__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

El repte d’acompanyar els joves

# 456 - MARÇ 2017


Església d Urgell Índex 6

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “AMORIS LAETITIA” (i IX): ESPIRITUALITAT MATRIMONIAL I FAMILIAR Mn. Ignasi Navarri

LA PASTORAL SOCIAL Mn. Luis Eduardo Salinas

5

CELEBRACIÓ DELS 400 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE L’ESCOLA PIA

6

FAMÍLIES CRISTIANES OMPLEN LA SAGRADA FAMÍLIA

10 12

Alfred Llahí 10

4

JORNADA DIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT A BALAGUER PROP DE DÉU I DELS GERMANS: DIA DEL SEMINARI Mons. Joan-Enric Vives

16

SIMPOSI INTERNACIONAL A BARCELONA SOBRE LA PASTORAL JUVENIL

18

EL GRAN REPTE DE L’ESGLÉSIA: L’ACOMPANYAMENT DELS JOVES

20

Mn. Jaume Mayoral

L’AMOR ESPERA Dr. Francesc Torralba

25

TROBADA DIOCESANA DE VIDA CREIXENT A ORGANYÀ

26

LES NOVES TECNOLOGIES: UNA GRAN EINA (PERÒ AMB MESURA)

28

20 Mn. Josep Montoya

SILENCI Mn. Ramon Rosell

LA MORT I EL DESPRÉS

30

Mn. Enric Prat

31

CATALONIA SACRA EDITA EL PRIMER CATÀLEG D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES DE CATALUNYA

32

DIETARI

33

26 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Al servei de l’educació popular i gratuïta dels infants

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l darrer cap de setmana de març, a diversos llocs del món i també a La Seu d’Urgell, hem celebrat l’Any Calassanci, commemorant els 250 anys de la canonització d’un capellà nostre, Sant Josep de Calassanç, i els 400 anys de l’erecció canònica de l’orde de les Escoles Pies, per ell fundat a Roma. Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1556 ò 1557 - Roma, 1648) fou ordenat sacerdot a Sanaüja i pertanyia al nostre Bisbat d’Urgell. Fou estret col·laborador del Bisbe Andreu Capella que aplicà la reforma del Concili de Trento a la nostra Diòcesi. Canonge i Vicari general, es conserven molts escrits seus a l’Arxiu Capitular de La Seu, ja que era Secretari del Capítol. Després fou Arxiprest de Tremp tenint cura dels preveres i Parròquies d’aquell territori. I en ser enviat a Roma pel Bisbe, mentre esperava ser rebut, Déu li féu descobrir la misèria dels infants del carrer del Trastevere, i començà una iniciativa destinada a obrir camins educatius nous a Roma i a tota Europa: fundar una escola popular gratuïta, en grup, una “escola pia”, on s’unissin harmònicament “pietat i lletres”, el seu gran ideal. Sofrí denúncies i persecucions, que li permeteren demostrar la bondat del seu projecte i la santedat de la seva vida. I finalment el Papa li atorgà l’aprovació, i tirà endavant una escola que havia de ser pionera en pedagogia. Segles més tard fou proclamat Patró dels Mestres i de les escoles populars. I així, un sant sacerdot nostre esdevingué un gran educador i el fundador d’un orde estès per tot el món. Ell il·lumina i guia el camí del servei evangèlic al món educatiu, i el compromís dels preveres mestres perquè el món rebi la Bona Nova de Jesús. En els temps actuals de gran debat educatiu, amb tantes idees diverses i a vegades contradictòries sobre pedagogia, escola, neutralitat

ideològica, transmissió de valors, presència i ensenyament de la Religió, ciències i humanística, igualtat d’oportunitats i excel·lència educativa, estatalització de tot l’ensenyament i llibertat dels pares i de la iniciativa social, etc., li encomanem les nostres escoles i ensenyants, les famílies, i sobretot els nois i noies que són l’esperança del futur de la nostra societat. És Jesús qui ens ha ensenyat que “qui acull un infant l’acull a Ell mateix”. El Papa Francesc en aquest any jubilar calassanci ha dit: “Que la casa comuna de l’Escola Pia s’ompli d’Esperit Sant, perquè es creï en vosaltres la comunió necessària per dur endavant amb força la missió pròpia dels Escolapis al món, superant les pors i barreres de tot tipus. Que les seves persones, comunitats i obres irradiïn en tots els idiomes, llocs i cultures, la força alliberadora i salvadora de l’Evangeli. Que el Senyor us ajudi a tenir sempre un esperit missioner i disponibilitat per a posar-se en camí. El lema per a aquest Any Jubilar –“Educar, anunciar, transformar”– us orienta i us guia. Resteu oberts i atents a les indicacions que l’Esperit us suggereixi. Per sobre de tot, seguiu les petjades que els nens i els joves porten escrites en els seus ulls. Mireu-los a la cara i deixeu-vos contagiar per la seva brillantor per ser portadors de futur i esperança. L’educació obre la possibilitat de comprendre i acollir la presència de Déu en el cor de cada ésser humà, des de la més tendra infància, fent ús del coneixement humà (les “lletres”) i diví (la “pietat”). Només la coherència d’una vida basada en aquest amor us farà fecunds i us omplirà de fills”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” (i IX): espiritualitat matrimonial i familiar

A

mb aquest article arribem a la presentació del darrer capítol de l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”. El Papa el dedica a reflexionar sobre l’espiritualitat matrimonial i familiar. És un capítol breu però intens. Ja el Concili Vaticà II es referia a l’apostolat dels laics, i en destacar l’espiritualitat que brolla de la vida familiar deia que l’espiritualitat dels laics “ha d’assumir característiques peculiars per raó de l’estat de matrimoni i de família”, i que “les preocupacions familiars no han de ser una cosa aliena al seu estil de vida espiritual”.

la festa, i encara el mateix exercici de la sexualitat s’experimenten com una participació en la vida plena de la Resurrecció. L’oració familiar és un mitjà privilegiat per a expressar i enfortir aquesta fe pasqual. La família que prega unida es manté unida, s’ha dit sempre. Aquests moments d’oració senzilla i autèntica, poden fer un gran bé a la família. La mateixa pietat popular és un tresor d’espiritualitat per a moltes famílies. La missa dominical és la força, l’estímul per a viure cada dia l’aliança matrimonial com “Església domèstica”. Com s’hauria de recuperar el diumenge com a dia del Senyor, de l’home i de la família!

tat, no com una resignació, sinó com la màxima expressió de la llibertat quan hom descobreix que l’altre no és seu, sinó que té un Senyor molt més gran i important, que és Jesucrist. Cal implorar l’acció de l’Esperit Sant perquè aquesta llibertat interior sigui possible. En el matrimoni, la singularitat i la diferència de cada cònjuge no es perd.

Una espiritualitat de la cura, del consol i de l’estímul. “Els esposos cristians són mútuament l’un per a l’altre, per als seus fills i per a la resta dels familiars; són cooperadors de gràcia i testimonis Espiritualitat de la comunió sode la fe”, afirma el Decret Conciliar brenatural “Apostolicam ActuositaLa presència del Senyor tem”, sobre l’apostolat habita en la família real i dels laics. concreta, amb tots els seus I quan la família acull i surt sofriments, lluites, alegries cap als altres, especialment i propòsits quotidians. La cap als pobres i abandofamília ideal no existeix. nats, és símbol, testimoni L’espiritualitat de l’amor i participació de la materfamiliar està feta de milers nitat de l’Església, com de gestos reals i concrets. diu el Papa en el número Una comunió familiar ben 324 d’“Amoris Laetitia”, viscuda és un veritable recollint l’ensenyament de camí de santificació en la l’ Exhortació “Familiaris vida ordinària, i de creixeConsortio” de Sant Joan ment místic: un mitjà per “La presència del Senyor habita en la família real y concreta, amb els seus sofriments, Pau II. a la unió íntima amb Déu. lluites i alegries”, diu el Sant Pare. En definitiva, la família viu la seva espiritualitat Units en la pregària a la llum de Espiritualitat de l’amor exclusiu pròpia essent, al mateix temps, una la Pasqua i lliure Església domèstica i una cèl·lula vital Si la família aconsegueix concenEn el matrimoni es viu l’espirituali- per transformar el món. La família trar-se en Crist, Crist unifica i il·lumina tat de l’amor exclusiu i lliure perquè, cristiana és l’ambient natural de la tota la vida familiar. Els dolors i les com diu el Papa Francesc a “Amoris santedat. La mateixa essència del angoixes s’experimenten en comunió Laetitia” citant Sant Joan Pau II, “qui matrimoni és una “comunió de dos”. amb la creu del Senyor. no es decideix a estimar per sempre Com tot sagrament, també el del En els dies amargs de la vida en és difícil que pugui estimar de debò Matrimoni introdueix la llavor de família hi ha una unió amb Jesús un sol dia”. Cada dia s’ha de renovar la santedat a l’ànima de l’home i la abandonat que pot evitar una ruptu- aquest compromís. dona que el reben. Des de l’altar fins ra. Els moments de goig, el descans, I cal renovar cada dia aquesta fideli- a ser elevats als altars. Déu-Amor diu 4

Església d’Urgell


als que s’estimen en Ell: “no morireu mai més”. El camí cap a la santedat no implica que els dos conjuges vagin al mateix pas. Els sants naixen sobre els genolls dels pares. Tota la vida de la família és un “pasturatge” misericordiós. Cadascú és un “pescador d’homes”, que en el nom de Jesús tira les xarxes en els altres, o un pagès que treballa en aquesta terra fresca que són els seus ésser estimats, estimulant el millor d’ells. El Papa Francesc acaba amb unes paraules molt encoratjadores: “Caminem, famílies, continuem caminant. [...] No desesperem a causa dels nostres límits, però tampoc no renunciem a buscar la plenitud d’amor i de comunió que se’ns ha promès”. Pregària a la Sagrada Família I voldria acabar aquest escrit i aquest darrer capítol amb la pregària a la Sagrada Família amb la qual el Papa clou “Amoris Laetitia”: Jesús, Maria i Josep, en vosaltres contemplem l’esplendor del veritable amor, a vosaltres, confiats, ens dirigim. Sagrada Família de Natzaret, fes també de les nostres famílies lloc de comunió i cenacle de pregària, autèntiques escoles de l’Evangeli i petites Esglésies domèstiques. Sagrada Família de Natzaret, que mai més no hi hagi a les famílies episodis de violència, de foscor i divisió; que qui hagi estat ferit o escandalitzat sigui aviat consolat i curat. Sagrada Família de Natzaret, fes prendre consciència a tots del caràcter sagrat i inviolable de la família, del a seva bellesa en el projecte de Déu. Jesús, Maria i Josep, escolteu, acolliu la nostra súplica. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

D

eia Pau VI a “Evangelii Nuntiandi”: “L’home que cal evangelitzar no és un ésser abstracte, sinó un ésser subjecte als problemes socials i econòmics concrets” (n. 31). Per això, la realitat social, econòmica i política del poble la serveix i l’evangelitza la pastoral social. En un sentit ampli, en la pastoral social és tot el poble creient qui viu, amb més o menys coherència, el ressò de l’Evangeli en la quotidianitat de la vida i transmet les seves implicacions en el context històric concret, fins i tot a través de les experiències religioses. El Compendi de la Doctrina Social de l’Església és molt clar: “la Doctrina Social no és prerrogativa d’un component del cos eclesial, sinó de la comunitat sencera: és expressió de la manera en què l’Església comprèn la societat i es confronta amb les seves estructures i variacions. Tota la comunitat eclesial -sacerdots, religiosos i laics- participen en l’elaboració de la Doctrina Social, segons la diversitat de tasques, carismes i ministeris”(CDSE, 79). La pastoral social és una resposta a allò A PASTORAL que Sant Joan Pau II va anomenar “estrucSOCIAL tures de pecat”, les quals s’expressen en la bretxa que s’obre entre rics i pobres, la situació d’amenaça que viuen els més febles, les injustícies, les postergacions i submissions indignes que pateixen, i que contradiuen radicalment la dignitat personal i la germanor solidària. Al llarg de la història de l’Església Catòlica, es poden trobar grups d’homes i dones consagrades que van buscar respondre orgànicament a situacions de clam social i que van donar origen a congregacions religioses amb diferents presències i carismes. La pastoral social o altres termes equivalents no només es refereixen a l’organització dels serveis, sinó que intenta aprofundir en les causes que impedeixen la construcció d’una societat fraterna i els passos necessaris per aconseguir-ho. La referència essencial a la Doctrina Social de l’Església determina la naturalesa, el plantejament, l’estructura i el desenvolupament de la pastoral social. Aquesta és expressió del ministeri d’evangelització social, dirigit a il·luminar, estimular i assistir la promoció integral de l’home mitjançant la praxi de l’alliberament cristià en la seva perspectiva terrenal i transcendent. “La pastoral social és l’expressió viva i concreta d’una Església plenament conscient de la seva missió evangelitzadora de les realitats socials, econòmiques, culturals i polítiques del món” (CDSE, 524). El Concili Vaticà II va traçar l’ampli marc del que pot considerar-se el lloc d’acció de la pastoral social i l’opció de l’Església pels pobres i des dels pobres. La introducció de la Constitució Pastoral sobre l’Església al Món Actual és una presentació programàtica: “els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i afligits, són també goigs i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist. No hi ha res veritablement humà que no trobi ressò al seu cor” (“Gaudium et spes”, 1).

L

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


“No us canseu d’anunciar l’ideal de l’Escola Pia” La Seu d’Urgell acollí els actes centrals de la celebració dels 400 anys de l’orde fundat per Sant Josep de Calassanç Unes 200 persones van participar el dissabte 25 de març a La Seu d’Urgell en l’acte central de les celebracions organitzades amb motiu dels 400 anys del naixement com a orde religiós de l’Escola Pia i els 250 de la canonització del seu fundador, Sant Josep Calassanç. L’elecció de La Seu per a aquesta celebració continua la tradició d’acollir les efemèrides relacionades amb l’orde i el seu Fundador que s’han fet fins al present a Catalunya. L’Eucaristia d’acció de gràcies a la Catedral de Santa Maria d’Urgell va ser presidida per Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada pel Provincial dels Escolapis, el P. Eduard Pini, a més del Capítol Catedral i d’altres religiosos i sacerdots. A la consagració es va fer servir el calze del sant, cedit per a l’ocasió per la comunitat de Peralta de la Sal, lloc on va néixer Calassanç. Prèviament havia tingut lloc a l’auditori del collegi La Salle un acte acadèmic en el qual van intervenir els historiadors Miquel Puig, Lluís Obiols i l’escolapi Josep Florensa.

“F

a 400 anys, Déu va tocar el cor d’un amic seu per fer una obra de pietat i lletres”, afirmà l’Arquebisbe JoanEnric a l’homilia, tot recordant “la gran influència” que l’Escola Pia tingué per a la seva família per mitjà d’un oncle de la seva àvia que era escolapi. I des d’aleshores ençà Josep de Calassanç, de qui hi ha una bella escena esculpida en pedra al pati del Palau Episcopal, és un dels sants a qui s’encomana, reconegué Mons. Vives. És per això que en un moment com l’actual, en què el model educatiu es troba a debat, demanà que encomanem a Sant Josep de Calassanç l’Escola Pia. I clogué l’homilia amb una crida a tots els presents a la celebració eucarística i al conjunt dels fidels en general: “No us canseu d’anunciar l’ideal de l’Escola Pia”. Prèviament a la solemne Eucaristia celebrada a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, la jornada va començar amb un acte acadèmic a l’auditori 6

Església d’Urgell

del col·legi La Salle, que obrí el P. Eduard Pini amb una salutació de benvinguda als assistents, i en el qual intervingueren els historiadors Miquel Puig, Lluís Obiols, i el P. Joan Florensa, Arxiver de l’Escola Pia a Catalunya des de 1983, moderats per Carme Guàrdia, de la Secretaria Provincial de l’orde. “El 12 de febrer de 1587, Josep de Calassanç es troba a La Seu d’Urgell, on comença a exercir com a Secretari del Capítol de Canonges i Mestre de Cerimònies de la Catedral. Hi viu fins al 30 de juny de 1589. Alt, ben plantat, cara llarga, pell blanca, curta barba de color castany, robust... darrere d’aquesta bona planta s’hi amagava un sacerdot competent i responsable, que vivia intensament les coses més normals i que exercia a plena satisfacció de tothom les tasques que li encomanaven”, afirmà el P. Florensa, que va centrar la seva intervenció a glossar la vida de Sant Josep de Calassanç mentre va ser a La Seu.

Calassanç es trobà una Diòcesi organitzada per oficialats, semblant als Arxiprestats actuals. El Bisbe Hug Ambròs de Montcada havia mort el desembre de 1586 al Pla de Sant Tirs i encara no s’havia nomenat el seu successor. Calassanç acompanya el Canonge Rafael Gomis en les visites pastorals i actua com a Vicari general de l’oficialat. L’absència de Bisbe, però, es notava. El gener de 1588, el cartoixà Andreu Capella es nomenat nou Bisbe d’Urgell i en pren possessió el mes de desembre. De seguida nomena Secretari general Calassanç i comença per a ell una nova etapa. El P. Florensa recordà que, tot i tenir prou capacitació per arribar ben amunt en la carrera eclesiàstica, “la seva vocació era servir Déu i els germans com a sacerdot”. Tot i així, amb el Bisbe Capella, “després de molt de temps al costat i servei d’altres li tocà presidir i impulsar diferents afers a la Diòcesi”. Posteriorment, el 30 de juny de 1589, el Bisbe Capella


Mons. Vives presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, concelebrada pel Provincial dels Escolapis, el P. Eduard Pini (a sota, el tercer per l’esquerra), a més del Capítol Catedral i d’altres religiosos i sacerdots.

Església d’Urgell

7


Una llavor amb l’empremta d’Urgell que fructificà a Roma

J

osep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1557 – Roma, pla d’estudis de comerç, amb simulació d’empreses i visites 1648) fundà l’Escola Pia la tardor de 1597 a la sagristia a fàbriques i tallers en funcionament i l’aprenentatge de dues de la Parròquia de Santa Dorotera, al barri de Trastevere de llengües modernes. la ciutat de Roma. Volia una escola gratuïta, per a tots, que, Alhora, va ser en aquells anys que es fundaren associacions inspirada en el lema “Pietat i lletres”, preparés els infants per d’alumnes com les Congregacions Marianes (des de 1902), a afrontar el futur i assolir una professió amb competència i que començà el P. Jaume Català a Sant Antoni de Barcelona llibertat. L’any 1617, el Papa Pau V la convertí en orde religiós, i s’estengueren per tots els col·legis. Així mateix es publiquen i cinc anys després la Santa Seu n’aprovà les Constitucions. revistes com Acadèmia Calassància o Ave Maria, a més d’alL’orde es va estendre aviat per Itàlia, per l’Imperi Germànic tres publicacions d’alumnes. Es continuà la línia pedagògica i, el 1638, s’intentà la introducció a Espanya amb la fundació amb la sèrie de llibres de lectura en català del P. Joan Profitós, a Guissona, però la Guerra dels Segadors del 1640 acabà la reforma litúrgica i el cant gregorià, la intensificació de la l’intent. No va ser fins al 1683 que cinc escolapis napolitans catequesi, el teatre escolar, la introducció d’esports com aconseguiren fundar a Moià, gràcies l’hoquei herba a Terrassa i el bàsquet als esforços del P. Agustí Passante i la a Barcelona... i s’inicià als col·legis la voluntat de Mn. Jaume Boixó, fill de la Lliga d’Educació Familiar per als pares. vila. El 1691 professà el primer religiós En un altre àmbit d’actuació, l’Escola nascut a Catalunya, el Germà operari Pia intentà aportar la seva experiència Sebastià Badia, i en els anys següents al món obrer, amb iniciatives com el s’obriren noves cases al país: Oliana Centre Obrer Calassanci (1906) i, amb la (1690-1844), Balaguer (1699), Castellbò col·laboració dels alumnes més grans, (1709-1718), Puigcerdà (1728-1972), oferint classes nocturnes per a obrers Igualada (1732) i Mataró. Les escoa la pràctica totalitat dels col·legis. les eren municipals, gratuïtes i amb El segon quart del segle va ser preferència per les primeres lletres i un temps advers. El juliol de 1936 l’aritmètica pràctica o comercial, però s’abandonaren tots els col·legis i també s’ensenyava llatí i retòrica. durant l’enfrontament fratricida van La Guerra de Successió obligà els ser assassinats 71 religiosos, molts escolapis italians a abandonar el país altres van ser empresonats i alguns i les cases quedaren a mans dels van poder exiliar-se. Els que restaren, escolapis catalans i aragonesos. El animaren la fe, atengueren el culte 1742, les cases catalanes foren erigiclandestí i donaren classes particudes en viceprovíncia depenent del P. Sant Josep de Calassanç, en un retrat pintat per Francisco lars. I els anys de postguerra tampoc General de Roma; i el 1751, en província Jover i Casanova (segle XIX), actualment al Museu del Prado. no foren gens fàcils, amb la supressió autònoma. En el Capítol provincial de de llibertats, la prohibició de la llengua 1775 fou nomenat provincial el P. Ildefons Ferrer, que donà a catalana i la persecució dels religiosos que foren titllats de la província el tarannà d’arrelament al país que l’ha carac- catalanistes. No va ser fins a l’arribada de la democràcia teritzat des d’aleshores ençà. I en el Capítol provincial de que els col·legis de l’orde pogueren adoptar el català com 1796 s’aconseguí una fita desitjada des del principi: tenir un a llengua pròpia i normal en l’ensenyament i la coeducació instrument que unifiqués l’ensenyament de tots els col·legis, s’introduí arreu. l’anomenat Mètode Uniforme. El 1983, amb ocasió del tercer centenari de la presència Malgrat les vicissituds històriques del segle XIX (l’ocupació a Catalunya de l’Escola Pia, la Generalitat li atorgà la Placa napoleònica, el Trienni Liberal, la desamortització de 1835...), de Sant Jordi, en el primer any en què s’atorgava aquesta l’orde aconseguí anar superant les successives dificultats que distinció a entitats. va haver d’afrontar i continuaren les fundacions a diferents En les dues últimes dècades creix l’atenció als infants i localitats catalanes, a més de Mallorca. Així mateix, el 1857 es joves en situacions de risc amb cicles formatius especials i fundaren dos col·legis a Cuba (a Guanabacoa i a Camagüey), formació laboral, així com a persones grans a l’atur que no i el 1889 a Panamà. troben la manera de reinserir-se en el món laboral. D’altra En començar el segle XX, es publicaren llibres escolars banda, a més de la tasca que es fa a través de la Fundació en consonància amb la nova societat i s’introduí en el pla Servei Solidari, l’orde ha adquirit o llogat pisos assistits per d’estudis el cant i gimnàstica i esports. S’implantà també un a nois i noies de més de 18 anys en risc d’exclusió social.

8

Església d’Urgell


L’Alcalde de La Seu clogué l’acte acadèmic en el què intervingueren (a la taula, d’esquerra a dreta) Miquel Puig, Carme Guàrdia, com a moderadora, Lluís Obiols i el P. Joan Florensa, i que aplegà unes dues-centes persones a l’auditori de La Salle.

el nomenà “oficial esclesiàstic” de Tremp, un càrrec equiparable al de Bisbe auxiliar en l’actualitat, segons el P. Florensa. En aquells anys, La Seu era “una ciutat medieval, encara emmurallada”, explicà l’historiador i arxiver municipal de La Seu, Lluís Obiols, que dedicà el seu torn a recrear els trets principals del context històric a les darreries del segle XVI, quan a la ciutat encara hi havia espais sense edificar, alguns dels quals es van destinar a la construcció de convents com el dels Agustins o el dels Jesuïtes. Ja aleshores La Seu d’Urgell era la capital del Bisbat més gran de Catalunya, que incloïa bona part de l’actual Bisbat de Solsona. I encara avui ho és pel que fa a l’extensió del territori diocesà. Al segle XVI tingueren lloc la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica, que tingueren un seguit de conseqüències al continent, entre les quals la guerra entre hugonots i catòlics a França durant bona part de la segona meitat del segle. Aquest conflicte tingué repercussió a les contrades frontereres del Pirineu,

on, afegit al fenomen del bandolerisme, es generà un clima d’inseguretat creixent, fins al punt que els Canonges de La Seu prengueren la determinació de col·laborar en la protecció de la ciutat i així mateix s’establiren torns de vigilància a la Catedral: dos Canonges es quedaven a dormir cada nit a la sagristia, i durant el dia feien ronda. Tot plegat, per a Sant Josep de Calassanç suposà “una dificultat afegida per a l’aplicació de la reforma litúrgica del Concili de Trento”. Tanmateix, després de l’adopció dels nous textos conciliars la Catedral de La Seu esdevingué un referent en l’àmbit del cant litúrgic. En tercer lloc intervingué l’historiador Miquel Puig, que féu un recorregut cronològic per la vida del Fundador de l’Escola Pia. Puig evocà el viatge de Calassanç a Roma el 1592; “pensava que tornaria en breu a Catalunya, però les coses anaren de manera ben diferent: veure les paupèrrimes condicions de vida dels infants del barri de Trastevere li canvià els plans i la vida”. El 1597, a la Parròquia de Santa Dorotea d’aquell

mateix barri romà, transformà una escola parroquial en escola gratuïta i oberta a tothom: “havia nascut un nou model escolar que canvià l’educació; una escola popular per acollir els infants des de ben petits i obrir-los les portes de la vida i del seu futur”. Calassanç cercà aleshores la manera de bastir una organització estable per assegurar el futur de les escoles, i és així com el 1617 neix l’Escola Pia com una congregació religiosa centrada en l’educació popular, explicà Miquel Puig, que va cloure la seva intervenció amb una crida “perquè no ens manquin mai aquests moments per fer memòria de qui va dignificar com ningú no ho havia fet fins llavors els mestres i l’educació d’infants i joves”. L’Alcalde de La Seu, Albert Batalla, va cloure l’acte tot recollint el fil argumental de l’historiador per destacar “el paper singular que Calassanç va exercir en l’educació” i reivindicar l’actual model educatiu a Catalunya, “en el qual la coexistència entre centres públics i concertats és bona: l’escola pública del nostre país és una bona escola; l’escola concertada també ho és, i la suma d’aquest model és el millor dels models possibles per, com volia Calassanç, donar l’oportunitat a infants i joves d’accedir a una educació i una formació de qualitat”. Batalla també va anunciar que l’Ajuntament col·locarà una placa commemorativa a la casa on va viure Calassanç, a la cantonada entre el carrers Major i Na Panistera. Un cop acabat l’acte acadèmic, de camí cap a la Catedral els assistents van recórrer alguns indrets de la ciutat relacionats amb el sant, amb una aturada final al Claustre del Conjunt Catedralici on uns actors van fer una breu representació al voltant de l’estada de Calassanç a la ciutat. Més tard, en finalitzar la celebració eucarística, la jornada es va cloure amb un dinar de germanor amb pastís d’aniversari inclòs, coronat amb quatre-centes espelmes. Església d’Urgell

9


Famílies cristianes omplen la Sagrada Família La Basílica acollí l’Eucaristia d’acció de gràcies de les Diòcesis de Catalunya en la Jornada per la Vida

D

iu el Sant Pare Francesc que “cal viure amb alegria les petites coses de la vida quotidiana. (...) No te n’estiguis de passar un bon dia”. I això és el que vam fer tots aquells que vam tenir el goig de ser al temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona el diumenge 26 de març, l’endemà del dia de l’Encarnació, quan el Verb esdevingué carn en ser concebut a les entranyes d’una dóna, la Verge Maria, dia que avui celebrem a favor de la vida. I el motiu era prou important: una gran trobada de famílies cristianes (organitzada per les Delegacions diocesanes de Pastoral Familiar de totes les Diòcesis amb seu a Catalunya) per a assistir a una Eucaristia multitudinària concelebrada per tots els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense i presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. La cita per a aquest esdeveniment inoblidable va ser davant la façana del Naixement, també dita de Llevant, l’única construïda en vida de Gaudí. És la situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d’esquerra a dreta, els dedicats a l’esperança, la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la porta principal –a través de la qual hi vam accedir els més de 3.000 convidats arribats dels quatre punts cardinals de Catalunya i el Principat d’Andorra– i entre les quatre torres, hi ha un xiprer que representa l’arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (la lletra grega tau, de Theos, Déu en grec), amb unes diagonals a sobre 10

Església d’Urgell

seu en forma de X (khi, de Khristos) i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l’Esperit Sant. A l’homilia, Mons. Omella, després de donar gràcies a Déu pel gran do de la família cristiana i pel fruit preciós del Sínode de la Família que ha estat l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” del Papa Francesc, tot compartint amb el món el lema escollit per la festa: “L’alegria de l’amor es viu en família”, va seguir recordant que els que allà ens vam reunir estàvem per celebrar la festa de la vida, “de la VIDA en majúscules”, la que va entrar

una família es perd la capacitat de somiar, els infants no creixen, l’amor no creix, la vida s’afebleix i s’apaga. Dins d’aquest somni, per a un matrimoni cristià, hi apareix necessàriament el baptisme. Els pares el preparen amb la seva pregària, lliurant el seu fill a Jesús fins i tot abans d’haver nascut” (“Amoris Laetitia”, 169). Doncs, com diu també el Papa Francesc, els fills “són un do de Déu. Cada fill és únic i irrepetible. S’estima un fill perquè és fill; no perquè sigui maco o sigui d’una manera o una altra; no perquè pensa com jo o perquè encarna els

Un nombrós grup d’Urgell participà a l’Eucaristia d’acció de gràcies a la Sagrada Família.

un dia en el si de Maria, encarnant-se en ella, i va donar lloc a la Sagrada Família de Natzaret. Va recordar el que diu el Papa Francesc: “Tota mare i tot pare han somiat el seu fill durant nou mesos. No és possible una família sense somiar. Quan a

meus desitjos. Un fill és un fill. L’amor dels pares és instrument de l’amor de Déu Pare, que espera amb tendresa el naixement de tot infant, l’accepta sense condicions i l’acull gratuïtament” (“Amoris Laetitia”, 170). Sense por i amb contundència, l’Ar-


La celebració eucarística del 26 de març a la Sagrada Família va posar el colofó solemne a la Setmana de la Família i la Vida.

quebisbe de Barcelona va exhortar els cristians que viuen a Catalunya a ser valents per viure i defensar “la nostra bella fe i els valors que dignifiquen la persona humana”. Afegint que “el nostre rebuig a la llei de l’avortament no ve motivat solament pels valors morals de la religió catòlica; rebutgem aquest crim abominable, perquè atempta contra Déu creador de tota vida i perquè atempta contra la dignitat de l’home i de la dona creats a imatge i semblança de Déu. Defensem la vida des de la seva concepció fins a la mort natural. I això és així fins al punt que molts no cristians també estan a favor de la vida i en contra d’aquesta llei iniqua”. I va continuar recordant que “quan es menyspreen els valors humans i cristians, ridiculitzant-los molt sovint, quan es reivindica com a dret de la mare eliminar el petit ésser indefens que porta al seu si; quan tornen a emergir les velles idees totalitàries d’eliminar la llibertat religiosa i imposar un àmbit públic sense Déu; quan es procura més l’enfrontament que el mutu respecte… jo us dic, cristians de Catalunya, homes i dones de bona voluntat: no perdeu la calma ni

us deixeu crispar, no mireu cap a un altre costat com si això no succeís o no importés, defenseu la llibertat i la llei natural, confieu en Jesucrist, el Senyor Ressuscitat, vencedor de la mort, garant del triomf definitiu de la vida. Ell és el veritable Senyor de la història, davant dels déus i senyors de la terra, ara i en qualsevol altre moment passat o futur”. Després de fer referència a la nostra Mare i Senyora, la Mare de Déu, donadora de vida, va demanar-li que “ens ajudi a viure amb joiosa coherència la nostra fe i a ser testimonis de l’Amor sense mesura amb què Déu ens estima. Tant estima Déu el nostre món que, compadit de la debilitat dels homes, va voler néixer de la Verge Maria i es va encarnar, es va fer veritable home: fràgil, sofrent, mortal, com nosaltres. Morint va destruir la nostra mort i ressuscitant va restaurar definitivament la vida. Siguem tots testimonis d’aquest amor incomparable”. Mons. Omella va cloure l’homilia animant tothom a ser “la sal de la terra i la llum del món, amb el goig indestructible de la fe, amb la força de l’esperança, amb la tendresa de

l’amor, amb humilitat i amb valentia” i demanant a Santa Maria, Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, que pregui “per nosaltres, per totes les famílies i per tots aquells als quals se’ls impedeix néixer”. Ja ho deia Santa Teresa de Calcuta: “la vida és massa valuosa; no la destrueixis”. També Sant Joan Pau II: “El respecte a la vida és fonament de qualsevol altre dret, inclòs els de la llibertat”. Vivim, doncs, la nostra fe, com ens demanava l’Arquebisbe de Barcelona, sense mirar cap a un altre costat quan es posa en perill el dret a la vida, doncs com diu el Catecisme de l’Església Catòlica “la vida humana és sagrada, perquè, des del seu origen, suposa l’acció creadora de Déu i sempre es manté en una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. Només Déu és l’amo de la vida des del seu començament fins al seu terme: ningú en cap circumstància no pot reivindicar per a ell el dret de destruir directament un ésser humà innocent” (cf. CEC, 2258). Alfred Llahí Segalàs Membre de la Delegació diocesana de Pastoral Familiar Església d’Urgell

11


Jornada diocesana de Pastoral de la Salut a Balaguer

S

ota el lema “Déu veié tot el i necessitats com són els malalts Francesc “Laudato Si”, on proposa que havia fet, i era molt bo” i les seves famílies. A continuació una nova manera d’entendre l’ecolo(Gn 1,31), el dissabte 11 de Mn. Ignasi Navarri, Vicari general gia, amb l’èsser humà com a centre. març va tenir lloc a la casa d’espi- i Consiliari de l’Hospitalitat de la L’Arquebisbe es referí al bell “Càntic ritualitat del Sant Crist de Balaguer la XII Jornada diocesana de Pastoral de la Salut, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, SFU, i amb l’assistència d’un centenar de persones, la major part de les quals professionals, voluntaris i familiars i persones vinculades amb l’àmbit sociosanitari, a més de molts membres de Un centenar de persones es va aplegar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer per participar a la XII Jornada diocesana de Pastoral l’Hospitalitat dio- de la Salut. cesana de la Mare de Déu de Lourdes i dels seminaris- Mare de Déu de Lourdes del Bisbat de les criatures” de Sant Francesc tes d’Urgell. d’Urgell, va presentar la XXV Jornada d’Assís, així com als salms i altres Mundial del Malalt amb una xerrada textos bíblics que mostren la natusobre “Els malalts, Maria, Lourdes” ra com a germana de la humanitat, A la seva intervenció, [que resumim en aquestes pàgines], lloança de Déu i camí de trobament Mons. Vives glossà el lema introduïda per un vídeo sobre la vi- amb el Creador. I explicà els capítols de la campanya de Pastoral sita del Secretari d’Estat de la Santa i l’esquema central de l’Encíclica Seu, Cardenal Pietro Parolin, al San- “Laudato Si”, fent esment sobretot de la Salut per a enguany: tuari de la Mare de Déu de Lourdes el del concepte fonamental d’ecologia “Pastoral de la salut i passat 11 de febrer, festa de la Mare integral de les propostes pastorals ecologia integral” de Déu de Lourdes i Dia del Malalt. de conversió individual i comunitària Al seu torn, Mons. Vives glossà el que el mateix Papa aporta. Després de la pregària inicial, lema de la campanya de Pastoral de La trobada es clogué al final del l’Arquebisbe donà la benvinguda als la Salut per a enguany: “Pastoral de la matí amb la pregària de l’Angelus, i assistents i els agraí el seu treball salut i ecologia integral”, tot aplicant tot seguit els assistents van compareficaç i generós envers els més febles el missatge de l’Encíclia del Papa tir un dinar de germanor. 12

Església d’Urgell


XXV anys de les Jornades Mundials de la Pastoral de la Salut: una mirada al passat per seguir endavant

E

nguany celebrem el vint-i-cinquè aniversari de la primera convocatòria de la Jornada Mundial de la Pastoral de la Salut, una efemèride que convida a fer balanç i alhora a continuar la nostra singladura amb més il·lusió. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’ha anat forjant, desenvolupant i estructurant cada cop més l’acció pastoral de l’Església, a escala mundial, envers els malalts i s’ha centrat en Maria i en Lourdes: una trilogia inseparable. Tenir cura dels malalts, dels pobres i de l’educació han estat algunes de les tasques humanitàries fonamentals de l’Església. En concret, en relació amb l’atenció als malalts, en tenim un munt d’exemples des de ben antic. Ja Sant Basili va fundar un hospital al segle IV, i per aquest motiu és el Patró dels administradors dels centres hospitalaris. En temps dels creuats es va mantenir com a primera missió l’assistència als malalts. Quan s’estava construint la Catedral de Notre Dame de Paris, el Bisbe Maurici de Sully anava repartint per igual els donatius entre la construcció del temple i la construcció de l’hospital que s’estava aixecant al costat... Així mateix, són moltes les Congregacions fundades per tenir cura dels malalts. El portuguès Joan de Déu (1495-1550) i l’italià Camilo de Lellis (1550-1614) són els Sants Patrons de l’àmbit de la salut, però formen part d’una immensa cort: Sant Benet Menni (1841-1914); Beata Anna Maria Janer (1800-1885); Venerable Gna. Maria Güell (1848-1921); Santa Teresa de Calcuta, missionera de la tendresa de Déu... La mateixa Bernadeta Soubirous, en entrar a la Congregació de les Germanes de Nevers, va descobrir allí la vocació de servir els malalts. Cal fer, però, una menció especial al Papa Joan Pau II, una persona que va experimentar com ningú el dolor i el sofriment; que va saber copsar plenament la força salvadora i el significat salvífic del sofriment. Quan tenia nou anys, va perdre la seva mare; quan era a punt d’acabar els estudis de secundària, morí Eduard, el seu únic germà; la II Guerra Mundial interromp els seus estudis universitaris i es veu obligat a treballar en una pedrera. I un dia quan arriba a casa, després d’una jornada esgotadora, es troba el pare mort. I ja no li queda ningú a la família. Dels 36 companys de classe, 18 van morir als fronts i sis als camps de concentració. Tot sol arriba al sacerdoci als 28 anys; Bisbe als 38 anys, Cardenal als 48; i Papa als 58. I encara sofreix el greu atemptat del 13 de maig de 1981. Som davant d’un gran home que ha estat provat fortament per la soledat, el dolor i el sofriment. Per això, quan el Papa Sant Joan Pau II ha parlat del dolor físic o moral ho ha fet no només des de l’autoritat que li confereix la condició de Pastor Suprem de l’Església Universal, sinó també amb l’experiència que prové d’haver sentit en la pròpia carn les pessigades del dolor.

Va pelegrinar a Lourdes l’any 1983 i l’any 2004, en el darrer viatge pastoral internacional: malalt amb els malalts. Ha estat el Papa que ha tractat amb més profunditat el tema del dolor i del sofriment. A ell li devem aquest gran impuls en el món de la pastoral de la salut, la màxima manifestació del qual és la publicació l’any 1984 (amb motiu de la celebració del Jubileu Extraordinari de la Redempció) de la Carta Apostòlica “Salvifici Doloris”, dedicada al sofriment humà. I a l’any següent institueix el Pontifici Consell per als Serveis de la Salut i publicà, l’11 de febrer de 1985, el Motu Proprio “Dolentium Hominum”. I encara el 13 de maig de 1992 instituí la Jornada Mundial del Malalt, que va voler que fos l’11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, i que es va celebrar per primer cop en aquesta data del 1993. Sobre el dolor i la malaltia Una primera constatació que cal fer és la gran quantitat de dolor que hi ha al món. Per més que s’avanci, la muntanya del dolor no disminueix ni un sol centímetre. Theilard de Chardin, jesuïta francès i gran estudiós que morí a Nova York l’any 1955, i que era optimista per naturalesa, afirmava: “oh, si veiéssim la suma de sofriment de tota la terra; si poguéssim recollir, mesurar, pesar, enumerar, analitzar, aquesta terrible grandesa!” Els mitjans de comunicació social amplien l’angle de la nostra mirada i ens fan comprendre més la magnitud d’aquesta muntanya de dolor i ens en fan prendre més consciència. Ens han obert els ulls i podem saber, com ens recordava recentment Mans Unides, que hi ha al món de l’ordre de 800 milions de persones que passen gana; o que només a Catalunya hi ha més d’un miler d’infants afectats per algun tipus de càncer. No obstant això, el personal mèdic i sanitari, els laboratoris i els investigadors, continuen lluitant. En el camp del dolor, de moment, almenys guanyarem moltes batalles. Felicitats doncs als agents de La Pastoral de la Salut, combatents contra el dolor. Però no estem encara en condicions de guanyar la guerra. I d’això no agrada sentir a parlar al món vitalista en què vivim i que té com a tabú la malaltia i la mort. Només a Espanya en aquest moment potser hi ha uns tres milions de malalts a casa o als hospitals. I uns deu milions pateixen algun tipus d’afecció més o menys greu. Sabem molt poc del perquè del dolor. Les paraules aclareixen i ajuden poc: som finits, som limitats. Déu ho vol... Aleshores, si Déu ho vol, perquè el pateixen els més innocents? Cal ser molt prudent a parlar. Cal prendre consciència que no només parla la boca: de vegades parlen els ulls, els silencis, les mirades... Als hospitals, als tanatoris, es parla massa. Hem de confessar senzillament i humilment allò que deia el Papa Església d’Urgell

13


Sant Joan Pau II: “el sentit del sofriment és un misteri, ja que som conscients de la insuficiència i com de poc escaients són de les nostres explicacions”. Més que preguntar i teoritzar sobre el dolor, el que hem de fer és combatre’l. Una altra resposta és la que ens ensenya a veure que el dolor es una herència de tots els humans, sense excepció. Hi ha el perill que ens pensem que som els únics que sofrim al món o, en tot cas, els que més sofrim. En aquest sentit, els cristians hauríem de ser molt distints. Una de les cares més perilloses del dolor és que tendeix a convertir-nos en egoistes, que ens incita a mirar-nos només a nosaltres. Sortir d’un mateix és molt difícil. Sortir del nostre del nostre propi dolor és quasi un miracle. I hauríem de començar pel descobriment del dolor de l’altre per situar al seu lloc el nostre. Tampoc no és bo voler veure el dolor i la malaltia com a quelcom objectivament bo. Això és fer comèdia. El mateix Jesucrist mai no va entonar càntics al dolor, mai no va oferir floritures sobre l’angoixa. Ben al contrari, es va dedicar a combatre el dolor. Dit això, també cal tenir present que el dolor pot arribar a ser un dels grans motors de l’home. Theilard de Chardin ja parlava obertament del dolor com quelcom “obscur i repugnant”, però també parla d’un “dolor transformable” que es pot convertir en una palanca per alçar l’home i el món. El vertader problema del dolor no és tant la seva naturalesa com el seu sentit. La fe en Crist no suprimeix el sofriment, però l’il·lumina, l’eleva, el purifica, el sublima, el fa vàlid per a l’eternitat. El paper de Maria Sant Joan ens diu a l’Evangeli: “Maria era allà”. Per a nosaltres, agents de la pastoral de la salut, és molt important ser on s’ha de ser! No com a protagonista, sinó com a servidor. Maria, essent on ha de ser, acompanya el ministeri de Jesús amb la seva fe i confiança. Una fe que, al peu de la creu, es manifesta com a molt forta, amb l’oferiment de la seva presència: allí rep al deixeble com a fill seu. L’hora de Jesús és també l’hora de Maria. L’hora del Fill és sempre l`hora de la Mare. La mirada de Maria i la nostra Veure no és mirar, com sentir no és escoltar. Marcat sovint per les aparences, l’aspecte extern del malalt no és agradable. Però si contemples la seva vida, la seva profunditat, descobriràs un diamant pur i net. Si la malaltia ens repugna molt, vigilem que no ens anem tornant insensibles. Massa sovint ens deixem emmirallar per allò gran, ens deixem seduir per la bellesa, pels números, per la quantitat (i la quantitat no fa mai la qualitat), pels plans, pels projectes per les majories... Però, com ens recordà el Papa Benet XVI, “el destí d’una societat depèn sempre de minories creatives”. 14

Església d’Urgell

La missió de Lourdes Lourdes, on els més dèbils ajuden els més forts, donant-los-hi la seva confiança i la seva alegria. Lourdes és vida, hi ha vida. A Lourdes es prega. A Lourdes hi ha la Mare. Algú ha definit el Santuari de Lourdes com l’Església entorn de la seva Mare. Tots ens hi sentim com a casa. Tots: els sacerdots, els estatgers, els malalts, les infermeres, els camillers, els seminaristes. Ningú se sent foraster. Com els fills a casa. Maria, la Mare de Déu, no va demanar que els malalts anessin a Lourdes. Tampoc Bernadeta no ho diu en cap moment. És veritat, però, que Bernadeta és la primera pelegrina malalta que va a la gruta. Tanmateix, tothom reconeix que Lourdes sap acollir amb els braços oberts els més desafortunats. Els malalts són el centre. Els més fràgils ocupen el primer lloc, palesant aquesta idea que tant repeteix el nostre Arquebisbe i que tan veritat és. Així, junt amb la revelació del nom de Maria com la Immaculada Concepció, la presència dels malalts és una de les característiques pròpies de Lourdes. L’opinió pública identifica el Santuari de Lourdes amb els miracles, però la presència dels malalts desborda la presència dels miracles. En acollir els malalts, Lourdes compleix una missió d’Església. S’uneix al seguiment de Crist i respon a la seva crida: “Estava malalt i em vau visitar”. Què aporta i que pot aportar Lourdes? Ho va dir Sant Joan Pau II el 1983, dos anys després de l’atemptat en la seva primera visita a Lourdes com a Summe Pontífex: “¿No és Lourdes el lloc per excel·lència on els malats se senten realment com a casa, amb els mateixos drets que les persones sanes?” A Lourdes es fa el possible perquè uns i altres participin en els mateixos actes, sobretot en les dues processons: l’Eucarística i la del Sant Rosari. No hem de parlar de resignació. Acceptar la malaltia, sense deixar de lluitar contra ella, no és fàcil. L’acceptació és la segona fase de l’alliberament interior, tal com explicava Sant Joan Pau II a Lourdes. De vegades ens angoixem només de pensar si nosaltres seríem capaços de suportar i viure segon quines malalties. A Lourdes, en un clima de fe i de serenitat i amb goig, sense cap exaltació pseudomística, la malaltia deixa de fer por tant als que estan bé com als que estan malalts. I si això ja ens fa bé als més grans, encara en fa més als joves i als infants, que a Lourdes aprenen a conèixer la realitat de la malaltia, en contra de la tendència habitual a la nostra societat a amagar-la, a maquillar el sofriment i el dolor. Lourdes és la gran oportunitat, la gran ocasió d’entendre que el sofriment i la mort no són un mal absolut, perquè l’esperança és possible i il·lumina el present; i de comprendre que el tracte amb els malalts no pot ser quantitatiu, sinó qualitatiu. És trobament de tu a tu, individualitzat, personal, tot respectant els ritmes físics, vitals i de la fe. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat de Lourdes d’Urgell


Església d’Urgell

15


Prop de Déu i dels germans: Dia del Seminari 1

L

a virtut de celebrar una jornada de reflexió, pregària i ajuda a les nostres institucions eclesials és que permet fixar de forma conjunta i en comunió un objectiu comú en totes les Esglésies que fem camí a Espanya. I així passa un any més amb el Dia del Seminari. Posem el zoom de l’aproximació als nostres Seminaris Menors i Majors, sobretot als seminaristes, als seus formadors -que treballen de forma eficaç i amagada, amb paciència evangèlica-, i també a la pastoral vocacional diocesana, als joves que estan plantejant-se un seguiment radical i lliurat de les seves vides a Crist, per a rebre un dia el gran do del ministeri sacerdotal al servei de les nostres comunitats, i ser enmig d’elles la imatge viva i la presència del Senyor misericordiós, el Bon Pastor.

Unes dades que estimulen la proposta vocacional Actualment a Espanya tenim 1.247 seminaristes majors, i el curs passat eren 1.300. Van ingressar al Seminari major 275 aspirants i el curs anterior van ser 270 els qui van ingressar. Durant el curs passat es van ordenar 138 sacerdots i en l’anterior havien estat 150, però en els immediatament anteriors les xifres van ser totes menors 117, 131, 130 i 122 en ordre descendent de cursos. Als Seminaris Menors han ingressat aquest curs 288 adolescents i el total ascendeix a 1.075. Són dades que ens han d’estimular a continuar conreant amb sol·licitud pastoral les vocacions al ministeri ordenat, do immens del Senyor a la seva Església, amb nova dedicació, pregant personalment i comunitàriament a l’amo dels sembrats (Mt 9,38), i millorant i

1

renovant el nostre testimoni vocacional perquè sigui atraient. El Sant Pare Francesc, en una bella al·locució als que participàvem al Congrés “Miserando atque eligendo” sobre Pastoral vocacional, organitzat per la Congregació per al Clergat (Roma, octubre de 2016), afirmava: “Els tres verbs que indiquen el dinamisme de tota pastoral vocacional són: sortir, veure i cridar. La pastoral de les vocacions necessita una Església en moviment, capaç d’ampliar les seves fronteres, establint-les no sobre l’estretor dels càlculs humans o la por a equivocar-se sinó sobre l’àmplia extensió del cor misericordiós de Déu. No hi pot haver una llavor fecunda de vocacions sense ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. Hem d’aprendre a sortir de les rigideses que fan difícil comunicar l’alegria de l’Evangeli, de les fórmules estandarditzades que sovint són anacròniques, de l’anàlisi preconcebut que encasella la vida de les persones en freds esquemes”. Heus aquí un bell i exigent programa que ens portarà a l’esperança sense deixar-nos desanimar per l’oscil·lació dels números o els càlculs de les nostres petiteses. Un lema suggeridor El lema del Dia del Seminari d’aquest any ens concreta un aspecte essencial de la vida del futur sacerdot: “Prop de Déu i dels germans”. La proximitat com a dimensió teològica i pastoral de la missió. Un sacerdot és un creient que viu en la proximitat de Déu, acollint la seva Paraula de vida i esperança, sabent que només en Déu

Article publicat a la revista Ecclesia, núm. 3.875, 18 de març de 2017

16

Església d’Urgell

s’il·lumina el sentit de l’existència humana i que només en Ell serem veritablement feliços. És un “amic de Déu”, com Abraham, Moisès, David, Josep i els apòstols. Què bell és viure intentant en tot “estar amb el Senyor”,

Un sacerdot és un home proper als germans, un mediador seu, que, experimentant ell mateix la debilitat de l’ésser humà i l’aventura de la fe, intenta atreure, ajudar, servir i extenuar-se en la donació per Crist a tots com amic i confident seu! I al mateix temps un sacerdot és un home proper als germans, un mediador seu, que, experimentant ell mateix la debilitat de l’ésser humà i l’aventura de la fe, intenta atreure, ajudar, servir i extenuar-se en la donació per Crist a tots. No s’entendria des de Jesucrist una vocació tancada en si mateixa, “mundanitzada”, autoreferencial, desconeixedora de les alegries i les angoixes de tota la família humana, ja que són “els seus germans”, amb els quals s’identifica i als qui defensa amb passió, plena d’amor pastoral. Per això, res del que és humà li és estrany, sinó que s’ho fa seu, per santificar-ho des de la Creu de Crist. El sacerdot és un home proper a totes les misèries i que vol tocar la carn de Crist en els pobres, ancians, nens, emigrants... que abraça en el seu cor a tots els seus germans. Tot ho viu per amor, mostrant amb el seu lliurament d’home cèlibe, que estima i és feliç lliurant-se a tots sense excepcions ni discriminacions.


El repte d’aplicar la nova RaNo descuida la nova Ratio tio fundamentalis la cura de les vocacions dels El 8 de desembre passat, soadolescents acompanyades des lemnitat de la Immaculada, la del Seminari menor o els grups del 19 Congregació per al Clergat, amb vocacionals, i aspectes nous març 2017 l’aprovació del Sant Pare Francom les vocacions d’adults, de cesc, va fer pública l’esperada conversos, d’indígenes o de pronova “Ratio fundamentalis vinents de famílies que emigren. institutionis sacerdotalis” o Pla Insisteix en el compromís del de formació fonamental per als Bisbe i dels equips formatius Seminaris de tot el món, amb el estables i amb dedicació plena, títol “El do de la vocació presbien la tasca callada però essencial teral”. Un pla cridat a marcar les dels Directors o pares espiritunoves generacions de sacerdots als, i en el discerniment al qual pastors, que seguint el decretat han d’ajudar les ciències hupel Concili Vaticà II i el magisteri manes, amb especial dedicació més recent dels Papes, doni nou dels psicòlegs, en el moment de impuls a la formació sacerdotal l’admissió al Seminari o en altres renovada dels deixebles missiomoments en què resultin útils ners que tant necessitem. S’obre als formadors. I és destacable ara per a totes les Conferències l’atenció que mostra per la salut Episcopals un temps d’aplicar física i mental dels candidats, la aquesta Ratio a cada país, segons gran responsabilitat en l’admisles circumstàncies i necessitats sió, expulsió i abandonament del més concretes, tal com està pre- Cartell del Dia de Seminari d’enguany. Seminari, així com el tractament vist en la mateixa Ratio. Tasca a donar a les persones amb tenentusiasmant dels Bisbes i dels equips Pau II (“Pastores dabo vobis”): huma- dències homosexuals, la protecció de formadors i professors, però també na, espiritual, intel·lectual i pastoral, dels menors, i els escrutinis i requisits dels mateixos seminaristes, que han que interactuen simultàniament en per a l’ordenació sacerdotal. de ser protagonistes de la seva pròpia el camí formatiu i en la vida dels miTenim davant nostre el repte formació, i de les famílies, els pres- nistres ordenats. Fixa els objectius i, de ser fidels a aquesta nova Ratio biteris diocesans i tota la comunitat sobretot, amplia el que ha de consti- per a un temps d’Església evangecristiana amb les aportacions dels tuir el nucli formatiu, que d’un temps litzadora en sortida, encoratjada consagrats i de la vida laïcal. predominantment d’estudi passa a ser i sostinguda per deixebles missiSerà un deure joiós de complir, ja una formació “integral” de les quatre oners fidels a Déu i als germans. que discernint i concretant el que dimensions, atorgant a l’espiritual una El Seminari és “el presbiteri en gestaavui espera el Senyor i l’Església dels importància major i a la pastoral un ció”, que engendra els nous preveres, Seminaris i dels Presbiteris sabem que valor de síntesi. I per als seminaristes estrets col·laboradors, germans, complim una gran missió eclesial i dibuixa un temps de formació més fills i amics del Bisbe, que viuen la humanitzadora, cridada a repercutir prolongat amb un curs, almenys, d’in- fraternitat amb els altres preveres, profundament en el futur de les comu- troducció o “propedèutic” per a tots, inventant-se sempre amb noves fornitats cristianes i de la fe anunciada, també per als provinents del Seminari mes, i que es lliuren totalment a la creguda i testimoniada, “perquè el Menor, una etapa “discipular” (o dels missió pastoral envers tot el Poble món tingui vida i vida abundant” (cf. estudis filosòfics) d’almenys dos de Déu, anant davant, al mig i darrera Jn 10,10). anys de durada, a la qual segueix una del ramat, acompanyant i deixant-se La Ratio parla d’atendre la formació etapa “configurativa” (o dels estudis ells mateixos acompanyar. El Dia del inicial dels preveres, i a les seves teològics) de quatre anys, que ha de Seminari posa al centre de l’atenció etapes en els Seminaris, i a la forma- desembocar amb naturalitat en una dels cristians aquesta dimensió esció permanent, que durarà tota la etapa ja encarnada en la vida dioce- sencial de l’Església que és “el do de vida dels sacerdots, en les diferents sana i parroquial que denomina etapa la vocació presbiteral”. etapes del seu ministeri, joventut, pastoral o de “síntesi vocacional”, maduresa i vellesa. Igualment es fixa que condueix, amb acció de gràcies i + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell en les quatre grans dimensions de la responsabilitat de tots els implicats, i President de la Comissió episcopal de formació ja indicades per Sant Joan a l’ordenació diaconal i presbiteral. Seminaris i Universitats de la CEE

dia Seminari

prop de Déu i dels germans

Església d’Urgell

17


“Acompanyar els joves a respondre lliurement a la crida de Crist” El Seminari Conciliar de Barcelona acollí un simposi internacional sobre la importància de la pastoral juvenil

E

l Seminari Conciliar de Barcelona va acollir els dies 28 al 31 de març el simposi europeu “I es posà a caminar amb ells (Lc 24,15). Acompanyar els joves a respondre lliurement a la crida de Crist”, organitzat pel Consell de Conferències Episcopals d’Europa (CCEE), amb la cooperació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i de l’Arquebisbat de Barcelona, amb l’objectiu de reconèixer la importància de l’acompanyament als joves i proposar una reflexió per part de l’Església europea. Per part del Bisbat d’Urgell van ser-hi l’Arquebisbe Joan-Enric, que és alhora President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la CEE, i el Rector del Seminari i Delegat diocesà de Pastoral Vocacional, Mn. Ignasi Navarri. Hi van assistir prop de tres-centes persones, bona part de les quals són responsables de pastoral juvenil, escolar, universitària, vocacional o catequètica a diferents Diòcesis europees. En els diferents dies van intervenir al simposi diverses personalitats com l’Arquebisbe Rino Fisichella, President del Pontifici Consell per la Promoció de la Nova Evangelització; el Cardenal Angelo Bagnasco, Arquebisbe de Gènova i President de la CCEE; el Cardenal Vincent Gerard Nichols, Arquebisbe de Westminster i Vicepresident de la CCEE; el Cardenal Ricardo Blázquez, Arquebisbe 18

Església d’Urgell

de Valladolid i President de la CEE; el Cardenal Antonio Cañizares, Arquebisbe de València i Vicepresident de la CEE; Mons. Oscar Cantoni, President de la Comissió per a les Vocacions de la CCEE; el Cardenal Lorenzo Baldisseri, Secretari del Sínode de Bisbes; Mons. Marek

A més de les ponències, el simposi propicià l’intercanvi d’experiències de bones pràctiques de diversos moviments i iniciatives pastorals europees Jedraszewki, Arquebisbe de Cracòvia; Mons. Jean-Claude Hollerich, Arquebisbe de Luxemburg; i Mons. Duro Hranic, Arquebisbe de DakovoOsijec. La presentació del simposi va anar a càrrec del sacerdot holandès Michel Remery, Vicesecretari General de la CCEE. En la sessió de treball de la primera jornada es va aprofundir sobre la persona que és acompanyada, centrant-se en l’acompanyament a Europa en el dia d’avui, a partir de l’anàlisi de les qüestions plantejades en el document preparatori del simposi així com del testimoni de diverses experiències concretes. En la segona jornada, el tema central fou l’acompanyament en si mateix, a partir del testimoni de quatre joves que van insistir en la

necessitat d’estar atents a les realitats del jovent, escoltant-los amb atenció i acompanyant-los en el discerniment. També tingué lloc una taula rodona amb els responsables dels cinc sectors implicats en aquest simposi -catequesi, ensenyament, universitat, joves i vocacions- sobre l’acompanyament a la persona, un acompanyament que ha de continuar durant tota la vida ja que “la missió que l’Església comparteix amb Crist és ajudar les persones a ser salvades”. També es posà la mirada en la figura de l’acompanyant, que fou aprofundida intentant veure quines són les característiques necessàries per a un bon acompanyament tot respectant la llibertat individual de tota persona humana. Els ponents van destacar que “els joves no busquen l’acompanyament, però, quan aquest arriba, l’acullen i se’n sorprenen. Si realment troben testimonis que els vulguin acompanyar es pot mantenir un diàleg amb ells”. La jornada es clogué amb una vigília de pregària a l’església de Santa Anna, organitzada per joves de l’Arquebisbat de Barcelona i presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Com compartir experiències entre els participants fou el tema central del tercer dia del simposi, que va comptar amb la intervenció Mons. Rino Fisichella. Va insistir en la necessitat d’evangelitzar els joves a traves d’una “fira de les bones pràctiques”, insistint en la necessitat dels


bons exemples, que són els testimonis que inspiren als altres i que poden ser reproduïts en diversos contextos. Els participants van voler mirar al futur i, en petits grups, van compartir el que havien aprofundit en els dies previs, tot insistint en la necessitat que els cinc sectors implicats treballin en comú per tal d’acompanyar els joves, i van aprofundir en el document preparatori plantejat pel Sínode de Bisbes de 2018 sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional”. A la sessió de la tarda es va aprofundir en el tema de la bellesa i l’acompanyament, subratllant l’element estètic com una via a tra- El simposi aplegà un bon nombre de responsables de pastoral juvenil, escolar, universitària, vocacional o catequètica de diferents vés de la qual la persona Diòcesis europees. pot ser acompanyada. Per aquest motiu, els participants es se celebrarà a Roma l’octubre de la persona de Jesús “resplendeixen van desplaçar fins a la Basílica de la l’any vinent. Va explicar el procés totes les virtuts humanes de forma Sagrada Família, on va tenir lloc una sinodal i les seves diverses etapes, eminent, resplendeix la plena humaponència sobre “La Sagrada Família: i va recordar sobretot la publicació nitat de l’home, aquesta humanitat bellesa, art, arquitectura i litúrgia”, del Document Preparatori, que conté que la nostra època s’arrisca a no amb la intervenció dels professors un qüestionari per mitjà del qual són reconèixer, reduint la persona a una interpel·lats els diversos membres de forma liquida”. l’Església. Basant-se en les respostes Mons. Bagnasco va tancar les jor“El nostre és un temps que es rebin, el Sínode dels Bisbes nades amb una crida a la joventut meravellosament ardu, és haurà d’elaborar l’Instrumentum La- europea: “mirem amb gran simpatia l’hora que la Providència boris (el document de treball) que es i confiança les joves generacions; lliurarà als Pares sinodals com a base a elles les tocarà ser els nous ens ha donat, la qual vam per a la discussió. A l’espera del do- evangelitzadors, convençuts que abraçar amb confiança i cument de treball, Mons. Baldisseri evangelitzar avui significa ensenyar amor” (Mons. Bagnasco) va anunciar que aviat es farà públic als homes l’art de viure! El nostre el lloc web (www.sinodogiovani2018. és un temps meravellosament ardu, Ardmand Puig, Rector de l’Ateneu va), on hi haurà un qüestionari dirigit és l’hora que la Providència ens ha Universitari Sant Pacià; Etsuro So- directament a tots els joves. donat, la qual vam abraçar amb too, investigador de l’obra de Gaudí; La sessió conclusiva va anar a càr- confiança i amor. (...) Sí, ho volem i Michel Remery, que a més del seu rec del Cardenal Angelo Bagnasco, viure bé, començant per canviar càrrec a la CCEE és investigador de que va centrar la seva intervenció en nosaltres mateixos, ajudant-nos els l’àrea de Litúrgia i Arquitectura a la figura de l’educador i la seva mis- uns als altres”. l’Escola de Teologia Catòlica de la sió en el context actual, caracteritzat L’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Universitat de Tilburg. per “la cultura del no-res”. Per al Juan José Omella, va presidir l’EucaPresident del CCEE, l’educador cris- ristia de cloenda. Durant l’homilia Vers el Sínode de 2018 tià ha d’alçar la mirada vers Crist, va agrair la presència i els treballs El darrer dia del simposi, el Carde- veritable i únic mestre. Si la cultura dels ponents i va convidar tothom nal Lorenzo Baldisseri va presentar contemporània sembla “no tenir res a seguir el model d’Emaús d’acomels treballs preparatoris del Sínode a dir als joves, res de significatiu que panyar els joves, escoltar-los i prosobre els Joves i les Vocacions que revifi el cor i ompli l’existència”, en posar-los el seguiment de Crist. Església d’Urgell

19


El gran repte de l’Església: l’acompanyament dels joves L’Arquebisbe d’Urgell, amb un grup de participants a la Trocajove.

E

l text que obre aquest escrit pertany a la carta que el Papa Francesc va adreçar als joves d’arreu del món amb ocasió de la presentació del document preparatori de la XV Assemblea Ordinària del Sínode dels Bisbes que tindrà lloc l’octubre del 2018, i que estarà dedicat als joves amb aquest

“Un món millor es construeix també gràcies a vosaltres, que sempre voleu canviar i ser generosos. No tingueu por d’escoltar l’Esperit que suggereix opcions amb audàcia, no perdeu el temps quan la consciència us demani arriscar per seguir el Mestre. També l’Església desitja posarse a l’escolta de la veu, de la sensibilitat, de la fe de cadascú; i també dels dubtes i les crítiques. Feu sentir a tots el vostre crit, que ressoni en les comunitats i feu-lo arribar als pastors” (Carta del Papa Francesc als joves, 13 de gener de 20171 / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts títol i temàtica: “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. I amb una afirmació ben rotunda del Sant Pare que de segur comparteix tota l’Església: “He volgut que vosaltres ocupeu el centre d’atenció perquè us porto al cor”. El document preparatori del Sínode vol ser una eina per poder fer

una radiografia de la situació de la joventut i la fe als diferents continents i realitats de la pastoral amb i per als joves. La lectura d’aquest document2 ens permet veure un reconeixement de que alguna cosa ens falla en la comunicació entre el jovent i l’Església. Amb tot, no podem negar el gran esforç que es fa

1 Podeu trobar el text traduït al català a http://www.desperta.cat/2017/01/17/carta-del-papa-francesc/; i en castellà a http://w2.vatican.va/ content/francesco/es/letters/2017/documents/papa-francesco_20170113_lettera-giovani-doc-sinodo.html 2

El podeu trobar en català a http://www.esglesiadetarragona.cat/wp-content/uploads/2017/01/Doc-preparatori-s%C3%ADnode-joves.pdf)

20

Església d’Urgell


per poder refer i propiciar aquesta comunicació, potser trencada de vegades per ambdues parts. No cal dir-vos que una de les pastorals més difícils de dur a terme a la nostra Diòcesi és la pastoral amb i per als joves. Un esforç que podem veure en la tasca de la Delegació diocesana de Joventut, en els moviments de lleure amb infants i joves, en la tasca de les Parròquies, en les catequesis parroquials, les cases de colònies, els esplais, etc. El cap de setmana del 25 i 26 de març va tenir lloc a Agramunt la trobada de joves i adolescents del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), anomenada Trocajove, que va aplegar un miler de participants vinguts de tota Catalunya. En la línia del que ens diu el Papa i ens demana l’Església, es vol donar en aquestes trobades, que tenen un caràcter anual, un moment per acompanyar els nostres joves, oferir-los un espai de lleure, de formació, i també d’espiritualitat. Un proposit que sempre és difícil d’embolicar per poder-los-hi donar i que s’ho puguin fer seu. Tots sabem de les dificultats dels plantejaments religiosos als nostres grups, no només als esplais sinó també en l’àmbit de l’escoltisme català. Sota el títol “Siguem l’eco”, es van treballar un seguit de xerrades i tallers al voltant del consum responsable; i no podem oblidar que l’Encíclica del Papa Francesc “Laudato Si” (2015) també va en aquesta direcció, i que aquesta espiritualitat del respecte i la valoració de la natura és un valor que atreu i agrada als nostres joves: el tema dels tallers i xerrades el van triar els mateixos joves a través dels diferents esplais parroquials dels Bisbats que formen part de la MCECC, entre els quals el nostre Bisbat d’Urgell; i, entre altres coses, ha estat l’ocasió per portat fins a Agramunt una colla d’experts en el tema que van oferir als assistents tot un seguit de pautes, de reflexions i de reptes per a fer un món molt millor, en tots els sentits, també en l’espiritual.

Durant el cap de setmana, els joves van participar a diferents activitats lúdiques i espais de reflexió.

La trobada a Agramunt ja ens permet poder contestar algunes de les preguntes del qüestionari del proper Sínode que s’adrecen al continent europeu; més concretament la primera pregunta: “Com ajudeu els joves a mirar cap al futur amb confiança i esperança a partir de la riquesa de la memòria cristiana d’Europa?”

Una resposta possible és que els podem ajudar fent que aquestes riqueses, culturals, espirituals, educatives... no es quedin als baguls de les nostres esglésies. No hem de tenir por en fer-los costat, ells també es volen deixar interpel·lar. Si l’Església ha de ser constructora d’un demà ha d’apostar pels joves ja que ells són Església d’Urgell

21


Un miler de joves agermanats per la fe

L

’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric al pavelló poliesportiu d’Agramunt, amb l’assistència d’un miler llarg de joves d’arreu de Catalunya, va ser l’acte culminant de la Trocajove d’enguany. Hi va concelebrar un bon nombre de sacerdots diocesans, a més dels Consiliaris del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de diverses Diòcesis de Catalunya presents a la trobada. Entre els assistents a la celebració hi eren el Delegat de Joventut d’Urgell, Lluís Plana; el President del MCECC, Xavi Nus; i el Director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol. A l’homilia, tot glossant la lectura de l’Evangeli del

en relació amb la tecnologia o la natura”. A més de la celebració eucarística, els joves presents a la trobada van poder participar durant el cap de setmana en diferents activitats lúdiques i en espais de reflexió i tallers formatius, impartits per Arcadi Oliveres, Gustavo Duch o Albert Sales, entre d’altres, que van versar sobre temes com el límit mediambiental del capitalisme, les alternatives energètiques, el problema del coltan i els mòbils, la banca ètica, les conseqüències del nostre model alimentari o la campanya “roba neta”. A més, tots els participants van calcular la seva petjada ecològica. D’altra banda, els membres de la comissió organitzadora van representar en diferents escenificacions l’aniversari de la Bruna, una noia de 17 anys a qui la mare regalava molts diners i ella havia de prioritzar en què els gastava. El seu patró de consum a l’inici del cap de setmana va anar evolucionant gràcies a la Trocajove, i en la cloenda de diumenge L’Eucaristia multitudinària presidida per Mons. Vives va ser l’acte culminant de la trobada. es va adonar IV Diumenge de Quaresma (l’episodi del cec de Jeri- que cal ser més responsable a l’hora de consumir có), l’Arquebisbe va recordar als joves que omplien i ser conscient de les conseqüències que té aquest el pavelló la importància de poder mirar i veure les acte en la resta d’habitants del planeta. necessitats dels altres, també d’altres joves que no A l’acte inaugural, el dissabte dia 25, l’Alcalde tenen l’ocasió de viure la joia d’una gran trobada d’Agramunt, Bernat Solé, agraí que s’hagués escollit com la que ells compartien en aquell cap de setma- la vila per celebrar la trobada i subratllà que els vana: “sigueu sensibles als germans pobres, als ger- lors que s’aprenen a l’esplai són els necessaris per mans que tenen problemes... sigueu sensibles als poder canviar el món. L’acte inaugural va comptar que no tenen la possibilitat de viure un dissabte també amb la presència d’Esperança Cases, Coorcom el d’avui, compartint moments bonics i fent dinadora territorial de Joventut a Lleida; i de Xavi el bé”. I, al·ludint al lema de la Trocajove (“Siguem Nus, que va destacar que a l’esplai els joves aprel’eco”), els va expressar la convicció que “hauríem nen a ser crítics, a compartir, a valorar l’esforç i a d’esdevenir ecològics integrals, no només ecològics ser agents de transformació social.

22

Església d’Urgell


el nostre demà. El Papa Francesc recordava als Caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea, amb ocasió dels 60 anys del Tractat de Roma, que “Europa torna a retrobar l’esperança quan s’obre al futur. Quan s’obre als joves, oferint-los perspectives series d’educació, possibilitats reals d’inserció en el món del treball”. La Trocajove, i altres espais que l’Església vol acompanyar, ens han de fer reflexionar que sempre ho hem de fer millor i hem d’adaptar el missatge i el missatger a l’hora d’arribar als nostres joves, creients i no creients, però també que, com ens ensenya molt bé el Magisteri de l’Església, som “experts en humanitat”, i, per tant, de ben segur que també podem ser experts en una part d’aquesta humanitat que són els nostres joves. L’Eucaristia celebrada a la trobada, amb un miler de joves sense amagar la seva fe i sense por de viure-la plenament, ens diu moltes coses (recordem també les jornades mundials de la joventut, Taizé, les pasqües joves, els campaments i colònies,...): podem acompanyar els joves si sabem arribar a ells, i, com recull el document preparatori, “en el compromís d’acompanyar les noves generacions, l’Església acull la seva crida a col·laborar en l’alegria dels joves, més que intentar apoderar-se de la seva fe”. Ens falta una mica més de sentit positiu i joiós, la fe és un do d’alegria. Ens ho recordaven fa uns dies Mn. Ramon Solé i Mn. Ramon Balagué en la xerrada que va tenir l’interessant i profètic títol de “Marcant camins, camins marcats”. Un recordatori basat en la seva pròpia vida, entregada a l’acompanyament de les noves generacions, com tants altres preveres i laics del nostre Bisbat. Un recordatori que demana a l’Església d’Urgell apostar pels joves per poder continuar fent-los costat en el seu dia a dia. Enguany, tot celebrant l’efemèride dels 40 anys de les colònies d’Aina, del Moviment de Joves Cristians d’Urgell, de les

A dalt, un dels tallers formatius que es van organitzar sobre diferents temes relacionats amb el lema de la trobada: “Siguem l’eco”. Al llarg de la trobada es va escenificar una representació sobre el consum responsable (a baix).

Cases de Colònies del Bisbat... Potser sí, que podem estar un mica esperançats! Quedem-nos amb aquestes paraules del Papa Francesc a la carta que adreçava als joves (però que també va adreçada a tots nosaltres, en la mesura que aquesta missió i vocació forma part de la nostra Església diocesana i de la nostra pastoral evangelitzadora) amb què començàvem aquest escrit: “Estic segur que, si bé el soroll i l’atordiment semblen regnar en el món, aquesta crida incessant ressona al cor de tots i cadascun de vosaltres per obrirlo a l’alegria plena. I serà possible en la mesura en què, a través de l’acompanyament de guies experts, sapigueu emprendre un itinerari

de discerniment per descobrir el projecte de Déu en la pròpia vida. Fins i tot quan aquest camí es trobi marcat per la precarietat i la caiguda, Déu, que és ric en misericòrdia, us oferirà la mà per aixecar-vos”. I mans a l’obra. Segur que a les nostres realitats parroquials tenim aquell grup de joves que encara ens hi vol, on encara podem fer-nos-hi presents, i si més no proposar-los una espiritualitat que vol ser compromesa amb el poble i el món. Tots ho podem fer ja que Ell és amb nosaltres. La pastoral amb els joves no és només una especialitat de preveres joves, que també, sinó de preveres que aposten pels joves i són capaços de fer-los sentir valorats, escoltats i estimats. Església d’Urgell

23


24

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (VIII): L’amor espera

L

a potència interior de l’amor dóna a llum somnis, il·lusions de tota mena. És una força edificadora, un doll d’utopies i d’ideals. L’amor posa en marxa la facultat de la imaginació i els seus fruits transcendeixen la racionalitat. Heus ací un dels aspectes més valuosos d’aquesta energia interior: el qui estima emprèn tota mena d’obres, comença projectes de difícil execució, inicia gestes que mai no hagués començat si solament hagués tingut en compte els criteris racionals. L’amor rejoveneix l’esperança, introdueix

L’amor rejoveneix l’esperança, introdueix fe, una fe que transcendeix el càlcul racional d’expectatives, els quadres de prospectiva fe, una fe que transcendeix el càlcul racional d’expectatives, els quadres de prospectiva. Veu possibilitats allí on tots hi veuen només necessitats. Paradoxalment, l’amor, que és una fatalitat, perquè no ha estat escollit, obre possibilitats i no tolera la visió tràgica de la realitat. Escriu Virgili: “Els qui estimen, es forgen somnis”1. No saben, lògicament, si aquests somnis es faran realitat o es fondran com la neu en la primavera; però, mentre hi creuen, caminen cap a la seva realització, lluiten per fer-los realitat i només això obre nous àmbits, permet arribar a cotes mai no imaginades. Els homes que estimen són capaços de grans gestes,

perquè només ells veuen possibilitats i ignoren els límits i les resistències que, lúcidament, assenyala la raó. Allí on la raó diu no, el cor pronuncia sí. L’amor humà, però, no ho pot tot. Tensa la corda fins al límit de les possibilitats i assoleix fites que són impossibles de pensar des de la pura racionalitat. Aquest amor es nodreix d’aquella font d’Amor subterrània, còsmica, que alimenta tot ésser, que, com Dante escriu, mou els estels celestials i el pinzell del creador. Aquest amor activa l’ànima de tot ésser, en sigui o no conscient, li infringeix voluntat de viure, obra meravelles en l’ésser finit i el fa capaç del que humanament és impossible. Aquesta força estranya allibera del sentit del ridícul, de la por a ser objecte de mofa. Escriu Ovidi: “El que m’avergonyia de dir, l’amor m’ho ha fet escriure”2. L’enamorat escriu versos que mai no s’hagués atrevit a compondre; redacta epístoles que mai no hagués imaginat escriure. La mà que mou aquella ploma no obeeix els dictats de la raó i quan es deixa anar a raig fa caure totes les barreres del ridícul. Ovidi rebla el clau quan diu: “Era mitja nit: a què no s’atreveix l’amor desvergonyit?”3. El sentit del ridícul és una gàbia invisible, una forma de servitud que paralitza i esclavitza, que limita greument els moviments i fins i tot esdevé una faixa social que converteix la vida en una àrida rutina. Quan l’amor ve de dins, el sentit del ridícul es fa miques. Aleshores, per art de màgia, aquella persona que calculava totes les seves

passes i estava atenta a cada mirada aliena es deixa anar, però no per afany provocatiu sinó senzillament perquè prescindeix dels altres i és indiferent al que puguin dir o pensar, remugar o bescantar.

La vergonya és una resistència mental i emocional que priva de donar i d’expressar allò de genuí i singular que hi ha en cada ésser La vergonya és una resistència mental i emocional que priva de donar i d’expressar allò de genuí i singular que hi ha en cada ésser. Com fa veure Aristòtil, la vergonya no és una virtut; perquè no és decidida lliurament, com tampoc no ho és l’enamorament. L’amor que flueix de dins cap a fora transcendeix la vergonya i, per això, de fora estant, sembla desvergonyit i immoral, però aquesta energia divina no coneix de moralitats, ni de codis legals. Quan aquesta corda invisible uneix, a fons, l’amic a l’amat, tant se val l’edat, el color de la pell i les diferències socials. Els altres, fàcilment, en veure com es fa realitat la transgressió, crearan, amb totes les seves armes, la mala consciència; voldran projectar en els amants el sentit de culpa pel desvergonyiment, però l’amor que ve de dins transcendeix la culpa i no es deixa acovardir per les maniobres del ressentiment. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

VIRGILI, Bucòliques 8, 108. OVIDI, Heroides 4, 10. 3 OVIDI, Fasti 2, 331. 1 2

Església d’Urgell

25


Trobada diocesana de Vida Creixent a Organyà

Foto de grup dels participants a la Trobada.

D

imarts 21 de març va tenir lloc a la vila d’Organyà la XII Trobada diocesana del Moviment apostòlic Vida Creixent d’Urgell, amb l’assistència d’unes 115 persones, entre les quals alguns representants del moviment a les Diòcesis de Barcelona, Solsona i Tarragona. La jornada començà amb la benvinguda a l’església parroquial d’Organyà per part del Rector, Mn. Jordi Vásquez, i de la Coordinadora diocesana del Moviment, Maria Carme Ribes, que van agrair als assistents la participació a la jornada. A continuació, la Coordinadora diocesana va explicar les principals novetats del Moviment al llarg d’aquest any i les principals accions apostòliques dutes a terme a les Parròquies del Bisbat d’Urgell. Precisament enguany es compleixen 25 anys des que Vida Creixent va començar formalment els seus passos a la Diòcesi d’Urgell. Tot seguit els participants a la jornada van dur a terme una visita guiada pels principals llocs emblemàtics de la població, entre els quals 26

Església d’Urgell

l’església parroquial i la sala museu dedicada a les Homilies d’Organyà, el text literari escrit en llengua catalana més antic que es conserva. A migdia va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Consiliari del Moviment a Urgell, Mn Manuel Pal, i pel Viceconsiliari, Mn Josep Maria Aresté, així com pel Rector de la Parròquia i per un bon grup de preveres d’Urgell i Consiliaris del moviment d’arreu de Catalunya que es van voler sumar a la trobada urgellenca. “Tots els integrants de Vida Creixent, absolutament tots, els assistents i els que no pogueren desplaçar-se fins a Organyà, foren partícips en persona o espiritualment dels moments d’acció de gràcies en plena comunió. Els serveis repartits entre els diversos grups, les pregaries, els cants, l’acompanyament a l’orgue per part de la Gna. Conxita Segalà, i l’himne de Vida Creixent ompliren la celebració d’una intensa joia”, comentà Maria Carme Ribes al final de l’Eucaristia.

A l’homilia, l’Arquebisbe d’Urgell animà els fidels a tenir fe i confiança en Déu, també en els moments més complicats de la vida, sobretot quan sembla que Déu calla i que, com Jesús a la creu, diem “Déu meu, Déu meu per què m’heu abandonat?” En les circumstàncies difícils de malaltia, de pèrdua de persones estimades o de problemes, ens cal confiar en Déu i perseverar en la fe. Mons. Vives animà els participants a la trobada a viure amb joia i lliurament la seva vellesa i a donar-se suport mútuament en les dificultats, confiant en el valor de la pregària. I, glossant l’Evangeli proclamat en aquell dia, va exhortar els fidels a perdonar, com Jesús demana a Pere, “setanta vegades set”; és a dir, sempre, ja que només si vivim el perdó envers els altres podem rebre el perdó de Déu. Citant el Papa Francesc, l’Arquebisbe animà els fidels a viure el perdó ja que “Déu no es cansa mai de perdonar-nos”. Finalment, Mons. Vives agraí el treball que fan tots els responsables


del Moviment a Urgell, que ha permès que durant 25 anys la fe i el suport a les persones grans es visqués amb plenitud a les nostres contrades, tot difonent, compartint i gaudint la proposta vital de Vida Creixent a partir de l’exercici dels tres principis en què es fonamenta el Moviment: amistat, espiritualitat i apostolat. El 1983, Joan Viñas, un català molt interessat en el moviment “Vie Montante”, creat a França en la dècada dels anys 50, assistí al congrés que s’hi celebrava a Tolosa de Llenguadoc i quedà realment entusiasmat pel que va veure i va viure en aquella trobada. Va ser així com decidí que aquest moviment s’havia d’establir a Catalunya. Va visitar el Cardenal Jubany, aleshores Arquebisbe de Barcelona, per proposar-li de fer-ho a la capital catalana, i de seguida es posà fil a l’agulla, nomenant Consiliari el P. Lluís Antoni Sobrerroca, SJ, que ja feia temps que s’interessava per la gent gran. El 1984, a la casa d’exercicis de Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona, se celebrà l’assemblea constituent de Vida Creixent.

Els assistents van poder visitar alguns dels llocs emblemàtics de la vila, entre els quals la sala museu dedicada a les Homilies d’Organyà.

A la Diòcesi d’Urgell, en Carles Dalmau va ser un dels pioners de la implantació del Moviment a partir de l’any 1991. També es va entusiasmar en participar el 1992 a una de les trobades interdiocesanes a Tarragona. Ell va fer la proposta al Bisbe Joan Martí, juntament amb Mn. Vidal, després d’algunes reunions prèvies de preparació. Mons. Martí els va encoratjar i es va encetar el camí del Moviment a casa nostra, amb els grups de La Seu d’Urgell, Guissona,

Oliana i Les Escaldes. Carles Dalmau va ser el Coordinador diocesà del Moviment durant força anys, amb entusiasme i gran generositat, fins que l’actual Coordinadora, Maria Carme Ribes, en va prendre el relleu. Com ella mateixa destaca, l’organització de Vida Creixent al Bisbat d’Urgell es basa essencialment en la Comissió diocesana i en el conjunt d’animadors dels grups parroquials, que es reparteixen per Arxiprestats i zones, segons la divisió territorial del Bisbat.

Església d’Urgell

27


Viure en família

Les noves tecnologies: una gran eina (però amb mesura)

F

a un temps, durant un viatge en família a Roma, se’ns va perdre una filla d’onze anys. Tots ens vam posar a buscar-la: uns van entrar a una Basílica, uns altres es van quedar a la plaça... Com podíem trobar-la? Havíem d’esperar fins al vespre per a veure-la a l’hotel on ens allotjàvem? Finalment vam aconseguir trobar-la, però vam patir molt. Si haguéssim tingut telèfons mòbils, com ara, ens haurien facilitat la recerca. Les noves tecnologies han portat molts avantatges a la nostra vida familiar. De fet, també a la feina (per a treballar des de casa, per exemple), a la vida social, fins i tot a la vida espiritual, amb les aplicacions per a resar que t’alliberen de portar llibres gruixuts quan viatges, com ara els de la Litúrgia de les Hores. Per a la comunicació més interna entre els esposos i els fills, nosaltres fem servir molt Whatsapp (tant personal com grups), perquè ens facilita l’intercanvi ràpid d’informació per escrit en el dia a dia. Potser hem perdut una mica l’encant de la trucada, però quan hi havia només el telèfon de vegades costava trobar l’estona per a trucar; per exemple, a una filla que viu a un altre país. La realitat és que al final les tecnologies queden molt per a temes més superficials; quan hem de comunicar alguna cosa important, que surt del cor, encara preval la paraula viva i directa. Penso que seria molt trist dir per Whatsapp, per exemple, que talles una relació o que esperes un fill. És fàcil felicitar una persona a

28

Església d’Urgell

Mn. Montoya (dreta) envoltat de la seva família.

través de les xarxes socials el dia del seu aniversari, però una trucada és molt diferent. Mostrar la part més íntima, més personal, a través de les xarxes, empobreix. És clar que la paraula personal és el mitjà de comunicació per excellència, però, per als detalls quotidians, el mòbil resulta molt pràctic. D’altra banda, faig servir molt Facebook per a transmetre als altres qualsevol cosa que penso que els pot interessar o els pot ajudar: sobre la vida espiritual, activitats pastorals; o, senzillament, per entreteniment, per a posar un punt d’humor i distracció. Penso que tampoc no cal explicar la meva vida a les xarxes socials, però sí em resulta útil per

a mostrar esdeveniments interessants que potser no arribarien d’una altra manera. Amb els fills, m’ajuda a veure algunes activitats i experiències que han viscut, quan ells publiquen als seus perfils alguna informació. Sempre hem estat connectats els uns amb els altres a través de Facebook. I també faig servir Instagram, sobretot per a seguir un fill molt aficionat a la fotografia. Des de l’inici dels mòbils sempre m’he vist obligat a portar-lo a sobre i a fer-lo servir molt per exigències de la meva feina com a comercial. Ara faig servir tant l’smartphone com l’ordinador i la tablet. Són eines que poden ser profitoses, s’ha de buscar


la part positiva, fer un ús racional i trobar l’equilibri perquè, com tot, si se n’abusa pot portar problemes, com una insana dependència, un veritable esclavatge. No hem de viure per a les noves tecnologies, per a publicar coses tot el dia, però sí hi ajuden. En l’àmbit pastoral, per exemple, són una gran ajuda. Donen peu a obrir xarxa, ajuden a que les persones se sentin acompanyades. Com a diaca, amb la meva esposa ens ocupem de diverses Parròquies a la Vall Fosca, una zona de muntanya on potser no hi viuen més de mil persones. Allà ens coneixem gairebé tots i la majoria de la gent disposa de mòbil, fins i tot la gent gran. Ens ha resultat molt efectiu un grup de Whatsapp que hem muntat per a anunciar celebracions de cap de setmana, si ha mort algú, si hi ha un canvi d’horari... També vaig crear una pàgina web amb informació més fixa sobre aquestes Parròquies i hi vaig publicant el darrer full parroquial. Personalment, comparteixo recursos espirituals amb unes dues-centes persones que tinc a l’agenda. En temps forts, com ara la Quaresma, els envio missatges cada dia per correu electrònic. Tinc una pàgina de Facebook meva i una altra de les Parròquies, on comparteixo informacions sobre activitats, com ara un pelegrinatge a Montserrat, una jornada de famílies de Catalunya en què hem participat...

Penso que els cristians hem de ser presents al món virtual i hem d’aprofitar aquestes tecnologies que arriben als joves avui dia. També penso en la gent gran: és molt enriquidor fer participar els avis del grup familiar, compartir amb ells fotografies i records de viatges familiars, celebracions... També és cert que algunes persones només tenen mòbil per a trucar, o no en tenen, i cal evitar que quedin desmarcades,

Penso que els cristians hem de ser presents al món virtual i hem d’aprofitar aquestes tecnologies que arriben als joves avui dia per exemple portant i ensenyant-los fotos amb la tablet quan se’ls visita. Lamentablement, de vegades no sabem desprendre’ns del tot del mòbil perquè ens dóna seguretat: algun cop surto a passejar sense ell i sento que em perdo l’oportunitat de fer una foto o d’enviar un missatge, però quan un aconsegueix deixar-lo a la maleta o al cotxe durant un cap de setmana de recés, les coses es veuen d’un altre color. En família s’ha d’imposar el sentit comú. Si estem dinant o si ve una visita, el mòbil ha d’estar aparcat. Si som en una reunió, millor evitar estar pendent del mòbil. Si s’ha d’estudiar o treballar, no passa res per deixar el mòbil a l’entrada de casa i

revisar els missatges dues hores després en comptes d’immediatament. Un ha de buscar les seves petites trampes per a autoregular-se. Jo em proposo llegir com a mínim vint minuts cada dia, perquè m’agrada molt; però, quan tinc una estona, les tecnologies m’atreuen molt, i si no m’obligo acabo caient en el fet que l’únic entreteniment que tinc es troba a les pantalles. Per als pares amb fills petits, es tracta d’un gran repte. Als nens se’ls ha d’educar i ajudar a fer un ús ordenat de les tecnologies, limitant el temps que hi dediquen. Conec casos de nens que viuen enganxats als jocs online: es perd tot tipus de comunicació i es tanquen en ells mateixos. Abans que fer-les servir per a l’autoconsum, és millor que el seu ús ens porti als altres. S’han de posar unes pautes d’ús dels mòbils i els ordinadors, pactar normes, apagar la televisió durant els àpats, buscar moments de conversa, fer un esforç per a estar en comunicació i evitar així que siguin necessaris a tota hora aquests mitjans per a entretenir-se o evadir-se. Cal fer-se preguntes que sovint trenquen amb tendències socials generalitzades, com ara: a quina edat és necessari que els fills tinguin mòbil? I una cosa fonamental: els pares han de donar exemple. Mn. Josep Montoya, diaca de les Parròquies de la Vall Fosca

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

29


Silenci

U

n cop al mes, amb l’amic i faig del fet d’escriure una pregària. em van ensenyar el valor del silenci Kim Vila comparteixo so- On podríem trobar un silenci més per enriquir el meu interior, a tenir par. El darrer va ser el 21 de profund per escoltar que a un foli en sempre un somriure, a fer el màxim març. Em sorprengué a les postres blanc davant els nostres ulls? per ajudar i no fer mal mai a ningú, a amb una pregunta: “dels milers i He tingut la sort de conviure durant promoure la pau i no tenir rancúnia milers de frases que has escrit des la primera quinzena de març amb a ningú, especialment als xinesos”. del desembre de 1974, amb quina persones que fan del silenci regla L’Església de Canillo ha bastit tres et quedes?” Insisteix: “si us plau, de vida. Divuit budistes, provinents cases de colònies: Casal Sant Serní, només una frase”. No m’ho penso de set països (cinc d’Europa i dos de AINA i la de Meritxell, a la qual vaig dos cops, responc sense dubtar: l’Àsia), s’han aixoplugat a AINA. Prac- batejar amb el nom de Pustínia, “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos tiquen llargues estones de silenci des pouat al llibre d’un ermità ortodox a escoltar”. És la primera petició de les sis del matí. Els àpats els fan rus que glossa el silenci, la natura i de les deu que vaig escriure per en silenci, encara que hi tinguin de la pregària. Els monitors no ho han a la “Visita a la Mare de Déu de convidat el monitor d’esquí, Ton Nau- entès. Li’n diuen simplement “la Meritxell”, l’agost de 1981. Visc del silenci com de l’aire que respiro. El silenci de Maria de Natzaret és el que demano cada matí quan em llevo. El demano per a mi i per a tots. La Conxita Naudí escriu a la llista de dites d’abans i d’ara de Canillo: “Una paraula és plata; un silenci és or”. Mossèn Ramon Prat, Director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida, al llibre “El fil de la vida” denuncia: “El soroll extern, i especialment l’intern, és una anestèsia de la consciència i de la llibertat”. El Papa Francesc explicava fa uns dies, en una catequesi als infants, que “la malaltia més bruta d’avui és la poca Col·loqui amb el monjo budista Thubten Wangchen, Director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, a Caldea. capacitat d’escoltar. Si no escoltem, no podem dialogar amb dí. A la vesprada, clouen la jornada borda de Meritxell”. Als monitors els qui tenim al costat”. d’esquí amb un silenci compartit a els prediquem: “sigueu alegres, rieu, Estiro el fil de la catequesi del Papa la sala dels Pariatges d’AINA. canteu, compartiu, feu serveis. Déu Francesc: no dialoguem perquè no El dissabte 11 de març vaig de- us estima en l’herba del prat, en escoltem; no escoltem, perquè ens partir, a la sala de conferències de l’ocell que vola, en l’abraçada de manca la virtut del silenci. Per què Caldea, un tu a tu amb el monjo l’amic, en l’estel de la nit que espia escriure ha esdevingut per a molts budista Thubten Wangchen, Director el foc de camp; rieu, rieu... que tot una teràpia medicinal per a l’esperit? de la Fundació Casa del Tibet de sorgeixi del vostre silenci interior!” Quan escric, m’endinso en el silenci Barcelona. Ens confià: “Al monestir El Petit Príncep, protagonista a les 30

Església d’Urgell


colònies d’estiu d’AINA d’enguany, us dirà: “ El silenci del desert obre els ulls del cor... Allò important és invisible als ulls de la cara”. Els dies 6,7 i 8 de març, els Rectors de Santuaris hem commemorat al Santuari de Lluc el setè centenari de la mort de Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1237 -1316). El beat mallorquí va escriure per als frares menors del Monestir de Miramar: “De caritat, oració, / silenci (reflexió), devoció / Déu me fé conservació”. Petició que he gravat al meu cor amb el foc de l’amor.

El Papa Francesc ens recomana: “el silenci més important és el de la bondat. Donar la mà a una persona que plora parla més que un sermó” Al llibre de l’Eclesiastès (3:7) se’ns adverteix: “hi ha un temps per al silenci i un temps per a parlar”. Jesús es va preparar per a la seva predicació amb un silenci de quaranta dies. El Papa Francesc ens recomana: “el silenci més important és el de la bondat. Donar la mà a una persona que plora parla més que un sermó”. Prego a la meva Confident, embolcallada pel silenci del capvespre del diumenge: “encomana’ns a tots el teu silenci; la humilitat per silenciar les qualitats i els èxits. Silenci, quan la nostra paraula pot ferir al germà, Silenci, que és prudència, quan calles els defectes dels altres. Silenci de la bona educació per escoltar, quan parla l’altre. Silenci, condició sine qua non per discernir. Silenci necessari per estar al costat de qui sofreix i per acompanyar-lo. Silenci per contemplar l’Amor, que ens fa sentir cristians”. Ella, que guardava tots els esdeveniments de Jesús al seu cor i, en el silenci, els meditava, em fa l’ullet. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

La mort i el després

L

a incidència de la mort en la vida humana individual i social seria molt menys traumàtica si no fos pel misteri del després. Si l’home estigués convençut que la seva vida, com la dels vegetals i la dels irracionals, tancava el cicle definitivament, per tornar a la terra d’on ha vingut i prou, experimentaria davant de la mort, en el pitjor dels casos, repugnància i rebuig, com davant d’un viatge sense retorn. Seria un final no desitjat, però final; com l’absurd d’entrar a un túnel on tot s’acaba, però sense esperança ni por de la sortida. No ha estat, des dels temps més remots, ni és ara tampoc, el cas de les cultures ni de les persones individuals. Parlem en nom d’una immensa majoria. L’esperança de sobreviure a la mort física –si més no en esperit– i d’assolir a l’altra riba tot allò de benestar, seguretat i felicitat que li ha estat esquiva inevitablement, així com la temença de no encertar el camí, han estat presents en les cultures, en les arts i els capteniments de tota la humanitat. D’aquestes irrenunciables conviccions provenen tant el culte als avantpassats per apaivagar els seus esperits, com els ritus funeraris amb llurs incomptables modalitats. Efectivament, si els difunts viuen en una altra dimensió desconeguda, no ens podem desentendre de la relació amb ells, ni podem deixar d’ajudar-los –si està a les nostres mans– fins que arribin al repòs definitiu. Ni tampoc ens convé desentendre’ns del seu ajut si, des de llur dimensió i atesos els

lligams afectius que hem tingut en vida, ens poden ésser propicis com guies o intercessors. Quelcom de miseriós, al temps que d’indicatiu, hi ha en la tenacitat multisecular i universal a mantenir

Si els difunts viuen en una altra dimensió desconeguda, no ens podem desentendre de la relació amb ells aquelles creences, esperances i pràctiques rituals. Algunes cultures africanes i precolombines, tot i haver abraçat el cristianisme i passat segles, segueixen mantenint a contracorrent els ancestrals costums precristians de ritus funeraris i de culte als avantpassats. Sembla, doncs, que l’ésser humà du inscrit en els gens un programa vital transcendent, que canvia de panorama i de signe amb la mort física, per entrar i mantenir-se per sempre en una forma de vida nova, que seria justament la realització acabada i perfecta d’aquella etapa que ha viscut en la carn. El missatge cristià és el més explícit i exultant davant d’aquest misteri enigmàtic: l’home ha estat creat per Déu infinitament bo i compassiu, perquè, vivint en veritat i bondat, comenci a la terra una trajectòria de llum que desemboca en la Veritat, el Bé i el Goig eterns. I ens n’ha donat un model: Jesús ressuscitat i glorificat. No és aquest el moll de l’os de la mística cristiana? Mn. Enric Prat Església d’Urgell

31


Catalonia Sacra edita el primer Catàleg d’Activitats Turístiques de Catalunya

C

atalonia Sacra va presentar el dilluns 27 de març al Palau Robert de Barcelona el primer Catàleg d’Activitats Turístiques que s’edita a Catalunya. Es tracta d’una publicació única en l’àmbit del turisme religiós, que recull una trentena de propostes turístiques adreçades tant a particulars com, sobretot, a col·lectius i agents del sector amb l’objectiu de potenciar Catalunya com a destinació de turisme religiós. La presentació anà a càrrec del Bisbe de Girona i President de Catalonia Sacra, Mons. Francesc Pardo, i del Director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent. Catalonia Sacra és un organisme promogut pels deu Bisbats amb seu a Catalunya que té com a finalitat difondre entre la població la riquesa del patrimoni artístic, històric i espiritual de l’Església catalana. Per servir a aquesta finalitat, el catàleg ordena, estructura i defineix diferents rutes turístiques per tal de facilitar la visita guiada i la difusió de diferents temples i edificis religiosos significatius d’arreu del territori català, des de les seus catedralícies fins a petites ermites solitàries en les quals s’atresora una part important de la història del país. Aquesta nova eina vol donar als agents turístics la possibilitat d’oferir als seus clients una visió completa del patrimoni artístic i cultural de l’Església. Tanmateix, no es tracta d’una obra tancada, sinó que s’anirà ampliant i enriquint amb noves propostes en els mesos vinents. La tria de propostes d’aquesta primera edició està organitzada en quatre blocs, en funció de les seves característiques: grans monuments 32

Església d’Urgell

(visites guiades a catedrals o grans monestirs), descobertes (itineraris guiats d’un sol dia que recorren diferents esglésies d’alt valor artístic o històric), grans rutes (recorreguts d’una setmana que permeten visitar veritables joies del patrimoni cultural de l’Església catalana) i esglésies obertes (una tria d’esglésies interessants des del punt de vista patrimonial en les quals ja hi ha establert un sistema de visita guiada), ja que, per les seves dimensions, la seva història, el seu valor artístic i les seves característiques arquitectòniques, són obres cabdals del patrimoni cultural català.

Aquesta nova eina vol donar una visió completa del patrimoni artístic i cultural de l’Església catalana El catàleg es començarà a distribuir pròximament per diferents canals. Les sol·licituds d’informació i la contractació de serveis es poden adreçar al correu electrònic reserves@cataloniasacra.cat, o bé trucant al telèfon 69372020. Al mateix acte, el periodista i historiador Enric Calpena fou l’encarregat de presentar la quarta edició de l’agenda d’activitats culturals, que inclou una cinquantena de propostes per al 2017 amb l’objectiu comú de divulgar el patrimoni cultural de l’Església i posar en relleu la importància d’un bon nombre d’obres cabdals de l’art català. Les activitats incloses a l’agenda estan classificades en cinc apartats: descoberta (petites rutes guiades que visiten dues o tres esglésies

unides per un fil històric o artístic), l’obra mestra (una conferència d’un especialista davant una obra patrimonial de notable valor artístic), la Catedral (visites en les quals es mostren els aspectes menys coneguts de les seus catedralícies catalanes), taller de patrimoni (activitats que combinen una sessió teòrica sobre algun àmbit patrimonial amb una visita pràctica) i l’acte convidat (que incorpora a l’agenda el patrimoni immaterial, convidant a assistir a algun acte litúrgic de rellevant significat cultural). Cada Bisbat escull quines seran les esglésies i les obres protagonistes de l’any i tria també els ponents i els guies de les activitats entre els màxims coneixedors d’aquell patrimoni en concret. A la presentació, Mons. Pardo va destacar la importància de “donar a conèixer, facilitar l’accés i posar en valor al patrimoni cultural, històric i artístic que hem heretat de l’Església però amb aquesta dimensió pública”, atès que aquest patrimoni religiós “és del país i expressa una íntima vinculació entre el cristianisme i la història, entre la religió i la cultura, la identitat del poble i l’espiritualitat del nostre país”. El Bisbe de Girona afegí que la proposta de Catalonia Sacra no és només una invitació a conèixer el passat, sinó que també mostra “una vitalitat catequètica” i s’adreça “als que busquen una dimensió espiritual” quan s’apropen al patrimoni cultural. De la seva banda, Torrent afirmà que “el patrimoni religiós ens atorga identitat, ens atorga singularitat i explica en bona part què som, com som, com entenem la vida i la nostra forma d’hospitalitat”.


Dietari EUCARISTIA D’INICI DE QUARESMA L’1 de març, Dimecres de Cendra, s’inicià amb solemnitat la Santa Quaresma amb el gest litúrgic de la imposició de la cendra com a signe de penediment i de conversió. La celebració es va dur a terme a totes les Parròquies de la Diòcesi, amb la participació d’un gran nombre de fidels. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucarista, concelebrada pels Canonges i altres sacerdots de la ciutat. A l’homilia, Mons. Vives glossà el missatge de Quaresma del Papa Francesc, “La Paraula és un do. L’altre és un do”, i exhortà els fidels a viure amb intensitat el temps quaresmal, camí de renovació cap a la Pasqua, meditant la Paraula de Déu, llegint-la amb assiduïtat,

abandonant altres coses que ens distreuen de la nostra relació personal amb Déu; i ajudant els pobres, vivint l’almoina, l’oració i el dejuni com destaca l’Evangeli. Després de l’homilia foren beneïdes les cendres que el Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, imposà a l’Arquebisbe, i, posteriorment, els concelebrants l’imposaren a tots els fidels.

JORNADA DE FORMACIÓ PER A CATEQUISTES La Delegació diocesana de Catequesi va organitzar el dissabte 4 de març al Centre Sant Domènec de Càritas Balaguer una sessió matinal de formació per als catequistes de la Diòcesi, a la qual assistí una seixantena de persones. Després de les salutacions inicials tot compartint l’esmorzar, la jornada va començar amb una pregà-

Mons. Vives, en el moment d’imposar les cendres al Capítol Catedral.

Una seixantena de persones va participar a Balaguer a la trobada formativa per a catequistes.

ria a la capella del centre. Seguidament, cada catequista va participar en un dels diferents tallers que s’oferien: “Dinàmiques en la catequesi”, conduit per la Sra. Mariví Castaño; “El Catecisme ‘Testimonis del Senyor’”, amb Mn. Antoni Elvira; “La catequesi amb els sentits”, impartit pel Sr. Ramon Oromí; i “Educant els valors”, a càrrec del Sr. Juanjo Tenorio. En acabat, es va cloure la trobada amb una pregària i amb un dinar de germanor al restaurant de la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer. Aquest és el segon any que s’ofereix aquest espai formatiu als catequistes en el format de tallers. La Delegació diocesana de Catequesi respon d’aquesta manera a la necessitat de formació dels catequistes i al desig de continuïtat manifestat per molts d’ells per tal de poder participar en d’altres tallers.

MONS. VIVES PRESIDÍ LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA HERMANDAD DE LA SOLEDAD DE SEVILLA El 5 març, primer Diumenge de Quaresma, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la Funció principal que culminava el Quinari predicat per Mons. Luis Okulik a la Hermandad Sacramental de María Santísima en su Soledad, a la seva seu de la Parròquia de San Lorenzo de Sevilla, i de la qual Mons. Vives és germà. El dia anterior havia presidit l’Eucaristia del darrer dia del Quinari de la Soledat, amb la solemne processó eucarística, i, en acabar, va visitar la veïna Hermandad de Jesús del Gran Poder, on va poder pregar i besar les mans de l’estimada imatge de María Santísima del Mayor Dolor i Tormento, i on, posteriorment, l’Hermano Mayor, Félix Ríos, i la junta de la Hermandad, van obsequiar Església d’Urgell

33


L’Arquebisbe Joan-Enric amb el Rector de la Parròquia de San Lorenzo de Sevilla, Mn. Francisco de los Reyes Rodríguez, i dos joveníssims germans de la Hermandad Sacramental de María Santísima en su Soledad.

Mons. Vives amb un vi d’honor, compartit amb els germans de la confraria. Diumenge va presidir la solemne celebració eucarística dins la qual tots els presents feren protestació de la seva fe catòlica, de forma ben personal, segons la secular tradició. Va dirigir la seva predicació a l’homilia basant-se en la Quaresma com a gran oportunitat de conversió a Déu, essencial en la nostra vida, i demanant a la Mare Santíssima en la seva Soledat “que ens posi amb el seu Fill”, segons la bella pregària de Sant Ignasi, i que aprenguem a creure malgrat la nostra petita i pobra fe. Així mateix va glossar el missatge del Papa Francesc per a la Quaresma, remarcant l’amor a la Paraula de Déu, ja que “no sols de pa viu l’home sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu”; i destacà que la nostra conversió serà veritable si realment som acollidors de l’altre, veient-lo sempre 34

Església d’Urgell

com un germà a qui no podem abandonar ni tancar-li la porta del nostre cor. Finalment va animar els presents a “protestar” de forma pública la fe catòlica, revivint el nostre baptisme, i fent camí quaresmal cap a la Pasqua, quan renovarem el do de la gràcia baptismal. Al l’Arquebisbe d’Urgell li fou ofert de portar el bàcul del beat Marcel Carde-

nal Spínola, Arquebisbe de Sevilla, que fou gran devot i promotor de la Soledat i Rector de la Parròquia de San Lorenzo. Les celebracions de la diada van continuar amb un dinar de germanor, on joves i grans, membres de la junta de la germandat, el Germà Major i altres germans, van prendre la paraula per estimular-se a viure les grans dimensions de la germandat: amor a Maria, i per Ella al Senyor que dóna la vida per la nostra salvació; amor a l’Eucaristia, entrega als malalts, bossa de caritat, catequesi i especial atenció als infants, als joves i a les famílies, tot viscut des d’un sincer amor a l’Església.

l’Eucaristia a la capella del centre i, després del sopar, va dirigir un col·loqui amb els seminaristes sobre el Dia del Seminari, el 19 de març, comentant el lema d’enguany: “Prop de Déu i dels germans”. Hi aportà també una breu reflexió sobre la nova Ratio o pla de formació fonamental per als Seminaris, fet públic el passat 8 de desembre, festa de la Immaculada. Els seminaristes estan tenint diverses sessions formatives sobre la nova Ratio amb els seus formadors, Mn. Norbert Miracle i Mn. Jaume Casamitjana, aprofundint en els diversos capítols del document de la Congregació per al Clergat, responsable dels seminaris menors i majors.

ENCONTRE AMB ELS SEMINARISTES DEL SMI

CÀRITAS FOMENTA L’EDUCACIÓ EN VALORS

Dilluns 6 de març, l’Arquebisbe d’Urgell i Bisbe Delegat per al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI) va celebrar

Els dies 6 i 7 de març, l’escola de Ponts acollí una sessió del Projecte d’Educació en Valors per a infants i adolescents de

Mons. Vives mantingué un col·loqui amb els seminaristes al voltant de lema d’enguany del Dia del Seminari.


L’educador Juanjo Tenorio va conduir el taller d’educació en valors a l’escola de Ponts.

Càritas d’Urgell. Un centenar d’alumnes dels cicles mitjà i superior va participat en un taller conduit per l’educador Juanjo Tenorio, del Centre Sant Domènec de Càritas Balaguer, on han après què és i què fa Càritas, i com han de viure valors com la solidaritat o la companyonia, mitjançant un seguit de jocs que han estat molt ben acollits. Amb aquest sistema, els alumnes són els veritables protagonistes de l’activitat, la qual els permet reforçar la tasca d’aprendre i viure valors que ja fa l’escola en els seu programa educatiu i formatiu A la sessió ha estat present la Directora de Càritas parroquial de Ponts, Conxita Lloret, per tal de fer palès que aquesta iniciativa educativa de Càritas d’Urgell va lligada a la feina i a la presència de les Càritas parroquials del Bisbat. Una bona iniciativa que ajuda a fer visible el lema de la campanya Institucional d’aquest curs: “Cridats a ser comunitat”. Des de principi d’any s’han fet sessions sem-

blants a les escoles i instituts de Balaguer, i ara a Ponts. Una aposta que es fa per sensibilitzar i educar en valors els nostres infants i adolescents des de la visió de Càritas, que consisteix a ajudar els més necessitats de la nostra societat i a conscienciar les noves generacions en valors positius i constructius.

APLEC DE SANTA PERPÈTUA El 7 de març, el santoral de l’Església recorda el martiri de Santa Perpètua i Santa Felicitat, que jun-

tament amb un grup de cristians catecúmens van rebre el baptisme abans de morir a l’amfiteatre de Cartago l’any 203, en temps de l’emperador romà Septimi Sever. El poble de Vilanova de l’Aguda celebra cada 7 de març l’aplec de Santa Perpètua a una esglesiola de final del segle XVIII, ubicada en un bonic indret molt estimat pels vilanovins i gent de la rodalia. A migdia tingué lloc la benedicció del terme des de davant d’una alzina centenària en la qual es demanà bona sembra i bones collites pels pagesos de la comarca, i es beneí també la coca que es reparteix entre els fidels en acabar l’Eucaristia. L’aigua beneita és aspergida al nord, al sud, a ponent i a llevant, amb un parenostre per demanar que la providència de Déu ajudi la gent del camp en la seva feina de conrear la terra. Tot seguit tingué lloc la celebració eucarística, presidida per Mn. Jaume Mayoral i pel diaca Mn. Josep Caba. A l’homilia, Mn. Mayoral agraí la feina dels

vilanovins per guardar i celebrar les tradicions i devocions que acompanyen el calendari de la vida del poble, i tingué un record pels difunts del darrer any. Abans de finalitzar la missa es comunicà el canvi dels majorals, agraint la feina dels dos majorals sortints i felicitant els que ho seran aquest any. El cant dels goigs a Santa Perpètua i el repartiment de la coca marquen el final de la celebració religiosa. En sortir de l’església, els assistents va posar per a la tradicional fotografia de grup, i tot seguit, en un lloc ben condicionat per les famílies, compartiren un bon dinar, enguany amb un temps primaveral que ha ajudat a fer més joiosa la festa en honor de la màrtir Santa Perpètua.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA DE FAMÍLIA I VIDA Dimecres 8 de març, la Delegació diocesana de Família i Vida es va reunir a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell sota la presi-

Foto de grup dels assistents a l’aplec de Santa Perpètua a Vilanova de l’Aguda. Església d’Urgell

35


Entre d’altres qüestions, la Delegació diocesana de Família i Vida va tractar de les trobades que s’han iniciat per preparar els agents de pastoral matrimonial.

dència del Delegat diocesà i Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo. Després de la pregària inicial, Mn. Mateo va informar de les darreres reunions d’Arxiprestos i del Consell Pastoral i Presbiteral, a les quals es va demanar d’aprofundir en la preparació al matrimoni de les parelles que han de rebre el sagrament, tal i com ho demana també la darrera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, “Amoris Laetitia”. Es va acordar un material de formació concret a proposar als Arxiprestos per a millorar la preparació matrimonial als diferents Arxiprestats. La Sra. Patricia Navas va informar sobre les trobades mensuals que s’han iniciat per preparar els agents de pastoral matrimonial, dirigides pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, tot aprofundint en el mestratge d’“ Amoris Laetitia”. També va informar sobre el Centre d’Orientació Familiar (COF) que la 36

Església d’Urgell

Diòcesi vol oferir per donar assessorament i suport a les parelles que puguin passar per un moment de dificultat i per atendre les necessitats en el camp del matrimoni i la família. Mn. David Codina va explicar als membres de la Delegació els detalls de la propera Jornada interdiocesana de la Família, convocada per al diumenge 26 de març a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, coincidint amb la Jornada per la Vida, que se celebra el 25 de març. Es preveu l’assistència d’unes 150 persones d’arreu del territori diocesà d’Urgell.

com a advocat a Barcelona va ser membre del Consell del Vicari per a Catalunya des del 1980 fins al 2002. Ordenat de prevere l’any 2002, va exercir el ministeri sacerdotal a Sevilla i Pamplona, i des del 2009 fins a l’actualitat ha estat el Vicari de la Prelatura a Valladolid. L’Arquebisbe va agrair al Dr. Font l’esperit de bona col·laboració i relació que

sempre ha mantingut el Bisbat d’Urgell amb la Prelatura de l’Opus Dei, i va destacar els serveis que hi presta. De fet, ja Sant Josepmaria Escrivà va ser acollit al Principat d’Andorra el 2 de desembre de 1937, quan, amb un grup de vuit persones, i després d’haver patit molt de fred, gana i por durant dies pels boscos i muntanyes de l’Alt Urgell, arribaren a Sant Julià de Lòria (Andorra), on pogueren visitar la primera església no profanada que veien des de feia molt de temps. Arribaven sans i estalvis, després de mesos de persecució i angoixa en una Espanya tenyida de sang per la guerra.

CÀRITAS DE SANT JULIÀ REP UN DONATIU DEL COMÚ DE LA PARRÒQUIA Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria va rebre el dimecres 8 de març un donatiu de 2.511 euros del Comú lauredià, correspo-

VISITA DEL NOU VICARI DE L’OPUS DEI A CATALUNYA Dimecres 8 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal la visita del Dr. Ignasi Font, nou Vicari de l’Opus Dei per a Catalunya i Andorra. Mn. Ignasi Font és Doctor en Dret Civil i en Dret Canònic. Després de treballar

Mons. Vives amb el Dr. Ignasi Font, nou Vicari de l’Opus Dei per a Catalunya i Andorra.


nent a la recaptació que es va fer a la darrera cursa de Sant Silvestre. El Conseller d’Esports del Comú, Pere Pràxedes, va lliurar al president de Càritas parroquial, Jordi González, un xec per la meitat de l’import recaptat, i l’altre meitat s’ha lliurat en articles de primera necessitat per a la seva distribució entre les persones que ho necessiten.

REUNIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB EL RECTOR DE LA UNIVERSITAT D’ANDORRA Dijous 9 de març, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita del Rector de la Universitat d’Andorra, Sr. Miquel Nicolau, que arribà acompanyat de la Gerent de la Universitat, Sra. Maria d’Urgell Sansa. Van informar al Copríncep del moment que viu la Universitat d’Andorra com a institució pública del Principat que vol donar una resposta de qualitat a les necessitats de la societat andorrana en l’àmbit de l’ensenyament superior i la recerca, en sintonia amb els eixos estratègics del país.

EL COS DE BOMBERS D’ANDORRA HONORA EL SEU PATRÓ Dijous 9 de març, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va presidir l’Eucaristia a llaor del Sant Patró del Cos de Bombers del Principat d’Andorra,

Mons. Vives es reuní al Palau Episcopal amb el Rector i la Gerent de la Universitat d’Andorra.

Sant Joan de Déu, a l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella. Van concelebrar l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i Mn. David Codina. Hi van assistir el Cap del Govern andorrà, Antoni Martí; el Síndic General, Vicenç Mateu; el Director del Cos de Bombers, Joan Carles Recasens; els Representants dels Coprínceps, el Cònsol Menor d’Andorra la Vella i altres autoritats i representants de les institucions andorranes. També van ser-hi representants dels cossos de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Arieja, i d’altres cossos i forces de seguretat amb els quals els bombers del Principat mantenen una estreta relació de cooperació. A l’homilia, Mons. Vives recordà la figura de Sant Joan de Déu, “el boig de Déu” que va donar el millor de la seva vida al servei dels més necessitats. Tot glossant l’Evangeli proclamat (Mt 25), l’Arquebisbe va descriure les obres de misericòrdia que són la

identitat del ser cristià i que configuren l’essència del cristianisme. Va agrair ben sincerament el treball que els bombers realitzen al Principat d’Andorra en tants i tants serveis, i els exhortà a viure el seu treball com una vocació de servei als més necessitats. Tot recordant l’escaiença, el 14 de març, de la Diada de la Constitució del Principat d’Andorra, el Copríncep volgué animar tots els andorrans a sentir-se orgullosos del seu país i de les seves arrels cristianes, i va defensar la tasca de tanta

gent que dedica la seva vida al servei del bé comú i al servei dels ciutadans des de diferents àmbits, com la política, el funcionariat o els cossos de seguretat, moguts per un esperit de servei i sense buscar el benefici propi. I remarcà que no són els guanys ni els honors el que de debò mou el món, sinó l’amor i la donació dels uns pels altres. Després de l’Eucaristia, les autoritats es van desplaçar a la Caserna dels Bombers de Santa Coloma on va tenir lloc l’acte institucional de la jornada, en el qual es van presentar algunes dades del balanç d’actuació del 2016, any en què, si bé va disminuir el nombre de serveis d’un 30 per cent respecte del 2015, les sortides per incendis van augmentar (de les 246 del 2015 a les 274 de l’any passat). L’acte solemne va servir també per reconèixer la feina dels bombers amb més de 25 anys de servei i la dels qui deixen els cos per jubilació, i per homenatjar diverses entitats.

Durant la celebració del Patró dels bombers d’Andorra, es va fer balanç de l’actuació del cos durant el 2016 (FOTO: ANA). Església d’Urgell

37


L’Escolania de Montserrat i l’ONCA van interpretar el “Rèquiem” de Mozart a Andorra la Vella.

CONCERT DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT A ANDORRA LA VELLA Dijous 9 de març, l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), oferiren al Centre de Congressos d’Andorra la Vella (Principat d’Andorra) una de les obres més importants de Mozart: el “Rèquiem”, una peça clau de la música religiosa de tots els temps. Al concert hi van assistir el Representant personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri; i el Vicari general de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, així com una gran quantitat de públic. El “Rèquiem” és l’última obra del compositor, basada en els textos llatins de les misses de difunts. El juny de 1791, Mozart ja estava malalt quan un desconegut li va encarregar la composició d’un rèquiem. Més tard es va saber que aquell personatge misteriós era un enviat del comte Franz von Walsegg, l’esposa del 38

Església d’Urgell

qual havia mort. Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des del traspàs del seu pare, i debilitat per la fatiga i la malaltia, va creure que aquell home era un missatger del destí i que el rèquiem que havia de compondre seria per al seu propi funeral. En morir, va aconseguir deixar acabades només tres moviments de l’obra, que finalitzà el seu deixeble Franz Xaver Süssmayr seguint les instruccions que va deixar el mateix Mozart.

“MARCANT CAMINS, CAMINS MARCATS” Divendres 10 de març va tenir lloc la trobada “Marcant camins, camins marcats” al centre Sant Domènec de Càritas d’Urgell, a Balaguer, amb la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric; del Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana; i de l’Arxiprest, Mn. Joan Pujol. La trobada, organitzada per la Delegació diocesana de Joventut, va ser el principi de la preparació per

al proper Sínode ordinari de Bisbes que se celebrarà el 2018 i que el Sant Pare Francesc ha volgut que estigui dedicat a “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Aquest any 2017 es compleixen diverses efemèrides lligades amb la pastoral juvenil del Bisbat d’Urgell: els 30 anys de la Marxa a peu a Montserrat; els 40 anys de la fundació de la casa de colònies AINA; els 40 anys de les primeres Pasqües del Moviment de Joves d’Urgell; i els 40 anys de les primeres cases de colònies i dels esplais del Bisbat. La vetllada va servir perquè dos preveres d’Urgell, Mn. Ramon Solé i Mn. Ramon Balagué (Mn. Ramon Rossell no hi va poder assistir), oferissin als joves i als responsables actuals de la pastoral juvenil les seves vivències en els inicis del treball pastoral amb joves a la Diòcesi, que ells van començar. Els dos preveres van mostrar a través dels seus testimonis personals el seu lliurament envers els

Mn. Solé i Mn. Balagué (dempeus, a la dreta) van explicar les seves vivències en els inicis del treball pastoral amb joves a la Diòcesi.


MISSATGE DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL EN EL XXIV ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA Commemorem el 24è. aniversari de l’aprovació de la Constitució del Principat d’Andorra, en un moment d’especial preocupació per la situació mundial, amb eleccions anunciades per a ben aviat a França, de les quals emergirà el nostre nou Copríncep francès, amb canvis en el país més poderós de la terra, amb conflictes bèl·lics que no acaben, un flux d’emigrants de proporcions gegantines, i amb un cert refredament de la vocació europea per part de certs països de la Unió. Se’ns apareix un món immers en una profunda transformació dels seus sistemes de valors, una societat que ha globalitzat els seus comportaments, i s’han produït canvis molt significatius en les relacions entre els països. Cal que els andorrans estiguem units, més que mai, respectant les legítimes diferències, i oberts als nous reptes que el món ens presenta des de la salvaguarda de la nostra sobirania i de la nostra independència en tots els camps de la vida del país. Hem de saber mantenir i reinventar els valors de la llibertat, la democràcia, la

més joves i van animar els actuals responsables de la pastoral de joventut de la Diòcesi a dedicar els seus esforços a aquest camp vocacional i de servei. Després del seu testimo-

justícia social i també el reconeixement real i efectiu dels drets de les persones i de la seva dignitat. El Principat d’Andorra va enfortint les seves relacions harmonioses amb els altres estats del món, i especialment amb els nostres veïns europeus més propers. I això és possible avui per la gran transformació que va viure Andorra ara fa vint-i-quatre anys, amb l’acabament de la negociació del text constitucional, la ratificació per part dels Coprínceps i l’aprovació final en referèndum pel Poble Andorrà de la nostra Constitució. A nosaltres ens pertoca ser agraïts i honorar els impulsors d’aquell procés constituent, els qui van saber tenir present la nostra particular i rica història, interpretar les exigències i possibilitats del present i del futur del país, i dur a bon port les difícils negociacions entre corrents ideològics i interessos legítims perquè arribéssim a tenir una Constitució que fos de tots, i esdevingués una eina fonamental d’unitat, sobirania i progrés en els nostres valors i compromisos. És així com ara

ni, tres adolescents dels grups TXt, grups juvenils a la Diòcesi d’Urgell posteriors a la Confirmació, van rebre el fulard en fer la seva promesa de fe i servei públicament davant de

gaudim d’una Llei fonamental que harmonitza el funcionament de les nostres institucions i ens permet mirar el món amb confiança. Com diu el seu Preàmbul, la Constitució de 1993 es va aprovar “amb el desig que el lema “virtus, unita, fortior” que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història, segueixi essent una divisa

tots, i es van comprometre a pregar, donar testimoni de Jesús i viure l’Evangeli en la seva vida. La vetllada es clogué amb un diàleg entre els participants sobre les línies

plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans”. Aquest 14 de març, visquem una joiosa festa democràtica, que ens uneixi i refermi en el compromís de mantenir una convivència pacífica i una dedicació generosa de tots envers el bé comú. +Joan-Enric Vives i Sicília Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra 14 de març de 2017

de futur que ha de tenir la Delegació de Joventut del Bisbat, en el qual es van suggerir algunes iniciatives per millorar el servei pastoral als adolescents i joves. Església d’Urgell

39


Els cursos de la Delegació diocesana d’Ensenyament han aplegat un bon nombre de professors de Religió a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.

CURSOS DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA D’ENSENYAMENT Des de principi d’any, la Delegació diocesana d’Ensenyament ha organitzat a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer dos cursos de formació adreçats als mestres i professors de Religió: “El cinema com a eina didàctica a la classe de Religió”, amb el professor Xabier Pedroso, de l’editorial Cruïlla (el dissabte 21 de gener); i “Digitalització a la classe de Religió”, amb el professor Jesús Manuel Gallardo Nieto, de l’editorial Edebé (el dissabte 25 de febrer). En un moment de transició de paradigma educatiu es fa necessari establir espais de reflexió per als educadors cristians. Els educadors que acompanyen als alumnes de l’àrea de Religió tenen la responsabilitat d’aportar sentit i coherència als nous processos d’aprenentatge, 40

Església d’Urgell

entrenant les competències clau per a la vida amb la mateixa intensitat que des d’altres àrees de coneixement.

TALLER DE LECTURA DE CÀRITAS A LA RESIDÈNCIA GERIÀTRICA SANT DOMÈNEC El passat mes de febrer va començar a la residència geriàtrica Sant Domènec de Balaguer un taller de lectura amb els voluntaris de Càritas d’Urgell. Aquesta iniciativa neix del conveni de col·laboració entre totes dues entitats, pel qual els voluntaris de Càritas proposaran, acompanyaran i participaran de les activitats que es duguin a terme a la residència, tot oferint als residents un programa complementari a les activitats que ja es duen a terme. El conveni amb la residència Sant Domènec forma part del Programa Gent Gran de Càritas d’Urgell, pensant per fomen-

tar l’acompanyament als padrins en residències i domicilis.

MONS. VIVES ÉS REELEGIT PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EPISCOPAL DE SEMINARIS I UNIVERSITATS DE LA CEE La 109a. Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha reelegit, el dimecres 15 de març, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, com a President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. Mons. Vives ja havia estat President d’aquesta Comissió durant el trienni 2014-2017. Des del 2001 és el Bisbe responsable del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, i va ser formador (1987-1991) i Rector (1991-1997) del Seminari Major de Barcelona. La CEE també ha relegit com a President per al proper trienni el Cardenal Ricardo Blázquez Pérez;

i com a vicepresident el Cardenal Antonio Cañizares. El Comitè Executiu estarà format pel Cardenal Carlos Osoro, per ser l’Arquebisbe de Madrid, i han estat elegits Mons. Joan Josep Omella, Mons. Jesús Sanz Montes i Mons. Vicente Jiménez Zamora. El Rv. José M. Gil Tamayo continua com a Secretari i Portaveu.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL A BALAGUER Dissabte 18 de març, i sota la presidència dels Vicaris Generals i Episcopal d’Urgell i del Secretari del Consell, Adolf Tugues, va tenir lloc a Balaguer la sessió ordinària del Consell Pastoral d’Urgell. El tema central de la reunió fou la presentació del treball que les Càritas diocesanes de Catalunya han dut a terme per a respondre a la crisi dels refugiats, amb una ponència a càrrec de l’ex Presidenta de Càritas Catalunya i


nova membre del Consell Pastoral d’Urgell, Carme Borbonés, en la qual va analitzar les principals actuacions de l’Església per respondre al drama dels refugiats que arriben a les portes d’Europa. El Papa Francesc va fer una crida el 6 setembre de 2015 a cada Parròquia d’Europa perquè fos capaç d’acollir una família refugiada i va demanar als Bisbes que les Diòcesis donessin suport a aquesta proposta. Aquesta crida va ser acollida pels Bisbes de Catalunya, que van crear una comissió ad hoc per atendre a les persones immigrades o en situació irregular. Posteriorment, i davant la situació enquistada per la inacció i les deficients polítiques dels països de la Unió Europea, els Bisbes de Catalunya van emetre una “Nota sobre l’acollida als refugiats” (31 de març de 2016), on testimoniaven la seva solidaritat amb les persones afectades per aquest drama, alhora que feien denúncia de les males praxis que envoltaven aquest èxode: la manca d’eficàcia dels responsables governamentals en l’aplicació de les lleis internacionals i l’augment de la insolidaritat entre determinats sectors de la ciutadania. Des de Càritas s’han organitzat campanyes per a la recollida de fons que són enviats a les Càritas germanes, tant als països afectats pels conflictes bèl·lics i les persecucions (Síria, Iraq), com també per ajudar a enfortir la resposta dels països en

trànsit (Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria, Bulgària, Croàcia...). A més, en l’àmbit eclesial s’han organitzat campanyes de sensibilització (pròpies i compartides amb altres entitats) i Jornades de reflexió i de pregària. També s’ha participat en actes públics de denúncia i de testimoni humanitari. Carme Borbonés va subratllar com els processos d’integració són llargs i complexos, per tal de fer-ho adequadament; cal compartir experiències, recursos i, sobretot, és imprescindible un procés formatiu continuat que garanteixi la coherència i l’eficàcia de les accions desenvolupades. A continuació, Mn. Ignasi Navarri va presentar al Consell una síntesi estadística de l’atenció pastoral dels preveres a les Parròquies del Bisbat i una nova iniciativa que el Bisbat està endegant, que és fonamenta en la formació dels laics perquè puguin presidir celebracions litúrgiques en espera de prevere a pobles petits on la presència sacerdotal ja no es pot assegurar setmanalment. Es tracta de subratllar la importància dels laics a les Parròquies, segons la demanda del Concili Vaticà II. La preparació del laïcat es durà a terme mensualment a una “escola de formació per a laics” que vol ser un complement a l’Escola Diocesana de Formació Permanent, que ja fa 6 anys que funciona. Mn. Navarri també informà sobre la III Jornada diocesana d’Urgell, que

El tema central de la reunió del Consell Pastoral fou la presentació del treball de les Càritas diocesanes de Catalunya per a respondre a la crisi dels refugiats.

tindrà lloc el dissabte 10 de juny i que vol ser una diada per mostrar l’alegria de la fe i de ser cristià, així com la vitalitat de l’Església d’Urgell que, amb les seves llums i ombres, vol fer realitat humilment la crida del Papa Francesc a ser una Església en sortida que està a prop dels més necessitats. En complir-se la meitat dels quatre anys marcats per les prioritats pastorals donades per l’Arquebisbe Joan-Enric, la jornada vol ser un estímul a aprofundir-les i a reconèixer els objectius complerts i els que encara manquen. També, vol ser un dia per a preparar el pròxim Sínode de Bisbes sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional”, precisament enguany que es compleixen 40 anys de l’inici del treball pastoral amb el jovent al Bisbat d’Urgell. Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal, informà sobre la trobada interdiocesana de famílies del diumenge 26 de març a la Sagrada Família, on hi participaren unes

230 persones del Bisbat d’Urgell; i sobre el recés per a laics a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer el cap de setmana del 31 de març al 2 d’abril, presidit per l’Arquebisbe. Finalment, el Secretari adjunt del Consell, Xavier Coma, informà sobre la celebració de la Trocajove, una trobada dels esplais de Catalunya enguany prevista per al 25 de març a Agramunt.

CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE Dissabte dia 18 de març, Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, administrà per delegació de l’Arquebisbe Joan-Enric el sagrament de la Confirmació a un grup de nou joves a la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Artesa de Segre. L’Eucaristia fou concelebrada pel Rector, Mn. Antoni Ballester, i per Mn. Antoni Pich, que hi col·labora pastoralment servint els pobles veïns. A l’homilia, Mn. Ignasi Església d’Urgell

41


glossà les lectures proclamades en el Diumenge III de Quaresma i exhortà els joves confirmands a seguir Jesús amb les seves vides, perquè els qui adoren Jesús ho han de fer “en Esperit i en veritat” ja que “aquets són els adoradors que vol el Pare”. Mn. Ignasi va agrair el treball que els pares i catequistes han fet per tal que els confirmands creixessin en la seva fe com a cristians, i els animà a continuar en aquest camí d’amistat i relació personal amb Jesús participant a l’Eucaristia parroquial i no renunciant mai a la seva identitat de cristians. També va fer esment de la celebració del Dia del Seminari, animant la comunitat a ajudar i estimar la institució que forma els nous preveres de la Diòcesi, i a pregar per les vocacions. Al final de la celebració els joves confirmats van ser obsequiats per la Par-

Mn. Ignasi exhortà els joves confirmands a seguir Jesús amb les seves vides.

ròquia amb un Nou Testament i un petit recordatori de la seva confirmació.

PONTS LLUEIX EL SEU PATRIMONI RELIGIÓS El cap de setmana del 18 i 19 de març va visitar Ponts prop d’un centenar de membres de la Unió Caravanista de Catalunya, coincidint amb la inau-

guració i benedicció, el dissabte dia 18, d’un nou aparcament per autocaravanes a l’entrada de la localitat. L’acte inaugural va comptar amb representants dels ajuntaments de Ponts i la Baronia de Rialb i del Consell Comarcal, així com de la família Boncompte, propietària d’aquest nou servei. Després de la benedicció,

que el Rector va aprofitar per incidir en el valor cristià d’acollir i donar aixopluc als pelegrins, els assistents van compartir un esmorzar popular. Al llarg del cap de setmana, els caravanistes van visitar diferents llocs de la contrada i van poder gaudir del seu patrimoni cultural. No hi va faltar una llarga aturada a l’església parroquial de Santa Maria de Ponts, amb una visita guiada al Retaule del Roser, del segle XVII, per anar després a la Col·legiata de Sant Pere. Atansar el patrimoni cultural religiós als visitants que fan aturada a la població és un dels aspectes que es recull a les “Prioritats Pastorals de la Diòcesi d’Urgell (2014-2018)”, concretament a l’apartat núm. 1.8 del document: “Posar el patrimoni artístic i cultural de les Parròquies de la Diòcesi al servei de l’anunci de la fe, acollint els visitants i turistes que ens visiten atrets per l’art (el nostre romànic és únic...) i els bells paisatges, en itineraris catequètics que els facin descobrir la grandesa del tresor que amaguen: la fe. I mirar de tenir oberts els temples el màxim de temps, encara que ens representi una petita càrrega addicional”.

LA LLAR DE SANT JOSEP CELEBRA EL SEU SANT PATRÓ

Els membres de la Unió Caravanista de Catalunya van poder apreciar la bellesa del Retaule del Roser de Ponts.

42

Església d’Urgell

El 20 de març, l’endemà de la solemnitat litúrgica de Sant Josep, la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, que regenten les Germanetes dels Ancians


Mons. Vives va rebre la Ministra Descarrega al Palau Episcopal.

Els residents i religioses de la Llar Sant Josep van celebrar la festa del sant Patró amb una Eucaristia presidida per Mn. Ignasi Navarri.

Desemparats, va celebrar la festa del seu Patró i protector. La novena que es va anar celebrant cada tarda, va anar preparant la festa. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, i concelebrada per Mn. Rossend Roca, Mn. Jordi Gasch, i els dos sacerdots residents: Mn. Lluís Baro i Mn. Lluís Rourera. Mn. Jordi Miquel, a l’orgue, va dirigir els cants de la celebració. A l’homilia, Mn. Ignasi va glossar la figura de Sant Josep, l’home obedient, valent i prudent que va renunciar als seus projectes i a la seva fama per tal que Déu fes que de Maria nasqués Jesucrist. Sant Josep, l’home creient, a qui molt bé li escau i pot compartir la benaurança que Santa Elisabet dirigeix a Maria: “Feliç tu que has cregut,

allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”. Sant Josep, protector i custodi dels nostres Seminaris, de moltes Congregacions i Institucions d’Església, com la de les Germanetes dels Ancians Desemparats, i, també, pare i model de totes les famílies cristianes que ajuden a créixer en

edat, saviesa i gràcia els seus fills. Mn. Ignasi finalitzà tot citant el Papa Francesc quan diu de Sant Josep: “una persona que m’estimo molt. Una persona que és i ha estat molt important al llarg de la meva vida. Una persona que ha estat suport i font d’inspiració. És a ell a qui m’adreço quan estic mig acuitat”.

AUDIÈNCIA A LA MINISTRA EVA DESCARREGA Dilluns 20 de març, l’Ar-

quebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal va rebre al Palau Episcopal la Ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa del Govern d’Andorra, M.I. Sra. Eva Descarrega. En arribar al Palau, la Ministra fou rebuda per la Secretària dels Serveis del Copríncep, Sra. Concepció Garcia Moyano. En aquesta primera trobada formal des de la pressa de possessió en el càrrec, la Sra. Descarrega va informar el Copríncep dels treballs que s’estan duent a terme des del Ministeri per a la reforma de la llei per a la funció pública, així com d’altres tasques pròpies del seu rang de competències.

COMIAT DEL CORONEL DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DE TALARN

El Coronel José Andrés Luján es va acomiadar de l’Arquebisbe d’Urgell en arribar al final de la seva etapa com a Director de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn.

Dimarts 21 de març, el Director de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn, Coronel José Andrés Luján, va ser rebut per l’Arquebisbe d’Urgell al Palau episcopal de La Seu Església d’Urgell

43


Papa Francesc durant els anys 2013 a 2016, explicant la doctrina expressada en cada viatge pel Sant Pare, així com molts detalls i anècdotes. El llibre conté també una entrevista al Pontífex i algunes curiositats sobre les característiques dels viatges papals. Tot plegat constitueix un volum molt interessant per conèixer a fons el pensament i el tarannà de l’actual Bisbe de Roma. L’acurada traducció del llibre al català ha estat obra de Mn. Josep Ruaix i Vinyet.

El llibre d’Andrea Tornielli narra els divuit viatges d’abast internacional realitzats pel Papa Francesc durant els anys 2013 a 2016.

d’Urgell. El Coronel José Andrés Luján deixarà el seu càrrec el 6 d’abril, dia en què serà rellevat pel Tinent Coronel Ricardo Salgado, i per aquest motiu es va voler acomiadar de l’Arquebisbe-Copríncep i agrair-li tot el suport que l’Acadèmia de Suboficials de Talarn ha rebut per part del Bisbat d’Urgell.

dels Missioners Claretians de Catalunya i President de la Unió de Religiosos de Catalunya. Al llibre, el vaticanista Andrea Tornielli narra els divuit viatges d’abast internacional realitzats pel

CONFERÈNCIA DEL DR. PALAU A LA SEU D’URGELL Dimecres 22 de març va tenir lloc la darrera conferències quaresmal del cicle organitzat per la Parròquia de Sant Ot, amb l’assistència de l’Arquebisbe i d’un bon nombre de veïns de La Seu. El ponent fou el Dr. Daniel Pa-

lau, Director de la Càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol, de la Facultat de Teologia de Catalunya, que parlà de “Martí Luter, luteranisme i luterans. Del conflicte a la comunió”, amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la Reforma. El Dr. Palau va iniciar la seva exposició presentant la figura de Martí Luter i contextualitzant el seu pensament teològic en el temps històric que li va tocar viure, el qual va ser determinant perquè Luter propugnés la necessitat de revaloritzar les Sagrades Escriptures i la relació personal amb la Paraula de Déu, ja que la és la sola fide (la sola fe) que Déu concedeix als pecadors culpables: la salvació amb exclusió de totes les obres. El Dr. Palau va enumerar després els punts principals de la reforma protestant impulsada per Luter, que van ser rebuts

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DE VIATGE. AMB UNA ENTREVISTA A SA SANTEDAT FRANCESC” Dimarts 21 de març, l’Arquebisbe Joan-Enric va presentar a la sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret, a Barcelona, el llibre “De Viatge. Amb una entrevista a Sa Santedat Francesc”, del periodista italià Andrea Tornielli. Mons. Vives estava acompanyat a la taula presidencial pel P. Màxim Muñoz, religiós 44

Església d’Urgell

Mons. Vives presentà el Dr. Daniel Palau, ponent de la darrera conferència quaresmal d’enguany a la Parròquia de Sant Ot.


molts anys després pel Concili Vaticà II: el redescobriment del valor de la Paraula de Déu; el fet que tots els batejats som Poble de Déu; la centralitat de la figura de Jesucrist; la comprensió dels ministeris com a serveis; el sacerdoci comú de tots els batejats; la defensa de la llibertat de consciència en matèria de religió; etc. Així mateix, el ponent subratllà com el camí ecumènic ha estat impulsat per diferents Papes, com Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI o el Papa Francesc, i destacà el valor de la declaració conjunta sobre la doctrina de la justificació entre catòlics i luterans de l’any 1999. Al començament de la xerrada, el Dr. Palau interpretà al violí un parell de peces musicals escrites per autors protestants i que han estat rebudes pels catòlics, com a mostra de la influència que ambdues confessions cristianes s’han exercit mútuament. La pregària conjunta del Parenostre clogué la xerrada, demanant a Déu Pare, per l’Esperit Sant, el do de la unitat.

TROBADA AMB L’EQUIP DIRECTIU DE CÀRITAS ANDORRANA El divendres 24 de març, l’Arquebisbe Joan-Enric va mantenir una reunió de treball al Palau Episcopal amb l’equip directiu de Càritas Andorrana, integrat pel President, Amadeu Rocamora; el Vicepresident, Francesc Mora; i el Consiliari, Mn. Ramon Sàrries. Tots tres

el dinar amb la comunitat de religioses Carmelites de Sant Josep al Pla de Tartera. I a la tarda, van fer d’acòlits a la missa de les famílies celebrada a la Basílica de la Sagrada Família, unint-se així a la bona representació de fidels del Bisbat d’Urgell que s’hi va fer present a la celebració.

L’equip directiu de Càritas Andorrana va explicar a l’Arquebisbe la situació actual de l’entitat.

van exposar els projectes de creixement que tenen en curs i els que preveuen per al futur, la situació econòmica i les ajudes importants que han pogut realitzar. Així, i amb el concurs d’algunes Càritas Parroquials, darrerament han pogut recollir 50.000 euros per als refugiats de la guerra de Síria, que els han fet arribar a través dels programes d’ajuda de Càritas Europa.

L’endemà, dissabte, van prendre part als actes del Jubileu Calassanci que se celebraren a La Seu d’Urgell [veure pàgines 6 a 9 en aquest mateix número], i el diumenge dia 26, al matí, després d’assistir a les misses d’algunes Parròquies de la Cerdanya, van compartir

SORTIDA DE FIDELS DE LA POBLA DE SEGUR A CERVERA I BALAGUER Una bona colla de fidels de la Parròquia de la Mare de Déu de la Ribera de La Pobla de Segur, acompanyats del Rector, Mn. Josep Eliud Arias, va participar el 26 de març a una sortida organitzada per assistir a la representació de “La Passió” a Cervera. Un paisatge blanc els va acompanyar durant gran part del camí.

ACTIVITATS FORMATIVES PER ALS SEMINARISTES D’URGELL El darrer cap de setmana de març ha estat especialment intens per als Seminaristes d’Urgell, que han viscut d’una manera molt activa els diferents esdeveniments que han coincidit al calendari, tant a la Diòcesi com en l’àmbit de l’Església a Catalunya. Com tots els divendres de Quaresma, el dia 24 van participar al Via Crucis que té lloc a l’interior de la Catedral d’Urgell.

Els seminaristes d’Urgell, davant la residència de les Gnes. Carmelites de Sant Josep al Pla de Tartera. Església d’Urgell

45


anes i d’altres cultures, i, finalment, van fer camí cap al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer, on els va acollir el Rector del temple, Mn. Pau Vidal, que els explicà la bella història del Santuari, i, posteriorment, pogueren pregar i venerar la imatge del Sant Crist. I, en acabat, de tornada cap a La Pobla de Segur. Mn. Josep Eliud va donar gràcies per una jornada “viscuda amb joia, fraternitat i comunió eclesial. Gràcies al Déu de la vida, per aquesta jornada de germanor”.

Un nombrós grup de fidels de La Pobla de Segur va assistir a Cervera a una representació de “La Passió”.

La Passió de Cervera, declarada d’interès públic el 1969, és un seguit de quadres teatrals sobre la Passió i la mort de Jesucrist, i és considerada com una de les més antigues d’Europa. Actu-

alment, el Gran Teatre de la Passió és un dels més grans d’Espanya i permet incorporar decorats de grans dimensions que, juntament amb els efectes especials, confereixen a la representació una gran

espectacularitat. Hi collaboren 300 persones. A més de gaudir de l’obra teatral, el grup va compartir un dinar de germanor, van seguir una visita guiada al casc antic de Cervera, redescobrint arrels cristi-

L’Arquebisbe va seguir una classe de Religió amb els alumnes de primària de l’escola Els Planells d’Artesa de Segre.

46

Església d’Urgell

VISITA DE MONS. VIVES A L’ESCOLA DE PRIMÀRIA D’ARTESA DE SEGRE Dilluns 27 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar l’escola Els Planells d’Artesa de Segre, on fou rebut pel Director de l’escola, Ramon Giribet; la Directora de l’Institut Els Planells, Ramona Solé; i el professor de Religió de primària, Josep Solsona. Seguidament, va saludar diversos professors i la tutora de 6è curs de primària, Caritat Mercadé. La visita es va centrar a les aules de primària, on va seguir una classe de Religió amb els alumnes, que li feren uns obsequis i que havien preparat unes preguntes per al diàleg amb Mons. Vives. Posteriorment, a la segona hora de la tarda, ja amb la tutora de 6è i el Director de l’escola, va tenir un diàleg amb tots els alumnes del curs, als quals explicà les característiques del país andorrà i de la figura dels Coprínceps.


FOTOGRAFIA: Idil·li Tàpia.

Quin joc d’arcades les columnes sustenten, robustes, fermes! Ous d’una Pasqua eterna promesa, les decoren. Mn. Manuel Pal

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 456  

Març 2017

Església d'Urgell 456  

Març 2017

Advertisement