Església d'Urgell 461

Page 1

Església

d Urgell

Recepció del Copríncep Episcopal al President de la República de Portugal

# 461 - SETEMBRE 2017


Església d Urgell Índex 6

COLÒMBIA ESPERAVA EL PAPA I EL PAPA RECONSTRUEIX L’ESPERANÇA DE COLÒMBIA Mn. Ignasi Navarri

EDUCAR EN VALORS Mn. Luis Eduardo Salinas

RECEPCIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL DOM CEBRIÀ BARAUT I OBIOLS, EMINENT HISTORIADOR DEL BISBAT D’URGELL I D’ANDORRA, EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT Mn. Benigne Marquès

12

4 5 6 12 17

JORNADES DE TEOLOGIA DEL BISBAT D’URGELL: “PENSAR I PARLAR DE DÉU EN EL SEGLE XXI”

24 25

HOMILIA RELIGIOSA DEL P. ABAT DE MONTSERRAT EN LA XXI FIRA DEL LLIBRE DEL PIRINEU D’ORGANYÀ

27

LA CIUTAT DE LA PRIMAVERA I L’ESPERANÇA

33

S’ERIGEIX UNA COMUNITAT DE LES FILLES DE CRIST REI A AGRAMUNT

Mons. Joan-Enric Vives

LES RAONS DE CREURE (III): VIURE A CONTRACORRENT Dr. Francesc Torralba

17

CÀRITAS NECESSITA NODRIR-SE D’UNA ESPIRITUALITAT VIVIFICANT Mn. Jaume Mayoral

EL MONJO BO I SAVI: CEBRIÀ BARAUT Mn. Ramon Rosell

AMB LA PORTA SEMPRE OBERTA Mn. Enric Prat

DIETARI

35 37 40 43 44

25 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Reprendre el camí amb esperança

S

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

etembre és temps de reprendre el camí. Ara els dies vénen marcats per la represa de la normalitat, perquè el nou curs ja el tenim a sobre... Ens marca el curs escolar que dóna estabilitat als horaris familiars i a la vida de les comunitats cristianes i fins al discórrer dels dies al poble i a la ciutat. Les vacances s’acaben i esperem que ens hagin donat forces per continuar caminant. Ara mirem el temps que tenim al davant i que sempre és temps de gràcia, regal de Déu. Ho expressa bé Sant Pau: “oblidant-me del que he deixat enrere i llançant-me tot jo cap allò que tinc al davant, corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist” (Fil 3,13-14). Sense mandres ni desànims, estiguem a punt per reprendre amb renovada esperança les programacions i activitats més habituals, i visquem-ho tot des del compromís de servir i d’estimar, perquè la fe esdevingui atraient. Necessitem creure que l’heroisme existeix i que la gràcia de Déu el fa possible. ¿Hem conegut testimoniatges que ens encoratgen per part d’amics, de familiars, de persones que estimen i que es donen de forma generosa i a vegades heroica? Pensem en gent generosa en grau extrem: un matrimoni ja gran que s’ha animat a rebre una nena joveneta en acollida, a casa seva, i li faran de pares/avis; li han obert casa seva, i sobretot el seu cor; aquell jove que va arriscar i perdre la seva vida en un atemptat terrorista perquè va plantar cara, i altres es pogueren salvar; un matrimoni que totes les vacances les ha donades en una missió africana, perquè els qui tot l’any estan allà, poguessin descansar una mica; uns amics que tenen ja cinc fills i han anat a buscar-ne un sisè, sense por al futur; un jove que ha decidit seguir el Crist fins a les últimes conseqüències i entrarà a la comu-

nitat formativa per ser capellà; un espòs que la seva dona ja quasi no el coneix per causa d’una malaltia degenerativa, però ell cada dia hi és, sempre al seu costat, amb un amor purificat i servicial; i aquella mare que no ha tingut vacances, que assumeix l’estigma del fill a la presó i cada setmana va a visitar-lo encara que ell no sempre li ho agraeix, però ella és fidel. I així molts casos d’heroismes callats, lluminosos, que no surten als noticiaris però que revelen el millor de la humanitat. I Déu està sostenint, recreant, vetllant aquestes vides entregades... perquè Déu és amor! ¿I si tots féssim alguna cosa més del que sembla just i equitatiu de fer? Hi ha gent generosa, que per Jesús fa coses, pren compromisos, que semblen bogeries. Hauríem de ser gent arriscada a causa de l’Evangeli. N’hi ha molts, més dels que ens pensem. “El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,21). I jo ¿no estimaré una mica més, no em sacrificaré un xic més, no donaré una mica del meu temps als qui m’envolten, a la parròquia, al poble, als altres, en la multitud de coses que puc fer i que he de fer? ¿Què ha de significar per a mi estimar com Jesucrist ens estima, amb obres i de veritat? ¿Quines conversions i quins creixements m’urgeix la meva fe? Tenim un curs per endavant, i sabem que Déu sempre és a prop nostre. Se’ns avança amb el seu amor. Estimar és acollir aquest amor que per l’Esperit Sant habita ja en nosaltres, i fer-lo fructificar. Tots podem viure el do de l’amor. Tots podem estimar més i millor, vivint en el seu amor. Ens cal anar més lluny, sempre molt més lluny, del que ja hem fet. Bona represa del curs!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Colòmbia esperava el Papa i el Papa reconstrueix l’esperança de Colòmbia

E

ls dies 6 a l’11 de setembre, el etc., com a preparació de la visita del anys Nunci a Veneçuela; i l’Arquebisbe Papa Francesc, el primer Papa Papa. També els santuaris marians, Angelo Becciu, Secretari per als Afers llatinoamericà de la història, llocs de pelegrinatge, han estat uns Generals, ha estat també llargs anys va realitzar el primer viatge apos- grans difusors d’aquest missatge. Nunci a Cuba. tòlic a Colòmbia. Des del mateix En aquesta visita apostòlica el Papa El Papa Francesc, sense entrar en moment d’arribar-hi va ser acollit, Francesc s’ha adreçat no només a els detalls concrets de les no sempre escoltat i abraçat. La calorosa benvinguda que li van mostrar els colombians des de l’aeroport fins a la nunciatura ho palesava. Segons l’Anuari Estadístic de l’Església Catòlica 2015, Colòmbia és un dels deu països més catòlics del món, amb Brasil, Mèxic, Filipines, Estats Units, Itàlia, França, Espanya, República Democràtica del Congo i Argentina. El lema de la visita ja ha estat molt suggeridor: “Donem el primer pas”. Sempre cal donar el primer pas per sortir a l’encontre de l’altre i ser els primers en estimar per crear ponts, per El Sant Pare amb una colla d’infants durant la seva visita apostòlica a Colòmbia. crear fraternitat. El món d’avui té necessitat de constructors de pau i Colòmbia, sinó a tota Amèrica Llatina. fàcils, i sempre opinables i discutibles, de diàleg. El Papa ha arribat a Colòm- D’una manera ben explícita i concre- negociacions dels processos de pau bia com un “Missioner d’Esperança”. ta, el Papa ha aprofitat aquest viatge amb les FARC, ha volgut deixar ben L’Episcopat colombià ha volgut apostòlic a Colòmbia per tractar la clar un missatge a tot el continent: la centrar els preparatius d’aquesta delicada qüestió de Veneçuela, on lluita armada s’ha acabat. No té més visita en el contingut del text bíblic sembla ser que els esforços de dià- justificació. El cristià opta pel camí d’Isaïes 43, 18-19: “no recordeu més leg de la Santa Seu queden una mica de la no violència, com afirmà al seu els fets passats, no penseu en les travats i cal intentar nous camins. missatge de l’1 de gener amb motiu coses antigues. Faré una cosa nova La mediació vaticana a Veneçuela de la Jornada Mundial de la Pau: “la que ja comença a despuntar. No us està avui descartada, segons afirmà no violència és un estil de política n’adoneu? Obriré un camí en el desert el Bisbe de Carúpano (Veneçuela). per a la pau”. i rierols en l’estepa”. Que no ens passi per alt aquesta Ha estat realment un viatge esgoA partir d’aquest passatge bíblic, constatació: és la primera vegada en tador per a una persona de la seva que il·lumina tan bé el moment histò- la història que les primeres autori- edat. Cinc dies, quatre ciutats, quatre ric que viu Colòmbia, la Conferència tats del Vaticà són personalitats que grans missatges en dotze discursos: a Episcopal Colombiana ha preparat coneixen molt i molt bé la realitat Bogotà, sobre la vida; a Villavicencio, deu encontres amb Parròquies, Se- d’Amèrica Llatina. El Papa Francesc és la reconciliació, a Medellín, la vocaminaris, cases religioses, escoles, uni- argentí. El Cardenal Secretari d’Estat, ció; i a Cartagena: els drets humans. versitats, institucions penitenciàries, Mons. Pietro Parolin, ha estat llargs No només ha estat un viatge polític, 4

Església d’Urgell


sinó també un viatge molt social i eclesial. A tots va sorprendre la seva improvisada i enèrgica condemna del narcotràfic i de la droga, que és com un flagell que ho acaba destruint tot. El viatge del Sant Pare s’emmarca en un context molt polaritzat i enmig d’una gran fractura no només política i social, sinó també en el si mateix de la jerarquia catòlica colombiana. Els titulars dels diaris del set de setembre ho posaven de manifest: “El Papa arriba a una Colòmbia molt polaritzada sobre el procés de pau” (La Vanguardia); “El Papa arriba a una Colòmbia partida en dos” (El Mundo). Enmig d’ aquest ambient el Papa ha hagut de parlar no només de reconciliació sinó de perdó. I ho ha aconseguit, com ho subratllava la revista Vida Nueva d’aquest mes de setembre: “Francisco reconstruye la Esperanza de Colombia”. Em va impressionar el testimoni d’un amic, assistent de vol de l’aerolínia colombiana Avianca, que va tenir el privilegi d’acompanyar el Papa durant el vol que el traslladava de Bogotà a Cartagena. Aquest jove va tenir l’oportunitat de parlar pausadament amb el Papa i li va confiar que havia estat segrestat durant un any amb altres companys de la tripulació. Aquest jove m’explicava emocionat com al Papa li va canviar la cara quan va sentir això i se’l va mirar fixament i li va preguntar: “les perdonas?” El jove va respondre: “sí”. I llavors el Papa li va besar el cap i li va dir: “eres fortaleza”. El testimoni d’aquest noi evidencia el fruit del desig expressat pels Bisbes de Colòmbia davant la visita del Papa: que ell faria que “els colombians creguin i confiïn en el perdó”; perquè, com afirmava aquella altra víctima de la violència de Colòmbia: “la venjança no ens retorna els nostres éssers estimats”.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

U

na de les manifestacions preocupants en el comportament de la joventut i altres segments de la població, es configura en l’imaginari col·lectiu com una aguda crisi de valors. Una de les evidencies d’aquesta situació s’expressa, entre d’altres coses, en la corrupció desenfrenada en les altes esferes polítiques; l’ascens de la criminalitat als països d’antiga tradició democràtica, agressivitat i violència en el món juvenil; el fenomen del terrorisme que traspassa les nostres fronteres i arriba fins als nostres països; el fenomen de les protestes violentes, o l’atropellament dels drets ciutadans; la proclivitat a l’anarquia, la impunitat, etc. Aquesta crisi de valors és un fenomen bastant evident en la nostra societat actual. Les causes no són directament imputables només al sistema educatiu i a l’àmbit familiar, sinó que comprenen una problemàtica social molt complexa. Definitivament, la societat ha experimentat en els últims temps canvis vertiginosos. La globalització, la revolució tecnològica (Internet, les xarxes DUCAR EN socials, la globalització de la informació, VALORS etc.) i la lliure competència fan que la nostra qualitat de vida sigui còmoda i puguem triar el que ens convé d’acord als nostres interessos. I això fa que, davant l’absència d’una bona qualitat de vida, moltes persones intentin valer-se de qualsevol mitjà per cobrir la seva necessitat o fi traçat, interferint en la vida de les persones, cometent delictes... Qui n’és responsable? És tasca del sector educatiu o de la societat? Sembla que les dues vies convergeixen i es nodreixen recíprocament l’una de l’altra. Perquè el desenvolupament de la personalitat en l’individu, el procés de socialització, apareix òbviament des dels primers anys de vida i a casa, però això es consolidarà el dia en què ingressin a l’escola on reforçaran, aprendran o modificaran el que han après en l’àmbit familiar. L’assumpte, en realitat, és complex. Part de l’aprenentatge dels nens i joves es dóna través de la imitació, i durant els últims deu anys hem estat testimonis de la corrupció en les més altes esferes de la vida pública, violació de drets humans, inestabilitat laboral, pobresa extrema, insensibilitat de la població, violència a través de la premsa escrita i parlada... És per això que la importància dels valors rau en la construcció d’una cultura de valors. Una cultura de valors que s’expressi en la solidaritat, el respecte, la tolerància, la convivència cívica i pacifica, entre altres valors. L’enfortiment d’una ciutadania competent, capaç de ser la protagonista principal de la construcció d’una societat genuïnament democràtica, tot això i molt més, és responsabilitat cardinal del sistema educatiu, de la família i de la societat.

E

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

5


Andorra i Portugal estrenyen els lligams de El Copríncep Episcopal va oferir un sopar de gala al President Rebelo de Sousa durant la seva visita oficial al Principat El Copríncep Episcopal i Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir el vespre del 7 de setembre un sopar de gala al President de la República de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, en visita oficial al Principat d’Andorra. La recepció va servir per enfortir les relacions d’amistat i cooperació entre tots dos països, com es va manifestar als parlaments que el Copríncep Episcopal i el President portuguès van pronunciar com a cloenda de la vetllada. 6

Església d’Urgell


cooperació i amistat

C

ap a dos quarts de nou del vespre, el President Rebelo de Sousa i les delegacions portuguesa i andorrana van arribar al Palau Episcopal, on van ser rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, acompanyat del seu Representant Personal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri, i del Representant Personal del Copríncep Francès, M. I. Sr. Patrick Strzoda.

El Copríncep Episcopal i el President portuguès, juntament amb els dos Representants dels Coprínceps, l’Ambaixador de Portugal a Andorra, Excm. Sr. Francisco Ribeiro de Menezes, i el Secretari d’Estat de les Comunitats Portugueses, Excm. Sr. José Luis Carneiro, van mantenir a continuació una breu reunió al Saló Blanc del Palau, durant la qual Mons. Vives va obsequiar el President Rebe-

lo de Sousa amb una còpia facsímil del foli 82v. del Beatus de La Seu d’Urgell, en la qual el miniaturista va representar el moment en què Noè rep a l’arca el colom amb una branca d’olivera al bec. L’elecció d’aquesta miniatura no ha estat a l’atzar, sinó per l’actualitat del que simbolitza. El Beatus identifica Noè amb Crist i l’arca amb l’Església. L’arribada del colom anuncia la Església d’Urgell

7


Mons. Vives va rebre el President portuguès a la seva arribada al Palau Episcopal, i tot seguit van mantenir una breu reunió al Saló Blanc on el Copríncep obsequià Rebelo de Sousa amb un facsímil d’una làmina del Beatus, i el President portuguès va correspondre amb una safata de plata bellament treballada. A l’esquerra, Mons. Vives mostrà a Rebelo de Sousa la làpida commemorativa de l’ampliació del Palau Episcopal durant el pontificat del Cardenal Casañas.

retirada de les aigües i el començament d’una nova era després d’una època de dificultats i tribulacions i l’ensenyança eterna sobre la malícia de l’home i la salvació concedida al just. Una nova era de concòrdia i pau a la terra. També avui és temps de construir una nova era de concòrdia entre els pobles de la terra i de refermar les relacions de pau i fraternitat entre les nacions; i, en aquesta tasca, Andorra pot i té molt a fer des dels valors i les profundes arrels cristianes que sustenten la seva identitat nacional. Relacions de pau i fraternitat com han estat al llarg de la història les mantingudes entre Andorra i Portugal. El President portuguès va rebre amb manifesta il·lusió l’obsequi (“en 8

Església d’Urgell

sóc col·leccionista”, va comentar amb Mons. Vives), i, al seu torn, va correspondre al Copríncep amb un present que també va qualificar de “simbòlic”: una delicada safata circular de plata, bellament treballada, amb un motiu central que representa un ram d’olivera; “el símbol de la pau”, va explicar Rebelo de Sousa. Acabada la reunió, el Copríncep i el President portuguès van rebre al Saló del Tron els assistents al sopar de gala, el qual va ser servit a continuació a la Sala de la Mitra. Visita institucional Abans d’assistir a la recepció oferta pel Copríncep Episcopal, el President portuguès va dedicar les primeres hores del seu viatge institucional al

Principat d’Andorra a visitar la Casa de la Vall, seu del Consell General (el Parlament andorrà), on va mantenir una breu reunió amb el Síndic General, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i la Subsíndica General, M. I. Sra. Mònica Bonell, i va poder saludar els Consellers Generals. Posteriorment va anar a l’edifici administratiu del Govern on va tenir lloc una trobada amb el Cap del Govern, M. I. Sr. Antoni Martí, a la qual assistiren també la Ministra d’Afers Exteriors del Principat d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach, i l’Ambaixador de Portugal a Andorra, Excm. Sr. Francisco Ribeiro de Menezes. A continuació, Rebelo de Sousa va anar al Comú d’Andorra la Vella, on va ser rebut pel Cònsol Menor de la Parròquia, Excm. Sr. Marc Pons


Martell, i va signar al Llibre d’Or del Comú; tot just abans de traslladar-se al Palau Episcopal.

Transcrivim a continuació el text íntegre del discurs de l’Arquebisbe i Copríncep i la traducció al català del

discurs del President de la República de Portugal pronunciats durant el brindis de cloenda del sopar.

Parlament del Copríncep Episcopal en la cloenda de la recepció oferta al President de la República de Portugal Excel·lentíssim Senyor President de la República de Portugal Molt Il·lustres Autoritats; Senyores i Senyors. Permeteu-me, Excel·lència, que us expressi els sentiments de consideració i estima, compartits per ambdós Coprínceps, i pel Poble Andorrà i els seus poders públics, que són aquí presents en la seva representació més alta –M.I. Sr. Cap de Govern, M.I. Sr. Síndic General i M.I. Sr. President del Consell Superior de la Justícia–; i que us reconegui l’honor que Vós i la República de Portugal us mereixeu. Juntament amb el Representant Personal de S.E. el Copríncep francès Emmanuel Macron us vull manifestar el goig i la satisfacció per la vostra visita al Principat d’Andorra, que expressa de forma fefaent les bones relacions d’amistat i cooperació amb la noble i estimada Nació Portuguesa, amb la qual compartim els camins de la Conferència Iberoamericana, i el destí Europeu. Estem convençuts que no ens faltarà el vostre suport en les actuals negociacions amb la Unió Europea per tal de poder assolir un just i equilibrat Acord d’Associació, respectuós amb les nostres necessitats i peculiaritats nacionals. Hem viscut molt a prop vostre i de tot el Poble Portuguès els recents incendis i sobretot la dura tragèdia de Pedrógão Grande, així com altres luctuosos esdeveniments a Madeira, i els morts en l’atemptat de Barcelona, que tant ens ha

commogut a tots. Estem també tot el Poble andorrà, les Autoritats, i nosaltres els Coprínceps, ben a prop de les víctimes i de les famílies, en comunió solidària. Vull remarcar en aquesta avinentesa de la nostra trobada amical, que en totes aquestes situacions de dolor per a Portugal, com en moments de joia o d’importància per al país, sempre hi trobem Vostra Excel·lència prop del vostre poble. Recentment ens hem pogut saludar els dos en la missa per la pau a la Sagrada Família

nerables. Felicitats Sr. President. Portugal està en bones mans! Excel·lència, visiteu un País que compta amb uns lligams afectius amb el vostre, els quals s’han trenat durant anys gràcies als connacionals portuguesos establerts des de dècades al Principat, que han contribuït molt eficaçment al desenvolupament d’aquestes Valls Andorranes. Andorra ha estat sempre un país hospitalari i d’acollida. Ha sabut integrar i créixer amb l’arribada de diferents generacions de persones

de Barcelona. Això diu molt de la Vostra excel·lent Persona com a President de la República ben estimat i de la Vostra comunió amb tots els ciutadans de totes les classes socials del país. Us felicito sincerament, perquè la veritable autoritat (“auctoritas”) es demostra en l’exemplaritat moral i la humilitat en el servei i en la presa de responsabilitats pel bé de les persones i preferentment de les que més pateixen o són més vul-

en un ambient de pau i pacífica convivència. És aquest, precisament, un dels distintius del nostre Principat: la ferma actitud col·lectiva de viure en pau, la qual ha estat sempre la nostra fortalesa en els moments de dificultat i la nostra força creativa en les diverses etapes de la història. Actualment, davant els nous reptes de la societat internacional, davant les incerteses i els conflictes bèl·lics tan sagnants que compor-

Església d’Urgell

9


ten tanta destrucció i deshumanització, els nostres dos països, a partir de la seva experiència pacificadora, poden aportar un missatge clar, no basat únicament en declaracions, sinó en una opció ferma a favor de la pau i de la concòrdia, trets distintius de la nostra identitat. Des de fa anys molts ciutadans dels nostres pobles s’han entrecreuat en els camins de la recerca del progrés, del treball i del benestar. La comunitat portuguesa continua essent la tercera més nombrosa a Andorra. I és una comunitat molt ben integrada i molt estimada per tots. Andorra valora molt tots els portuguesos que han col·laborat a fer gran el nostre país. Tothom ha pogut constatar les virtuts dels vostres nacionals i nosaltres els apreciem profundament, i jo personalment mantinc uns llaços ben amicals i estrets amb la Comunitat Portuguesa a les diferents Parròquies del nostre País. M’hi sento obligat encara més per haver rebut fa uns anys de mans del President de la República la immerescuda distinció de la Gran Creu de l’Orde de Cristo, que m’uneix estretament i amb major estimació a la gran i coratjosa Nació Portuguesa. Excelência, Autoridades muito ilustres, Minhas senhoras, meus senhores. Agora quero brindar por um futuro venturoso de todo o povo português, pelo aprofundamento das relaçôes de amizade e colaboraçâo entre os nossos dois países e suas respectivas Autoridades, assim como pelo bem-estar e felicidade plena de Vossa Excelência. Votos de muitas felicidades! Viva Portugal! i Visca Andorra! + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Andorra i Copríncep Episcopal d’Andorra

10

Església d’Urgell

Parlament del President de la República Portuguesa en la cloenda de la recepció oferta pel Copríncep Episcopal d’Andorra Sa Excel·lència Reverendíssima; M.I. Representant del Copríncep francès; M.I. Cap de Govern; M.I. Síndic; M.I. Ministra d’Afers Exteriors; Excel·lències; Senyores i senyors, Agraeixo les paraules de Vostra Excel·lència i també, de manera molt sensible, agraeixo l’hospitalitat amb la qual he estat rebut al Principat d’Andorra. Em va honrar molt la invitació per a efectuar aquesta visita, i la forma com que Vostra Excel·lència i el Govern d’Andorra s’han esforçat per a que es realitzés, com un símbol dels forts lligams entre els nostres països i Pobles. Al mateix temps, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per a reiterar el meu profund agraïment pel missatge de condol que Sa excel·lència em va dirigir després de les tràgiques conseqüències dels incendis que van assolar la regió centre de Portugal el juny passat. També considero de capital importància recordar, aquí a Urgell, les víctimes del recent atemptat terrorista a Barcelona, que tantes vides ha causat, i mai estarà de més repetir la condemna i el repudi per aquest atemptat. En aquests moments, és la nostra obligació honrar la memòria de les víctimes i alçar ben alta la nostra veu en defensa d’una acció comuna, a nivell europeu i amb els nostres països socis i amics, per condemnar el terrorisme i per a la prossecució d’una estratègia comuna per al seu combat.

Excel·lència, La meva visita s’inicia la vigília d’un dia molt especial per al poble andorrà, al qual tindré l’honor d’associar-me; i es tradueix en la importància, que crec que és compartida per ambdós Coprínceps i pel Govern d’Andorra, que Portugal atribueix a la seva relació amb el Principat. A més d’aquesta dimensió n’hi afegiria una altra, si es pot encara més rellevant en un moment en que vàries veus s’alcen contra la lliure circulació i quan creix la desconfiança envers l’altre. Em refereixo, naturalment, a la presència d’una forta i ben integrada comunitat portuguesa a Andorra, que ha treballat durament pel desenvolupament econòmic i social del Principat. Aquesta comunitat, amb la qual em trobaré demà, és el llaç que ens uneix més important, i el símbol perfecte de les virtuts del treball, la dedicació i l’esforç, que, estic segur, també reconeixen les autoritats andorranes. Aquest lligam afectiu entre els nostres dos països i Pobles ens ha de mobilitzar en l’aprofundiment de les nostres relacions bilaterals, ja sigui en l’àmbit polític, o en el camp econòmic. De fet, Portugal i Andorra encara tenen un camí comú a recórrer per a reforçar els respectius lligams econòmics. És justament en aquest context que saludo la determinació andorrana per haver apostat per la diversificació de la seva economia, explorant noves vies,


signant acords amb nous socis i reforçant la seva inserció en un sistema internacional basat en regles i estàndards comuns. Verifico amb satisfacció l’augment els últims anys dels intercanvis comercials entre els nostres dos països. També em felicito pel lligam afectiu entre els nostres dos Països i Pobles que correspon també a una proximitat profunda en l’àmbit polític, ja sigui en la dimensió bilateral, o en el context multilateral. En un moment en que les tendències proteccionistes semblen guanyar

És en aquest context que confirmo el suport de Portugal a la continuació de les negociacions per a un Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea, que permetrà una major participació en el mercat interior i tindrà, estic segur, una traducció visible en el creixement econòmic del Principat, així com un major apropament entre els nostres dos Països. A més del marc europeu, Portugal i Andorra comparteixen igualment l’espai comú iberoamericà, ple d’oportunitats i amb un enorme

dueix inequívocament la voluntat d’Andorra amb l’espai Iberoamericà, del qual Portugal sempre s’ha declarat com un fort defensor, conscient del seu potencial de cooperació i d’aproximació entre dues regions que comparteixen una rica i llarga Història comuna. Aquest posicionament internacional basat en la defensa del multilateralisme correspon també, en ambdós països, amb una especial atenció a la promoció i protecció dels drets humans. Un senyal inequívoc que ens recordem de la Presidència andorrana del Consell d’Europa i de la seva importància que, en l’actual context internacional, no està de més subratllar. A més, l’històric lligam que els nostres dos països han mantingut en el context multilateral, es tradueix també, en els suports recíprocs a les candidatures en organitzacions internacionals. Un camí que estic segur continuarem a construir en el futur. Senyores i senyors,

terreny polític, i en una fase caracteritzada per un exercici de reflexió sobre el futur de la Unió Europea, enalteixo vivament la determinació del Principat d’Andorra a quedar-se com a un soci actiu i compromès en el projecte europeu. Portugal ha estat i seguirà sent un dels més forts valedors del procés d’integració europea i un defensor convençut de la importància de compartir amb els nostres països veïns i amics els beneficis d’aquest projecte marcat per la Pau, pel creixement i pel desenvolupament econòmic i social.

potencial per a l’apropament dels nostres Pobles i cultures. Amb la seva adhesió a la Comunitat Iberoamericana, Andorra va donar un clar senyal del seu compromís amb el multilateralisme. Un valor que ha estat constantment apreciat i defensat per la política exterior portuguesa i que em plau també verificar que és compartit per les autoritats andorranes. És en aquest context que rebo amb gran satisfacció la candidatura d’Andorra per a l’organització de la XXVII Cimera Iberoamericana, al 2020. Aquesta disponibilitat tra-

És amb aquest esperit en ment –de reconeixement de la força de les nostres relacions i de la creença en les seves potencialitats futures– que us demano que us que us ajunteu a mi en un brindis en honor als Coprínceps d’Andorra. Brindem també per la salut i la prosperitat del Poble andorrà i pels llaços d’amistat i germandat que ens uneixen, reafirmant que Portugal seguirà sent un soci estable per al Principat d’Andorra. Moltes gràcies. Marcelo Rebelo de Sousa, President de la República Portuguesa.

Església d’Urgell

11


Celebració de la solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell El President de Portugal, en visita oficial al Principat, es volgué sumar com un pelegrí més a la celebració eucarística en el dia de la Patrona d’Andorra La festa de la Mare de Déu de Meritxell es va celebrar el divendres 8 de setembre al Santuari Basílica de Meritxell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i amb la presència del President de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, i les autoritats del Principat d’Andorra encapçalades pel Cap de Govern i pel Síndic General. El Santuari va estar ben ple de fidels des de primera hora del matí amb les successives celebracions eucarístiques, especialment la dels joves i la més solemne de les onze del matí.

R

efulgent com mai al seu cambril, la Mare de Déu de Meritxell, Llum del Migdia, va anar rebent des de primera hora del matí els centenars de pelegrins que, arribats d’arreu del territori diocesà, i sobretot de les set Parròquies andorranes, es van atansar fins al Santuari Basílica que li és dedicat per expressar-li devoció i gratitud en la Diada de la Patrona d’Andorra. Entre els pelegrins, però, enguany n’hi havia un de ben especial: el President de la República de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, que el dia abans havia començat una visita oficial al Principat i va voler ser present en aquesta festa tan volguda pels ciutadans andorrans, un bon nombre dels quals d’origen portuguès, i participar a la solemne Eucaristia presidida per l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada per tots els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, a més del representant del Santuari de Sabart (Arieja), amb el qual Meritxell està agermanat. A la celebració eu12

Església d’Urgell

El Cap de Govern d’Andorra i el Síndic General reberen l’Arquebisbe i Copríncep al peu de l’escalinata del Santuari Basílica de Meritxell.

carística també van ser-hi presents els representants de les principals institucions d’Andorra, encapçalats pel Síndic General, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i pel Cap del Govern, M. I. Sr. Antoni Martí, i nombroses perso-

nalitats de tots els estaments de la societat andorrana. El President Marcelo Rebelo de Sousa volgué arribar a Meritxell com un pelegrí més, recorrent a peu l’antic camí que uneix Prats de


Canillo amb el Santuari. A la seva arribada va tenir temps de visitar el Santuari antic, d’encendre una ànima de llum i de conèixer la història del temple. A l’arribada del Copríncep, i després de saludar les autoritats que el van rebre al peu del Santuari, Mons. Vives i el President portuguès van entrar-hi junts i es van atansar fins al cambril de la Mare de Déu, on dedicaren uns instants a venerar la imatge de la Mare de Déu de Meritxell i l’Arquebisbe li pogué explicar breument l’origen d’aquesta advocació tan arrelada i tan estimada a Andorra. Un minuts després començà la celebració eucarística amb l’entrada en processó dels concelebrants mentre el Cor dels Petits Cantors d’Andorra –que enguany celebra els seus 25 anys de vida– els rebia cantant l’Ave de Meritxell. Durant la celebració

Mons. Vives donà la benvinguda al Santuari al President de Portugal i tot seguit van accedir plegats al temple entre les mostres d’afecte d’una multitud de fidels. A sota, acabada l’Eucaristia totes les autoritats es van traslladar fins al pont de Lisboa, on van guardar un minut de silenci i van pregar pels treballadors morts durant la construcció d’aquesta infraestructura viària.

L’Arquebisbe Joan-Enric expressà al President Marcelo Rebelo de Sousa la joia i l’agraïment per la seva presència al Principat eucarística, l’Arquebisbe Joan-Enric expressà al President Marcelo Rebelo de Sousa la joia i l’agraïment per la seva presència i per haver escollit una data tan important i significativa del calendari andorrà per a la seva primera visita oficial al Principat, amb la qual enforteix encara més “els llaços de la fraternitat i de l’amor entre els nostres pobles perquè les nacions i les parles se sumen i s’uneixen en el Cor ple d’amor de la Mare comuna de Fàtima i de Meritxell”. Després de la celebració, que es va cloure amb el cant de l’himne nacional d’Andorra i dels Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, l’Arquebisbe i Copríncep i el President portuguès reberen al Claustre del Santuari les mostres d’afecte d’una veritable gentada que esperava per poder-los saludar personalment. Tingueren també un temps per

Telegrama del Sant Pare amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell El Papa Francesc va enviar a l’Arquebisbe i Copríncep Mons. Joan-Enric Vives, a través la Nunciatura Apostòlica, un missatge per al Principat d’Andorra amb motiu de la solemnitat de la Patrona, la Mare de Déu de Meritxell, festa nacional del Principat. El text traduït al català és aquest: Amb ocasió de la festa Nacional del Principat d’Andorra, em complau fer arribar a Vostra Excel·lència i a tots els fills i filles d’aquesta terra el meus millors vots de pau i prosperitat, que acompanyo amb la meva pregària al Senyor perquè els ajudi en els seus esforços per construir una societat cada vegada més fraterna i justa. Francesc PP Església d’Urgell

13


atendre els mitjans de comunicació andorrans i portuguesos que havien seguit la diada, davant els quals Mons. Vives explicà que Meritxell no és només una advocació de la Mare de Déu sinó també un dels fonaments de la societat andorrana, al qual acudeix per trobar model i guia de virtuts i valors com l’amor fraternal, la solidaritat o el respecte per la vida humana. Uns valors que agermanen els pobles d’Andorra i de Portugal i que es revelen més importants que mai en els moments actuals, quan molts països es veuen colpits per la violència, la guerra i la barbàrie del terrorisme.

Mons. Vives explicà davant els mitjans que Meritxell no és només una advocació de la Mare de Déu sinó també un dels fonaments de la societat andorrana De la seva banda, el President de Portugal explicà que la seva visita té dos vessants. En primer lloc com un homenatge a un país germà i a un poble que ha sabut acollir obertament un nombre important dels seus conciutadans; però també, des d’un vessant més personal, com a pelegrinatge al Santuari de la Patrona del Principat. A continuació, Mons. Joan-Enric Vives, el President Marcelo Rebelo de Sousa i les autoritats andorranes es traslladaren fins al Pont de Lisboa, que uneix la boca nord del Túnel dels dos Valires amb La Massana, on van honorar la memòria dels set treballadors (quatre dels quals portuguesos) morts en l’accident succeït el 7 de novembre del 2009, durant la construcció del pont. Van oferir un ram de flors i un minut de silenci i de pregària, i van poder saludar i donar el condol personalment a alguns familiars que van ser-hi presents i es van acomiadar fraternalment, abans que el President seguís el programa d’activitats de la seva visita. 14

Església d’Urgell

Fragments de l’homilia de Mons. Vives a la solemne celebració eucarística del 8 de setembre al Santuari de Meritxell

L

a Verge Maria, que va visitar la seva cosina Elisabet, ens ve a visitar a nosaltres també. Ens dóna el seu Fill i ens acompanya pel camí de la vida. Maria, com cada any, ens espera al seu Santuari Basílica de Meritxell i vetlla per tots els andorrans i andorranes. Ella és la nostra Patrona i en la festa del 8 de setembre celebrem la Diada Nacional del nostre País del Pirineu posat sota la seva protecció. Imitem-la, portem-li les persones que estimem perquè les beneeixi i les acosti al seu Fill, estimem com Ella estima, i tot serà nou. L’amor tot ho canvia i ho fa lluminós, fins les creus més dures de portar. Tinguem confiança i mirem el futur amb il·lusió. Quero cumprimentar de forma especial o Excelentissimo Sr. Presidente

de Portugal. Un saudo ben especial pra Vós. Quero manifestar em nome de todos, a alegria e satisfaçâo da vossa visita ao Principado de Andorra, e sua participação na celebração litúrgica de Nossa Senhora de Meritxell –a nossa amada Patrona– como un peregrino mais. Toda la vostra Visita oficial expressa da forma mais credível as boas relaçôes de amizade e cooperaçâo entre o Principado de Andorra com a nobre e querida Naçâo Portuguesa. Eu quero lembrar os sofrimentos do povo português os recentes incêndios, sobretudo a grande tragédia de Pedrógâo Grande, assim como outros dolorosos acontecimentos na Madeira, e as mortes recentes de Barcelona, que tanto nos comoveram a todos. Estâo também todo o povo de Andorra, as autoridades

Abans de començar la celebració eucarística, el President de Portugal i l’Arquebisbe Joan-Enric veneraren la imatge de la Mare de Déu de Meritxell al seu cambril.


Mons. Vives volgué expressar públicament al President Rebelo de Sousa l’agraïment per haver escollit una data tan important i significativa del calendari andorrà per a la seva primera visita oficial al Principat.

Tot el que vivim al llarg de l’any li ho ofrenem, avui, humils, tot demanant-li els seus favors i benediccions per al curs que comença. Que la Mare de Déu de Meritxell ens allargui la seva llarga mà protectora. És la nostra Bona Mare, que a tots coneix, que a tots consola i que a tots ens porta dins el seu Cor Immaculat.

Senhor Presidente da República de Portugal Marcelo Rebelo de Sousa, estreita os laços de fraternidade e de amor entre os nossos povos, porque as naçôes e línguas se juntam, e se unem no Coraçâo, pelo amor à Mâe comum de Fátima e de Meritxell. Ela que se irmanou/ reuniu com os Apóstolos depois do Pentecostes, e que é Mâe da Igreja, nos ajude a criar pontes de compreensâo, de cooperaçâo e de futuro para as nossas naçôes- portuguesa e andorrana-,e no mesmo anseio de ir mais além, pois queremos que toda a humanidade viva unida e irmanada.

A Mâe da Luz de Meritxell irmananos com todos os portugueses, que, ao longo de dezenas de anos, teem vivido aqui, a trabalhar e projectaram no futuro, como mais-valia nosso País. A visita de Vossa Excelência,

També, després que a tants llocs del món la guerra, el terrorisme i la violència s’apoderin de molts pobles germans, ara també ha clavat la seva urpa de mort, de por i de barbàrie ben a prop de nosaltres, a

e nós os Copríncipes, bem próximos das vítimas e de suas famílias, em comunhão solidária. E hoje oraremos por todas essas vítimas e suas intenções.

Barcelona i Cambrils, i ens sentim colpits i necessitats de força divina per aprendre de nou a no tenir por i a bastir una societat europea de pau, justícia, acollida i perdó. La Mare de Déu de Meritxell ens ajudarà a tenir un cor pacífic i pacificador, respectuós amb els qui pensen o preguen de forma diferent i a unir els braços per defensar els valors democràtics i per mantenir-nos ferms en el respecte a la vida i en la promoció dels drets humans. Bona festa de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del nostre Principat! A totes les famílies andorranes i a tots els ciutadans, us desitjo joiosa Diada, plena de fraternitat i de pau. + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Església d’Urgell

15


CARITAT 2017

ST

Església d’Urgell

A

16

la JUSTÍCI

iV IMA IU

Càritas

www.caritas.es


Homenatge al P. Cebrià Baraut en el centenari del seu naixement

L

a sala d’actes del Seminari diocesà va acollir l’1 de setembre les conferències amb què el Bisbat d’Urgell va iniciar les commemoracions del centenari del naixement del P. Cebrià Baraut i Obiols, monjo de Montserrat, nascut a El Vilar de Cabó el 1917 i traspassat el 2003 a Montserrat. Format a Alemanya i Roma, esdevingué professor i eminent investigador de la història i dels documents fundacionals del Principat d’Andorra i del Bisbat d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric introduí la sessió, a la qual assistí un nombrós públic, i tot seguit van intervenir els conferenciants convidats a l’acte: Mn. Benigne Marquès, Arxiver Capitular i Diocesà d’Urgell, que oferí una exposició sobre el recorregut de la vida i formació del P. Cebrià Baraut; i el Dr. Jesús Alturo, professor catedràtic de

Un nombrós públic assistí a l’acte d’homenatge al P. Baraut al Seminari diocesà d’Urgell, el qual tingué continuïtat l’endemà a El Vilar de Cabó, localitat natal de l’historiador i monjo benedictí (a sota).

L’Arquebisbe Joan-Enric i l’Abat de Montserrat van posar en relleu alguns detalls que expliquen la qualitat humana del P. Baraut paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que parlà de l’obra del P. Baraut a partir d’un detallat treball sobre l’acta de consagració de Sant Climent de Rallui (segle XI). L’endemà, dissabte 2 de setembre, els actes d’homenatge al P. Baraut van continuar a la seva vila natal, El Vilar de Cabó, on es va fer un memorial ciutadà en el qual van participar el Rector, Mn. Jordi Vásquez; els veïns de la població, encapçalats per l’Alcalde, Josep Marquès; l’associació Amics de la Vall de Caboet i moltes persones vinculades al món de la cultura de

l’Alt Urgell i d’Andorra. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i va comptar amb la presència de l’Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, que va glossar la figura del P. Baraut. El memorial va tenir lloc davant del monument que El Vilar de Cabó va dedicar ara fa sis anys al P. Cebrià Baraut, la construcció del qual va ser

impulsada pels Amics de la Vall de Caboet. Va ser precisament la Presidenta d’aquesta associació, Isabel Bentanachs, qui encetà el torn de paraules tot donant la benvinguda als assistents i agraint-los que volguessin compartir el record del P. Baraut amb ocasió de la commemoració del seu centenari. A continuació van interveEsglésia d’Urgell

17


dor urgellenc es van completar el 25 de setembre amb una conferència de Mn. Benigne Marquès al D’on us venia aquella senzillesa Centre Cultural La Llacuna, i aquell somriure sens afectació a Andorra la Vella. Presentà i aquell sempre escoltar amb atenció l’acte la Presidenta de la Soi el dolç parlar, ungit de saviesa? cietat Andorra de Ciències, Maria Àngels Mach, i entre En quina escola l’havíeu apresa el nombrós públic assistanta ciència amb justa erudició? tent hi eren l’Arquebisbe Primer, a la llar del Vilar de Cabó, Joan-Enric; la Ministra de oh, vall de goig de la vostra infantesa! Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Olga Després, des de l’altívol Montserrat, Gelabert; i l’Arxiprest de on féreu niu, el vostre vol s’ha alçat les Valls d’Andorra, Mn. amb tot l’après a l’ombra de Maria. Ramon Sàrries. Després d’una breu inHistòria us agradava i poesia. troducció biogràfica, Mn. D’arxius traguéreu important llegat. Benigne Marquès centrà Bisbat d’Urgell, que bé ho sap i ho sabia! la seva intervenció en la Mn. Manuel Pal i Casanovas extensa i profitosa tasca de recerca que el P. Baraut va fer dels documents antics seva vida, sobretot pel que fa a l’estudi i la història del Principat d’Andorra, i anàlisi dels pergamins i documents la qual fou així mateix objecte d’una de l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell, acurada difusió mitjançant diferents on va col·laborar al llarg de molts publicacions, i especialment la colanys desentranyant la història de la lecció Quaderns d’Estudis Andorrans. Diòcesi d’Urgell i especialment la que Després de la conferència seguí un enriquidor col·loqui amb els assisfa referència al Principat d’Andorra. Els actes en memòria de l’historia- tents.

Justa memòria

Dom Cebrià Baraut i Obiols.

nir l’Alcalde, el P. Abat de Montserrat i l’Arquebisbe Joan-Enric, que van posar en relleu alguns detalls que expliquen la qualitat humana i el treball ingent sobre la història de les comarques pirinenques i especialment del Principat d’Andorra que va dur a terme Dom Cebrià Baraut al llarg de la

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 18

Església d’Urgell


Dom Cebrià Baraut i Obiols, eminent historiador del Bisbat d’Urgell i d’Andorra, en la celebració del centenari del seu naixement1

C

ebrià Baraut nasqué el 21 de Efectivament, l’any 1936 es traslla- l’ordenació sacerdotal de mans del maig de l’any 1917 a Can Roca dà al Monestir de Maria Laach ( a Bisbe de Tortosa i administrador del poble del Vilar de Cabó, fill de Renània), per a completar la seva apostòlic de Lleida, Mons. Manuel Miquel i d’Alfonsina, era el menor formació filosòfica. A l’inici de la Moll i Salord. Passada ja la II Guerra Mundial de nou germans i li posaren per nom Guerra Civil, juntament amb altres Francesc de Sales. Més endavant, companys es trobava a l’esmen- es dirigí novament a Roma per a una vegada hagué professat com tat Monestir. I providencialment, cursar-hi els estudis de la que serà a monjo de Montserrat adoptà el perquè no sofrí la sort d’altres la seva veritable especialitat, la hisnom de Cebrià. La seva família fou companys també seus de Montser- tòria, en la qual realment excel·lirà verament levítica, perquè altres rat, els vint-i-tres benedictins que i publicarà una obra molt extensa. quatre germans seus foren preveres moriren màrtirs, inclòs el que era En efecte, l’any 1947 cursà estudis a religiosos. Tres es feren salesians i el seu prior, el P. Robert Grau, fill la Pontifícia Universitat Gregoriana un altre, set anys més gran que ell, de Coll de Nargó, i que recentment de Roma, a la Facultat d’Història, on romangué fins l’any 1950. l’Antoni (després Dom L’any 1949 defensà la Maiol) fou també monjo seva tesi doctoral, “Joade Montserrat. quim de Fiore i la reforma Els primers estudis florense”, sota la direcció els féu a Ponts amb els del cèlebre professor PeGermans de les Escoles dro de Leturia. El mateix Cristianes. Però seguint any obtingué el diploma la seva vocació a la vida d’arxiver i paleògraf a religiosa, als deu anys, l’Escola de Paleografia i l’any 1927, ingressà a Diplomàtica del Vaticà. l’abadia de Montserrat, Havent retornat de on rebé la seva primera Roma, l’any 1950 exercí formació. Inicià el seu el càrrec de professor, noviciat el 30 de juliol de 1933 i emeté els seus pri- La Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, Maria Àngels Mach, presentà la primer a l’Escolania i després, durant uns 40 mers vots monàstics el 6 conferència de Mn. Marquès al Centre Cultural La Llacuna. anys, fou el professor d’agost de 1934. Durant aquest primer període de la seva han estat tots ells proclamats beats. d’història i de patrística per al joventut tingué per abat el P. Marcet, L’any següent, 1937, es traslladà clergat del monestir. Paral·lelament, i com a priors el P. Gregori Maria a l’Arxibadia de Beuron, també a es dedicà intensament a la recerca Suñol i també el P. Robert Maria Alemanya, on inicià els estudis de històrica i d’una manera especial, Grau. Al seu temps Anselm Maria Teologia i l’1 de gener de 1939 féu a partir de les seves llargues estances, primer al Monestir del Miracle, Albareda i Ramoneda s’ocupava de la professió solemne. Acabada aquesta primera etapa i posteriorment a Andorra, amb l’Arxiu de Montserrat. Però quan el P. Albareda fou cridat a Roma per d’estudis a Alemanya, passà a Roma residència a Escaldes-Engordany. a regir la Biblioteca Vaticana, pro- el juliol de 1939, per a continuar L’any 1974 adquirí també el títol civil visionalment, encarregaren l’Arxiu els cursos de Teologia a l’Ateneu de llicenciat en filosofia i lletres per Pontifici de Sant Anselm. Però l’any la Universitat de Barcelona. de Montserrat al P. Cebrià. Si és magnífica la preparació i Per a completar i perfeccionar següent, 1940, per efectes de la la formació del jove monjo Cebrià II Guerra Mundial hagué d’abando- formació, especialment en història, Baraut l’enviaren a l’estranger, pri- nar els estudis i retornar a Mont- que Cebrià Baraut assolí, avui no mer a Alemanya i després a Roma. serrat. I el 10 d’agost de 1941 rebé parlaríem d’ell com un eminent i 1

El text que publiquem en aquestes pàgines compendia les conferències de Mn. Benigne Marquès al Seminari diocesà d’Urgell i al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella els dies 1 i 25 de setembre, respectivament.

Església d’Urgell

19


prolífic historiador si no fos que, per la seva part, ho hagués completat i perfeccionat amb una dedicació intensa i apassionada a la recerca històrica i amb els dots i geni de la seva personalitat. El món intel·lectual li reconegué la seva gran labor realitzada en la història al llarg dels seus anys de vida. Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. El 1974 fou distingit amb el títol de membre corresponent de la secció HistòricoArqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona el nomenà col·laborador científic seu. L’any 1977, el Bisbat d’Urgell el constituí President de la Societat Cultural Urgel·litana. L’any 1991, la Fundació Jaume I li atorgà el premi d’Honor. També les entitats andorranes li reconegueren la seva gran tasca feta a favor d’Andorra. El Cercle de les Arts i de les Lletres, en la vetllada de la Nit Literària Andorrana de 1992, l’honorà en el reconeixement de la seva persona i de la seva labor. Posteriorment, el 5 d’agost de 2002, les entitats culturals andorranes li concediren el primer Premi Àgora Cultural, que li fou lliurat al Monestir de Montserrat per una nombrosa delegació de dites entitats. I encara, la seva personalitat fou especialment honorada i reconeguda per tres miscellànies, preparades per les societats o institucions a les quals ell s’havia implicat intensament en l’estudi i la recerca històrica: Andorra, El Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, editor dels Quaderns Andorrans i el Bisbat d’Urgell. Retirat ja per la malaltia, el darrer any de la seva vida, moria al Monestir de Montserrat el 8 de juny, festa de la Pentecosta, de l’any 2003. Fou enterrat al cementiri de l’abadia. Que descansi en pau. La seva extensa obra No podem aquí ressenyar l’extensa obra del P. Cebrià Baraut. A les 20

Església d’Urgell

miscel·lànies que se li han dedicat s’esmenten els títols de tots els seus treballs. Però, a manera de resum o síntesi, indicarem únicament que ell dirigí principalment la seva recerca històrica en tres direccions: Montserrat, Bisbat d’Urgell i Andorra. Com a estudi notable de Montserrat és l’edició que féu de les obres completes de l’abat Garsies de Cisneros, amb el títol “García Jiménez de Cisneros: obras completas” (2 volums, Abadia de Montserrat, 1965). Hem de notar que en aquesta presentació de la seva obra parlarem gairebé només de la seva labor històrica, però no hem d’oblidar que, en la seva publicació de tantes col·leccions de documents, Cebrià Baraut excel·lí també com un bon paleògraf; és a dir, com un bon lector i intèrpret dels documents antics. La investigació de la història del Bisbat d’Urgell La investigació de la història del Bisbat d’Urgell, la publicà a l’anuari Urgellia, on inclou i presenta els seus principals treballs. L’anuari Urgellia fou fundat per ell mateix en 1978, i el dirigí i cuidà fins al número 14, inclusivament. En aquest anuari, per ell tan apreciat i treballat, féu la publicació dels nostres pergamins i documents fins al segle XIII. Sobrepassa els 2.500 documents. També hi publicà nombrosos estudis històrics sobre el Bisbat d’Urgell, una bona selecció dels quals figura a la miscel·lània “Església i Bisbat d’Urgell” (La Seu d’Urgell, 2003), la qual aplega els seus principals estudis sobre el Bisbat d’Urgell. No podem preterir la seva publicació “Spill manifest de totes les coses del vescomdat de Castellbò” (La Seu d’Urgell, 1982), una obra molt important per a la història i la geografia de l’Alt Urgell. Tampoc podem deixar de remarcar un article que aparegué entre els seus darrers treballs, publicat al volum XIII d’Urgellia (1996-1997), “Fragment d’una altra versió catalana antiga del ‹‹Liber iudiciorum›› visigòtic”: es tracta

del descobriment, valoració i estudi del fragment literari-jurídic més antic escrit en català, que es conserva en el nostre Arxiu Capitular. Els paleògrafs el situen com un document d’entre els anys 1120 i 1130. En aquest treball, el P. Cebrià Baraut hi adjuntà també l’estudi i la valoració del reconegut lingüista Josep Moran. Recopilació de documents i estudi en rigor i profunditat Voldria dedicar unes línies a aquesta faceta de la seva personalitat i tarannà de bon historiador. Com treballava el P. Cebrià Baraut? Primer recollia totes les notícies i documents del seu interès. I si sobre un determinat tema sorgien altres documents els adjuntava als primers trobats i els retenia adjuntats als anteriors. A voltes, retenia aquestes notícies extractades un llarg període de temps. Però quan considerava que era l’hora de fer-ne l’estudi, els analitzava amb profunditat, els composava i contrastava i finalment els publicava i en treia les seves sòlides conclusions. Un exemple d’aquest procedir fou l’article seu que acabem d’esmentar: l’estudi del fragment del Liber iudiciorum. Però em vull centrar en un altre article seu, més senzill, que fou un dels darrers que va publicar abans de morir: “Les fonts documentals i hagiogràfiques medievals de la vida i miracles de Sant Ermengol, Bisbe d’Urgell (10101035)”, aparegut al volum XIV d’Urgellia (1998-2001), el darrer número dels que ell dirigí i publicà. En efecte, des de feia molts anys, al principi de les seves investigacions sobre la història del Bisbat d’Urgell feu una transcripció d’un text del manuscrit “Flos Sanctorum” o “Llegendari del segle XIV de la Catedral de Barcelona”, on, entre altres narracions, hi ha la “Vida de Sant Ermengol”. Durant el temps que el P. Cebrià entrà en contacte amb els nostres Arxius d’Urgell conegué que, entre altres fragments en pergamí, folis solts de


Cebrià Baraut amb el seu germà Maiol (dempeus), també monjo de Montserrat. A la dreta, a dalt, amb el P. Abat Antoni M. Marcet i un grup de monjos el 1937. A sota, amb la seva família en el dia de la seva ordenació sacerdotal.

molt diverses matèries, n’hi havia un del segle XII que era un sermó en la festa de Sant Ermengol. Havia llegit també el que escrigué Mn. Pere Pujol sobre Sant Ermengol i l’edició que en féu del cartoral de Cuixà, l’original del qual està desaparegut. També tenia coneixement dels textos que el nostre breviari incunable d’Urgell, de 1487, conté sobre la vida i miracles de Sant Ermengol. A partir dels anys 1980, Maties del Cor, biblista francès, però també molt dedicat a la història, presentà al P. Cebrià un fragment de pergamí, dels segles XII-XIII, d’un breviari d’Urgell on es narra fragmentàriament un dels miracles de Sant Ermengol. Tenia, doncs, recollit tot un ventall de documentació diversa, de tipus hagiogràfic, encara que del tot fragmentària, que esperava el moment oportú perquè el nostre historiador en fes el seu estudi en profunditat i el publiqués. L’hora oportuna va ser, com hem dit, al darrer Urgellia per ell publicada abans de morir. El resultat va ser el lliurament d’un preciós article, molt aprofundit, molt clar, ben

composat i ben complet, jugant amb tots els elements fragmentaris de què disposava i sense tenir cap dels documents originals. En aquest article, primer fa una introducció molt completa i ben resumida de les notícies que els documents ens aporten sobre la vida i les activitats del Bisbe Ermengol. A continuació detalla com i quan els documents que tenim ens parlen ja d’un culte al sant. I tot seguit ens adverteix que la literatura hagiogràfica, produïda després de la seva mort: la vida, el sermó predicat en la seva

festa i els miracles tenen un tenor diferent del que ens presenten la resta dels documents contemporanis de la vida del sant. Aquesta literatura hagiogràfica, de la qual Cebrià Baraut aquí s’ocupa, té per finalitat primordial enaltir el sant i moure la devoció i culte dels fidels, sense donar importància als detalls ni a les circumstàncies històriques de la seva vida, llevat de l’accident mortal que el Bisbe Ermengol sofrí i que realment va commocionar tot el poble. El P. Baraut ens fa veure en aquest article que la literatura hagiogràfica Església d’Urgell

21


que sorgia del poble, després que estudi molt complet i aprofundit del un personatge fos declarat sant, tema per ell exposat. consistia en la redacció d’una “Vida”, L’obra de Cebrià Baraut sobre la qual s’escrivia dins del mateix segle de la proclamació de la seva Andorra La seva activitat com a historiador santedat. També era contemporània la predicació d’un sermó de la festa d’Andorra la trobem principalment en del sant, i es completava tota aques- la direcció dels volums de la “Monuta literatura amb la narració de les menta Andorrana”, en la direcció de meravelles i miracles atribuïts al Quaderns d’Estudis Andorrans, en els sant, que s’aplegava en una obra o quals ell també hi participà escrivint document sobre els miracles del sant, uns valuosos articles de la història uns segles més tard. Tota aquesta lite- d’Andorra, i finalment en la publiratura hagiogràfica després passà de cació del dos volums del “Cartoral forma molt fragmentària a les lliçons d’Andorra”. La col·lecció “Monumenta Andorrai responsoris del Breviari d’Urgell, en na” fou iniciada l’any 1965 i tingué per la festa del sant. En aquest article, Cebrià Baraut objecte la publicació de monografies primer edita les quatre fonts de què sobre Andorra, la majoria de les quals disposa, per a comparar-les i extreure’n la redacció que es féu de la “Vida de Sant Ermengol”. I, com a hipòtesi molt probable, escriu que aquesta “Vida” fou escrita als set anys de la seva mort, quan les seves despulles es traslladaren de l’exterior de la catedral a l’interior, on li dedicaren un altar, quan l’Església d’Urgell el reconegué com a Sant Patró. I veu com a molt probable que aquesta “Vida” fos escrita per un es- El P. Baraut treballant a la casa d’Andorra. crivà d’Urgell molt erudit: el canonge anomenat Borrell Escolàstic, versen sobre la legislació i les instique era contemporani d’aquell temps. tucions andorranes. Cebrià Baraut A continuació, edita el fragment n’era l’assessor i director d’aquesta de Breviari d’Urgell dels segles XII- col·lecció. Ell havia d’escollir les XIII, que narra un miracle de Sant obres a publicar i també havia de Ermengol i el compara amb la narració vetllar per la seva correcta edició. que en fa un altre Breviari d’Urgell, S’hi publicaren obres importants referents al dret i a l’administració l’incunable del segle XV. I per acabar l’estudi, edita també pública d’Andorra. Així, s’inicià el fragment del “Sermó de la Festa aquesta col·lecció, l’any 1965, amb de Sant Ermengol”, un pergamí del una segona edició de “La coutûme segle XII, i el compara amb el text que d’Andorre”, de J. A. Brutails. La priapareix al Breviari incunable d’Urgell mera edició d’aquesta obra clàssica del segle XV. Finalment adjunta també fou feta a París, el 1904. També Ricard unes reproduccions fotogràfiques, Fiter Vilajoana publicà dos volums com a mostra dels documents em- sobre el dret administratiu andorrà. I al volum VII figura l’obra de Nemesi prats en aquest article. Com podem veure, en resulta un Marquès “Lleis i resolucions dels 22

Església d’Urgell

coprínceps i dels seus delegats (19001979)”, editada l’any 1980. Pel que fa als Quaderns d’Estudis Andorrans, revista per ell fundada, a part de la direcció de la publicació ell hagué de cercar els col·laboradors per a publicar-hi estudis diversos sobre Andorra. Així, veiem com la part artística de les esglésies de les Valls fou confiada a Pere Canturri. I el mateix Baraut publicà d’un a tres articles en cada número dels set volums apareguts sota la seva direcció, tots ells d’una gran vàlua. Remarcarem d’entre els seus articles, com una magnífica aportació a la història general d’Andorra, les “Visites pastorals d’Andorra en els segles XVI-XVIII”, en dos articles; “Els privilegis atorgats pels Bisbes d’Urgell a les Valls d’Andorra (segles XIII-XVIII), un recull de privilegis que diversos Bisbes concediren al llarg dels segles a les Valls d’Andorra; “Lleis referents a les Valls d’Andorra promulgades pels coprínceps episcopals durant els segles XVII-XIX”, un recull que vol ser una continuació i complement de l’article dels privilegis abans esmentat; i encara, “Pergamins de l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell referents a la vall d’Andorra (segles X-XIII)”, que és l’edició de 50 pergamins que més endavant, junt amb molts altres, inclogué al Cartoral segon. L’obra, però, principal de Cebrià Baraut sobre Andorra és la publicació dels dos Cartularis: “Cartulari de la Vall d’Andorra, segles IX-XIII” (volum I, Andorra 1988), i “Cartulari de la Vall d’Andorra, segles X-XIII” (volum II, Andorra 1990). Al primer volum, edita 142 documents i al segon, 98. La introducció al primer volum sustenta la seva teoria de “L’evolució política de la senyoria d’Andorra des dels orígens fins als Pariatges (segles IX-XIII)”, article que més tard, amb algun complement,


tornà a editar al volum XI d’Urgellia (1992-1993). Des dels inicis dels seus anys d’investigació històrica, sempre tingué un interès especial en l’estudi dels orígens de la senyoria d’Andorra i de la seva evolució política, fins a arribar a la fixació d’un estatus polític dels Pariatges, que en definitiva ha donat la independència del Principat. No oblidem que Cebrià Baraut és fill d’El Vilar de Cabó, a la vall on els Caboet tingueren un primer i molt important protagonisme dins les Valls d’Andorra. Per aquest motiu sempre ha portat al cor l’estudi del tema històric d’Andorra. ¿Com va treballar Cebrià Baraut aquest tema dels orígens i de l’evolució de la senyoria d’Andorra? No ho tingué fàcil i per això el procés fou llarg. Primer, hagué de reunir i aplegar els pergamins de l’Arxiu Capitular d’Urgell referents al tema d’Andorra, que ell volia estudiar. Cal tenir present que tot el fons dels pergamins de l’Arxiu Capitular fou dipositat, durant la Guerra Civil, a la Biblioteca de Catalunya, com a mesura de seguretat. Passada la guerra, els pergamins retornaren a l’Arxiu Capitular i formaren un únic fons, ordenat únicament pel criteri cronològic. En aquesta situació, Cebrià Baraut revisà tots els pergamins d’aquest període i creà dos fons nous: l’un, Andorra; i l’altre, Caboet-Castellbò. Per a fer aquesta classificació li fou d’una gran utilitat una inscripció que la major part dels pergamins porten al seu dors, indicatiu del tema del pergamí, com pot ser, per exemple, “Andorra”, “Castellbò”, etc. Aquestes inscripcions al dors dels pergamins és possible, i fins i tot molt probable, que fossin degudes al prevere andorrà Mn. Joaquim Areny de Plandolit. Una vegada hagué aplegat els pergamins, hagué de fer-ne la transcripció de llurs textos. I a la vista dels textos, en féu el pertinent estudi i en tragué les corresponents conclusions. I finalment publicà el seu estudi o in-

Amb el P. Abat Aureli M. Escarré i un grup de monjos després d’una audiència amb el Sant Pare.

troducció, seguit de l’edició de tots els pergamins per ell aplegats. Tingué un interès especial en la publicació dels textos dels documents, perquè els historiadors posteriors poguessin comprovar que el seu estudi i la seva teoria sobre els orígens i l’evolució de la senyoria d’Andorra quedava plenament reflectida i provada als documents, per ell editats. El seu rigor científic Com podem comprovar l’obra de Cebrià Baraut és molt extensa, però si la llegim i ens endinsem en ella ens adonem que està sempre bastida i composada amb un autèntic rigor científic. Sospesava i valorava la força dels arguments abans de treure’n les seves conclusions. I després, en els seus treballs deixava sempre ben clar allò que per a ell eren uns fets certs, distingint-los d’aquells altres que els mantenia només com una simple hipòtesi. Tal manera de procedir, crec que és la que caracteritza i manifesta les verdaderes qualitats d’un bon historiador. Per altra banda, també vaig poder observar en ell una fidelitat i lleialtat en saber acceptar sempre la veritat històrica d’uns arguments solvents, encara que fossin presentats per algun autor que precisament no compartís alguna de les seves teories o hipòtesis.

Quant a la preparació i presentació dels seus articles per tal de ser editats, no cal dir que era molt curós i que sempre revisava els documents abans no fossin lliurats a la impremta. El seu caràcter i la seva persona Tots els qui el vàreu conèixer i vàreu tenir algun contacte amb ell convindreu amb mi que era una persona molt tranquil·la, amb un caràcter afable i una gran bonhomia, somrient en el tracte amb l’altra gent. Era, per altra banda, una persona molt reflexiva i ben concentrada en els moments de treball i de la seva intimitat. L’adornaven també dues virtuts ben arrelades en ell. Era extremadament senzill, sense voler envanir-se ni passar al davant dels altres. També era molt servicial. No es negà mai a prestar un servei, sempre que estigués al seu abast i li fos requerit. Crec que aquestes dades i aquestes pinzellades sobre la seva persona que us acabo de donar contribuiran a celebrar com cal el centenari del naixement de qui fou un bon monjo benedictí i un eminent historiador del Bisbat d’Urgell i d’Andorra. Mn. Benigne Marquès Sala, Arxiver Capitular i Diocesà d’Urgell Església d’Urgell

23


S’erigeix una comunitat de les Filles de Crist Rei a Agramunt

E

l dijous 7 de setembre va començar la presència pastoral a Agramunt d’una comunitat de tres religioses Filles de Crist Rei a la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt. Hi van venir acompanyades per la seva Superiora provincial, Gna. Fátima Falcón. Aquesta comunitat de Filles de Crist Rei a Agramunt neix en l’any commemoratiu del centenari de la mort de Mn. Josep Gras i Granollers amb el desig que té l’Institut de religioses de fer-se present a la ciutat natal del seu fundador. L’Arquebisbe Joan-Enric va voler donar la benvinguda personalment a les tres germanes que començaven la seva estada a la Diòcesi d’Urgell, i acompanyat pel Rector de la Parròquia, Mn. Uriel Álvarez, les va acollir fraternalment a la Rectoria d’Agramunt, on residiran, i amb una pregària i la seva benedicció s’inicià la seva presència a la Diòcesi d’Urgell. El 9 de setembre a la tarda, l’Ar-

quebisbe d’Urgell, acompanyat pel Secretari general del Bisbat, i les religioses de la comunitat d’Agramunt van signar el conveni entre el Bisbat d’Urgell i les Germanes Filles de Crist Rei, essent-hi també presents el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, i el Rector de la Parròquia, Mn. Josep Uriel Álvarez. A continuació, l’Arquebisbe va beneir la seu de la nova comunitat i hi celebrà per primera vegada l’Eucaristia, deixant-hi el Santíssim Sagrament reservat a la capella de la comunitat. A la celebració hi van assistir també les Germanes Concepcionistes d’Agramunt. A l’homilia, l’Arquebisbe remarcà la joia d’aquest inici humil de la comunitat a la Diòcesi, presència de vida consagrada i ajuda a la pastoral parroquial, i exhortà les Religioses a viure amb amor aquesta presència, a saber entrar en el cor del poble amb esperit missioner de servei, per aportar a la Diòcesi el seu carisma

Mons. Vives i Mn. Navarri, amb les religioses Filles de Crist Rei que s’han establert com a comunitat a Agramunt.

24

Església d’Urgell

d’amor a Crist Rei i al seu Regne de vida i amor. Els demanà unitat amb la pastoral parroquial i diocesana, i valorà la figura de Sant Pere Claver, apòstol de la negritud i servidor del treball pastoral pel drets dels esclaus, la festa del qual se celebrava en aquell dia. L’institut religiós de les Filles de Crist Rei va ser fundat pel Venerable Mn. Josep Gras i Granollers, que va néixer a Agramunt el 22 de gener de 1834 i va morir a Granada el 7 de juliol de 1918 [veure Església d’Urgell, n. 460, juliol-agost 2017]. Ordenat de prevere a Barcelona amb la vocació missionera, va residir a Madrid i Écija, i instal·lat a Andalusia fou Canonge del Sacromonte de Granada i es preocupà per la situació de la dona i l’educació dels infants, fundant el 1876 la Congregació de les Filles de Crist Rei per respondre al clima educatiu hostil a la fe cristiana i obertament laïcista d’aleshores. Publicà molts opuscles i articles com a bon publicista en diverses revistes i periòdics espanyols i estrangers. El 26 de març de 1994 el Papa Joan Pau II el va declarar “venerable” en les seves virtuts, dins el seu procés obert de beatificació i canonització. L’Institut compta actualment amb 378 religioses repartides a 51 comunitats, i està establert a diversos països d’Europa, Amèrica i Àfrica, en els quals desenvolupa la seva missió educativa amb nombroses escoles, i la seva acció pastoral evangelitzadora àmplia, amb l’anhel apostòlic de l’extensió del Regnat de Crist.


“Pensar i parlar de Déu en el segle XXI” El Dr. Pablo d’Ors i el Dr. Francesc Torralba van intervenir com a ponents en les Jornades de Teologia d’enguany

M

ons. Joan Enric Vives va inaugurar el dimecres 30 d’agost l’edició d’enguany de les Jornades de Teologia, organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, que van aplegar prop de dues-centes persones els dies 30 i 31 d’agost a la sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell. Sota el lema “Pensar i parlar de Déu en el segle XX”, les Jornades van tenir com a ponents el Dr. Pablo d’Ors, Consultor del Pontifici Consell de la Cultura, i el Dr. Francesc Torralba, també Consultor del mateix Pontifici, i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat. Entre els assistents hi eren el Síndic General del Principat d’Andorra, Vicenç Mateu, el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; així com nombrosos sacerdots diocesans, professors i mestres de Religió, catequistes, laics compromesos i estudiants del curs DECA a la Universitat d’Andorra. L’Arquebisbe Joan-Enric va obrir les jornades agraint la seva presència als assistents i posant èmfasi en la tasca que suposa pels catequistes, mestres i professors de Religió i pels sacerdots estar al costat de totes les persones, utilitzant els diversos llenguatges al seu abast per arribar a cadascuna d’elles, sense prejudicis i atenent les diverses sensibilitats. Va remarcar com és d’important gosar ser cercadors de Déu i gosar dir una

paraula clarificadora sobre la nostra fe en Déu. Les ponències dels Drs. Pablo d’Ors i Francesc Torralba es referiren precisament a aquests llenguatges que esmentava l’Arquebisbe i les dificultats culturals amb què s’ha de comptar a

quietud. En aquesta línia va esmentar el beat Charles de Foucauld i el seu concepte de desert, entès com una metàfora del silenci interior i del viatge espiritual de les persones, tractant a fons la qüestió de l’assimilació i integració del fracàs com

D’esquerra a dreta, el Dr. Torralba, Mons. Vives i el Dr. D’Ors, en l’acte inaugural de les Jornades de Teologia d’enguany.

l’hora d’elaborar un discurs creïble i raonable sobre Déu, de transmetre el misteri de la relació amb Déu, en un món que canvia i que exigeix cada vegada més atenció de l’Església. El primer a intervenir fou el sacerdot i escriptor madrileny Pablo d’Ors, Doctor en Filosofia i Teologia i fundador de l’associació Amics del Desert. Va començar la seva ponència parlant del silenci interior com a camí des del qual parlar amb Déu, a través de la pràctica contemplativa i del silenci i la meditació, així com la

una experiència per a observar la part brillant i lluminosa de l’amor de Déu per nosaltres i del nostre propi amor. També va parlar del monacat secular, una manera de mirar el món des de la tasca quotidiana: sentir i fer l’espiritualitat arrelats en els fets de cada dia, que el Dr. D’Ors va anomenar “el paper del monjo laic”. També féu esment de Thomas Merton i dels seus ensenyaments en filosofia, espiritualitat i profetisme; i va aprofundir llargament en els ensenyaments del seu mestre Església d’Urgell

25


espiritual, el jesuïta hongarès Franz Jalics, tot parlant de la redempció de la consciència. Sobre aquests ensenyaments, va assenyalar que no hem de “resoldre afers” sinó “redimir” aquests afers. I abraçar el dolor i l’error, la part fosca, “perquè aleshores canvia de signe, i el que és obscuritat passa a ser llum. Això és el que estem cridats a fer amb nosaltres mateixos, perquè si no ens estimem no podem estimar als altres”. Per a D’Ors ningú no pot donar allò que no té: és també un aprenentatge perquè ningú no ens ha ensenyat a estimar-nos a nosaltres mateixos; però “l’ésser humà és un ésser de llum i d’ombres: tenim un pecat original, i alhora també tenim llum”. Explicà tot seguit que la meditació és l’eina que ajuda a diluir i a viure la redempció de la consciència: “meditar és això: estar en la teva paraula, estar en la respiració”, i va distingir quatre condicions importants per a la meditació: tenir percepció de la natura i freqüentar-la; mirar de manera reactiva, no fixament, sinó de manera oberta; i, finalment, també tenir una acceptació del buit, ja que la pobresa és l’acceptació de la riquesa; i tenir predisposició al patiment: “si no estem disposat a patir per amor no estem disposats a viure”. Després de la intervenció del Dr. Pablo d’Ors es va celebrar l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà d’Urgell, presidida per Mons. JoanEnric Vives, en el transcurs de la qual es va lliurar la “missió canònica” als mestres i professors de Religió de la Diòcesi. L’endemà, 31 d’agost, va ser el torn del Dr. Francesc Torralba, que obrí la sessió amb la ponència “Actituds enfront el misteri de Déu”. Començà fent notar als assistents que per a aprofundir en el misteri de Déu cal plantejar-se una exigència intellectual i cercar un camí per conèixer més a fons el qui el sosté. Per a fer-ho és necessari partir d’una experiència intrapersonal del misteri de Déu, que permeti comprendre de què es parla. 26

Església d’Urgell

En el transcurs de l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà d’Urgell, Mons. Vives va lliurar la “missió canònica” als mestres i professors de Religió de la Diòcesi. A la dreta, prop de duescentes persones van seguir les ponències de les Jornades.

Es referí també a l’afirmació de Déu com una opció raonable, distingint opció cega d’opció raonable, i entre opció racional i raonable. I va fer un recorregut històric del camí d’aquest donar raó de la fe en Déu i de la realitat de Déu: la via antropològica, la via contemplativa del món, la via del mateix concepte ontològic, considerant sobretot les dues primeres aprofundint en l’ordre que descobrim en el cosmos, les fonts de la bondat i la que avui sobretot es treballa: la via interior, la intimitat del subjecte. Aquestes experiències obren a una conjectura de raonabilitat de l’opció creient.

El Dr. Torralba va cloure la seva participació a les Jornades descrivint els tres moments de l’autorevelació de Déu: la Creació, la Paraula i l’Encarnació. Cal posar atenció principal en Jesucrist, que ens revela que Déu “és una comunitat de persones en l’amor”, segons explicà el teòleg Hans Ur von Balthasar, i en descriví les conseqüències. Així mateix ens mostra un Déu que cura les ferides de la humanitat i que crida a donar allò que hem rebut i som, el do que som. Donar-se porta a l’alegria, n’és el camí. Hi ha una crida a construir bellesa, a fer el bé, a crear unitat guarint divisions i a revelar la veritat.


Homilia religiosa del P. Abat de Montserrat en la XXI Fira del Llibre del Pirineu a Organyà L’Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, va ser l’encarregat el dissabte 2 de setembre de predicar l’homilia religiosa en les Homilies d’Organyà contemporànies, acte que se celebrà dins la XXI Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà. A l’església parroquial de Santa Maria, plena de gom a gom, el P. Soler va parlar de la importància de la llengua en la transmissió de la fe i glossà àmpliament la importància de la Bíblia per als cristians, però també per als fidels d’altres religions així com per a agnòstics i ateus, perquè és l’arrel de la nostra cultura occidental i de la societat actual, en la qual es poden reconèixer els trets de la saviesa i de les respostes que necessita la societat contemporània. L’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’acte acompanyat del Conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, i de l’Alcalde d’Organyà, Celestí Vilà, i juntament amb les autoritats assistents va fer entrega dels guardons als guanyadors de les diverses modalitats convocades en els premis literaris “Homilies d’Organyà”, que es van lliurar després de la intervenció del P. Soler. El Conseller Puig va adreçar unes paraules als assistents valorant l’alt nivell dels homiletes, i la significació de la Fira del Llibre i dels premis literaris que s’hi convoquen, els quals reflecteixen un gran nivell cultural al Pirineu. D’altra banda, l’homilia laica d’enguany L’Abat de Montserrat, durant la lectura de l’homilia religiosa d’enguany a la XXI Fira del Llibre a la Fira del Llibre del Pirineu va ser del Pirineu. llegida a l’escenari del carrer del Sol pel poeta i narrador Vicenç Llorca, que va evocar la seva antiga i forta relació amb l’Alt Urgell i especialment amb Organyà, i afirmà que “aquesta part de Catalunya s’ha mantingut sempre fidel als propis orígens, a la llengua catalana, a la nostra cultura”. La Fira del Llibre del Pirineu, que se celebra a Organyà el primer cap de setmana de setembre, converteix durant tres dies la vila bressol del català en un indret de gran activitat cultural, amb espais per als infants, la lectura compartida, les entrevistes amb autors i el contacte entre les persones vinculades a l’àmbit de la cultura a tota la comarca i Andorra, i esdevé així mateix un gran aparador perquè les editorials i llibreries de les terres pirinenques puguin mostrar el seu estens catàleg de publicacions. Església d’Urgell

27


“Que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare” (Fil 2, 11). També en català

E

xcel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Arquebisbe, Honorable Conseller de Cultura, Illustríssim Sr. Alcalde, Sr. Rector, Autoritats, senyores i senyors, estimats germans en Jesucrist: “Que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare”, diu l’Apòstol a la carta als cristians de la ciutat grega de Filips. “Tota llengua”. També, doncs, en català. Aquella parla romànica que havia començat a diferenciar-se del llatí a les nostres contrades, ja des del segle IX –el català– amb el temps passà a ser una nova llengua que proclamava “que Jesucrist és Senyor”, afegint-se a les llengües ja existents i a les altres llengües romàniques que anaven naixent, com ara la castellana, la italiana, la francesa, la portuguesa... Les vostres –i nostres– Homilies d’Organyà són, com ja sabeu, un dels documents més antics escrits en llengua catalana, datades de finals del segle XII o de principis del segle XIII. Però són, a més, un testimoni –el primer– de l’ús del català per expressar continguts de vida cristiana. I mostren que aquella llengua romànica inicial, ja més evolucionada, també era un vehicle apte i digne per predicar l’Evangeli i per il·luminar la vida diària de les persones amb la llum de Jesucrist. “Que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare” (Fil 2, 11). També en català. El fet d’esdevenir vehicle de la Paraula de Déu, atorgà a la nostra parla una dignitat més gran que la que ja tenia. A la predicació oral seguí, un cert temps després, la traducció al català de la Bíblia i dels textos litúrgics. Unes traduccions primer parcials i després íntegres, sobretot a

28

Església d’Urgell

partir dels segles XIX i XX. Les nostres Homilies mateix contenen la traducció d’algunes frases bíbliques. Actualment posseïm unes quantes versions catalanes del text bíblic, amb característiques diferents, però amb una traducció acurada de les llengües originals i amb una bona qualitat literària. Podem llegir la Bíblia en català, des dels manuscrits medievals fins a les edicions digitals, passant per les edicions impreses. “Tota llengua” i a través de tots els mitjans proclama “que Jesucrist és Senyor”. D’aquesta manera, el català ha esdevingut una llengua a través de la qual Déu ens parla, una llengua amb la qual nosaltres parlem amb Déu i una llengua amb la qual parlem de Déu als altres. Em centraré en aquests tres punts, tot desenvolupant una mica més el primer. I ho faré prenent com a centre la Bíblia perquè crec que el coneixement que molts fidels en tenen a casa nostra no assoleix encara els nivells que es proposava el Concili Vaticà II i, d’altra banda, també a casa nostra la cultura bíblica no és massa coneguda ni tant sols en ambients culturals laics. Una llengua a través de la qual Déu ens parla Ens parla a través de la predicació de l’Església, com en el cas dels sis sermons quaresmals que s’han conservat en el manuscrit de les Homilies que porten el nom d’Organyà. També en la veu de la consciència. Però sobretot a través dels llibres de la Bíblia, de la Paraula de Déu proclamada en la litúrgia de l’Església, celebrada en els sagraments o llegida en la intimitat personal.


La Paraula de Déu s’expressa en un llenguatge humà, amb unes característiques històriques (d’uns segles abans de Crist fins al segle I després d’Ell) i culturals determinades (l’orient mitjà mediterrani). Això forma part de les limitacions que Déu assumí per abaixar-se i posar-se al nivell de la humanitat, d’una manera semblant al que va fer en l’Encarnació assumint en Jesucrist la fragilitat i la finitud humanes. En l’Escriptura, doncs, la paraula humana fa perceptible la Paraula divina amb tota la seva intensitat, amb tot el seu vigor. Per això, Sant Pau pot dir que la Paraula és sempre poder de Déu per a salvar (cf. Rm 1, 16). És paraula viva –no és lletra morta– i eficaç –que actua i comunica vida– (cf. He 4, 12) perquè està animada per l’Esperit Sant; el mateix Esperit que inspirà els autors bíblics, la fa viva en el moment de ser proclamada o llegida. Per això és sempre actual i pot il·luminar totes les circumstàncies de la vida individual i col·lectiva. Si Déu ens parla, i ho vol fer en la nostra llengua per posar-se més al nostre abast, per ser més de casa, els creients no podem escoltar passivament la Paraula. Hem de procurar crear en el nostre interior el clima espiritual adequat per tal que la Paraula ens penetri fins al més íntim de nosaltres, i nosaltres, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, puguem acollir amb amor el missatge que ens deixa. Un missatge que sempre és fruit de l’amor de Déu, fins i tot quan denuncia i judica les nostres actituds negatives. Només l’amor, la humilitat i la docilitat davant la condescendència divina fan possible que puguem acollir la Paraula de Déu d’una manera adequada tot deixant que transformi les nostres vides. A la dignitat de ser els destinataris de la Paraula de Déu, hi ha de correspondre, doncs, l’actitud de fe i d’acolliment. La Paraula divina ens és adreçada per amor, com la carta que una persona enamorada escriu a la persona que estima: li parla obrint-li el cor. Si Déu per amor s’ha abaixat a prendre el llenguatge humà d’una cultura concreta, nosaltres també hem de fer l’esforç, sempre que calgui, per entendre el que

ens és dit amb una forma i un fons procedents d’una altra època. I encara cal tenir present una altra cosa per entendre la Paraula de Déu: tota ella està centrada en Jesucrist. L’Antic Testament és profecia de Jesucrist i, per tant, ens ajuda a comprendre la seva vida i el seu missatge. Per això, Sant Ambròs deia: “beu d’aquestes dues copes, de la de l’Antic i de la del Nou Testament, perquè en totes dues hi beus el Crist” (Enarrationes in XII Psalmos Davidicos, 1, 33). I Sant Jeroni: “desconèixer les Escriptures és desconèixer Crist” (Comentaria in Isaiae librum, pròleg, 1). Això vol dir que hem d’entendre l’Antic Testament a la llum de l’ensenyament de Jesús i l’hem d’interpretar a partir de la novetat de l’Evangeli. Cal, doncs, escoltar la Paraula que Déu ens adreça, però no pas de qualsevol manera. Cal escoltar amb atenció. I no n’hi ha prou d’escoltar amb atenció, perquè podríem estar atents però no deixar-nos impactar pel que hem escoltat. Cal acollir, cal fer espai a la Paraula amb disponibilitat a deixar-la entrar en el més profund de nosaltres mateixos. I amb voluntat d’adequar-hi la nostra vida, de posar-la en pràctica. Amb això ja es veu que no podem escoltar o llegir la Paraula de Déu com quan escoltem les notícies o llegim el diari o un llibre d’història. Aquests ens donen informació sobre fets passats. En canvi, la Paraula de Déu ens comunica un missatge de vida per l’ara i aquí. És cert que alguns passatges, sobretot de l’Antic Testament, poden ser més difícil d’entendre si no es té una base de cultura bíblica. Per això, l’Església, que és bona pedagoga, a l’hora de proclamar la Paraula en la litúrgia, fa una selecció d’aquells passatges que són més assequibles. Però sempre caldrà la humilitat d’entrar dins un textos que són d’un altre temps a través dels quals Déu té la humilitat d’adreçar-se a nosaltres. Això pel que fa als cristians. Però la Bíblia també és significativa per als creients de les altres religions monoteistes (judaisme i islam) i fins per a agnòstics o ateus que n’aprecien l’aportació

Església d’Urgell

29


cultural, la bellesa literària i la saviesa humana i espiritual que conté. Perquè es tracta d’un text que, juntament amb la saviesa grega i el dret romà, és a la rel de la nostra civilització occidental i és capaç de parlar també als homes i dones del nostre segle XXI, comunicant-los una saviesa de vida. Efectivament, la lectura i l’estudi de la Bíblia no sols té un interès històric, literari, cultural i teològic, sinó que dóna resposta a la situació contemporània necessitada de pau i de llum per bastir cada dia més una societat centrada en el bé de les persones i en el respecte a la seva dignitat. Anar a la Bíblia és anar, doncs, a una de les fonts que han constituït la personalitat d’Europa i entrar en contacte amb una saviesa humana madurada al llarg dels temps. Des de fa segles la podem llegir en català, inculturada a la nostra terra. És cert que –tal com he dit– alguns textos, particularment de l’Antic Testament, necessiten una hermenèutica, una interpretació. El nostre món cultural, científic, social, polític, és molt diferent del que reflecteixen alguns llibres bíblics. Tanmateix, el missatge fonamental de la Bíblia, ens ensenya a viure una dignitat ètica a nivell personal i social, a respectar els altres en la seva dignitat personal, a ser responsables a nivell social per bastir una societat més fraterna i solidària, a veure la dignitat inalienable de cada persona, la noblesa i l’eficàcia del treball digne, la dignitat ètica que ha de tenir el qui dicta la justícia i el qui és responsable de l’administració pública; ens ensenya el valor de la família, del bé de la pau, etc. La Bíblia, doncs, també a nivell laic, ens ensenya el camí d’aconseguir una veritable joia de viure i una visió positiva del món malgrat els problemes i els sofriments que hi ha. Una llengua amb la qual nosaltres parlem amb Déu “Que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare” (Fil 2, 11), hem vist que deia sant Pau. Per poder-ho proclamar, primer hem d’escoltar allò que ens és revelat en la Paraula de Déu per tal que entenguem qui és

30

Església d’Urgell

Jesucrist i quin és l’amor del Pare. I com a resposta a allò que hem escoltat, podrem adreçar la nostra lloança a Déu, podrem oferir-li la nostra acció de gràcies, podrem presentar-li amb confiança la nostra pregària. També en català. Per això deia que en el segon punt parlaria del català com d’una llengua amb la qual nosaltres parlem amb Déu. Déu parla per entrar en diàleg amb nosaltres. Déu ens parla com un espòs a la seva esposa, com un pare amorós als seus fills i filles; i ho fa en la nostra llengua, igual com ho fa en les altres llengües. Per això nosaltres ens hi adrecem, també, en la nostra llengua, aquella que ens és més íntima. Des dels inicis del català el nostre poble ha parlat amb Déu en aquesta llengua. És a dir, el català és una llengua que abasta tot l’àmbit de la pregària, del diàleg personal amb Déu. Tant en la pregària pública, oficial, de l’Església, que és la Litúrgia, com en la pregària privada. Seguint el camí traçat per les Homilies d’Organyà, que anunciaven la Paraula de Déu en la nostra llengua, es van traduir després els textos de la Litúrgia de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores, de la celebració dels sagraments i d’altres llibres litúrgics. El català és la llengua normal del culte a Déu a la nostra terra (no pas exclusivament, com és obvi, perquè també els fidels d’altres llengües poden utilitzar la seva). I ho és, també, la de la pregària privada. Permeteu-me una obvietat: pregar pressuposa creure en Déu. Perquè la pregària cristiana no és una operació psicològica interior a la persona, sinó una relació amb un Tu. Tampoc no és una recerca de concentració per crear un buit mental (això podria ser un estadi previ). Encara menys és una evasió de la realitat que ens envolta; al contrari, la pregària ens demana de portar-hi la vida de cada dia i ens dóna força i llum per afrontar la realitat, per transformar la realitat. El Déu que es revela en la Bíblia no és com els de la mitologia grega, que són lluny el món. El


Déu de la Bíblia, el Déu cristià, estima la creació i particularment els éssers humans, i no se’n desentén mai. Déu no es com un rellotger que un cop ha fabricat el rellotge se n’oblida. Res del que passa en el món i res del que passa en el cor humà no li és indiferent. No deixa de mantenir l’existència i porta la creació al seu terme. Per tant, poden dir que Déu es preocupa amb amor del que ens passa col·lectivament i individualment. En efecte, diu Jesús: “No es venen dos ocells per pocs diners? I ni un d’ells no caurà a terra sense que el vostre Pare ho permeti. I de vosaltres, fins els cabells són tots comptats. No temeu, doncs, vosaltres valeu més que no pas molts ocells” (Mt 10, 29- 31). I, a més, el Senyor ens assegura: “Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 20). D’altra banda, la pregària cristiana, tal com ens és ensenyada en la Bíblia, té un abast molt més ampli que el de demanar, i que el de demanar coses materials o físiques. Com ens ensenya a pregar, doncs, la Paraula de Déu? Ens n’ofereix un model que abasta tots els moments de la vida, tots els sentiments del cor humà. Ho fa en el llibre dels salms. I, per l’estil dels salms, en molts llibres bíblics hi ha altres pregàries que encara modulen l’oració dels cristians del segle XXI. Unes pregàries que troben el seu cimal en el Parenostre que ens va ensenyar Jesús mateix. I, què és pregar? Santa Teresa de Lisieux té una “definició” de la pregària que m’agrada molt i que em sembla molt adequada: “la pregària és un impuls del cor, una mirada senzilla adreçada al cel [a Déu], un crit de reconeixement i d’amor que surt tant en moments de proba com d’alegria” (Manuscrits autobiogràfics, C25r). Primàriament pregar no és, doncs, demanar, sinó un moviment interior que reconeix Déu com a Déu i que li expressa el propi amor tot obrint-li el cor. I això tant en les dificultats com en els moments bons. Dit d’una manera més clàssica, pregar és “una elevació de l’ànima a Déu”. I això viscut des de la confiança, des d’una relació d’aliança entre Déu i l’ésser humà, des de la consciència de ser fills i

del fet que Déu té ganes d’entrar en contacte amb nosaltres. A partir d’aquesta consciència, el lloem, li donem gràcies, li expressem les necessitats del món, li confiem les nostres preocupacions i les nostres necessitats. Sabent que ens donarà el que més ens convingui en el nostre camí de salvació. Vivim, però, la fe i l’esperança a la intempèrie, exposats a la prova de la increença; per això ens cal més que mai demanar la fe i fonamentar-la en una reflexió seriosa. L’“impuls del cor” a partir del qual Santa Teresa de l’Infant Jesús parla de l’oració es pot donar, també, en persones que dubten i fins que no creuen. El dubte i la increença poden tenir la seva forma de pregària. Em permeto citar, com a exemple, un poema de Josep Palau i Fabre titulat “Cant espiritual”. Diu: “No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis. / [...] / Però després, [...] parlo contra tu que no ets ningú i parlo mal de tu com si fossis algú. / No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada, fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sense fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets” (cf. Poemes de l’alquimista. Barcelona, 1997, n. 174). Evidentment que el Déu de la misericòrdia revelat en la Bíblia i manifestat en Jesucrist bo i humil de cor (cf. Mt 11, 29) acull aquesta pregària i totes les que se li adrecen per maldestres que siguin. Una llengua amb la qual parlem de Déu als altres “Que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare”. També en català. I passo breument al tercer punt que he anunciat: una llengua amb la qual parlem de Déu als altres. Els cristians hem descobert l’amor que Déu ens té i com la fe ens aporta una llum nova, un dinamisme joiós, una esperança que ens mou a ser actius en la construcció d’un món millor, més fratern i solidari. En parlem els uns amb els altres per compartir fraternalment la fe,

Església d’Urgell

31


Fotografia de grup dels guardonats en els premis literaris “Homilies d’Organya” dins la XXI Fira del Llibre del Pirineu. Al centre de la darrera fila, d’esquerra a dreta, el P. Soler, Mons. Vives i Mn. Mauri, Vicari general d’Urgell.

per ajudar-nos mútuament, per encoratjar-nos davant les dificultats. Però volem compartir-ho, també, amb simplicitat, sense imposicions, com una proposta de vida i de sentit, amb totes les persones de bona voluntat. Per això procurem viure un doble testimoniatge: el de la paraula i de l’obrar. Tant quan parlem com quan actuem hem de transparentar –tal com diu el Papa Francesc– el Déu que és misericòrdia, el Déu que és amor entranyable envers tothom; hem de transparentar que l’Església és “una mare de cor obert”, que té les portes obertes per acollir la humanitat entera, per sortir vers totes les perifèries humanes. Per això el Papa la compara, també, amb un hospital de campanya que acull tothom, que mira als ulls amb amor, escolta i cerca de guarir totes les ferides que porta la gent (cf. Entrevista a Civiltà Cattolica del 19 de setembre de 2013; Evangelii

32

Església d’Urgell

Gaudium, 46). I en aquesta actitud d’atenció a les persones, de construir una societat més humana i fraterna, trobem l’aportació dels creients d’altres religions i de les persones de bona voluntat. Junts podem fer molt. Amb la paraula i amb la manera de viure hem de comunicar que “Déu estima tant el món que li ha donat el seu Fill únic”, no pas per condemnar-lo “sinó per salvar-lo” (Jo 3, 16-17). Aquest Fill, Jesús, ens ha ensenyat que el nucli de l’ensenyament de la Sagrada Escriptura és “estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament” i “estimar els altres” com a nosaltres mateixos (Mt 22, 37-39). Perquè “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4, 16).

+ Josep M. Soler, Abat de Montserrat


La ciutat de la primavera i l’esperança1

D

esprés dels dolorosos dies Els terroristes amb fredor i brutalitat convicció que els ferits podran recode l’atemptat de La Rambla ens amenacen les nostres persones, brar la seva salut, i els recuperarem de Barcelona i del Passeig els monuments i les esglésies; i no per a la vida i la normalitat. Marítim de Cambrils, el poble de els hem fet res. Ens hem de defenA poques hores de l’atemptat, Catalunya ha reaccionat de forma sar amb la convicció democràtica els Bisbes de Catalunya ja vam fer contundent i exemplar, condem- fonamental, amb la llibertat religiosa sentir la nostra consternació per nant els atemptats, reaccionant a per a tots, amb la serenitat plena de les víctimes mortals i pels ferits, i a favor de la vida i l’ajuda al desco- fermesa que aquests dies s’ha vis- més de condemnar aquella barbàrie negut, i donant suport als Mossos cut exemplarment a tot Catalunya. i el menyspreu que significa per a d’Esquadra i als altres cossos de Volem viure en pau, i no tenim por la vida humana i la seva dignitat, seguretat en la seva exemplar tasca de neutralitzar els assassins i evitar l’extensió de la violència amb mals majors. Ara s’haurà d’anar fent la revisió més pausada i reflexiva del que ha passat i del perquè ha passat. Hem d’agrair el que han realitzat en dies de molta angoixa i pressió totes les autoritats del país, els metges i sanitaris, els voluntaris i tantíssima gent de bona voluntat que ha fet i està fent tants esforços perquè la normalitat retorni al carrer més bonic i ple de vida de la capital de Catalunya, i puguem reemprendre la normalitat del Manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona contra el terrorisme i la violència i en record de les víctimes de l’atemptat viure “ramblejant”, més enllà del 17 d’agost. de Barcelona, a tots els pobles i ciutats del país, a tot Europa i a dels qui ens la voldrien arrabassar. ja remarcàvem que res, cap causa, tot arreu del món. Hem de ser molt No ho aconseguiran. Som molts més no justifica la violència ni la mort reconeguts i saber elogiar els qui i estem compromesos en la pau i la de ningú. I encara menys sota el vetllen pel bé de tots, pel funciona- reconciliació. crit amenaçador i fals de cap déu ment dels serveis i les institucions, Al centre dels nostres pensaments de mort. Perquè Déu és el totpodepel necessari discórrer en pau dels i pregàries hi tenim els qui han per- rós en l’amor, és creador de vida i nostres dies. No oblidarem tampoc la dut les seves vides i esperances en misericordiós, i pateix sempre que manifestació tan massiva de repulsa aquest bàrbar atemptat, els seus un ésser humà pateix. El seu nom de la violència i de suport a les vícti- familiars que avui ploren la seva no pot ser usat per matar ningú. De mes, de condemna sí, però sobretot irreparable pèrdua. Sabem que les cap manera podem acceptar les utid’oferiment de pau i de convivència repercussions de les morts violentes litzacions blasfemes del nom de Déu! respectuosa de tots els ciutadans, i tan cruels són molt dures i difícils Tots, i especialment els creients, independentment de les nostres con- de guarir. I alhora mantenim amb ara hem d’aprendre un cop més a viccions religioses o ideològiques. tossudesa la secreta i esperançada acompanyar solidàriament els qui

1

Article publicat a La Vanguardia el diumenge 27 d’agost. Església d’Urgell

33


aquesta tragèdia els ha tocat de més a prop. Una tragèdia que ha tingut lloc a Barcelona, ciutat oberta, acollidora, sempre compromesa per la causa de la pau i de la justícia. Que pugui esdevenir ciutat de la primavera i l’esperança, a semblança del que Joan Maragall demanava per a la seva ciutat el 1909 en l’article censurat “La ciutat del perdó”: “Barcelona ja no podrà ésser dita la “ciutat de les bombes”; sinó que l’anomenada us vindrà d’una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l’anomenada us vindrà de l’amor, i Barcelona serà dita: “la ciutat del perdó”, i des d’aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat”. El Sant Pare Francesc, a l’audiència del dimecres 23 d’agost, acaba de dir després de saludar uns barcelonins, i fent referència al dolor viscut aquests dies, que “Déu plora amb nosaltres i ens sorprèn”, i que “hem de ser persones de primavera”, persones d’esperança. Es referia a la gran visió de l’esperança cristiana, perquè els cristians “tenim un Pare que plora llàgrimes d’infinita pietat pels seus fills. Un Pare que sap plorar, que plora amb nosaltres. Un Pare que ens espera per consolar-nos, perquè coneix els nostres patiments i ha preparat per a nosaltres un futur diferent. Aquesta és la gran visió de l’esperança cristiana, que es dilata sobre tots els dies de la nostra existència, i que vol aixecar-nos”. Després de la massiva manifestació de Barcelona, de l’acte al Museu Marítim, i de les diverses mostres massives de pregària com a la Sagrada Família i a Tarragona, i les expressions de solidaritat i condol des de llocs ben llunyans, ens convé enfortir les conviccions i retrobar les raons per a la fraternitat i l’esperança, que foragiten la por. Perquè sigui veritat que “no tenim por!”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell 34

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (III): Viure a contracorrent

S

al poder del capital, cerquen un nou mode de relació entre les persones i entre l’ésser humà i la naturalesa. Són els últims apocalíptics que cri-

L’opció cristiana, quan és autèntica, comporta una sèrie d’elements contraculturals, perquè posen la persona en conflicte amb el sistema de valors vigent

En la cultura de masses se subratlla el valor de la competitivitat: la qüestió és ser el primer, al preu que sigui. En canvi, l’opció cristiana subratlla la pràctica del do, la capacitat de servir els altres.

er cristià és viure a contracorrent. Això és fatigant, i fins i tot pot ser desesperant. No és, precisament, la comoditat el motor de la fe, tampoc, però, l’anhel d’anar a la contra pel sol fet d’anar-hi. Hi ha aspectes contraculturals en el cristianisme, però hi ha aspectes que encaixen perfectament amb la cultura actual. Una generació sencera va matar simbòlicament el pare per poder viure lliurement i expressar el que realment sentien. Durant un temps, es van beneir les contracultures, perquè es veia en elles una font de llibertat, de creativitat, un nou estil de vida contraposat a la societat burgesa i capitalista, assentada en els tòpics, la tradició i els valors de sempre.

Aleshores calia ser contracultural, oposar-se a tot aquell llegat i plantar-hi cara. Durant la segona meitat del segle XX, les contracultures van tenir diverses expressions, especialment en el terreny estètic i ètic. S’entenia per contracultura tota font de progrés i d’innovació. En l’actualitat, aquelles contracultures són residuals. Hi ha expressions marginals que gairebé són inexistents en l’àgora social. S’oposen a la cultura tecnològica, competitiva,

tiquen els integrats perquè, segons el seu criteri, s’han venut al preu del millor postor. L’opció cristiana, quan és autèntica, comporta una sèrie d’elements contraculturals, perquè posen la persona en conflicte amb el sistema de valors vigent. El fa nedar a contracorrent. Això genera més d’una esquizofrènia espiritual, perquè molt sovint els valors que es prediquen dins de la comunitat xoquen frontalment amb els que es respiren en el món. Cal molta audàcia, convicció i fermesa per viure’ls contra tots i contra tothom.

És una opció per la pobresa, per la vida austera, sòbria, que entén els béns materials com a instruments, però no com a finalitats, que se

centra en l’ésser i en l’amor. Aquesta opció xoca contra una cultura que idolatra la riquesa i es caracteritza per cavalcar sobre un consumisme desbocat. L’opció cristiana és, en aquest sentit, contracultural, i el qui la viu topa amb els seus coetanis perquè, a diferència d’ells, no viu per les coses, sinó que entén que les coses estan al servei de la persona. En la cultura de masses se subratlla el valor de la competitivitat, de la lluita per l’èxit. Cal ser el primer, cal amagar el fracàs, cal sobresortir i aconseguir el reconeixement dels altres. La hipercompetitivitat Església d’Urgell

35


genera tota mena de calamitats, de destrosses personals i emocionals. La qüestió és ser el primer, al preu que sigui. L’opció cristiana subratlla que l’essencial és la pràctica del do, la capacitat de servir els altres. Crist ens crida a ser els últims, a deixar passar, a valorar els fracassats, els ignorats i a aprendre d’ells. El cristià es troba, en conseqüència, entre dues aigües, esquinçat entre dos ordres i ha de fer la seva síntesi personal per a poder ésser cristià dignament en un món hipercompetitiu. L’opció cristiana és una opció per la fidelitat, pel compromís radical, més enllà de les vicissituds i canvis temporals. Som exhortats a prendre decisions irreversibles, a donar-nos totalment a una persona, a construir un projecte de vida, a ser fidels. La fidelitat entra directament en conflicte amb la inconsistència dels

36

Església d’Urgell

vincles i és una exigència que fa el cristianisme contracultural. Hi ha, en la cultura actual, una sèrie de valors emergents que connecten a fons amb les propostes que deriven de l’opció cristiana. La cura per la naturalesa és un valor

La proposta cristiana no té com a objectiu entrar en combat, cos a cos, amb la cultura, sinó incidir en ella, fer-s’hi present, ésser-hi amb plenitud de facultats emergent, cada cop més integrat en l’imaginari social, que enllaça estretament amb la idea del món com a creació, com un bé donat que cal estimar i conservar. És un món, el nostre, en el qual la solidaritat i la cultura de la pau estan

emergint. Se subratlla el valor solidaritat i no s’accepta la violència com a forma de resolució de conflictes. La solidaritat, entesa com el vincle profund amb l’altre, és inherent al cristianisme, però també la lluita per la pacificació del planeta. El fet que el cristianisme sigui contracultural no li resta valor, perquè també van ser contraculturals corrents filosòfics i estètics que, després, foren venerats i estudiats. La proposta cristiana no té com a objectiu entrar en combat, cos a cos, amb la cultura, sinó incidir en ella, fer-s’hi present, ésser-hi amb plenitud de facultats. Aquesta presència serà, a voltes, crítica, mentre que, en altres moments, serà sintònica, perquè encaixarà amb aquells valors genuïnament humans que des d’ella es proposen. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


Càritas necessita nodrir-se d’una espiritualitat vivificant “Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i digué: “Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar”. El Senyor li va respondre: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10, 38-42) / Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell

E

l text evangèlic que encapçala aquest article és molt citat per subratllar la necessitat d’una Església que és pregària, silenci i escolta en el món nostre del brogit, de l’acció i del “fer i fer”. No cal ser biblista per entendre que el text llucà no vol desmerèixer l’acció i la feina que fa l’atabalada Marta, però ens vol recordar que l’Església no pot ser només acció, necessita nodrir-se cada dia d’una espiritualitat que possibilita l’engranatge de la seva feina pastoral i social adreçada a les persones, necessita aquest alt percentatge del paper que en el relat assumeix i viu Maria. També a Càritas ens cal nodrir-nos d’una espiritualitat viva: pensem que, en el fons, serà el que diferenciarà la tasca de les entitats d’Església (de les moltes que tenim, entre elles Càritas, que es preocupen i s’ocupen dels més necessitats) de les organitzacions humanitàries que també fan una bona feina en diferents àmbits de la nostra societat. Aquesta singularitat és vital no perdre-la i posar-la també al cor de Càritas, perquè, en cas contrari, estem hipotecats per un fer només, com Marta, i abocats a no deixar-nos il·luminar i acompanyar pel silenci pregant (que també és actiu i dinamitzador) de Maria. No és fàcil aquest vessant d’espiritualitat en les organitzacions

Recapte solidari dels voluntaris de Càritas parroquial de Ponts amb ocasió de l’aplec de Sant Pere.

de l’Església. Comptem amb grans professionals, i molts voluntaris, però tots tenim ben clar que als nostres espais hi ha d’haver lloc per a la fe, des del respecte cap al proïsme, però també sense embuts ni mitges tintes. És una dinàmica que també acompanya les realitats dels nostres esplais, agrupaments i escoles catòliques, en ares del respecte a la llibertat religiosa i a no fer proselitisme. En els darrers temps, aquesta qüestió ens ha dut a debatre també en el si de Càritas la necessitat de reforçar, tant a escala diocesana

com parroquial, aquest tret de la identitat de la nostra organització. És un debat que es fa difícil perquè potser ara ens quedem en el terreny de Marta i només importa la feina que es fa, i descuidem o ens costa valorar en la nostra feina el sentit de la pregària i la confiança en Déu, d’altra banda tan necessària en una societat de pobresa humana, social i cristiana cada vegada més creixent, però que tampoc no pot obviar que, com ens ho recorda el text de la samaritana (Jo 4, 1-23), és en Jesucrist on pouem l’aigua de la vida, l’aigua de la caritat. Un Jesucrist Església d’Urgell

37


Una cinquantena de persones va prendre part en el recés conjunt de Càritas d’Urgell i Càritas Andorrana.

Recés de Càritas d’Urgell i Càritas Andorrana

E

l 15 de setembre va tenir lloc a la residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell, el segon recés de Càritas d’Urgell i Càritas Andorrana, que va ser predicat pel P. Ferran Solé i va comptar amb la participació d’una cinquantena d’agents i voluntaris. Hi va assitir també l’Arquebisbe Joan-Enric, que agraí la tasca que es desenvolupa a les Càrites del Bisbat i demanà de no convertir-nos en una societat tancada per tots els fets que just un mes enrere van succeir a Barcelona i Cambrils, fets que ens han de fer reflexionar també a Càritas i a les organitzacions de servei als més vulnerables. El recés va tenir com a tema central de reflexió el lema “Acompanyats per Jesús, fem camí amb les persones”, triat a partir del passatge bíblic dels deixebles d’Emaús (Lc 24,13-35). Es va iniciar amb una pregària i una lectura del text, i tot seguit es va donar pas a una sèrie de dinàmiques basades

que només podem entendre des de la transcendència més encarnada en el nostre ésser. El Papa emèrit Benet XVI, a la seva esplèndida i aclaridora Encíclica “Deus caritas est” (“Déu és amor”, publicada el dia de Nadal de 2005), ens recorda la necessitat vital de la pregària per a aquells que des de la nostra tasca ens dediquem als altres, 38

Església d’Urgell

en el camí d’Emaús, dins les quals es van anar fent moments de pregària i reflexió. El P. Ferran va convidar els presents a seguir l’exemple de Jesús, que camina al nostre costat, que ens ajuda a comprendre la realitat en la qual vivim i aproximar-nos i fer-nos sentir units als més febles, com va fer Jesús mateix, que amb ells s’identificava. Finalment va tenir lloc una celebració eucarística a llaor de la Mare de Déu dels Dolors, presidida per Mons. Vives i concelebrada per un bon nombre de preveres diocesans. L’Arquebisbe Joan-Enric va destacar a l’homilia que cal acollir a casa nostra, ben personalment, la Mare del Senyor, que compartí i es féu seus els dolors de Jesús i de tota la humanitat que Ell carregava com Anyell de Déu. Així mateix, va remarcar la necessitat de ser sol·lícits en el servei a les persones, especialment els pobres i vulnerables, perquè en ells hi ha el Crist.

especialment els marginats i exclosos; i cal recordar que aquesta tasca concerneix no només a Càritas, sinó a tots els cristians. Ens diu Benet XVI: “Ha arribat el moment de refermar la importància de l’oració davant l’activisme i el secularisme de molts cristians compromesos en el servei caritatiu” (DCE, 37). I també el Papa Francesc demanava

en l’Any de la Misericòrdia (2016) que les organitzacions i agents que treballen en tasques caritatives fessin jornades de recés espiritual, amb una crida amb el lema de “Caritas Christi urget nos” (“La caritat de Crist ens urgeix”). Responent a aquesta crida, a casa nostra vam fer, ara fa aproximadament un any, un recés adreçat a treballadors i voluntaris de


Càritas d’Urgell, Càritas Andorrana i les diferents Càritas parroquials, i hem volgut continuar aquesta iniciativa per convertir-la en un moment important de la nostra feina. A L’Exhortació Apostòlica “Evangelii gaudium”, Francesc ens recorda: “Evangelitzadors amb esperit vol dir evangelitzadors que preguen i treballen. Des del punt de vista de l’evangelització, no serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor. Aquestes propostes parcials i desintegradores només arriben a grups reduïts i no tenen força d’àmplia penetració, perquè mutilen l’Evangeli. Sempre fa falta conrear un espai interior que atorgui sentit cristià al compromís i a l’activitat” (EG, 262). Aquest espai interior és el que hem de cuidar, de nodrir i acompanyar perquè la nostra tasca sigui acció que fa l’Església. No podem deixar de costat l’Evangeli, sabem que el creient no pot ser egocentrista en la seva pregària, la seva tasca és donar raó de l’esperança als altres i per als altres, i només així pot ajudar a construir el Regne de Déu, que, no ho oblidem, és la feina de Càritas en cadascuna de les nostres accions, projectes, programes, etc. Hem de tenir clar que allò que fem ho fem per bastir un nou món que és el que brolla de l’Evangeli de Jesucrist, les seves ensenyances i les seves pregàries. Ens cal una espiritualitat com agents de Càritas. En principi, tots ho som en la mesura en què obrar el bé i la caritat és un dels pilars de la nostra fe, cadascú en la seva missió i vocació, i sempre sabent que neix d’aquest Evangeli que vol ser Bona Notícia per a totes les persones, i especialment per als més exclosos i necessitats. Els Bisbes ens ho van recordar en el document “Església, servidora dels pobres” (2015): “l’espiritualitat que anima als que treballen en el camp caritatiu i social no

és una espiritualitat més; posseeix unes característiques particulars que neixen de l’Evangeli i de la realitat en què es viu i actua, i que hem de conrear: una espiritualitat trinitària que enfonsa les seves arrels en l’entranya del nostre Déu, una espiritualitat encarnada i d’ulls i oïdes obertes als pobres, una espiritualitat de la tendresa i de la gràcia, una espiritualitat transformadora, pasqual i eucarística” (nº 38). No podem tenir

aquells que no tenen el pa de cada dia, i que ens demana que vingui a nosaltres aquest Regne que busca acabar amb la pobresa en totes les seves modalitats, que són moltes. Només podrem entendre i viure l’Evangeli i, per tant, podrem comprendre els dos papers de Marta i Maria (o, com diu la vella màxima benedictina, “ora et labora”) si sabem nodrir-nos interiorment per donar-ho tot exteriorment. I hem de

Un dels tallers del projecte d’educació en valors de Càritas diocesana.

un compromís d’acció caritativa si no estem atents a la Trinitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant que ens crida i ens empeny vers Déu i els altres. És més: l’espiritualitat dels que estem en el camp de l’acció caritativa i social ha d’arrelar-se en els altres i per als altres. Serà una veritable espiritualitat animadora de les nostres accions en el camp de ser per als altres, d’encarnar les Benaurances en el nostre compromís com a Església diocesana i com a Parròquia. Així també ens ho demana el document obert d’identitat de Càritas diocesana d’Urgell, una identitat que no vol deixar de pouar i nodrir-se d’una pregària que, com el Parenostre, s’adreça a

pensar que en el nostre creixement els pobres també hi tenen un lloc. Com diu el Papa Francesc: “els pobres no són un problema, sinó un recurs al com acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli”. Per acabar, recomano dos textos de Vicente Altaba editats per Cáritas Espanyola que ens poden ajudar en aquest aspecte de l’espiritualitat i la caritat, en els quals hi ha també qüestionaris per poder treballar tant personalment com a les nostres comunitats parroquials (en tenim a Càritas diocesana): “La espiritualidad que nos anima en la acción caritativa y social”, (Madrid 2016); i “El ministerio sacerdotal en Cáritas”, (Madrid 2016). Església d’Urgell

39


El monjo bo i savi: Cebrià Baraut

“G

ràcies, mossèn Benigne Marquès, per refrescar-nos la bonhomia i la saviesa del monjo de Montserrat, Dom Cebrià Baraut”, amb aquestes paraules del Cònsol Major de Canillo, Josep Mandicó, s’obrí l’homenatge que l’Associació de la Gent Gran de Canillo li va retre dins l’any del centenari del seu naixement. I amb l’associació, tota la Parròquia canillenca. Els membres de l’associació recordaren l’any 1960, quan el Rector, Mn. Ventura, estava mancat de salut i el monjo de Montserrat –així l’anomenaven els veïns de Canillo- prestava els serveis dominicals al poble. La seva cordialitat i la seva serenor desvetllava la confiança. La seva paraula i la seva mirada transmetien la densitat de la seva personalitat. El seu mig somriure li obria les portes de la conversa, tant amb els qui anaven a la missa dominical com els qui es quedaven a parlar al banc de la placeta de Sant Serní. En Simó Duró, President de les Associacions de la Gent Gran del Principat d’Andorra, agraí al Cònsol de Canillo el record de l’esperit de servei pastoral del Pare Cebrià Baraut, i va dir: “a Ordino i a la Massana, el P. Cebrià acudí sempre que Mn. Roc li demanà; fet que succeí durant molts anys. Sempre estava disposat a ajudar”. El monjo savi aprofitava les anades a Canillo per furgar en els arxius de la rectoria, on moltes vegades se li feia de nit sense que se n’adonés. Algunes cases pairals aprofitaren la bonhomia del savi de Montserrat a Canillo per presentar-li documents tan antics que ells no sabien què hi deia. El bon monjo els féu una traducció al català d’avui. El P. Baraut fou l’ànima d’Urgellia 40

Església d’Urgell

i de Quaderns d’Estudis Andorrans. Quan aquests encara portaven el perfum de la impremta, ell reunia a l’àgora d’AINA els mossens d’Andorra i alguns dels seus amics seguidors del seu treball d’investigació per fer-ne la presentació. Els seus comentaris portaven a la comprensió de tots aquells que érem profans en la matèria, a la vegada que ens feia estimar la nostra història medieval. La trobada es tancava amb un dinar de germanor. A les postres, ens ofrenava la sorpresa: una separata dels textos que feien referència a la Parròquia de Canillo. Quan amb el jeep d’AINA passejàvem fins al primer llac dels Pessons, m’havia confiat moltes vegades: “la

a les rodes, el monjo em recordava: “Ramon, els catalans són persones de pacte”. Agraeixo al meu amic Pare Cebrià el referent que m’ha estat pel seu esperit de servei i per la seva manera de practicar la solidaritat. Els donatius que es guanyava amb el seu treball els donava a qui sabia que li feien falta a condició de demanar-los un servei. Meravellosa manera de fer almoina sense ferir a qui la rep! Les pujades dels monitors d’AINA al pic del Canigó eren preparades al xalet dels monjos de Montserrat a Engordany. Ell els preparava una estada al Monestir de Sant Miquel de Cuixà amb la corresponent lliçó sobre el monaquisme. En el començament de cada nou

D’esquerra a dreta, la Vicepresidenta de l’Associació de la Gent Gran de Canillo, Mn. Benigne i el Cònsol Major de Canillo durant l’acte d’homenatge al P. Baraut a Meritxell.

meva vocació de monjo m’ha fet do de l’esperit que ha unificat tot allò que era i volia ser: donar-me al Senyor i a les persones per la pregària i per la ciència”. Cebrià ens encoratjava a tirar endavant l’obra d’AINA. Quan m’enfadava amb els qui em posaven pals

curs, AINA prepara un temari de nou lliçons. Cada any el mostraven al monjo bo i savi a qui li agradava posar-hi la seva cullerada. Els parlava de la Trobada de Joves a Montserrat i de la Vetlla de Santa Maria. El mestre buscador deia als joves monitors: “si nosaltres els humans no som capaços


d’obrir camins lluminosos per on caminar els infants que són mereixedors de la nostra estimació, ens allunyem del tot de l’Evangeli”. El plat fort de l’homenatge fou la xerrada sobre Cebrià Baraut a Canillo, a càrrec del seu amic i deixeble Mn. Benigne Marquès, que oferí als canillencs les dades biogràfiques de Dom Cebrià Baraut i dels seus

Meritxell. Moltes vegades li havien suplicat. Havia escrit sobre la Moreneta, sobre el Miracle, sobre Núria. Finalment accedí a escriure sobre Meritxell a condició que la portada de la publicació fos obra de l’artista Sergi Mas; que fos llibre text per als ainistes, un dels valors dels quals és “fer país”; i que li fornís fotografies i altre material.

En la sepultura d’un monjo tots els germans monjos prenen un grapat de terra i el dipositen sobre les despulles. L’església de Canillo, seguint aquest gest emotiu i de pregària, hi diposità el llibre “Nostra Senyora de Meritxell” amb la dedicatòria: “Gràcies, amic Cebrià. Espera’ns a la falda de la meva Confident”. Era el dilluns de Pentecosta del 2003, dia

Mn. Benigne (a la primera fila, setè per la dreta) amb membres de l’Associació de la Gent Gran de Canillo, obsequiats amb el llibre “Història de Meritxell”, escrit pel P. Baraut.

treballs i remarcà com la principal aportació seva a la història d’Andorra fou la publicació del “Cartulari de la Vall d’Andorra, segles IX-XII” (Andorra, 1988), i el “Cartulari de la Vall d’Andorra, segles X-XIII” (Andorra, 1990). Afegí Mn. Benigne: “fundà també i dirigí les edicions de Monumenta Andorrana i els Quaderns d’Estudis Andorrans”. El testament del monjo bo i savi fou “Nostra Senyora de Meritxell (1873 – 1998). Patrona del Principat d’Andorra”. Dom Cebrià, afeblit encara més per la seva delicada salut, havia declinat escriure sobre la història de

Mn. Benigne féu una descripció transversal del llibre, capítol per capítol. Ressaltà l’arxiver urgellenc els catorze documents pouats al Vaticà, al Bisbat i a la Casa de la Vall amb els quals cloïa la primera part del llibre pensada per a la mainada i persones del poble. El Pare Cebrià, per motius de salut, ja no va poder presidir la presentació del llibre, que tingué lloc la primera setmana de setembre de 1998. En el seu lloc intervingué l’escriptor andorrà Antoni Morell, que des que fou secretari del Govern andorrà ha estat un fidel admirador de l’obra del P. Baraut.

de l’aplec de Santa Fe d’Organyà, del Vilar i comarca. Enguany, en la festa de l’Exaltació de la Creu, festa major de l’Areny de Canillo que guarda l’esglesiola romànica de Santa Creu, els canillencs es van sumar als homenatges del Vilar de Cabó i d’Andorra al P. Cebrià Baraut. A les postres del dinar de germanor, tots els participants van rebre com regal el llibre “Nostra Senyora de Meritxell (1873 – 1998). Patrona del Principat d’Andorra”.

Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

41


SETMANA DE LA PARRÒQUIA AMB TU,

som una gran famÍlia

PASTORAL FAMILIAR I GRUPS DE FAMÍLIA

GRUPS PARROQUIALS I MOVIMENTS

GERMANDATS I CONFRARIES

AL SERVEI DE LA FE

AMB TU,

PASTORAL DE LA SALUT

ACOMPANYAMENT A MALALTS I GENT GRAN

SOM UNA GRAN FAMÍLIA ’ DIA DE L’ESGLESIA DIOCESANA Jornada de Germanor 2O17

T’AGRADA CANTAR? APUNTA’T AL COR


El raconet de la mística

Amb la porta sempre oberta

A

ra, obrim la porta quan algú truca a l’audifon. L’interessat s’ha d’identificar perquè la confiança, abans generalitzada entre veïns, s’ha esfumat. D’aquí ve que tots portem una vida molt més individualitzada i solitària i que trobem a faltar aquell caliu, aquella solidaritat, aquella proximitat en sentir que s’obria la nostra porta i, tot entrant, algú deia: “sóc la Pepeta” o “sóc l’Andreu”. Això em recorda un passatge de l’Apocalipsi (3,20) on llegim: “mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi”. Em sap greu que el Senyor hagi de trucar a casa meva, que la meva porta no estigui sempre oberta de bat a bat per a Ell. De què tinc por? O és que tinc mandra d’obrir, o que estic tant ocupat i absort en altres coses, o que no m’he recordat d’obrir-la? M’agradaria que és fes realitat en mi, sempre i en cada moment, allò de l’Evangeli de Joan (14, 23): “qui m’estima guarda la meva Paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a

fer estada en ell”. En aquest cas, el Senyor ja no ha de trucar a la porta. Sap que en aquell cor hi ha una disposició permanent tan positiva que li dóna la llibertat

Em sap greu que el Senyor hagi de trucar a casa meva, que la meva porta no estigui sempre oberta de bat a bat per a Ell d’entrar quan vulgui. Aquí, la frase ‘qui m’estima’ no expressa un acte d’amor, sinó una actitud habitual. No es tracta d’haver de decidir si em convé i em va bé que entri ara, o si em trobo en bona disposició per a rebre la visita o si, abans, em faria falta endreçar una mica l’estança. La situació que comentem suposa una relació d’amor mutu profunda i consolidada. No es traca d’una visita, ni que sigui entre veritables amics, sinó de conviure realment. “Vindrem a fer estada en ell”. És, potser, allò que els autors místics anomenen unió o, en llenguatge de

Sant Joan de la Creu, matrimoni espiritual. Perquè es doni una intimitat tan gran, cal tenir tancades i barrades les portes del darrere, per impedir l’entrada fraudulenta de qualsevol intrús, com podrien ser: el món, la carn i, amb ells, qualsevol aferrament que pretengui compartir amb el Senyor la nostra atenció i el nostre amor, com serien un ego exagerat, l’aferrament al càrrec, l’afecció als diners, un hedonisme incontrolat, la recerca d’ésser reconegut i aplaudit pels homes, o tantes altres coses que ens poden mantenir segrestats. Sant Joan de la Creu ho explica magistralment amb aquestes paraules: “Cuando lo vengas todo a tener, / has de tenerlo sin nada querer. / Porque si quieres tener algo en todo, / no tienes puro en Dios tu tesoro”. Només la netedat de cor i la llibertat pregona que ens demana Sant Joan de la Creu ens poden fer tenir sempre la porta oberta, perquè es pugui donar en nosaltres aquest fet misteriós: “el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell”. Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

43


Dietari EL MUSEU DIOCESÀ RESTAURA PECES D’ORFEBRERIA DEL SEU FONS El Museu Diocesà d’Urgell està duent a terme un procés de renovació de la museografia i de restauració del seu fons, amb els quals es vol oferir un millor servei als visitants, mostrant i explicant una de les col·leccions d’art religiós més interessants de Catalunya. És en aquest context que s’ha restaurat recentment una trentena de peces d’orfebreria al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, entre les quals destaquen la Creu Processional de La Pietat,

una imatge de Sant Ot; i les àmfores dels Sants Olis, un encenser i tres sacres i quatre canelobres de la Catedral de Santa Maria. També s’han restaurat diferents reliquiaris, copons, calzes dels segles XVIII i XIX i d’altres peces vinculades amb la litúrgia, que el pas del temps havia enfosquit i desllustrat per la sulfuració de la plata i per l’oxidació de soldadures i algunes abrasions pròpies de l’ús. Les peces que contenen fusta han estat netejades de possibles insectes xilòfags, i les de metall han estat desmuntades i netejades curosament de la pols i la brutícia, i sotmeses a un tractament d’ultrasons o de neteja amb agents quelants i tensioactius; i s’ha aplicat una capa de protecció per millorar el seu aspecte.

DESÈ ANIVERSARI DE L’ORGUE DE LA MASSANA

Una de les peces d’orfebreria del Museu Diocesà d’Urgell recentment restaurades.

44

Església d’Urgell

L’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra va celebrar el 23 d’agost el desè aniversari de la construcció de l’orgue de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana amb un concert de l’organista asturiana Susana García Lastra, titulat “Contrastos”, inclòs dins el programa del XVIII Festival Internacional Orgue d’Andorra. L’organista va interpretar obres del repertori europeu dels segles XVII i

El Director artístic del Festival Internacional Orgue d’Andorra va explicar la mostra fotogràfica sobre la construcció de l’orgue de l’església de La Massana.

XVIII així com de compositors espanyols contemporanis, incloent-hi l’estrena absoluta de la “Tocatta terza”, de la compositora mallorquina Carme Fernández. D’altra banda, a l’oficina de Turisme de la Parròquia es va inaugurar una mostra fotogràfica del procés de construcció i instal·lació de l’orgue l’any 2007: a traves de cinquanta fotografies es pot seguir cada pas del procés de construcció, des de l’elecció de la fusta fins al muntatge final a l’església parroquial.

LES OBRES AL SANTUARI DE MONTGARRI POSEN AL DESCOBERT L’ANTIGA PORTALADA ROMÀNICA Les obres de restauració i millora que s’han dut a terme en els darrers mesos al Santuari de Montgarri, a la Vall d’Aran, han posat al descobert una antiga portalada romànica del segle

XII, segons va informar el diari La Manyana, citant fonts del Conselh Generau d’Aran. L’indret on s’ha descobert la portalada és on hi havia el temple anteriorment, que a final del segle XVIII fou substituït per l’actual Santuari, més gran. El Santuari de la Mare de Déu de Montgarri és des de temps antics un lloc de pelegrinatge per als habitants de la Vall d’Aran, i un dels punts de referència de la devoció mariana a la Vall. D’altra banda, el Conselh Generau va informar que el 28 d’agost va començar la restauració de les pintures murals del presbiteri de l’església de Sant Roc de Begós, a Ès Bordes. Les pintures van ser descobertes pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat en fer cales de prospecció als murs de l’església. En concret, es va identificar


van desenvolupar en clima de silenci i totalment inserits en la vida litúrgica i d’oració de l’Abadia, on es veneren les relíquies del gran sant fundador del monestir i que arreu és coneguda pel seu extraordinari Claustre romànic (ss. XIXII) de fina bellesa i escultures molt rellevants. Aspecte de la portalada romànica que les obres Durant la seva esal Santuari de Montgarri han deixat al descobert. tada, Mons. Vives va ser convidat per sobre l’arc del presbiteri l’Alcalde de Silos, Emeterio una representació de Crist Martín Brogeras, a visitar crucificat amb Sant Joan la Casa Consistorial i signar i la Mare de Déu als peus al llibre d’honor. També de la creu, la qual va ser va visitar el Campament datada en l’any 1618, i de joves que té lloc al d’altres pintures a la volta costat del Monestir; i va podel presbiteri, i a la part der conviure aquells dies nord. En la mateixa ac- amb l’Abat, Dom Lorenzo tuació es valorarà l’estat Maté, OSB, i la comunitat de conservació dels tres tan hospitalària del Moretaules barrocs del segle nestir. XVIII que hi ha a l’església.

Mn. Ignasi Navarri va presidir l’Eucaristia a la Llar de Sant Josep en la festa de Santa Teresa de Jesús Jornet.

FESTA DE SANTA TERESA DE JESÚS JORNET A LA LLAR DE SANT JOSEP La Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell va celebrar el 26 d’agost la festa de Santa Teresa Jornet i Ibars, Fundadora de la Congregació dels Germanetes dels Ancians Desemparats. L’Eucaristia solemne fou presidida pel Vicari ge-

neral, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada per Mn. Rossend Roca, Mn. Agustí Brescó, Mn. David Codina i els sacerdots residents: Mn. Lluís Rourera i Mn. Lluís Baro. Hi van assistir la Superiora de la Llar, Gna. Rosario; la Comunitat de les Germanetes i tots els residents i benefactors de la Llar. A l’homilia, Mn. Navarri

MONS. VIVES PREDICA ELS EXERCICIS ESPIRITUALS A SANTO DOMINGO DE SILOS L’Arquebisbe d’Urgell va predicar els dies 21 al 25 d’agost a l’Abadia benedictina de Santo Domingo de Silos una tanda d’exercicis espirituals per a preveres, organitzada des de la Delegació per al Clergat de l’Arxidiòcesi de Burgos, amb el seu delegat, Rv. Jesús Castilla. Van ser 25 els sacerdots participants, provinents de les Diòcesis de Burgos, Bilbao, Cuenca, Jaén, Huelva i del mateix Monestir. Els dies de recés es

Mons. Vives amb els sacerdots i religiosos que van participar als exercicis espirituals a Santo Domingo de Silos. Església d’Urgell

45


va predicar sobre la vida de Santa Teresa de Jesús Jornet, tot destacant com en els seus 54 anys de vida va deixar un gran llegat espiritual i evangèlic, no només per a la seva Congregació, sinó per a tots els cristians. Ella deia que cal tenir Déu al cor, l’eternitat al pensament i el món sota els peus; i amb la seva vida i amb les seves obres va ensenyar i practicar la màxima: “cuidar els cossos per salvar les ànimes”. Al final de la celebració eucarística tots els assistents van venerar la relíquia de la santa.

CURS DE FORMACIÓ DE MONITORS A AINA La casa de colònies d’AINA va acollir els darrers dies d’agost un curs de formació per a monitors en el lleure organitzat per la Delegació de Joventut i pel Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) en el qual va

Monitors i infants de l’esplai La Freixa van ser rebuts a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Penelles.

participar una vintena de joves de diversos orígens però amb un mateix propòsit: la voluntat d’acompanyar infants en el seu desenvolupament. Al llarg dels mesos de juliol i agost, els diferents torns de colònies d’AINA han aplegat un total de 616 joves i infants. El 31 d’agost es féu el pelegrinatge al Santuari de Meritxell des del Punt Jove de la

Parròquia de Canillo i l’1 de setembre hi hagué la tradicional ofrena del ram de gavernera a la Mare de Déu de Meritxell.

20 ANYS DE L’ESPLAI PARROQUIAL LA FREIXA DE PENELLES En el marc de la Festa Major en honor del martiri de Sant Joan Baptista, l’Ajuntament i el poble de

Una vintena de joves va prendre part a AINA en el curs de formació per a monitors en el lleure.

46

Església d’Urgell

Penelles han reconegut la tasca que ha fet i fa l’esplai La Freixa, que durant el curs que estem a punt d’encetar celebrarà els 20 anys de vida. Així, el divendres 25 d’agost una bona colla de monitors, antics monitors i infants de l’esplai va ser rebuda a la Sala de Plens de l’Ajuntament per l’Alcalde, Eloi Bergós, regidors de la corporació municipal i veïns del poble. Els actuals monitors van escriure una dedicatòria al llibre d’honor, on van deixar constància de la bona rebuda i col·laboració que sempre han tingut al poble i de les ganes de continuar fent la seva tasca amb els infants i joves de Penelles. Tot seguit, l’Alcalde els va lliurar una placa commemorativa, els agraí la gran feina feta, i destacà com l’esplai ja forma part de la vida associativa i lúdica de Penelles i rodalia. Després, monitors, autoritats, infants i la Pubilla i l’Hereu van sortir al balcó de l’Ajuntament per fer el


Mons. Vives i Mons. Benavent, amb els participants a la Trobada de Delegats de Missions, a la porta de l’església del Seminari diocesà d’Urgell.

pregó de la Festa Major, seguit a peu de carrer per molts penellencs de totes les edats, així com per diferents autoritats de la comarca. L’Alcalde els va dedicar unes paraules d’agraïment i, tot seguit, els actuals monitors van recordar algunes anècdotes i les alegries i les dificultats dels 20 anys de vida de l’esplai. Va ser un moment ple d’emocions que va fer lliscar algunes llàgrimes entre ells. També va ser molt emotiu, i ovacionat per tots els assistents, el record vers el fundador de l’esplai La Freixa, mossèn Antoni Tort. Un prevere al servei de la Parròquia, del poble i dels més petits, que va deixar en tots ells una gran petjada amb el seu tarannà i la seva feina pastoral.

encapçalats pel Bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent, i pel Delegat diocesà d’Urgell, Mn. Jaume Soy, van celebrar del dilluns 28 al dimecres 30 d’agost al Seminari de La Seu d’Urgell la seva trobada anual per a programar el curs que ara comença. A la trobada hi va assistir D. Anastasio Gil García, Director Nacional de les Obres Missionals Ponti-

fícies de la Conferència Episcopal Espanyola, que s’hi va traslladar expressament des de Madrid. El dilluns dia 28, el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, va donar la benvinguda a la Diòcesi als Delegats; i l’endemà, dia 29, van rebre la visita de l’Arquebisbe JoanEnric, que els va animar a continuar treballant decididament perquè la

dimensió missionera sigui present a l’Església i a les comunitats parroquials, i assistí a la conferència que impartí el missioner combonià P. Antoni Calvera sobre “L’animació missionera avui”. A més de les sessions de treball, els Delegats també van poder visitar la ciutat de La Seu d’Urgell i el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra. Així mateix, els Delegats van participar el dia 30 a les Jornades de Teologia que anualment organitza el Bisbat d’Urgell i van assistir a les ponències que aquell dia dictava el Professor Pablo d’Ors, sacerdot de Madrid i expert en espiritualitat del silenci i en tallers de pregària.

MN. MATEO PREDICA ELS EXERCICIS ESPIRITUALS PER A LAICS DELS GOA La setmana del 21 al 25 d’agost, Mn. Joan Antoni

TROBADA DELS DELEGATS DE MISSIONS DE CATALUNYA A LA SEU D’URGELL Els Delegats de Missions de les Diòcesis catalanes,

Mn. Mateo amb els membres dels GOA que van participar als exercicis espirituals a Tiana. Església d’Urgell

47


FESTA DE SANT GIL A NÚRIA El Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria va celebrar l’1 de setembre, tot coincidint amb la tradicional festa de Sant Gil, els 50 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu amb una solemne celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, la processó de la imatge de la Mare de Déu fins a l’ermita de Sant Gil, i la presentació del documental i del llibre “El segrest de Núria”. A l’ermita de Sant Gil van pelegrinar fidels i autoritats, encapçalades pel Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el President de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i l’Alcaldessa de Queralbs, Immaculada Constans. Mons. Vives, tot fent referència als fets viscuts a Barcelona i Cambrils en les setmanes anteriors, va indicar que la Mare de Déu de Núria havia de ser la Mare de Déu de la pau i la concòrdia, a qui hem de demanar la pau d’esperit que porta al perdó i al

Mateo, Rector de Tremp i Delegat per l’Ecumenisme i el Diàleg interreligiós d’Urgell, va predicar a Tiana una tanda exercicis espirituals a una trentena de membres dels Grups d’Oració i Amistat (GOA) de tot Catalunya i també a alguns fidels que s’hi van afegir. Els exercicis, que van tenir com a fil 48

Església d’Urgell

respecte necessaris per a articular la vida comunitària del futur. D’aquest mateix perdó va parlar a l’homilia de la Missa Solemne al Santuari, concelebrada pel Vicaris

conductor el lema “Viu la teva fe”, van propiciar uns dies intensos d’experiència del Déu Amor revelat en Jesucrist, que és el fonament d’una vida joiosa i esperançada. Els GOA foren fundats per qui fou Bisbe de Castelló, Mons. Josep Cases, i tenen presència a molts Bisbats, inclòs el d’Urgell.

general i episcopal de Sant Feliu, Mn. Josep M. Domingo i Mn. Pere Milà; pels Rectors in solidum del Santuari, Mn. Perera i Mn. Cebrián; el Secretari general d’Urgell, Mn.

CONVIVÈNCIES DE LA GENT GRAN DE GUISSONA A BASTANIST El 29 d’ agost, una trentena de padrins de la residència geriàtrica de Guissona es van aplegar al Santuari de Bastanist (Bellver de Cerdanya) per participar en la tradicional convivència anual. Mn. Ramon

David Codina, i d’altres sacerdots que eren en pelegrinatge a Núria. Entre els fidels que omplien el temple de gom a gom hi eren, als primers bancs, els pastors de la vall, la

Balagué i un bon grup de voluntaris van fer possible un any més aquesta jornada joiosa i fraterna. Van participar de l’Eucaristia presidida per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, així com en diferents tallers, els focs de camp, els passejos pels voltants de la casa i altres activitats que permeteren


presència dels quals està íntimament vinculada amb l’abat Sant Gil i la pastura del bestiar a l’estiu a les muntanyes de Núria. Mons. Vives també va recordar a l’homilia que podem omplir d’amor fins i tot les creus de la vida, perquè no hi ha cap creu que sigui insuperable. Va parlar de la imatge de la Mare de Déu, assenyalant que la imatge que va realitzar l’abat Sant Gil ens la retornà fa 50 anys coronada; “i ho estem celebrant, tenim la Mare de Déu amb nosaltres. Maria coronada vol dir que l’Església la valora com a reina, salvadora, es-

posa i mare del rei, la més antiga i probablement més popular d’aquestes advocacions és la Salve Regina i així la cantem”. I va afegir: “posem-li avui algunes peticions, la més gran, la de la pau. Que sigui per a nosaltres

Reina i portadora de la pau. Estem molt colpits, perquè fa només quinze dies que la mort s’estenia pels carrers i les places de Barcelona i Cambrils. Però Barcelona ha de ser ciutat de primavera i d’esperança. Ho demano per a tots:

als padrins gaudir d’un temps d’espiritualitat i de fraternitat.

EXERCICIS ESPIRITUALS DE PREPARACIÓ AL DIACONAT I AL PRESBITERAT Una trentena de padrins de la residència geriàtrica de Guissona es van aplegar al Santuari de Bastanist.

Del 27 d’agost a l’1 de setembre va tenir lloc a la casa d’espiritualitat de

hem d’aprendre a perdonar i ens hem de refer”. Així mateix, va advocar per una pau activa, vigilant, democràticament realitzada. “També hi poso als peus de Maria el país, és innegable, estem convocats a un referèndum que potser es farà o no es farà si atenem al que ens diuen. Els cristians són lliures de prendre la decisió que els sembli més oportuna i justa, i l’Església el que ha de demanar és que Catalunya com a país i nació sigui sempre ben reconeguda, sigui en les circumstàncies que sigui”, i va ampliar aquesta idea tot citant el darrer document dels Bisbes de Catalunya sobre aquesta qüestió publicat a finals de la primavera passada. Mons. Vives va acabar l’homilia demanant a la Mare pel curs que comença, ajudant el treball eclesial, a la Diòcesi, en la preparació del Sínode dels joves. I va pregar per una Església viva, jove, plena d’esperança, portadora de pau, unitat i comunió.

Caldes de Montbui (Bisbat de Terrassa) una tanda d’exercicis espirituals predicats per Mn. Víctor Cardona, prevere del Bisbat de Tortosa, especialment pensats per als alumnes dels Seminaris de Catalunya i dels ordes religiosos que properament seran ordenats de diaques i de preveres. Església d’Urgell

49


Mn. Víctor Cardona (tercer per l’esquerra a la primera fila) va predicar els exercicis espirituals de preparació al diaconat i al presbiterat.

En clima de silenci i de discerniment, el grup de seminaristes i diaques que ja han acabat la seva preparació filosòfica i teològica, acompanyats d’alguns dels formadors, van aprofundir en la resposta a la vocació rebuda de servei a Crist i l’Església en el ministeri ordenat, i són els candidats que properament aniran rebent l’ordenació diaconal o presbiteral a les seves respectives Diòcesis.

INICI DEL MINISTERI DEL NOU RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT OT La Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell va viure el diumenge 3 de setembre el dia important del canvi de Rector, iniciant Mn. Ignasi Navarri i Benet el seu ministeri de Rector a la Parròquia i la Catedral de Santa Maria, succeint el qui ho ha estat en els darrers catorze anys, Mn. Xavier Parés i Saltor, que dins la mateixa celebració també es va acomiadar de la Parròquia amb motiu de la seva jubilació. 50

Església d’Urgell

La missa de migdia va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, que va encoratjar els dos sacerdots a emprendre aquesta nova etapa de la seva vida amb il·lusió i encert, seguint el Crist, Bon Pastor, amb total lliurament, i animà la Parròquia a ser Església de comunió i de servei per a tots els ciutadans de La Seu d’Urgell. Mn. Ignasi Navarri continuarà exercint de Vicari general de la Diòcesi i de Rector del Seminari, com

va recordar el mateix Arquebisbe, que també va explicar que Mn. Gabriel Casanovas, que assistí a la celebració, serà el nou Vicerector del Seminari i ajudarà Mn. Navarri en el nou servei, com també ho fan Mn. Jordi Miquel i Mn. Lluís Miquel Sánchez. Mn. Ignasi Navarri va agrair la confiança en ell dipositada i demanà la collaboració de tots perquè la Parròquia pugui ser “la font sempre viva enmig de la plaça del poble”, com deia Sant Joan XXIII. I tingué unes paraules de record i agraïment per als Rectors que l’han precedit: Mn. Jordi Gasch, Mn. Pau Vidal i Mn. Xavier Parés. De la seva banda, Mn. Xavier Parés, nomenat darrerament ciutadà adoptiu de La Seu d’Urgell, on hi continuarà vivint i exercint de Degà del Capítol Catedral, va recordar en les seves paraules d’agraïment la gran estima que sent per la ciutat, on ha desenvolupat la major part del seu servei pastoral, i va agrair la

col·laboració que sempre ha tingut del seu Consell parroquial, catequistes, i germans preveres. Al final de la celebració, els dos sacerdots van rebre personalment la salutació dels fidels.

CELEBRACIÓ A BARCELONA DELS 200 ANYS DELS GERMANS MARISTES L’Arquebisbe d’Urgell va assistir el 4 de setembre a l’acte institucional que va tenir lloc a l’edifici CaixaForum de Barcelona amb motiu de la celebració dels 200 anys de la fundació dels Germans Maristes. L’acte va ser presidit per la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Clara Ponsatí, i pel Germà Pere Ferré, Provincial de L’Hermitage (la província de la qual formen part els Maristes de Catalunya, juntament amb els de França, Hongria, Grècia, Suïssa i Algèria), i va aplegar religiosos, educadors, pares, alumnes

Mn. Navarri (a la dreta) succeeix Mn. Parés (al seu costat) com a Rector de la Parròquia de Sant Ot.


Mons. Vives conversa amb la Consellera Ponsatí durant la celebració a Barcelona dels 200 anys de la fundació dels Germans Maristes.

i responsables de les obres socials d’aquest institut religiós. Durant la celebració es va avançar que el bicentenari és “un impuls per mirar endavant” i, en aquest

sentit, es vol plantejar un projecte d’innovació educativa en xarxa que té com a objectiu la proposta d’un model “que respongui al moment actual i al futur” com a gran repte a curt

termini. Per la seva banda, la Consellera va destacar que els Germans Maristes aporten un “enorme” valor al servei educatiu del país a més de fer “una tasca ingent d’integració social”. En el seu parlament, Mons. Vives va felicitar els Germans Maristes per aquest bicentenari i va posar de manifest l’obra del fundador, Sant Marcel·lí Champagnat, un sacerdot jove que, veient les necessitats del seu temps, va saber donar-hi resposta amb coratge i valentia, fundant l’Institut dels Germans Maristes de Les Escoles, els Germanets de Maria. L’Arquebisbe d’Urgell, en nom dels Bisbes de Catalunya, va agrair la feina que fa la Congregació al servei especialment dels infants i joves, i els va encoratjar

a continuar en aquesta tasca. Durant l’acte es va presentar una exposició que en els propers mesos anirà visitant les ciutats on els Maristes tenen les seves deu escoles: Badalona, Barcelona, Girona, Igualada, Rubí, Lleida, Mataró i Malgrat de Mar. Un altre esdeveniment a destacar de la celebració serà l’estrena el 28 d’octubre a l’escola Immaculada de Barcelona del musical “Amb tu, Marcel·lí”, basat en la vida de Sant Marcel·lí Champagnat.

EUCARISTIA D’INICI DE CURS DE LES TRES ESCOLES CRISTIANES D’ANDORRA Dimarts 5 de setembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a l’església de

El docents de les escoles cristianes d’Andorra, al jardí de la residència de la Sagrada Família d’Urgell a La Seu. Església d’Urgell

51


PONTS HONORA L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU El dijous 14 de setembre va tenir lloc el primer dia de la Festa Major de la vila de Ponts, i a migdia se celebrà una solemne Missa d’Acció de Gràcies per la Festa de la Santa Creu. Una estona abans, el seguici d’autoritats, colla gegantera, cobla i

pontsicans de totes les edats es va traslladar de la plaça Planell fins a l’església parroquial on van ser rebuts pel Rector de la Parròquia. Després del ball dels gegants, la comitiva va entrar al temple per iniciar la celebració eucarística.

La Coral Pontsicana va acompanyar la cerimònia amb els seus cants. Amb el Rector, Mn. Jaume Mayoral, van concelebrar Mn. Bonifaci Fortuny i Mn. Josep Sauter. A l’homilia es va

la residència de la Sagrada Família d’Urgell a La Seu l’Eucaristia d’inici de curs de les tres escoles cristianes del Principat d’Andorra que regenten les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell: Col·legi Mare Janer, Col·legi Sagrada Família i Col·legi Sant Ermengol. Va concelebrar el Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, sacerdot encarregat de l’atenció pastoral als centres; i Mn. David Codina. Hi van assistir els equips directius i de pastoral de les tres escoles, i una gran quantitat de docents que ompliren el temple. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els professors a sentir i viure la seva professió com una autèntica 52

Església d’Urgell

vocació que Déu els ha confiat perquè puguin fer arribar als nens i nenes, adolescents i joves el missatge de Jesús i la llibertat que el caracteritza. Posà de manifest la importància que els educadors i l’escola tenen per als més joves i recordà com Albert Camus, en recollir premi Nobel de Literatura, va dedicar-lo al seu mestre, que l’havia ajudat, estimulat i marcat en la seva vida. Animà els professors i mestres a tenir l’autoritat que no neix del poder sinó de la convicció i la coherència en viure allò que transmeten, que és molt més que coneixements tècnics i teòrics: amor, fe i esperança als joves. Finalment, exhortà els educadors a saber

afrontar els reptes que el món actual ens planteja, especialment els de la integració de les persones que pensen diferent a nosaltres, i a créixer en la comunió i el treball comú sota l’ideari de les escoles amb el carisma de la Beata Anna Maria Janer.

CONVIVÈNCIA D’INICI DE CURS DEL SEMINARI INTERDIOCESÀ A BALAGUER Del 5 al 7 de setembre va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la tradicional convivència d’inici de curs dels seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), que agrupa les Diòcesis de Vic, Solsona,

agrair la presència de la corporació municipal, especialment de la nova Alcaldessa, Maria Alba Basomba, i altres autoritats, i es va recordar que la festa de la Santa Creu ha d’ajudar a sentir-nos

Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa i Urgell. Hi van participar 24 seminaristes amb l’equip de formadors del SMI: Mn. Norbert Miracle (Rector), Mn. Jaume Casamitjana (Vicerector) i Mn. Javier Vilanova (Director espiritual). També s’hi féu present el recent nomenat Vicerector del Seminari diocesà d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas. El curs 2017-2018, seran sis els seminaristes de la Diòcesi d’Urgell. El dia 6 els visità l’Arquebisbe Joan-Enric, Bisbe delegat per al Seminari Major Interdiocesà i President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Mons. Vives presidí l’Eucaristia,


estimats i acompanyats per Crist en els moments bons i dolents de la vida. La pregària dels fidels tingué un record especial pel poble de Ponts, tot demanant per als pontsicans de totes les edats, condicions i creences per poder fer junts un poble obert, solidari i tolerant. Al final de la Missa i amb la col·laboració d’una colla d’infants, es va interpretar “El cant dels ocells” i es va dipositar un ciri encès en una figura d’un colom on hi havia escrita la paraula pau en moltes llengües, inclòs l’àrab. Amb aquest acte simbòlic es volia recordar les víctimes dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, així com les víctimes del terratrèmol a

predicà un recés als seminaristes i pogué compartir amb ells la jornada tot valorant les diverses experiències pastorals de l’estiu que van realitzar els seminaristes i donant una càlida benvinguda als qui s’incorporaven a la vida del Seminari remarcant tot allò que marcarà el nou curs.

ORDENACIÓ DELS DOS NOUS BISBES AUXILIARS DE BARCELONA

Una vintena de seminaristes del SMI va participar en les convivències d’inici de curs.

L’Arquebisbe d’Urgell concelebrà el 9 de setembre a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona la solemne i emotiva Eucaristia d’ordenació episcopal dels nous dos Bisbes auxiliars de Barcelona: Mons. Sergi Gordo Rodríguez, que

Mèxic, de l’huracà “Irma”, i els infants que arreu del món són explotats i maltractats. En acabat, es va impartir la benedicció als pontsicans i els fidels van venerar la imatge de l’Exaltació de la Creu a la capella del Santíssim mentre la Coral cantava els goigs. En les seves antigues estrofes es recull la devoció de Ponts per la festa de la Creu: “Patro nostre, y Crucifici Á quius crida socorreu: Puig estau posat en Creu Per lo cumu benefici. Sou de esta Vila advocat Desde l’ dia en que vingué Y pel Segre amunt rompé L’antich retrato Sagrat; Lo nou es un cert indici De que quedarvos voleu”.

era Canceller secretari de l’Arxidiòcesi de Barcelona; i Mons. Antoni Vadell Ferrer, que era Vicari episcopal per a l’evangelització de la Diòcesi de Mallorca. Presidí l’ordenació el Cardenal Arquebisbe de Barcelona i hi assistiren el Nunci a Espanya i Andorra, l’Arquebisbe Prefecte de la Doctrina de la fe, Mons. Ladaria; els Bisbes de Catalunya encapçalats per l’Arquebisbe de Tarragona, així com el Cardenal Ricardo Blázquez, President de la Conferència Episcopal Espanyola, l’Arquebisbe Castrense i l’Arquebisbe de Tours; amb altres Bisbes, molts preveres i diaques, i una gran quantitat de fidels que omplia el temple. Església d’Urgell

53


imatge es col·locarà a la façana de la Catedral.

CONCERT D’INAUGURACIÓ DE LA RESTAURACIÓ DEL PIANO DEL SEMINARI D’URGELL

La Basílica de la Sagrada Família acollí l’ordenació dels dos nous Bisbes auxiliars de Barcelona.

Les autoritats civils estaven presidides pel Vicepresident de la Generalitat i la Consellera de Governació. També hi assistí la Junta del Patronat de la Sagrada Família, a més d’un bon nombre de fidels mallorquins i els familiars dels dos nous Bisbes auxiliars. El Cardenal Omella recordà als nous Bisbes les exigències del seu ministeri en el moment actual d’Església missionera, i remarcà que tots dos han elegit el motiu de l’alegria en els seus lemes, com a contingut essencial del servei totalitzant per la difusió de l’Evangeli.

400 ANYS DE LA REIAL ARXICONFRARIA DE LA CINTA Dins l’Any jubilar de la Cinta concedit pel Sant Pare Francesc, el 10 de setembre es van cloure a Tortosa les festes de la Mare de Déu de la Cinta, amb 54

Església d’Urgell

Divendres 15 de setembre, festa de la Mare de Déu dels Dolors, al Seminari diocesà d’Urgell va tenir lloc un concert obert al públic amb motiu de la inauguració de la restauració del piano de cua Rönisch, un instrument “històric” del Seminari, que té més de cent anys. Va assistir-hi l’Arquebisbe Joan-Enric, els Vicaris generals i un bon nombre de sacerdots de la Diòcesi, els seminaristes i una gran quantitat de veïns de La Seu que van omplir la sala. Abans del concert, Mn. Benigne Marquès, impulsor de la restauració de l’instrument, va presentar breument la seva història tot recordant com aquest piano de cua ja estava present al Seminari en la seva infantesa, com havia

una solemne celebració obra de misericòrdia i a eucarística a la Catedral esdevenir sentinelles de de Santa Maria, presidida l’Evangeli. Al final de la missa, el pel Nunci Apostòlic, Mons. Renzo Fratini, en comme- Nunci Apostòlic va beneir moració dels 400 anys de una bella imatge de quasi la Reial Arxiconfraria de la tres metres d’alçada de la Mare de Déu de la Cinta. Mare de Déu de la Cinta, tan Hi assistiren el Cardenal estimada pels tortosins, Arquebisbe de Barcelona, esculpida en marbre per l’Arquebisbe d’Urgell, els Marco Augusto Dueñas, i Bisbes de Vic, Sant Feliu de que ha estat sufragada per Llobregat i l’Auxiliar de Va- l’Arxicofraria amb l’ajut de lència, així com el Capítol molts fidels i devots. La Catedral, altres preveres i els seminaristes, amb els membres de la Reial Arxiconfraria de la Cinta i la Cort de Dames, presidits pel primer majordom, Francesc Viñes. També hi assistiren l’Alcalde i Diputat de la Ciutat, el Conseller de la Presidència i altres autoritats. A l’homilia, Mons. Fratini va glossar les lectures del diumenge tot animant els fidels al perdó, a la correc- La Diòcesi de Tortosa va celebrar el quart centenari de la Reial Arxiconfraria de la Mare de ció fraterna com a Déu de la Cinta.


Un concert de cambra va servir per inaugurar la restauració del piano de cua del Seminari d’Urgell.

quedat en desús i com, gràcies a l’esforç de diversos preveres, i especialment de Mn. Jordi Miquel Be-

navent, havia pogut ser recuperat. El concert anà a càrrec de quatre músics vinculats

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE SOBRE LA SITUACIÓ A CATALUNYA La Secretaria de la Conferència Episcopal Tarraconense, després de les accions judicials i policials a Barcelona contra la possible celebració d’un referèndum, va fer públic el dia 20 de setembre el missatge següent: “En aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya, que viu un moment delicat de la seva història. Demanem també a Déu per totes les persones que tenen la responsabilitat en el govern de les diferents administracions públiques, de la gestió del bé comú i de la convivència social. L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble. Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau. Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots. Barcelona, 20 de setembre de 2017”

a La Seu d’Urgell: Ricard Viliella (trompeta i piano), Joan Benavent (violí), Joaquim Boquet (viol·loncel) i Mn. Jordi Miquel (piano), que van interpretar diverses peces musicals del P. Antoni Soler, Johann Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart, Frédéric Chopin, Mn. Enric Marfany Bons i Carl Reineke. Al final del concert l’Arquebisbe Joan-Enric va adreçar unes paraules de felicitació als intèrprets musicals i va destacar com la música és la més abstracta i sublim de totes les arts i com ens permet elevar l’esperit envers Déu, i destacà l’interès del Seminari i del Bisbat a donar continuïtat en aquella sala a concerts de format petit, amb comoditat i proximitat als músics i bona sonoritat, la qual cosa pot servir per promoure músics dels Pirineus i del país.

ACTIVITAT DE PREGÀRIA I DESCOBERTA AL SANTUARI D’ARBOLÓ El Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, situat entre el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, ha acollit al llarg d’aquest estiu nombrosos pelegrins de totes dues comarques. Enguany, el Rector de Sort, Mn. JoanPau Esteban, ha impulsat una activitat de pregària i descoberta, i cada dijous ha encapçalat una sortida fins al Santuari d’Arboló. Els fidels s’han donat cita a dos quarts de dotze del matí a peu de carretera, a l’aparcament que hi ha al costat del túnel, per sortir

Imatge de la Mare de Déu d’Arboló.

resant el rosari fins aquest petit temple encimbellat a la carena de la muntanya. A dalt, hi ha voluntaris que ja tenen el Santuari obert i es poden visitar el museu i l’església. A migdia s’hi celebra la missa amb els participants a l’activitat.

SANT CLIMENT DE TAÜLL REP 31.000 VISITES AQUEST ESTIU L’església de Sant Climent de Taüll, dins del conjunt de temples de la Vall de Boí inclosos en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, ha rebut la visita de 31.000 persones durant els mesos d’estiu, de juny a agost. Aquest nombre de visites significa un increment notable respecte de l’any anterior, que ha estat degut, d’una banda, a l’atractiu que ha suposat la projecció audiovisual del Pantocràtor a l’àbsis de Sant Climent, mitjançant Església d’Urgell

55


sacerdots de l’illa de Tenerife al mateix Seminari diocesà. També va donar una entrevista als mitjans de comunicació locals. El dia 23 va poder visitar el Santuari Basílica de la Mare de Déu de la Candelària, Patrona de Canàries, on va signar al llibre d’or, així com el Bisbat de Sant Cristóbal de La Laguna i el barri antic, declarat Patrimoni de la Humanitat, amb les esglésies de la Concepción i del Santo Cristo de La Laguna, acompanyat per alguns seminaristes.

MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL, NOU BISBE DE MALLORCA

Projecció audiovisual del Pantocràtor a l’àbsis de Sant Climent de Taüll.

una tècnica que dona molt de relleu a la imatge; i, d’altra banda, a la repercussió de la celebració al poble de Taüll de les primeres festes vinculades amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco.

l’Eucaristia i un temps diari d’adoració del Santíssim Sagrament, amb entrevistes i oferint el sagrament de la Penitència. Dies viscuts en un clima d’amistat amb Jesús i de preparació per al ministeri que un dia rebran al servei de l’Església diocesana de Tenerife.

Durant la seva estada a Tenerife, Mons. Vives va mantenir entrevistes amb el Bisbe de la Diòcesi, Mons. Bernardo Álvarez, el Rector i formadors del Seminari i els seminaristes Menors; i va tenir una salutació en l’encontre mensual del centenar de

MONS. VIVES PREDICA EXERCICIS ESPIRITUALS ALS SEMINARISTES DE TENERIFE Els dies 17 al 22 de setembre, l’Arquebisbe Joan-Enric Vives va predicar una tanda d’exercicis espirituals als vint seminaristes del Seminari Major de Tenerife, al mateix edifici del Seminari de La Laguna. Van ser uns dies intensos d’espiritualitat, amb pregària, contacte assidu amb la Paraula de Déu, silenci i punts per a la meditació, així com les celebracions de l’Ofici, 56

Església d’Urgell

Mons. Vives amb els seminaristes del Seminari diocesà de Tenerife.

El dimarts 19 de setembre, la Santa Seu va fer públic a migdia el nomenament com a nou Bisbe de Mallorca de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe auxiliar de Barcelona des del 2009. Mons. Taltavull va néixer a Ciutadella de Menorca el


CÀRITAS OBRE LA INSERCIÓ LABORAL A JOVES AMB DISCAPACITAT Càritas d’Urgell ha presentat el projecte Activa’t per donar suport i ajuda a la inserció laboral i social de joves amb discapacitat, que s’ha començat a desenvolupar a la comarca de l’Alt Urgell, i concretament a La Seu d’Urgell. L’objectiu és donar als joves amb diferents problemes de discapacitat física o de salut mental que els impossibiliten de formar part del mercat laboral actual l’oportunitat d’integrar-se en el teixit social i econòmic de la comarca amb tasques que poden fer a una empresa d’inserció laboral com és Nougrapats. Segons Josep Casanova, Director de Càritas

28 de gener de 1948. L’any 1959 ingressà al Seminari diocesà de Menorca, on cursà els estudis d’humanitats, filosofia i teologia. Fou ordenat de prevere el 23 de setembre de 1972 a la Catedral de Mallorca. El Sant Pare el nomenà Bisbe auxiliar de Barce-

Urgell, la voluntat és que “sigui un projecte compartit per tota la societat”, i per això ha demanat el suport de les institucions i empreses per a un millor acompanyament dels joves. Per a fer possible aquest projecte ha estat necessari adequar 150 metres quadrats en l’actual nau de Nougrapats per ampliar la bugaderia; i habilitar un terreny d’uns mil metres quadrats al Seminari diocesà, cedit pel Bisbat d’Urgell, per a conrear un hort ecològic. També es previst l’ús i manteniment dels jardins de Casa Molines de la Seu d’Urgell; i la creació d’un nou espai, “Els encants

lona el dia 28 de gener de 2009 i va rebre la consagració episcopal el dia 21 de març del mateix any. Des del 8 de setembre de 2016 ha estat Administrador Apostòlic de la Diòcesi de Mallorca. A la Conferència Episcopal Tarraconense és

de Grapats”, per a la venda d’objectes de segona mà, de comerç just i artesania de voluntaris i treballadors. La inversió prevista per a aquest projecte és d’uns 190.000 euros, que es destinaran a l’adequació dels espais i la millora d’algunes instal·lacions. La meitat d’aquest import prové dels fons de Càritas Espanyola destinats a projectes d’economia solidària, i la resta se sufragarà amb fons propis de Càritas d’Urgell, del Consorci Leader de fons europeus, de la Diputació de Lleida i l’Obra Social de La Caixa. Es preveu començar

el Bisbe delegat per a la Catequesi i també de la pastoral obrera. A la Conferència Episcopal Espanyola és membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social i de Pastoral Social. La Basílica de la Sagrada Família acollirà el 19 de no-

a equilibrar el compte d’explotació en un any, termini en el qual s’espera haver amortitzat més de la meitat de la inversió, atès que el mercat dels productes ecològics i sostenibles està clarament en alça. La raó de ser d’aquest projecte té les arrels en l’objectiu primordial de Càritas: servir i acompanyar les persones en situació de fragilitat per tal de construir un món més solidari, més sostenible, més equilibrat i amb més futur, en què les diferències entre les persones siguin un motiu de riquesa compartida i no una raó per al conflicte i la desestabilització.

vembre una Missa d’Acció de Gràcies pel seu servei a l’Església que pelegrina a Barcelona. Està previst que el 25 de novembre iniciï el seu ministeri episcopal a la Diòcesi balear en una Eucaristia que se celebrarà a la Catedral de Palma de Mallorca. Església d’Urgell

57


DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE L’EPISCOPAT ESPANYOL Els dies 26 i 27 de setembre va tenir lloc a Madrid, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), la reunió de la Comissió Permanent de la CEE, presidida pel Cardenal Ricardo Blázquez i a la qual va assistir l’Arquebisbe d’Urgell en la seva condició de President de la Comissió de Seminaris i Universitats. Es va reflexionar sobre la situació política que es viu a Espanya i a Catalunya, a més de tractar diferents temes econòmics, litúrgics i catequètics i de repassar el que s’haurà de tractar a l’Assemblea Plenària del mes de novembre vinent. A la reunió es va aprovar per unanimitat la següent declaració: Declaración de la Comisión Permanente de la Conferencia Episcopal Española ante la situación en Cataluña 1. Ante la grave situación que se vive en Cataluña, con gran preocupación en el resto de España, los Obispos queremos en primer lugar hacer nuestros los deseos y sentimientos manifestados recientemente de forma conjunta por los Obispos con sede en el territorio de Cataluña, auténticos representantes de sus Diócesis. 2. En especial invita-

58

Església d’Urgell

mos a la oración por quienes en este momento difícil “tienen la responsabilidad en el gobierno de las diferentes administraciones públicas, de la gestión del bien común y de la convivencia social”, a fin de que todos seamos guiados “por la sensatez, y el deseo de ser justos y fraternos”, y con responsabilidad “avanzar en el camino del diálogo y del entendimiento, del respeto a los derechos y a las instituciones y de la no confrontación, ayudando a que nuestra sociedad sea un espacio de fraternidad, de libertad y de paz” (Comunicado. Obs. Cataluña. 20-9-2017). 3. En estos momentos graves la verdadera solución del conflicto pasa por el recurso al diálogo desde la verdad y la búsqueda del bien común de todos, como señala la Doctrina Social de la Iglesia. El Papa Francisco nos indica que “es hora de saber cómo diseñar, en una cultura que privilegie el diálogo como forma de encuentro, la búsqueda de consensos y acuerdos, pero sin separarla de la preocupación por una sociedad justa, con memoria y sin exclusiones” (Exhortación Apostólica Evangelii Gaudium, n. 239). 4. Para hacer posible este diálogo honesto y generoso, que salvaguarde los bienes comunes

de siglos y los derechos propios de los diferentes pueblos que conforman el Estado, es necesario que, tanto las autoridades de las administraciones públicas como los partidos políticos y otras organizaciones, así como los ciudadanos, eviten decisiones y actuaciones irreversibles y de graves consecuencias, que los sitúe al margen de la práctica democrática amparada por las legítimas leyes que garantizan nuestra convivencia pacífica y origine fracturas familiares, sociales y eclesiales. 5. Como ya hemos señalado los Obispos, en otra ocasión también difícil para nuestra convivencia democrática y pacífica, “es de todo punto necesario recuperar la conciencia ciudadana y la confianza en las instituciones, todo ello en el respeto de los cauces y principios que el pueblo ha sancionado en la Constitución” (Comunicado. XXXIV Asamblea Plenaria de la Conferencia Episcopal Española. 28-2-1981). 6. Por último, reiterando nuestra llamada a la esperanza y la plegaria a Dios, a la serenidad y entendimiento, ofrecemos nuestra colaboración sincera al dialogo en favor de una pacífica y libre convivencia entre todos. Madrid, 27 de septiembre de 2017

CONFIRMACIONS A L’ARXIPRESTAT DE LA VALL D’ARAN Diumenge 24 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a trenta joves i un adult a l’església parroquial de Sant Miquel de Vielha. Estava acompanyat de Mn. Pere Balagué, Rector de Vielha i Arxiprest de la Vall d’Aran, i de Mn. Jusèp Amiell i Mn. Joseph Geethafonkalan. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà l’Evangeli proclamat en aquell diumenge (Mt 20,1-16) sobre la paràbola del propietari d’una vinya que crida treballadors a diferents hores de la jornada i a tots paga el mateix, perquè és generós. Mons. Vives subratllà la necessitat d’interpretar aquesta paràbola des del punt de vista de la generositat de Déu Pare misericordiós que crida tots els seus fills per gràcia i no pels mèrits personals de cadascú, i a tots vol acollir a casa, ja que és Pare misericordiós. En el dia de la festa de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de l’Arxidiòcesi de Barcelona, l’Arquebisbe també volgué pregar per tots els privats de llibertat a les presons i per l’Orde mercedari. Mons. Vives exhortà els joves a acollir amb obertura l’Esperit Sant que aquell dia rebien en plenitud i els animà a continuar el camí de fe que havien après a la catequesi i a la Parròquia a mesura que anirien creixent i prenent decisions més importants en la seva vida en diferents àmbits:


Mons. Vives animà els confirmands a continuar el camí de fe que havien après a la catequesi.

estudis, feina, amics, parella, etc. L’Esperit els defensarà de tot mal, els mostrarà la veritat plena i els donarà la dolcesa de la fe. Al final de la missa, la Parròquia obsequià els joves amb un exemplar del Nou Testament i els Salms traduïts a l’aranès per Mn. Jusèp Amiell, i volgué compartir amb els fidels la seva joia i agraïment perquè en aquell dia s’esqueien els 43 anys de la seva ordenació presbiteral, posant en relleu el “do i misteri” que tot sacerdot sempre és, recordant les paraules de Sant Joan Pau II.

la processó des de la capella dels sants màrtirs fins al temple parroquial, que s’omplí de fidels que amb gran devoció van voler participar de l’Eucaristia presidida pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M.

FESTA DELS SANTS COSME I DAMIÀ A RIALP El 26 de setembre, la vila de Rialp (Pallars Sobirà) va celebrar la seva festa patronal en honor dels sants metges màrtirs Cosme i Damià. A migdia s’iniciava

Imatges dels sants Cosme i Damià a Rialp.

Mauri, i concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Enric Vargas, i que comptà amb la presència de les autoritats locals, encapçalades per l’Alcalde, Gerard Sabarich, i la Presidenta de l’associació cultural de

Sant Cosme i Sant Damià de Rialp. A l’homilia, Mn. Mauri glossà la figura dels sants Cosme i Damià, germans bessons nascuts a Aràbia, on van estudiar ciències i medicina i les exercien gratuïtament. En acabar la celebració eucarística es tornà en processó a la capella dels sants Cosme i Damià, es cantaren els goigs en honor seu i es veneraren les relíquies, i tot seguit tingué lloc la ballada típica de Rialp, el ball de Rigodons, per acabar la festa amb un dinar de germanor a la sala polivalent de la vila compartit per tots els veïns.

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE “LA CAIXA” A LA SEU D’URGELL Divendres 29 de setembre va tenir lloc a la sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell l’acte oficial commemoratiu del centenari de la presència de Caixabank a la ciutat, presidit pel President de l’entitat, Jordi Gual, i pel Director territorial, Jaume Massana, i amb la presència entre els convidats de l’Arquebisbe d’Urgell, l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, i un gran nombre d’assistents i amics de l’entitat bancària. L’oficina 0018-La Seu d’Urgell, actualment ubicada al número 12 del carrer Josep de Zulueta, va obrir al públic el 22 de setembre de 1917. El primer punt d’atenció es va ubicar al número 18 del carrer Major. El 1923, “La Caixa” va absorbir la Caixa d’Estalvis Església d’Urgell

59


Mons. Vives, al costat del President de Caixabank, Jordi Gual, en l’acte del centenari de l’obertura de la primera oficina de l’entitat a La Seu d’Urgell.

del Sindicat Agrícola de l’Institut Obrer de La Seu d’Urgell. Amb el traspàs d’actius i clients, i el 1962 l’oficina es va traslladar al seu emplaçament actual. A l’acte es va posar en relleu la col·laboració de Caixabank a travès de l’obra social “La Caixa” amb diversos projectes socials i entitat del territori pirinenc, com Càritas d’Urgell, l’empresa d’inserció laboral Nougrapats o la contribució a la restauració del patrimoni del Bisbat d’Urgell a travès del programa Romànic Obert, entre moltes altres iniciatives. En finalitzar els parlaments institucionals va tenir lloc un petit programa musical amb les actuacions dels músics Artur Blasco, Anna Ambatlle i Giorgina Fàbregas, i es van homenatjar els clients més antics de l’entitat. Posteriorment, a la plaça 60

Església d’Urgell

dels Oms, tingué lloc una ballada de la dansa típica de La Seu d’Urgell, el Ball Cerdà.

JORNADA DE SEGUIMENT DE MANS UNIDES Dissabte 30 de setembre va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la jornada de seguiment de Mans Unides

diocesana, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, per la Delegada-Presidenta de l’entitat, Teresa Cabanas, i pel Consiliari diocesà, Mn. Luis Eduardo Salinas. Hi van assistir representants de Mans Unides de les diferents parròquies del Bisbat. Es va revisar la campanya d’enguany de Mans Unides i es va fer una va-

loració molt positiva de la presència d’un missioner a diferents parròquies del Bisbat, la qual cosa va ajudar a presentar els projectes que s’impulsen des de Mans Unides. També es van presentar els materials per a la campanya de l’any vinent i diferents propostes per assumir nous projectes des de Mans Unides.

A la reunió de Mans Unides a Balaguer es van presentar els materials per a la campanya de l’any vinent.


INAUGURACIÓ DE LA RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE MERANGES Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dijous 29 d’octubre l’acte d’inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Serni de Meranges (Cerdanya), juntament amb l’Alcalde de la vila, Esteve Avellanet; el Director territorial a Catalunya de CaixaBank, Jaume Massana; i la Sotsdirectora General del Patrimoni Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar. L’església de Sant Serni de Meranges, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pels seus valors patrimonials, és un edifici d’origen romànic del segle XII, del qual resten l’absis i la portalada. Va ser molt transformat durant els segles XVII i XVIII amb la construcció de capelles laterals, el campanar i

l’allargament de la nau. Amb anterioritat a aquestes transformacions, i responent a necessitats defensives, es va sobreposar un cos a la part superior de l’església. Les obres de restauració, amb un pressupost de

130.000 euros, s’han dut a terme d’acord amb el conveni específic establert entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social de “La Caixa” i el Bisbat d’Urgell, propietari del monument, dins el progra-

ma Romànic Obert, que té com a objectiu impulsar la restauració i conservació d’aquest important llegat patrimonial. Les actuacions s’han dut a terme segons el projecte, direcció i supervisió d’arquitectes del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura i ha comptat amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per als treballs efectuats en les pintures murals. El projecte de restauració ha tingut en compte tant l’exterior com l’interior del temple. La restauració ha permès fer importants millores de condicionament a l’interior de l’edifici i pal·liar els problemes més greus, com eren les humitats i la degradació

Església d’Urgell

61


dels paraments, així com adequar l’església al bon funcionament i, a la vegada, conservar i posar en relleu el patrimoni arquitectònic i artístic. En concret, a l’exterior s’ha realitzat un drenatge perimetral i s’ha millorat l’evacuació d’aigües per reconduir-les a la xarxa de clavegueram existent. S’han reintegrat i consolidat els paraments de

62

Església d’Urgell

l’absis i s’han dut a terme arranjaments puntuals a les cobertes. A l’interior, en el qual no s’hi intervenia des de la dècada dels 70, s’ha pogut actuar gairebé de forma integral. Així, s’ha substituït el paviment de fusta amb un sistema que facilita la ventilació de l’interior de l’església mitjançant petites separacions entre les peces i

la subestructura de sota seu. Aquesta ventilació, necessària per al confort, també s’ha afavorit mitjançant la substitució dels tancaments existents per uns de nous que la fan possible. Al tancament de l’òcul, que s’ha fet nou, s’hi ha incorporat un mecanisme que permet la seva obertura manual. També s’ha substituït el cancell d’entrada per un

de nou, la configuració del qual permet una visió de l’interior de l’església. L’actuació també ha previst ordenar les piques baptismals de pedra i resituar les imatges exposades mitjançant noves peanyes. Així mateix, s’ha substituït la megafonia i la il·luminació interior creant un nivell lumínic homogeni dins l’església. Els paraments de l’església s’han sanejat i consolidat eliminant morters inadequats, substituint-los per morters de calç i recuperant els revestiments. Durant els treballs de restauració s’han posat al descobert a la volta de l’església unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728. Per la cronologia assenyalada i la qualitat pictòrica del conjunt es podria remetre a un autor d’estil similar al de l’església de Sant Climent de Talltorta, les quals pintures encara no s’han estudiat amb detall. Durant la intervenció s’han pogut consolidar la totalitat les pintures (tan sols s’han deixat unes cales obertes com a mostra del que es conserva) a l’espera que més endavant es puguin restaurar. Tot i que l’actuació a l’Església de Sant Serni de Meranges ha permès actuar en gran part del monument, a més de les pintures barroques restaran pendents de restaurar les façanes exteriors, com el pòrtic d’accés i la portalada romànica.



Ara antiquíssima per l’únic sacrifici i les ofrenes. Un centre el món ordena i el tot aquí es concentra. Mn. Manuel Pal