__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 464 - GENER 2018

Comunió amb els cristians de Terra Santa


Església d Urgell Índex 6

BIOÈTICA: LA CIÈNCIA DE LA SUPERVIVÈNCIA Mn. Ignasi Navarri

70è ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS Mn. Eduard Salinas

COMUNIÓ AMB ELS CRISTIANS DE TERRA SANTA MEMÒRIA AGRAÏDA DE L’ANY 2017 Mn. Ignasi Navarri

IN MEMORIAM MN. ANTONI NAUDÍ Francisco Javier Galindo Llangort

ELS SÍNODES ANTICS D’URGELL Mn. Benigne Marquès

15

UNA PAU CREATIVA ENVERS ELS EMIGRANTS I REFUGIATS Mons. Joan-Enric Vives

LES RAONS DE CREURE (VI): LA MAJORIA D’EDAT ESPIRITUAL

26

5 6 12 15 20 23

Dr. Francesc Torralba

24

JOVES D’URGELL PARTICIPEN EN EL PELEGRINATGE EUROPEU DE JOVES A BASILEA

26

REEIXIR EN LA NOSTRA VELLESA

28

Mn. Ramon Rosell 20

4

COM SABRÉ SI SÓC CRIDAT A LA CONTEMPLACIÓ? Mn. Enric Prat

29

DIETARI

30

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Cridats a ser testimonis de Crist

H

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

em encetat un nou any que també ha de significar renovació i esperança per a l’acció pastoral i un nou encoratjament per a la bella missió de comunicar als germans el goig de la Bona Nova (Evangelii gaudium, diu el Papa) que és Jesucrist. Ell, amb el seu Baptisme, va encetar la seva missió pública i va beneir totes les aigües perquè puguin donar a la humanitat el gran do de ser fills i filles de Déu quan, pel baptisme, s’unissin a Crist mateix, i rebessin la seva mateixa missió de donar vida i vida abundant (cf. Jo 10,10). Vivim un nou moment històric ple de reptes, certament, però també d’esperances. No tot és clar i segur, i les dificultats ens poden aclaparar i desanimar. Però també és cert que si no ens quedem en la superfície de les opinions i els comportaments, descobrirem el desig ardent d’espiritualitat dels nostres contemporanis i sabrem descobrir els brins d’amor que nien en els cors humans. Darrere molts posats d’indiferència, hi ha molta set de veritat i de bellesa, d’autenticitat de vida. Hi ha desigs d’estimar i de ser estimat. Jo crec que hi ha set de Déu, encara que molts no ho sàpiguen veure o interpretar així. El cor de les persones continua estant inquiet fins que no pugui trobar i reposar amb confiança en el Salvador que l’ha afaiçonat. Cada cristià i la comunitat eclesial estem cridats a ser portadors de l’aigua viva que és Jesucrist, i que el món espera i necessita. Com la font que raja per a tots al bell mig de la plaça dels nostres pobles, tal com desitjava Sant Joan XXIII. No ens podem quedar inactius, desvagats, perplexos, enyorant temps passats i mètodes evangelitzadors vàlids en el passat... mentre tants i tants esperen que algú els mostri Crist i els acompanyi pel camí del seu seguiment. Molts processos de fe, en particular de joves i adults,

maduren en aquesta nova recerca. ¿Qui tindrà prou confiança en el Senyor i voldrà sortir de nou a sembrar la bona llavor del seu Evangeli? ¿Qui ho farà al costat i amb els joves, tal com ens hi empeny el Sínode que celebrarem a l’octubre? No podem defraudar els que cerquen la veritat. Ens caldrà trencar moltes pors i rutines, moltes pràctiques de transmissió de la fe que han quedat presoneres de mètodes i èxits antics, quan vivíem temps de cristiandat, i també altres per a temps de dimissió acomplexada de la tasca missionera de cada cristià. Ens caldrà passar d’una religió privada, només vàlida per a mi i els meus, al convenciment que hem trobat la Veritat i que a tots els interessa i convé. Ens caldrà aprendre a donar respostes vàlides a les grans preguntes que molts es fan, i a sacsejar les consciències adormides dels qui ja ni es volen fer preguntes. Ens cal prendre compromisos de servei, de transformació de la realitat, d’amor actiu i generós, de participació en la vida social i política del país. I hem de mostrar de nou que la fe no ens paralitza i aliena, ans al contrari, ens envigoreix l’esperança i la caritat, la solidaritat i l’autèntica i més radical transformació del món. Jesucrist continua enviant-nos com a testimonis seus, perquè fem arribar de nou la proposta de la fe a tots els qui ens envolten. No ens avergonyim de ser cristians, sinó interpel·lem els qui puguem amb el nostre testimoniatge màximament coherent, i disposem-nos amb joia a donar raó de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15).

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Bioètica: la ciència de la supervivència

E

l terme ‘bioètica’ és rela- allò que es refereix a l’equilibri de Per això la bioètica s’ha anat tivament modern, format l’ecosistema. definint com l’estudi sistemàtic per dues paraules gregues: Amb el pas dels anys, la definició i interdisciplinar de les accions “bíos”, que significa vida; i “ethos”, de bioètica s’ha anat qüestionant i de l’home sobre la vida humana, que significa costum. El primer a reformulant com una ciència de la vegetal i animal, considerant les emprar-lo va ser l’oncòleg holan- supervivència; com una ètica aplicada seves implicacions antropològiques dès W. R. Potter, l’any 1970, al seu a la ciència i a la vida en general. Així, i ètiques amb la finalitat de veure llibre “Bioètica: un pont cap al fu- la finalitat de la bioètica no consisteix racionalment allò que és bo per a tur”. Per la seva novetat, amplitud i complexitat no ha resultat fàcil arribar a una definició d’aquesta ciència prometedora. L’Enciclopèdia de Bioètica, de 1978, la defineix com una àrea d’investigació que, servint-se d’una metodologia interdisciplinar, té per objecte l’examen sistemàtic de la conducta humana en el camp de les ciències de la vida i de la salut, tot La recerca en el camp de les ciències de la vida i de la salut és un dels àmbits d’aplicació de la bioètica. analitzant aquesta conducta a la llum dels valors i dels només a reflexionar sinó, fonamen- l’home, les futures generacions i principis morals. talment, a trobar criteris, normes o l’ecosistema, per a trobar una posAquesta definició reconeix, per principis que guiïn l’actuació de l’ho- sible solució clínica, o elaborar una tant, la competència de la bioètica me respecte de la vida, i elaborar lleis normativa jurídica adequada. en els quatre àmbits següents: adequades que permetin el progrés i És interdisciplinar en la mesura en -Els problemes ètics de les profesque hi intervenen altres disciplines sions sanitàries. (medicina, dret, política, economia, la finalitat de la bioètica -Els problemes ètics que es plantefilosofia...). gen en el camp de les investigacions consisteix a trobar criteÉs humana en la mesura que afecsobre l’home, encara que no siguin ris, normes o principis que ta directament la vida i la salut de directament terapèutiques. l’home i, indirectament, l’entorn en guiïn l’actuació de l’home -Els problemes socials inherents respecte de la vida què hi viu. a les polítiques sanitàries, a la meÉs universal, vàlida per a tots els dicina del treball i a les polítiques homes sense distinció de cultura o de planificació familiar i de control el desenvolupament de la humanitat. de religió, perquè està fundada únide la natalitat. No s’ha de fer tot allò que es pot fer. cament en la racionalitat humana. -Els problemes relacionats amb la La consciència té uns drets perquè té És racional; regula les intervenciintervenció sobre la vida de la resta uns deures. I, com és ben evident, això ons segons els valors morals, fundats dels éssers vius i, en general, amb no ho pot pretendre una sola ciència. en la dignitat de la persona humana. 4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Es parla també d’una bioètica religiosa i d’una bioètica laica. La primera s’inspira en posicions religioses. La segona buscaria la independència i fins i tot la contraposició amb els principis religiosos en els seus dictats. Però cal dir que totes dues no deixen de ser visions partidistes. La bioètica és una, tot i que, òbviament, en els seus dictats pot fonamentar-se més sobre uns principis que sobre uns altres. Sobre uns fonaments més antropològics, personalistes, defensors de la dignitat humana, o, ben al contrari, sobre uns principis més utilitaristes.

Amb el pas dels anys, la definició de bioètica s’ha anat qüestionant i reformulant com una ciència de la supervivència Al llarg del present curs s’anirà fent present l’amplitud dels àmbits de la bioètica. Els principals temes de la bioètica són els relacionats amb: -La procreació humana: la sexualitat humana, la procreació natural, la fecundació artificial, la regulació natural de la fertilitat, l’anticoncepció, l’esterilització... -La genètica humana: el genoma humà, les biotecnologies, la teràpia genètica, la clonació i les cèl·lules mare... -L’embrió humà, l’avortament, el diagnòstic prenatal, les intervencions en el procés de gestació humana... -La vida en la fase terminal i el dolor, l’eutanàsia, l’acarnissament terapèutic, les cures pal·liatives, la mort encefàlica i el transplantament d’òrgans... Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

nguany es compleix el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. La Declaració consta de 30 articles que van marcar una fita en la història dels drets humans. Per primera vegada es van establir els drets fonamentals de totes les persones, per tal de garantir la seva protecció universal. Setanta anys després, la Declaració es manté vigent i tan necessària com el primer dia. En el pla històric doctrinal, l’Església va condemnar, en el seu moment, la “declaració dels drets de l’home” de la Revolució francesa. Però posteriorment es va produir una creixent comprensió d’aquest tema. És cert que Pius XII, com a cap de l’Estat Vaticà, es va negar a adherir-se a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU. Va fonamentar la seva posició en el fet que aquesta declaració era un plantejament laic de la persona. Dit això, és injust i fals afirmar que l’Església ha estat contrària als drets humans. Pius XII va ser un dels principals impulsors d’una declaració de caràcter universal que contempli Déu com a fonament. L’Església es mostrà crítica en valorar que no s’hi inclou la dimensió espiÈ ANIVERSARI DE ritual, Déu, com a causa i fonament de la declaració universal i la seva LA ECLARACIÓ DELS aplicació pràctica. No oblidem que RETS UMANS Pius XII era el Pontífex durant la II Guerra Mundial, i tots els seus discursos i al·locucions sobre la societat civil estan marcats en la constant exhortació del Papa en favor de la pau. El Papa era partidari d’una declaració de drets, però havia de ser universal; és a dir, amb vigència per a tots els éssers del planeta. També es considerava imperiosa la necessitat de crear un organisme internacional que garantís la pau. Pius XII mor el 1958 i el succeí en el pontificat Joan XXIII, que publicà, entre altres, dues Encícliques de gran pes per a la cristiandat: “Mater et Magistra” (1961) i “Pacem in terris” (1963), referida aquesta última, precisament, als drets humans. Personalment, penso que després dels fets exposats no hi ha dubte que la doctrina dels drets humans és part integrant de la Doctrina Social de l’Església. No obstant això, alguns tendeixen a limitar el dret a la vida al tema de l’avortament, quan el dret a la vida és molt més ampli que això i no es limita a la protecció de l’embrió, sinó que inclou també el dret al desenvolupament, al creixement i als diversos aspectes de la vida. L’Església ha contribuït i seguirà contribuint amb el ric humanisme de l’Evangeli a una pràctica de respecte als drets humans: el dret a la vida, el dret a la dignitat, el dret a la llibertat religiosa, els drets econòmics, polítics, culturals i espirituals tant de les persones com dels pobles... Tant de bo que en aquest 70è aniversari els organismes internacionals i els Estats es comprometin també amb polítiques més eficaces a favor de la aplicació pràctica en la defensa dels drets humans.

E

70 D D

H

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Comunió amb els cristians de Terra Santa L’Arquebisbe Joan-Enric participà, en representació de la Conferència Episcopal Espanyola, en el pelegrinatge de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa La Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa va encetar el 13 de gener el seu pelegrinatge anual per dur el seu missatge d’esperança i mostrar la comunió de tots els cristians amb les comunitats germanes que viuen, sovint en condicions molt difícils, a la terra de Jesús. Enguany s’hi van estar fins al dia

L

a vigília de l’inici del pelegrinatge va tenir lloc la celebració de consagració i presa de possessió del Rev. Charlie Azar com a nou Bisbe de l’Església Evangèlica Luterana a Jordània i Terra Santa, a la qual van assistir alguns membres de la Coordinadora. Tanmateix, el programa oficial començà la tarda del dissabte 13 de gener amb una reunió informativa amb Sami ElYousef, cap de l’oficina executiva del Patriarcat Llatí de Jerusalem, sobre la situació actual a Terra Santa; i posteriorment van ser convidats a participar de l’oració vespertina a la sinagoga Kol Haneshama de Jerusalem. L’endemà, diumenge 14 de gener, els Bisbes es van traslladar a la població de Gaza, on van celebrar l’Eucaristía amb els feligresos de la Parròquia de la Sagrada Família, al final de la qual van poder saludar personalment els fidels que ho van voler. L’església d’aquesta Parròquia rememora la fugida de la Sagrada Família de Natzaret cap a Egipte, ja que la tradició diu que per eludir 6

Església d’Urgell

17 i van poder visitar Jerusalem, Betlem, Emmaús i Gaza, entre d’altres llocs, prestant una especial atenció a les comunitats de joves, tant cristians com hebreus i musulmans, que hi conviuen, com un primer atansament a algunes de les qüestions que es plantejaran al pròxim Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional.

l’amenaça d’Herodes Josep, Maria i Jesús van seguir la ruta de la costa, que travessa la ciutat de Gaza. Després de l’Eucaristia, els Bisbes visitaren la Casa de la Pau, regentada per les Germanes Missioneres de la Caritat, que atenen nens i infants abandonats i amb dificultats funcionals. Posteriorment van tenir una trobada amb joves cristians de la ciutat, els quals van agrair la visita i els van demanar de no oblidar-se d’ells. Els joves van recordar als Bisbes que cada vegada que un jove cristià abandona la ciutat de Gaza és una oportunitat perduda de que es formi una nova família. Sense els joves, no pot haver-hi una comunitat cristiana a Gaza. Els cristians a Gaza ja són només un miler, dels quals tan sols 138 són catòlics. La comunitat cristiana està servida pastoralment per un sacerdot i onze religioses de tres comunitats diferents: Missioneres de la Caritat, Germanes del Rosari i Religioses de l’Institut del Verb Encarnat. La tasca més important que desenvolupen és l’atenció a l’educció

dels infants i joves així com l’acollida de nens abandonats i de persones vulnerables i ancians. El dilluns 15 de gener va continuar el pelegrinatge de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa amb la celebració de la Divina Litúrgia Melquita a la Catedral de l’Anunciació de la Verge, Catedral catòlica de ritus bizantí (greco-melquita) situada al barri cristià de la ciutat de Jerusalem. L’Església Catòlica Melquita (també dita Església Grega-catòlica Melquita o Església Grega-melquita Catòlica) és una de les Esglésies Catòliques Orientals. El seu cap és el Patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient, d’Alexandria i de Jerusalem dels Melquites, amb seu a Damasc (Síria). El 2009, els melquites eren la segona comunitat catòlica oriental amb 1.300.000 fidels, dels quals uns 700.000 vivien a països del Pròxim Orient (Líban: 425.000, Síria: 170.000; Jordània: 30.000, Palestina: 54.000 i Egipte: 6.500). A continuació els Bisbes es van desplaçar fins a la població de Beit


Jala, una ciutat palestina de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada 10 quilometres al sud de Jerusalem. Allà es van reunir amb el P. Iyad Twal, Director d’Educació del Patriarcat Llatí, que explicà als Bisbes el treball que es realitza als centres educatius del Patriarcat per contribuir a la pau i la justícia a Terra Santa. El Patriarcat Llatí de Jerusalem inclou les comunitats de catòlics llatins presents a Israel, Palestina, Jordània i Xipre. En l’actualitat compta amb 44 escoles catòliques (13 a Palestina, 6 a Israel i 25 a Jordània) en les quals es formen alumnes sense distinció pel seu origen o religió sota el lema “Ut cognoscant te”. Aquestes escoles apleguen un total de 19.000 alumnes, que són atesos per 1.700 educadors. L’objectiu del seu model d’ensenyament, a més a més de l’acadèmic, és transformar els alumnes perquè siguin persones d’esperança i justícia. Van visitar també diverses escoles del Patriarcat Llatí a les poblacions de Beit Jala, Beit Sahour i Betlem, en les quals van poder conèixer de primera mà el treball que des del Patriarcat es porta a terme per educar els infants i joves, especialment els qui viuen en situacions de gran vulnerabilitat: abandonats, sense família o amb limitacions funcionals. L’Arquebisbe d’Urgell va visitar a Betlem la institució “Ma’an lil-Hayat” (nom que significa “Junts per la Vida” en llengua àrab), fundada l’any 2009 com un projecte de la Federació Internacional de les Comunitats de l’Arca. Aquesta comunitat treballa especialment per les persones amb discapacitat provinents dels camps de refugiats i de diversos pobles de l’àrea de Betlem. Els Bisbes finalitzaren el matí dinant plegats al Seminari de Beit Jala, on van compartir una estona de diàleg amb els formadors i seminaristes, interessant-se per les seves inquietuds i situació. La jornada es va cloure a la tarda amb la visita dels Bisbes a la Uni-

Celebració de la Divina Litúrgia Melquita a la Catedral de l’Anunciació de la Verge. A sota, pregària del capvespre al pati de la sinagoga Kol Haneshama de Jerusalem.

versitat Hebrea de Jerusalem, on es van reunir amb els universitaris que formen part del centre pels estudis sobre multiculturalisme i diversitat en el grup anomenat “Madrassa” (nom àrab que designa una escola o una institució educativa en general). Aquest grup està format per universitaris cristians, jueus i musulmans que es reuneixen setmanalment per treballar i estudiar junts diversos temes i fomentar així la coneixença mútua, el diàleg i la fraternitat. El dimarts 16 de gener la jornada va començar amb la celebració de

l’Eucaristia a la Concatedral catòlica del Sant Nom de Jesús. Aquest és el principal temple del Patriarca Llatí de Jerusalem, on té la seva seu el Patriarca. La celebració fou presidida pel Bisbe auxiliar del Patriarcat, Mons. Giacinto-Boulos Marcuzzo, i concelebrada pels Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa. A continuació el pelegrinatge va continuar a la població de Modi’inMaccabim-Reut, la més nova de les ciutats de l’Estat d’Israel, situada al centre geogràfic del país, a 300 Església d’Urgell

7


metres d’altitud sobre el nivell del mar, en una cruïlla a mig camí entre Jerusalem i Tel Aviv. Emplaçada al lloc històric de Modi’in, que va ser l’assentament principal dels Macabeus, capdavanters de la rebel·lió contra la conquesta hel·lènica de Judea. En aquesta ciutat els Bisbes van visitar “The Mor Jewish High School”, un institut públic jueu de secundària que fomenta la interculturalitat, on els alumnes els van explicar que “el canvi comença amb nosaltres i no amb els líders. Si cadascú de nosaltres treballa per la pau, ho aconseguirem!”. Entre l’institut i la universitat, els joves jueus realitzen tres anys de servei militar obligatori. Aquestes trobades dels Bisbes amb els jovent van posar de manifest el desconeixement mutu que els joves d’una determinada contrada tenen d’altres joves que viuen al mateix país, sovint molt a prop, la qual cosa palesà la necessitat de construir espais de trobada i de diàleg si es vol assolir un futur en comú i en pau. Més tard, els Bisbes es van reunir amb els membres dels “Parents Circle Families Forum”, una institució que reuneix famílies israelianes i palestines que han patit la mort d’éssers seus estimats com a conseqüència del terrorisme o accions militars. Aquestes famílies donen testimoni del dolor que han patit i de la necessitat del perdó i la reconciliació entre totes les parts implicades en 8

Església d’Urgell

Els Bisbes de la Coordinadora es van entrevistar amb estudiants de la Universitat Hebrea de Jerusalem (a dalt) i de l’institut públic jueu de secundària de Modi’in-Maccabim-Reut

el conflicte. La seva missió és donar a conèixer la part amagada de la violència a persones i institucions i denunciar els qui la toleren o la promouen; i ho fan precisament a través del diàleg amb les víctimes o amb els seus familiars. En l’actualitat, 600 famílies integren aquesta institució, la meitat de les quals són israelianes i l’altra meitat palestines. El darrer dia de l’estada a Terra Santa, dimecres 17 de gener, els Bisbes es van desplaçar a la població d’Emmaús-El Qubeibeh, on segons recorda l’Evangeli Jesús Ressuscitat es va aparèixer als deixebles d’Emmaús (Lc 24,13 ss.). El Qubeibeh i els pobles de la rodalia, al municipi de

Biddu, estan completament envoltats pel mur de separació aixecat per Israel, que ha afegit una càrrega gran de sofriment quotidià als palestins que viuen en aquella zona. Només hi ha una carretera que condueix a la població, travessant un túnel d’un quilòmetre de llarg, sota una zona d’assentaments israelians. Viatjar a aquest poble dóna una forta impressió de com se senten d’assetjades les persones que viuen en aquesta zona, i els Bisbes ho van poder comprovar de primera mà. Moltes vegades, entre els anys 2000 i 2008, ningú no podia sortir de la zona per arribar a Jerusalem o a Ramallah, les ciutats més properes a la zona. Es va suspendre


tota la vida civil. La mobilitat, l’accés als serveis civils i fins i tot a la vida social es van veure afectats com a conseqüència del presumpte setge en tota la zona. El Qubeibeh té prop de 3.800 habitants. Les Religioses Germanes del Diví Salvador hi van viure durant dècades i van compartir el sofriment dels que llavors eren els seus veïns com a conseqüència de totes aquestes vicissituds. Les Germanes van copsar la difícil situació que afectava especialment les dones, i van obrir una residència d’ancians per a dones grans i van donar feina a un gran nombre de dones perquè poguessin continuar amb les seves famílies. L’any 2006, les Religioses Germanes del Diví Salvador van tenir la idea de fundar una institució educativa superior a la zona, i gràcies a la col·laboració amb la Universitat de Betlem van crear el “Programa d’infermeria Qubeibeh” que va servir per donar oportunitats a la gent jove de zones rurals amb alts nivells d’atur i molts problemes socials. El programa ha permès que unes 100 persones hagin obtingut el graduat d’infermeria i que un 90% dels joves que l’han realitzat puguin trobar feina. A més a més, el Programa d’infermeria Qubeibeh funciona com a referència d’informació sanitària a la zona de Qubeibeh i ha permès que se’n beneficiïn els diferents segments de la comunitat local, especialment les dones, els nens, els marginats i les minories. Els Bisbes van celebrar l’Eucaristia a l’església de Sant Cleofàs, a El Qubeibeh, i van pregar per les intencions de la gent que hi viu. L’any 1280, els creuats van construir una gran Basílica de tres naus al lloc on segons la tradició hi havia hagut la casa de Cleofàs. Al segle XIX la nau central estava gairebé destruïda, i no va ser fins al 1902 que el sultà Abdul Hamid II va donar permís als franciscans per reconstruir el temple, que els havia

A dalt i al mig, amb alumnes de les escoles del Patriarcat Llatí a Betlem. A sota, amb alumnes de l’escola d’infermeria d’El Qubeibeh. Església d’Urgell

9


estat donat per la marquesa Pauline de Nicolay, després que comprés les runes el 1861. Posteriorment, ja de retorn a Jerusalem, els Bisbes van visitar el Collegi de Noies Schmidt’s, un col·legi alemany internacional femení situat al cor de Jerusalem, just al costat de la Porta de Damasc. És una de les principals institucions educatives a la ciutat; ofereix educació al més alt nivell: intercultural, interreligiós, multilingüe, integral i independent de la situació social i religiosa de les estudiants, i actualment acull 500 alumnes de fe cristiana, musulmana o jueva.

Exigir la pau En finalitzar el pelegrinatge, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, en declaracions a l’agència Europa Press, va recordar que “Jerusalem és una ciutat santa per a les tres religions” i va insistir en la importància que “els cristians exigeixin als seus governs, també a Espanya, que contribueixin a la pau a Terra Santa”. Als cristians ens concerneix especialment la situació en aquesta regió del món, “perquè és a Jerusalem on hi ha el Sant Sepulcre i perquè des d’allà va ser enviada l’Església a tot el món”. Per això és important la visita dels Bisbes de la

Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa, per poder explicar després als seus respectius països quina és la veritable situació allà i fer “una tasca de cara a la justícia i la pau”. En concret, sobre la situació a Gaza, Mons. Vives va indicar que ha apreciat una millora pel que fa a la reconstrucció d’alguns carrers i cases, tot i que “les condicions per poder entrar i sortir i per a l’abastiment de la població continuen essent molt dures”. La població a Gaza supera els 1,3 milions de persones, dels quals tot just un miler són cristians, i 138 catòlics llatins.

Comunicat final de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa

Esperança per a un futur millor

H

em vingut a Terra Santa per trobar els seus joves, escoltar la seva veu i pregar per la justícia i la pau. Malgrat la continuïtat d’aquest conflicte destructiu i els enfocaments de tants poderosos que causen divisió, la nostra fe en Déu és font d’esperança per aquest futur millor que desitgen els joves d’aquesta terra. Durant aquesta setmana hem estat testimonis i hem conegut la seva lluita per aconseguir el seu somni. Als joves de Gaza se’ls continua robant qualsevol expectativa de futur per l’allargament del bloqueig que, indiscriminadament, els nega l’oportunitat de desenvolupar-se. Els joves de Cisjordània continuen patint en la seva vida quotidiana la violació de la seva dignitat; una situació que ha esdevingut normal per l’ocupació. La vida dels joves als territoris de Palestina està arruïnada per l’atur laboral. El Papa Francesc ha denunciat reiteradament que la falta de llocs de treball és un dels majors obstacles que 10

Església d’Urgell

impedeixen als joves d’avui desenvolupar tot el seu potencial. També molts joves israelians, amb els quals ens hem trobat en escoles i universitats, reconeixen que estan vivint a l’ombra d’un conflicte que ells no han creat i que no desitgen. Hem escoltat joves d’ambdós costats que comparteixen la mateixa aspiració per una coexistència pacífica, tot i que encaren realitats completament diferents, amb poques oportunitats fins i tot per trobar-se o comprendre les esperances i temors d’uns i d’altres. Per a tota una generació, l’expectativa de la pau s’ha allunyat encara més per decisions inacceptables des del punt de vista moral o legal; en particular pel recent greuge a l’estatus de Jerusalem, reconegut internacionalment, que és una ciutat sagrada per a jueus, cristians i musulmans. Els joves de Terra Santa s’han vist sistemàticament defraudats pels seus propis líders i per la comunitat interna-

cional. El seu desencís, del qual hem estat testimonis, està completament justificat, la qual cosa és un senyal que ells conserven la convicció que cal lluitar per un canvi. A Cisjordània, Gaza i Israel, els joves mantenen viva l’esperança a través de la seva resiliència i el seu coratge. La comunitat cristiana local, tot i ser petita en nombre, és part integrant d’aquesta terra, no només per la contribució dels mateixos joves, sinó també a través del seu servei a tots els joves. Són els joves els qui s’atreveixen a promoure la justícia i a desafiar les divisions que els han estat imposades. Són les escoles i els projectes dels joves els que estan enderrocant barreres i preparant la societat per créixer en tolerància. Són els joves voluntaris, com els que treballen a Betlem amb L’Arca de Jean Vanier, a Beit Emmaús a Qubeibeh, i amb les ordes religioses a Gaza, els que estan demostrant humanitat en aquesta societat ferida.


L’Arquebisbe es va referir també a la “important tasca que fan les escoles cristianes a Gaza (n’hi ha un total de cinc, tres d’elles catòliques), on conviuen una gran majoria d’alumnes de religió musulmana i on es transmeten valors de justícia i de pau, de construir ponts i de comprensió mútua”. En referència a les trobades amb joves que han mantingut els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa durant el pelegrinatge, Mons. Vives explicà que “som a tot arreu escoltant el batec de les esperances joves, i aquí també ens hem

trobat amb diversos grups, tant a la zona palestina com a la israeliana, tant en escoles cristianes com públiques”. En concret, destacà que “entre la joventut palestina hi ha un gran desànim perquè no acaben de veure les possibilitats per al seu futur i molts somien amb poder emigrar a Occident”. Tanmateix, els Bisbes han observat que entre els joves israelians i palestins hi ha “un desig de conèixer-se mútuament millor”; desig que es veu dificultat per “les actuals circumstàncies i els models educatius però, sobretot, les actuals fronteres, el mur i les dificultats de moure’s en aquesta Terra Santa”.

En tot cas, també “hi ha llavors molt positives de grups que busquen el diàleg i d’organismes no governamentals que promouen la pau entre la societat israeliana i la palestina”. En aquest sentit, l’Arquebisbe d’Urgell recordà les paraules del Papa Francesc, que ja va dir també Sant Joan Pau II, sobre la necessitat de “construir ponts i no murs”; i demanà que els cristians d’Espanya i d’Andorra, i d’Occident en general, no oblidin tots els germans de Terra Santa i que continuïn ajudant les famílies que hi viuen perquè no hagin d’emigrar i puguin seguir lluitant per un futur en pau.

ens comprometem, amb l’ajuda de Déu, a posar de la nostra part el possible per fer d’aquesta terra un lloc més humà i més digne per als joves d’avui i del futur.

Els Bisbes de la Coordinadora, amb dos escolanets, després de concelebrar l’Eucaristia dominical a la Parròquia de la Sagrada Família de Gaza.

Compartim l’esperança dels joves de Terra Santa i reconeixem el seu paper essencial en la promoció de la pau. Són ells els qui ens han ajudat a veure realitats ben dures a través dels seus ulls. I per això convidem les comunitats dels nostres països perquè actuïn en solidaritat amb ells: - Donant suport a les organitzacions que ajuden a crear treball, promouen habitatges i faciliten el diàleg.

- Pregant i promovent pelegrinatges per a l’encontre amb les comunitats cristianes a Terra Santa i fer-les arribar el nostre suport. - Sensibilitzant els nostres líders polítics i oposant-se decididament contra tots aquells que busquen crear una major divisió. Per damunt de tot mantenim a les nostres oracions els joves d’aquesta terra i, inspirats pel Papa Francesc,

Bisbe Declan Lang, President de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport a l’Església a Terra Santa. Bisbe Udo Bentz, Alemanya. Arquebisbe Stephen Brislin, SudÀfrica. Bisbe Peter Bürcher, Escandinàvia, Finlàndia i Islàndia Bisbe Óscar Cantú, Estats Units. Bisbe Cristopher Chessun, Església d’Anglaterra. Arquebisbe Riccardo Fontana, Itàlia. Bisbe Lionel Gendron, Canadà. Bisbe Nicholas Hudson, Comissió de Conferències Episcopals de la Comunitat Europea (COMECE). Bisbe William Kenney, Anglaterra i Gal·les. Bisbe Donal McKeown, Irlanda. Bisbe William Nolan, Escòcia. Arquebisbe Joan-Enric Vives, Espanya i Andorra. Mons. Duarte da Cunha, Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE).

Església d’Urgell

11


Memòria agraïda de l’any 2017

Com a Copríncep d’Andorra, Mons. Vives es va reunir a París amb el Copríncep Francès (esquerra) i va oferir una recepció de gala al Palau Episcopal al President de la República de Portugal.

U

n any més, seguint la tradició del nostre Bisbat en l’acte de felicitació del Nadal a l’Arquebisbe Joan-Enric, a les acaballes de l’any fem una mirada retrospectiva amb agraïment a Déu, Senyor i Jutge de la història, dels principals esdeveniments de la Diòcesi i de l’Església Universal durant el 2017. Començant per aquest darrer àmbit, subratllaria els 25 anys de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica. I pel que fa a l’Església a Catalunya cal recordar especialment la beatificació de 109 màrtirs claretians el dia 21 d’octubre a la Basílica de la Sagrada Família, 12

Església d’Urgell

entre els quals el P. Xavier Morell Cabiscol, fill d’ Albesa. En relació amb els fets de l’any a Urgell, cal recordar en primer lloc l’obertura a Roma del procés de beatificació de Mn. Josep Moles Torrents i 75 companys màrtirs d’Urgell, i la celebració de la tercera Jornada Diocesana d’Urgell. I així mateix cal destacar la feina feta en vuit àmbits d’acció: 1. Amb el presbiteri de la Diòcesi. 2. Amb els religiosos i religioses de la Diòcesi. 3. En el camp de la caritat i dels malalts. 4. En el camp de l’apostolat i l’evangelització.

5. En el camp del pensament i la cultura. 6. En el camp del patrimoni cultural. 7. En el camp polític. 8. Presència i missió eclesial de l’Arquebisbe. Així, a manera de brevíssim resum de les activitats dutes a terme en els àmbits indicats caldria esmentar el bicentenari marista al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes; la celebració dels 400 anys del naixement com a orde religiós de l’Escola Pia i els 250 anys de la canonització de Sant Josep de Calassanç; l’arribada a la Diòcesi d’una comunitat de les Filles de Crist


Celebració quart centenari de l’Escola Pia. llanes. narrii marista a Les Ave nteena BBic iceent

Jornada diocesa

na d’Urgell.

rgell a Tremp. Nou centre de Càritas d’U

C d dde PPensament Cristià. Càtedra Càt Eucaristia d’acció

at Xavier Morell. de gràcies pel be

JJornades ornades es de Teologia. g . Inauguració de les obres de restauració de la Cat edral de Santa Maria d’Urgell.

Manifest de rebuig dels atemptats a Barcelona i Cambri ls.

Església d’Urgell

13

Congrés Hospitalitats de Lourdes.


Rei, fundades per l’agramuntí Mn. del President de la República de Josep Gras; la inauguració d’un nou Portugal al Principat d’Andorra, centre de Càritas d’Urgell a Tremp; coincidint amb la solemnitat de la el congrés a La Seu d’ Urgell de les Mare de Déu de Meritxell, Patrona Hospitalitats de la Mare de Déu de del Principat. També va mantenir Lourdes amb seu a Catalunya; i la III Jornada Diocesana, també a La Seu d’Urgell. Caldria destacar així mateix la catorzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià, que tractà del tema “L’humanisme Europeu: Les nostres arrels”; les Jornades de Teologia celebrades a la Seu d’Urgell, sobre el tema “Pensar i parlar de Déu en el segle XXI”; i l’obertura d’un nou curs Mons. Vives, amb les Religioses Filles de Crist Rei a Agramunt. (el setè) a l’Escola Diocesana de Formació Permanent. reunions al Palau Episcopal amb També ha estat una efemèride la Ministra de Sanitat del Govern especialment important el centenari d’Espanya, Excma. Sra. Dolors Montdel naixement del P. Cebrià Baraut, serrat; i amb el Ministre d’Estat de OSB, que ha estat objecte de dife- Mònaco i el Secretari d’Estat d’Afers rents actes commemoratius. Exteriors de San Marino, entre d’alPel que fa a la restauració de tem- tres personalitats internacionals. ples i béns mobles del patrimoni Així mateix, va ser al costat de les diocesà cal fer esment de les obres autoritats catalanes i andorranes dutes a terme a les esglésies de Civís, en les mostres públiques de rebuig El Poal, Palau de Rialb, La Pobla de dels atemptats terroristes del mes Segur, Linyola, Albesa, Organyà, Me- d’agost a Barcelona i Cambrils; i va ranges i Barbens, a més de l’església assistir, en representació del Bisbat de la Mare de Déu de les Ares, al Port d’Urgell i del Principat d’Andorra, a de la Bonaigua, i de la Mare de Déu la Missa per la Pau i la Concòrdia i de la Serra de Farrera. S’han enllestit per les víctimes mortals, celebrada així mateix les restauracions de la a la Basílica de la Sagrada Família portalada de Santa Maria d’Almatà de Barcelona amb la presència de de Balaguer i de la Catedral de Santa les màximes autoritats de l’Estat Maria d’Urgell. espanyol. En la seva condició de Copríncep I en relació amb el darrer àmbit Episcopal d’Andorra, Mons. Vives es ressenyat, cal esmentar la reelecció va reunir amb el Copríncep Francès, de Mons. Vives per un trienni com a S. E. Emmanuel Macron, al Palau de President de la Comissió de Seminal’Elisi, a París; i va oferir una recepció ris i Universitats de la Conferència i un sopar de gala al Palau Episcopal Episcopal Espanyola. a S. E. Marcelo Rebelo de Sousa amb D’altra banda, al llarg del 2017 l’Arocasió de la primera visita oficial quebisbe Joan-Enric va participar, 14

Església d’Urgell

entre d’altres actes i celebracions, en el III Curs de Formació per als Directors Espirituals dels Seminaris i Delegats per al Clergat d’Espanya, a Roma; va Presidir a Madrid la trobada anual de Rectors i formadors dels Seminaris Majors i Menors d’Espanya; i al Monestir de Silos va predicar els exercicis espirituals als sacerdots de l’Arquebisbat de Burgos, i, a Tenerife, als seminaristes d’aquella Diòcesi. A l’Arxidiòcesi de Sevilla va predicar el Quinario del Jesús del Gran Poder i presidí la funció principal de la Hermandad de la Virgen de la Soledad; a Granada va participar al centenari de la mort del venerable Mn Josep Gras, Fundador de la Congregació de les Filles de Crist Rei; i a Tortosa va participar en la celebració del 400 aniversari de la Reial Arxiconfraria de la Cinta. I no voldria acabar aquesta relació feta a les portes d’un nou any sense esmentar alguns dels principals esdeveniments i efemèrides que el 2018 ens depararà, com ara el Sínode de Bisbes sobre els joves, la fe, i el discerniment vocacional, l’octubre de 2018; el cinquantenari de la publicació de l’Encíclica “Humanae Vitae”; els 40 anys del pelegrinatge diocesà a Lourdes; i els 25 anys de la promulgació de la Constitució del Principat d’ Andorra. A més de la celebració de les noces de plata de l’ ordenació episcopal del nostre Arquebisbe. Moltes gràcies i santes festes de Nadal. Mn. Ignasi Navarri Benet, Vicari general d’Urgell


In memoriam Mn. Antoni Naudí 1

E

l dia 3 de novembre, acabada l’Eucaristia en honor de Sant Ermengol, Mn. Xavier Parés m’abordà literalment a la nau dreta de la Catedral per proposar-me de fer la laudatio (així s’expressà) de Mn. Naudí, cosa que, no sé si amb gran encert, procuraré fer ara, després d’haver recavat la pertinent informació oral i escrita, doncs cal tenir en compte que la major part del temps en què ell serví la Parròquia de La Seu residia jo com a estudiant fora de la nostra ciutat. Malgrat tot, vaig acceptar: primer, perquè em costava dir que no; i en segon lloc perquè es tractava i es tracta, en certa manera, de saldar el deute contret com a fidel amb un sacerdot que va servir la Parròquia amb un lliurament total i absolut. Comentàrem de pas amb Mn. Parés una proposta que sobre el particular (res a veure amb Mn. Naudí) li havia fet jo, mal interpretada, però, quant al protagonista de la mateixa. Hi tornaré. No hi renuncio. No espereu de mi una biografia, ni que sigui incomplerta, de Mn. Naudí. Tinc la certesa que Mn. Naudí es féu creditor anticipat de les paraules del Papa Sant Joan Pau II a l’Exhortació Apostòlica “Pastores dabo vobis”, de 1992: “El sacerdot és l’home de Déu, el que pertany a Déu i fa pensar en Déu... Els cristians esperen trobar en el sacerdot no solament un home que els aculli, que els escolti amb gust i els mostri una amistat sincera, sinó també i sobretot un home que els ajudi a mirar Déu, a pujar vers Ell”. Mn. Naudí va néixer a Agramunt el 15 de febrer de 1916. Estudià al Seminari de La Seu, i en esclatar la guerra el juliol de 1936 cursava els

estudis finals. D’aquell moment d’inici de la guerra, el Sr. Francesc Badia, en el seu llibre sobre el Bisbe Justí Guitart, escriu: “Després de la sortida del Bisbe cap a Andorra la residència

quedà sota la custòdia, certament formal i simbòlica, d’un jove capellà, nebot del Bisbe, Mn. Josep Maria Vidal i Guitart, i d’un seminarista andorrà, Antoni Naudí”. Degut precisament a la

1

Transcrivim en aquestes pàgines el text escrit per Francisco Javier Galindo en homenatge a Mn. Antoni Naudí, llegit a la Casa del Bisbat el 22 de desembre, després de la felicitació nadalenca de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

15


Mn. Naudí (al centre) a l’Aplec de Santa Fe. A la pàgina següent, al Claustre de la Catedral amb un grup de dones d’Acció Catòlica, amb Mons. Iglesias al centre (Fotos: Arxiu Miquel Planella).

seva nacionalitat andorrana, que era la del seu pare, no va tenir dificultats per marxar cap a Andorra. Els primers mesos de 1939 entrà al servei directe del Bisbe Guitart, com a ajudant o acompanyant. Fou ordenat de prevere el 29 de juny de 1939 a Montpellier, essent autoritzat per servir aquesta Diòcesi per un any, el 27 de setembre també de 1939. El dia 1 d’abril de 1942 fou nomenat Vicari de Ribes i Encarregat de Bruguera. El 5 d’octubre de 1945 és Vicari de La Seu, i l’1 d’agost de 1955 Ecònom interí, substituint el Dr. Josep Llovera. El 16 de setembre de 1957 és anomenat Ecònom de Puigcerdà, i el 4 de novembre del mateix any Vicearxiprest de Cerdanya i desprès Arxiprest. El 16 de gener de 1964, Ecònom de Linyola, cessant l’agost de 1972, i passant al servei dels emigrants espanyols a França el 1973. Ferit d’hemiplegia el 30 de març de 1979, és portat a La Seu el 26 d’abril, on mor el 19 de maig de 1979. Tornaré sobre alguns d’aquests particulars. La porta sempre oberta Mn. Naudí era l’antítesi del personatge indolent, previngut i en extrem 16

Església d’Urgell

prudent que tem ser enganyat en l’exercici de la caritat, que Lope de Vega pinzella magistralment en aquell sonet, en el qual potser més d’un ens hi podem veure representats, que comença dient: ¿Qué tengo yo, que mi amistad procuras? ¿Qué interés se te sigue, Jesús mío, que a mi puerta, cubierto de rocío, pasas las noches del invierno escuras? ¡Oh, cuánto fueron mis entrañas duras, pues no te abrí! ¡Qué extraño desvarío, si de mi ingratitud el hielo frío secó las llagas de tus plantas puras! I acaba amb aquests versos: ¡Cuántas veces el ángel me decía: “Alma, asómate agora a la ventana, verás con cuánto amor llamar porfía”! ¡Y cuántas, hermosura soberana, “Mañana le abriremos”, respondía, para lo mismo responder mañana” Mn. Naudí no tenia la porta tancada per a ningú, però, permeteu-me

afegir, per una sola vegada, que, guarnit de la bona fe que el precedia, també en ocasions s’obrien per a ell a deshores. Vol dir, en definitiva, que en tots aquells que hi acudien hi veié el rostre de Crist, malgrat que més d’una vegada s’aprofitessin de la seva bona fe o, senzillament, de la seva fe, que és pressupost de la caritat, de la que, segons ens diu Sant Joan de la Creu, seguint les paraules de Crist en l’Evangeli de Sant Mateu, al final de la jornada en serem jutjats. A la Bíblia, més en concret, a l’Antic Testament, hi trobem textos impactants, que porten una càrrega íntima difícil a vegades d’interpretar. Cal entendre’ls bé, i per això hem de situar-nos en el temps en que foren escrits i tenint també en compte les circumstàncies en què el poble d’Israel es trobava. Ben mirat, però, són perfectament aplicables a tots els temps i, per tant, també nosaltres en podem treure argumentari i conseqüències pràctiques. Sense buscar-lo m’ha vingut a les mans, millor diria als ulls, un text del profeta Jeremies, que, aplicant-li els


matisos que els temps i els mons respectius exigeixen, rebaixant-ne una mica el to, podria donar-nos un reflex de certs ambients, a ell refractaris, que Mn. Naudí es trobà en la seva vida apostòlica. Ens diu Jeremies (Jr 20,7-9): “Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n’has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi (...) m’has adreçat la teva paraula (...) (que) es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut”. Em faig càrrec de l’extrema duresa de les paraules del profeta i de les circumstàncies que vivia, amenaçada Jerusalem i la seva comarca per tota classe de mals. Mn. Naudí, seduït també pel Senyor, i com a efecte corol·lari de la seva personalitat, en algun moment i en alguna proporció hagué de passar pel sofriment de la incomprensió, però el foc de la seva fe el mantingué per damunt de crítiques i malentesos. Realment, però, aquest parèntesi constitueix l’excepció enmig de l’estima i el reconeixement obtingut entre la major part dels urgellencs. El pes de la balança fou enormement positiu.

L’estada a França El 18 d’abril de 1973, havent-se acceptat el seu oferiment, inicià la seva activitat sacerdotal amb els emigrants espanyols a França, en concret a SaintÉtienne. En certa manera feia efectiva la seva vocació missionera, com manifestava en una entrevista apareguda al Full Dominical del 2 de desembre d’aquell mateix any. A la pregunta de quina era la seva acció amb els emigrants, contestava: “cal distingir els emigrats polítics i els qui cerquen únicament treball ben remunerat. Als primers, a través del tracte personal, intento presentar-los un cristianisme sense preferències polítiques, però seriosament compromès amb la dignitat de la persona humana i la justícia social. Als altres procuro engatjar-los en la pastoral ordinària del Bisbat”. Sis anys restà a França, període durant el qual seguí mantenint contacte amb antics fidels de La Seu, als quals oferí l’oportunitat que els fills d’alguns d’ells gaudissin d’estada durant les vacances d’estiu en un campament prop del lloc on ell exercia el seu ministeri. Vol dir, que en tot moment trobava l’ocasió de donar un cop de mà, valent-se de la seva capacitat d’arribar allí on calia.

A l’etapa “missionera” de Mn. Naudí hi posà fi la malaltia. A mitjans de març de 1979 arribava a La Seu la notícia que de forma sobtada havia estat afectat d’una greu malaltia, tal com informava el Full Parroquial del dia 15 d’abril següent. Es tractava d’una hemiplegia. El Bisbe Dr. Martí el visità el dilluns de Pasqua a la clínica francesa on estava internat, en una unitat de cures intensives. A final d’abril era ingressat a l’hospital de la nostra ciutat, lliurant la seva ànima a Déu la matinada del dia 19 de maig, rebent sepultura l’endemà. El Full Dominical oferia aquesta nota necrològica: “Obsessionat pel servei de Déu i de l’Església oblidava sovint la paraula donada o el rellotge. L’amor als pobres i als humils feren de Mn. Naudí una “institució”, particularment a La Seu d’Urgell on ha deixat records inesborrables”. En aquest punt és indispensable reproduir alguns fragments de la carta que el Bisbe d’Agen, Mons. Sabin Saint Gaudens, President de la Comissió Episcopal de Migracions francesa, dirigí als seus familiars. Deia, per començar, “ha portat una vida sacerdotal vertaderament exemplar”. Tot seguit feia menció Església d’Urgell

17


A dalt, excursió al Port de la Bonaigua (Foto: Arxiu Miquel Planella). A sota a l’esquerra, placa en record de Mn. Naudí, amb motiu del cinquantenari de la construcció del barri de Santa Magdalena. A la dreta, amb els membres de la junta de la Cooperativa Obrera San José i els promotors de les cases de Santa Magdalena.

d’allò que més l’havia impressionat: “la seva disponibilitat que l’ha determinat a venir a França quan ja era d’edat madura (...) – la seva caritat pastoral a tots els immigrants de tota opinió política i de tota edat (...) – la seva actitud fraternal amb tots els sacerdots espanyols o francesos (...) – la seva alegria enmig de les dificultats més diverses – la seva voluntat de comunió amb el Papa i els Bisbes (...) – el seu esperit d’infant que es manifestava a través de la seva extraordinària capacitat d’admiració. – Déu ha fet coses grans en la seva vida de prevere i jo puc testimoniar que ell, enmig dels espanyols a Fran18

Església d’Urgell

ça, ha estat un bon i fidel testimoni del Crist i del seu Evangeli”. Les cases de Santa Magdalena No es pot passar per alt, al marge de la seva activitat estrictament sacerdotal, connectada amb la vida espiritual o religiosa, la que fou la seva “obra magna”, les cases de Santa Magdalena, que no endebades reberen el nom de “Cases de Mn. Naudí”. Això es produí en un moment d’escassetat d’habitatges per encabir el creixement de la població de La Seu. Abans promogué la fundació de la “Cooperativa Obrera San José de Consumo y Edificación”, ubicada als

baixos del Convent de les Monges Vetlladores, avui Museu Diocesà, on els aliments bàsics es trobaven a preus més econòmics. A aquesta iniciativa hi anava connectada la de la construcció dels esmentats habitatges, en total 162, que, no obstant, excediren del nombre inicialment projectat i de les perspectives constructives i estètiques previstes en un principi. Amb la col·laboració d’elements influents i d’una junta plenament entregada, l’obra es dugué a terme amb la celeritat que les circumstàncies van permetre, i a començament d’abril de 1960 els primers veïns hi anaren a viure. El 28 de maig de


1970 es celebraren els actes oficials d’homenatge i gratitud que, segons el programa-invitació, la Cooperativa dedicà als Srs. Federico Curt Amerigo, Joan Fornesa Puigdemasa i Alfredo Pastor Pastor, i per descomptat a Mn. Antoni Naudí Balsells, “por la labor de promoción social, desarrollada en la construcción del grupo de viviendas protegidas, fomentando la barriada de Santa Magdalena y por lo tanto el desarrollo de nuestra ciudad”. Els actes s’iniciaren amb la Missa d’acció de gràcies que celebrà el Dr. Malla, aleshores Bisbe de Lleida i Administrador Apostòlic del nostre Bisbat. No fou fins més tard, el 21 de març de 2010 que, després de l’Eucaristia, es descobrí a la Plaça de Santa Magdalena una placa commemorativa en homenatge a Mn. Naudí. No hi mancà en la dedicatòria la referència “als seus col·laboradors”. Aquesta acció social fou complementada amb iniciatives de menor abast: tómboles, accions caritatives de diversa índole, a banda de les que personalment duia a terme, sense que la mà esquerra sabés el que feia la dreta. Caldria en aquest moment (no és el meu propòsit, tampoc en tinc la possibilitat) fer el seguiment de les moltes famílies, ara potser benestants, que a La Seu reberen l’ajuda, per petita que fos, de Mn. Naudí. El Carlos Dalmau, persona que, per les raons ja expressades, tingué amb Mn. Naudí un tracte més intens i durador que el meu, en un escrit llegit en ocasió de l’any sacerdotal, el 2010, deia que l’aleshores Rector, Dr. Llovera, li confià les tasques més laborioses i cuidar directament del jovent i del món del treball. Organitzà l’Acció Catòlica, tant per als nois com per a les noies. En el vell, atrotinat i laberíntic edifici de l’actual Casal Parroquial, s’hi celebraven reunions, cercles d’estudi, trobades i altres activitats. De fet, seguí dient l’amic Dalmau, era el Consiliari diocesà, comesa que havia de portar a terme amb moltes dificultats pels escassos mitjans amb què comptava.

D’esquerra a dreta, Mn. Mauri, Mons. Vives, Mn. Navarri i Francisco Javier Galindo durant la laudatio a Mn. Naudí a la Casa del Bisbat.

Dues notes personals, que no passen de l’anècdota: Mn. Naudí els dissabtes, quan ja la tarda anava de baixa, confessava a la Catedral, en el creuer dret, prop de la capella de Sant Just. Moltes vegades, amb una colla d’amics (pot semblar llegendari), hi havia anat a confessar-m’hi. Puc dir que si davant et tocava la majordona del Dr. Llovera la tarda se’t feia nit. Crec que per a molts Mn. Naudí era la imatge vivent d’un sant, almenys del que per a nosaltres era la santedat. En més d’una ocasió, amb to naturalment amistós i amb exclusió total de la ironia, mentre, per exemple, preparàvem les butlletes d’alguna tómbola, li havia dit: “Mn. Naudí, faci un miracle!”. Una altra “passió” d’ell fou la Verge de Fàtima. Sense entrar en reflexions sociològiques pròpies d’aquell moment, la seva arribada a La Seu, la tarda del 25 de març de 1950, constituí un èxit clamorós, i una de les ànimes que hi contribuí fou ell. Posteriorment la imatge va recórrer tota la Diòcesi, retornant el 3 d’octubre de 1951. El cronista de la jornada va escriure: “preparado el público por el Rdo. Antonio Naudí entró la Virgen de Fátima a la Catedral”. Un esperit humil Permeteu-me, encara que pugui semblar una lleugeresa, caure en la imprudència, passar-me a la informalitat i en el desencert, fer una ràpida i mesurada menció a l’anecdotari que envoltà Mn. Naudí. No tingueu por.

No m’entretindré a fer-ne un llistat, a passar revista del ric, reitero ric, món ple de fets xocants i, perquè no dir-ho, inversemblants que formen part, no precisament la més insignificant, de la seva vida. Dic això no perquè pensi que la futilesa en formés part, molt al contrari, sinó perquè la major part de les vegades eren la manifestació d’un esperit senzill, humil, donat al servei dels altres, entregat al treball, restant hores al descans i també, possiblement, a la satisfacció de les necessitats familiars. La bondat, el desig d’ajudar, la voluntat de sortir al pas de les mancances alienes, el feien, en nombroses ocasions, anar més enllà del que la seva missió sacerdotal no solament no li exigia, sinó que a més excel·lia de les seves possibilitats humanes, en trobar-se fora del seu abast com a ciutadà. Però, insisteixo, el seu món d’anècdotes, més o menys curioses, gracioses, ocurrents o enginyoses, responen estrictament a una idiosincràsia que cal tenir en compte si es vol copsar plenament la personalitat de Mn. Naudí, no deixant fora el que era la manifestació d’una vocació que quedà palesa en tota la seva vida sacerdotal. Si algun dia se’l vol biografiar caldrà no passar per alt aquest racó, a la manera d’un rebost on s’hi guarden els condiments que assaboreixen els més delicats plats de festa. Gràcies. Francisco Javier Galindo Llangort Església d’Urgell

19


Els Sínodes antics d’Urgell 1

E

l volum XIII de la col·lecció Les decisions preses passaven a “Synodicon Hispanum”, de tenir la força de norma o de llei, l’editorial BAC, forma part expressada en els corresponents d’una àmplia obra que pretén re- cànons. L’Església, a través dels concollir i publicar tots els Sínodes antics conservats a la Península Ibèrica, incloent-hi els de Portugal. Com és lògic, cada volum conté més d’una Diòcesi. El present volum edita els Sínodes d’Àger, Barcelona, Lleida, Segorbe-Albarracín, i, finalment, Urgell. La col·lecció la va iniciar i impulsar el P. Antonio García y García –l’autor del Catàleg dels nostres manuscrits–, i actualment la continua, amb l’ànim de completar-la, Francesc Cantelar Rodríguez, qui ja era ajudant i bon collaborador del P. García a Salamanca. Primer hem d’explicar què són i què representen els Sínodes per a les Esglésies diocesanes i després ens centrarem en l’edició crítica dels nostres Sínodes Portada del volum XIII de la col·lecció “Synodicon Hispanum”. antics d’Urgell. Els Sínodes diocesans Els Sínodes constitueixen les assemblees del presbiteri diocesà, o al menys d’una representació de tots ells, amb el seu Bisbe, per tal de tractar i legislar els temes de fe, costums i litúrgia. Podríem dir-ne una mena de petit concili diocesà.

cilis provincials, va establir la forma i els intervals en què cada Església particular o Diòcesi venia obligada a practicar els seus Sínodes. Naturalment, el tenor i la vigència de cadascun dels cànons no mantenia la mateixa perdurabilitat en el temps, perquè es redactaren segons

les circumstàncies i necessitats de cada moment. Per això, trobem que alguns Bisbes publiquen o fan alguna compilació de cànons anteriors, els que encara consideraven útils i vigents, deixant de banda els restants. Aquestes col·leccions o compilacions de cànons es conserven en alguns manuscrits custodiats en diversos arxius. Hem d’advertir, però, que en l’actualitat no tenim ni conservem tots els Sínodes celebrats, ni totes les col·leccions senceres que se’n feren. Malgrat això, el que tenim i ens resta és molt vàlid per a conèixer la història del passat. Perquè, efectivament, els Sínodes són una magnífica font per a conèixer la història d’una Església particular: reflecteixen els problemes i preocupacions d’un temps determinat i les mesures preses per a llur solució. Però no solament són el reflex de la vida religiosa de l’Església, sinó que, a vegades, també ens informen d’alguns costums o vicis de la societat civil d’un determinat temps. En parlar dels Sínodes hem de distingir els Sínodes antics i els moderns. Els antics són els celebrats abans del Concili de Trento; i considerem moderns els celebrats després d’aquest concili. El Concili

1 Transcrivim en aquestes pàgines la presentació que Mn. Benigne Marquès va fer el 13 de desembre a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell del volum XIII de la col·lecció “Synodicon Hispanum”, de l’editorial BAC, on s’inclou l’edició crítica dels Sínodes d’Urgell celebrats entre els segles XIII i XVI.

20

Església d’Urgell


Un bon nombre de persones va seguir la presentació de Mn. Benigne al Seminari diocesà d’Urgell.

de Trento tornà a legislar sobre els Sínodes i determinà la manera i la freqüència dels mateixos. Pel que fa als nostres Sínodes d’Urgell, hem de dir que a Urgellia hem anat publicant els Sínodes moderns i en el proper número, de publicació dintre d’uns pocs mesos, apareixeran els darrers Sínodes moderns conservats. I ara, amb la publicació dels Sínodes antics en aquest volum de l’editorial BAC, podem dir que ja tindrem completa la publicació de tots els Sínodes d’Urgell conservats, tant els antics com també els moderns. Els Sínodes antics Són els que publica el present volum de l’editorial BAC. Com hem avançat més amunt, fou el P. Antonio García qui va idear, preparar i portar a terme aquesta magna obra. De la mateixa manera com Jaume Villanueva va portar a terme una història eclesiàstica de tota Espanya, també Antonio García es va proposar fer una edició crítica dels Sínodes antics de tota la península, amb Portugal. Cal saber que el P. García era un jurista gallec, molt amic i relacionat amb juristes portuguesos, i que per aquest motiu va dedicar un volum

d’aquesta col·lecció a Portugal. Després de la mort del P. Antonio García ha continuat aquesta magna obra un altre gallec, el Reverend Francesc Cantelar Rodríguez, molt amic del P. García i gran col·laborador seu ja des del temps que van compartir a la Universitat de Salamanca. L’objecte de l’edició crítica és, en primer lloc, reunir tots els manuscrits en els quals s’han conservat els Sínodes d’una Diòcesi i, després, examinar-los per tal de determinar quin d’ells és el millor, el que reprodueix amb més fidelitat el que en el seu dia fou el text original. I el millor manuscrit servirà com a text base per l’edició, que amb els altres podrà completar també les seves possibles llacunes. Al propi temps, també s’anoten a peu de pàgina totes les variants que siguin rellevants en els restants manuscrits. D’aquesta manera s’obté la transcripció d’un text que esdevé el més fidel possible al text original. Cal tenir en compte que la majoria dels manuscrits conservats sovint contenen moltes llacunes i errades. En aquesta edició dels Sínodes, els textos venen precedits per unes introduccions que contenen una suc-

cinta nota biogràfica del Bisbe que els presidí, amb una simple explicació de la celebració i de les circumstàncies de cada Sínode. Es mencionen també les fonts, indicant els manuscrits conservats i l’exemplar base que s’ha utilitzat en l’edició. Els Sínodes antics del Bisbat d’Urgell Els Sínodes antics d’Urgell, conservats d’abans del concili tridentí, foren 14. El primer conservat és de l’any 1276 i el darrer és de l’any 1545. En llurs actes empren la llengua llatina, llevat dels Sínodes del segle XVI, que ja inclouen alguns textos en català. La recerca dels manuscrits dels Sínodes d’Urgell la va fer el P. Antonio García i va reunir un còdex provinent de Santa Maria de Ripoll, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest ha estat el manuscrit base d’aquesta edició crítica. En descobrí un altre a l’Arxiu Nacional d’Andorra, que és molt fidel i coincideix, ordinàriament, amb el manuscrit anterior de Ripoll. Al nostre Arxiu Capitular també en conservem dos més. I encara Jaime Villanueva va editar els nostres Sínodes segons un maEsglésia d’Urgell

21


nuscrit de Solsona que actualment no s’ha conservat. El Rvd. Francisco Cantelar Ês qui ha fet la transcripció dels textos, amb el corresponent aparell crític, i Ês l’autor que ha preparat i dirigit aquest volum sinodal, el número XIII. Característiques notables dels nostres Sínodes En remarcarem dues. En el Sínode del Bisbe Francesc d’Urries, celebrat a Sanaßja l’any 1542, hi ha una relació de tots els preveres que formaven part del Bisbat d’Urgell en aquell temps. En efecte, en donar la relació dels preveres assistents, cadascun d’ells esmenta tots els preveres de la seva comarca que ell representava. Aquest tipus de relació no es troba recollida en cap altre Sínode. La notícia, però, mÊs sorprenent la trobem al Sínode del Bisbe Guillem Arnau de Patau, del 3 d’abril de 1364. Inclou en aquest Sínode un tractat o compendi catequètic. El Bisbe considera que serà de gran

utilitat per a una bona instrucció dels preveres que administren els sagraments i tenen la cura de les à nimes. S’inicia el tractat amb una breu

En aquesta ediciĂł dels SĂ­nodes, els textos venen precedits per unes introduccions que contenen una succinta nota biogrĂ ďŹ ca del Bisbe que els presidĂ­ exposiciĂł dels articles de la fe i dels manaments. A continuaciĂł, passa a exposar Ă mpliament els sagraments i la seva recta administraciĂł. És un ajut i un adoctrinament important per als Rectors, que sĂłn els ministres dels sagraments. Aquest manual catequètic fou publicat per primera vegada l’any 1289 en un SĂ­node de la Diòcesi francesa de Rodez. El Bisbe Guillem Arnau l’aplicĂ  Ă­ntegrament i al peu de la lletra al nostre SĂ­node d’Urgell. Això no ĂŠs d’estranyar, si

6.-  -? ?3-   Ĺ&#x;?- 13.000 viviendas, colegios, iglesias, conventos ‌destruidos. Tenemos que ayudarles para que puedan volver a casa.

z 91 725 92 12

ayudalesavolver.org

La Caixa ES21 2100 2415 42 0200140293 Tus aportaciones desgravan hasta un 75% en tu declaraciĂłn de la renta

sabem que aquest Bisbe tenia a la seva biblioteca un tractat dels Sagraments, “De septem sacramentisâ€?, que podria molt ben ser la mateixa obra del SĂ­node francès de Rodez. A mĂŠs, tambĂŠ altres SĂ­nodes d’altres Bisbats han incorporat algun manual catequètic. AixĂ­, tambĂŠ un SĂ­node de Tarassona va copiar aquest mateix manual, que, com el nostre, provĂŠ del SĂ­node de Rodez. En canvi, l’any 1241 la Diocèsi de Barcelona n’incorpora un de diferent, que es troba editat en aquest mateix volum. El Bisbe Guillem Arnau afegeix, encara, unes taules o un resum d’aquest manual catequètic. Com a cloenda, podem dir que la consulta d’aquest volum del “Synodicon Hispanumâ€? esdevĂŠ molt important per a la nostra història del Bisbat d’Urgell, perquè fa l’ediciĂł crĂ­tica de tots els nostres SĂ­nodes antics conservats. Mn. Benigne Marquès, Arxiver DiocesĂ i Capitular d’Urgell


Una pau creativa envers els emigrants i refugiats

A

ctualment es calcula que al món hi ha més de 250 milions d’emigrants, 22 milions i mig dels quals són refugiats, és a dir persones de totes les edats i continents que busquen un lloc on viure en pau. I per a trobar-lo, s’arrisquen amb viatges llargs i perillosos. És tasca humanitària i cristiana que, amb esperit de misericòrdia, vulguem abraçar tots els qui fugen de la guerra i de la fam, o que es veuen obligats a abandonar la seva terra a causa de la discriminació, la persecució, la pobresa o la degradació ambiental. Amb atenció a les sensibilitats de les societats acollidores i amb prudència, certament, el Papa Francesc insisteix que “s’ha d’acollir, protegir, promoure i integrar” els emigrants i refugiats, establint mesures pràctiques que ofereixin prosperitat material i els béns de l’esperit, i remarca que cal sentir en el nostre propi cor el sofriment dels altres i treballar, amb un compromís concret, d’ajuda i de generositat. És bo remarcar-ho en la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat que avui se celebra.1 Els conflictes armats i altres formes de violència organitzada continuen provocant el desplaçament de la població dins i fora de les fronteres nacionals, però les persones també emigren per l’anhel d’una vida millor, i poder deixar enrere la desesperació d’un futur impossible de construir. Es posen en camí per reunir-se amb les seves famílies, per trobar millors oportunitats de treball o d’educació, 1

per poder gaudir d’aquests drets, i així viure en pau. Caldrà molta comprensió amb les vies que emprenen. No ens hem de deturar en els riscos, que segur que n’hi ha, però cal aportar una acollida per dignitat humana, que els dignifiqui a ells i també als qui els acullen. No són una amenaça; mirem-los amb confiança, com una oportunitat per a construir un futur de pau, ja que formem una sola família. També aporten la riquesa de la seva valentia, energies i aspiracions,

El Papa Francesc insisteix que “s’ha d’acollir, protegir, promoure i integrar” els emigrants i refugiats, establint mesures pràctiques que ofereixin prosperitat material i els béns de l’esperit i per suposat els tresors de la seva pròpia cultura, enriquint així la vida de les nacions que els acullen. I és bo recordar que també nosaltres vam ser poble d’emigrants, i que una de les cançons més dolces i sabudes per tothom és “L’Emigrant”, obra coral amb text de Mn. Cinto Verdaguer i música d’Amadeu Vives, dedicada a l’Orfeó Català i estrenada el 8 d’abril de 1894, que amb el temps s’ha convertit en un cant patriòtic nostàlgic, representatiu de la identitat nacional catalana. És pensant en la promoció de la pau al món, que el Papa Francesc ha proposat 4 accions: acollir, protegir,

promoure i integrar els emigrants i refugiats: Acollir amb entrada segura i legal àmplia, sense persecució o violència, equilibrant la preocupació per la seguretat amb la protecció dels drets humans. Protegir a l’origen, en el viatge i en el destí, reconeixent i garantint la dignitat inviolable dels que fugen d’un perill real, a la recerca d’asil i seguretat, evitant la seva explotació. Promoure, que té a veure amb donar suport al desenvolupament humà integral, en totes les dimensions que componen la persona humana, sense oblidar la dimensió religiosa. Integrar, en el sentit de facilitat la cultura de l’encontre, treballant perquè participin plenament en la vida de la societat que els acull, en una dinàmica d’enriquiment mutu i de col·laboració fecunda. El dia 1 de gener, el Papa Francesc reclamava una pau creativa envers els emigrants i refugiats i proposava a tots els Estats dos pactes internacionals (Global Compacts): un acord per una emigració segura, ordenada i regulada; i un altre, sobre refugiats. Servirien per a desenvolupar propostes polítiques i posar en pràctica mesures concretes. I demanava que estiguessin inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, per tal d’avançar en la construcció de la pau: només així el necessari realisme de la política internacional no es veurà derrotat pel cinisme i la globalització de la indiferència. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat a La Vanguardia el diumenge 14 de gener Església d’Urgell

23


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (VI): La majoria d’edat espiritual

U

n dels retrets que més sovint he d’escoltar és que aquesta opció és infantil, pròpia d’algú menor d’edat que no ha despertat a la vida adulta, fins i tot que, en el fons, és una espècie de concessió, de descans a la raó. Déu és misteri, Realitat que transcendeix qualsevol concepte. Si Ell mateix no s’hagués manifestat, només podríem descriure’l negativament, dient allò que no és; però Déu s’ha manifestat, s’ha donat a

És meravellós saber que hi ha un Pare que vetlla per mi, des de sempre, des de molt abans de la meva irrupció en l’existència conèixer com a Pare. Ha adoptat forma humana sense necessitat, s’ha manifestat com a Pare. No hi ha manera de contrastar empíricament la naturalesa de Déu. En

dir que Déu és Pare estem afirmant que no estem sols en el cosmos, que hi ha Algú que vetlla i escolta. A la vegada, però, cal corregir totes les projeccions humanes que posem en Déu, en imaginar-lo com un pare. Déu és Pare, però no és com cap pare que hi hagi hagut en la història de la humanitat. L’afirmació sempre ha d’anar acompanyada d’una negació, a la manera dialèctica, perquè només d’aquesta manera se salva la temptació de convertir-lo en objecte del nostre desig, en culminació de la nostra expectativa. És meravellós saber que hi ha un Pare que vetlla per mi, des de sempre, des de molt abans de la meva irrupció en l’existència, però, a la vegada, és, igualment, desconcertant que aquest Pare no sigui com cap pare que hi ha hagut en la història. La semblança entre un i altre és exactament això, una semblança, però sempre segellada per una més gran dissemblança.

Aquest Altre que s’ofereix a tots com a Pare o Mare en l’amor, com un Tu de misericòrdia i de fidelitat, és el que ens ha revelat Jesús. No és

Déu és comunitat de persones en l’amor, però no s’assembla a cap comunitat humana, ni tampoc a l’amor que ens professem els uns als altres pura aspiració, ni un anhel, ni un va sospir interior. És una realitat que ha estat manifestada, a la qual ens podem aferrar com una roca que no s’esberla, com uns braços que estrenyen, com un cor que batega per nosaltres. El Pare que evoca Jesús és Algú a qui confiar-se sense reserves, el port on reposar els cansaments, segurs de no ser rebutjats. La seva figura

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 24

Església d’Urgell


té, al mateix temps, trets paterns perquè hi ha, fàcilment, projeccions percebo com a absent en situacions i materns; se’n pot parlar com del biogràfiques en aquesta visió que clau de la meva existència. Pare als braços del qual ens sentim poden tenir conseqüències fatals Ningú com el teòleg protestant segurs i com de la Mare a qui ancorar a l’hora de relacionar-se amb Déu. Dietrich Bonhoeffer ha insistit en la vida. La necessitat del Pare (ho Els mestres de la sospita són els què la majoria d’edat consisteix a va veure molt bé Sigmund Freud) és, doncs, equiparable a la necessitat d’una referència i d’un refugi i pot ser expressada indiferentment amb metàfores masculines i femenines. Només aquesta fe en un Déu que és Pare em salva de l’angoixa que experimento molt sovint quan em percebo a mi mateix com un ésser destinat a la mort, llançat cap a ella. Sovint es fa l’objecció que la fe crea el seu objecte per satisfer un desig o bé una insatisfacció. La fe allibera de la por i destrueix els objectes mentals que edifiquem per tenir seguretat. La fe és una actitud que desvela quelcom ocult, que descobreix. Transformant la cèlebre fórmula El Pare que evoca Jesús és Algú a qui confiar-se sense reserves, el port on reposar els cansaments, segurs de no ser rebutjats (il·lustració: de Sigmund Freud, diria “Crist a l’hort de les oliveres”, ca. 1580, Paolo Veronese). que la fe no és una il·lusió, sinó més aviat una al·lusió a quel- vertaders desconstructors de l’ídol. viure en aquest món com si Déu com molt discret que percebem en Adverteix el filòsof francès Jean-Luc no hi fos. Els cristians creiem que certs moments com un eco dins de Marion que la paraula ‘Déu’ s’ha hi és, encara que ningú no l’ha vist nosaltres mateixos i que la fe desvela convertit en un mot impronunci- mai, com diu el quart Evangeli; però i ens revela. able; i, en cas de ser pronunciat, ens hem d’acostumar a viure-hi com La fe assenyala l’existència d’una acaba sempre per transformar-se en si no hi fos. Els ateus viuen al món Alteritat originària, apunta cap a un formes idolàtriques inacceptables. negant-lo; i els agnòstics, ignorant Tu, desvela un eco, un acord profund Per això, cal qüestionar el que diem la seva presència. difícil d’expressar. Apunta cap a un sobre Déu. Els cristians adults sabem que Déu diferent del concepte de Déu, Déu és comunitat de persones en Déu no és un braç mecànic que ve a un Déu que respecta el temps, que l’amor, però no s’assembla a cap arreglar els desconcerts de la vida. no està aquí d’una sola vegada, comunitat humana, ni tampoc a Hi és, però no hi és com voldria sinó que permet que l’oblidem i el l’amor que ens professem els uns als que hi fos. Acceptar-lo tal com és, desconeixem. altres. Déu s’ha revelat com a Pare, és esdevenir major d’edat en la fe. La paraula ‘Déu’ és la més expo- perquè és Pare, però molt sovint Convertir-lo en un constructe fet a sada de totes les paraules i ha estat no el percebem com un pare en la imatge i semblança nostra per a ús embrutida, empastifada i manipula- pròpia vida personal i espiritual. i consum domèstic és romandre, da en diverses èpoques i circumstàn- El pare de carn i ossos em truca encara, en la minoria d’edat de la fe. cies. Fins i tot se l’ha emprada per quan estic malalt i se’m fa present justificar actes bàrbars i cruels. En quan van mal dades. El Déu Pare és, Francesc Torralba, Dr. en Teologia dir que és Pare, tota cautela és poca; molt sovint, absent, o, si més no, el i Filosofia Església d’Urgell

25


Joves d’Urgell participen en el pelegrinatge europeu de joves a Basilea

E

l Pelegrinatge europeu de joves convocat per la Comunitat de Taizè a Basilea (Suïssa) va començar el 28 de desembre amb la participació d’un grup de 23 joves i monitors del Bisbat d’Urgell. En total van ser uns 19.000 joves de diversos països europeus els que s’hi van aplegar a aquesta ciutat per pregar per la pau. El Germà Aloïs, responsable de la Comunitat religiosa, els va rebre amb un seguit de propostes per encarar el nou any que era a punt de començar: estimar la vida, fer testimoniatge de joia enmig del món, entendre el

El Germà Aloïs, responsable de la Comunitat religiosa, els va rebre amb un seguit de propostes per encarar el nou any crit dels més vulnerables, compartir preocupacions i alegries amb les persones del nostre entorn, i fer xarxa de suport entre els cristians. En el primer dia de pelegrinatge, el grup d’Urgell, encapçalat per Mn. Ivan Ayala, i Maria Carme Girart i el Subdelegat diocesà de Joventut, Mn. Gabriel Casanovas, va arribar al centre escolar que els organitzadors els havien assignat com a lloc de rebuda, des d’on van ser repartits en dues Parròquies diferents, i tot seguit es van desplaçar fins als domicilis de les famílies d’acollida, que els van rebre amb menjar i amb espais per poder-se acomodar. Les Parròquies que els van assignar estaven situades a la rodalia de la ciutat, al camp, en petits pobles de muntanya. 26

Església d’Urgell

A banda dels moments de pregària amb els germans de la comunitat, el grup d’Urgell va poder visitar el centre històric i els principals temples de la ciutat i compartir estones d’oci amb joves d’altres països d’Europa.

L’endemà de l’arribada van participar en la pregària massiva a Saint Jackobs Halle, en la qual els monjos de la Comunitat va fer extensives a tothom les seves propostes de vida, basades en la fe cercada, viscuda, compartida i transmesa. El Gmà.

Aloïs els va recordar que “voldríem deixar palès pels testimoniatges dels infants i la seva joia, la seva voluntat d’estimar la vida; pel testimoniatge dels màrtirs a l’Església copta a Egipte i a tants d’altres indrets, que la joia no s’ha de perdre mai”.


“La joia que no s’apaga mai”

E

l Pelegrinatge de joves, o “de confiança a través de la Terra”, com l’anomena la comunitat religiosa de Taizé, va arribar el 30 de desembre al tercer dia, i el grup de 23 joves d’Urgell va seguir les activitats de pregària i de coneixement de la ciutat preparades amb molta cura per l’organització. Després de la pregària matinal a les Parròquies d’acollida, es van

hi eren a la Parròquia per pregar plegats i compartir les reflexions de cadascú amb altres joves de Polònia, Madrid, Rússia, Ucraïna, Itàlia i d’altres països. Les primeres pregàries comunitàries van ser viscudes amb intensitat i els joves van anar fent seves les propostes del G. Aloïs: cercar dins nostre les fonts de la joia, tenint la seguretat que estem molt a prop de Déu, nodrint-la amb els cants, la litúrgia,

circumstàncies pròpies de cada entorn social. Els joves d’Urgell van poder participar també en alguns dels tallers organitzats a la tarda sobre solidaritat, societat, espiritualitat i l’art i la fe. Van visitar la Catedral i van passejar pels carrers del barri antic, on hi ha també l’espai dedicat al silenci personal i la pregària íntima: l’església de Sant Lleonard (Leonhardskirche). Finalment, en

El Gmà. Aloïs va demanar als joves de nodrir les fonts de la joia amb els cants i la pregària.

trobar al centre de la ciutat. Els nois i noies de diferents edats i indrets del territori de la Diòcesi d’Urgell, van viure diverses experiències i testimonis de fe acompanyats pels responsables de grup, Mn. Ivan Ayala i Maria Carme Girart, a més del Subdelegat diocesà de Joventut, Mn. Gabriel Casanovas. A dos quarts de nou del matí ja

i el silenci dels llocs de pregària a Basilea i descobrint el reflexos de l’amor de Déu a la poesia, l’art i la bellesa de la Creació. A través dels testimonis del que van explicar els companys d’altres grups van poder copsar diferents maneres d’escoltar la crida de Déu, treballar per la cura del planeta i donar suport als més vulnerables, segons les

arribar el vespre, van compartir els àpats en un ambient de germanor. L’endemà, dia 31 de desembre, a les onze de la nit compartiren a la comunitat d’acollida un pregària per la pau, en comunió amb els que pateixen; i tot seguit reberen el canvi d’any amb “La festa dels pobles”, on els grups de joves compartiren jocs i danses dels respectius països d’origen.

Església d’Urgell

27


Una reunió de l’Associació de la Gent Gran de Canillo.

Reeixir en la nostra vellesa

M

ossèn Blai Fortuny ha descansat en la casa del Pare del cel el dia 5 de gener. Una cadira buida a la taula de l’amistat fa molt de mal al cor. Els sacerdots de l’Església de les Valls ens hem reunit a AINA com fem cada primer dilluns de mes. Mossèn Blai no hi és, en la reunió del mes de gener del 2018. Ens consolem, oferint-li la pregària de la Litúrgia de les Hores. Comencem la trobada llescant el pa de l’Evangeli del diumenge. S’imposa un silenci. Ens manca la paraula de Mn. Blai que tant ens il·luminava a l’hora d’encarnar la Paraula de Jesús a la pastoral andorrana. El buit i el silenci fruiten l’agraïment: “gràcies, Senyor, per haver format part de tots nosaltres, pels vincles de germanor que ha teixit, per l’amor que ens ha donat, pel servei que durant cinquanta anys ha fet a tots els ciutadans d’Andorra; gràcies pel que ens ha ensenyat, per tota l’espiritualitat i saviesa que ens ha 28

Església d’Urgell

transmès”. Mossèn Blai, el dia 3 de febrer hauria complert els 91 anys. Jesús crida Simó i el seu germà Andreu, Jaume i el seu germà Joan: “veniu amb Mi, us faré pescadors d’homes”. Fidels a la crida de Jesús, dos mil anys després urgeix seriosament que l’Església hi segueixi donant resposta. Ens cal reflexionar i veure que, des del començament del segle XXI, han estat traspassats en

El Cardenal Journet va escriure: “quan Déu ens dóna encara un dia de vida, és perquè Ell té necessitat d’un acte d’amor a la terra” el Bisbat d’Urgell més d’una trentena de sacerdots. Els que restem dempeus, hem envellit molt. La majoria de nosaltres, abans de cinc anys, el més probable és que ja no podrem

continuar. Tenint en compte aquesta realitat, s’haurien de trobar nous líders –capellans o no capellans– per escoltar, encoratjar i evangelitzar els pobles i “fer la pesca d’homes”, segons les paraules de Jesús. El Papa Francesc ens adverteix que no hem de fer proselitisme, però que hem d’anar a la perifèria... Jesús deia: “mar endins i sense por”. No ens hauríem de quedar satisfets pel fet d’oferir la missa dominical a una Parròquia. Tampoc no podem ser capellans que donem més voltes que un molí de vent. Hem d’estar amb la gent. Hem de treballar a pic i pala la vinya que se’ns ha confiat. Serem pescadors d’homes quan humanitzem les relacions, escoltem, comprenem, consolem, compartim... La persona és el subjecte imprescindible de la vocació sacerdotal... com feia Jesús, que cridava cadascú pel seu nom! El dia dos de febrer celebrem la Festa de la Gent Gran en honor dels


El raconet de la mística

Com sabré si sóc cridat a la contemplació? ncara que l’oració contemplativa sigui sempre un do enterament gratuït, alguns autors n’admeten dues modalitats: contemplació adquirida i contemplació infosa. La primera tindria lloc quan el candidat va aprenent, a poc a poc, a treure importància al seu treball personal en l’exercici de les facultats mentals, al temps que s’interessa més i més per profunditzar la seva relació amb Déu, fent-la néixer del jo profund, del nucli de l’ésser. Quan actua així, s’adona que aprèn a fer de la seva vida d’oració una relació, despullada de conceptes i de voluntarismes. Aquesta persona ja ha entrat en oració contemplativa, sempre il·luminada i senyada per l’acció gratuïta de Déu. En la contemplació infosa la iniciativa ve sempre directament de Déu. És Ell qui crida i va conduint el devot humil i obedient, que treballa fatigosament amb les seves facul-

tats i forces en l’exercici de l’oració mental. Normalment, el canvi no es produeix bruscament, sinó de manera progressiva. Per a Sant Joan de la Creu, els senyals de la crida a la contemplació, serien: a) Quan l’oració mental es torna quasi impossible, degut a una gran dificultat per a la concentració; al temps que s’experimenta un sentiment creixent sobre la inutilitat d’aquell esforç, que no sembla ser la resposta adient a la teva necessita espiritual, en la situació present. b) Quan, juntament al primer senyal, s’experimenta un cert desencís per les coses, que ja no t’atreuen amb força com abans. S’experimenta un acusat atractiu pel despullament del gust de totes les coses temporals i per la necessitat d’aferrament a cap d’elles. c) Finalment, si hom sent un atractiu nou vers el silenci interior, que li facilita l’escolta i la comunió d’amor amb el Senyor.

Per a l’autor anònim del llibre “El núvol del no saber”, el pressupost necessari per saber que estem cridats a l’oració contemplativa és haver fet tot el possible per a purificar la consciència de tot pecat deliberat. Després d’això, diu, examinar la consciència per assegurar-se que l’atreu més la simple oració contemplativa que qualsevulla altra devoció espiritual; al temps que la consciència no el deixa satisfet fins que no faci d’aquell simple impuls cap a Déu, la seva principal preocupació. L’autor acaba dient: “No temis equivocar-te creient que Déu et crida a la contemplació sense tenir en compte la mena de persona que ets ara o has estat en el passat. Déu no veu amb ulls misericordiosos allò que ets o has estat, sinó allò que desitges ésser”.

ancians Simeó i Anna, que acolliren Jesús el dia de la seva presentació legal al Temple. L’Associació de la Gent Gran de Canillo, amb la candela beneïda i les típiques crepes renova el compromís de reeixir en la vellesa. La gent gran que envellim ens trobem davant de dues actituds: veure la vellesa com un naufragi i ofegar-se en l’amargor, o bé preparar-se per a una última etapa per tal d’obrir-se confiadament a les sorpreses que la muntanya d’anys ens reserva. El Cardenal Journet va escriure: “quan Déu ens dóna encara un dia de vida, és perquè Ell té necessitat d’un acte d’amor a la terra”. Vacunem-nos

per tal d’evitar que les ferides que ens fan els anys no apaguin la flama del cor. La joventut del cor es troba en la capacitat d’estimar. Ben cert que no podrem tornar a pujar al Comapedrosa, però en la muntanya de l’amor no hi ha limitacions... amb l’ajuda de Déu. La Gna. Emmanuelle ens confiava en la seva darrera etapa de la vida: “no puc fer res d’important per a la gent, però puc somriure sempre, escoltar sempre, puc omplir amb la meva presència d’estimació el lloc on estigui. No és fàcil estar sempre alegre. Aleshores em dic: “ma petite vieille, un peu de courage!”” El pecat

ens envelleix. Retrobem-nos amb l’esperança i l’amor que tenen la màgia de rejovenir-nos. Ofreno la candela beneïda, penyora de la meva fe, a qui és Llum de Migdia: la Mare de Déu de Meritxell, Patrona de tots i la meva Confident. Ella, com somrigué als ancians Simeó i Anna, somriu també a tots els ancians aquí presents... “S’esdevindrà que, als últims dies, diu Déu, vessaré el meu Esperit sobre tota carn, els joves veuran visions i els ancians tindran somnis” (Actes dels Apòstols 2,17).

E

Mn. Enric Prat

Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

29


Dietari CURS PER A FORMADORS DE SEMINARIS A MADRID Els dies 2 al 4 de gener va tenir lloc a Madrid, a la Casa Operàries, prop de la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), un curs per a formadors de Seminaris organitzat per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la CEE i presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i President d’aquesta comissió, Mons. Vives. Hi va participar una vintena de formadors. El curs de tres dies intensius versava sobre la nova Ratio fundamentalis per a la formació sacerdotal i la seva implantació amb els elements més importants del pla formatiu, i va comptar amb les aportacions de les ponències amb diàleg del Bisbe auxiliar de Vallado-

Una vintena de formadors de Seminaris va participar al curs organitzat per la CEE a Madrid.

lid, Mons. Luis Argüello, Vocal de la Comissió; el Bisbe auxiliar electe de Madrid, Mons. Jesús Vidal; el Director del Secretariat, Sergio Requena; i els Rectors de Seminari Fernando Ramón, de València, i Norbert Miracle de l’In-

Els cantaires portuguesos, a l’església parroquial d’Escaldes-Engordany.

30

Església d’Urgell

terdiocesà de Catalunya. Durant el curs van rebre la visita del Cardenal Arquebisbe de Madrid, Mons. Carlos Osoro, i del Secretari general de la CEE, Rv. José M. Gil Tamayo, amb els quals van tenir un temps de diàleg.

LES “JANEIRAS” RECORREN ANDORRA PORTA A PORTA El Grup de Folklore de la Casa de Portugal a Andorra va recórrer els caps de setmana de gener les Parròquies del Principat i a la Catedral de La Seu d’Urgell per cantar les tradicionals “Janeiras” porta a porta a les esglésies parroquials, les diferents institucions socials, llars particulars i establiments comercials per tal de desitjar bona sort al llarg de tot el 2018. Els cantaires, abillats per a l’ocasió amb vestits regionals, porten 13 anys consecutius mantenint aquesta tradició al Principat. Enguany, el darrer cap de setmana es va organitzar una trobada de germanor per compartir els diferents productes que els caps de casa regalen als cantaires.


MN. BLAI FORTUNY I FELIU DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 5 de gener va morir a Andorra la Vella Mn. Blai Fortuny i Feliu, als 90 anys d’edat i 67 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc l’endemà, dissabte 6 de gener, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep i concelebrada per l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries, i nombrosos preveres, entre els quals el germà de Mn. Blai, Mn. Bonifaci Fortuny. Posteriorment el cos fou enterrat al cementiri de l’església d’Escaldes-Engordany, on reposa la seva mare. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric glossà les lectures proclamades en la festa de l’Epifania del Senyor, exhortant els fidels a cercar com els pastors i els mags la persona de Crist, el Salvador, amb humilitat i recerca de la veritat. I destacà que cal saber agrair els estels i testimonis de fe que Déu ens posa al camí i que ens han ajudat al llarg de la nostra vida. Un d’aquests testimonis fou Mn. Blai Fortuny, a qui el Copríncep agraí el consell i companyia en l’inici del seu pontificat. Així mateix, destacà que sempre es mostrà com un pastor servidor dels seus germans al llarg dels seus molts anys de ministeri sacerdotal a

diverses Parròquies, i ben especialment al Principat d’Andorra, primer a Escaldes i després a Andorra la Vella. Recollim tot seguit aquests trets de la vida de Mn. Blai, que foren llegits per Mn. Sàrries a l’inici de la celebració: Mn. Blai Fortuny i Feliu va néixer a Tremp el 3 de febrer de 1927. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d’Urgell, i fou ordenat de prevere el 18 de juny de 1950. Estrenà el seu sacerdoci com a Vicari de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser i, al cap d’un any,

el 1951 fou nomenat Vicari de la Parròquia de Santa Maria de Puigcerdà. Al cap de dos anys, fou nomenat Ecònom de la Parròquia d’Asnurri i Encarregat d’Ars, Civís i Arcavell. I el 1956 fou nomenat Ecònom de Preixens i Encarregat de Pradell, i al cap de pocs mesos també fou nomenat Encarregat de Butsènit i de Les Ventoses. L’any 1959 fou nomenat Regent de la Parròquia de Sant Andreu d’Ivars d’Urgell, servei pastoral que desenvoluparà durant 10 anys. I des del 1967 també fou Consiliari diocesà de les branques adultes de l’Acció Catòlica. L’any 1969 començaren

els llargs anys de servei pastoral de Mn. Blai al Principat d’Andorra, quan el Bisbe d’Urgell li confià ser Beneficiari encarregat de la zona d’EscaldesEngordany, llavors encara dins la Parròquia d’Andorra la Vella. Sens dubte el seu criteri i la seva orientació van servir de molt perquè al cap de 9 anys, el 1978, el Copríncep Joan Martí i Alanis, erigís canònicament la Parròquia de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany al Principat d’Andorra. Mn. Blai passà a serne el primer Ecònom i Rector, i aquest ministeri l’exercí durant 12 anys, fins al juliol de 1990, quan el Bisbe Joan el nomenà Rector de la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls d’Andorra. En total foren 30 anys de servei pastoral actiu en primera línia al Principat d’Andorra, fins que l’any 1999 li fou acceptada la jubilació canònica i continuà residint a Andorra la Vella sempre ben atès per la seva fidel serventa, la Sra. Maria Riu. El dia 5 de gener de 2018 es va adormir en la Pau del Senyor, a casa seva. Que Nostre Senyor Jesucrist, que va venir al món per salvar-nos i donar-nos vida eterna, l’aculli bondadós al seu Regne, i pugui viure per sempre més a la Casa del Senyor!

Església d’Urgell

31


CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER L’11 de gener, festa litúrgica de la beata Anna Maria Janer, Fundadora de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, totes les Germanes de la congregació a la Residència de La Seu d’Urgell iniciaren la jornada amb la solemne pregària de Laudes, gaudint i recordant com ella exhortava a la vertadera humilitat: “sigueu humils de cor, no només de paraules; ja sabeu que Jesucrist va venir al món per corregir i detestar la supèrbia, ensenyant la humilitat amb els seus actes. No són humils les persones que a cada pas es diuen miserables, pecadores. Sigueu amants de la santa pobresa”. Al vespre, a la capella de la Mare Janer a La Seu d’Urgell, a l’ombra de les seves despulles, es va reunir un bon nombre de devots de la beata, laics

perquè des de l’any 2011 la vida d’Anna Maria és un model vàlid de santedat confirmat per l’Església. La seva presència ens convida a apropar-nos a ella i pregar amb confiança que intercedeixi davant Déu per nosaltres”) i posteriorment Mn. Manel va glossar a l’homilia la figura d’Anna Maria Janer: dona valenta, humil, arriscada, de virtut ben arrelada en tot el seu viure. Són les sei religioses, per celebrar l’Eucaristia presidida per Mn. Manel Pal, capellà de la comunitat, i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell i Rector de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. L’Eucaristia començà amb unes paraules d’introducció (“en aquesta celebració, i davant la tomba de la nostra Fundadora, donem gràcies a Déu

MN. PARÉS PARTICIPA A LES JORNADES DE LITÚRGIA A MÈXIC El Delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia, Mn. Xavier Parés i Saltor, participà a les Jornades Nacionals de Litúrgia que anualment organitza la Societat Mexicana de Liturgistes (SOMELIT) i que enguany van tenir lloc del 8 a l’11 de gener a la ciutat de San Juan de los Lagos (Mèxic). Entre els ponents també hi eren el Dr. Gabriel Seguí i Tro32

Església d’Urgell

Mn. Parés participà a les Jornades Nacionals de Litúrgia a Mèxic.


ves obres que ens parlen; unes obres confirmades per la fe i l’estimació als més pobres i desemparats i que ens inviten a seguir-la també avui. També al col·legi Sant Ermengol, regentat per les Gnes. de La Sagrada Família d’Urgell, es va celebrar la memòria de la beata Anna Maria Janer. El dijous 11 de gener, els alumnes d’infantil i primària van participar en diverses celebracions de la Paraula, presidides per Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal d’Urgell. El grup del taller de música de primària va embellir les celebracions acompanyant els cants. A la tarda (i l’endemà divendres al matí), els alumnes d’ESO i Batxillerat van celebrar l’Eucaristia presidida per Mn. Pepe Chisvert, Rector de Sant Julià, i acompanyada amb la música d’un grup de professors i alumnes.

bat, Director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB); i el Dr. Jordi Font i Plana, professor de l’ISLB. La “Liturgia Via Pulchritudinis” i l’“Ars celebrandi” van ser els principals temes tractats a les jornades. També es va debatre sobre diversos documents litúrgics d’actualitat, com la recent Carta Apostòlica del Papa Francesc “Magnum Principium”, sobre el cànon 838 del Codi de Dret Canònic a la llum de les fonts conciliars i postconciliars;

Durant l’homilia, Mn. Chisvert va animar els joves a valorar tot el que tenen i a restar oberts a les necessitats dels altres, com ho va fer la Mare Janer. També els encoratjà a no deixar-se enlluernar per les aparences i a viure amb honradesa. I al vespre van celebrar

i la Instrucció “Ad resurgendum cum Crhisto”, sobre la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas de cremació.

LA CAMPANYA “JO TAMBÉ VULL JUGAR” AJUDA UNA VINTENA DE FAMÍLIES En la diada dels Reis Mags, la campanya “Jo també vull jugar”, organitzada per Càritas Urgell, el Club SEDIS, el Consorci d’Atenció a les Persones i la residència CASER d’Oli-

l’Eucaristia a l’església parroquial d’Andorra la Vella, presidida per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls i participada per un bon nombre de famílies i personal de les dues escoles confessionals de la Parròquia: el col·legi Mare Janer i el col·legi Sant Ermengol. Hi

ana, ha permès repartir joguines a 35 infants de 20 famílies de l’Alt Urgell amb dificultats econòmiques. La campanya, que es va posar en marxa els dies previs a Nadal, va permetre recollir 190 joguines noves o de segona mà però en bon estat i 28 llibres. Una bona part de les joguines van tornar al circuit d’ús, permetent aquesta acció solidària. Les famílies van rebre les joguines els dies previs a la vigília del 6 de gener per tal que poguessin arribar als infants a

assistiren també la Mare Carmen Gros, Superiora de la Congregació, i la Germana Enedina Lorenzo. Mn. Ramon va exhortar els presents a seguir el model de caritat i servei que la Mare Janer va viure, guiats per la llum de la seva llàntia que sempre crema i que ens du cap a Jesús.

través de les carrosses dels Reis Mags.

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS Les Parròquies de la Diòcesi d’Urgell s’uniren a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians els dies 18 al 25 de gener. Es pregà pel do de la unitat; una unitat volguda i pregada pel mateix Crist. El lema d’enguany ha estat “La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa” (Ex Església d’Urgell

33


CELEBRACIÓ A URGELL DE LA FESTA DE SANT ANTONI

Una de les sessions del congrés “Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després”.

15,6): Ens sosté la mà poderosa del Senyor, que fa meravelles i fa possible el que als nostres ulls semblaria inabastable. Fem nostre avui aquest cant demanant al Senyor que ens ajudi a superar tantes opressions i esclavatges, particularment la manca d’unitat i la divisió que assequen la font de la caritat i que són a l’arrel de tota injustícia. Com ens recorda l’himne de Moisès i Maria, “la mà poderosa de Déu sembra en la nostra terra llavors de llibertat, esperança i amor”. El camí de la unitat i el retrobament comporta petits passos, gestos d’apropament cordial i sincer, pregària compartida, tot sostingut per la Gràcia que fa possible la plena comunió. Cada pas és imprescindible i important.

CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE L’ANY 1968 A L’ATENEU SANT PACIÀ Els dies 17, 18 i 19 de gener, l’Arquebisbe JoanEnric va assistir a les sessions del congrés internacional “Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys 34

Església d’Urgell

després”, que van tenir lloc a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, a Barcelona, i en les quals van prendre part estudiosos catalans i d’arreu per debatre sobre els fets històrics de l’any 1968. Entre els participants hi eren el professor Bernard Ardura, President del Pontifici Comitè per a les Ciències Històriques del Vaticà, amb altres grans especialistes en el tema, com ara Ugo Baldini, Josep Ramoneda, Evgenia Tokareva, Pere Lluís Font, Francesc Torralba, Luis Romera i Gianni La Bella, entre d’altres. A la sessió de cloenda, l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, destacà com el mateix Cardenal Pietro Parolin encoratjava a “aprofundir en la seva reflexió sobre els esdeveniments del mes de maig del 1968 i les importants conseqüències que van tenir en la història contemporània i en la societat actual”. I afegia que tornar al maig del 1968 és una ocasió excel·lent per a reprendre allò que podríem anomenar “el sabor de la utopia”, que per als cristians és un dels noms del Regne de Déu.

La devoció popular a Sant Antoni Abat ha quedat ben palesa un any més en les celebracions a tota la Diòcesi el 17 de gener, data de la seva solemnitat litúrgica. Així, a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri presidí l’Eucaristia del migdia, al final de la qual va beneir els panets de Sant Antoni com a signe de la comunió fraterna amb els fidels. Va glossar a l’homilia la figura de Sant Antoni Abat, tot destacant la seva faceta de mestre espiritual vàlid

ESCALDES.

ENCAMP.

per al segle XXI, i lloant la seva generositat, perquè ho sap donar tot al servei dels altres, i les seves virtuts de silenci, pregària i austeritat, necessàries per escoltar la veu de Déu en la nostra vida. Acabada la celebració, a fora del temple es van aplegar molts fidels amb els seus animals domèstics, sobretot gossos i cavalls, per demanar la benedicció del sant. Posteriorment, els genets van fer cap vers el passeig Joan Brudieu per participar en els tradicionals Tres Tombs.


ANDORRA LA VELLA.

També al Passeig, Mn. Navarri va beneir les calderes de vianda i escudella que es van repartir entre els assistents en un dinar de germanor com a signe de la solidaritat que els cristians tenen especialment envers les persones més pobres i necessitades. La festivitat de Sant Antoni Abat és també una celebració molt important al Principat d’Andorra, on a les diferents Parròqui-

LA SEU.

es (excepte a Sant julià, que que ho fa per Sant Sebastià) es tradicional preparar abundants racions d’escudella durant tot el matí per repartir-la gratuïtament entre veïns i visitants després de l’Eucaristia de migdia. A la parròquia d’Encamp, però, la celebració es va avançar al diumenge 14 de gener. En aquesta població se celebra cada any en el marc de la festa de

Sant Antoni una tradició en favor als més necessitats: la subhasta dels encants. Els encarregats de la subhasta recullen de les famílies donants els embotits i viandes, coques i vi que després se subhastaran públicament entre els assistents a la festa. El Rector de la Parròquia, Mn. Antoni Elvira, va beneir les escudelles i tot seguit es va dur a terme la subhasta, en la qual va ser

present el Cònsol Major, Jordi Torres. Enguany es van recollir 1.760 euros, que van ser lliurats a Mn. Elvira per ajudar a l’acció social i solidària de Càritas. Mn. Elvira va agrair la participació del Sr. Patrick Aràjol, que desde l’any 1989 està vinculat a aquesta acció solidària, i la col·laboració de tots els presents, en una festa que aglutina els veïns del poble i de l’entorn.

LA SEU.

Església d’Urgell

35


CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT SEBASTIÀ A LA DIÒCESI A diferents poblacions de la Diòcesi es va celebrar amb devoció la festa de Sant Sebastià, a molts llocs amb la participació de les germandats vinculades al sant. En alguns casos es va celebrar el mateix dia de la festa del sant, el 20 de gener, o el vespre abans, l’assemblea anual de la germandat; en d’altres, van ajudar a preparar l’escudella que després es compartí amb tot el poble. Així mateix,

en alguns pobles com ara Sort, Vielha o Ponts, es van fer aplecs i celebracions a les capelles dedicades al sant, on els veïns s’hi desplaçaren en pelegrinatge. A La Seu d’Urgell, la festa del patró se celebrà amb una missa solemne presidida pel Rector, Mn. Ignasi Navarri, a la Catedral de Santa Maria el mateix dia 20, festiu a la ciutat. Al final de la celebració es van beneir

LA SEU.

ENCONTRE DE RECTORS I FORMADORS DELS SEMINARIS MENORS A MADRID Els dies 19, 20 i 21 de gener va tenir lloc a Madrid, a la Casa de l’Anunciació, el XXXVII Encontre de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya, amb l’acompanyament de l’Arquebisbe Joan-Enric, President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola; i del Bisbe d’Ourense, Mons. Leonardo Lemos, 36

Església d’Urgell

vocal de Seminaris Menors dins la Comissió Episcopal. El tema central de les jornades va ser “Reconèixer i acompanyar la crida”, amb diverses ponències i l’ajuda del Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell; i del Delegat de Joventut i Catequesi del Bisbat de Mallorca, Jaume Martorell; a més d’una ponència a càrrec del Director del Secretariat de la Comissió, Rv. Sergio Requena, sobre la resposta espanyola a l’enquesta de preparació del proper

ST. JULIÀ.

els panets i tot seguit hi va haver davant la Catedral una ballada de sardanes acompanyada d’un tast de coca i vi dolç. El vespre abans es va fer el pregó a càrrec de la historiadora Carme Xam-mar, que va parlar del bandolerisme a la comarca de l’Alt Urgell. A Sort, la festa se celebrà a la capella dedicada al sant a l’entrada del poble presidida pel Rector, Mn. Joan Pau Esteban, i des-

prés de la benedicció final els veïns compartiren un tast de coca i de vi dolç. A Ponts, es va celebrar el vot de poble a Sant Sebastià des de primera hora del matí. un bon grup de fidels, convocats pel Centre Excursionista Pontsicà, féu una caminada per arribar fins a l’església d’Algós, on Mn. Jaume Mayoral i Mn. Josep Caba van concelebrar a migdia l’Eucaristia, i a

L’Encontre de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya va aplegar uns setanta inscrits.

Sínode de Bisbes: “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”.

Amb uns setanta inscrits, en representació d’una quarantena de Seminaris,


PONTS.

les pregàries es va demanar la intercessió del sant per guardar totes les famílies del poble de Ponts, i especialment els més petits i la gent gran. Al final de la celebració es cantaren els goigs mentre els fidels passaven a venerar la relíquia del sant,

les jornades van ser un bon moment de comunió en aquest servei formatiu, educatiu i de desvetllament i cura de les llavors vocacionals en adolescents i joves que porten a terme els Seminaris Menors, sigui amb internats, comunitats vocacionals o Seminari Menor en família.

RECÉS A TARTERA DE GRUPS DEL MOVIMENT FOCOLAR Dissabte 20 de gener es reuniren a la Casa de la Immaculada de Tartera

i a l’exterior del temple es repartí coca, xocolata i vi dolç entre els molts assistents. Al Principat d’Andorra, a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, la Germandat de Sant Sebastià va celebrar l’assemblea anual i després de l’Eucaristia va

(Prats de Cerdanya), de les Religoses Carmelites de Sant Josep, una colla de membres dels grups de focolars de Puigcerdà i La Seu d’Urgell per compartir una jornada de recés. Acompanyats per la focolarina Amparo Gómez i per Mn Cinto Busquet, prevere focolar a Calella, aprofundiren sobre la figura de Maria en la vida espiritual, tot compartint un enriquidor col·loqui sobre la relació de cadascú amb la Mare de Déu. Els participants s’acomiadaren amb el desig de

compartir l’escudella amb els veïns. La germandat va néixer fa 225 anys com una entitat que ajudava els pobres i els malalts; i aquest vessant social és el que avui dia es manté de manera simbòlica amb el repartiment de l’escudella.

Al Pas de la Casa, la festa de Sant Sebastià es va celebrar el diumenge 21 de gener, i malgrat la intensa pluja Mn. Elvira va poder beneir l’escudella de la qual es van repartir després siscentes racions a la plaça de l’Església.

Una colla de membres del moviment Focolar compartiren una jornada de recés a la Casa de la Immaculada de Tartera.

repetir aviat l’experiència, i de ser cadascú, com deia

Chiara Lubich, una altra Maria. Església d’Urgell

37


VISITA DEL RECTOR DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL El 23 de gener, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita institucional del Magnífic Sr. Rector de la Universitat Ramon Llull de Barcelona (URL), Dr. Josep M. Garrell i Guiu, que va voler mostrar-li els treballs que du a terme la URL, actualment amb catorze centres i tres instituts universitaris, 19.084 estudiants matriculats i 2.100 professors. La URL és una universitat privada sense ànim de lucre, d’inspiració humanista i cristiana, que promou un servei públic. El seu principal objectiu és proporcionar una formació de qualitat, centrada en la persona, que promou la formació intel·lectual i el creixement personal, i que dóna respostes a les necessitats de la societat. La missió de la Universitat Ramon Llull, segons està definida en el seu ideari, es realitza mit-

jançant la docència, la recerca i la transferència del coneixement, i en concret fent una docència crítica i creativa, segons els mètodes i exigències pròpies de l’ensenyament universitari, en el marc de la internacionalització dels estudis i formant l’alumnat universitari en un profund sentit ètic de la professió i en un esperit solidari de servei per a una societat més justa.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “VISIONS DEL CRISTIANISME ORIENTAL” El 23 de gener va tenir lloc a la Sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret la presentació del llibre “Visions del cristianisme oriental”, escrit pel Dr. Sebastià Janeras. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell i el Provincial dels Claretians, Ricard Costa-Jussà; i acompanyà amb cants eslaus la Coral Irina. L’autor i el seu darrer llibre van ser presentats pel Dr. Màxim Muñoz, CMF, i el Dr. Antoni Matabosch, que

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la visita institucional del Magnífic Sr. Rector de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

38

Església d’Urgell

El Dr. Janeras va dedicar un exemplar del seu darrer llibre a l’Arquebisbe Joan-Enric.

destacaren com aquesta publicació aplega textos provinents de conferències i articles del Dr. Janeras sobre diversos aspectes de la tradició cristiana oriental: les icones i el seu culte, Sant Gregori Palamàs, la tradició hesicasta, i fonts de la litúrgia i l’espiritualitat oriental. El llibre compta amb una presentació de l’Arquebisbe de Constantinoble, Bartomeu I, Patriarca Ecumènic.

MONS. VIVES PARTICIPA A LES JORNADES DE CASTELLDAURA L’Arquebisbe d’Urgell va parlar el dimecres 24 de gener de l’acompanyament als joves en la ponència que va aportar a les LIII Jornades de Castelldaura, celebrades els dies 23 i 24 sota el lema genèric “Joves, fe, vocació”. A la seva intervenció, titulada “Vocacions al sacerdoci: condicions, formació i acompanyament”, Mons. Vives va destacar que per animar els joves “cal comprendre, educar i testimoniar”. També va re-

marcar que la formació ha de ser permanent i personalitzada, i s’ha d’adaptar a les etapes de cadascú. El contingut sencer de la ponència el podeu escoltar a “https://soundcloud.com/ opusdei-international/ conferencia-mons-joanenric-vives-vocacions-alsacerdoci-condicions-formacio-i-acompanyament”. En la primera jornada, el dimecres 23, es van tractar algunes noves iniciatives pastorals amb la joventut. En la taula rodona prevista al programa va intervenir la responsable dels grups Alpha, Teresa Valero, que va explicar que les trobades pretenen que després d’un primer contacte i una descoberta de l’amor de Déu els joves s’incorporin a la seva comunitat parroquial. Per la seva banda, el Rector de la Parròquia de Betlem, Mn. Joan Costa, va parlar dels recessos d’Emaús, on s’experimenta com “allò bonic i emocionant entra pels ulls i mou els cors de la gent a tirar cap amunt”. Més d’un miler de persones han pres part to-


A més de l’organització de la trobada diocesana, es van comentar les informacions rebudes per part de Mn. Aresté i Núria Obach, que van ser presents a la reunió interdiocesana del 16 de gener a la residència de les Gnes. Claretianes de Barcelona.

Les Jornades de Castelldaura van girar enguany entorn al lema “Joves, fe, vocació”.

talment o parcialment en aquesta activitat, on després de tres mesos de preparació, en un espai de pregària i adoració els testimonis ajuden a obrir el cor i sentir-se estimats en un ambient de confiança. El professor universitari Juan Luis Lorda, va exposar que “l’acompanyament espiritual no és una teoria sinó un art, quelcom artesanal”. En aquest sentit, va apuntar que “la gent necessita recolzament” i aquesta ajuda s’agraeix molt. El qui acompanya ho ha de fer de manera “desinteressada” perquè “cal seguir al Senyor, no que et segueixin a tu”.

reunió es va decidir la revisió i preparació de cartells, llibrets per l’Eucaristia i fulletons d’informació. Van assistir a la reunió Mn. Joan Pujol, Arxiprest de Noguera i Rector de Balaguer; i Mn. Josep M. Aresté, Viceconsiliari diocesà; a més de Núria Obach, Maria Àngels Carbonell, Teresa Cabanas, Robert Lucilla, Montse Guàrdia, Rossend Tarré i Maria del Carme Ribes. També fou convidat Mn. Pau Vidal, capellà del Santuari.

MN. MATEO, SOCI CORRESPONENT DE LA PONTIFÍCIA ACADÈMIA MARIANA INTERNACIONAL En la darrera reunió del Consell general de la Pontifícia Acadèmia Mariana Internacional, celebrat a la seva seu a Roma, ha admès com a soci corresponent el Dr. Joan Antoni Mateo i García, Rector de Tremp i Arxiprest del Pallars Jussà, Canonge i membre del Consell Presbiteral i del Col·legi de Consultors de la Diòcesi d’Urgell. És assidu col·laborador de “Catalunya Cristiana” i

professor de teologia, amb especialització mariana. La Pontifícia Acadèmia Mariana Internacional (PAMI) coordina tots els estudiosos de mariologia cristians. El Papa Sant Joan XXIII, amb la Carta Apostòlica “Maiora in dies”, va establir que la PAMI té com a finalitat promoure i animar els estudis mariològics mitjançant congressos internacionals i altres trobades acadèmiques, i també s’encarrega de la publicació de les actes. La PAMI incorpora com a socis teòlegs i altres experts que han contribuït significativament a l’estudi de la mariologia. El Dr. Mateo pertany des de 1998 a la Societat Mariològica Espanyola (SME) i actualment forma part de la seva junta directiva. Ha participat en les setmanes d’estudis de la SME i ha publicat diversos articles d’investigació a la revista especialitzada “Estudios

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DIOCESANA DE VIDA CREIXENT El dilluns 22 de gener es va celebrar al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer la segona reunió del curs 2017-2018 de la Comissió diocesana de Vida Creixent d’Urgell, que va tenir com a objectiu principal la preparació de la 13a. Trobada diocesana de Vida Creixent, prevista per al 6 de març. Durant la

La Comissió diocesana de Vida Creixent d’Urgell es va reunir a Balaguer per preparar la trobada diocesana del març vinent. Església d’Urgell

39


La campanya de Mans Unides per al 2018 té com a lema “Comparteix el que importa”, atès que compartir el que importa implica prendre consciència i acceptar la pròpia responsabilitat i no conformar-nos a dir: “un altre ja ho farà”. L’assemblea es va cloure amb la celebració de l’Eucaristia i un dinar de germanor.

La Pontifícia Acadèmia Mariana Internacional ha admès com a soci corresponent el Dr. Joan Antoni Mateo.

Marianos”. Durant vora vint-i-cinc anys ha impartit cursos amb temàtica mariològica a l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona. Els darrers dos anys també dirigeix des de Ràdio Maria un programa de divulgació mariològica i mariana que s’emet cada quinze dies. La seva incorporació a la PAMI reconeix aquesta trajectòria i l’encoratja a seguir treballant en aquests estudis.

es va aprovar el projecte principal que s’assumirà a la campanya d’enguany: les obres de millora de les infraestructures de l’escola primària Sant Bruno Butema, a Uganda (Àfrica), amb un cost estimat de 71.564 euros, de les quals es beneficiaran 406 persones directament i 2.030 indirectament. També s’assumirà un projecte d’ajuda a l’Índia.

CELEBRACIÓ DEL 175è ANIVERSARI DE SANTA TERESA JORNET A LA LLAR SANT JOSEP El dia 27 de gener, la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, dirigida per les Germanetes dels Ancians Desemparats, va celebrar amb joia la festa en honor de la seva fundadora, Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, de qui el 9 de gener es compliren els 175 anys del naixement a Aitona (Lleida). Hi foren presents l’Arquebisbe Joan-Enric, el

Vicari general, Mn. Mauri, i el Secretari general, Mn. David Codina, a més de la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, SFU. A l’inici de la celebració la Gna. Rosario, Superiora de la Llar, va explicar el sentit de la festa, i l’Arquebisbe va glossar a l’homilia la figura de santedat i de servei generós de la santa, que el 1872 fundà a Barbastre les Germanetes dels Ancians Desemparats per donar resposta als ancians pobres o malalts que quedaven sols i sense empara. Morí a Llíria (València) el 26 d’agost de 1897, i va ser canonitzada per Pau VI el 1974 i declarada patrona de l’ancianitat. La seva festa litúrgica és el 26 d’agost. Fou una dona forta i intelligent, mestra nacional a Argensola (Lleida) durant uns anys, que després de provar la clausura cercà una dimensió més activa de la caritat. Cooperà uns

ASSEMBLEA DIOCESANA DE MANS UNIDES A BALAGUER Dissabte 27 de gener va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer l’assemblea diocesana de Mans Unides d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i la Delegada, Teresa Cabanas, i amb la presència del Consiliari diocesà, Mn. Eduard Salinas. Es va revisar la campanya de l’any passat, en què Mans Unides d’Urgell va col·laborar amb 3 projectes des de la Diòcesi, i 40

Església d’Urgell

L’assemblea de Mans Unides d’Urgell va aprovar els projectes en què col·laborarà en la campanya d’enguany.


Encomanem amb la nostra pregària els futurs preveres, si Déu ho vol, de les Diòcesis catalanes.

CELEBRACIÓ PEL NÚMERO 2.000 DE CATALUNYA CRISTIANA

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí la festa de Santa Teresa Jornet a la Llar Sant Josep.

anys en les escoles fundades pel seu oncle, el beat P. Francesc Palau, carmelità exclaustrat, i després se li obrí el camí del servei i atenció entregada als ancians, unint-se a la fundació del canonge d’Osca M.I. Saturnino López Novoa. L’Arquebisbe demanà que retrobéssim l’amor a la vellesa i als ancians, i que els dediquem temps, energies, generositat, sigui dins la família o, si no es pot, a les residències que els acullen quan estan sols, malalts o quan tenen pocs recursos.

Segorb-Castelló. Els seminaristes estaven acompanyats pels seus formadors, Mn. Norbert Miracle i Mn. Jaume Casamitjana, i pel Director espiritual, Mn. Javier Vilanova. En un clima de silenci i pregària els seminaristes s’introdueixen en el seguiment de Jesucrist volent fer realitat les demandes de la Nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis: “El do de la vocació presbiteral”.

Mons. Omella va presidir el 28 de gener a la Catedral de Barcelona una celebració eucarística per commemorar els 2.000 números del setmanari Catalunya Cristiana. Hi van concelebrar l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; els Bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell; l’Abat de Montserrat, P. Josep Maria Soler; i el Bisbe guatemalenc Mons. Pablo Vizcaíno; a més de molts altres sacerdots de les diferents Diòcesis de Catalunya, entre els quals el Vicari general d’Urgell,

Mn. Josep Maria Mauri; el fundador i primer Director de Catalunya Cristiana, Mn. Joan Evangelista Jarque, i l’actual Director de la publicació, Mn. Jaume Aymar, que va adreçar la salutació inicial a tots els presents i als qui seguien l’ofici per Ràdio Estel per dir-los que “són un gran estímul”, perquè tots “fan visible que Catalunya Cristiana és, per damunt de tot, l’actualització setmanal d’una iniciativa eclesial encetada el 1979 per Mn. Joan Evangelista Jarque i Mn. Francesc Malgosa”. A més dels agraïments a tots els qui fan possible la publicació, Aymar va recordar l’agraïment personal que va fer divendres passat al Papa, a la Casa de Santa Marta del Vaticà, per la salutació que va dedicar al setmanari i que es va publicar en una edició extraordinària que el mateix Director va lliurar físicament al Sant

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS SEMINARISTES DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 29 de gener va començar a la casa d’espiritualitat Santa Helena de Solius (Girona), que dirigeixen les Religioses Filles de Sant Josep, una tanda d’exercicis espirituals per als 25 seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (entre els quals els seminaristes d’Urgell), predicats per Mn. Joan Llidó, sacerdot del Bisbat de

Mn. Joan Llidó va predicar els exercicis espirituals per als seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya. Església d’Urgell

41


Mons. Omella va agrair a l’homilia “tot el bé que ha fet Catalunya Cristiana als cors, a la nostra terra i a tot arreu”.

Pare. Així mateix, la celebració va comptar amb la participació, a l’ofertori i a la comunió, del grup Worship.Cat, format per joves de diverses Diòcesis catalanes; a més d’Eulàlia Fantova (del Cor de Cambra Francesc Valls), que va dirigir la resta dels cants per al poble, i de Josep Maria Escalona, que va acompanyar a l’orgue. A l’homilia, el Cardenal Omella va destacar

que Catalunya Cristiana començava el seu camí fa gairebé 39 anys amb senzillesa i amb pocs recursos, ja que no trobaven ajuda enlloc, però van continuar”. L’Arquebisbe de Barcelona també va voler fer seva la felicitació del Papa Francesc, i va aprofitar l’avinentesa per agrair “tot el bé que ha fet Catalunya Cristiana als cors, a la nostra terra i a tot arreu”.

El Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma va cloure la celebració del seu 125è aniversari amb una Eucaristia que va aplegar un gran nombre de col·legials, sacerdots, amics i treballadors del la institució.

42

Església d’Urgell

CLOENDA DEL 125è ANIVERSARI DEL PONTIFICI COL·LEGI ESPANYOL DE ROMA El Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma va tancar els actes de celebració del seu 125è aniversari amb una missa en la festa del beat Manuel Domingo i Sol, el dia 29 de gener, que va acollir un gran nombre de col·legials, sacerdots, amics i treballadors del la institució. Presidí l’Eucaristia el Cardenal Santos Abril Castelló, i van concelebrar Mons. Joan-Enric Vives i el Bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, presents a Roma amb motiu del Curs de Directors Espirituals que tenia lloc en aquells dies. També van concelebrar Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida; Mons. Joan Piris, Bisbe emèrit de Lleida; Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca; Mons. José M. Lorca, Bisbe de Cartagena;

Mons. José I. Munilla, Bisbe de Sant Sebastià; i Mons. Ginés García Beltrán, Bisbe electe de Getafe. L’homilia va ser predicada pel P. Florencio Abajo, Director General dels Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús, l’associació que va fundar el beat tortosí Manuel Domingo i Sol per millor formar els sacerdots i per donar impuls a les vocacions i l’educació cristiana del jovent. El P. Abajo va agrair el suport que rep de les Diòcesis i dels Bisbes espanyols en el manteniment del Col·legi, tot recordant els inicis de la institució de formació amb la iniciativa de Mn. Sol (“la crida va respondre a la providència de Déu”), i assenyalant que Déu no ens crida pels nostres mèrits anteriors ni pels d’ara: “Jesús ha tocat les nostres vides amb infinita tendresa i ha tocat el nostre cor”. El testimoni del beat Manuel Domingo i Sol “crida a viure la tasca sacerdotal amb total entrega”, igual que Jesucrist fa amb Jeremies i Simó-Pere, portant-los a deixar de banda les pròpies limitacions, els propis plans, per sotmetre’s a la seva voluntat, afegí el P. Abajo i va encoratjar els sacerdots presents a seguir l’exemple del beat, amb la seva discreció i perseverança. El Pontifici Col·legi Espanyol Sant Josep és una institució que depèn de la Conferència Episcopal Espanyola i està dedicat a la formació superior de sacerdots, situat a Roma. Des dels seus inicis ha estat


gestionat per la Germandat de Sacerdots Operaris, i per desig del Sant Pare manté una gran vinculació amb la Pontifícia Universitat Gregoriana.

CURS DE FORMACIÓ PER A PROFESSORS DE RELIGIÓ El dissabte 27 de gener va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer un curs de formació adreçat als mestres i professors de Religió que treballen en l’àmbit dels centres públics i en els concertats. S’hi va aplegar una seixantena d’educadors, que van treballar amb els elements diferencials del paradigma de les intelligències múltiples enfront del paradigma tradicional; aprofundiment i pràctiques amb eines específiques per programar experiències de formació integral i integradores amb les intel·ligències múltiples, així com la incorporació de metodologies actives (rutines, destreses de pensament, tècniques

Els Delegats de Família de les Diòcesis catalanes es van reunir a Sant Feliu de Llobregat.

cooperatives, mapes mentals) a la programació de Religió. Com a formador del curs, es va comptar amb la presència del Dr. Lluís Vicent. El dissabte 24 de febrer està prevista una segona sessió formativa.

TROBADA DE DELEGATS DE FAMÍLIA I VIDA DE LES DIÒCESIS AMB SEU A CATALUNYA El dissabte 27 de gener va tenir lloc la trobada inter-

Una seixantena de professors de Religió va participar en el curs de formació a Balaguer.

diocesana de Delegats de Família i Vida dels Bisbats amb seu a Catalunya. Per part del Bisbat d’Urgell hi van participar els Delegats diocesans Josep Montoya i Conxita Salvadó. Va ser una sessió de retrobament i de presentació dels nous Delegats que va tenir lloc a la seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, on els participants van ser molt ben acollits per Mons. Agustí Cortés, Bisbe encarregat d’aquest àmbit a la Conferència Episcopal Tar-

raconense, i pels Delegats de la Diòcesi amfitriona, Josep Maria i Dolors. En un primer torn de paraula, es va posar sobre la taula un punt a reflexionar: “Les funcions de les Delegacions de Família”. La col·laboració dels laics va ser una altra de les inquietuds mostrades en la situació actual en la pastoral familiar. Mons. Cortés va explicar les especificacions que ha de tenir una Delegació de pastoral familiar a partir de les realitats socials que ens toca viure. En un segon punt es va parlar de la conveniència de seguir celebrant la Setmana de la Família als Bisbats amb seu a Catalunya. Enguany el lema serà: “L’Evangeli de la família. Joia per al món”, i tindrà lloc els dies 1 al 10 de març. Finalment es va parlar de la participació de les Delegacions dels diferents Bisbats en la Trobada Mundial de les Famílies que aquest any tindrà lloc a Dublín a final d’agost. Església d’Urgell

43


ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONAL

XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES

“Marxa de la teva terra, de la teva pàtria i de la casa del teu pare cap a la terra que Jo et mostraré” (Gen 12,1). Aquestes paraules s’adrecen avui també a vosaltres [els joves]: son les paraules d’un Pare que us convida a “sorƟr” per llançar-se cap a un futur desconegut però prometedor de segures realitzacions, a l’encontre del qual Ell mateix us acompanya...” Francesc (Carta als joves amb ocasió de la presentació del document preparatori de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 464  

Gener 2018

Església d'Urgell 464  

Gener 2018

Advertisement