Page 1

Església

d Urgell

# 466 - MARÇ 2018

“No tingueu por... Jesús ha ressuscitat” (Mt 28, 5-6)


Església d Urgell Índex 11

PERSONA, SEXUALITAT I PROCREACIÓ HUMANA NATURAL Mn. Ignasi Navarri

PAU VI I LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Mn. Eduard Salinas

4 5

CELEBRACIÓ DE LA SETMANA SANTA A URGELL:

CELEBRACIONS DEL TRIDU PASQUAL

6 8 11

ARTICLE DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB MOTIU DELS 25 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA

19

BENEDICCIÓ DELS RAMS A LA DIÒCESI I CELEBRACIÓ A LA CATEDRAL JORNADA SACERDOTAL I MISSA CRISMAL

20

Mons. Joan-Enric Vives

LA XII JORNADA DE MESTRES Y PROFESSORS DE RELIGIÓ APLEGA 300 DOCENTS A BARCELONA

20

LES RAONS DE CREURE (VIII): UNA OPCIÓ QUE CONVIDA A PENSAR

22

Dr. Francesc Torralba

XIII JORNADA DIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT

25

ANOTACIONS PER A L’ORACIÓ CONTEMPLATIVA

27

Mn. Enric Prat 25

EL SANTUARI, COR DEL POBLE Mn. Ramon Rosell

28

DIETARI

30

XIII TROBADA DIOCESANA DEL MOVIMENT VIDA CREIXENT: VIDA CONTEMPLATIVA Sor María Victoria Triviño Monrabal, osc.

I-VIII

I-VIII Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “Apreneu de Mi, feu-vos deixebles meus!” (Mt 11,29)

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l Diumenge de Passió, o dels Rams, ens fa entrar a la gran Setmana Santa dels cristians. Entrem-hi seguint el nostre Rei, que venç en la Creu; entrem-hi amb coratge, humilment, amb anhel de ser salvats i d’aprendre novament la gran lliçó de l’Amor més gran, el que dóna la vida. Jesús ens va dir “Veniu a Mi tots els qui esteu cansats... Apreneu de Mi, feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor... el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera!” (Mt 11,28ss.). Ens ha mirat amb compassió i ens ha volgut com a deixebles seus, “evangelitzadors amb esperit” (cf. Ev.Gaudium, cap 5è). “Hosanna a Jesucrist!”, cridem els seguidors de Crist aquest diumenge que obre la gran setmana dels cristians. Era i és una pregària de súplica i un crit de lloança a Déu. Ho van dir els infants dels hebreus i ho continuem fent nosaltres: supliquem i lloem, mentre fem processó amb palmes i rams d’olivera. Lloem el Rei dels màrtirs, el que es dóna en rescat de tots els homes i dones del món. Avui Jesús ens diu: Vine amb Mi, segueix-me fins a donar la teva vida com Jo, estima molt, del tot; el meu Pare no t’abandonarà mai, ni que t’arribés una gran creu com la meva... No t’espantis per les creus que trobaràs. Jo he vençut. Després de Mi, qui mori amb fe i confiança, viurà; qui estimi, no quedarà oblidat; qui demani perdó, serà sempre escoltat... i obtindrà misericòrdia. Així ens atreu Jesús en aquests dies Sants de la Setmana que inaugurem amb la joia dels infants que aclamen amb senzillesa el seu Salvador. Diguem-li també nosaltres, sense vergonya, pels carrers: Hosanna, Senyor! Gràcies per la teva mort

redemptora. Recorda’t de nosaltres, salva’ns i dóna’ns vida per sempre. La Setmana Santa ens porta un major contacte amb la família, la visita als nostres pobles i podrem gaudir de la primavera després del llarg hivern. Que no deixi de tenir també un sentit profund, reflexiu i contemplatiu. El Crist ens torna a venir a trobar amb la seva Passió, que avui llegim sencera segons Sant Marc, i amb la memòria sacramental de la seva Mort i Resurrecció. Tots els nostres sofriments se’ls fa seus, i els omple de llum i de sentit: sofrir amb amor, és vèncer; i anar donant la pròpia vida per amor, és regnar, és viure-la de debò. Potser aquestes veritats xoquen amb la manera de veure les coses que bastants tenen, ofegats en una nova mentalitat pagana, on compten poc les persones i molt en canvi el tenir i l’individualisme. Que ens facin reaccionar. No podem plegar-nos a una vida sense fe, distrets de Déu i del pròxim. Aquest Diumenge de Rams i de Passió, i els dies sants de Dijous i de Divendres, amb el silenciós Dissabte Sant, el Senyor ens vol atreure, de nou, cap a una gran lliçó: la del seu amor fins a l’extrem. Una lliçó que només s’aprèn i es va entenent, en la mesura que es va practicant. I tot queda recollit i lliurat en l’Eucaristia, sagrament de la Pasqua. Sense Déu no valem res, no podem fer res. Santa Setmana, i que ens sigui culminació de la Quaresma i vivència de la Pasqua!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Persona, sexualitat i procreació humana natural

D

avant d’una cultura que vol promoure i postular la separació Déu-home, cos-esperit, amor-sexualitat, sexualitatprocreació... la bioètica catòlica és senyera profètica d’unitat. La bioètica d’inspiració catòlica és una bioètica que integra sempre. El concepte de persona que proposa és integrador. La concepció catòlica de la sexualitat humana també és una concepció integradora i oberta. Els postulats d’una bioètica personalista són els que estan en la base de la bioètica d’inspiració catòlica. Una bioètica al servei de l’home i un home que és cos i esperit. Cos material i ànima espiritual formen la persona humana. La persona és una unitat substancial. No és una acció funcional, sinó vital i substancial. Ésser persona mai no pot quedar reduït només a les seves funcions. La persona té un valor i una dignitat absoluts i posseeix una inviolabilitat i uns drets i deures fonamentals. Aquest concepte de persona constitueix una aportació original del pensament cristià a la cultura occidental. No es limita a l’aspecte biològic, sinó que és una dimensió constitutiva de la persona. La sexualitat humana, sobre la base d’aquesta concepció antropològica que acabem de presentar, recobra tot un sentit nou i un significat molt alt. La sexualitat toca a tota la persona. La diferenciació sexual entre home i dona és un element constitutiu de la seva identitat personal. Una diferenciació que l’anomenada ideologia de gènere vol abolir, sense cap 4

Església d’Urgell

fonament científic, i, com diu el Papa Francesc a l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”, “nega la diferència i la reciprocitat en la naturalesa d’un home i una dona”. La sexualitat és un element essencial, fonamental de la pròpia identitat com a individu de l’espècie humana, una identitat que està determinada pel conjunt de

de determinades funcions, sinó una dimensió constitutiva de la persona que penetra tot el seu ésser. Complementarietat i comunió La persona és un ésser essencialment interpersonal i constitutivament relacional. La sexualitat és una alteritat fecunda. La sexualitat humana és una realitat oberta en ella

Procrear és una realitat molt més profunda que la capacitat biotecnològica de fer sortir una nova vida en un laboratori.

components biològics, psicològics i espirituals. Com a dimensió constitutiva de la persona, la sexualitat és polivalent, precisament perquè es refereix tant al nivell físic com als nivells psíquic i espiritual de l’home. D’aquesta manera, integra els valors corporals (eros), psíquics (filia) i espirituals-religiosos (àgape). La sexualitat no és un exercici temporal

mateixa, mai tancada. Una realitat que està estructurada pel diàleg i la relació interpersonal. El “jo” es constitueix només en relació amb el “tu”, i la sexualitat és la realitat que manifesta aquesta comunió del “nosaltres”. L’essència de la sexualitat humana està precisament en aquesta relació d’un “jo” cap a un “tu”. La banalitza-


ció de la sexualitat comporta sempre la banalització de la persona. Entre persona, amor, sexualitat i procreació hi ha un nexe intrínsec. La fecunditat o la procreació s’hauria d’arribar a descobrir com l’expressió objectiva i vertadera d’un amor vertader de les dues persones. Els cònjuges, unint-se en una sola carn, expressen justament una donació total i orgànica. Enguany que se celebren els 50 anys de la profètica Encíclica “Humanae Vitae”, del beat Pau VI, feta pública el 25 de juliol de 1968, hem de reconèixer l’anticipació i la vigència del seu ensenyament. El número 12 emmarca perfectament aquesta presentació: són dues les dimensions que constitueixen la unió conjugal: la dimensió unitiva i la dimensió creativa. “Aquesta doctrina, moltes vegades exposada pel Magisteri, està fundada sobre la inseparable connexió, que Déu ha volgut i que l’home no pot trencar per pròpia iniciativa, entre els dos significats de l’acte conjugal: el significat unitiu i el significat procreador”. (HV 12) Es tracta d’un acte que implica la totalitat de les dues persones (dimensió físico-afectiva i espiritual), en una forma d’unitat d’amor que és, per això, totalitzadora (Donum Vitae). Separar aquestes dues dimensions significarà perjudicar la veritat més íntima de la sexualitat humana. Per tant, procrear és una realitat molt més profunda que la capacitat biotecnològica de fer sortir una nova vida en un laboratori. Des d’aquesta visió catòlica, els mètodes de regulació natural de la fertilitat respecten la totalitat expressiva i ontològica de la persona, mentre que quan s’utilitzen mètodes anticonceptius, la persona no s’expressa en la seva totalitat, se dissocia la dimensió unitària de la procreadora. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA n aquest any 2018 commemorem el 40è aniversari del feliç traspàs de Pau VI a la casa del Pare. Una figura extraordinària, pel que fa a la Doctrina Social de l’Església. Va ser el primer Cardenal nomenat pel Papa Joan XXIII, amb qui va col·laborar estretament en l’organització del Concili Vaticà II. A la mort del pontífex el va succeir com a tal i va donar continuïtat a la renovació empresa en l’Església. El 1965 va pronunciar un important discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, esdeveniment que va constituir una de les primeres fites d’una sèrie de viatges pastorals en el marc d’una àmplia política ecumènica i d’acostament als problemes del món. La seva encíclica més significativa és, sens dubte, “Populorum Progressio”. En ella, planteja el Papa una visió profunda de l’home com a fonament d’un desenvolupament integral. Un AU desenvolupament econòmic, I LA OCTRINA però, sobretot, un desenvolupaOCIAL DE ment humà. Pau VI proposa l’humanisme cristià com a fonament L SGLÉSIA del veritable desenvolupament. Perquè hi hagi un desenvolupament sostenible ha de ser-hi l’home com a centre de tota activitat econòmica, política, social o cultural. Pau VI va considerar, molt encertadament, que el desenvolupament dels pobles és observat per l’Església amb molta cura; i molt especialment el d’aquells pobles que s’esforcen per escapar de la fam, de la misèria, de les malalties endèmiques, de la ignorància; que busquen una més àmplia participació en els fruits de la civilització, una valoració més activa de les seves qualitats humanes; que s’orienten amb decisió cap al ple desenvolupament. Una altra de les grans aportacions de Pau VI a la Doctrina Social de l’Església és la Carta Apostòlica “Octogesima Adveniens”, que commemora el 80è aniversari de l’Encíclica “Rerum Novarum”, del Papa Lleó XIII. El primer que crida l’atenció en aquest text de Pau VI és el lloc prioritari que ocupa la política en contrast amb la tradició de la Doctrina Social de l’Església. Amb aquest document, Pau VI va voler aprofundir en les conseqüències de la postura que pren el Concili Vaticà II sobre la presència dels laics en la vida pública i social. Els cristians han d’estar immersos en els problemes de la societat moderna, donant resposta a tot desafiament, a la llum del missatge evangèlic. La comunitat creient ha d’estar en el món com el llevat en la massa.

E

P

VI

D S ’E

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


SETMANA SANTA A URGELL

Centenars de persones es van aplegar davant la Catedral i arreu del Bisbat (a la dreta, a l’església parroquial de Ponts) per a la benedicció del Diumenge de Rams.

6

Església d’Urgell


SETMANA SANTA A URGELL

Benedicció dels Rams a la Diòcesi i celebració a la Catedral

E

l Diumenge de Rams, 25 de març, es va celebrar arreu de la Diòcesi d’Urgell amb la tradicional benedicció dels rams, les processons i la celebració eucarística de la Passió del Senyor. Centenars de persones, famílies senceres amb infants i moltes acompanyades pels avis, es van acostat a les respectives Parròquies per beneir les seves palmes, palmons, i rams d’olivera i llorer, i aclamar Jesús que entra a Jerusalem. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, la celebració va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. Hi van concelebrar el Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Jordi Gasch, Mn. Josep M. Solé i els seminaristes de la Diòcesi. La celebració va ser intensament viscuda pels infants, que van participar activament a la litúrgia, prop de l’altar en els moments de lloança i aclamació. L’Arquebisbe Joan-Enric va remarcar amb brevetat tres accions, tot mirant la Creu del Senyor: estimar, sofrir i testimoniar. Hem d’aprendre la lliçó de l’amor de Crist fins al final, donant la pròpia vida per amor; i així mateix hem d’aprendre a sofrir com Ell, en obediència al Pare i per amor a la humanitat, i en Ell els nostres sofriments troben sentit redemptor i salvífic. I, finalment, donar-hi testimoni, pensant en els pares dels infants, perquè es preocupin de la seva fe, de l’amor de la família i dels valors que no passaran mai. A d’altres Parròquies de la Diòcesi, els respectius Rectors van presidir les misses i van beneir els rams en commemoració de l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, on va ser rebut amb alegria, amb la gent alçant les palmes i les branques d’olivera i llorer per rebre’l, aclamant-lo com a Salvador. Va començar així la gran Setmana dels cristians.

Església d’Urgell

7


SETMANA SANTA A URGELL

Jornada Sacerdotal i Missa Crismal a la Catedral de Santa Maria d’Urgell

E

ls preveres i diaques de la Diòcesi es van aplegar el 26 de març, Dilluns Sant, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell per celebrar la Missa Crismal, en la qual els preveres renoven les seves promeses sacerdotals i es realitza la Consagració del Crisma i la benedicció dels Sants Olis (l’oli dels malalts i l’oli dels catecúmens). A més, en el transcurs de l’Eucaristia, presidida per Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada per Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona, va ser

admès als Sagrats Ordes el seminarista d’Urgell Martín Candela Azorín. En acabar la Missa Crismal, els sacerdots van compartir un dinar de germanor a la Residència de la Sagrada Família de d’Urgell, en el transcurs del qual es va homenatjar els preveres que celebren enguany les noces sacerdotals d’or (Mn. Ramon Sàrries, Mn. Pere Balagué, Mn. Ramon Balagué i Mn. Àngel Saball) i d’argent (Mn. Carles Rivas). Enguany també Mons. Vives va voler celebrar el 25è aniversari de la seva ordena-

ció episcopal juntament amb tot el presbiteri d’Urgell. Acte acadèmic Prèviament a la celebració eucarística, Mons. Gordo va ser el ponent de l’acte acadèmic d’aquesta Jornada Sacerdotal d’enguany a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell. El Bisbe auxiliar de Barcelona articulà la seva conferència, titulada “‘Serviu el Senyor amb alegria’ (Salm 99,2). Vida i ministeri ordenat des de la joia de

Mons. Gordo pronuncià al Seminari diocesà d’Urgell la conferència “‘Serviu el Senyor amb alegria’ (Salm 99,2). Vida i ministeri ordenat des de la joia de l’Evangeli”

Mons Gordo (a dalt, a la dreta) va pronunciar la ponència de la Jornada Sacerdotal al Seminari diocesà d’Urgell davant un bon nombre de sacerdots de la Diòcesi.

8

Església d’Urgell

l’Evangeli”, d’acord amb el següent esquema, que repartí als assistents a manera de guió: 1.- L’alegria, el goig i la felicitat: un tema perillós, però necessari. 2.- Cridats i enviats a servir el Senyor i els germans amb alegria. 3.- Déu és goig. 4.- Déu és goig del poble, del creient. 5.- Un goig ple. 6.- El nucli de l’experiència cristiana: amistat amb Jesús, familiaritat amb Ell. 7.- Un goig tanmateix no pas ingenu sinó lúcid, amb discerniment, atent als reptes, oportunitats per anar al fons de la nostra vida i ministeri ordenat. 8.- Com respondre a aquests reptes? Viure el nostre ministeri ben centrat teologalment i eclesialment mena vers una vida humana i espiritual de qualitat.


SETMANA SANTA A URGELL 9.- L’alegria i el goig, assignatura fins i tot amb dones (cosa cridanera dels companys, l’acollida pastoral, pendent. per a un “mestre” en aquella època). l’afecte amb col·laboradores i col10. Com conrear l’alegria i el goig en No és un asceta com Joan Baptista. laboradors, un amor que fa créixer la nostra vida i ministeri per tal “que És en tot igual com nosaltres menys en llibertat i maduresa les persones no es corrompi el subjecte”. en el pecat. I tot ho feia vivint per als a qui més ens lliurem en la pastoral. D’acord amb aquest esquema, altres, no claudicant a la seducció “En lloc de fer problemàtic el do del Mons. Gordo exposà als preveres un del poder i del diner, sotmetent-se a celibat, hem de transmetre a les noves seguit de raonaments i observacions la voluntat del Pare, assumint, quan generacions joves la convicció que amb el propòsit de transmetre un aquesta voluntat ho demanava, l’en- el ministeri sacerdotal i el celibat, si “missatge subliminal” de gran impor- trega fins a la creu. són lliurement escollits per una opció tància: ningú de nosaltres, diaques, • Per tant, vetllem-ho! Altrament d’amor, units en una vocació de conpreveres, Bisbes de diverses genera- tindrem dos perills: o caure en l’amar- sagració a Déu i de servei i entrega cions, no ens hem penedit d’haver dit gor, o cercar altres compensacions a tots els homes, i especialment als sí a la crida del Senyor, que és font de insanes: excessos en el beure o men- més pobres, sempre seran un gran plenitud i joia. Només Nostre Senyor jar, despeses exagerades en viatges do per a l’Església. El celibat, a més, sap com serà el cristianisme a les nos- o mitjans de diversió, entreteniments representa un valor profètic per al tres Diòcesis en els propers decennis. vulgars o de mal gust, esbravades de nostre món insensible a les donacions Tanmateix, m’abelleix de pensar que tota mena, dependències afectives... radicals i contaminat per un erotisme ací i allà, el que anem deshumanitzador”1. sembrant cadascú de • La contemplació i nosaltres, com a serpraxi com a mode de vents sense cap mèrit, deixar que Crist es “servint el Senyor amb formi en nosaltres. alegria” (Salm 99,2), • El goig de la fe, de “alegres sempre en el l’Evangeli, des d’un Senyor” (Filipencs 4,4), tarannà positiu, no altres ho recolliran pas com a pàmfils o amb cants de joia, la ingenus. Cal no perdre joia de l’Evangeli que la capacitat de la joia, “ningú no ens la prenevitar de ser rígids drà” (Joan 16,22). Així, “que mosseguen”2. Mons. Gordo compartí Durant la Missa Crismal els preveres i diaques diocesans van renovar els seus vots. • El goig del servei, de l’apostolat, del miles següents reflexions: • La nostra vida espiritual no pot • En aquest sentit, el nostre celibat nisteri... • Déu ens en guard de la “mundaser pas un camí de deshumanització és un vot d’afectivitat, per estimar del nostre ministeri diaconal, presbi- més. Karl Barth va fer notar que en la nitat espiritual” (EG 97). • L’ordre, o harmonia, que posa teral o episcopal, sinó tot el contrari, teologia luterana no s’havia estudiat perquè ens posa en contacte amb la prou el fet que Jesús mai no va tenir les coses al seu lloc: la sensibilitat humanitat de Jesús: veure, escoltar, una amant, ni una amistançada, ni governada per la raó, les virtuts evancaptar Jesús en la seva vida humana. una parella, ni una doble vida, sinó gèliques, molt humanes, per sobre de Quan contemplem Jesús ens adonem una vida tota ella pel Regne. Amb modes o imperatius del màrqueting. • La moderació en la recerca del que estima la vida, que sap gaudir de això ens ve a dir com el celibat obre la vida: relacions molt humanes, capa- unes possibilitats de viure l’afectivitat plaer, gaudir millor, no pas gaudir més. • Alerta a l’accídia! (EG 81-83). Evitar citat d’escolta i de diàleg, paraula molt més enllà del que ens vol imposar una rica i propera, observa i capta el que publicitat despòtica, com si només ser d’aquells que semblem “mòmies potser altres no veuen, sent el gust la vida de parella fos el camí d’una de museu”, que fan “cara de quaresma de l’amistat, té especial sensibilitat plenitud afectiva. Però també ens sense Pasqua”, amb “psicologia de estètica i humana en general, és tingut planteja la responsabilitat de cuidar tomba” (EG 6, 9, 83). • El “fervor”, com dinamisme de per golut i bevedor, li agrada la creació reflexivament i activament el nostre i gaudeix en els sopars i festes, tracta “art d’estimar” celibatari: l’amistat l’esperit, enfront de l’accídia... “La

1 2

Joan-Enric Vives -aleshores Bisbe auxiliar i Rector del Seminari Major de Barcelona-, La Vanguardia, diumenge 17 de març de 1996, p. 39. Cf. Papa Francesc, discurs al congrés amb motiu dels 50 anys de la “Presbiterorum Ordinis” i l’”Optatam Totius”, 20 de novembre de 2015. Església d’Urgell

9


SETMANA SANTA A URGELL

Dins de la celebració eucarística va ser admès als Sagrats Ordes el seminarista d’Urgell Martín Candela Azorín.

nostra tristesa infinita només es cura amb un infinit amor” (EG 265). • La capacitat de gaudir de les coses que la mateixa vida ofereix: naturalesa, amistat, bellesa, litúrgia, festa, família, comunitat, treball, bona lectura, esport, algun hobby... I privilegiar el qualitatiu sobre el quantitatiu

El celibat obre unes possibilitats de viure l’afectivitat més enllà del que ens vol imposar una publicitat despòtica, com si només la vida de parella fos el camí d’una plenitud afectiva (temps, diners, espectacularitat...). • Hem de tenir clar el descans com a experiència no purament “terapèutica”, sinó regeneradora de vida, d’il·lusions, del gust per la vida. Hi ha el perill de malentendre la frase de Sant Joan Bosco –un sant de tanta humanitat!–: “ja descansarem al cel...” • Vida espiritual i cultura. El foment d’una vida culturalment rica no està separat de la nostra vida espiritual

i ministeri. Hem de cultivar-nos, és a dir, treballar-nos personalment, cosa que no vol dir simplement “fer cursets i llegir llibres”. Tots tenim l’experiència positiva de mossens de pocs coneixements intel·lectuals (pocs títols i diplomes!), però d’una maduresa humana i espiritual, d’una capacitat d’escolta i de relacions, d’una humilitat i senzillesa per a saber consultar i escoltar les crítiques, d’una responsabilitat en l’exercici del ministeri, d’una llibertat enfront de modes i opinions... que han marcat persones i comunitats. En sentit contrari, també coneixem prou el perill de molts títols, congressos, càrrecs, (vanitat de vanitats...) que no van acompanyats d’aquelles qualitats humanes i espirituals que fan del mossèn una persona molt apta per a respondre a les necessitats pastorals canviants de la gent. En aquest sentit, el prevere ha de ser “expert en humanitat”. Que quedi clar, doncs, aquest “cultivar-se”, cosa distinta del simple “reciclatge pastoral” o “plans de formació permanent”, per altra banda necessaris avui més que mai3.

• No oblidar de recórrer amb regularitat a un acompanyant espiritual. Prioritzar a l’agenda un temps concret per tal que ens deixem acompanyar per un sacerdot més gran. I alhora tenir temps per a acompanyar els mossens germans més joves. Cuidar-nos molt els uns als altres, evitant el desànim o l’ansietat. Viure la fraternitat sacerdotal. No faltar a les reunions de l’Arxiprestat, de l’equip de mossens d’un mateix sector pastoral. Comptar amb l’altre, germà mossèn. Alegrar-me en les seves alegries i èxits pastorals. Tots sortim guanyant quan a l’altre li va bé pastoralment. Donar-ne gràcies al Senyor4.

El foment d’una vida culturalment rica no està separat de la nostra vida espiritual i ministeri. Hem de cultivar-nos, és a dir, treballar-nos personalment • L’oració, la pregària, que omple de joia i goig: “alguns han abandonat la pregària i amb això l’alegria” (Papa Beat Pau VI). No hauríem d’oblidar el paper humanitzador de la pregària. Per ventura no són Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu els màxims exponents d’amor? No és estrany ja que la pregària és relació personal, relació afectiva. La pregària ajuda a madurar en el camp de l’afectivitat. El núm. 42 del “Directori per al Ministeri i la Vida dels Preveres” ens ofereix aquesta citació de Sant Ambrós: “Mai no estic tan poc sol com quan estic sol”. • Resumint: la nostra vida espiritual ha de ser font d’humanització i aquesta humanització ha de ser un dels tests de la qualitat de la nostra vida espiritual.

3

Cf. Congregació per al Clergat, “El do de la vocació presbiteral. Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis”, Barcelona, Claret, 2017, Documents del Magisteri, 66, pp. 83-113 (capítol V, Dimensions de la formació. Integració de les dimensions formatives: humana, espiritual, intel·lectual i pastoral)

4

Cf. conferència als seminaristes de Catalunya de Mons. Jorge Carlos Patrón, Arquebisbe Secretari per als Seminaris en la Congregació per al Clergat, maig de 2017.

10

Església d’Urgell


SETMANA SANTA A URGELL

Celebracions del Tridu Pasqual

Final de la processó amb el Santíssim Sagrament el Dijous Sant.

L

a Diòcesi d’Urgell va celebrar l’Últim Sopar del Senyor el Dijous Sant, 29 de març, començant així les celebracions del Tridu Pasqual. Com a totes les esglésies i comunitats religioses de la Diòcesi, la Catedral de Santa Maria va acollir a les vuit del vespre la solemne celebració de l’Eucaristia del Dijous Sant. Fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Canonges i els sacerdots de La Seu d’Urgell, amb la participació dels seminaristes. Posteriorment, a dos quarts d’onze de la nit, va començar la vetlla d’adoració del Santíssim Sagrament, exposat al Monument. L’Arquebisbe Joan-Enric va posar en relleu a l’homilia els misteris que se celebren el Dijous Sant: la

institució de l’Eucaristia per part de Jesús Nostre Senyor, tot celebrant l’Últim Sopar amb els deixebles; el manament de la caritat i l’amor fratern, que ens porta a servir els altres tot rentant-los els peus; i la institució del sacerdoci ministerial per voluntat del Senyor, que vol que, a través dels sacerdots, es faci present el seu Amor per tots els homes. Va parlar de l’Amor com una llum nova, perquè aquest Amor ho és tot. “Qui ha trobat l’Amor ha trobat el do més gran, ha trobat el sentit més gran de la seva vida”. Mons. Vives va glossar les lectures proclamades, tot explicant que si s’entra en la contemplació del Senyor, en aquest Dijous Sant, comprendrem la lliçó de l’Amor de Jesús: Ell és l’Amor, el viu i ens l’ensenya, Església d’Urgell

11


1

2

4 3

5

6

1.- Lavatori dels peus a la celebració eucarística de Dijous Sant a la Catedral. 2.- La Delegada diocesana de Pastoral de la Salut apropà les celebracions de Setmana Santa als malalts ingressats al Sant Hospital de La Seu d’Urgell. 3, 4, 5, i 6.- Processó del Sant Enterrament a La Seu d’Urgell.

12

Església d’Urgell

7.- Processó del Silenci a Ponts. 8.- Vetlla Pasqual a La Seu d’Urgell. 9.- Vetlla Pasqual a la Vall Fosca. 10.- Viacrucis a La Seu d’Urgell. 11.- Viacrucis a Balaguer. 12.- Viacrucis a Ponts.


7

8

9

10

12

11

Església d’Urgell

13


SETMANA SANTA A URGELL Els TXt participen d’una trobada prepasqual a Betlan Una vintena de nois i noies dels grups TXt, d’edats entre els 12 i els 15 anys, van participar del 24 al 26 de març d’una trobada de preparació de la Pasqua a Betlan, a la Val d’Aran. Posant Jesús com a centre de la trobada, els nois van dedicar l’estada a la pregària, al coneixement mutu, i a compartir vivències profundes com a mitjà per a desvetllar i afermar el compromís com a part dels grups TXt, arrelat més en Crist i en els altres. La presència de Jesús en qui pateix, i la confirmació de la seva mort vivificadora ha estat un element viscut i descobert pels participants. Tots junts van fer camí no només vers la celebració de la Pasqua, sinó també amb el desig de seguir trobant-se i continuar fent passes junts des de la realitat de cadascun d’ells, i per créixer al voltant del Crist i creure més que mai en el seu missatge de transformació i de salvació. Missatge als joves de la Pasqua de Les Avellanes i de Canillo L’Arquebisbe d’Urgell va enviar el següent missatge als joves reunits al Monestir de Les Avellanes i a Canillo per celebrar la Pasqua: Estimats amics reunits a Les Avellanes i a Canillo per viure joiosament els dies sants de la Mort i la Resurrecció de Crist. Santa Pasqua, i que Déu ens ompli de joia i esperança. La mort o el fracàs no tenen l’última paraula en la vida, ja que Crist ha ressuscitat. Ell ens obre un gran camí a la fidelitat i a l’amor. Val la pena donar la vida. Estic ben unit a tots vosaltres des de la Catedral de La Seu d’Urgell! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell V Setmana Santa missionera familiar a la Vall Fosca Les Parròquies de la Vall Fosca i Senterada van viure per cinquè any l’experiència de la Setmana Missionera familiar, una iniciativa que aplega una colla de matrimonis arribats d’altres llocs per fer possible les celebracions de Setmana Santa a la vall. Cada parella o família van dirigir les celebracions de Setmana Santa en un lloc de pregària, de manera que aquests dies de major assistència de fidels i de turisme totes les esglésies van poder estar obertes i s’hi van celebrar els oficis. Els feligresos de tots els pobles van rebre l’alegria del servei missioner que han transmès aquestes famílies. La Vetlla Pasqual, en la qual es van beneir els ciris pasquals que presidiran aquesta Pasqua a tots els pobles de la vall, fou molt viscuda i participada. Mn. Josep Montoya, diaca permanent, amb l’ajuda de la seva esposa, Conxita Salvadó, van fer-la possible amb l’acompanyament de les famílies participants. Per a totes elles va suposar un enriquiment personal i espiritual, i la conscienciació que l’ajuda dels laics és cada cop més necessària per a obrir les esglesioles dels petits pobles de muntanya, on la tradició i la devoció segueixen donant llum a tots aquells fidels que hi viuen. 14

Església d’Urgell


SETMANA SANTA A URGELL i, en aquest dia, agenollat davant dels seus deixebles, rentant-los els peus, dóna com a Mestre i Senyor la gran lliçó d’humilitat i d’Amor radical que es fa servei als darrers i més humils. Ell vol quedar-se entre nosaltres sota les espècies del pa i del vi eucarístic com a font de vida per a tots els qui el cerquen. Així mateix, animà els fidels a viure amb intensitat les celebracions del Tridu Pasqual i a tenir-hi presents especialment els pobres, els malalts, els empresonats, els refugiats i tots els qui pateixen en aquests dies. En acabar, l’Arquebisbe rentà els peus a quatre persones d’edat i amb dificultats de mobilitat, acompanyat pels seminaristes de la Diòcesi. La celebració es va cloure amb una senzilla processó amb el Santíssim Sagrament per l’interior de la Catedral fins al Monument i la seva adoració devota. Molts fidels es van aplegar en les diverses vetlles d’oració i adoració al Senyor que se celebraren a les Parròquies de la Diòcesi així com a la Catedral de Santa Maria, on van pregar davant del Monument, rellegint les paraules del Senyor i el Mestre en l’Últim Sopar, tot recordant la pregària a l’Hort de les Oliveres. L’endemà, Divendres Sant, un bon nombre de feligresos de les diverses Parròquies de la Diòcesi es van reunir al matí per pregar seguint les estacions del Via Crucis, tot recordant el camí que Jesús féu carregant la creu a les esquenes abans de la seva passió i mort. Pels carrers del barri antic de la ciutat de La Seu d’Urgell, acompanyats pel Rector i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, els fidels van meditar els passos que Jesús va fer en morir a la creu, en un clima de silenci i pregària. També pels carrers del barri de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell va tenir lloc un devot Via Crucis, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i pel mossèn encarregat d’aquella església, Mn. Jordi Miquel. Van recórrer els carrers adjacents

Dissabte a migdia, els infants del Cor de Caramelles de l’Escola Municipal de Música i de la Confraria de Sant Sebastià van cantar al Claustre de la Catedral. A sota, el Cor de Caramelles de Ponts, durant el recital que va oferir a l’església parroquial.

al temple i, al final de la celebració, l’Arquebisbe compartí una breu al·locució, remarcant que besar la Creu al final del Via Crucis és un gest carregat de sentit, ben ple de fe i afecte pel Senyor, viscut intensament, amb les intencions per moltes persones que estimem i un compromís d’acollir i viure la misericòrdia i la reconciliació amb obres i de veritat, i alhora una acció que recull els anhels de tots els qui sofreixen arreu del món, portant creus difícils i pesants: refugiats,

empresonats, oprimits, famolencs, vexats, esclafats per les guerres i les violències dels homes. Posteriorment, a la Catedral tingué lloc l’Ofici de Lectura, ampliat amb les Lamentacions i la Passió del Senyor, i seguidament la pregària de Laudes (conjunt anomenat Officium Tenebrarum o Ofici de Tenebres). Aquest ofici de pregària, presidit per l’Arquebisbe, agrupà canonges, sacerdots, seminaristes, religioses de vida consagrada de la ciutat, i un bon grup de fidels que compartiren Església d’Urgell

15


SETMANA SANTA A URGELL així la Litúrgia orant de l’Església en els dies sants de la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor. A moltes residències de malalts i d’ancians també es va dur a terme el Via Crucis, així com en molts poblets petits que no poden tenir els Oficis de Setmana Santa però sí aquest acte pietós. Preveres, diaques i laics amb missió es multipliquen arreu del Bisbat en aquests dies tan importants per als cristians per tal d’ajudar en la pregària comunitària a molts indrets on, d’una altra manera, seria molt més difícil compartir les celebracions del Tridu Pasqual amb els fidels. Divendres a la tarda, la celebració de la Passió del Senyor a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Vicari general i Rector de la Parròquia, els Canonges, els sacerdots de la ciutat i els seminaristes. Hi assistí una gran quantitat de fidels que omplí el temple. A la seva breu homilia, Mons. Vives va exhortar a la contemplació i a

16

Església d’Urgell

l’agraïment davant la creu de Jesús. Animà els fidels a viure el sentit de la mort del Senyor, tal com Ell la va transformar, expressió del seu amor total i incondicional, i la seva redempció de la humanitat perduda en el pecat i la mort. Demanà concretar el pecat que esclafà el Fill de Déu com un anyell mansoi: la guerra, el maltractament de la dona, la corrupció, l’abús dels infants... i tenir present en la pregària els qui particularment s’uneixen a la creu del Senyor: els malalts, els presos, els marginats, els ancians que viuen en la solitud... El text de la Passió segons Sant Joan fou un moment particularment important i central de la celebració litúrgica a la Catedral, que l’Arquebisbe remarcà en la seva exhortació, recordant com n’era d’impressionant aquesta lectura a l’Església Mare de Jerusalem. També es va tenir un record pels cristians perseguits, i pels Sants Llocs de Terra Santa, pels quals es fa la col·lecta en aquest dia.

Després, en caure el vespre, Mons. Vives va participar a la processó del Sant Enterrament pels carrers de La Seu, darrere el pas principal del Crist de la Sang. La processó ha viscut enguany una major obertura als veïns de la ciutat, i hi han participat més persones en els passos i en l’organització. Deu passos conformen la processó, que és la més important del Pirineu i una de les més antigues i rellevants de Catalunya. Té els seus orígens en el 1603, any al qual es remunta el pas principal del Crist de la Sang. Dels deu passos, n’hi ha alguns de molt llarga tradició i d’altres incorporats més recentment, a final del segle XIX. Dissabte Sant va estar litúrgicament marcat pel silenci i la pregària prop del sepulcre. El 31 de març, la Diòcesi va pregar a les Parròquies i també a la Catedral, on Mons. Joan-Enric Vives va presidir la pregària del matí amb els Canonges, religiosos de vida consagrada, seminaristes i fidels. En la vetlla prop del sepulcre del Senyor,


SETMANA SANTA A URGELL

El Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià, format per uns 70 cantaires (als quals s’hi va sumar Mons. Vives) i 15 músics, va celebrar la Pasqua cantant a la porta de la Catedral.

pregaren l’Ofici de Lectures allargat amb les Lamentacions i Laudes, amb la confiança que Déu no abandona entre els morts Aquell que es “el Fill estimat en qui el Pare de la misericòrdia es complau”. Una mica abans de migdia van arribar al Claustre de la Catedral els infants del Cor de Caramelles de l’Escola Municipal de Música i de la Confraria de Sant Sebastià, dirigits pel professor de cant Rafel Llobet i acompanyats per un grup de músics joves també alumnes de l’Escola Municipal de La Seu. En aquesta activitat, en la que participen infants de tota la ciutat, molts dels quals acompanyats pels pares, es lloa la vida nova del Crist Ressuscitat, la primavera, la Llum i la Vida que reneixen. En acabar, es feren una foto de grup al Claustre amb Mons. Vives, que els explicà la restauració que s’hi ha fet recentment. Dissabte Sant a la nit, arreu de la Diòcesi d’Urgell es va celebrar la Vetlla Pasqual amb el Foc nou per encendre el Ciri Pasqual i els ciris dels celebrants i dels fidels. Així es va celebrar la Resurrecció de Crist,

a partir d’aquest signe de novetat de la llum, amb la processó dels sacerdots i fidels seguint la flama enmig de la fosca, que es prolongarà tota la Cinquantena Pasqual, fins a la Pentecosta. A la Catedral de Santa Maria, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la celebració juntament amb el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i els Canonges i preveres de la ciutat. A la porta del temple, Mons. Vives va encendre el Foc Nou i va impartir la benedicció per encendre el Ciri Pasqual que representa Crist Llum del món. Després, concelebrants i fidels va entrar en processó a la Catedral i es va cantar l’“Exultet”, o pregó de Pasqua, que va donar pas a la llarga Vetlla amb totes les lectures previstes de l’Antic i del Nou Testament, el cant de “Glòria dalt del cel” mentre repicaven les campanes, i el solemne cant de l’“Al·leluia”, cant pasqual per excel·lència. La litúrgia continuà amb la benedicció de l’aigua per a la pila baptismal, la renovació de les promeses baptismals dels fidels i l’Eucaristia

d’acció de gràcies per celebrar la resurrecció de Crist. Diumenge de Pasqua, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemne Eucaristia a la Catedral, amb el do de la indulgència plenària. Van concelebrar el Vicari general i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, i els Canonges i preveres de la ciutat. En acabar la celebració, i com a culminació del recorregut pels carrers de la ciutat encetat ben d’hora, el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià, format per uns 70 cantaires (als quals s’hi va sumar Mons. Vives) i 15 músics, va celebrar la Pasqua cantant a la porta de la Catedral. El cor, dirigit per Lluís Obiols Perearnau i preparat pels professors Sònia Lanau i Rafel Llobet, promou la consolidació d’un repertori propi,així com la recuperació i difusió d’obres escrites per autors locals. És el cas de la sardana “Primavera”, una de les peces que van cantar els caramellaires davant la Catedral, que fou escrita per mossèn Albert Vives l’any 1986 amb motiu de la recuperació del cor impulsada aquell any per la Germandat de Sant Sebastià. Església d’Urgell

17


Article del Copríncep Episcopal amb motiu dels 25 anys de la Constitució del Principat d’Andorra

J

oiosa festa democràtica del 25è. aniversari de la Constitució d’Andorra! Aquest 14 de març s’escauen els 25 anys de la Constitució del Principat d’Andorra, que va donar un impuls molt gran al país i ens va assentar amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. Quants canvis de llavors ençà. La Constitució Andorrana és el text legal on es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització del nostre Estat de dret, els límits i les facultats d’aquest Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. És el text que regula les institucions bàsiques del país, que conté les normes fonamentals de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Ja s’ha estudiat i posat en clar el llarg i fecund recorregut que els Coprínceps i el Consell general, però també els Comuns i moltes altres institucions i organitzacions andorranes van dur a terme durant uns anys transcendentals per al nostre país. Finalment, el Poble Andorrà, amb una participació del 75,74%, va expressar la seva acceptació de la Constitució amb el 74,19% de vots afirmatius. Així fou aprovada en el referèndum del 14 de març de 1993, ara fa 25 anys. Això avui és història, de la qual ens en podem sentir ben orgullosos i satisfets. És cert que el món està immers en una profunda transformació dels seus sistemes de valors, la societat ha globalitzat els seus comportaments, i s’han produït canvis significatius en el nostre país i a tot el món. Però això ens ha de refermar en la nostra natural vocació d’obertura europea

i internacional. És bo destacar que Andorra, des que existeix, ha tingut una relació europea clara, tal com el nostre Himne Nacional ho proclama, quan es refereix al fet que un dels grans pares d’Europa, l’emperador d’Occident Carlemany (742–814), és el nostre pare. Tenim arrels i tradicions molt antigues: “Creient i lliure onze segles, creient i lliure vull ser; siguin els furs mos tutors i mos Prínceps defensors”, canta amb goig vibrant el

nostre himne nacional, amb lletra del Copríncep Episcopal Joan Benlloch. Amb tot, cal prendre consciència que aquests 25 anys no han passat en va, i ens sacsegen els nous reptes que hem d’afrontar, que també són els reptes d’Europa, a la qual ens sentim ben units i formant-ne part. Es fa necessari treballar també des d’Andorra, per un futur basat en la capacitat de cooperar junts per superar recels, menyspreus o divisions, afavorint sempre la pau i la comunió entre tots els pobles del Continent. I una concreció hauria de ser aconseguir un bon Acord d’Associació amb la Unió Europea, que requereix una conscienciació general de tots els estaments del Principat, com va

passar amb la nostra Constitució de 1993. Cadascú al seu nivell, amb responsabilitat respecte al tema educatiu i cultural, a la redistribució justa de la riquesa, al tema europeu i a l’obertura econòmica, caldria aportar propostes de futur i d’adaptació, consensuant posicions de país i d’interès general. En una societat lliure i plural sempre hi haurà legítimes diferències d’enfocament, però és fonamental que els andorrans ens mantinguem units, mirant amb esperança i creativitat el futur del país i les adaptacions que caldrà realitzar. La nostra Constitució de 1993 ens assegura els valors de la llibertat, de la democràcia, de la justícia social i també del reconeixement real i efectiu dels drets de les persones i de la seva dignitat. Per això la lletra i l’esperit constitucionals ens ajuden a encarar el futur amb confiança, rellançant un nou humanisme amb models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no al gaudi d’uns pocs, sinó al benefici de les persones i de tota la societat. Sobretot hem de pensar més en la joventut. Els joves no són pas el futur, com sovint es diu, sinó que ja són ells el present; són els que ja avui amb els seus somnis i esperances, amb les seves vides, estan forjant l’esperit andorrà i l’esperit europeu. La celebració del 25è aniversari de la Constitució d’Andorra és un gran motiu per a viure una joiosa festa democràtica, que ens afermi en el compromís de mantenir una convivència pacífica i una dedicació generosa vers el bé comú de tots els andorrans. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Església d’Urgell

19


La XII Jornada de Mestres i Professors de Religió aplega 300 docents a Barcelona El col·legi dels Jesuïtes a Sarrià va acollir l’encontre, convocat sota el lema “La classe de Religió, un espai per a créixer en qualitat humana”

L’auditori del col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià acollí l’acte central de la XII Jornada de Mestres y Professors de Religió.

U

ns 300 docents de les escoles públiques, privades i concertades catalanes i andorranes, 77 dels quals de diferents poblacions del Bisbat d’Urgell, encapçalats pel Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, van participar el dissabte 17 de març a la XII Jornada de Mestres i Professors de Religió de les Diòcesis amb seu a Catalunya, que es va celebrar al col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià (Barcelona). La jornada, convocada sota el lema “La classe de Religió, un espai per a 20

Església d’Urgell

créixer en qualitat humana”, ha estat organitzada conjuntament pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que agrupa uns 400 centres. Va ser un espai de trobada i de formació per als professors de Religió, en el qual es va palesar com aquesta assignatura, a més de transmetre coneixements, educa l’alumne en els valors que emanen de l’Evangeli i dóna a conèixer la identitat del cristianisme per ajudar a la construcció integral de les

persones en la seva etapa formativa. L’Arquebisbe de Tarragona i President del SIERC, Mons. Jaume Pujol, va agrair al seu parlament de benvinguda “la passió educativa dels docents” i destacà la preocupació del Papa Francesc per l’educació i per “escoltar els joves”. A l’acte inaugural també van intervenir el Delegat d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Barcelona, Ramon Corts, i el Secretari general de la FECC, Enric Puig, que van coincidir a defensar la vigència de la proposta formativa de la classe de Religió i van agrair la tasca dels professors


A la sessió de la tarda, els assistents a la Jornada es van repartir entre els diferents tallers formatius. A sota, a l’esquerra, als passadissos del col·legi es van instal·lar diferents parades amb material didàctic. A la dreta, un moment de l’actuació musical que va cloure la Jornada.

al servei dels alumnes que trien l’assignatura. Intervingué deprés el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons Joan Josep Omella, que també tingué unes paraules de reconeixement per la tasca que desenvolupen els professors “en un món en el qual no és fàcil l’acollida del missatge que transmeteu”, i destacà que “quan es treballa amb amor, amb pedagogia generosa, la feina feta sempre acaba donant fruit.” La ponència central de la jornada, titulada “La passió per educar”, va anar a càrrec de Javier Cortés, religiós marianista, expert en educació, professor de filosofia i actualment Director del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià, un complex educatiu dels marianistes amb més de 2.000 alumnes. És autor de nombrosos materials didàctics i recentment ha publicat el llibre “La escuela católica, una reflexión sobre cómo ser verdaderamente significativos” (PPC). Va ser president del grup editorial SM (Societat de Maria) i de la Federación de Gremios de Editores Españoles.

Cortés destacà l’aportació primordial dels professors de Religió en l’àmbit de l’espiritualitat i valorà especialment la vocació i la passió com a element essencial de la tasca docent. “El primer objectiu de la classe de Religió hauria de ser que

“Quan es treballa amb amor, amb pedagogia generosa, la feina feta sempre acaba donant fruit” (Mons. Omella) els alumnes prenguin consciència de la seva dimensió espiritual, de manera semblant a com la plàstica té com a objectiu que reconeguin la seva dimensió estética” afegí Cortés, i va concloure la seva intervenció afirmant que, d’acord amb la seva experiència com a professor, secularització no vol dir necessàriament desinterès pel fet religiós: “si ens demanen Religió i només els oferim ètica, drets humans, ecologia o rituals, els alumnes canalitzaran la seva insatisfacció espiritual cap a d’altres

formes de religiositat, les quals no sempre faciliten el creixement dels alumnes”. D’altra banda, el manifest final de la Jornada destacà la necessitat que la classe de Religió, en un context de “complexitat social”, sigui un espai per créixer en qualitat humana. En la segona part de la Jornada, els mestres i professors de religió es van repartir entre els setze tallers programats simultàniament pels organitzadors: setze ofertes formatives diferents per millorar la seva tasca docent i compartir recursos educatius, en els quals es van tractar temes com el silenci, l’art cristià, l’espiritualitat ecològica, l’aprenentatge digital, diversos mètodes per explicar la Bíblia i la litúrgia als infants i joves, i temes socials com ara la crisi dels refugiats. La Jornada es va cloure amb una actuació musical a càrrec d’un grup d’alumnes de l’escola de música Kostka-Jesuïtes Gràcia, i amb una celebració eucarística presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. Església d’Urgell

21


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (VIII): Una opció que convida a pensar

L’

opció cristiana és plena de paradoxes. És una paradoxa un Déu que, a la vegada, és u i una comunitat de persones en l’amor: Pare, Fill i Esperit Sant. És una paradoxa que creés el món sense cap necessitat de fer-ho, que es revelés en ell, que s’encarnés en el món i que ho fes en aquell home que no tenia ni un lloc per néixer. La paradoxa xoca, violenta la raó; també la meravella, la deixa astorada, però, a la vegada, l’estimula, l’activa,

L’opció cristiana és una opció per créixer cada vegada més en l’amor, per fer de la vida un aprenentatge constant per estimar més i millor fins a tal punt, que lluny d’apaivagar l’activitat mental, la mobilitza intensament. La paraula ‘paradoxa’ és la més apropiada. El contingut de la fe és sorprenent, meravellós, però no, per

això, irracional. És meravellós saber que no estàs sol en la nit més solitària de totes i que algú es recorda de tu quan tots s’hagin oblidat del teu nom. No és irracional creure-ho, però tampoc és una afirmació que derivi de pensar el cosmos. L’opció cristiana és una opció per l’amor més gran, per créixer cada vegada més en l’amor, per fer de la vida un aprenentatge constant per estimar més i millor, però, a la vegada, també és l’opció pel pensament, per la reflexió. Déu és amor, però també és paraula, raó. El cristianisme és la religió de l’amor, però a la vegada, és la religió del logos, però d’un logos que se sotmet a l’amor. No s’arriba a la fe únicament fent una reflexió profunda. La fe no és mai la conclusió lògica d’una meditació sobre el sentit de l’existència o el misteri de la realitat. Sant Agustí, per exemple, va cercar, durant anys una resposta. Durant decennis, la seva ànima conegué la inquietud existencial de la recerca. És veritat que, sense aquesta última, mai no

hauria trobat res. Amb tot, hi ha algú o alguna cosa diferent que finalment el va ajudar. Confiant-se només en les seves soles forces, no s’arriba al do de la fe. Cal que es produeixi o passi

La fe no és una doctrina, ni una filosofia, però sí un do que exigeix el pensament, que crida la raó, que suplica el treball del logos alguna cosa: ser tocat per Déu i la seva Paraula. Aquesta és la font de la fe: el trobament amb Déu i la seva Paraula. No és, tampoc, simplement de la nostra experiència que brolla la fe. No és meditant sobre l’experiència de ser un mateix o de ser en relació amb els altres o amb el món que de mica en mica arribem a la conclusió que la fe dóna sentit a tot. L’experiència, en si mateixa, allò que un hi troba i un hi viu, per profunda i abassegadora que sigui, no porta espontàniament a la fe. Neix de l’escolta, no prové de la reflexió teòrica, ni d’una experiència

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 22

Església d’Urgell


El cristianisme és la religió del logos, però d’un logos que se sotmet a l’amor (il·lustració: “Jesús entre els doctors”, Paolo Veronese, oli sobre tela, 1560 – Museu del Prado, Madrid).

autònoma. Segueix l’escolta. Quelcom sobrevé. Algú parla al cor, toca la seva oïda i obre el seu cor. Per poder respondre serenament a la pregunta si l’opció cristiana és una renúncia a l’exercici del pensament, cal, abans, poder explicar en què consisteix pensar, però aquesta

L’opció cristiana és una elecció, però una elecció en la que actua el cor i el cap. Pensar aquesta elecció és consubstancial a la vida del cristià adult pregunta, cabdal en la història de la filosofia, és, senzillament, oceànica, ha estat contestada de tantes diverses maneres que seria molt fatigós per al lector fer-ne una breu síntesi. La fe no és una doctrina, ni una filosofia, però sí un do que exigeix el pensament, que crida la raó, que suplica el treball del logos. Pensar no és una tècnica, és un art i les quatre principals eines del pensament són l’admiració, l’elecció, la distinció i

la contradicció. Tot acte de pensar s’inaugura amb una acte d’admiració, que és com una anticipació del que es va a descobrir, un saber que no se sap. L’admiració proporciona un estat que condueix a plantejar-se problemes, a fer-se preguntes, a interrogar-se, a mirar de cercar possibles solucions. Sòcrates feia pensar perquè interrogava els seus oients. Jesús deixa moltes respostes obertes, moltes afirmacions paradoxals que han generat molt pensament al llarg dels segles. El segon moviment de l’exercici de pensar és l’elecció. Viure és escollir, però pensar també és elegir. Cal triar què es llegeix, a qui s’escolta, què s’estudia i per a què. L’opció cristiana és una elecció, però una elecció en la que actua el cor i el cap. Pensar aquesta elecció és consubstancial a la vida del cristià adult i, en pensar-la, he de poder justificar la tria en un marc on hi ha altres legítimes opcions. La distinció és la tercera eina del pensament. La fe genera llenguatge, paraules, mots, idees i conceptes que abans no existien i que es cons-

trueixen per poder dir el que sempre transcendeix la ment humana. Pensar és emparaular, dir les coses, dir-les el millor possible, expressar correctament el món, no tan sols el món exterior, sinó el propi, el que vertaderament interessa. Segons Plató, les paraules són, a la vegada, un mitjà i un instrument del pensament. Pensar és distingir, saber fer distincions entre els objectes. El darrer element és la contradicció. El pensament progressa quan, com en un judici, discuteix amb si mateix i suscita continuadament una espècie de contradicció interior. Les contradiccions irrompen quan la persona que ha fet l’opció cristiana es disposa a pensar allò que creu. L’opció cristiana, lluny de congelar l’activitat del pensament, l’estimula i l’excita en el màxim grau. Si la fe fa possible el pensament, no és menys cert que el pensament purifica la fe, possibilita una fe crítica i madura, digna de l’ésser humà. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

23


Junts

Marcant la X de l’Església a la teva Declaració de la Renda el fas possible. www.portantos.es

un mon millor


XIII Trobada diocesana del Moviment Vida Creixent al Sant Crist de Balaguer

Sor María Victoria Triviño (segona per la dreta) intervingué a la Trobada amb una ponència sobre la vida contemplativa.

E

l Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer va acollir el dimarts 6 de març la XIII Trobada diocesana del Moviment Vida Creixent, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell amb la participació d’unes 150 persones provinents d’arreu del Bisbat d’Urgell, entre els quals representants dels 15 grups del moviment presents a la Diòcesi a més de membres de Vida Creixent de les Diòcesis de Barcelona, Tarragona i Solsona, com ara el President de la Junta Interdiocesana de Vida Creixent a Catalunya, Sergi Oliva, i el Consiliari Interdiocesà, Mn. Xavier Moretó. També s’hi féu present el Regidor de Serveis Socials i Habitatge de l’Ajuntament de Balaguer, Joan Pla i Cubedo. La Presidenta diocesana del Moviment a Urgell, Maria Carme Ribes, va donar la benvinguda als participants en arribar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist i va agrair la presència de Mons. Vives així com l’assistència dels representants del moviment d’altres Bisbats, com a reflex de la comunió i agermanament entre les Diòcesis que tenen presència d’aquest moviment apostòlic. Tot seguit, l’Arquebisbe Joan-Enric va expressar la seva alegria per poder participar a la Trobada i la

importància que el Moviment Vida Creixent té per a la gent gran, ja que permet ajudar-se i compartir experiències i al mateix temps esdevenir testimonis per a les generacions més joves de pregària i de fe. A continuació, Mn. Pau Vidal, capellà custodi del Santuari, va presentar sintèticament la història del temple i de la imatge del Sant Crist, així com la bella imatge de la Mare de Déu d’Almatà. Posteriorment, la Gna. Maria Victòria Triviño, OSC, va compartir una ponència sobre la vida contemplativa i el seu valor per a l’Església, ja que tots els cristians necessitem del carisma específic que els contemplatius aporten, que és el valor de la pregària i de la intercessió per tot el Poble de Déu. Després de l’acte inaugural tingué lloc la representació dansada de la llegenda de l’arribada del Sant Crist a la ciutat de Balaguer par part de la comunitat de Germanes Clarisses de Balaguer. El moment culminant de la Trobada va ser l’Eucaristia presidia per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol, i els preveres assistents. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els fidels a viure amb intensitat els tres pilars fonamentals de Vida Creixent: l’amistat, que és acoEsglésia d’Urgell

I


Després de l’acte inaugural tingué lloc la representació de la dansada de la llegenda de l’arribada del Sant Crist a la ciutat de Balaguer per part de la comunitat de Germanes Clarisses de Balaguer.

llir l’altre i estimar-lo; l’espiritualitat, que és viure intensament el coneixement de Déu pròxim i saber descobrir-lo en les nostres petites coses; i l’apostolat, que és donar fidel testimoni del Déu trobat íntimament als qui ens envolten. Va exhortar els participants a la Trobada a saber convidar altres persones grans perquè se sumin al moviment i el puguin arribar a conèixer, i va voler destacar com la gent gran ha de ser valorada i estimada perquè han contribuït a fer gran el país amb el seu esforç i els va encomanar que fossin testimonis de fe especialment vers les generacions més joves i les famílies, ja que la gent gran és imprescindible pels seus consell, per la seva experiència i pel seu testimoni de fe. En aquest sentit, va animar especialment els avis a ser testimonis de fe pels joves dins la família, ja que són uns grans evangelitzadors i referents per a ells, i va exhortar a pregar pels joves i pel pròxim sínode de Bisbes que tindrà com a tema els joves, la fe i el discerniment vocacional. Així mateix, Mons. Vives va glossar la lectura proclamada en aquell dia del Profeta Daniel (Dn 3,25.3443) on el profeta prega Déu dient: “Senyor, per amor del vostre nom, no ens abandoneu per sempre, no trenqueu la vostra aliança, no ens retireu els vostres favors, per amor d’Abraham, el vostre amic, d’Isaac, el vostre servent, i d’Israel, el vostre sant [...]. Ara, Senyor, nosaltres us seguim amb tot el cor, us venerem i busquem el vostre favor. No ens defraudeu. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bonII

Església d’Urgell

dadós amb nosaltres. Vós que obreu tants prodigis, salveu-nos, i glorifiqueu així el vostre nom”. Va animar a pregar Déu en tota ocasió especialment quan no entenem les situacions dures o difícils que la vida ens porta, com són les malalties pròpies o d’éssers propers, els trencaments familiars o, fins i tot, les darreres dificultats i falta d’entesa que s’ha viscut darrerament a Catalunya. I va recordar com cal anar més enllà dels nostres problemes i fronteres i no oblidar els mals i injustícies sagnants que hi ha al món, com la guerra de Síria o els països que sobreïxen per la falta de menjar o tants llocs que viuen submergits en el conflicte i la violència de la guerra, així com els nens que són maltractats i els que pateixen abusos o abandó en el si de les famílies. Finalment, volgué destacar la importància que les dones tenen per a l’Església, i va agrair el treball que moltes d’elles duen a terme desinteressadament, com, per exemple, la Presidenta de Vida Creixent a Urgell, o la Presidenta Delegada de Mans Unides o la Delegada de Pastoral de la Salut, que eren presents a la trobada. Els fidels de les diferents Parròquies amb presència del moviment van fer les pregàries que havien preparat prèviament i al final de la celebració els participants a la Trobada cantaren els goigs al Sant Crist de Balaguer i veneraren la seva Sagrada Imatge. Transcrivim a continuació el text de la ponència de Sor María Victoria Triviño.


I. VIDA CONTEMPLATIVA Paz y Bien. Y muchas gracias por la invitación a participar en esta Trobada diocesana de Vida Creixent. Como clarisa, desde Santa Clara de Asís y desde la experiencia, les hablaré de la vida contemplativa, que es nuestra forma de vida. Me agradaría deleitarles con palabra bella, interesante y útil para la vida. Con palabra que aliente la llama del Espíritu en el corazón de la Vida Creixent. Comenzamos preguntando a San Francisco cómo valoraba la vida contemplativa. Buscaremos la raíz etimológica de “contemplar” en la antigüedad. Veremos qué se entiende por vida contemplativa hoy. Y cuál es el ministerio de los contemplativos en la Iglesia y en la familia franciscana 1. Cómo valoraba San Francisco la vida contemplativa San Francisco y Santa Clara de Asís, según dijeron sus compañeros, deseaban sobre todas las cosas “agradar a Dios” en todo lo que hacían o dejaban de hacer. Y he aquí que una vez Francisco de Asís, aunque era un hombre de oración, o como dijo su biógrafo “era la oración personificada”, se hizo un lío, y no sabía qué escoger para agradar a Dios. Eran los primeros años de vida fraterna de San Francisco con sus compañeros. Llegada la Cuaresma se les ocurrió hacer una experiencia nueva. Acordaron dispersarse por cuevas y ermitas para entregarse totalmente a la oración y penitencia. Pasó la cuaresma y cuando los hermanos se reunieron en la Semana Santa compartieron su experiencia. Tal gusto habían tomado a la soledad que, si desde el comienzo tuvieron claro que “lo suyo” era dedicarse a predicar la penitencia, ahora no tenían nada claro. Este era el dilema: ¿Qué debían elegir, la vida apostólica predicando la penitencia, o la vida contemplativa estableciéndose definitivamente en las ermitas? ¿Cómo salir de la duda? He aquí la propuesta del hermano Francisco: si alguien puede decirnos lo que Dios quiere de nosotros son los contemplativos. Por tanto, pidamos el discernimiento a la hermana Clara y al hermano Silvestre. Fray Silvestre vivía entregado a la oración en una montaña próxima a Asís. Dicen que todo lo que pedía a Dios lo obtenía… por eso San Francisco le profesaba gran devoción.

Clara y sus hermanas vivían en el convento de San Damián, más o menos a 1 Km. de Asís. Eran muy admiradas y queridas de San Francisco. Los frailes y las gentes decían tener de Clara “abundantes pruebas de la mucha fuerza que sacaba de la oración, de la gran dulzura con que la regalaba la bondad divina. Y cuando volvía jubilosa de orar, traía fuego del altar del Señor, palabras ardientes que encendían el corazón de las hermanas” (Ley Cl 20) Vean cómo valoraban el poder de la oración de Clara al decir que sacaba: fuerza, dulzura, bondad, alegría, palabras ardientes, fuego del altar. Esto es orar como un serafín. Pero también es relacionarse como un serafín. Y es que nadie ve la verdad de la experiencia divina en nosotros sino por los frutos. Y en las fuentes franciscanas siempre que se relata un encuentro de los hermanos, acaban diciendo que todos experimentaron un gran consuelo. Contando con esta riqueza espiritual, envió San Francisco a Fray Maseo con este encargo: “ve a encontrar a la hermana Clara y dile de mi parte que, junto con algunas de sus hermanas más espirituales, ore devotamente a Dios pidiéndole se digne manifestarme lo que será mejor: dedicarme a predicar o darme solamente a la oración. Vete después a encontrar al hermano Silvestre y le dirás lo mismo”. Maseo llevó la embajada y recibió la misma respuesta de Fray Silvestre y de las hermanas. Cuando San Francisco le vio llegar le salió al encuentro, le lavó los pies, le dio de comer. Después le llevó aparte al bosque, se arrodilló, se quitó la capucha y cruzando los brazos preguntó: “¿qué es lo que quiere de mí mi Señor Jesucristo?” Respondió Fray Maseo: “tanto a Fray Silvestre como a Clara y sus hermanas, ha revelado Cristo que es su voluntad vayas a predicar por el mundo, para hacer fruto en las almas y se salven muchos por ti”. Al punto se levantó Francisco y con gran fervor de espíritu… “¡Vamos en el nombre de Dios! Tomó por compañeros a Fray Ángel y Fray Maseo y se fue a predicar”. En este relato de las Florecillas (16), que también trae San Buenaventura (LM 12,2), vemos cómo San Francisco apreció y deseó para sí la vida contemplativa. Vemos cómo confiaba en el discernimiento de los contemplativos; con qué fe pregunta: “¿qué quiere de mí el Señor?”, con qué devoción escucha la respuesta que le trae Maseo. Con qué rapidez obedece… No duda, no vacila. ¡Ya sabe qué agrada a Dios y lo hace sin demora! S. Francisco valoraba a los contemplativos como Església d’Urgell

III


personas cercanas a Dios, intercesores y mediadores para los demás, intérpretes de su voluntad. Por eso en la familia franciscana florecieron tres órdenes: la I Orden la forman los frailes que sirven al Señor en vida apostólica; la II Orden, las clarisas, que le servimos en la vida contemplativa; la III Orden los laicos o clérigos, que dan testimonio en medio de la realidad temporal. 2. Qué era “contemplar” en la antigüedad Buscamos el sentido etimológico del verbo contemplar en la antigüedad precristiana. ‘Con-templar’ y ‘templum’ vienen de la raíz indoeuropea ‘tem’, que significa cortar. (La misma raíz que en el griego ‘temnein’ = cortar) No se puede abarcar con la vista todo el cielo al mismo tiempo; pero si se delimitan espacios, si se cortan (‘tem’), es posible observar lo que sucede en ese espacio, sea el vuelo de las aves de día, sea el paso de los astros en la noche. De esta acción de ver, observar lo que sucede en un recorte de cielo, se decía contemplar. Contemplaba el augur, seccionando (‘tem’) un espacio de cielo con su bastón, siguiendo el vuelo de las aves para establecer un augurio, un presagio o para interpretar la voluntad de los dioses. En su origen, el “templum” no se entendía como la casa de Dios. Los astrólogos y astrónomos de la antigüedad levantaron edificios con grandes aberturas semicirculares dirigidas hacia el cielo en la parte más alta. Era la forma de “cortar” amplias zonas fijas en el cielo. Los astros dibujan inmensas órbitas y no se puede observar todo al mismo tiempo. Pero a través de esos “cortes” podían “contemplar” el paso de los astros y estudiar su influjo en la tierra. Todavía se visita en Roma uno de estos magníficos edificios, el “templum”. Por tanto, limitando un espacio en el cielo, “tem”: • Desde un edificio sagrado, el “templum”. • Era posible “con-templar” (acción de ver) lo que sucede en el cielo. El resultado de esta actividad de contemplar, para los antiguos, era: adquirir sabiduría, conocer la voluntad de los dioses, entrar en una relación de comprensión cielo-tierra. Esto significó la palabra contemplar. 3. ¿Qué significa hoy la vida contemplativa? El cristianismo recibió la palabra contemplar con toda la carga sacra de la época precristiana. Y la IV

Església d’Urgell

hizo suya con un nuevo contenido: la “fe de la Trinidad”. Seguirá valorando al contemplativo como un profesional de la santidad por la experiencia de Dios y la capacidad de discernir su voluntad. El Papa Francisco define nuestra vida como “signo y profecía”. Santa Clara, en el testamento nos pedía que fuésemos “espejo y ejemplo”. Ahora bien, podemos notar la diferencia entre lo que entendemos por “oración contemplativa” y la “contemplación como forma de vida”. En la Teología Mística se enseña la contemplación como un grado en el camino de la oración. En el proceso de nuestra vida espiritual se habla de tres etapas: vía purificativa, iluminativa y unitiva. En estas vías se progresa por la forma de orar. De pequeños aprendemos la oración vocal con oraciones hechas. Poco a poco vamos entrando en la oración afectiva: es cuando conversamos con el Señor con una confianza creciente, y nos familiarizamos con su presencia. Y esto lo hacemos en cualquier lugar, porque nosotros somos templo. Después se entra en una etapa en que adoptamos una actitud más pasiva, de escucha… Nos dejamos transformar poco a poco por la palabra del Evangelio y la presencia del Señor. Por ahí va comenzando la oración contemplativa. Abre la puerta de la via purgativa para entrar en la iluminativa con la oración de simplicidad, y cada vez se va haciendo más intensa. Progresaría por la iluminación hacia la vía unitiva. En este sentido, la contemplación como etapa en el camino de oración debe ser experimentada por todo cristiano, sea cual sea su forma de vida. Todos estamos llamados a este proceso de intimidad divina. ¿Por qué? Karl Ranher dijo hace más de medio siglo: “el cristiano del siglo XXI será místico o no será”. “No será” ahora vemos lo que quería decir: no significará nada, no transmitirá nada y dejara en herencia la decadencia, la indiferencia, la nada. Ser místico es entrar en contacto con Jesús, aprender en el Evangelio su estilo de vida, sus sentimientos. Porque el Evangelio no es una doctrina, es el estilo de vivir de Jesús. Y así vivir, como dice el Papa Francisco, “un dinamismo evangélico que actúa por atracción”. “Mirad cómo se aman”, decían los paganos de los primeros cristianos… Jesús dijo: “he venido a traer fuego a la tierra y cuánto deseo verlo arder”. Debemos anhelar el Espíritu de Jesús, su fuerza, su verdad; experimentar a Jesús, aprender con Él, junto


a Él, a relacionarnos con el Padre y con los demás. También con el Padre, por la fe, la esperanza y la caridad, si no queremos correr el riesgo de acabar en una ONG. Otra cosa es la contemplación como forma de vida, dentro de las muchas formas de vida consagrada a Dios que existen. Pide una dedicación total que condiciona la vida entera. Pide a quien la profesa reducir todo al máximo, “cortar-tem”. Delimitar un espacio sagrado de virginidad, de pobreza y de comunidad, en el monasterio/templum, y ejercer un triple ministerio de alabanza, intercesión y testimonio. Les digo de verdad que la vida contemplativa clarisa es una experiencia muy hermosa. A mí me dio mucho más de lo que pude imaginar y soñé cuando la desee. Pero ya pueden pensar que no se alcanza con solo atravesar la puerta del monasterio. Hay que aprenderla. La primera condición es entrar en la soledad para transformarla en “soledad sonora”. El carisma de la Virginidad, que es amor apasionado hacia Jesucristo como “mi Único”, como Señor y esposo, colma de gozo, de fortaleza y de dulzura. Si una virgen permanece en el primer amor recibe un gozo creciente, la sabiduría y la fortaleza. Es lo del salmo: “en la vejez seguirá dando fruto, seguirá lozano y frondoso”. Es necesario crear o aceptar el espacio sagrado de pobreza donde se apagan todos los candiles de nuestro saber, para saberse pobre y alcanzar una sabiduría diferente. Escribía Santa Clara a la princesa Inés de Bohemia, que se hizo su discípula: “Vos sabéis que el reino de los cielos se promete y se da a los pobres. En la medida en que se ama algo temporal se pierde el fruto de la caridad” (1CtaCl 25). “Altísima pobreza”, decían Francisco y Clara, porque radica en la imitación de Jesús, no en motivaciones sociales. Seguimiento entrañable de Jesús hasta la desnudez de la cruz para liberar el amor. Porque Dios quiere que seamos felices y hagamos felices a los demás. La altísima pobreza va más allá de tener o no tener, traer mucha ciencia o poca. Es una actitud interior liberadora de las cosas, de las personas y de sí mismo: Liberadora del afán de dominar y someter a otros. Liberadora del yugo pesado de la competitividad. Liberadora del insaciable deseo de tener. Liberadora de la esclavitud del consumo. Liberadora manteniendo el equilibrio entre el silencio y la palabra.

Liberadora por el equilibrio en el trabajo. Cubrir la necesidad, sin arruinar la paz. En un tiempo de transición o de crisis en que, el materialismo, en muchos aspectos, ensombrece el mundo espiritual, el templum/monasterio, es el espacio total de la contemplación, como si destecháramos la casa: para bendecir a Dios; para permanecer en el eje de la obediencia al Evangelio. Para aprender con Jesús a relacionarnos con el Padre y con los hermanos. Y eso es la experiencia del Reino de Dios: “bienaventurados los pobres, que de ellos es el Reino de Dios”. Bienaventurados los limpios de corazón, ellos verán a Dios. Quiso Santa Clara que esta pobreza liberadora nos diera nombre, y más allá del apelativo popular de “clarisas”, nuestro nombre oficial es Hermanas pobres de Santa Clara. II. EL MINISTERIO DE LA VIDA CONTEMPLATIVA La vida contemplativa pide de nosotras habitar en el eje de comunicación cielo-tierra para dedicarse a las cosas que se aprenden en el cielo. ¿Qué cosas se aprenden en el cielo? Se aprende el Amor entregado en: el ministerio de alabanza, el ministerio de la intercesión, el testimonio. Todos los contemplativos tenemos en común el ministerio de alabanza y de intercesión. Nos diferenciamos en el testimonio. Ministerio de la alabanza Estamos atravesando una época de sequedad espiritual. Las imágenes y muchas de las celebraciones populares que antes nos hablaban de Dios se han oscurecido, se han mezclado con el consumo, se han diluido en favor del turismo, o de otros intereses. Las palabras de la Sagrada Escritura a veces se desvirtúan y confunden con dudas racionalistas. El deseo de orar se va haciendo débil mientras los afanes llenan el día. Entonces… dice Urs Von Balthasar: “viene a salvarnos la idea de la Iglesia orante […] Hay en el mundo millones de orantes y todas sus oraciones se juntan en una oración englobadora… que introduce la multiplicidad de las oraciones humanas en la oración del Representante de la humanidad ante el Padre” […] Hay un lugar en la creación de Dios donde incesantemente dialoga el mundo con Dios: es el lugar donde –por la fuerza irradiante de lo alto– la tierra se abre al cielo; al cielo que está abierto a la tierra”. En todos los monasterios del mundo se ejerce el Església d’Urgell

V


rezo de la Liturgia de las Horas. Significa santificar el tiempo.“El Señor merece una alabanza armoniosa” dice el Salmo. Y esa alabanza se eleva continuamente. El ministerio de alabanza ritma la vida del contemplativo, y del monasterio. A veces nos preguntan el horario. Decirlo es un esfuerzo inútil y sin sentido. Decirlo es, nada decir, porque nuestra vida se ritma desde la alabanza al Altísimo Dios. Nuestro horario lo marca la Liturgia. Es como “la programación fija”. Además de la Misa, la campana llama por la mañana, al mediodía y al atardecer. Nos reunimos en el coro y ejercemos nuestro sacerdocio bautismal, cantando la alabanza y la acción de gracias al Señor en nombre de todos, de los que rezan y de los que no rezan. En los espacios que quedan limitados por los tiempos de coro, se coloca el trabajo, el estudio, el descanso, la oración personal, la comunidad. Porque hay trabajo en la vida contemplativa que no debe ahogar el espíritu. Hay estudio en la vida contemplativa, se aprende la Sagrada Escritura, la Liturgia, la Teología, la Patrística, la Música, etc. Y como tenemos toda la vida por delante, ese estudio debe ser lento, de rodillas, que renueve la mentalidad, toque el afecto, encienda el corazón y mueva la vida. Hay diálogo comunitario para compartir, aprender, discernir lo que estamos viviendo, crear confianza y verificar el crecimiento espiritual atentas a los signos de los tiempos. Hay tiempos largos de silencio para la relación esponsal con Dios. Hay tiempo para el descanso, porque la vida contemplativa es muy intensa. Hay mucha alegría, porque creemos que Dios está cerca y nos ama. Volviendo a la alabanza. El curso del hermano sol marcando los usos horarios se encarga de que cuando unas salimos del coro otras entran, cuando unas dormimos otras velan. Y nuestras oraciones convergen continuamente buscando el eje entre el cielo y la tierra, la persona del Mediador, Jesucristo. Ministerio de intercesión Cuentan que, una vez, un Rabí visitó una ciudad y, al punto, los que salieron a recibirle le pidieron que rezase porque la peste estaba diezmando la población. “Vamos a la sinagoga, dijo el Rabino”. Dieron aviso y mientras se iban reuniendo los que llegaban seguían dando tristes noticias: un hombre que había muerto, otro que estaba agonizando… Entonces el Rabino dijo: “separadme 40 hombres de los más piaVI

Església d’Urgell

dosos; reunidlos en grupos de diez, que vayan a los cuatro extremos de la ciudad y allí eleven su plegaria”. Así lo hicieron y, al punto cesó la peste. Eso es interceder, unir nuestras plegarias a Dios con fe y amor entrañable, y ayudar, hasta cambiar una situación. Trasladar de lugar las montañas, que decía el Señor. Es común a casi todas las religiones, al menos como denominador común. Para los cristianos se funda en el dogma de “la comunión de los santos”. Un dogma del que se habla poco, pero es bello y consolador. Es la unión invisible pero real entre la Iglesia militante, purgante y triunfante, entre el cielo y la tierra. El ministerio de la intercesión es común a todos los contemplativos. Santa Clara lo enseña como “un abrazo al Cuerpo inefable”, un abrazo amoroso lleno de cariño y del mejor deseo para todos los que lo necesitan. Una vez era la ciudad de Asís la que sufría un largo asedio cercada por Vital de Amberes. Ya estaba al límite de la resistencia cuando enviaron un recado a la Hermana Clara, pidiendo su ayuda. Clara reunió a las hermanas y les dijo: “muchos bienes hemos recibido de esta ciudad. Debemos pedir a Dios que la salve”. Al punto se pusieron todas en oración. A la mañana siguiente la ciudad de Asís amaneció liberada y cambió su luto en danzas. Vital había levantado el cerco, se había marchado precipitadamente con su ejército. Mirado humanamente, no se entendía una retirada cuando los sitiados estaban a punto de capitular. Pero todos sabían el por qué de aquella misteriosa liberación, sin armas, sin condiciones humillantes… Dios les había liberado por la oración intercesora de Clara y sus hermanas. En la inmensa comunidad humana, existe una interrelación invisible pero real. Nadie está tan sólo y descolgado que no pueda recibir el abrazo del que intercede. “Nadie está definitivamente perdido mientras otro ore por él”. Así escribe nuestro sabio teólogo español, permio Ratzinger de Teología, Olegario González de Cardedal: “nadie está definitivamente perdido mientras otro ore por él; no hay infierno último mientras un hermano ore por sus hermanos ante el Padre común, y sobre todo, porque Cristo hermano de todos los humanos, sigue siendo abogado defensor e intercesor por todos nosotros”. Si escuchamos comentarios, estadísticas y noticias, vemos como se extiende la indiferencia religio-


sa, incluso la hostilidad, la sospecha y el rechazo. En una sociedad que pierde los valores, parece que las nuevas generaciones corren desprotegidas, cualquiera les puede comprar o vender… Pero nadie está definitivamente perdido porque el ministerio de los contemplativos no cesa. Existe un caudal de amor, de solicitud, de ternura, de súplicas, de oraciones, lágrimas… Esto Vds. lo saben, por eso valoran la presencia de los contemplativos. Pero hoy, cuando se cierran conventos todos los meses… Es importante orar y colaborar para que aumente el número de los contemplativos. La porción de esa gran comunidad de intercesores que brinda consuelo y protección. Es grande el impulso de los buscadores, profundo el clamor de los que sufren, ancha la inquietud de los que yerran. Pero el caudal de oraciones, de compasión, de santos deseos, de aspiraciones que se elevan cada día en la presencia de Dios no se detiene. Hay miles de orantes, las oraciones se suceden sin interrupción, y lo que sube a la presencia de Dios vuelve multiplicado de forma misteriosa. Dice el Libro del Apocalipsis, con esas imágenes misteriosas y bellísimas de la Liturgia celeste con que San Juan quiere hacernos comprender lo invisible, que ante la presencia de Dios está el ángel de la intercesión: “hay un ángel con un badil de oro. Le dieron muchos perfumes para que, con las oraciones de todos los santos, los ofreciera sobre el altar de oro colocado delante del trono. El humo de los perfumes se elevó delante de Dios por mano del ángel, junto con las oraciones de los santos. El ángel tomó el badil y lo llenó de brasas del altar, y las arrojó sobre la tierra. Entonces se produjeron truenos, estruendo y temblor de tierra” (Ap 8,2-5) Es una imagen muy bella del ministerio de intercesión. Donde están los orantes, la tierra se abre al cielo. El ángel recibe nuestras plegarias, las transforma en incienso agradable en la presencia de Dios. Luego, cuando el ángel del cuenco de oro lanza las brasas sobre la tierra, dice que se producen: trueno, estruendo y temblor de tierra. Vean lo eficaz que puede llegar a ser una oración de intercesión que abraza la comunidad humana. Hasta el terremoto. De esos efectos de terremoto habla el libro de los Hechos de los Apóstoles refiriéndose a la efusión del Espíritu y la conversión. Significa un cambio súbito, radical, de mentalidad y de actitud que puede suceder en un instante. Lo de los apóstoles en Pentecostés, lo de San Pablo en Damasco.

Estos terremotos interiores los podemos sufrir para bien, y los podemos provocar… Cualquiera puede necesitar un terremoto para remover ¡qué sé yo! una mente que niega la existencia del Sol porque no lo quiere ver; un corazón atrapado en el rencor que no puede perdonar; una envidia que destruye las relaciones; un recuerdo que amarga y no se puede olvidar… Siempre se puede acudir al “tesoro de la intercesión”, pedid y recibiréis, dijo Jesús, el Señor. La intercesión se ejerce de muchas maneras, con la plegaria litúrgica en la Misa y en la Liturgia de las Horas, y también en la oración silenciosa, con un clamor interior, con un deseo ardiente, con una lágrima, con un gesto, con una danza, con una sonrisa. Como no es posible recordar tantas intenciones como nos encomiendan, Santa Clara nos enseñó la forma de no fallar. Es guardar las intenciones entre los pliegues del corazón como en un archivo, lo que se graba en las telas del corazón no se borra nunca, permanece vivo como la sangre que fluye. Al ir a orar se despliega el corazón en la presencia de Dios: mira, Señor, todo lo que te traigo entre los pliegues del corazón. Bendice, sana, perdona, salva… a cada uno según su necesidad en esta vida o en la otra. Señor bendice. A veces el Señor nos permite saber que ha “funcionado”. Testimonio Todas las formas de vida contemplativa están comprometidas en el testimonio, pero de manera diferente. Hay órdenes monásticas que en su inspiración inicial acentúan la soledad y silencio como si levantasen un muro con lo que les rodea, por ejemplo el Císter, la Trapa, La Cartuja. Hay órdenes monásticas que resaltan la acogida al huésped, como las Benedictinas. Las hay de marcada tendencia eremítica como las Carmelitas… Las órdenes femeninas de los mendicantes, Clarisas y Dominicas, aunque guardamos un espacio de retiro o clausura, nos relacionamos con sencillez con lo que nos rodea. Nos suelen llamar “monjas de clausura”. Pero, como pueden suponer, nuestro testimonio no consiste en estar encerradas (“clau”) bajo llave. Ni nos sentimos encerradas. El apelativo responde a una percepción desde fuera, porque ciertamente nuestra vida es retirada. No asistimos a los actos que constituyen el entramado social, político, lúdico, incluso religioso del entorno donde habitamos. En contadas ocasiones asistimos a actos culturales o religiosos. Església d’Urgell

VII


Fotografia de grup dels participants a la Trobada de Vida Creixent a Balaguer.

A diferencia de la vida religiosa activa, comprometida de por vida en diversas obras de misericordia (el cuidado de los enfermos, los ancianos, los niños, la enseñanza, la catequesis, etc.), nosotras no nos comprometemos en obras así, útiles en la sociedad. Solamente de forma puntual, excepcional, prestamos algún servicio. Desde un criterio de rentabilidad social no se justifica nuestra vida. Sean cuales sean los trabajos que la comunidad realiza, sea repostería, formas, encuadernación, traducciones de revistas, ornamentos religiosos, restauración de obras de arte, lavandería, libros… eso es secundario. Es el trabajo. La vida claustral solamente se entiende a nivel de fe. Nuestro testimonio, el que Santa Clara imprime en la Regla, es el primado de Dios o dedicación a la vida contemplativa; La altísima pobreza como espacio de despojo liberador. Santa Unidad. “Solícitas todas en guardar unas con otras, la unidad del mutuo amor, que es vínculo de perfección” (RCl X,6). En esto de la santa unidad, Clara es evangélicamente radical. Manda en la Regla que si entre nosotras ocurre una ofensa, algo que ensombrece la relación, nos reconciliemos “antes de presentar a Dios la ofrenda”. Es decir que nos tenemos que reconciliar antes de ir al coro a presentar al Señor la ofrenda de nuestra liturgia. La Santa unidad es el testimonio de una comuniVIII

Església d’Urgell

dad que se respeta, se quiere, se ayuda, comparte y convive en la Paz y el Bien. Es evidente que San Francisco y Santa Clara son santos muy populares. También lo somos los franciscanos y clarisas. Ha sido siempre así, desde el siglo XIII. ¿Saben cuál es el secreto de la popularidad franciscana? La pobreza. El no ser una institución poderosa ni rica nos hace depender del intercambio con el entorno, y nos hace compartir su suerte. Esto crea una relación sencilla, de amistad, de cordialidad, de comprensión y participación en los trabajos y alegrías. Cuando a la ciudad le va bien, nos va bien; cuando mal, compartimos la misma suerte. Finalmente, me agradaría haber levantado para Vds. el velo que oculta la belleza, el misterio y el ministerio de nuestra forma de vida contemplativa. Cuando tantas veces me han preguntado para qué sirve nuestra vida, suelo responder: “para que Vd. crea que Dios existe. De propina, también puede Vd. creer que Dios hace feliz a quien le sirve”. Este es el mensaje de cuanto vamos diciendo. Nadie está solo. Es grande la comunidad de los orantes. Y en la más íntima entraña de esta inmensa comunidad de fe y amor está la más poderosa y amante intercesión de la Santa Virgen, nuestra Señora. Gracias. Sor María Victoria Triviño Monrabal, osc


XIII Jornada diocesana de Pastoral de la Salut Mons. Salvador Cristau va pronunciar la ponència central de la Jornada, titulada “Acompanyar les famílies en la malaltia”

L

a XIII Jornada diocesana de Pastoral de la Salut es va celebrar el dissabte 17 de març amb l’accent posat en l’acompa-

nyament dels familiars de persones malaltes. Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa, va dictar una conferència sobre aquesta

A dalt, d’esquerra a dreta, Mons. Cristau, Mons. Vives i la Gna. Visitación, a la taula presidencial de la XIII Jornada diocesana de Pastoral de la Salut. Mons. Vives va donar la benvinguda als assistents i va dirigir la pregària inicial (a sota).

qüestió que va dur per títol “Acompanyar les famílies en la malaltia”, que és justament el lema de la Pastoral de la Salut de les Diòcesis de Catalunya d’enguany. La Jornada es va dur a terme a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell, a La Seu d’Urgell. Va començar amb la pregària inicial i la salutació de Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell, que va estar acompanyat a la taula presidencial pel ponent i per la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric va donar la benvinguda als assistents i va dirigir la pregària inicial llegint la Paràbola del Bon Samarità, tot posant-la com a exemple del que ha de ser la pràctica de la compassió i el suport als qui ens necessiten, apuntant que hi ha gent que es treu els problemes de sobre i que, nosaltres, els cristians, no som així. Per a nosaltres, el malalt i la seva família són molt importants. Sobretot, perquè la família participa en les necessitats i dels sofriments del malalt, la qual cosa pot acabar emmalaltint també les persones que en tenen cura. Mons. Vives va explicar que Jesús és el Bon Samarità que es compadeix de tota la humanitat malalta i va encoratjar als agents pastorals que treballen a les residències, als hospitals, o visiten les famílies amb malalts, a ser reflex del Bon Samarità, que té una especial predilecció pels qui sofreixen. Església d’Urgell

25


La Gna. Visitación Lorenzo també va voler agrair la disponibilitat de Mons. Cristau per participar en la Jornada, així com la de tots els presents, més de 100 persones d’arreu del Bisbat, entre les quals molts membres de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, agents de Pastoral de la Salut, voluntaris en l’àmbit sanitari, etc. Mons. Cristau va glossar de manera molt didàctica el contingut del missatge del Sant Pare Francesc als malalts i a tots els que sofreixen. Aquest any, el Sant Pare s’ha inspirat en les paraules que Jesús dirigeix des de la creu a la seva Mare i a l’apòstol Joan: “Aquí tens el teu fill… Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Jn 19, 26-27). El ponent va anar desgranant diversos aspectes del missatge de Jesús, tot assenyalant la proposta que ens fa de la importància de la compassió pel sofriment dels altres. Va explicar que aquestes paraules “són l’inici d’un camí nou en la vida de Maria, li encomana vetllar pel deixeble i d’acollir-lo en el seu cor, amb una vocació de maternitat que s’estén a tota l’Església i també a tota la humanitat”. I destacà també que, “a través del deixeble Joan, ens encomana a nosaltres tenir cura dels nostres germans”. En una segona part, Mons. Cristau va apuntar algunes claus per a l’acompanyament de les famílies dels malalts.

26

Església d’Urgell

La Gna. Visitación Lorenzo va agrair la disponibilitat de Mons. Cristau i de les més de 100 persones d’arreu del Bisbat que van participar en la Jornada.

Segons va explicar, les delegacions de la Pastoral de la Salut són molt importants en l’acompanyament i l’atenció als malalts i als avis. Els voluntaris i agents de la Pastoral de la Salut són presència de l’Amor de Déu en el món de la malaltia i del sofriment. Per això, en l’acció pastoral cal considerar i atendre al mateix temps la família, que també pateix per tenir una persona malalta en el seu entorn, i que de vegades no sap com tractar-los o si ho fa prou bé. La presència afectiva i efectiva de les persones estimades al costat del malalt és terapèutica, però també les famílies tenen molta necessitat d’acompanyament i orientació en la

situació de crisi i dolor en què viuen. En aquest sentit, Mons. Cristau parlà de com els agents i voluntaris hi han de donar suport, dins de les seves possibilitats, i ajudar a gestionar els conflictes i desequilibris emotius que sorgeixen en el si de les famílies dels malalts. Al final de la seva intervenció, Mons. Salvador Cristau va participar en un enriquidor diàleg i va respondre les preguntes i dubtes que li van plantejar els assistents. La Jornada va acabar amb la pregària de l’Àngelus i un dinar compartit a la Residència de la Sagrada Família, amb els integrants del Consell de Pastoral, que també s’havien reunit aquell dia.


El raconet de la mística

Anotacions per a l’oració contemplativa

E

s poden donar dues situacions diferents, entre persones que es pregunten sobre la possibilitat d’entrar en oració contemplativa: la d’aquells que es plantegen la vida contemplativa com la seva vocació personal; i la d’aquells altres que, mantenint-se en la seva vocació de vida activa, desitgen progressar sense límits en l’espiritualitat inicial, no prou satisfactòria, amb l’ajut d’una millora notable en l’oració. En el primer cas, suposant que es preparen per entrar en un dels ordes anomenats contemplatius o que ja estan dins; o encara, en el supòsit d’una vida contemplativa en solitari, és previsible que hagin rebut o rebin formació adequada en aquest sentit. Tot i això, caldrà que n’aprenguin personalment, com els seus mestres Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús, l’autor anònim d’“El núvol del no saber” i d’altres que seria llarg d’anomenar, i, d’entre ells, escollir el mestre que millor connecti intel-

lectualment i emocionalment amb l’interessat. És també molt aconsellable emparar-se en un director espiritual experimentat, cosa no sempre fàcil de trobar. Aclarim que la recitació de la Litúrgia de les Hores i l’oració mental o meditació, per si mateixes, no són oració contemplativa, encara que la poden facilitar i enriquir en gran manera, si hom gaudeix d’una ànima contemplativa. Pel que fa al segon cas, aquell que vol assajar l’oració contemplativa, dintre de la seva vocació activa, potser que vegi com un impediment insuperable la manca de temps i d’ambient favorable per al silenci i el recolliment. Segons els autors, no és el cas, perquè per connectar amb Déu des del fons del cor en tenim prou amb una fracció de segon, ja que es tracta d’un simple impuls d’amor per trobar-se amb Aquell a qui s’estima. Aquesta pràctica és de debò oració contemplativa. Diu l’autor anònim: “quan és genuí, és un simple i espon-

tani desig que salta ràpidament cap a Déu com una guspira de foc”. D’acord amb aquesta doctrina, hom pot promoure aquell impuls d’amor enmig de les ocupacions més absorbents i repetir-ho milers de vegades. Més encara, mentre es viatja tot conduint el propi vehicle o usant mitjans públics; també quan surts a passejar o estàs de tertúlia amb els teus amics; quan te’n vas al llit o quan et lleves. La recompensa espiritual d’aquesta pràctica farà que la vulguis multiplicar sense límits. Per a uns i altres poden ésser alliçonadores les següents cites de l’autor anònim: “Ell, a qui ni homes ni àngels poden captar pel coneixement, pot ser abraçat per l’amor.(...) Qui, amb l’ajut de la gràcia de Déu, s’adona dels moviments constants de la voluntat i aprèn a dirigir-los cap a Déu, mai no deixarà d’assaborir quelcom del goig celestial, fins i tot en aquesta vida”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

27


El Santuari, cor del poble

“M

anresa, cor de Catalunya”, informa el rètol de benvinguda a l’entrada de la capital del Bages. Els Santuaris de Catalunya, Balears, Andorra i L’Arieja es van aixoplugar, els dies 5, 6 i 7 de març, a la balma d’Ignasi de Loiola de Manresa. Ha estat la XXXIX trobada. El cor de cada un dels Santuaris ha palpitat harmoniosament amb el cor manresà sota la mirada de la Moreneta. Què és un Santuari, si no és el cor del poble?

d’un missatge d’encoratjament, d’un intercanvi de vivències pastorals que són la nostra riquesa”. Posem damunt la taula de la trobada dues preguntes: “¿Què ens inquieta a tots els responsables de Santuaris en aquest ambient secularitzat que s’estén com una gota d’oli? Quin és el paper del nostre Santuari

professor de Teologia Pastoral; i el P. David Guindulain, SJ, que, amb la seva saviesa i els seus testimoniatges personals, ens assenyalaran les pistes del camí a seguir. Uns dels elements de l’ADN d’un Santuari és el camí. No hi ha Santuari sense camí. L’arquitectura del Santuari de Meritxell ho visualitza:

“Ningú de bona voluntat no hauria de sentir-se exclòs d’un Santuari, sigui quin sigui el camí que l’ha portat fins allí” (Mons. Cortés) “No hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò al cor de l’Església” (Constitució Apostòlica “Lumen Gentium”, Concili Vaticà II). Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Mons. Agustí Cortés (esquerra) i el P. Joan M. Mayol, OSB, Bisbe Delegat i Director respectivament del Secretariat Interdiocesà de Santuaris de la CET. Sant Feliu de Llobregat i Bisbe Delegat per al Secretariat en la societat d’avui?” El P. Joan M. es pot caminar des del claustre dels Interdiocesà de Santuaris de la Con- Mayol, OSB, Director del Secreta- miralls, l’església, el claustre de la ferència Episcopal Tarraconense riat Interdiocesà de Santuaris, ens llum, Meritxell–Memòria... Caminem (CET), comenta com a salutació de convida a la feina. Ens diu: “entrats des de dins de l’església; i també es benvinguda: “ningú de bona volun- ja plenament en el segle XXI, cal pot caminar de portes enfora a l’estat no hauria de sentir-se exclòs que mirem el futur i ens preguntem glésia: el monument dels Pariatges, d’un Santuari, sigui quin sigui el quin sentit tenen els Santuaris en el el jardí del Santuari, les cases de camí que l’ha portat fins allí”. I hi nostre món contemporani”. El monjo Meritxell... L’arquitecte Ricard Bofill, afegí: “és l’Esperit del Senyor qui de Montserrat ens presenta els dos amb la divisa de l’escut andorrà, ens empeny. Cada trobada ens fa do conferenciants: Mossèn Ramon Prat, “Virtus Unita Fortior”, uneix als peus 28

Església d’Urgell


de la Mare de Déu el camí ral que va de França a Catalunya amb el camí de Meritxell, Mereig, roc de la Salve, coll d’Ordino, Valira Nord. Sóc feliç que els Santuaris hagin fet de la meva vida un pelegrí. Mossèn Ramon Prat ens marca el punt de sortida del camí, que passa pel pont que uneix la fe i la cultura, l’altre pont que agermana la fe i la justícia, i el darrer, que uneix la fe i la persona per encaminar-nos vers el Regnat de Déu. El professor de la Terra Ferma ens convida a enderrocar barreres, a contemplar el jardí interior... sense separar-nos de l’aventura de la humanitat: el bé comú, la dignitat de cada persona i la nostra inquietud de ser aprenents i buscadors de Déu, sempre. El Santuari ha d’oferir a més del camí, també la taula i la sobretaula. El P. David, ens ha fet regal d’aquesta anella per glossar el paper del

Santuari al món d’avui: el camí és el temps de cercar i arrelar-se en l’esperança; la taula és l’instant de “l’ara, sí”, l’acompanyament espiritual, la festa, el consol, la pregària. La sobretaula ens l’ha ofert a l’església

“Entrats ja plenament en el segle XXI, cal que mirem el futur i ens preguntem quin sentit tenen els Santuaris en el nostre món contemporani” (P. Mayol) del Rapte, on hem pregat: “cerca el silenci / abandona el cor a Déu / que en Ell reposi”. Dono les gràcies als cinquanta-un participants que, durant la convivència, m’han regalat les seves confidències: “Dins d’un Santuari sentim que

Déu sofreix amb nosaltres, i això ho canvia tot” (Felanitx, Mallorca). “El Santuari, un món de silenci” (Santuari del Mont). “El Santuari fa visible una Església sense complexos que comunica prioritàriament i amb audàcia. Una Església a les antípodes de l’horitzontalitat” (Joan, laic). Els amics de Reus, encarregats de la pastoral de la Mare de Déu de la Misericòrdia, ens resumeixen la missió del Santuari en tres “bs”: bondat, bé i bellesa. Al Santuari m’esplaio dient gràcies a la vida! Al Santuari canto la vida! Al Santuari danso la vida! No vull ser res més que amor, li dic a la meva Confident, tot fent-li l’ullet abans de tancar les portes de Meritxell. Mossèn Ramon Rosell, Delegat de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme

Els participants a la XXXIX Trobada de Rectors de Santuaris, a la casa d’espiritualitat Sant Ignasi de Manresa. Església d’Urgell

29


Dietari TAULA RODONA A ANDORRA SOBRE ELS JOVES I L’ESGLÉSIA El cicle de xerrades quaresmals que cada any organitza l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra es va encetar enguany el dijous 1 de març als locals parroquials de l’església de Santa Maria del Fener amb una taula rodona titulada “Joves i Església: una relació impossible?”, en la qual van prendre part set joves de 17 a 25 anys, vinculats a diferents realitats socials, laborals i religioses del Principat d’Andorra. Va moderar els torns de paraula el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, que va situar el debat dins les diferents activitats organitzades pel Bisbat d’Urgell com a preparació del Sínode sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional” que se celebrarà a Roma l’octubre vinent. Les aportacions dels participants a la taula rodona així com dels assistents, que també pogueren intervenir, van palesar que el missatge de l’Església és de gran actualitat. El missatge evangèlic d’amor i de donació envers Déu i els altres és avui més vigent que mai, tot i que també van quedar de manifest les limitacions i dificultats amb què es troben a l’hora de comunicar-lo a altres joves. Així mateix, es va insistir en la necessitat 30

Església d’Urgell

Les aportacions dels joves participants a la taula rodona van palesar l’actualitat del missatge de l’Església.

d’aprofundir en els valors de l’escolta, la comprensió, la pregària, l’acollida i l’acompanyament personal i individualitzat amb la inquietud de transmetre la fe i construir un món més solidari i just.

TROBADA MISSIONERA A MADRID Els dies 1 i 2 de març va tenir lloc a Madrid el XV Encontre Estatal de Treballadors i Voluntaris de les Obres Missionals Pontifícies (OMP), amb l’assistència de 129 participants provinents de 52 Diòcesis espanyoles, entre els quals la Sra. Anahí Biorci, OV, de la Delegació de Missions del Bisbat d’Urgell. Van presentar les jornades de formació Mons. Francisco Pérez, President de la Comissió Episcopal de Missions de la Conferència Episcopal Espanyola, i

D. Anastasio Gil, Director nacional de les OMP. El tema central de la Trobada fou l’“Obra Pontifícia d’Infància Missionera”, aprofundint el carisma fundacional i la seva actualitat com a eina de la formació missionera dels infants (de 6 a 12 anys). La conferència inaugural, a càrrec del Sr. Rafael Santos, director de la revista Illuminare, presentà la història d’aquesta Obra Pontifícia, que enguany compleix 175 anys com a iniciativa pionera a favor de la infància, avançant-se 80 anys a la Declaració dels Drets dels Infants de Ginebra i 100 anys al naixement d’UNICEF. Des del nom originari de l’Obra: “Santa Infància”, ens situà en el referent teològic que és Jesús Infant, el primer missioner; i els infants com els veritables protagonistes de l’acció missionera,

destinada a portar la Bona Nova de Jesús a tots els nens del món. Els assistents van poder compartir i intercanviar experiències sobre l’animació missionera, en aquest àmbit concret de la infància; i també van dedicar un temps a grups de treball, per aportar idees en relació amb el Pla IM 2019-2022, pensat des de Jesús Infant en quatre escenaris diferents: Betlem, Egipte, Natzaret i Jerusalem. La Germana Roberta Tremarelli, Secretària general d’Infància Missionera a Roma, clausurà la Trobada tot presentant la realitat de l’Obra arreu del món, partint dels passatges evangèlics en què Jesús proposa els infants com a models per a poder entrar en el Regne de Déu i destinataris d’aquest Regne. Va recordar també que


La Germana Roberta Tremarelli (a la dreta), Secretària general d’Infància Missionera a Roma, amb Anahí Biorci, participant d’Urgell a la Trobada.

l’evangelització és el fi últim, per sobre de qualsevol altra activitat o iniciativa. Finalment va transmetre el desig del Sant Pare que l’octubre de 2019 sigui celebrat com a mes missioner extraordinari, iniciativa que vol desvetllar en tota l’Església la consciència de “Missio ad gentes”.

A l’homilia, Mn. Navarri va subratllar el valor de la Creu del Senyor com a font d’amor i perdó, especialment en el temps de Quaresma. Va exhortar els fidels a donar testimoni de fe acceptant les creus que la vida ens dóna i aju-

FESTA DEL SANT CRIST DEL BON CONSOL A LA PORTELLA El 2 de març es va celebrar a la Parròquia de Sant Pere de La Portella (Arxiprestat de Noguera) la festa del Sant Crist del Bon Consol. A l’Eucaristia, presidida pel Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Alfons Velásquez, va assistir una gran quantitat de fidels i devots del Crist del Bon Consol que van omplir el temple, encapçalats per l’Alcalde de La Portella, Carlos Català; la Tinent d’Alcalde, Anna Felip; la Regidora de Cultura i Educació, Vanessa Farré; i la Regidora de Benestar i Família, Marta Roure.

Imatge del Sant Crist del Bon Consol.

dant els nostres germans a portar les seves creus esdevenint així Cirineus per als altres. Destacà com la passió de Crist és necessària per arribar a la glòria de la Resurrecció i com els cristians, per la fe, sabem que la mort no té la darrera paraula en la nostra vida ja que creiem fermament en la Resurrecció del Senyor. També volgué felicitar els fidels i les Autoritats per tot el que han fet per conservar el temple parroquial de La Portella, embellint-ne especialment l’interior amb una nova il·luminació que el fa resplendir en la seva bellesa. Amb un clima de gran devoció i estima els fidels van adorar la imatge del Sant Crist del Bon Consol

mentre cantaven els goigs tot repetint: “Diguem tots amb gran fervor a Jesús en Creu clavat: teniu compassió Senyor dels que tan vos hem costat. Puig ser venerada vol aquí vostra imatge bella, Sant Crist del Bon Consol, aidau als de La Portella, puig ells des de l’antigor, de cor vos han venerat”. Un dinar de germanor amb les autoritats i els fidels al local social del poble clogué la joiosa celebració.

REUNIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL A BALAGUER Dilluns 5 de març va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió ordinària del Consell Presbiteral d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives amb la presència de la pràctica totalitat dels Consellers. El tema central de la reunió fou la presentació per part de la Delegada diocesana de Patrimoni Cultural, Clara Arbués, de les activitats dutes a terme recentment en relació amb la conservació i difusió del patrimoni cultural de la Diòcesi i de les iniciatives que es volen encarar en els mesos vinents. Destaquen especialment els projectes endegats en el marc del programa “Romànic Obert”, que han permès restaurar 27 grans temples del Bisbat, a més de les intervencions fetes en més de 300 temples parroquials per realitzar obres de millora i condicionament. Els Església d’Urgell

31


Consellers van compartir amb la Delegada els principals obstacles que troben per a la cura del Patrimoni Cultural i es va destacar la bona col·laboració que existeix entre el Bisbat i les diferents administracions públiques per tal de buscar recursos que permetin conservar el ric patrimoni cultural d’Urgell. A continuació, l’Arquebisbe, a partir de la Nota dels Bisbes de Catalunya del passat 16 de febrer, va aportar una breu reflexió pastoral de la situació política i social que s’ha viscut a Catalunya els darrers mesos i va compartir amb els preveres els punts més rellevants. Els va convidar a ésser factors de comunió, reconciliació i pau com a ministres de l’Església tot comentant les aportacions dels Consellers sobre com es viu aquesta qüestió a les nostres comunitats cristi-

anes i a les comarques del Bisbat. Posteriorment, el Vicerector del Seminari diocesà d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas, va informar els Consellers sobre l’activitat dels sis seminaristes que s’hi formen, i Mons. Vives, com a President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, va presentar la campanya del Dia del Seminari 2018, que té com a lema “Apòstols per als joves”, oferint les principals dades estadístiques dels Seminaris d’Espanya i Catalunya. Actualment hi ha a Catalunya 86 seminaristes, i aquest any passat van ser ordenats nou preveres. Els Consellers compartiren altres informacions d’interès abans de cloure la reunió amb la celebració de l’Eucaristia a la capella de la casa d’espiritualitat

del Sant Crist de Balaguer, en la qual es va pregar per Mn. Blai Fortuny, prevere d’Urgell recentment traspassat, i una jove mare morta recentment. Aquesta reunió de pregària, reflexió i compartició serví per refermar els vincles de la comunió i fraternitat presbiteral.

REUNIÓ D’ARXIPRESTOS BALAGUER La tarda del 5 de març va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, amb l’assistència de tots els Arxiprestos. Es tractà de la formació permanent dels preveres en la línia del que demana la nova Ratio “El do de la vocació presbiteral”, en la qual s’insisteix que la

formació dels preveres és contínua, dura tota la vida i no s’esgota en la preparació del Seminari o formació inicial. L’Arquebisbe va presentar als Arxiprestos un resum de les principals idees fonamentals de la Ratio sobre la formació permanent que la presenten com una formació única i integral (que abraça tots els camps), comunitària i missionera, insistint en la necessitat de la fraternitat sacerdotal i de l’acompanyament espiritual de tots els preveres al llarg de tots els seus anys de ministeri. I va urgir a revisar el que al Bisbat anem oferint per als preveres joves, adults, madurs i més ancians tant en l’acompanyament com pel que fa a activitats i ofertes de formació. Les activitats formatives que la Diòcesi d’Urgell ofereix als preveres per a la seva formació es concre-

La Delegada de Patrimoni Cultural (primera per la dreta), informà el Consell Presbiteral dels darrers projectes duts a terme en relació amb la conservació del patrimoni diocesà.

32

Església d’Urgell


Els Arxiprestos van revisar les activitats formatives que la Diòcesi d’Urgell ofereix als preveres.

ten en dues tandes anuals d’exercicis espirituals, tres xerrades formatives durant el curs pastoral, un recés al començament de l’Advent, una xerrada formativa en la Jornada sacerdotal, prèvia a la Missa Crismal; i la formació que des dels Arxiprestats imparteix el Dr. Francesc Torralba, així com un pelegrinatge de preveres o uns dies de convivència. A més de les trobades arxiprestals o els grups per afinitats pastorals o de generació, o de revisió de vida. Es van avaluar com a positives les actuals activitats proposades i es va destacar la importància que s’hauria de donar a l’acompanyament de tots els preveres, especialment els qui es troben en els primers anys d’exercici del ministeri, els qui ja fa uns certs anys que l’exerceixen, els preveres grans i els malalts i impossibilitats. I van decidir continuar la reflexió amb un qüestionari més concret que hi ajudi. Els Arxiprestos van acor-

dar les dates de la propera tanda d’exercicis espirituals del 16 al 20 de juliol a La Seu, i van concretar uns dies de convivència al Monestir de Montserrat de l’11 al 13 de juny. Finalment es van repassar les principals dades sacramentals de l’any 2017 i se’n va fer una valoració per part del Secretari general, Mn. David Codina.

50 ANYS DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA La Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) celebrà

el dimecres dia 7 de març el seu mig segle de vida amb una Eucaristia presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. JoanJosep Omella, i concelebrada amb l’Arquebisbe d’Urgell i amb tots els Bisbes de Catalunya i Mallorca, i amb un acte en el qual el Prefecte per la Congregació de la Doctrina de la Fe, l’Arquebisbe Lluís F. Ladaria Ferrer, pronuncià una lliçó titulada “Fer teologia en el context universitari i cultural del segle XXI”. La celebració de l’aniversari es tancà amb la projecció d’un vídeo commemoratiu.

La Facultat de Teologia de Catalunya, que compta amb una seu a Barcelona i cinc centres vinculats a Girona, Tarragona, Vic, Lleida i Mallorca, ofereix, d’una banda, grau i màster en Ciències Religioses, per a laics, i el grau, màster i doctorat en Teologia, cursat fonamentalment per seminaristes. En el recorregut acadèmic de Teologia hi ha una majoria d’estudiants homes, mentre que en Ciències Religioses hi ha més dones, detallà el Degà, Dr. Joan Planellas. Hi estudia actualment un total de 2.200 alumnes, religiosos i laics. El Dr. Planellas defensà la plena vigència dels estudis de teologia i reivindicà així mateix que a les aules de la Facultat de Teologia “s’ensenya sobretot a dialogar amb el món, no només intraeclesial sinó també amb la cultura i altres ciències”, perquè la Teologia “és una ciència, però no empírica”. La Facultat de Teologia va ser erigida canònicament per la Congregació per a l’Educació Catòlica el 7 de març de 1968, amb

Mons. Ladaria (segon per l’esquerra) va pronunciar la lliçó central en el 50è aniversari de la Facultat de Teologia de Catalunya. Església d’Urgell

33


el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, i comptava amb dues seccions: Sant Francesc de Borja, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), i Sant Pacià, amb seu al Seminari Conciliar de Barcelona. En el curs 1982-1983 va començar un procés de remodelació de la Facultat, i, a partir de l’any 1984, va desaparèixer l’estructura dividida en dues seccions i l’única seu va passar a ser la de Barcelona, amb el nom de Facultat de Teologia de Catalunya. El 1999, 29 països europeus van signar la Declaració de Bolonya, que va crear l’Espai Universitari Europeu d’Instrucció Superior i sota el marc de la qual es van unificar els diferents graus universitaris i la seva durada, i a la qual es va adherir la Santa Seu el 2003. Per això, a partir del curs 2005-2006, la Facultat de Teologia de Catalunya va remodelar la seva activitat acadèmica i va implementar la nova estructura per adequar-se a aquest marc.

CONFERÈNCIA QUARESMAL A LA SEU D’URGELL Dimecres 7 de març va tenir lloc a la sala de conferències del Casal Parroquial de La Seu d’Urgell la primera conferència del cicle quaresmal d’enguany organitzat per la Parròquia de Sant Ot. El ponent fou Mn. Carles Cahuana, Secretari general del Bisbat de Terrassa i Vicari parroquial de la Parròquia de Sant Cugat del Vallès que cele34

Església d’Urgell

Mn. Carles Cahuana va encetar el cicle de conferències quaresmals d’enguany a la Parròquia de Sant Ot.

bra des de fa quatre anys de la missa dominical que cada diumenge retransmet Televisió Espanyola a Catalunya per La 2. El Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, va presentar el ponent i va agrair la gran oportunitat pastoral que suposa el fet que cada diumenge l’Eucaristia pugui arribar a totes les llars mitjançant la televisió, sobretot al nostre Bisbat, tan rural, on molts malalts i ancians no es poden desplaçar per assistir a l’Eucaristia dominical però en canvi la poden seguir per la televisió. El títol de la conferència de Mn. Carles Cahuana fou “Viure la Quaresma avui”. Amb un to testimonial, el conferenciant va presentar la gran oportunitat de conversió que brinda el temps de Quaresma citant el Missatge del Papa Francesc adreçat a tota l’Església

en aquest temps litúrgic. Insistí en la necessitat de convèncer-nos que aquest temps pot ser un temps oportú i propici per a la conversió personal i per a perseverar en la nostra necessitat de pregar i d’atansar-nos al sagrament del perdó. Al final de la xerrada els feligresos que omplien la sala parroquial li van agrair la seva tasca apostòlica diumenge rere diumenge a la televisió.

CONFERÈNCIA DE SOR LUCÍA CARAM A LA SEU D’URGELL La sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell es va omplir el 6 de març per escoltar la conferència de la religiosa dominica Sor Lucía Caram, que va explicar el projecte solidari “Invulnerables”, el qual es porta a terme a diferents ciutats del país

per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social de les famílies i, sobretot, dels infants. Paral·lelament, a la mateixa sala es va installar l’exposició fotogràfica “#Invulnerables. Tot és possible”, un recull d’imatges captades pels fotògrafs Sunsi Albets, Joan Locubiche, Víctor López i Rubén Quintas, que reflecteixen els somnis d’infants en situació de vulnerabilitat i que són beneficiaris del programa impulsat per la Fundació FC Barcelona, l’Obra Social La Caixa, la Fundació Rosa Oriol i la Generalitat de Catalunya. Sor Lucía Caram va subratllar la importància de lluitar contra la pobresa infantil i va recordar amb insistència com el Papa Francesc i l’Evangeli de Jesús ens fan adonar que la fe s’ha d’encarar amb obres de misericòrdia, especialment vers els més


Sor Lucía Caram conversant amb el Vicari general d’Urgell, Mn. Navarri.

pobres, i com no podem restar indiferents davant les situacions d’extrema gravetat que pateixen moltes persones al nostre món. A la conferència, organitzada per les regidories de Solidaritat i Cooperació i de Cultura de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, hi van assistir l’Alcalde de la ciutat, Albert Batalla; el Vicari general de la Diòcesi i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; i el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; així com molts voluntaris i treballadors socials de Càritas i de Mans Unides de La Seu d’Urgell.

ORDENACIÓ EPISCOPAL DEL NOU ARQUEBISBE DE RABAT Dissabte 10 de març va tenir lloc a la Catedral de Saint Pierre de Rabat (Mar-

roc) l’ordenació episcopal de l’Arquebisbe Cristóbal López Romero, salesià, Provincial dels salesians de Catalunya i d’altres comunitats d’Espanya. Presidí l’ordenació el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, i van concelebrar el Nunci Apostòlic al Marroc, Mons. Vito Rallo; el Cardenal Carlos Amigo, Arquebisbe emèrit de Sevilla, que va ser Arquebisbe de Tànger; i l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, amic personal de Mons. López Romero, amb qui va treballar pastoralment en la seva joventut als barris de Barcelona. També van assistir-hi una quinzena d’altres Bisbes i 75 sacerdots, a més d’una gran quantitat de fidels, entre els quals un centenar de feligresos arribats d’Espanya. Hi eren així

mateix el Delegat del Rei del Marroc, i els Ambaixadors d’Espanya, França, Portugal i de l’Orde Sobirà de Malta, entre d’altres. L’Arquebisbe Cristóbal va explicar que “vol ser un petit pont que uneixi uns i altres, musulmans i cristians de totes les nacionalitats i països, pobres i rics, europeus i africans, joves i ancians”. El seu lema episcopal serà “Vingui a nosaltres el vostre Regne”, que ha triat perquè està convençut que “l’objectiu dels cristians no és treballar per l’Església, sinó construir el Regne de Déu, un regne que és de pau i justícia, de llibertat i d’igualtat, de vida i de veritat, de misericòrdia i d’amor”. El nou Arquebisbe de Rabat va néixer el 19 de maig de 1952 a Vélez Rubio

(Almeria) i de ben petit va emigrar a Badalona amb els seus pares. Salesià des de 1968, després dels estudis de Teologia, va ser ordenat sacerdot el 19 de maig de 1979 a Sant Paulí de Nola de Barcelona pel Cardenal Narcís Jubany. Diplomat en Magisteri i llicenciat en Estudis Eclesiàstics, és també llicenciat en Ciències de la Informació. El 1984 demanà anar a missions i va ser destinat a Paraguai, on va passar 18 anys i on va ser Provincial del 1994 al 2000. Mons. Cristóbal López coneixia ja el Marroc perquè del 2003 al 2010 va ser Director de la comunitat salesiana, de l’escola i del centre de formació professional Don Bosco de Kenitra (Diòcesi de Rabat). En aquells anys va ser també membre del Consell

Mons. Vives amb el nou Arquebisbe de Rabat, Mons. Cristóbal López. Església d’Urgell

35


Presbiteral i del Consell Diocesà per a l’Educació Catòlica. El presbiteri de la Diòcesi de Rabat el formen 32 sacerdots i un centenar de religiosos i religioses. Església viva però minoritària en un país totalment musulmà, actualment creix amb l’emigració de ciutadans de països subsaharians, molts dels quals són catòlics.

MATINAL DIOCESANA DE FORMACIÓ DE CATEQUISTES El dissabte 10 de març se celebrà al Centre Sant Domènec de Càritas de Balaguer una matinal de formació de catequistes, organitzada per la Delegació diocesana de Catequesi, a la qual va assistir una cinquantena de catequistes procedents de diverses Parròquies de la Diòcesi. La jornada començà a les 10 del matí amb un esmorzar, i després de la salutació de benvinguda per part de Mn. Antoni Elvira, Delegat diocesà de Catequesi, es compartí un temps de pregària conduït per Mn. Jaume Mayoral. La pregària consistí en un cant inicial, la lectura d’un fragment de l’Evangeli (Mt 13,1-11), el cant del Parenostre i es clogué amb la “Pregària del Catequista” de Sant Joan Pau II. Seguidament, els assistents es repartiren entre els diferents tallers proposats, en cada un dels quals es va treballar un aspecte concret de la tasca dels catequistes, com ara “La pregària”, taller impartit 36

Església d’Urgell

Els assistents a la jornada de formació van treballar diferents aspectes de la tasca dels catequistes.

per Montserrat Villaró; “Els pares parlen”, a càrrec de Fito Tugues; “La catequesi amb els sentits”, a càrrec de Ramon Oromí; i “Dinàmiques de la catequesi”, a càrrec de Mariví Castaño. Finalitzats els tallers, la matinal es clogué amb una pregària final a la capella de Sant Domènec, agraint personalment i comunitàriament tants aspectes rebuts i compartits en aquesta jornada. Tots els qui ho desitjaren pogueren compartir un dinar de germanor al restaurant de l’hostatgeria del Sant Crist de Balaguer.

trar el major aplec de folkloristes lusitans: prop de 3.000 persones, abillades amb els respectius vestits regionals. La Basílica de la Santíssima Trinitat, al recinte del Santuari, va ser el punt de trobada dels pelegrins, i on es va celebrar l’Eucarístia dominical dedicada al moviment folklòric. Un cop finalitzada la celebra-

ció, els membres del grup andorrà es van trobar amb la Junta Directiva de la Federació Portuguesa de Folklore i van reiterar la invitació perquè visitin el Principat el 28 d’abril, coincidint amb el 22è aniversari del Grup de Folklore de la Casa de Portugal. Diferents agrupacions van intercanviar paraules d’amistat amb els

PELEGRINATGE A FÀTIMA DES D’ANDORRA Cinc membres del Grup de Folklore de la Casa de Portugal a Andorra van participar el diumenge 11 de març al XVI Pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Fàtima, a Portugal, que va concen-

A la Basílica de la Santíssima Trinitat es va celebrar l’Eucaristia dominical dedicada al moviment folklòric.


govern, i va poder pregar davant aquestes imatges tan estimades per tot Màlaga.

CONCERT AMB MOTIU DEL 25È ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA

Durant l’estada a Màlaga, Mons. Vives va poder visitar la “Pontifícia i Reial Congregació del Santíssim Crist de la Bona Mort i Ànimes, i Nostra Senyora de la Soledat Coronada”.

pelegrins andorrans i els van manifestar l’interès per visitar el Principat en un futur proper.

CONFERÈNCIES DE MONS. VIVES A MÀLAGA El 12 de març, a la residència militar “Castañón de Mena” de la ciutat de Màlaga, l’Arquebisbe d’Urgell va oferir dues conferències sobre “La iniciació cristiana d’adults” dins el cicle de formació permanent que proposa l’Arquebisbat Castrense d’Espanya als capellans dels diversos cossos i armes d’arreu d’Espanya, que conviuen durant una setmana compartint di-

ferents ponències i matèries. Va ser acollit per l’Arquebisbe Castrense d’Espanya, Mons. Juan del Río, i els seus vicaris, i per la quarantena d’assistents a les jornades, que van seguir amb interès i participació les dues conferències. Mons. Vives va presentar la iniciació dels adults i el tractament teològic, catequètic i celebratiu que en fa el Ritual d’Iniciació Cristiana d’Adults (RICA), i les disposicions de la Conferència Episcopal Espanyola. Durant la seva estada a Màlaga, Mons. Vives va poder visitar Mons. Ramon Buxarrais i Ventura, fill de

Santa Perpètua de Mogoda i Bisbe emèrit de Màlaga des de fa vint-i-sis anys, que es refà d’una afecció cardíaca a la residència “Buen Samaritano” de Churriana. També al vespre va poder venerar el Crist i la Verge Maria a la “Congregació de Mena”, o “Pontifícia i Reial Congregació del Santíssim Crist de la Bona Mort i Ànimes, i Nostra Senyora de la Soledat Coronada”, que té la seva seu a l’església de Santo Domingo, al barri malagueny d’El Perchel, on va ser rebut pel Germà Major, Antonio de la Morena González, i altres membres de la junta de

L’ O rq u e s t r a N a c i o nal Clàssica d’Andorra (ONCA), va oferir el 15 de març a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, un concert molt especial amb motiu del 25è aniversari de la Constitució d’Andorra, efemèride que coincideix amb els 25 anys de vida de l’orquestra i amb el mig segle sobre els escenaris dels germans Lluís i Gerard Claret, que n’és el concertino director de la formació orquestral. Hi assistiren les màximes autoritats del Principat, encapçalades pel Copríncep Episcopal, el Cap del Govern, el Síndic General i la Ministra de Cultura, entre d’altres, així com un nombrós públic que va omplir la sala. El concert fou dirigit per Salvador Brotons, que va estrenar la seva composició “Doble concert per a violí, violoncel i orquestra, Op. 144. L’andorrà”, amb els germans Claret com a solistes. L’obra és un encàrrec de la Fundació ONCA i el Consell General d’Andorra. El compositor explicà que va voler donar a la partitura “una flaire andorrana”, per la qual cosa es va inspirar en tonades i danses tradicionals del Principat perquè li servissin de base per a la composició. Així, al Església d’Urgell

37


En primer terme, d’esquerra a dreta, Gerard Claret, Lluís Claret i Salvador Brotons al concert amb motiu del 25è aniversari de la Constitució d’Andorra (Foto: ANA/EJM).

segon i tercer moviments de l’obra es pot distingir l’adaptació de tres melodies genuïnament andorranes: “Les ninetes d’Ordino”, “La marxa del Consell” i “El ball de la Marratxa”. La partitura va propiciar el lluïment tant de l’orquestra com dels solistes, que en alguns passatges dialoguen entre ells. A més de la composició del mestre Brotons, a la vetllada es va interpretar la “Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, Op. 55, Heroica”, de Ludwig van Beethoven (1770-1827), composta el 1804 en honor de Napoleó I, emperador i Copríncep d’Andorra. La plantilla de l’ONCA es va veure ampliada fins a la seixantena de músics amb els instrumentistes de l’orquestra gironina GIOrquestra, que va coproduir el concert. 38

Església d’Urgell

PRESENTACIÓ DE LA CÀTEDRA DE TEOLOGIA PASTORAL “ARQUEBISBE JOSEP PONT I GOL” El dimecres 14 de març va tenir lloc a l’aula magna de la Facultat de Teologia de Catalunya la presenta-

ció de la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol”. Aquesta nova realitat acadèmica pretén ser una ajuda per a valorar, repensar i tornar a impulsar una reflexió teològico-pastoral, per tal de recolzar i revitalitzar

els plantejaments pastorals d’una Església “en sortida” a casa nostra, tal com el Papa Francesc ha expressat reiteradament en el seu magisteri. La Càtedra de Teologia Pastoral ha estat creada recentment pels Bisbes de Catalunya, i han estat ells mateixos qui han nomenat Mn. Daniel Palau i Valero, prevere del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, com a primer Director. La Càtedra acull en el seu grup de membres assessors diversos, laics, preveres i religiosos de tot Catalunya, amb els qui s’encapçala la publicació de la revista Quaderns de Pastoral en la seva segona època. En ocasió d’aquesta presentació, la Càtedra va donar a conèixer el seu treball recent en relació amb el proper Sínode dels Bisbes, dedicat als joves, la fe i el discerniment vocacional, així com la

Mn. Daniel Palau (primer per la dreta), en l’acte de presentació de la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol”, de la qual n’ha estat nomenat Director.


Mons. Vives va visitar les religioses Jerònimes del Santuari de la Mare de Déu de Refet.

recent col·lecció de llibres de teologia pastoral de caire divulgatiu, “Pastoral. doc”, que en col·laboració amb el Centre de Pastoral Litúrgica es començarà a difondre aviat.

VISITA A LA COMUNITAT DE SANTA MARIA DE REFET El 15 de març, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar el Santuari de la Mare de Déu de Refet (Seró), on actualment hi viu una petita comunitat de religioses Jerònimes, les Germanes Trinitat i Pilar. Mons. Vives presidí l’Eucaristia i va mantenir una llarga conversa amb les Germanes per informar-se del funcionament de la vida comunitària i de les iniciatives que han engegat, com la nova hostatgeria al costat del Santuari i el grup de pregària i evangelització “Jornades Paraula Viva”, que cada primer dissabte de mes uneix una bona quanti-

tat de fidels al Santuari per aprofundir i compartir la fe tot duent a terme la “Lectio Divina” de la Paraula de Déu amb la lloança i l’adoració al Senyor.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A LA RESIDÈNCIA SANT DOMÈNEC DE BALAGUER El 15 de març, Mons. Joan-Enric Vives va visitar la residència geriàtrica

Sant Domènec de Balaguer, on oferí una conferència titulada “Viure amb esperança”, a la qual va assistir una setantena de residents. L’Arquebisbe va recordar a la seva intervenció que tota persona humana ha estat creada a imatge i semblança de Déu i, per tant, té una immensa dignitat que res ni ningú li pot treure, per més pecats i errors que s’hagi pogut cometre en la vida. Insistí que la vida és dife-

rent a cada etapa (històrica i vital) i va anar desgranant els diferents reptes que es presenten en cadascuna d’elles, insistint, sobretot, en els que s’hi presenten a la vellesa: les malalties, els desencisos, les xacres; però també com n’és d’important valorar aquest moment de la vida per a pregar, oferir, estimar i donar testimoni d’amor vers la família i per assumir compromisos adients vers la societat. Mons. Vives va voler agrair tot el treball que la gent gran ha realitzat per fer gran el país i com s’ha de reconèixer l’ancianitat com un moment important de la vida per a retrobar el seu sentit més ple, i alhora preparar-se per a la mort, amb els seus enigmes i misteri. Finalment encoratjà els padrins a reconèixer les errades, limitacions i pecats de la vida i demanar-ne perdó, confiant sempre en la misericòrdia de Déu. D’altra banda, Mons. Vives pogué mantenir una breu entrevista amb

Mons. Vives va reivindicar l’ancianitat com un moment important de la vida per a retrobar el seu sentit més ple. Església d’Urgell

39


els membres de la junta directiva i interessar-se pel funcionament de la residència geriàtrica, construïda amb l’aportació del Bisbat d’Urgell, que va cedir els terrenys, a més d’altres generoses donacions. També va poder visitar, acompanyat de l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol, els sacerdots acollits a la residència: Mn. Josep M. Tarragó i Mn. Joan Escales.

SOPARS DE LA FAM DE MANS UNIDES A les diferents Parròquies de la Diòcesi d’Urgell s’han celebrat els tradicionals Sopars de la Fam que organitza Mans Unides per conscienciar els fidels de la importància de lluitar contra la fam, experimentar-la i poder així percebre la necessitat en primera persona. A La Seu d’Urgell, el sopar es va fer el 14 de març al Centre Cívic de la ciutat, i s’hi van recollir 2.367 euros

que ajudaran a fer possible el projecte de Mans Unides d’Urgell per a enguany: la millora i ampliació de les instal·lació de l’escola primària Sant Bru de Butema, a Uganda [veure Església d’Urgell, núm. 465, febrer 2018]. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de Sant Ot, va donar la benvinguda als assistents, entre els quals hi era l’Alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i la Regidora de Benestar Social, Dra. Montserrat Bonet. Mn. Ignasi va explicar que el lema de la campanya d’enguany ens recorda el valor del compromís de cadascun de nosaltres en la lluita contra la fam al món i va encoratjar els assistents a ser capaços d’obrir el cor a la solidaritat per resoldre els drames de la pobresa, l’abandó i la fam de tantes persones. Tot seguit, la Delegada diocesana de Mans Unides, Teresa Cabanas, va presentar el projecte triat per a

enguany, que requereix d’una inversió de 71.564 euros; i a continuació es va projectar un vídeo aportat pel P. Felipe García, que va visitar varies Parròquies d’Urgell el passat febrer per compartir amb diferents col·lectius diocesans la seva experiència com a missioner a l’Àfrica durant molts anys.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ El dissabte 17 de març va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Secretari del Consell, Adolf Tugues. Els Consellers van aprofundir en l’activitat de la Delegació diocesana de Patrimoni Cultural a partir de l’exposició de la Delegada, Clara Arbués, per informar sobre les actuacions més recents i dels projectes de futur que es volen encarar.

Al Sopar de la Fam, Mn. Ignasi va explicar que el lema de la campanya d’enguany de Mans Unides ens recorda el valor del compromís de cadascun de nosaltres en la lluita contra la fam al món.

40

Església d’Urgell

A continuació, Mons. Vives va traslladar al Consell una reflexió pastoral sobre la darrera Nota dels Bisbes de Catalunya del passat 16 de febrer [veure Església d’Urgell, núm. 465, febrer 2018, pg. 33], tot compartint-ne amb els Consellers els punts més rellevants. Els Consellers van intervenir per explicar com es viu aquesta qüestió a les nostres comunitats cristianes i a les Parròquies del Bisbat. Posteriorment es va presentar el Dia del Seminari que s’esqueia just l’endemà, diumenge 18 de març, sota el lema “Apòstols per als joves”. La Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, que presideix Mons. Vives, ha fet públiques les dades de seminaristes majors i menors en el curs 2017-2018: als Seminaris Majors hi ha actualment 1.263 aspirants al sacerdoci, 16 més que en el curs anterior. En el curs 2017-2018 s’ha incrementat en un 9% el nombre de nous ingressos de seminaristes majors, de 275 (2016-2017) a 300 (2017-2018). Pel que fa al nombre de sacerdots ordenats, en aquest curs ha baixat de 138 a 109. Mons. Vives va informar sobre el Seminari diocesà d’Urgell, que té sis seminaristes que es formen al Seminari Major Interdiocesà de Barcelona. El total de seminaristes a Catalunya és de 86, i aquest any passat van ser ordenats 9 preveres. A continuació els Delegats de Família i Vida, Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó, van explicar la


L’Arquebisbe va animar els confirmands a viure donant la vida, ja que només qui la dóna la viu a fons i la salva, com proclamava Jesús a l’Evangeli del diumenge (el missatge pasqual de morir per ressuscitar, com el gra de blat), i els explicà que l’Esperit Sant els ajudarà a mantenir viva la fe i l’amor. Al final de la celebració, els confirmats van rebre un Nou Testament i una estampa de part del Bisbe i de la Parròquia. Mons. Vives va traslladar al Consell una reflexió pastoral sobre la Nota dels Bisbes de Catalunya del passat 16 de febrer.

tasca que duen a terme per a millorar la preparació al matrimoni a la Diòcesi, tal com ho va demanar el Papa Francesc a la seva Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”. Ja han presentat el projecte als diferents Arxiprestats i han començat a formar alguns grups de matrimonis perquè els ajudin en la tasca d’acom-

panyar les parelles que es preparen per a contraure matrimoni.

CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE El 17 de març al vespre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia dominical de Quaresma a l’església d’Artesa de Segre,

concelebrada pel Rector, Mn. Antoni Ballester, per Mn. Antoni Pich i per Mn. David Codina, dins la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a 21 joves de la Parròquia i dels pobles veïns. Els cants de l’Eucaristia foren acompanyats per dos joves d’Artesa: en Noel Colom i la Núria Gilabert.

DIA DEL SEMINARI A LES PARRÒQUIES DE LA DIÒCESI Diumenge 18 de març es va celebrar a tota la Diòcesi el Dia del Seminari, enguany sota el lema “Apòstols per als joves”, amb la pregària, la col·lecta i els testimoniatges. Aquesta jornada, que sempre ens recorda la im-

L’Arquebisbe va animar els confirmands d’Artesa de Segre a viure donant la vida, ja que només qui la dóna la viu a fons i la salva. Església d’Urgell

41


TROBADA A AGRAMUNT AMB EL CONSELL GENERAL DE LES FILLES DE CRIST REI

D

iumenge 18 de març, la comunitat parroquial agramuntina va viure amb intensitat el Dia del Seminari amb la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric, President de la Comissió de Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola, que va voler celebrar la jornada a Agramunt aprofitant la presència a la Parròquia del Consell General de les Filles de Crist Rei, que en aquella data es trobaven visitant les Germanes que habitualment hi resideixen. L’Arquebisbe va presidir l’Eucaristia dominical acompanyat del Rector, Mn. Josep Uriel Álvarez, i de Mn. Ferran Solé, prevere que hi col·labora pastoralment. Les tres Germanes que formen la comunitat d’Agramunt (M. Dolores, M. Teresa i Visitación) van assistir-hi juntament amb les Germanes del Consell General.

42

Església d’Urgell

En acabar la celebració, l’Arquebisbe va visitar a casa seva Mn. Josep M. Santesmases, i posteriorment van compartir un dinar de germanor amb les Germanes Filles de Crist Rei, amb la comunitat de Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció, que també són presents a Agramunt, i amb els mossens.

L’endemà, dilluns dia 19 de març, festa de Sant Josep, es va celebrar davant la casa natal del venerable Mn. Josep Gras i Granollers (1834-1918) a Agramunt, una Eucaristia d’acció de gràcies en el centenari de la seva mort, presidida per Mn. Álvarez, a la qual van assistir les Germanes de la comunitat d’Agramunt i del Consell General de les

Filles de Crist Rei, orde fundat per Mn. Gras al Sacromonte de Granada. A l’homilia, el Rector d’Agramunt va destacar l’alegria que suposa per a la comunitat parroquial i per a tot el poble poder celebrar l’Eucaristia davant la casa natal de Mn. Gras, actualment en procés de beatificació, precisament el dia de la festa litúrgica de Sant Josep, coincidint amb l’onomàstica del Venerable Fundador. Una imatge de l’Infant Jesús Crist Rei es va entronitzar aquell dia a la portalada de la casa. Posteriorment, les Germanes del Consell General i de la comunitat d’Agramunt de les Filles de Crist Rei van ser rebudes per l’Alcalde d’Agramunt, Bernat Solé i Barril, a la Sala de Plens de l’Ajuntament.


Els seminaristes d’Urgell van compartir el testimoni de la seva vocació amb els fidels de diferents Parròquies del Bisbat.

portància de les vocacions sacerdotals, ens convida a pregar pels seminaristes i a col·laborar amb el Seminari diocesà. El nostre Seminari Diocesà d’Urgell hi va participar activament, enviant els seus seminaristes a diverses Parròquies de la Diòcesi, per tal que compartissin amb els fidels el testimoni de la seva vocació així com de la vida que porten al Seminari. També es va animar els seminaristes a parlar de la necessitat que els joves estiguin presents i puguin trobar el seu lloc a les comunitats parroquials perquè siguin acompanyats en el seu camí personal i comunitari de fe. Una reflexió molt en consonància amb el proper Sínode de Bisbes sobre els joves, i que palesa com una de les tasques més importants a les quals hem de dedicar els nostre esforços és ser capaços de sortir i convidar els nostres joves, oferint-los

una vida eclesial que els sigui atractiva i acollidora i una fe que doni resposta a les seves inquietuds.

CELEBRACIÓ A URGELL DE LA SOLEMNITAT DE SANT JOSEP El 19 de març és sempre un dia joiós per a l’Església, que celebra la Festa de Sant Josep, el seu Patró. L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemnitat litúrgica a la Llar de Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu d’Urgell, que van celebrar la festa del seu patró i protector. La novena que es va anar celebrant cada tarda en els dies anteriors va preparar la festa. Concelebraren amb l’Arquebisbe els Vicaris generals, Mn. Mauri i Mn. Navarri, i el Secretari general, Mn. Codina, així com els dos sacerdots que hi resideixen habitualment, Mn. Baro i Mn. Rourera. A l’inici de la celebració,

la Mare Superiora de la residència, Sor Rosario Fernández, va pronunciar unes paraules de benvinguda i va voler encomanar d’una manera especial els seminaristes i els seus formadors en aquell dia en què se celebrava el Dia del Seminari.

A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric animà a imitar la fe de Sant Josep, que el va fer capaç de confiar en Maria i creure que Déu podia haver actuat en ella concebent Jesús sense intervenció humana. Destacà com fou d’important la figura de Sant Josep com a pare de Jesús per ajudar-lo a créixer en la seva infantesa i adolescència i ser per a ell un autèntic pare. Josep és l’instrument fidel i dòcil a la voluntat de Déu que fa possible la inserció del fill de Maria en el llinatge de David. La missió de Sant Josep, però, no és només que Jesús rebi d’ell la descendència de David. En la cultura hebrea d’aquell temps, el pare era l’encarregat d’educar el fill, d’ensenyar-lo a pregar i a conèixer les Escriptures per poder complir la voluntat de Déu. De la mà de Josep, Jesús aprengué a sentir-se

En la solemnitat de Sant Josep, Mons. Vives presidí l’Eucaristia a la llar Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Església d’Urgell

43


Els membres del Patronat del col·legi Sant Ermengol es van reunir el 20 de març a Andorra la Vella.

membre del Poble de l’Aliança i a relacionar-se amb els altres. De Josep, encara, Jesús aprengué a treballar manualment, a conèixer la dificultat del dia a dia. En aquesta educació, Maria hi col·laborava amb la seva sol·licitud maternal i amb l’exemple d’una dona segons el cor de Déu. De tots dos, Jesús aprengué a contemplar la bellesa dels camps de Galilea amb la formosor de les seves flors i amb el vol i el cant dels ocells del cel. I, en la seva humanitat, aprengué a descobrir-hi l’amor del Pare i la seva sol·licitud per la creació (Mt 6, 26-29). Lloem, doncs, l’home just i bo que fou Josep. Lloem Déu que li confià una vocació tan sublim i delicada com la d’introduir Jesús en el llinatge de David i de formar-lo humanament. La 44

Església d’Urgell

personalitat humana de Jesús deu molt, també psicològicament, a la manera de ser de Sant Josep. A les pregàries s’encomanà especialment els seminaristes i els seus formadors i es pregà perquè Déu beneeixi la seva Església amb el do de noves vocacions.

sors i les col·laboracions amb el Comú d’Andorra la Vella i el Ministeri de Justícia. Així mateix, es va agrair la distinció que Espanya va fer a l’últim Director del col·legi, el P. Xavier Brines, amb motiu de la dedicació de la Congregació religiosa dels Salesians en els 50 anys del centre.

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL

URGELL PARTICIPA A L’ASSEMBLEA DE CÀRITAS CATALUNYA

El 20 de març va tenir lloc a Andorra la Vella la reunió ordinària del Patronat del col·legi Sant Ermengol, sota la presidència de l’Arquebisbe Copríncep i del Ministre d’Educació d’Andorra. Es va tractar, entre d’altres qüestions, del pressupost per a enguany, les peticions de diversos profes-

Dimecres 21 de març va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a Barcelona l’Assemblea de Càritas Catalunya, presidida per Mons. Joan Josep Omella, Bisbe delegat de la CET par a Càritas, i el President de l’entitat, Francesc Roig, amb els equips directius de les deu Càritas

amb seu a Catalunya. Per part de Càritas diocesana d’Urgell hi van assistir el Director, Josep Casanova, i el Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral. Després de la salutació i la pregària inicial de Mons. Omella, i un cop aprovada l’acta de la darrera reunió, el President va passar a informar de tot un seguit de temes, entre els quals cal destacar la nova estructura de comissions i grups de treball de l’entitat, que a partir d’ara seran les següents: 1. Comissió d’Acció Social. 2. Comissió d’Acollida, acompanyament i necessitats bàsiques. 3. Comissió de Comunicació. 4. Comissió d’Economia. 5. Comissió de Migració. 6. Comissió d’Inserció Sociolaboral. 7. Comissió de Formació i Voluntariat. També es va informar de la trobada de Càritas Catalunya convocada per al dissabte 14 d’abril a Lleida amb el lema “El teu compromís millora el món”; i es van presentar els comptes de l’exercici 2017 així com el pressupost per a enguany, que van ser aprovats per unanimitat. El calendari del procés de reflexió sobre les línies estratègiques de Càritas Catalunya per al període 2018-2020 va ocupar la darrera part de la trobada. Cal destacar la propera jornada de reflexió i treball, prevista per al 4 d’abril al Seminari de Barcelona, amb l’assistència d’equips directius i tècnics, on es treballarà en l’aprofundi-


Entre d’altres qüestions, l’Assemblea de Càritas Catalunya va aprovar la nova estructura de comissions i grups de treball de l’entitat.

ment de les línies estratègiques. A les dos quarts de tres de la tarda, es va posar punt i final amb una pregària a l’Assemblea de Càritas Catalunya.

RECÉS PER ALS LAICS PREPARATORI DE LA SETMANA SANTA Els dies 23 i 24 de març va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer un recés per als fidels de la Diòcesi, predicat per l’Arquebisbe Joan-Enric, per preparar espiritualment la Setmana Santa. Hi va assistir una quarantena de persones que, en clima de silenci i recolliment, van anar seguint els Oficis de pregària de què va constar els dos dies de recés: la Vetlla de la nit, l’Eucaristia i les quatre predicacions, seguides de meditació personal. L’Arquebisbe, que va estar acompanyat pel Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, va fixar l’atenció

dels participants en la Litúrgia dels dies sants, especialment el Tridu Pasqual, donant pistes per a viure’l a fons, a través dels Evangelis de totes les celebracions d’aquests dies: Rams, Passió, Missa Crismal, Cena del Senyor i lavatori dels peus, Passió, Sepulcre, Vetlla Pasqual i Dia de Pasqua. Va lliurar uns esquemes didàctics perquè el poguessin seguir durant els moments personals d’oració.

APLEC A L’ERMITA DELS ESCLOPETS DE RIBELLES El dissabte 24 de març es va celebrar l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu dels Esclopets, a tocar del poble de Ribelles (Vilanova de l’Aguda). Una trobada que es convoca tradicionalment el dissabte més proper a la festa de l’Encarnació i que porta fins a aquest indret un bon grup de fidels de totes les edats per viure i compartir any rere any la

“festa de la pedra”, segons l’anomena la tradició, per a demanar que no pedregui a l’estiu i no malmeti els fruits del camp. L’aplec va començar amb la trobada dels veïns de Ribelles i de les masies de l’entorn, així com també del veïns del poble de l’Alzina. Tots plegats van participar a migdia de l’Eucaristia celebrada per Mn. Jaume Mayoral, oferint la pregària per tenir una bona collita als camps i protecció per a totes les famílies. A l’altar l’acompanyaren els dos priors, amb dues atxes de cera enceses, que representen el poble de dalt, Ribelles; i l’altra, les masies de la contrada. En acabar la celebració es va impartir la benedicció als panets que van ser repartits entre tots els assistents per a compartir amb les seves famílies, mentre es cantaven els goigs dedicats a la Mare de Déu dels Esclopets on, en una de les estrofes, es demana aquesta protecció per al camp i la collita:

Una quarantena de persones va participar al recés per a laics preparatori de la Setmana Santa. Església d’Urgell

45


Els veïns de Ribelles, l’Alzina i les masies de l’entorn van participar a l’aplec de la Mare de Déu dels Esclopets.

“Per’xò amb cordials fervors tot temps en presència vostra, Ribelles agraït se mostra en cantar vostres honors tenint-vos per defensora de pedra, secada i freds...” Abans de retornar a casa, els fidels van visitar el cambril de la Mare de Déu dels Esclopets, on li

encengueren ciris i pregaren davant la imatge. Després, per tenir un record que perduri en el temps, es va fer la fotografia de família, aquest cop dins la petita església, ja que la pluja, tal com volia la gent de pagès i també com es demana als goigs, va acompanyar la trobada tot del dia.

TROBADA AMB EL PRESIDENT DEL CPL DE BARCELONA Dimecres 28 de març, a la seu del Seminari Interdiocesà de Barcelona, l’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, com a President de la Comissió Interdiocesana

Mons. Vives es va reunir a Barcelona amb Mn. Romaguera, President del CPL, i la Directora de la nova revista Galilea.153, M. Àngels Termes.

46

Església d’Urgell

de Litúrgia (CIL) va rebre la visita del recentment nomenat President del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL), Mn. Josep M. Romaguera, acompanyat de la Sra. M. Àngels Termes, Directora de la nova revista Galilea.153, que el CPL editarà per a la formació permanent de les persones interessades en el servei i la vida litúrgica. Properament enviaran el primer número d’aquesta revista bimensual a tots els Bisbes de Catalunya i se’n farà una presentació pública el 12 d’abril a Barcelona. A més de presentar-se, el nou President també va explicar a Mons. Vives els diversos camps de treball del CPL, els serveis i publicacions que ofereixen, la difusió que n’estan fent, i li demanaren poder tenir una trobada amb els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“Parlar dels joves significa parlar de les promeses, i significa parlar de l’alegria. Els joves tenen molta força, són capaços de mirar amb esperança. Un jove és una promesa de vida que té inherent un cert grau de tenacitat...” Papa Francesc “Déu és jove. Una conversa amb Thomas Leoncini”, Ed. Columna, 2018

Església d'Urgell 466  

Març 2018

Església d'Urgell 466  

Març 2018

Advertisement