__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 460 - JULIOL-AGOST 2017

Inaugurada la restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell


Església d Urgell Índex LES RELIGIONS PORTARAN LA PAU?

6

Mn. Ignasi Navarri

VERS UNA CULTURA DE LA PAU Mn. Luis Eduardo Salinas

5

INAUGURADA LA RESTAURACIÓ DE LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL

6

OBERTURA A GRANADA DEL CENTENARI DE LA MORT DEL VENERABLE MN. JOSEP GRAS

11

PELEGRINATGE DIOCESÀ A TERRA SANTA

14

Mn. Ramon Sàrries

11

XIV CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ DEL BISBAT D’URGELL “LA CREACIÓ DE LA MEMÒRIA MONÀSTICA MEDIEVAL AL LLARG DELS SEGLES” Robert Porta

LES RAONS DE CREURE (II): UNA OPCIÓ PER VIURE ARA Dr. Francesc Torralba

UNES NOVES BOTES PER A CAMINAR AMB ELS JOVES! Mn. Jaume Mayoral 16

CAMINAR AMB ELS JOVES: SORTIR, VEURE I CRIDAR Mons. Joan-Enric Vives

AINA I AGRAÏMENT Mn. Ramon Rosell

LA FORÇA DEL DESIG

20

4

16 20 25 26 29 30

Mn. Enric Prat

31

DIETARI

32

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Oferir la pròpia vida per amor a Jesús

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l Papa Francesc, en la Carta apostòlica “Maiorem hac dilectionem”, acaba d’ampliar les causes de beatificació als qui empesos per la caritat han ofert heroicament la pròpia vida pel proïsme, acceptant lliurement i voluntàriament una mort certa i prematura amb la intenció de seguir Jesús. L’oferiment de la vida en un acte extrem de caritat com, per exemple, assistint un malalt que pot acabar contagiant una malaltia mortal, serà en endavant signe clar de santedat. Aquesta causa de beatificació se suma a les altres tres ja existents: martiri, virtuts heroiques i causes excepcionals. Es tracta de viure i oferir un amor que és unió íntima i valuosa amb els sofriments redemptors de Crist. Ell és l’Anyell Pasqual que sofreix la passió i la mort per tots, i ha ressuscitat. També els apòstols van sofrir passió per unir-se definitivament al seu Senyor, i viure la vida eterna. La seva mort no fou un fracàs, i encara avui la celebrem i l’estimem amb fe. Jesucrist “estimà fins a l’extrem els seus apòstols...” (Jo 13). La Passió del Senyor –que encara continua– és un gran acte d’Amor. És l’Amor que venç el maligne, que salva, que redimeix, que tot ho il·lumina amb la llum nova de l’estimació, que canvia les llàgrimes en cants de joia i de lloança... Estimem el misteri de l’amor que s’amaga en la Pasqua i contemplem-lo a l’Eucaristia, amb aquell sentiment íntim d’astorament eucarístic, de què parla Joan Pau II (“Ecclesia de Eucharistia”) i en la presència de Jesús en els germans (Mt 25). Mirem el rostre de Crist en el germà, com feren tants sants al llarg dels segles, perquè el Fill ens vulgui revelar el Pare, i això ens basti. L’Eucaristia ha de ser la força dels apòstols, dels màrtirs i dels sants que ofereixen la vida per amor a Jesús i a semblança seva. Hem d’estimar l’Eucaristia, perquè és el signe eloqüent d’aquest amor total, lliure, gratuït, sacrificat,

generós... que ens fa capaços d’estimar fins a l’extrem, de caminar amb Crist, envers el proïsme, encara que estiguem cansats i afeixugats. De ella brolla la força d’estimar! En el cor de l’Eucaristia està el misteri d’un amor sense límits, el misteri de Jesús que “havent estimat els seus que eren al món els demostrà fins a quin punt els estimava...” (Jo 13). Misteri estremidor, que ens colpeja... D’aquí neix tot. Què seria Jesucrist sense l’amor que ens demostrà? Entrem al Cenacle. D’aquí ha de néixer el nostre petit i humil amor... Som febles, no en sabem mai prou d’estimar; sempre n’hem d’aprendre més... Posar amor on no n’hi hagi, per treure’n amor, aconsellava Sant Joan de la Creu. Concretem-nos-ho cadascú. Tantes obres d’amor cristià per fer: als immigrants, als pecadors, als enemics, als portadors de pau i de justícia, a la família, al món... Sobretot cerquem d’estimar “fins a l’extrem”, com Aquell “que és benèvol i humil de cor” (Mt 11) enfrontant el cansament i les dificultats que sempre porta l’amor a les persones concretes. Tots podem estimar. Està a l’abast de tots. Aquest és el martiri millor i que dóna més fruit. Santa Teresina de Lisieux deia que sense amor els màrtirs no haurien fet res, ni els apòstols, ni els sants... i que per això “en el cor de l’Església, la meva Mare, jo seré l’amor, i així ho seré tot!”. Reflexionem sobre les cinc característiques de l’amor cristià segons el Cardenal Fr. Xavier Nguyen van Thuan (1928-2002), en procés de beatificació: 1.- L’amor cristià ve de Déu, que és el primer que ens ha estimat; 2.- És amor a tothom; 3.- És amor als enemics; 4.- És donar la vida; i 5.- És servir activament. Es tracta de viure amb Jesús i per Jesús l’amor més gran, el “del qui dóna la vida pels seus amics” (Jo 15,13).

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Les religions portaran la pau?

L’

En aquest desafiament tan urgent i atemptat perpetrat el 17 vicció que el futur depèn també del trobament entre religions i cultures. emocionant, cristians i musulmans, d’agost a Barcelona i a Cam[...] El diàleg pot ser afavorit si es i tots els creients, estem cridats a brils ja és el sisè que comet conjuguen bé tres premisses fonaoferir la nostra aportació: “vivim sota el grup terrorista Daesh al llarg del mentals: el deure de la identitat, la el sol d’un únic Déu misericordiós. present any 2017, deixant una cinquantena de morts. Des de l’11 de valentia de l’alteritat i la sinceritat [...] Així, en el vertader sentit, podem anomenar-nos, els uns als altres, març de 2004 fins al 18 d’agost de de les intencions. [...] 2017, se n’ han produït un total de 47, costant la vida a 618 persones. França és el país que més ha patit aquesta barbàrie, amb 251 morts; i després ja ve Espanya, amb un total de 206 morts. Les amenaces d’aquests grups terroristes, que diuen actuar en nom de Déu i de la religió, van en augment i són molts els que es pregunten: “les religions portaran la pau?”. Fa uns quants anys, precisament a Barcelona, el novembre de 2003, Hans Kung, professor Llantions i ofrenes florals a la font de Canaletes en senyal de dol per les víctimes de l’atemptat a les Rambles. emèrit de Teologia EcuEducar, per obrir-se amb respecte germans i germanes, perquè sense mènica de la Universitat catòlica de i dialogar sincerament amb l’altre Déu la vida de l’home seria el cel Tubinga, va anticipar-se a aquesta reconeixent els seus drets i llibertats sense el sol”. Surti doncs el sol d’una situació que estem vivint i patint i va fonamentals, especialment la religio- renovada germandat en el nom de dir: “no hi haurà pau al món mentre sa, és la millor manera de construir Déu, i d’aquesta terra, acaronada pel no hi hagi pau entre les religions”. I junts el futur, de ser constructors de sol, despunti l’alba d’una civilització afegia que aquestes trobaran la pau civilització. La cultura de l’encontre de la pau i de l’encontre. [...] quan dialoguin entre elles. és l’única alternativa a la barbàrie La humanitat no pot pretendre Catorze anys després, el Papa del confl icte. [...] Cal acompanyar trobar la pau excloent Déu del seu Francesc, el passat mes d’abril, al i ajudar les noves generacions horitzó. [...] La religió no és un proseu discurs pronunciat a la Univerperquè davant la lògica incendiària blema sinó part de la solució, [...] ens sitat d’Al-Azhar (Egipte) i dirigit del mal responguin amb el pacient ajuda a elevar l’ànim cap a l’Altíssim als participants de la Conferència creixement del bé: joves que, com per aprendre a construir la ciutat dels Internacional per la Pau, feia aquesarbres plantats, estiguin arrelats en homes. [...] La violència, de fet, és una tes afirmacions tan rotundes i ineel terreny de la història, i mirant a negació de tota autèntica religiositat. quívoques: l’Altíssim, i amb els altres, transforCom a líders religiosos estem cri—“En el camp del diàleg, min cada dia l’aire contaminat d’odi dats a desemmascarar la violència, especialment l’interreligiós, estem en oxigen de fraternitat. [...] a denunciar les violacions que cridats a caminar junts amb la con4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA atempten contra la dignitat humana i contra els drets humans, a posar al descobert els intents de justificar totes les formes d’odi en nom de les religions i a condemnar-los com una falsificació idolàtrica de Déu: el seu nom és Sant, Ell és el Déu de la pau, Déu salam. Només la Pau és Santa. [...] Des d’aquesta terra [el Sinaí] de trobament entre el cel i la terra [...] repetim un “no” alt i clar a tota forma de violència, odi i venjança comesos

“Cal acompanyar i ajudar les noves generacions perquè davant la lògica incendiària del mal responguin amb el pacient creixement del bé” (Francesc) en nom de la religió o en nom de Déu. Junts afirmem la incompatibilitat entre la fe i la violència, entre creure i odiar. Junts declarem el caràcter sagrat de tota vida humana enfront de qualsevol forma de violència física, social, educativa o psicològica. [...] Diguem-ho junts: com més es creix en la fe en Déu, més es creix en l’amor al pròxim. [...] La nostra tasca és la de resar els uns pels altres, demanant a Déu el do de la pau, trobar-nos, dialogar i promoure l’harmonia amb un esperit de cooperació i amistat”. Unes afirmacions ben clares i encaminades a recuperar una convivència religiosa mil·lenària, com afirmava el periodista Lluís Foix a La Vanguardia el passat 12 d’ abril. I unes afirmacions que poden evitar que triomfi l’odi i així es pugui arribar a dir i a creure, de veritat, com afirmava el Dr. Armand Puig: “no tinc por”; “no tinc odi”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

E

n moments d’incertesa per l’amenaça terrorista, el món està cridat a promoure una cultura de la pau. A promoure els valors de la llibertat, la solidaritat i la justícia. La Doctrina Social de l’Església afirma amb total rotunditat que no hi haurà pau veritable sense justícia social. Com va dir el Papa Pius XII, és amb la força de la raó, no amb la de les armes, que la justícia es fa camí. Els imperis no fundats sobre la justícia no son beneïts per Déu. La pau comença pel rebuig de tota forma de violència com a camí per solucionar els conflictes. I perquè això sigui possible s’hi ha de donar un ampli consens; és a dir, la pau s’ha de interioritzar culturalment i suprimir i eradicar la cultura de la guerra i la violència com a manera de resoldre els problemes de la humanitat. La guerra sempre és injusta i dramàtica per als éssers humans. La guerra i la violència, en tots els casos, són un fracàs de la humanitat. El fracàs està en que la violència i el terrorisme causen molt dolor i sofriment. La cultura de la pau se centra sobretot en els processos i en els mètodes per solucionar els conflictes ERS UNA i generar les estructures i els mecanismes perquè la pau es pugui dur a terme. La CULTURA seva generalització persegueix l’eradicació DE LA PAU de la violència estructural (la pobresa, la marginació, la imposició, la submissió dels pobles més vulnerables, etc.), així com l’ús de la violència directa en la resolució de conflictes, mitjançant mesures preventives. La pau, però, no té a veure només amb que no hi hagi guerra. Això és una idea molt fràgil i fins a cert punt negativa. Quan parlem de conflictes no ens referim tan sols als enfrontaments bèl·lics sinó també a la contraposició d’interessos entre persones o grups, o entre les diferents formes d’entendre el món. Ens referim al conflicte com un fet natural de les relacions socials, i per això la seva solució no pot ser mitjançant la violència ja que estaríem assegurant de forma permanent una societat violenta. La pau és un estat actiu de tota societat, en la recerca d’un món més just i més humà. En aquesta societat, els mecanismes per resoldre els conflictes haurien de ser els propis de les capacitats que la intel·ligència i la raó humana ens permeten, com ara la comunicació, el diàleg i la cooperació, especialment la cooperació amb els països pobres. Aquestes capacitats, considerades bàsiques per a una cultura de la pau, haurien de ser aplicades en tots els àmbits i escales de la societat: en la família, en l’empresa, en la política i també a escala nacional i a escala internacional. La construcció d’una cultura de la pau és un procés lent que suposa un canvi de mentalitat individual i col·lectiva. En aquest canvi, l’educació té un paper important en la mesura que incideix des de les famílies i les aules en la construcció dels valors dels que seran futurs ciutadans, i això permet una evolució del pensament social i avançar vers una cultura de la pau.

V

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


D’esquerra a dreta, la Subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el Director General de Belles Arts i Patrimoni del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, Luis Lafuente; l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Vives; la Subdirectora General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; i la Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Anna Vives, durant l’acte institucional d’inauguració de la restauració de la Catedral. Abans d’aquest acte, va intervenir el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, acompanyat dels arquitectes Àngel Tuset i Lourdes Espar, per explicar els trets principals dels treballs realitzats.

6

Església d’Urgell


Inaugurada la restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell L’Arquebisbe presidí l’acte d’inauguració a l’església de Sant Miquel, amb l’assistència de nombroses autoritats

E

l 26 de juliol van quedar oficialment inaugurades les obres de restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en un acte que es va celebrar a l’església de Sant Miquel (que forma part del Conjunt Catedralici) al qual van assistir nombroses autoritats així com el Degà del Capítol Catedralici, Mn. Xavier Parés; la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; la Directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Àngels Solé; i representants de l’empresa Urcotex, que se n’ha encarregat de les obres, a més dels Amics del Museu Diocesà i un bon nombre de veïns de La Seu d’Urgell i de la comarca. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, que estava acompanyat a la taula presidencial pel Director General de Belles Arts i Patrimoni del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, Luis Lafuente; la Subdirectora General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; la Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Anna Vives; i la Subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso. Mons. Vives va remarcar la millora que ha viscut la Catedral: “veure-la restaurada és admirable i un motiu d’acció de gràcies a Déu i a tots aquells que han fet possible aquest canvi”. Va recordar que l’acte s’estava duent a terme a la zona més antiga

del Conjunt Catedralici, l’eglésia de Sant Miquel, l’absis de la qual té més de mil anys, i que juntament amb l’ara de l’altar de Sant Just, a l’altar major de la Catedral, són les peces més importants i antigues. A més, les restes arqueològiques descobertes durant el procés de restauració a la façana nord de la Catedral han posat de manifest que

Mons. Vives: “veure-la restaurada és admirable i un motiu d’acció de gràcies a Déu i a tots aquells que han fet possible aquest canvi” els orígens del temple primitiu sobre el qual es va bastir la Catedral es podrien remuntar als primers temps del cristianisme a Catalunya. “Juntament amb les restes paleocristianes trobades fa dos anys i les restes de l’església de Santa Eulàlia a l’Ajuntament, són tres exploracions del terreny que ens permeten fer volar la imaginació i el desig i la passió per conèixer més del que podrien ser les restes de la primera Catedral d’Urgell, la quarta abans de la que contemplem, construïda al segle XII”. El Director General de Belles Arts va parlar de l’alegria i la satisfacció per haver culminat aquesta obra de restauració, fruit de la coherència dels treballs fets al llarg del temps per diversos equips de persones,

en aplicació del “Plan Nacional de Catedrales”, un conveni signat entre el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i la Conferència Episcopal Espanyola, que ha propiciat ja la restauració de diversos temples a tot el territori espanyol. Lafuente es va referir també a la primera de les propostes d’intervenció, projectada per Puig i Cadafalch, i al Pla Director que va proposar Arderiu, que han estat elements sobre els quals es va treballar en l’actual projecte de restauració, i va definir la Catedral de Santa Maria d’Urgell com “un exemple excels de romànic europeu”, a més de reconèixer el Bisbe Sant Ot com un mestre arquitecte que va portar a la configuració actual del Conjunt Catedralici. Al seu torn, Anna Vives va destacar el valor cultural i d’identitat que té la Catedral per a la ciutadania de La Seu d’Urgell i per a tota la comarca, que fa que sentin aquest temple com quelcom molt propi. Abans dels parlaments institucionals van intervenir el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, que va posar en relleu el simbolisme de la restauració de la Catedral per a la Diòcesi, que sempre ha posat molt d’interès en la recuperació patrimonial del llegat històric rebut de les generacions anteriors; i els arquitectes que han dirigit l’obra, Àngel Tuset i Lourdes Espar (junt amb l’arquitecte tècnic Isidre Domenjó i amb Roger Xarrié com a Església d’Urgell

7


coordinador de la restauració), que van explicar els trets principals dels treballs realitzats. Acabat l’acte a l’església de Sant Miquel, autoritats i públic van fer un recorregut pel Claustre i l’interior de la Catedral, així com per les façanes nord i de llevant, on alguns dels tècnics que han pres part en la restauració van explicar diferents aspectes de les intervencions realitzades. Detall de les intervencions Les obres de restauració de la Catedral van començar fa més d’un any i han suposat una inversió de 685.911 euros, finançats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a través de la Direcció General de Belles Arts y Patrimoni Cultural. La intervenció ha permès la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per efecte de la intempèrie, així com la regeneració d’espais afectats per les humitats. Ha estat precisament durant els treballs de millora dels drenatges del mur de la façana nord que es van descobrir les restes d’estructures antigues a diversos nivells, entre les quals destaquen les restes d’una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la Catedral actual. Segons els materials ceràmics que s’hi associen, els arqueòlegs Oscar Augé i Walter Alegria han datat les restes entre els segles V i VII, i com a primera hipòtesi de treball es pensa que podria tractar-se de restes pertanyents al primer temple paleocristià, construït pels volts del segle VI. També s’ha dut a terme la restauració i neteja de diversos elements del Claustre, la reparació de les cobertes; l’adaptació a la normativa actual d’alguns trams de la instal·lació elèctrica; el tancament amb vidre transparent de la zona externa de l’àbsis per permetre la contemplació del paisatge sense haver de sortir a l’exterior; i la reparació i sanejament de la pedra en diverses àrees. 8

Església d’Urgell

Acabat l’acte a l’església de Sant Miquel, autoritats i públic van fer un recorregut pel Claustre i l’interior de la Catedral, així com per les façanes nord i de llevant, on alguns dels tècnics que han pres part en la restauració van explicar diferents aspectes de les intervencions realitzades.


Així, al claustre s’han restaurat els elements escultòrics dels capitells i s’han netejat els murs, especialment al voltant de la porta d’accés a la Catedral. També s’ha procedit a la reparació i millora del drenatge, que provocava humitats al paviment, i s’ha substituït l’anterior sistema de reg per un de nou.

La intervenció ha permès la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per efecte de la intempèrie, així com la regeneració d’espais afectats per les humitats

Les cobertes, la galeria exterior de l’absis i els capitells i murs del Claustre són alguns dels elements en què s’ha centrat la restauració.

A les cobertes s’han fet diverses actuacions de millora: a l’església de La Pietat, al cimbori i a les zones annexes i a l’absis de la Catedral; a l’església de Sant Miquel i a la sagristia. D’aquesta manera, s’ha canviat la disposició de les bigues per millorar els suports de l’estructura de la coberta i s’ha desinfectat i tractat la fusteria del ràfec de la coberta de l’església de La Pietat; s’ha impermeabilitzat i s’han substituït les bigues deteriorades i s’han tractat les fustes a les cobertes del cimbori, de l’absis i zones annexes; i s’ha reparat la coberta de l’església de Sant Miquel, ja que en alguns trams estava en mal estat i provocava filtracions. A les torres de Sant Just i Sant Salvador també s’han fet algunes actuacions adaptant la instal·lació elèctrica a la normativa vigent i s’han instal·lat drenatges i s’han netejat les façanes afectades pel vessament de les cobertes. A més, a la torre de Sant Just, on hi ha els mecanismes hidràulics que dirigeixen el so de les campanes al migdia, s’han fet revestiments sobre els murs perimetrals per evitar la filtració d’aigua i s’ha recuperat un arc ocult en reparar uns envans interns. A la torre de Sant Salvador s’ha modificat la disposició de l’escala d’accés a la torre per millorar la seguretat i s’ha impermeabilitzat la coberta superior. Església d’Urgell

9


10

Església d’Urgell


Obertura a Granada del centenari de la mort del venerable Mn. Josep Gras

E

ls dies 6 i 7 de juliol van te- 1901 per part del Papa Lleó XIII. La de l’Institut, les Germanes donaren nir lloc a Granada els actes congregació està present avui a Espa- inici als actes d’obertura del centecelebratius d’obertura amb nya, Itàlia, Albània, Llatinoamèrica, nari del traspàs del seu Fundador, motiu del centenari de la mort que s’escaurà el 2018. En acabar del venerable Mn. Josep Gras el rés de Vespres, al claustre de i Granollers (Agramunt, 1834 l’Abadia es va beneir i inaugurar - Granada, 1918), fundador de una ceràmica en record de Mn. la Congregació de les Filles de Josep Gras, recordant la seva esCrist Rei. tada a l’Abadia del Sacromonte Convidat per la Congregació, durant 52 anys i la importància l’Arquebisbe d’Urgell va presidir que l’Abadia tingué per a ell. l’obertura d’aquest centenari, on L’endemà, 7 de juliol, van tenir també s’hi van fer presents el lloc els actes centrals que es van Rector de la Parròquia de la Mare iniciar al Col·legi Major Cardenal de Déu Assumpta d’Agramunt, Cisneros amb un festival commeMn. Josep Uriel Álvarez, acommoratiu d’obertura del centenari panyat per un grup de fidels de de la mort del venerable Mn. la població, així com Mn. Emili Josep Gras, durant el qual se Villegas, fill de granadins, i Mn. succeiren diversos testimonis, David Codina. representacions i actuacions, El dia 6, els actes festius s’iniorganitzats per la comunitat de ciaren amb el rés de Vespres a Crist Rei i per pares i professors l’Abadia del Sacromonte (Grade les escoles de l’Institut, que nada), on Mn. Josep Gras fou van posar de manifest la imporCanonge i professor d’Història tància de la figura de Mn. Josep eclesiàstica i de Dret al Seminari Gras i de l’Institut de Filles de i a la Facultat de Dret, annexos Crist Rei per a moltes persones a l’Abadia, fins a la seva mort. que han descobert en aquesta El seu principal apostolat, espiritualitat un sentit i una guia però, fou escriure, especialment a la seva existència, com ara el en revistes i periòdics, fent de Retrat de Mn Gras vestit de Canonge, que es conserva a la seva Casa Moviment apostòlic Crist Rei, propagandista catòlic del Regnat Museu a Granada. format per nens, adolescents, de Crist Rei. Essent jove Canonjoves i adults que té com a obge de l’Abadia del Sacromonte, va Senegal i Togo. jectiu principal que Jesucrist regni fundar l’any 1866 l’Acadèmia i Cort El rés de Vespres fou presidit en el cor de tota persona. de Crist, una associació religiosa per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel La Superiora General de l’Institut i literària que tenia com a finalitat Canonge encarregat de l’Abadia del va agrair la presència de l’Arquebisbe donar a conèixer la sobirania de Sacromonte, D. Juan Sánchez Ocaña, d’Urgell i de les més de sis-centes Jesucrist. Amb l’objectiu de difondre expert coneixedor de la vida de Mn. persones que ompliren la sala d’acla seva obra, va fundar una revista Josep Gras i biògraf seu. Amb l’assis- tes del Col·legi Major per unir-se a anomenada El Bien (1866) i una con- tència d’un nodrit grup de religioses l’acció de gràcies de l’Institut per la gregació religiosa femenina, l’Institut de la congregació de les Filles de Crist figura del seu Fundador, i va anunciar de Filles de Crist Rei (26 de maig Rei, encapçalades per la Superiora oficialment que a partir del proper de 1876), que va rebre l’aprovació general de l’Institut, Gna. Rita María curs pastoral una nova comunitat de pontifícia definitiva el 16 d’agost de Zurita Fernández, i el Consell General tres Germanes de les Filles de Crist Església d’Urgell

11


En el centenari del venerable Mn. Josep Gras i Granollers

J

osep Gras i Granollers va néixer a Agramunt el de treballar incansablement per l’apostolat de la 22 de gener de 1834 i va morir a Granada el 7 de Sobirania de Crist. És així com el 1876 fundà l’Institut juliol de 1918. Va estudiar als Escolapis de Barcelo- religiós de les Filles de Crist Rei, amb la missió de na i després fou alumne extern del Seminari de Bar- fer regnar Crist en el cor dels homes i de la societat celona, possiblement treper mitjà de l’educació i ballant i estudiant. Rebé aportar una alternativa l’ordenació de prevere a cristiana a l’ensenyament les Clarisses de Barcelolaic que s’estava promona el 20 de març de 1858, vent des de l’Estat. després de demanar perVa morir a Granada el 7 mís al Bisbe d’Urgell per de juliol de 1918 i per això canviar de Diòcesi. De s’inicien ara els actes del seminarista, a Sant Agustí centenari de la seva mort, de Barcelona, freqüentà que es clouran el 7 de juliol l’Escola de la Virtut, funde 2018. Sant Joan Pau II dada pel beat Francesc el proclamà venerable el Palau i Quer, institució re26 de març de 1994, recoligiosa i social formativa neixent les seves virtuts dels obrers. Fou profesheroiques, i actualment sor, i entre 1860 i 1865 visestà obert el seu procés qué a Madrid y Écija (Sede canonització. villa), fent diverses tasEn un revolucionari segle ques d’apostolat. El 1866 XIX, tan convuls, amb perva obtenir una canongia a secucions per a la fe crisl’Abadia del Sacromonte tiana des de legislacions de Granada, que li donà discriminatòries i anticleestabilitat. Allà exercí el ricals, i una cultura laïcista ministeri i fou professor que s’anava estenent, ell tota la vida. El seu prinsabé lluitar pacíficament cipal apostolat, però, fou amb totes les forces per Làpida de la tomba de Mn. Gras a la seu principal de l’Institut religiós de les escriure, especialment en Filles de Crist Rei, a Granada. mantenir el caliu de la fe, revistes i periòdics, fent donar cultura cristiana i de propagandista catòlic. Ja de jove a Barcelona divulgar una bona apologètica de la fe, amb obres havia col·laborat al periòdic La España Catòlica, i educatives i de servei assistencial als pobres. Tot a Madrid a La Regeneración, i també va escriure a perquè Crist regni en tots els cors. Afirmava que “el revistes italianes i franceses. Amb intenció de pu- Regne de Crist és Regne de llum, de pau, de noble blicista, fundà el 1866 a Granada una societat re- llibertat i de fraternitat sagrada... Només dins el ligiosa i literària, l’Acadèmia i Cort de Crist, amb Regne de Déu està el veritable progrés... La missió l’objectiu de promoure l’adoració i devoció a Crist de tot catòlic és no només conservar i defensar Rei i l’Eucaristia, i defensar mitjançant contribu- sempre la seva llibertat cristiana, sinó també cocions de valor científic la divinitat i la reialesa de municar-la, fer-la créixer, i practicar-la en totes les Crist, treballant per la restauració de la sobirania esferes i terrenys”. de Déu al món: el seu ideal era el regnat de Crist a Que ens inspiri avui la nostra pregària i el nostre tot el món, i el seu lema per arribar-hi “Fer el bé”. compromís cristià aquest sant sacerdot agramuntí El 1867, fundà la revista de divulgació religiosa El que pregava dient: “Crist venç, Crist regna, Crist Bien, que va editar fins a la seva mort el 1918. impera. Jesús, el meu divinal Rei, que el vostre amor Fou un sacerdot ple de zel i entusiasme apostòlic, encengui tot el món”. que esmerçà la seva vida en el ministeri sacerdotal, el periodisme i l’educació, amb l’objectiu prioritari +Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell 12

Església d’Urgell


Mons. Vives presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies a l’església de Sant Francesc de Granada. A la dreta, l’Arquebisbe envoltat d’un grup de religioses Filles de Crist Rei a l’Abadia del Sacromonte. A sota, a l’esquerra, la Gna. Superiora de la congregació en l’acte celebrat al Col·legi Major Cardenal Cisneros. A sota, a la dreta, Mons. Vives i Mn. Villegas durant la seva visita a la Casa Museu on va viure Mn. Gras a Granada.

Rei es fundarà a Agramunt, ciutat natal de Mn. Gras. A continuació tingué lloc l’Eucaristia d’acció de gràcies a l’església de Sant Francesc de Granada, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per una vintena de sacerdots diocesans de Granada amics de la congregació de les Filles de Crist Rei, entre els quals el Vicari episcopal de la ciutat, Rev. Francisco Tejerizo; el Vicari del clergat, Rev. Blas Gordo; el Vicari de les germandats i confraries, Rev. Antonio Valverde; i el Canonge del Sacromonte, Rev. Juan Sánchez Ocaña. A l’homilia, l’Arquebisbe JoanEnric va desitjar que aquest centenari sigui “un temps de gràcia i benedicció, ja que un centenari ha de ser per a recordar, és a dir, passar pel cor, tota la vida, l’obra, el servei, l’amor, tant de Mn. Josep Gras com d’aquests cent anys després de la

seva mort, que han estat plens de benedicció per a tota l’Església i per a tot el món, especialment a través de l’Institut de les Filles de Crist Rei que ell va fundar”.

La Superiora General de la congregació va anunciar oficialment la fundació d’una nova comunitat a Agramunt a partir del proper curs pastoral. Mons. Vives va glossar l’Evangeli proclamat en aquell dia sobre la paràbola del gra de blat que cau a terra i que si mor dóna molt de fruit, i convidà els fidels a donar-se, a regalar-se per amor a Jesús i al Regne de Déu que va ser el tema principal de la predicació de Crist: un Regne d’amor, de justícia i de pau ja que aquesta és la sobirania del

Senyor. I exhortà els fidels a seguir l’exemple de Mn. Josep Gras, que ja des del Seminari es va donar al servei dels altres en el món obrer, freqüentant l’Escola de la Virtut, a Sant Agustí de Barcelona, fundada pel beat Francesc Palau i Quer, institució religiosa i social formativa dels obrers. Acabada l’Eucaristia tingué lloc un dinar de germanor al Col·legi Crist Rei, situat al barri de l’Albaicín de Granada, on tots els amics de l’Institut de les Filles de Crist Rei van poder saludar-se i compartir plegats una festa de records, agraïment i joia fraterna. A la tarda, Mons. Vives pogué visitar la Casa Museu de Mn. Gras, en la qual va morir l’any 1918 i que conserva objectes personals del venerable servent de Déu que defineixen el seu carisma, amb un tendre record i amor per Agramunt, la seva vila natal. Església d’Urgell

13


Pelegrinatge diocesà a Terra Santa

E

ls dies 21 al 29 de juny, un grup de vint-i-dues persones del Bisbat d’Urgell va visitar els Sants Llocs, la Terra Santa. El pelegrinatge, però, començà abans de sortir de casa, amb una reunió de preparació i els materials de guia que es repartiren a tots els que participaren en el viatge. A Terra Santa vam començar les visites pel nord del país. Primer, Natzaret: a la Basílica de l’Anunciació vam escoltar l’àngel que anunciava a la Verge Maria. I al taller de Josep hem comprès el valor del sí que ell digué a l’obra de salvació que Déu iniciava. També ens acostàrem a la sinagoga i a la font de Maria. A la tarda, a Canà de Galilea, tot evocant les noces en les quals Jesús convertí l’aigua en vi, els matrimonis van renovar el seu acord de compartir el vi del compromís conjugal. I vam gaudir de l’ambient del llac de Tiberíades sentint-nos com els apòstols a la barca amb Jesús. L’endemà encara seguírem l’activitat apostòlica de Jesús: amb les Benaurances, la multiplicació dels pans, el Primat de Pere, Cafarnaüm i la muntanya del Tabor. Tots llocs ben emotius i amb molt de missatge evangèlic.

No hi ha dubte que qui ha visitat la terra de Jesús escolta i llegeix l’Evangeli amb una incomparable frescor i vitalitat En organitzar el pelegrinatge, havíem decidit passar dues nits a Betlem. L’Eucaristia a la cova del naixement de Jesús fou un dels moments més fascinants, com per als pastors o els Mags. I arribàrem a Jerusalem, el terme 14

Església d’Urgell

Una vintena de persones d’arreu del territori diocesà va participar en el pelegrinatge d’enguany a Terra Santa.

dels nostre pelegrinatge. Els dies a la Ciutat Santa van ser intensos i plens de vivències: la muntanya de les Oliveres, amb els llocs de l’Ascensió, el Pare Nostre, el Dominus Flevit (l’indret on Jesús plorà preveient la destrucció de la ciutat que Ell estimava), l’hort de Getsemaní, on encara se sent l’agonia de Jesús, i la tomba de la Verge Maria. Seguírem per la Via Dolorosa: la piscina probàtica i l’església de Santa Anna (lloc del naixement de la Mare de Déu), els Santuaris de la flagellació i condemna de Jesús i l’arc de l’Ecce Homo, on ressona en el cor el crit homicida: “crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”... En el recorregut cap al Calvari i el Sant Sepulcre et trobes amb molta gent absolutament indiferent al que tu estàs vivint. Tocar la pedra del Calvari i entrar a la sepultura -buidade Jesús produeix la sensació de joia esclatant, com la Magdalena davant del seu Senyor. Completaren el pelegrinatge la

visita al Cenacle, un lloc certament emblemàtic (Últim Sopar, aparicions de Jesús ressuscitat, vinguda de l’Esperit Sant) però tan fred actualment, en mans dels jueus. El Gallicantu, on sents el gall com canta les febleses de Pere i de cadascú de nosaltres... El lloc del naixement de Joan Baptista i de la visitació de la Verge a la seva cosina Elisabet, on els arbres i tota la naturalesa semblen cantar “la meva ànima magnifica el Senyor...”. I Betània, on la tomba buida de Llatzer ens recordava aquelles paraules del Mestre: “el qui creu en mi, encara que mori, viurà”. El pelegrinatge a Terra Santa ha estat definit com el “cinquè Evangeli”. No hi ha dubte que qui ha visitat la terra de Jesús escolta i llegeix l’Evangeli amb una incomparable frescor i vitalitat. I no pot deixar de dir allò que ha viscut. Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra


D’esquerra a dreta, el Dr. Magalhães, el Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila; Mons. Vives, el Dr. Torralba i el Dr. Amengual, a la taula presidencial de la Càtedra de Pensament Cristià d’enguany.

XIV Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell: “L’humanisme europeu: les nostres arrels” En els darrers temps, i especialment a partir de la crisi que ha sacsejat Europa i bona part del món desenvolupat d’ençà del 2008, ha anat guanyant protagonisme a l’escena internacional el debat sobre la identitat europea i sobre el paper que ha de jugar en la societat global en què vivim, així com sobre els valors que defineixen aquesta identitat i el pes que té la tradició judeocristiana en la configuració de la seva ànima. És per això que l’edició d’enguany de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell ha volgut tractar de la qüestió de “l’humanisme europeu”, per tal de mirar d’aprofundir en l’Europa de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat; en l’Europa que professa valors com la justícia social, la solidaritat i la pau. I ho ha fet amb les aportacions del Dr. Gabriel Magalhães, professor de literatura de la Universitat de Beira Interior (Portugal); del Dr. Gabriel Amengual, Canonge de la Catedral de Palma de Mallorca i professor de filosofia a la Universitat de les Illes Balears; i del Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià i professor de la Universitat Ramon Llull. 16

Església d’Urgell


L

a jornada va tenir lloc a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, que va estar acompanyat a la taula presidencial pel Cònsol Major de la Parròquia, Josep Miquel Vila, i els ponents. Hi va assistir prop d’un centenar de persones, entre les quals el Ministre de Salut del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany; l’Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Jaume Serra; i un bon grup d’alumnes del curs DECA de la Universitat d’Andorra. Va obrir l’acte el Cònsol lauredià amb unes paraules de benvinguda als presents en les quals va fer notar que la Càtedra de Pensament Cristià ja té al darrere una història “que comença a ser llarga” (enguany ha estat la catorzena edició) i que ha anat deixant un pòsit “d’enriquiment personal” per a tots els que hi han assistit al llarg d’aquest anys, en els quals ha tractat “temes sempre importants i interessants”. Com també enguany, perquè, segons explicà Josep Miquel Vila, “fem les coses que fem perquè tenim una herència de creences que conforma el nostre comportament i el nostre pensament”, i és per aquesta herència, en l’essència de la qual es troben els valors cristians, que a Europa valorem els drets humans, el respecte per la persona humana i el respecte per la llibertat de pensament. Tot seguit va prendre la paraula Mons. Vives, que féu notar que el tema de la Càtedra d’enguany és de gran interès per a tots els europeus, i especialment per als andorrans, en al·lusió a l’acord d’associació amb la Unió Europea que negocia actualment el Govern d’Andorra, un país, d’altra banda, “d’innegable vocació europeista”, afirmà el Copríncep. També es va referir al moment fundacional de la Unió Europea, el Tractat de Roma, del qual s’han complert 60 anys, i tot citant els arguments exposats pel Papa Francesc en el seu discurs davant els líders de les nacions

Prop d’un centenar de persones van seguir les intervencions dels ponents a l’Auditori Rocafort.

europees, destacà la importància de mirar més a fons la realitat d’Europa per redescobrir “la memòria viva d’aquell esdeveniment”, en el fons del qual s’hi troben els elements fonamentals de l’humanisme europeu. I cal fer-ho de manera especialment acurada en aquest moment de confluència de crisis diverses (econòmica, d’identitat, de lideratge, crisi dels refugiats...) que dóna el pretext a determinats sectors partidistes per posar en qüestió el projecte europeu. Però davant d’aquesta situació, cal ser conscients que “no podem construir Europa ni des de les falses seguretats que alguns proclamen ni des de la por”. La paraula clau per a la construcció d’Europa continua sent “solidaritat”, afirmà Mons. Vives, i “posar la persona al centre de tot”, com diu amb insistència el Sant Pare, perquè aquesta és la base de tota esperança. Mons. Vives va cloure la seva intervenció inicial recordant el “crit ple d’amor” de Sant Joan Pau II en el seu viatge a Santiago de Compostel·la el 9 de novembre de 1982: “Europa, sigues tu mateixa! Torna a trobar-te! [...] Tu pots ser encara far de civilitzacions i estímul de progrés per al món”. A continuació intervinguè el Dr. Magalhães, amb la ponència “El mosaic cristià d’Europa i Occident”, en la qual s’hi va referir a tot allò que “Europa

Mons. Vives: “cal ser conscients que no podem construir Europa ni des de les falses seguretats que alguns proclamen ni des de la por” Dr. Magalhães: “una de les aportacions que el cristianisme ha fet a la configuració de la identitat europea és la idea de llibertat” deu al cristianisme”, qüestió sobre la qual “hi ha dues posicions extremes: d’una banda hi ha qui propugna que tot el que s’ha fet a Europa ha estat malgrat la rèmora del cristianisme; i del costat oposat hi ha qui defensa que tot el que s’hi ha fet es deu al cristianisme”. Possiblement cap de les dues posicions sigui encertada, considerà l’escriptor portuguès, però és innegable que el cristianisme ha fet diverses aportacions a la configuració de la identitat europea. Una d’aquestes aportacions, afirmà, és “la idea de llibertat, i això no és un deute petit”. Magalhães explicà com en la Santíssima Trinitat s’hi troba “l’origen de la idea de llibertat que tenim a Europa, així com del concepte de diàleg com a capacitat de transformar la societat a Església d’Urgell

17


partir del punt de vista de les diferents parts que la integren”; i va abundar en aquesta afirmació tot il·lustrant amb diferents exemples com “els Evangelis són un espectacle absolut de llibertat: Jesús proposa el seu missatge a tothom que el vol escoltar, però mai no l’imposa a ningú”, d’on conclou que “la llibertat que propugna el cristianisme és una llibertat transcendental que consisteix en escollir dir sí o no a Déu”. “Algú ha afirmat -continuà Magalhães- que la triada de valors de la Revolució Francesa (llibertat, fraternitat, igualtat) té una clara arrel cristiana, i és cert. Tant és així, que molts dels arguments que he exposat sobre la llibertat es podrien traslladar fàcilment al concepte de fraternitat, i, de fet, es pot constatar com l’erosió actual dels drets dels més febles té molt a veure amb l’erosió de la memòria del cristianisme. En canvi, cal anar amb cura pel que fa a la idea d’igualtat: d’una banda, en un primer moment, pot ser un ariet per trencar els prejudicis envers aquells que veiem com a diferents; però, dut a l’extrem, és un concepte que també pot arribar a negar el dret a la diferència. El cristianisme va més enllà d’aquest dilema. És més: penso

Dr. Amengual: “la dignitat de la persona significa que cada ésser humà té un valor inherent, no negociable i no alienable” que si Déu ens hagués fet a tots iguals hauria demostrat una prodigiosa falta d’imaginació. Des d’un punt de vista cristià, l’home és diví i és etern, i és en aquesta doble qualitat que es basen els drets humans. Hi ha una solidaritat transcendental en la mateixa condició d’humà: tots els homes són un sol home”. El gran valor del cristianisme és l’amor, recordà Magalhães. Tanmateix, “si senzillament reduïm l’amor a una qüestió ètica, podríem fins i tot 18

Església d’Urgell

arribar a la conclusió que no és la millor ètica. Però el missatge cristià també parla de dolor. Cal entendre el dolor com una expressió del canvi: és el que ens transforma en millors i ens permet avançar. Cal cercar la mida exacta del dolor; cadascú hauria de cercar aquells dolors que el fan feliç”. Una altre valor “sorprenent” que Europa deu al cristianisme és la dignitat de la dona. Als Evangelis, la dona es presentada sempre com a persona, no com a gènere. I també és una aportació cristiana tota la qüestió relativa al coneixement: malauradament, hem comès el pecat de convertir el coneixement en una forma de poder, en detriment del coneixement com a aventura, que és profundament cristià. L’escriptor portuguès clogué la seva intervenció amb una referència a “la missió” que tenim com a cristians, la qual “ens empeny a transmetre el que hem après. El nostre influx en la globalització pot ajudar a construir un món millor, però per a això ens cal reinventar la manera de transmetre la idea d’amor, i Europa pot ser una magnífica plataforma per fer-ho”. El següent a intervenir va ser el Dr. Amengual, que parlà de “La dignitat de la persona, essència de l’humanisme”, un tema que ha estat objecte d’una de les seves darreres publicacions. El ponent començà establint algunes precisions sobre el concepte d’humanisme per explicar que no s’hi referia com un mer corrent de pensament, com tants d’altres al llarg de la història de la humanitat, sinó “en el seu sentit més radical i ample com la manera humana de comprendre i conduir la vida i la convivència humanes”, i tot seguit va desenvolupar a bastament la vigència del concepte de dignitat, els seus orígens i interpretacions en els diversos àmbits del coneixement, i la seva fonamentació racional, moral i social, per concloure que “si al llarg del segle XIX es poden observar progressos en el reconeixement de la dignitat humana de diversos grups i persones en situacions difícils, això

mostra que el progrés en el reconeixement de la dignitat humana camina en paral·lel a la presa de consciència de les situacions humiliants i indignes de l’home. Simplement per assenyalar camps en els que la dignitat hauria de gaudir d’un major reconeixement, podríem esmentar l’àmbit social, on

El Dr. Torralba explicà com les diferents formes d’humanisme que s’han donat al llarg de la història tenen en comú “el reconeixement de la dignitat sublim de l’ésser humà” l’ésser humà és tractat com a mercaderia, com és el cas de les migracions, l’explotació sexual, laboral, social i política; el mercat d’òrgans, els infants soldats, etc. O, dit en positiu: dret al treball, a l’habitatge, a l’educació, a una família, etc.” “La dignitat de la persona significa que cada ésser humà té un valor inherent, no negociable i no alienable. Un valor impossible de desfer-se’n d’ell sense perdre la seva qualitat humana. Aquest valor, igual en tots, és anterior i superior a tota disposició social i a tot lloc o funció social. Però encara resta un llarg camí fins que aquest reconeixement arribi a tots els éssers humans”. El Dr. Amengual va concloure la seva exposició compartint la consideració que “la persona humana uneix els dos extrems que tan sovint es troben en conflicte en les nostres societats: la individualitat i la universalitat. És alhora individual i té una dimensió universal: té la pretensió i el dret a ser reconeguda com a tal per tothom; és subjecte de drets i deures universals; té les seves necessitats peculiars, els seus interessos particulars i els seus plans de vida propis. Però alhora tots aquests fins individuals només es poden aconseguir en la inserció social, i, per tant, tenint també com a propis els fins univer-


sals de la societat. En la persona i en la seva dignitat trobem el nus de les relacions socials: només partint d’ella i tenint-la a ella com a referència es poden fer projectes socials. Per això, amb tota raó s’ha d’afirmar que la persona és el concepte i el fonament del dret, de manera que tot el dret es resumeix en la màxima hegeliana “sigues persones i respecta els altres com a persones””. Després de la pausa per dinar, la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell continuà a partir

amb unes capacitats que milloraran qualitativament allò que els humans som de manera natural. Davant la diversitat de capacitats i habilitats que els humans som capaços de desenvolupar, els defensors dels transhumanisme es plantegen “per què hem d’estar subjectes a aquesta mena de rifa genètica si, amb l’ajuda de la tecnologia, podem dissenyar com volem que siguin els humans que naixeran”. Un raonament que, al seu torn, planteja si la millora de les capacitats humanes és una opció o

Al punt d’acollida al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià es va instal·lar una parada amb productes de comerç just.

de dos quarts de cinc de la tarda amb la intervenció del Dr. Francesc Torralba, que pronuncià la ponència “L’humanisme entre les cordes. Transcendir l’animalisme emergent i el transhumanisme”, en la qual va voler fer un resum dels principals corrents de pensament que posen en qüestió els fonaments tant de l’humanisme cristià com de les diferents formes d’humanisme que s’han donat al llarg de la història (proposades per pensadors com Heidegger o Sartre, entre altres), totes les quals, però, tenen en comú “el reconeixement de la dignitat sublim de l’ésser humà”. En primer lloc, es referí al corrent anomenat “transhumanisme”, la tesi fonamental del qual planteja la idea que mitjançant la tecnologia podrem engendrar éssers humans

una exigència, com defensen alguns seguidors del transhumanisme. En el fons, aquest corrent de pensament és, segons el Dr. Torralba, “una utopia de redempció i una il·lusió col·lectiva”, contra les quals es poden oposar, almenys, tres arguments principals: En primer lloc, cal demanar-se per l’equitat d’aquest plantejament, sobre qui podrà accedir, i de quina manera, a aquestes millores que propugnen, i què passarà amb els que quedin exclosos de la possibilitat d’accedir-hi. En segon lloc, hi ha la pregunta per allò essencial que defineix l’ésser humà, i que en tot cas no té a veure amb determinades capacitats contingents, siguin físiques o intel·lectuals, sinó que més aviat té relació amb les capacitats emocionals i espirituals

que som capaços de desenvolupar al llarg de la vida. I, en tercer lloc, es pot plantejar l’objecció que la tesi transhumanista “fa saltar pels aires la noció de do”. En contra d’aquesta conseqüència, cal contraposar l’actitud d’agrair, acceptar i treballar els dons rebuts, tal com es desprèn del que deia el Papa Benet XVI a “Caritas in veritate”: “Som un do i estem fets per al do”. Un segon corrent crític amb l’humanisme és l’anomenat “animalisme”, que considera que la diferència qualitativa entre l’ésser humà i els animals no té cap justificació plausible, i a partir d’aquesta objecció qüestiona els raonaments antropològics que defensa l’humanisme. Hi argumenten, per exemple, que tant l’estudi de la conducta de determinats primats, com la similitud de gran part del genoma humà amb el dels simis seria un indici prou sòlid per pensar que la diferenciació que fem entre humans i animals no és defensable. Tanmateix, el Dr. Torralba oposà a les tesis animalistes la consideració que una cosa és demanar i defensar que cal tractar amb respecte tots els animals, de la qual cosa se segueix que cal com a mínim posar en qüestió totes aquelles pràctiques que els són causa d’un patiment innecessari, i una altra cosa ben diferent és considerar els animals com a subjectes de dret, o, anant encara més enllà, equiparar ontològicament tots els éssers vius. Davant d’aquesta línia d’argumentació, el Dr. Torralba proposava rellegir “Gaudium et spes”, on “es pot trobar un esquema molt clar d’allò substancial de l’ésser humà”, i que ell va resumir en tres conceptes complementaris a partir dels quals es pot construir el discurs humanista: consciència, que vol dir capacitat d’autoavaluar-nos; llibertat, entesa com la capacitat d’autodeterminar-se, de fer de la vida un projecte personal; i transcendència, que suposa la capacitat d’interrogar-se pel que som i d’anar més enllà d’on som. Església d’Urgell

19


“La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” Una setantena de persones va seguir les ponències de les VIII Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat al Monestir de Les Avellanes Per vuitè any consecutiu, el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes va acollir les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat, en aquesta ocasió titulades “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”, un tema d’estudi elegit perquè aquest 2017 se celebra el 300 aniversari del naixement del Pare Jaume Caresmar, Canonge premonstratès que fou Abat del Monestir i un dels erudits més destacats de la il·lustració catalana al segle XVIII. Les VIII Jornades d’Història, que enguany van tenir lloc els dies 10 i 11 de juliol, han estat una de les edicions amb més èxit de participació des que es va iniciar aquest projecte. Més de setanta persones van participar a les diferents conferències i debats i gairebé 150 persones s’hi van aplegar al VI Sopar Medieval i al VI Concert nocturn al Claustre del Monestir. / Robert Porta i Roigé, Director del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes / Fotografies: Josep Sansalvador i Gmà. Pere Borràs.

E

n aquesta edició es tractà d’oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia Edat Mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. En aquesta edició vam comptar amb un programa de nou ponències impartides per conferenciants de relleu internacional, de diferents disciplines: historiadors, historiadors de l’art, historiadors de la música, arxivers i bibliotecaris, i un monjo cistercenc. L’encarregat d’obrir el congrés va ser Dr. Paul Freedman, professor a la Yale University de l’Estat de Connecticut (Estats Units d’Amèrica), amb la 20

Església d’Urgell

L’edició d’enguany inclogué nou ponències impartides per conferenciants de relleu internacional.

conferència “Jaume Caresmar i l’estudi de l’Edat Mitjana al segle XVIII”, en la qual va exposar els esforços realitzats al segle XVIII per explorar la història de la Catalunya medieval, en especial els realitzats pel Pare Jaume Caresmar, Canonge del Monestir de Les Avellanes que va formar part de la

Reial Acadèmia de les Bones Lletres, una de les institucions que intentaren impulsar la recerca històrica catalana al segle XVIII. Freedman va destacar el paper del P. Caresmar en la seva enorme tasca per a preservar la documentació històrica. També va destacar la importància de l’Escola


Històrica de Les Avellanes en posar aquestes bases historiogràfiques a la Catalunya de segle XVIII. La Dra. Araceli Rosillo, de la Universitat de Barcelona i responsable de l’Arxiu Biblioteca dels Franciscans de Catalunya, va titular la seva conferència “Sororidad a través de los siglos: el pasado clariano medieval de Santa Clara de Manresa en la crónica del monasterio de las dominicas del siglo XVIII”. Novament veiem el paper fonamental de la documentació com a font de preservació de la memòria històrica dels monestirs, en aquest cas de la crònica del Monestir de Santa Clara, iniciada al segle XVIII. La professora Rosillo va voler mostrar la percepció del passat de les clarisses vist des de la visió de les dominiques del Monestir dels Àngels i de Santa Clara de Manresa al segle XVIII. La conclusió del seu estudi és que les monges dominiques es consideraren hereves i continuadores del passat medieval de la comunitat de clarisses que habità el Monestir. La crònica mostra la voluntat de vinculació de les dues comunitats a través de la pràctica de la vida consagrada en un espai monacal que avui continua viu. Per tal de conèixer com viu avui una comunitat religiosa en un gran monestir d’origen medieval, vam comptar amb la conferència del P. Jesús Maria Oliver, monjo cistercenc de l’Abadia de Poblet, que explicà “La vida en un monestir avui. Actualitat de la memòria monàstica”. El P. Oliver reflexionà sobre l’Edat Mitjana que ens ha deixat una sèrie d’edificis monumentals que ens parlen de la petja històrica d’aquest temps ja passat, arribant a la conclusió que els que han preservat millor la seva funció primitiva han estat els llocs de culte, com per exemple les esglésies, que encara avui són utilitzades pels seus fidels. Específicament sobre els monestirs, considerà que tot i que els espais s’han adaptat a les necessitats de vida en cada circumstància, el model constructiu i d’usos original continua essent funcional i útil: es-

Els participants a les Jornades van visitar les restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vallverd, a Tragó de Noguera. A sota, l’Ardit Ensemble va interpretar peces del patrimoni musical religiós i profà medieval en un concert nocturn al Claustre del Monestir.

glésia, sala capitular, refetor, sala de biblioteca, infermeria, hostatgeria, cuina, etc. A Poblet, encara avui i després d’un llarg segle d’absència monàstica, una comunitat ocupa els espais medievals i conviu amb aquest fenomen actual, inevitable, de l’ús cultural i turístic dels monuments històrics. Cartularis i genealogies El Dr. José Miquel Andrade, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, va parlar de la construcció de la memòria dels monestirs de la Galícia medieval a través dels cartularis, documents narratius i genealogies. Andrade analitzà els tres cartularis més importants

preservats a Galícia corresponents als monestirs de Celanova, Samos i Sobrado, tot considerant que els cartularis cal analitzar-los no només com a inventaris o catàlegs d’arxius monàstics sinó també com una forma de preservar aquells documents que es consideraven de valor en la memòria del monestir, i que per tant podien mostrar una imatge concreta de la mateixa. Es veu per exemple en els documents fundacionals, com ocupen un lloc estratègic en aquests cartularis. Pel que fa altres tipus documentals, l’autor destacà les genealogies amb les quals es transmet la memòria de la dependència cap al monestir. També els inventaris d’Abats, com a forma de Església d’Urgell

21


gestió de la memòria individual, fins i tot amb certs perfils autobiogràfics destacables. La Dra. Irene Llop, de la Universitat de Vic, va titular la seva ponència “Memòria, llinatge, patrimoni. El Monestir de Sant Pere de Casserres i les vescomtesses d’Osona”. L’autora va voler mostrar la voluntat de pervivència de la memòria dels llinatges comtals o nobiliaris que van promoure la fundació de monestirs, a partir d’aquest cas concret. Aquests llinatges cercaven, entre altres motius, que aquests monestirs fossin en si, com a lloc d’enterrament i com a lloc de culte, un espai de preservació de la memòria familiar al llarg dels temps. En certa manera, tot i que els llinatges i els monestirs van canviar, tant el Monestir de Casserres com altres inclouen en els seus relats històrics aquesta vessant de la seva memòria i per tant si que hauria influït en la visió i relat de la història dels monestirs al llarg dels segles. “Una melodia, quatre segles” La conferència del Dr. Màrius Bernadó, de la Universitat de Lleida, fou molt interactiva i pràctica, ja que emprà com a matèria d’estudi la música. La ponència, titulada “Una melodia, quatre segles: pervivència, transmissió i elaboració de fórmules musicals en un context monàstic medieval”, es va centrar en analitzar l’evolució musical del versicle “Benedicamus domino” des dels seus orígens gregorians i monàstics fins a les manifestacions polifòniques dels segles XIV i XV. El “Benedicamus domino” és un versicle acompanyat de la resposta “Deo gratias” que es canta a la litúrgia romana durant les fórmules conclusives de totes les hores canòniques i, de vegades, al final de la missa, substituint el “Ite, missa est”. Verset i resposta es canten amb la mateixa fórmula melòdica: el primer a càrrec del solista, i la resposta a càrrec del cor. Aquesta forma litúrgica tan simple, de probable origen gal·licà, experimentà, des 22

Església d’Urgell

del context aquità del segle X fins a final de l’Edat Mitjana una evolució singular en paral·lel al desplegament de la polifonia medieval. “Nobleza feudal y fundaciones monásticas en la Sicilia bajomedieval” fou el títol de la ponència de la Dra Licia Buttà, professora d’Història de l’Art a la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquesta conferència vam voler veure casos d’altres territoris i països, com és habitual en el programa de les Jornades d’Història. En aquest cas, la professora Buttà ens va portar als monestirs de la Sicília

Les Jornades es van cloure amb la ponència “La biblioteca dels canonges premonstratesos del Monestir de Les Avellanes: història i situació actual”, els volums de la qual es van dispersar després de l’exclaustració de 1835 medieval, i ho va fer per explicar com la noblesa local siciliana, durant el segle XIV, i en el marc de l’ocupació de l’illa per part del Regne d’Aragó, va fomentar la fundació de monestirs i els va emprar com a discurs, sobretot visual, vinculat al passat normand de l’illa. La professora interpreta aquestes fundacions com una forma de reivindicar la memòria originaria de la noblesa local siciliana davant l’ocupació aragonesa. Un cas emblemàtic que es va mostrar es el Monestir de Santa Maria degli Angeli, un cenobi benedictí situat als afores de Palerm en el qual s’hi construeix un claustre que és una rèplica del Duomo de Monreale, la representació més emblemàtica de l’art normand sicilià, fundat pel rei Guillem II de Sicília el 1172, i, per tant, abans de la invasió catalanoaragonesa. Litúrgia i arquitectura El Dr. Eduardo Carrero, professor de la Universitat Autònoma de Bar-

celona, va presentar un estudi de la memòria monàstica centrant-se en la visió litúrgica dels monestirs, un punt de vista poc estudiat en aquest àmbit. Amb la ponència, titulada “El ceremonial del Císter en la Corona de Aragón. En pos de una heterodòxia litúrgica”, el professor Carrero plantejà i entrecreuà dos elements d’estudi: en primer lloc, l’estudi dels ordinaris cistercencs, una tipologia de documentació inèdita o poc valorada pels historiadors fins ara; i, en segon lloc, la comparativa d’aquesta documentació amb el model constructiu preservat dels monestirs. L’objecte de l’estudi és una aproximació a l’explicació de l’espai arquitectònic des d’una visió litúrgica, i veure fins a quin punt l’ús litúrgic dels espais estava estructurat i regulat dins de l’orde com, a priori, ho estaven les disposicions constructives dels monestirs. En aquest sentit, les esglésies i el seu entorn eren monumentals escenaris on posar en pràctica ordinaris molt detallats en els quals l’any se succeïa a través de la celebració de festes generals i pròpies. Des de l’Advent a la Pentecosta, el Nadal i la Setmana Santa, que marcaven fites bàsiques per a entendre tota una sèrie de manifestacions cultuals i artístiques. En canvi, el dia a dia litúrgic de la comunitat i les obligacions de la celebració marcaven unes altres necessitats, i és en aquestes on es visualitzen les particularitats litúrgiques de cada monestir, plasmades en l’art i les construccions. Les VIII Jornades d’Història van finalitzar amb la ponència conjunta impartida per la Dra. Araceli Rosillo; Miquel Carbonell, responsable de la Biblioteca Borja dels Jesuïtes a Sant Cugat; i el Gmà. Antoni Salat i Robert Porta, de la comunitat marista i Arxiu del Monestir de Les Avellanes. La ponència “La biblioteca dels canonges premonstratesos del Monestir de Les Avellanes: història i situació actual” pretenia explicar com era i que se n’ha fet de l’antiga biblioteca


dels premonstratesos del Monestir, destacant que a inici del segle XIX era considerada una de les millors biblioteques de la Catalunya del moment, i que l’exclaustració dels premonstratesos el 1835, arran de la desamortització de Mendizábal, va provocar la seva disgregació i espoli. Gràcies a l’estudi conjunt de diverses persones, avui se sap on hi ha part del fons bibliogràfic de la biblioteca i que hi ha la voluntat de col·laboració dels diferents centres que preserven llibres procedents de Les Avellanes de catalogar-los de forma conjunta per reconstruir digitalment l’antiga biblioteca amb els exemplars que avui encara es conserven. La ponència va voler destacar amb aquest cas particular el paper de les biblioteques com a espais de preservació i difusió de la memòria monàstica. Conclusió Com a conclusió, podem afirmar que la memòria dels monestirs s’ha refugiat en àmbits molt diversos vinculats al monestirs medievals, en els territoris del seu entorn, en la seva arquitectura, en la litúrgia, en els documents d’arxiu, a les biblioteques, en l’art, etc. Es conclou també que cada època posterior a l’Edat Mitjana ha emprat o estudiat aquest llegat per diferents finalitats. En alguns casos, els estudis postmedievals ens permeten avui conèixer i estudiar els monestirs, com és el cas de la tasca realitzada pel Pare Jaume Caresmar en la preservació, transcripció i estudi de documents medievals; en altres, ens serveixen per entendre la visió dels monestirs segons els interessos de cada període històric. El que es fa evident és que és un tema d’estudi encara vigent, en el qual s’han plantejat noves vies d’estudi, així com noves perspectives d’anàlisi i interpretació dels documents, de forma que, també en la nostra època, seguim incrementant amb nous estudis i noves visions aquesta memòria monàstica medieval.

Les galeries del Claustre també van acollir els comensals de la sisena edició del Sopar Medieval, enguany amb el títol “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”.

Activitats culturals de divulgació científica

E

l projecte de les Jornades d’Història inclou un conjunt d’activitats culturals que tenen per objectiu aproximar el tema d’estudi de les jornades i el coneixement científic estudiat a les Universitats a un públic més ampli i al territori de l’entorn del Monestir de Les Avellanes. Una d’aquestes activitats és la visita guiada per donar a conèixer el patrimoni cultural religiós de La Noguera. En aquesta edició es va visitar les restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vallverd, a Tragó de Noguera, amb una visita guiada a càrrec del Dr. Xavier Mora, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un monestir poc conegut, del qual, arran del despoblament del territori que l’envolta (per la construcció de l’embassament), se n’havia perdut la memòria, i que ara s’està recuperant així com també s’està intentant preservar les restes constructives que queden del monestir. També es va organitzar la sisena edició del Sopar Medieval. Amb el títol “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”, es va voler explicar de manera experimental perquè alguns monestirs complien i altres no les regles monàstiques en l’àmbit dels àpats. Com sempre, és una activitat de base científica amb un menú dissenyat per la professora Montserrat Coberó a partir de l’estudi de receptaris medievals, i elaborat pel xef Bobby Cabral. Per a acabar, el sisè concert nocturn al Claustre va anar a càrrec del grup Ardit Ensemble, una formació vocal i instrumental interdisciplinària, especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, nascuda al si de la Universitat de Barcelona. D’ençà de la seva formació, l’Ardit Ensemble ha realitzat concerts en actes tant de caire acadèmic com divulgatius, amb l’objectiu de poder atansar el patrimoni medieval musical i textual, cristià i jueu, sacre i profà, a tots els públics.

Església d’Urgell

23


Càtedra de Pensament Cristià

Les raons de creure (II): Una opció per viure ara

L’

opció cristiana ve de lluny, però no per això és una opció anacrònica. Al llarg de la història, molts homes i dones, de condició diferent, ubicats en entorns culturals, polítics i socials distints, cadascun a la seva manera, han sentit la mateixa crida interior, la mateixa veu, encara que aquesta crida s’ha articulat de formes molt diverses. La història pesa, però no és garantia de veracitat. La repetició d’una mentida durant segles no la converteix en veritat. I, contràriament, una veritat, encara que sigui ignorada per tota una massa de persones durant segles, no per això deixa de ser veritat. L’argument històric no és decisiu a l’hora de fer l’opció cristiana, perquè la repetició d’un missatge no el fa valuós. La llarga trajectòria del budisme o del taoisme, un conjunt de savieses anteriors a la nostra era, no és un argument decisiu per prendre l’opció

24

Església d’Urgell

per una d’elles ara i aquí. Tampoc, però, no és un argument per desautoritzar-les. El que cal analitzar és la vigència del missatge, si és útil i eficient ara i aquí, si conté llavors de veritat, si comunica quelcom de valuós per a l’home i la dona d’avui, si és portador d’un ensenyament que transcendeix la història. Cal anar en compte en aquestes matèries i no patir aquella malaltia que Jacques Maritain va anomenar la novolatria, que consisteix en adorar i venerar el que és nou pel sol fet de ser una novetat. Seria insensat, per no dir de necis, refutar la saviesa transmesa per Buda, Lao Tse, Confuci, Sòcrates o bé Jesús, solament perquè són personatges del passat. No ens podem permetre aquesta simplificació, ni malbaratar el talent espiritual de la humanitat. També seria, però, inaudit refusar les novetats del present i les darreres aportacions perquè són noves i, encara, no han passat la prova del temps.

El budisme, el taoisme o bé el judaisme, per citar tan sols tres de les grans tradicions espirituals de la humanitat, són anteriors al cristianisme, molt més remotes en el temps, però això no les converteix en opcions escleròtiques o bé obsoletes. De fet, el budisme, que neix en el segle

El que cal analitzar és la vigència del missatge, si conté llavors de veritat, si és portador d’un ensenyament que transcendeix la història V abans de Crist, està experimentant una gran emergència en el Vell Continent i la seva antiguitat no és problema ni el converteix en un missatge anacrònic. Els homes seguim patint i tenint la mateixa necessitat d’alliberament i el camí budista té la seva plausibilitat.


Una de les observacions que més habitualment es formula és que aquesta opció de vida és un anacronisme, que tenia sentit en un temps remot, però que en la nostra societat fragmentada, ultratecnològica, hipercompetitiva i hiperconsumista, aquesta opció és una rèmora del passat, un residu històric que, a poc a poc, anirà dissolent-se, perdent pistonada, com ha passat amb altres institucions del passat, amb alguns sistemes polítics i oficis que havien estat rellevants socialment. No és estranya aquesta associació. La fe cristiana, la seva doctrina, les festes litúrgiques i les seves regles morals de comportament, tot això, pertanyia, en gran part, al patrimoni cultural que inspirava la vida social, però en pocs decennis ha anat dissolent-se en l’atmosfera. Formava part integrant del món. Ho respiràvem a casa, a taula, a l’escola, al carrer, però aquest imaginari s’ha esmicolat en mil bocins i només queden petites comunitats que li’n donen sentit i nòmades que cerquen escalf per la ciutat. En pocs decennis, s’ha posat de manifest que aquell conjunt de mites, de tradicions, de rituals i de creences no ha estat transmès a les noves fornades. La religió continua essent una dada cultural important, però ja no és a partir d’ella que es construeix la vida social. És un bell repte ser cristià en aquesta situació. Pot i ha de procedir d’una convicció personal que ja no és la convicció de la

Un no neix cristià, n’esdevé. Pel camí, de mica en mica, es descobreix el que això significa.

societat mateixa. Un no neix cristià, n’esdevé. No s’esdevé deixeble acollint una simple doctrina. Pel camí, de mica en mica, es descobreix el que això significa. La referència al passat no amputa el treball creatiu, ni el nervi de la imaginació. N’és, més aviat, la seva condició de possibilitat. Aquests elements rebuts, degudament llegits a la llum dels signes dels temps, permeten elaborar noves síntesis i noves propostes de sentit. El desenvolupament científic i tècnic de la humanitat ha estat exponencial, però no ha anat acompanyat d’un desenvolupament espiritual paral·lel. Estem prenent consciència d’aquest desequilibri i dels mals que se’n deriven pertot. En aquesta presa de consciència, el cristianisme hi té

un paper a fer. La seva proposta de justícia universal, de pacificació del món, d’estima per la creació, d’una economia al servei de la persona i d’una política al servei dels més petits i vulnerables té plena vigència. És absolutament necessària. El cristianisme no és una religió del passat, perquè mai no ha estat plenament viscuda en el passat. En cada època i en cada context, identifiquem figures lluminoses, testimonis vius que han viscut conforme el Crist interior, que han edificat obres plenes de bellesa, de bondat i d’unitat al seu voltant inspirades en aquesta força interior, però mai no hi hagut una civilització cristiana. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

25


Unes noves botes per a caminar amb els joves! “La bona educació dels joves és, en veritat, el ministeri més digne, el més noble, el de més mèrit, el més beneficiós, el més útil, el més necessari, el més natural, el més raonable, el més grat, el més atractiu i el més gloriós” (Sant Josep de Calassanç, 1621) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts i Consiliari escolta

A

quest text escrit a principi del segle XVII forma part del memorial que Sant Josep de Calassanç va enviar a Roma al Cardenal Toti per defensar la tasca educativa i d’acompanyament als adolescents i joves oblidats i marginats que feien des de les Escoles Pies, davant les dificultats que plantejaven al Vaticà. Fem un gran salt en el temps, de gairebé quatre-cents anys, i ens trobem que la tardor de l’any vinent el Sínode dels Bisbes tractarà la qüestió “els joves, la fe i 26

Església d’Urgell

el discerniment vocacional”. Veiem, doncs, que el tema de l’acompanyament dels més joves forma part de la mateixa història de l’Església, i no sempre ha estat un tema fàcil. Aquesta dificultat s’ha fet més evident en els darrers decennis, en els quals s’ha passat d’aquella presència gairebé omnipresent de les Parròquies en la vida dels joves a un distanciament i fins i tot a una certa fredor. Aquesta situació es viu al nostre Bisbat (cal que pensem que també és ben habitual a la resta de Bisbats

catalans), i no serà per manca d’iniciatives que sorgeixen de la Diòcesi, ja sigui des de la Delegació de Joventut com dels moviments d’educació en el lleure i altres com l’escola catòlica, que també en els darrers anys han apostat per recuperar el pas perdut amb els més joves de les nostres comunitats; un pas que ens hauria de situar al seu costat per poder fer junts el camí, des d’una opció de llibertat però també de presència, sense embuts ni pors. Com deia Sant Josep de Calassanç,


aquesta tasca d’educar, d’acompanyar els més joves, és la tasca més important que ara tenim a les nostres comunitats. Així ho recull el mateix document de les Prioritats Pastorals de la Diòcesi, on hi trobem reflectida la necessitat de potenciar la pastoral juvenil (punt 3.8) i d’un veritable acompanyament amb una dedicació que sabem que porta temps (3.19). Acompanyament que és tasca de tots, i no només dels membres de la Delegació de Joventut o d’espais diocesans que treballen amb joves, i que forma part de la nostra tasca parroquial i de comunitat de fe, i malgrat les dificultats no la podem arraconar o deixar-la per perduda. És interessant rescatar per a la seva lectura un petit llibret publicat el 2014 pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) amb el títol de “La pastoral a l’esplai. Actualització de la proposta educativa i del directori de pastoral”, el qual dóna pistes de com fer un acompanyament amb infants i joves, i que no quedi fora de la seva motxilla de la vida el sentit d’una proposta i un acompanyament cristià amb la seva dimensió evangelitzadora, tot sabent que no és fàcil. Gens fàcil. També és molt il·luminador, crec jo, el breu text de l’Arquebisbe Joan-Enric en aquest mateix número d’Església d’Urgell, “Caminar amb els joves: sortir, veure i cridar”, on fa un bona interpretació i resum del tercer bloc del document preparatori del Sínode, abans esmentat, referit a l’acció pastoral amb els joves o, més concretament, de “caminar amb els joves”. Els tres verbs que destaca l’Arquebisbe Joan-Enric al seu text ens poden ajudar a plantejar el nou i renovat estil pastoral que ens permeti tenir “les noves botes” per posar-nos al costat dels que hem d’acompanyar, els adolescents i els joves per poder fer amb ells “una bona educació”. Una vegada els haguem atrapat i estiguem al seu costat, i comprenguem el seu caminar, malgrat ja sabem que és

Podríem dir que el pic de l’amistat i la bona relació el vam poder pujar i coronar amb la suma de tots i cadascun, només així l’objectiu es va poder aconseguir. A la pàgina anterior, amb el grup dels més grans al cim del Matagalls.

diferent del nostre, llavors ens cal aplicar, viure i fer viure els tres verbs i el que signifiquen segons ens diu el Papa Francesc. També ho recordàvem els consiliaris de la FEMN i del MEGC al Full Dominical del 9 de juliol: “aquest aspecte de l’acompanyament és una peça fonamental de sempre en la nostra tasca educativa i lúdica, una de les grans preocupacions que tenen els equips de monitors a l’hora de programar el dia a dia, on s’opta per la dinàmica del joc, però també de l’aprenentatge i la pedagogia. Les nostres colònies i campaments no només han de ser activitats, jocs, cants, excursions, sinó que han de buscar ser capaços de ser veritables guiatges, amb referents humans i cristians, per als infants, adolescents i joves que aquests dies d’estiu tindrem confiats, veritables itineraris d’acompanyament i amistat”.

La meva experiència en aquest sentit ha estat, com en els molts darrers estius, poder acompanyar i mirar de viure el que abans apuntava amb els adolescents i joves de l’Agrupament Escolta Ivarsenc, a la Parròquia d’Ivars d’Urgell, i que de segur també s’ha viscut en els molts torns i activitats que s’han dut a terme amb el jovent aquest estiu al nostre Bisbat. Dels molts moments que m’han permès viure i conjugar els tres verbs per a una bona educació dels nostres joves, n’apunto alguns: Una de les experiències va ser la ruta que vam fer amb els més grans –els nois i noies de 15 a 17 anys– pel Parc Natural del Montseny i per fer els tres pics més importants que hi ha: el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home. Va ser tota una experiència de sortir, veure i cridar a través d’una activitat de natura, excursionisme i companyonia. Església d’Urgell

27


El document preparatori del proper Sínode dels Bisbes també fa una referència al món digital i demana que, com a comunitat cristiana, sapiguem construir la nostra presència en aquesta realitat.

La ruta pels tres pics implicava treballar en equip, fer-se costat, ajudar-se i saber acompanyar-se. Una feina de tots (en aquest cas dels vint-i-quatre joves i els sis caps que acompanyàvem) perquè les rutes tenen això: exigeixen un esforç en comú, on el que val és el grup i no l’individu, perquè és la feina de tots que permet aconseguir l’objectiu de la ruta, que no és només pujar els cims, sinó bastir una veritable companyonia, on els més grans ens convertim en referència i puntal per tirar endavant. No oblidem que som figures de referència i tenim un rol d’adults que els pot ajudar. Ens ho vam passar molt bé, perquè vam saber, tots plegats, sentir-nos iguals i propers, la qual cosa no és fàcil, ja que tots ells són ben diferents, i us puc ben dir que, malgrat l’esforç i les dificultats, mai va faltar un somriure i una mirada agraïda, encara que per dins estàvem “petats”. Podríem dir que el pic de l’amistat i la bona relació el vam poder pujar i coronar amb la suma de tots i cadascun, només així l’objectiu es va poder aconseguir. Si fallava algú, el castell feia llenya i el “veritable

pic” de l’esforç i el grup que volíem aixecar no s’hagués aconseguit. Un bon resum d’aquest pensament el manllevo de l’article publicat per Mn. Ramon Rosell al Diari d’Andorra el 23 de juliol, on diu: “la felicitat no és el pic; la felicitat és el camí”. No cal dir que en l’ambient de natura que estàvem el missatge de la “Laudato Si” els arriba molt bé, i això ja és una bona eina per fer un bon acompanyament i una bona crida; aprofitem aquests recursos que tenim i no els deixem abandonats a la prestatgeria dels nostres despatxos. L’altre moment que em va ajudar a caminar amb ells va ser la xerrada que els caps van adreçar a tot el grup dels grans al voltant d’algun problema de convivència i un cert bullying1 entre els nois i noies del campament que calia tallar de socarel. Tant els caps (monitors) com els mateixos joves ens vam adonar de la necessitat de canviar d’actitud, de fer del grup un referent per a tots ells i per a la resta dels nens més petits del campament, que veuen en els més grans un model a imitar. La xerrada els va ajudar a sentir-se, a tots i cadascun d’ells,

estimats, acompanyats i valorats, respectant la seva manera de ser i de relacionar-se. Va ser interessant també alguna conversa més individual en educació afectiva sexual, on podies donar una mica de llum sobre aquells moments que tens la sensació de tenir “papallones a l’estómac”, que en diem, els quals es fan ben presents entre els més joves d’aquestes edats, almenys per saber no defugir el tema i plantejar una formació diferent a la que trobaran en les milers de webs que circulen per la xarxa2. També això és feina de l’educació en el lleure i feina del nostre caminar amb ells. I són els nostres valors de l’Evangeli que ens fan acollir els altres i donar-nos als altres. De les petites situacions del dia a dia, cal fer-ne amb ells experiències de vida que els ajudin a sentir-se escoltats i valorats, i no, com passa moltes vegades, menystinguts i infravalorats, donant només la culpa a les “hormones de l’adolescència que bullen en ells”. De moment, per ajudar i ajudar-nos a viure millor el proper Sínode ja podem buscar unes noves botes per caminar millor amb ells, i, com diu molt bé el document preparatori, aquestes botes ja les tenim de fa temps, i com que s’han fet servir poc estan gairebé com noves. Les va utilitzar Jesús de Natzaret fa dos mil anys quan caminava amb els altres, per veure’ls, per acompanyar-los i per cridar-los. “Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells...” (Lc 24, 13-15).

1 Uns materials interessants per treballar aquest problema que pateixen adolescents i joves, elaborats des del Moviment Scout Catòlic, els podeu trobar a: http://scouts.es/como-actuar-ante-el-bullying-en-los-scouts/ 2 Sobre aquesta qüestió, us recomano l’article “Los auténticos nativos digitales: ¿estamos preparados para la Generación Z?”, publicat al darrer número de la revista Estudios de la Juventud. El podeu trobar al següent enllaç: http://www.injuve.es/observatorio/infotecnologia/revista-n114-los-autenticos-nativos-digitales-estamos-preparados-para-la-generacion-z

28

Església d’Urgell


Caminar amb els joves: sortir, veure i cridar 1

H

a perdut l’Església els joves? En els propers mesos, i fins a l’octubre de 2018, tota l’Església, i altres que hi vulguin participar, està cridada a reflexionar sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional”, que és el tema del proper Sínode dels Bisbes cridat a fer sorgir iniciatives i experiències renovadores. Aquest aspecte tan fonamental com és la transmissió de la fe a les noves generacions afecta evidentment els joves, però ens afecta a tots: es tracta de saber acompanyar els joves, “caminar amb ells”. El document preparatori del Sínode explica que acompanyar els joves exigeix sortir dels propis esquemes preconfeccionats, trobant-los allà on són, adequant-se als seus temps i als seus ritmes; prendre’ls seriosament en les seves dificultats per desxifrar la realitat en què viuen i per transformar un anunci rebut en gestos i paraules seves, vàlides i significatives. Ha de ser l’esforç quotidià per construir la pròpia història, en la recerca més o menys conscient d’un sentit per a les seves vides. És necessari fer un camí llarg amb els joves, que de vegades també passa a través de vies imprevisibles i allunyades. El Papa Francesc recorda que “cal aprendre l’estil de Jesús, que passa pels llocs de la vida quotidiana, s’atura sense pressa i, mirant els germans amb misericòrdia, els porta a trobar-se amb Déu Pare”. Cal valoritzar la creativitat de cada comunitat per construir propostes capaces de captar l’originalitat de cada jove i secundar el seu desenvolupament. En molts casos es tractarà també d’aprendre a donar espai real a la novetat, sense sufocar-la. “Ser audaços i

1

creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats” (“Evangelii Gaudium” 33). Tres verbs, que en els Evangelis connoten la manera en què Jesús troba les persones del seu temps, ajuden, segons el Papa Francesc, a estructurar aquest estil pastoral ampli i renovador amb els joves: sortir, veure i cridar. Sortir és signe de llibertat interior respecte de les activitats i de les preocupacions habituals, per tal de per-

tota cultura, també la juvenil. Aquesta és la mirada de tot autèntic pastor, la veritable mirada del discerniment, que no vol apoderar-se de la consciència de l’altre ni predeterminar el camí de la gràcia de Déu a partir dels propis esquemes. I cridar, ja que la mirada d’amor de Jesús per cada jove, per cada persona, es transforma en una crida a una novetat que s’ha d’acollir, explorar i construir. Cridar vol dir desvetllar el desig, moure les persones del que les té bloquejades o de les comoditats en què descansen. Cridar vol dir fer

L’Arquebisbe Joan-Enric amb una colla d’infants de les colònies d’AINA.

metre als joves de ser protagonistes. Caldrà abandonar les rigideses que fan que sigui menys creïble l’anunci de l’alegria de l’Evangeli, sense encasellar ni presentar l’Església de forma anacrònica. La comunitat cristiana serà atractiva com més l’experimentin els joves que és acollidora. Veure, mirar, cap al món dels joves requereix la disponibilitat per passar temps amb ells, escoltar les seves històries, les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, compartint-les. Aquesta és la via per inculturar l’Evangeli i evangelitzar

preguntes per a les quals no hi ha respostes predeterminades. Això, i no la prescripció de normes que s’han de respectar, és el que estimula les persones a posar-se en camí i trobar l’alegria de l’Evangeli. El Sínode vol recollir el gran repte de l’acostament als joves per part de tots: famílies, escoles, parròquies, política, empresa, societat... Un temps per a repensar l’oferiment de la fe cristiana a les noves generacions. + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’ Urgell

Article publicat el 2 de juliol al diari La Vanguardia Església d’Urgell

29


Infants, joves i monitors de les colònies d’AINA a l’amfiteatre Roc del Quer.

AINA i agraïment

“A

INA és un d’aquells espais màgics on es viuen històries que semblen relativament anodines, però que tenen grans conseqüències favorables per al país”, ens escriu el Dídac. Les activitats d’AINA destaquen per un fort compromís social impregnat d’humanitat i de sensibilitat. Per damunt de tot, AINA és un gran equip de joves i alguns adults que s’ha forjat a si mateix a cops de lluita, esforç i solidaritat. AINA té la mà estesa i oberta, com la Mare de Déu de Meritxell, que dóna allò que té de més valuós: el temps. La dita resa: “el temps és or”. Una norantena de monitors han donat del seu temps durant els dos mesos d’estiu, com ja l’havien regalat durant els nou mesos del curs: unes colònies socials, lúdiques i educatives no s’improvisen. Cap a final d’agost, el Jordi Lusilla, coordinador de l’equip de monitors, ens lliurà les estadístiques de l’estiu 2017, que ha tingut com a lema: “Troba el Petit Príncep dins teu”. El 30

Església d’Urgell

total d’ainistes que han viscut les emocions de les colònies d’AINA i hi han llegit la natura suma 853 infants i adolescents. Provenien de Canillo (33); d’Ordino (48); d’Encamp (44); de la Massana (59); d’Andorra la Vella (72); de Sant Julià de Lòria (35); d’Escaldes-Engordany (57); i 118 de la resta del Bisbat d’Urgell, a més d’altres 61 amb altres lligams amb Andorra i

Només cal escoltar l’infant i l’adolescent amb respecte i dialogar-hi fins que aflori el petit príncep que duen a dins 89 monitors voluntaris. Així mateix, AINA ha acollit per quarantè estiu els 125 infants i joves del Grup Sardanista Montserrat; 29 nens del carrer, del restaurant Ca la Mare, de València; i 50 infants de la Llar de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona. Les estadístiques són fredes contemplades negre sobre blanc. Tanmateix, darrere les xifres hi ha tot un

país que ha acollit el projecte d’AINA i li ha donat tot perquè fruiti. “AINA ens captiva per les seves profundes arrels, pel seu tronc fort i per les seves rames flexibles; tot connectat des de les arrels fins a les fulles”, escriu la Directora del documental “Entre muntanyes”, Francisca d’Acosta. “A AINA s’exerceix la llibertat de pensar, que sorgeix de la llibertat de posar preguntes”, se li escapa de dir al Carles, estudiant de filosofia, en una de les revisions del dia, quan la mainada està al primer son. Darrere les xifres hi ha la gent que lluita per un món millor, que acull els qui pateixen i canta amb els qui atien l’esperança. Tots cridem als quatre vents que la veritable fortalesa consisteix en mostrar els sentiments. Ni càstigs ni sermons. Només cal escoltar l’infant i l’adolescent amb respecte i dialogar-hi fins que aflori el petit príncep que duen a dins. La travessa de l’estiu 2017 d’AINA ha estat tan dura com important. Ha reeixit gràcies a tots: –Gràcies als qui ens han mirat amb


El raconet de la mística

La força del desig

E

l desig neix del cor, mogut per la voluntat. Essent així, podem emprar el desig sempre que volem. De fet, tots vivim en un permanent desig d’una o altra cosa, d’una situació o d’una altra, de quelcom bo i positiu o del seu contrari, de manera que venim a ser, tard o d’hora, allò que desitgem. Sant Agustí escriu: “la nostra vida consisteix a exercir el desig”. A continuació ens exhorta a desitjar allò més pregon a què podem aspirar: “retornem, doncs, a la unció d’Ell, a aquella unció que ensenya interiorment el que som incapaços de dir; i el que ara no podem contemplar, desitgem-ho amb tot el cor. Ara ja veiem la importància de seleccionar bé allò que ens proposem desitjar, per tal de no perdre el temps o de trobar-nos en un absurd. Cal que aprenguem a desitjar el bé i a allunyar el nostre desig de tot mal. Per això trobem també en Sant Agustí: “tota la vida del bon cristià és un desig sant. El que desitges no

ho veus, però tot desitjant-ho et fas capaç d’omplir-te quan t’arribi”. Ara bé, el desig és l’anhel d’omplir-se de quelcom molt valuós que encara no tenim; cosa que suposa fer-li lloc al nostre interior. El mateix Sant Agustí ho explica així: “el que hem d’omplir cal que estigui buit. T’has d’omplir de bé: buida’t, doncs, del mal. (...) T’has de netejar, per treball que et costi, per fatiga que et causi, perquè hi càpiga el que sigui”. Per la seva part, Sant Joan de la Creu ho expressa així: “Para buscar a Dios se requiere un corazón desnudo y fuerte y libre de todos los males y bienes que puramente no son Dios”. Es requereix encara una segona condició perquè pugui entrar al nostre interior tot allò que desitgem i que Déu vol donar-nos a mans plenes. Val a dir que no basta que tinguem un desig tebi, fluix i sense nervi, sinó un desig tan ample i elàstic com gran i consistent és el do que se’ns ofereix. Tampoc ens basta un desig inconstant i amb

estimació i ens han comprès quan el nostre caminar ha estat lent i feixuc amb alguna o altra marrada. –Gràcies als qui us heu fet infants amb els nostres nens i nenes, i d’aquesta manera ens heu enriquit amb la vostra saviesa. –Gràcies als monitors i monitores, i als vostres pares i mares, que ens heu regalat el vostre preciós i valuós temps d’estiu per endolcir les vacances dels ainistes amb paradisíacs paisatges, mil cançons i aventures, incloses les maltempsades. –Gràcies a Esther, Anna, Carmo,

Ceo, Tiago, Digna, Bea i Diana, que heu sostingut durant dos mesos la niuada que estrena el vol lluny dels pares i heu suavitzat els enyoraments i cansaments. –Gràcies a l’Arquebisbe Joan Enric, al Cap del Govern, Síndics i Ministres, i a l’Arxiprest de les Valls, que ens heu donat vida per arribar a la meta: a l’asteroide del Petit Príncep. –Gràcies per aquest “vas d’aigua donat a un infant”, als Comuns de les set Parròquies d’Andorra, a la Fundació Josep Anton Cerqueda, la Farmàcia Abarset, les entitats ban-

poca convicció, cansats i en certa manera decebuts per la tardança en rebre allò que desitgem. Sant Agustí s’adona d’aquesta dificultat i la resol molt gràficament: “perquè és com quan vols omplir un recipient i saps com és de gran el que et donaran: obres el sac, el bot o el que sigui; saps la quantitat que hi has d’abocar i t’adones que la boca és estreta: aleshores l’estires i la fas gran; així Déu, tot ajornant, estén el desig,

Tots vivim en un permanent desig d’una o altra cosa, de manera que venim a ser, tard o d’hora, allò que desitgem tot fent desitjar, engrandeix l’ànima i, engrandint-la, la fa més capaç”. Seria espatllar-ho afegir qualsevol consideració a una doctrina tan casolana i esplèndida a la vegada. Mn. Enric Prat

càries amb seu a Canillo, el Palau de Gel d’Andorra, Saetde, Inner Wheel, Lyons Club, Asca, Ensisa i a totes les famílies... un vas d’aigua gràcies al qual hem pogut donar vuitanta-tres beques i hem pogut oferir un preu ben social a tots els ainistes. Un vas d’aigua que no quedarà sense recompensa, ens promet l’Evangeli de Jesús. Un vas d’aigua que, als peus de la Confident, esdevé solidaritat que rega la pau. “Meritxell de la pau, ensenyeu-nos la solidaritat!” Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

31


Dietari INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS A LA SEU Dissabte 1 de juliol al vespre va tenir lloc a La Seu d’Urgell la inauguració de la setena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus amb un acte institucional a la sala de plens de l’Ajuntament presidit per la Consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, i l’Alcalde de la ciutat, Albert Batalla, en el qual es va destacar la bona col·laboració entre el Bisbat d’Urgell i l’organització del Festival. Hi va assistir el Vicari general de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri. A continuació, les autoritats es desplaçaren a la Catedral de Santa Maria d’Urgell on foren rebudes per l’Arquebisbe Joan-Enric i Mn. Parés. Junts visitaren algunes de les recents obres de restauració de la Catedral i del Claustre. La Catedral acolli el concert inaugural del Festival, “Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat”, que anà a càrrec del Cor Francesc Valls (de la Catedral de Barcelona), precursor de la recuperació del Cant de la Sibíl·la; el conjunt instrumental Magister Petrus, dedicat a la reconstrucció i interpretació de la música dels períodes romànic i gòtic; i l’Esbart Dansaire de Rubí, especialista en la 32

Església d’Urgell

La Consellera Munté, Mons. Vives i l’Alcalde Batalla (al centre), amb els dansaires de l’Esbart de Rubí.

representació de danses tradicionals catalanes; amb direcció artística de Pere Lluís Biosca. El Llibre Vermell de Montserrat és un manuscrit de final del segle XIV on trobem els cants i les danses que els pelegrins demanaven als monjos per entretenir-se durant la nit. Les danses presenten signes coreogràfics dels més antics d’Europa.

APLEC A L’ERMITA DE SANT PERE SOMONT “Venim a la teva ermita, voltada de solitud, / perquè ens guardis la collita i ens conservis la salut. / Esperem amb confiança que ens duràs a fi de bé. / En l’amor i l’esperança, arrela la nostra fe.” Aquest és un verset dels goigs a Sant Pere de Somont, (escrits per Josep Espart i Tressens, d’Organyà,amb música de Mn. Albert Vives) que, tal com mana

Mn. Parés presidí l’Eucaristia a l’ermita de Sant Pere de Somont.

la tradició, es canta cada any el diumenge després de Sant Pere i Sant Pau a

l’ermita de Sant Pere de Somont (situada dalt d’un turonet a tres quilometres


de La Seu d’Urgell), en el transcurs de la celebració eucarística, molt familiar i molt viscuda, tot pregant pels difunts d’aquest any i per la bona collita. Enguany l’aplec s’escaigué el 2 de juliol, preparat amb molta cura i devoció per un grup feligresos i devots del Sant. Mn. Xavier Parés, rector de la Parròquia de Sant Ot, presidí l’Eucaristia a les deu del matí, a la qual assistí d’un bon nombre de fidels i col·laboradors de la Parròquia. Al final de la Missa, fora de l’Ermita, en un entorn molt bonic a plena natura, es compartí un tast de coca i vi dolç, que també ajuden a enriquir i mantenir aquesta bella tradició així com els valors de l’amistat i la fraternitat.

BENEDICCIÓ D’UNA NOVA CAMPANA A TAVASCAN El diumenge 2 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Rector de Sant Bartomeu de Tavascan (municipi de Lladorre), Mn. Joan Dies, va celebrar amb joia l’Eucaristia dominical al poble, al final de la qual beneí una nova campana, que ha estat anomenada Bartomeua, Maria de les Neus i Simeona, i que és bessona de la que fou beneïda el 1901, actualment tan deteriorada que era impossible de ser reparada, com en un primer moment es volia fer. La junta de veïns ha tingut molt d’interès en la reposició de la campana, i ha fet molts esforços perquè hi col·laboressin moltes persones del poble.

APLEC DE SANT JOSEPMARIA A SANT JULIÀ DE LÒRIA

La nova campana de Tavascan és bessona de la que fou beneïda el 1901, actualment molt deteriorada.

A l’Eucaristia, l’Arquebisbe destacà la primacia de Déu en la vida del creient, i que res no se li ha d’anteposar ja que ha de ser el fi més gran de la vida; i que des de Déu retrobem totes les persones i les coses al seu lloc. Així mateix, parlà del gran do de l’hospitalitat, que sempre es veurà recompensat, el qual volgué concretar en l’acolliment als emigrants i refugiats, però també als diferents, als qui més ens costi i als enemics fins i tot. Al final de la celebració va ser beneïda la campana, que l’Arquebisbe definí com a instrument que ens recorda la veu de Déu, que ens fa alçar la mirada i els cors envers l’Altíssim, i que aplega i avisa la comunitat pels esdeveniments més nostres: el toc de la pregària i els tocs de bateig, de casaments, de difunts i sobretot el toc de missa cada diumenge, com també de foc o de perills. Les campanes ritmen la vida dels pobles i les hem d’estimar, com fan avui els de Tavascan i els amics de tot Lladorre i la Vall de Cardós.

Després tothom va poder fer sonar la nova campana abans de ser hissada al campanar. La seva bessona deteriorada serà posada dins l’església en lloc d’honor, puix havia estat promoguda amb l’esforç i les donacions materials de tot el poble. La nova campana Bartomeua, Maria de les Neus i Simeona pesa uns 300 quilos, sona amb el to de La i ha estat construïda per Paccard Fonderie de Cloches, una foneria de Sévrier (França); el jou ha estat construït per l’empresa Ermec de Barcelona.

Més de 400 persones d’arreu d’Andorra i de diferents indrets de Catalunya van assitir a l’Eucaristia que se celebrà el diumenge 2 de juliol a l’església parroquial de Sant Julìa de Lòria per commemorar el 80è aniversari de l’arribada de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, a Andorra. La celebració fou presidia pel Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Andorra i Catalunya, Mn. Ignasi Font, i pel Rector de la Parròquia, Mn. Josep Chisvert. Hi van assistir el Ministre de Sanitat d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, i els Cònsols de la Parròquia, Josep Miquel Vila Bastida i Julià Call. A l’homilia, Mn. Font destacà com Andorra fou terra d’acollida per tots els fugitius que, com Sant Josepmaria, escapaven d’un país en guerra. Sant Josepmaria va arribar a Andorra el 2 de desembre del 1937 per tal de poder continuar, d’aquesta mane-

Més de 400 persones es van aplegar a Sant Julìa de Lòria per commemorar el 80è aniversari de l’arribada de Sant Josepmaria a Andorra. Església d’Urgell

33


Els participants al curs de formació per a professors de Religió visitaren diferents esglésies romàniques de la Diòcesi.

ra, la tasca apostòlica que havia començat el 1928. A l’església de Sant Julià hi ha des de fa 5 anys una escultura del sant orant que commemora aquesta fita. Després de l’Eucaristia es va fer una visita guiada a Mas d’Alins, que es va cloure amb una arrossada popular als Prats del Gastó i una volada d’estels.

CURS DE FORMACIÓ PER A MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓ DEL BISBAT Els dies 3 al 5 de juliol, 132 mestres i professors de Religió dels centres públics de Catalunya i d’Andorra van participar en un curs de formació de 30 hores sobre “El romànic al Pirineu”, reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i organitzat per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell. El dia 3, els participants van visitar les esglésies de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Climent i Santa Maria de Taüll i de Sant Joan de Boí, així com el Centre del Romànic de la Vall de Boí. 34

Església d’Urgell

L’endemà van visitar la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell i el Conjunt Catedralici, i van assistir a una conferència a càrrec de la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués. El darrer dia del curs el dedicaren a visitar les esglésies de Santa Coloma d’Andorra la Vella, Sant Climent de Pal i el Centre d’Interpretació del Romànic a Andorra.

REUNIÓ DE LES COMISSIONS DE LITÚRGIA I DE MÚSICA A BALAGUER El 3 de juliol va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la reunió conjunta de final de curs de les comissions interdiocesanes dels Delegats de Litúrgia i de Música de les deu Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell amb el Delegat coordinador, Mn. Joan Baburés, de la Diòcesi de Girona, i hi assistiren un bon nombre de tots els Delegats diocesans. Acompanyats pel capellà custodi del Santuari, Mn.

Els Delegats de Litúrgia i Música van visitar les obres més notables del patrimoni balaguerí.

Pau Vidal, i per l’Arxiprest de la Noguera i Rector de Balaguer, Mn. Joan Pujol, van visitar les obres més notables del patrimoni balaguerí: El Santuari del Sant Crist, el Pla d’Almatà, l’església gòtica de Santa Maria, l’església del Sagrat Cor de Jesús, contemporània, i l’església gòtica de Sant Domènec. També pogueren tenir una reunió on es va parlar del treball que es va fent sobre el missal

revisat en llengua catalana, el Diumenge de la Paraula i la setmana bíblica per a l’Advent proper, així com de temes de música.

CURS DE PINTURA D’ICONES A BALAGUER L’hotel Santuari del Sant Crist de Balaguer va acollir els dies 3 al 7 de juliol un curs d’iconografia religiosa a càrrec del professor Giancarlo Pellegrini, fundador

Una desena de persones va prendre part en el curs de pintura d’icones organitzat a Balaguer.


de l’Studio Iconografico Labarun Coeli, que habitualment imparteix cursos d’iconografia a Bolonya i a altres ciutats europees. El curs va ser organitzat per Mn. José de Jesús Navas, Rector d’Isona, bon pintor d’icones, amb força obres ja realitzades, de gran qualitat. En el curs hi va participar una desena de persones de països com França, Holanda o Xina. Les classes es van fer cada dia, matí i tarda. El motiu del curs va ser la icona de la Mare de Déu de la Tendresa, a partir de la qual els participants van haver de fer un treball complert de realització: croquis, dibuix, aplicació de pa d’or, preparació de colors amb materials naturals, fons, il·luminació… Aquest és el segon any que es realitza aquest curs a Balaguer.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT BISBAT-FGC El 4 de juliol va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió anual de

la comissió de seguiment del conveni entre el Bisbat d’Urgell i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) subscrit el 30 de juliol de 1987. Va presidir la reunió l’Arquebisbe d’Urgell i hi van participar per part del Bisbat els Vicaris generals, Mn. Mauri i Mn. Navarri, i el Delegat diocesà d’Assumptes Econòmics, Carles Martín. Per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya hi van assistir el Director de Turisme i Muntanya, Albert Solà; i el Director i el Secretari de Vall de Núria, Antoni Casals i Josep Verdaguer. Com a tema principal van tractar el resultat de l’activitat de 2016 i el seguiment del primer semestre de 2017. L’any 2016 foren 306.893 les persones que van pujar al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria amb el cremallera. Una molt bona dada només superada l’any 2009. El nombre de visitants per a enguany també s’espera molt positiu ja que, fins a final de juny els usuaris del cremallera ja han estat 154.827.

L’Arquebisbe d’Urgell presidí la reunió de la comissió de seguiment Bisbat-FGC.

En aquests moments el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria està en procés de ser inclòs en la Ruta Mariana, amb els Santuaris de Lourdes, Montserrat, del Pilar, Torreciudad i Meritxell. En complir-se els 30 anys de la signatura del conveni entre el Bisbat d’Urgell i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es pot dir que la col·laboració ha estat sempre molt bona i positiva. Això ha permès mantenir el Santuari de Núria com un referent espiritual i un espai natural ben arrelat a la gent del nostre país.

SORTIDA D’ALUMNES DE BELLVER A SEVILLA Els alumnes de 6è de l’Escola Mare de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya, han anat de viatge de fi de curs a Sevilla i Còrdova. Els nens i nenes que assisteixen a la classe de Religió han aprofitat les visites a la Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla i a la Mesquita-Catedral de l’Asunción de Nuestra

Señora de Còrdova per a fer-ne especial estudi dels nombrosos elements religiosos que ja havien treballat durant el curs.

XVI JORNADES INTERDIOCESANES DE RESPONSABLES DE CATEQUESI Un grup de catequistes de la Diòcesi va participar a les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi que van tenir lloc els dies 6 i 7 de juliol al Seminari Conciliar de Barcelona, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) de la Conferència Episcopal Tarraconense amb el lema “Sortir, acollir, acompanyar. La catequesi i el magisteri del Papa Francesc”. A les Jornades, que foren inaugurades per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona i President del SIC, hi hagué temps per presentar quins tipus d’acollida i d’acompanyament es realitza a diverses Parròquies quan les famílies demanen la catequesi per als seus fills

Un grup d’alumnes de Bellver davant l’altar major de la Mesquita-Catedral de Còrdova. Església d’Urgell

35


Les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi es van centrar al voltant del lema “Sortir, acollir, acompanyar. La catequesi i el magisteri del Papa Francesc”.

o quan els adults venen a la Parròquia per continuar el seu camí de fe. El director del SIC, Mn. Joan M. Amich, lliurà i comentà l’anàlisi que s’ha realitzat conjuntament amb totes les Delegacions diocesanes de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears sobre la situació actual de la catequesi a casa nostra. Un altre apartat destacat de les Jornades fou el que va presentar el professor Salvatore Currò, tot portant a l’àmbit de la catequesi tres paraules ben significatives del magisteri del Papa Francesc: sortida, joia i misericòrdia. Les reflexions que oferí a les en les tres conferències que va pronunciar (“Ser en sortida i catequesi”; “Joia i catequesi”; i “Misericòrdia i catequesi”) tingueren un posterior treball per part dels participants dirigit pel mateix ponent. En el transcurs de les Jornades els participants tingueren l’oportunitat de felicitar el Delegat de Catequesi de Mallorca, Mn. Antoni Vadell, que ha estat 36

Església d’Urgell

nomenat recentment Bisbe auxiliar de Barcelona.

INAUGURACIÓ DEL CAMÍ DELS DRETS HUMANS A ANDORRA El 3 de juliol va tenir lloc a Sant Julià de Lòria la inauguració del Camí Saludable dels Drets Humans, amb la presència del Cap del Govern, Antoni Martí; del representant del Copríncep Episcopal, Mn. Josep Maria Mauri; del Ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany; del representant de l’Organització Mundial de

la Salut, Tamás Evetovits; i dels Cònsols de les set Parròquies andorranes, entre d’altres autoritats i personalitats. El camí és un projecte transversal que s’ha fet realitat gràcies al treball conjunt del Govern i dels Comuns, amb l’objectiu d’oferir als ciutadans un itinerari per a promoure la pràctica regular d’activitat física, i en el qual conflueixen la promoció dels drets humans, dels hàbits de vida saludables, de l’entorn natural i del patrimoni cultural. El camí té un recorregut d’uns 30 quilòmetres i transcorre de sud a nord. Comença al Pont de Fontaneda (just on acaba el camí de Pallerols a Andorra, que promou l’Associació d’Amics de Pallerols), a Sant Julià de Lòria, i arriba fins al refugi de Sorteny, a la Parròquia d’Ordino. Els 30 quilòmetres del camí coincideixen amb els 30 drets que recull la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

FESTA DE SANT OT A LA CATEDRAL Un Bisbe sant, una Catedral restaurada, uns fidels que estimen l’Església i celebren la fe. El Bisbe Sant Ot, amb una vida santa que s’encomana. La Catedral feia goig: deu sacerdots al voltant de l’altar per celebrar l’Eucaristia presidida per Mn. Xavier Parés, Rector i Degà de la Catedral. Una missa molt solemne amb els preciosos acords de l’orgue i amb una homilia, plena d’unció, fent memòria agraïda dels nostres sants Bisbes i Patrons de La Seu d’Urgell, amb l’empremta que tots tres ens han deixat, marcant història que perdurarà sempre, per ser obra de Déu. Una bona representació de l’Ajuntament, tenint com a capdavanter l’Alcalde, Albert Batalla, i diversos Regidors. També un bon nombre de fidels, que omplien de vida el temple, per honorar i agrair a Sant Ot l’herència que a tots ens ha arribat per la seva vida

El Camí dels Drets Humans vol promoure alhora els drets humans, els hàbits de vida saludables, l’entorn natural i el patrimoni cultural.


FESTA DE SANT CRISTÒFOL A LA DIÒCESI El diumenge 9 de juliol es va celebrar arreu de la Diòcesi d’Urgell la tradicional festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors i xofers, amb les benediccions dels vehicles a moltes de les Parròquies. Coincidint amb la Jornada de responsabilitat en el trànsit, enguany amb el lema “Lloat sigueu, Senyor, també pels mitjans de transport”, i que demanava poder arribar a la xifra de “zero accidents”. A La Seu d’Urgell, les activitats van començar el dissabte a la tarda al passeig Joan Brudieu, amb un espectacle sobre mecànica; i el diumenge, a dos quarts de nou del matí, s’inicià una concentració de vehicles clàssics i de motos. A migdia, a la Catedral de Santa Maria, Mn. Xavier Parés va presidir la celebració litúrgica en honor del sant, que va aplegar un gran nombre de fidels i molts membres del col·lectiu de conductors i mecànics. Es va fer un record dels companys difunts i es va cloure amb la benedicció dels clauers. En acabar, es va dur a terme la benedicció dels vehicles (cotxes, bicicletes, camions...), molts d’ells engalanats, al passeig Joan Brudieu. En aquest dia s’escau també recordar que, a més de confiar en el sant, cal tenir una conducció prudent i assenyada i

La Seu d’Urgell

Sant Julià de Lòria

Ponts

respectar les normes de circulació, i així evitar tants accidents de trànsit a les nostres carreteres.

Al Principat d’Andorra, uns 300 vehicles van participar en la benedicció a Andorra la Vella, que va celebrar l’Arxiprest

de les Valls, Mn. Ramon Sàrries: vehicles particulars, del Comú, de la Policia, d’autoescoles... També es va celebrar la festa amb molta participació, malgrat la pluja, a La Massana, a Anyòs i a Sant Julià de Lòria, on es va regalar un clauer als participants. A Ponts es van aplegar uns dos cents vehicles a la benedicció que al migdia es va fer a l’avinguda Sant Cristòfol. Els vehicles, molt engalanats, també van seguir el costum dels tres tombs fent sonar els clàxons. Tots els conductors van rebre un petit record de la diada, enguany un semàfor fet artesanalment. Abans de començar la benedicció es va tenir un record per la nena de quatre anys que va morir dissabte en accident de trànsit al terme d’Oliola, al costat mateix de Ponts, amb un sentiment de solidaritat amb la família i els accidentats. Els diners recollits es van estat destinar als projectes i activitats de la Càritas parroquial de Ponts, que també ajuda a altres poblacions de l’entorn. Es van fer també celebracions a moltes altres esglésies, petites i grans, en les quals els Rectors van obsequiar els participants en la benedicció amb un clauer o un petit detall en memòria de la diada. Església d’Urgell

37


Mn. Parés presidí la celebració de Sant Ot a la Catedral.

generosa i entregada com a imatge del Bon Pastor. Una imatge del sant preciosa, platejada, presidia en el presbiteri, i als seus peus hi havia unes coques que després de beneïdes foren repartides entre els fidels, un cop finalitzada la missa. Fora i davant de la Catedral, un grup de músics, una cobla que tocava sardanes, invitant a ballar-les. A poc a poc s’han anat fent esbarts, més o menys nombrosos però que sabien ballar i invitaven a agafar-se de les mans. Que bonic l’ambient d’alegria i germanor! Com un fermall d’or per a cloure la jornada festiva amb pau i harmonia.

Els joves pelegrins d’Urgell al costat d’una fita del Camí de Santiago.

lleure i pregària organitzades en el present curs: un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la caminant. El dijous 6 de juliol van partir de Ponferrada, a la província de Lleó, i van arribar a Santiago el dijous dia 13, després de caminar uns 200 quilometres i de superar alguns moments difícils a causa de la calor i el cansament. A la Missa del Pelegrí, a la Catedral de Santiago, els joves es

van fer el ferm propòsit de continuar caminant amb Jesús, el Camí de la nostra vida. La trobada amb centenars de pelegrins, amb alguns dels quals havien coincidit durant la caminada va ser un moment especial: l’encens voleiant al mig del creuer de la Catedral, el silenci interior, i la sensació d’haver complert un somni i un repte personal de superació. Per a alguns era la primera vega-

da que vivien una aventura d’aquesta profunditat, que els ha transformat.

TROBADA DE FINAL DE CURS DEL GOA A REFET El dijous 6 de juliol, alguns membres dels Grups d’Oració i Amistat (GOA) de la Parròquia de Ponts, junt amb el seu Consiliari, Mn. Bonifaci Fortuny, celebraren la reunió de final de curs al Monestir

JOVES D’URGELL FAN EL CAMÍ DE SANTIAGO Una dotzena de joves dels grups TXt del Bisbat d’Urgell, acompanyats pel Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, i per Toni Egea, membre de la Delegació diocesana de Joventut, va participar en una de les activitats centrals de 38

Església d’Urgell

El Grup d’Oració i Amistat de Ponts va celebrar la reunió de final de curs al Monestir de Refet.


Una norantena de persones, entre infants i monitors, ha pres part als campaments de l’Agrupament Escolta Ivarsenc.

de Santa Maria de Refet, on actualment viu una petita comunitat de Germanes Jerònimes. A mitja tarda participaren al rés de Vespres i després llegiren una carta molt emotiva de la Germana Maruja Sancho, que havia estat destinada a Ponts i que ara resideix a la comunitat de l’Hermandad de Jesús Maestro de Saragossa, fundadora del primer grup d’oració a Ponts l’any 1989, i que enguany celebra les noces d’or de la seva vida religiosa. Seguidament es van dirigir a la sala on les Gnes. Jerònimes fan l’acollida dels visitants, reunions i venda de productes d’artesania. La Gna. Maria Trinitat els explicà el carisma de la seva congregació i uns punts de reflexió i consells per resar amb la Lectio divina (llegir, meditar, aprofundir la Paraula de Déu i fer-ne vida). Els GOA són un moviment de laics que pertanyen a l’Església catòlica,

fundat per Mons. Josep Maria Cases, i el seu principal objectiu és practicar i difondre l’oració. A la Diòcesi d’Urgell hi ha alguns grups a diferents Parròquies.

CAMPAMENTS DELS ESCOLTES D’IVARS D’URGELL Del 27 de juny al 9 de juliol, l’Agrupament Escolta Ivarsenc d’Ivars d’Urgell va dur a terme els tradicionals campaments d’estiu, enguany a Vilobí d’Onyar, amb la participació d’unes noranta persones entre minyons escoltes (d’Ivars d’Urgell, de Vallverd d’Urgell, de Bellpuig, de Barbens i d’Andorra), caps, cuineres i intendents, i acompanyats alguns dies pel Consiliari de la Demarcació Nord-Occidental de Minyons Escoltes, Mn. Jaume Mayoral. Amb activitats de tota mena, i enguany amb el fil conductor del món del circ, han estat dies per

compartir, jugar, viure la natura, fer excursions i sobretot créixer una mica més en tots els àmbits de la persona humana. La tasca feta per un grup de joves caps, i del personal de suport de cuina i intendència, ha ajudat a fer possible un “lloc bo” pels escoltes que hi han participat. És una tasca que es fa des de la gratuïtat, la qual cosa permet poder oferir unes matrícules més ajustades per a les famílies en aquest temps de crisi que vivim. La pujada als tres principals pics del Parc Natural del Montseny: el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home van servir també per valorar i estimar el regal de la natura i la necessitat de tenir cura de tota la Creació. Com es recordava al text escrit pels Consiliaris diocesans de la FEMN i dels MEGC del Full Dominical del 9 de juliol: “des de sempre els nostres espais d’educació en el lleure han volgut oferir amb la tasca

dels centenars de monitors, caps i responsables un guiatge compromès, que respecta els itineraris de la vida i sap desvetllar en els joves les preguntes i possibles respostes a les qüestions més vitals, de la fe i del discerniment vocacional”. Cal agrair la tasca que es fa des dels nostres agrupaments i esplais, i, com va dir el Papa Francesc el 5 de juliol a Jerusalem, al Congrés Mundial d’Scholas Occurrentes: “els adults no podem llevar-li als nostres nens i joves la capacitat de somiar, ni de jugar, que en certa manera és un somiar desperts. Si no deixem que el nen jugui és perquè nosaltres no sabem jugar, i si nosaltres no sabem jugar no entenem ni la gratitud, ni la gratuïtat, ni la creativitat”. Part de l’activitat que es fa des dels centres d’educació en el lleure del nostre Bisbat consisteix precisament a això: ajudar a somiar i a jugar als nostres infants i adolescents. Església d’Urgell

39


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A SALARDÚ Els dies 10, 11 i 12 de juliol va tenir lloc a Salardú lloc la reunió número 223 de la Conferència Episcopal Tarraconense, presidida per Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència de tots els Bisbes de Catalunya. Al final de la reunió s’hi van afegir els dos Bisbes auxiliars electes de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell. 1.Els Bisbes van reflexionar sobre la pastoral en el temps lliure d’infants i joves, les colònies i els esplais, a partir de les explicacions que els van donar Josep Oriol Pujol i Humet, Director general de la Fundació Pere Tarrés, i Xavier Nus i Garrell, President del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), que agrupa 182 centres d’esplai federats, vinculats a les Parròquies o escoles cristianes, amb més de 20.000 infants i joves participants, per als

40

Església d’Urgell

quals compta amb més de 3.600 monitors. Tots dos van exposar als Bisbes les accions i activitats portades a terme el passat curs, així com també que durant l’estiu es realitzen prop de 400 activitats de colònies i casals a tot el territori català i Andorra. Els Bisbes es van interessar especialment pels centres socioeducatius que la Fundació Pere Tar-

rés gestiona, destinats a ajudar a desenvolupar humanament, emocionalment i competencialment aquells nens que necessiten una atenció especial. En aquests moments s’atenen més de 2.500 infants en aquests centres. 2.També van reflexionar i dialogar sobre l’acció de l’Església catòlica en l’àmbit de l’ensenyament, a partir de la detallada exposició

que els va fer el P. Enric Puig, Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. El P. Puig exposà alguns dels reptes que es plantegen avui en el món de l’ensenyament en general i a l’escola cristiana en particular. La Fundació Escola Cristiana de Catalunya està integrada en l’actualitat per 434 escoles, en les quals s’eduquen 256.000 alumnes dels diferents nivells i etapes del sistema educatiu. Les escoles cristianes són presents a la majoria de les comarques de Catalunya i formen part del conjunt del sistema educatiu del nostre país. Són escoles obertes i respectuoses amb tothom que en el seu ideari ofereixen una identitat cristiana que vol ser evangelitzadora per als alumnes, professors i famílies. Sempre que és possible accedeixen al sosteniment amb fons públics encara que


aquest finançament sigui clarament insuficient per cobrir les despeses dels ensenyaments curriculars i el suport de les famílies sigui necessari. Els Bisbes van felicitar el P. Puig pel recent reconeixement rebut per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya amb l’atorgament del premi Blanquerna d’Educació 2017. 3.Els Bisbes també van tractar sobre diverses qüestions relatives a la pastoral vocacional i als Seminaris on es formen els futurs preveres de les Esglésies diocesanes de Catalunya, encaminades a un treball en comunió cada cop més intens entre les Diòcesis així com l’aplicació del nou pla de formació sacerdotal (Ratio fundamentalis) que la Congregació per al Clergat va aprovar el desembre passat. 4.Es van revisar diverses qüestions relatives als nous mètodes d’evangelització i de catequesi, la pastoral de joventut, els mitjans de comunicació de l’Església i la pastoral de la salut. També van rebre informació sobre l’organització del primer aplec de mestres i professors cristians, que se celebrarà a Montserrat el dissabte 7 d’octubre vinent; i també sobre l’Aplec de l’Esperit, que se celebrarà a Tortosa la Pentecosta del 2018.

L’Arquebisbe i els preveres d’Andorra celebraren la darrera reunió del curs al Santuari de Canòlich.

TROBADA DE FI DE CURS DELS PREVERES D’ANDORRA Dijous 13 de juliol va tenir lloc al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich, a Sant Julià de Lòria, la darrera trobada del curs pastoral dels preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, a la qual hi va participar l’Arquebisbe Joan-Enric. Van tractar diversos temes de l’actualitat pastoral

al Principat d’Andorra i de la vida de l’Església, i els preveres van compartir un ric diàleg amb el pastor diocesà. El rés de l’Àngelus als peus de la Mare de Déu de Canòlich i un dinar de germanor clogué la trobada.

TROBADA A LUGO DE BATXILLERS DELS SEMINARIS MENORS D’ESPANYA Del 9 al 13 de juliol va tenir lloc a Lugo la trobada

anual de seminaristes de batxillerat dels Seminaris Menors d’Espanya, organitzada conjuntament per la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix Mons. Vives, i la Diòcesi amfitriona de Lugo. Va participar una vuitantena de persones (part de les quals de les Diòcesis catalanes), acompanyats pel Bisbe de Lugo, Mons. Alfonso Carrasco; el Bisbe d’Ourense, com a membre de la Comissió Episcopal de Seminaris; Mons. Leonardo Lemos, vocal de Seminaris Menors; i el Director del Secretariat de la Comissió, Rev. Sergio Requena. Com és costum en aquesta trobada, que es programa cada any durant l’estiu, els seminaristes gaudeixen d’uns dies de convivència durant els quals es visita la Diòcesi d’acollida, compartint moments de pregària, reflexió i recolliment espiritual.

Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya. Salardú, 12 de juliol de 2017 Una vuitantena de batxillers seminaristes va participar a la Trobada a Lugo. Església d’Urgell

41


EUCARISTIA A ANDORRA PER LES VÍCTIMES DELS INCENDIS A PORTUGAL Dijous 13 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va presidir a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella una Eucaristia en sufragi de les víctimes mortals i els ferits pels incendis ocorreguts a Pedrógao Grande, al centre de Portugal, el passat mes de juny. Van concelebrar l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i la pràctica totalitat dels Rectors de les Parròquies del Principat d’Andorra, i hi van assistir les màximes autoritats andorranes, encapçalades pel Cap del Govern, Antoni Martí; el Síndic General, Vicenç Mateu; el Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot; la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; i el Cònsol honorari de Portugal a Andorra, José Manuel da Silva; juntament amb els representants de l’Associació de la Mare de Déu de Fàtima, molt arrelada al Principat, i una gran quantitat de fidels andorrans i de la comunitat portuguesa resident a Andorra. Mons. Vives va començar l’Eucaristia amb unes paraules en record de les víctimes mortals, encomanant a Déu les famílies de les persones que han perdut éssers estimats i els ferits, i agraint a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra l’esforç fet en diverses iniciatives particulars per ajudar els damnificats. Així 42

Església d’Urgell

Mons. Vives recordà les víctimes mortals dels incendis a Portugal, encomanant a Déu les famílies que han perdut éssers estimats.

mateix, va manifestar la comunió i proximitat de tots els andorrans amb el dolor de Portugal. Una solidaritat i una proximitat de cor que el proper mes de setembre, coincidint amb la Festa de la Mare de Déu de Meritxell, el Copríncep episcopal es va comprometre a manifestar personalment al President de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, en la visita oficial que durà a terme al Principat d’Andorra. A l’homilia, l’Arquebisbe recordà la importància que per a tots els portuguesos té la Mare de Déu de Fàtima, que es reflecteix en l’Eucaristia que el dia 13 de cada mes reuneix un bon grup de la comunitat portuguesa i de l’Associació de la Mare de Déu de Fàtima a la Parròquia de La Massana. Glossant les lectures proclamades en aquell dia, va recordar com Maria visità decididament la seva cosina Elisabet

i com els cristians hem de ser decidits en la collaboració i ajuda envers els nostres germans. Una ajuda que ha d’anar més enllà de les coses materials i puntuals i que s’ha de traduir sobretot en la pregària i en perseverar en el record i estima envers les persones que passen situacions complexes que perduren en el temps. El Copríncep, en unes paraules adreçades en portuguès, va assegurar la solidaritat així com la comunió i proximitat dels andorrans amb el dolor de Portugal i va encomanar els difunts a la misericòrdia de Déu. Al final de l’Eucaristia, una representant de l’Associació de la Mare de Déu de Fàtima va agrair les mostres de suport del Principat d’Andorra i la presència de les Autoritats. Els incendis del passat mes de juny a Portugal van ser uns dels més mortífers

de la història del país: van provocar 64 morts i més de 250 ferits i van devastar la zona afectada.

CAPÍTOL DE LES FRANCISCANES MISSIONERES DE LA IMMACULADA El 15 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va celebrar l’Eucaristia dins el Capítol general de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció a la Casa Mare de La Garriga, que fou la primera fundació de la congregació per la M. Anna Ravell el 1859. El Capítol ha fixat els eixos de treball institucional i ha reelegit Superiora general la Gna. Consol Muñoz per tres anys, després de dos sexennis. L’Arquebisbe animà les religioses al coratge i l’esperança, recordant els trets més remarcables dels seguidors de Sant Francesc, en escaure’s la festa


Anna i els Franciscans de Creu Blanca són un feix de llum evangèlica a la Plana d’Urgell i a tota la Diòcesi. Al final de la celebració es féu ofrena d’un ram de roses al bust que recorda el fundador de l’orde, Gmà. Isidoro Lezcano. Un espectacle de dansa i un berenar amb els assistents clogué la Jornada.

ALUMNES DE L’ESCOLA PIA PREPAREN EL CAMÍ CALASSANÇ

Mons. Vives, amb les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció que van prendre part en el Capítol general a La Garriga.

de Sant Bonaventura, que fou gran teòleg, general de l’orde i Cardenal, que insistí en la via amorosa per a conèixer Déu i estar-hi units. També encoratjà la Congregació a seguir el camí de reforma i de missió del Papa Francesc, remarcant que som cadascú una missió i tots tenim una missió. Acabada l’Eucaristia, compartí amb les religioses el matí i un àpat de fraternitat.

hi assistiren el Gmà. Mikel Montero i la comunitat de Gmans. Franciscans de Creu Blanca, l’Alcade de Penelles i molts familiars, treballadors i voluntaris que atenen els malalts i discapacitats allí residents, als quals complauen molt les festes.

A l’homilia, l’Arquebisbe parlà de la catolicitat en l’amor i el servei. Explicà la paràbola del sembrador i animà a ser Església missionera, en sortida, que tot ho viu per al Senyor, i que té com a prioritària l’opció pels pobres i els malalts. I destacà que la Llar Santa

Alumnes de l’Escola Pia de Granollers, Igualada i Sabadell, acompanyats d’un grup de monitors, van encetar a principi de juliol l’arranjament de l’antic camí medieval del “Cinquè Llac”, al Pallars Sobirà. Per aquesta via va transitar Sant Josep Calassanç i és una part del futur recorregut del camí Calassanç. Amb la col·laboració del Consell Comarcal, que aporta dos especialistes, aquest grup va fer durant una setmana un treball de

FESTA DE LA LLAR SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI El 15 de juliol va tenir lloc la Festa de família de tots els qui formen la Llar Santa Anna dels Franciscans de Creu Blanca al Castell del Remei. Va presidir l’Eucaristia l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat per Mn. Llorenç Utgés, i

L’Arquebisbe destacà que la Llar Santa Anna i els Franciscans de Creu Blanca són un feix de llum evangèlica a la Plana d’Urgell i a tota la Diòcesi. Església d’Urgell

43


rehabilitació de parets de pedra seca, reconstruint drenatges d’aigua i millorant la senyalització del recorregut que va des de Peramea a Peracalç. Es van allotjar en tendes de campanya prop de Peramea, excepte l’última nit, que la van passar a la casa dels Escolapis a Claverol. A més de la feina al camí, van prendre part en diverses sortides culturals per a conèixer la zona.

CELEBRACIÓ DE LA MARE DE DÉU DEL CARME Arreu del Bisbat se celebrà el 16 de juliol la festa tan popular de la Mare de Déu del Carme amb força participació dels fidels diocesans. A La Seu d’Urgell, es va celebrar l’Eucaristia a la plaça del Carme, presidida per Mn. Xavier Parés, Rector i Degà de la Catedral, i concelebrada per Mn. Jordi Miquel, encarregat de Santa Magdalena, i amb l’assistència d’un bon nombre de persones que any rere any viu amb devoció la festa. La celebració fou molt alegre i participada. A l’homilia, Mn. Parés es va remuntar als orígens de la celebració a la ciutat, agraint als Carmelites aquesta preciosa herència, tan estesa pertot, mitjançant l’escapulari portat per molts devots com a memòria i protecció de la Mare de Déu. També va felicitar totes les persones que porten aquest nom i va recordar les que ens acompanyen per la comunió dels sants. Acabada la missa es 44

Església d’Urgell

Un bon nombre de fidels de La Seu va participar a la celebració de la Mare de Déu del Carme a la plaça que li és dedicada.

van cantar els goigs de la Mare de Déu del Carme, honorant i lloant la Mare del cel; i foren beneïdes les coques i el vi dolç, que es van repartir en bona harmonia i germanor. A la majòlica de la plaça, quedava un fragment dels goigs per a tot aquell que hi passa: “Canten els Carmelitans / que sou la nostra Advocada. / Gran favor fou Reina Mia / fun-

dar primera Capella, / amb lo títol de Maria”.

VISITA AL COPRÍNCEP D’UN GRUP D’ESTUDIANTS XINESOS Dilluns 17 de juliol, un centenar de joves de Lishui (Xina), acompanyats per la Degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofía i Lletres i en Ciències de Catalunya

Els estudiants xinesos van visitar la Catedral i el Palau Episcopal guiats per l’Arquebisbe.

(CDL), Josefina Cambra, va visitar la Catedral de Santa Maria d’Urgell i el Palau Episcopal guiats per Mons. Joan-Enric Vives. La visita s’inclou dins l’intercanvi d’estudiants organitzat bianualment pel CDL i el Col·legi d’advocats xinès Quimeng, que s’ha dut a terme entre els dies 10 i 19 de juliol a Barcelona. Els estudiants xinesos van seguir atentament les explicacions de l’Arquebisbe Joan-Enric, a qui al final de la visita van fer obsequi d’un bell pergamí escrit en llengua xinesa i un text de Confuci. Per la seva banda, Mons. Vives, els obsequià amb un llibre sobre el Beatus de La Seu d’Urgell.

AUDIÈNCIA AL MINISTRE GILBERT SABOYA Dijous 20 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La


NOMENAMENTS DEL BISBAT D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell amb data 17 de juliol de 2017 va signar la renovació del Consell Episcopal, i de la quasi totalitat dels Delegats diocesans i altres serveis diocesans, així com les noves dedicacions parroquials a la Diòcesi, moltes d’elles acumulades a les responsabilitats que ja tenien confiades. Aquesta és la relació dels nomenaments del Bisbat d’Urgell: NOMENAMENTS NO PARROQUIALS: Consell Episcopal: •Il·lm. Mn. Josep M. Mauri i Prior, Vicari General de la Diòcesi d’Urgell i Ecònom diocesà. •Il·lm. Mn. Ignasi Navarri i Benet, Vicari General de la Diòcesi d’Urgell. •Il·lm. Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral. •Mn. David Codina i Pérez, Secretari General i Canceller del Bisbat d’Urgell i Moderador de la Cúria. Seminari diocesà: •Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Vicerector del Seminari diocesà d’Urgell. Delegacions diocesanes: •Sr. Carles Martín Neira, Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics •Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Delegat diocesà de Catequesi i encarregat del Catecumenat a la Diòcesi. •Mn. Xavier Parés i Saltor, Delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia.

•Mn. Josep Chisvert i Villena, Delegat diocesà d’Ensenyament. •Mn. Josep Montoya i Viñas i Sra. Conxita Salvadó i Arqués, Delegats diocesans per a la Família i la Vida. •Mn. Joan Antoni Mateo i García, Delegat diocesà d’Ecumenisme i Relacions interreligioses. •Mn. Alfons Velásquez i Castañeda, Delegat diocesà de Pastoral Vocacional. •Mn. Jaume Vila i Serra, Delegat diocesà per a la Vida Consagrada. •Mn. Jaume Vila i Serra, Delegat episcopal per a les Causes dels Sants. •Sr. Lluís Plana i Sánchez, Delegat diocesà de Joventut. •Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Subdelegat diocesà de Joventut. •Gna. Visitación Lorenzo Herrero, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut. •Mn. Jaume Soy i Amargant, Delegat diocesà de Missions i Director de les Obres Missionals Pontifícies. •Sra. Clara Arbués i García, Delegada diocesana de Patrimoni Cultural. •Sra. Cristina Orduña i Ponti, Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social. •Mn. Ramon Sàrries i Ribalta, Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària. •Mn. Ramon Rosell i Serra, Delegat diocesà de pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme.

•Mn. Jaume Mayoral i Martí, Delegat Episcopal de Càritas Diocesana d’Urgell. •Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Consiliari diocesà de Mans Unides. •Mn. Josep Maria Aresté i Miret, Viceconsiliari del Moviment apostòlic “Vida Creixent” del Bisbat d’Urgell. NOMENAMENTS PARROQUIALS: •Mn. Ignasi Navarri i Benet, Rector de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell i de les Parròquies de Sant Serni d’Arfa; Sant Feliu de Castellciutat; Santa Coloma de La Bastida d’Hortons i Sant Vicenç de Montferrer. •Mn. Gabriel Casanovas i Vila, prevere adscrit amb facultats de Vicari parroquial de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. •Mn. Xavier Parés i Saltor, Administrador Parroquial de les Parròquies de Santa Cecília de Bolvir; Santa Coloma de Ger; Santa Maria d’All; Sant Miquel d’Isòvol; Sant Pere d’Olopte; Santa Eugènia de Saga i Sant Climent de Talltorta. •Mn. Joan Antoni Mateo i Garcia, Rector de la Parròquia de Sant Martí de Talarn. •Mn. Josep Uriel Álvarez Bedoya, Rector de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Pradell de Sió i Sant Pere de Les Ventoses. •Mn. Pau Bellido i Segarra, Rector de les Parròquies de la Purificació d’Adrall;

Sant Tirs d’El Pla de Sant Tirs, i Sant Andreu de La Parròquia d’Hortó. •Mn. Joaquim Cebrián i Puyuelo, Rector de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser i de les Parròquies de Sant Vicenç de Planoles; Sant Esteve de Pardines; Sant Cristòfol de Ventolà i Sant Feliu de Bruguera. •Mn. Joan Perera i Faura, Capellà custodi del Santuari de la Mare de Déu de Núria; Rector de la Parròquia de Sant Jaume de Queralbs i de les Parròquies de Sant Martí de Campelles; Sant Serni de Fustanyà; Sant Cristòfol de Nevà i Sant Cristòfol de Toses. TRIBUNAL DIOCESÀ D’URGELL: •Mn. Jaume Vila i Serra, Vicari Judicial de la Diòcesi d’Urgell. •Mn. Benigne Marquès i Sala, Jutge diocesà •Mn. Antoni Agelet Delpueyo, prevere de Lleida, Jutge diocesà •Mn. Pau Bellido i Segarra, Jutge diocesà. •Mn. David Codina i Pérez, Promotor de Justícia i Defensor del Vincle. •Sr. Josep Ràbade i Fernández, Notari del Tribunal eclesiàstic d’Urgell. La presa de possessió d’aquestes responsabilitats es farà en temps oportú, segons convingui en cada cas. La Seu d’Urgell, 17 de juliol de 2017. Església d’Urgell

45


Mons. Vives amb el Ministre Gilbert Saboya al Palau Episcopal.

Seu d’Urgell la visita del nou Ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació del Govern d’Andorra, M.I. Sr. Gilbert Saboya i Sunyé. Aquesta és la primera visita institucional del nou Ministre al Copríncep Episcopal després de jurar el seu nou càrrec el dia 17 de juliol i haver cessat en les responsabilitat de la cartera d’Afers Exteriors. La visita tingué lloc en un clima de cordialitat, durant la qual el Ministre va informar el Copríncep de les línies de treball que ha previst en la seva futura gestió al capdavant de la cartera que ha assumit. Al seu torn, Mons. Vives el va encoratjar en la tasca que ara enceta al servei del Principat.

de Tòrrec (municipi de Vilanova de Meià), on fou rebut per l’Alcalde pedani, Antoni Bertrán, pel Rector, Mn. Antoni Pich, i per un bon grup de fidels que li expressaren l’agraïment i alegria per la seva presència en el poble. Tot seguit anaren a l’església parroquial, on l’Alcalde va

explicar a l’Arquebisbe les actuacions que caldria dur a terme al temple. A continuació tingué lloc l’Eucaristia de la festa litúrgica de Santa Maria Magdalena. A l’homilia, Mons. Vives parlà del sentit profund de la visita pastoral que el Bisbe, successor dels apòstols, realitzava aquell dia a la població de Tòrrec i com manifestava la comunió amb tota l’Església diocesana d’Urgell i amb l’Església universal. Agraí l’acollida i presència dels veïns de la població i els encoratjà a no abandonar les seves arrels cristianes i a saber-les traspassar a les generacions futures. Glossant la figura de Maria Magdalena, apòstol dels apòstols, Mons. Vives recordà les actituds que l’àngel de la resurrecció li expressà a ella i a tots els deixebles de Jesús: no tenir

VISITA PASTORAL A TÒRREC Dissabte 22 de juliol. l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, va visitar la Parròquia de Sant Isidre 46

Església d’Urgell

Mons. Vives envoltat dels veïns de Tòrrec durant la visita pastoral la població.

por, creure en la resurrecció de Crist i la vida eterna, i sortir a evangelitzar i proclamar la Paraula de Déu i la fe profunda que ens fa superar les dificultats de la vida. Exhortà els fidels a creure en la resurrecció del Senyor amb totes les conseqüències, cercar els valors més importants de la vida, i no arrossegar-nos en el materialisme o la desesperança. Finalment, els exhortà a veure l’Església com una “família de famílies”, citant l’expressió de Sant Joan Pau II, on tots els cristians s’impliquin en les necessitats dels altres i es comprometin al servei del país, del poble, de la família, del servei i la reconciliació. Al final de la celebració, el Rector dedicà unes paraules d’agraïment a l’Arquebisbe i el felicità ja que al cap de dos dies s’esqueia el dia del seu natalici


i li féu un petit obsequi en nom de tots els fidels de la Parròquia. Una fotografia de grup al portal de l’església i un refrigeri de germanor al local social del poble clogué la joiosa visita. Posteriorment, amb el Rector d’Artesa tingueren els mossens un àpat fratern.

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP AL SÍNDIC GENERAL DE LES VALLS El Copríncep Episcopal va rebre el dia 21 de juliol al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita institucional del Síndic General de les Valls d’Andorra, M.I. Sr. Vicenç Mateu i Zamora. El Síndic va informar el Copríncep de l’activitat que s’ha dut a terme les darreres setmanes al Consell General i del calendari pròxim de la institució que presideix. La trobada s’inscriu dins del marc de les relacions institucionals habituals entre el Copríncep i el Consell General, tal com preveu la Constitució d’Andorra.

Infants i monitors ajudaren a preparar l’Eucaristia al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist.

VISITA A LES COLÒNIES DE BASTANIST L’Arquebisbe d’Urgell visità el diumenge 23 de juliol les colònies de l’Esplai Albada de Balaguer a Bastanist, en la qual participen uns 90 infants i adolescent de la Noguera. Dedicà força temps a parlar amb els infants, els monitors i els cuiners, i a continuació presidí l’Eucaristia dominical al Santuari de la

Mare de Déu de Bastanist, que havien preparat molt bé els monitors i els nens amb anterioritat. A l’homilia, dialogada amb els infants, va remarcar tres paràboles de l’Evangeli: la bona llavor i les males herbes, el llevat que fa fermentar la massa de farina, i el gra de mostassa que creix admirablement, i els nens les van relacionar amb tres paraules: paciència, esperança i confiança. Tota la celebració va ser ajudada de forma pedagògica i catequètica.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS PREVERES A LA SEU D’URGELL

El Síndic Vicenç Mateu informà el Copríncep de l’activitat de les darreres setmanes al Consell General.

Dilluns 24 de juliol començà al Seminari diocesà la setmana d’exercicis espirituals per als preveres de La Seu d’Urgell, predicats pel P. Prior del Santuari d’El Miracle, Xavier Poch, benedictí i monjo de Montserrat.

Hi assistiren 23 preveres diocesans. El P. Poch va iniciar les seves reflexions situant els trets més importants de la seva lliçó. Per a ell, és important que edifiquem la casa sobre la roca, i visualitzar el que ens sosté, “retornar a la realitat que ens sosté, que constitueix la nostra vida i tot allò que som”. Va recordar la “disposició de receptivitat” que cal en un període com aquest: “obrir-se al contacte inèdit amb Déu, més que voler arribar a uns resultats... una receptivitat i una obertura com la dels profetes. I va assenyalar que cal “aprofundir en el nostre viure com una presa de consciència del que significa la vida per a nosaltres, quin nivell de compromís hem mantingut, què és en realitat allò que ens sosté”. Va parlar en aquest context de l’activisme, de com i quan els sacerdots i homes i dones d’Església Església d’Urgell

47


Una vintena de preveres seguiren els exercicis predicats pel P. Poch.

han de donar suport a les comunitats humanes en les quals s’assenten. Cal prendre consciència del temps que passa, que ens n’anem volant, i també d’allò que ens ha configurat, “amb una convicció molt arrelada: som persones que Déu estima”, va afirmar; i només quan pots sentir aquest amor sents la confiança com es diposita en tu, “et dóna una vertebretalitat sòlida, ens ennobleix, fa que ens hàgim de mirar amb respecte”. Amb aquesta tanda d’exercicis quedà inaugurada la nova residència per a poder acollir trobades, recessos i hostatgeria sacerdotal. Se suma a la Residència Sant Ermengol, dels sacerdots ancians o jubilats, amb alguns encara actius pastoralment, i a la Residència Immaculada Concepció, dels seminaristes de la Diòcesi, els quals durant la setmana viuen i estudien a Barcelona, al Seminari Major Interdiocesà 48

Església d’Urgell

de Catalunya, a Barcelona, però que utilitzen aquesta residència reformada dins l’edifici del Seminari diocesà per als caps de setmana i períodes de vacances del curs.

JOVES RELIGIOSOS ESCOLAPIS VISITEN LA DIÒCESI D’URGELL Vint-i-dos joves religiosos, professos recents de la Congregació dels Pares

Escolapis de Sant Josep Calassanç, van visitar la Catedral de Santa Maria d’Urgell i el Palau Episcopal el dimarts 25 de juliol, on van ser rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell, amb qui van poder compartir inquietuds i expectatives per al futur La visita forma part d’un itinerari de cinc dies pels espais on va viure, treballar i morir Sant Josep de Calassanç, el seu Fundador, que, a més de La Seu d’Urgell, els ha de dur a Peralta de la Sal, Tremp, Guissona, i d’altres indrets, per acabar el recorregut a Roma. És un viatge i una estada d’aprofundiment i de formació dels joves que han de fer vots solemnes o ja els han fet en els darrers mesos, com una renovació de les seves conviccions i la seva vocació, i també

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP LA NOVA MINISTRA D’AFERS EXTERIORS D’ANDORRA El Copríncep Episcopal va rebre el matí del 26 de juliol al Palau Episcopal la visita institucional de la Ministra d’Afers Exteriors del Principat d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach, que el va informar de la seva gestió del Ministeri després que fou nomenada per al càrrec i va assumir-lo el passat 17 de juliol, i de la marxa de les negociacions que es duen a terme actualment amb Europa. Mons. Vives li agraí la dedicació a la gestió pública, que necessàriament s’ha d’enfocar des de la generositat personal.

Mons. Vives rebé al Palau Episcopal la nova Ministra d’Afers Exteriors del Principat d’Andorra, Maria Ubach.


a Bèlgica o a qualsevol altre lloc. Agraïm la seva presencia enmig nostre i a totes les persones que han fet possible aquesta experiència tan enriquidora: l’Ajuntament de La Pobla de Segur, els voluntaris de Càritas parroquial, l’IES de La Pobla de Segur i l’empresa d’esports nàutics 2Llacs

VISITA A LES COLÒNIES DE GENT GRAN Els joves escolapis van poder compartir inquietuds i expectatives amb l’Arquebisbe Joan-Enric.

de coneixença entre tots els nous membres de la Congregació dels Pares Escolapis. El grup està format per joves de Brasil, Camerun, Costa Rica, Congo, Índia, Indonèsia, Mèxic, Hongria, Eslovàquia, Filipines i Itàlia.

PRIMER CAMP DE TREBALL BELGA A LA POBLA DE SEGUR Del 4 al 12 de juliol va tenir lloc a la Parròquia Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur el primer Camp de Treball d’un grup de joves del Centre d’Esplai Chiro, de la Parròquia Amelberga de Zandhoven, a Bèlgica. El grup, integrat per nou joves, alguns ja professionals, acompanyats de dos monitors, van compartir amb la Parròquia de La Pobla la seva experiència de fe i treball comunitari. Amb una vitalitat pròpia de la seva edat, van ajudar a recuperar el celler de la rectoria per habilitar-lo com un futur lloc de reuni-

ons i, a més, van sanejar i pintar la fusta de la teulada de Ca La Mosseta, recentment recuperada. Van treballar de les 8 del matí fins a dos quarts de dues de la tarda, i la resta del dia la dedicaven a activitats lúdiques. Cal dir que la presència d’aquests joves va suscitar certes expectatives i preguntes en els veïns de la Parròquia. Ens van ensenyar que hi ha maneres diferents de fer vacances,

pensant en les necessitats dels altres i testimoniant la fe des del treball gratuït i incondicional. La seva participació a l’Eucaristia dominical, animant el cant, fent una lectura en la seva llengua i donant el seu testimoni de fe, va rebre l’agraïment de la comunitat i un fort aplaudiment. Tant de bo que aquesta porta continuï oberta per als joves del nostre Bisbat que vulguin fer experiències semblants, ja sigui aquí,

L’Arquebisbe d’Urgell va visitar la tarda del 27 de juliol les colònies de gent gran de la Parròquia de Santa Maria de Gornal de Barcelona, que cada any celebren una estada a la Residència de la Sagrada Família a La Seu d’Urgell. Va passar una bona estona amb ells, que celebren diverses festes enguany per donar sentit als dies de colònies del 24 al 30 de juliol. També fan diverses rutes i treballs entre tots ells. El P. Joaquim Pons, jesuïta, els va visitar en aquest dia i va celebrar l’Eucaristia per a la colònia. L’Arquebisbe els va animar a viure amb alegria el temps de la vellesa i a donar testimoni amb senzillesa de l’ajuda a les pròpies famílies i als qui els envolten, sense queixar-se, sinó tenint una actitud de paciència activa i de servei dels uns pels altres.

XXV ANIVERSARI DE LA SEU D’URGELL COM A SEU OLÍMPICA La presència dels joves belgues a La Pobla de Segur va ser una experiència molt enriquidora.

Dijous 27 de juliol es va inaugurar a la sala Sant DoEsglésia d’Urgell

49


Joan Ganyet, Alcalde de La Seu el 1992, va intervenir en Al concert inaugural de la Trobada d’Acordionistes va actuar la inauguració de l’exposició dedicada al vint-i-cinquè La biblioteca Sant Agustí acollí la presentació del llibre una quinzena de músics i grups d’arreu. aniversari de les proves olímpiques a la ciutat. “Pasqual Maragall. Pensament i acció”.

mènec de La Seu d’Urgell una exposició amb ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la celebració de diferents proves dels Jocs Olímpics a la ciutat, una de les 16 seus que, a més de Barcelona, van hostatjar els atletes i el calendari de competicions. L’elecció va significar per la ciutat la construcció d’un conjunt d’instal·lacions que van suposar un gran canvi urbanístic i social. També es féu notar que, dels 40.000 voluntaris que van mobilitzar els Jocs, 700 van ser a La Seu d’Urgell. I el voluntariat fou un dels elements més valorats dels Jocs Olímpics Barcelona92. A l’acte hi va participar l’Arquebisbe d’Urgell, i hi van prendre la paraula l’Alcalde actual de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, i l’Alcalde d’aquell moment, Joan Ganyet, així 50

Església d’Urgell

com altres personalitats, com Ramon Ganyet, Pere Miró, del Comitè Olímpic Internacional; i Gerard Figueras, Secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

CONCERT INAUGURAL DE LA TROBADA D’ACORDIONISTES DEL PIRINEU AL SEMINARI DIOCESÀ Divendres 28 de juliol va tenir lloc al pati del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell el concert inaugural de la XLII Trobada d’Acordionistes del Pirineu, en el qual participen músics d’arreu del món. Artur Blasco, ànima d’un festival que ha anat evolucionant al llarg dels anys, i Albert Batalla, Alcalde de La Seu d’Urgell, van intervenir prèviament amb uns parlaments, després dels quals van anar actuant més

de quinze artistes i grups musicals de primera línia, vinguts de tot arreu. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell i el Rector del Seminari, Mn. Ignasi Navarri, amb molt de públic que va seguir les actuacions totalment entregat.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “PASQUAL MARAGALL. PENSAMENT I ACCIÓ” El 28 de juliol va tenir lloc a la biblioteca pública Sant Agustí de La Seu d’Urgell la presentació del llibre “Pasqual Maragall. Pensament i acció” (La Magrana, abril 2017) de Jaume Claret (coord.), i dels autors Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan FusterSobrepere i Oriol Nel·lo. El llibre fou presentat per Joan Ganyet, amb Eugeni Bregolat i Oriol Nel·lo, que glossà els elements més configuratius

del pensament de Pasqual Maragall, que fou Alcalde de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya. Hi assistí l’Arquebisbe Joan- Enric, el Diputat i Regidor Òscar Ordeig, i un nombrós públic. Records, vivències i aportacions sobre la figura de Pasqual Maragall, tant per part de la mesa de presentació com del públic assistent, van aconseguir un clima d’estima per les idees de Maragall i per la seva aportació al nostre país i al Pirineu en particular.

FESTA DELS AVIS I PADRINS A LA VALL FOSCA Dissabte 29 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric Vives va visitar la Vall Fosca, acompanyat del Secretari general, Mn. David Codina, i va presidir l’Eucaristia dominical


a l’església parroquial de La Pobleta de Bellveí, plena de gom a gom, amb la presència de l’Alcalde de la població, del diaca Mn. Josep Montoya, encarregat pastoralment de la vall, i molts fidels convocats per a un homenatge als padrins i gent gran de tots els municipis de la Vall Fosca. Els tres germans Font de Povellà, amb dos acordions i un violí, acompanyaren els cants i tocaren durant la celebració. L’Arquebisbe remarcà el sentit joiós de la visita pastoral, especialment en aquests dies que hi ha molts visitants, i sobretot famílies que viuen fora però tenen el seu referent als poblets de la vall; i posteriorment, a l’homilia destacà l’autèntica saviesa cristiana, que consisteix a ser més que a tenir i a obeir la voluntat de Déu més que a recercar la riquesa i el poder, tal com Déu li deia a Salomó en la primera lectura.

També explicità la joia que significa ser cristià, acollir la vida i la fe com els dons més grans que una persona pot tenir. Triar el tresor més gran i la perla més fina equival a discernir allò que val més per a la vida, i oferir-ho a tothom com una bona notícia que salva el món del desastre de l’egoisme, la cobdícia i el tancament en un mateix. I exhortà a agrair tot el que els padrins i avis han fet per les famílies i el país, i a respectar-los i estimar-los fins a la fi dels seus dies, amb reverència i acompanyament sol·lícit. Al final de la celebració agraí a Mn. Montoya i a la seva esposa, Conxita Salvadó, l’esplèndida dedicació plena de caritat pastoral envers tots els habitants de la Vall Fosca. Anuncià que els havia encomanat la Pastoral de la Família i la Vida per a tota la Diòcesi i finalment envià una benedicció a tota la Vall Fosca i als seus habitants.

Els residents de la Llar de Sant Josep van participar a l’Eucaristia de la festivitat de Santa Marta.

Posteriorment, acompanyat de l’Alcalde presidí la festa pels avis i gent gran a la plaça Major de la Pobleta de Bellveí on actuà l’Esbart Montseny, del Centre Moral i Cultural del Poblenou de Barcelona, que oferí belles danses catalanes en una plaça ben plena i entregada. Els dansaires obsequiaren els padrins amb flors i alhora foren obsequiats amb flors pels veïns del poble. Seguí un berenar fraternal que

Els dansaires de l’esbart del Centre Moral i Cultural del Poblenou de Barcelona actuaren en la festa de la gent gran de la Vall Fosca.

s’allargà en les hores de la fresca del vespre.

FESTA DE SANTA MARTA A LA LLAR DE SANT JOSEP Dissabte 29 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la joiosa festa de Santa Marta a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell que regeixen les Germanetes dels Ancians Desemparats. Estava acompanyat del Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Rossend Roca; Mn. Jordi Gasch; Mn. Agustí Brescó; Mn. David Codina i els dos preveres residents, Mn. Lluís Rourera i Mn. Lluís Baro. Mons. Vives, a l’inici de la celebració eucarística, va recordar com precisament el 29 de juliol de 2001, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, va prendre possessió canònica com a Bisbe coadjutor de la Diòcesi d’Urgell, i com per a ell la diada de Santa Marta sempre tenia un to d’acció de gràcies a Déu i de vocació de servei a la Diòcesi. Església d’Urgell

51


L’Arquebisbe va rebre els seminaristes d’Oviedo al Seminari diocesà d’Urgell.

A l’homilia glossà les lectures proclamades tot subratllant l’acolliment amorós a Jesús que Santa Marta li va oferir a Betània, el qual ha de ser un exemple de caritat envers tots els residents a la Llar de Sant Josep, especialment per a les religioses i els treballadors. Va recordar com les actituds de Marta i Maria han de ser complementàries en la nostra vida de cristians, ja que hem de ser diligents en el servei i la caritat però sempre buscant espais per escoltar la Paraula de Jesús i estar amb Ell.

el dia 31, acollits pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, van visitar la Catedral de Santa Maria d’Urgell, el Palau Episcopal i el Seminari diocesà d’Urgell, recentment restaurat, on van ser rebuts per l’Arquebisbe Joan-Enric i van mantenir un ric diàleg. Mons. Vives els explicà els trets més característics de la història de la Diòcesi d’Urgell i animà els joves seminaristes

a perseverar en la crida rebuda a consagrar-se a Déu. A l’església del Seminari diocesà van resar junts per les vocacions al ministeri ordenat.

XXVII ENCONTRE DE L’ORDE DE LES VERGES A VALÈNCIA Del 28 de juliol a l’1 d’agost es va celebrar a València el XXVII Encontre

de l’orde de les Verges, convocat sota el lema: “L’atracció de la virginitat consagrada”. S’hi van aplegar 67 verges consagrades provinents de 29 Bisbats d’Espanya. Del Bisbat d’Urgell hi foren presents Cristina Ribot i Anahí Biorci. Aquestes trobades tenen com a objectiu fomentar la comunió entre els membres de l’orde de les Verges consagrades i la seva formació permanent per a viure amb més fidelitat la seva consagració. Van aprofundir la realitat del carisma propi amb conferències i ponències impartides, entre d’altres, pel Cardenal Arquebisbe de València, Mons. Antonio Cañizares; el Bisbe de Getafe i Delegat de la Conferència Episcopal Espanyola per a l’orde de les Verges consagrades, Mons. Joaquín López de Andújar; el Bisbe auxiliar de Getafe, Mons. José Rico Pavés; i el Vicari episcopal para la Vida Consagrada de l’Arquebisbat de València, P. Martín Gelabert, op.

VISITA DELS SEMINARISTES D’OVIEDO A LA SEU D’URGELL Els dies 30 de juliol al 3 d’agost, els seminaristes del Seminari Metropolità d’Oviedo, encapçalats pel seu Rector, Mn. Sergio Martínez, van visitar la Diòcesi d’Urgell. En concret, 52

Església d’Urgell

El XXVII Encontre de l’orde de les Verges aplegà a València una setantena de verges consagrades de 29 Diòcesis espanyoles.


També van tenir ocasió de conèixer part del ric patrimoni religiós i cultural de València visitant la Catedral Basilica Metropolitana de l’Assumpció, on es conserva la relíquia del Sant Calze; el Reial Col·legi Seminari Corpus Christi; la Cripta de Sant Vicenç Màrtir, i el Museu Marià de la Verge dels Desemparats, entre d’altres llocs. Com cada any, les participants renovaren juntes el propòsit de castedat perfecta en virginitat consagrada, enguany a la missa dominical de la Catedral, presidida per Mons. Cañizares.

AUDIÈNCIA A LA MINISTRA DE SANITAT, ASSUMPTES SOCIALS I IGUALTAT D’ESPANYA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre l’1 d’agost al Palau Episcopal la visita de la Ministra de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat d’Espanya, Excma. Sra. Dolors Montserrat, amb qui va conversar sobre diferents temes d’interès mutu per a Espanya i Andorra. A la reunió van ser presents l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Manuel Montobbio; el Secretari General de Sanitat i Consum, Sr. Javier Castrodeza; la Directora de Gabinet de la Ministra, Sra. Julieta de Micheo; el Representant del Copríncep, Mn. Josep Maria Mauri; la Secretària General dels Serveis del Copríncep, Sra. Concepción García Moyano; el Cap de Gabinet

D’esquerra a dreta, l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, la Ministra Dolors Montserrat i l’Arquebisbe i Copríncep durant la reunió que van mantenir al Palau Episcopal.

del Copríncep, Mn. David Codina; i el Vicari general de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri. Després de la reunió, la Ministra va visitar les obres de restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, acompanyada pels Serveis del Copríncep i pels arquitectes responsables de la direcció de l’obra; i el Seminari diocesà

d’Urgell. Posteriorment, la Ministra es va desplaçar al Principat d’Andorra on va ser rebuda pel Ministre de Salut d’Andorra, M. I. Sr. Carles Álvarez Marfany.

VISITA A LES COLÒNIES D’AINA L’1 d’agost, dia d’inici del tercer torn de les colònies d’AINA, a Canillo,

l’Arquebisbe va visitar Mn. Ramon Rosell, els monitors i cuiners i el més d’un centenar d’infants que durant aquest torn viuran uns dies d’acolliment, formació en els valors cristians i contacte amb la natura. Va coincidir amb els dies que hi era present l’equip de producció que prepara un documental sobre la tasca d’AINA, resseguint un infant que hi participa, creix i es fa gran a AINA, per després fer-s’hi monitor i revertir als altres els valors que ha rebut. L’Arquebisbe sopà amb els infants i els monitors, que li cantaren una cançó d’amistat, i pogué veure de prop les tasques de servei que els infants realitzen. També tingué un col·loqui amb Mn. Ramon i una part de l’equip de monitors. Durant la segona quinzena del mes d’agost, acabades les colònies, tindrà lloc un

Infants i monitors dedicaren una cançó d’amistat a l’Arquebisbe per agrair-li la seva visita a les colònies d’AINA. Església d’Urgell

53


curs de formació de monitors, vàlid per a obtenir la titulació necessària.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS A OLIANA El dimecres 2 d’agost va tenir lloc la solemne festa de la Mare de Déu dels Àngels a la Vila d’Oliana, presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Vila. Com és tradicional any rere any, una gran quantitat de devots es congregaren a la capella dedicada a honorar la Mare de Déu dels Àngels i des d’allí s’inicià una

bella processó que dugué la imatge fins a l’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana tot recorrent els principals carrers de la vila, que s’engalanà per retre homenatge a la Mare de Déu en aquesta advocació tan estimada i arrelada per tot el poble: Mare del Cel i Senyora dels Àngels. Durant la celebració eucarística el poble passà a venerar la sagrada imatge de la Mare de Déu dels Àngels, mentre la coral d’Oliana, que solemnitzà l’Eucaristia amb els seus cants, entonava els goigs a llaor de la Mare de Déu.

El President d’Amics de Montellà agraí la presència de Mn. Navarri i la col·laboració dels veïns en els projectes de l’associació.

Acabada l’Eucaristia, la imatge fou retornada en processó solemne a la seva capella, on el poble la venerà amb el cant de la Salve.

ARRANJAT EL RELLOTGE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE MONTELLÀ

Durant la celebració eucarística, la coral d’Oliana i el poble fidel cantaren els goigs a la “Reyna Santíssima dels Àngels”.

54

Església d’Urgell

Dissabte 5 d’agost va tenir lloc a la Parròquia de Sant Serni de Montellà la tradicional diada dels Amics de Montellà, una associació fundada l’any 1983 que promou l’arranjament dels edificis i monuments del poble. Les actuacions que ha dut a terme des que es va fundar han propiciat, per exemple, l’arranjament del cementiri parroquial de Sant Genís i la rehabilitació de l’ermita de Santa Magdalena de Mandrat. La darrera actuació, inaugurada el mateix 5 d’agost, ha estat l’arranjament del rellotge del campanar i del quadre elèctric de l’església de Sant Serni. A la inauguració van assistir el Vicari

general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, i el Rector de la Parròquia, Mn. Carles Rivas, que va beneir les obres realitzades. El President de l’associació, Llorenç Vergés Mill, agraí la presència de Mn. Navarri i la col·laboració dels veïns de Montellà, mentre que, al seu torn, Mn. Navarri agraí en nom de l’Arquebisbe la tasca que promou l’associació i va felicitar les persones que en formen part pel seu esforç i la seva tenacitat en dur a terme els diversos projectes. Amics de Montellà publica semestralment Fil directe, un opuscle que recull la vida i la història del poble i els projectes de l’associació.

EL “RETAULE DE SANT ERMENGOL” COMPLEIX 60 ANYS El dissabte 5 d’agost es van iniciar les representacions d’enguany del “Retaule de Sant Ermengol” al bell claustre de la Catedral de Santa Maria de La


La direcció artística del Retaule també ha canviat enguany. Després de dues edicions sota la direcció de Joan Hernández, aquest any la responsabilitat ha recaigut en Xavier Piguillem, que actualment és el director de la Companyia Inestable Ceretana de Teatre de Puigcerdà, que ell mateix va fundar l’any 2003.

L’SCHOLA CORDIS IESU PEREGRINA A NÚRIA

Mn. Parés i Mons. Vives amb alguns dels actors i responsables del “Retaule de Sant Ermengol”.

Seu d’Urgell, recentment restaurat. Precisament aquest any 2017 es compleixen els 60 anys de la primera representació de l’obra teatral basada en el text d’Esteve Albert i Corb. L’escrit original comprèn algunes escenes més que

no pas les que es representen actualment, de manera que el patronat encarregat de les representacions va substituint d’any en any algunes per altres de noves per tal de mantenir ben viu l’interès del públic. Així, en les funcions d’enguany

s’ha pogut veure novament “La batalla d’Albesa”, substituïda fa uns anys per una altra escena, amb la qual incorporació ja en són onze els quadres plàstics que conformen l’actual “Retaule de Sant Ermengol”.

Els dies 3 i 4 d’agost, membres de l’associació Schola Cordis Iesu, acompanyats per alguns sacerdots, van pujar a peu al Santuari de la Mare de Déu de Núria i hi van tenir una vetlla mariana amb un grup de joves, i l’endemà van celebrar-hi la missa abans de fer una preciosa marxa per les muntanyes. Com tants altres pelegrins,

Un bon nombre de membres de l’Schola Cordis Iesu va peregrinar al Santuari de Núria. Església d’Urgell

55


aquests dies d’agost moltes persones visiten els estimats temples i santuaris marians de la nostra Diòcesi, i especialment els de les nostres muntanyes: Núria, Patrona de la Diòcesi; i Meritxell, Patrona d’Andorra; així com Mijaran, Montgarri, Ares, Santa Maria d’Àneu, Bastanist, Canòlich, Talló, Puigcerdà i tants d’altres. Maria sempre ens acosta al seu Fill.

XVIII FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORGUE AL PRINCIPAT D’ANDORRA El Festival Internacional d’Orgue al Principat d’Andorra, organitzat conjuntament per l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra i amb la col·laboració de

56

Església d’Urgell

la Fundació Crèdit Andorrà, començà el dimecres 9 d’agost amb un repic de campanes manual a càrrec del grup Amores, que acompanyà després Ignacio Ribas en l’estrena de la seva composició “El jardí suspès” a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. El programa d’enguany incloïa també els concerts d’Olivier Vernet i Cédric Meckler, el dia 12 a l’església de Sant Esteve; de l’organista Aaron Ribas i la percussió de Josafath Larios, amb un repertori de danses populars espanyoles dels segles XVII i XVIII (el dia 17 al Museu del Tabac); “Músiques de la llum a l’església de Sant Esteve”, de la mà de l’organista Ignace Michiels (el dia 19); de l’organista Susana García Lastra (dia

Ignasi Ribas és el Director del Festival d’Orgue d’Andorra i organista de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. / FOTO: ANA-MF.

13 a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana); i l’actuació de Francesco di Lernia a l’orgue i Carlo Torlontano al corn alpí a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany (el dia 26); a més de la projecció el dia 24 de la pel·lícula muda “La terra de tots”, acompanyada de

la interpretació a l’orgue de Lukas Grimm.

FESTA DE SANTA CLARA A BALAGUER L’11 d’agost es va celebrar al Santuari del Sant Crist de Balaguer la festa de Santa Clara, amb una solemne celebració euca-


Baix relleu en record dels beats Josep Sala i Josep Tàpies a Una vintena de voluntaris i una trentena d’empreses van col·laborar amb el torneig solidari de golf. l’església parroquial de Ponts.

rística que va congregar una gran quantitat de fidels de Balaguer, Lleida i pobles de la Comarca de la Noguera. També les Germanes Clarisses van fer memòria del traspàs de la santa d’Assís i del seu trànsit. A continuació de l’Eucaristia va tenir lloc un concert d’orgue amb la interpretació de peces de monges franciscanes del barroc, a càrrec del P. Agustí Boadas i Llevat, ofm. Clara, la Dama Pobra, segueix vessant llum, dolçor i tendresa sobre els que se li acosten i la invoquen. Santa Clara, pregueu per nosaltres!

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DEL BEAT MN. TÀPIES I COMPANYS PREVERES MÀRTIRS. A l’església parroquial de Santa Maria de Ponts, i a moltes altres Parròquies del Bisbat, es va celebrar el diumenge 13 d’agost

l’Eucaristia en sufragi del beat Mn. Josep Tàpies, que en la mateixa data del 1936 va morir afusellat a les portes del cementiri de Salàs del Pallars, junt amb un grup de sis companys preveres de la Diòcesi urgel·litana que servien pastoralment a La Pobla de Segur i poblets veïns. El Papa Benet XVI els va declarar beats a Sant Pere de Roma el 29 d’octubre de 2005, el mateix any que ell va ser elegit Summe Pontífex de l’Església. A les homilies s’ha parlat del testimoni que van donar de perdó i d’amor en el moment del seu martiri, tot llegint un fragment del text que ens parla de Mn. Tàpies en el fulletó editat pel Bisbat “Els beats Josep Tàpies i sis companys sacerdotals màrtirs del Bisbat d’Urgell”. A la Parròquia de Ponts també es va venerar la relíquia del beats que el Bisbat va regalar amb motiu de la beatificació, i al final de

l’Eucaristia es va resar un Parenostre a la capella que exposa el relleu dels beats màrtirs fills de Ponts.

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU El 15 d’agost és la gran festa de la Mare de Déu Assumpta al cel, titular de la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell, mare de totes les esglésies de la Diòcesi d’Urgell. També és la festa gran de moltes Parròquies i esglésies de la Diòcesi, així com la festa major de molts pobles i ciutats d’Urgell. Maria, Mare del Crist i Mare de l’Església, no sofrí la corrupció del sepulcre i per una gràcia singular fou enduta amb cos i ànima al cel, on, ressuscitada ja amb el seu Fill, regna i ajuda tot el Poble de Déu i tots els fills i filles que el mateix Senyor li va donar com a fills des de la Creu.

És Protectora i intercedeix per tots. Ens mostra el camí de la glòria que s’ha de revelar en nosaltres i ens ajuda a assolir-lo com a do i gràcia. Pel baptisme hem rebut la gran promesa de poder participar un dia de la glòria de Crist Ressuscitat, de la qual ja en gaudeix plenament la seva Mare, la Immaculada Verge Maria.

DONATIU A CÀRITAS D’URGELL Càritas d’Urgell va rebre del Club de Golf Fontanals un donatiu de 7.000 euros, fruit de la recaptació que es va fer en el torneig solidari que el club va organitzar, juntament amb Càritas, el diumenge 13 d’agost a les seves instal·lacions de la Cerdanya. Els diners es destinaran als projectes d’inserció laboral vinculats amb Nougrapats Empresa d’Inserció. Una trentena d’empreses col·laboradores i una Església d’Urgell

57


L’Arquebisbe va agrair l’estima que els fidels tenen envers el Rector de Gòsol, Mn. Ramon Anglerill (tercer per la dreta).

vintena de voluntaris van participar en l’organització, l’avituallament i el suport als 180 esportistes que van competir solidàriament. El president del Club de Golf de Fontanals, Agustí Torelló, va felicitar Càritas d’Urgell per la seva feina en favor de l’acompanyament de les persones que passen per situacions personals i socials difícils i va posar en relleu la importància de la tasca que Càritas fa als territoris del Pirineu, especialment a la Cerdanya; a més d’expressar la voluntat de seguir organitzant al club d’altres activitats solidàries amb la comunitat. Al seu torn, Josep Casanova, Director de Càritas d’Urgell, va agrair a totes aquelles persones i empreses que amb tota la bona voluntat i de forma altruista van col·laborar 58

Església d’Urgell

de la millor manera dins les seves possibilitats en aquesta proposta solidària i lúdica.

VISITA PASTORAL A LA VALL DE LA VANSA El 15 d’agost, solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, l’Arquebisbe d’Urgell, va presidir l’Eucaristia de festa major a la Parròquia de Santa Maria de Gòsol, acompanyat pel Rector, Mn. Ramon Anglerill, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà la fe i caritat de la Mare de Déu que se n’anà decididament a la muntanya per visitar la seva parenta Elisabet. Animà els fidels a mantenir la fe, especialment en els dubtes i dificultats, i a tenir els ulls posats en les coses del cel i saber-nos elevar en la nostra vida

per estimar i conrear els autèntics valors. Desitjà a totes les famílies que aquells dies omplien Gósol i la vall una molt bona festa major i que fos temps per a enfortir els llaços familiars i sobretot la fe amb Déu. Al final de l’Eucaristia, Mons. Vives tingué un record pel beat Silvestre Arnau Pascuet, fill de Gòsol, prevere diocesà d’Urgell martiritzat per odi a la fe juntament amb altres sis companys de martiri i que foren declarats beats pel Papa Benet XVI l’any 2005. I volgué agrair l’estima que els fidels tenen envers Mn. Ramon Anglerill, que des de l’any 1971 serveix pastoralment Gósol i els pobles de la Vall de la Vansa, juntament amb altres de la Diòcesi veïna de Solsona, amb exemplar zel pastoral.

En acabar la celebració, l’Arquebisbe es traslladà a la Parròquia de Sant Esteve de Tuixent on també presidí l’Eucaristia amb una bona quantitat de fidels. Tingué un record especial pels difunts del poble i els encomanà a la misericòrdia del Pare del cel. Així mateix, destacà la bellesa del temple parroquial de Tuixent i, especialment, de la imatge romànica del segle XII de Santa Maria, que el presideix. A continuació tingué lloc la visita pastoral al poble de Fórnols de Cadí, on l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Climent. Destacà la importància de saber perseverar en la fe, com ho va fer Maria, especialment en els moments de dubte o prova, i va exhortar els fidels a mantenir les se-


ves arrels cristianes. En acabar l’Eucaristia pogué saludar els veïns i feligresos que compartiren junts un dinar de germanor a la plaça del poble. La visita pastoral als pobles de la vall acabà a Sant Martí de La Vansa, on Mons. Vives saludà els fidels, els exhortà a celebrar amb joia la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, resà amb ells i els impartí la benedicció apostòlica. Un dinar d’autèntica festa major a la Rectoria, amb Mn. Anglerill i familiars i amics seus, clogué la joiosa celebració de la Mare de Déu Assumpta.

XIV TROBADA DE MATRIMONIS DE CERDANYA El 16 d’agost es va celebrar la XIV Tobada de matrimonis de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric, organitzada pel Rector de les Parròquies de Bolvir i veïnes, Mn. Ignasi Navarri. Enguany, la trobada va

La trobada de l’Arquebisbe amb matrimonis de la Cerdanya tingué lloc enguany a La Seu d’Urgell.

tenir lloc a La Seu d’Urgell, on Mons. Vives rebé els matrimonis al Palau Episcopal, explicant-los en una visita guiada les particularitats de la figura del Bisbe-Copríncep i dels trets més característics del Principat d’Andorra. A continuació tingué lloc l’Eucaristia a l’església de Sant Miquel, del segle XI, dins el Conjunt Catedralici. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell dia sobre la importància de

la correcció fraterna amb oportunitat i delicadesa i la virtut de la dolcesa envers els altres. Exhortà les famílies a viure amb sentit cristià i a saber-se perdonar i recomençar contínuament, especialment en aquells dies de vacances per a molts, que poden significar un espai privilegiat per atansar-se a Déu a través de la pregària. Finalment els recordà les paraules de Jesús a l’Evangeli: “perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells”.

Jesús mai no ens deixa sols i ens acompanya sempre, i exhortà els pares com a educadors a saber transmetre la fe als fills amb el propi testimoni de vida. Després de l’Eucaristia, compartiren un sopar de germanor a la Residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell, al qual va seguir un torn obert de preguntes a l’Arquebisbe Joan-Enric sobre diversos temes: la transmissió de la fe als fills, el misteri del sofriment humà, diversos temes litúrgics, l’atenció pastoral a les famílies, el moment que viu Catalunya i la responsabilitat dels cristians, entre d’altres.

VII TROBADA DE JOVES DE CERDANYA A BOLVIR El 18 d’agost va tenir lloc al Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Bolvir, la VII Trobada de joves de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric. La trobada permet als joves d’ESO, batxillerat i universitaris mantenir una llarga vet-

La VII Trobada de joves de Cerdanya es clogué amb un diàleg obert dels participants amb l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

59


llada amb l’Arquebisbe i compartir un llarg espai de pregària, diàleg i aprofundiment en la fe. L’acte central fou la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pel Vicari general i Rector de Bolvir, Mn. Ignasi Navarri, i per Mn. David Codina. Pregaren per la pau i la reconciliació i l’Arquebisbe va tenir present les víctimes dels recents atemptats a Barcelona i Cambrils, i va demanar la prompta recuperació dels ferits i la conversió del cor dels terroristes que van deixar tant de sofriment i dolor. Glossant les lectures escollides en aquell dia, va demanar als joves que treballin per la pau i la justícia, ja que Jesús ens demana ser constructors de pau i perdonar els qui ens han ofès, tal com Déu Pare, ric en misericòrdia, ens ha perdonat; així com pregar pels nostres enemics i per aquells que ens volen mal. Exhortà els joves a donar la vida per Jesucrist, com tants màrtirs han sabut fer al llarg de la història, i recordà com el perdó de les coses més grans comença pel perdó de les petites coses. Acabada l’Eucaristia, els joves es desplaçaren al centre social de Bolvir, on tingué lloc un sopar frugal compartint el que portaven ells mateixos. A continuació tingué lloc un diàleg obert amb l’Arquebisbe Joan-Enric, on els joves exposaren les seves preguntes i inquietuds. Aprofundiren en el proper Sínode sobre la joventut convocat pel Papa Fran60

Església d’Urgell

cesc, en els atemptats a Barcelona i Cambrils, en el futur de l’Església, en què vol dir i com es concreta la vocació, i s’interessaren per la figura de l’Arquebisbe com a Copríncep d’Andorra. A mitjanit, amb el rés del Parenostre, que l’Arquebisbe demanà que, amb esperit missioner, fos per tots els joves que aquella mateixa hora estaven divertint-se en la disbauxa o sols o en tantes circumstàncies diverses, o sense tenir present a Déu, clogué la trobada joiosa i festiva.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA D’ESPAÉN El diumenge 20 d’agost els veïns de la petita població d’Espaén (municipi de Les Valls d’Aguilar) es van reunir a l’església de Santa Cecília per inaugurar les obres que s’hi havien dut a terme gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament i de molts veïns i amics del

poble i la contrada, que hi van col·laborar amb els seus donatius i també treballant a jova per tal d’arranjar-la. Els actes s’iniciaren amb les paraules de l’Alcaldessa, Rosa Maria Fàbrega Romà, que agraí en nom de l’Ajuntament de Les Valls d’Aguilar la col·laboració de tots els veïns i amics del poble d’Espaén per tal de recuperar la bellesa i formosor de l’església. Després intervingué el Tinent d’Alcalde, que va agrair el treball dut a terme pels operaris municipals i recordà emotivament com la seva mare li havia demanat que vetllés i tingués cura pel temple. Finalment, l’arquitecte que va dirigir les obres de millora, Antoni Fiol, va explicar les principals inter vencions dutes a terme. A continuació l’Alcaldessa convidà tots els assistents a guardar un minut de silenci en suport de les víctimes i ferits als atemptats terroristes a

Barcelona i Cambrils. Tot seguit tingué lloc l’Eucaristia solemne, presidida per Mn. David Codina, Secretari general i Canceller del Bisbat d’Urgell, i concelebrada pel Rector de les Parròquies de Les Valls d’Aguilar, Mn. Lluís Miquel Sánchez, i que comptà amb l’assistència d’una gran quantitat de fidels que ompliren el temple. La celebració fou solemnitzada pels cants de la coral Noves Gospel, de Noves de Segre. A l’Eucaristia es pregà per la pau i s’encomanaren les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. A l’homilia, Mn. Codina, glossant les lectures proclamades en aquell diumenge, exhortà els fidels a tenir l’actitud d’aquella dona estrangera cananea que busca el Senyor Jesús amb insistència i que es reconeix petita i humil, ja que “els cadells també mengen de les engrunes que cauen de la taula dels amos”, i que

Mn. Codina felicità els feligresos per les importants obres que han dut a terme a l’església de Santa Cecília d’Espaén.


mereix l’elogi del Senyor Jesús: “Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols”. I a l’instant es posà bona la seva filla. Cal que nosaltres perseverem en la pregària constant a Jesús perquè cap poble o nació té

l’exclusivitat de la salvació de Jesús, sinó que el que vol Crist és que acudim a Ell amb humilitat, perseverança i fe. Mn. Codina felicità els feligresos per les importants obres que han dut a terme i destacà

el valor de fer les coses a jova, unint les qualitats de cada persona a les dels altres, construint i bastint un bonic temple, i subratllà com molt més important que les pedres físiques són les persones creients, que

suposen les “pedres vives” que formen l’Església. Acabada la celebració, un dinar popular de germanor compartit per tots els participants a l’Eucaristia clogué la joiosa diada festiva.

CONDOL I SOLIDARITAT DEL COPRÍNCEP D’ANDORRA AMB EL REI, EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I L’ALCALDESSA DE BARCELONA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, després de l’atemptat de Barcelona, i l’atemptat frustrat de Cambrils, ha enviat amb data 18 d’agost un missatge de condol i solidaritat a S.M. el Rei Felip VI, al President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, i a l’Alcaldessa de Barcelona, Excma. Sra. Ada Colau, amb el text següent diu (amb les oportunes variants en cada cas): “Profundament consternats pel terrible atemptat

terrorista de Barcelona d’ahir, i l’atemptat frustrat de Cambrils a la matinada d’avui, vull fer-vos arribar la condemna més rotunda d’aquesta barbàrie i el sentit condol del Poble Andorrà, de les seves Autoritats i el meu propi, així com la nostra solidaritat amb tots els ferits i els seus familiars, en aquests moments de tant dolor. Aquest atemptat pertorba la pau i la convivència, intenta sembrar el pànic i el desànim en les nostres societats democràtiques, i provoca l’angoixa dels pobles i persones a Cata-

lunya, a Espanya i al món sencer. A través Vostre, vull expressar-vos la proximitat de tot el Principat d’Andorra cap a les víctimes, les seves famílies i cap a tot el Poble Català i de la resta d’Espanya, en aquesta situació tan tràgica i dolorosa. També la nostra condemna a la difusió de l’odi que provoca tota forma de violència i d’atacs que destrueixen la vida humana, violen la dignitat de les persones, o van en contra del bé fonamental de la convivència pacífica entre les persones i els

pobles, més enllà de les diferències de nacionalitat, religió i cultura. Encomano les víctimes a la misericòrdia de Déu, i prego intensament amb tota la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra pels ferits així com pels familiars i amics de tots els afectats, i puc assegurar-vos que ens fem solidaris del dolor de tot Catalunya i de la resta d’Espanya per aquest brutal atemptat.” +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

TELEGRAMA DE CONDOL DEL SANT PARE AL CARDENAL OMELLA El 18 d’agost, el Sant Pare Francesc va enviar un telegrama de condol i suport al Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona, a través del Cardenal Secretari d’Estat, amb el text següent: Cardenal Juan José Omella y Omella, Arzobispo de Barcelona

Ante la noticia del cruel atentado terrorista que ha sembrado de muerte y dolor la Rambla de Barcelona, el Papa Francisco desea expresar su más profundo pesar por las víctimas que han perdido la vida en una acción tan inhumana y ofrece sufragios por su eterno descanso. En estos

momentos de tristeza y dolor, quiere hacer llegar también su apoyo y cercanía a los numerosos heridos, a sus familias y a toda la sociedad catalana y española. El Santo Padre condena una vez más la violencia ciega, que es una ofensa gravísima al creador, y eleva su oración al Altísi-

mo para que nos ayude a seguir trabajando con determinación por la paz y la concordia en el mundo. Con estos deseos, Su Santidad invoca sobre todas las víctimas, sus familiares, y el querido pueblo español la bendición apostólica. Cardenal Pietro Parolin

Església d’Urgell

61


L’ARQUEBISBE I COPRÍNCEP PARTICIPA A LA MISSA PER LA PAU I LA CONCÒRDIA A BARCELONA Diumenge 20 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va concelebrar la Missa per la Pau i la Concòrdia en sufragi de les víctimes dels recents atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, presidida pel Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona, i concelebrada pel Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona; Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona; Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar electe de Barcelona; Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrasa; Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa; i Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat. A la mateixa hora l’Arquebisbe Metropolità de Tarragona, Mons.

62

Església d’Urgell

Jaume Pujol, va presidir una Eucaristia per les víctimes dels atemptats a Cambrils a la Catedral de Tarragona. A la Basílica de la Sagrada Família hi van ser presents les màximes autoritats de l’Estat, encapçalades pels Reis

d’Espanya; el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat de Catalunya; les Alcaldesses de Barcelona i Cambrils; així com el President de Portugal. Durant l’homilia, Mons. Omella va llegir el telegrama de condol i suport

que el Papa Francesc li havia fet arribar a través del Cardenal Secretari d’Estat, Mons. Pietro Parolin, i va agrair el treball de les forces i cossos de seguretat i del personal sanitari, així com també la generositat de molts ciutadans anònims que van ajudar espontàniament i de manera altruista les víctimes i els ferits. Ja el dia abans, dissabte 19 d’agost, Mons. Vives, va presidir el minut de silenci en senyal de dol, rebuig i solidaritat amb les víctimes dels atemptats, que havia estat convocat conjuntament pel Govern d’Andorra i el Consell General (a la fotografia de l’esquerra), en el qual van participar les principals autoritats andorranes.


NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT DEL TERRIBLE ATEMPTAT DE BARCELONA La Secretaria de la Conferència Episcopal Tarraconense ha fet pública la següent nota, davant el terrible atemptat de Barcelona del dia 17 d’agost de 2017: “Els Bisbes de Catalunya se senten totalment consternats per les víc-

times mortals, així com per les desenes de ferits, que ha causat el terrible atemptat terrorista d’aquest dijous dia 17 d’agost a la ciutat de Barcelona. Condemnen la barbàrie d’aquest atemptat, i el menyspreu que significa per la vida humana i la

seva dignitat. Cap causa no justifica la violència ni la mort de ningú. Els Bisbes encomanen les víctimes mortals a la misericòrdia de Déu, i preguen intensament pels ferits, pels familiars i amics de tots els afectats, així com per tota l’Arxidiòcesi de Barcelona, i

els acompanyen solidàriament en el dolor per aquesta tragèdia que ha tingut lloc en una ciutat com Barcelona, sempre compromesa per la causa de la pau i de la justícia. Barcelona, 17 d’agost de 2017”

Un bon nombre de ciutadans va expressar a La Seu i Andorra el seu condol per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

MOSTRES DE CONDOL A LA SEU D’URGELL I ANDORRA PER LES VÍCTIMES DE BARCELONA I CAMBRILS L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra es va unir a l’acte de condol per les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils

organitzat per l’Ajuntament de La Seu d’Urgell el divendres 18 d’agost a migdia. També hi van assistit el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; el Degà del Capítol Catedralici, Mn. Xavier Parés; el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; i d’altres sacerdots i personal de la Cúria. L’Alcalde,

Albert Batalla, va llegir, visiblement emocionat en alguns moments, el manifest de condol conjunt de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Després de cinc minuts de silenci, tots els reunits van fer palesa la seva solidaritat amb un llarg aplaudiment

de record i homenatge a les víctimes. A la mateixa hora, el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri, i la Secretària general dels Serveis del Copríncep, Concepción García, van participar en l’acte de dol convocat per l’Ambaixada espanyola al Principat d’Andorra. Església d’Urgell

63


Harmònic claustre, capitells i columnes, bellesa pura, arcades de silenci i pau, aquí tot prega. Mn. Manuel Pal

FOTOGRAFIA: Idil·li Tàpia.

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 460  

Juliol-Agost 2017

Església d'Urgell 460  

Juliol-Agost 2017

Advertisement