__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 463 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2017

Inauguració de la restauració de Santa Maria d’Almatà


Església d Urgell Índex 6

EL PAPA FRANCESC INSTITUEIX UNA JORNADA MUNDIAL DELS POBRES Mn. Ignasi Navarri

DICASTERI PER AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ INTEGRAL

VISITA PASTORAL A SANT JULIÀ DE LÒRIA

5 6 11 14

JORNADA DIOCESANA DE FORMACIÓ DE CATEQUISTES AMB MN. NORBERT MIRACLE

20

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE SOSSÍS

22

EL PATRIMONI D’ART SACRE DE L’ESGLÉSIA, UNA MÀ ESTESA AL MÓN

25

Mn. Eduard Salinas

INAUGURACIÓ DE LA RESTAURACIÓ DE SANTA MARIA D’ALMATÀ RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL OFERTA A LES AUTORITATS I AL POBLE D’ANDORRA

11

4

Mn. Jaume Mayoral

LES RAONS DE CREURE (V): UNA PROPOSTA DE MÀXIMS Dr. Francesc Torralba

29

LA SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL D’ANDORRA CONGREGA MÉS DE DOS MIL ESPECTADORS

31

CANÒLICH MUSIC: LA FE I LA MÚSICA COM A RESPOSTA A LES INQUIETUDS DELS JOVES

33

ELOGI DE LA BOTIFARRA!

37

14 Mn. Ramon Rosell

ORACIÓ CONTEMPLATIVA Mn. Enric Prat

DIETARI

33

38 39

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Assumir un compromís definitiu pels drets humans

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l passat mes de setembre, el Papa Francesc va dir solemnement a Cartagena d’Índies (Colòmbia): “La historia ens demana assumir un compromís definitiu en defensa dels drets humans, aquí, a Cartagena d’Índies, lloc que vostès han triat com a seu nacional de la seva tutela... Si Colòmbia vol una pau estable i duradora, ha de donar urgentment un pas en aquesta direcció, que és aquella del bé comú, de l’equitat, de la justícia, del respecte de la naturalesa humana i de les seves exigències”. Val per a tot el món aquest programa, i justament poc abans d’acabar el 2017 podríem renovar aquest compromís, ja que el 10 de desembre s’escau, precisament, el Dia Internacional dels Drets Humans. Fou aquest dia del 1948, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d’un document amb un Preàmbul i 30 Articles amb els drets de caràcter religiós, civil, polític, social, econòmic i cultural, on se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Avui dia ja s’han convertit en llei internacional i estan incorporats, per exemple, a la legislació fonamental espanyola i andorrana, que els tenen com una de les fonts del seu dret. Es tracta d’un document d’obligat compliment per tots els estats membres de la comunitat internacional, però el gran repte és si s’estan complint en la pràctica. Per tal de vigilar-ho, l’any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un organisme especial anomenat “Consell de Drets Humans de les Nacions Unides”. La Declaració és el document traduït a més idiomes del món, només superat pel llibre de la Bíblia. Sense anar a l’evolució i formulació del dret natural ja des de l’Edat Mitjana i Moderna, es pot dir que l’actual Declaració té uns precedents com la Bill of Rights o carta de drets

que va adoptar el Parlament d’Anglaterra (1689), la declaració de drets de la constitució dels Estats Units (Bill of Rights de 1787) i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que va adoptar el 1789 l’Assemblea Nacional Constituent francesa. I resumint la seva adopció i acceptació en l’Església podríem dir que és Joan XXIII qui, a la seva famosa Encíclica “Pacem in Terris”, assumeix la llibertat de consciència i fa possible l’acceptació eclesial dels drets humans, que després trobarà el seu lloc al magisteri del Concili Vaticà II, Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI, fins arribar a la resumida contundència del Papa Francesc. El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya: “El bé comú inclou tres elements essencials: el respecte i la promoció dels drets fonamentals de la persona; la prosperitat o el desenvolupament dels béns espirituals o temporals de la societat; la pau i la seguretat del grup i dels seus membres” (CEC n. 1.925). I el Papa Joan XXIII ensenyava: “En l’època actual es considera que el bé comú consisteix principalment en la defensa dels drets i deures de la persona humana. D’aquí que la missió principal dels homes de govern hagi de tendir a dues coses: d’una banda, reconèixer, respectar, harmonitzar, tutelar i promoure aquests drets; d’una altra, facilitar a cada ciutadà el compliment dels seus respectius deures. Tutelar el camp intangible dels drets de la persona humana i fer-li suportable el compliment dels seus deures ha de ser ofici essencial de tot ens públic” (Pacem in Terris, 60). Us convido a fer nostre el programa d’acció social basat en el compromís definitiu en defensa dels drets humans, element essencial avui de la Doctrina Social de l’Església.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

El Papa Francesc institueix una Jornada Mundial dels Pobres

L

a preferència i la sensibilitat del Papa Francesc pels més pobres i desvalguts ha estat ben evident des de l’inici del seu pontificat. Recordi’s aquella confidència que el seu bon amic, el Cardenal Humes, de Sao Paolo, va fer a l’aleshores recentment elegit Papa Francesc: “No te n’oblidis dels més pobres”. També la mateixa elecció del nom de Francesc fou tot un signe i un programa dels anhels i de les prioritats del pontificat del nou Papa. I ja des d’un bon començament, el 16 de març de 2013, en el seu primer contacte amb els periodistes, va expressar amb rotunditat aquella que ben bé podria ser la màxima del seu pontificat: “Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres”. Al llarg d’aquests cinc anys llargs de pontificat, els seus gestos i les seves paraules en favor dels més pobres i necessitats han estat continuats. És per això que no ens ha de sorprendre que el Papa Francesc hagi volgut instaurar ara una Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta Jornada Mundial dels Pobres, el Papa ja la va anunciar durant l’Any de la Misericòrdia, i més concretament en aquella homilia que va pronunciar en la celebració de la missa jubilar amb les persones marginades socialment (el 13 de novembre de 2016, quan tots els temples jubilars del món tancaven les portes de l’Any Jubilar). El Papa Francesc d’una manera espontània va dir: “Voldria que avui fos la jornada dels pobres”. I aquest desig aviat es va fer realitat. En la seva Carta “Misericordia et misera” diu: “Vaig intuir que, com un altre signe concret d’aquest any 4

Església d’Urgell

sant extraordinari, s’ha de celebrar a tota l’Església, el diumenge XXXIII del temps ordinari, la Jornada Mundial dels Pobres. Serà la preparació més adequada per viure la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les

marcar el missatge adreçat pel Papa amb motiu de la primera Jornada Mundial dels Pobres, celebrada en tota l’Església el 19 de novembre. El paràgraf número 3 del missatge és molt clarificador del sentit profund d’aquesta jornada: “no pensem només en els pobres com els destinataris

El Sant Pare, durant una visita a un barri marginal de Roma, habitat majoritàriament per refugiats.

obres i la misericòrdia (cf. Mat 25,3146). Serà una Jornada que ajudarà les comunitats i cada batejat a reflexionar sobre com la pobresa és el cor de l’Evangeli, i sobre el fet que mentre Llàtzer jeu a la porta de casa nostra (cf. Lc 16,19-21) no podrà haver-hi ni justícia ni pau social. Aquesta jornada constituirà també una genuïna forma de nova evangelització, amb la qual es renovi el rostre de l’Església en la seva acció perenne de conversió pastoral, per ser testimoni de la misericòrdia” (núm. 21). És en aquest context que cal em-

d’una bona obra de voluntariat per fer una vegada a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. [...] Aquestes experiències, encara que vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen ens haurien d’introduir en un vertader trobament amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida”. El missatge gira entorn a dues expressions que sintetitzen el seu


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA contingut. La primera es refereix a la cita del Salm 34,7: “El Senyor escolta el pobre que l’ invoca, i el salva de tots els perills”. L’Església, diu el Papa, no pot restar insensible al clam dels pobres. La comunitat cristiana sempre ha estat al servei dels pobres i dels necessitats. La segona expressió se centra en el terme “compartir”. A partir de l’exemple de Sant Francesc, que no es va acontentar amb abraçar i donar almoina als leprosos sinó que va comprendre que la vertadera caritat consistia en estar junts compartint el dolor i el sofriment de la malaltia.

El Papa proposa als creients el trobament amb els pobres, per tal que compartir esdevingui un estil de vida El Papa proposa als creients el trobament amb els pobres, per tal que compartir esdevingui un estil de vida. En efecte, diu el Papa: “l’oració, el camí del discipulat i la conversió troben en la caritat que es transforma en compartir la prova de la seva autenticitat evangèlica (n. 3)”. Com es pot veure, la intenció del Papa Francesc està plena d’esperança que aquesta jornada mundial es convertirà, per a la nostra consciència creient, en una forta crida a convèncer-nos que compartir amb els pobres ens permetrà entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda. Així com als XXV anys de la institució de la Jornada Mundial del Malalt pel Papa Sant Joan Pau II, l’any 1982, hem de reconèixer que els seus fruits de conscienciació han estat molt i molt grans, també hem d’esperar que aquesta jornada en favor dels pobres donarà els seus fruits. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

l Sant Pare ha creat el Dicasteri per al Servei al Desenvolupament Humà Integral, que estarà presidit pel Cardenal Peter Turkson i tindrà una secció especial dedicada als pròfugs i immigrants, expressant així la importància i diligència que el Papa dóna a aquest col·lectiu. El Vaticà assenyala que no es pot exercir avui un servei al desenvolupament humà integral sense una atenció particular al fenomen migratori. Per aquest motiu, aquesta secció estarà sota la guia directa del Papa Francesc. A la Carta Apostòlica en forma de motu proprio (la qual cosa vol dir que la decisió de crear el nou organisme neix directament del Papa), Francesc recorda que l’Església està cridada a promoure el desenvolupament integral de l’home a la llum de l’Evangeli. Aquest desenvolupament es porta a terme mitjançant la cura dels incommensurables béns de la justícia, la pau i la protecció de la creació. El Pontífex explica que el successor de l’apòstol Pere, en la seva tasca de promoure aquests valors, s’adapta contínuament als organismes que col·laboren amb ell, ICASTERI PER AL de manera que puguin respondre millor a les exigències dels homes DESENVOLUPAMENT als quals estan cridats a servir. Particularment, aquest dicasteri HUMÀ INTEGRAL és competent en les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els empresonats, els aturats i les víctimes de qualsevol forma d’esclavitud i de tortura; així ho diu el Pontífex quan parla de les raons que l’han portat a crear-lo. El Vaticà explica que promourà el desenvolupament social i humà integral a l’ombra de la Doctrina Social de l’Església, per la qual cosa destaca la importància de les relacions amb les Conferències Episcopals, oferint la seva col·laboració perquè siguin promoguts els valors relatius a la justícia i la pau, així com la cura de la creació. En un altre punt es manifesta que el Dicasteri estarà dedicat a la humanitat sofrent, els necessitats, els malalts i els exclosos; i seguirà amb la deguda atenció les qüestions rellevants a les necessitats de tots aquells que són obligats a abandonar la seva pàtria o en són privats, els marginats, les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els empresonats, els desocupats i les víctimes de les formes contemporànies d’esclavitud i de tortura i de totes les persones la dignitat de les quals estigui en risc. A més afavorirà i coordinarà les iniciatives de les institucions catòliques que estan compromeses en el respecte a la dignitat de cada persona, l’afirmació dels valors de la justícia i de la pau i l’ajuda als pobles que estan en la indigència, i especialment d’aquelles que presten auxili a les seves necessitats i calamitats més urgents.

E

D

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Inauguració de la restauració de la façana romànica de Santa Maria d’Almatà L’Arquebisbe d’Urgell presidí l’acte inaugural en acabar la celebració eucarística en la solemnitat del Sant Crist de Balaguer

L’Arquebisbe Joan-Enric (entre Mn. Pau Vidal, a la dreta, i l’Alcalde de Balaguer) presidí l’acte inaugural en acabar la celebració eucarística en la solemnitat del Sant Crist. A la pàgina següent, detall de la rosassa damunt la portalada romànica.

E

n acabar la solemne Eucaristia amb motiu de la festa del Sant Crist de Balaguer, el 9 de novembre, l’Arquebisbe d’Ur6

Església d’Urgell

gell va presidir la inauguració de les obres de restauració de la façana romànica de l’església de Santa Maria d’Almatà, que forma part

del conjunt del Santuari Basílica del Sant Crist. Mons. Vives estava acompanyat a l’acte per l’Alcalde de la capital de la Noguera, Jordi


Ignasi Vidal; el capella custodi del Santuari, Mn. Pau Vidal; l’arquitecte que ha dirigit els treballs de restauració, Amadeu Matosas; així com altres autoritats i bona part dels fidels que havien assistit a la celebració eucarística. En el torn de parlaments, Mons. Joan-Enric Vives destacà que el Santuari del Sant Crist de Balaguer ha estat des de fa molt de temps un lloc d’oració i de veneració per als balaguerins, i la recuperació de la portalada i del conjunt de la façana romànica ens fa presents les persones que 800 anys enrere ja articulaven la seva vida a l’entorn d’aquest temple, del qual avui només queden restes: una part de l’edifici actual del Santuari és d’origen romànic, del qual queden només les zones restaurades, on hi havia la porta que donava a Orient, i la que donava al Pla d’Almatà. L’Arquebisbe va voler agrair públicament la tenacitat de Mn. Pau Vidal, capellà custodi del Santuari, i de l’arquitecte Amadeu Matosas per aconseguir un racó molt bonic en un espai abans mal aprofitat; i va cloure la seva intervenció explicant com l’orientació al sol de ponent de les esglésies té un simbolisme important: “orientar-se, trobar la llum d’orient, i l’obertura de la porta de ponent ens porta cap a la llum”. De la seva banda, Amadeu Matosas va felicitar els presents per poder veure acabat un projecte que es va iniciar el 2009 i que s’ha dut a terme en tres fases. Va explicar que es va rehabilitar la coberta, i posteriorment es va adequar l’entorn immediat, obra que va suposar que es retirés una mica l’hort de les Germanes Clarisses, permetent així la urbanització de l’accés i de l’entorn proper. En una tercera fase, s’han restaurat les façanes principal i lateral, ambdues romàniques, i així mateix s’ha recuperat la rosassa de la façana principal, tapiada des de feia més de 300 anys. Els treballs


de rehabilitació de la pedra de les façanes (molt degradada pel pas del temps i per les vicissituds que ha viscut el temple al llarg dels segles) han estat supervisats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i realitzats pel conservadorrestaurador Ramon Solé, present a l’acte inaugural. Per últim, Mn. Pau Vidal també va adreçar unes paraules als presents, en les quals va recordar el Bisbe i el Compte d’Urgell que al segle XI van promoure la construcció del temple i les persones que al llarg de segles s’hi van vincular i van construir la seva vida: “durant més de dos segles, la comunitat cristia-

La recuperació de la portalada i del conjunt de la façana romànica ens fa presents les persones que 800 anys enrere ja articulaven la seva vida a l’entorn d’aquest temple na de Balaguer tingué aquí la seva casa d’adoració, hi batejà els seus fills en la fe en Jesucrist i formaven una nova família els joves balaguerins”. També tingué unes paraules d’agraïment per la Sra. Maria Mata, que en el seu testament se’n recordà del Santuari i gràcies al seu llegat ha estat possible dur a terme el tram final de la restauració. Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles atribuïts al Sant Crist, s’eixamplà el temple i es posà sota l’advocació de la venerada imatge de Nostre Senyor a la creu. A final del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual. L’any 2016, el Sant Pare va atorgar al temple la dignitat de Basílica Menor. 8

Església d’Urgell

Detall de la intervenció de restauració en la portalada romànica. S’ha volgut conservar els impactes de projectils, testimonis dels enfrontaments armats de la Guerra Civil.

Notes sobre la façana romànica de Santa Maria d’Almatà

E

l Santuari del Sant Crist de Balaguer neix a partir de la primitiva església romànica de Santa Maria d’Almatà. Dita església, a més de ser la primera Parròquia de Balaguer també era el temple conventual de la comunitat de monges de l’orde de Santa Clara que habitava el cenobi adossat a l’església. De la primitiva església romànica tant sols es conserva la façana, de línies senzilles però presidida per una imponent rosassa que conserva importants restes d’escultura. La creixent devoció per la imatge del Sant Crist, venerada dins l’església de Santa Maria d’Almatà, va provocar que es remodelés l’església. La remodelació va comportar la destrucció de l’antic edifici romànic, del que tal sols se’n va conservar la part dels peus juntament amb la façana. Darrerament, i per tal de posar en valor aquesta

portalada, s’han realitzat les fases I i II de la restauració de la façana romànica. Aquestes dues fases van consistir en l’adequació dels espais exteriors de l’entorn de la portalada així com en l’extracció i trasllat del generador que hi havia adossat en la cara interna de la façana. La façana romànica de Santa Maria d’Almatà esdevé un vestigi arquitectònic de gran rellevància històrica i artística. Aquesta església va ser molt beneficiada pels Comtes d’Urgell de la família d’Aragó, que la van escollir com a lloc d’enterrament. La façana romànica te moltes similituds amb la de l’església del monestir cistercenc de Les Franqueses, ubicat a l’horta de Balaguer. La façana també conserva importants restes d’escultura romànica que decora la rosassa. La restauració d’aquesta façana serviria per iniciar la restauració de l’àmbit


interior conegut com la “capella pedres...). Per tant, era important fonda”. Àmbit que amaga sota portar a terme un procés de conles decoracions de guix els murs servació i restauració per tal de i impostes originals de l’església frenar la degradació d’aquesta romànica. La obertura de la porta- façana i poder-la preservar per a lada i el fet de que es pugui accedir les futures generacions. de nou a l’interior del Santuari del La recuperació de la façana Sant Crist per la façana principal de romànica de l’antiga església d’All’antiga església romànica permet matà permet alhora la recuperació recuperar i restaurar una part del del romànic a la comarca de La Santuari, molt deteriorada i poc co- Noguera. No endebades, després neguda, a més de fer un exercici de recuperació de la memòria històrica de dit monument. Abans de la recent restauració, l’antiga façana romànica de Santa Maria d’Almatà presentava un estat de conservació molt malmès. De manera general, la pedra amb què va ser construïda es trobava molt alterada i degradada. La humitat i les guerres van contribuïr Panoràmica de la façana romànica després de la restauració. a malmetre-la. En el decurs dels anys, la pedra de la desaparició de l’església de ha anat patint un acusat retrocés Sant Salvador, Santa Maria d’Alsuperficial que ha comportat, matà és l’única església romànica entre d’altres coses, la pèrdua de que es conserva a la capital de La senyals de picapedrer. Noguera. La recuperació també També el cicle del gel i desgel permet establir llaços amb la rede la humitat dins la pedra ha cent restaurada església de Santa contribuït a la pèrdua de volum Maria de les Franqueses, que es escultòric original de la pedra. creu que fou construïda pels Així mateix, les contínues repa- mateixos picapedrers de Santa racions d’aquesta façana han Maria d’Almatà. Aquesta actuació contribuït a acumular un seguit es fonamental per salvaguardar de materials que divergeixen del el romànic de La Noguera baixa, projecte original romànic i que on no en tenim gaires exponents. també presentaven greus problemes de conservació (morters amb Ramon Solé Urgelés, conservadordiferents tipus de ciments, maons, restaurador de béns culturals

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 9


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra

E

ls màxims representants de les institucions i de tots els estaments de la societat andorrana van assistir el 19 de desembre a migdia al Palau Episcopal a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives. Entre els assistents a la recepció hi eren el Síndic General i la Subsíndica General, M. I. Sr. Vicenç Mateu i M. I. Sra. Mònica Bonell; el Cap del Govern d’Andorra, M. I.

Sr. Antoni Martí, acompanyat per diversos Ministres del seu gabinet; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; l’Ambaixadora de la República Francesa a Andorra, Excma. Sra. Jocelyne Caballero, acompanyada del Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande; i una àmplia representació dels Comuns de les set Parròquies del Principat. També van assistir els Presidents

dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals, així com l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre d’altres membres de la Cúria diocesana; a més de nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes. En representació de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell van assistir l’Alcalde, Excm. Sr. Albert Batalla, acompanyat de la segona Tinent d’Alcalde, Sra. Anna Vives.

Els representants de les principals institucions polítiques i socials d’Andorra van assistir a la recepció del Copríncep. Església d’Urgell

11


Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra Bon Nadal a tots! Fa alegria que les Molt Il·lustres i Honorables Autoritats del País, els representants de les institucions i de les activitats que donen vida al nostre Principat d’Andorra, i a través de Vostès, tots els ciutadans de les nostres 7 Parròquies, i els residents i visitants, estiguin d’alguna manera presents aquí, al Palau episcopal, que és la Casa on s’acullen totes les Institucions i tots els andorrans i on s’estrenyen, avui un cop més, els llaços de l’afecte sincer i del respecte mutu. Siguin sempre benvinguts. Voldria que sentissin la veritat del meu desig, que s’estén a tots, d’unes Santes festes de Nadal i Any nou, un any que arribi ple de les benediccions de Déu per a les llars andorranes i per a tot el Principat d’Andorra. Celebrar el Naixement de Jesús, a Betlem, en una cova i posat en un pessebre, ens convida a tots a acollir un Déu que ens parla des de la pobresa i la feblesa d’un Infant, nascut pobre amb els pobres; i alhora és un estímul a renovar la nostra confiança en l’ésser humà, a qui Jesús, el Fill de Déu, assumint la nostra naturalesa, ha donat salvació i vida nova. Déu ve a omplir de llum i d’esperança la història humana que desemboca en la vida per sempre, i dóna dignitat al fet de ser persona. En endavant tota persona, home o dona, serà germà del Fill de Déu. Del Nadal en neix el compromís per un futur millor per a totes les persones i els pobles, un futur de justícia i de llibertat, de pau i de dignitat. 12

Església d’Urgell

En el proper any 2018 que aviat iniciarem, commemorarem el 25è. aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra que ha donat un impuls molt gran al país i ens ha assentat amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. La nostra Constitució és el text legal en el qual es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l’Estat, els límits i les facultats de l’Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. És el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Vinti-cinc anys és un gran motiu per a viure una joiosa festa democràtica, que ens afermi en el compromís de mantenir una convivència pacífica i una dedicació generosa vers el bé comú de tots els andorrans. És cert que el món està immers en una profunda transformació dels seus sistemes de valors, la societat ha globalitzat els seus comportaments, i s’han produït canvis significatius en el nostre país i arreu. Vull destacar que Andorra, des de sempre ha tingut una vocació europea clara, tal com el nostre Himne Nacional ho proclama quan es refereix al fet que un dels grans pares d’Europa, l’emperador d’Occident Carlemany, és el nostre pare... Tenim arrels i tradicions molt antigues. “Creient i lliure onze segles...”, continua cantant el nostre Himne. Som Europeus i ens encaminem a una major adhesió a la gran Institució dels Estats d’Europa com és la Unió Europea, hereva de la Comunitat

Europea del Carbó i l’Acer creada el 1951 i de la Comunitat Econòmica Europea creada el 1957, que desembocà en la Unió Europea (UE) del 1993. També l’1 de novembre d’aquest proper 2018 se celebraran els 25 anys de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, que fou el resultat de la resolució separada de diverses negociacions en temes d’unió monetària i política, ja que el tractat de Maastricht va suposar la culminació política d’un conjunt normatiu format pels tractats preexistents i normes noves. Amb tot, cal prendre consciència que aquests 25 anys no han passat en va, i també Europa està sacsejada pels reptes que ha d’afrontar, i al costat de la valoració de les grans realitzacions fetes i de la pau entre les nacions, hi ha descontentament i frustració de bastants ciutadans europeus. Caldrà, doncs, construir junts l’Europa que no giri sobretot al voltant de l’economia o de les fronteres, sinó de la sacralitat de la persona humana, que està a la base més bella i lluminosa de les arrels europees. S’imposa treballar perquè el continent recuperi la seva identitat i redescobreixi la seva ànima –com els deia el Papa Francesc al Parlament Europeu el 2014–. La imatge d’Europa s’ha tornat una mica envellida i reduïda, potser perquè tendeix a sentir-se menys protagonista en un context mundial que la contempla sovint amb distància, desconfiança i, potser, amb sospita. Només cal pensar en temes com la intervenció en conflictes nacionals llargs i punyents, o en la crisi dels refugiats...


Es fa necessari treballar, també des del nostre petit país, per un futur europeu basat en la capacitat de cooperar junts per superar recels, menyspreus o divisions, afavorint sempre la pau i la comunió entre tots els pobles del Continent. Sabem que el nostre nou Copríncep francès, Sa Excel·lència el President Emmanuel Macron, hi està ben compromès des que fou elegit per una àmplia majoria en les eleccions de la primavera passada a França. Amb ell, volem participar amb responsabilitat en la construcció del nostre ser europeus. I una concreció hauria de ser D’esquerra a dreta, el Cònsol Major de Canillo, la Subsíndica General, el President del Consell Superior de la Justícia i el Síndic General durant el discurs pronunciat per Mons. Vives. A la dreta, Mn. Mauri, Representant personal del Copríncep. l’Acord d’Associació que el Govern està negociant amb la Unió Europea, i que requereix Hem de poder construir una An- pas el futur dels nostres pobles, sinó una conscienciació general de tots dorra, i també una Europa, fetes de que ja són ells el present; són els que els estaments del Principat, com va ponts i lligams fraterns, i no pas de ja avui amb els seus somnis, amb les passar amb la nostra Constitució del murs separadors. I que el compromís seves vides, estan forjant l’esperit 1993, ara farà 25 anys. Cadascú al seu pels drets humans sigui un fet real. andorrà i l’esperit europeu. Tot un nivell, amb responsabilitat respecte Hem de trobar la manera de tornar bell programa per a les celebracions al tema europeu i a l’obertura eco- a rellançar la proposta als joves i a del 25è. aniversari de la Constitució. nòmica, caldria aportar propostes tots, d’un “nou humanisme” –com de futur i d’adaptació, consensuant deia l’escriptor premi Nobel de la Benvolgudes Autoritats i amics, posicions de país i d’interès general. Pau 1986, Elie Wiesel (1928-2016)– En celebrar el Nadal i iniciar un El repte existeix i ens hi hem de que recuperi la memòria del passat i nou Any, els desitjo la pau. En les preparar tots. En aquests moments es basi en “la capacitat d’integrar, la nostres arrels judeo-cristianes, necessitem que els Andorrans, tot capacitat de comunicar i la capacitat la Pau significa i engloba tots les respectant les legítimes diferències de generar”, i podem afegir, amb béns que Déu ens vol donar. I la pau que hi puguin haver entre nosaltres, models econòmics més inclusius resumeix, també, tot el que ens fa estiguem units, atents a la salva- i equitatius, orientats no al gaudi feliços i tot el que desitgem per a guarda de la nostra sobirania, però d’uns pocs, sinó al benefici de les les nostres famílies i per al nostre també amb la gosadia de mirar amb persones i de tota la societat. Es poble, per a tots els homes i dones esperança i creativitat el futur del tracta de desenvolupar encara més del món. Els desitjo, a Vostès i a les país i les adaptacions que caldrà fer. i millor els continguts de la nostra seves famílies, un Bon Nadal ple de La nostra Constitució de 1993 ens Constitució Andorrana, després del Pau, i que s’allargui durant l’any assegura els valors de la llibertat, de grans continguts polítics, els econò- que comença. la democràcia, de la justícia social i mics, amb l’horitzó de la justícia, i també del reconeixement real i efec- els socials. Obtindrem així un millor Visca Andorra! tiu dels drets de les persones i de la equilibri de les tres dimensions poseva dignitat. Per això la seva lletra lítica, econòmica i social. + Joan-Enric Vives, i el seu esperit ens ajuden a encarar Hi trobarem gran ajuda si pensem Arquebisbe d’Urgell el futur amb confiança. més en la joventut. Els joves no són i Copríncep d’Andorra Església d’Urgell

13


Visita Pastoral a Sant Julià de Lòria

“E

n nom dels cristians de la Parròquia de Sant Julià de Lòria ens plau donar-li la més cordial benvinguda. Ho fem en un lloc molt emblemàtic i estimat de la nostra Parròquia com és el Santuari de la Mare de Déu de Canòlich, l’advocació de la Verge més estimada dels lauredians. A ella li demanem que el beneeixi i que l’assisteixi en la seva tasca de pastor diocesà”. Amb aquestes paraules de la Sra. Lourdes Baró, membre del Consell de Pastoral de la Parròquia de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra), va ser rebut el diumenge 22 d’octubre l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra en l’inici de la Visita Pastoral a Sant Julià de Lòria. Mons. Vives va respondre amb agraïment la calorosa benvinguda i

tot seguit va mantenir una trobada al Santuari de Canòlich amb el Consell de Pastoral, el Consell de Càritas, l’equip de catequistes, l’equip de lectors, els escolans i altres agents parroquials, a la qual assistí el Cònsol Major de la Parròquia, Hble. Sr. Josep Miquel Vila i Bastida. Va recordar el valor i el sentit de la Visita Pastoral que el Bisbe-Copríncep du a terme per tal de conèixer de primera mà la realitat de la vida dels fidels i les realitats que els preocupen, que viuen i que els són reptes en aquests moments, i destacà que en el segle XXI ser cristià és una decisió personal que se suma a la fe rebuda i transmesa, recordant les paraules del Papa Benet XVI quan afirmà que “la fe es proposa i no s’imposa, i es transmet per atracció”, ja que és gràcies a l’atracció del testimoniatge

dels cristians que la fe esdevé plausible per als homes i dones d’avui. L’endemà, 23 d’octubre, l’Arquebisbe va visitar al vespre la Rectoria de Sant Julià de Lòria on es reuní amb l’equip responsable del Canòlich Music, festival anual de música cristiana per al públic jove, organitzat amb el suport del Comú, del Bisbat, de la Parròquia i de moltes institucions i particulars lauredians. S’interessà pels preparatius de l’edició d’enguany i els va encoratjar a seguir treballant en aquesta iniciativa que en poc temps s’ha consolidat dins el calendari d’aquest tipus de festivals. En la tercera jornada de la Visita Pastoral, el 26 d’octubre, Mons. Joan-Enric Vives va visitar els centres de maternal i primària dels sistemes francès i andorrà, així com el centre

El Consell de Pastoral de Sant Julià de Lòria va triar el Santuari de Canòlich per donar la benvinguda a l’Arquebisbe Joan-Enric en l’inici de la seva Visita Pastoral.

14

Església d’Urgell


de formació professional i les installacions del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra. A l’Escola Francesa va ser rebut pel Delegat d’Ensenyament francès al Principat d’Andorra, Denis Dekerle; el Primer Conseller de l’Ambaixada de França, Eugène Capdevila; la Directora de l’escola, Marie Pierre Melisse; i Clara Pintat i Francesca Puit com a membres de l’Associació de Pares i Mares. Va recórrer les aules de maternal i primària i va conversar amb els infants. En aquesta escola estudien 236 infants, 97 dels quals al cicle de primària, i els atenen 25 mestres, inclosos els especialistes en llengües o en acompanyament. A continuació, Mons. Vives va anar a l’Escola Andorrana, on va ser rebut pel Director, Isaac Benchluch; i la Cap d’Estudis, Meritxell Tomàs. En aquesta escola, on estudien 333 infants, 100 dels quals en el cicle maternal, va participar a un consell escolar en què hi havia un representant per cada classe, elegit pels companys alumnes. Els nens i nenes del consell, que es reuneix periòdicament per fer propostes de millora de l’escola i compartir experiències, van plantejar a Mons. Vives diverses preguntes sobre la seva doble condició com a Bisbe i com a Copríncep. Per la seva banda, l’Arquebisbe es va interessar pel paper de mediador del consell, assenyalant la importància de créixer en un clima de diàleg i d’entesa per evitar conflictes que a vegades poden sorgir entre persones o institucions. Durant la trobada van estar presents alguns dels 40 mestres que treballen en aquesta escola. En acabar, Mons. Vives es va desplaçar fins a les dependències del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, on va ser rebut pel Ministre, Èric Jover, juntament amb el Director del Departament de Sistemes Educatius i Serveis Socials, Marc Jover; i el Director del Departament de Formació Pro-

Mons. Vives va poder conversar amb alumnes i professors dels diferents nivells de les escoles i sistemes educatius presents a Sant Julià. Església d’Urgell

15


fes sional i Recursos Educatius, Joaquim Torredà. Junts van fer un recorregut pels departaments del Ministeri, durant el qual el Ministre va parlar a l’Arquebisbe del repte actual per establir sinèrgies entre els tres sistemes educatius que hi ha a Andorra per millorar els resultats i aprofitar millor els recursos. A l’actualitat, el Ministeri disposa d’un pressupost de 60 milions d’euros que es distribueixen en diverses àrees: de coordinació curricular, d’adaptació al nou sistema educatiu; àrea de control i gestió dels mestres i professors, i de formació dels professionals; àrea d’inspecció, on s’ajuda les escoles en diversos casos d’assetjament, de dificultats en l’entorn familiar i de seguiment del professorat, i es fa l’avaluació del sistema educatiu i de les línies a seguir en el futur; i l’àrea de transport escolar i manteniment d’infraestructures escolars. També va visitar en el mateix edifici, acompanyat pel Ministre, l’Institut d’Estudis Andorrans, on va ser rebut per la Subdirectora, Marta Bertran, i on va conèixer els integrants dels equips del Centre de Recerca Sociològica i del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra, que treballen en diferents línies de recerca sociològica i ambiental a Andorra. Tot seguit, Joaquim Torredà va acompanyar Mons. Vives al Centre de Formació Professional, un edifici renovat fa 13 anys, on va ser rebut per la Directora, Anna Magallón, i els alumnes Tània López i Ibrahim El Gahrrafe, delegats pels seus companys per recórrer les aules amb l’Arquebisbe i explicar-li les cinc branques d’estudis. Mons. Vives va comentar amb diferents grups d’alumnes alguns aspectes dels estudis que cursen, i els va encoratjar a seguir sempre en la línia de la formació permanent, imprescindible en els temps canviants que viu avui la societat. El Centre de Formació Professio16

Església d’Urgell

nal ha viscut una progressió molt important, ja que fa set anys eren 80 alumnes i actualment hi estudien 287 alumnes distribuïts en 23 grups d’estudi. Al mateix edifici, compartint les instal·lacions, hi ha el Centre de Formació d’Adults, amb 260 alumnes que segueixen diferents cursos com ara català, història d’Andorra i informàtica. Hi va poder saludar la Directora, Roser Suñé, que li va explicar l’evolució del centre des que es va posar en marxa fa vint anys. El dilluns 30 d’octubre, en la quarta jornada de la Visita Pastoral, l’Arquebisbe Joan-Enric va compartir un dinar de germanor amb els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, durant el qual va comentar amb ells les seves inquietuds, i

El Copríncep Episcopal volgué agrair públicament la col·laboració que des del Comú de Sant Julià de Lòria s’ha ofert tradicionalment a diverses iniciatives pastorals promogudes des del Bisbat d’Urgell, com la Càtedra de Pensament Cristià i el Canòlich Music van poder celebrar fraternalment i joiosament els aniversaris de Mn. Xavier Esplandiu (79 anys) i Mn. Josep Maria Solé (91 anys). A continuació l’Arquebisbe acompanyat del Rector de Sant Julià, Mn. Josep Chisvert, i del Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, va visitar diversos malalts de la Parròquia, entre els quals qui fou Cònsol Major lauredià, Joan Pujal. A més de portar-los el viàtic i impartir-los la benedicció apostòlica, Mons. Vives pogué dialogar una estona amb cadascun dels malalts i saludar les seves famílies, que els cuiden amb tant d’amor, servei i generositat. Tot seguit, es desplaçà fins a la Rectoria, on dedicà un llarg temps a rebre un bon nombre de veïns laure-

dians que havien demanat de poder saludar-lo i plantejar-li diversos problemes i inquietuds personals en un clima de confiança i privacitat. En acabat, l’Arquebisbe revisà els llibres sacramentals parroquials i, abans de posar fi a la jornada, pogué saludar alguns fidels que participen habitualment en la celebració de l’Eucaristia vespertina. El darrer dia d’octubre, la Visita Pastoral va continuar amb la tradicional recepció oficial del Copríncep a la Casa Comuna, on fou rebut pel Cònsol Major de la Parròquia, Josep Miquel Vila i Bastida, amb els Consellers del Comú i altres autoritats de Sant Julià, com el Ministre d’Economia del Govern d’Andorra, Gilbert Saboya; el Ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany; i el President del Grup Liberals d’Andorra, Josep Pintat. Hi assistiren també el Rector de la Parròquia i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra. A la sessió extraordinària del Comú, el Cònsol Major va adreçar unes paraules de benvinguda a Mons. Vives tot expressant-li la seva satisfacció per la Visita Pastoral i per poder acollir-lo com a Copríncep d’Andorra, tot fent referència a les fotografies oficials del Copríncep Episcopal i del Copríncep Francès que presideixen habitualment les sessions del Comú, i va descriure breument la situació política, econòmica i social de la Parròquia. A continuació, el Copríncep Episcopal respongué a la benvinguda, tot destacant la recent reunió amb el Copríncep Francès al Palau de l’Elisi, on van parlar de la situació actual del Principat d’Andorra. Mons. Vives subratllà com els Coprínceps volen acompanyar el país, i sobretot els Comuns, i destacà la proximitat que les autoritats andorranes poden tenir amb els ciutadans, la qual es palesa especialment en el cas dels Comuns i els Quarts, institucions reconegudes i valorades a la Constitució, de la qual l’any 2018 es commemoraran els 25 anys de


El 31 d’octubre, l’Arquebisbe i Copríncep presidí una sessió extraordinària del Comú, signà al Llibre d’Honor i es fotografià amb els Cònsols i Consellers davant la Casa Comuna.

la seva promulgació i aprovació en referèndum pel poble andorrà. Finalment, el Copríncep tingué unes paraules d’agraïment per al Rector, Mn. Josep Chisvert, i per la col·laboració que des del Comú de Sant Julià de Lòria s’ha ofert tradicionalment en diverses iniciatives pastorals promogudes des del Bisbat d’Urgell, com la Càtedra de Pensament Cristià i el Canòlich Music, entre d’altres. I posà en

valor que el Govern i els Comuns han de cooperar pel bé de tots els ciutadans. El Comú obsequià el Copríncep amb una ploma commemorativa de la seva visita, i després de signar en el Llibre d’Honor tots els assistents a l’acte es feren una fotografia a les escales de la Casa Comuna. A continuació, el Cònsol Major acompanyà el Copríncep en una visita a les noves instal·lacions i equipaments comu-

nals de la Parròquia, començant per de l’escola bressol l’Espill, que acull actualment 58 infants i hi treballen catorze educadors. Posteriorment, es van traslladar a la Llar de Lòria, espai lúdic i de trobada per a totes les persones majors de 65 anys de la Parròquia de Sant Julià. En arribar, el Copríncep visità el Centre d’Atenció Primària, on l’esperava el Director General del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Josep Maria Piqué, que el guià en la visita a les instal·lacions del centre. Tot seguit, a la sala d’actes de la Llar de Lòria, la Coral de la Gent Gran de la Parròquia va oferir un petit concert vocal, que fou precedit per unes paraules del Copríncep episcopal per agrair, en nom de tots els andorrans i de les autoritats, el treball i la feina Església d’Urgell

17


que la gent gran ha realitzat al llarg de del món de trial, agraint-li la seva després de la nostra marxa”. la seva vida per fer créixer Andorra, dedicació a l’esport i els valors de L’Arquebisbe també va recordar i els exhortà a viure amb pau i sense sacrifici, treball i humilitat que l’han les paraules de Sant Agustí (“ens remordiments, gaudint de la vellesa convertit en un bon ambaixador del has creat per a Tu, Senyor, i el nostre d’una forma activa. Mons. Vives els Principat d’Andorra arreu del món. cor està inquiet fins que reposi en convidà oficialment a visitar més En la sisena jornada de la Visita Tu”) per assenyalar als fidels que endavant el Palau Episcopal de La Pastoral, el dia 1 de novembre, “nosaltres, els éssers humans, estem Seu d’Urgell. l’Arquebisbe Joan-Enric va presi- fets per a Déu i per arribar a Déu i La jornada continuà amb una dir l’Eucaristia de la Solemnitat de poder veure’l cara a cara; i arribar passejada pel tram inicial del Camí Tots Sants a l’església parroquial, al repòs en Ell és la nostra fita”. Saludable dels Drets Humans, re- concelebrada pel Rector, i amb I animà els fidels a viure en espais centment inaugurat, que combina l’assistència de les autoritats comu- de joia i de felicitat a la Parròquia elements d’interès paisatgístic, nals, i diversos Consellers generals i a bastir una Església missionera, natural, ambiental i cultural, al llarg i el Ministre de Salut amb les seves oberta i misericordiosa, hospital d’un recorregut obert i continu de famílies. de campanya i sempre en sortida. 26,4 quilometres que travessa AnMons. Vives parlà a l’homilia de Després de la celebració eucarísdorra de sud a nord des del pont de Fontaneda, a Sant Julià de Lòria, fins al punt d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Ordino. El camí té com a objectius promoure un estil de vida saludable i alhora divulgar el coneixement dels trenta drets inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans, promulgada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. La divulgació dels trenta drets es fa aprofitant cada un dels punts quilomètrics del recorregut i amb quatre plaques informatives més situades dins el parc natural de la Vall de Sorteny. En la Solemnitat de Tots Sants, Mons. Vives presidí a migdia l’Eucaristia a l’església parroquial, i a la tarda pregà pels difunts a Després de la caminada, tots els cementiris de la Parròquia. el Copríncep, el Cònsol Major i altres autoritats van anar fins la vivència de la vida com un camí tica, els assistents van compartir un a les oficines comunals per saludar de l’home: “fem un llarg viatge que tast de coca i moscatell ofert per la tots els funcionaris i treballadors del semblaria que acaba amb la mort; Parròquia. Comú i interessar-se per les seves però des que hi ha éssers humans A la tarda, Mons. Vives va visitar vicissituds; i Mons. Vives va beneir cerquem el més enllà”. I destacà la els cementiris dels quarts de Biuna nova imatge de la Mare de Déu importància de valorar les persones xessarri, Fontaneda i Nagol, on va de Canòlich que presideix la sala de que ens acompanyen en aquest pregar pels difunts tot acompanyant juntes del Comú. camí: “avui és també un dia per les famílies de les cases que hi tenen La cinquena jornada de la Visita considerar que la vida no la fem sols, parents enterrats; i posteriorment Pastoral es clogué a les instal·lacions la fem amb totes aquelles persones va fer el mateix als cementiris vell de Naturlàndia, el parc temàtic situat que ens han ajudat, i que estimem i nou de Sant Julià. a la muntanya de la Rabassa, on el i ens estimen; perquè l’amor és el També va tenir l’oportunitat de Copríncep Episcopal pogué saludar conreu més important que podem visitar la petita església de Sant el pilot Toni Bou, 22 cops campió fer durant el camí i és el que quedarà Cerni de Nagol, on va poder admirar 18

Església d’Urgell


La darrera jornada, Mons. Vives es reuní amb el Rector i el Consell Universitari de la Universitat d’Andorra; i posteriorment visità el Museu del Tabac.

les pintures romàniques juntament amb els fidels que s’hi van congregar. La Visita Pastoral a la Parròquia laurediana es va cloure l’endemà, 2 de novembre. Mons. Vives va començar la darrera jornada a la Universitat d’Andorra, on va ser rebut pel Rector, Miquel Nicolau, acompanyat pel Consell Universitari. Van informar l’Arquebisbe JoanEnric del creixement de demanda en totes les titulacions que hi ha hagut el darrer any respecte dels anys anteriors; creixement degut, en part, per l’arribada d’estudiants d’altres països que trien la Universitat d’Andorra per cursar estudis superiors. Actualment, al claustre hi ha 40 professors a temps complet i uns 200 professors col·laboradors en recerca o en classes temporals. A més, hi ha establerts acords amb tres xarxes universitàries: un de local, a través de la Xarxa Vives;

un d’europeu, a través de la xarxa UEA; i un d’internacional, a través de la xarxa IEU. Mons. Vives va agrair les explicacions del Consell Universitari i els va animar en la tasca que desenvolupen en els diferents àmbits, posant èmfasi en la valoració del nou estil formatiu de la institució, que per l’any vinent cerca fer una formació combinada entre el català i l’anglès. Va agrair també el dinamisme de l’oferta, que cerca formar les persones més enllà de la professió que trien per facilitar més endavant un eventual canvi d’orientació, en funció de les demandes del mercat laboral. Després va compartir un esmorzar informal amb el claustre de professors, als quals va encoratjar en recordar-los que la universitat és l’estament educatiu que més obre el país a tot el món, tot desitjant alhora que la institució segueixi

essent “porosa” amb la societat per sentir-s’hi a prop i per aportar-hi idees i propostes de futur. La jornada continuà amb una visita al Museu del Tabac, un centre privat endegat per iniciativa de la família Ribas. El van rebre i acompanyar en el recorregut pel museu l’ex cap de Govern d’Andorra Òscar Ribas, polític, empresari i advocat que va tenir un paper clau en el procés constituent del Principat; la seva esposa Roser i la seva filla Deborah. El Museu, concebut de manera molt pedagògica per explicar les arrels d’un dels principals sectors empresarials del Principat, es troba a l’edifici de la primera fàbrica manufacturera de tabac d’Andorra, que va funcionar del 1909 fins el 1957, fundada pels avantpassats de la família Ribas-Reig, i concretament per Julià Reig i Roqueta, avi d’Òscar Ribas. La fàbrica es va traslladar més tard a un altre indret i va modernitzar els sistemes de producció d’un sector que va significar una via per a l’expansió econòmica per als andorrans de principi del segle XX, així com també per a les poblacions veïnes. Posteriorment, cap al final del matí, l’Arquebisbe i Copríncep va visitar les modernes instal·lacions de la fàbrica de tabac Tabandor, on va poder saludar un dels propietaris, Cristhian Pérez, que li va explicar els trets més importants d’aquesta empresa que manufactura cigarretes de diferents marques. Forma part d’una de les quatre grans multinacionals del tabac al món associada a una multinacional japonesa, i dóna feina a 53 treballadors al Principat. En els darrers anys, Tabandor ha desenvolupat un “programa de responsabilitat social corporativa”, a través del qual inverteix en projectes culturals, com la temporada d’òpera a Sant Julià, amb suport a l’IEA; educatius, com el que du a terme amb l’Escola Especialitzada Meritxell; o socials, donant suport a les campanyes de Càritas parroquial. Església d’Urgell

19


Jornada diocesana de formació de catequistes a La Seu d’Urgell La ponència principal va anar càrrec de Mn. Norbert Miracle, Rector del Seminari Major Interdiocesà i professor de Teologia a l’Ateneu Sant Pacià

E

ls catequistes de la Diòcesi d’Urgell van celebrar el dissabte 4 de novembre la seva trobada anual de formació en l’inici de curs, en una jornada que fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell, i en la qual intervingué com a ponent principal Mn. Norbert Miracle, professor de Teologia a l’Ateneu Sant Pacià, Delegat d’Ensenyament del Bisbat de Tarragona i Rector del Seminari Major Interdi-

jar els catequistes ja que “fan ressonar la paraula de Déu en els altres, però també en la seva pròpia vida”. Al seu torn, Mons. Vives va assenyalar el gran valor de la jornada de formació dels catequistes diocesans, ja que és un moment intens de trobada i de comunió en una mateixa missió. “Hem de saber ajudar a fer comprensible la fe als qui vénen darrere nostre”, afirmà l’Arquebisbe, i posà l’exemple del diaca Felip segons els “Actes dels Apòstols”.

L’Arquebisbe, tot parlant de la paràbola del sembrador, animà els catequistes en la seva tasca: “aquesta paràbola ens ensenya a sortir de nosaltres, ja que el resultat del que sembra el catequista sovint no ho acaba veient ell”. I els encoratjà a entrar en les noves tecnologies, tan valorades pels infants i joves, i a utilitzar-les per difondre el missatge de Jesucrist, cercant de fer-ho als locals parroquials, més que a les escoles. A continuació de l’Arquebisbe JoanEnric intervingué Mn. Norbert Miracle amb la ponència titulada “El Déu dels

Mons. Vives encoratjà els catequistes a utilitzar les noves tecnologies per difondre el missatge de Jesucrist

Mn. Norbert Miracle intervingué a la jornada diocesana amb la ponència titulada “El Déu dels cristians”.

ocesà. La sala d’actes del Seminari es va omplir amb l’assistència d’un centenar llarg de catequistes, laics i sacerdots, de diferents punts de la Diòcesi. L’acte va començar amb la salutació inicial de Mons. Vives i del Delegat diocesà de Catequesi, Mn. Antoni Elvira, que va donar la benvinguda als assistents, va recordar les properes cites de formació a Lleida, i va encorat20

Església d’Urgell

Recollint el temari del proper Sínode dels Bisbes, Mons. Vives proposà aprofundir en l’acompanyament dels infants i joves, i de les seves famílies, des de la catequesi: “hem de demanar ajuda a Déu perquè ens doni la gràcia de ser instruments seus; fer de catequista és una vocació, una crida de l’Esperit Sant que ens fa missioners per difondre i explicar la Paraula de Déu”.

cristians”, al llarg de la qual va voler donar respostes a les preguntes sobre qui és el Déu dels cristians, i sobre si tots els fidels de les diferents religions creiem en un mateix Déu o no. Per a Mn. Miracle, la paràbola del sembrador és una al·legoria de la transmissió del tresor de la fe. Un tresor que primer ha de transmetre primordialment la família cristiana; però alhora l’Església, que va sumant, també ho ha de fer de manera molt important a través de la catequesi. La catequesi és justament la transmissió d’aquest tresor de la fe. Perquè la fe és una resposta de l’ésser humà al Déu que es revela: “en l’ésser humà hi ha un desig de Déu, l’home és un ésser


religiós. Som capaços de Déu i Déu és i ha entrat en relació amb nosaltres. És a través d’aquesta experiència que els grans catequistes, com Sant Pau, veuen que es pot començar a dialogar”.

I va continuar tot destacant els grans trets de Déu com a Pare de Nostre Senyor Jesucrist i dador de l’Esperit Sant; com a Déu de misericòrdia i amor; i com a Déu que sempre acompanya el seu poble.

La celebració de l’Eucaristia a la capella del Seminari, amb l’enviament missioner dels catequistes per part de l’Arquebisbe, i un dinar de germanor a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell van cloure la Jornada.

“Iniciar-se en l’art de l’acompanyament”

E

ls dies 17 al 19 de novembre van filòloga, doctora en Sagrada Escrip- del Secretariat de Congregacions, tenir lloc a l’Acadèmia Mariana tura i professora de l’IREL). Confraries i Germandats de Lleida). de Lleida les X Jornades de Forma2.- Acompanyar el creixement 6.- Acompanyar infants i adolesció per a Catequistes, que organitza dels adults que descobreixen la cents en els moments de sofriment anualment el Secretariat Interdio- fe (a càrrec de Mn. Josep Baquer (a càrrec d’Anna M. Agustí Farreny, cesà de Catequesi de Catalunya i Sistach, SJ, llicenciat en Teologia mare de família i padrina, mestra i les Illes Balears (SIC), enguany al Bíblica, arquitecte tècnic i con- psicopedagoga, postgraduada en voltant del tema: “Iniciar-se en l’art sultor d’estructures, professor “acompanyament en el sofriment i de l’acompanyament”. Mn. Antoni col·laborador a la URL i professor la mort” i en “acompanyament esElvira, Vicari Episcopal d’Urgell i a l’Institut d’Estudis Estructurals). piritual”. Fundadora de l’Associació Delegat diocesà de Cad’Acompanyament en el tequesi, hi va participar Dol de Lleida). acompanyat per una 7.- Acompanyar nois vintena de catequistes i noies amb trastorns de la Diòcesi d’Urgell. i conductes difícils (a Les Jornades van cocàrrec d’Adelina Barbemençar el divendres ro Castillo (psicóloga i dia 17 amb la salutació terapeuta). i l’acollida per part del 8.- Acompanyament i Bisbe de Lleida, Mons. formació dels catequisSalvador Giménez Valls, i tes en una Parròquia (a la conferència que va diccàrrec de Mn. Antoni tar el Director del SIC, el Elvira, Vicari Episcopal prevere gironí Mn. Joan d’Urgell i Delegat dioceMaria Amich, sobre “La sà de Catequesi). situació de la catequesi 9.- Dinàmiques d’acomMn. Antoni Elvira (a la dreta) va assistir a les jornades de Lleida amb un grup de a casa nostra”. panyament per a infants i catequistes d’Urgell. L’endemà, dissabte dia adolescents (a càrrec de 18, Mons. Antoni Vadell, Bisbe au3.- Acompanyar els pares en un Mn. Santi Collell, Delegat diocesà xiliar de Barcelona, va oferir als as- camí de redescoberta de la fe (a de Catequesi de Terrassa). sistents la ponència “El catequista, càrrec de Jaume Martorell, pare 10.- Música per a pregar i acoml’acompanyant acompanyat”, que de família, psicòleg i Vicedelegat panyar el creixement en la fe (a va anar seguida d’un ric col·loqui diocesà de Catequesi de Mallorca). càrrec d’Anna Ludevid, cantautora amb els assistents. I a la tarda els 4.- Acompanyar els nois i noies del grup Cor Nou, catequista i mare catequistes es van repartir entre els per a descobrir la pròpia vocació de família). diferents tallers programats, en els (a càrrec de Mn. Javier Vilanova, Les Jornades es van cloure el diuquals es van tractar els següents Delegat diocesà de Catequesi de menge dia 19 amb la presentació temes: Tortosa). de nous recursos digitals per a la 1.- Homes i dones de la Bíblia: 5.- Acompanyar el creixement catequesi per part de membres del acompanyants i acompanyats en la fe a partir de la religiositat SIC i la celebració de l’Eucaristia (a càrrec de Mar Pérez, mare de popular (a càrrec de José Manuel dominical a la Catedral de Lleida, família, professora de secundària, Gómez, pare de família i Director presidia per Mons. Giménez Valls.

Església d’Urgell

21


L’Arquebisbe d’Urgell presidí l’Eucaristia dominical a Sossís. Damunt aquestes línies, una fotografia de grup amb la pràctica totalitat dels veïns clogué la visita de Mons. Vives a la població pallaresa.

Restauració de l’església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sossís

E

l diumenge 5 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, i del Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, va inaugurar les obres de restauració i millora de l’església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sossís (al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà), declarada Bé Cultural d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un temple d’una nau, planta rectangular i dos cossos més baixos afegits lateralment, formant les capelles i la sagristia. Les voltes són de creueria amb coberta de lloses de pedra a dues vessants. El cor, il·luminat a l’eix de la nau, és de mig punt. Tota la construcció és feta amb carreus de pedra del país. La façana de ponent és coronada per un campanar 22

Església d’Urgell

d’espadanya de dos ulls, amb dues campanes. A la seva arribada al poble, l’Arquebisbe fou rebut per l’alcalde, Martí Cardona i Rocafort, i per Josep Maria Aleu i Agullana, representant de l’Entitat Municipal Descentralitza-

da de Sossís; a més del President del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda i Farrero, el Rector de la Parròquia, Mn. Francesc Lloret i Mirabet, i la pràctica totalitat de veïns del poble. Junts es desplaçaren a l’església de la Nativitat de la Mare de Déu, on tingué lloc l’acte oficial d’inauguració de les obres dutes a terme gràcies a la col·laboració i aportacions de l’Ajuntament de Conca de Dalt, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sossís, la Diputació de Lleida i el Bisbat d’Urgell; així com a l’ajuda generosa


dels veïns i fidels de Sossís. L’Arquebisbe Joan-Enric destacà en el seu parlament l’agraïment del Bisbat d’Urgell a les entitats i fidels que han fet possible la restauració tan bonica de l’església que es beneïa en aquella jornada, i defensà la importància de traspassar a les noves generacions de fidels el patrimoni que sempre suposa l’església en un poble. Cal valorar que per als cristians és el lloc més important de tots, perquè allà naixem a la fe pel baptisme, hi celebrem els sagraments, i és el lloc on ens acomiadem d’aquest món en la celebració de les exèquies, camí de l’eternitat. Tot seguit tingué lloc la celebració solemne de l’Eucaristia dominical presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pels sacerdots presents, i amb l’assistència de les Autoritats i d’una gran quantitat de fidels que ompliren el temple. A l’homilia, Mons. Vives glossà les lectures proclamades en aquell diumenge, i sobretot l’Evangeli (Mt 23,1-12), on Jesús demana una coherència de vida entre les paraules i les obres i critica els fariseus i els mestres de la Llei perquè “diuen i no fan”. Mons. Vives animà els fidels a mantenir sempre en la seva vida aquesta coherència i autenticitat de vida que es testimonia molt més enllà

D’esquerra a dreta, Josep Maria Aleu, Martí Cardona, Mons. Vives i Mn. Francesc Lloret, durant l’acte d’inauguració de la restauració de l’església de la Nativitat de la Mare de Déu.

de les paraules i que dóna credibilitat a la nostra fe. També encoratjà els assistents a viure el valor de la humilitat que Jesús proposa a l’Evangeli i que es concreta en la màxima “tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”; i que Jesús volia per als seus deixebles ja que “tots vosaltres sou germans”. Mons. Vives subratllà com aquesta invitació de Jesús és especialment significativa per als qui tenen auto-

Després de l’Eucaristia, els assistents a la celebració van visitar una exposició fotogràfica a l’Ajuntament.

ritat i poder a la terra però és vàlida per a tots els fidels, i explicà el sentit de la paraula “ministre”, que vol dir servidor. Al final de l’Eucaristia tingué lloc el cant del Virolai a la Mare de Déu de Montserrat i es beneiren les obres de restauració i millora del temple. Davant la situació a Catalunya en aquells dies, Mons. Vives lamentà els empresonaments preventius i tot allò que porta a la humiliació de les persones o els pobles, i que pugui conduir a una desafecció perillosa que va en contra de la pau social i la fraternitat entre pobles germans. I exhortà la comunitat cristiana a pregar i a buscar amb perseverança la comunió de tots, més enllà de les legítimes diferències polítiques, procurant sempre ser gent de pau i que treballa per la concòrdia, la reconciliació, la valoració del discrepant i la pau. Tot seguit, a la sala de l’Ajuntament de Sossís visità una bonica exposició històrica de fotografies sobre la població i els treballs al segle XX a les seves mines de carbó i de calç, i compartí un frugal aperitiu durant el qual pogué saludar i conversar amb tots els veïns del poble. Una fotografia de grup va cloure la joiosa visita. Església d’Urgell

23


El patrimoni d’art sacre de l’Església, una mà estesa al món

Pintura d’Eduardo Palacios escollida com a fons per al cartell de l’exposició “Reconciliare”


L’

any 2017 ens ha portat un bon nombre d’exposicions en les quals el patrimoni cultural de l’Església ha estat protagonista. Així, al nostre Bisbat s’ha fet la inauguració de les obres del Pla Director de la Catedral de Santa Maria, i l’exposició “Una nova catedral? Puig i Cadafalch i les restauracions de la Catedral d’Urgell al segle XX”, que ha permès valorar la gran riquesa patrimonial i artística de la nostra Catedral, així com les intervencions que s’han fet en el darrer segle. També voldria destacar dues efemèrides que han estat acompanyades per sendes exposicions amb unes esplèndides mostres d’art religiós, com les que s’han organitzat amb motiu dels 400 anys de la mort del Cardenal Cisneros, entre les quals una esplèndida mostra inaugurada el 8 de novembre a la Catedral de Toledo, amb més de 320 peces, oberta fins al 18 de febrer; i, d’altra banda, les que s’han fet i es faran per recordar el 400 aniversari del naixement del pintor sevillà Bartolomé Esteban Murillo, com la inaugurada el 8 de desembre a la Catedral de Sevilla amb un grup de 16 obres i 40 documents originals de la seva època, que es podrà visitar fins al 8 de desembre de 2018. Tanmateix, en aquesta collaboració per a la nostra revista diocesana em voldria referir a l’exposició que la Fundació “Las Edades del Hombre” ha mantingut oberta durant vuit mesos (d’abril a novembre) a Cuéllar (Bisbat de Segòvia) amb el títol de “Reconciliare”: un total de 96 obres del ric patrimoni d’art sacre de l’Església de Castella i Lleó, distribuïdes en

“Sant Jeroni”, escultura d’Alonso Berruguete en fusta policromada (segon quart del segle XVI). A la pàgina següent, “El Crist del perdó” (1753), escultura de Luis Salvador Carmona en fusta policromada.


tres esglésies de la ciutat (San Martín, San Esteban i San Andrés), que han estat visitades i admirades per 172.499 persones. El títol de l’exposició vol fer referència a una doble realitat. D’una banda, la mirada positiva de la misericòrdia de Déu, que és més gran que el pecat de la humanitat; i, per l’altre costat, palesar el mal que hi ha al món per tal de fer una millor teologia del perdó de Déu i constatar alhora com l’art sacre és, encara avui com ho fou en el passat, una gran eina per atansar el missatge de Jesús a qualsevol persona de qualsevol país, cultura o religió. L’exposició, amb pintures i escultures de grans artistes de totes les èpoques (El Greco, Alonso Berruguete, Pedro Berruguete, Adrian de Gryef, Felipe Bigarny, Venancio Blanco, Alejo de Vahia, Juan de Juni, i d’altres) es va estructurar en cinc grans blocs o capítols: “In principio”; “Hieri”; “In figura”; “Hodie” i, per últim, “Semper”. Aquí en voldria recollir tres obres de l’exposició que es troben entre les més importants per la seva autoria, alhora que ajuden a entendre el sentit teològic i evangelitzador de l’exposició al voltant del pecat i el perdó. “El Crist del perdó” és precisament el títol de la primera d’aquestes tres obres. És una escultura de Luis Salvador Carmona, tallada en fusta policromada i datada l’any 1753. És una imatge del “Crist baró de Dolors”, que ens mostra Jesús després d’haver patit la Passió i la Mort a la creu (corona d’espines, soga al coll, estigmes a les mans, la ferida al costat...), i amb un genoll recolzat damunt una bola del món


on hi ha imatges d’episodis de l’Antic Parlar del perdó és referir-nos a la un dels grans doctors de l’Església Testament que refereixen moments necessària mort de Jesús de Natza- es representat en aquesta obra de pecat de la humanitat (en primer ret, el seu patíbul: la creu s’alçava (que formava part d’un retaule) pla: Adam i Eva collint el fruit de per perdonar i redimir la humanitat amb la simbologia que li és pròpia: l’arbre prohibit). pecadora, però també cridada a representat com un anacoreta, que És un Crist que té una mirada sentir-se acompanyada i no aban- és pica el pit amb una pedra, amb d’intercessió cap al cel, amb ulls donada per Déu, tant els bons com una actitud de penediment i de neque expressen aquest sentiment de els dolents, tant els convertits com cessitat de conversió, amb el lleó demanar per a la humaque la llegenda àuria nitat pecadora que recull ens diu que ell va curar. en la representació del No hi poden faltar dos món als seus peus. És elements més com són Ell que amb la seva mort una calavera, amb el seu ha salvat la humanitat, significat de meditació ha “reconciliat” allò que de la mort i la necessitat s’havia perdut pel pecat de demanar perdó per de la humanitat, aquí amb una vida de pecat, i el un sentit de redempció llibre que representa la del poble de Déu que Bíblia, el llibre sagrat havia pecat (representat que ens il·lumina per al globus terraqui en els trobar el camí del perdó episodis d’Adam i Eva, i de la salvació. Diluvi, història de Lot...). No podem deixar de El llençol que embolcalla valorar, potenciar i difonel globus significa la seva dre aquesta riquesa paresurrecció: aquell llentrimonial que també vol çol que era el seu sudari, i ser donada a conèixer que queda buit quan Crist a creients i no creients. ha ressuscitat. Aquest patrimoni que Pedro Berruguete és l’Església guarda i prel’autor de la segona obra serva, de vegades amb triada: un oli sobre fusta moltes dificultats, vol de 1485 que representa ser també una manera la iconografia del “Cald’evangelitzar, tal com vari”. Aquesta pintura, ho recull i ens ho demana que actualment forma les Prioritats Pastorals part de la col·lecció del de la Diòcesi d’Urgell Museu Diocesà de Palèn2014-2018: “Posar el pacia, presenta Jesús a la trimoni artístic i cultural creu, amb una referència de les Parròquies de als passatges bíblics on la Diòcesi al servei de se’ns narra els darrers “Calvari” (1485), oli sobre fusta de Pedro Berruguete, actualment a la col·lecció del Museu l’anunci de la fe acollint moments abans de la Diocesà de Palència. els visitants i turistes seva mort. La composique ens visiten atrets per ció mostra Jesús al cenl’art (el nostre romànic tre, crucificat entre els dos lladres, el no convertits, tot veient els per- és únic...) i els bells paisatges, en amb una mirada trista i a la vegada sonatges que sempre acompanyen itineraris catequètics que els facin serena, i acompanyat als peus per la aquesta i altres representacions de descobrir la grandesa del tresor que seva mare Maria, pel deixeble Joan l’escena del Calvari. amaguen: la fe. I mirar de tenir oberts i per Maria Magdalena; un soldat fa I per últim, un Sant Jeroni penitent, els temples al màxim de temps, enguàrdia en l’escena i al fons hi ha un escultura en fusta policromada re- cara que ens representi una petita paisatge amb torres i murs coronats alitzada en el segon quart del segle càrrega addicional (1.8)”. de merlets que vol representar les XVI per Alonso Berruguete (fill de muralles de Jerusalem. l’anterior autor citat). Sant Jeroni Jaume Mayoral, Rector de Ponts 28

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (V): Una proposta de màxims

E

stimar el proïsme, sortir de la bombolla de l’ego per incloure l’altre, perdonar incondicionalment els traïdors, estimar els enemics, escoltar i obeir la crida del Mestre i tractar com a germà en l’existència qualsevol ésser humà, sigui quina sigui la seva condició i el seu origen: heus aquí un programa ètic difícil, entusiasmant, però ple d’esculls. Aquesta proposta de vida pràctica pot semblar increïble a molts, fins i

Cal reconèixer, que la proposta ètica que emana de l’Evangeli sorprèn. Conté una certa hybris, una desraó, un excés, com fa veure el filòsof francès Paul Ricoeur. En ella no solament s’exhorta a estimar els amics, sinó també els enemics. No solament s’exigeix donar a qui m’ha donat, en clara consonància amb la justícia commutativa, sinó donar a qui mai no m’ha donat res, i molt probablement no em tornarà allò que li dono.

Les ètiques de mínims no garanteixen la felicitat ni el goig d’existir; en el millor dels casos, garanteixen un ordre just

Crisi de valors Vivim en un atmosfera de mínims morals. No sóc dels que fa un discurs apocalíptic sobre la crisi de valors tradicionals i el final d’Europa, però les propostes ètiques que es formulen en el temps present són clarament minimalistes, van orientades a garantir la convivència, la bona entesa en societats laiques, secularitzades i plurals culturalment i ètnicament.

tot, desmesurada, inaplicable a la vida quotidiana. I no obstant això, per a molts d’altres, cristians militants, però també agnòstics confessos, el programa descrit és meravellós.

Per a poder viure en pau en contextos tan plurals cal identificar uns mínims morals compartits per tots, uns principis exigibles a tot ciutadà.

La proposta ètica que emana de l’Evangeli és de màxims. [...] El Crist interior treballa ens fa aptes per al perdó, per a la generositat, per a la gratuïtat sense límits Les ètiques de mínims no garanteixen la felicitat ni el goig d’existir. En el millor dels casos, garanteixen un ordre just, una simetria de drets en l’àgora pública, la qual cosa no és irrellevant, però crec que no n’hi ha prou amb la igualtat i amb la tolerància, que cal exhortar a la fraternitat i a l’hospitalitat. Els màxims es construeixen sobre els mínims, però si solament eduquem partint

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

29


dels mínims, no es posa en tensió l’ésser humà i no dóna tot allò que podria donar. La proposta ètica que emana de l’Evangeli és de màxims. S’edifica sobre uns mínims morals que poden ser compartits amb moltes altres propostes, laiques i religioses, occidentals o orientals, però apunta vers un horitzó que tensa la corda i pot generar una sensació d’impossibilitat. En aquest camí, però, no estem sols. Mai no estem sols, fins i tot encara que ens ho sembli. El Crist interior treballa des de dins, obre possibilitats en nosaltres, possibilitats que nosaltres mateixos no havíem vist. Ens fa aptes per al perdó, per a la generositat, per a la gratuïtat sense límits.

La saviesa pràctica que brolla de les paraules, de les accions, dels silencis i de les paràboles de Jesús, és una ètica de màxims, però no una proposta absurda, ni irracional. Tensa l’arc de la voluntat, exigeix humilitat, confiança i abandó en el

amics, a ser just amb el just, però en ella no s’exigeix estimar els enemics, donar-se incondicionalment, a fons perdut, posar l’altra galta i perdonar els qui m’han traït. Aquesta ètica inclusiva, que no separa entre propis i estranys, entre nosaltres i

La capacitat d’estimar Parteixo del supòsit que tot ésser humà, fins i tot el més pervers i malvat, inculte i ignorant, és capaç d’es- Estimar l’estrany i acollir-lo a casa com si fos dels nostres és un repte immens, però no impossible, ni forassenyat. timar, és apte per donar-se i per tenir relacions benvolents amb Crist interior que és capaç d’obrar ells, entre els bons i els dolents, que tots els altres éssers. meravelles dins de cada ésser, fins i transcendeix la justícia distributiva Aquest supòsit antropològic és tot encara que no el reconegui com i commutativa va més enllà de la la base d’una proposta ètica que té a existent dins seu. racionalitat humana, però no per com a objectiu estimar el proïsme El pas de l’estrany al còmplice és això és irracional. com a un mateix. La potència d’es- bàsic en aquesta ètica. Des d’aquesHi ha bellesa en aquesta proposta. timar és inherent a l’ésser humà, ta perspectiva, no hi ha estranys, no Estimar l’estrany i acollir-lo a casa però si no és degudament educada hi ha categories, no hi ha fronteres, com si fos dels nostres és un repte i acompanyada, queda en un estat ni separacions. Som éssers dotats immens, però no impossible, ni foatrofiat, en una pura latència i no de la mateixa dignitat humana, rassenyat. La història ens ha deixat es fa efectiva. El Crist interior cri- fets a imatge i semblança de Déu, meravellosos exemples d’aquesta da a desplegar aquesta potència volguts i anhelats per Ell des del pràctica que sorprèn propis i esd’estimar, l’“amància”, que en deia principi, cridats a desenvolupar tranys. Que jo no sigui capaç de Ramon Llull. un projecte personal, sostinguts, a viure-la a fons, no la fa irracional o Si l’ètica que emana del missatge cada moment, per un Déu-Mare que estúpida. Que els meus prejudicis, alliberador de Jesús no és creïble, si sempre hi és, fent costat, fins i tot, ressentiments i pors em privin no té credibilitat per a qui l’escolta, en l’hora de temença, com diria Joan d’obrir la porta a l’estranger i rebre’l esdevé un missatge quimèric, un Maragall, quan només s’experimen- a casa, no treu valor a l’hospitalitat; relat ple de bones intencions, però ta abandó i desesperació. solament posa en relleu la fragilitat inaplicable. El resultat final és la inAltres eminents pensadors, cientí- i debilitat de l’amfitrió. diferència: un fi que no té res a veure fics i filòsofs participen de la mateixa amb la seva intenció primogènita, idea. Aristòtil, en la seva “Ètica a Francesc Torralba, Dr. en Teologia que és arrelar en el cor. Nicòmac”, exhorta a estimar els i Filosofia 30

Església d’Urgell


La Setmana de Cinema Espiritual d’Andorra congrega més de dos mil espectadors

D

es del dilluns 6 de novem- una manera de viure allunyada del introducció tot explicant-los el senbre, data en què va tenir dictat consumista. En segon lloc, la tit d’aquesta activitat. A excepció lloc la sessió inaugural, fins conversió en la relació vers els po- de la pel·lícula per al públic adult, a la darrera projecció, el divendres bres, perquè ells són una ocasió per programada el dimecres dia 8 a dos dia 10, les sales dels cinemes Illa trobar-nos amb Crist, i, així mateix, quarts de nou del vespre, l’entrada a Carlemany, a Escaldes-Engordany, d’aprendre el sentit de la dignitat les diferents projeccions és gratuïta van acollir els més de dos mil es- humana com una forma d’humilitat per als escolars i el Bisbat d’Urgell pectadors que enguany van seguir per a la trobada amb Déu. se n’encarrega del transport. la Setmana de Més enllà del Cinema Espiritucinema de temàal, organitzada tica estrictament per la Delegació religiosa, la prod’Ensenyament ducció audiovidel Bisbat d’Ursual en general, gell, i orientada i el cinema en especialment als particular, s’obre infants i joves també a la dimendels centres dels sió transcendent tres sistemes de l’antropoloeducatius angia. Mentre que dorrans així com el cinema religiós de les escoles inclou aquelles de La Seu d’Urpel·lícules que gell i contrades tracten de perfrontereres, però sonatges, temes, oberta també al relats o institucipúblic adult en ons directament Mn. Chisvert va ser l’encarregat de donar la benvinguda als joves a l’inici de cada projecció. general. religioses, el ciSota el lema nema espiritual genèric “Fes tu el mateix”, l’edició Mn. Pepe Chisvert, Delegat dioce- aprofundeix en l’expressió de la d’enguany volia incidir en la idea sà d’Ensenyament, va ser l’encarre- preocupació religiosa, filosòfica, esque per canviar el món cal comentètica i social des d’una perspectiva çar per assumir la necessitat d’un humanista que, d’una forma explíEl lema de l’edició d’encanvi personal. També proposà com cita o implícita, permet reconèixer a tema de reflexió entre els alumnes guany volia incidir en la el misteri de Déu en el misteri de que participaren en aquesta activi- idea que per canviar el l’ésser humà. Així, per a l’edició tat l’aprofundiment en l’opció pels món cal començar per d’enguany s’han escollit les tres pobres des de l’Evangeli, tot seguint assumir la necessitat d’un pel·lícules següents: el magisteri del Papa Francesc en la • “Lo que de verdad importa”, preparació de la Jornada Mundial de canvi personal adreçada a alumnes de 3r cicle de la Joventut del 2016 a Cracòvia, coprimària i 1r cicle de secundària. És mentant la benaurança dels pobres gat de donar la benvinguda a l’inici una producció de l’any passat, dirid’esperit. Aquesta opció suposa, de cada projecció als joves i als gida per Paco Arango i interpretada primer de tot, ser lliures respecte tutors i professors de Religió que per Oliver Jackson-Cohen, Camilla de les coses materials, adoptant els acompanyaven, i de fer una breu Luddington, Kaitlyn Bernard i JonaEsglésia d’Urgell

31


L’actor Andreas Muñoz interpreta el paper protagonista a la pel·lícula Ignacio de Loyola. A l’esquerra, un fotograma de Lo que de verdad importa.

32

Església d’Urgell

than Pryce en els papers principals. Narra la història d’Àlec, un enginyer mecànic incapaç de posar ordre en la seva vida. Quan la seva botiga de reparació d’aparells electrònics és a punt de fer fallida, un parent del que gairebé no en sap res s’ofereix a solucionar els seus problemes a canvi de traslladar-se un any al Canadà, el lloc d’origen dels seus avantpassats. Quan hi arriba, s’adonarà que al seu voltant passen coses insospitades, les quals l’empenyen a enfrontar-se amb ell mateix i amb el seu passat, i sobretot a assumir un do que mai abans havia experimentat: induir les persones que l’envolten a creure en coses sense explicació aparent. • “La buena mentira”, adreçada a alumnes de 2n cicle de secundària i batxillerat. És una pel·lícula estrenada el 2014, dirigida per Philippe Falardeau i amb un repartiment encapçalat per Reese Witherspoon, Corey Stoll, Sarah Baker, Sope Aluko i Sharon Conley. Explica la peripècia d’un grup de nens que són traslladats als Estats Units com a refugiats de la guerra civil del Sudan. En arribar, coneixen Carrie, una treballadora social que és conscient de la situació que viuen els nens i mira d’ensenyar-los com s’han de moure per tal de sobreviure en un món tan diferent al que havien conegut fins aleshores. • “Ignacio de Loyola”, projectada en la sessió per al públic adult, és una producció filipina de l’any 2016 dirigida per Paolo Dy i Cathy Azanza, que compta amb l’actor Andreas Muñoz en el paper protagonista, i Javier Godino, Julio Perillán, i Gonzalo Trujillo en la resta de papers principals. Es tracta d’una dramatització basada en les pròpies memòries del Fundador de la Companyia de Jesús: Íñigo, un jove soldat, es veu obligat a renunciar a la seva carrera militar després de ser ferit en combat. El temps de convalescència li proporciona l’ocasió d’aprofundir en la fe catòlica.


Canòlich Music: la fe i la música com a resposta a les inquietuds dels joves

La música és una de les millors eines per acostar els joves a l’espiritualitat i la fe en el context social d’avui. Els resultats d’enguany en la cinquena edició del Canòlich Music, el festival de música cristiana celebrat a Sant Julià de Lòria el 24 i 25 de novembre, en són una demostració: la missa ha acollit molts grups de joves de diferents escoles d’arreu de Catalunya (Barcelona, Rubí, Puigcerdà, Tremp, Balaguer, Guissona...), d’Andorra (Sant Ermengol, Escola Janer, l’escola andorrana d’Encamp...), i fins i tot de València; els joves han estat més cohesionats i més implicats en les activitats; i els nois han compartit moments d’intensa espiritualitat, com els que es van viure a la pregària matinal del dissabte dia 25.

Església d’Urgell

33


El grup britànic LZ7 ha estat una de les grans novetats d’enguany i una de les actuacions més esperades pel públic. A la pàgina anterior, un moment de l’actuació del DJ Andy Hunter.

A

quest ha estat també el festival en què han participat més músics i hi ha hagut més concerts, i en què els tallers han cercat la proximitat amb els artistes i les seves emocions, per compartir el testimoni de les seves experiències i vivències de fe vinculades amb la música i expressades a través de la música. El Delegat de Joventut del Bisbat d’Urgell, i membre de l’equip organitzador, Lluís Plana, va fer un balanç molt positiu del desenvolupament del festival en acabar el darrer concert, el del DJ de música electrònica Andy Hunter: “amb una bona sintonia entre els joves, amb un bon suport dels monitors i dels professors acompanyants, amb la incorporació del gòspel de nou a la missa, que ha estat molt ben rebut pels assistents; i sense incidents destacables. Estem contents de com ha anat tot. Cada any aixequem una mica més el llistó i creiem que l’impacte en els joves és bo, que es fan preguntes i que, tot sovint, també aquí, durant la convivència, troben respostes a través 34

Església d’Urgell

de l’amistat, la reflexió, la música i la pregària”. L’ecologia integral com a constant La natura i la sostenibilitat ecològica de la nostra acció a la Terra, tot posant al centre la persona, va ser una constant en les activitats, reflexions, les imatges i, sobretot, en l’Eucaristia, l’acte central del Canòlich Music, que va aplegar gent molt diversa i de totes les edats que va desplaçar-se d’altres punts d’Andorra, de La Seu d’Urgell, i de les contrades properes.

“Els joves es fan preguntes que, tot sovint, també aquí, durant la convivència, troben respostes a través de l’amistat, la reflexió, la música i la pregària” A la celebració eucarística, Mons. Vives va adreçar la salutació inicial als joves, engrescant-los en el camí de la fe. El Rector de la Parròquia de Sant Julià de Lòria i Delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, Mn. Pepe

Chisvert, va presidir l’Eucaristia, concelebrada per diversos sacerdots diocesans, entre els quals el Subdelegat de Joventut, Mn. Gabriel Casanovas, a més del P. Raúl Tinajero, Director de la Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Espanyola. Va ser una missa en la qual els nois i noies van tenir un paper important, posant l’èmfasi en el canvi climàtic i en allò que podem fer per tenir cura del planeta, i valorant la persona humana com l’element més important de la Creació, i que va acabar amb el lliurament d’un arbre a cada grup (25 en total) com a símbol de la consciència per la preservació dels recursos sostenibles. Els 80 cantaires de The Gospel Viu Choir van convertir la celebració en una autèntica festa de música gòspel i van fer participar els assistents amb ganes. L’actuació es va poder seguir en directe via streaming a través dels canals de Youtube i Facebook, i les pàgines web del Bisbat d’Urgell i d’Andorra Televisió; a més de pels canals locals de televisió de Lòria TV i de Pirineus Televisió, que la van


La reflexió sobre el canvi climàtic i sobre tot allò que podem fer per tenir cura del planeta va ser un dels eixos centrals de la pregària matina a l’església parroquial de Sant Julià. A sota, Artista Convidat i SAL 150, dos grups que enguany repetien cartell al Canòlich Music.

retransmetre a les comarques pirinenques. També es va poder escoltar a tota Catalunya en la sintonia de Ràdio Estel. Així mateix, per primera vegada la missa es va poder seguir des de totes les habitacions l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, gràcies a un conveni amb Lòria TV i Cable Mútua. Una altra novetat d’aquest any ha estat la implicació de la comunitat Jerònima del Monestir de Refet en

la trobada jove, a més d’estampar amb el logotip del festival tasses, polseres, calendaris d’advent i records diversos. Concerts per a tots els gustos Els assistents al festival van poder gaudir dels primers concerts el divendres a la nit. L’endemà, dia 25, a les deu del matí, es va celebrar una pregària a l’església parroquial de Sant Julià, que es va centrar en generar consciència

sobre la responsabilitat de l’acció de l’home en el canvi climàtic, tot impulsant els joves vers una actitud responsable en relació amb el consum i la natura. Després, el concurs “Dóna’t a conèixer” va aplegar una nombrosa participació de grups de joves d’ESO amb ganes de cantar i expressar-se. El concurs per a joves valors musicals va tenir enguany com a lema “La vida és pels altres”. A banda dels esmentats Andy Hunter i The Gospel Viu Choir, els artistes convidats en aquesta edició han estat els britànics LZ7; SAL 150, que ja va ser al cartell de l’any passat; Assisi i Álvaro Fraile, a més dels andorrans ONE o Artista Convidat i Infínitum, guanyadors d’anteriors edicions del “Dóna’t a conèixer”. LZ7 ha estat una de les grans novetats d’enguany i un dels grups més esperats pel públic: és un conjunt de rap i de ball originari de Manchester, que cinc anys enrere va arribar al dotzè lloc de les llistes d’èxits britàniques amb “27 milions”, un tema compost en col·laboració amb Matt Redman. D’altra banda, cal destacar el projecte en favor de la infància en què treballa The Gospel Viu Choir. La formació de Palafolls va encoratjar els assistents al festival a prendre part en aquesta iniciativa, que es diu “Gòspel sense fronteres”, i que té com a objectiu ajudar els infants amb menys recursos. Església d’Urgell

35


Una història de cinc anys

E

l Festival Canòlich Músic va néixer fa cinc anys de la iniciativa dels joves, responsables de l’acompanyament emocional en adolescents, músics, pares de família, mestres, gent inquieta per la transmissió de valors sòlids als nois i noies que estan construint la seva percepció de la realitat social; i està organitzat i realitzat per voluntaris de diverses edats que uneixen esforços durant sis mesos per fer possible una activitat que enllaça amb els interessos juvenils. La força del Canòlich Músic resideix en els monitors, professors i responsables d’esplais, que uneixen els seus potencials en favor d’aquest objectiu comú. Efectivament, hi ha el suport de diverses institucions, perquè en

36

Església d’Urgell

La tasca dels voluntaris és imprescindible per fer possible el Canòlich Music.

cas contrari no seria possible una inversió com la que requereix el festival per bastir escenaris, per als serveis de seguretat i per la prestació de serveis al carrer;

però els que mouen l’acció són persones motivades per fer de la música un espai de trobada amb la part més espiritual de tots nosaltres.


De la botifarra m’encanta que la inventés un mut. També, què les regles de joc coincideixen amb les regles de la vida i de la feina.

Elogi de la botifarra!

S

i jo fos ministre d’esports, declararia esport nacional el joc de cartes de la botifarra. Si jo fos ministre de benestar social, posaria com a assignatura obligatòria en totes les associacions de gent gran i de joves el joc de la botifarra. No oblidaré mai les partides de botifarra els diumenges després de sopar a Cal Seixanta de Montanissell, entre el 1963 i el 1966, a la llum de carbur. El meu primer triomf a Andorra el vaig tenir al bar Tavi d’Escaldes. Amb el Toni de parella guanyàrem la partida de botifarra a uns campions, el Dotet i el Vidal. Em digueren que quedaren avergonyits perquè el guanyador fou un capellà. De la botifarra m’encanta que la inventés un mut. També, què les regles de joc coincideixen amb les regles de la vida i de la feina: demanen pensament i estratègia. És un joc que requereix memòria, molta observació i capacitat deductiva: per què el

contrari ha tirat aquesta carta? Què vol dir? Els companys de botifarra de Canillo, quan han jugat quatre mans, ja saben quines cartes té cada parella. Me n’oblidava: em plau, també, que les trampes són castigades. Més enllà del “contro”, “recontro” i “Sant Vicenç”, el més important del joc de la botifarra és l’ambient del bar, el cafè, la taula i la sobretaula.

“Costa d’entendre, però la vellesa és el fet més inesperat que li arriba a l’ésser humà” Puc contar-vos, encara que sigui amb llicències literàries, una de les sobretaules a la seu social de la Gent Gran de Canillo. Ara deu fer dos o tres anys. Parlàvem de les etapes de la vida: –“Aquests nois i noies de 12 a 16 anys són com una casa en un dia de mudança; viuen una mena de

desordre temporal”. –va comentar el mossèn, amb la premsa, que parlava de “botellons”, sobre la taula. El Pere, que el tenia de company, va respondre: –“Sí, però la iniciativa dels joves val tant com l’experiència dels grans”. –“Passa que nosaltres desconfiem dels joves, perquè també vàrem ser joves un dia”. –exclamà enriolat el Tonet. El Josep, el més crític de la colla, ens deixà anar: –“Sí, sí, ja podeu anar dient, però cap home assenyat ha volgut tornar a ser jove”. –“I és clar que no –es justificà el Pere– perquè la maduresa és l’etapa de la vida en la qual ja ha passat la tempesta, encara que ens continuï el llampegueig”. El mossèn insistí: –“La maduresa de la vida és l’art de treballar sense ser controlat, portar diners a la butxaca sense gastar-los i suportar una injustícia sense desitjar venjar-se’n”. Església d’Urgell

37


El raconet de la mística

Oració contemplativa

E

n el món cristià occidental, generalment parlant, l’actitud de l’orant es basa en l’exercici atent i acurat de les facultats mentals: cercar veritats i motivacions (com ara: Déu és gran, compassiu i generós, al temps que jo sóc insignificant, pecador i necessitat). A partir d’aquestes reflexions, potenciades amb el bagatge de la formació que hem rebut i de lectures bíbliques, dels Pares de l’Església o del santoral, intentem establir un diàleg amb Déu, on fem palesos els nostres propòsits de millora i les peticions d’ajut, expressats en paraules o només mentalment; confiant en la resposta del nostre Interlocutor. Es el que en diem oració mental, i ho és. Però no és oració contemplativa. Com és, doncs, l’oració contemplativa? Deixarem que ens ho digui l’autor anònim d’“El núvol del no saber”, on escriu el que segueix: “procura que no quedi en la teva ment conscient res, a excepció d’un pur impuls dirigit envers Déu. Allibera’t de tota

idea particular sobre Déu (com és Ell en si mateix o en les seves obres) i mantén-te despert solament a la simple consciència de que Ell és com és”. I hi afegeix: “en aquesta obra de contemplació, per tant, has de pensar en Ell i en tu de la mateixa manera: això és, amb la simple consciència de que Ell és com és i de que tu ets com ets. (...) No pensis en allò que ets sinó en que ets o existeixes. (...) Oblida’t de la teva misèria i dels teus pecats, i en aquest simple nivell elemental pensa només que ets allò que ets. (...) Eleva el teu jo malalt, tal com ets, al Déu ple de gràcia, tal com és”. L’autor ens parla a continuació dels beneficis personals i per a tota la humanitat, que es poden esperar d’aquesta actitud contemplativa: “aquesta consciència global del teu ésser, concebuda en un cor indivís, satisfarà la teva necessitat present, el teu ulterior coneixement, i et portarà a tu i a tota la humanitat a una més alta perfecció”. Per tot el que acabo de transcriure del místic autor, crec que no basta

una simple lectura, encara que sigui atenta, d’aquestes cites. Penso que cal rellegir-les fins que s’entengui perfectament què volen dir, i fins a assumir-les com a pròpies. Molt probablement tots estem cridats a l’oració contemplativa, però, quan? No certament en els inicis d’una vida orant. En aquest moment de la meva vida? Potser sí. Potser no, encara. L’oració contemplativa és un do gratuït de Déu, que cal desitjar i esperar. M’atreveixo a dir que podem provocar el moment. Per exemple: començar dedicant un parell de minuts diaris al següent exercici: apagar tant com pugui la llum de les facultats mentals. Tot seguit, jo, tal com sóc, obro la porta de bat a bat a Déu, tal com és. I esperar activament, mantenint un pur impuls dirigit envers Déu. Potser que “Ell entri, que sopi amb nosaltres, i nosaltres amb Ell”. Si acabem tenint èxit, podem allargar el temps a discreció, fins a tenir consciència d’haver entrat en oració contemplativa.

Completà el Josep: –“Jo crec que la maduresa arriba quan podem viure en pau amb el que no podem canviar”. Amb to divertit, afegí el Tonet: –“Sóc de l’opinió que arribem a ser persones grans quan guardar un secret ens causa més satisfacció que escampar-lo!” Entrà en joc la ironia del Pere: –“El que passa és que en aquest món tothom vol arribar a vell, però ningú no vol admetre que hi hagi arribat. Això succeeix perquè l’edat s’apodera de nosaltres per sorpresa,

sense que la sentim arribar. Costa d’entendre, però la vellesa és el fet més inesperat que li arriba a l’ésser humà”. El mossèn animà la conversa: –“Ben mirat, no som tan vells; el que passa és que tenim moltes joventuts acumulades. Hem d’estar agraïts a la nostra edat, perquè la vellesa és el preu d’estar vius encara. Una vellesa feliç és com el pastís d’una festa. I, ara excuseu-me. Són les vuit tocades. He d’anar a tancar la porta del Santuari de la meva Confident”.

Entro. No sé què té la seva mirada. Comprenc. La meva Confident va escoltar la gent gran. Gràcies al vell Simeó i a la padrina del Temple, Anna, va comprendre una mica més el Misteri del nen que alletava. Per no ser menys que el seu espòs Josep, que féu do de dos colomins, ofreno un llantió pels meus companys de botifarra, amics amb qui, després de la partida, hem trincat pels meus flamants 78 anys.

38

Església d’Urgell

Mn. Enric Prat

Mossèn Ramon de Canillo


Dietari COMMEMORACIÓ DELS FIDELS DIFUNTS A LA DIÒCESI El 2 de novembre, commemoració litúrgica dels Fidels Difunts, arreu de la Diòcesi d’Urgell es van celebrar misses pels difunts i a molts llocs pregàries al mateix cementiri dels pobles i ciutats. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va tenir lloc la solemne Eucaristia en sufragi dels difunts del darrer any a la ciutat i a tota la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris i el Capítol Catedral, amb els preveres de la ciutat. Els cants foren animats per la Coral Caterva, que va interpretar les diverses parts de la “Missa de Rèquiem” de Joan Brudieu (1520-1591), que fou Canonge i músic de la Catedral. A l’homilia, Mons. Vives féu esment de les tres dar-

reres paraules de Jesucrist a la Creu, segons l’Evangeli de Lluc, i la seva resurrecció anunciada. Animà a viure i a morir perdonant, acollint els pobres i abandonant-se en mans del Pare del cel, i a acollir el do de la resurrecció amb fe i esperança. I comentà la fe cristiana en la resurrecció de la carn i la vida perdurable, remarcant que els nostres estimats difunts viuran per a Déu, ja que per a Ell tots viuen, i que hem de tenir-los presents i sobretot pregar per ells.

FESTA DE SANT ERMENGOL A LA CATEDRAL El 3 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a la Catedral de La Seu d’Urgell, la solemnitat de Sant Ermengol, patró secundari de la Diòcesi d’Urgell. Al matí, el Capítol dels Canonges tingué una reunió ordinària a la Sala

La Coral Caterva va interpretar a la Catedral la “Missa de Rèquiem” de Joan Brudieu, en l’Eucaristia de la solemnitat dels Fidels Difunts.

El 3 de novembre al vespre, a la Catedral se celebrà la solemne Eucaristia a llaor de Sant Ermengol.

Capitular de la Catedral, presidida pel Degà, Mn. Xavier Parés, i posteriorment van compartir un dinar de bona germanor al Seminari, ofert per l’Arquebisbe, tal com ja és una bella tradició, amb un poema patriòtic declamat admirablement pel Canonge Jordi Gasch, i una animada conversa a la sobretaula. Al vespre tingué lloc a la Catedral la solemne Eucaristia a llaor de Sant Ermengol, presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pels Canonges i els preveres de La Seu d’Urgell. A l’homilia, Mons. Vives recordà el pontificat llarg i fecund del Bisbe Sant Ermengol (1010-1035) i els seus esforços per construir ponts i camins entre els fidels i Déu, i entre els fidels a la terra, per millorar les comunicacions ara fa mil anys, tan necessàries. Mons. Vives recordà com

Sant Ermengol es preocupà pel clergat fomentant la vida en comú, amb la pregària, la convivència i l’amor mutu entre els Capitulars. Recordà la famosa frase de Sant Agustí sobre el ser Pastor com un “ofici d’amor” que han de complir i fer ben present especialment els ministres pastors, però també tots els batejats. A l’Eucaristia van assistir alguns dels actors i dels membres de l’equip tècnic del “Retaule de Sant Ermengol”, que cada any recorda la vida del Bisbe sant als claustres de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i que enguany celebren el 60è aniversari de la primera representació.

40a NIT LITERÀRIA D’ANDORRA La nit del 9 de novembre va tenir lloc a l’Hotel Guillem d’Encamp la 40a Església d’Urgell

39


FESTA DEL SANT CRIST A BALAGUER

L

a celebració central de la festa del Sant Crist de Balaguer, que s’escau el 9 de novembre, fou presidida enguany per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel capellà custodi del Santuari Basílica del Sant Crist, Mn. Pau Vidal; l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; i els sacerdots de l’Arxiprestat i d’altres punts de la Diòcesi. El Santuari es va omplir de fidels balaguerins, encapçalats per l’Alcalde, Jordi Ignasi Vidal, i tota la corporació, a més de l’Alcalde de Penelles i la Vicepresidenta del Consell Comarcal de La Noguera.

40

Església d’Urgell

“en aquests moments de difícil situació i de complexitat: són moments tristos, complexos que entre nosaltres tampoc obtenen unanimitat ni entre partits ni entre les persones”. Va lamentar els empresonaments preventius, “perquè és

entre pobles germans, com volem i hem de mantenir”. Mons. Vives va cloure l’homilia exhortant els fidels a pregar i buscar la perseverança i la comunió de tots, més enllà de les diferències polítiques, procurant

molt dura la presó quan encara no hi ha una condemna ferma”; i així mateix va lamentar “tot allò que porti a la humiliació de les persones, les institucions o els pobles, i tot allò que porti a una desafecció perillosa que va en contra de la pau social i de la fraternitat

sempre ser gent de bé que treballa per la concòrdia i la reconciliació, la valoració del discrepant i la pau. Un cop acabat l’ofici religiós, sacerdots, religioses, autoritats i poble fidel van venerar el Sant Crist de Balaguer, com és tradició.

Mons. Vives va glossar a l’homilia les lectures de l’exaltació de la Santa Creu i es va centrar en la devoció litúrgica i popular de la Creu del Senyor. L’amor de Déu és al centre, i Crist Crucificat és com la icona més patent i clara de l’amor a Déu. Va explicar que la pietat litúrgica envers la Creu se centra en la missa, que és memorial de la mort i de la resurrecció de Crist; i va parlar finalment de la Creu no com un element de tristesa sinó com element de triomf, com element de vida i d’exaltació. En acabar va demanar de pregar per Catalunya


Núria Gras va rebre el premi Fiter i Rossell de novel·la de mans del Cap del Govern d’Andorra.

Nit Literària d’Andorra, organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra i presidida per l’Arquebisbe i Copríncep Episcopal, acompanyat pel Cap de Govern, el Síndic General i el President del Consell Superior de la Justícia. Hi van assistir diverses autoritats i personalitats del Principat, així com l’Arxiprest i el Rector d’Encamp. Enguany, dins els actes de tradició envers la llengua i la cultura amb les institucions andorranes, es va retre homenatge al P. Cebrià Baraut. monjo i historiador, de qui es compleixen els cent anys del seu naixement a Vilar de Cabó. I també s’homenatjà el Dr. Ramon Vinyes, catedràtic i professor de Dret. Pel que fa al palmarès dels principals premis convocats, el Fiter i Rossell de novel·la va ser per a Núria Gras Rafecas per l’obra “Paradís d’ombres”, mentre que el premi Grandalla de poesia i el premi Principat d’Andorra d’Investigació Històrica van quedar deserts.

Mons. Vives amb els comissaris (al centre) de l’exposició sobre Puig i Cadafalch i representants de les institucions que hi col·laboren.

EXPOSICIÓ SOBRE PUIG I CADAFALCH I LA CATEDRAL D’URGELL Dins dels actes programats per commemorar l’Any Josep Puig i Cadafalch a la ciutat de La Seu d’Urgell, el divendres 10 de novembre es va inaugurar a la sala La Cuina l’exposició “Una nova catedral? Puig i Cadafalch i les restauracions de la Catedral d’Urgell al segle XX”, comissariada per la Delegada de Patrimoni d’Urgell, Clara Arbués, i l’historiador Carles Gascón. El Bisbat d’Urgell ha col·laborat com a entitat organitzadora de l’Any Puig i Cadafalch, juntament amb el Museu Diocesà d’Urgell, la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, la Biblioteca Sant Agustí i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. L’exposició, centrada en imatges fotogràfiques i documents d’arxiu, fa un repàs exhaustiu de l’evo-

lució arquitectònica de la Catedral al llarg del segle XX, posant en relleu l’ampli abast de les restauracions que s’hi van dur a terme i fent evident el canvi de fisonomia del monument. Precisament, l’objectiu de la mostra és explicar que la Catedral ha estat objecte de múltiples intervencions al llarg dels segles, partint d’una planta original romànica que, com qualsevol edifici viu, ha sofert afegits i modificacions seguint els estils artístics i els gustos estètics de les diferents èpoques, a la vegada que s’ha adaptat a les necessitats funcionals de cada moment. Finalment, i de manera destacada, l’exposició vol posar de manifest l’enorme tasca de restauració que va partir d’un projecte de Josep Puig i Cadafalch, que s’executà al llarg del segle XX, i que va “despullar” la Catedral dels afegits barrocs, convertint-la en el que tenim ara, un edifici romànic i un dels temples catòlics més bonics de tot Catalunya per la seva riquesa patrimonial i espi-

ritual que convida a la fe i a la pregària.

REUNIÓ ORDINÀRIA DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ D’URGELL El dissabte 11 de novembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, sota la presidència de l’Arquebisbe JoanEnric i del Secretari, Adolf Tugues. Després de la pregària inicial, el Consell acollí la nova membre, Conxita Salvadó, i l’Arquebisbe exposà una reflexió pastoral especialment pel que respecta als sacerdots i persones col·laboradores de la Diòcesi, sobre la situació actual que viu Catalunya i Espanya. Tot seguit es tractaren els dos grans temes de la sessió: el moment de renovació que viu la Delegació Pastoral de Família i Vida, amb una aportació de les prioritats de la Delegació per part dels nous Delegats (el diaca Mn. Josep Montoya i la seva esposa, Conxita Església d’Urgell

41


CONFIRMACIONS A TREMP

El Consell Pastoral Diocesà d’Urgell tractà diferents temes d’interès de l’actualitat diocesana.

Salvadó), que passen per la preparació de les parelles al matrimoni així com la formació d’equips de revisió i reflexió de família i un servei d’ajuda a les famílies que demanin mediació i acompanyament pastoral. A continuació, Mn. Gabriel Casanovas, Subdelegat de Pastoral Juvenil, va parlar del proper Sínode de Bisbes “Fe, joventut i discerniment vocacional”. Presentà sobretot la preparació del Sínode i l’enquesta contestada a la Diòcesi d’Urgell del qüestionari que la Secretaria del Sínode havia enviat. Posteriorment es van aportar informacions sobre la nova seu de Càritas Diocesana a Tremp, el present curs de l’Escola Diocesana de Formació de Balaguer, i la missa d’acció de gràcies a Albesa per la beatificació del màrtir fill del poble P. Xavier Morell, claretià immolat al cementiri de Lleida el 1936. Amb altres informacions i els precs i preguntes dels Consellers al llevant de taula del dinar de germanor al Seminari es clogué la ses42

Església d’Urgell

sió, i es convocà la propera per al dissabte 10 de febrer de 2018 a Balaguer.

i pujant riu Segre amunt. Una llegenda que cerca renovar la fe i la devoció dels fidels.

Diumenge 12 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia dominical a la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp i hi va administrar el sagrament de la Confirmació a 15 joves. Estava acompanyat per l’Arxiprest i Rector, Mn. Joan Antoni Mateo, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. També hi celebraven el cinquantenari exacte del seu casament els esposos Joan i Roser, acompanyats de la seva família.

REPRESENTACIÓ A BALAGUER DE “LA LLEGENDA DEL SANT CRIST” El 10 de novembre, l’endemà de la solemnitat del Sant Crist a Balaguer, va tenir lloc la representació de “La llegenda del Sant Crist”, dins la Basílica, abans de la celebració eucarística pels devots difunts, que va presidir Mn. Joan Pujol, Arxiprest de Noguera, i Mn. Pau Vidal, Capellà Custodi del Santuari del Sant Crist de Balaguer, amb altres mossens de la vila. La comunitat de Gnes. Clarisses del Monestir del Sant Crist i Santa Clara, amb la Superiora, Gna. Victoria Triviño, va representar l’arribada del Sant Crist pel Segre a Balaguer: una representació fidel al text que narra com la sagrada Imatge de Jesucrist crucificat va arribar des de Terra Santa fins a Balaguer, navegant pels mars

La comunitat de Gnes. Clarisses va representar l’arribada del Sant Crist pel Segre a Balaguer.


que interpretà al piano obres selectes de Chopin, Schubert i Brahms; i Irene Andreu al violoncel, que interpretà una obra de Bach i clogué amb el “Cant dels ocells” harmonitzat per Pau Casals.

ACTE D’AGRAÏMENT AL SR. PAU SABÉ PER “L’APP” DE LA LITÚRGIA DE LES HORES

“Necessitem de l’Esperit Sant que rebem pel Baptisme i la Confirmació perquè les nostres vides siguin lluminoses i plenes de l’amor de Déu”, recordà Mons. Vives als confirmands.

L’Arquebisbe destacà a l’homilia que Crist és la Llum i nosaltres hem de ser també llum del món, i aquesta llum és l’oli de què parla la paràbola de les deu noies assenyades i les desassenyades, que no pretén alliçonar sobre la solidaritat i ajuda mútua, sinó sobre la responsabilitat de cada persona per a estimar i servir. Estimant, il·luminem el món. Necessitem de l’Esperit Sant que rebem pel Baptisme i la Confirmació perquè les nostres vides siguin lluminoses i plenes de l’amor de Déu. Aquesta és l’autèntica saviesa, que no consisteix a saber moltes coses, sinó a entrar en el dinamisme de l’amor de Déu, i créixer al llarg de tota la vida en amor i servei. Al final de l’Eucaristia, veneraren la sagrada imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, tan estimada a Tremp, i l’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament perquè la Paraula de Déu

sigui sempre l’aliment de la seva fe i unió amb Jesús.

25è ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ MOSSÈN PIUS BOSCH A BARCELONA L’Arquebisbe Joan-Enric participà el vespre del diumenge 12 de novembre a la celebració del 25è aniversari de la Fundació Mn. Pius Bosch, que sosté el Centre Moral i Cultural del Poblenou, de Barcelona, del qual Mn. Vives és soci d’honor i on ha participat com a soci des de la seva joventut, ja que és la institució cultural catòlica del barri on va néixer. Unes sentides paraules del President del Centre Moral, Josep M. Recasens, i del President del Patronat, Xavier Olivé, a més de les de l’Arquebisbe, obriren la celebració, destacant tots tres la gran tasca cultural que, des de l’humanisme cristià, du a terme aquesta entitat més que centenària, ja que fou fundada per un grup de famílies i pel llavors

Vicari de la Parròquia de Santa Maria del Taulat de Barcelona, Mn. Enric Pla i Deniel. Destacaren així mateix la vitalitat del Centre Moral i de la Fundació, més recentment creada, que també du a terme activitats solidàries i musicals i dedica la seva acció social als infants en risc d’exclusió social al barri. Seguí un esplèndid concert al qual tots els socis hi estaven convidats, amb la intervenció de dos joves músics: Jordi Tomàs,

Dimecres 15 de novembre, coincidint amb la reunió ordinària de la Comissió Interdiocesanes de Litúrgia, presidida per Mons. Vives i Mn. Joan Baburés, va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense a Barcelona un senzill acte d’agraïment al Sr. Pau Sabé, que ha fet possible l’aplicació de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana, que facilita molt la pregària amb l’Ofici diví, sobretot quan es fa individualment. En presència dels Delegats diocesans de Litúrgia, l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair al jove informàtic Pau Sabé i al Centre de Pastoral Litúrgica de Bar-

L’informàtic Pau Sabé (quart per la dreta) ha fet possible l’aplicació de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana. Església d’Urgell

43


CONVENIS DE COL·LABORACIÓ ENTRE CÀRITAS D’URGELL I CAIXABANK cas per donar un major suport als escolars que Càritas d’Urgell ofereix mitjançant al centre d’activitats de Balaguer. El conveni suposa una aportació de 8.000 euros per part de l’Obra Social “La Caixa” durant el present curs escolar. Durant el curs 20162017, Càritas Balaguer va ajudar un total de 177 escolars de set escoles diferents, sobretot per a la compra de llibres i estris escolars així com per a beques de menjador. L’import d’aquestes ajudes va superar els 33.000 euros. Balaguer i La Seu d’Urgell són les poblacions amb més sol·licituds d’ajuts escolars. Tot i que el nombre d’infants atesos ha disminuït en el darrer any, la quantitat dedicada als ajuts ha augmentat.

Càritas d’Urgell i Caixabank van signar un conveni de col·laboració el dilluns 13 de novembre en virtut del qual l’obra social de “La Caixa” aportarà 10.000 euros per al desenvolupament del projecte Activa’t de Càritas d’Urgell. El projecte Activa’t té com a objectiu d’ajudar a la inserció laboral de joves amb discapacitat i donar-los l’oportunitat de sentir-se i fer-se útils i integrats en el teixit social i econòmic de la comarca. Actualment ja hi ha vuit persones de l’Alt Urgell que han començat a treballar com a part d’aquest projecte. D’altra banda, totes dues entitats van signar un altre conveni de collaboració amb data 14 de novembre, en aquest

celona (CPL), en nom dels Bisbes de Catalunya, tot el minuciós i reeixit treball realitzat i totes les facilitats donades. Hi eren presents també el President del CPL, Mn. Josep M. Romaguera; el gerent, Sr. Miquel Lirio; i Sra. M. Àngels Termes, col·laboradora del centre.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “PERIFÈRIES, CRISIS I NOVETATS PER A L’ESGLÉSIA” Dimecres 15 de novembre va tenir lloc a la Basílica dels sants Just i Pastor (Barcelona) la presentació 44

Església d’Urgell

del llibre “Perifèries, crisis i novetats per a l’Església”, escrit per Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat Sant’Egidio. L’acte fou presidit pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella, i va comptar amb l’assistència del Cardenal emèrit de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach; de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; i del Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell; així com de diverses Autoritats i nombrosos amics de la Comunitat de Sant’Egidi. El periodista Josep Cuní

féu de moderador de les intervencions de Mons. Omella, del Primer Tinent d’Alcalde de Barcelona, Sr. Gerardo Pisarello, i del propi autor. Des de l’inici del seu Pontificat, el Papa Francesc sempre ha demanat als Bisbes, preveres, diaques, religiosos i al conjunt del Poble de Déu que surtin a les perifèries a portar el missatge de Jesús als més pobres i marginats, als més necessitats de béns materials i espirituals. En el cristianisme, les perifèries contenen una història àmplia i complexa; són

una cruïlla d’històries i experiències diverses. El Papa Francesc demana apropar-se a les perifèries no només geogràfiques sinó sobretot a les existencials, on habita el misteri del pecat, el dolor, la injustícia, etc. Partint d’aquest binomi Església-perifèria, i recolzant-se sempre en testimonis i episodis històrics concrets, Andrea Riccardi parla al llibre de les perifèries que es generen avui a la ciutat, al món globalitzat i al Sud, fent un repàs de les antigues perifèries del cristianisme, des de la Bíblia fins al monacat


Andrea Riccardi (segon per l’esquerra a la taula presidencial) va presentar a Barcelona el seu llibre “Perifèries, crisis i novetats per a l’Església”.

cristià, i explica algunes experiències de presència de l’Església en les perifèries del segle XX.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL NOMENA JOSEP DELFÍ GUÀRDIA I CANELA NOU MAGISTRAT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DEL PRINCIPAT D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, ha decidit nomenar l’Excm. Sr. Josep Delfí Guàrdia i Canela com a nou Magistrat del Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra, en substitució de l’Excm. Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona, que aquest novembre acaba el seu mandat de vuit anys al Tribunal. L’Excm. Sr. Josep Delfí Guàrdia i Canela va néixer a Balaguer (Noguera - Lleida) el 12 de maig de 1945. Està casat i és pare de tres fills. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona amb premi al millor expedient de la promoció i d’incorporació a l’Il·lustre

Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). És advocat en exercici i fou membre en dos períodes de la Junta de Govern de l’ICAB. Fou Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2001-2002. Ha estat professor de Dret civil i de Dret processal a les Universitats de Barcelona i de Lleida, i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. També fou membre de la Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular, del Parlament de Catalunya, així com de la Comissió de Codificació de Catalunya i de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. Des de l’any 1975 és membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, essent-ne el seu President en 2 períodes (1992-2000) i (2008-2016). També és Acadèmic honorari o corresponent de diverses Acadèmies espanyoles (Espanya, Galícia, Granada i València) i his-

Josep Delfí Guàrdia i Canela, nou Magistrat del Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra.

panoamericanes (Córdoba -República Argentina-, Mèxic, Colòmbia i Paraguai). És membre del consell de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969, autor de nombroses publicacions sobre matèries jurídiques, i està en possessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998).

EL P. ALEXANDRE OLIVAR, DOCTOR HONORIS CAUSA PER L’ATENEU SANT PACIÀ El dissabte 18 de novembre va tenir lloc al Monestir de Montserrat l’acte solemne de conferiment del Doctorat Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) al P. Alexandre Olivar i Daydí, monjo de Montserrat. La laudatio fou pronunciada pel Dr. Joan Torra i Bitlloch, professor de la Facultat de Teologia i de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona. El Cardenal Joan-Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, presidí l’acte, en el qual també intervingué el Rector de

l’AUSP, Dr. Armand Puig, i hi van assistir el Cardenal Lluís Martínez Sistach, l’Arquebisbe d’Urgell, i Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe electe de Mallorca, amb el P. Abat, Josep M. Soler; el President de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics de l’Institut d’Estudis Catalans i moltes autoritats de les diverses facultats eclesiàstiques. El P. Alexandre M. (Lluís) Olivar i Daydí va néixer l’1 de febrer de 1919 a Barcelona i és llicenciat en Teologia. Va entrar al Monestir de Montserrat el 29 de juliol de 1934, on va fer la professió temporal el 4 d’agost de 1935 i la solemne el 27 d’agost de 1940. El 9 d’agost de 1942 va ser ordenat sacerdot. De 1936 a 1939 va realitzar els estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que va finalitzar a Montserrat, etapa que va ser decisiva per a la seva vida científica: el va posar en contacte amb el món de parla germànica (llengua que ja coneixia de petit), alhora que l’introduïa en el que haurien de ser dos Església d’Urgell

45


Crisòleg, publicada entre els anys 1975 i 1982 a la prestigiosa col·lecció del Corpus Christianorum. Destaca també com a patròleg per les seves múltiples contribucions a revistes especialitzades i pel volum “La predicación cristiana antigua” (Ed. Herder).

TROBADA ECUMÈNICA DE CORALS LLEIDATANES A GUISSONA

El P. Olivar (en cadira de rodes), investit Doctor Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

dels seus principals camps d’investigació: la patrística i la litúrgia. Va ser a Maria Laach on va descobrir els sermons de Sant Pere Crisòleg, que van ocupar un part molt important de la seva activitat científica. De l’any 1946 al 1953 va dirigir la Biblioteca de Montserrat, de la qual ha publicat els catàlegs dels incunables, dels manuscrits i dels manuscrits litúrgics. L’any 1953, quan apareix “El Sacramentari de Vic”, que consagra la seva dedicació a la litúrgia i el situa al capdavant de la nova generació d’estudiosos de l’antiga litúrgia catalana narbonesa, es fa càrrec com a Superior de la comunitat benedictina del Santuari del Miracle (Solsona), fins l’any 1958. Quan torna a Montserrat publica el seu primer volum d’estudis sobre els sermons de Sant Pere Crisòleg i, entre 1962 i 1963, actua a Roma com a secretari i conseller del cardenal Anselm M. Albareda, llavors membre de la comissió de litúrgia 46

Església d’Urgell

de la primera sessió del Concili Vaticà II. L’any 1965 és organitzador i secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat. El 1969 és membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, de la qual n’és president emèrit. L’any 1982 és escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. És conegut internacionalment per l’edició de sermons de Sant Pere

El 19 de novembre va tenir lloc a l’església parroquial de Guissona una joiosa trobada ecumènica de pregària a través de les cançons que les diverses comunitats canten en la celebració litúrgica. Hi van participar el cor parroquial i la coral ucraïnesa de Guissona, mentre que de Lleida hi van prendre part la coral romanesa, el cor ortodox i el cor de la Catedral. Cada coral, després d’entrar en processó, va cantar un breu repertori en solitari, i van cloure la trobada cantant plegats dues cançons. La bellesa de cada tradició li-

túrgica cristiana es posà en comunió amb les altres, i el clima d’oració va anar creixent. També els sacerdots van oferir diversos cants. Al final de l’acte, l’Arquebisbe d’Urgell i el Rector de Guissona, Mn. Ramon Balagué, dirigiren paraules d’agraïment als assistents i a tots els cors al servei de les celebracions litúrgiques.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL NOU CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal va rebre el matí del 20 de novembre al Saló del Tron del Palau Episcopal els nous membres del Consell Superior de la Justícia d’Andorra, encapçalats pel President de la institució, Enric Casadevall. A l’acte van ser presents el Representant personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri; i la Secretària General dels Serveis del Copríncep, Concepción García Moyano.

Una de les corals participants a la trobada ecumènica de Guissona, durant la seva actuació.


Mons. Vives, amb els membres del Consell Superior de la Justícia d’Andorra.

El President del Consell va pronunciar un breu parlament d’agraïment al Copríncep pel suport rebut al llarg de la recent història d’aquest òrgan de representació, govern i administració de l’organització judicial a Andorra. Al seu torn, Mons. Vives encoratjà els membres del Consell en la tasca institucional encomanada al tercer poder de l’Estat de vetllar perquè la justícia funcioni i de fer-ho amb caràcter democràtic i d’independència d’altres poders. El demanà de vetllar pel bon funcionament de la justícia, valorà el treball resumit el 2016 al “Recull d’obligacions i valors deontològics de Magistrats, Batlles i Fiscals”, i demanà per al Consell la confiança de la ciutadania, molta dedicació i encert en el treball, fet amb visió de futur, per tal de ser garantia de la independència de la justícia i el seu motor de racionalització i adaptació modernitzadora.

AUDIÈNCIA AL MINISTRE D’ESTAT DE MÒNACO I EL SECRETARI D’ESTAT D’AFERS EXTERIORS DE SANT MARINO L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre en audiència al Palau Episcopal el 20 de novembre el Ministre d’Estat de Mònaco, Excm. Sr. Serge Telle; i el Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Afers

Polítics i de la Justícia de San Marino, Excm. Sr. Nicola Renzi, que arribaren a Palau acompanyats pel Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Antoni Martí. L’audiència va tenir lloc amb motiu de la reunió de treball que estant mantenint a Andorra les delegacions de tots tres països per parlar dels acords d’associació que cadascun d’ells està negociant amb la

Unió Europea (UE). En un clima de gran cordialitat, van informar el Cap d’Estat d’Andorra de la situació present de les negociacions i els diversos aspectes de la col·laboració i el treball conjunt entre Mònaco, San Marino i Andorra. Cada un d’aquests tres països té certes singularitats que esperen que siguin reconegudes i suficientment valorades per la UE. A la reunió van ser presents el Representant del Copríncep Episcopal, el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès i la Secretària general dels Serveis del Copríncep Episcopal.

INICI DEL MINISTERI EPISCOPAL DE MONS. TALTAVULL A MALLORCA El 25 de novembre, el fins ara Bisbe auxiliar de Barcelona i Administrador apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va prendre possessió com a nou Bisbe de Mallorca dins

D’esquerra a dreta, el Cap de Govern d’Andorra, el Ministre d’Estat de Mònaco i el Secretari d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino durant la reunió que van mantenir amb el Copríncep Episcopal. Església d’Urgell

47


EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES PEL BEAT XAVIER MORELL, RELIGIÓS CLARETIÀ I MÀRTIR La Diòcesi d’Urgell va celebrar el diumenge 19 de novembre l’Eucaristia d’acció de gràcies per la beatificació del P. Xavier Morell i Cabiscol, fill d’Albesa i que sofrí martiri l’agost de 1936. Fou beatificat a Barcelona el passat mes d’octubre amb altres 108 religiosos claretians que vessaren la sang per Jesucrist i l’Església. La celebració fou presidida per Mons. Joan-Enric Vives a la parròquia de Santa Maria d’Albesa, i concelebrada per l’Administrador Provincial dels Claretians a Catalunya, el P. Ramon Olomí; pel Rector d’Albesa, Mn. Alfons Velàsquez; el Secretari general d’Urgell, Mn. David Codina; Mn. Ramon Clua i el diaca Mn. Antoni Baldomà. Hi van assistir els familiars del P. Morell i nombrosos veïns i fidels d’Albesa i rodalies. La celebració fou solemnitzada per la coral parroquial. El P. Xavier Morell fou assassinat durant la persecució religiosa de 1936

48

Església d’Urgell

al cementiri de Lleida i enterrat a la fossa comuna. Tenia 25 anys i feia pocs mesos que havia estat ordenat de prevere a Barbastre i havia estat destinat a la comunitat claretiana de Lleida. A l’homilia, Mons. Vives va llegir la carta que el P. Morell va escriure des de la presó als seus estimats pares just abans de ser afusellat i en la qual mostrà un gran esperit de sacrifici i d’amor: “moro content i de gust ofereixo la meva vida”. Els nebots

del P. Morell han conservat la carta original que va ser present durant la celebració de la missa, amb el reliquiari dels nous beats que els Claretians han regalat a la Diòcesi, i que quedarà dipositat a Albesa per a la veneració dels fidels. “Cal fer fructificar els talents”, va destacar Mons. Vives, en referència a les Lectures del dia i glossant les paraules del P. Morell i la seva actitud generosa en el moment de la seva mort. En acabar la celebra-

ció, el P. Olomí va tenir unes paraules d’agraïment “per aquesta vida posada a la terra que ha donat grans fruïts”, i va recordar l’impuls missioner i de transformació de la societat que anima i fructifica en els Claretians arreu del món i especialment en aquests 109 religiosos que van morir entre 1936 i 1939. Després de la celebració eucarística, a l’exterior de la Rectoria els assistents van compartir un tast de coca i vi dolç.


Mons. Taltavull (esquerra), en el moment de rebre el bàcul de mans del Nunci de Sa Santedat.

una solemne missa estacional a la Catedral de Palma. Hi van assistir els Cardenals Blázquez, Omella, Cañizares i Martínez Sistach, i els Arquebisbes Pujol i Vives, així com altres Bisbes i l’Abat de Montserrat, molts preveres i una gran multitud de fidels que omplia la Seu, i les autoritats civils de Balears. A l’inici va presidir l’Eucaristia el Nunci de Sa Santedat, Mons. Fratini, i després de ser llegida la butlla papal, de rebre el bàcul i asseure’s a la càtedra, el nou Bisbe va presidir la celebració i va ser saludat pel Col·legi de Consultors, Canonges, preveres i diaques i religiosos i laics. El Bisbe Sebastià comentà les lectures proclamades i s’oferí com a pastor de tots per treballar per la unitat, el servei i l’amor eclesials.

FESTA DE CRIST REI A AGRAMUNT Diumenge 26 de novembre, la comunitat parroquial d’Agramunt va viure amb intensitat la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist,

Rei de l’Univers, per la presència a l’Eucaristia dominical de la comunitat de Filles de Crist Rei, iniciada el setembre passat a la població, que en aquella data celebraven la seva festa amb un tridu de pregària on es va recordar el Venerable Mn. Josep Gras i Granollers, nascut a Agramunt l’any 1834 i fundador de l’Institut de Filles de Crist Rei, i del qual el 2018 es commemora el centenari de la seva mort. Dins l’Eucaristia dominical de la Parròquia, presidida pel Rector, Mn. Uriel Àlvarez, les tres germanes que formen la comunitat d’Agramunt (M. Dolores, M. Teresa i Visitación), van renovar públicament els seus vots religiosos, com és tradició a la Congregació. Durant la celebració també van donar gràcies a Déu els matrimonis de la Parròquia que celebraven les noces de plata o d’or, els quals van voler unir-se a la festa de les Germanes de Crist Rei. En acabar la celebració es va entronitzar dins una capella lateral de l’església parroquial una imatge del Venerable Mn. Josep Gras i Granollers per fomentar

Al final de la celebració del 26 de novembre es va entronitzar a una capella lateral de l’església d’Agramunt una imatge del Mn. Gras per fomentar la seva devoció entre els fidels i demanar la gràcia de la seva beatificació.

la seva devoció entre els fidels i demanar la gràcia de la seva beatificació.

VISITA DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA DE L’ESPLAI DE LA GENT GRAN DE LA SEU El 28 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal la nova junta directiva de l’Esplai de la Gent Gran de La Seu d’Urgell, que va voler presentar-se formalment a l’Arquebisbe d’Urgell. La delegació estava encapçalada per la Presidenta, Teresa Ferrer, acompanyada de tres vocals de la junta. L’Arquebisbe

s’interessà pels projectes de l’entitat i la junta va reafirmar els lligams de bona sintonia i col·laboració que vol mantenir amb el Bisbat d’Urgell per treballar per l’atenció i cura de les persones grans.

CÀRITAS D’URGELL DISTINGEIX L’OBRA SOCIAL LA CAIXA AMB EL RECONEIXEMENT “EMPRESA AMB COR” L’Arquebisbe Joan-Enric, com a President de Càritas d’Urgell, va lliurar la tarda del 28 de novembre a L’Obra Social “La Caixa” el certificat que reconeix

L’Arquebisbe va rebre una delegació de la nova junta de l’Esplai de la Gent Gran de La Seu d’Urgell. Església d’Urgell

49


aquesta entitat com a “Empresa amb cor”. L’acte de reconeixement es va dur a terme al Palau Episcopal, i hi van assistir per part de la Diòcesi el Director de Càritas, Josep Casanova, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. En nom de l’Obra Social “La Caixa”, recollí el certificat el Director de l’Àrea de Negoci BerguedàPirineus, Jordi Porta Fortó, acompanyat dels directors de les oficines de l’entitat a La Seu. Mons. Vives va agrair el suport que els projectes de Càritas han rebut de l’entitat bancària, en els diversos àmbits de la inserció laboral i l’atenció als infants i a les persones discapacitades.

MISCEL·LÀNIA D’HOMENATGE AL P. JOSEP M. COLL I ALEMANY, SJ El 29 de novembre, commemorant la festa del beat Ramon Llull, va tenir lloc al saló d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona la presentació de la Miscellània d’Homenatge al P. Josep M. Coll i Alemany, SJ. Van presidir l’acte la Secretària general de la Universitat Ramon Llull, Dra. Anna Berga, en nom del Mgnf. Sr. Rector; el Degà de la Facultat de Filosofia, Dr. Jaume Aymar, i el Dr. Armando J. Pego, catedràtic de la Facultat de Filosofia i director de la revista Comprendre, que va presentar les publicacions de la Facultat. L’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense hi va assis50

Església d’Urgell

El Director de l’Àrea de Negoci Berguedà-Pirineus, Jordi Porta Fortó (al centre), recollí el certificat d’”Empresa amb cor” atorgat per Càritas d’Urgell a l’Obra Social “La Caixa”.

tir en nom dels Bisbes de Catalunya, i també hi van assistir representants de les famílies Coll Alentorn i Coll d’Alemany. La Miscel·lània dirigidaeditada pel Dr. Armando Pego Puigbó, comprèn 24 aportacions de molts collaboradors i amics del P. Coll, que fou el primer Degà de la Facultat de Filosofia i primer membre de l’Equip Rector de la Universitat Ramon Llull, així com membre del seu Patronat. La laudatio sobre la figura del P. Josep M. Coll i Alemany va anar a càrrec del Dr. Carlos Díaz, Doctor Honoris Causa por la Universidad Galileo Galilei

de Guatemala, Fundador de l’Instituto Emmanuel Mounier, que va dissertar sobre “La aportación del Dr. Josep M. Coll al personalismo dialógico”. La formació musical Airun va oferir uns breus interludis musicals per amenitzar l’acte amb textos del beat Ramon Llull.

CONGRÉS INTERNACIONAL “EPISCOPUS. LA DIÒCESI DE VIC I L’ESGLÉSIA CATALANA EN EL CONTEXT EUROPEU” El 29 de novembre va tenir lloc a la Sala de Sínodes del Bisbat de Vic

Mons. Vives s’hi va fer present a la sessió de tarda del congrés internacional “Episcopus”.

la sessió inaugural del congrés internacional “Episcopus. La Diòcesi de Vic i l’Església catalana en el context europeu”. Fou presidida pel Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; el Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Armand Puig; el Rector de la Universitat de Vic, Dr. Jordi Montaña; el Delegat del Pontifici Consell per la Cultura, S.E. Mons. Carlos Alberto de Pinho Moreira Azevedo; Mn. Antoni Pladevall, historiador; i la Dra. Carme Sanmartí, professora de la Universitat de Vic. Entre els assistents hi va ser Mn. Norbert Miracle, Vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. En el quadrienni 20152018 coincideixen els aniversaris de quatre Bisbes fonamentals per a la història de les Diòcesis de Catalunya: Cinidi, Oliba, Veyan i Torras i Bages. Amb l’objectiu de commemorar aquestes efemèrides i de promoure la investigació i l’intercanvi de coneixements sobre la història de la Diòcesi de Vic en el context català i europeu, la Universitat de Vic –Univer-


sitat Central de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic– Bisbat de Vic han convocat aquest congrés internacional multidisciplinar dirigit a investigadors i apassionats de la història. Mn. Antoni Pladevall va fer el parlament inaugural sobre “El Bisbat de Vic en el context català” i la conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Paul Freedman, de la Universitat de Yale. A l’inici de la sessió de la tarda es va poder fer present l’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, que dirigí unes paraules als assistents abans de la ponència central del Dr. Ramon Ordeig sobre l’Episcopologi de Vic. Tot seguit hi hagueren una sèrie de comunicacions. Totes les ponències i comunicacions s’estructuraren en quatre àmbits de coneixement: societat i política; art i patrimoni; pensament i educació; i llengua i literatura.

D’esquerra a dreta, Mons. Christian Noel Emmanuel, Mons. Vives i Mn. Geethafonkalan al Palau Episcopal.

dial, Mons. Vives pogué interessar-se amb Mons. Noel Emmanuel sobre la situació dels catòlics a Sri Lanka i li féu obsequi d’un llibre sobre la Catedral de Santa Maria i el Museu diocesà d’Urgell.

HOMENATGE A LA GNA. MONTSERRAT BARÓ, FUNDADORA D’ACIDH El 30 de novembre va tenir lloc a la sala d’actes

del pavelló docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron un sentit homenatge a la Gna. Montserrat Baró, que va morir el proppassat setembre, i que fou fundadora de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH), o d’ajut a la intelligència límit. Van participar en l’acte el Dr. Ferran Morell, actual President de l’ACIDH; la Sra. Rosa Baró, germana de la Montserrat;

i Mons. Joan-Enric Vives. El Dr. Jordi Sunyer va dictar una conferència sobre “El repte de construir un cervell i d’evitar el seu deteriorament senil en un món amb contaminació ambiental”. Hi va assistir un nombrós grup d’amics, voluntaris, personal de l’ACIDH i usuaris que van voler retre un sentit homenatge a la que fou pionera de l’ajut per la dignitat del col·lectiu de persones amb intelligència límit i les seves famílies. És ja el tercer any que se celebra aquest Dia de l’ACIDH.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA El divendres 1 de desembre, el Copríncep Episcopal va rebre al Palau Episcopal les Cartes Credencials dels següents

VISITA DE MONS. CHRISTIAN NOEL EMMANUEL, DE SRI LANKA El 30 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric rebé al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita del Bisbe Christian Noel Emmanuel, de la Diòcesi de Trincomalee (Sri Lanka). Hi assistí també Mn. Joseph Geethafonkalan, prevere d’Urgell fill de Sri Lanka, Rector de Bossòst (Val d’Aran), que acompanyà Mons. Noel Emmanuel en la seva visita a la Diòcesi d’Urgell durant uns dies. En un clima molt cor-

La Gna. Baró fou pionera de l’ajut per la dignitat del col·lectiu de persones amb intel·ligència límit i les seves famílies. Església d’Urgell

51


L’Ambaixadora de Luxemburg, en el moment de lliurar les credencials al Copríncep Episcopal.

Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Widhya Chem, Ambaixador de Cambotja; Excma. Sra. Renata Cvelbar Bek, Ambaixadora d’Eslovènia; Excm. Sr. Giulio Haas, Ambaixador de Suïssa; Excm. Sr. Qëndrim Gashi, Ambaixador de Kosovo; Excm. Sr. Pieter De Gooijer, Ambaixador dels Països Baixos; Excm. Sr. Fernando Molina Girón, Ambaixador de Guatemala; Excma. Sra. Michèle Pranchère-Tomassini, Ambaixadora de Luxemburg; Excma. Sra. Síle Maguire, Ambaixadora d’Irlanda; Excma. Sra. Tiina JortikkaLaitinen, Ambaixadora de Finlàndia; i l’Excma. Sra. Elizabeth Adjei, Ambaixadora de Ghana.

i la Reconciliació que la Comunitat de monjos de Taizé (França) organitza cada cap d’any. El Rector de la Parròquia de La Seu d’Urgell i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, els va adreçar unes paraules en el moment de l’oració. Mn. Ignasi va recordar l’obertura de cor i d’esperit que se’ns ha de despertar als cristians ara que tot just comencem el temps litúrgic d’Advent. Aquesta ha de ser l’actitud amb la qual encarem el Nadal i

el pelegrinatge de Taizé a Basilea: no estar pendents de petites esperances sinó obrir-nos a la gran esperança que el naixement de Jesús ens porta i que ens ha de comprometre a ser millors persones, créixer en l’amor vers els altres i en l’acollida dels que pateixen. Els assistents van participar molt activament en la pregària amb els cants i les lectures, i en acabar Mn. Ivan Ayala, responsable del grup de Taizé d’Urgell, va adreçar unes paraules als joves i les famílies per recordar alguns detalls d’organització i sobretot per agrair la participació enguany de tants joves, encoratjant el grup a créixer i seguir endavant amb l’esperit de Taizé.

CONFERÈNCIA SOBRE MN. PERE PUJOL EN L’ANY PUIG I CADAFALCH El divendres 1 de desembre, l’Espai Ermengol va acollir una conferència sobre la figura de Mn. Pere

Pujol, arxiver de l’Arxiu Capitular d’Urgell, que va cloure els actes organitzats a La Seu d’Urgell per commemorar l’Any Puig i Cadafalch. Hi van ser presents l’Arquebisbe Joan-Enric, el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, l’actual Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès, i el Degà de la Catedral, Mn. Xavier Parés. La conferència anà a càrrec de la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, i l’historiador Carles Gascón, tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Van parlar del paper cabdal de Mn. Pere Pujol (1887-1962) en l’establiment d’unes noves bases historiogràfiques per al coneixement del passat de La Seu d’Urgell. La modèstia i l’extrema discreció de Mn. Pere Pujol no han afavorit l’ampli reconeixement que probablement mereixeria la seva figura. Home molt vinculat a l’Institut d’Estudis Cata-

PREGÀRIA DE TAIZÉ A LA SEU D’URGELL L’església de la Missió de La Seu d’Urgell va acollir el divendres 1 de desembre una pregària de Taizé en la qual van participar els joves que viatjaran a Basilea enguany per participar en la Trobada per la Pau 52

Església d’Urgell

Els joves que participaran a la Trobada per la Pau i la Reconciliació a Basilea van prendre part a la pregària de Taizé a l’església de la Missió.


La Delegada diocesana de Patrimoni i l’historiador Carles Gascón van impartir la conferència sobre Mn. Pere Pujol.

lans des de pràcticament els inicis de la institució; format en estudis arxivístics a Barcelona i a París, la seva complicitat amb Josep Puig i Cadafalch fou imprescindible i necessària per a la formulació i l’execució de les primeres fases de restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell. En aquest sentit, la publicació de la monografia sobre la Catedral d’Urgell a nom de Josep Puig i Cadafalch, l’any 1918, hauria estat impossible sense l’aportació de Mn. Pere Pujol, el qual declinà, però, figurar com a coautor de l’obra. Així mateix la seva tasca d’arxiver va preparar documentació i especialitats perquè després els estudiosos hagin pogut aprofundir en nous estudis. Aquesta conferència va cloure els actes programats durant els mesos d’octubre i novembre a La Seu d’Urgell en commemoració del 150è aniversari del naixement de Puig i Cadafalch. Una celebració que ha comptat

amb diferents actes que han tingut, com a element central, l’exposició titulada “Una nova Catedral? Puig i Cadafalch i les restauracions de la Catedral d’Urgell al segle XX”.

10è ANIVERSARI DE LA FEDERACIÓ ANDORRANA D’ASSOCIACIONS DE PERSONES AMB DISCAPACITATS El 2 de desembre va tenir

lloc al vestíbul del Consell General de les Valls d’Andorra la celebració del 10è aniversari de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitats (FAAD), coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Va presidir l’acte l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. Vives; el Síndic General, Vicenç Mateu; el

Cap de Govern d’Andorra, Antoni Martí; la Presidenta de la FAAD, Anna Parramon; i el Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior del Govern d’Andorra, Xavier Espot. L’acte començà amb la benvinguda del Síndic General. A continuació el Ministre Espot va pronunciar unes paraules posant en relleu en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i tot el treball que des del Govern d’Andorra s’ha dut a terme per tal de millorar la situació d’aquest col·lectiu. Tot seguit tingué lloc el parlament de la Presidenta de la FAAD, que remarcà el treball realitzat al llarg d’aquests 10 anys per la Federació i reclamà una millor integració de les persones amb discapacitat per part de la societat. Posteriorment tingué lloc el lliurament d’unes plaques commemoratives a les associacions fundadores de la FAAD i el lliurament dels premis Antoni Rogel en reconeixement de l’esforç

Mons. Vives volgué manifestar el seu compromís personal i com a Copríncep en favor de les persones amb “diversitat funcional”. Església d’Urgell

53


personal i a la integració en la vida social participativa a la Sra. Agustina Grandvallet, i en reconeixement a la tasca en pro de les persones amb discapacitat a la Fundació Jacqueline Pradère Vda. Pérez. Clogué l’acte l’Arquebisbe Joan-Enric, que posà de manifest la importància i simbolisme de commemorar aquesta efemèride precisament al Consell General, màxim exponent de la sobirania del poble andorrà, i amb la presència de les més altes Autoritats del Principat d’Andorra com un signe de compromís d’Andorra envers el col·lectiu de les persones amb “diversitat funcional”, fent servir l’expressió que havia utilitzat la Sra. Grandvallet en el seu parlament, preferible a la de “discapacitats”. El Copríncep volgué felicitar el Govern per tot el seu treball en favor d’aquest col·lectiu de persones i exhortà totes les institucions andorranes a perseverar en aquest treball perquè tota persona sigui reconeguda en la seva dignitat. Apel·là al treball de les institucions pel bé comú, entenent aquesta dignitat inalienable de la persona humana en totes les seves dimensions fent referència a la importància de la dimensió transcendent i espiritual. I finalment volgué manifestar el seu compromís personal i com a Copríncep del Principat d’Andorra al servei d’aquestes persones i els exhortà a no defallir sinó a ser resilients i valents davant l’adversitat, elles 54

Església d’Urgell

L’Abat de Montserrat presidí l’Eucaristia en la Festa de la Rosa a Pallerols de Rialb.

i sobretot les famílies i l’entorn pròxim que tant els sostenen i ajuden.

FESTA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB El dissabte 2 de desembre es compliren 80 anys de l’arribada de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer a Sant Julià de Lòria (Andorra). Amb aquest motiu, al poble de Pallerols de Rialb (on la nit del 21 al 22 de novembre de 1937 Sant Josepmaria va tenir la visió de la rosa que li confirmava la voluntat de Déu de seguir endavant, després d’una nit de dubte i soledat) va tenir lloc una celebració festiva i commemorativa amb la celebració d’una joiosa Eucaristia d’acció de gràcies. L’Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler va presidir la celebració a l’església de Pallerols, concelebrada pel P. Ignasi Font, Vicari

general de l’Opus Dei a Catalunya; Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell; Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts; i Mn. Bonifaci Fortuny. A l’homilia, el P. Soler va encoratjar els presents a acudir sempre a Maria, Mare del Bon Consell, Mare del Conseller Prodigiós. Maria ens portarà sempre a Jesús, a fer la seva voluntat com ho veiem en el relat evangèlic de les noces de Canà de Galilea. Un dinar de germanor i el rés del Sant Rosari clogué la joiosa celebració.

ASSEMBLEA ANUAL DE L’HOSPITALITAT DE LOURDES DEL BISBAT D’URGELL El 3 de desembre, primer diumenge d’Advent i Diumenge de la Paraula, es va celebrar al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell la XXXIX Assemblea anu-

al de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell, amb la participació d’un centenar de persones. La jornada començà amb la celebració de l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria d’Urgell presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat, i Mn. Pere Morales, Viceconsiliari, així com altres sacerdots de la ciutat, i amb la participació activa dels membres de l’Hospitalitat diocesana. A l’homilia, Mons. Vives posà de manifest la importància de la Paraula de Déu que nodreix la vida de l’Església i que és presència de Déu en el seu poble. L’Arquebisbe subratllà en una bella catequesi litúrgica la importància que la Sagrada Litúrgia dóna a la Paraula de Déu, en aquell dia especialment subratllada amb l’entrada solemne a l’Eucaristia amb el nou leccionari, corresponent al cicle B, on Sant Marc serà l’eix central de l’Evangeli que anirem llegint. Posà de manifest el bonic gest que el sacerdot fa de signar l’Evangeli amb una creu abans de proclamar-lo i que és correspost amb la signació de tots els fidels al front, als llavis i al cor per indicar com la Paraula de Déu ha de restar en els nostres pensaments, paraules i sentiments. Finalment indicà com en acabar la proclamació de l’Evangeli el sacerdot resa secretament la pregària “les paraules de l’Evangeli proclamades esborrin els


Un centenar de persones va participar a la XXXIX Assemblea anual de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell.

Els joves dels grups Txt, repartits per diferents establiments de La Seu, van col·laborar activament en el Gran Recapte.

nostres pecats”, i com el besa ell mateix en signe de reverència o el porta, si la Missa és presidida pel Bisbe, perquè el besi i beneeixi el Poble de Déu amb el Leccionari. Com cada any, a l’Eucaristia es pregà pels membres difunts de l’Hospitalitat traspassats al llarg de l’any. En acabar la celebració tingué lloc l’Assemblea a la sala d’actes del Seminari, presidida per l’Arquebisbe i pel President de l’Hospitalitat, Josep M. Marimon, a més dels membres de la Junta Directiva i els preveres Consiliaris. Es revisà el pelegrinatge de l’any 2017, es donaren idees per millorar i organitzar el pelegrinatge del 2018, quan es compliran els 40 anys de la Hospitalitat diocesana d’Urgell, s’informà sobre diverses temàtiques del Santuari de Lourdes i s’aprovaren els comptes de l’Hospitalitat diocesana corresponents a l’any 2016. Un dinar de germanor a la Residència de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell clogué la joiosa i participada Assemblea.

va tenir lloc amb motiu de la celebració del naixement del Profeta Mahoma fa 1439 anys segons el còmput musulmà (que correspon al nostre any 570). La trobada, que fou molt ben valorada per la quarantena de persones que hi va assistir, la majoria de religió musulmana, vol ser un primer encontre de cara a establir uns bons lligams de coneixença i de convivència interreligiosa, seguint les petjades del Papa Francesc.

TAULA RODONA SOBRE “LA DIVERSITAT RELIGIOSA I LA CONVIVÈNCIA” Dissabte 2 de desembre va tenir lloc al Centre Cívic de La Seu d’Urgell una taula rodona sobre “La diversitat religiosa i la convivència”, en la qual va intervenir Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell i nou Rector de Sant Ot, atenent la invitació del Centre Islàmic de La Seu d’Urgell. També van prendre part en el debat Fouad Borni, Delegat de la Federació Islàmica de Catalunya; i Housien El Ouariachi, investigador, periodista i President de l’Organització Nacional del Diàleg i la Participació. Aquest encontre

ELS JOVES TXT PARTICIPEN EN EL GRAN RECAPTE Una trentena de joves dels grups Txt de la De-

legació de Joventut del Bisbat d’Urgell van participar al llarg del dissabte 2 de desembre en el Gran Recapte d’aliments. Van treballar al llarg del dia, en diferents torns d’activitat des de les nou del matí fins a les sis de la tarda, repartits per diferents establiments de La Seu d’Urgell, i acompanyats de tres monitors: Toni Egea, Maria Carme Girart i Bernat Montoya. També hi va col·laborar Alejandro Vargas, un seminarista integrat en la Delegació de Joventut que es prepara per l’acompanyament de joves com a monitor en el futur. L’organització del Gran Recapte va valorar molt la bona disposició, delicadesa, educació i diligència en la feina dels joves voluntaris.

LA CATEDRAL D’URGELL REP L’OFRENA D’UN PESSEBRE DE LES “JOIES DEL ROMÀNIC”

Mn Navarri van intervenir en una taula rodona al Centre Cívic de La Seu d’Urgell sobre “La diversitat religiosa i la convivència”.

La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el diumenge 3 de desembre la missa de celebració dels 85 anys del Club ExcurEsglésia d’Urgell

55


sionista Pirenaic, que va fer l’ofrena d’un pessebre artesà que representa el Naixement al costat de la Catedral. La celebració eucarística fou presidida pel Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, i solemnitzada per l’Orfeó Atlàntida, que en acabar la missa va interpretar una selecció de cançons de Nadal de diverses cultures. A l’homilia, Mn. Navarri va esperonar els fidels a treballar i a mantenir-se actius en la cura dels altres, en la presència, en el seguiment del Crist, fent activitats a la catequesi, a formar part d’un cor, de Càritas, a formar part del grup dels lectors de la missa, tot recordant les paraules de l’Evangeli: “I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom, vetlleu perquè estigueu preparats”. I també va adreçar unes paraules als membres del Club Excursionista Pirenaic: “vosaltres, que porteu 85 anys de trajectòria i amb aquesta identitat tan clara i també

molt cristiana, perquè fa 50 anys que quan s’acosta el Nadal aneu a portar el Pessebre, una “Joia del Romànic”, a una església, vulgueu mantenir una identitat integral, de país, de cultura, de religió... Us volem agrair, tota la Parròquia i també en nom del Capítol de la Catedral, que hagueu portat aquest pessebre tant bell”.

EXPOSICIÓ SOBRE “L’OBRA COL·LECTIVA I SOCIAL SANT PERE DE PONTS” El dilluns 4 de desembre es va presentar als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida les exposicions que formen part de l’Espai Cultura 2017, dedicat al patrimoni artístic, arquitectònic i documental de les terres de Lleida. Entre aquestes exposicions hi ha la titulada “L’obra collectiva i social: Sant Pere de Ponts”, amb material gràfic i documental que es podrà visitar des d’aquest dilluns i fins al 28 de febrer

Mn. Navarri va agrair al Club Excursionista Pirenaic “que hagueu portat aquest pessebre tant bell”.

56

Església d’Urgell

L’exposició inaugurada a Lleida resumeix la història de la recuperació de la Col·legiata de Sant Pere de Ponts.

a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de Lleida. En l’acte de presentació, a més del director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida, Josep Borrell, també hi van ser presents l’Alcaldessa de Ponts, Maria Alba Bassomba; la Presidenta dels Amics de Sant Pere, Francesca Bernaus; i el Rector de la Parròquia de Ponts, Mn. Jaume Mayoral, entre d’altres. L’exposició resumeix la història de la recuperació de la Col·legiata de Sant Pere, amb l’esforç i l’empenta d’un grup de pontsicans i de la mateixa Parròquia, que van aconseguir salvar del total abandonament i espoli aquest conjunt arquitectònic iniciat al segle XII, i que avui en dia pot lluir l’edifici restaurat de l’església, així com la petita sala capitular. Un esforç que va ser reconegut l’any 2000 amb la concessió de la Creu de Sant Jordi. És previst que durant l’any

2018 l’exposició es pugui visitar a Ponts.

EXPOSICIÓ SOBRE EL P. BARAUT A ANDORRA El vestíbul de l’edifici administratiu del Govern d’Andorra acollirà fins el dia 8 de gener de 2018 una petita exposició organitzada pel Govern per donar a conèixer al gran públic la figura i la tasca del monjo benedictí P. Cebrià Baraut (Vilar de Cabó 1917-Montserrat 2003). Coincidint amb el centenari del seu naixement, s’ha volgut homenatjar així aquest historiador, arxiver i paleògraf que va dedicar bona part de la seva vida a estudiar l’organització política andorrana de la baixa Edat Mitjana, i a transcriure documentació històrica tant d’Andorra com del Bisbat d’Urgell. L’exposició dóna a conèixer la biografia del monjo, la seva aportació a la historiografia d’Andorra i permet consultar el volum “Miscel·lània a Dom Cebrià


L’exposició inaugurada a Andorra permet consultar el volum “Miscel·lània a Dom Cebrià Baraut i Obiols”, editat pel Govern d’Andorra l’any 2001.

Baraut i Obiols”, editat pel Govern d’Andorra l’any 2001.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ DE L’OBRA SOCIAL “LA CAIXA” I CÀRITAS DE TREMP L’Obra Social “La Caixa” i Càritas d’Urgell van signar el 5 de desembre un conveni de col·laboració per donar suport als programes d’atenció que ofereix el Centre d’Activitats de Tremp. El conveni suposa una col·laboració per part de l’Obra Social “La Caixa” de 6.000 euros durant el present curs escolar. El Centre de Tremp de Càritas d’Urgell dóna suport als infants de la població, sobretot per a la compra de llibres i material escolars, així com beques de menjador. També dóna suport a les famílies i comunitats més necessitats de la comarca, i recentment ha posat en marxa un Espai Grapats per afavorir la participació comunitària en activitats d’artesania.

Jaume Casals Aguilar, Director de l’Àrea de Negocis de CaixaBank als Pirineus Oest-Vall d’Aran va fer el lliurament de l’aportació de l’Obra Social “La Caixa” al Director de Càritas, Josep Casanova, tot assenyalant que el compromís de l’entitat financera amb les necessitats de la societat continua sent més vigent que mai per contribuir a la construcció d’una societat millor i més justa, donant oportunitats a les persones que més ho necessiten.

Josep Rodríguez (esquerra) ha estat el Raonador del Ciutadà del Principat d’Andorra els darrers sis anys.

COMIAT DE JOSEP RODRÍGUEZ COM A RAONADOR DEL CIUTADÀ D’ANDORRA

senvolupada per Josep Rodríguez al capdavant de la institució del Raonador del Ciutadà.

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va rebre l’11 de desembre al Palau Episcopal la visita del fins ara Raonador del Ciutadà del Principat d’Andorra, Josep Rodríguez Gutiérrez, que va voler acomiadar-se de Mons. Vives després de desenvolupar aquest alt servei durant sis anys (2011-2017). Mons. Vives agraí la bona tasca de-

PRESENTACIÓ A ANDORRA DEL NOU “PEDIATRIC CANCER CENTER” DE SANT JOAN DE DÉU

Durant el present curs escolar, l’Obra Social “La Caixa” aportarà 6.000 euros al centre de Càritas a Tremp.

L’11 de desembre va tenir lloc a la sala de conferències d’Andbank Centre de Negocis, a Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra), la presentació del projecte del nou “Pediatric Cancer Center” de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que impulsa l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. A l’acte hi va assistir l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra; el Ministre de Salut del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany; el President d’Andbank, Manel Cerqueda; el Director Gerent del Centre Hospitalari Sant Joan de Déu, Manel del Castillo; i moltes altres autoritats del Principat d’Andorra. L’Hospital Sant Joan Església d’Urgell

57


Andbank ha esdevingut soci fundador del “Pediatric Cancer Center” de Sant Joan de Déu.

de Déu de Barcelona és un centre dedicat exclusivament a l’atenció maternoinfantil, centre de referència a Espanya per a l’atenció del càncer infantil i de referència internacional per al tractament de determinats tipus de tumors. És l’hospital que més casos de càncer infantil atén a Espanya (i un dels primers a Europa) i un dels pocs centres europeus que compta amb un banc exclusiu de tumors pediàtrics, amb un gran potencial per a la recerca. En l’actualitat, el 80% dels infants amb càncer que es tracten a l’Hospital superen la malaltia. Andbank ha esdevingut soci fundador del “Pediatric Cancer Center”, un projecte que pretén tractar fins a 400 nous pacients infantils de càncer l’any, esdevenint un centre de referència mundial. Entre els objectius d’aquest nou projecte, hi ha incrementar la capacitat de curació d’aquesta malaltia, impulsar tractaments efectius per als tipus de càncer que 58

Església d’Urgell

ara són incurables i reduir les seqüeles, tal com va destacar el Director gerent del centre hospitalari, Manel del Castillo.

EL CARDENAL MARTÍNEZ SISTACH ENTRA A L’ACADÈMIA EUROPEA DE DOCTORS El 12 de desembre, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona, va ingressar com a acadèmic d’honor i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors amb seu a Barcelona. En un acte solemne a la sala d’actes del Foment del Treball a Barcelona fou rebut pel President de l’entitat, Dr. Alfredo Rocafort, tenint com a resposta la del Dr. Francesc Torralba. El Cardenal va dissertar sobre “Laïcitat i laïcisme en l’occident europeu”, amb una brillant lliçó. Assistiren a l’acte molts acadèmics i un gran grup d’amics del Cardenal, entre els quals Mons. Omella, l’Arquebisbe Joan-Enric i antics col·laboradors del

Mons. Martínez Sistach va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

Cardenal a l’Arxidiòcesi de Barcelona.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES “JO TAMBÉ VULL JUGAR” Càritas d’Urgell, el Club SEDIS, el Consorci d’Atenció a les Persones, la residència CASER Oliana, i l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell van presentar el 18 de desembre la campanya “Jo també vull jugar”, que té com objectiu obsequiar joguines als infants de tota la comarca de l’Alt Urgell aquest Nadal i Reis, especialment a aquells

les famílies dels quals no tenen capacitat econòmica per comprar-los. Des del passat dia 11 i fins al 23 de desembre es recolliran joguines noves o usades en bon estat als punts de recollida habilitats al Palau d’Esports de La Seu d’Urgell, al centre Sant Ot i a la botiga de Grapats Encants de Càritas d’Urgell, i a la seu de l’Associació d’Hosteleria. Per animar els darrers participants, el mateix dia 23 s’ha organitzat un partit entre els equips de bàsquet Cadí La Seu i Gernika Bizkaia al Palau d’Esports

La campanya “Jo també vull jugar” vol que cap nen de l’Alt Urgell es quedi sense joguines per Nadal o Reis.


durant el qual hi haurà diferents activitats d’animació de la campanya.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL NOU RAONADOR DEL CIUTADÀ D’ANDORRA Divendres 15 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal la visita institucional del nou Raonador del Ciutadà del Principat d’Andorra, Marc Vila i Amigó, que va prendre possessió del càrrec el proppassat dia 4 de desembre. Mons. Vives demanà al nou Raonador un acurat servei al Principat d’Andorra des de l’alta responsabilitat que ha assumit, i li agraí la deferència de voler-se presentar oficialment al Copríncep Episcopal. Vila pogué explicar a Mons. Vives els principals projectes que pensa desenvolupar en el seu servei a favor dels drets de tots els ciutadans andorrans, especialment davant les Administracions i amb les atribucions previstes a

Els Petits Cantors del Principat d’Andorra van aplegar una gran quantitat de públic al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

la legislació darrerament ampliades.

CONCERT BENÈFIC DEL COR DELS PETITS CANTORS D’ANDORRA Divendres 15 de desembre, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir el tradicional concert de Nadal a benefici de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell que anualment ofereixen els Petits Cantors del Principat d’Andorra, sota la direcció de

Catherine Metayer. Van presidir la vetllada l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, la Presidenta del Patronat de l’Escola Meritxell, Pilar Díez Betriu; i el President del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, Carles Enseñat Reig, i hi van ser presents l’Arxiprest de les Valls i diverses autoritats del Principat. El concert, organitzat sota el Patrocini d’Andbank pel Govern d’Andorra, el Comú d’Andorra la Vella i els Petits Cantors del Principat d’Andorra, va aplegar una gran quantitat de públic, i hi van participar en la cançó final els mateixos alumnes de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

25è ANIVERSARI DE LA RESIDÈNCIA CLARA RABASSA D’ANDORRA LA VELLA

Mons. Vives demanà al nou Raonador un acurat servei al Principat d’Andorra des de l’alta responsabilitat que ha assumit.

Divendres 15 de desembre va tenir lloc a la Residència Clara Rabassa d’Andorra la Vella (Principat d’Andorra) l’acte oficial de

commemoració dels seus 25 anys d’existència en el mateix dia en què va iniciar el seu camí de servei a l’ancianitat. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i President de la Fundació privada Clara Rabassa; la Presidenta delegada del Patronat, Eloïsa Ortega; el Cap de Govern d’Andorra, Antoni Martí; la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; els Ministres de Benestar Social i el de Salut, i el ple dels patrons del Patronat de la Fundació Clara Rabassa. Hi van assistir els padrins i padrines residents i un gran nombre de familiars. L’acte s’inicià amb la benvinguda de la Presidenta delegada del Patronat i unes paraules del Copríncep, que volgué posar de manifest la generositat de la Sra. Clara Rabassa en fer possible l’existència, ara fa 25 anys, de la residència amb la deixa dels seus béns i subratllant el valor que la gent gran té per al Principat d’Andorra, ja que gràcies al seu treball i esforç s’ha Església d’Urgell

59


Un quartet de corda amenitzà la celebració del 25è aniversari de la Residència Clara Rabassa.

fet gran el país. També volgué destacar el treball desinteressat de l’actual Patronat de la Fundació i dels anteriors, i manifestà públicament l’agraïment tant a la Sra. Elidà Amigó com a la Dra. Eva Riba i els molts col·laboradors que, entre d’altres, han permès que la residència Clara Rabassa sigui reconeguda al Principat d’Andorra per la seva proximitat i bona atenció envers els padrins i padrines. A continuació tingué lloc un concert a càrrec del quartet de corda format per Francesc Planella (violí); Alexandre Arajol (violí); Elias Porter (viola) i Mireia Planas (violoncel), tots quatre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), que interpretaren un seguit de peces musicals modernes de films coneguts. La joiosa celebració finalitzà amb un aperitiu ofert als assistents i als residents i familiars, on Mons. Vives pogué saludar-los personalment. 60

Església d’Urgell

RECÉS D’ADVENT DELS FIDELS D’URGELL Seguint la programació del curs de l’Escola Diocesana de Formació Permanent (EDFP), el dissabte 16 de desembre va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer el recés d’Advent adreçat a tots els fidels d’Urgell. Hi va participar una setantena de persones, algunes de les quals alumnes de l’EDFP i altres provinents d’arreu del Bisbat. Mn. Antoni Elvira, Director de l’EDFP i Vicari

Episcopal per a l’Acció Pastoral, va predicar el recés centrant-se en els Evangelis corresponents als quatre diumenges d’Advent (Mc 13,33-37; Mc 1,1-8; Jn 1,6-8.19-28 i Lc 1,26-38). Les reflexions i els comentaris dels textos bíblics es van agrupar en dues meditacions i es va disposar d’un temps per a la pregària i la reflexió meditativa. Per a la pregària personal es van lliurar a cada participant quatre textos que ajudaven a interioritzar encara més el missatge de cada passatge bíblic.

El recés d’Advent per als fidels d’Urgell va aplegar una setantena de persones a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.

L’Eucaristia, celebrada a la capella de la casa d’espiritualitat, va ser el moment central del recés i, en acabat, Mn. Antoni va desitjar una bona continuació d’aquest temps d’Advent i un bon Nadal a tots els participants i les seves famílies. Després de la celebració, els assistents van compartir un dinar de germanor al restaurant de l’hostatgeria del Sant Crist i van allargar la sobretaula cantant una nadala acompanyada amb neules i torrons.

RECÉS I TROBADA NADALENCA DELS PREVERES I DIAQUES A BALAGUER El 18 de desembre, i com ja és una bella tradició prop del Nadal, al Santuari del Sant Crist de Balaguer va tenir lloc el recés d’Advent de la família presbiteral i diaconal de la Diòcesi d’Urgell, amb l’Arquebisbe Joan-Enric. Després d’aportar les informacions més rellevants sobre el presbiteri diocesà, l’Arquebisbe oferí una reflexió sobre els Evangelis de la infància de Jesús, la seva profunda teologia narrativa, i se centrà en una lectura meditativa de l’anunci fet a Sant Josep, l’home de la fe. En una segona part, desenvolupà els continguts proposats avui per l’Església sobre la formació continuada o permanent dels preveres, seguint la nova Ratio de la Congregació per al Clergat. Seguí una hora de pregària i temps apte per a celebrar el sagrament de


El Santuari del Sant Crist acollí el recés d’Advent de la família presbiteral i diaconal de la Diòcesi d’Urgell.

la reconciliació, abans de la solemne Eucaristia al Santuari del Sant Crist, acompanyats per la comunitat de Gnes. Clarisses. La trobada es clogué amb un dinar familiar nadalenc.

TROBADA FORMATIVA DELS PREVERES RECENTMENT ORDENATS O INCARDINATS A URGELL Els dies 18 i 19 de desembre, els joves sacerdots i diaques ordenats o que han vingut a incorporar-se a la Diòcesi els darrers deu anys van celebrar la seva trobada al Santuari i Residència del Sant Crist

de Balaguer. Hi van ser una onzena, acompanyats per l’Arquebisbe i dos Vicaris. La formació valora molt la convivència i pregària prop del Bisbe i amb esperit de fraternitat sacerdotal. Primer van rebre del mateix Arquebisbe una xerrada, amb diàleg posterior entre tots, sobre l’etapa que estan vivint de síntesi vocacional i primers anys pastorals, amb els elements que més destaca la nova Ratio formativa dels preveres, que valora molt la formació inicial al Seminari i la formació permanent al llarg de tota la vida.

L’Arquebisbe Joan-Enric va mostrar als Srs. Josep Peralba i Antoni Pintat (primer i segon per l’esquerra) alguns dels volums més importants que es custodien a l’Arxiu Capitular. A la dreta, Mn. Mauri i Mn. Marquès.

També compartiren amb el Secretari general d’Urgell, Mn. David Codina, una reflexió sobre orientacions canòniques i legals de l’exercici del ministeri. I l’endemà, el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, i el Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, van oferir una ponència seguida d’un col·loqui sobre el proper Sínode dels Bisbes convocat pel Sant Pare i els resultats a Urgell i a Espanya de l’enquesta preparatòria realitzada als joves.

DONACIÓ DEL CRÈDIT ANDORRÀ A L’ARXIU DIOCESÀ D’URGELL En un acte senzill però emotiu, el dimarts 19 de desembre Crèdit Andorrà va fer donació a l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell d’un nou escàner que facilitarà considerablement la digitalització del seu fons documental. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe JoanEnric Vives i pels Srs. Antoni Pintat i Josep Peralba, directius de l’entitat bancària. Hi van assistir també el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri; i l’Arxiver Capitular i Diocesà, Mn. Benigne Marquès.

PADRINS DE SANT JULIÀ DE LÒRIA VISITEN EL PALAU EPISCOPAL

Els sacerdots i diaques ordenats o incardinats a la Diòcesi els darrers deu anys van compartir dos dies de formació al Sant Crist de Balaguer.

El dimarts 19 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita d’uns 50 padrins de la Llar de Lòria, el casal comunal de la gent gran de la Parròquia de Sant Julià, a qui Església d’Urgell

61


BENEDICCIÓ I INAUGURACIÓ DE LA BOTIGA GRAPATS ENCANTS A LA SEU D’URGELL

L’

Arquebisbe JoanEnric va beneir el divendres 22 de desembre les instal·lacions de la botiga Grapats Encants, de Càritas d’Urgell. La botiga està situada al carrer dels Canonges de La Seu d’Urgell, i està especialitzada en comerç just, artesania i sobretot objectes reciclats de segona mà. L’obertura d’aquest establiment, l’únic de la seva categoria al Pirineu central, s’inclou dins el programa d’actuació “Activa’t”, a través del qual es dóna feina a vuit joves amb discapacitats diverses que hi treballen. A l’acte van assistir les principals autoritats locals de la ciutat, encapçalades per l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, i pel president de Consell Comarcal, Jesús Fierro; a

més del Director de Càritas Urgell i representants de Càritas Parroquial de La Seu, Càritas d’Andorra i dels diversos centres de la xarxa d’atenció de Càritas. També hi van assistir el Vicari General i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn.

Ignasi Navarri; l’arquitecte responsable del condicionament de la botiga, Amadeu Matosas, i molts fidels i veïns de la ciutat. En els parlaments es va posar en relleu la importància de llegar un planeta en bones condicions a les

generacions futures i de prendre compromisos per fer-ho possible: a través del reciclatge, el comerç just i la solidaritat i la sostenibilitat social. El Director de Càritas d’Urgell va apuntar la voluntat que aquest “sigui un projecte

Mons. Vives havia convidat en el marc de la recent Visita Pastoral [veure pàgines 14 a 19 en aquest mateix número]. Acompanyaven els padrins la Sra. Francesca Barbero, Consellera de Comú de Sant Julià de Lòria, i el Rector de la Parròquia, Mn. Josep Chisvert. Els padrins oferiren al Copríncep un petit obsequi i li agraïren la seva deferència per rebre’ls al Palau Episcopal.

EUCARISTIA DE NADAL AL CENTRE PENITENCIARI DE LA COMELLA Mons. Vives va rebre a Palau els padrins lauredians i els explicà alguns dels trets més importants de les estances principals.

62

Església d’Urgell

Dimecres 20 de desem-


compartit per la societat i els veïns”, als quals va animar a assumir els propis

bre, l’Arquebisbe JoanEnric va presidir una celebració anticipada del Nadal del Senyor al centre penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella. Estigué acompanyat per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra i Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària, i per Mn. David Codina. En arribar a la presó, l’Arquebisbe mantingué una entrevista personal amb el Director i el Subdirector del centre penitenciari, interessant-se per la situació dels interns i dels funcionaris, i animà l’equip directiu a treballar

compromisos individuals per ser transformadors de la societat.

perquè els interns puguin dur a terme activitats que afavoreixin la seva formació, la seva reinserció al món laboral i la seva socialització, i a garantir el respecte i la dignitat de totes les persones que han vist privada la seva llibertat. Actualment, al centre penitenciari d’Andorra hi ha 43 reclusos, la majoria homes. A continuació, celebrà l’Eucaristia nadalenca amb els reclusos, que comptà amb l’acompanyament musical d’un grup de joves del Col·legi Janer i del Col·legi Sant Ermengol, acompanyats d’alguns dels seus

Al seu torn, Mons. Vives va fer referència al naixement de Jesús com un motiu per tenir en compte les persones amb necessitats, les més fràgils, les més pobres: “totes les persones són germans de Jesús, homes i dones, i especialment les que tenen alguna necessitat, algun límit, alguna carència… per això va néixer i va ser posat en una menjadora: el Déu gran, creador, s’ha fet nen”. Després de la benedicció, es va convidar els assistents a fer un tast de productes de comerç just i de proximitat. La botiga Grapats Encants treballa en col·laboració amb la Mancomunitat de l’Urgellet en la gestió d’objectes de segona mà, juntament també amb l’empresa d’inserció laboral Nougrapats de Càritas d’Urgell. A Nougrapats actualment hi treballen 8 persones en la

professors. A l’homilia, Mons. Vives exhortà els interns a acollir amb cor obert i disponible el pròxim Nadal del Senyor que s’acosta amb el naixement del Fill de Déu fet home a Betlem, que porta esperança i pau a tota la humanitat i que, amb el seu naixement, penetra totes les barreres i murs per portar la salvació a tota persona humana. L’Arquebisbe proclamà que el naixement de Jesús fa que tota persona humana sigui revestida d’una gran dignitat que res ni ningú, per més privat de llibertat que pugui estar o per més errors que hagi

infraestructura de gestió i 15 persones en treballs d’inserció, fent possible tasques relacionades amb el reciclatge: recollida de roba en contenidors, venda de roba a l’engròs, venda de roba al detall (botiga Grapats i “grapats.com”), serveis de neteja de locals i llars, serveis de bugaderia, serveis de mudances i retirada de mobles i objectes i actuacions formatives. La inversió prevista per a aquest projecte és de 189.599 euros, que es reparteixen entre l’adequació dels espais i la millora d’algunes instal·lacions, i que són aportats en un 50% pels fons de Càritas Espanyola destinats a projectes d’economia solidària, i la resta amb fons propis de Càritas d’Urgell, del Consorci Leader de fons europeus, de la Diputació de Lleida i de l’Obra Social “La Caixa”.

pogut cometre a la seva vida, pot eliminar. Finalment animà els interns a proclamar el missatge de Nadal i saber felicitar els altres companys del centre penitenciari i les pròpies famílies que els troben a faltar tant aquests dies, ja que l’amor de Déu tot ho pot. En acabar, cada intern rebé un obsequi de Càritas Andorrana i un comentari a l’Evangeli de cada dia, i l’Arquebisbe pogué mantenir una breu trobada personal amb tots ells, que li manifestaren el seu agraïment i inquietuds. Posteriorment, tingué Església d’Urgell

63


CELEBRACIONS DE NADAL ARREU DE LA DIÒCESI D’URGELL

A

les ciutats i poblets petits de tota la Diòcesi d’Urgell s’han seguit de manera multitudinària les celebracions de Nadal. Els sacerdots i diaques es van multiplicar en aquestes dates tan significades perquè tots els fidels trobessin propera la celebració de l’Eucaristia, que ens dóna el mateix Crist que va néixer a Betlem, humilment entregat en el pa de la vida. La Basílica Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir la nit del dia 24 de desembre la Missa del Gall, amb l’assistència d’una gran quantitat de fidels. A tres quarts de dotze de la nit, abans de la Missa, es va interpretar el Cant de la Sibil·la en la versió del cerimonial de la Catedral urgellenca i en la veu de la soprano Laura de Castellet -historiadora i investigadora del període medieval-, acompanyada per un grup coral dirigit per Lluís Obiols, que també tocà la partitura de l’orgue.

64

Església d’Urgell

Aquest cant medieval es va recuperar fa uns anys a la Catedral de Santa Maria i a d’altres indrets de Catalunya: la profetessa adverteix de l’arribada del Messies a la fi del món i que “el jorn del judici parrà (apareixerà, es mostrarà)

qui haurà fet servici”, és a dir, seran salvats els qui hauran fet obres d’amor i misericòrdia. Posteriorment, a l’homilia de la celebració eucarística, l’Arquebisbe va parlar del sentit profund del Nadal, que va més

enllà de tots els elements que l’envolten i que no ens hi podem quedar de forma superficial. Exhortà els fidels a viure amb fe i despreniment així com amb fidelitat, humilitat i fe profunda el naixement de Jesús, que és salvació


i perdó per a tota la humanitat, i revelació de la dignitat de tot ésser humà, que ha esdevingut parent de Jesús. Va recordar especialment els qui pateixen, els malalts, els presos, els aturats i totes les persones que han perdut éssers estimats en aquests dies, ja que Jesús és molt a prop dels qui pateixen. També al vespre del dia 24 es van celebrar les misses anticipades a la Llar Sant Josep, presidides pel mateix Arquebisbe JoanEnric, que va aprofitar per visitar els preveres i residents de la llar, regida per les Germanetes dels Ancians Desemparats, i va poder compartir una estona de celebració amb els ancians que allà hi viuen. També l’endemà, dia de Nadal, pogué dinar i compartir l’àpat nadalenc amb els padrins de la residència que no poden anar amb famílies o amics. I a la Catedral, també se celebrà la missa anticipada del pollet amb els infants de catequesi i les seves famílies, molt concorreguda. El dia 25, solemnitat de Nadal, l’Arquebisbe va presidir L’Eucaristia de migdia a la Catedral, al final de la qual va impartir la benedicció apostòlica amb indulgència plenària per als fidels que haguessin ben disposats, que reben el sagrament del perdó, combreguen i professen la fe de l’Església i preguen per les intencions del Papa.

A la celebració eucarística, l’Arquebisbe proclamà que el naixement de Jesús fa que tota persona humana sigui revestida d’una gran dignitat que res ni ningú pot eliminar.

lloc una petita explicació didàctica per als joves que havien assistit a la celebració eucarística sobre el funcionament ordinari del centre en el dia a dia. El Copríncep Episcopal volgué agrair en nom de tot el país el treball acurat i digne dels funcionaris i membres del Cos Penitenciari d’Andorra en l’exercici de la seva funció, i els animà a treballar perquè la privació de la llibertat de tota persona estigui sempre encaminada a la reinserció social, amb una justícia restauradora i que sempre tingui en compte els drets fonamentals de les persones.

sortir d’un grup de nenes que han volgut posar el seu gra de sorra per ajudar els altres, tot seguint l’eslògan de l’actual Campanya de Càritas que ens diu: “Aquest Nadal, sigues part de la solució contra la pobresa”. Així l’Anastàsia, l’Anna, la Berta, l’Aran i l’Anna van buscar la collaboració d’altres infants i joves de Ponts i van oferir

un esplèndid concert, amb peces musicals clàssiques i modernes, entre les quals tampoc no hi van faltar les nadales, per a conscienciar els veïns de Ponts i recollir fons per a lluitar contra la pobresa en què viuen moltes persones del nostre entorn, moltes vegades infants i persones grans. Així, el total dels donatius, gairebé uns 400 euros,

CONCERT DE SANT ESTEVE A PONTS A BENEFICI DE CÀRITAS El 26 de desembre, festa de Sant Esteve, va tenir lloc un concert solidari a la Capella dels Dolors de Ponts. No va ser un més dels molts concerts que se’n fan arreu en aquests dies nadalencs, perquè la iniciativa va

Un grup de joves músics va participar en el concert solidari de Sant Esteve a Ponts. Església d’Urgell

65


que la gent va oferir al final del Concert anaren a finançar els projectes socials de Càritas per a Ponts i pobles de la rodalia, tal com explicà la Directora de Càritas parroquial de Ponts, Conxita Lloret, al final de l’actuació, tot agraint la iniciativa solidària de les noies amb un petit obsequi.

TROBADA NADALENCA AMB ELS SEMINARISTES D’URGELL L’Arquebisbe Joan-Enric i els formadors i seminaristes del Seminari d’Urgell van poder reunir-se en vigílies de Nadal al Seminari i, juntament amb els preveres jubilats o els qui comparteixen la vida a la residència Sant Ermengol del Seminari diocesà, celebraren una joiosa festa del Nadal del Senyor, amb alguna cançó i uns fragments d’“El Poema de Nadal”, de Josep Maria de Sagarra, recitats per Mn. Jordi Gasch. Una bella festa de trobada de les diverses generacions de preveres, servidors de l’Evangeli de l’alegria al Bisbat.

CONSAGRACIÓ DE LES FAMÍLIES A LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET El diumenge 31 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va celebrar la Festa de la Sagrada Família amb dues celebracions joioses. La primera, a la residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats de la ciutat de La Seu d’Urgell, amb la comunitat de religioses, els sacerdots, els residents i el personal que hi treballa. La segona, amb les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell, a La Seu d’Urgell, prop del sepulcre de la beata Anna M. Janer, on, com ja és una tradició, les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell celebren en aquell dia una joiosa trobada de les Comunitats de La Seu i Andorra, i l’Eucaristia d’acció de gràcies dins la qual renoven els seus vots i fan ofrena perenne al Senyor de la seva vida consagrada. Dins d’ambdues Eucaristies va consagrar un any més les famílies de la Diòcesi a les mans de Jesús, Maria i Josep.

Mons. Vives i Mn. Navarri, amb els seminaristes d’Urgell.

66

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric animà les religioses a viure la seva consagració amb joia.

Glossant les lectures proclamades en la festa litúrgica de la Sagrada Família, l’Arquebisbe JoanEnric animà les religioses a viure la seva consagració amb joia i subratllà el valor de la família humana com el primer lloc on se’ns dóna la vida i la fe. Així mateix, animà a veure sempre l’Església com una “família de famílies”, Església domèstica, que va més enllà de la família de la sang i que es fonamenta en el baptisme que ens incorpora a Crist, ens fa fills de Déu i germans els uns dels altres. Animà els consagrats i consagrades a estar atents als signes de Déu que ens poden parlar en la nostra vida ordinària i a respondre-hi amb generositat. Mons. Vives també va encomanar totes les famílies del món, i pregà especialment per aquelles que viuen les dificultats de la falta d’unió i trencament, les qui tenen malalts o les que no tenen feina, aliment, vestit o llar. Recordà la coneguda al·locució del Papa Pau VI a la casa de Natzaret, durant el seu viatge a Terra Santa el 1964, remarcant

el silenci, l’oració, el treball i l’amor entre tots els membres de les famílies. I animà les religioses de totes dues congregacions a viure els consells evangèlics de pobresa, obediència i castedat segons les constitucions pròpies de cada orde i en esperit de família que va més enllà de la pròpia sang. Les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell feren aquesta bella pregària de renovació dels vots a l’ofertori: “Jo, renovo la meva consagració a Déu en l’Església, i el meu compromís de seguir Jesucrist vivint els vots de castedat, pobresa i obediència, segons les Constitucions de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Confio en la gràcia de Déu, que demano per intercessió de la Sagrada Família, i en l’ajut de les meves germanes, per ser fidel a la meva consagració”. Al final d’ambdues celebracions, l’Arquebisbe d’Urgell va proclamar aquesta pregària de consa-


Un centenar de persones van prendre part en l’aplec de Sant Silvestre a la Serra d’Alt.

gració de les famílies a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep: “Oh Jesús, Redemptor nostre misericordiós i ple d’amor, que havent vingut a il·luminar el món amb la vostra paraula i amb el vostre exemple, heu volgut passar la major part de la vostra vida humil, vivint subjecte a Maria i Josep a la pobra casa de Natzaret, santificant aquella Família que havia de ser el model de totes les famílies cristianes. Acolliu benigne les famílies nostres, les de tota la nostra Diòcesi d’Urgell i del món sencer. Avui us les dediquem i consagrem a Vós. Digneu-vos protegir-les, guardar-les i establir-hi el vostre amor misericordiós, amb la pau i la concòrdia de la caritat cristiana, perquè imitant l’exemple sant de la vostra Família, puguin assolir l’eterna benaurança. Maria, Mare de Jesús i

Mare nostra, amb la vostra piadosa intercessió feu arribar a Jesús les nostres súpliques i les nostres humils ofrenes, i obteniu-nos la gràcia de la seva benedicció. Humil Sant Josep, custodi santíssim de Jesús i de Maria, socorreu-nos amb les vostres pregàries en totes les necessitats espirituals i temporals, a fi que en unió amb Maria i amb Vós, puguem beneir eternament el nostre diví Redemptor Jesús. Jesús, Maria i Josep recordeu-vos de les llars on manca treball, salut i amor. Uniu les nostres famílies perquè imitin la vostra Sagrada Família de Natzaret. Amén.”

APLEC DE SANT SILVESTRE A PONTS A l’esglesiola dedicada a Sant Silvestre a la Serra d’Alt (Oliola), va tenir lloc el diumenge 31 de desembre el tradicional i

darrer aplec de l’any de la comarca. Així, un bon grup de persones, vingudes majoritàriament de Ponts, va compartir aquesta trobada festiva que també serveix per acomiadar i donar gràcies pel que ha estat l’any. A primera hora del matí, el Centre Excursionista Pontsicà va organitzar una caminada des de Ponts fins aquest indret de l’altiplà de Montmadrona, a 623m. Tot seguit es va celebrar una missa dins l’església romànica (s. XII) dedicada a Sant Silvestre, que va acabar amb la tradicional cantada dels goigs, i també es va pregar pels difunts del petit cementiri contigu a l’església. A l’homilia es va recordar el paper de la família a l’hora de fer front a les adversitats i problemes, i es va demanar la intercessió de la Sagrada Família de Natzaret, la festa litúrgica de la qual també es celebrava en aquell

diumenge, per a totes les famílies de la Parròquia i del nostre Bisbat d’Urgell. En acabat, benedicció i repartiment de la coca i la xocolata, acompanyada d’un got de vi dolç al voltant de una foguera que ajudava a passar el fred d’aquest dia hivernal. El centenar llarg d’assistents es va felicitar l’any nou, tot fent bons propòsits pel mateix. Una bonica manera d’acomiadar un any, tot ajudant a perviure una tradició popular de fa molts anys que permet trobar-se a la gent i les famílies de la zona, representades a l’aplec per diferents generacions, amb gent gran, gent jove i infants. La fotografia de família ajudarà a recordar i tenir viu en la memòria popular aquest darrer aplec de l’any a l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà, en aquest indret al nord de la comarca noguerenca, a tocar del riu Segre. Església d’Urgell

67


«Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge»

Retaule dels Goigs de la Verge de Cornellana - Vall de la Vansa (segle XVI)

Missa de la Festa de l’Epifania (Mt 2,2)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 463  

Novembre-desembre 2017

Església d'Urgell 463  

Novembre-desembre 2017

Advertisement