__MAIN_TEXT__

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 455 - FEBRER 2017

Mans Unides: gent compromesa amb el Tercer MĂłn


Església d Urgell Índex

6

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “AMORIS LAETITIA” (VIII): ACOMPANYAR, DISCERNIR I INTEGRAR LA FRAGILITAT Mn. Ignasi Navarri

L’ERA “DONALD TRUMP” Mn. Luis Eduardo Salinas

4 5

PROJECTES DE MANS UNIDES D’URGELL PER AL 2017

6

OBERTURA A ROMA DEL PROCÉS DE BEATIFICACIÓ DELS PREVERES MÀRTIRS D’URGELL

11

CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL A BALAGUER

12

LA FRATERNITAT PRESBITERAL BASTEIX L’ESGLÉSIA DIOCESANA

14

11

Mn. Jaume Mayoral

MEMÒRIA VIVA DE DÉU EN EL POBLE: EL SANTUARI Mn. Ramon Rosell

16

12

GÈNESI D’UNA VOCACIÓ Martín Candela

L’AMOR TRANSCENDEIX LA RAÓ

18

FOTO DE PORTADA: Mans Unides / Raquel Carballo

Dr. Francesc Torralba

ENTRE DOS NÚVOLS Mn. Enric Prat

DIETARI

18 20 21 22

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Globalitzem la solidaritat

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l divendres 10 de febrer és el dia de dejuni voluntari contra la fam, i en aquests dies i sobretot el diumenge següent, serà l’ocasió per a la reflexió, dinamització i col·lecta per ajudar diversos projectes de solidaritat en zones i germans diversos del Tercer Món. Els amics i amigues de Mans Unides, un any més, truquen a la nostra porta perquè tots ens fem conscients de les carències que tenen a tants llocs del nostre món, i que hem de globalitzar la solidaritat. Hem d’acollir aquesta crida perquè “la fraternitat, és fonament i camí per a la pau”, com diu el Papa Francesc, i també ell recorda els pensaments del beat Pau VI que “el desenvolupament integral dels pobles és el nou nom de la pau”, i el de sant Joan Pau II que afirmava amb rotunditat que “la pau és obra de la solidaritat”. El lema 2017 de la campanya de Mans Unides, “El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa”, subratlla que un terç dels nostres aliments acaba a les escombraries, i mentrestant, paradoxalment, 800 milions de persones continuen patint fam a tot el món. El problema de la fam és una paradoxa escandalosa! Segons la FAO es produeix el suficient per a alimentar gairebé el doble de la població mundial actual. No obstant això, centenars de milions de persones segueixen sense poder exercir un dret humà fonamental: el dret a alimentar-se de forma segura, suficient i nutritiva. D’aquí el seriós imperatiu moral d’ajudar-se els qui més puguin als qui tinguin menys, però també de reflexionar sobre la necessitat de canviar realment el nostre estil de vida, incloent-hi l’alimentari, quan a molts llocs del planeta està marcat pel consumisme, el desaprofitament i el malbaratament dels aliments. El Papa Francesc ens recorda que “el malbaratament dels aliments és un

signe dels fruits de la cultura del descart que sovint condueix a sacrificar homes i dones als ídols dels guanys i del consum, un trist signe de la globalització de la indiferència que ens va acostumant lentament al sofriment dels altres, com si fos quelcom normal”. En aquest sentit, el repte de la fam i de la malnutrició no té només una dimensió econòmica o científica, que es refereix als aspectes quantitatius i qualitatius de la cadena alimentària, sinó que té sobretot una dimensió ètica i antropològica. Mans Unides és una organització que neix en el si de l’Acció Catòlica per començar una acció, una campanya contra la fam. En el seu manifest de convocatòria ja deien: “Declarem la guerra a la fam”, expressió pròpia d’una organització dedicada a la formació militant des de l’Evangeli, la vida contemplativa i la Doctrina Social de l’Església. Som cridats, doncs, a combatre les causes d’aquestes injustícies i a promoure, en les nostres famílies, comunitats parroquials, ambients, treballs, l’ús responsable dels aliments, educant especialment els petits, també a la catequesi, per evitar capricis i malbarataments en l’alimentació. Ens cal generar plans i compromisos concrets que promoguin una concepció dels aliments com a menjar per a éssers humans i no com a negoci, compromís amb una agricultura sostenible, en el si d’una economia global justa, i un aprofitament integral de la producció, evitant la pèrdua i malbaratament d’aliments. En definitiva, “el món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” (VIII): acompanyar, discernir i integrar la fragilitat

A

quest vuitè capítol, corresponent als números 291 a 312 de l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”, el Papa el dedica a abordar l’actitud de l’Església davant d’aquelles situacions que no responen plenament a allò que el Senyor proposa. Aquelles situacions de fragilitat, més complexes i irregulars. No oblidem que el Papa diu ja al número 6: “consideraré la situació actual de les famílies en vistes a tocar de peus a terra”. Estem, per tant, davant d’un capítol delicat i la seva interpretació, com és natural, genera certes divergències. Convé no perdre de vista el que diu el Papa Francesc: “sovint la tasca de l’Església s’assembla a la d’un hospital de campanya”. La clau d’interpretació d’aquest capítol és la misericòrdia. El Cardenal Lluís Martínez Sistach, present a les assemblees sinodals, acaba de publicar un llibre breu i clar, “Com aplicar ‘Amoris Laetitia’”, on, a la pàgina 38, s’entreté a subratllar les divuit vegades en què aquest capítol parla d’aquestes dues actituds: misericòrdia i discerniment pastoral. En aquest breu espai de què disposo opto per presentar el contingut de la carta que els Bisbes de la regió de Buenos Aires van adreçar als seus sacerdots el 5 de setembre de 20161, en la qual presenten els “Criteris bàsics per a l’aplicació del capítol VIII”. Una interpretació que ha merescut l’elogi del mateix Papa, que ha dit explícitament: “l’escrit és molt bo i explicita cabalment el sentit del capítol VIII d’“Amoris Laetitia”. No hi ha altres interpretacions. I estic segur de que farà molt bé”. 1

4

1.- Els Bisbes recorden que no convé parlar de “permisos” per a accedir als sagraments, sinó d’un procés de discerniment acompanyat per un pastor. Un discerniment personal i pastoral (300). 2.- En aquest camí, el pastor hauria d’accentuar l’anunci fonamental, el Kerygma, que estimuli o renovi el trobament personal amb Jesucrist viu (58). 3.- Aquest acompanyament pastoral és un exercici de la “via caritatis”. És una invitació a seguir “el camí de

Sempre és important orientar les persones a posar-se amb la seva consciència davant Déu.

Jesús, el de la misericòrdia i el de la integració” (296). Aquest itinerari reclama la caritat pastoral del sacerdot que acull el penitent, l’escolta atentament i mostra el rostre matern de l’Església, alhora que accepta la seva recta intenció i el seu bon propòsit de col·locar la seva vida sencera a la llum de l’Evangeli i de practicar la Caritat (306). 4.- Aquest camí no acaba necessàriament en els sagraments, sinó que

Text extret de “Documents d’Església”, núm. 1073, desembre de 2016. Església d’Urgell

pot orientar-se vers altres formes d’integrar-se més en la vida de l’Església: una major presència en la comunitat, la participació en grups d’oració o de reflexió, el compromís en diversos serveis eclesials, etc. (299). 5.- Quan les circumstàncies concretes d’una parella ho facin factible, especialment quan tots dos siguin cristians, amb un camí de fe es poden proposar el compromís de viure en continència. “Amoris Laetitia” no ignora les dificultats d’aquesta opció (nota 329) i deixa oberta la possibilitat d’accedir al sagrament de la Reconciliació quan es falli en aquest propòsit (nota 364). 6.- En altres circumstàncies més complexes, i quan no s’ha pogut obtenir una declaració de nul·litat, l’opció esmentada pot no ser factible de fet. No obstant això, igualment és possible un camí de discerniment. Si s’arriba a reconèixer que, en un cas concret, hi ha limitacions que atenuen la responsabilitat i la culpabilitat (cf. 301-302), particularment quan una persona consideri que cauria en una ulterior falta fent mal als fills de la nova unió, “Amoris Laetitia” obre la possibilitat de l’accés als sagraments de la Reconciliació i l’Eucaristia (cf. Notes 336 i 351). Aquests, al seu torn, disposen la persona a continuar madurant i creixent amb la força de la gràcia. 7.- Però cal evitar entendre aquesta possibilitat com un accés sense restriccions als sagrament, o com si qualsevol situació ho justifiqués. El que es proposa és un discerniment que distingeixi adequadament cada cas. Per exemple, requereix una especial cura “una nova unió que ve d’un recent divorci” o “la situació d’algú


que reiteradament ha fallat als seus compromisos familiars” (298). També quan hi ha una mena de justificació apologètica o d’ostentació de la pròpia situació “com si fos part de l’ideal cristià” (297). En aquests casos més difícils, els pastors han d’acompanyar amb paciència procurant algun camí d’integració (cf. 297,299). 8.- Sempre és important orientar les persones a posar-se amb la seva consciència davant Déu, i per això és útil l’“examen de consciència” que proposa “Amoris Laetitia” (300), especialment pel que fa a “com s’han comportat amb els seus fills” o amb el cònjuge abandonat. Quan hi va haver injustícies no resoltes, l’accés als sagraments és particularment escandalós. 9.- Pot ser convenient que un eventual accés als sagraments es realitzi de manera reservada, sobretot quan es prevegin situacions conflictives. Però, al mateix temps, cal no deixar d’acompanyar la comunitat perquè creixi en un esperit de comprensió i d’acollida, sense que això impliqui crear confusions en l’ensenyament de l’Església sobre el matrimoni indissoluble. La comunitat és instrument de la misericòrdia que és “immerescuda, incondicional i gratuïta” (297). 10.- El discerniment no es tanca, perquè “és dinàmic i ha de romandre sempre obert a noves etapes de creixement i a noves decisions que permetin realitzar l’ideal de manera més plena” (303), segons la “llei de gradualitat (295) i confiant en l’ajuda de la gràcia”. Som, abans de tot, pastors. Per això volem acollir aquestes paraules del Papa: “Convido els pastors a escoltar amb afecte i serenitat, amb el desig sincer d’entrar al cor del drama de les persones i de comprendre el seu punt de vista, per ajudar-les a viure millor i a reconèixer el seu propi lloc a l’Església” (312).

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

P

er primera vegada als Estats Units ha guanyat un candidat amb un programa distintivament feixista i autoritari, que obertament incita a la violència contra els seus oponents i declara que una àmplia porció de la població ha de ser suprimida. Ha estat elegit com a candidat del Partit Republicà per ocupar la presidència del país mes influent del món. Les conseqüències socials i polítiques són certament imprevisibles: però apunten al desconcert i la preocupació. En pocs dies, ja hem contemplat estupefactes les conseqüències de la seva política migratòria. Drama i patiment en els més febles i vulnerables, sobretot en els milers de refugiats que vaguen pel món buscant fugir de la guerra i la inseguretat, o cercant noves oportunitats per exercir el dret a una vida digna com a persones, com a fills i filles de Déu. Trump, amb una gran fortuna acumulada a través de les finances i la promoció de la seva imatge d’home d’empresa als mitjans de comunicació, personifica el caràcter ERA ONALD oligàrquic de la societat americana, caracteritzada per un gegantí grau RUMP de desigualtat social. Ell representa la col·lectiva voluntat de poder d’aquesta classe. La seva campanya va ser un intent preventiu dels sectors més implacables i enèrgics de la classe capitalista, temorosa del creixent descontentament popular i de l’augment de la militància de la classe obrera, per imposar mètodes de govern autoritaris i feixistes. Trump està explotant el profund descontentament social produït per un sistema polític que és hostil i indiferent a la desocupació, la disminució de salaris i el deteriorament econòmic que afecta milions de persones. Ell està canalitzant aquesta ira dins la línia reaccionària, combinant denúncies fraudulentes a les corporacions deslleials que exporten els llocs de treball, amb diatribes xenòfobes contra la Xina i Mèxic, i amb atacs racistes als immigrants musulmans i a un ampli sector de forasters que no pertanyen als Estats Units. El fenomen “Trump” és un símptoma d’un sistema social, econòmic i polític malalt. L’aspiració de Trump, advocant per una escalada militar a l’Orient Mitjà, amb enormes retallades d’impostos per a les corporacions i els rics i la construcció d’un estat americà omnipotent, preocupa el món sencer. Amb Trump, la concentració extrema de la riquesa i la dominació de l’oligarquia empresarial financera, basades en el sistema capitalista, estan donant lloc a formes de govern obertament dictatorials. Tot i les diferències que hi ha actualment dins l’elit del Partit Republicà sobre els mètodes vulgars de Trump, hi ha acord amb el seu objectiu final: la defensa del sistema capitalista contra les amenaces de la classe popular. Un país, els Estats Units, on fins i tot el liberalisme moderat és tabú i el socialisme ha estat exclòs del discurs polític oficial, mai no considerarà la viabilitat d’una alternativa al capitalisme.

L’

“D T

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

5


Mans Unides d’Urgell: gent compromesa amb el Tercer Món L’entitat diocesana promou en la campanya d’enguany tres projectes, a Panamà, Malawi i Israel Un grup de camperols indígenes de la província de Veraguás, a Panamà (foto: Mans Unides / Raquel Carballo).

6

Església d’Urgell

Segons la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), al món es produeixen actualment prou aliments per abastir tota la població mundial. Tanmateix, 800 milions de persones continuen patint fam. Una dada encara més punyent si es te present que una tercera part dels aliments que produïm acaba a les escombraries. Per denunciar aquesta situació manifestament injusta, Mans Unides ha adoptat com a lema per a la campanya d’enguany: “El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa”. Compromís que, en el cas d’Urgell, l’assemblea de Mans Unides va decidir concretar en la promoció de tres projectes a Panamà, Malawi i Israel.


L’

objectiu del projecte a Panamà consisteix a enfortir els processos organitzatius, productius i de comercialització dels camperols del nord de Santa Fé i Valle Bonito, a la província de Veraguás, per tal de millorar les seves condicions de vida. Tot i que Panamà registra el creixement econòmic més alt de l’Amèrica Central, les comunitats indígenes i camperoles del país segueixen vivint en condicions de pobresa degut a un sistema inequitatiu crònic de distribució de la riquesa i a l’exclusió sistemàtica que pateixen els pobles indígenes. Els beneficiaris d’aquest projecte són indígenes de l’ètnia Buglé i els camperols de la contrada, que es dediquen majoritàriament a l’agricultura “de substància” (iuca, panís, fesols, etc.) mitjançant la tala i crema descontrolada. Amb la posada en marxa del projecte es vol promoure la transició dels sistemes de conreu actuals a una agricultura ecològica, i alhora ampliar la producció d’aliments introduint el conreu d’hortalisses i d’arròs i la cria d’aus de corral. Per assolir l’objectiu previst es posarà en marxa un programa d’assistència tècnica a les famílies de la contrada, a les quals, a més, se’ls lliuraran llavors i recursos materials per promoure i enfortir els conreus ecològics. Així mateix s’organitzaran tallers comunitaris sobre qüestions ambientals, el canvi climàtic o tractament de plagues, entre d’altres temes. Amb aquestes iniciatives s’espera produir, de manera ecològica, prou aliments i prou diversos per a les famílies, per tal de reduir els nivells de desnutrició actuals i fomentar la preservació del medi ambient. També es vol donar suport a les dones per augmentar la qualitat i quantitat de la seva producció artesanal i constituir una associació de productores. El cost total d’aquest projecte frega els 31.000 euros, i es calcula que beneficiarà unes 260 persones de

A dalt, localització de la Parròquia de Guilleme, a Malawui, on es vol construir un laboratori de física i química a l’escola d’educació secundària. A la dreta, una família de palestins israelians del desert del Neguev (foto: Mans Unides).

manera directa i unes altres 760 de manera indirecta. Pel que fa al projecte localitzat a Malawi, consisteix en la construcció d’un laboratori de física i química a l’escola Santa Anna d’educació secundària de la Parròquia de Guilleme, a Mchinji, una localitat a prop de la frontera amb Zàmbia i a uns 80 quilometres a l’oest de la capital, Lilongwe. Aquesta nova instal·lació beneficiarà els dos-cents alumnes del centre, dels quals el 70% són noies, procedents de

zones rurals amb una agricultura de subsistència, i on la incidència de la sida té conseqüències terribles per a la població. Els joves, i sobretot les noies, contreuen matrimoni quan amb prou feines han arribat a la pubertat, i el seu horitzó de vida és molt curt. Fa uns dotze anys, la Parròquia de Guilleme va endegar la construcció d’un centre de secundària amb un internat perquè el jovent de la rodalia i fins i tot de contrades allunyades, i especialment els que disposen de Església d’Urgell

7


menys recursos, poguessin tenir accés a una educació de qualitat. L’escola pateix actualment algunes mancances perquè les quotes que paguen els alumnes són molt baixes i no disposen de diners per invertir en millores. En aquesta situació, el comitè rector de l’escola ha donat prioritat a la construcció d’un laboratori completament equipat, atès que el Ministeri d’Educació de Malawi ha decretat que tots els centres de secundària han d’oferir formació en matèries de ciències.

recta i indirecta, una població d’unes cinc mil persones, i que té un cost de 10.000 euros. A Israel hi ha aproximadament un milió de palestins amb nacionalitat israeliana. Aquest projecte de protecció dels drets humans s’adreça en particular als joves palestins israelians que viuen al sud del país, al desert del Neguev, en assentaments i poblacions que en molts casos no estan reconeguts per les autoritats israelianes, per la qual cosa estan mancats dels serveis més bàsics

s’encarregaran de la formació dels nois i noies mitjançant tallers sobre matèries com la identitat i la història dels habitants de la zona, promoció de la dona, i drets i promoció del voluntariat. Amb aquestes activitats es vol fer prendre consciència als joves de quina és la seva situació, les seves necessitats i els seus drets (entre els quals l’accés a diferents programes del Govern israelià). Un altre objectiu del projectes és afavorir el diàleg per fomentar la implicació de la població

Panoràmica de l’escola Santa Anna, a la Parròquia de Guilleme (foto: Mans Unides)

La contribució local al projecte consisteix en l’aportació dels materials de construcció i la realització de les tasques que no requereixen especialització, i han demanat l’ajut de Mans Unides per poder proveir la resta de feines i recursos necessaris per completar el projecte. El cost total és de 27.527 euros, que han estat assumits integrament per una família benefactora de la Diòcesi d’Urgell. El darrer projecte escollit per Mans Unides d’Urgell per a la campanya d’enguany es localitza a Israel i consisteix en un programa de protecció dels drets humans per als joves beduins, que ha de beneficiar, de manera di8

Església d’Urgell

(electricitat, aigua, clavegueram...). Degut a la política educativa del Govern israelià, aquests joves estan perdent la seva identitat palestina. Per a contrarestar aquesta situació va sorgir el 2001 l’associació Baladna, que promou els drets dels palestins i lluita contra la discriminació de la població d’origen àrab i per la seva educació. Baladna ha demanat ajut a Mans Unides per dur a terme un projecte de formació d’un any per a quatre joves universitaris i una seixantena de nois i noies d’entre 14 i 17 anys de quatre pobles de la regió. Els joves universitaris seran els que més endavant

en iniciatives que beneficiïn el conjunt de la comunitat. S’espera que, a llarg termini, educant i canviant la manera de pensar de les noves generacions de palestins israelians es podrà assolir un avenç social d’aquest col·lectiu sense que hagin de renunciar a les seves arrels culturals ni a la seva identitat àrab. L’ajut que sol·liciten a Mans Unides servirà per cobrir el noranta per cent del cost del projecte, sufragant el local per a la formació i el material bàsic, així com el transport dels coordinadors i la remuneració per als joves universitaris per tal que puguin continuar amb els seus estudis.


Entrevista al P. Eugeni Yao, missioner combonià

“Espanya ja no és un país catòlic practicant; és un país on la fe necessita ser animada” El P. Eugeni Yao, religiós combonià originari de Togo, va visitar el Bisbat d’Urgell convidat per Mans Unides d’Urgell per presentar la campanya d’enguany i dur a diferents llocs de la Diòcesi el seu testimoni com a missioner al Perú i al seu país natal, així com a Barcelona, on és destinat actualment. El matí del dilluns 6 de febrer, acompanyat d’una representació de Mans Unides, va parlar als alumnes d’ESO del col·legi Valira de La Seu d’Urgell, i a la tarda va ser als estudis de Ràdio Estel-Ràdio Principat per concedir una entrevista per al programa d’informació diocesana “Església d’Urgell” (que transcrivim en aquestes pàgines) i per als serveis informatius de l’emissora municipal de la ciutat, Ràdio Seu. I encara al vespre va compartir la seva experiència amb un bon grup d’adults al Casal Parroquial de La Seu. L’endemà al matí es va fer present a l’escola de les Claretianes de Tremp, on va parlar als alumnes de primària i secundària. Posteriorment va visitar Isona i, al vespre, la Fundació Fiella; i va cloure la seva visita a la Diòcesi a Sort, el dimecres dia 8, on va compartir les seves experiències amb els grups de catequesi de confirmació i amb un bon grup d’adults de la Parròquia. La Presidenta de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas, va fer un balanç molt positiu de les xerrades del P. Yao arreu de la Diòcesi i del ressò que van tenir als mitjans de comunicació, i agraí especialment la bona acollida que va tenir la presentació dels projectes de la campanya d’enguany. / María Marin

—En què consisteix la seva acció missionera a Barcelona? —“A Barcelona duem a terme una animació missionera que consisteix a ajudar l’Església local a obrir-se a la situació de la missió, de l’evangelització”. —En què fonamenta la seva congregació aquesta necessitat de missió a la capital catalana? —“Hi ha dues situacions a tenir presents. La primera és que nosaltres ens adrecem als pobles del sud, als pobles pobres, i els pobles pobres estan venint aquí. A Barcelona, per exemple, tenim molta gent El P. Yao, durant la xerrada que va fer al col·legi Valira de La Seu d’Urgell. d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica. L’altra situació és que la pràctica de la religiositat està baixant gent gran que accepta molt bé el que expliquem. Ara, amb molt: Espanya ja no és un país catòlic practicant; és un la gent jove és una mica més complicat. Haurem de trobar altres mitjans per poder arribar-hi”. país on la fe necessita ser animada”. —És ben acollida aquesta predicació tant per la gent immigrada com pels barcelonins? Què els hi explica? —“És aviat per fer balanç perquè tot just acabo d’arribar. A les trobades que fem a les Parròquies assisteix sobretot

—Quin ha estat el motiu de la seva visita a la nostra Diòcesi? —“La meva presència a Urgell no ha estat una elecció particular meva. Quan a la meva congregació van deEsglésia d’Urgell

9


manar missioners per donar testimoni, jo em vaig oferir, i em van enviar aquí. He vingut, doncs, per un mandat missioner”. —Com valora l’acollida que ha tingut a les Parròquies que ha visitat? —“M’han acollit bé. És una situació que m’ha sorprès bastant; però sí, m’han acollit bé”. —Què ha explicat a les diferents xerrades que ha fet? —“El que intento explicar en aquestes xerrades té dos vessants. El primer és la campanya de Mans Unides contra la fam, en relació a la qual aprofito per donar testimoni de la meva missió tant al Perú com a Togo, el meu propi país. L’altre vessant és el missatge: jo no sóc un missioner que ha vingut de la missió sinó que sóc un missioner que ha vingut aquí a fer missió. És diferent: no sóc un espanyol que ha vingut a descansar; sóc un missioner que ha vingut aquí a treballar. Intento mantenir arreu aquests dos vessants. No vull parlar només del que he fet al Perú i a Togo, sinó també del que faig ara”. —Faci’m cinc cèntims, si us plau, del que va fer al Perú. —“Va consistir en un treball d’evangelització en dos ambients. Un, a la Parròquia, en un poble jove, en una situació de pobresa molt marcada, amb gent que vol trobar vies per desenvolupar-se. En l’altre, vaig participar amb diferents moviments de fe, com ara el Moviment Familiar Cristià. També vaig donar alguns cursos a les escoles de catequesi. Vaig estar allà deu anys”. —I com va ser la missió al seu propi país? —“Al meu país, primer vaig ser Rector en una petita ciutat durant un breu període de temps. Després, la congregació em va proposar una tasca especial: fer de formador amb els joves que volien ser missioners combonians. Els he format durant set anys, tot i que és un treball més dur que el treball parroquial”. —Per què? —“Perquè en el treball a la Parròquia reps l’agraïment de la gent. Els mires i veus aquest agraïment, saps que estan contents amb el que fas. Si ets recte, t’ho noten i ho aprecien. En el treball de la formació és diferent perquè als joves que vénen els cal saber que la vocació a l’Àfrica és una cosa molt complicada. A més, hi ha un desig de promoció social. Una persona que arriba veu el formador com l’enemic que el pot aconsellar sobre la seva vocació. Hi ha una lluita contracorrent. Per a mi, el treball de formador ha estat una mica més difícil”.

10

Església d’Urgell

—La seva congregació té moltes vocacions a Togo? —“Sí. Jo he tingut la meva casa de formació sempre plena. Cada any hi arriben uns trenta joves. I cada any ens donàvem “el luxe” d’escollir, perquè n’hi havia molts”. —Són joves que, quan arriben al compromís del sacerdoci, perseveren? —“Sí. Els joves que hi arriben són bons, ben compromesos. Hi ha alguns que vam deixar passar per error, però amb el temps també es converteixen”. —Està satisfet de la feina que ha fet com a formador? —“Vaig sortir bastant content. I cansat”. —Era l’únic formador que hi havia? —“No, érem tres; però els últims quatre anys jo era el responsable. Va ser una tasca que em va fer patir una mica”. —A quina edat s’incorporen al Seminari? —“A partir dels 17 anys es permet l’ingrés, si bé la majoria dels que vénen ja han anat a la universitat, i estan entre els 21 i els 25 anys”. —Un cop ordenats de sacerdot, romanen a Togo o són destinats a altres llocs on és present la congregació? —“Els combonians formem missioners, som una congregació exclusivament missionera. Això vol dir que qui es fa combonià té l’obligació de sortir a altres països. Si no vols sortir, no pots ser combonià. Els que són ordenats són destinats immediatament a la missió. I la primera missió ha de ser fora del propi país. I ho fan amb molt de gust”. —Com a africà, com a togolès i com a cristià, en què creu que ens han de evangelitzar vostès a nosaltres? —“Espanya és una cultura postcristiana. Els valors cristians han perdurat, però el problema ara és que aquests valors s’estan desenvolupant fora de la religiositat. Moltes vegades la religiositat és com el marc dins el qual es viu a Jesucrist. Quan ens anem allunyant d’aquesta religiositat també ens anem allunyant de la Llum, que és Jesucrist. Nosaltres venim aquí per dir: “d’acord, vostès ho han fet molt bé fins ara, però els seus fills s’estan allunyant de l’Església, com a marc religiós”. Venim a dir-vos que val la pena continuar dins el marc religiós. Podem canviar la manera de ser religiós, d’acord amb el que ens diu el Papa Francesc, però ser religiós està bé, perquè si comencem ja a allunyar-nos de la religió arribarà un dia en què ens allunyarem també dels valors cristians”.


Obertura a Roma del procés de beatificació dels preveres màrtirs d’Urgell L’Arquebisbe fou rebut pel Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el Cardenal Angelo Amato

E

l dilluns 20 de febrer va tenir lloc a la seu de la Congregació per a les Causes dels Sants, a Roma, l’obertura de la fase romana

de la causa de beatificació per martiri dels servents de Déu Mn. Josep Moles i 74 preveres diocesans d’Urgell màrtirs i del laic Lluís Trilla.

A dalt, d’esquerra a dreta, Mn. Codina, el P. Blanquet, Mons. Pappalardo, Mons. Amato, Mons. Vives i el P. Frateschi, a la seu de la Congregació per a les Causes dels Sants a Roma. A sota, l’Arquebisbe amb el P. Blanquet, envoltats de les caixes amb la informació recollida en la fase diocesana del procés de beatificació.

Van ser presents a l’acte l’Arquebisbe d’Urgell, Mons Joan-Enric Vives; el P. Augusto Frateschi, sacerdot Fill de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, Postulador en aquesta fase romana i Procurador del seu Institut religiós; el P. Josep M. Blanquet, SF, postulador en la fase diocesana d’Urgell; el Secretari general i Canceller de la Diòcesi d’Urgell, Mn. David Codina; i Mn. Emili Villegas, prevere d’Urgell que actualment cursa estudis de Sagrada Litúrgia a Roma. Van ser rebuts pel Prefecte de la Congregació, el Cardenal Angelo Amato, a qui l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair la deferència en rebre’l i va poder explicar-li breument la joia que suposava per la Diòcesi d’Urgell l’acte que es duia a terme en aquell dia per poder honorar uns preveres màrtirs que van ser testimonis de la fe i que, esperem, que un dia puguin ser venerats com a beats al costat dels set ja beatificats l’any 2005: Josep Tàpies i companys. Posteriorment, i després d’una breu pregària, Mons. Giacomo Pappalardo, Canceller de la Congregació per a les Causes dels Sants, va procedir a l’obertura de les 24 caixes que contenen per duplicat tota la documentació que s’havia recollit a la Diòcesi d’Urgell [veure Església d’Urgell, pg 16 i ss. del núm. 450, juliol-agost de 2016]. El procediment habitual ara continuarà fins que l’Església emeti el seu dictamen sobre la santedat d’aquests venerables preveres diocesans martiritzats. Església d’Urgell

11


Reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell

E

l Centre Sant Domènec de Càritas d’Urgell a Balaguer va acollir el dissabte 25 de febrer la XLIV reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i President de Càritas, Mons. JoanEnric Vives, i amb l’assistència del Director Voluntari, Josep Casanova; del Secretari general, Carles Martín; i de la Coordinadora general, Marta Fortuny. També hi van assistir els Directors de la majoria de Càritas parroquials de la Diòcesi, als quals l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair ben sincerament la seva presència i el treball que tots els voluntaris duen a terme a les diferents Parròquies del Bisbat, que permet que l’Església es mostri com a misericordiosa i sempre a prop dels més necessitats.

12

Església d’Urgell

Així mateix, a la seva intervenció inicial Mons. Vives va voler subratllar la darrera iniciativa posada en marxa per Càritas d’Urgell, que alhora suposa l’impuls d’un projecte innovador

El Director voluntari de Càritas d’Urgell va avançar que s’està treballant en el projecte d’obertura d’un nou centre a la ciutat de Tremp a la Diòcesi: el condicionament d’un pis d’acollida transitòria, situat a la ciutat de Balaguer. Després de la pregària inicial, la Coordinadora general, i alhora representant de les gestores socials parroquials, va presentar la Memòria interna d’Activitats de l’any 2016 de

Càritas diocesana d’Urgell, on es posa de manifest el treball en favor dels més necessitats que Càritas d’Urgell ha dut a terme al llarg de l’any 2016 en el marc de quatre grans àrees: participació comunitària (voluntariat; promoció i dinamització del voluntariat; socis i donants; entitats amb cor...); comunicació i conscienciació (materials i accions de difusió; servei comunitari escolar); acció social (programes d’acollida, infants i joves, gent gran, laboral, economia social i solidària); i, finalment, l’àrea de desenvolupament, anàlisi i reflexió (formació dels agents, pla estratègic, desplegament territorial). La Memòria inclou també el balanç econòmic de l’any 2016, que va ser aprovat per unanimitat. A continuació, Toni Cadena, Gerent de Nougrapats SLU, l’empresa d’inserció laboral de Càritas diocesana


d’Urgell, va presentar la Memòria de l’any 2016, en el qual s’han pogut realitzar quinze itineraris d’inserció sociolaboral, essent un pont cap a l’empresa ordinària. El Gerent va explicar la tasca realitzada durant l’any a l’empresa, gràcies a la qual s’ha pogut doblar el nombre d’hores contractades amb els treballadors d’inserció respecte de l’any 2015, i com cada persona ha pogut comptar amb l’orientació d’un tècnic d’inserció i d’acompanyament. L’objectiu de l’empresa és aconseguir la incorporació al treball ordinari de persones sense feina, facilitant als treballadors de Nougrapats SLU adquirir i formar-se en les competències laborals que el mercat sol·licita per a poder reinserir-se socialment i laboralment. De la seva banda, el Director voluntari de Càritas d’Urgell va presentar el pressupost econòmic per a l’any present, que va ser aprovat per unanimitat, així com el pla estratègic 2017-2018 per a l’empresa d’inserció laboral, que vol seguir ajudant els més febles, especialment els qui puguin patir problemes psíquics o algun

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí la reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell a Balaguer.

tipus de discapacitat intel·lectual lleu. També va avançar que s’està treballant en els projectes d’obertura d’un pis d’acollida transitòria a La Seu d’Urgell i d’un nou centre de Càritas a la ciutat de Tremp. Al final de la reunió es va obrir un fructífer diàleg amb els Directors de les Càritas parroquials, que van poder exposar les situacions que

es troben en les seves respectives Parròquies. Així mateix, van acordar que la pròxima assemblea anual de Càritas d’Urgell serà el dissabte 17 de juny vinent a La Seu, coincidint amb la celebració de la Jornada diocesana del Bisbat d’Urgell, per tal de significar i mostrar la importància que des de la Diòcesi es dóna al servei als més necessitats.

Càritas posa en marxa un pis d’acollida transitòria a Balaguer àritas d’Urgell ha obert a Balaguer un pis d’acollida transitòria, un projecte que ha estat possible gràcies al suport i la participació de diversos industrials de la població que hi han cregut i han col·laborat en les diverses fases del condicionament de l’immoble. El pis va ser lliurat a Càritas per una veïna de Balaguer, que l’ha cedit a benefici de projectes socials de l’entitat i per permetre acollir a persones que s’havien quedat sense llar. Cada família que sigui acollida per Càritas de manera transitòria en aquest habitatge s’integrarà en els programes sociolaborals de l’entitat, per tal de millorar la seva capacitació laboral i els recursos de gestió econòmica, familiar i social. L’objectiu de Càritas no és només fer un acolliment temporal, sinó també formar i donar eines que permetin els membres de cada família retornar al mercat laboral i la inclusió social plena, per tal que puguin tornar a planificar la seva vida de manera autònoma.

C

El projecte es va presentar públicament el dilluns13 de febrer a la seu de Càritas a Balaguer, a l’antic convent de Sant Domènec, en un acte públic al qual van assistir autoritats locals i col·laboradors del projecte de la ciutat i de la comarca. L’acte va ser presidit per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat a la taula presidencial pel Director voluntari de Càritas diocesana d’Urgell, Josep Casanova, que va posar en relleu l’aposta de l’entitat per les famílies amb dificultats: “en un moment de profund canvi com l’actual, és bo no oblidar i posar-se al lloc del qui pateix”. Així mateix, va agrair les facilitats de l’administració local per tirar endavant el projecte i el suport de totes les persones que l’han fet possible, tot posant en valor la col·laboració amb els industrials de la contrada. Actualment, al pis d’acollida ja hi viu una família amb nens petits.

Església d’Urgell

13


La fraternitat presbiteral basteix l’Església diocesana “I la segona cosa que vull compartir amb vostès és la bellesa de la fraternitat: del ser sacerdots junts, de seguir el Senyor no sols, no un a un, sinó junts, malgrat la gran varietat dels dons i de les personalitats; de fet, justament això enriqueix el presbiteri, aquesta varietat d’orígens, d’edats, de talents... És tot viscut en la comunió, en la fraternitat.” (Papa Francesc. Discurs a la trobada amb els sacerdots de Cassano all’Ionio, Calàbria, 21 de juny de 2014) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

L

a celebració exequial per la Mn. Carles Albert Ospina i jo ma- dels nostres Bisbes urgel·litans, que mort d’una ivarsenca, Mag- teix. I dit i fet, amb la col·laboració es remunta fins el segle VI amb la dalena Clavera, casada amb de l’Edgar, que com a cap escolta figura de Sant Just (531-546), i vaig Xavier Coll, gran collaborador de la nostra Diòcesi, va aplegar a la Parròquia de Sant Andreu d’Ivars d’Urgell un grup de preveres que, encapçalats pel nostre Vicari general, Mn. Navarri, vam concelebrar l’Eucaristia per la difunta. Va ser una cerimònia molt emotiva per a la família i per a uns fidels que van omplir l’església parroquial, amb gent de totes les edats i de diferents procedències. Tant la Magdalena com el Xavier es feien estimar amb la seva manera de ser i de viure; una vida bastida des de la fe cristiana. En acabar la celebració, a la sagristia, el Els quatre darrers Rectors de la Parròquia d’Ivars d’Urgell: Mn. Jaume Tarragó, Mn. Jaume Mayoral, Mn. Uriel Álvarez i Mn. Carles Rector ens va demanar Albert Ospina (d’esquerra a dreta). de fer una fotografia del grup de preveres. I tot seguit ens també va assistir al funeral, i que pensar que els que érem allà en explicà el motiu de la seva petició: a també ha conegut, malgrat la seva aquell moment bé podíem fer un la celebració exequial vam coincidir joventut, el pas de tots quatre per Rectorologi dels darrers trenta anys els quatre darrers Rectors que ha la rectoria, ens vam fer la fotografia llargs de la vida d’una Parròquia, tingut la Parròquia ivarsenca: Mn. per al record. una de tantes del nostre Bisbat, que Jaume Tarragó, Mn. Uriel Álvarez, Em va venir al cap l’Episcopologi d’alguna manera quedaven resumits 14

Església d’Urgell


en aquella fotografia que Mn. Carles Albert, l’actual Rector, ens deia que faria emmarcar per penjar-la a la sagristia de l’església parroquial. Un bonic detall, sens dubte. La sagristia es va anar omplint de fidels que volien saludar-nos. Hi havia aquell record que un deixa en el seu ministeri sacerdotal i que tantes vegades ens ha evocat l’Arquebisbe Joan-Enric a la Missa Crismal i també en les darreres ordenacions. Aquesta necessitat d’empeltar-nos amb els nostres fidels, mentre fem el nostre camí pastoral, una dedicació a ells, des del servei i l’amistat. El Papa Francesc també ho recorda sovint a les trobades que fa amb preveres

Un tema que surt sovint a les reunions que fem és l’acompanyament dels sacerdots, la necessitat d’una fraternitat que ens ha de fer més llum en el nostre camí i Rectors. Tal com va dir a una d’aquestes trobades, a l’Equador, l’any 2015: “Servei, servir, servir i no fer una altra cosa i servir quan estem cansats”. No cal dir que, després dels anys passats, en rebre l’abraçada d’aquells fidels un s’omplia d’afecte i de certa enyorança. Aquells moments, sense pressa, ja parlaven de fraternitat, de trobar-nos bé, malgrat que el perfil clerical de cadascú és molt diferent; però ens unia, en aquest cas, la tasca feta en una de les moltes Parròquies que hem servit en la nostra vida sacerdotal. Després, a l’hora de dinar, vam compartir taula. Anàvem vivint i experimentant allò tan important i de vegades desatès en la nostra vida presbiteral que és la fraternitat. Una fraternitat que no ha de ser homogeneïtzadora, però que ha d’ajudar a sentir-nos acompanyats, valorats i escoltats, sempre ajuda

en les alegries i en les tristeses de la nostra vida. Uns esdeveniments que es repeteixen amb certa freqüència al nostre Bisbat, i que és bo que així sigui, son les trobades de preveres dels Arxiprestats, dels cursos, de les zones... Allà, en aquell dinar, vam estar parlant, compartint, rient i, sobretot, fraternitzant. Un tema que preocupa al presbiterat i que surt sovint a les diferents reunions que fem (als Consells, Arxiprestats, Parròquies,...) és l’acompanyament dels sacerdots, la necessitat d’una fraternitat que ens ha de fer més llum en el nostre camí. D’aquí, per a mi, la bellesa de la Missa Crismal, junts en comunió, renovant les nostres promeses sacerdotals, i, no cal dir-ho, l’àpat posterior: una nova ocasió per compartir taula amb la fraternitat del presbiteri. Una fraternitat que no vol amagar les discrepàncies que puguem tenir en moltes coses de la vida de cada dia, i no només en qüestions de Teologia, o en d’altres més terrenals, com la preferència per un determinat equip de futbol, o en tants d’altres temes de conversa que poden sorgir... També és sà que hi hagi diferències. Em proposo i us proposo treballar en aquest sentit, com diu el text que encapçala aquest escrit, viure i fer viure la bellesa de la fraternitat. No és del tot fàcil; el clergat diocesà no som molt donats a viure-la. Si més no, a mi em costa; i més d’una vegada em sap greu el tracte que he pogut donar als meus companys. Per tant, en aquest temps de Quaresma, pot ser una bona proposta de conversió. I, finalment, una altra bonica proposta, que a alguns Arxiprestats ja la feu i la recolliu als vostres fulls informatius: no perdre i valorar el Rectorologi de les nostres Parròquies. Penso que els fidels també ho agraeixen, ja que forma part de la vida i la història de la nostra gent, dels nostres fidels, de les nostres poblacions i ciutats.

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 15


Memòria viva de Déu en el poble: el Santuari

A

ragó, cruïlla de cultures du- fe senzilla, ferma, caritativa, joiosa. Mossèn Llorenç, de Mallorca, insisrant mil·lennis d’història, ha D’ella vaig rebre la fe missionera que tí en la necessitat d’agermanar amb parat la taula de la conver- ha donat sentit als meus 80 anys de tots els lligams al nostre abast la fe sa als responsables dels Santuaris vida, la meitat dels quals en servei i la cultura. El Director espiritual del d’Espanya. Tarazona, al peu del a l’Amèrica Llatina. La bellesa de la Seminari de Tarazona, ho reblà de Moncayo, regada pel riu Queiles i, fe i l’alegria de l’Evangeli han de ser manera categòrica: “la resposta de com a cor de la ciutat, la “Capella reflectides en el nostre rostre, com la fe no és altra que la d’obrir el cor Sixtina” del Renaixament espanyol, es reflectien en el de Jesús de les al Déu de l’alegria”. la Catedral on s’arrecera la Mare de Déu de la Huerta, va acollir durant els dies 6, 7 i 8 de febrer la Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular. Lluc, Caravaca (que està d’Any Jubilar), Arantzazu, Montserrat, el Pilar, la Vega, Camino, Confraria de Logroño, Meritxell... han viscut la comunió de la memòria viva de Déu que és el Santuari del poble. L’eix conductor de la Trobada, en el taller de l’art del diàleg, ha estat “La bellesa de la fe i l’alegria de l’Evangeli en la pietat popular”. El Bisbe de Lugo, dreta a esquerra, Mons. Alfonso Carrasco, Bisbe de Lugo; Mons. Eusebio Hernández, Bisbe de Tarazona; i D. Eugenio Abad Vega, Mons. Alfonso Carrasco, De Director del Departament de Santuaris, Pelegrinatges i Pietat Popular de la CEE, a la Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de i el Director de la casa Pietat Popular a Tarazona. d’espiritualitat del Bisbat de Tarazona, Mn. Raúl Romero, ens bodes de Canà, del vi nou i més bo, “La Via Pulchritudinis en els santuavan servir el tema en dos suculents de les collites generoses, dels ocells ris i en la pietat popular” és un tema àpats: “El goig de viure en comunió en vol lliure i de les flors, abillades d’actualitat que en prengué molta la pietat popular”, a càrrec de Mons. més formosament que les models de més, d’actualitat, en la ponència Alfonso; i “L’alegria de l’Evangeli en les passarel·les”. del conferenciant Vicente Malabia, la religiositat popular”, a càrrec de El Bisbe de Tarazona, Mons. Eusebio professor del Seminari i Director del Mn. Romero. Hernández, comentà en el diàleg pos- Museu Diocesà de Conca. Ens recorEls ponents van lamentar que terior: “amb els nous temps canviants dà el Cardenal Martini, Arquebisbe totes les idees de felicitat acabin en des del Concili Vaticà II hi ha hagut de Milà, que havia escrit: “l’Església un supermercat; que la gent s’acon- una pèrdua greu de la religiositat amb està cansada. La nostra cultura ha tenti amb una felicitat low cost. Mn. un trencament de la fe amb la cultura envellit... els nostres ritus i vestits Romero s’emocionà en donar-nos popular, o de la cultura popular amb són pomposos”. En paraules del poel seu testimoni personal: “la meva la fe, fet que enlletgeix la pell de nent, “ens cal tornar a donar tota la mare era una dona de poble, d’una l’Església i n’asseca el pou de la joia”. importància “al Pa i al Vi de l’altar”. 16

Església d’Urgell


Mirar el món amb els ulls de Jesús és gaudir de la bellesa. Cal cercar el difícil equilibri entre l’admiració, l’ensenyament i la pregària. Fent comunitat, farem néixer dia rere dia al cor dels infants l’embadaliment, la meravella, l’èxtasi de la fe en Jesús”. Les postres de la Trobada en les van servir amb la plata de les comunicacions sobre la pastoral als respectius santuaris o confraries Joaquín Perea, de Jerez; José Valdavida, del Santuari de la Vega; i Mn. Jesús Montejano, de Sigüenza-Guadalajara. El Director del Departament de Santuaris, Pelegrinatges i Pietat Popular de la Conferència Episcopal Espanyola, Mn. Eugenio Abad, féu el resum de les vivències de la Trobada exposades en paraules encoratjadores per als nostres pelegrinatges que, a la vegada, ens conviden a pelegrinar junts com a comunitat: “no llencem la tovallola davant les dificultats. Com ha dit el Rector del Santuari de la Vega: fem realitat el diàleg eclesiàstic i laic en cada trobada per sumar iniciatives enriquidores. Tot això per tal que el Santuari i la confraria siguin fars evangelitzadors del goig evangèlic”. Deixo Aragó, que s’agermana amb Meritxell gràcies al Pirineu, a la neu, a la natura, a l’aventura, a la Ruta Mariana (el Pilar, Torreciutat), i gràcies a la joia d’haver compartit taula de Paraula i taula de comunitat durant tres dies al Seminari i casa d’espiritualitat de Tarazona. Prego a la meva Confident per tots els germans participants a la Trobada. Ella em somriu: “Camineu cap endavant i deixeu que la gent camini cap endavant” (Papa Francesc). He comprés. Harmonitzo les paraules del professor de Conca amb les del Papa Francesc: “Per viure en pau, cal un sà se-me’n-fotisme”(Papa Francesc a La Civiltà Cattolica, núm. 4.000). Que siguem tots portadors de la joia que dóna fer-ne de l’Evangeli, Vida! Mn. Ramon Rosell, Delegat diocesà de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme Església d’Urgell

17


Viure en família

Gènesi d’una vocació

J

o no ho recordo però els meus gell. Ara curso segon i em queden pares m’ho han explicat: quan aproximadament tres anys més de tenia divuit mesos, el meu discerniment. Però això no depèn pare, accidentalment, em va aixafar només de mi, sinó de l’Església, que amb el seu cotxe. A l’hospital, els com una mare ens va guiant i veu el metges no donaven esperances de que és millor per als seus fills. vida. “Aquest ja és a les mans de La meva historia comença fa 24 Déu –els hi deien–. Hem fet el que anys a la localitat murciana de Iecla, a humanament hem pogut, però tan una família cristiana. Els meus pares, petit, patir un accident tan greu… pertanyents al moviment de Cursets és probable que no se’n surti”. Els de Cristiandat, sempre ens van transmeus pares estaven destrossats. metre la fe: resàvem en família abans Aleshores se’ls va apropar un noi d’anar a dormir, anàvem a missa els jove, vestit d’una manera convencional. -“Els veig aclaparats, què ha passat?”, els va demanar. Després d’escoltar el que havia passat, va dir: —“No s’amoïnin, el seu fill se’n sortirà”. Ells es van quedar impressionats. Van passar els dies. Els meus pares pregaven a la capella de l’hospital. Li demanaven al Senyor que es fes la seva voluntat i que els donés forces. Miraculosament, em vaig recuperar. No em va passar res dolent. El dia que sortíem de l’hospital ens vam trobar aquell noi. Els meus pares li van mostrar el nadó sa, li van donar les gràcies i li van preguntar Martín Candela, als estudis de Ràdio Estel. qui era. “Sóc sacerdot –va dir–. Sóc aquí perquè la meva mare està dissabtes al vespre o els diumenges, ingressada a l’hospital i he estat ens portaven a trobades formatives pregant per vosaltres; vaig tenir el setmanals a mi i a les meves dues pressentiment, no sé per què, que germanes, i també vivíem amb molt el vostre fill es recuperaria”. fervor la Setmana Santa, vinculats Jo sempre he pensat que Jesucrist a les confraries i germandats de la m’ha escollit per a la missió de ser nostra ciutat. sacerdot. Des de petit, he sentit una Però va arribar un moment en què mica aquesta crida. Per això m’hi ja no podia viure només amb la fe dels estic preparant al Seminari d’Ur- meus pares. Quan tenia uns 14 anys 18

Església d’Urgell

vaig entrar al Camí Neocatecumenal, on vaig poder tenir una experiència personal de Jesucrist. Amb aquest grup vaig marxar de missió a Bèlgica. Després de dos anys vaig veure com es refermava la meva crida vocacional a ser sacerdot. Quan ja estava amb els preparatius per a entrar al Seminari, un estiu vaig participar a un voluntariat amb persones deficients a Lleida. Vaig conèixer l’Arquebisbe Joan-Enric i Mn. Ignasi Navarri. Els vaig explicar

la meva experiència i el meu propòsit d’entrar al Seminari i em van obrir les portes de la Diòcesi d’Urgell. I ho vaig acceptar. Vaig dir que sí! És prou complicat que un noi jove vulgui lliurar la seva vida al servei de l’Església, de l’evangelització, del Senyor, aquí, ara. Hi ha un gran laïcisme a la nostra societat. Però també és cert que la gent busca es-


piritualitat, busca Déu, de vegades a llocs equivocats com el tarot o en algunes pràctiques new age. Però jo no he tingut gaires problemes per entrar al Seminari perquè els meus pares ho han acceptat molt bé. Per a ells és una gran alegria. I per als meus amics també, tant si són creients com no creients. Els problemes són, sobretot, interns: principalment el pecat, que paralitza i obstaculitza el seguiment de Jesús, i la por a negar-me a mi mateix, a morir. El meu camí el comparo de vegades amb un passatge de l’Evangeli en què els apòstols van a la barca que ha de creuar d’una riba a l’altra i es forma una tempesta. Ells, quan veuen Jesús caminant sobre les aigües, que els anima a no tenir por, pensen que és un fantasma. Pere, animat per Jesús, es posa a caminar sobre l’aigua cap a Ell, però per la seva falta de fe s’enfonsa, fins que Jesús l’ajuda. Moltes vegades em veig reflectit en la figura de Pere, caminant vers Ells sense fe i sense esperança; m’enfonso i Ell m’agafa de la mà i em treu de l’abisme. Quan penso com serà ser sacerdot, m’ho imagino força difícil, perquè l’Europa d’avui és força hostil a la fe, a Jesucrist. La gent ha deixat de

creure en Déu. Per això seria molt important tornar al primer anunci, al cristianisme primitiu, i, més que explicar teories o filosofia, transmetre l’experiència de Crist amb la pròpia vida. És una missió en la qual, tant sacerdots com laics compromesos, ens tocarà patir. Però Déu també ens donarà la força i el do de la Paraula per a poder evangelitzar de nou el nostre país. Anunciar Jesucrist és apassionant, una missió impressionant!

Sant Joan Pau II, per a mi, com a jove i seminarista, és un referent brutal. Es va quedar sol, va arribar fins on va arribar per la seva força, la seva manera de parlar clara, sense por, i sempre anunciant la Veritat, que és Jesucrist És clar que deixaré coses fora de la meva vida; sobretot, formar una família. Però aquesta és una altra vocació a la qual em penso que no sóc cridat. I ara, per exemple, Déu m’està donant la gràcia de no patir massa per estar lluny de casa, encara

que trobi a faltar la meva família. Una de les coses que més m’agrada del sacerdoci és poder perdonar els pecats a les persones en nom del Senyor. Per això li tinc una especial devoció a Sant Pius de Pietrelcina. Ell és la icona dels confessors. Va patir molt. Sempre m’ha atret molt la seva vida i la seva forma de viure el sacerdoci. I també Sant Joan Pau II, que per a mi, com a jove i seminarista, és un referent brutal. Es va quedar sol, va arribar fins on va arribar per la seva força, la seva manera de parlar clara, sense por, i sempre anunciant la Veritat, que és Jesucrist. Per a mi això és importantíssim: hem de dir la veritat, les coses com són, encara que de vegades pugui no agradar. La missió de l’Església és il·luminar el món, agradi o no. Hem de viure segons l’Esperit de Crist, no segons l’esperit del món. De vegades hauríem de ser més valents per dir la veritat, per anunciar Crist sense por. Per això, si Déu em vol sacerdot, posaré al recordatori de la meva ordenació la frase de l’Evangeli: “Vosaltres sou la sal de la terra”. Martín Candela, seminarista d’Urgell

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

19


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (VII): L’amor transcendeix la raó

L’

amor és la més discreta bogeria. La definició del clàssic és un pretext per pensar. Discreta perquè no es percep de fora estant, ja que aparentment tot segueix el seu curs, però, no obstant això, aquesta potència que ve de dins capgira totalment l’ésser i el cosmos mental es fa miques per irrompre un caos vital que genera incertesa i atemoreix propis i estranys. La transformació interior crea un estat d’angoixa, perquè els referents cauen, els pilars tremolen i tot allò que era sòlid es desintegra en l’aire. La víctima de Cupido no sap a què atenir-se, ni sap cap a on el conduirà aquella torbació. El cos es mou mecànicament, però s’ha convertit en una carcassa alenada per una força nova, desconeguda i, tard o d’hora, se’n farà ressò. Aquesta enfonsada interior no es percep de fora estant. El carrer és el mateix de sempre, els veïns, desvagats, treuen el nas rere les cortines per veure qui hi passa, i els nens juguen a fet i amagar. El mateix home, que ara està enamorat, transita a la mateixa hora per la mateixa voravia, però ell ja no veu el mateix carrer, ni sent la fressa de sempre. De fet, no sent res; està dins d’una bombolla invisible, en un món que ja no li pertany, perquè ha esdevingut un satèl·lit de la seva estimada. Entre el seu microcosmos personal i el macrocosmos social hi ha un abisme. Mai com ara no s’havia sentit tan allunyat dels altres, però, curiosament, se sent 20

Església d’Urgell

estretament unit a tots els éssers. La seva mirada s’ha transformat i, consegüentment, també la seva visió del món i la percepció que té de cada petita cosa és qualitativament diferent a la d’abans. De cop, el carrer és nou i els éssers que l’envolten són un camp de possibilitats, una

El temps i la distància són els millors ingredients per vèncer la força de l’amor, però cal tenir molta audàcia per allunyar-se del qui s’estima font de creativitat. Tot comença, el món neix per primera vegada. Sent que és el primer dia de la creació i que ell és el nou Adam. No hi ha límits; no hi ha parets, tot està per fer i tot és possible. Quan l’amor adquireix grans proporcions, no hi cap dins del continent de la intimitat i sobreïx per tots costats. El bol vessa per tots els punts de la perifèria. Aleshores, l’amor ja no és discreta follia, sinó un sorollós estat anímic que es mostra en el gest, en la mirada perduda, en les paraules, en els esbufecs i en l’estranyesa dels moviments. És bogeria per als qui no coneixen aquest estat, perquè de sobte la rutina és posada entre parèntesi i els altres, sempre atents a la crítica i a la xerrera, no comprenen la ruptura de costums i d’hàbits de la víctima de l’amor. Queden astorats, es pregunten què li ha passat, però no

saben com explicar-ho. Només els ancians, coneixedors dels mals i de les fretures de l’esperit, poden imaginar el que viu aquell cor trasbalsat. Només ells poden compadir-se’n. La follia dels amants no és un estat patològic tipificat, ni un trastorn en la vida mental que pot ser objecte de cures i d’atenció. No es cura amb un fàrmac, ni existeix cap teràpia miraculosa. El temps i la distància són els millors ingredients per vèncer la força de l’amor, però cal tenir molta audàcia per allunyar-se del qui s’estima, ja que és la font de vida i l’arrel de tot entusiasme. El temps no ho cura tot, però posa les coses al seu lloc. La distància permet allunyar físicament la imatge, però no esborra el rastre que deixa en la retina interior. L’amor és follia perquè transcendeix la racionalitat, però no perquè sigui en si mateix irracional. Obeeix les seves pròpies raons, secretes, ocultes, ignorades pel mateix que experimenta aquella salvatge passió, però la bogeria de l’amor és per excés, mai per defecte. No hi cap dins de les fronteres de la raó, dins els límits de les convencions i de les pautes socials que ens donem per viure en la ciutat. A l’amor li plau transgredir, saltar la tàpia, entrar en els àmbits prohibits. És, per naturalesa, transgressor. No ho fa per escandalitzar; sinó senzillament perquè és un esperit lliure i no tolera cap tipus de faixa. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


El raconet de la mística

Entre dos núvols

L

a tradició orant, al nostre món occidental ja fa molt de temps, abunda majoritàriament en la que anomenem oració mental: la ment treballa sobre conceptes espirituals, com els atributs de Déu; la vida, mort i resurrecció de Crist; les meravelles i virtuts de Santa Maria i els exemples dels sants. Tot per moure la voluntat, els sentiments i les accions envers la pràctica del bé i el millor servei possible de Déu. Hi ha una altra tradició orant, més generalitzada a l’Orient, però també viscuda a Occident, principalment a l’Edat Mitjana, de la qual foren models Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús, entre molts altres. És l’anomenada oració contemplativa, que es basa no en l’activitat mental sinó en una actitud intuïtiva –quasi passiva– davant del misteri diví, amb la voluntat centrada en deixar-se transformar per Déu fins a la unió personal amb Ell. Al famós llibre del segle XIV “El núvol del no saber”, d’autor anònim anglès, es descriu de manera intelligible i magistral en què consisteix i com es pot practicar l’oració contemplativa. L’autor ens explica la

conveniència de situar-nos entre dos núvols. L’un, el núvol del no saber, situat damunt nostre, es refereix a la impossibilitat de conèixer Déu amb l’ús de cap de les nostres facultats. Ni els sentits, ni la imaginació, ni els sentiments, ni les facultats mentals

Ni els sentits, ni la imaginació, ni els sentiments, ni les facultats mentals ens poden ajudar en el coneixement de Déu ens poden ajudar en el coneixement de Déu. L’Impensable, l’Incognoscible, està infinitament més enllà de la capacitat de totes les nostres facultats. L’autor ho descriu així: “Tracta que no quedi en la teva ment conscient res a excepció d’un pur impuls dirigit vers Déu. Despulla’t de tota idea particular sobre Déu i manté desperta solament la simple consciència de que Ell és com és”. El mateix pensament l’expressa Sant Joan de la Creu amb aquesta frase lapidària: “Para venir a saberlo todo, no quieras saber algo en nada”. I també amb aquesta mínima recomanació:

“Mantenga advertencia amorosa en Dios”. L’altre núvol de què parla l’autor anònim se situa sota nostre, i s’anomena el núvol de l’oblit, que consisteix en que, així com abans ens despullàvem de tota idea particular sobre Déu, ara ens oblidem totalment de totes les coses que no són Déu; i més que de cap altra cosa, de nosaltres mateixos. En aquest segon núvol, l’autor presenta una doctrina ben clara i expeditiva, com la que s’exposa en aquests fragments: “Doncs vull que el pensament que tens de tu mateix sigui tan pur i simple com el que tens de Déu. [...] En aquesta obra de contemplació, per tant, has de pensar en Ell i en tu de la mateixa manera: es a dir, amb la simple consciència de que Ell és com és i de que tu ets com ets. [...] Oblida’t de la teva misèria i dels teus pecats, i en aquest nivell elemental pensa només que ets el que ets. [...] Eleva el teu jo malalt, tal com és, al Déu ple de gràcia, tal com és. Ofereix-li el teu jo amb tota simplicitat, tot el que ets tal com ets sense concentrar-te en cap aspecte particular del teu ésser.” Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

21


Dietari PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “COM APLICAR ‘AMORIS LAETITIA’” El dimecres 1 de febrer va tenir lloc a la sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret la presentació del llibre “Com aplicar ‘Amoris Laetitia’”, del Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona. Hi van intervenir l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella; el Provincial dels Claretians de Catalunya, P. Ricard Costa-Jussà, CMF; i el Delegat de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona, Dr. Manel Claret, a més de l’autor. Hi van assistir l’Arquebisbe Joan-Enric Vives i el Bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, amb el nou Vicari de l’Opus Dei a Catalunya i el Vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Al llibre, Mons. Martínez Sistach explica les seves vivències personals en els dos Sínodes preparatoris

que van acabar amb la publicació per part del Sant Pare de l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” i dóna consells pràctics per tal d’aplicar els ensenyaments d’aquest document, així com alguns criteris pastorals a tenir presents en la Pastoral Familiar de les Diòcesis.

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS SEMINARISTES D’URGELL Els seminaristes de la Diòcesi d’Urgell, juntament amb els del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), van dur a terme la tanda anual d’exercicis espirituals del 30 de gener al 3 de febrer a la casa d’espiritualitat Santa Helena de Solius (Diòcesi de Girona). El predicador fou el P. Juan José Rodríguez Ponce, SJ, Director espiritual del Seminari Major de Madrid, que havia estat Vicari Episcopal de Vallecas. En un clima de silenci

Presentació de “Com aplicar Amoris Laetitia” a la sala Pere Casaldàliga.

22

Església d’Urgell

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR El dijous 2 de febrer es va celebrar a la Diòcesi la festa de la Presentació del Senyor al temple, fent present l’agraïment pel do de la Vida Consagrada, així com pel Moviment catòlic de gent gran Vida Creixent, que en aquesta data celebra la festivitat dels seus sants patrons, Sant Simeó i Santa Anna. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Eucaristia fou presidida pel Con-

me Ribes, mort els dies anteriors. La celebració també va ser molt viscuda a moltes Parròquies de la Diòcesi: a Andorra la Vella, a l’església del Fener i a l’església de Sant Esteve; a Sant Julià de Lòria, a Puigcerdà, a Balaguer, a Ponts... En totes les celebracions s’hi van fer presents els grups de Vida Creixent així com els Consagrats i Consagrades de cada contrada.

LA SEU D’URGELL

siliari de Vida Creixent, Mn. Manuel Pal, i concelebrada pel Rector de la Parròquia de Sant Ot i Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, i per Mn. Evarist Vigatà. En la celebració, la coordinadora de Vida Creixent a la Seu d’Urgell, Carme Cerqueda, va llegir les pregàries i va tenir un record especial pel fill de la Presidenta diocesana de Vida Creixent, M. Car-

La Jornada Mundial de la Vida Consagrada se celebra des de l’any 1997 per iniciativa de Sant Joan Pau II. És un dia per veure la Vida Consagrada i cadascun dels seus membres com un do de Déu a l’Església i a la humanitat. El lema escollit per a enguany és: “Testimonis de l’esperança i l’alegria”. L’esperança i l’alegria són dues paraules que


BALAGUER

ANDORRA LA VELLA

travessen els missatges del Papa Francesc a tota l’Església i especialment a la Vida Consagrada. El Sant Pare ens ho recorda des de la carta escrita a tots els Consagrats, titulada “Alegreu-vos”, amb motiu de l’any dedicat a la Vida Consagrada. El Papa Francesc, en la Carta Apostòlica a tots els Consagrats, proposava com a tercer objectiu

PONTS

abraçar el futur amb esperança, i ens portava a la conclusió que l’esperança i l’alegria caminen juntes. Enguany, en el missatge del president de la Comissió Episcopal de Vida Consagrada, Mons. Vicente Jiménez, Arquebisbe de Saragossa, ens recorda que “avui calen persones consagrades que ens parlin de l’alegria, però d’una alegria profun-

da i veritable, que neix de l’oració. No es pot estar alegre si no es viu en la profunditat de l’oració”. També és un dia per celebrar una festa simbòlica per a la gent gran. El calendari litúrgic establert arran de la reforma del Vaticà II considera la solemnitat de la Presentació com a festa del Senyor i, sense renunciar a aquest caràcter fonamental de la festa,

la pietat popular alimenta la devoció mariana i celebra a Maria, íntimament vinculada al protagonisme de Jesús, en aquest esdeveniment emblemàtic de la presentació al temple, pel qual Jesús es reconegut per dos ancians, Simeó i Anna, representants singulars del poble escollit. Aquesta festa, que havia estat importada d’orient, és la celebració de la trobada amb el Senyor, de la seva presentació al temple i de la manifestació del dia quarantè després de Nadal. D’altra banda, el caràcter tradicional de la Candelera, propera a la festa de Sant Blai, té una indubtable arrel popular i elements tradicionals de caràcter cultural i folklòric. Aquest dia, també alguns col·lectius professionals, com ara el gremi dels treballadors del ram elèctric, celebren la festa de la Mare de Déu de la Llum com la seva patrona.

Església d’Urgell

23


Els seminaristes del SMI van dur a terme la tanda anual d’exercicis espirituals a Solius.

i pregària, els seminaristes aprofundiren en el do de la seva vocació i en la seva resposta discipular i configuradora amb Crist, per preparar-se a esdevenir imatges vives del Bon Pastor.

JORNADA DE FORMACIÓ DELS PREVERES D’URGELL Una quarantena de preveres d’arreu del Bisbat d’Urgell van participar el dilluns 6 de febrer a la Jornada de formació permanent que va tenir lloc a la casa d’espiritualitat

del Sant Crist de Balaguer i fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives. La ponent fou la Gna. M. Trinitat Cabrero, religiosa jerònima, que ha iniciat una presència monacal al Santuari de la Mare de Déu de Refet (Seró, Artesa de Segre) com una petita llavor monàstica, amb la seva pregària, amor a la Paraula revelada i consagració a Déu. A la primera de les dues xerrades que va impartir, la Gna. Trinitat va glossar el valor de la Litúrgia de les Hores per a la vida de tot

La religiosa jerònima Gna. M. Trinitat Cabrero va ser la ponent a la Jornada de formació per als preveres d’Urgell.

24

Església d’Urgell

cristià, i, especialment, del prevere, que s’ha de nodrir de la Paraula de Déu. La Gna. Trinitat va insistir que el prevere ha de cuidar la seva vida espiritual bevent de l’aigua viva de la Paraula de Déu, que ha de ser quelcom no accessori sinó imprescindible en la seva vida com a sacerdot. En aquest sentit, exhortà els preveres a pregar sempre amb atenció, dedicació i consciència, amb una pregària que ha de portar al cor sempre el Poble de Déu que li ha estat confiat en l’exercici de la caritat pastoral. En aquest sentit, insistí a saber buscar temps per a la pregària i per a cultivar la relació personal amb Déu, i els animà a resar la Litúrgia de les Hores, la pregària de l’Església, en petites comunitats: ja sigui amb altres preveres o amb les comunitats parroquials, ensenyant i donant testimoni del valor dels Salms com la pregària de Jesús, i especialment al rés de Laudes i Vespres.

A la segona xerrada, la Gna. Trinitat glossà el mètode de pregària que consisteix en la Lectio divina, a partir de rumiar i meditar la Paraula de Déu que l’Església ens proposa cada dia, sigui a les lectures de l’Eucaristia o sigui en la lectura de l’Ofici Diví. Una pregària que ha de ser pausada i llarga i que ha de portar a la quietud de l’Esperit, tot cercant les condicions apropiades perquè Déu ens pugui parlar: silenci, quietud, prescindir de les coses que ens poden distreure, etc. I animà els preveres a amarar-se d’aquesta lectura espiritual de la Paraula de Déu invocant l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres, ja que la Paraula de Déu és viva i eficaç i actua.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DE PASTORAL VOCACIONAL El dilluns 6 de febrer, després de la Jornada de formació permanent per als preveres, tingué lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió de la Delegació diocesana de Pastoral Vocacional. Mn. Ignasi Navarri, Rector del Seminari diocesà d’Urgell, informà sobre el procés de formació que van seguint els seminaristes de dilluns a divendres al Seminari Major Interdiocesà i els caps de setmana al Seminari diocesà. Mn. Alfons Velásquez, Subdelegat de Pastoral Vocacional, presentà la proposta de la propera trobada diocesana d’es-


MN. DOMÈNEC FARRÉ I BADIA DESCANSA EN LA PAU DE CRIST RESSUSCITAT El 8 de febrer va morir a la Residència Geriàtrica Sant Domènec de Balaguer Mn. Domènec Farré i Badia, als 90 anys d’edat i 62 de ministeri presbiteral. Havia rebut feia pocs dies el Sagrament de la Santa Unció dels Malalts i l’havia visitat moments abans de morir l’Arquebisbe Joan-Enric, que li impartí la benedicció apostòlica. La Missa exequial va tenir lloc el dijous 9 de febrer a les onze del matí a l’església de Sant Domènec de Balaguer, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per nombrosos preveres. Posteriorment, d’acord amb el desig que ell mateix havia manifestat, el seu cos fou portat a enterrar al cementiri de La Sentiu de Sió, població on havia servit pastoralment molts anys, en l’esperança de la resurrecció de la carn i la vida perdurable. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric glossà el valor de tot sacerdot que actua in persona Christi i fa present, malgrat les seves limitacions i pecats, Jesucrist Cap, Pastor i Servent. Mons. Vives animà el Poble de Déu a agrair el ministeri de Mn. Domènec i de tot sacerdot, i a pregar per les vocacions al ministeri ordenat. A l’inici de la celebració, l’Arxiprest de

Noguera féu una glossa de la biografia de Mn. Domènec Farré, que transcrivim tot seguit: Mn. Domènec Farré i Badia va néixer a Montros (municipi de La Torre de Cabdella, a la Vall Fosca) el dia 2 de juliol de 1926, i cursà els estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell. Fou ordenat de prevere el 20 de juny de 1954. Estrenà el seu ministeri sacerdotal com a Ecònom de la Parròquia de Noales i Encarregat de les Parròquies de Sarroqueta, Sentís i Castener (a l’Alta Ribagorça). Dos anys més tard, el 1956, se’l nomenà Regent de la Parròquia de Durro i Encarregat de les Parròquies de Barruera i

Cardet, a la vall de Boí. L’any 1973 el Sr. Bisbe el nomenà Ecònom de Térmens, Parròquia que servirà pastoralment durant 17 anys fins al 1990. Els anys 1973 a 1977 fou també Ecònom de La Sentiu de Sió; i de 1984 a 1990, també Ecònom de Menàrguens. L’any 1990 se li confià la Parròquia de Llívia i les veïnes de Guils de Cerdanya, Les Pereres, Queixans, Saneja i Talltorta, a La Cerdanya, que servirà durant 10 anys, fins l’any 2000, en què passarà a ser Administrador parroquial de La Sentiu de Sió, poble que tornarà a servir pastoralment fins l’any 2013, quan passà a viure a la Residència

Geriàtrica Sant Domènec de la ciutat de Balaguer, i on s’ha adormit en el Senyor. A més dels serveis fidels a les Parròquies que tenia confiades, de 1984 a 1987 fou membre del Col·legi de Consultors de la Diòcesi, i des de 1986 va ser Jutge diocesà del Tribunal eclesiàstic d’Urgell, servei que desenvolupà amb molta cura durant 27 anys, fins al 2013. El 8 de febrer de 2017 ha descansat en la Pau del Senyor, a Balaguer, als seus 90 anys de vida i 62 anys de ministeri presbiteral. Uns dies abans havia rebut la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric i la seva benedicció episcopal. Al cel sia!

Església d’Urgell

25


colans, que se celebrarà al Santuari del Sant Crist de Balaguer el dissabte 29 d’abril. I proposà tornar a introduir les “catequesis vocacionals” en el procés de la catequesi parroquial. Els membres de la delegació proposaren que els seminaristes es fessin presents el diumenge 19 de març a les parròquies del Bisbat per donar el seu testimoni vocacional amb motiu del Dia del Seminari. Així mateix, recordaren la necessitat de continuar pregant per les vocacions cada primer dijous de mes.

L’ESCOLTISME TREBALLA L’EDUCACIÓ EN VALORS L’Agrupament Escolta Ivarsenc, que té el seu cau a Ivars d’Urgell, va programar pel cap de setmana de l’11 i 12 de febrer una activitat de convivència i treball d’educació en valors en la qual va participar bona part dels 110 nens i nenes de l’agrupament. Els grups de Llops i Daines (8 a 10 anys) i Pioners i Caravel·les (15 a 18 anys), amb els seus respectius caps, van compartir una sortida a l’alberg “Los Hermanos”, a Ponts, on gairebé una trentena d’escoltes van treballar, van jugar i van viure un cap de setmana on l’amistat i la companyonia van marcar els diferents moments. Van tenir temps també per visitar el patrimoni cultural pontsicà, com la Col·legiata de Sant Pere, les restes del castell de Ponts i el parc de la “Roca del Call”. Els escoltes més grans van col·laborar en 26

Església d’Urgell

Una colla de Llops i Daines de l’Agrupament Escolta Ivarsenc, a la Col·legiata de Sant Pere, a Ponts.

la preparació dels àpats i els jocs, com una manera de donar protagonisme als joves perquè ajudin i acompanyin els més petits del cau. Així mateix, hi va haver un espai per a l’espiritualitat, que es va treballar amb una dinàmica de vespre i amb uns fanalets de llum que van aixecar-se en la fosca nit pontsicana: darrere cadascun d’ells, un desig de millorar les relacions amicals dels escoltes que hi participaven i de la societat on convivim. Durant el cap de setmana es va treballar també en la preparació de la participació a la Jamborinada, que tindrà lloc el darrer cap de setmana d’abril i que aplegarà a 12.000 escoltes de 137 agrupaments catalans a la ciutat de Tàrrega. Un espai de trobada i una ocasió per presentar al conjunt

de la societat la tasca de l’escoltisme català.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DIOCESANA DE VIDA CREIXENT A ORGANYÀ El dilluns 13 de febrer es reuní a Organyà la comissió diocesana del moviment Vida Creixent d’Urgell sota la presidència del Viceconsiliari, Mn. Josep M. Aresté, el Rector de la Parròquia, Mn. Jordi Vásquez, la Secretària de la comissió, M. Àngels Carbonell, i la Coordinadora diocesana, Maria del Carme Ribes. Hi van assistir les delegades Carme Cerqueda i Núria Obach, i les vocals Maria Armengol i Teresa Cabanas, a més de la Sra. Conxita Fàbrega, d’Organyà. Iniciaren la reunió agraint i pregant a l’Esperit Sant per tenir llum al cor i enteniment en la manera

de ser i per a servir amb alegria, i tot seguit es va preparar la propera trobada de tot el moviment de la Diòcesi a Organyà. Es parlà del punt de llibre que s’està confeccionant i el tríptic informatiu dedicat a les Homilies d’Organyà. També es van repassar el programa i els fulletons per a l’Eucaristia, i les pautes a seguir durant la jornada en relació amb la benvinguda, el passeig per la vila, la celebració eucarística i l’àpat de germanor.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS PREVERES D’URGELL Els dies 13 a 17 de febrer va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer una tanda d’exercicis espirituals per als preveres de la Diòcesi d’Urgell, predicats per


CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSELL PRESBITERAL D’URGELL

L

’Arquebisbe d’Urgell, amb data 9 de febrer ha nomenat el nou Consell Presbiteral d’Urgell per als propers quatre anys, després de les eleccions pertinents a les tres circumscripcions en què s’agrupen els preveres dels vuit Arxiprestats de la Diòcesi, més el representant elegit pels preveres religiosos, els preveres que ho són per raó del càrrec i els designats lliurement per l’Arquebisbe. Els membres del renovat Consell Presbiteral són els següents: 1. Per raó del seu ofici: Mn. Josep M. Mauri i Prior, Vicari general Mn. Ignasi Navarri i Benet, Vicari general i Rector del Seminari Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral Mn. Francesc Xavier Parés i Saltor, Degà del Capítol Catedral Mn. David Codina i Pérez. Secretari general i Canceller 2. Per elecció lliure dels preveres: 1a Circumscripció Mn. Josep Chisvert i Villena Mn. Pere Morales i Moreno

Mn. Ramon Sàrries i Ribalta 2a Circumscripció Mn. Josep Uriel Álvarez i Bedoya Mn. Carles Albert Ospina i Hurtado Mn. Alfons Velásquez i Castañeda 3a Circumscripció Mn. Pere Balagué i Bajona Mn. Joan Pau Esteban i Osma Mn. Joan Antoni Mateo i García Representant del religiosos preveres: P. Antoni Facerias i Barrachina, SF 3. Per designació episcopal: Mn. Benigne Marquès i Sala Mn. Gabriel Casanovas i Vila El Consell Presbiteral, com diu el Codi de Dret Canònic (càn. 495 & 1), “és el grup de sacerdots, senat del Bisbe, en representació del presbiteri, la missió del qual és ajudar el Bisbe en el govern de la Diòcesi, per promoure el bé pastoral de la porció del poble de Déu que té encomanada el Bisbe”. La primera reunió constitutiva del nou Consell convocada per l’Arquebisbe serà el dilluns 27 de febrer a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.

Mons. Piris (segon per la dreta) va predicar el exercicis espirituals als preveres d’Urgell.

Mons. Joan Piris, Bisbe emèrit de Lleida. Hi va participar una vintena de preveres, i el primer dia

va ser-hi present l’Arquebisbe Joan-Enric. Van ser unes jornades de silenci i pregària per

aprofundir en el do de la vocació presbiteral i de la formació permanent, tal i com recomana en el seu n. 56 la nova Ratio “El do de la vocació presbiteral”: “la formació permanent representa una necessitat imprescindible en la vida i en l’exercici del ministeri de cada prevere; en efecte, l’actitud interior del sacerdot ha de caracteritzar-se per una disponibilitat permanent a la voluntat de Déu, seguint l’exemple de Crist. Aquesta disponibilitat implica una contínua conversió del

cor, la capacitat de llegir la vida i els esdeveniments a la llum de la fe i, sobretot, la caritat pastoral, per a l’entrega total de si mateix a l’Església segons el designi de Déu. En aquest sentit, seria reductiu i erroni considerar la formació permanent com una simple actualització de caràcter cultural o pastoral, pel que fa a la formació inicial al Seminari; per això, “des del Seminari Major cal preparar la futura formació permanent i fomentar l’ànim i el desig dels futurs preveres en relació amb ella, demostrant la seva necessitat, avantatges i esperit, i assegurant les condicions per a la seva realització””.

“CRIDATS A DEIXAR UN MÓN MILLOR” Sota el lema “Cridats a deixar un món millor”, la tercera Jornada interdiocesana de Pastoral Juvenil, organitzada pel Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) i celebrada el dissabte 18 de febrer, va centrar la seva mirada al voltant de l’Encíclica del Papa Francesc “Laudato Si”. Hi va participar una representació de la Delegació de Joventut d’Urgell El Delegat de Joventut del Bisbat de Sant Feliu, en una primera intervenció, va fer un resum de l’Encíclica tot destacant la casa comuna que és la natura, de la qual tots en formem part. Els cristians tenim el compromís no tan sols de respectar l’obra de Déu sinó de millorar-la i protegir-la. Església d’Urgell

27


CELEBRACIÓ DE LA JORNADA DEL MALALT EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES

L

a Jornada Mundial del Malalt, que coincideix amb la celebració de la festa de la Mare de Déu de Lourdes, celebrà enguany la 25a edició amb unes Jornades d’estudi, de treball i d’oració al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes els dies 9 a l’11 de febrer, en les quals participà una representació de la Junta de l’Hospitalitat de Lourdes d’Urgell. A les jornades intervingueren Nicolás Brouwe, Bisbe de la Diòcesi de Lourdes i Tarbes, i el P. Andrés Cabes, Rector del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. També hi participà el Director financer del Santuari, amb la ponència “Un nou impuls al Santuari”. A més, s’organitzaren diferents tallers per aprofundir en les bones pràctiques a tenir en compte en els pelegrinatges. L’11 de

28

Església d’Urgell

febrer, solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, l’Eucaristia fou presidida pel Cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà. La Jornada Mundial del Malalt se celebrà també a les Parròquies de la nostra Diòcesi amb pregàries i el rés del Rosari a llaor de la Mare de Déu de Lourdes. A la Catedral

de Santa Maria d’Urgell, Mn. Xavier Parés, presidí l’Eucaristia vespertina de l’11 de febrer, concelebrada per Mn. Evarist Vigatà i Mn. Jordi Gasch. Va ser una celebració amb molta assistència de fidels, entre els quals molts membres de la Hospitalitat de Lourdes i la Delegada diocesana de Salut, Gna. Visitación

Lorenzo, SFU. Després de les pregàries es va impartí el Sagrament de la Unció dels Malalts, i al final de la celebració tingué lloc la tradicional processó per dins del temple amb la veneració final de la Mare de Déu de Lourdes. Al missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt, el Papa Francesc ens recorda que és el moment per dedicar atenció als malalts i a tots els que pateixen en general, i, al mateix temps, ens porta a una mirada dirigida a aquelles persones que es lliuren a tenir-ne cura, als agents sanitaris i als voluntaris, donant gràcies per la seva vocació. El Sant Pare també es refereix al seu missatge a la proximitat que sent envers les persones que pateixen i el seu agraïment a tots els qui, amb diferents ocupacions, es dediquen a la salut i al benestar.


natura que necessita com mai una ajuda urgent i immediata.

REUNIÓ CONSTITUTIVA DEL NOU CONSELL PRESBITERAL D’URGELL

Foto de grup dels participants a la Jornada interdiocesana de Pastoral Juvenil.

Posteriorment, l’Albert Bosch, l’únic home que ha travessat l’Antàrtida en solitari, a més d’haver pujat al cim més alt de cada continent i haver participat en nombroses travesses de resistència, explicà, d’una manera molt emotiva i expressiva la seva experiència com a esportista així com la seva conversió com a am-

baixador de la natura, tot subratllant el seu compromís vital amb la denúncia de mal que l’ésser humà està fent al planeta, i reivindicant tot el que es pot fer des de l’esport per sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat d’estimar i respectar la natura. Després de dinar, els participants gaudiren d’uns tallers amb la natura com

a eix vertebrador: “L’experiència del desert”, “Escoltisme” i “Natura i espiritualitat”. Abans de finalitzar la jornada amb una pregària, es compartí amb els presents la “guia del cristià ecològic”: un seguit de punts basats en l’Encíclica “Laudato Si”, que suposen una passa endavant en el compromís vers una

Els membres del nou Consell Presbiteral d’Urgell van compartir l’Eucaristia a la capella de la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.

El 27 de febrer va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió primera i constitutiva del nou Consell Presbiteral d’Urgell, sorgit de les darreres eleccions de desembre-gener, amb 17 membres [veure pg. 27 en aquest mateix número]. Va presidir la reunió l’Arquebisbe Joan-Enric. Després de l’oració inicial i de la salutació, l’Arquebisbe remarcà la importància d’aquest òrgan consultiu de govern i de comunió, volgut pel Concili Vaticà II, i rebé la presa de possessió dels nous membres. Posteriorment, s’elegí el Secretariat, que estarà format per Mn. David Codina com a Secretari, i Mn. Gabriel Casanovas i Mn. Alfons Velásquez, com a secretaris adjunts. Es féu un repàs dels temes tractats en els darrers quatre anys per l’anterior Consell Presbiteral i els nous Consellers suggeriren d’altres que podrien ser objecte d’estudi en el quadrienni 2017-2021. Tot seguit, foren designats, a proposta de l’Arquebisbe, els membres del grup estable de Rectors Consultors previst pel Codi, que quedà format pels mossens Uriel Álvarez, Antoni Ballester, Jaume Mayoral i Ramon Balagué. El tema central de la jornada fou la crisi dels Església d’Urgell

29


Els alumnes del curs DECA d’enguany, davant l’edifici de la Universitat d’Andorra, amb Mn. Chisvert (a la dreta).

refugiats i la resposta que des de l’Església diocesana d’Urgell s’hi està donant. El Delegat episcopal de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, pronuncià una ponència sobre la qüestió, a partir del document de Càritas Catalunya “Accions de les Càritas diocesanes de Catalunya envers les persones refugiades”. Mn. Mayoral féu un repàs de l’ajuda que des de la Diòcesi s’ha ofert als refugiats i demanà als Consellers que transmetin a les Parròquies la conscienciació sobre aquestes persones que ho han hagut d’abandonar tot, fugint de guerres i persecucions, a la recerca d’una vida digna. Els Consellers van rebre altres informacions, com ara la jornada formativa de Pastoral de la Salut a Balaguer, l’11 de març; la celebració de l’Any Jubilar Calassanç a La Seu d’Urgell el 25 de març; i la Jornada interdiocesana de la Família del dia 26 de març a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 30

Església d’Urgell

A migdia van compartir l’Eucaristia a la capella de la casa d’espiritualitat i pregaren per Mn. Domènec Farré, prevere d’Urgell traspassat des de la darrera reunió del Consell, i per tots els preveres de la Diòcesi.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS D’URGELL El 27 de febrer a la tarda va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. Els Arxiprestos van rebre informació per part de l’Arquebisbe dels principals esdeveniments diocesans, i especialment de la recent obertura a la seu de la Congregació per a les Causes dels Sants de la fase romana de la Causa de Beatificació per martiri dels servents de Déu Mn. Josep Moles i 74 preveres diocesans i del laic Lluís Trilla. A continuació, es va tractar en profunditat el

tema de la formació dels laics que podrien presidir celebracions de la Paraula en espera de prevere a les nostres Parròquies, i es va acordar que el dissabte 6 de maig tindrà lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la primera reunió formativa del grup que haurà d’aprofundir en la formació i acompanyament d’aquests laics. També es va informar els Arxiprestos sobre el Missal i els nous llibres litúrgics en llengua castellana, que entraran en vigor a partir del 5 de març, primer diumenge de Quaresma, i Mn. David Codina va informar-los sobre la Jornada interdiocesana de la Família que tindrà lloc a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el diumenge 26 de març.

DESÈ CURS DECA A LA UNIVERSITAT D’ANDORRA Quaranta-nou alumnes s’han matriculat al curs DECA que imparteix la Universitat d’Andorra (Ud’A) i

que ofereix 12 crèdits Bolonya per obtenir el títol de la didàctica de la classe de Religió. Enguany és el desè any consecutiu que la Ud’A imparteix aquest curs. L’assignatura de Religió és una resposta a les inquietuds dels pares i mares que volen una oportunitat perquè els seus fills aprenguin a l’escola allò que dóna sentit i consistència a la vida. L’oferta i la presència normal de l’ensenyament Religiós a l’escola no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó un dret fonamental dels pares de cara a l’educació integral de llurs fills, ja que els valors espirituals formen part essencial del desenvolupament de la persona. Tal com recull l’article 20-3 de la Constitució del Principat d’Andorra: “Els pares tenen dret a escollir el tipus d’educació que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació moral o religiosa per a llurs fills d’acord amb les conviccions pròpies”.


BISBAT D’URGELL

Informació i inscripcions: VICARIA GENERAL Pati Palau, 1-5 - 25700 LA SEU D'URGELL Tel. 973 35 00 54 e-mail: despatx@bisbaturgell.org

Mn. RAMON SÀRRIES Rectoria - AD500 ANDORRA LA VELLA Tel. 00 376 82 11 77 e-mail: arxiprestatand@andorra.ad

Termini d’inscripcions l’1 de maig de 2017 Església d’Urgell

31


Tubs platejats de l’orgue, ones sonores omplen les naus. Naveguen les lloances que fins al cel s’envolen. Mn. Manuel Pal

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 455  

Febrer 2017

Església d'Urgell 455  

Febrer 2017

Advertisement