__MAIN_TEXT__

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

Aplec del Bicentenari Marista a Les Avellanes

# 458 - MAIG 2017


Església d Urgell Índex FÀTIMA: 100 ANYS DE LES APARICIONS Mn. Ignasi Navarri

6

NOVA EVANGELITZACIÓ DE LA SOCIETAT Mn. Luis Eduardo Salinas

APLEC DEL BICENTENARI MARISTA AL MONESTIR DE LES AVELLANES

10

6

URGELL ACULL LA CREU DE LAMPEDUSA EN EL SEU PELEGRINATGE PER CATALUNYA I ANDORRA

10

INAUGURACIÓ D’UN MEMORIAL AL CEMENTIRI NOU DE BOLVIR

12

NOU ITINERARI DE CATALONIA SACRA PER DIFONDRE EL PATRIMONI DE LA PLANA CERDANA

14

CELEBRACIÓ A TREMP DE LA XXI PASQUA DEL MALALT

16 18 20

XXX MARXA A PEU A MONTSERRAT TEMPS D’APLECS, TEMPS D’EVANGELITZACIÓ Mn. Jaume Mayoral

L’HERÈNCIA QUE M’AGRADARIA DEIXAR ALS MEUS NÉTS Carmen Ruiz González

OBSERVACIÓ Mn. Enric Prat

L’AMOR NO CALCULA Dr. Francesc Torralba

EL MOSSÈN ES CONFESSA AMB EL FORASTER

20

5

Robert Porta

ELS MUSEUS COM A NOUS ESPAIS INTEGRADORS

18

4

22 25 26 27

Mn. Ramon Rosell

28

DIETARI

30

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli 200 anys dels Germans Maristes

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n aquest 2017 s’estan celebrant els 200 anys de la fundació de l’Institut religiós dels Germans Maristes de les Escoles, o “Germanets de Maria”, més coneguts com a Germans Maristes, fundats el 2 de gener de 1817 a La Valla (França) per un jove prevere, Sant Marcellí Champagnat. Havia nascut el 20 de maig de 1789, a l’inici de la Revolució francesa, a Rosey, a les muntanyes del Loira, prop de Lió, i va morir a Saint-Chamond el 6 de juny de 1840. Ja sacerdot de Lió (1816), veient l’abandonament material i espiritual dels joves, fundà una Congregació dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. El desig de Sant Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva missió: educar nens i joves i anunciar-los l’Evangeli. I tot sota la protecció de Maria, la Bona Mare, com l’anomenava amb tendresa, i de la qual els Maristes se’n senten “petits germans”. El 7 de maig van celebrar-ho joiosament al Monestir de Les Avellanes, dins el nostre Bisbat, on hi ha la residència dels germans grans, i el cementiri de la província religiosa, a més d’un bonic lloc de recés i de trobades. El lema triat per a les celebracions del bicentenari és ben suggeridor: “Un nou començament”. Hi volen sintetitzar el programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur. En el Missatge que el Papa Francesc ha transmès als Maristes els diu: “Pertanyeu a una gran família, rica de testimonis, que han sabut donar les seves vides per amor a Déu i al proïsme amb aquell esperit de germanor que caracteritza la Congregació i que converteix l’altre en “un germà estimat; que ho és moltíssim per a mi” (Epístola a Filèmon 16). Aquests dos segles d’existència s’han transformat a la vegada en una gran història

d’entrega a favor dels infants i joves que heu acollit de cap a cap dels cinc continents i heu format perquè fossin bons ciutadans i, sobretot, bons cristians. Aquestes obres de bé són expressió de la bondat i misericòrdia de Déu que, malgrat les nostres limitacions i matusseries, mai no s’oblida dels seus fills”. I el Papa els encoratja a examinar-se a la llum de l’Esperit i discernir com ser avui innovadors en l’àmbit educatiu i formatiu, i estar totalment entregats a l’educació dels cors, cuidant els religiosos el seu propi camp interior, les seves reserves humanes i espirituals, per poder sortir a sembrar i cuidar el terreny que els han confiat, per ser així senzills instruments a les mans de Déu. Els Maristes volen estar oberts amb esperança al futur, caminar amb esperit renovat, guiats pel lema del seu Institut religiós que ja és tot un projecte de vida: “Tot a Jesús per Maria; tot a Maria per a Jesús”. Es tracta de confiar en Maria i deixar-se guiar per Ella en la seva humilitat i servei, en la seva promptitud i entrega silencioses, i transmetre amb l’exemple aquestes actituds. Des de la nostra Diòcesi d’Urgell demanem a la Immaculada Verge Maria que acompanyi els nostres estimats Germans Maristes en la fidelitat a la seva vocació, perquè contribueixin a crear una humanitat sempre i contínuament renovada, on els qui són vulnerables o descartats puguin experimentar que són valorats i estimats. Estimulats per l’exemple dels Germans Maristes, i en aquest mes de Maria que estem celebrant, tots hem de renovar el nostre “sí” marià a la voluntat de Déu, amb la certesa que Ell, com a Pare bo, no defraudarà la nostra esperança.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Fàtima. 100 anys de les aparicions

E

l 13 de maig s’han celebrat els en la petició d’oració, penitència, crida incessant del Papa Francesc a 100 anys de les aparicions de la penediment i conversió. Fàtima és i esdevenir “una Església en sortida”. Mare de Déu a Cova da Iria amb vol ser un no a la indiferència davant Tot Santuari és un oasi de pau i la canonització dels dos germans el pecat, arrel del mal del món. d’espiritualitat. En el de Fàtima és vidents Jacinta i Francisco. El Papa Benet XVI va afirmar l’any tradicional la pregària del Rosari per El Papa Francesc s’ha volgut afegir 2010 a Fàtima: “s’equivoca qui pensa la pau al món i la conversió del cor. a la llista dels seus predecessors que que la missió profètica de Fàtima En un Santuari es donen molts miraal llarg dels respectius pontificats està acabada. El missatge de Fàtima cles interiors per més que la nostra van pelegrinar a Fàtima. El beat Pau VI, l’any 1967 amb motiu dels 50 anys de les aparicions; Sant Joan Pau II els any 1982, 1991 i 2000; i el Papa Benet XVI l’any 2010. Així, també el Papa Francesc ha volgut presidir enguany les celebracions d’aquest primer centenari de les aparicions i la cerimònia de canonització dels dos germans, els dos sants més joves de la historia. El Patriarca de Lisboa, el Cardenal Clemente, explicà el sentit de la visita del Summe Pontífex dient que Francesc arribà com a pelegrí a Fàtima en un moment en què el món viu agitat per les amenaces i els perills globals. El mateix Papa va dir que anava a Fàtima com a “pelegrí d’esperança i de pau”. El Sant Pare va venerar la imatge de la Mare de Déu de Fàtima en la vetlla del centenari de les aparicions a Cova da Iria. Alguns es pregunten: després de 100 anys, el missatge de Fàtima segueix essent vigent? El continua essent actual per la seva cultura actual busqui el predomini de missatge de Fàtima no s’ha exhaurit senzillesa i essencialitat, perquè avui l’exterioritat i l’espectacularitat. Que amb la desaparició de la Unió Soviè- el món continua igual d’amenaçat bé ho expressa el testimoni d’aquell tica i l’enfonsament del comunisme? pels grans conflictes que es viuen pelegrí que, en tornar de Fàtima, va Amb paraules del Rector del Santuari arreu. La necessitat de pregar per la dir: “Fàtima no m’ha canviat la vida, de Fàtima, el P. Carles Manuel Pedro- pau és avui ben vigent i ben actual”. però sí que m’ha transformat el cor”. sa Cabecinhas, podem dir que el misEl Santuari de Fàtima (com ho va Cal superar el prejudici de la presènsatge de Fàtima és plenament actual viure el Santuari de Lourdes l’any cia a Fàtima i als santuaris marians perquè ens centra en l’essència de la 2008 amb motiu del 150è aniversari de gent humil, de poca cultura, de fe cristiana, en la centralitat de Déu, de les aparicions de la Mare de Déu pocs estudis i de molta fe. Cansats en l’adoració com a actitud creient a Santa Bernadeta) també vol viure cors endurits. Això és un mite. A fonamental. I el camí per donar a aquesta efemèride com un repte i un Fàtima i a tots els santuaris hi arriba Déu aquesta primacia es concentra nou impuls evangelitzador seguint la gent de totes les condicions socials i 4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA culturals, i religioses també. No hem de confondre mai senzill amb ignorant, i no oblidar mai que per a Déu totes les coses són senzilles i per als senzills totes les coses són divines. El Papa Francesc ha fet una visita llampec a Fàtima, un dels santuaris marians més importants del món, i ha llançat uns missatges molt clars i contundents en les seves diverses intervencions així com en les declaracions fetes durant el vol de retorn a Roma. El Papa s’ha volgut centrar en allò essencial, sense fer gairebé cap al·lusió al famós tema dels secrets.

Citant el beat Pau VI, el Papa Francesc va dir: “si no som marians no podem ser cristians” En primer lloc, ha resituat i actualitzat el missatge de Fàtima, allunyant-lo de visions estàtiques i apocalíptiques i rellançant-lo a l’acció i l’esperança. Una acció contra la indiferència del pecat en el món. En segon lloc, ha contribuït a purificar i encaminar la religiositat popular: el Papa Francesc la valora molt i la considera molt important de cara a la nova evangelització; és per això que ha volgut deixar clara la centralitat de Jesucrist Ressuscitat present enmig del seu poble amb seva Paraula i la seva Eucaristia, i presentar una figura de Maria, Mare de Déu, Mare de l’ Església i Mare de la Humanitat, com la dona adulta en la fe, la dona creient i creïble, que està on ha d’estar. Com recorda l’Evangeli de Sant Joan: “Maria estava allí”. Maria, atenta sempre al moment humà i al moment diví. Citant el beat Pau VI, el Papa Francesc va dir: “si no som marians no podem ser cristians”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

D

e cara als grans desafiaments contemporanis, podem albirar motius d’esperança en la Doctrina Social de l’Església? De ben segur que sí. Són els mateixos que podem advertir en el compromís d’una nova evangelització de la societat, entre d’altres impulsada des de fa temps per la Doctrina Social de l’Església. És clar que podem tenir motius d’esperança atès que existiran noves generacions de creients; és a dir: de persones dotades d’una fe adulta. Només una fe plenament acollida, completament pensada, profundament viscuda i celebrada pot convertir-se en font d’una nova cultura, d’un nou humanisme, de nova civilització. És la qualitat de la fe de cada un de nosaltres i de tota l’Església, el gran tresor sobre el qual és possible invertir i comptar per a la renovació de la societat, de les institucions, de l’economia i de la política. Noves generacions de creients adults en la fe, de catòlics compromesos en la política i en cada un dels camps socials, són possibles gràcies a noves generacions de sacerdots i de formadors. La qual cosa implica, en més d’una ocasió, la reproOVA gramació de la formació als Seminaris i a les universitats catòliques i pontifícies. Una EVANGELITZACIÓ nova evangelització exigeix en particular DE LA SOCIETAT una nova pastoral o, més ben dit, una conversió pastoral, a més d’una nova catequesi i una nova educació. Noves generacions de creients, de protagonistes de l’evangelització de la societat podran florir si es reconsidera la relació entre comunitats eclesials, missions i evangelitzadors amb el fenomen social, superant els espiritualismes desencarnats. La formació de noves generacions de catòlics compromesos en la política podrà realitzar-se només mitjançant una més seriosa presa de consciència de la dimensió social de la fe per part de les comunitats eclesials i de la consegüent reorganització de la pastoral i de la formació. Les comunitats parroquials que no conreïn seriosament la dimensió social de la pastoral, de la catequesi i de l’educació, no realitzaran de manera adient la missió de l’Església ni tampoc la realització de la vocació social dels laics cristians. No serien ni sal que dóna gust, ni llevat de vida nova. D’altra banda, cal reconèixer que les noves generacions de creients que es comprometen en la política, com en diverses ocasions ha afavorit Benet XVI, no poden néixer d’un buit pastoral i pedagògic, de la mancada immersió dels creients en experiències de vida cristiana. Instrument indispensable per a una fe adulta, i no és inútil reafirmar-ho, és la Doctrina Social de l’Església. Només una fe adulta, amb el seu centre propulsiu que és Crist, redemptor universal, si és acollida i experimentada, pot donar substància al teixit connectiu de l’espiritualitat i de la santedat dels creients. Una vida cristiana adulta i compromesa es converteix en una força inspiradora de nova civilització, la civilització de l’amor. Solament arrelats en Jesucrist podrem forjar noves estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals.

N

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Una gran pancarta amb el lema “benvinguts a casa” rebia els participants que anaven arribant al Monestir. A sota, Mn. Ramon Prat presidí la celebració eucarística de l’aplec.

6

Església d’Urgell


Aplec del Bicentenari Marista al Monestir de Les Avellanes

E

l Monestir de Santa Maria de de felicitació i desitjos de futur en conviure. Així, doncs, es va orgaBellpuig de Les Avellanes (La un panell amb la forma de la xifra nitzar una gimcana familiar per a Noguera) va acollir el diumen- 200 a escala gegant, es va oferir un descobrir “el tresor de Marcel·lí”; una ge 7 de maig l’Aplec del Bicentenari bon esmorzar per començar el matí segona activitat era un geocaching, Marista, celebració amb la qual els amb forces. El tret de sortida el va un joc d’orientació amb l’objectiu de Maristes de les comarques de Ponent donar el missatge llegit pel Gma. descobrir “el misteri del 200”; també van voler celebrar el 200è aniversari de la fundació de l’Institut dels Germans Maristes. L’aplec va acollir unes 500 persones vinculades a la família marista. Alumnes i antics alumnes, pares i mares, germans, educadors provinents d’indrets ben diversos, com les desaparegudes escoles maristes de Guissona i Sagrat Cor de Lleida, amics i germans del Monestir de Les Avellanes, del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida, les obres socials de la Mariola (Pas a Pas, Calidoscopi) i Després de l’Eucaristia, tothom hi va aportar un grapat de terra per ajudar a plantar “l’olivera del bicentenari”. el Centre Obert de Balàfia, a més dels moviments Agru- Unes 500 persones vincuhi havia l’opció de la visita guiada pament Escolta Garbí, l’Associació al Monestir per conèixer la història lades a la família marista Juvenil Mà Oberta - Cor Obert (AJMAmarista i la de les altres famílies COR), la Coral Maristes Montserrat van prendre part en la religioses de la casa; i, finalment, la i l’ONG Marista d’Educació per al jornada de celebració al xerrada “200 anys i més, viu el somDesenvolupament, la Cooperació Monestir ni!”, a càrrec del Gmà. Pere Ferré, Internacional i el Voluntariat (SED). Provincial de L’Hermitage, província Una gran pancarta amb el lema Pere Castanyé i la Coral Maristes marista a la qual pertany Catalunya, “Benvinguts a casa” rebia els partici- Montserrat de Lleida. que explicà què significa aquest pants que anaven arribant ja de bon El programa de la segona part del aniversari rodó, quin és el present matí al Monestir de Les Avellanes. matí estava conformat per diferents de l’Institut Marista i quines són les Després de les inscripcions corres- activitats a escollir, les quals tenien intuïcions per al tercer centenari ponents, i d’enganxar els missatges per objectiu compartir, conèixer i que comença. Església d’Urgell

7


Dins les activitats del matí, el Gmà. Pere Ferré, Provincial de L’Hermitage, explicà què significa aquest aniversari rodó, quin és el present de l’Institut Marista i quines són les intuïcions per al tercer centenari que comença.

A migdia, l’església del Monestir es va omplir de gom a gom per celebrar una Eucaristia plena de simbologia escaient per a l’efemèride. De la celebració, presidida per Mn. Ramon Prat (antic alumne de l’escola) i per Mn. Toni Riera, SJ, en destacà la lectura del testament espiritual de Marcel·lí Champagnat, les pregàries en forma de “les petits virtuts” expressades pel fundador, la universalitat de la presència marista visualitzada a l’ofertori en la proclama del lema “per educar cal estimar” en diferents idiomes, o el reconeixement dels “maristes blaus”, que avui realitzen la seva missió enmig del conflicte de Síria. En sortir de l’església es va iniciar una cercavila amb grallers i globus de colors que va conduir tots els assistents a plantar “l’olivera del

200 anys d’història, i molts més per endavant

V

a ser el 2 de gener de 1817 quan el jove sacerdot Marcellí Champagnat creava la primera comunitat de Germans Maristes a la localitat de La Valla-en-Gier (França), amb l’objectiu d’educar infants i joves, especialment els més vulnerables. Han passat 200 anys des de la fundació d’aquella primera comunitat, i avui l’obra marista s’estén a 81 països del món. El bicentenari porta tres anys de preparació amb l’objectiu de “fer camí cap a un Nou Començament”. Els tres anys han servit per reflexionar sobre tres aspectes de la vocació marista: la missió, a l’Any Montagne (2014-2015); la comunió, a l’Any Fourvière (20152016); i l’espiritualitat, a l’Any La Valla (2016-2017). La celebració del bicentenari està prevista en tres dates diferents al llarg del 2017: el 2 de gener es va celebrar l’albada marista a diferents parts del món 8

Església d’Urgell

amb presència de l’Institut, per ressaltar-ne la seva internacionalitat: a La Valla, a Nairobi, a Luján (Argentina), i a Roma. El Germà

Imatge de Sant Marcel·lí Champagnat al Claustre del Monestir de Les Avellanes.

Superior, Emili Turú, va ser present a Bangladesh, on va assistir a la inauguració d’una escola per als fills dels treballadors de les plantacions de te. El dia 6 de juny està prevista la celebració a Roma, per ressaltar la presència marista a la comunitat eclesial. Aquell dia es presentaran els tres volums de la Història de l’Institut i s’inaugurarà una exposició fotogràfica sobre el present de la família marista. El 8 de setembre, el bicentenari se celebrarà a Rionegro, Colòmbia, amb ocasió de l’obertura del Capítol general i amb representació de totes les Unitats Administratives del món marista. Fora d’aquestes dates hi ha activitats ben diverses, en cada obra i a cada país, en una celebració d’abast mundial, tal i com ho va ser l’Aplec del Bicentenari Marista al Monestir de Les Avellanes.


Les cançons de la Coral Maristes Montserrat de Lleida van donar la benvinguda als participants a l’aplec, i la música continuà a la tarda amb el grup Ubuntu (dreta), que amenitzà la sobretaula.

bicentenari”. Cadascú hi va posat un grapat de terra, recordant que la història s’escriu entre tots, i barrejats amb la terra s’hi van afegir els missatges de felicitació i desitjos per al futur. El dinar de germanor es va servir als jardins exteriors del Monestir. Com a bons germans, tothom va collaborar en el servei del dinar per tal de poder atendre un nombre tan gran de comensals. El grup Ubuntu va ser l’encarregat d’animar la sobretaula amb les cançons vinculades a l’espiritualitat marista, majoritàriament del grup Kairoi. A la part final del con-

cert amb els Ubuntu, tothom es va agrupar per a bufar les espelmes que formaven un 200 gegant; moment en que es va cantar “l’hora dels adéus” i l’himne del bicentenari: “200 anys i més, viu el somni”, posant punt i final a l’aplec. Cal dir també que a la Sala Capitular del Monestir de Les Avellanes s’hi va instal·lar una exposició sobre “Els maristes al món”, oberta al públic fins al 6 de juny, dia de Sant Marcel·lí Champagnat, i amb la qual tothom pot aprofundir i aproximar-se als 200 anys dels Maristes. La jornada va servir per recordar

la trajectòria de la vida marista, persones i moments especials que han fet possible aquest camí bicentenari. Però sobretot, va permetre visualitzar la vitalitat dels maristes avui dia a les terres de Ponent. Per primer cop, famílies, educadors i infants dels 4 centres educatius i de les diferents entitats de lleure, socials i esportives maristes de Lleida ens hem trobat per celebrar la nostra identitat, fidel al carisma iniciat aquell 2 de gener de 1817 al petit poble de La Valla. Robert Porta, Director de Les Avellanes

El dinar de germanor es va compartir als jardins exteriors del Monestir. A la dreta, el cant de “L’hora dels adéus” i de l’himne del bicentenari va cloure l’aplec. Església d’Urgell

9


Urgell acull la Creu de Lampedusa en el seu pelegrinatge per Catalunya i Andorra

L

a Creu de Lampedusa, beneïda pel Papa Francesc i símbol de la dignitat dels refugiats i emigrants, així com de la diàspora

que viuen molts d’ells en el periple per arribar fins a Europa fugint de guerres, persecucions i fam, va ser acollida els dies 6, 7 i 8 de maig a la

Mons. Vives va rebre la Creu de Lampedusa a l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt.

10

Església d’Urgell

Diòcesi d’Urgell, en el transcurs del seu pelegrinatge per terres catalanes i andorranes. La primera estació del seu itinerari per la Diòcesi va ser l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra, on el 6 de maig va ser protagonista de la missa d’infants i joves presidida pel Rector, Mn. Pepe Chisvert. Després de l’Eucaristia, els participants a la celebració van compartir una estona de pregària i reflexió sobre tot el que la Creu de Lampedusa simbolitza, i posteriorment tingué lloc un concert de música cristiana. L’endemà, diumenge 7 de maig, la creu arribà a l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt, on la va rebre l’Arquebisbe Joan-Enric. Al començament de la celebració eucarística, en què també va impartir el Sagrament de la Confirmació a quinze nois i noies de Parròquia, Mons Vives va recordar que la Diòcesi d’Urgell està oberta a l’acollida dels refugiats i explicà que la creu és un signe de l’amor de Crist fins a l’extrem de la donació vers els altres, i de la necessària solidaritat vers els que estan patint l’èxode dels seus països. A l’homilia, l’Arquebisbe d’Urgell va parlar als confirmands sobre com, a la Pasqua, Jesucrist ressuscitat ve perquè tinguem vida, i vida en abundància: “aquest és el sentit profund del seu misteri pasqual, de la seva mort i de la seva resurrecció. No hi ha amor més gran que donar la vida per aquells que un estima (…) i la creu, que era un instrument de tortura i de mort en temps dels romans, Jesucrist la converteix en símbol d’amor: un sentit vertical d’obertura a l’amor de Déu i un sentit horitzontal d’amor


La Parròquia de Sant Julià també acolli la creu, en una missa per a infants i joves presidida pel Rector, Mn. Chisvert. A la dreta, l’ambaixadora de la Fundació Casa dello Spirito e delle Arti, Graziella Cuccu, obsequià l’Arquebisbe amb una rèplica a escala de la Creu de Lampedusa.

a tots sense distincions, ja que Jesucrist va estendre els braços per abraçar tothom, especialment tots els crucificats de la terra. Per això la creu no és només un símbol cristià, és un símbol d’amor per a totes les persones que pateixen a la terra”. També es va referir al simbolisme concret de la Creu de Lampedusa, feta amb fragments del vaixell en el qual van naufragar centenars de persones que fugien de Síria i en el qual van perdre la vida molts infants, i d’altres van quedar orfes. Per això, va dir Mons. Vives, aquesta creu parla de dignitat i d’acolliment, “i tenir-la avui a la nostra Diòcesi és també un compromís per ajudar i estimar tots els crucificats de la terra”. La Sra. Graziella Cuccu, ambaixadora a Espanya de la Fundació Casa dello Spirito e delle Arti, l’entitat que custodia la Creu de Lampedusa, va fer obsequi a Mons. Vives d’una petita rèplica a escala de la creu, feta també amb fusta dels vaixells de refugiats que arriben a Lampedusa, com a signe de l’acolliment i del compromís de la Diòcesi vers els més desprotegits. I va explicar a l’assemblea que, per a l’Eucaristia d’aquell dia, havia portat unes formes de pa elaborades per un

grup de presos amb delictes de sang, condemnats a cadena perpètua, els quals s’han penedit dels seus crims i les fabriquen com a mostra de penediment i de l’amor i la reconciliació que han de regnar al món. L’origen de la creu de Lampedusa es remunta al primer viatge que el Papa Francesc va fer fora de la Diòcesi de Roma, el 8 de juliol de 2013, i que precisament va ser a aquesta illa del sud del Mediterrani, situada entre les costes de Sicília, Malta i Tunísia. Va ser un viatge concebut com a conseqüència de les tràgiques notícies sobre una de embarcació de refugiats enfonsada prop de l’illa. Arran d’aquesta visita del Sant Pare, un fuster de l’illa, Franco Tuccio, va construir un seguit de creus

amb fusta de les restes d’embarcacions d’emigrants naufragades. Una d’aquestes creus (de 2,8 x 1,5 metres i uns seixanta quilos de pes) va ser beneïda pel Papa Francesc a la plaça de Sant Pere el 2014, amb la voluntat que viatgés per tot el món. Des de llavors, la Creu de Lampedusa va començar el seu periple espiritual per terres d’Itàlia, i després ha estat acollida a diferents països fins a arribar el 4 de març al port de Barcelona. L’endemà, primer diumenge de Quaresma, va ser acollida a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, en una Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan Josep Omella, i posteriorment ha pelegrinat per diverses poblacions catalanes fins a arribar a la Diòcesi d’Urgell. Església d’Urgell

11


Inauguració d’un memorial al cementiri nou de Bolvir Coincidint amb la festivitat litúrgica de Sant Isidre llaurador, l’Arquebisbe beneí el monument que honra els difunts traslladats des de l’antic cementiri

L

’Arquebisbe d’Urgell presidí el dilluns 15 de maig, festivitat litúrgica de Sant Isidre llaurador, les celebracions de la festa major de Bolvir (Cerdanya), on fou rebut per l’Alcalde, Bartomeu Baqué i Muntané, i pel Rector de la Parròquia i Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri. Els actes de la festa major es van iniciar amb la tradicional processó a llaor de Sant Isidre pels carrers de la població, que fou precedida per unes paraules de Mons. Vives en què destacà la importància que té acompanyar el Sant Patró en processó, per demanar el bon temps, aigua per a les collites, i, sobretot, la protecció de Déu envers tot el poble, tots els llocs per on passava i per extensió a tot arreu. Els sons de la Cobla Selvatana acompanyaren la processó en un clima de pietat. En arribar a l’església parroquial, la imatge de Sant Isidre fou collocada en el presbiteri i començà la solemne Eucaristia de festa major, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri i Mn. David Codina, i que comptà amb l’assistència de les Autoritats locals i comarcals, encapçalades per l’Alcalde de Bolvir; el President del Consell Comarcal de Cerdanya i Alcalde d’Alp, i l’Alcalde d’All, a més d’una gran quantitat de veïns del poble i devots de Sant Isidre llaurador. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà 12

Església d’Urgell

les lectures proclamades i destacà com Sant Isidre, Patró de la pagesia, ens ensenya avui dia una virtut fonamental: la paciència i la confiança que Déu farà fructificar aquelles llavors que plantem i que aparentment no han de donar fruit, però que si les reguem i en tenim cura acabaran germinant. Insistí en la necessitat de valorar la creació com obra esplèndida de Déu i distingí entre la creació natural que ens ha estat donada per Déu Pare Creador i la creació que els homes podem modificar gràcies al nostre treball i al nostre esforç, i que també hem

d’agrair perquè sintetitza la història dels nostres avantpassats. Mons. Vives exhortà els fidels a valorar la fe catòlica rebuda i a restar sempre ben units a Jesucrist com les sarments han d’estar unides al cep perquè puguin donar fruit, ja que Jesús és el cep i nosaltres les sarments i “sense Ell no podríem fer res”. Finalment, agraí el que les Autoritats fan per millorar els pobles i el patrimoni cultural i religiós, ben especialment a Cerdanya, i els exhortà a saber pregar per ser una comunitat oberta i atenta a les necessitats dels germans més febles:

L’Arquebisbe Joan-Enric pregà davant la tomba del Rector estimat del poble i per tots els difunts.


els pobres, els marginats, els malalts i, ben especialment, els refugiats, essent una Europa oberta que vol acollir els que busquen refugi i una oportunitat per viure una vida digna. Després de l’Eucaristia tingué lloc la benedicció i inauguració de la nova plaça i zona enjardinada adjacent a l’església parroquial que l’Ajuntament de Bolvir ha pogut construir gràcies a la cessió per part del Bisbat d’Urgell de l’antic cementiri parroquial, molt malmès, les restes del qual s’han traslladat al nou cementiri de la població, on s’ha construït un memorial per honrar-les, dissenyat pels arquitectes Jordi Puig i Batalla i Alexandre Puig i Flamerich. També s’hi han traslladat al nou cementiri tots els elements de l’antic (làpides, creus, monòlits funeraris...). Tot seguit els fidels es van traslladar fins el cementiri nou, on l’Arquebisbe va beneir el memorial. Mons. Vives recordà el gran arquitecte català Antoni Gaudí i es felicità per aquesta nova plaça i especialment perquè les obres han permès treure a la llum una petita església consagrada a la Mare de Déu de l’Esperança, que quedava amagada per l’antic cementiri. Així mateix, va exhortar els fidels a tenir un record agraït pels difunts i per les persones que ens han precedit en la fe, i va recordar com també s’havia traslladat fins al nou cemen-

La jornada festiva a llaor de Sant Isidre començà amb una processó de la imatge del sant pels carrers de Bolvir fins a l’església parroquial, on Mons. Vives presidí l’Eucaristia. En acabar, junt amb l’Alcalde de la població va inaugurar la plaça que s’ha construït al terreny que ocupava l’antic cementiri.

tiri a un antic Rector de Bolvir, Mn. Ramon Soldevila, com a mostra de l’estimació en què el tenia el poble. La benedicció del memorial acabà amb el rés del Parenostre per part de tots els presents, i, tot seguit, l’Arquebisbe i l’Alcalde descobriren una placa commemorativa. Al seu torn, l’Alcalde de Bolvir va explicar com un centenar de tombes del cementiri vell es van portar d’una a una i amb la màxima cura cap al cementiri nou. Tan sols de la meitat d’aquests difunts se’n van poder localitzar les famílies, que van ser presents durant el trasllat. L’Ajuntament va planificar el trasllat de forma que les famílies que segueixen enterrant

al poble, si disposaven de nínxol, l’utilitzaren per a posar-hi els difunts traslladats; i, si no era així, els en donaven un. Per a les famílies que ja no enterren al poble, però que s’han pogut identificar, es van construir uns petits nínxols al nou cementiri que els han estat cedits. Els difunts que es van poder identificar, però no s’ha trobat cap familiar, també es col·locaran en aquests nínxols. La resta que no s’ha pogut ni identificar ni trobar cap familiar aniran amb una fotografia de la tomba a la fossa comuna del nou cementiri. Un dinar de germanor al pavelló poliesportiu de Bolvir clogué la jornada festiva a llaor de Sant Isidre. Església d’Urgell

13


Panoràmica de les pintures murals de Sant Climent de Talltorta.

Nou itinerari de Catalonia Sacra per difondre el patrimoni de la plana cerdana

C

atalonia Sacra, un projecte conjunt de les deu Diòcesis catalanes per difondre el patrimoni religiós, històric i artístic de l’Església a Catalunya, va posar en marxa el dissabte 27 de maig un nou itinerari guiat, “Les esglésies de la solana de la Cerdanya”, pensat per apropar als visitants alguns dels exponents més importants de la presència i el llegat de l’Església a la plana cerdana, com són les esglésies de Santa Maria de Quadres, Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria d’All i Sant Climent 14

Església d’Urgell

de Talltorta, així com la capella de l’Esperança de Bolvir.

L’itinerari comprèn la visita a les església de Santa Maria de Quadres, Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria d’All, Sant Climent de Talltorta i la capella de l’Esperança de Bolvir Entre els atractius artístics d’aquest itinerari, cal destacar les pintures romàniques simulant car-

reus a Santa Maria d’All; el retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Esperança a Santa Cecília de Bolvir; o les impressionants pintures murals barroques de Sant Climent de Talltorta, tots ells testimonis únics del pas dels segles i de la forta religiositat dels homes de la plana cerdana; a més de la pròpia importància històrica de cadascun dels temples que integren l’itinerari. Així, per exemple, a l’església de Santa Maria d’All datada entre segles XII i XIII, destaca la portalada de migdia, ornamentada amb arquivolta


A l’esquerra, torre de l’església de Santa Cecília de Bolvir i la capella de L’Esperança, a la mateixa població (a sota). A la dreta, de dalt a baix, Santa Maria d’All i Santa Maria de Quadres.

que descansa damunt dos capitells ornats amb figures humanes i caps de lleó, i amb l’arcada davantera ornada amb una greca d’espirals. Al temple es pot contemplar la imatge de la Mare de Déu d’All, rèplica exacta de l’original, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. O Santa Cecília de Bolvir, que l’any 952 fou donada al Monestir de Sant Miquel de Cuixà per Sunifred II de Cerdanya; possessió confirmada pel Papa Joan XIII l’any 968 i reconeguda també el 1268 en la concòrdia entre el Bisbe d’Urgell i l’Abat de Cuixà. Recentment restaurada, hi

destaquen especialment elements arquitectònics com la portalada de migdia o la torre del campanar, així com el retaule gòtic de Nostra Senyora de l’Esperança. També són de gran valor artístic les pintures murals de Sant Climent de Talltorta (de fet són úniques a tot el Pirineu), datades al segle XVIII i restaurades completament fa uns anys, que cobreixen completament la volta de la nau amb representacions d’escenes del Nou Testament, i motius florals i arquitectònics. “Les esglésies de la solana de la Cerdanya” s’inclou dins de l’agenda

d’activitats culturals per a enguany, la qual consta d’una cinquantena d’activitats i itineraris diversos per tot el territori català, pensats per posar en relleu la importància d’un grapat d’obres cabdals de l’art sacre català. Més concretament, i pel que fa al patrimoni del Bisbat d’Urgell, les visites a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’església de Sant Vicenç d’Estamariu o l’església de Nostra Senyora de la Purificació de Bossòst són algunes de les activitats programades. L’agenda completa d’activitats la podeu consultar a la web www.cataloniasacra.cat/agenda. Església d’Urgell

15


Celebració a Tremp de la XXI Pasqua del Malalt

E

n la festivitat de la Mare de Déu per a un malalt poder rebre la visita agents de pastoral i subratllà la de Fàtima, el dissabte 13 de del prevere, o d’una persona amb necessitat d’aprofundir en la profesmaig, va tenir lloc a la Residèn- missió pastoral, i rebre el sagrament sionalitat amb la qual s’ha de dur a cia Fiella de Tremp la XXI Pasqua del del perdó i la comunió eucarística, terme aquest servei voluntari. Malalt, organitzada Després de la per la Delegació diconferència de Mn. ocesana de Pastoral Sobrevia, els assisde la Salut, a la qual tents a la trobada van assistir més de es van traslladar 150 persones entre a la Basílica de la malalts, infermeres, Mare de Déu de Vallprofessionals de la deflors de Tremp salut i voluntaris per participar en la d’aquesta imporcelebració eucarístant pastoral com és tica presidida per l’acompanyament l’Arquebisbe Joanals afectats per proEnric i concelebrablemes de salut i a da pel Vicari general les seves famílies. d’Urgell, Mn. Ignasi Van presidir la jorNavarri, i el Rector nada l’Arquebisbe de la Parròquia de d’Urgell i la DeleTremp, Mn. Joan gada diocesana de Antoni Mateo; a més Pastoral de la Salut, de Mn. Xavier SobreGna. Visitación Lovia i un bon grup de renzo, SFU. preveres d’Urgell La ponència cenque van acompatral de la jornada nyar els grups de les anà a càrrec de Mn. seves Parròquies a Xavier Sobrevia Vila trobada. dal, Delegat de PasA l’homilia, Mons. toral de la Salut del Vives centrà l’atenBisbat de Sant Feliu ció en la gràcia de Llobregat. Mn. pasqual de la ReSobrevia, doctor en surrecció que venç medicina i prevere, el sofriment i la actualment Rector mort, i que obre una de Santa Maria de perspectiva joiosa Castelldefels, aproi plena de la vida, fundí sobre la rela- Unes 150 persones van assistir a la XXI Pasqua del Malalt, que començà amb una conferència de Mn. Sobrevia viscuda en unió amb a la Residència Fiella (a dalt). Posteriorment, participaren de la celebració eucarística a la Basílica de la Mare ció i la visita als ma- de Déu de Valldeflors. Jesucrist. També es lalts, posant l’èmfasi referí al missatge en la confidencialitat i la discreció perquè els enforteix enmig dels seus d’oració i conversió que Maria donà que reclama aquesta pastoral. Insistí dolors i malalties. Mn. Sobrevia oferí a Fàtima. en la bondat de l’acompanyament també a la seva intervenció alguns En finalitzar l’Eucaristia, la jornada i escolta atenta i respectuosa dels consells pràctics per a dur a terme es clogué amb una fotografia de grup malalts i en la gràcia que significa l’atenció als malalts per part dels i un dinar de germanor. 16

Església d’Urgell


Església d’Urgell

17


“Els museus com a nous espais integradors”

“E

ls museus com a nous espais integradors” va ser el títol que la Dra. Carme Borbonès, expresidenta de Càritas Catalunya, va triar per a la conferència que va oferir el divendres 19 de maig a l’església de Sant Miquel, al Conjunt Catedralici de La Seu d’Urgell, com a acte central organitzat pel Museu Diocesà d’Urgell amb ocasió del Dia Internacional dels Museus. El Vicari general i Director del Museu Diocesà d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, va presentar la Dra. Borbonès i va pronunciar una breu salutació per obrir l’acte, al qual van assistir la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; el Director voluntari de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; el Síndic de Greuges de La Seu d’Urgell i diversos Regidors de la Corporació Municipal de la ciutat, a més de l’Alcalde d’Oliana i un bon nombre de veïns de La Seu.

La Dra. Borbonès destacà com els museus poden ser una peça clau per a integrar els nouvinguts i fomentar-ne la seva acollida Fent referència a l’exposició temporal instal·lada al Museu Diocesà, la Dra. Borbonès va explicar a la seva intervenció com la imatge de la Mare de Déu de Núria i el calze i la patena del Santuari de Núria van patir també l’exili pel que significaven com a elements de fe i d’identitat d’un poble, i compartí la reflexió sobre com els museus que conserven el patrimoni cultural, religiós i identitari d’un poble han de posar sempre les persones com centre de 18

Església d’Urgell

La Dra. Carme Borbonès i el Vicari general d’Urgell, durant la conferència de l’expresidenta de Càritas Catalunya a l’església de Sant Miquel de La Seu.

la seva activitat, ja que la persona, tal com ens ho recorda sovint el Papa Francesc, ha de ser sempre el centre de l’economia, de la natura i, també, de l’art. La Dra. Borbonès va parlar també de la necessitat d’atendre les persones refugiades que reclamen la

nostra atenció a les portes d’Europa, i que han hagut de deixar enrere la seva llar i el seu país, moltes vegades fugint de la guerra i l’opressió. En aquest sentit destacà com els museus poden ser una peça clau per a integrar els nouvinguts i fomentar-ne la seva acollida.


El Museu Diocesà d’Urgell celebra el Dia Internacional dels Museus amb una exposició al voltant del patrimoni cultural i l’exili en els contextos bèl·lics

E

l Museu Diocesà d’Urgell es va sumar a la celebra- calze i la patena no es van retornar fins uns 40 anys ció del Dia Internacional dels Museus amb una més tard. Després de la mort de Mn. Bonaventura exposició temporal de petit format titulada “Patri- (1951), els dos objectes van quedar a mans de Manuel moni cultural i exili. El periple del calze i la patena Carreras. I no fou fins l’any 1982, que aquest li entrega de Núria”, que vol apropar a l’espectador la història a l’aleshores Bisbe d’Urgell, Mons. Joan Martí Alanis, d’aquestes dues peces litúrgiques del segle XIII, pro- les dues peces, que des d’aquell mateix moment cedents del Santuari de Núria, fora del context artístic s’exposen al Museu Diocesà d’Urgell. i estilístic de l’exposició permanent del Museu, on Enguany el Museu Diocesà d’Urgell s’adhereix a la es mostren habitualment. Així, l’exposició se centra el fet que durant la Guerra Civil el calze i la patena, juntament amb la imatge de la Mare de Déu, es van portar a Suïssa [veure Església d’Urgell, núm. 409, juny de 2012], i parteix d’aquest exili temporal per contextualitzar les peces no com a obres d’art i litúrgia, sinó com a testimoni de les conseqüències dels conflictes bèl·lics en relació amb el patrimoni cultural. A l’inici de la Guerra Civil, la nit del 22 de juliol de 1936, Mn. Bonaventura, aleshores capellà custodi del Santuari de Núria, retirà la imatge de La imatge de la Mare de Déu de Núria, i el calze i la patena del segle XIII, també originaris del Santuari, van centrar l’exposició la Mare de Déu i l’amagà a temporal del Museu Diocesà d’Urgell amb ocasió del Dia Internacional dels Museus. la muntanya, on passà la nit. L’endemà la va dur al poble d’Err, a prop de Llívia; campanya d’actes del Dia Internacional dels Museus i d’aquí a Bourg-Madame, on restà amagada dins el que organitzen de manera conjunta els museus de la moble d’un rellotge de paret. Així és com s’inicià el Xarxa de Museus de Lleida i Aran, de la qual el Museu llarg viatge que dugué la imatge de la Mare de Déu a Diocesà d’Urgell en forma part, i que s’orienta a partir l’exili, travessant dues fronteres, en un trajecte que del lema “Museus i històries punyents: allò que no partí de la Cerdanya i passà per Perpinyà i l’abadia es pot explicar als museus”, tot reconeixent el paper de Hautecombe fins arribar a Suïssa. Mentre tant, el que juguen els museus com a agents pacificadors Santuari va patir l’assalt i la crema de tots els altars de les relacions entre els diferents pobles del món. i de les imatges que hi restaven. El Dia Internacional dels Museus se celebra anualEl calze i la patena de Núria, malgrat no hi ha cons- ment el 18 de maig. És un esdeveniment organitzat tància escrita, semblaria que també van fer aquest pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) des de viatge vers l’exili. El cert és que van estar custodiats 1977, que té com a objectiu la difusió entre els ciutaa Suïssa en la mateixa caixa forta que la imatge de la dans del paper dels museus en el desenvolupament Mare de Déu, i si bé aquesta va retornar el 1941, el de les societats. Església d’Urgell

19


XXX Marxa a peu a Montserrat

L

a XXX edició de la Marxa a La celebració eucarística al Santu- de Joventut. A l’homilia, Mons. Vives peu a Montserrat, organitzada ari, a la una de la tarda, va ser pre- va posar en relleu el llarg camí que per la Delegació diocesana de sidida per l’Arquebisbe Joan-Enric ha fet aquesta activitat, ja clàssica Joventut, va aplegar el segon cap i concelebrada per Mn. Ivan Ayala, entre les que organitza la Delegació de setmana de maig un grup de 85 membre de la Delegació de diocesana de Joventut d’Urgell durant l’any, en estudiants dels diferents cursos d’ESO de les escoles Mare Janer i Sant Ermengol del Principat d’Andorra, i de l’escola Nostra Senyora de l’Assumpció de Tremp; així com dels grups TXt de La Seu d’Urgell i de Balaguer, dels Escoltes de La Seu d’Urgell i d’altres que van participar acompanyats dels seus pares, a més d’una vintena de professors, monitors i responsables de grup que van compartir el pelegrinatge fins a la muntanya santa de Catalunya. La caminada partí a les onze de la nit del dissabte 13 de maig des de Rubió, on prèviament havien anat arribant els pelegrins des dels respectius llocs de procedència. Els participants a la marxa es van repartir en dos grups: els més joves van fer un recorregut de vuit quilòmetres, acompanyats per diversos responsables adults, mentre que els més grans van recórrer un itinerari de trenta-cinc quilòmetres. Van passar la nit caminant i els primers van arribar a Montserrat quan faltaven uns vint minuts per les set del mati. Els més grans van trigar una mica més i fins a quarts de vuit del matí no van arribar als peus del Monestir. En arribar, l’equip d’acollida els esperava amb un bon esmorzar ja preparat per recuperar-se de l’esforç, i després de l’àpat molts dels caminants van cercar Més d’un centenar de participants, entre joves i acompanyants, van prendre part en l’edició d’enguany de la Marxa a peu a un racó on desplegar el sac per Montserrat (a dalt). L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia dominical a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat, al final de la qual sis joves van fer les seves promeses TXt i van rebre el fulard del grup. mirar de dormir una estona. 20

Església d’Urgell


la tasca de la pastoral juvenil i del compromís que els joves han de tenir vers la construcció de la societat i el món; i animà els pelegrins a viure amb joia la fe en Crist, que és Camí, Veritat i Vida; i sobretot remarcà la paràbola del caminant en grup, el pelegrí que amb Crist viu la vida amb amor a Déu i als germans. Una vida que s’obre fins a l’eternitat. Al final de la celebració, sis joves van fer les seves promeses TXt i van rebre el fulard del grup, en un moment emocionant per a ells i molt viscut per tots els assistents. I tot seguit va ser el moment de venerar i pregar a la Mare de Déu en la intimitat.

L’Arquebisbe d’Urgell animà els pelegrins a viure amb joia la fe en Crist, que és Camí, Veritat i Vida Després de la celebració, tots van compartir un dinar de germanor, seguit d’una estona de jocs, o de repòs, segons el grau de cansament de cadascú després de la caminada nocturna i d’una jornada tan intensa. La foto de grup davant del Santuari fou el senyal que havia arribat l’hora de tornar a casa i de començar a preparar la marxa de l’any vinent. El Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, va posar en valor que entre els participants hi haguessin molts veterans de la marxa, que ja hi han participat en diverses ocasions des de les primeres edicions, junt amb un bon nombre de joves que s’hi van afegir per primer cop en aquesta ocasió, i que, contents amb l’esforç i el resultat del repte, volen tornar-lo a repetir. Per als nois i noies, els valors de la fraternitat, la superació i les ganes d’arribar als peus de la Mare de Déu van ser els factors més engrescadors per completar la caminada. Mentre que, de la seva banda, per als monitors i acompanyants cada nova edició és un repte que indica el camí de la Delegació de Joventut en la seva missió d’ajudar i acompanyar els joves. Església d’Urgell

21


Temps d’aplecs. Temps d’evangelització

L’aplec de l’1 de maig a la Col·legiata de Sant Pere congrega un bon nombre de pelegrins de Ponts i rodalies, molts dels quals hi pugen en romeria de bon matí.

“Redescobrir la importància dels aplecs, les festes, les processons o altres manifestacions de religiositat popular o cultural, fent que esdevinguin un moment privilegiat perquè la Parròquia pugui comunicar els elements més significatius del viure cristià: Jesucrist i el seu Evangeli”. Prioritats Pastorals. Diòcesi d’Urgell 2014-2018. / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

D

urant el temps pasqual, al nostre Bisbat hi ha un veritable esclat d’aplecs que omplen de fidels moltes ermites, esglesioles i Santuaris de la nostra Diòcesi. Unes trobades que són esperades i ben rebudes per la gent dels pobles i també per les Parròquies, ja que, com diu el text que encapçala aquest escrit, és “un moment privilegiat perquè la Parròquia pugui 22

Església d’Urgell

comunicar els elements més significatius del viure cristià: Jesucrist i el seu Evangeli”. Les relacions que s’estableixen als nostres aplecs i romeries ens permeten reforçar el missatge evangèlic així com la identitat parroquial. Des de sempre, aquestes mostres de devoció popular han estat molt presents en la vida de les Parròquies. Als nostres calendaris populars hi ha

moltes expressions d’aquesta religiositat dels fidels i dels pobles que esdevenen tradicions que perduren en el temps, amb els seus canvis i adaptacions però amb un rerefons que perviu en l’essencial. Només cal llegir les obres dels nostres grans folkloristes, com Joan Amades, Valeri Serra o Joan Bellmunt; tots ells han publicat un munt d’estudis, monografies i reculls que ens per-


meten valorar la riquesa del món dels aplecs. Hi va haver un moment, pels volts dels anys vuitanta, que semblava que els aplecs començaven a fer fallida, que eren a punt d’entrar en “caiguda lliure”, amb una incertesa que es traduïa en menys participació i en menys interès per part dels pobles (i de vegades, de les Parròquies), com si tinguessin els dies comptats per arribar a la seva fi. Però de la mateixa manera, i en poc temps, hem assistit al fenomen contrari, i els aplecs, processons i romeries s’han començat a recuperar i a vigoritzar la vida dels pobles, especialment dels més petits, que hi troben un espai per a la convivència, per poder retrobar-se la gent del poble que per diferents motius no hi viu habitualment, per recordar com es vivien i es compartien aquestes festes i tornar a fer-ho des de les diferents generacions. Així, també és una mena d’esdeveniment on no hi falta el jovent (un dels grups socials poc presents en l’Església). Tot això comporta un moviment del qual no podem quedar al marge ni com a Església ni com a Parròquia. Hi tenim molt a dir, a oferir i a compartir en aquests espais de trobada i d’evangelització que són els aplecs. Uns esdeveniments que, poc o molt, hi són al calendari de totes les nostres Parròquies, grans o petites, i, a més, amb un element primordial: que, pel seu fons i les seves arrels, signifiquen un espai de trobada en el marc d’una festa i una tradició religioses. L’any 2002, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va publicar un Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia. Aquest document volia ajudar a treballar l’evangelització d’aquests esdeveniments que acompanyen el calendari del dia a dia de les nostres Parròquies i del nostre Bisbat. En aquest acurat i pràctic document s’insisteix en la necessitat de propiciar un marc espiritual i evangelitzador a les manifestacions d’arrel religiosa des nostres aplecs, i aquí

Les festes de la Rosa a Pallerols de Rialb (a dalt) i de Canòlich, a Sant Julià de Lòria, són altres dos bons exemples de com els aplecs han sabut conjugar religiositat i tradició popular.

encara hi podem dir i fer molt: la gran majoria, per no dir tots, dels aplecs i romiatges tenen un origen o un motiu de caràcter religiós (la devoció a les diferents advocacions de la Mare de Déu, o la festa de molts sants i santes, o un vot de poble per demanar protecció divina contra diferents adversitats...). És curiós poder mirar i repassar (jo recomanaria poder tenir o fer si cal) les

consuetes d’aquestes celebracions que van plenes de costums i tradicions, que potser varien d’un indret a un altre, però que totes elles són zelosament guardades i viscudes per la gent dels pobles. A tots els aplecs hi ha un moment culminant que és la celebració de l’Eucaristia en aquella petita ermita o aquell gran Santuari. Una celebració a la qual cal sumar-hi elements de les Església d’Urgell

23


devocions i tradicions populars i que es constitueix com a marc referencial de la festa. Així, hi trobem, per exemple, la feina que han de fer les majorales, els majorals o els priors: una feina que és determinant per assegurar la pervivència de la festa. O també els elements devocionals, com el cant dels goigs a la Mare de Déu o als sants als quals està dedicada la festa, o les benediccions dels pans o altres menges que s’ofereixen als fidels perquè els duguin a les seves llars com a signe de protecció, o les processons que es fan amb les imatges que acompanyen el culte del lloc... Aquestes celebracions, que estan molt presents al llarg de l’any litúrgic, i molt especialment en el temps pasqual, no estan exemptes de tenir detractors que no les valoren gaire o les menystenen com un aiguabarreig de fe i folklore, i no podem obviar els seus dubtes a l’hora d’apreciar la riquesa espiritual d’aquestes trobades. De fet, des del Concili Vaticà II hi ha un moviment d’estudi, reflexió i acompanyament de la religiositat popular en totes les seves manifestacions, i no amaguen que és molt important fer bé aquestes trobades

perquè no es converteixin només en un acte festiu que no sap transfigurar aquella presència i aquella força d’allò diví que els hi dóna alè, d’allò espiritual que dóna sentit a l’aplec des del seu origen. La tasca que tenim com a Parròquia, com a part evangelitzadora, és ben clara: fer d’aquests espais i d’aquests moments una ocasió especial on la fe i els creients es puguin

Hi tenim molt a dir, a oferir i a compartir en aquests espais de trobada i d’evangelització que són els aplecs trobar i viure la seva identitat, sense menystenir tot allò que ho acompanyarà, que també configura l’aplec i que, ben treballat, també ajuda a la nostra tasca pastoral i espiritual. No ens podem oblidar del recurs pastoral que tenim en els aplecs. Fem-lo part de la nostra pastoral parroquial i diocesana. Ens ho recordava darrerament l’Arquebisbe Joan-Enric a l’aplec de Sant Jordi a Camarasa quan deia a l’homilia: “el significat profund dels aplecs és que posen de manifest el Regne de Déu

com a moment de comunió compartida entre els homes, especialment envers els qui no tenen res, els pobres, els malalts i els qui pateixen, com es viu en el pa solidari que es beneeix al final de la missa”. Per fer-nos una idea de la riquesa que tenim en aquest àmbit només ens cal seguir el calendari d’aplecs del nostre Bisbat i enumerar desenes d’aquestes trobades que tenen lloc al llarg de l’any, i en tots els racons del nostre territori urgel·lità. I després d’adonar-nos que és una eina privilegiada per a la nostra tasca pastoral, cal fer una veritable reflexió a les Parròquies sobre com ho podem fer perquè realment siguin celebracions i vivències de l’anunci de Jesucrist i de la seva Bona Nova; i aquí la nostra feina (dels preveres, dels laics, de la nostra Església diocesana en el seu conjunt) no és fàcil. La secularització del nostre món no hi ajuda gaire, però ens queda la força que tenen els aplecs entre la nostra gent, moltes vegades també entre persones que hi participen i no són creients però agraeixen i valoren la funció celebrativa i festiva dels aplecs, fins i tot del seu aspecte més transcendental.

MARCA LA X A FAVOR DE L’ESGLÉSIA A LA TEVA DECLARACIÓ DE LA RENDA RERE CADA X HI HA UNA HISTÒRIA

www.portantos.es

24

Església d’Urgell


Viure en família

L’herència que m’agradaria deixar als meus néts

S

óc àvia de dos nens: el Marc i Vull que tinguin una bona educació, el Joel, fills de l’Oriol (el meu em preocupa el seu futur, etc. primogènit) i la Mari Carmen, Pel que fa a la relació amb la fe, la meva jove. Tenen quatre i dos estic contenta que els seus pares anys. Hi ha qui pensa que s’estimen hagin escollit una escola confessiomés els néts que els fills. Realment nal. També procurem que a casa els penso que es tracta d’una estimació nens sàpiguen que estimem Déu, els diferent, atès que l’experiència és parlem de Jesús i de la Verge Maria, també diferent. beneïm la taula, els he regalat una En el meu cas, el fet de treballar Bíblia per a infants... encara, així com la distància entre L’aparició d’una nova generació a els nostres habitatges, afecta els contactes. Ens reunim molts diumenges i per a les celebracions importants; del dia a dia se n’ocupen els seus pares, que porten la seva cura amb gran responsabilitat. Actualment, degut a la incorporació de les dones al món laboral, molts avis se n’ocupen directament de la guarda dels néts. No és el meu cas. De totes maneres penso que sempre és millor que els petits La Carmen amb els seus néts, el Marc i el Joel. restin sota la cura dels avis que de la meva família m’ha fet canviar la tercers, ja que es manté el contacte meva perspectiva de la realitat, sento dins el nucli familiar. Considero que el meu compromís amb la vida que les decisions importants sobre és diferent amb el que tenia abans. els fills és tasca dels pares. Podem Tenir néts et dóna una esperança suggerir o insinuar als pares, per de continuïtat mitjançant una altra exemple, a l’hora d’escollir el col·legi generació. on han d’anar, però sempre s’ha de La relació amb cadascun dels nens respectar el seu criteri. és diferent, encara que és molt d’hora Ser àvia és una experiència molt per a definir-la, són petits. El Marc particular que visc amb alegria i que, va més a la seva; en canvi, el Joel a mesura que avança el temps, vaig et busca més sovint, juga més amb descobrint amb multitud de sensaci- els altres. ons noves que van paral·leles al creiA partir de l’inici a l’escola, el Marc xement del Marc i el Joel. Si els meus ha anat incorporant pautes de relació néts es troben malament, m’afecta. amb mi. Quan som a casa s’apropa

per a rentar els plats, perquè li agrada mullar-se les mans amb l’aigua. Sap que em preocupa que el Joel pugi l’escala de casa i quan el veu pujar, em crida per avisar-me que el seu germà pot caure. M’encanta sentir la canalla a prop. Recordo que, quan era petita, malgrat que érem tres germans, m’encantava veure el soroll que feien les famílies de les meves amigues que tenien molts germans. Per això ara gaudeixo molt de la presència del Marc i el Joel. Tot reviu quan arriben a casa, ho remouen tot: l’entorn i les sensacions. Ells m’aporten aquesta alegria de la presència fresca a casa. Em preocupa, com a qualsevol, que els meus néts trobin un món en pau. És evident que l’ambient actual no és el que nosaltres vam viure. A la meva infància, per raons evidents d’aquelles condicions econòmiques i sociològiques, creixíem amb més proximitat amb la família; Déu era un referent quotidià, formava part del nostre dia a dia, almenys al meu entorn. Avui les coses són diferents; l’allunyament de Déu és una realitat important que crec que es troba a la base de molts dels nostres problemes. Desitjo que els meus néts sàpiguen caminar per aquest món tenint sempre present l’amor de Déu. Aquesta seria l’herència que m’agradaria deixar-los, juntament amb l’honestedat i el sentit de família. Carmen Ruiz González Església d’Urgell

25


El raconet de la mística

Observació

D

e dues maneres podem abordar el coneixement de la realitat. L’una, per la via del raonament lògic fins a arribar a conclusions demostrables, emprant quasi exclusivament la facultat intellectual. L’altra, per mitjà de l’observació, que consisteix en mirar una cosa amb atenció continuada fins a obtenir-ne un coneixement satisfactori. En aquest segon procés s’hi implica tot el nostre ésser: des de l’enteniment, passant per la voluntat, fins a l’aquiescència dels sentiments. A la primera hi corresponen les disciplines de l’estudi en general, i en particular, la ciència, la investigació en totes les seves rames, i la meditació. Totes dues són útils en el camí del coneixement. Gràcies al raonament intel·lectual la societat humana ha progressat, i ho fa encara de manera espectacular, en totes les rames de la ciència i de la tècnica, en benefici del benestar de les persones, quan els resultats finals del procés tenen com a prioritari aquell bé i les normes ètiques i morals que, per llei natural, han de presidir i culminar tota activitat humana responsable.

26

Església d’Urgell

L’observació acurada i constant esdevé especialment útil a nivell personal, i desemboca en la contemplació. La contemplació per l’observació de si mateix, de la pròpia realitat exterior i interior, de les intencions i els propòsits que ens habiten, i dels resultats, positius o no, segons les opcions que prenem com a nostres i que després posem en obra. Quan sortim de nosaltres mateixos, l’observació i la contemplació es pot aplicar a tot allò que hi ha fora de nosaltres. Pensem en l’esperit d’observació del pagès, del ramader, del caçador i del pescador, i tindrem una tradició de saviesa ancestral que ens deixa bocabadats. Pensem en l’observació del fenomen religiós de totes les generacions passades i ens envairà un esperit de reverència i de temor de la Divinitat que, en molts casos, s’ha conclòs en una vida espiritual i mística admirable. La Teologia de les Esglésies, sense que hagi ignorat del tot la via de l’observació i de la contemplació, ha explorat preferentment aquella del raonament lògic. El resultat ha estat un món cristià dogmàtic, on

els dogmes esdevenen l’expressió d’aquelles conclusions realment (o suposadament) demostrades després de llargs i reconeguts estudis, i després d’haver estat contrastades per la coincidència de diferents estudiosos o de concilis eclesiàstics. Per contra, la Bíblia –més explícitament en l’Antic testament i en els Evangelis– prefereix la via de l’observació. Arreu hi trobem un acurat esforç per l’observació, el reconeixement, la memòria col·lectiva i la transmissió a les noves generacions de tot allò que Déu ha fet i fa encara a favor del seu poble: l’alliberament, la cura constant en totes les circumstàncies i necessitats, la misericòrdia, el perdó, l’amor paternal, i la necessitat de correspondre-hi fidelment, per no ofendre Déu i no provocar el seu rebuig. Potser, a l’Antic Testament hi trobaríem un sol dogma: “El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic”. Amb la seva exigència: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’anima, amb totes les forces” (Dt 6, 4). Mn. Enric Prat


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (i X): L’amor no calcula

E

l qui estima confia que el seu somni es farà realitat. S’avesa a superar tota mena d’obstacles. La passió immediata es fortifica amb el temps i, si l’amor és sòlid, es revesteix d’energia. L’espera fa madurar l’amor. També el fruit necessita hores de sol i de vent per adquirir el color més bell i el sabor que delecta el paladar. El temps discrimina la qualitat de l’amor. La foguerada momentània s’apaga al cap de poc, però allí on hi ha brases d’un tronc que llargament ha cremat, passada la nit encara són calentes per encendre de nou el foc. La paciència, virtut essencial, és el fruit de l’amor madur. La mare que estima, és pacient amb els desaires del fill. Confia que tot l’esforç val la pena i té confiança en el futur. La paciència és la mesura del temps, l’habilitat per adaptar-se al ritme dels altres. La passió salvatge del

La passió salvatge del primerenc es domestica a cops de realitat. Aquest aprenentatge, però, no mata l’amor; el transforma, el fa més subtil primerenc es domestica a cops de realitat. Aquest aprenentatge, però, no mata l’amor; el transforma, el fa més subtil, més capaç d’extreure la bellesa de cada trobada, de cada bes, de cada abraçada. L’amor altera el càlcul racional, transcendeix el camp de probabili-

1 2

tats. Qui estima ho espera tot, àdhuc allò poc o gens probable. Ho creu tot. Confia, obre possibilitats, edifica sobre les runes, aposta quan tots han renunciat. És el vertader antídot a l’escepticisme, la passió més intensa contra el cinisme autocomplaent. Ramon Llull distingeix dues formes d’amor: el bon amar del mal amar. “Mal amar –escriu– vol començar, en la volentat de l’amic, ira, ergull e desesperança; mas bon amar havia ja començada en volentat de l’amic paciència, humilitat e esperança”. Aquestes són les tres virtuts que brollen del bon amar, en paraules de Ramon lo foll: la paciència, la humilitat i l’esperança. Qui estima i se sent lligat misteriosament a un altre ésser conrea la virtut de la paciència, sap esperar, suportar els seus desaires, omplir les seves absències, perdonar les seves fallades, tolerar el seu humor, superar la seva ingratitud. La humilitat és, també, un tret del bon amar: consisteix a reconèixer els propis límits i a confiar en la força interior que allibera i transforma. L’esperança és el tret més excel·lent de l’amor; però no la que es diposita en un mateix, sinó la que creu en l’altre i en la capacitat que té de ser millor, de transcendir els seus límits. El mal amar, en paraules de Ramon Llull, suscita ira, perquè no tolera l’absència de l’estimat, potencia l’orgull, es basa en l’expansió de l’ego i, finalment, causa desesperança, perquè en no poder assolir

immediatament l’objecte del desig, es decep. Quan s’estima de veres, la paciència adquireix unes proporcions tan grans que el mateix protagonista es

L’esperança és el tret més excel·lent de l’amor; però no la que es diposita en un mateix, sinó la que creu en l’altre i en la capacitat que té de ser millor queda perplex de com l’amor l’ha transformat per dins i l’ha fet capaç de suportar obstacles i de vèncer dificultats i hostilitats que mai no hagués imaginat poder resistir abans d’estimar. La metamorfosi que opera l’amor dins del seu ésser el deixa astorat. Aleshores aprèn a ser humil, a reconèixer els propis errors i a exercitar el difícil art de la reconciliació. Escriu Sant Jeroni: “Res no és difícil per als qui estimen” 1; i en la “Imitació de Crist” es pot llegir: “Molt fa qui molt estima” 2. L’amor distorsiona la mirada i aquell obstacle que, objectivament, era difícil de vèncer, perquè era dur, granític, es contempla, per obra i gràcia de l’amor, com una dificultat menor, superable, capaç de ser transformada. L’amor amanseix la bèstia, llima les arestes, troba camins allí a on solament hi ha espines. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

S. JERONI, Epístoles 22, 40. T. KEMPIS, Imitació de Crist 1, 15, 2. Església d’Urgell

27


El mossèn es confessa amb el foraster

-“E

l nom d’“El foraster” no m’agrada. Ho sento” –li vaig dir al Quim. A AINA hi desafina. Els ainistes canten de cor: “...casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú”. Ningú no és foraster, i menys estrany, qui té a bé d’acollir-se a la casa de colònies de Canillo. El periodista em respon: –“Fem-nos una foto davant l’anagrama d’AINA. Tornaré un dia perquè m’imposis el fulard”. Els teleespectadors andorrans i catalans esperen conèixer el Santuari a través de la mirada d’“El foraster”. Anem de bòlid. El Jordi, en nom de l’equip agraeix el cafè. Enregistràrem sols a Meritxell per exigències de guió. En Quim em sorprèn mentre presideixo la pregària de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Meritxell a un grup de pelegrins alemanys. Em pregunta: –“Què parles alemany?” Li responc: –“Vaig escriure les pregàries per a l’estampa de la imatge de la Verge de Meritxell en català, que el Ministeri de Turisme ha traduït a sis llengües. Gràcies a la pregària, el pelegrí, a més de resar, contempla la bellesa del Santuari”. Em diu: –“M’agrada la primera jaculatòria: “Meritxell del silenci, ensenya’ns a escoltar...” Què escoltes

al Santuari, a més de les esquelles de les vaques?” Responc: –“Escolto el vent” (“Escolta-ho dins el vent”, canten els ainistes amb Bob Dylan). Escoltem l’aigua de la Valira d’Orient, de la que mossèn Cinto, que l’escoltà, cantà: “és la formosa lira que canta a la Mare de Déu de Meritxell”. Amb la mirada posada a l’agenda del Santuari i als llantions que cremen, escolto les llàgrimes i els somriures d’agraïment dels pelegrins... I sobretot escolto que Déu m’estima, com resa el “Magnificat” de la meva Confident. Aconsello l’equip de continuar la confessió al Claustre gran del Santuari: –“És un dels espais que suggereixo als nuvis de fer-s’hi una foto”. En Quim em demana: –“És veritat que l’aigua de Meritxell és afrodisíaca?” –“No ho sé! –li responc. El que sé és que les mares pugen a donar gràcies a qui “va donar llum a la Llum” pel fill que han tingut”. Quan el Govern andorrà va fer les obres de la rotonda a la cruïlla de la carretera general i la de Meritxell, vaig demanar a en Xavier Jordana, aleshores ministre d’Ordenament Territorial, que hi posés una maternitat, no per l’aigua afrodisíaca,

sinó perquè moltes dones pugen a demanar “el fruit del seu amor”. –“Tu tens dues mares, la teva “jefa” i la que et portà al món. Què és allò que més recordes de la teva mare de la terra?”, em demana en Quim. –“De la meva mare he rebut tot l’amor que durant cinquanta-quatre anys de capellà he anat donant a la gent. D’ella, malgrat que treballava al camp com el meu pare, vaig aprendre a saber expressar l’amor

“De la meva mare he rebut tot l’amor que durant cinquanta-quatre anys de capellà he anat donant a la gent” pel llenguatge de la tendresa. Et faré una confessió. Si sóc capellà és per la meva mare. Em posà un repte tan alt que m’engrescà a ser capellà. Em deia: “Si vols ser bon capellà, pots ser-ho; però sigues un bon capellà. Si no has de ser-ho, no te’n facis, de capellà”. –“Has estat un bon capellà?”, insisteix el presentador. –“No ho sé! Això, t’ho ha de dir la meva Confident. El que sí és veritat, però, és que al menjador d’AINA tinc la fotografia dels meus pares de quan

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 28

Església d’Urgell


es varen casar (1934), i quan me la miro, encara em recorda el seu repte: “Sigues un bon capellà””. –“No hi ha res com la mare! No hi ha res com la mare!”. En Quim guarda silenci, la seva mirada es perd més enllà dels arcs de Meritxell, i finalment exclama: –“Tu tens dues mares!” “Una de sola –li explico–, perquè els dos cors, allà al cel, són un sol cor! Allà dalt, tot és Amor!” –“I el pare? Tenia vaques el teu pare?” –en Quim resta captivat per la música de les esquelles de les vaques del prat de Rossell– “Què vas aprendre del teu pare?” –“Al meu cor hi guardo gelosament un secret i un consell que el meu pare, pagès de Bellcaire d’Urgell, em donà per fer llarg camí per la vida: “Si tens diners i no tens projectes, fracassaràs. Si no tens diners però tens un bon projecte, reeixiràs”. I el consell: “Nen, no vulguis que et regalin res; treballa fort cada dia; no vulguis estalviar diners, ni malgastar-los, administra. I estima amb passió el lloc on vius”. –“Per això signes “mossèn Ramon de Canillo?” Quants anys hi portes a la Parròquia?”, s’interessa en Quim. –“Cinquanta-un! Vaig fer la meva lluna de mel de capellà a Organyà. El Bisbe Iglesias em manà d’anar de mossèn a Canillo. I, sortosament, tothom s’oblidà de la meva existència i encara hi sóc, i molt feliç. La paraula més bonica que acompanya l’amor, no és altra que la fidelitat. Gràcies als torbs que hem aguantat mútuament feligresos i capellà, ens hem estat fidels. Les tempestes serveixen per això, per enfortir l’amor, la fidelitat”. –“A la teva “jefa” li dius “Confident”. Quina és la pena més punyent que li has confiat?” Penso uns moments abans de contestar-li, no perquè no sàpiga la resposta, sinó perquè és molt sagnant: –“És la d’aquells matrimonis, l’amor dels quals s’ha convertit en odi. El dolor s’agreuja quan se serveixen dels fills per fer-se mal l’un a l’altre. Ho llegeixo en la mirada del nen, i no

Mn. Ramon Rosell amb l’actor i presentador Quim Masferrer a AINA. A dalt, un moment de l’enregistrament del programa de TV3 “El foraster” al Claustre del Santuari Basílica de Meritxell.

puc aclucar els ulls a la nit”. –“I l’alegria més joiosa que li has confiat?” –“Cada matí, en llevar-me, obro els finestrons del balcó i contemplo la llum del dia que neix. Començo el dia amb l’exclamació: “Quina llum tenim a Andorra, gràcies Meritxell (que vol dir Llum)”. La confessió s’allarga més enllà d’una hora: Parlem de la meva afició al joc de la botifarra, els llibres que he escrit... Em fa explicar acudits, perquè li he confessat que “Déu és

Humor”. Li confio que admiro les abraçades que dóna a la gent més humil. I em permet que li ensenyi la manera d’abraçar que ensenyo als monitors d’AINA. I ho practiquem. Recolzo el cap sobre l’espatlla del Quim, i ell, sobre la meva. A cau d’orella li confio: –“Gràcies, Quim, per la conversa als peus de la meva Confident”. Ell em xiuxiueja a cau d’orella: –“Gràcies, Meritxell i mossèn, de rebre’m”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

29


Dietari APLEC DE SANTES CREUS DE LES ANOVES Dilluns 1 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell, va presidir l’Aplec de Santes Creus de Les Anoves (Oliana), acompanyat pel Rector, Mn. Jaume Vila, i Mn. David Codina. Durant l’aplec es van inaugurar les obres de restauració i conservació de l’església romànica de Santa Eulàlia de Les Anoves (segle XII). Hi va assistir més d’un centenar de fidels, joves i grans, presidits per l’Alcalde d’Oliana, Miquel Sala Muntada. Abans de l’Eucaristia, l’Alcalde va agrair la presència de l’Arquebisbe i va explicar les obres de restauració i conservació que s’hi han dut a terme gràcies a la col·laboració entre el Bisbat d’Urgell, l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i els veïns i amics de Les Anoves. Les obres han servit per refer tota

la teulada, consolidar-ne l’estructura i assegurar-ne els aïllaments. Al seu torn, l’Arquebisbe agraí l’esforç que entre tots s’ha fet per conservar aquest temple romànic i destacà la importància de l’església de Santa Eulàlia de Les Anoves, que ja és citada en un document de donació de terres l’any 972; i de la Parròquia de “Lezonovas”, esmentada en l’acta de consagració de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell (segle IX). L’Eucaristia joiosa de l’aplec fou presidida per Mons. Vives, que a l’homilia va subratllar la importància de celebrar un aplec com a signe i manifestació del que ha de ser el Regne de Déu: joia, festa, compartir, on ningú hi sigui exclòs, especialment els més pobres i necessitats. L’Arquebisbe també glossà el valor de la creu, que per als cristians és signe

Abans de l’Eucaristia, l’Alcalde d’Oliana (al costat de Mons. Vives) explicà les obres fetes a l’església de Santa Eulàlia de Les Anoves.

30

Església d’Urgell

de l’amor de Déu envers tots els homes i del que ha de ser la veritable vida humana: donació d’un mateix per amor a Déu i als germans fins a l’extrem, fins a vessar la sang. I feu notar que la creu és un signe que té “dos pals”: el vertical, que ens fa mirar cap a Déu i no perdre mai la perspectiva que som criatures limitades i que tenim un Pare que és el del cel; i l’horitzontal, que ens fa adonar que per als cristians l’amor a Déu es concreta en l’amor als germans, especialment als qui més pateixen. Finalment, l’Arquebisbe subratllà que, més enllà de la restauració de les pedres físiques del temple de Santa Eulàlia de Les Anoves, el que vol Jesús és que restaurem el nostre cor i la comunitat; és a dir, que com a cristians donem testimoni de l’Evangeli enmig del món i que amb la nostra forma de vida testimoniem la seva Resurrecció, tal com li ho digué a Sant Francesc d’Assís el Crist que li parlà. Al final de la celebració tingué lloc la benedicció dels pans, signe de l’Eucaristia que vol ser compartida envers els més pobres i necessitats, i del terme de Les Anoves, pobles veïns i Oliana perquè Déu ens protegeixi de tota maltempsada material i espiritual, benedicció feta segons el ritual de girar-se tots els presents cap als quatre punts cardinals.

APLEC DE SANT PERE DE PONTS El primer de maig va tenir lloc a la Col·legiata de Sant Pere de Ponts l’aplec en el seu honor, amb tot un seguit d’actes per a poder celebrar aquesta diada tan important per a la vila i poblacions de la rodalia. A primera hora es va fer una passejada solidària on els més de 300 participants de totes les edats van col·laborar aportant productes alimentaris i d’higiene o fent un donatiu que anirà destinat a Càritas parroquial per a ajudar les famílies que estan en risc d’exclusió social i que no tenen cobertes les necessitats bàsiques del dia a dia. A migdia va tenir lloc la celebració eucarística, concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny i Mn. Jaume Mayoral, i acompanyada amb els cants de la Coral Pontsicana, i que començà amb el Ballet de Déu, dansat per les majorales i els majorals del Roser d’enguany. A la celebració es va tenir un record pels difunts del darrer any i especialment per l’historiador i president dels Amics de Sant Pere de Ponts, Manuel Gabriel i Forn, que va morir fa uns mesos. Al final de l’Eucaristia es van cantar els goigs de Sant Pere, un moment molt emocionant per als presents ja que feia temps que no s’havien cantat en aquesta festa.


La celebració eucarística de l’aplec de Sant Pere començà amb el Ballet de Déu, dansat per les majorales i els majorals del Roser d’enguany.

Mn. Joan Pujol presidí la celebració eucarística a l’aplec al Santuari de Santa Maria de Refet.

Després va tenir lloc un petit concert de la Coral Pontsicana i l’acte institucional de record i agraïment a Manuel Gabriel i Forn, on l’actual presidenta dels Amics de Sant Pere, la Francesca Bernaus, la Vicepresidenta del Consell Comarcal, Maria Antònia Pubill, i l’Alcalde de Ponts, Francisco García, van destacar la tasca d’entrega i estimació d’en Gabriel i Forn envers la Col·legiata de Sant Pere i envers les tradicions i devocions de Ponts. Tot seguit tingué lloc la inauguració del petit espai museístic ubicat a l’antiga Sala Capitular de la Canònica de Sant Pere de Ponts, un espai que acull i mostra al visitant part del patrimoni arqueològic del temple. L’Aplec de Sant Pere, com tants altres que tenen lloc en aquest temps pasqual, ajuden a viure el sentit de festa i celebració del temps litúrgic que vivim com a Església, i permet comunicar-ho i proposar-ho a les moltes persones que participen d’aquests actes festius i celebratius.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA

APLEC A SANTA MARIA DE REFET L’1 de maig se celebrà l’aplec al Santuari de Santa Maria de Refet, que congregà un bon grup de fidels, força més nombrós que en anys anteriors, dels pobles veïns i d’altres indrets de la comarca i de més enllà, en un dia acompanyat per un bon sol. Presidí l’Eucaristia Mn. Joan Pujol, Arxiprest i Rector de Balaguer, que explicà als fidels les tres característiques més importants de Sant Josep, segons la Sagrada Escriptura. Acompanyaren en la celebració eucarística la comunitat jerònima resident al Santuari i la coral l’Amistat de Ponts. Acabada la celebració, els fidels veneraren la imatge de la Mare de Déu de Refet, es beneí la coca que es repartí entre els assistents, i Mn. Josep Sauter, Rector del Santuari, procedí a la tradicional rifa d’un pernil. Fou un dia alegre i festiu per a tothom, que tingué com a rerefons la veneració a la Mare de Déu de Refet.

El 5 de maig va tenir lloc al Palau Episcopal el lliurament de les Cartes Credencials dels següents Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Kristján Andri Stefánsson, Ambaixador d’Islàndia; Excm. Sr. LarsHjalmar Wide, Ambaixador de Suècia; Excm. Sr. Helge Skaara, Ambaixador de Noruega; Excm. Sr. José Antonio García Belaunde, Ambaixador del Perú; Excma. Sra. Argita Daudze,

Ambaixadora de Letònia; Excm. Sr. Ivan Iliev Kondov, Ambaixador de Bulgària; Excm. Sr. Pentelakis D. Elíades, Ambaixador de Xipre; Excm. Sr. Mohammed Jaham Al Kuwari, Ambaixador de Qatar; Excm. Sr. Bassirou Sene, Ambaixador del Senegal; i Excma. Sra. Aichetou Mint M’haiham, Ambaixadora de Mauritània.

CONFERÈNCIA DEL DR. JAUME ANGELATS A LA PARRÒQUIA DE SANT OT La Parròquia de Sant Ot va acollir el 4 de maig la conferència “El poble jueu

La nova Ambaixadora de Letònia davant el Principat d’Andorra, en el moment de lliurar les Cartes Credencials al Copríncep Episcopal. Església d’Urgell

31


EL SECRETARI DE LA CONGREGACIÓ PER AL CLERGAT PRESENTA LA NOVA RATIO ALS PREVERES JOVES I ALS SEMINARISTES DE CATALUNYA

Dimarts 2 de maig, Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe Secretari de la Congregació per al Clergat, va mantenir una trobada a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana (Barcelona) amb una seixantena de sacerdots joves de tot Catalunya ordenats en els darrers anys, als quals va explicar els punts clau de la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis (nou pla de formació sacerdotal) “El do de la vocació presbiteral”, promulgada el 8 de desembre del 2016, i que tracta del temps de formació inicial als seminaris però també de tota la formació permanent dels sacerdots. Mons. Patrón Wong havia estat convidat per l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Juan José Omella, i a la trobada també van ser presents Mons. Joan-Enric 32

Església d’Urgell

Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i Mons. Enric Benavent, President de la Comissió episcopal de Doctrina de la Fe de la CEE. Com a primer element, Mons. Patrón Wong destacà la unitat i continuïtat de la formació sacerdotal: una sola formació que resulta ser cumulativa,

al llarg de tota la vida sacerdotal. Com a segon element, el Secretari de la Sagrada Congregació per al Clergat, destacà que la formació sacerdotal és progressiva, perquè sempre hi ha un pas més per a donar, per tal de millorar en la vida sacerdotal. També destacà la configuració amb Crist Bon Pastor que tot sacerdot està cridat a aprofundir. Alhora que afirmà que un sacerdot que no s’ocupés dels seus germans sacerdots no seria un bon pastor. D’aquí que insistís en la necessitat d’una pastoral de comunió presbiteral: el que tot sacerdot ha de fer pels altres sacerdots, ja que cuidant i vetllant pels germans sacerdots del presbiteri es cuida i es vetlla per tot el Poble de Déu. Finalment, Mons.

Patrón Wong va presentar les quatre etapes de la formació sacerdotal segons la nova Ràtio: • l’etapa propedèutica o inicial: necessària i obligatòria • l’etapa discipular o filosòfica • l’etapa de configuració o teològica • l’etapa pastoral o de síntesi vocacional Un treball per grups i un diàleg obert amb Mons. Patrón va concloure la jornada, que va acabar amb un dinar de germanor a la residència de les Germanes Franciscanes de Tiana. A la tarda, al Seminari Conciliar de Barcelona, Mons. Patrón va presentar la nova Ratio a tots els seminaristes, en un acte que va comptar amb la presència dels Bisbes de Barcelona, Urgell, Terrassa, Tortosa i auxiliars de Terrassa i de Barcelona, i dels Rectors dels Seminaris de Catalunya (Barcelona, Terrassa i Interdiocesà). La celebració de l’Eucaristia i el rés de Vespres va concloure la important jornada de formació amb la presència i el testimoni ben eloqüent de l’Arquebisbe Jorge Carlos Patrón, que a tots va captivar per la seva profunditat, calidesa i senzillesa.


El Dr. Angelat, durant la seva conferència a la Parròquia de Sant Ot.

i les seves sagrades escriptures a la Bíblia cristiana”, a càrrec del biblista Dr. Jaume Angelats. El Dr. Angelats va explicar que la Bíblia recull tota la tradició i saviesa elaborada i destil·lada a través de l’experiència existencial i històrica del poble d’Israel, el poble en què Jesús de Natzaret neix i creix, i on s’hi encarnà.

TROBADA FORMATIVA PER ALS LAICS I RELIGIOSOS Una setantena de laics i religiosos es van reunir a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer el 6 de maig per aprofundir en la vocació a servir l’Església des de la participació en l’exercici de la cura pastoral (can. 517,2) i altres serveis a les comunitats parroquials. Molts dels que s’hi van aplegar són alumnes de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat, i d’altres són ja responsables d’alguns serveis i col·laboren estretament amb els preveres i diaques en alguns Arxiprestats del Bisbat. Mn Xavier Parés, Dele-

gat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia, va presentar una àmplia reflexió sobre els ministeris laïcals no instituïts i el valor de la crida que l’Arquebisbe fa, amb els seus preveres, a cooperar en el servei litúrgic, sobretot, i també en d’altres activitats pastorals parroquials i arxiprestals. L’Arquebisbe Joan-Enric i Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal de Pastoral, van concretar la vocació i missió dels fidels laics enmig del món i la seva

Una setantena de laics i religiosos van aprofundir en la vocació a servir l’Església des de la participació en l’exercici de la cura pastoral.

participació en l’exercici de la cura pastoral en els diversos camps i segons les necessitats existents, d’acord amb l’ensenyament recent de l’Església.

TROBADA DEL GRUP DIOCESÀ DE FAMÍLIES A LA SEU D’URGELL Per què no es parla de fidelitat? És que potser ja no es considera un valor? Aquestes van ser dues de les preguntes que van sorgir durant la darrera trobada del grup diocesà

de famílies de la Delegació diocesana de Pastoral Familiar, celebrada la tarda del diumenge 7 de maig a prop de La Seu d’Urgell. Els matrimonis van parlar sobre la necessitat de l’estabilitat a la família i a la societat i sobre com mantenir la fidelitat a la parella i què els ha aportat a cadascú el seu cònjuge. Van constatar la importància de la fidelitat de Déu i com aquesta fa possible un compromís per tota la vida i es van sentir cridats a mostrar l’amor de Crist a

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP AL NOU PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra va enviar el 8 de maig una carta de felicitació a S.E. Mr. Emmanuel Macron, President electe de la República Francesa i Copríncep francès del Principat d’Andorra. També va enviar una carta de reconeixement per la tasca acomplerta al S.E. el President François Hollande, que deixarà el càrrec de President i de Copríncep francès en els propers dies. En la seva missiva al President Emmanuel Macron, S.E. el Copríncep Vives li expressa entre altres coses la seva felicitació per l’àmplia confiança

que el Poble Francès ha dipositat en ell per a assumir les altes funcions de President de la República Francesa, i l’enhorabona per la seva reeixida victòria electoral, que ha de revertir en bé de l’estimada Nació Francesa. També li diu que pot comptar ja des d’ara amb la seva confiança i amb la seva lleial col·laboració en l’exercici de la responsabilitat conjunta i indivisa que el Poble Andorrà els ha confiat com a Coprínceps al servei de la democràcia, del bé comú i de la prosperitat dels ciutadans del Principat d’Andorra.

Església d’Urgell

33


Uns dos-cents infants van prendre part en la cadena escolar solidària a Sant Julià.

INTERPRETACIÓ DEL “TE DEUM” DE KARL JENKINS A LA CATEDRAL El grup de famílies de la Delegació diocesana de Pastoral Familiar va tractar sobre la necessitat de l’estabilitat a la família i a la societat.

l’Església a través del seu vincle d’amor matrimonial i familiar. Els fills més grans d’aquestes famílies van aprofundir en la importància de complir la voluntat divina en la pròpia vida a través del testimoni de la jove Chiara Luce Badano, que va morir en pau després d’una dura malaltia, i els fills més petits van gaudir d’una tarda de jocs al camp.

Julià, Mn. Pepe Chisvert, i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, van fer una cadena humana des del Museu del Tabac fins al rebost solidari de Càritas Sant Julià, passant-se de mà en mà els aliments que ells mateixos havien aportat per omplir aquest rebost, que serveix per donar suport a les famílies de la Parròquia que més ho necessiten.

La Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va acollir la nit del dissabte 6 de maig un concert dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, del Cor de Cambra de les Valls d’Andorra i l’Orquestra Sine Nomine, tots sota la direcció de Catherine Métayer, que van interpretar el “Te Deum” de Karl Jenkins. Abans de l’inici del concert es va poder gaudir d’un breu solo de violí,

CADENA ESCOLAR SOLIDÀRIA EN FAVOR DE CÀRITAS La II Cadena Escolar Solidària, organitzada per Càritas amb la col·laboració de les escoles andorrana i francesa de Sant Julià de Lòria, va aplegar el dijous 4 de maig uns dos-cents infants de diferents edats per compartir una activitat formativa que vol difondre l’esperit de solidaritat. Els escolars, acompanyats pels seus professors, a més del Rector de Sant 34

Església d’Urgell

Un moment de la interpretació del “Te Deum” de Jenkins a la Catedral de La Seu.

interpretat amb la reproducció d’un Stradivarius construir amb una impressora en tres dimensions. L’actuació va aplegar nombrosos fidels de les comarques pirinenques i del Principat d’Andorra. També hi van ser presents el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; el Rector de Sant Ot i Degà del Capítol Catedralici, Mn. Xavier Parés; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; i la Secretaria General i la nova Consellera d’Educació de l’Ambaixada espanyola a Andorra, entre d’altres autoritats.


VISITA DELS BISBES DE CUBA A TERRES CATALANES De retorn de la seva visita ad limina al Sant Pare Francesc, els Bisbes de la Conferència Episcopal de Cuba, presidits per l’Arquebisbe primat de Santiago de Cuba, Mons. Dionisio García Ibáñez, volent retrobar molts lligams de la seva illa amb Catalunya, van visitar diverses Diòcesis de Catalunya els dies 7, 8 i 9 de maig. Diumenge dia 7 van visitar la Catedral de Barcelona, el Tibidabo i la Basílica de la Sagrada Família, i l’endemà van visitar el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria. A la seva arribada a Ribes de Freser foren rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell i pel Rector del Santuari, Mn. Joan Perera, i tots junts van pujar amb el tren cremallera. Un cop al Santuari, es dirigiren al cambril de la Patrona de la Diòcesi d’Urgell, a qui saludaren amb el cant del Regina Coeli, i tot seguit concelebraren l’Eucaristia,

presidida per Mons. García Ibáñez. Després de la celebració, Mons. Vives els mostrà els indrets més significatius del Santuari i de l’ermita de Sant Gil i els explicà la importància del Santuari Basílica com a lloc privilegiat per a cercar la vida i la gràcia de la maternitat per a moltes famílies, i també com un Santuari marià de misericòrdia per a rebre el perdó dels pecats, ben especialment el de l’avortament. També els glossà la història de la Mare de Déu de Núria i la seva importància per a la Diòcesi i per a Catalunya. Els Bisbes cubans van finalitzar la seva estada a terres catalanes el dimarts 9 de maig amb una visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A RIBES DE FRESER Dilluns 8 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va oferir una conferència al grup de l’Escola Catequètica de les Parròquies de la Vall

Els Bisbes de la Conferència Episcopal Cubana van aprofitar l’estada a terres catalanes per venerar la Mare de Déu de Núria.

Mons. Vives parlà de “L’Església dels màrtirs” a l’Escola Catequètica de les Parròquies de la Vall de Ribes de Freser.

de Ribes de Freser, que en nombre d’una quarantena omplien la Rectoria. La conferència versà sobre “L’Església dels màrtirs”, aprofundint en el testimoniatge que la seva sang dóna a l’Església, ja que esdevé llavor de nous cristians. L’Arquebisbe presentà la importància i significació del martiri, que només és possible i es pot viure gràcies a l’ajuda de Déu que, enmig de la por i les dificultats a l’hora de donar la vida per Crist, regala als màrtirs la seva gràcia perquè puguin manifestar la fe fins a vessar la sang. Fixà la mirada en Jesucrist Ressuscitat, el Rei dels màrtirs, l’Anyell degollat i dret que amb la seva creu venç el mon i dóna vida eterna; i féu esment de l’espiritualitat marcada pel martiri, i més concretament repassà els grans

martiris que han sacsejat l’Església durant el segle XX, “el segle dels màrtirs” (segons l’expressió d’Andrea Riccardi), ja que en aquest segle hi ha hagut més màrtirs que en tota la història de l’Església. Així mateix, subratllà el martiri dels cristians armenis; el martiri dels cristians a Terra Santa; els màrtirs per les persecucions mexicanes, nazi, comunista, i arribà als màrtirs del terrorisme jihadista, com les víctimes de la persecució religiosa a l’Àfrica pel terrorisme de Boko Haram, o com els de l’atemptat que Diumenge de Rams va colpir la comunitat cristiana copta a Egipte; així com el martiri del P. Jacques Hamel, assassinat mentre celebrava l’Eucaristia a la regió francesa de l’Alta Normandia. També va voler destacar els martiris per amor, com el de Sant Església d’Urgell

35


Maximilià Maria Kolbe, que va donar la seva vida per salvar un pare de família al camp de concentració d’Auschwitz; i el de l’amor maternal de Santa Joana Beretta i les monges que donaren la seva vida durant la infecció pel virus de l’Ebola a diferents països de l’Àfrica. Un diàleg amb els assistents i la celebració de l’Eucaristia a la Parròquia de Ribes de Freser clogué la jornada.

XXXI TROBADA INTERDIOCESANA DE VIDA CREIXENT A SOLSONA El 9 de maig tingué lloc a la sala polivalent de Solsona la XXXI Trobada Interdiocesana de Vida Creixent. Hi assistiren més de 850 persones d’arreu de Catalunya, Illes Balears i Andorra, 83 de les quals pertanyents als diferents grups del Moviment al Bisbat d’Urgell. La trobada fou presidida pel Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, acompanyat del Consiliari interdiocesà de Vida Creixent, Mn. Xavier Morató; el President interdiocesà, Sergi Oliva; el President diocesà de Solsona, Vicenç Quinquilla; i el Consiliari diocesà de Solsona, Mn. Miquel Venque. Entre els presents també hi eren el President nacional de Vida Ascendente, Álvaro Medina del Campo; l’Alcalde de Solsona, David Rodríguez; i el Secretari general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell. 36

Església d’Urgell

Més de vuit-centes persones d’arreu de Catalunya, Balears i Andorra participaren a la trobada interdiocesana de Vida Creixent.

Després de compartir un esmorzar reparador a base de coca i xocolata, la trobada començà amb els parlaments de benvinguda, pregària i salutació per part dels representants del Moviment i les autoritats. A continuació, a la Catedral de Solsona, l’arxiver diocesà, Mn. Enric Bartrina, explicà als participants els trets més singular del temple, i tot seguit Mons. Novell presidí l’Eucaristia, concelebrada pel Vicari general de Solsona, Mn. Josep Maria Vilaseca, i els consiliaris de Vida Creixent i els preveres de les diferents Parròquies i Bisbats representats a la trobada. A l’homilia, Mons. Novell afirmà que “la gent de Vida Creixent és clau per als canvis necessaris en una Església evangelitzadora”. La celebració es clogué amb el cant del “Virolai” i l’himne de Vida Creixent, i, tot seguit, els participants compartiren un dinar de germanor abans de tornar a les respectives Parrò-

quies, tot donant gràcies al Bon Pare i a la Mare de Déu per aquesta jornada fraternal i esperant poder assistir a la de l’any vinent, que es farà a Montserrat.

MN. AURELI ORTÍN, DIACA, REP LA CREU PRO ECCLESIA ET PONTIFICE Dimecres 10 de maig, els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), reunits al Santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona, van lliurar a Mn. Aureli Ortín i Maynou, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona i Vicesecretari

de la CET durant vint-itres anys, l’alta distinció pontifícia de la Creu Pro Ecclesia et Pontifice, una condecoració atorgada pel Sant Pare Francesc. Aquesta condecoració, instituïda pel Papa Lleó XIII en 1888, suposa un gran reconeixement a la tasca de clergues i laics a favor de l’Església Catòlica. En el cas de Mn. Aureli Ortín, els Bisbes de la CET la van sol·licitar al Papa Francesc pel servei que ha dut a terme com a Vicesecretari de la CET, amb exemplaritat, eficàcia i un gran sentit de responsabilitat i d’amor a l’Església. El Sant Pare, aco-

Mn. Ortin (al centre), en el moment de rebre la condecoració pontifícia.


llint la petició dels Bisbes, vol palesar amb aquest reconeixement públic el valor que té dedicar llargs anys de la pròpia vida al servei de l’Església i del seu testimoniatge de fe i amor enmig del món.

Copríncep Episcopal, que estava acompanyat del Vicari general, Mn. Mauri; el Delegat diocesà de Litúrgia i Pastoral Sacramental, Mn. Parés; el Secretari general, Mn. David Codina; i el prevere de Puebla, Mn. Eulogio Francisco VISITA DE L’ARQUEBISBE Gonzàlez Parra, que DE PUEBLA DE LOS actualment es troba ÁNGELES (MÈXIC) A la reunió del SIERC, Els Delegats diocesans van fer un balanç molt positiu de la XI Jornada estudiant Sagrada Litúr- de Mestres i Professors de Religió de Catalunya. Divendres 12 de maig, gia a l’Institut Superior l’Arquebisbe de Puebla de Litúrgia de Barcelorere havia estat company na, va tenir lloc la reunió de los Ángeles (Mèxic), na, a més de col·laborar d’estudis de Mn. Parés a mensual ordinària del Mons. Víctor V. Sánchez pastoralment a la Parrò- Roma, va ser a Barcelona Secretariat Interdiocesà Espinosa, va visitar el quia de Santa Maria de dos dies abans per rebre d’Ensenyament, presidida Palau Episcopal de La Seu Guissona i pobles veïns. el guardó commemoratiu per l’Arquebisbe Jaume d’Urgell i va ser rebut per Mons. Víctor Sánchez del III Memorial Pere Tena Pujol. Els Delegats diocel’Arquebisbe d’Urgell i Espinosa, que temps en- de Pastoral Litúrgica, en sans van fer un balanç molt reconeixement a la seva positiu de la XI Jornada de tasca en aquest àmbit al Mestres i Professors de capdavant de la Comissió Religió de Catalunya, celeEpiscopal per a la Pastoral brada a Solsona l’1 d’abril. Litúrgica de l’Episcopat També van reflexionar mexicà. sobre diverses qüestions relatives a l’ensenyament a les nostres Diòcesis. El REUNIÓ DEL SECRETARIAT P. Enric Puig, Secretari INTERDIOCESÀ general de la FECC, va D’ENSENYAMENT (SIERC) presentar una primera L’11 de maig, a la seu de valoració de les dades de la Conferència Episcopal preinscripció per al proper Mons. Víctor V. Sánchez Espinosa (esquerra), durant l’acte en què va rebre el guardó Tarraconense de Barcelo- curs 2017-2018. commemoratiu del III Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica.

REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO Els dies 10 i 11 de maig va tenir lloc al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona, la reunió número 222 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol i a la qual van assistir tots els seus membres. 1.- Els Bisbes van re-

bre el Sr. Dani Font i Mn. Josep Maria Riba, que els van presentar la memòria anual de les activitats de Catalonia Sacra i el balanç econòmic del 2016, així com les activitats que s’estan realitzant durant l’any 2017 i el corresponent pressupost, que els Bisbes van aprovar pel que

fa a la difusió del patrimoni sacre de les Diòcesis de la CET. 2.- Mn. Joan Maria Amich i Mn. Enric Termes, Director i Administrador respectivament del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), van presentar als Bisbes el balanç econòmic d’aquest Secretariat i

els informaren de les diverses activitats projectades de cara a l’edició de subsidis catequètics i a la formació dels catequistes, com ara les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi que se celebraran a Barcelona els dies 6 i 7 de juliol d’enguany.

Església d’Urgell

37


3.- Els Bisbes també van atendre la visita de Mn. Josep Taberner, el P. Josep Maria Rierola, escolapi, i la Sra. Maria Gibert, que els informaren de la celebració del 29è Col·loqui Europeu de Parròquies, que enguany tindrà lloc a Barcelona els dies 9 al 14 de juliol. El col·loqui aplega cristians de diversos països d’Europa que centren la seva reflexió i acció pastoral i evangelitzadora en les Parròquies. Cada dos anys i en un país d’Europa diferent, es troben i comparteixen les seves experiències sobre qüestions d’Església i de societat, partint del seu compromís cristià missioner. 4.- Així mateix, van escoltar el Dr. Daniel Palau, prevere del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i Director de la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol”, integrada a la Facultat de Teologia de Catalunya. El Dr. Palau els presentà els objectius i els projectes que té previst portar

38

Església d’Urgell

a terme aquesta Càtedra, recentment creada, així com també la constitució del seu consell assessor, que inclou preveres, laics i religiosos de les deu Diòcesis amb seu a Catalunya. Aquesta Càtedra reprèn el treball del Centre d’Estudis Pastorals de Catalunya i donarà continuïtat a la revista que aquest editava, “Quaderns de Pastoral”. Els Bisbes van agrair al Dr. Palau l’acceptació d’aquesta responsabilitat acadèmica i el van encoratjar en aquest servei, que

seguirà atent als nous temps per a l’Església i la societat. 5.- Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i responsable de l’acompanyament del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), informà dels treballs de preparació de l’Aplec de l’Esperit, que se celebrarà a Tortosa a la Pentecosta del proper any, i que els delegats diocesans de joventut ja han començat a posar en marxa. 6.- Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives a la

litúrgia, els mitjans de comunicació, la formació dels seminaristes i dels preveres joves, i també van dedicar una llarga reflexió sobre el moment present del nostre país, fruit de la qual fan pública la nota que transcrivim al final d’aquest comunicat. 7.- A proposta de Mons. Pardo, van nomenar President del Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) el Sr. Francisco Javier Palmer Padilla; i Consiliari Mn. Jordi Espí Vives, prevere de l’Arquebisbat de Bar-


celona, per un període de dos anys. 8. - En el decurs de la reunió, els Bisbes van lliurar a Mn. Aureli Ortín i Maynou la Creu Pro Ecclesia et Pontifice, que li ha estat atorgada pel Sant Pare Francesc.

9.- Al final de la reunió, els Bisbes van acollir la visita de l’Arquebisbe de Puebla de los Ángeles (Mèxic), Mons. Víctor Valentín Sánchez Espinosa, antic Secretari general del Consell Episcopal Llatinoame-

ricà (CELAM), un dels artífexs de la renovació litúrgica a Mèxic i a Llatinoamèrica, que el dia 10 de maig va rebre el reconeixement del III Memorial Pere Tena, atorgat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

(CPL), en un acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC)

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE EL MOMENT QUE ESTÀ VIVINT EL NOSTRE PAÍS Els Bisbes de Catalunya han fet pública la següent nota sobre el moment que està vivint el nostre país, aprovada en la seva reunió dels dies 10 i 11 de maig tinguda al Santuari de la M. de Déu de Loreto de Tarragona: “Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat” (Papa Francesc) Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. “Hi ha una paraula –diu el Papa Francesc– que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg”. Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia. Com a Bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el

respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic. Volem recordar un cop més que “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura” (“Al servei del nostre poble”, 2011, núm. 5). Per això creiem humilment que convé

que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures. El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el Papa Francesc– fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions

públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar. Tal com es diu en el document “Església, servidora dels pobres” (2015, núm. 11), “és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme”. Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar al bon Déu per “una pau cristiana i perpètua” del nostre poble. Els Bisbes de Catalunya, Tarragona, 11 de maig de 2017 Església d’Urgell

39


FESTA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA A MERITXELL

Una gran quantitat de fidels va omplir el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell per celebrar la Festa de la Mare de Déu de Fàtima el divendres 12 de maig, en l’any en què s’escauen els 100 anys de la primera visita de la Senyora “vinguda del cel” (13-5-1917) als pastors de la Cova d’Iria (Portugal), Jacinta, Francisco i Lucia. Presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel P. Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, els fidels i els sacerdots de les Valls d’Andorra es van aplegar al peu de la carretera general que porta al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per resar el Sant Rosari tot fent una processó amb torxes, portant l’estimada imatge de la Verge Immaculada de Fàtima. En arribar al Santuari tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, quasi tota en

40

Església d’Urgell

llengua portuguesa, presidida per l’Arquebisbe, que destacà a l’homilia com Fàtima és revelació de la confiança que, per fi, el Cor Immaculat de Maria, ple de gràcia, triomfarà. Un Cor Immaculat que s’ofereix com a “refugi i camí que condueix fins a Déu”. La Senyora del Rosari de Fàtima convoca insistentment els pastorets vidents a l’oració, perquè s’arrelin en la intimitat amb Déu. Els traços concrets de l’oració demanada a Fàtima són els del Rosari, que és mostrat com a camí per a la pau, des del coratge dels humils. Al final, “tot és gràcia i misericòrdia”, i tres fràgils nens d’un poblet remot de la Serra d’Aire promouran per tota la terra la confiança en la llum del cor misericordiós de Déu. Així ho deia el Papa Benet XVI el 2010 a Fàtima: “ells visqueren una

experiència de gràcia que els ha enamorat de Déu, en Jesús, fins al punt que Jacinta exclamava: m’agrada molt dir-li a Jesús que l’estimo. Quan li ho dic moltes vegades, sembla que tinc un foc al pit, però no em crema”. I Francisco deia: “el que més em va agradar de tot, va ser veure nostre Senyor en aquella llum que nostra Mare va posar en el nostre pit. Estimo moltíssim Déu”. La Verge Immaculada prometia la misericòrdia divina, recordant la bona nova de l’Evangeli, per a un món destrossat pels conflictes i ansiós d’una paraula d’esperança. L’Àngel, abans, havia convidat els tres infants a l’adoració per a acollir els designis de la misericòrdia de l’Altíssim, i els ensenyà a pregar així: “Déu meu, jo crec, jo adoro, jo espero i jo us estimo”; i els proposava: “Voleu oferir-vos a Déu?”. Els petits pastors que veieren Maria, quedaren plens

d’una presència que es gravà indeleblement en el més íntim d’ells, i els consagrà testimonis profètics de la misericòrdia de Déu que, des de la fi de la història, il·lumina el difícil drama de la llibertat humana. El fiat de Maria, la paraula del seu cor, ha canviat la història del món, perquè ella ha introduït en el món el Salvador. El maligne té poder en aquest món, ho veiem i experimentem contínuament; ell té poder perquè la nostra llibertat es deixa allunyar contínuament de Déu. Però des que Déu mateix té un cor humà i d’aquesta manera ha dirigit la llibertat de l’home cap al bé, cap a Déu, la llibertat vers el mal ja no té l’última paraula. Des d’aquell moment cobren tot el seu valor les paraules de Jesús: “patireu tribulacions al món, però tingueu confiança; jo he vençut el món” (Jo 16,33). El missatge de Fàtima ens convida a confiar en


aquesta promesa. L’Arquebisbe expressà la gran alegria que significa per a ell presidir la celebració Eucarística en aquell dia, i com tots els portuguesos d’arreu del món s’unien al Sant Pare, que estava precisament aquell mateix dia en pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Fàtima per mostrar el seu amor envers Maria, i que l’endemà, dia 13 de maig, en escaure’s els 100 anys de la primera aparició de la Mare de Déu, canonitzaria i declararia sants dos dels petis pastorets, Francisco Marto i Jacinta Marto, després de l’aprovació del miracle requerit per a la seva declaració com a sants: la curació del nen de 5 anys Lucas Baptista, de Brasil, que va caure des d’una finestra de casa seva mentre jugava amb la seva germana i a qui els pares van encomanar als tres nens pastors, i que miraculosament va sobreviure. En acabar la celebració eucarística els fidels volgueren agrair la presència de l’Arquebisbe i l’obsequiaren amb productes propis de Portugal, i una jove representant de la Confraria de la Mare de Déu de Fàtima al Principat d’Andorra li dedicà unes paraules d’agraïment. Després de venerar la imatge de la Mare de Déu, tots els fidels entonaren amb joia l’Ave de Fàtima, encomanant-se a la seva intercessió.

L’Arquebisbe visità les instal·lacions de la casa de colònies de Santa Maria de Meià i fou informat de les millores que s’hi han fet.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE MILLORA A LA CASA DE COLÒNIES DE SANTA MARIA DE MEIÀ Dissabte 13 de maig, va tenir lloc la inauguració de les obres de millora i condicionament de la casa de colònies de Santa Maria de Meià, en un acte presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i pel responsable de la casa de colònies, Mn. Jordi Profitós. Hi foren presents l’actual administradora, Sra. Maria Jesús, i una representació de l’equip que s’encarregarà dels serveis i de dur a terme les activitats. Les obres de millora han consistit fonamentalment en la instal·lació de la calefacció a la casa perquè puguin dur-s’hi a terme activitats durant tot l’any, i una petita ampliació de les places disponibles, així com millores a les façanes. Una visita a les installacions de la casa i l’explicació de les activitats d’estiu i d’un nou projecte que s’hi vol dur a terme per fomentar l’educació en la natura clogué la jornada de portes obertes. La casa de colònies

de Santa Maria de Meià, ubicada al peu mateix del Montsec, fou un antic monestir benedictí. Durant la Guerra Civil féu funcions d’hospital militar i actualment està destinada al servei dels infants i joves de la Diòcesi d’Urgell i d’altres indrets.

DESCOBERTES PINTURES MURALS BARROQUES A L’ESGLÉSIA DE BUTSÈNIT Les obres de restauració de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Butsènit d’Urgell, poble del municipi de Montgai, a la Noguera, han tret a la llum un conjunt de pintu-

res murals barroques del segle XVIII. Es tracta d’un programa decoratiu que presenta una fase original datada el 1761, poc temps després de la construcció de l’església, que és del 1748. Aquestes pintures han estat descobertes pels pintors en rascar les parets i sostres en els treballs previs al repintat de l’església. Davant la troballa, des de la Parròquia i la Delegació diocesana de Patrimoni s’ha donat avís als tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per prendre les mesures oportunes i fer un dictamen al voltant de la decoració pictòrica apareguda. Les primeres prospeccions dels tècnics han posat de manifest que les pintures murals apareixen en la pràctica totalitat del temple. Destaca especialment la decoració ornamental de les capelles laterals i del presbiteri. També és molt singular la pintura que es localitza al sostre de la volta de la nau de l’església.

Un dels fragments murals descoberts a l’església de Butsènit. Església d’Urgell

41


És una decoració pictòrica molt difosa durant l’època del barroc a les esglésies de Catalunya, amb més o menys mestratge, i que amb els segles s’han deteriorat i perdut molt, degut a les seves característiques tècniques i al fet que moltes varen ser tapades i repicades. En aquest sentit, la quantitat i qualitat dels murals descoberts fa que sigui una troballa molt singular i d’un notable valor històric i artístic. Els tècnics restauradors, juntament amb la Delegació de Patrimoni del Bisbat, avaluen ara les actuacions a emprendre i estudien la intervenció que ha de facilitar la restauració, protecció i valorització d’aquestes pintures. Mn. Ramon Solé és el Rector de la Parròquia que ha portat a terme la restauració de l’església de Butsènit durant els darrers anys. Primer es va restaurar la façana i recentment es va enllestir la restauració de la coberta. Ara és quan s’hi duen a terme els treballs de condicionament interior.

MONS. VIVES REP ELS AUTORS DEL LLIBRE “APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS” Dimarts 16 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell els Srs. Joan Amorós, Víctor Pou i Ramon Mir, acompanyats per l’exalcalde de La Seu, Joan Ganyet, que li presentaren el llibre “Aportacions catalanes universals”, en el qual han col·laborat i que té com a objectiu fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble de Catalunya en el decurs de la història.

CURSA CONTRA LA FAM A L’ESCOLA SANT ERMENGOL El 19 de maig va tenir lloc al camp de futbol de l’escola Sant Ermengol d’Andorra la Vella una cursa contra la fam en la qual van participar 482 alumnes d’infantil i primària, que van aconseguir 8.954 euros

Els alumnes de l’escola Sant Ermengol van recollir prop de nou mil euros per a l’ONG Acción Contra el Hambre.

42

Església d’Urgell

Mons. Vives es va reunir amb els autors del llibre “Aportacions catalanes universals”, que anaven acompanyats de l’exalcalde Joan Ganyet.

a benefici d’Acción Contra el Hambre, una ONG dedicada al desenvolupament. Aquesta activitat respon a la voluntat de l’escola de fer créixer els alumnes en els valors de l’Evangeli i ferlos “experts en humanitat”, com afirma el “Caràcter Propi” dels centres educatius de la Sagrada Família d’Urgell.

VISITA DE LA REPRESENTANT DE LA FUNDACIÓ AJUDA A L’ESGLÉSIA NECESSITADA El 17 de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre

la visita d’Ariadna Blanco, representant a Catalunya de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada, que li va lliurar l’informe del 2016 sobre “Llibertat religiosa al món”. Com a institució evangelitzadora i d’ajuda, la Fundació té com a objectiu ser la veu dels que són perseguits per raó de les seves idees o creences, ajudar-los –especialment als cristians–, i pregar per tots ells, sempre en connexió amb les Esglésies locals. El P. Werenfried van Straaten (1913-2003), canonge premonstratenc ho-

L’Arquebisbe va rebre l’informe del 2016 de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada.


landès, fundà Ajuda a l’Església Necessitada el 1947 amb un propòsit principal: “estar on Déu plora”, ajudant, anunciant Jesucrist i portant reconciliació. Posteriorment, la Fundació s’ha anat estenent per tot el món i ajudant en tots els conflictes i persecucions o discriminacions. El Papa Joan Pau II va qualificar el P. Van Straaten d’“apòstol eminent de l’amor al proïsme”, i, quan morí, va recordar, agraït, “el seu modèlic zel apostòlic, d’acord amb la doctrina i herència de Sant Norbert, així com el seu esforç profundament humà i espiritual per contribuir de manera eficaç a la unitat entre els cristians”.

EL PAPA NOMENA CARDENAL MONS. JOAN JOSEP OMELLA El Papa Francesc ha fet públic que el 28 de juny crearà Cardenal l’actual Arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Vicepresident de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i membre del Comitè

Mons. Omella amb el Papa Francesc.

Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Els Bisbes de Catalunya feliciten el nou Cardenal i l’encomanen a Déu perquè l’ajudi i sostingui en aquesta nova missió al servei de l’Església, mentre donen gràcies al Sant Pare per aquesta renovada confiança envers l’Arxidiòcesi de Barcelona i envers Catalunya.

APLEC DE COVET Un gran nombre de fidels de Covet, Isona, Conca Dellà i altres poblacions de l’entorn van omplir l’església de La Nativitat de Covet el diumenge 21 de maig per celebrar el tercer aplec popular. La missa va ser presidida pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, i els cants foren acompanyats per la Coral d’Isona. Abans de l’Eucaristia hi va haver una conferencia sobre “La representació del rapte del Prosèrpina en un capitell de Covet”, a càrrec del Dr. Francesc Fité, professor de la Universitat de Lleida.

Detall de la portalada de l’església de La Nativitat de Covet.

Mn. Mauri va destacar la importància de celebrar un aplec com a dia de joia i alegria per donar gràcies a Déu, el Creador de tot. L’aplec és un signe d’allò que ha de ser el Regne de Déu, ja que Jesús moltes vegades comparava el Regne de Déu amb un gran banquet de festa on tothom hi és convidat i on cal estar per les necessitats dels altres. Va agrair els qui el fan possible, especialment el Centre d’Estudis de la Conca Dellà, amb el suport del Bisbat d’Urgell, de l’Ajuntament d’Isona i de la Diputació de Lleida. Al final de la celebració es van cantar els goigs a la Mare de Déu de Covet, que s’han recuperat recentment, i, en acabar, un aperitiu popular amb la degustació de productes de la Conca va estrènyer les bones relacions de veïnat. El timpà i el conjunt de la portalada del temple de La Nativitat de Covet (del segle XII, catalogada com a bé cultural d’interès nacional) van ser restaurats i ara llueixen en tota la seva esplendor. Fa un any que es va fer una intervenció a la portalada esculpida

de l’església (una de les portalades més originals del romànic català), que fou supervisada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), per tal d’assegurar-ne la conservació. El Bisbat d’Urgell va impulsar la restauració dins del programa Romànic Obert de l’Obra Social La Caixa i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

ENCONTRE DE DELEGATS DE PASTORAL VOCACIONAL Els dies 18 al 20 de maig va tenir lloc a Madrid el XXXIX Encontre de Delegats diocesans de Pastoral Vocacional, que organitza la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. Per part del Bisbat d’Urgell hi van participar l’Arquebisbe i President de la Comissió, Mons. Joan-Enric Vives; i Mn. Ignasi Navarri i Mn. Alfons Velásquez, Delegat i Vicedelegat de Pastoral Vocacional. El ponent principal va ser el P. Amedeo Cencini, que presentà el lema de l’encontre, “Cridats a la Església d’Urgell

43


bellesa: una pedagogia vocacional”, i va parlar de la gramàtica de la bellesa i el seu vincle amb el diví, així com l’evangelització dels sentits (“donar sentit als sentits”) i la pedagogia vocacional, explorant què significa això per a l’animador vocacional. També es van presentar diverses comunicacions sobre els darrers Congressos de Roma, Barcelona i Florència, i es van compartir diverses aportacions més pràctiques d’experiències en el treball vocacional a les Diòcesis.

EL REPTE DE LA COMUNICACIÓ EN L’ESGLÉSIA El 22 de maig, va tenir lloc a la Residència Fiella de Tremp la tercera jornada de formació permanent per als preveres d’Urgell, que va tractar sobre “El repte de la comunicació en l’Església”. Les dues ponències de la jornada van anar a càrrec del Rv. Dr. José Gabriel

Vera Beorlegui, prevere de Pamplona, Director de Comunicació de la Conferència Espiscopal Espanyola (CEE) i del Secretariat de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social (CEE). La jornada va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, que presentà el ponent als preveres i els adreçà unes paraules de benvinguda. Després de les dues intervencions va seguir un interessant diàleg sobre els continguts aportats: les noves tecnologies de la comunicació, els aparells mòbils que han revolucionat la comunicació i els desafiaments per a evangelitzar des de les noves tecnologies. En acabar la sessió de treball, tots els presents van anar a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors per cantar junts el Regina Coeli, i seguidament va tenir lloc un àpat fratern.

FESTA DE SANTA RITA A LA SEU D’URGELL La tarda del 22 de maig,

Mn. Pal i Mn. Parés van concelebrar l’Eucaristia a l’església de la Sagrada Família d’Urgell en la festivitat de Santa Rita.

a l’església de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell es van reunir unes 70 persones per celebrar l’Eucaristia en honor de

La jornada de formació per als preveres d’Urgell tractà sobre “El repte de la comunicació en l’Església”.

44

Església d’Urgell

Santa Rita, que estigué estimada en una bonica imatge en el presbiteri. Presidí la celebració Mn. Manel Pal i hi concelebrà Mn. Xavier Parés. Mn. Pal comentà la litúrgia del dia, tot destacant el misteri de la Santíssima Trinitat i la força de l’Esperit Sant, que va marcant tot aquest temps de Pasqua, veient Sant Pau i els seus col·laboradors com recorrien pobles i ciutats per anunciar l’Evangeli de Jesús i anar establint comunitats de creients que acceptaven la fe i també l’anunciaven amb el seu comportament i testimoni. Va ressaltar molt el paper de les dones en aquest dia i va fer referència a Santa


Rita de Càssia, dona de fe que va saber trobar Déu en la seva dura realitat i transformar-la amb el seu testimoni. Va concloure la celebració amb la tradicional benedicció de les roses; les que honoraven Santa Rita i les que les seves devotes var dur a la celebració.

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANTA RITA A SANAÜJA La festa de Santa Rita de Càssia es va celebrar a Sanaüja el dilluns 22 de maig amb una Eucaristia celebrada a migdia a l’església del Santuari i Convent de la Mare de Déu del Pla, un magnífic conjunt religiós del segle XVII, amb l’assistència de més de 300 persones de la població i d’altres indrets dels entorns, moltes de les quals van encendre un ciri per demanar la protecció de la santa, “advocada dels impossibles”. L’Eucaristia fou concelebrada per Mn. Jaume Mayoral i pel diaca Mn. Josep Caba. A l’homilia es va exhortà a tenir presents “els impossibles” del nostre món i de la nostra societat, com la guerra, la fam, el terrorisme, la violència... i es va demanar a Santa Rita que ens ajudi a lluitar per una família millor, un poble millor, un món millor. Abans d’acabar la celebració, Mn. Caba va aspergir amb aigua beneïda les moltes roses que els fidels van portar, tal com marca la tradició, i que es dipositaren a prop de la imatge

A la festa de Santa Rita a Sanaüja, molts fidels van encendre llantions per demanar la protecció de la santa.

de la santa. Aquestes roses són repartides després entre familiars i coneguts per demanar la protecció i la intercessió de Santa Rita, i s’han de guardar durant tot l’any i compartir-les amb els que ho necessiten i estimes. La tradició de les roses recorda el miracle que s’atribueix a la santa: fer florir en ple hivern els rosers de l’hort del seu convent, d’aquí que es veneri com a patrona dels impossibles. Amb el cant del “Virolai” es va cloure la celebració eucarística, i tot seguit es va convidar els fidels a un dinar popular organitzat per l’associació de la gent gran Mare de Déu del Pla, que també celebra aquesta festa local de la vila de Sanaüja.

ASSEMBLEA DE LA FEMN A LA VALL D’ARAN Els monitors de les diferents àrees de la FEMN (Fundació d’Esplais Mare de Déu de Núria) es van trobar a la Vall d’Aran el

cap de setmana del 20 i 21 de maig per a organitzar el calendari d’activitats i els grups de treball per a l’estiu. El dissabte es va dur a terme a Vielha l’acte central de la trobada: l’assemblea ordinària de la FEMN, on es van tractar temes relatius al funcionament de la Fundació i dels esplais. Per part del Bisbat d’Urgell hi van participar el Consiliari, Mn. Joan Pau Esteban, i el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana. D’altra banda, el divendres a la nit els responsables de l’equip de formació van ser acollits a Betlan per Mn. Pere Balagué, Arxiprest de la Vall d’Aran. A més de participar a l’assemblea, van treballar per preparar el curs de monitors i directors de lleure que es farà a la casa de colònies d’AINA la segona quinzena d’agost.

NOU CENTRE D’ALIMENTS A LA SEU D’URGELL El 23 de maig es va inaugurar a l’antic edifici de Mavisa a La Seu d’Urgell el

Els monitors de les diferents àrees de la FEMN van compartir una reunió de treball a la Vall d’Aran. Església d’Urgell

45


El nou centre de distribució d’aliments permetrà una millor atenció als usuaris.

nou centre de distribució del projecte Aliments per la Solidaritat, després de sis anys donant servei al carrer dels Canonges en un local cedit per Càritas diocesana d’Urgell. L’acte comptà amb la presència de l’Arquebisbe d’Urgell, dels Alcaldes de La Seu d’Urgell i d’Oliana, de la Tinent d’Alcalde d’Atenció a les Persones de La Seu d’Urgell; els representants d’institucions, entitats i empreses urgellenques que hi col·laboren (entre les quals Càritas parroquial de La Seu); i de molts voluntaris del projecte i treballadors socials. L’obertura efectiva del nou local la van fer els propis voluntaris del projecte, que van explicar als presents, en una visita guiada, les noves dependències i el nou funcionament del servei. Aquestes noves instal·lacions, de titularitat municipal, disposen d’un magatzem de 118 metres quadrats per guardar-hi els aliments (amb una capacitat per encabir-n’hi unes cent tones), i d’un altre edifici de 81 metres quadrats, just al davant, 46

Església d’Urgell

que farà funcions d’economat o supermercat solidari. També es disposarà en breu d’un vehicle isotèrmic per transportar aliments frescos. La Tinent d’Alcalde d’Atenció a les Persones, Anna Vives, va expressar la seva satisfacció per poder disposar d’aquestes noves dependències, que milloren les anteriors. Al seu torn, l’Arquebisbe JoanEnric explicà que “aquest nou centre de distribució d’aliments de La Seu i comarca va acompanyat d’un nou projecte que pretén promocionar l’autonomia de les persones que en són usuàries, ja que canvia el model que es feia servir fins ara”. Així, els usuaris podran triar els aliments que més els convinguin o que prefereixi per a la seva alimentació, en funció de la puntuació que tinguin per la seva situació socioeconòmica. Alhora, el projecte preveu un topall que garanteix una alimentació equilibrada de les persones. “L’objectiu d’aquest nou model inclou l’aprenentatge de consum responsable i de plani-

ficació en funció de les necessitats”, ha remarcat Anna Vives. Per la seva part, Ramon Escuder, president de l’Assemblea Comarcal de Creu Roja, un dels membres col·laboradors del projecte Aliments per la Solidaritat, ha manifestat que “amb aquest nou centre de distribució tots hi sortim guanyant; l’usuari, que estarà més ben atès perquè podrà triar el que necessita enlloc de quedar-se amb el que li donen; i el voluntari, que podrà fer millor la seva tasca de classificació dels aliments”. Aliments per la Solidaritat atén cada any unes 200 famílies de l’Alt Urgell, i obre els matins dels dilluns i els dijous.

MN. PEPE CHISVERT, A “SIGNES DELS TEMPS” El programa de TV3 “Signes dels temps” va emetre el diumenge 21 de maig una entrevista a Mn. Pepe Chisvert, Rector de Sant Julià de Lòria, des del

Santuari de Canòlich, tot just una setmana abans de l’aplec amb motiu de la Festa de la Mare de Déu de Canòlich, de gran tradició a la Parròquia. Al llarg de l’entrevista, força extensa, Mn. Chisvert es referí a la celebració de Canòlich, i va fer repàs de la seva vinculació al Bisbat d’Urgell (ell és nascut a València), la seva tasca pastoral amb els joves i com a professor de Religió, el seu amor a la natura i a la creació com a “espai teològic”, a més de tractar diferents temes relacionats amb l’actualitat diocesana i eclesial.

ENCESA SOLIDÀRIA EN SUPORT DE LA REGIÓ GUATEMALENCA DE ZONA REYNA El dissabte dia 27 de maig a les nou del vespre tingué lloc a La Seu d’Urgell una encesa de llantions organitzada pel col·legi la Salle de la ciutat amb l’objectiu de recollir fons per a un projecte de col·laboració

Mn. Chisvert, durant l’enregistrament de l’entrevista que es va emetre a “Signes del temps”.


i suport educatiu a Zona Reyna, a Guatemala, dins la campanya d’enguany de l’Estiu Solidari. Un grup de set professors de la Salle hi anirà a aquella regió aquest estiu, on s’hi estaran durant un mes, per poder col·laborar amb la població autòctona i aportar suport educatiu a les escoles d’una zona sacsejada des de fa anys per diferents conflictes socials. Bona part de les agressions a les comunitats indígenes i de les sobreexplotacions del territori que succeeixen a Amèrica Llatina es concentren a Guatemala degut a la riquesa en recursos naturals del país. Per això, el projecte que es vol dur a terme consisteix, en primer lloc, en conèixer iniciatives innovadores de bones pràctiques que es realitzen arreu del país, i especialment allà on les comunitats pateixen l’amenaça de companyies transnacionals, per descobrir-hi en tots ells la manera com la població resisteix i reivindica la definició del seu propi futur. El projecte, també inclou la participació i arranjament d’algunes escoles rurals de la regió de Zona Reyna, al Departament del Quiché.

La Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació, en el moment de rebre el reconeixement de l’ACPC pels 45 anys d’Església d’Urgell.

seu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia el dissabte 20 de maig, la Delegada de Mitjans de Comunicació i directora d’Església d’Urgell, Cristina Orduña, va recollir el reconeixement que l’ACPC ha concedit a la revista pels seus 45 anys de publicació ininterrompuda. Església d’Urgell és membre fundador de l’associació, que agrupa la major part de mitjans comarcals de Catalunya. L’ACPC es va fundar fa 35 anys.

CONFERÈNCIA DEL DR. ARMAND PUIG A ANDORRA LA VELLA El Dr. Armand Puig, Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, va ser el convidat central de la Trobada Bíblica que va tenir lloc el 23 de maig al Principat d’Andorra, amb una conferència titulada “La Bíblia i les Bíblies” que va pronunciar a la sala d’actes de l’edifici Crèdit Centre d’Andorra la Vella davant d’un auditori

d’unes cent cinquanta persones. Entre els assistents hi eren l’Arquebisbe JoanEnric; el Cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila; Pere Roquet Ribó, que va donar a l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra la col·lecció de Bíblies que s’exposa al Santuari Basílica de Meritxell; el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Josep Chisvert; i un bon nombre de personalitats polítiques i de l’àmbit cultural d’Andorra. El Dr. Armand Puig va explicar de manera didàctica i alhora erudita els trets que fan de la Bíblia (“el llibre que conté les respostes a totes les preguntes que es pot fer l’home”) la clau per entendre què és l’home i el seu sentit més ampli i profund, que només pot trobar la seva veritable resposta en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, ja que Déu és una comunió, relació, Paraula.

RECONEIXEMENT DE LA PREMSA COMARCAL A ESGLÉSIA D’URGELL PELS 45 ANYS D’EDICIÓ En el marc dels actes de la XXXV Assemblea Ordinària d’Associats de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que es va celebrar al Mu-

A la dreta, a la taula presidencial, el Dr. Armand Puig, Mons. Vives i el Sr. Pere Roquet (de dreta a esquerra), durant l’acte celebrat a Andorra la Vella en el marc de la Trobada Bíblica. Església d’Urgell

47


Davant la qüestió de com llegir la Bíblia, va plantejar al públic que calia fer-ho sempre sota l’acció i l’impuls de l’Esperit Sant, i va remarcar la importància de poder llegir el text sagrat en la pròpia llengua materna i la importància teològica que això té a l’hora de valorar totes les llengües del planeta: “no és nomes un tema cultural, el tema de la llengua; es una qüestió de gènesi humana”. Finalment, va destacar la importància i significació de la col·lecció de Bíblies que s’exposen al Santuari Basílica de Meritxell, integrada per més de 1.300 exemplars, la qual cosa la converteix en una de les tres més grans que existeixen a tot el món, a més de contenir volums força singulars, com ara Bíblies traduïdes a llengües que no tenen cap altre text imprès.

FESTA DEL COS DE POLICIA D’ANDORRA Divendres 26 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir la Festa del Cos de Policia del Principat d’Andorra, en les proximitats de la seva Patrona, Maria Auxiliadora. Hi van assistir diferents personalitats del Principat, entre les quals el Cap de Govern, el Síndic General, el Representant del Copríncep Episcopal, el Secretari del Copríncep Francès; el Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; la Cònsol Major d’Andorra la Vella; l’Inspector en cap del Cos de Policia d’Andorra; i el Director general dels 48

Església d’Urgell

acte institucional a la Parròquia d’EscaldesEngordany.

TROBADA AMB LA NOVA JUNTA DE LA CONFRARIA DE FÀTIMA DE LA MASSANA Amb motiu de les Confirmacions a la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana (Principat d’Andorra), l’Arquebisbe Joan-Enric La Festa del Cos de Policia es clogué amb un acte institucional a la Parròquia d’Escaldesva poder tenir una troEngordany. / Foto: ANA bada amical amb el nou Mossos d’Esquadra de la especialment el Cos de President i la nova junta de Generalitat; així com altres Policia d’Andorra. la Confraria de la Mare de A les pregàries, Mons. Déu de Fàtima de La Masrepresentants de les forces i cossos de seguretat de Vives tingué un record pel sana, que sempre té cura i Sr. Jaume Sansa, Vicepresi- promou la devoció i el culte França i d’Espanya. Els actes s’iniciaren amb dent del Consell Superior de la Mare de Déu del Rosari una Eucaristia presidida de la Justícia del Principat de Fàtima. A la reunió hi per l’Arquebisbe d’Urgell d’Andorra, així com pel Sr. assistí també el Consiliari, i concelebrada per l’Ar- Emili Vicente, entrenador P. Albano Teixeira Fraga. xiprest de les Valls d’An- del Futbol Club Andorra, Enguany amb motiu del dorra, Mn. Ramon Sàrries. difunts de cos present al centenari de les aparicions A l’homilia, el Copríncep Principat d’Andorra, a qui de la Verge Immaculada a la volgué agrair tot el treball l’Arquebisbe encomanà Cova da Iria, a la freguesia que el Cos de Policia d’An- a la misericòrdia de Déu de Fàtima, prop d’Ourem, dorra porta a terme per i volgué mostrar el seu a Portugal, han tingut lloc tal de garantir l’ordre i la condol i la seva solidaritat diversos cultes i la presènseguretat dels ciutadans, i amb les seves famílies. cia de la imatge de Maria La Festa del Cos de a totes set Parròquies posà de manifest els fruits de la col·laboració i l’entesa Policia es clogué amb un d’Andorra. amb les policies d’Espanya i França, cosa molt necessària en aquests temps d’inseguretats i atemptats terroristes. També tingué un record i pregària especial per les víctimes del recent atemptat succeït a Manchester i expressà el condol a les famílies i la repulsa total a tot acte de violència i terrorisme que vagi en contra de la pau i els valors democràtics dels Estats. L’Arquebisbe posà sota la protecció de Maria Auxiliadora totes les forces Mons. Vives, amb Mn. Salinas i els membres de la nova junta de la Confraria de la Mare i cossos de seguretat, i ben de Déu de Fàtima de La Massana.


TESTIMONIS DEL SENYOR: TESTIMONIS D’AMOR I DE FE Al llarg del mes de maig, l’Arquebisbe impartí el sagrament de la Confirmació a 240 joves i una desena d’adults de les Parròquies d’EscaldesEngordany, Andorra la Vella, Santa Maria de Balaguer, Les Ventoses, Agramunt, El Pas de la Casa, La Massana, Coscó, Guissona, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. En aquest mes dedicat a Maria,

AGRAMUNT

LES VENTOSES

AGRAMUNT

BALAGUER

Església d’Urgell

49


i enguany d’una manera especial en complir-se els cent anys de l’aparició de la Mare de Déu de Fàtima als nens Jacinta, Francesc i Lucia, Mons. Vives feu notar la necessitat que tots prenguem com a model Maria, figura excelsa de tot el que ha de ser i fer un cristià creient, que amb el seu Cor Immaculat va saber donar-li el sí generós a Déu. I adreçant-se als confirmands els demanà que siguin testimonis del Senyor, la qual cosa vol dir ser testimonis d’amor, de fe i de lliurament generós envers els altres. I destacà com Jesús és la porta per la qual sempre trobem la sortida cap a Déu Pare. Quan totes les portes se’ns tanquen per les dificultats a la feina, amb la família, amb els amics, per problemes de salut... Jesús ens obre el camí cap a Déu i ens porta esperança. També els demanà que visquin la vida com una vocació: Déu vol que cada cristià escolti la seva veu i hi respongui amb generositat, segons els talents rebuts, i aculli la missió que Déu li encomani amb total obediència i donació. “Necessitem les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada, però també al matrimoni fidel i a la responsabilitat dels laics enmig del món”, afirmà l’Arquebisbe.

BELLVER DE CERDANYA

COSCÓ

ANDORRA LA VELLA

ESCALDES

50

Església d’Urgell


GUISSONA

LA MASSANA

EL PAS DE LA CASA

PUIGCERDÀ

Església d’Urgell

51


FOTOGRAFIA: Idil·li Tàpia.

Hi ha imatges santes i d’Ermengol retaule i un Crist que ens mostra amb el seu braç enlaire l’únic amor que salva. Mn. Manuel Pal

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 458  

Maig 2017

Església d'Urgell 458  

Maig 2017

Advertisement