 a Madrid. Per part del Bisbat d’Urgell hi va assistir Mn. Alfons Velásquez, Delegat diocesà.

CONFIRMACIONS A BELLVÍS El 15 d’abril, III Diumenge de Pasqua, l’Arquebisbe d’Urgell presidí la celebració eucarística a l’església de la Mare de Déu Assumpta de Bellvís, dins la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a onze joves de la Parròquia. Concelebraren el Rector, Mn. Josep M. Aresté, i Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives explicà catequèticament als joves confirmands el misteri de la Resurrecció de Jesucrist a partir de l’Evangeli proclamat

TROBADA A MADRID DE DELEGATS DIOCESANS DE PASTORAL VOCACIONAL Els dies 11 al 13 d’abril va tenir lloc a Madrid la trobada anual de Delegats de Pastoral Vocacional de

Foto de grup dels participants a la trobada anual de Delegats de Pastoral Vocacional.


A Bellvís, Mons. Vives animà els joves a encomanar-se sempre a Jesús Ressuscitat.

en aquell diumenge (Lc 24,35-48): utilitzà el símil de la boira que acostuma a acompanyar la població de Bellvís durant bona part de l’hivern, però que finalment és vençuda pel sol que la dissipa i la desfà. La resurrecció de Jesucrist és aquest sol que baixa del cel i que dissipa les nostres “boires” amb la seva Resurrecció. La nostra vida de vegades és colpida de moltes “boires”, com poden ser la malaltia, la manca de feina, la precarietat laboral, la desesperança, la depressió, la manca de fe, la pèrdua d’una persona estimada, la drogoaddicció, i altres addiccions, que sembla que impedeixen que hi “veiem” i seguim el camí de la vida. Però ens cal confiar que darrere de la boira arriba el Senyor Ressuscitat, la Llum del món, que ens fa capaços de saber portar les nostres “boires”, ja que confiem en el seu amor que les dissipa i ens dóna escalfor al cor per a saber continuar amb

coratge, fe i esperança el camí. Fins i tot algunes “boires” o dificultats en la vida poden ser un element pedagògic que ens poden ajudar a continuar el camí de la vida posant en el centre el que realment és més important: Déu, la família, les persones que ens estimen i evitant que posem el nostre cor en altres “ídols”. Animà els joves a encomanar-se sempre a Jesús Ressuscitat i tal com ho demanava aquell diumenge en l’Evangeli, a ser els seus testimonis en el món. Finalment, els exhortà a tenir molt present la Mare de Déu de les Sogues, Patrona de Bellvís, i acudir sovint a ella en les “boires” que puguin trobar a la vida. Al final de l’Eucaristia, la Parròquia regalà als joves un petit recordatori de la seva confirmació i l’Arquebisbe els obsequià amb un exemplar del Nou Testament, recordant-los com pel seu contingut molts cristians han hagut de donar la vida.

RESTAURACIÓ DE LA PORTALADA DE L’ESGLÉSIA DE LINYOLA El dissabte 14 d’abril va tenir lloc la inauguració de la restauració de la portalada de l’església de Santa Maria de Linyola, d’estil renaixentista, que s’ha per-

llongat durant tres mesos durant els quals l’equip encapçalat pel conservador-restaurador Ramon Solé ha treballat, amb la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC), en la conservació dels elements arquitectònics i escultòrics, que patien una greu degradació. La inauguració va comptar amb la presència de Mn. Josep M. Mauri, Vicari General del Bisbat d’Urgell; la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; el Rector de la Parròquia, Mn. Pere Cañada, i l’Alcalde de Linyola, Àlex Mases, que van dirigir uns breus parlaments als assistents. El restaurador va oferir una explicació tècnica dels processos realitzats en la intervenció dels pilars i les pedres de la portalada,

Els treballs de restauració de la portalada de Santa Maria de Linyola s’han centrat en la conservació dels elements arquitectònics i escultòrics. Església d’Urgell

33


aplicant elements de protecció a les figures escultòriques que s’hi conserven. Els treballs de restauració, que han costat 20.000 €, s’han dut a terme amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida.

CONFERÈNCIA SOBRE LA IDEOLOGIA DE GÈNERE A LA SEU D’URGELL El dilluns 16 d’abril va tenir lloc al Casal Parroquial de La Seu d’Urgell la primera de les catequesis pasquals programades per la Parròquia de Sant Ot, que consistí en una conferència de Mn. César Alzola, prevere del Bisbat d’Alcalá de Henares, llicenciat en matrimoni i família per la Universitat Lateranense de Roma, titulada “El cristianisme davant la ideologia de gènere”. Hi van assistir els Vicaris generals de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri i Mn. Josep Maria Mauri, i una bona quantitat de fidels. Mn. Alzola va presentar una definició del que avui es coneix com a “ideologia de gènere”, que defensa que les diferències entre l’home i la dona són construccions culturals, independents del sexe. Per a aquesta ideologia, el determinant és el gènere, que cadascú escull lliurement i el pot canviar quan vol, ja que encara que existeix el sexe biològic, aquest no és determinant ni en la vida ni en la personalitat. El ponent va destacar que aquest plantejament és un 34

Església d’Urgell

Una conferència de Mn. Alzola obrí el cicle de catequesis pasquals de la Parròquia de Sant Ot.

desafiament per a l’Església d’avui, sobre els perills del qual ja ens han advertit Joan Pau II, Benet XVI i el Papa Francesc. Es vol eliminar la importància de la llei moral inscrita en la naturalesa humana, a més de les diferències entre home i dona, entre masculinitat i feminitat. És així que aquesta ideologia condueix a projectes educatius i directrius legislatives que promouen una identitat personal i una intimitat afectiva radicalment desvinculades de la diversitat biològica entre home i dona. La fal·làcia profunda d’aquesta teoria i de la revolució antropològica que s’hi amaga és evident: es nega que hi hagi una naturalesa preconstituïda per la corporeïtat de l’ésser humà, que el caracteritza com a home o com a dona. Nega la pròpia naturalesa i creu que és el mateix ésser humà qui l’ha de crear, contradient així el relat bíblic de com Déu ens creà com a home o com a dona, establint una dualitat essencial per a l’ésser humà.

Mn. Alzola va destacar així mateix la necessitat que els cristians siguem testimonis de l’autèntica antropologia cristiana amb el testimoni de vida a la pròpia família, i també educant els joves en la necessitat d’acceptar el principi de realitat i de viure la fe i els límits de l’existència humana amb un sentit profund de sacrifici i oblació a Déu.

L’ECONOMISTA ARCADI OLIVERES, DISTINGIT AMB EL PREMI CONSTRUCTORS DE PAU L’economista i activista polític Arcadi Oliveres, ex-

president de Justícia i Pau, va ser guardonat amb el premi Constructors de Pau 2017, que atorga l’Institut Català Internacional de la Pau (ICIP) a aquelles persones o institucions que han lluitat per la pau i els drets humans universals. En l’acte de lliurament d’aquesta important distinció, el President de l’ICIP, Xavier Masllorens, destacà la “incansable dedicació i compromís amb la promoció de la pau, la justícia social i el desarmament, des d’una perspectiva universal” que ha mantingut Arcadi Oliveres, així com les “tres grans lluites” que defineixen la seva trajectòria: contra la pena de mort, contra la indústria militar i a favor de l’acollida de refugiats. Per tot això, “i pel seu afany a implicar-se en totes les causes de justícia social i global, mereix el premi Constructors de la Pau”, conclogué Masllorens Arcadi Oliveres recollí el premi de la mà del Vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i el dedicà a “aquelles persones que voldrien ser aquí però no poden, perquè

Arcadi Oliveres (al centre) recollí el premi Constructors de Pau de la mà del Vicepresident primer del Parlament, Josep Costa. A la dreta, el President de l’ICIP, Xavier Masllorens.


són a l’exili o a la presó”, i especialment “a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a l’exconseller Raül Romeva”. Oliveres també recordà que Catalunya té “un llarg historial de pau” i que “és necessari acabar amb la indústria armamentística que situa Espanya com el cinquè o sisè país que ven més armes del món”. L’encarregat de fer la glossa va ser l’exdiputat de la CUP i exalumne d’Oliveres, David Fernández, qui va elogiar la vida social i política d’Oliveres tot subratllant que “gràcies a ell vaig aprendre que un món millor és possible, però és necessària una lluita incansable per aconseguir-lo”. Des de la primera edició, han estat distingits amb el premi Constructors de Pau el primer objector de consciència al servei militar obligatori de l’Estat espanyol, José Beúnza; les Mares de Soacha; el general que va defensar Sarajevo durant la Guerra dels Balcans, Jovan Divjak; Women’s Internacional League for Peace and Freedom; el pare caputxí i pacifista Joan Botam; i les Brigades Internacionals de Pau. L’any 2011 es va fer una distinció amb caràcter extraordinari al Parlament de Catalunya, com a representant de “la continuïtat i el llegat” de les assemblees de Pau i Treva.

MARXA NOCTURNA A MONTSERRAT Fins a 170 pelegrins d’arreu de la Diòcesi d’Urgell van prendre part la nit del

L’Arquebisbe Joan-Enric volgué rebre els participants a la Marxa a Montserrat el matí de diumenge i va compartir l’esmorzar amb ells.

divendres 20 al dissabte 21 d’abril en una nova edició de la Marxa nocturna a Montserrat, organitzada per la Delegació diocesana de Joventut des de fa prop de trenta anys, al llarg dels quals ha esdevingut una cita que aplega molts nois i noies de diverses escoles del territori del Bisbat, a més de professors, monitors i els responsables de la Delegació, que treballen de valent per organitzar la jornada al Monestir de Montserrat i els equips d’intendència que donen suport als joves durant la caminada. Els participants d’enguany es van aplegar a les onze de la nit de divendres a Rubió, on el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, els va adreçar unes paraules i van compartir la pregària d’inici de la caminada. Els més joves van arribar a Castellfollit en autobús, i els més grans van encetar el trajecte a peu i una nit de vivències intenses, d’esforç físic, d’acompanyament entre uns i altres, de reflexió i de confidències.

En arribar al Monestir, un bon esmorzar i una xocolata desfeta amb galetes per recuperar forces els esperava a la Residència Abat Garriga. També els esperava l’Arquebisbe d’Urgell, que els va saludar personalment, compartí amb ells l’esmorzar i els va animar en la seva devoció per la Mare de Déu, i en la recerca de reflexió i del propi camí personal mitjançant experiències de companyonia i esforç com aquesta. A la una de la tarda, tots els pelegrins van viure la pregària al Cambril de la Mare de Déu de la Basílica de Montserrat, amb la participació activa dels diferents grups participants i, en acabar, un dinar de germanor va servir de cloenda a la jornada.

MISSA A TV2 I VISITA A LES GNES. DOMINIQUES DE SANT CUGAT El 22 d’abril, IV Diumenge de Pasqua o del Bon Pastor, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la missa que setmanalment retransmet TV2

per al circuit de Catalunya des del Monestir de les Gnes. Dominiques de Sant Domènec, a Sant Cugat del Vallès. Concelebraren amb l’Arquebisbe el prevere que presideix setmanalment l’Eucaristia, Mn. Carles Cahuana, Secretari general del Bisbat de Terrassa; i el Secretari general d’Urgell, Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives va recordar com en aquell diumenge l’Església celebra dues jornades vocacionals: la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives. Va animar a pregar perquè tothom reconegui la seva pròpia crida de part de Déu i hi respongui amb generositat i obertura de cor, tot glossant el lema de la campanya d’enguany: “Tens una crida. Respon!” La Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, organitzada per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la CEE, que presideix Mons. Vives, i per la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), busca desvetllar la crida vocacional entre els joves i la pregària de tota l’Església pel naixement de noves vocacions i la consolidació de les que ja existeixen. La campanya d’enguany vol “animar els joves a consagrar-se i unir-se a una companyia amb presència internacional, que sempre cotitza a l’alça i que enfronta desafiaments per canviar la vida de moltes persones”. Per això, utilitzant una metàfora del món empresarial, explica que és “La crida del cap més influent del món!”. Església d’Urgell

35


EsglĂŠsia

d Urgell


Després de l’emissió de la missa per TV2, Mons. Vives volgué saludar la comunitat de Dominiques de Sant Cugat del Vallès.

Mons. Vives exhortà els fidels a preguntar-se què espera Déu de nosaltres més enllà dels nostres límits o qualitats i a saber respondre-hi amb generositat i disponibilitat. Animà a pregar especialment per les vocacions d’especial consagració i recordà com el missatge d’enguany del Papa Francesc per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives animava a viure tres actituds fonamentals: escoltar, discernir i viure la crida del Senyor. També recordà com els cristians hem de sentir-nos joiosos perquè “tenim pastor” i Jesús mai no ens abandona enmig de les dificultats de la vida. En la setmana en què se celebrava a Catalunya les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons de Catalunya, l’Arquebisbe demanà per les Diòcesis catalanes i per la pau i la convivència social del país. Acabada la celebració, Mons. Vives volgué saludar la comunitat de Domini-

ques de Sant Domènec, que l’acolliren amb joia i pogueren mantenir amb ell una bonica estona de diàleg.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS DE LA DIÒCESI El 23 d’abril va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidia per l’Arquebisbe Joan-Enric i els Vicaris generals i episcopal. Mn. Joan Antoni Mateo, Arxiprest del Pallars Jussà, presentà un interessant i profund resum sobre la

nova exhortació apostòlica del Papa Francesc “Gaudete et Exsultate” (“Alegreuvos-en i celebreu-ho”). Aquest és el cinquè document del magisteri del Papa Francesc i recull els pensaments del Pontífex sobre la crida a la santedat en el món contemporani [veure pàgines centrals en aquest mateix número]. A continuació, l’Arquebisbe, tal com s’havia demanat a la darrera reunió, aprofundí en el tema de la formació permanent dels preveres repassant les iniciatives presents a la Diòcesi i escoltant els suggeriments que els Ar-

xiprestos li feren per tal de continuar amb aquesta formació i millorar-la, amb especial atenció als preveres de mitjana edat (amb uns quants anys de ministeri sacerdotal) i els preveres grans. S’insistí en la necessitat d’aprofundir de cara al curs pastoral vinent en la crida que el Papa Francesc ens fa sobre dos grans conceptes: el discerniment i l’acompanyament. Tot seguit, Mn. Josep M. Mauri, Vicari general i Director del Museu Diocesà d’Urgell, presentà una acurada informació de l’estat actual del Museu Diocesà pel que fa la restauració de les peces que l’integren i les perspectives de millora i projectes de futur. Finalment, Mn. David Codina, informà de la resolució d’inscripció de Ministres de Culte al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, i del nou Reglament Europeu de Protecció de Dades de Caràcter Personal i les seves implicacions per a l’Església. Clogué la reunió un dinar de germanor a la residència del Seminari diocesà d’Urgell per festejar la jornada de Sant Jordi conjuntament amb els mossens que hi resideixen.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A L’ESCOLA CATEQUÈTICA DE RIBES DE FRESER

A la reunió d’Arxiprestos, l’Arquebisbe aprofundí en el tema de la formació permanent dels preveres.

Dilluns 23 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell va oferir una conferència a l’escola catequètica de les Parròquies de la Vall de Ribes Església d’Urgell

37


de Freser, en la qual parlà del Sínode de Bisbes de l’octubre vinent sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional” i de la situació de la Delegació de joventut al Bisbat d’Urgell. Mons. Vives presentà als participants el document de la reunió per a la preparació del Sínode de Bisbes: un resum de les aportacions de tots els participants, basat en el treball de 20 grups lingüístics i en la participació de 15.000 joves connectats on-line a través de grups de Facebook. El document insisteix en tres punts bàsics i fonamentals com són la fe i la vocació, el discerniment i l’acompanyament. Entre els instruments a utilitzar destaquen els nous mitjans multimèdia, les trobades de joves, l’art i la bellesa, l’adoració, meditació i contemplació i, sobretot, el testimoni. Aquest document és una de les fonts, entre d’altres, que conformaran l’Instrumentum laboris que contribuirà

al treball del Sínode de Bisbes de l’octubre vinent. Un diàleg amb els assistents i la celebració de l’Eucaristia a l’església parroquial de Ribes de Freser clogué la jornada.

VISITA DEL DEGÀ DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA ORTODOXA DE CLUJ-NAPOCA El 23 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell, rebé al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el Degà de la Facultat de Teologia Ortodoxa de Cluj-Napoca (Romania), Dr. Vasile Stanciu, prevere ortodox, que arribà acompanyat del professor de l’Institut de Música i Art de Bistrita-Transilvània (Romania), Professor Ion Florin Bojor; i del Sr. Daniel Pop, estudiant de teologia. Foren presents a la reunió el professor de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya, Mn. Gaspar Mora, i el Delegat de Pastoral Sacramental i Litúrgia del Bisbat d’Urgell, Mn. Xavier Parés.

A l’escola catequètica de Ribes, Mons. Vives parlà del Sínode de Bisbes de l’octubre vinent.

38

Església d’Urgell

Actualment, la Facultat de Teologia Ortodoxa de Cluj-Napoca està mantenint contactes amb les autoritats de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona per establir llaços de col·laboració mútua. La Facultat de Teologia Ortodoxa de Cluj-Napoca és un centre d’educació i formació teològica que es basa en la tradició apostòlica de l’Església d’Orient. És la consciència de la necessitat de l’experiència espiritual en totes les àrees de la vida humana, per tant, el foment d’una teologia d’estar i un argument teològic dinàmic mitjançant el qual descobrir nous camins de la veritat sense canvis i únic, en un intent de fer que el contingut accessible Revelació humana contemporània. En aquest sentit, es tracta de formar sacerdots i teòlegs laics, però al mateix temps és capaç de transmetre una escola de teologia que proporciona les eines necessàries per a la lectura de la realitat

El Dr. Vasile Stanciu va obsequiar a Mons. Vives una bella imatge de Sant Jordi.

teològica i del món. El Degà va lliurar a Mons. Vives una bella imatge de Sant Jordi, precisament en el dia en què s’esqueia la celebració de la festa litúrgica d’aquest gran Sant, i l’Arquebisbe va respondre amb l’obsequi d’un llibre sobre el Beatus de La Seu d’Urgell.

BENEDICCIÓ D’UN NOU PAVELLÓ DE PSICOGERIATRIA EN LA FESTA DE SANT BENET MENNI El 24 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell va beneir un nou pavelló de psicogeriatria al Centre Neuropsiquiàtric Sant Benet Menni, a Sant Boi de Llobregat, i després d’un concert en què es va interpretar les “Variacions Goldberg”, de Johann Sebastian Bach, va presidir la solemne Eucaristia en la festa del Sant Fundador de les Gnes. Hospitalàries del Sagrat Cor. Hi van assistir el Vicari episcopal i altres mossens, diferents càrrecs de l’hospital, la Gna. Teresa, Superiora, i la Gna. Puri, Vicària de la Província. A l’homilia, l’Arquebisbe va animar a estimar veient en l’altre la presència i identificació amb Jesús, i a simplificar els manaments en els elements més nuclears. I va destacar la ingent obra restauradora de Sant Benet i la seva obediència a Déu i disponibilitat envers els malalts i desvalguts. Invitat per les Germanes Hospitalàries i el Director Gerent de l’hospital, Dr. Joan Orrit, Mons. Vives va trobar temps per conversar amb els interns, pacients i


L’Arquebisbe d’Urgell va beneir un nou pavelló de psicogeriatria al Centre Neuropsiquiàtric Sant Rosa Baró va llegir un text molt emotiu en record de la seva germana Benet Menni. Montserrat.

personal mèdic i sanitari, i va poder expressar la seva satisfacció per aquesta nova instal·lació sanitària que indica coratge i confiança en Déu.

HOMENATGE A LA GNA. MONTSERRAT BARÓ, FUNDADORA DE L’ACIDH El vespre del 24 d’abril va tenir lloc a la seu de la Fundació ACIDH (Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà), a Barcelona, un càlid i emotiu homenatge de les persones assistides, usuaris, personal i Patronat, així com amics i familiars de la religiosa Montserrat Baró, Germaneta de l’Assumpció, fundadora de l’Associació. Ella va descobrir providencialment l’abandó en què estaven els infants i joves, així com les persones grans amb “intel·ligència límit”, i es va dedicar a elles amb totes les forces, i cercant-hi complicitats en la societat catalana. L’estiu passat va ser cridada a la Casa del Pare, i els seus amics i els vinculats a la ACIDH van organitzar

aquesta emotiva trobada a la seu de l’entitat a Barcelona. Hi van assistir fins a dues-centes persones, entre les quals l’Arquebisbe Joan-Enric, que van anar desgranant testimoniatges i semblances joioses del record de la Gna. Montserrat. També hi fou present la seva germana, Rosa Baró, que va llegir un text molt emotiu.

APLEC DE SANT MARC A POBELLÀ En un fantàstic dia primaveral, Mn. Carles Cahuana, Secretari general del Bisbat de Terrassa, va presidir el 25 d’abril, festa de Sant Marc, la celebració eucarística a l’Aplec de Sant Marc a Pobellà (Vall Fosca). Com cada any, tot de veïns de Pobellà, Montrós i fidels de la Vall Fosca es varen reunir per venerar el Sant Patró i cantar-li els goigs. Mots fidels veïns van transmetre a Mn. Cahuana el bé que fa amb la retransmissió cada setmana per TV2 de l’Eucaristia dominical, pel fet d’arribar a tantes llars en petits

poblets tan aïllats on no es pot celebrar missa tan sovint com és voldria. De la seva banda, Mn. Cahuana explicà que, quan té l’oportunitat, li agrada conèixer els seus fidels personalment. Celebrar a la televisió és fred, i sembla que al davant només tinguis unes càmeres i una paret, però al darrere s’hi amaga molta gent. L’aplec va acabar amb el cant dels goigs i compartint una bona coca i vi dolç. També moltes fotos en deixaran testimoni de l’excepcional aplec d’aquest any.

VISITA A L’ARQUEBISBE JOAN-ENRIC DE L’ONG ANDORRANA “COOPERAND” El 26 d’abril, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita de la Presidenta de la junta de l’ONG “Cooperand amb llatinoamèrica”, Carla Riestra, i del Secretari de l’entitat, Sergi Würth. “Cooperand” va néixer el 2012 fruit d’una experiència com a voluntària de la Sra. Carla Riestra des del 2004 a El Alto de La Paz (Bolívia), enfocada a l’assistència dels nens del carrer.

Veïns de Pobellà, Montrós i fidels de la Vall Fosca van prendre part en l’aplec de Sant Marc. Església d’Urgell

39


Hi van participar uns 100 alumnes en total: els de 5è i 6è de cicle superior van treballar el taller sobre comerç just i consum responsable, i els de 3r de primària van treballar un taller sobre solidaritat. L’activitat va ser dirigida per Juanjo Tenorio, Cap del Centre Sant Domènec de Balaguer.

CONFIRMACIONS D’ADULTS A ANDORRA LA VELLA Els representants de l’ONG “Cooperand” van explicar a Mons. Vives la tasca que duu a terme l’entitat.

Aquests infants abandonats pels seus pares conformen el paisatge bolivià i representa una dinàmica que es repeteix en tots els països subdesenvolupats. Malviuen als carrers on conviuen amb les drogues, la delinqüència, la prostitució, l’explotació laboral i en la més absoluta solitud i són maltractats i menyspreats per la societat que els envolta. La seva situació és molt precària i alarmant: sense accés a l’educació i sanitat, viuen marginats sense ser atesos per ningú. Des de l’any 2004, els esforços i ajudes d’aquesta ONG s’han centrat en el suport i assistència a les llars d’acollida d’aquests nens, així com en la seva educació i salut mental i física, i amb una especial incidència en la seva formació professional, per tal que tinguin eines que els permetin reinserir-se amb èxit en la societat en arribar a la majoria d’edat. L’entitat també vol conscienciar tots els estaments socials del Principat d’Andorra sobre la realitat dels 40

Església d’Urgell

nens del carrer als països subdesenvolupats d’Amèrica Llatina.

TALLER SOBRE VALORS A PONTS Càritas d’Urgell va participar els dies 25 i 26 d’abril a la setmana cultural de Sant Jordi de l’escola de Ponts amb el projecte educatiu “Treballem els valors”: mitjançant un taller adreçat a l’alumnat, es presenten i es dinamitzen amb activitats, jocs i xerrades un seguit de valors com ara la solidaritat, el comerç just i el consum responsable.

Divendres 27 d’abril, festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a vint adults del Principat d’Andorra procedents de les Parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Encamp; molts d’ells a les portes de celebrar el seu matrimoni canònic. Concelebraren amb l’Arquebisbe l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal i Rector d’Encamp; i Mn. Josep Chisvert, Rector de Sant Julià de Lòria, amb el Secretari general, Mn. David Codina.

Un dels tallers sobre valors organitzats per Càritas a l’escola de Ponts.

A l’homilia, Mons. Vives encoratjà els confirmands a perseverar en la fe en Jesús i en el do de l’Esperit Sant que rebien aquell dia en plenitud, i que els ha d’enfortir al llarg de la seva vida com a cristians. En la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, va exhortar els fidels a encomanar-se sempre a Maria, la Mare de Déu, i glossà el gran himne marià “Sub tuum praesidium” (“Sota la vostra protecció”): “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, de tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge i gloriosa i beneïda”. Mons. Vives predicà la necessitat de valorar la fe cristiana encara que no estigui de moda per a molts, o sigui un temps “d’eclipsi de Déu”, ja que trobar Jesús a la vida és l’autèntica felicitat, perquè “en Ell vivim, ens movem i som”. Exhortà joves i adults a obrir-se a l’Esperit Sant i a tenir una actitud generosa en la vida que sigui capaç de “no passar comptes”. Glossant la lectura que molts escullen en el seu casament, de la Primera Carta de Sant Pau als cristians de Corint, capítol 13, els animà a saber-se perdonar cada dia i a no portar comptes del mal ni del pecat sinó a suportar-ho tot i a “no perdre mai la confiança, l’esperança ni la paciència, ja que l’amor no passarà mai”. I d’una forma ben especial enco-


L’Arquebisbe lliurà als confirmats una Bíblia, regal de la Parròquia d’Andorra la Vella, exhortant-los a llegir-la i a trobar consol i força en la Paraula de Déu.

ratjà els promesos a acollir amb generositat el do que significa el futur espòs, o esposa, superant un amor egoista narcisista per saber ajudar l’altre amb un amor sacrificat que es dóna i que un dia els portarà a acollir amb generositat els fills que naixeran fruit del seu amor i a saber-los educar en la fe cristiana. Al final de la celebració, l’Arquebisbe lliurà als confirmats una Bíblia que la Parròquia els regalava, exhortant-los a llegir-la i a trobar consol i força en la Paraula de Déu, que transforma les vides i que per a molts cristians és perillosa perquè han de viure en règims que no respecten la llibertat religiosa.

ASSEMBLEA DE LA FUNDACIÓ ESPLAIS SANTA MARIA DE NÚRIA Dissabte 28 d’abril va tenir lloc a la Casa del Bisbat de la Seu d’Urgell l’assemblea anual de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN)

del Bisbat d’Urgell, que té com a finalitat principal la formació integral de nens i joves. L’assemblea fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel President de la FEMN, Eloi Villalta, i hi va assistir el Delegat de Joventut del Bisbat d’Urgell, Lluis Plana, i el Consiliari, Mn. Joan Pau Esteban, així com els representants dels centres d’esplai parroquials i de les cases de colònies del Bisbat. Es va valorar la trobada del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, “Vèrtex”, dels dies 14 i 15 d’abril, amb l’objectiu de commemorar el 60è aniversari de l’inici de les activitats la Fundació. Així mateix, cada centre va informar de les activitats programades per a l’estiu, i l’Arquebisbe els va animar a seguir treballant al servei dels joves i infants, i els va encoratjar a saber escoltar-los en els seus problemes i dificultats i a acompanyar-los i orientar-los, perquè l’esplai i les

colònies són una “escola de vida”.

TROBADA DE PREVERES CATALANS A ROMA EN LA FESTA DE LA PATRONA DE CATALUNYA En la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, molts preveres catalans que actualment es troben a Roma (vivint, estudiant, o participant en el curs d’actualització sacerdotal que cada any es porta a terme al Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep)

van voler honorar la Patrona de Catalunya celebrant plegats l’Eucaristia en una capella de la Basílica de Santa Maria la Major. Va presidir la celebració el P. Josep Maria Sanromà, monjo de Montserrat i Secretari acadèmic del Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma. Del Bisbat d’Urgell hi van participar els preveres Mn. Emili Villegas, estudiant de Litúrgia a Roma, i Mn. Joan Pujol, Arxiprest de Noguera, que es troba realitzant el curs d’actualització sacerdotal. A l’homilia, el P. Sanromà va glossar la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat i el sentit profund i bonic de poder-la celebrar conjuntament amb tots els preveres d’origen català que es troben a Roma. Va fer esment de com el temps litúrgic de la Pasqua està caracteritzat per les aparicions de Jesús Ressuscitat als seus deixebles i a les dones, que d’alguna manera estan ja prefigurades en la visita de Maria a la seva cosina Elisabet, tal com s’havia proclamat en l’Evangeli d’aquell dia.

A l’assemblea de la FEMN, cada centre va informar de les activitats programades per a l’estiu. Església d’Urgell

41


CONVIVÈNCIA DE JOVES DE PRECONFIRMACIÓ AL PRINCIPAT D’ANDORRA

D

issabte 28 d’abril al matí va tenir lloc la tradicional convivència de preconfirmació que organitzen les Parròquies del Principat d’Andorra, amb la participació de 82 joves que enguany rebran el sagrament de la Confirmació de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric. Els joves, acompanyats dels mossens de les Parròquies de les Valls d’Andorra i dels seus catequistes, van encetar la jornada amb una pregaria a l’església de Sant Joan de Caselles a Canillo, i tot seguit van compartir l’esmorzar a la casa de colònies d’AINA abans de traslladar-se al Santuari de Meritxell. Pel camí es van aturar a la capella de la Santa Creu, on hi ha la Creu dels Set Braços; a l’església de Sant Miquel de Prats i als petits oratoris que es troben arribant al Santuari. En cadascun d’aquests llocs van rebre una catequesi a partir de les obres d’art que s’hi troben. Arribats al Santuari, es van distribuir per grups davant la imatge de la Mare de Déu i van reflexionar a partir d’uns fragments bíblics on es parla de Maria. El Rector de Sant Julià, Mn. Chisvert, va dirigir una pregària demanant la protecció de Maria per a aquells joves que un dia rebrien la plenitud de l’Esperit Sant en el sagrament de

42

Església d’Urgell

la Confirmació. Amb la pregària del Parenostre i una pregària personal a la Mare de Déu es va cloure la trobada. D’altra banda, també el dissabte 28 d’abril el Rector de Canillo, Mn. Ramon Rosell, va convocar a AINA tots els infants de catequesi de la Parròquia que properament celebraran la Primera Comunió al Santuari Ba-

sílica de la Mare de Déu de Meritxell. Tingueren aquest tradicional encontre amb pregària, trobada amb els catequistes i aprenentatge de cançons, i després d’un dinar festiu, van rebre la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric, que va poder dialogar amb tots ells i amb alguns pares. L’Arquebisbe els va demanar que la Primera

Comunió representés per a ells ser sempre molt fidels a la pregària, tant al matí per donar gràcies i invocar la protecció de Déu per al dia que comença, com també al vespre, més reposada per a donar gràcies del dia transcorregut, per demanar perdó, i per intercedir per les persones i intencions que el dia els havia aportat.


Els preveres de Diòcesis de Catalunya que són actualment a Roma van celebrar plegats la festa de la Mare de Déu de Montserrat.

El P. Sanromà insistí en la necessitat de viure amb intensitat i fe la joia de la Pasqua i de saber comunicar amb el propi testimoni de vida l’alegria de la resurrecció del Senyor Jesús. Acabada la celebració, els preveres van compartir un àpat de germanor per enfortir els llaços de la fraternitat i l’amistat sacerdotal.

TROBADA DIOCESANA D’ESCOLANS A AINA El dissabte 28 d’abril va tenir lloc a la casa de colònies AINA (Principat d’Andorra) la XXXI Trobada d’escolans del Bisbat d’Urgell, en la qual van participar més de trenta escolans provinents de les Parròquies de Balaguer, Albesa i La Portella, La Seu d’Urgell, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. També hi foren presents Mn. Alfons Velásquez, Delegat de Pastoral Vocacional, que organitzà la trobada;

Mn. Gabriel Casanovas, Vicerector del Seminari diocesà; Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra; Mn. Ramon Rosell, Rector de Canillo i capellà d’AINA; i Mn. Jaume Soy, Rector d’EscaldesEngordany, així com els seminaristes de la Diòcesi. La trobada començà amb una sèrie d’activitats i jocs organitzats per la Delegació de Pastoral Vocacional i els seminaristes. A con-

tinuació, tots els participants mantingueren una trobada amb l’Arquebisbe Joan-Enric, que va posar en valor el servei que els escolans fan a l’altar, prop de Jesús i dels mossens, als qui ajuden i serveixen, i els exhortà a servir l’altar sempre amb dignitat i a ser bon exemple per als seus companys d’escola. Junts compartiren un dinar de germanor a la casa de colònies i tot seguit els

escolans es desplaçaren caminant fins a la propera l’església romànica (del segle XII) de Sant Joan de Caselles, on Mn. Ramon els explicà els aspectes més interessants del temple, com ara les importants restes d’una majestat romànica feta d’estuc, única al món; i el retaule gòtic (del 1525) de l’absis, atribuït al Mestre de Canillo, dedicat a Sant Joan Evangelista. El retaule té cinc carrers: el central està ocupat per una imatge del sant titular de l’església i els quatre carrers laterals estan decorats amb escenes de la vida de Sant Joan Evangelista. A la predel·la s’hi veuen escenes de la Passió. Finalment, cal destacar una reixa de ferro forjat i la decoració, d’època romànica, pintada en els llistons que dissimulen les juntes del fustam de la coberta. Mn. Alfons Velásquez dirigí la pregària de cloenda i l’Arquebisbe Joan-Enric va acomiadar la trobada amb la benedicció final després del Parenostre i un profund i bonic silenci on tots els

L’Arquebisbe acompanyà els escolans que van participar a la trobada diocesana a Canillo. Església d’Urgell

43


El Capítol General de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell va renovar el Govern General de l’Institut.

presents van presentar les seves necessitats a Déu.

NOU GOVERN GENERAL DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL En el XXIV Capítol General de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que va tenir lloc a la comunitat de Peñagrande (Madrid) els dies 14 al 29 d’abril, va tenir lloc la renovació del Govern General de l’Institut. Van escollir com a nova Superiora General la Mare Laura Garione, argentina, que substitueix la Mare Irma Beretta. També van ser escollides com a Conselleres les Germanes Victoria Bertrán, fins ara a Escaldes (Andorra), Maria Luisa Álvarez, Aida López Hernández, Verónica Mejía i Maria Lourdes Romero. El 26 d’abril les Gnes. van compartir la celebració d’acció de gràcies pel nou Govern de l’Institut a la Basílica del Sagrat Cor del Cerro de los Ángeles (Madrid) i van viure un dia fratern amb profunda alegria i senzillesa. La Casa Mare està a La Seu d’Urgell, on hi ha el 44

Església d’Urgell

sepulcre de la Fundadora, la beata Anna Maria Janer i Anglerill, i la Casa Generalícia està ubicada a Rubí. Actualment, l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell és present a onze països: a Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. Es tracta d’una presència que es desenvolupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals i residències, missions, parròquies, pastoral en el temps lliure i altres apostolats compatibles amb el seu carisma.

IV APLEC DE COVET Els veïns de Covet, Isona, Conca Dellà i d’altres poblacions de l’entorn van omplir l’església de La Nativitat de Covet el 22 d’abril, IV Diumenge de Pasqua, o del Bon Pastor, per compartir la celebració eucarística de l’aplec de Covet, presidida pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri. Abans de l’Eucaristia hi va haver la projecció d’un documental titulat “Records i històries de la gent de Covet”.

Mn. Mauri va destacar la importància de celebrar un aplec com a dia de joia i fraternitat per donar gràcies a Déu, i va demanar que es pregués per les vocacions en general així com per les d’especial consagració. També va agrair els qui fan possible estimar i valorar el patrimoni, especialment el Centre d’Estudis de la Conca Dellà, amb el suport del Bisbat d’Urgell, de l’Ajuntament d’Isona i de la Diputació de Lleida. En acabar la Missa es van cantar els goigs a la Mare de Déu de Covet que s’han recuperat, i tot seguit es va compartir un aperitiu popular amb la degustació de productes de la Conca, que va estrènyer les bones relacions de veïnat. L’església de La Nativitat de Covet, del segle XII, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional per la Generalitat. Té una de les portalades més originals del romànic català, restaurada recentment dins del programa Romànic Obert de l’Obra Social “La Caixa” i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CONFIRMACIONS A COLL DE NARGÓ El 29 d’abril, V Diumenge de Pasqua, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a quatre joves de la Parròquia de Sant Climent de Coll de Nargó. Mons. Vives animà els joves confirmands a perseverar en la fe que havien rebut com un do pel Baptisme i que en aquell dia confirmaven, i a romandre units a Jesús per tal de poder donar fruit, ja que “així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en Mi”. I, així mateix, els proposà els grans mitjans per a romandre units al Senyor Ressuscitat: la pregària contínua, almenys en començar i cloure la jornada; la participació dominical en la trobada eucarística i la caritat i amor envers els altres. D’altra banda, exhortà els padrins i els familiars dels joves a acompanyar-los sempre en el camí de la vida i a ser exemplars, i va demanar per tots els joves

L’església de La Nativitat de Covet, del segle XII, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional per la Generalitat.


de l’Eucaristia, escolta de la Paraula i coherència d’obres de ser vei i d’amor, recordant el que havia proclamat la segona lectura de la Carta de Sant Joan, que l’amor calia que fos d’obres i de veritat, concret i compromès. A Coll de Nargó, Mons. Vives animà els joves confirmands a romandre units a Jesús per tal de poder donar fruit. També recordel món perquè fossin evan- realitzades al presbiteri del dà que Jesús ens havia pargelitzadors i testimonis del temple de Sant Domènec i a lat de les podes necessàries Crist. l’antic claustre dels frares en la vida de tota persona, Al final de la celebració, dominics. que ens fan créixer, i donar l’Arquebisbe regalà als A l’homilia, l’Arquebisbe més i millor fruit. Acceptar joves el Nou Testament, Joan-Enric va insistir en les dificultats, fracassos, recordant-los que la Paraula la bella simbologia evan- penes i sofrences, perquè de Déu ha de ser el centre gèlica d’aquell diumenge, ens ajuden a millorar i a de la vida dels cristians, i del cep i les sarments, o aprofundir en la fe i l’amor. els advertí de com el Nou l’arbre i les branques, que Animà els joves a viure Testament pot ser un llibre quan són vivificades per aquella celebració de la perillós, perquè confron- la saba donen fulles, flors i Confirmació com una retar-se amb la Paraula ens sobretot fruits. I va insistir novació de la seva unió pot fer canviar la nostra als joves confirmands i a personal amb Crist, “convida i, al mateix temps, per tots els fidels que per a un firmant” Déu el seu do de tenir aquest llibre molts cristià és essencial la unió l’Esperit i ells confirmant el cristians són perseguits a amb Crist, ja que “sense Ell compromís de fe confiada tots aquells països del món no podríem fer res”. Unió en Déu i de pertinença a la on encara no hi ha llibertat feta de pregària, vivència comunitat eclesial. religiosa.

Al final de la celebració la Parròquia va regalar als joves un exemplar dels quatre Evangelis, que l’Arquebisbe remarcà que els han d’ajudar a trobar el camí de l’amistat profunda amb el Senyor. En acabar, Mons. Vives, amb el Rector, Mn. Josep Grau, l’Alcalde, Albert Piñeira, i un grup de feligresos visitaren les obres del presbiteri, que ara llueix una bella remodelació que posa més en relleu la seu, l’ambó i l’altar del temple.

CONFERÈNCIES PASQUALS DEL DR. TORRALBA A LA DIÒCESI D’URGELL El Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, Dr. Francesc Torralba, va impartir el cap de setmana del 28 al 30 d’abril diverses conferències formatives a la Diòcesi d’Urgell. Així, el 28 d’abril va ser a les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser i de Santa Maria de Puigcerdà per impartir

CONFIRMACIONS A PUIGCERDÀ El 29 d’abril, V Diumenge de Pasqua, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 26 joves de la Parròquia de Santa Maria de Puigcerdà. Abans de la celebració van dinar plegats, en un bon clima de germanor, l’Arquebisbe amb els preveres de l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya, i van visitar les darreres obres

A Puigcerdà, Mons. Vives animà els joves a viure la Confirmació com una renovació de la seva unió personal amb Crist. Església d’Urgell

45


una conferència amb el títol “Donar raó de l’esperança”. En ambdues poblacions el Dr. Torralba va exposar les raons per a creure avui en dia, i com la fe sempre és un do de Déu i, al mateix temps, no està oposada a la raó, tal i com ens ho recorda molt bé Sant Joan Pau II a l’Encíclica “Fides et ratio”. Va explicar la diferència entre ser crèdul, creïble i creient, i destacà la importància no solament del que creiem, sinó de com ho creiem i per què. La intensitat de la manera de creure és essencial en el cristià, que creu fins a donar la vida per la seva fe. L’endemà, 29 d’abril, el Dr. Torralba va parlar a la Parròquia de Sant Feliu de Sort sobre “La transmissió de la fe als joves”. Va insistir que la fe parteix d’una experiència i d’una relació particular amb Jesús, a la qual la persona respon amb un acte de fe lliure, i va fer notar com la transmissió de la fe als joves sempre ha de partir del testimoni per-

sonal de vida dels creients però, al mateix temps, no deixa mai de ser un do i una gràcia de Déu. Així mateix, va presentar diversos mitjans per tal El Dr. Torralba va oferir un seguit de conferències pasquals a diferents Parròquies de la Diòcesi. de transmetre la fe, com la paraula (cal pasqual a la Parròquia de cristiana que parteix de arriscar-se a divulgar la fe Sant Ot amb el títol de l’esdeveniment cabdal de amb les nostres paraules, “Construir l’esperança”, la mort i resurrecció de encara que siguin senzi- en la qual mostrà com l’es- Jesucrist i de la seva enlles), els gestos (avui en perança és molt més que carnació, que ens fa adonar dia tenen una importància l’optimisme ingenu o que com la força de l’amor de cabdal i n’hi ha fins i tot que un pessimisme inoperant Déu és més poderosa que diuen més que la paraula, i que parteix de l’experi- la mort. com ara beneir la taula, fer ència humana de saber el senyal de la creu en un valorar amb realisme les VENDA DE FLORS espai públic...), les reacci- llums i les ombres de tota A FAVOR DE MANS ons (saber reaccionar amb persona, circumstància o UNIDES D’URGELL pau i esperança esdevé una esdeveniment per tal de prova per ser testimoni), canviar i modificar el que Diumenge 29 d’abril, i les obres (allò que fem està a les nostres mans i al passeig Joan Brudieu amb els béns i el temps que no caure en els perills de de La Seu d’Urgell es va tenim, ja que “per les seves creure que “ho podem tot”, dur a terme la tradicional obres els coneixereu”, com ni en el pessimisme de “no venda de flors i testos diu Jesús). podem res”. A continuació, a favor de Mans Unides Finalment, el 30 d’abril el Dr. Torralba aprofundí d’Urgell, organitzada amb va impartir una catequesi en el sentit de l’esperança la col·laboració de molts voluntaris de l’entitat amb l’objectiu de recollir fons per ajudar a assolir el projecte escollit per a enguany: la millora de les infraestructures de l’escola primària de Butema, a Uganda [veure Església d’Urgell, núm. 465, febrer 2018, pgs. 6-9]. En un clima de bona germanor al llarg de tota la jornada, i malgrat les inclemències del temps, s’aconseguí recaptar 1.500 euros amb la venda de flors, a més de difondre la tasca solidària de Mans Unides en favor dels més necessitats al Tercer Món. La venda de flors aconseguí recaptar 1.500 euros per ajudar al projecte d’enguany de Mans Unides d’Urgell.

46

Església d’Urgell


Samsung QLED TV 139,7 cm (55”)

al 0 % TAE (assegurança inclosa) amb cinema i sèries

per 62,48 €/mes

A CaixaBank pots fer realitat les teves il·lusions. I ara, pots finançar un televisor Samsung QLED de 139,7 cm (55”) al 0 % TAE1, sense interessos ni comissions, amb tot el cinema i les sèries de Rakuten TV i FlixOlé per 62,48 € al mes. Producte ofert per Compra Estrella.2 I a més, amb l’assegurança SegurCaixa Electrodomèstics inclosa.3 Aprofita-ho aquí, allà i, sobretot, ara. 1. Finançament amb préstec, ofert per CaixaBank, SA, i finançament amb targeta, ofert per CaixaBank Payments, EFC EP, SAU en exclusiva per a targetes comercialitzades per CaixaBank que acceptin fraccionament. Finançaments subjectes a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de l’entitat que correspongui. Condicions de finançament per al televisor Samsung QLED Q8FN de 139,7 cm (55”) (QE55Q8FN) + Rakuten TV + FlixOlé: Termini: 40 mesos. TIN: 0 % (TAE: 0 %). Sense comissions d’obertura ni d’estudi. Import total finançat sense assegurança: 2.199 € (39 quotes de 54,98 € i una última de 54,78 €). Import total finançat amb assegurança: 2.499 € (39 quotes de 62,48 € i una última de 62,28 €). El finançament per adquirir el televisor es pot formalitzar sense contractar l’assegurança. Durada de l’assegurança: 30 mesos. Consulta altres opcions de finançament a la teva oficina de CaixaBank. 2. Promoció i venda oferta per PromoCaixa, vàlida fins al 31-8-2018. PromoCaixa, SA, Gran Via de Carles III, 105, 08028 Barcelona. NIF A-58481730. © PromoCaixa, SA, Barcelona 2009. També disponible amb pagament al comptat. PVP sense assegurança, 2.199 €; PVP amb assegurança, 2.499 €. Per a informació més detallada sobre el televisor i les condicions de venda, consulta www.CompraEstrella.com. 3. SegurCaixa Electrodomèstics és una assegurança de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, comercialitzada per CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Informació subjecta a les condicions generals, particulars i especials de cada pòlissa, i també a les condicions de subscripció. En cas de sinistre, truca al telèfon d’atenció per a sinistres de SegurCaixa Electrodomèstics: 932 757 945. Límits de la cobertura: a) 3 reparacions per anualitat per un import màxim de 300 €/reparació entre desplaçament, mà d’obra i materials. b) No es reparen els electrodomèstics de més de 10 anys d’antiguitat ni els béns d’oci de més de 5 anys d’antiguitat. c) Si el cost de la reparació supera els 300 €, s’indemnitza el client en funció de l’antiguitat del bé avariat. d) Període de carència: 30 dies. NRI: 2501-2018/09681


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“...Probablement es pot dir que l’adolescència és una tensió, una tensió introspecƟva inevitable del jove. [...] És la primera revolució del jove home i de la jove dona, la primera transformació de la vida. [...] Quan s’és adolescent, la paraula ‘demà’ diİcilment es pot uƟlitzar amb certesa. [...] Mai com a l’adolescència s’és conscient de l’‘instant’ i de la importància que revesteix...” Papa Francesc “Déu és jove. Una conversa amb Thomas Leoncini”, Ed. Columna, 2018

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 467  

Abril 2018

Església d'Urgell 467  

Abril 2018

Advertisement