__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

Mans Unides d’Urgell promou un projecte educatiu a Uganda

# 465 - FEBRER 2018


Església d Urgell Índex ELS PRINCIPIS DE LA BIOÈTICA

6

Mn. Ignasi Navarri

EL PONTIFICI CONSELL PER LA JUSTÍCIA I LA PAU Mn. Eduard Salinas

6

TROBADA DE DELEGATS DE MISSIONS I DIRECTORS DIOCESANS DE LES OBRES MISSIONALS PONTIFÍCIES DE CATALUNYA A POBLET

10

MONS. VIVES PARTICIPA A ALBÀNIA AL CONGRÉS EUROPEU DE PASTORAL VOCACIONAL

12

ASSEMBLEA A ROMA DE DELEGATS DIOCESANS DE MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL DE LA CEE

14

EL PATRIMONI RELIGIÓS, BEN VIU A L’ANY EUROPEU DEL PATRIMONI CULTURAL

17

Mn. Jaume Mayoral

LA PLACA LAUDATÒRIA DE L’ABAT JAUME CARESMAR TORNA AL SEU LLOC, AL MONESTIR DE LES AVELLANES Robert Porta

LES RAONS DE CREURE (VII): CREURE NO ÉS FUGIR D’ESTUDI

17

(FOTO DE PORTADA: Mans Unides / Myrian Sagastizabal)

Dr. Francesc Torralba 14

5

MANS UNIDES D’URGELL PROMOU UN PROJECTE EDUCATIU A UGANDA

Anahí Biorci, OV

10

4

OBRIM ELS ULLS, SI US PLAU Mn. Ramon Rosell

PRÀCTICA DE L’ORACIÓ CONTEMPLATIVA

20 22 24

Mn. Enric Prat

25

DIETARI

26

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Una fe que no es fa solidaritat, és una fe morta

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ixí s’expressa el Papa Francesc: “una fe que no es fa solidaritat, és una fe morta. La fe sense solidaritat és una fe sense Crist, una fe sense Déu, una fe sense germans”. En un món de consumidors compulsius com és el nostre, tots i cadascun dels dies de l’any els voluntaris de Mans Unides ens tornen a invitar a ser solidaris i a fer una cosa bastant estranya: “sopars de la fam”. Sopars on no se sopa, o es menja poc, per compartir així la vida de tants i tants que no sopen mai o quasi bé mai. Un sopar de solidaritat amb els germans dels països pobres o en vies de desenvolupament. I després ho aportem a la col·lecta del diumenge següent i el Senyor ho multiplicarà. Amb el lema del 2018: “Comparteix el que importa”, i “planta-li cara a la fam”, Mans Unides té com a objectiu reforçar el dret a l’alimentació de les persones més pobres i vulnerables del planeta. Continuen ensenyant-nos a “allargar la mà” al qui ens necessita, i a estar “units” Nord i Sud, països desenvolupats i en vies de desenvolupament. És una campanya per continuar treballant per posar en comú experiències, iniciatives i propostes que ajudin a viure la solidaritat. Les forces de la injustícia ens volen desmoralitzar perquè tot vagi seguint sense cap canvi de solidaritat i de justícia més radical. Ens oblidem de les multituds famolenques de l’Àfrica, de l’Àsia, de l’Amèrica empobrida... I fins aquests països ens són presentats com a impossibles de millorar. Potser nosaltres mateixos, en algun moment, podríem pensar que ja tenim prou problemes a Catalunya i a Andorra perquè encara ens hàgim de preocupar dels altres llocs. Però cal afirmar amb convicció i amb solidaritat concreta, que els problemes de tots aquests països pobres, per llunyans que semblin, són també els “nostres” problemes,

ja que tots som fills de Déu i “germans”. Sovint ens interpel·lem sobre què podem fer davant tanta misèria que prové d’uns pecats de persones i grups, i d’un pecat estructural. Joan Pau II deia el 1999: “és un fet incontrovertible que la interdependència dels sistemes socials, econòmics i polítics crea en el món actual múltiples estructures de pecat” (Sollicitudo rei socialis, 36). Hi ha una tremenda força d’atracció del mal que porta a considerar com a “normals” i “inevitables” moltes actituds. I les consciències queden desorientades i ni tan sols són capaces de discernir-ho. Amb tot, no ens podem rendir davant d’un mal moral que sembla inevitable. Cal exercir la “virtut” de la solidaritat, que no és pas un sentiment de vaga compassió o d’entendriment superficial pels mals de tantes persones, properes o llunyanes. Al contrari, és la determinació ferma i perseverant de comprometre’s pel bé comú i de lluitar contra les estructures de pecat. La fe en la victòria de Crist sobre el mal ens dóna la certesa que fins i tot les estructures més consolidades pel mal poden ser vençudes i substituïdes per “estructures de bé” (cf. Compendi Doctrina Social n. 193). Promovem, per tant, una “cultura de la solidaritat” i ajudem els projectes de Mans Unides. Eduquem-nos per a la solidaritat, amb dejuni voluntari, amb contenció de despeses i amb generosa donació de part del que considerem que és nostre, perquè de fet –com diuen els Sants Pares de l’Església– ja no és del tot nostre, ja que per justícia és dels qui no tenen res.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Els principis de la bioètica

E

n l’article publicat en aquestes pàgines el mes passat ja es deia que, tot i ser una, la bioètica, en els seus dictats i orientacions, pot fonamentar-se més sobre uns principis que sobre uns altres, en la intervenció de l’home sobre la vida humana en el camp biomèdic. Sense menysprear els quatre principis bàsics i generals de l’anomenada “ètica dels principis” (beneficència, no maleficència, autonomia i justícia), el model personalista, fonamentat en una antropologia cristiana, subratlla que en la base de la subjectivitat hi ha una existència i una essència constituïda en la unitat cos-esperit. El principi de defensa de la vida física La vida corporal física és un valor inviolable, primari i fonamental. És l’únic mitjà necessari en el qual i mitjançant el qual la persona es realitza i entra en l’espai i el temps. Si no tenim vida, no podem parlar de llibertat, ni de drets humans fonamentals. Per aquesta raó, quan se suprimeix i elimina la vida en nom de la llibertat, aquesta és una llibertat que se suprimeix ella mateixa i, consegüentment, elimina la base dels drets humans. Per damunt del valor fonamental de la vida només hi pot haver un bé total i espiritual. La vida es pot arribar a donar per Amor. El principi de totalitat o terapèutic És un principi bàsic de l’ètica mèdica. La corporeïtat humana és un tot unitari. Per salvar el tot, cal intervenir fins i tot mutilant una part. És lícit intervenir en una part del cos quan no hi ha una altra possibilitat de sanar o salvar la seva totalitat. 4

Església d’Urgell

Cal, però, que es donin les següents condicions: -Que la intervenció es realitzi sobre la part malalta. -Que no hi hagi altres vies alternatives de tractament. -Que les possibilitats d’èxit terapèutic siguin bones. -Que hi hagi el consentiment informat de la persona o del seu legítim representant.

El nexe entre veritat, llibertat i responsabilitat és inseparable; no poden subsistir l’una sense l’altra. El principi de sociabilitat i de subsidiarietat El principi de sociabilitat posa en relleu que tota persona està obligada a autorealitzar-se participant en la realització del bé dels seus semblants. I ja que la vida humana

No tot allò que és tècnicament possible és moralment admissible; llibertat d’investigació científica i dignitat de la persona caminen juntes.

Aquest principi accentua el fet que la persona humana és un tot unitari. El principi de veritat, llibertat i responsabilitat Són com les baules d’una mateixa cadena. Quan se’n trenca una, es violenta l’altra. Engloba la idea que la persona és lliure per aconseguir el Bé. El bé de sí mateix, de les altres persones i del món sencer, ja que el món ha estat confiat i està en mans de la responsabilitat humana.

és un bé personal i social alhora, cada persona s’ha de comprometre a protegir la vida com un patrimoni de la societat i no com un patrimoni de cada individu personal. I es completa amb el principi de subsidiarietat, atès que la societat té la doble obligació d’assistir o ajudar més allà d’on les necessitats són més grans i urgents, sense suplantar o substituir les iniciatives lliures dels ciutadans, ja siguin exercides individualment com de manera associada. Aquests principis impliquen


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA la pràctica de la solidaritat. Hi hauria uns altres dos principis que il·luminen la consciència en possibles situacions de conflicte: El principi del mal menor La seva aplicació es planteja quan el subjecte moral es troba davant de diversos mals, tenint en compte que hi ha mals físics i mals morals. Si el conflicte es produeix entre un mal físic i un mal moral és necessari

Quan se suprimeix i elimina la vida en nom de la llibertat, aquesta és una llibertat que se suprimeix ella mateixa. sacrificar el mal físic; o sigui, permetre’l. Però mai no es pot permetre el mal moral perquè lesionaria el bé superior de la persona. No obstant això, quan es tracta de dos mals morals, cal rebutjar ambdues alternatives. El principi del voluntari indirecte o del doble efecte Té a veure amb les accions que tenen dos efectes, un de bo i un altre de dolent. Per a solucionar el dilema es recorre a l’esmentat principi, el qual, perquè sigui aplicat correctament, cal que es donin les següents quatre condicions: -Que la intenció de qui actua sigui la de buscar una finalitat positiva. -Que l’efecte directe de la intenció sigui l’efecte positiu. -Que l’efecte positiu sigui proporcionalment superior al negatiu. -Que no hi hagi altres remeis exempts d’efectes negatius. Si es compleixen aquestes quatre condicions, l’efecte dolent està moralment justificat. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

a Comissió Pontifícia “Justitia et Pax” va ser instituïda per Pau VI el 6 de gener de 1967. Amb Sant Joan Pau II, el 28 de juny de 1988, va esdevenir Pontifici Consell i va canviar la seva denominació. Durant cinquanta anys, aquest dicasteri ha tingut un paper fonamental al servei dels Papes, de la diplomàcia de la Santa Seu, dels episcopats nacionals i per a les comunitats eclesials escampades pel món, per la qual cosa es va convertir gairebé immediatament en un punt de referència indispensable per al diàleg de l’Església amb el món. Entre altres coses, tot el que desitjaven els Pares Conciliars, que van expressar en la “Gaudium et Spes” l’esperança de la creació d’un organisme de l’Església universal que havia de tenir com a objectiu estimular la comunitat dels catòlics en la promoció del desenvolupament de les regions necessitades i de la justícia social entre les nacions. En mig segle de vida, el treball del Consell, les seves investigacions i informes, sempre a temps, atents i rigorosos, han ofert directrius i línies guia a tota l’Església per afrontar els reptes socials, ambientals, culturals i polítics que han caracteritzat aquestes dècades en diferents parts del món. Amb el pas dels anys, el Consell es va convertir també en una sonda per explorar, indagar L ONTIFICI i preveure qüestions emergents i de gran importància per al magisteri ONSELL PER LA pontifici. No és cap casualitat que, des de USTÍCIA I LA AU Pau VI fins al Papa Francesc, tots els pontífexs hagin tingut especial atenció per aquest dicasteri, pel nomenament dels seus responsables i a l’hora d’escoltar les seves propostes i documents. N’hi hauria prou de recordar que bona part dels missatges pontificis per a la Jornada Mundial de la Pau del primer de gener de cada any han estat encomanats a aquest Consell, que, entre altres coses, sempre ha demostrat una excel·lent capacitat per coordinar les contribucions d’experts d’altíssim nivell en diferents àmbits del saber científic i tecnològic, i en l’àmbit d’una matèria específica molt important per al catolicisme: la Doctrina Social de l’Església, terreny en el qual sovint el dicasteri ha destacat per haver aconseguit resultats molt importants... Es podria dir que, durant cinquanta anys, el Pontifici Consell per la Justícia i la Pau ha exercit un paper completament singular: ser, d’alguna manera, el centre en el qual es reuneixen, llegeixen, interpreten i reelaboren les grans qüestions socioeconòmiques, politicoculturals i antropològiques; totes elles part de la dimensió sociològica del magisteri pontifici. El treball del Consell sovint ha sabut oferir principis i línies de pensament per orientar les comunitats eclesials del món davant qüestions com la fam, les desigualtats socials, la guerra, la justícia social, el deute del Tercer Món i els desafiaments de la globalització; a més d’anàlisis, estudis, propostes sobre el sistema financer internacional, la reforma agrària, el dret humanitari, el desarmament integral... La llista dels temes afrontats pel dicasteri en mig segle de vida podria seguir confirmant la seva importància en el pensament i en l’acció de l’Església del Concili Vaticà II als nostres dies.

L

E P

C

J

P

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Mans Unides d’Urgell promou un projecte educatiu a Uganda Destinarà els donatius de la campanya d’enguany a la millora de les instal·lacions de l’escola primària Sant Bru de Butema

M

ans Unides d’Urgell ha decidit concentrar l’esforç i la recaptació de la campanya d’enguany a la consecució d’un ambiciós projecte educatiu a la Parròquia de Butema, depenent de la Diòcesi de Hoima, al nord-oest d’Uganda. En concret, es tracta de contribuir a la millora de les instal·lacions de l’escola primària de Sant Bru, fundada el 1928, que en els darrers temps ha vist augmentar curs rere curs el nombre d’alumnes (la Diòcesi de

Hoima és una de les més poblades d’Uganda), mentre paral·lelament les instal·lacions han patit el deteriorament propi del pas del temps i actualment es troben, en general, en un estat molt precari. El projecte beneficiarà directament els 406 alumnes matriculats en el curs present, i, indirectament, unes dues mil persones, comptant les famílies dels alumnes i els habitants de les viles més properes a l’escola. La immensa majoria de la població és camperola, dedicada a una agricultura de

subsistència que els proporciona uns guanys ben magres, tot i que bona part dels conreus són cafetars. Encara i així, les famílies de la contrada han contribuït activament amb els seus escassos recursos monetaris, junt amb les aportacions de la Parròquia i del govern ugandès, a la continuïtat de l’escola des de la seva fundació; però aquest esforç no ha estat prou per evitar el deteriorament de les instal·lacions. Així, l’escola disposa actualment de tres barracons de dues aules

El projecte beneficiarà directament els 400 alumnes de l’escola, i indirectament unes dues mil persones de la Parròquia (Fotos: Mans Unides / Myrian Sagastizabal).

6

Església d’Urgell


La Parròquia de Butema es troba al nord-oest d’Uganda, a prop del llac Albert, fronterer amb el Zaire. És una regió eminentment agrícola, el principal recurs econòmic de la qual són els conreus de cafè (a dalt).

cadascun i un barracó provisional amb quatre aules, que necessita ser rehabilitat. Disposen, a més, d’un únic edifici amb quatre latrines per a tota l’escola. Cap dels edificis disposa d’instal·lació elèctrica ni tampoc no reuneix les condicions mínimes, ni en qualitat ni en quantitat, per atendre adequadament l’educació dels infants de la Parròquia. L’escola forma part de la xarxa de centres educatius de la Diòcesi de Hoima, per la qual cosa gaudeix del suport de l’equip educatiu diocesà, amb el qual col·labora regularment. Ha estat per mitjà d’aquest equip diocesà que el sacerdot responsable de l’escola, Fr. Sebastià Benyumiza, va demanar l’ajuda de Mans Unides per a la construcció de dos nous edificis amb dues aules cadascun, Església d’Urgell

7


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

D’esquerra a dreta, Rosa Maria Carratalà, coordinadora parroquial de Mans Unides a La Seu; el Gà. Felipe García i la Presidenta de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas, a la Casa del Bisbat.

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 8 Església d’Urgell

Conferències a la Diòcesi del Gà. Felipe García en suport de la campanya de Mans Unides

E

l Gà. Felipe García, Secretari de l’entitat PROIDE (Promoció i Desenvolupament) de La Salle, va visitar la Diòcesi d’Urgell del 9 a l’11 de febrer per donar suport a la campanya d’enguany de Mans Unides d’Urgell i explicar i difondre la realitat actual a l’Àfrica a partir de la seva experiència com a missioner. El Gà. Felipe García ha passat 28 anys a l’Àfrica, majoritàriament a Burkina Faso, Costa d’Ivori i el nord de Togo, on va treballar en un centre de formació rural a Tami, el qual ha esdevingut un motor de desenvolupament per a la regió i on els darrers anys s’han format moltes dones de la regió, donant-les-hi veu i major capacitat de gestió dels seus recursos. Així, el divendres 9 de febrer, al Casal Parroquial de La Seu d’Urgell, al costat de l’església de la Missió, el Gà. Felipe va compartir amb els assistents a la xerrada que va oferir un seguit de dades i de reflexions al voltant de la importància del treball de Mans Unides pel que fa al desenvolupament humà i social als països de missió. L’endemà, dissabte 10 de febrer, va ser rebut per Mons. JoanEnric Vives a la Casa del Bisbat, acompanyat de la Presidenta Delegada de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas. I el darrer dia de la seva estada, el diumenge dia 11, el Gà. Felipe va participar en diverses activitats a Baquèira i a Vielha, a la Vall d’Aran, per donar a conèixer la tasca que Mans Unides realitza.


L’escola disposa actualment de tres barracons de dues aules cadascun i un barracó provisional amb quatre aules, tots els quals es troben en un estat força precari.

equipats amb tot el necessari per a les tasques docents (160 pupitres, quatre taules i quatre cadires per als professors, prestatgeries i armaris) i dotats de plaques fotovoltaiques per al subministrament elèctric, a més d’un altre edifici amb sis noves latrines.

El projecte té un cost pressupostat de 71.564 euros, i un termini estimat d’un any per a la seva finalització El projecte té un cost pressupostat de 71.564 euros, i un termini estimat d’un any per a la seva finalització. L’aportació que es demana a Mans Unides es destinarà a sufragar les depeses de tot allò relacionat amb la construcció i equipament dels

nous edificis, mentre que l’aportació local consistirà en la rehabilitació i pintura dels edificis de dues aules ja existents. Així mateix, les famílies dels infants escolaritzats en aquest centre s’han compromès a col·laborar en el projecte amb el subministrament

i transport del materials de construcció i com a mà d’obra no qualificada. També col·laboraran en la pintura de les aules i el condicionament del sol perquè serveixin de magatzem mentre duren les obres, a més de reparar una cisterna ja existent per a la recollida d’aigua. Església d’Urgell

9


Trobada de Delegats de Missions i Directors diocesans de les Obres Missionals Pontifícies de Catalunya al Monestir de Poblet

E

ls dies 29 i 30 de gener va tenir lloc al Monestir de Santa Maria de Poblet la trobada anual dels Delegats de Missions i Directors diocesans de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) de Catalunya. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi va assistir el Delegat diocesà i Director de les OMP diocesanes, Mn. Jaume Soy, acompanyat de la Sra. Anahí Biorci, OV, membre de la Delegació. La trobada va començar amb una xerrada de la Gna. Anna Maria Aixalà Aymamí, missionera vedruna a Cochabamba (Bolívia), que va explicar la seva experiència personal i va animar els Delegats a fer present i a motivar a les seves respectives Diòcesis el

valor de la “missió ad gentes” com a quelcom constitutiu de l’Església.

Entre d’altres qüestions, els Delegats van preparar les experiències pastorals per zones que seran compartides en pròximes trobades Els Delegats van avaluar junts les diferents activitats que s’han organitzat a les Diòcesis per promoure la Jornada de la Infància Missionera, el 28 de gener, i van preparar les experiències pastorals per zones que seran compartides en pròximes trobades, entre les quals:

•La 15a Jornada de Formació per a Treballadors i Voluntaris que tindrà lloc els dies 1 i 2 de març. Aquesta trobada vol ser un espai de formació permanent de les persones que treballen i col·laboren com a voluntaris a les Delegacions diocesanes de Missions i Direccions diocesanes de OMP per presentar un servei cada vegada més entusiasta. Compten amb testimonis de missioners que animen a seguir treballant per la missió universal de l’Església i a cercar noves fórmules que facin possible que l’Evangeli arribi a tots els indrets del planeta. Es reflexiona conjuntament per buscar noves vies de cooperació espiritual i econòmica amb les missions. •La 15a Trobada Missionera de

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 10

Església d’Urgell


A sota, foto de grup del participants a la trobada de Delegats de Missions a Poblet. A la dreta, una sessió de treball de la trobada.

Joves que tindrà lloc els dies 6 al 8 d’abril. Vol ser un espai de formació, participació i intercanvi d’experiències missioneres dels joves. És un encontre dedicat al jovent amb l’objectiu d’aprofundir en la dimensió missionera de la fe cristiana oferint com a exemple el testimoni de missioners que un dia van descobrir la crida a la vocació missionera. •Les Jornades Nacionals de Delegats i l’Assemblea Nacional de les OMP que tindrà lloc els dies 21 al 23 de maig. És un moment per intercanviar experiències sobre l’animació, formació i cooperació missionera que es porta a terme a Espanya. En

aquestes Jornades es presenta la memòria pastoral i econòmica de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya. S’elaboren conjuntament les línies d’acció pastoral perquè la dimensió missionera estigui present en la vida ordinària de cada Diòcesi. S’impulsa la preparació a les Diòcesis de les jornades missioneres: Domund, Infància Missionera, Vocacions Natives, Dia d’Hispanoamèrica i Jornada del Missioner diocesà. Els participants també van tractar altres temes, com la relació amb la Comissió Episcopal de Missions de la Conferència Episcopal Espanyola; la promoció de la revista Gesto i el

desig del Papa Francesc de convocar un mes missioner extraordinari a l’octubre de l’any 2019. Tot i el treball intens dut a terme a la trobada, els Delegats i Directors diocesans van tenir també l’oportunitat de conèixer la quotidianitat del Monestir de Santa Maria de Poblet a través d’una visita guiada i del testimoni de pregària d’un dels monjos, el P. Francesc Martínez, tot participant d’una manera especial en la vida litúrgica del Monestir amb la celebració de l’Eucaristia i del rés conjunt amb la comunitat monàstica. Anahí Biorci, OV Església d’Urgell

11


Mons. Vives participa a Albània al Congrés Europeu de Pastoral Vocacional

El Congrés de Delegats Nacionals de Pastoral Vocacional va aplegar a Albània representants de 17 països europeus per parlar sobre la bellesa de la vocació cristiana.

E

l 28 de febrer va començar a Tirana (Albània) el Congrés Europeu de Pastoral Vocacional, organitzat pel Consell de Conferències Episcopals de Europa (CCEE). Invitats per Mons. Ottavio Vitale, Bisbe de Lehzë i responsable de la pastoral vocacional de la Conferència Episcopal Albanesa, s’hi van aplegar una cinquantena de representants de Conferències Episcopals de 17 països europeus per parlar sobre la bellesa de la vocació cristiana, entre els quals l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, en qualitat de President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, acompanyat de Mons. Eusebio 12

Església d’Urgell

Hernández Sola, OAR, Bisbe de Tarassona i membre de la mateixa Comissió. De l’intercanvi a la reunió plenària i en els grups de treball es va poder constatar la riquesa de les experiències que han implantat diversos organismes eclesials per adaptar la pastoral vocacional als reptes d’un món en constant canvi. En efecte, al costat de les formes pastorals tradicionals (trobades de pregària, adoració eucarística, campaments escolars, voluntariat...) apareixen noves experiències (vídeos, campanyes vocacionals per Internet i xarxes socials...) adreçades a testimoniar la bellesa d’una vocació al sacerdoci o a la Vida Consagrada.

Com va recordar Mons. Oscar Cantoni, Bisbe responsable de l’European Vocations Service (EVS) de la Comissió “Joves” de la CCEE, en la pastoral vocacional no partim de zero, ja que tenim abundants indicacions magisterials, fruït d’una rica experiència compartida, afermada amb el temps, en els diversos països d’Europa, i també a la llum d’un text significatiu, del qual celebrem el vintè aniversari: “In Verbo tuo”. És precisament a partir d’aquest document vaticà que el P. Amedeo Cencini, professor a la Universitat Salesiana i a l’Institut de Psicologia de la Universitat Gregoriana de Roma, proposà una anàlisi sobre l’estat de les vocacions a Europa.


Les dades disponibles demostren que no podem parlar avui d’una crisi de vocacions a Europa. De fet, encara que es percebi una tendència vocacional negativa, fruit d’una ideologia secular que està esdevenint cada dia més global i generalitzada, això és només cert per a algunes vocacions i en certes regions del món, aquelles que podríem considerar clàssiques o tradicionals (sacerdots, religiosos...). Malgrat això, existei-

Moltes intervencions van subratllar l’important treball realitzat per les diferents realitats eclesials per preparar el Sínode de l’octubre vinent xen encara senyals que mostren la perdurable fecunditat d’aquestes vocacions i la presència de noves experiències vocacionals de Vida Consagrada que, de fet, amplien el concepte de vocació, de consagració i de crida. El P. Cencini recordà que la proposta vocacional és fonamentalment “kèrigma”, perquè és el misteri del Déu que crida i del cridat que respon a l’amor. També, de les intervencions dels participants, ha estat possible observar una clara tendència a posar

en relació la pastoral vocacional amb altres àmbits pastorals i especialment amb la pastoral juvenil, com també recordà el P. Fabio Attard, SBD, Conseller per a la Pastoral Juvenil dels Salesians, en presentar els resultats d’una enquesta realitzada en cinc Conferències Episcopals per preparar el Sínode dels Bisbes sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Així mateix, moltes intervencions van subratllar l’important treball realitzat per les diferents realitats eclesials per preparar el Sínode de l’octubre vinent. Van testimoniar aquest lligam l’escolta diària de les experiències de fe de grups de joves de diferents Diòcesis d’Albània i Alemanya. A més, als informes dels Delegats apareix cada vegada més la consciència que la pastoral vocacional és una responsabilitat de tota la comunitat cristiana. Fruit d’això, les nombroses activitats impliquen també altres àmbits pastorals: en primer lloc, la família. Això apareix encara més clarament quan parlem d’una vocació al sacerdoci ministerial, tal com va subratllar Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Secretari dels Seminaris de la Congregació per al Clergat. La vocació al sacerdoci és un do que Déu dóna a l’Església i al món, i, per tant, no pot ser tractada d’una manera individualista, ja que necessita el suport de tota la comunitat,

tota vegada que “aquesta referència comunitària romandrà durant tota la vida sacerdotal”. Pel que fa a la vocació a la Vida Consagrada, Nathalie Becquart, Responsable del Servei Nacional per a l’Evangelització dels Joves i per les Vocacions de la Conferència Episcopal Francesa, insistí en la importància d’una pastoral vocacional marcadament sinodal. A més de les sessions de treball, els Delegats també van tenir temps de participar en un pelegrinatge al Santuari Nacional de la Mare de Déu del Bon Consell (Patrona d’Albània) a Scútari; i de visitar, prop del monestir de les Gnes. Clarisses, l’antiga presó de la policia secreta albanesa (“Sigurimi”) en temps del règim soviètic, actualment convertida en museu: la vida dels 38 beats albanesos assassinats per causa de la seva fe testimonia encara avui una vocació viscuda en plenitud i la riquesa espiritual d’una Església a un país que el règim totalitarista volia fer ateu. D’altra banda, durant el congrés van ser elegits com a Vicecoordinadors de l’European Vocations Service per un període d’un any l’italià Michele Gianola i el belga Filip Hacour. Tots dos guiaran l’EVS juntament amb el coordinador, Emil Parafiniuk, de Polònia.

Església d’Urgell

13


Assemblea a Roma de Delegats diocesans de Mitjans de Comunicació Social de la CEE

D

el 29 al 31 de gener va tenir lloc a Roma l’assemblea de Delegats diocesans de Mitjans de Comunicació Social que anualment organitza la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social (CEMCS) de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Enguany, el tema general de l’assemblea fou “La veritat us farà lliures (Jo 8,32). Notícies falses i periodisme de pau”. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi va participar la Delegada diocesana de Mitjans, Cristina Orduña.

d’una nova societat que afavoreixi la comprensió de les causes reals dels conflictes i avanci vers la recerca de solucions justes i efectives. Aquesta assemblea anual pretén que les Delegacions diocesanes de Mitjans de Comunicació Social (MCS) comparteixin experiències i tractin projectes conjunts per al seu treball pastoral. Per a aquest propòsit es presenten diversos testimonis de projectes de comunicació de l’Església. Aquest any, a més a més, els Delegats van aprofundir en la tasca

del periodisme a través dels seus testimonis. El dimecres dia 31 de gener els Delegats van iniciar la jornada celebrant l’Eucaristia a la Cripta de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, presidida per Mons. Ginés García Bertrán, Bisbe encarregat de la Comissió de Mitjans de la CEE, i concelebrada per Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida; Mons. Joan Piris, Bisbe emèrit de Lleida; i els altres Bisbes de la Comissió de Mitjans; a més de Mons. Joan-Enric Vives i Mons. Salvador

Foto de grups del participants a l’assemblea de Delegats diocesans de Mitjans de Comunicació Social de la CEE.

Es va aprofundir en les anomenades “fake news” (“notícies falses”): què són, com s’articulen i en què es basen, com es reconeixen i com es desemmascaren; i es va recordar la crida del Sant Pare Francesc a treballar per un periodisme de pau, que no cerca la confrontació permanent. Això és fonamental per a la construcció 14

Església d’Urgell

de la Secretaria per a la Comunicació de la Santa Seu, amb un nou model d’integració i gestió unitària dels diversos mitjans. També durant les jornades es van tractar temes d’altra índole, com la nova legislació sobre dades privades d’usuaris a Internet, que entrarà en vigor properament, i el treball d’alguns professionals

Cristau, que es trobaven aquella setmana a Roma participant en un encontre amb els Directors espirituals dels Seminaris d’Espanya. A l’homilia, i tot fent referència a les vocacions sacerdotals, Mons. García Bertrán va encoratjar els assistents a deixar-se portar pels plans de Déu i a sentir la seva veu, tot obrint-se al


que ens demana. També va parlar als comunicadors presents, animant-los en la cada vegada més delicada i complexa tasca de fer arribar el missatge evangèlic a la societat, sense desanimar-se per les notícies falses i cercant un periodisme de veritat i de pau, que construeixi ponts entre les persones.

Els Delegats van aprofundir en la tasca de la Secretaria per a la Comunicació de la Santa Seu, amb un nou model d’integració i gestió unitària dels diversos mitjans En acabar, els participants es van traslladar a la plaça de Sant Pere per poder participar de l’audiència del Papa Francesc, que a la seva catequesi va parlar de la Litúrgia de la Paraula, una part constitutiva de la celebració eucarística en la qual “ens reunim per escoltar el que Déu ha fet i vol fer per nosaltres. A la Litúrgia de la Paraula les pàgines de la Bíblia deixen de ser un text escrit per ser Paraula viva de Déu. Ell mateix parla i nosaltres l’escoltem, posant en pràctica el que ens diu… De fet parlem de la Litúrgia de la Paraula com d’una taula que el Senyor disposa per alimentar la nostra vida espiritual, tant amb les lletres de l’Antic i el Nou Testament com també les del salm responsorial”. Després de la seva al·locució en castellà a la catequesi, el Papa va saludar i beneir els participants espanyols a l’assemblea de Delegats diocesans de Mitjans de Comunicació i els va convidar a “acollir cada dia l’aliment i la llum de la Paraula de Déu que ressona en la Litúrgia, essent capaços de posar-la en pràctica amb obres concretes”. Els Delegats van respondre efusivament l’encoratjament del Sant Pare i, més tard, van poder compartir un encontre més proper, en el qual el Papa els va demanar que treballin sempre amb la veritat. Església d’Urgell

15


El patrimoni religiós, ben viu a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural

Un grup d’estudiants segueix les explicacions del Rector de Ponts sobre el significat dels diferents quadres del Retaule del Roser.

“És un patrimoni extens i variat, nascut en el si de l’Església per a fins religiosos, i que avui atreu cap a si un gran interès cultural. Són creacions artístiques per al servei diví, que expressen la fe i que són un extraordinari instrument per evangelitzar tots aquells que les contemplen. Té una finalitat litúrgica, evangelitzadora i pastoral, alhora que està obert a l’estudi i a la contemplació de la societat”. (Comissió Episcopal de Patrimoni Cultural de la Conferència Episcopal Espanyola) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts Església d’Urgell

17


E

l Consell d’Europa i el Par- salvaguardar l’art sacre dels temples lament Europeu han decidit catalans, sinó promoure el seu coneidedicar aquest any 2018 al xement perquè la societat civil també Patrimoni Cultural. Tal com es re- el senti seu, l’admiri i l’entengui. Amb cull al Diari Oficial de la Unió Eu- aquest objectiu va néixer la revista ropea de 20 de maig de 2017: “Els Taüll, publicada pel SICPAS, com una objectius generals de l’any europeu eina més per fer difusió de l’art sacre seran fomentar i donar suport a la i del patrimoni històric i artístic de tasca realitzada per la Unió, els Es- l’Església a Catalunya: una revista tats membres i les autoritats regio- que ja porta 49 números i que ja fa nals i locals, en col·laboració amb el temps que ha esdevingut un referent sector del patrimoni cultural i amb en el seu àmbit. la societat civil en sentit ampli, per També amb un propòsit divulprotegir, salvaguardar, reutilitzar, realçar, valorar i promoure el patrimoni cultural d’Europa”. No es podria entendre aquest any e u ro p e u s e n s e comptar amb el ric llegat del patrimoni cultural de l’Església, que al territori de la Diòcesi d’Urgell suposa més del 75% del patrimoni catalogat. I no cal dir que, no d’ara sinó de fa temps, l’Església ha tingut ben present la necessitat de Detall del procés de restauració del Sant Crist de Llívia. conservar per a les generacions futures el llegat històric gatiu va néixer el 2012 el projecte i artístic que la fe dels fidels ha anat Catalonia Sacra, compartit pels deu fent créixer amb el pas del temps. Per Bisbats catalans, que orienta la seva esmentar només un referent, encara tasca en funció de tres objectius que molt significatiu, n’hi ha prou a principals: “oferir formació i inforrecordar la constitució del Concili mació sobre el patrimoni cultural Vaticà II “Sacrosanctum Concilium”, d’arrel religiosa, generar activitats que dedica tot l’article VII a “L’art i els per a la millora del seu coneixement, objectes sagrats”, i en el qual parla de i iniciar una dinàmica turística que la dignitat i de la tasca cultural de l’art. permeti generar activitat econòmica L’Església catalana també ho té ben per al seu manteniment”. assumit, i, així, en la seva estructura I al nostre Bisbat, malgrat els avaorganitzativa té el SICPAS (Secretariat tars de la història han fet molt mal Interdiocesà de Custòdia i Promoció al patrimoni urgel·lità i han destruït de l’Art Sacre), on els 10 Bisbats amb moltes obres artístiques, podem seu a Catalunya treballen per a fer afirmar, amb cert orgull, que la taspossible el que signifiquen els con- ca que s’ha fet i es fa en els darrers ceptes “custòdia i promoció” en el temps ha estat molt important per context present: en els darrers anys, conservar i promocionar el nostre la seva tasca ha buscat no tan sols patrimoni cultural tant a escala 18

Església d’Urgell

diocesana com parroquial (amb la col·laboració de l’administració civil i també, i això cal remarcar-ho, amb l’ajuda i la iniciativa de la gent de les nostres Parròquies). Així, el 1975 obrí les portes el Museu Diocesà d’Urgell, pensat com una eina per guardar i promocionar l’art sacre diocesà, i que avui es troba en fase d’ampliació i modernització de les seves instal·lacions. A la mateixa ciutat de La Seu tenim el Conjunt Catedralici romànic, únic a Catalunya, objecte d’un seguit d’actuacions per millorar-lo, com el Pla Director de la Catedral de Santa Maria que s’està desenvolupant actualment. I també les instal·lacions de l’Arxiu Diocesà i Capitular estrenades el 2014: una nova seu que permet aquesta tasca de millor custòdia i divulgació dels molts documents històrics que hi té dipositats i que són consultats per molts investigadors i historiadors d’arreu. La feina que es fa des del Bisbat, tot i els minvats recursos disponibles, és molt important, tal com es desprèn de les dades aportades per la Delegada diocesana de Patrimoni Cultural, Clara Arbués, a les darreres reunions del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà, on va informar detalladament de les principals actuacions dutes a terme. Entre aquestes dades, destaquen especialment les relacionades amb el programa Romànic Obert, que ha permès restaurar una trentena de temples del Bisbat. També va destacar com darrerament s’ha intervingut en més de 300 esglésies parroquials per dur-hi a terme obres de millora i condicionament.


La imatge de la Mare de Déu de Valldeflors (esquerra) i el retaule de Caregue són altres dues obres d’art del patrimoni diocesà restaurades en els darrers temps.

Tampoc no podem obviar la gran tasca que es fa a les nostres Parròquies i on el protagonisme és compartit pels preveres, els fidels i el cop de mà del Bisbat i de les administracions públiques. S’han fet importants actuacions per poder no tan sols restaurar béns mobles i immobles, sinó també per fer-los més propers a la gent, siguin creients o no. A moltes Parròquies, l’empenta dels preveres i dels fidels ha aconseguit recuperar per al culte imatges, orgues, objectes d’art sacre... I això és la millor manera de participar i fer nostre el sentit de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Ens queda molt per fer, però hem de dir que estem en el bon camí. Ara que ens toca fer balanç de la feina feta del Pla Pastoral de la Diòcesi 20142018, crec que s’ha anat aconseguint el que se’ns demanava en l’apartat 1.8: “Posar el patrimoni artístic i cultural de les Parròquies de la Diòcesi al servei de l’anunci de la fe, acollint els visitants i turistes que ens visiten atrets per l’art (el nostre romànic és molt únic...) i els bells paisatges, en itineraris catequètics que els facin

descobrir la grandesa del tresor que amaguen: la fe”. Ens els darrers anys, als mitjans de comunicació hem pogut llegir notícies de restauració d’obres d’art i de temples, d’aplecs que continuen donant vida a petites esglésies del nostre entorn, de petites publicacions, de rutes de difusió d’aquest patrimoni... En aquest sentit, us recomanem una visita a les rutes i propostes culturals relacionades amb el nostre Bisbat que podreu trobar a http://www.cataloniasacra.cat/. Aprofitem aquest 2018, Any Europeu del Patrimoni Cultural, per oferir un atansament a tots aquells elements que són part del ric llegat artístic, cultural i religiós de casa nostra. Fem, en la mesura de les nostres possibilitats, que es conegui, que es valori, que es pugui viure. Tots hi podem aportar molt, cadascú des de la seva feina: és entre tots que ho podem aconseguir. I en aquesta tasca és just fer públic un reconeixement als nostres fidels, que, allà on no podem arribar els preveres, tenen cura de les esglésies, de

la seva neteja, de la seva salvaguarda, de tenir-les sempre a punt per al culte o per a ser visitades. També a les Parròquies, de vegades ben petites, que fan tot el possible per cuidar i mostrar el seu patrimoni, admirat i lloat pels visitants. Pensem en els petits espais museístics que tenim a diverses sagristies i esglésies i que també ajuden a difondre el patrimoni; o en les petites publicacions que expliquen les obres d’art, la seva història, el seu significat. Tot plegat amb un sentit de veritable manera d’evangelitzar i catequitzar. No podem obviar que, en el cas del nostre Bisbat, un dels objectius per a aquest Any Europeu del Patrimoni Cultural serà que el patrimoni cultural que atresora arribi i parli al cor d’aquells que el veuran i el gaudiran. Com ens deia l’Arquebisbe Joan-Enric en el seu discurs del10 d’octubre de 2014, en la inauguració del nou edifici l’Arxiu Diocesà i Capitular, “l’Església és conscient del que ha rebut de les generacions anteriors i ho vol conservar per mantenir-lo viu i obrir-lo a la societat”. Església d’Urgell

19


La placa laudatòria de l’Abat Jaume Caresmar torna al seu lloc, al Monestir de Les Avellanes Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és l’obra artística més rellevant del segle XIX al recinte monàstic

E

l Monestir de Les Avellanes ha recuperat recentment la placa laudatòria dedicada a l’Abat Jaume Caresmar, després de ser restaurada. L’obra d’art, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, torna a lluir ara al seu lloc habitual a l’església del Monestir. L’escultura d’alabastre va ser retirada fa uns mesos per ser sotmesa als processos de restauració i conservació, que han estat realitzats pel restaurador Ramon Solé, amb el suport del Centre de Restauració Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i la comunitat Marista de Les Avellanes. El procés de restauració ha tingut un doble objectiu: posar en valor aquesta peça del patrimoni històric i artístic del Monestir, i retornar-la

20

Església d’Urgell

al seu lloc original, damunt la sepultura de l’Abat Jaume Caresmar, coincidint amb el tercer centenari del seu naixement. La placa laudatòria és l’obra artística més rellevant del segle XIX al

L’obra fou encarregada l’any 1802 pel Pare Jaume Pasqual, successor de Caresmar en la responsabilitat abacial Monestir de les Avellanes, època en quà l’abadia visqué una gran esplendor gràcies a l’Escola Històrica de Les Avellanes, formada per monjos erudits que feren del Monestir de Les Avellanes un dels centres de referèn-

cia més importats de la Il·lustració a la Catalunya del segle XVIII. Durant els mesos de novembre i desembre de 2017, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va portar a terme al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes el procés de conservació i restauració de la placa laudatòria del Pare Jaume Caresmar. La placa, esculpida en alabastre, és de forma circular i la seva part central està ocupada per una cartel·la escrita en llatí on s’elogia la figura de l’Abat. Els alts relleus que hi ha esculpits al voltant del camp epigràfic fan referència a objectes que sintetitzen simbòlicament la dimensió acadèmica i religiosa d’aquest frare premonstratès. L’obra fou encarregada l’any 1802 pel Pare Jaume Pasqual, successor de


Caresmar en la responsabilitat abacial, als escultors Josep i Ramon Belart, de Montblanc. És de les poques obres valuoses que s’han conservat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes després de la dispersió del seu riquíssim fons artístic com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. El procés de restauració En un origen, aquesta placa estava ubicada dins l’església conventual, just damunt el lloc on estava enterrat l’Abat Jaume Caresmar. Posteriorment, i amb motiu de les diverses obres que es van portar a terme dins l’església, la làpida va iniciar un periple intern que la va portar a estar emplaçada en diversos indrets del Monestir. L’últim i més recent va ser el claustre, emplaçament gens adequat per a la conservació de la placa d’alabastre a causa de la constant exposició a l’acció dels agents meteorològics i a l’elevat contrast que hi ha entre la temperatura i humitat dels mesos d’hivern amb les dels mesos d’estiu. A més, la gran quantitat de dipòsits i brutícia acumulats sobre els relleus escultòrics amagaven l’existència de restes de policromia. Per tant, es va considerar convenient de retirar la placa del mur nord del claustre, sotmetre-la a un procés de neteja i emplaçar-la de nou a l’interior de l’església en un indret proper al que havia estat el seu lloc original. Abans de procedir a l’extracció de la placa es van treure mostres representatives del suport i la policromia i es va realitzar el test de neteja. Durant el procés de neteja s’ha alternat, per una banda, la utilització de sistemes aquosos gelificats, amb pH neutre, mitjançant l’aplicació d’un aspersor amb la finalitat de retirar l’acumulació de brutícia superficial així com un repintat blau fet amb un tremp de mala qualitat aplicat a final del segle XIX. I, per altra banda, es van utilitzar dissolvents per eliminar restes d’una resina aplicada com a protecció super-

La placa laudatòria ha estat col·locada novament al seu lloc original a l’església del Monestir. A sota, detall de la part superior de l’escultura.

ficial. Aquesta intervenció ha permès descobrir les restes de policromia original que encara conservava la placa, com ara el daurat utilitzat en la decoració del fons de l’orla que envolta la cartel·la laudatòria, així com les restes de negre i blau utilitzats per potenciar la visibilitat de les incisions epigràfiques, fet que facilita notablement la visualització i lectura del text. Arxiver i historiador erudit Jaume Caresmar nasqué a Igualada el 10 d’octubre de 1717, fill d’uns menestrals benestants: Ramon Caresmar, sabater de professió, i Rosa Alemany. Després d’estudiar a la seva ciutat natal i de la mort del seu pare, es traslladà a Barcelona, on sota la protecció de l’avi patern es graduà com a doctor

en filosofia i teologia amb els jesuïtes. L’1 de novembre de 1742, vestí l’hàbit blanc dels monjos premonstratesos al Monestir de Bellpuig de Les Avellanes, on professà el 10 de novembre de 1743, i on destacà com a professor, per les seves recerques històriques, pels seus estudis sobre esglésies i cenobis catalans i per la seva tasca com a arxiver, classificant i ordenant un gran nombre de pergamins del Monestir. Fou nomenat Abat per primera vegada el 25 de setembre de 1754, càrrec que mantingué fins al 24 de setembre de 1757, i posteriorment tornà a ocupar la trona abacial entre 1766 i 1769. Robert Porta, Director del Monestir de Les Avellanes Església d’Urgell

21


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (VII): Creure no és fugir d’estudi

L’

opció cristiana és una opció per viure feliçment en el més ençà, per gaudir plenament d’aquest do que és la vida, un do rebut sense merèixer-ho; independentment del premi o càstig que podem esperar en el més enllà. La fe és un vincle amorós, una relació entre dues persones i aquesta relació no m’exhorta a oblidar-me de les altres relacions, a passar per aquest món de puntetes, sinó tot el contrari, a omplir de la màxima

Creiem que la relació amb Déu és una possibilitat que cada ésser humà pot viure en el present. A l’Eucaristia, celebrem aquesta presència real ara i aquí. qualitat i riquesa les relacions que estableixo amb tots els qui m’envolten. El centre de l’opció cristiana és,

justament, l’ara. No és el passat, ni el futur. Fem memòria de les paràboles, de les paraules i dels gestos de Jesús. Celebrem l’Eucaristia, fem memorial del que va passar, però creiem que la relació amb Déu, el Mestre Interior, no és quelcom que es va donar en el passat, sinó un oferiment, una possibilitat que cada ésser humà pot viure en el present. A l’Eucaristia, celebrem aquesta presència real ara i aquí. Tots som convidats a ser coetanis del Crist, a escoltar la seva crida. Aquesta opció no és una religió del record, però tampoc de l’expectativa, del que vindrà. Déu ja és aquí, ja és en mi, ja em parla en la interioritat, però no en tinc una experiència plena. Hi hagi o no vida eterna, hi hagi o no cel, la relació és viva en aquest món. No és una aposta pel futur, ni una pura remembrança del passat. No consisteix en sacrificar el present pel futur, en menystenir el més ençà per afirmar el més enllà. És una opció per l’ara i l’aquí, perquè només a tra-

vés de la vivència plena de l’instant s’obre la finestra a l’eternitat. Cal aprendre a viure cada instant com si fos únic, perquè l’instant

L’esperança d’una eternitat no treu valor a aquesta vida temporal, sinó tot el contrari: precisament perquè hi ha eternitat, puc viure intensament l’instant present és un àtom d’eternitat. Els lliris del camp i les aus del cel són un exemple paradigmàtic d’aquesta manera de viure. Quan una persona es preocupa, s’ocupa amb anterioritat del que passarà i se li esmuny el present entre els dits. Tampoc no és una actitud cristiana el rancor o el ressentiment, el qui viu ferit per allò que va passar, que es va dir en temps remots. El ressentiment oculta el present i no permet viure’l com

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 22

Església d’Urgell


l’ocell i el lliri. Ells no es preocupen i mengen cada dia. No viuen ancorats en el passat, ni neguitejats pel que passarà. L’ e s p e r a n ç a d’una eternitat no treu valor a aquesta vida temporal, a aquest moment que estic vivint, sinó tot el contrari. Precisament perquè hi ha eternitat, puc viure intensament aquest instant, fruint d’ell, sense desesperar-me perquè passa i amb ell passa la meva vida i s’anihila Joia és creure en el Déu del moment present i sentir que ets al lloc on Déu vol que siguis (il·lustració: “La incredulitat de Sant Tomàs”, Caravaggio, oli sobre tela, 1602-1603). lentament. Sempre queden assumptes pen- estàtues de sal com la muller de Lot. el moment. El moment és efímer, dents, coses per dir, sentiments Si escapem del present vers un futur passa, se’n va, però si el moment per expressar, aventures per viure, encara inexistent, correm el risc de ha estat una ocasió per estimar, per experiències per patir. Resten amors viure extrapolats del realisme de l’ara donar-se, per entregar el propi talent, amagats, perquè la vida és breu, i aquí de la vida. per generar bellesa, per edificar, per efímera i, molts cops, injusta. Optar Viure l’ara exigeix treballar la construir, no ha estat endebades. per Crist no és optar contra aquesta capacitat de tenir sempre els peus El camí cap a Déu és l’amor, pervida, sinó tot el contrari, és viure la terra, afrontar els problemes un què Déu és amor ple i solament qui intensament aquesta vida, i això vol a un i vèncer les angoixes una a una estima coneix Déu. Aprofitar el dia dir estimant, però, a la vegada, amb per mantenir-se en la joia. Joia és és estimar, perquè en estimar es viu la confiança que no estem sols, que ser un mateix, creure en el Déu del plenament l’existència, es teixeixen hi ha una Força que ens mou i ens moment present i sentir que ets al relacions de profunditat i qualitat. crida a viure més en extensió i en lloc on Déu vol que siguis, fent allò Si el moment ha estat ple, si has intensitat. que vol que facis. estimat i t’has sentit estimat, no És una opció per viure ara i aquí, Consisteix en viure ara, en estimar experimentaràs vergonya a l’hora per ésser feliç ara i aquí, per fer ara, en celebrar el goig d’existir ara. de morir. Aprofitar-lo no és abanfeliços els altres ara i aquí. No és L’ara és el centre de gravetat de l’op- donar-se al caos de les passions, a (solament) una espera en un futur ció cristiana, perquè és ara que Ell l’explotació d’altres éssers humans meravellós, ni tampoc (solament) es manifesta, és ara que Ell et parla, o a la disbauxa dels sentits. Això són una commemoració històrica d’un és ara que vol ser escoltat i estimat formes d’evasió, mecanismes per gran esdeveniment que va tenir lloc per tu. Això no vol dir que no tingui vomitar el fàstic i el malestar que en el passat i que mai més no es valor l’acte de rememorar, ni l’acte es porta a dins. Fer fecund el dia és tornarà a repetir. d’esperar, però el més genuí d’aques- conjugar el verb estimar, donar-se El gran secret de la felicitat és la ta proposta és el valor de l’instant, als altres i teixir vincles que deixen capacitat de viure el moment present. el mode d’omplir-lo de la màxima rastre en l’ànima. Només podem viure’l, però, si supe- densitat vital, de fer que hagi valgut rem la il·lusió que ens fa mirar enrere. la pena existir. Francesc Torralba, Dr. en Teologia Sempre correm el perill d’esdevenir L’amor dota de màxima plenitud i Filosofia Església d’Urgell

23


Obrim els ulls, si us plau

E

l mes de febrer, mes de Mans tic i econòmic que s’ha escollit no La germana Lucia Caram ens obre Unides, esdevé un cimal per funciona. Un amic missioner, a qui els ulls: “la pobresa és una situació observar el món més enllà de hem ajudat des d’AINA, ens convida a que no es mereix cap infant”. Per les nostres fronteres. Contemplar dirigir la mirada al seu país, el Níger. aquest motiu engegà la campanya escara a cara el món és un exercici És el segon país del món productor tatal “Tots contra la pobresa infantil”, que no és gens fàcil de fer. Quan d’urani. Una empresa francesa i xine- perquè cada infant pugui gaudir de la veus com van les coses, podríem sa l’extreu sense deixar cap profit per seva vida: estudiar, jugar, somriure... desanimar-nos i ensorrar-nos en el pessimisme, però hem d’obrir els ulls i el cor: això no ens deixarà caure en la covardia de posar el cap sota l’ala, com ho fan els estruços. La campanya de Mans Unides contra la fam ens ha de sacsejar a tots. Observem què passa, al nostre món. L’escriptor, historiador i periodista Manuel Caparrós escriu al llibre “El hambre”: “la fam mata més que qualsevol guerra o epidèmia. Un cos afamat es menja a si mateix, s’arruga, la pell s’esquinça. Una infecció en un cos desnodrit és mortal. Els Jordi Casal (segon per l’esquerra), de Mans Unides d’Andorra, durant una entrevista amb un grup de monitors d’AINA i amb morts de fam, si sortissin als di- dos sacerdots de la Diòcesi de Tenerife, d’estada a Canillo. aris, els col·lapsarien”. Si la xifra de nou-cents milions de persones al país, quan podrien fer canals per No solucionarem el problema, però passant fam ens deixa indiferents, regar les terres i produir aliments que no vulguem quedar-nos sense el és un senyal que “el nostre cor no nodririen tots els nigerians. El meu somriure d’un infant. és de carn, és de pedra”. amic em confia: “l’ajuda de l’ONU al Anhelem que tothom tingui el Mans Unides posa el crit al cel: Tercer Món no passa de ser ajuda de suficient i necessari per viure cada ¿com pot ser que al món siguem clientelisme paternalista”. dia. La solidaritat neix en el si del Observem els nostres veïns. Ens nostre esperit. Som conscients de la quedem al món de la infància, que veritat que escrivien per les parets A Catalunya, un de cada és la nineta dels ulls d’AINA: Càritas de París els joves el maig de 1968, ara quatre nens només fan un d’Espanya, Save the Children i Unicef fa 50 anys: mentre hi hagi persones àpat al dia, si és que tenen denuncien que a Catalunya 306.000 indigents, nosaltres no serem rics; la sort de tenir una beca de infants menors de 16 anys pateixen mentre hi hagi persones desespepobresa. Això suposa que un de cada rançades, nosaltres no serem felimenjador quatre nens només fan un àpat al dia, ços i mentre hi hagi persones a les 7.200 milions de persones, produïm si és que tenen la sort de tenir una presons, nosaltres no serem lliures. 12.000 milions de tones d’aliments i beca de menjador; no tenen aigua Les conclusions de l’informe hi ha gent que passa gana? Als països corrent a casa per rentar-se, ni llum d’Oxfam Intermon sobre l’auge de la rics es llença entre el 30% i el 50% elèctrica per fer els deures. Aquestes desigualtat al món, són demolidores. dels aliments que es comercialitzen. dades ens haurien de deixar a tots El 82% de la riquesa generada al món Això ens indica que el sistema polí- descol·locats i dolguts. va a parar a mans de l’1% més ric, 24

Església d’Urgell


El raconet de la mística

Pràctica de l’oració contemplativa

C

om a disposició preliminar cal procurar un desig i una ànsia de Déu (“ànsia: cura zelosa, sol·lícita i afanyosa” –diu el diccionari). És necessari posar el desig de Déu al davant de tot altre objectiu, de tota altra possessió, de tota altra esperança i de tot altre consol; com si no existís, per a mi, res més fora d’Ell. És cert que un desig tan afinat és sempre un do de Déu, però a nosaltres ens correspon disposar-nos-hi i alimentar-lo. Donat aquest pas, l’autor anònim anglès ens introdueix així a la contemplació: “eleva el teu cor al Senyor; amb un suau moviment d’amor, desitjant-lo per Ell mateix i no pels seus dons. Centra la teva atenció i desig en Ell i deixa que sigui aquesta l’única preocupació de la

mentre que el 50% més pobre (3.600 milions de persones) no se’n beneficia gens. Les coses no s’estan fent bé. Daniel Fernández, en un article d’opinió, escriu: “Si les persones d’elit, en el millor sentit del terme, no reaccionen, el món aleshores és dels irresponsables i dels demagogs”. A AINA, des del primer dia (juliol de 1976), hem ensenyat – i eduquem– que estimar Andorra implica estimar tots els pobles del planeta; i estimar els països del Tercer Món ens du una estimació més gran per a Andorra. Durant 41 anys de colònies d’AINA, nombrosos monitors han completat el seu voluntariat amb un servei als països més pobres d’entre els pobres: Benín, Senegal, Perú, Nicaragua, Bolívia, Camerun, Sàhara, Santo Domingo... Dins de deu dies,

teva ment i del teu cor. Fes tot el que puguis per a oblidar tota altra cosa, procurant que els teus pensaments i desigs estiguin lliures de tot afecte a les creatures...”

“Eleva el teu cor al Senyor; amb un suau moviment d’amor, desitjant-lo per Ell mateix i no pels seus dons...” És molt probable que, en començar aquesta experiència, el principiant es trobi a la fosca, sense sentir ni entendre res, com si estigués perdent el temps. Però, si es tranquil·litza i s’escolta atentament, s’adonarà que de la profunditat dels seu ésser en surt un pur impuls cap a Déu, i que

les monitores Zoe i Sílvia marxen a Bolívia per cooperar amb l’orfenat del Pare Roger Ritort. Guardo com un tresor les vivències de l’Emma, que cooperà amb les Germanes de la M. Teresa de Calcuta. Em confiava: “la meva aportació va ser la d’una gota d’aigua en un oceà. I el que vaig recollir, va ser una vivència intensa i una reflexió sobre la desesperança humana. El concepte de la vida i de la mort, en un entorn de misèria extrema, adquireix un caire molt diferent del nostre. Fer que els més pobres entre els pobres puguin passar de viure com a deixalles humanes a morir nets, cuidats, atesos i, el més important, estimats, es converteix en un objectiu real i palpable. Oferir una llitera, neta de paràsits i amb les nafres sanejades

entre ell i Déu apareix una comunicació d’amor inefable. Parlant d’aquesta pregona experiència, l’autor anònim diu: “aprèn a perseverar en aquesta obscuritat. Torna-la a cercar sempre que puguis, (...) ja que si en aquesta vida esperes sentir i veure Déu tal com és, ha d’ésser dins d’aquesta obscuritat i d’aquest núvol. Si t’esforces a fixar el teu amor en Ell oblidant tota la resta (...) tinc la confiança que Déu en la seva bondat et donarà una experiència profunda de si mateix”. No és, potser, això mateix el que ens vol dir el salmista? “Confia en el Senyor, deixa’l fer, i viuràs segur en el seu país. Sigui el Senyor la teva delícia, i et donarà el que desitja el teu cor” (Sl 36). Mn. Enric Prat

fa que el moribund se senti persona, tot el que no ha pogut sentir en el seu pas per la vida. De les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta he après la importància de les persones individuals: que tots som importants. M’han obert els ulls a les persones de casa nostra que pateixen una soledat recalcitrant”. Els donatius del mes de febrer al tronc de la Mare de Déu de Meritxell es lliuren a la campanya de Mans Unides. La meva Confident em somriu: “Una Església en sortida no es refugia en la comoditat, va a la recerca dels més necessitats” (Papa Francesc al Perú). Tant de bo sapiguem i puguem fer-ho! Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

25


Dietari CURS PER A DIRECTORS ESPIRITUALS DE SEMINARIS A ROMA Els dies 29 de gener al 3 de febrer va tenir lloc al Col·legi Espanyol Sant Josep de Roma el IV Curs per a Directors espirituals de Seminaris d’Espanya i Delegats del Clergat, organitzat per la Comissió Episcopal de Seminaris i per la Comissió del Clergat de la Conferència Episco-

pal Espanyola al voltant del tema central “Acompanyar i discernir per a il·luminar la vida”. S’hi van fer presents Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal de Seminaris; i Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa i vocal de la mateixa Comissió, a més dels Directors de les dues Comissions: Rv. Sergio Requena i Juan Carlos Mateos.

Els primers tres dies, el professor Stefano Guarinelli, psicòleg i terapeuta del Seminari de Milà, va tractar entorn del “pathos” i la gramàtica del que és emocional, la maduresa com a problema teològic i l’avaluació de la maduresa al llarg del procés formatiu inicial i permanent. Mons. Aurelio García Macías, de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, va tenir

dues aportacions sobre l’Eucaristia i la Litúrgia de les Hores en la vida dels seminaristes i dels sacerdots. El P. Luis López-Yarto, SJ, va tenir unes aportacions sobre l’acompanyament i la maduració en grup. I Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe Secretari de la Congregació per al Clergat va tenir una ponència amb un ric diàleg sobre “La direcció espiritual com a acompanyament integral

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LA CANDELERA ARREU DE LA DIÒCESI

D

ivendres 2 de febrer, solemnitat de la presentació de Jesús al Temple, a tota la Diòcesi d’Urgell es va celebrar la Festa de la Candelera així com la Jornada de la Vida Consagrada, enguany sota el lema“La Vida Consagrada, trobada amb l’Amor de Déu”, i la festa patronal del Moviment Vida Creixent. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Eucaristia fou presidida pel Vicari General i Rector, Mn. Ignasi Navarri, i hi prengueren part activament un bon nombre de fidels de la ciutat, entre els quals molts treballadors del gremi de l’electricitat per honorar la seva Patrona, la Mare de Déu de la Llum. A l’homilia, Mn. Ignasi va presentar les festes litúrgiques de Nadal, Epi26

Església d’Urgell

fania i la Presentació del Senyor com un tríptic litúrgic ben connectat. Celebrar la festa de la Presentació del Senyor al temple és celebrar la festa de l’encontre de Jesús, acompanyat de Josep i Maria, amb el seu poble, representat pels ancians Simeó i Anna. Mn. Ignasi va demanar que, així com Josep i Maria acompanyen

Jesús al temple, “complint tot el prescrit per la llei i els profetes”, així també els matrimonis d’avui iniciïn la vida cristina dels seus fills en l’Església. També va fer notar que posar Jesús al centre de les nostres vides fa sempre possible el trobament, tal com el van trobar els dos ancians, Simeó i Anna, i va exhortar els fidels al

necessari trobament entre les diverses generacions, joves i ancians, en els nostres dies. El Vicari general d’Urgell va destacar també com l’Església s’alegra en la Jornada de la Vida Consagrada, que forma part constitutivament de la vida de l’Església. Amb els vots de pobresa, castedat i obediència, els consagrats, La Seu. són un signe de Déu davant del consumisme, erotisme i relativisme imperants en el nostre món. Els consagrats, a través del seu propi carisma i de la vivència dels consells evangèlics, donen


en la formació inicial i permanent dels sacerdots”. També el P. Argimiro Martín, operari diocesà, va oferir un recés de tota una tarda sobre “Acompanyar i discernir des de la Paraula de Déu”. Dilluns dia 29, els assistents al curs van participar en els actes de clausura dels 125 anys del Col·legi Espanyol Sant Josep de Roma així com a l’Eucaristia que va presidir el Cardenal Santos Abril amb motiu de la festa del beat tortosí Manuel Domingo i Sol. Dimecres dia 31 van poder celebrar l’Eucaristia a

Foto de grup del participants a Roma al IV Curs per a Directors espirituals de Seminaris d’Espanya i Delegats del Clergat.

testimoni en el nostre Ponts. món del Senyor. I va demanar als fidels que demanin en les seves oracions perquè no manquin mai santes i abundants vocacions a la Vida Consagrada. A Ponts també es va celebrar la festa de la Presentació del Senyor amb una Eucaristia a migdia a l’església parroquial de Santa Maria, molt participada per la gent gran de la població, i especialment els de la gent gran de Ponts padrins del Casal de Ponts que dirigeix Mn. Sauter. i de la Residència d’Avis. S’hi van fer presents l’AlA l’inici de la celebració caldessa de Ponts, Alba es van beneir les candeles Basomba, la Regidora de que portaven els fidels. La Serveis Socials, Salut i missa fou concelebrada Gent Gran, Trini Ruiz, i el per Mn. Bonifaci Fortuny, President de l’Associació Mn. Josep Sauter i Mn. Jau- de Pensionistes i Jubilats me Mayoral, acompanyats de Ponts i comarca, Miamb els cants de la coral quel Llaudet, així com molL’Amistat, el grup vocal ta gent gran de la contrada

que va voler celebrar la seva festa. A l’homilia es va subratllar la importància dels més grans del poble en la tasca de ser “llum” per als altres, amb la seva vida i el seu exemple, tot destacant la importància que tenen en l’Església i han de tenir també en la societat, com diu el Papa

Francesc. Es van recordar els difunts del darrer any i al final de la celebració es va llegir un fragment del text de l’Arquebisbe Joan-Enric al Full Dominical del 28 de gener, “Estimem els ancians i els malalts”, on recull una proposta de benaurances pels ancians i malalts. En acabar l’Eucaristia, i tal com diu la tradició, es van apagar els llums que han il·luminat el Naixement de l’església durant les festes de Nadal, i tot seguit la majoria dels assistents va posar per a una fotografia de grup en record de la celebració. Església d’Urgell

27


la Cripta de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, participar a l’audiència pública del Sant Pare Francesc i tenir un encontre a la Congregació per al Clergat amb el Cardenal Prefecte, Mons. Beniamino Stella, i el Secretari, Mons. Patrón. A migdia van ser acollits al Convictori Sacerdotal i Església de Santa Maria de Montserrat de Roma, i van visitar la biblioteca i les instal·lacions. Dissabte dia 3 van fer una visita guiada a la Basílica de Sant Climent Papa de Roma.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL A BALAGUER Els dies 5 a 9 de febrer va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la primera de les dues tandes d’exercicis espirituals que el Bisbat d’Urgell ofereix als preveres i diaques de la Diòcesi al llarg de l’any. Al juliol tindrà lloc la segona tanda al Seminari de La Seu d’Urgell. Els exercicis van ser dirigits i predicats pel P. Prior del Santuari d’El Miracle, el P. Xavier Poch, benedictí i monjo de Montserrat. Hi van assistir 22 preveres i diaques, acompanyats per l’Arquebisbe JoanEnric, que van seguir les tres reflexions diàries del predicador. La Nova Ratio Fundamentalis per als Seminaris, “El do de la vocació presbiteral”, subratlla en el seu n. 88 que els exercicis espirituals tenen una importància fonamental per a la vida del sacerdot, ja que 28

Església d’Urgell

roquial, Marina Besolí, va explicar que els diners serviran per cobrir les necessitats de les famílies que demanen ajudes a l’entitat; sobretot per a la subvenció de les despeses mèdiques, d’activitats infantils, de serveis com ara la llum o bé per a la compra d’aliments.

CAP DE SETMANA DE VOLUNTARIAT SOCIAL DE JOVES D’URGELL A BARCELONA El benedictí P. Xavier Poch (en primer terme) va predicar la primera tanda d’exercicis espirituals del present curs per als preveres i diaques d’Urgell.

condueixen a la trobada personal amb el Senyor en el silenci i el recolliment, constitueixen un temps privilegiat de discerniment personal i apostòlic, útil per a una revisió progressiva i profunda de la vida; organitzats comunitàriament afavoreixen entre els preveres una participació més àmplia i reforcen la comunió fraterna. Encomanem els fruits espirituals en favor del Poble de Déu d’aquests Exercicis Espirituals.

DONATIU EN FAVOR DE CÀRITAS SANT JULIÀ Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra) va rebre el 7 de febrer de mans del Conseller d’Esports del Comú, Pere Pràxedes, un xec per un import de 1.250,50 euros, corresponent a la part de la recaptació de la cursa de Sant Silvestre que els organitzadors han destinat a projectes humanitaris La coordinadora dels voluntaris de Càritas par-

El Conseller lauredià Pere Pràxedes (al centre, vestit de negre) va lliurar el donatiu a Càritas Parroquial.

Una quarantena de nois i noies de grups TXt del Bisbat d’Urgell i del grup Anna Maria Janer va participar el cap de setmana del 3 i 4 de febrer en l’activitat “MultiTXt”, organitzada a Barcelona per la Delegació diocesana de Joventut per conèixer testimonis d’exclusió social de primera mà i participar en propostes de voluntariat a diferents entitats de la ciutat, acompanyats dels monitors dels diversos grups i el Delegat de Joventut, Lluís Plana. Així, durant els dos dies, els nois i noies, repartits en diferents grups, van visitar el Cottolengo de les Germanes Servidores de Jesús del Pare Alegre, la residència de gent gran Betània, la llar per a dones amb risc d’exclusió social “Llar de Pau”, el menjador de la Caritat, la fundació Arrels, “Dit i Fet” i la residència infantil La Immaculada. A més d’aquest servei de voluntariat i de conèixer diferents realitats eclesials, els joves van gaudir de dos dies de convivència


nou grup de matrimonis al Principat d’Andorra. Finalment, es van debatre diverses iniciatives per a millorar la presència de la Delegació diocesana per a la Família i la Vida als mitjans de comunicació de la Diòcesi i a les xarxes socials.

VISITA A L’ARQUEBISBE DEL MISSIONER LASAL·LIÀ FELIPE GARCÍA

Els joves d’Urgell van visitar diferents entitats socials de Barcelona.

i de pregària, compartint experiències, i, en definitiva, per anar creixent com a bons ciutadans i cristians.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA PER A LA FAMÍLIA I LA VIDA Dissabte 10 de febrer va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària de la Delegació diocesana per a la Família i la Vida, presidida pels Delegats, Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó, que van informar de les reunions que estan mantenint als diferents Arxiprestats per tal de presentar el nou projecte de preparació al matrimoni per als esposos que, a partir dels diàlegs amb les parelles, vol preparar-les millor en els grans temes com són la psicologia de la parella, l’amor, la sexualitat, els fills, l’obertura social de la família i la fe i

el sagrament del matrimoni que rebran, tal com ho demana el Papa Francesc a la seva Exhortació apostòlica “Amoris laetitia”. També van informar sobre la Reunió de Delegats de Família de les Diòcesis amb seu a Catalunya que va tenir lloc el 27 de gener, i van exposar les principals iniciatives que s’hi van presentar: la preparació

de la setmana de la família, els dies 1 al 10 de març; la Trobada Mundial de Famílies, que tindrà lloc a Dublín a final d’agost vinent, etc. La Sra. Patricia Navas va presentar el grup de matrimonis “Evangeli. com”, que es reuneix mensualment a La Seu d’Urgell, i es va presentar la proposta d’engegar un

El 10 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre la visita del religiós lasal·lià Felipe García, actualment resident a Madrid, on treballa a l’Escola Missionera que prepara durant un curs els futurs missioners, religiosos i laics, abans d’incorporar-se a la missió. El Gà. Felipe, que ha visitat diversos llocs de la nostra Diòcesi cooperant en la Campanya de Mans Unides per a enguany, havia col·laborat amb Mons. Vives en la seva joventut, quan es formava en el seu Institut religiós, i posteriorment quan va

A la reunió de la Delegació per a la Família i la Vida es va presentar la proposta d’engegar un nou grup de matrimonis al Principat d’Andorra. Església d’Urgell

29


Mons. Vives, amb el missioner Felipe García i la Presidenta de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas.

treballar a La Salle Congrés de Barcelona. Després va estar destinat durant molts anys a l’Àfrica, als projectes missioners de La Salle al Togo, a Burkina Fasso i Costa d’Ivori. Va poder compartir amb l’Arquebisbe Joan-Enric tots aquests serveis i la seva visió del treball missioner de l’Església.

CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES El diumenge dia 11 de febrer se celebrà arreu de la Diòcesi d’Urgell la Jornada del Malalt, amb ocasió de la solemnitat de la Mare de Déu de Lourdes. Com cada any, una representació de la Junta de l’ Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes es va fer present a les celebracions a Lourdes, en els 160 anys de les aparicions de la Mare de Déu a Santa Bernadeta. A la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’ Urgell, ja el divendres dia 9 es va fer a la residència de l’hospital 30

Església d’Urgell

de la ciutat aquesta bonica celebració anticipada, preparada per la Gna. Visitació Lorenzo, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, i presidida per Mn. Manuel Pal, capellà de l’hospital, i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Rector de la Parròquia i Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. S’administrà el sagrament de la Unció dels Malalts a una seixantena de fidels.

El diumenge dia 11, es va fer a l’església de Santa Magdalena la ja tradicional celebració parroquial de la solemnitat de la Mare de Déu de Lourdes, organitzada conjuntament pels membres de l’Hospitalitat parroquial de Lourdes i pels membres de l’equip parroquial de pastoral de la salut. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Ignasi Navarri i concelebrada per Mn. Xavier Parés. A partir dels textos de la litúrgia del diumenge VI de durant l’any, Mn. Ignasi va reflexionar a l’homilia sobre la gran predilecció de Jesús pels malalts i el gran signe de credibilitat que l’Església ofereix a la societat i al món quan està al costat dels malalts. El Santuari de Lourdes, sota la mirada maternal de la Mare de Déu, és una escola de tendresa i d’ entrega als malalts. Durant la celebració es va administrar el sagrament de la Unció dels Malalts i, en acabar, es va

fer una petita processó per l’interior de l’església cantant l’“Ave de Lourdes” i venerant la medalla de Mare de Déu de Lourdes.

TROBADA DELS SACERDOTS DE L’ARXIPRESTAT DE NÚRIA-CERDANYA Dilluns 12 de febrer va tenir lloc a la Residència de la Immaculada, al Pla de Tartera, la reunió dels preveres de l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya, presidida per l’Arxiprest, Mn. Pere Morales. S’hi van fer presents els Delegats diocesans de Família i Vida, Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó, que van presentar als preveres el projecte que la Delegació està treballant per millorar l’acolliment de les parelles que vénen a demanar el sagrament del Matrimoni i per engrescar-les envers una vivència familiar rica i plena en tots els seus àmbits, així com a una obertura social i

Els preveres de l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya van mantenir una reunió de treball a la Residència de la Immaculada.


Mn. Parés presidí l’Eucaristia d’inici de Quaresma a la Catedral d’Urgell.

compromesa i a un coneixement més autèntic, ric i compartit de la seva fe.

EUCARISTIA D’INICI DE LA QUARESMA El 14 de febrer, Dimecres de Cendra, començà amb solemnitat a totes les Parròquies de la Diòcesi la Santa Quaresma, amb el gest litúrgic de la imposició de la cendra com a signe de penediment i de conversió. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, Mn. Xavier Parés va presidir la celebració eucarística concelebrada pels Canonges del Capítol i d’altres sacerdots de la ciutat. A l’homilia, Mn. Parés exhortà els fidels a viure les grans actituds de la Quaresma: la pregària, l’almoina i el dejuni; i subratllà la necessitat de viure aquests 40 dies penitencials amb una actitud de conversió per tal d’arribar a la Pasqua renovats espiritualment. Després de l’homilia foren beneïdes les cendres que després s’imposaren a tots els fidels.

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL El dia 19 de febrer va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la segona jornada de formació permanent per als preveres i diaques d’Urgell del curs present, impartida pel Dr. Salvador Pié-Ninot, teòleg, professor emèrit de

la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i Rector de la Basílica de Santa Maria del Mar. El Dr. Pié oferí dues xerrades als preveres i diaques a partir del document de la Comissió Teològica Internacional “El cristianisme i les religions”, insistint en la dimensió de Jesucrist com a únic mitjancer entre Déu i els homes. Va recordar que a diversos documents del Concili Vaticà II apareix com la salvació obrada per Jesucrist pot ser rebuda per part no només dels cristians, sinó també per tots els homes de bona voluntat. Així, cità dos textos de les constitucions conciliars: • “Gaudium et spes, 22”: “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix veritablement en el misteri del Verb encarnat. [...] Això no sols és vàlid per als cris-

tians, sinó també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals la gràcia actua d’una manera invisible. Crist va morir per tots, i la vocació última de l’home és efectivament una de sola, és a dir, divina. Hem de sostenir, doncs, que l’Esperit Sant ofereix a tothom la possibilitat d’associar-se a aquest misteri pasqual de la manera que Déu sap...” • “Lumen gentium, 16”: “Finalment, els qui encara no han rebut l’Evangeli guarden relació amb el poble de Déu per diferents motius. [...] Però el designi salvador abasta també aquells que reconeixen el Creador, entre els quals hi ha en primer lloc els musulmans, honorant-se de tenir la fe d’Abraham, adoren juntament amb nosaltres un sol Déu, únic, misericordiós i jutge dels homes a la fi del món. I Déu

MISSATGE DE FELICITACIÓ AL BISBE PERE CASALDÀLIGA DEL SECRETARI DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, va enviar el 16 de febrer un missatge cordial de felicitació al claretià, natural de Balsareny, Mons. Pere Casaldàliga, Bisbe de Saô Fèlix d’Araguaia al Brasil, amb motiu de complir els 90 anys de vida. El Missatge diu: “Estimat germà, Bisbe Pere Casaldàliga, Des de les Diòcesis de

Catalunya, amb els seus Bisbes i en nom propi us envio una gran i sincera felicitació amb motiu dels 90 anys tan rodons de vida, que avui compliu. PER MOLTS ANYS! Amb Vós donem gràcies a Déu per la vostra llarga i fecunda vida, sempre servidor del Crist i del Poble. Que Déu us ompli de joia i de benedicció, de salut i de gràcia, per continuar el camí amb humilitat i servei. Gràcies

pel vostre exemple de ministeri episcopal que a nosaltres ens ajuda molt i que voldríem saber imitar aquí a Catalunya. Us encomanem i Vós encomaneu-nos a nosaltres, en els moments complexos però sempre plens d’esperança del nostre país. Ben units en el Senyor! Amb afecte fratern, +Joan-Enric Vives, Arqb. d’Urgell, secretari de la C. E. Tarraconense” Església d’Urgell

31


REUNIÓ A TIANA DELS BISBES DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

E

ls dies 15 i 16 de febrer va tenir lloc la reunió número 225 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana, presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona. 1.- Els Bisbes es van reunir amb les autoritats acadèmiques de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que agrupa la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya i la Facultat “Antoni Gaudí”, per dialogar sobre les diverses aportacions de les matèries teològiques, filosòfiques i humanístiques al pensament cristià d’avui. Els degans de les tres facultats (Dr. Joan Planellas, Dr. Jaume Aymar i Dr. David Abadias) van presentar els respectius temes. El Dr. Joan Planellas també exposà, amb

32

Església d’Urgell

satisfacció, els resultats de l’informe que l’Agència Vaticana per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO) ha realitzat a la Facultat de Teologia de Catalunya. El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Armand Puig, presentà la nova Constitució Apostòli-

ca del Papa Francesc, “Veritatis gaudium”, aprovada el 27 de desembre de 2017, que regula les institucions acadèmiques eclesiàstiques per a una revisió i actualització dels estudis, d’acord amb el desenvolupament d’aquests estudis en els darrers anys i també pel nou context sociocultural del nostre món.

Es va tenir present també que el 7 de març s’escau el 50è aniversari de l’erecció canònica de la Facultat de Teologia, amb dues seus a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. El Dr. Armand Puig també presentà el nou número de la revista Quaderns de Pastoral, una publicació dirigida pel Dr. Daniel Palau, prevere del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que a partir d’ara editarà la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol”. 2.- Mons. Francesc Pardo, com a president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut (SIJ), acompanyat d’alguns dels seus membres (Mn. Bruno Bérchez, Mn. Ivan Cid, la Sra. Sílvia Ruzo i Mn. Gerard Reverter), informà dels diferents aspectes organitzatius i de contingut de l’Aplec de l’Esperit, la trobada interdiocesana de


joves de les deu Diòcesis catalanes i de les illes Balears i Andorra, que tindrà lloc a Tortosa, els propers 19 i 20 de maig, solemnitat de Pentecosta, i que enguany té com a lema “Crist és la Vida”. 3.- Els Bisbes van designar Mons. Antoni Vadell, Bisbe auxiliar de Barcelona, com a nou Bisbe President del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), i van encoma-

patrimoni artístic, pastoral de la salut, i seminaris. 6.- Així mateix, van reflexionar sobre el moment polític i social que es viu a Catalunya i van fer pública la següent nota:

nar l’acompanyament del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera (SIPO) a Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona. També atendrà, juntament amb Mons. Francesc Pardo, l’àmbit interdiocesà de la Pastoral de Joventut. 4.- Es va presentar als Bisbes el balanç econòmic de l’any 2017 i el pressupost de l’any 2018 del Fons Comú Interdiocesà, els quals van ser estudiats i aprovats. 5.- Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives a ensenyament,

produït en els darrers mesos a Catalunya. Des d’aquesta perspectiva, els Bisbes de les Diòcesis catalanes adrecem una crida a tothom a fer un esforç per refer la confiança mútua dins d’una societat com la nostra en la qual es dona una gran pluralitat cultural, política i també religiosa. La cohesió social, la concòrdia, el sentir-nos propers els uns als altres i el respecte als drets de totes les persones que viuen a Catalunya han de ser un dels nostres objectius prioritaris en aquest moment.

Nota dels Bisbes de Catalunya “En aquest temps de Quaresma, quan se’ns convida a la conversió personal i comunitària, no podem obviar els esdeveniments polítics i socials que s’han

No podem ignorar ni menystenir que en relació a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú de tothom. Per això, tal com hem demanat repetidament, amb paraules del Papa Francesc amb les quals ens sentim compromesos, diem als catòlics i a tots els qui ens vulguin escoltar que «és hora de saber com d i s s e n y a r, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions». (Evangelii gaudium, 239). El passat 21 de desembre es van realitzar eleccions al Parlament amb una gran participació dels electors. És necessari que, amb voluntat de servei, els parlamentaris escollits impulsin els mecanismes democràtics per a la formació d’un nou govern de la Generalitat que actuï amb sentit de responsabilitat envers tots els col·lectius del país, i especialment els

més necessitats de superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social que vivim. Volem fer esment d’una qüestió concreta que ens preocupa. Pel que fa a la presó preventiva d’alguns antics membres del govern i d’alguns dirigents d’organitzacions socials, sense entrar en debats jurídics, demanem una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la que no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats. Com a ciutadans d’aquest país i pastors de l’Església que fa camí a Catalunya, novament reafirmem que, encara que no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta als nous escenaris que en els darrers temps s’han plantejat, defensem la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l’estructura política de Catalunya que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de forma pacífica i democràtica. Finalment, demanem als catòlics que, descobrint el pas de Déu per la vida en aquests moments de complexitat, siguem instruments de pau i reconciliació enmig de la societat catalana, i no deixem de pregar el bon Déu per la pau i la justícia a Catalunya”. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, Tiana, 16 de febrer de 2018

Església d’Urgell

33


cara a l’educació integral de llurs fills, ja que els valors espirituals formen part essencial del desenvolupament de la persona.

CATALONIA SACRA PROMOU EL PATRIMONI CULTURAL DE L’ESGLÉSIA EN UNA QUARANTENA D’ACTES

El Dr. Salvador Pié-Ninot impartí la jornada de formació permanent per als preveres i diaques d’Urgell a Balaguer.

tampoc no és lluny d’altres que enmig d’ombres i imatges cerquen el Déu desconegut...” El Dr. Pié també va fer referència a la declaració “Dominus Iesus” sobre la unicitat i la universalitat salvífica de Jesucrist i de l’Església. La jornada es clogué amb un dinar de germanor entre tots els assistents.

seus fills aprenguin la història de la religió i alhora les claus per interpretar allò que dóna sentit i consistència a la vida a partir dels valors sòlids de l’humanisme cristià. L’oferta i la presència normal de l’ensenyament religiós a l’escola, no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó un dret fonamental dels pares de

La sala gòtica de la Basílica Catedral de Manresa va acollir el dissabte 17 de febrer la presentació de l’agenda d’activitats culturals de Catalonia Sacra, una iniciativa promoguda pels deu Bisbats amb seu a Catalunya per difondre i posar en valor el patrimoni cultural i religiós de l’Església a casa nostra. L’agenda per a enguany comprèn una quarantena d’actes previstos entre febrer i novembre. El Bisbat d’Urgell participa amb dues visites guiades: la primera es farà en la modalitat de “descoberta”, el 2 de juny, a les esglésies de

CURS DECA A LA UNIVERSITAT D’ANDORRA El curs de Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA), impartit a la Universitat d’Andorra, ha arribat enguany a l’onzena edició amb 47 alumnes matriculats. El curs és una formació específica per a aquells universitaris que volen orientar la seva tasca docent cap a l’ensenyament de l’assignatura de Religió; una opció que és actualment una resposta a les inquietuds de mares i pares que volen que els 34

Església d’Urgell

El curs DECA d’enguany té gairebé una cinquantena d’alumnes matriculats.

la Vall de Ribes; i la segona es portarà a terme el 15 de setembre, en la modalitat de “conèixer una obra mestra”, l’església de Santa Maria de Covet. En la presentació, el Dr. Joaquim Nadal, director de l’Institut del Patrimoni Cultural de Catalunya, va desglossar la vàlua del patrimoni on posarà el focus Catalonia Sacra els propers mesos. Nadal destacà “l’esforç i complexitat” de fer una programació cultural que visualitzi la diversitat i riquesa del patrimoni cultural de l’Església al llarg de tot un any. La presentació es va cloure amb la intervenció del Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, que destacà que el patrimoni d’arrel religiosa és “art fruit d’una raó: la fe”. L’acte va comptar amb l’assistència de l’Alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el delegat del Departament de Cultura, Lluís Serarols, entre d’altres representants institucionals.


culturals d’arrel religiosa que se celebren arreu del territori i tenen un gran valor com a patrimoni immaterial.

DIADA MUNDIAL DEL PENSAMENT DEL MOVIMENT ESCOLTA

La sala gòtica de la Basílica Catedral de Manresa acollí la presentació de l’agenda d’activitats de Catalonia Sacra per a enguany.

Enguany, i com a novetat, Catalonia Sacra aprofitarà períodes com Setmana Santa o l’estiu per proposar a través del seu web

(www.cataloniasacra.cat) activitats que el visitant pot fer per lliure. Entre d’altres, es proposarà una visita a les portalades ro-

màniques de terra endins o visites a esglésies amb servei d’atenció al visitant. Catalonia Sacra també suggereix cada any actes

La Diada del Pensament del Moviment Escolta és una oportunitat per prendre consciència de com hauria de ser aquest món que volem millor.

El dijous 22 de febrer el Moviment Escolta mundial, que aplega uns 40 milions d’infants i joves de 165 països del món, es va convocar la Diada Mundial del Pensament, amb l’eslògan “Impactar”. En aquesta diada, que se celebra arreu del món des de l’any 1926, es fa una reflexió amb l’objectiu de construir, amb la col·laboració de totes les persones, un món millor, més just i solidari. Una reflexió present als agrupaments i caus que hi ha al nostre Bisbat, buscant fer canvis positius i impactes significatius. Aquesta és també una oportunitat per prendre consciència de com hauria de ser aquest món que volem millor, i de quina manera podem fer-lo realitat tot transformant el nostre entorn més immediat. “Impactar” vol conscienciar els escoltes sobre la necessitat de treballar per un món millor, en plena sintonia amb l’Encíclica “Laudato si” que demana un impacte a escala mundial que suposi una conversió ecològica. El Moviment Escolta també vol tenir cura de la casa comuna de tots, com ens recorda l’Encíclica del Papa Francesc; d’aquí la importància de la natura Església d’Urgell

35


en l’itinerari de creixement dels seus membres, tant infants, com joves i caps.

els panets que s’han consumit en aquest esmorzar solidari.

ESMORZAR SOLIDARI A L’ESCOLA BONAVISTA DE BELLCAIRE D’URGELL

RECONEIXEMENT A LA BONA PRAXI DE CÀRITAS D’URGELL

Els alumnes de l’escola Bonavista de Bellcaire d’Urgell han tornat a participar enguany en el projecte solidari organitzat per Mans Unides, dins de la campanya “Comparteix el que importa”, amb la qual finalitza el trienni de Lluita contra la Fam (20162018). Així, el divendres 16 de febrer van organitzar un esmorzar solidari amb el qual volen ajudar els alumnes de l’escola de primària de Sant Bruno Butema a Uganda [veure pàgines 6 a 9 en aquest mateix número]. El total aportat per l’alumnat i el professorat de l’escola ha estat de 227,83 €. Donem gràcies a tota la comunitat educativa per la seva collaboració, i especialment al Forn Palau de Bellcaire, que un any més ha regalat

Càritas d’Urgell va rebre el dijous 15 de febrer el distintiu “Empresa Sinistralitat Zero”, que atorga l’empresa de prevenció de riscos laborals Activa Mutua. El distintiu és un reconeixement de la praxis preventiva en accidents laborals i malalties professionals, i s’atorga a les empreses i entitats que durant un període de deu anys no han registrat cap tipus d’accident laboral entre els seus empleats. Càritas d’Urgell és la primera entitat de l’Alt Urgell que rep aquest reconeixement, i així ho va destacar el Director de la delegació de la mútua lleidatana, Patxi Castiñeira, en l’acte del lliurament, el qual va tenir lloc a les dependències de Càritas de La Seu d’Urgell. Van rebre el guardó el Director de Càritas d’Urgell,

D’esquerra a dreta, Marta Fortuny, Josep Casanova, Patxi Castiñeira i Dolors Cortés, en l’acte de lliurament a Càritas d’Urgell del distintiu “Empresa Sinistralitat Zero”.

Josep Casanova; la Coordinadora general, Marta Fortuny; i la Responsable d’administració, Dolors Cortés.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA DE CATEQUESI

La Delegació diocesana de Catequesi van dur a terme el dimarts 20 de febrer a la Casa del Bisbat la segona reunió d’aquest curs catequètic. Els representants de les diferents zones de la Diòcesi d’Urgell van començar la reunió amb una pregària conjunta i tot seguit, després de l’aprovació de l’acta de la reunió anterior, van revisar la Jornada Diocesana de Catequistes d’inici de curs i van acabar de preparar la propera matinal de formació de catequistes, prevista per al dissabte 10 de març al Centre La iniciativa dels alumnes de l’escola Bonavista de Bellcaire d’Urgell ajudarà a assolir el projecte Sant Domènec de Càritas a Balad’enguany de Mans Unides diocesana. 36

Església d’Urgell

guer. En aquesta jornada de formació, adreçada a tots els catequistes del Bisbat, s’impartiran diversos tallers per tal de millorar les sessions de catequesi. També es va decidir dedicar un dia de reunió de la Delegació per començar a treballar el document del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) “La situació de la catequesi a casa nostra”. El Delegat diocesà de Catequesi, Mn. Antoni Elvira, va informar sobre la convocatòria del VII Seminari d’Estudi sobre el Catecumenat, que tindrà lloc al Seminari Conciliar de Barcelona el divendres 2 de març per tractar el tema “Catecumenat, llarg o curt? Acompanyament de les persones en els processos catecumenals”. Està prevista la participació de diversos neòfits i acompanyants i l’aportació del Delegat del Catecumenat de Terrassa, Jaume Galobart. Així mateix, es va informar que els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense han designat Mons. Antoni Vadell Ferrer,


TROBADA AMB EL NOU EQUIP DIRECTIU DE CÀRITAS NACIONAL D’ANDORRA

La Delegació de Catequesi va celebrar la segona reunió del curs a la Casa del Bisbat.

Bisbe auxiliar de Barcelona, com a nou Bisbe President del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC). Amb un dinar compartit al Seminari diocesà es va cloure la trobada de la Delegació de Catequesi.

SANT PERE DE PONTS, A L’ESPAI CULTURA DEL MUSEU DE LLEIDA El dimecres 21 de febrer va tenir lloc la conferència “L’església de Sant Pere de Ponts. Passat i present d’una reconstrucció del primer romànic” dins el cicle de xerrades de l’Espai Cultura del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L’acte va ser presentat pel Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i hi van intervenir Francesca Bernaus, Presidenta dels Amics de Sant Pere de Ponts, que explicà la cronologia de la recuperació i reconstrucció de la Col·legiata; i tot seguit Núria Caballol Sangrà, professora d’Història de l’Art per la Universitat de

Lleida i nascuda a Ponts, que va aprofundir en la història de Sant Pere des dels seus orígens al segle XI fins a l’actualitat, tot subratllant els moments de destrucció, espoli i, sobretot, de reconstrucció del monument i el seu significat i valor actual per als pontsicans. A l’acte també es van fer presents l’Alcadessa de Ponts, Maria Alba Basomba, acompanyada de la Regidora Trinitat Ruiz; el Rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral, amb altres membres de l’Associació

d’Amics de Sant Pere; i un bon nombre d’assistents. Aquesta activitat s’emmarca en l’exposició sobre Sant Pere de Ponts que té lloc fins a final de febrer a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, dins el cicle “Patrimoni (s). Testimonis, curadors i transmissors”, un títol que ja ens diu el sentit que es vol donar a l’exposició, la qual s’instal·larà properament a Ponts, per tal de fer difusió d’aquest emblemàtic monument entre els veïns de la vila i de tota la comarca.

Francesca Bernaus i Núria Caballol van parlar al Museu de Lleida de la història i el present de Sant Pere de Ponts.

El dia 23 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric Vives va mantenir una reunió de treball al Palau Episcopal amb el nou equip directiu de Càritas Andorrana, que ha estat recentment renovat segons prescriuen els estatuts de l’entitat. A la reunió hi van assistir el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora; el Consiliari i Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries; i les recentment escollides nova Vicepresidenta, Canòlich Baró, i la nova Presidenta de la Comissió d’Acció Social, Assumpció Grifoll. Van informar a l’Arquebisbe de la marxa de l’entitat, els projectes de creixement que tenen en curs i els que preveuen per al futur, la situació econòmica i les ajudes importants que han pogut realitzar.

CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS DE JUSTÍCIA I PAU Dissabte 24 de febrer va tenir lloc a la Parròquia de Santa Tecla de Barcelona la celebració d’acció de gràcies pels 50 anys de Justícia i Pau de Barcelona i Catalunya. L’Eucaristia fou presidida pel Bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, en representació del Cardenal Omella, i concelebrada per l’Arquebisbe d’Urgell, que predicà l’homilia, així com pel Delegat episcopal, J. M. Fisa; i el Rector, Joan Sabé, a més d’altres sacerdots. Hi eren presents el President Església d’Urgell

37


Mons. Vives es va reunir al Palau Episcopal amb el nou equip directiu de Càritas Andorrana.

estatal de l’entitat, Eduard Ibàñez; el President de Barcelona, Eudald Vendrell; i altres membres i socis, com l’antic President, Arcadi Oliveres, a més de molts amics de l’entitat creada a Roma pel beat Pau VI per vetllar per la justícia i la pau i treballar pels drets humans al país i al món. La celebració de l’aniversari va continuar al Centre Cívic, on s’hi féu present l’Alcaldessa Ada Colau i altres polítics que van destacar la bona feina de

Justícia i Pau durant la dictadura i amb la democràcia, engegant campanyes determinants en el panorama reivindicatiu, com la feta contra la pena de mort, per l’amnistia, envers el 0,7%, el desarmament, l’objecció de consciència i el comerç just. Un dinar de germanor amb més de 200 persones i una festa amb participació de molts amics clogué l’acte, on no hi mancà un record afectuós i reivindicatiu per Toni Comín antic membre de Justícia i Pau, i

L’Alcaldessa Ada Colau se va sumar a la celebració del cinquantenari de Justícia i Pau.

38

Església d’Urgell

els seus companys a l’exili o en presó provisional. També es va viure la jornada amb l’esperit de comunió amb Sudan i la República Centreafricana, demanats aquells dies de pregària pel Papa Francesc.

RECÉS A LA RENOVACIÓ CARISMÀTICA DE CATALUNYA Diumenge 25 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric va predicar un dia de recés als grups catòlics de la Renovació Carismàtica de

Catalunya, a la sala d’actes i capella de la Fundació Balmesiana de Barcelona. Convidat pel responsable, Ricard Martínez, i l’equip coordinador, l’Arquebisbe d’Urgell va tenir lloances, dos ensenyaments, adoració i presidí l’Eucaristia final, acompanyat per Mn. E. Portusach i el P. jesuïta M. Ribas, en un clima de gran devoció i participació activa, amb lloances i cants de l’equip de música. Els ensenyaments van tenir com a eix el relat de la Transfiguració de Jesús al Tabor i la contemplació del Fill, l’Estimat, en qui el Pare es complau. I, en un segon moment, les exigències dels “deixebles amb esperit” que el Papa Francesc descriu al cap V d’“Evangelii gaudium”.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FAMÍLIA I VIDA AMB L’ARXIPRESTAT D’ANDORRA A la Casa del Fener de la Parròquia d’Andorra la Vella, el 27 de febrer va tenir lloc una trobada

l’Arquebisbe d’Urgell va ser convidat a predicar el recés pel responsable de la Renovació Carismàtica de Catalunya, Ricard Martínez, i l’equip coordinador.


Els Delegats de Família i Vida van presentar als preveres d’Andorra el nou material per a la preparació de matrimonis.

dels Delegats diocesans de Família i Vida, Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó, amb un grup de preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i diversos matrimonis que col·laboren habitualment en la preparació de parelles per a rebre el sagrament del Matrimoni al Principat d’Andorra. Els Delegats van presentar a la reunió el nou material per a la preparació de matrimonis que volen

impulsar a tot el Bisbat d’Urgell a partir del diàleg amb les parelles que es volen casar, i es van tractar els temes fonamentals per la consolidació i vivència d’una família cristiana: amor conjugal, fidelitat, educació afectivo-sexual, espiritualitat matrimonial, etc. Fou una reunió fraterna, amb intercanvi d’experiències mútues i que serví per conèixer més les parelles que ja realitzen

tasques d’acompanyament familiar i que ara voldrien ser cridades a una vinculació encara més estreta amb la Delegació diocesana de Família i Vida fins a poder constituir un petit grup de matrimonis al Principat d’Andorra.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA CEE Els dies 27 i 28 de febrer va tenir lloc la reunió de la Comissió Permanent de

La Comissió Permanent de la CEE va aprovar el temari de l’Assemblea Plenària prevista per als dies 16 al 20 d’abril.

la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a la Casa de l’Església a Madrid, en la qual va participar l’Arquebisbe d’Urgell. Els Bisbes van treballar els següents temes: •Les Comissions Episcopals de Seminaris i Universitats i del Clergat van informar sobre la implementació de la nova Ratio Fundamentalis Instituionis Sacerdotalis “El do de la vocació presbiteral”. •Es va informar sobre els treballs preparatoris del mes extraordinari missioner per part de la Comissió Episcopal de Missions i Cooperació entre les Esglésies. •La Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar va explicar com van els treballs per a la preparació d’una ponència sobre l’estat actual de l’Apostolat Seglar a Espanya. • La Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesis presentà una comunicació sobre el procés de reforma dels estatuts de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes (CONCAPA). La Comissió Permanent va aprovar el temari de l’Assemblea Plenària prevista per als dies 16 al 20 d’abril vinent. Com és habitual, els Bisbes van rebre informació sobre diversos assumptes de seguiment i temes econòmics, a més a més de realitzar els corresponents nomenaments. Es va completar l’ordre del dia amb la informació que van presentar els diferents presidents de les Comissions Episcopals. Església d’Urgell

39


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“Vull també recordar-vos les paraules que Jesús va dir un dia als deixebles que li demanaven: “Rabí, on habites?” Ell els respongué: “Veniu i ho veureu” (Jn 1,38). També vers vosaltres Jesús dirigeix la seva mirada i us invita a anar cap a Ell”. Francesc (Carta als joves amb ocasió de la presentació del document preparatori de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 465  

Febrer 2018

Església d'Urgell 465  

Febrer 2018

Advertisement