__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 454 - GENER 2017

Joan Benlloch i Vivó, un Bisbe innovador per a l’inici del segle XX


Església d Urgell

Índex

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “AMORIS LAETITIA” (VII): ENFORTIR L’EDUCACIÓ DELS FILLS

6

Mn. Ignasi Navarri

EL COMPROMÍS POLÍTIC DELS LAICS

4

Mn. Luis Eduardo Salinas

5

JOAN BENLLOCH I VIVÓ, UN BISBE INNOVADOR PER A L’INICI DEL SEGLE XX

6

Mn. Benigne Marquès.

13

RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL OFERTA A LES AUTORITATS I AL POBLE D’ANDORRA

13

MEMÒRIA AGRAÏDA DEL 2016, ANY DE LA MISERICÒRDIA

16

COMUNICAT DE LA COORDINADORA DE BISBES EN SUPORT DE TERRA SANTA

19

ELS INFANTS EMIGRANTS VULNERABLES I SENSE VEU Mons. Joan-Enric Vives

20

EL MISSATGE ESCULPIT ÉS VIU EN LES PEDRES

23

Mn. Jaume Mayoral

JOVES D’URGELL PARTICIPEN A LA TROBADA DE TAIZÉ A RIGA

28

L’AMOR ÉS AUTODONACIÓ

31

23

28

FOTO PORTADA: “Laurèdia, fa cent anys” / Comú de Sant Julià de Lòria

Dr. Francesc Torralba

PREPARAR-SE PER MARXAR Carme Cerqueda

CÀRITAS: UNA TEMPESTA DE MISERICÒRDIA Meritxell Roselló

REGAL DE REIS Mn. Ramon de Canillo

“MIRA, SÓC A LA PORTA I TRUCO”

32 34 36

Mn. Enric Prat

37

DIETARI

38

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Deixem-nos transformar i renovar

“N

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

o us emmotlleu al món present. Deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior” (Rm 12,2), aconsella St. Pau cap al final de la Carta als cristians de Roma. Ell ho deia d’aquell món grecoromà del segle I, però el consell continua essent vàlid en tot moment històric. El “món”, quan vol imposar uns valors oposats a Jesús i a la llei de Déu, no ha d’engolir els cristians. Lleis, costums, propagandes a través dels mitjans de comunicació, imposicions ideològiques i culturals contràries a l’amor de Déu, als seus manaments que ens transmet l’Església, i contraris a la dignitat de les persones, els hem de rebutjar activament. El Papa Francesc parla sovint de no “mundanitzar-nos”. Un programa de conversió serà sempre adient i necessari per a tot el poble de Déu. Ens hi pot ajudar el discurs nadalenc del Papa Francesc als membres de la Cúria, del 22 de desembre passat, quan va parlar de la conversió de la Cúria, és a dir, dels seus col·laboradors en el govern universal de l’Església. Apliquem-nos-ho en allò que ens pugui convenir a la Parròquia o a la Diòcesi. Sense un canvi de mentalitat, l’esforç organitzatiu serà inútil. Les reformes eclesials del Papa van a fons i per això va aportar 12 valors per a millorar: El primer dels valors és la “conversió individual”, sense la qual és inútil qualsevol canvi. El segon valor és el “pastoral”, per tal de fer de la Cúria, i de l’Església, una comunitat servidora, on ningú no se senti ignorat o maltractat. El tercer és el “missional” o cristològic, que té per objectiu portar la Bona Nova de l’Evangeli a tot el món, a totes les persones, en totes les perifèries. El quart és el “racional”, perquè cada grup responsable faci que les seves competències siguin distribuïdes de forma racional.

El cinquè és el “funcional”, que preveu la fusió eventual de dos o més grups o sectors pastorals amb matèries anàlogues. El sisè valor que presentà el Papa és la “modernitat”: acceptar les situacions del nostre temps i també adaptar-se a les necessitats de l’Església. El setè és la “sobrietat”, que té com a objectiu la “simplificació” i “l’agilització” del que vivim i de la manera com ho vivim. El vuitè és la “subsidiarietat”, per reorganitzar les competències dels grups i sectors pastorals. El novè és la “sinodalitat”, que pretén la comunió i coordinació del treball que es fa entre els diversos estaments de la parròquia i de la Diòcesi. El desè és la “catolicitat”, entenent el terme “catòlic” com a sinònim d’universal, estimant i promovent la universalitat de l’Església. L’onzè és la “professionalitat”, que demana una formació permanent de tots nosaltres i del personal responsable, per evitar l’anquilosament o la rutina. Finalment, el dotzè valor que exposà el Papa és la “gradualitat”, que permet amb la flexibilització, una reforma autèntica. Amb aquest discurs, el Papa vol continuar l’aggiornamento de Joan XXIII i posar en marxa la renovació de l’Església, denunciant “la lògica mundana del poder”, perquè siguem una Església en camí. No una Església autoreferencial i acomodada, sinó una Església nòmada i pelegrina, que surt a anunciar l’Evangeli per tots els camins i amb tots els mitjans. Que l’Esperit Sant ens ajudi en aquest camí de conversió que ha de ser personal i institucional!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” (VII): enfortir l’educació dels fills

A

quest setè capítol corres- ajudin les persones a desenvolupar pon als números 259 al 290 aquests principis interiors estables de l’Exhortació Apostòlica que moguin a obrar espontàniament “Amoris Laetitia”, on el Papa refle- el bé. La virtut és una convicció xiona sobre l’enfortiment de l’edu- que s’ha transformat en un princació dels fills. Quin bé tan gran cipi intern i estable de l’acció. La faria que tots els pares el llegissin i vida virtuosa, per tant, construeix hi reflexionessin! la llibertat, l’enforteix i l’educa, Encara que els pares necessitin tot evitant que la persona es torni de l’escola per assegurar una bona esclava d’inclinacions compulsives instrucció bàsica per als seus fills, no deshumanitzants i antisocials. li poden delegar completament la seva formació moral. El primer pas dels pares ha de consistir en generar confiança en els fills amb l’afecte i el testimoni i inspirar en ells un respecte amorós. Quan un fill ja no sent que és valuós per als seus pares, encara que sigui imperfecte, o per- Els pares no poden delegar en l’escola la formació moral dels fills. cep que els pares no tenen una preocupació sincera És del tot indispensable sensibiper ell, això crea profundes ferides litzar el nen o l’adolescent perquè que originen moltes dificultats en la adverteixi que les males accions seva maduració. Aquesta absència tenen conseqüències. Cal despertar provoca en el fill un dolor més fort en ell la capacitat de posar-se en el que una eventual correcció que pu- lloc de l’altre i de doldre’s pel seu gui rebre per una mala acció. sofriment quan se li ha fet mal. És La llibertat és un valor molt gran, important orientar el nen amb ferperò la podem fer malbé. L’educació mesa a que demani perdó i repari moral és un cultiu de la llibertat a el mal fet als altres. través de propostes, motivacions, No s’oblida el Papa de la presència aplicacions pràctiques, estímuls, de les noves tecnologies, que popremis, exemples, models, símbols, den facilitar les relacions familiars reflexions, exhortacions, revisions tot connectant els membres de la del mode d’actuar i diàlegs que família, malgrat les distàncies, o 4

Església d’Urgell

les poden perjudicar, substituint i reemplaçant la necessitat del diàleg més personal i profund, del contacte físic i de la necessitat de sentir la veu de l’altra persona. El Papa arriba a parlar del perill d’un “autisme tecnològic”. Tampoc el Papa no deixa de fer una clara referència a la missió de l’escola catòlica en aquest procés educatiu i al seu repte d’ajudar els alumnes a créixer com adults madurs que puguin arribar a veure el món a través de la mirada de l’Amor de Jesús i comprendre la vida com una crida a servir Déu. Aquest capítol dedica sis versets al tema de l’educació sexual. Cita el Concili Vaticà II, afirmant que aquest ja plantejava la necessitat d’una “positiva i prudent educació sexual” que arribi als infants i als adolescents “conforme avança la seva edat” i tenint en compte el progrés de la psicologia, la pedagogia i la didàctica. El Papa es demana si les nostres institucions educatives han assumit aquest desafiament. No és fàcil dur a terme l’educació sexual en una època en què la sexualitat tendeix a banalitzar-se i empobrir-se. Només en el marc d’una educació per a l’Amor es pot il·luminar aquest gran tresor de la sexualitat. Una educació sexual que promo-


gui un sa pudor tindrà un gran valor malgrat que molts considerin això com “una cosa del passat”. Aquest pudor és una defensa natural de la persona que preserva la seva interioritat i evita convertir-se en un mer objecte. Sense el pudor podem acabar convertint la sexualitat en obsessions que es concentren en la genitalitat, en morbositats què desfiguren la nostra capacitat d’estimar i en diverses formes de violència sexual que fan mal i condueixen a un tracte inhumà.

El primer pas dels pares ha de consistir en generar confiança en els fills amb l’afecte i el testimoni i inspirar en ells un respecte amorós Massa sovint l’educació sexual es concentra en la crida i l’advertència a “cuidar-se” tot procurant un “sexe segur”. Aquesta expressió transmet una actitud negativa envers la finalitat procreativa natural de la sexualitat, com si un possible fill fos un perill o un enemic del qual cal protegir-se. D’aquesta manera es promou l’agressivitat narcisista en lloc de l’acollida. És del tot irresponsable tota invitació als adolescents a jugar amb els seus cossos i desitjos com si haguessin arribat a la maduresa, als valors i al compromís mutu propis del matrimoni. I el capítol no acaba sense fer una referència explicativa a la transmissió de la fe que resulta fàcil de compaginar amb el ritme actual de la vida, dels horaris i de tota mena de complexitats on tot sembla lliurar un batalla per la supervivència. Malgrat tot, la llar hauria de continuar essent el lloc on s’ensenyi a percebre les raons i la bellesa de la fe, a resar i a servir el pròxim. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

P

er als fidels laics, el compromís polític és una expressió qualificada i exigent de l’obstinació del cristià al servei dels altres. La recerca del bé comú amb esperit de servei; el desenvolupament de la justícia amb atenció particular a les situacions de pobresa i sofriment; el respecte de l’autonomia de les realitats terrenals; el principi de subsidiarietat; la promoció del diàleg i de la pau en l’horitzó de la solidaritat: aquestes són les orientacions que han d’inspirar l’acció política dels cristians laics. Quan en àmbits i realitats que remeten a exigències ètiques fonamentals es proposen o es prenen decisions legislatives i polítiques contràries als principis i valors cristians, el Magisteri ensenya que la consciència cristiana ben formada no permet a ningú afavorir amb el propi vot la realització d’un programa polític o l’aprovació d’una llei particular que continguin propostes alternatives o contràries als continguts fonamentals de la fe i la moral. El principi de laïcitat comporta el respecte de qualsevol confessió religiosa per part de l’Estat. Malauradament, encara romanen, també en les societats democràtiques, expressions L COMPROMÍS d’un laïcisme intolerant, que obstacuPOLÍTIC DELS LAICS litzen tot tipus de rellevància política i cultural de la fe, buscant desqualificar el compromís social i polític dels cristians només perquè aquests es reconeixen en les veritats que l’Església ensenya i obeeixen el deure moral de ser coherents amb la pròpia consciència. S’hi arriba fins i tot a la negació més radical de la mateixa ètica natural. Les instàncies de la fe cristiana difícilment es poden trobar en una única posició política. Pretendre que un partit o una formació política corresponguin completament a les exigències de la fe i de la vida cristiana genera equívocs perillosos. El cristià no pot trobar un partit polític que respongui plenament a les exigències ètiques que neixen de la fe i de la pertinença a l’Església: la seva adhesió a una formació política no serà mai ideològica, sinó sempre crítica, per tal que el partit i el seu projecte polític resultin estimulats a realitzar formes cada vegada més atentes a aconseguir el bé comú, inclòs el fi espiritual de l’home. També, pel que fa a la qüestió social, s’ha d’evitar la ingènua convicció que hi ha una fórmula màgica per als grans desafiaments del nostre temps. No serà una fórmula el que ens salvi, sinó una Persona i la certesa que ella ens infon: “Jo sóc amb vosaltres!” No es tracta, doncs, d’inventar un nou programa. El programa ja existeix. És el de sempre, recollit per l’Evangeli i la Tradició viva de l’Església. Se centra, en definitiva, en Crist mateix, a qui cal conèixer, estimar i imitar, per viure en Ell la vida trinitària i transformar amb Ell la història fins al seu perfeccionament en la Jerusalem celestial. La finalitat immediata de la Doctrina Social de l’Església és la de proposar els principis i valors que poden afermar una societat digna de l’home. Només la caritat pot canviar completament l’home. La caritat representa el major manament social. Respecta l’altre i els seus drets. Exigeix la pràctica de la justícia i és l’única que ens en fa capaços. Inspira una vida de lliurament d’un mateix: “Qui busqui conservar la vida, la perdrà; i qui la perdi, la conservarà” (Lc 17, 33). Però la caritat tampoc no es pot esgotar en la dimensió terrenal de les relacions humanes i socials, perquè tota la seva eficàcia deriva de la referència a Déu.

E

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Joan Benlloch i Vivó, un Bisbe innovador per a l’inici del segle XX1 Impulsà la construcció de la carretera de La Seu a Andorra, restaurà la Catedral i afavorí la cultura i la recerca històrica

J

oan Benlloch i Vivó va néixer a València el 29 de desembre de 1864. Fou ordenat de prevere l’any 1888. Era doctor en Teologia i en Dret Canònic, i batxiller en Arts. Va ser professor del Seminari de Valencia en Humanitats i en Metafísica. Fou nomenat Rector de la Parròquia dels Sants Joans i posteriorment ocupà el càrrec de Fiscal general de l’Arxidiòcesi. Passà després a Segòvia on fou Vicari General i Provissor en 1899, i l’any següent n’obtingué la canongia de xantre. Fou el 16 de novembre de 1901 quan és nomenat Administrador Apostòlic de Solsona. El 16 de desembre següent, la Santa Seu el nomenà Bisbe titular d’Hermòpolis. Rebé l’ordenació episcopal el 2 de febrer de 1902 a l’església de San Francisco el Grande de Madrid. A Solsona gestionà la conservació de la Diòcesi, que el concordat de 1851 havia decidit de suprimir. Al Consistori del 6 de desembre de 1906 fou preconitzat Bisbe d’Urgell i en prengué possessió l’11 de juliol de 1907. Regí la nostra Diòcesi fins al 21 de novembre de 1918, data en què fou promogut a la seu metropolitana de Burgos, de la qual en prengué possessió el primer de juny de l’any 1919. Posteriorment, en 1921 fou creat Cardenal. Per encàrrec pontifici fundà a Burgos el Seminari nacional de 1

Finalment, morí a Madrid el 14 de febrer de 1926 i fou enterrat a la Catedral de Burgos. Com podem veure, el seu pontificat a la nostra Diòcesi durà una dotzena d’anys, un pontificat ni molt curt ni tampoc molt llarg. L’Episcopologi d’Urgell fa un resum de les seves actuacions al nostre Bisbat. És una fitxa molt ben feta i completa, que Mn. Jesús Castells redactà segons la informació que extreu del Butlletí Eclesiàstic d’Urgell. Avui, en aquest homenatge que tributem a aquest nostre Bisbe i Pastor del Bisbat d’Urgell, voldria fer veure que realment ens deixà una forta empremta o unes marcades petjades del seu pas pel Bisbat i pel Principat d’Andorra. Esmentaré algunes de les seves activitats principals en els diversos àmbits o camps: el Pastoral, el social i el cultural.

Àmbit Pastoral

Retrat de Mons. Benlloch, Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra entre el 1907 i el 1919.

missions estrangeres. Portà a terme una gira de quatre mesos a les nacions d’Hispanoamèrica, en compliment d’una missió confiada pel Papa i el Rei.

Una de les seves qualitats, per tothom ben reconeguda, fou la seva eloqüència i les dots d’un bon predicador. Sovint el requerien per a predicar sermons, fins hi tot fora del Bisbat. Amb motiu de les festes celebrades a la nostra Catedral per haver estat declarada Basílica Menor pel Papa Pius X el 9 de desembre de 1905, el que llavors era Bisbe d’Urgell, Mons. Joan Laguarda, el 29

Laudatio d’homenatge a Mons. Benlloch, presentada per Mn. Benigne Marquès en el transcurs de la tradicional felicitació nadalenca de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe d’Urgell, que va tenir lloc a la Casa del Bisbat el 23 de desembre de 2016.

6

Església d’Urgell


d’abril de 1906 va convidar el Bisbe de Solsona, Mons. Joan Benlloch, per a predicar al solemne pontifical oficiat pel Bisbe diocesà en aquelles festes de la celebració de la nostra Catedral com a Basílica. A la tarda, el Seminari va obsequiar el Bisbe de Solsona en la seva visita amb una vetllada. També l’Institut Obrer de La Seu li dedicà una altra vetllada literària musical. Cap dels dos Bisbes, en aquell moment, sabien que uns mesos més tard, se succeirien mútuament. En efecte, el 6 de desembre següent, el Bisbe d’Urgell, Mons. Joan Josep Laguarda, fou preconitzat Bisbe de Jaén, i Mons. Joan Benlloch era nomenat Bisbe d’Urgell. En aquells anys se celebraren també força Congressos Litúrgics, de Cant i de Catequesi a Catalunya, o centenaris de efemèrides religioses, i en aquelles celebracions veiem que a voltes conviden el Bisbe Benlloch a predicar. Entre aquestes diverses ocasions només en senyalarem una

per la singular incidència que li ocorregué. El dia 23 de novembre de 1912, el Bisbe sortia de La Seu en direcció a Barcelona per anar a predicar l’endemà al III Congrès Nacional de Música Sagrada. Però en el seu viatge el Bisbe sofrí un greu accident. En un pas a nivell a Vallbona d’Anoia, un tren via d’Igualada envestí el seu carruatge per la part de darrere. El Bisbe no sofrí cap trencadura, però moltes contusions i macadures. Tardà uns dos mesos a recuperar-se. L’any següent, a les Festes del Sant Crist de Balaguer donava gràcies en aquell Santuari per haver-se salvat i recuperat. Uns dies després, a l’any del accident sofert, anà al mateix poble de l’accident, Vallbona d’Anoia, i hi va celebrar una missa d’acció de gràcies. I també s’arribà a Piera, per a donar gràcies al seu Sant Crist, del qual era molt devot. En aquest apartat de la Pastoral, hem d’esmentar que el Bisbe publicà quatre Cartes Pastorals, d’un format extens. La primera és en ocasió

del XVI centenari de l’edicte de Milà (313), fent-ne com a tema una pau, el preu de la qual fou la Creu de Crist i la sang de tants màrtirs. La signà a La Seu d’Urgell, el 21 de març, Divendres Sant, de l’any 1913. La segona és dirigida al Poble d’Andorra sobre la declaració canònica de Nostra Senyora de Meritxell com a Patrona del Principat. La signà a Gesa en Visita Pastoral, el 16 de Juliol de 1914, festa de Nostra Senyora del Carme. La tercera és la Pau del món i la Pau de Crist, en motiu de les pregàries que el Papa demanava per la pau durant la I Guerra Mundial. Està signada a La Seu d’Urgell el 9 d’abril de 1916, Dominica de Passió. Finalment, la quarta Pastoral és en el tercer centenari de la Fundació de les Escoles Pies, i està dedicada a glossar la figura i exemplaritat de Sant Josep de Calasanç. Està signada a La Seu d’Urgell el dia de Nadal de 1917. Cal indicar que la llengua que emprà en els seus escrits és la castella-

D’esquerra a dreta, Mn. Mauri, Mons. Vives, Mn. Marquès i Mn. Navarri, durant l’acte d’homenatge a Mons. Benlloch. Església d’Urgell

7


2

1

1.- Benedicció dels espigons al riu Segre, l’any 1916, que havien de protegir les terres circumdants de les riuades (foto: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell / fons Plandolit). 2.- Mons. Benlloch travessant la Valira per una passarel·la, precedit per l’aleshores Síndic General Pere Moles, possiblement durant la seva primera visita a Andorra l’agost de 1907 (foto: Arxiu Nacional d’Andorra / fons Casa Rafeló). 3.- Acte d’homenatge a la vellesa a La Seu d’Urgell, presidit pel Bisbe Benlloch. La taula presidencial és al que avui és la plaça Catalunya (foto: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell / fons Plandolit).

5

6 8

Església d’Urgell

7


3

4.- Rebuda de les autoritats andorranes i veïns de Sant Julià de Lòria al Bisbe Benlloch a la frontera de La Farga de Moles el 23 d’agost de 1913 (foto: “Laurèdia, fa cent anys” / Comú de Sant Julià de Lòria). 5.- Retrat de grup de Mons. Benlloch, els Consellers Generals, el Síndic Bonaventura Maestre i el Subsíndic Joan Puigcernal, durant la Visita Pastoral de l’agost de 1913 amb ocasió de la inauguració de la carretera nova entre La Seu d’Urgell i Andorra. Darrere, la casa Guillemó (o casa Rebés) d’Andorra la Vella, engalanada

amb garlandes i arcs florals de benvinguda (foto: Arxiu Nacional d’Andorra / fons Casa Rafeló). 6.- Placa commemorativa a Sant Julià de Lòria agraint al Bisbe per l’impuls que va donar a les obres de la carretera de La Seu a Andorra (foto: “Laurèdia, fa cent anys” / Comú de Sant Julià de Lòria). 7 i 8.- Imatges d’una Visita Pastoral al Santuari de la Mare de Déu de Núria: a lloms d’una mula al camí vell de Queralbs a Núria, i davant l’antiga església del Santuari (fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Oleguer Junyent).

4

8

Església d’Urgell

9


na, però quan es dirigeix a Andorra o fins hi tot quan escriu al Delegat Permanent de Perpinyà empra el català. Així, el text de la Pastoral dirigida als Andorrans és en català. També en aquest capítol podem incloure-hi un reglament molt complert i detallat del Seminari, en el qual s’inclou un pla de formació dels seminaristes, quan des de Roma insisteixen en la seva bona formació integral. El reglament fou publicat el 28 d’agost del 1910. Finalment, hem d’assenyalar el seu impuls a la devoció a la Mare de Déu de Meritxell i a la Mare de Déu de Núria. En la seva primera visita a Andorra i a Meritxell s’adonà que el Consell General havia declarat Nostra Senyora de Meritxell com a Patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873. Però mancava encara, cosa estranya, la confirmació o declaració canònica del Papa, que el Bisbe ho atribuí tal vegada per una manca de pau interior al país i també a l’exterior en les nacions. El Bisbe, però, va fer les gestions oportunes i aconseguí el rescripte d’aquesta declaració canònica, donada per Pius X el 13 de maig de 1914. Per aquest motiu tan joiós el Bisbe adreçà als Andorrans la Carta Pastoral ja esmentada. També organitzà una gran

En l’àmbit pastoral, entre d’altres iniciatives, Mons. Benlloch publicà quatre Cartes Pastorals i promulgà un reglament molt complert i detallat del Seminari i de la formació dels seminaristes festa i celebració per la propera festa de Meritxell, el 8 de setembre, amb un programa molt detallat. Malgrat tot, sembla que aquestes festes no s’arribaren a celebrar; almenys no n’hi ha cap constància a la documentació escrita. Possiblement, l’omissió d’aquestes celebracions fou deguda a 10

Església d’Urgell

la recent mort del Papa Pius X i també a l’esclat de la I Guerra Mundial. Referent a la Mare de Déu de Núria, va instituir per al Bisbat una romeria, que s’havia de celebrar el 22 d’agost, data que és dins l’octava de l’Assumpció de Maria. La primera, fou l’any 1917 i s’emmarcava amb motiu de les pregàries generals que l’Església feia per la pau del món. A partir d’aquest any, el Bisbe manà que aquesta romeria se celebrés cada any. També va influir en la creació de la revista L’Estel de Núria.

Àmbit social Assenyalarem dues realitzacions o fets. El 17 de juny del 1908, l’Assemblea General de la Creu Roja Espanyola li concedeix la Gran Placa d’Honor, creada pel Rei. El Bisbe contesta en agraïment, dient que no la mereix, però la valora de la següent manera: “Para un Prelado de la Iglesia que al mismo tiempo es soberano temporal, nada es más grato que el trabajar en beneficio de los que sufren, y por lo mismo tan gran Placa, con que la generosidad de la Asamblea Suprema acaba de agraciarme, será uno de mis más preciados tenibles y poderoso estímulo para cooperar con todo entusiasmo a una obra tan noble y santa que merece todas mis simpatías”. No sabem el motiu pel qual li concediren aquesta distinció, però pensem que seria perquè ell degué recolzar en alguna ocasió l’obra benèfica i social d’aquesta institució. L’altre fet és que el nostre Bisbe impulsà amb les seves gestions l’acabament de les obres de les nostres carreteres. Així, el 23 d’abril de 1914 beneí a Bassella el tram de carretera de Manresa a Bassella. En tal ocasió se celebraren unes festes a Solsona i, a la tarda, el Bisbe acompanyà la comitiva de les autoritats a una excursió fins a Sant Julià de Lòria. Des de la ciutat de Manresa li enviaren un telegrama que, entre altres coses, deia: “la más viva gratitud por las gestiones realizadas en la consecución de la

apertura de una via de comunicación que tantas ventajas y riquezas ha de reportar a esta ciudad y su comarca”. També ens consten les seves gestions fetes per tal d’aconseguir completar els treballs de la carretera de La Seu d’Urgell a Puigcerdà, oberta el 1915. Però la carretera a la qual dedicà més esforços i gestions fou la carretera de La Seu d’Urgell a Andorra, fins a Les Escaldes. En efecte, des de la seva promoció al Bisbat d’Urgell es posa en contacte amb el ministeri de Madrid, urgint l’acabament del tram de carretera des d’Anserall fins a la frontera. Eren uns treballs que sovint sofrien interrupcions. Per altra banda, també es posà en contacte amb el Consell General d’Andorra, per tal d’iniciar els treballs de la carretera des de la frontera fins a Les Escaldes. Ja l’any 1903, el Consell General de les Valls d’Andorra havia determinat l’obertura de carreteres a les Valls, i que en un primer moment seria des de la frontera espanyola fins a Les Escaldes, projecte que en tot moment recolzà també el Bisbe antecessor, Mons. Joan Laguarda. Ara, el Bisbe Benlloch impulsà l’inici dels treballs de la carretera i en tot moment recolzà i orientà les complicades gestions que el Consell General havia de fer per tirar endavant el projecte. Aconseguí, a més, algun ajut econòmic del Govern de Madrid. L’obra estigué ja, en part, coronada l’any 1913, quan del 23 d’agost fins al dia 31 el Bisbe practicà la seva primera Visita Pastoral a Andorra. En aquella ocasió, l’aprofità per a inaugurar el tram de carretera de la frontera fins a Andorra i també per a iniciar el nou tram restant d’Andorra a Les Escaldes. En efecte, el dia 23 d’agost, a Andorra, les autoritats i el poble reberen el Bisbe a la plaça d’Andorra. Després del discurs de benvinguda del Cònsol entraren a l’església de Sant Esteve i entonaren un Te Deum i el Bisbe respongué amb unes paraules dirigides al poble. L’endemà, dia 24, celebraren pròpiament la festa de la inauguració de la carretera. El Bisbe celebrà


un mig-pontifical a l’esgléi Cadafalch, al qual encosia d’Andorra la Vella. A la manà la restauració de la tarda, dedicaren al Bisbe nostra Catedral. Mn. Pere una plaça i descorreguePujol va fer la investigació ren la cortina d’una làpida històrica de la Catedral que tenia esculpit l’escut que va servir per a emmardel Consell i amb lletres car i orientar els treballs daurades deia: “Plassa del de la restauració i per a puPríncep Benlloch”. Li entoblicar-ne una monografia naren un himne a sis veus: l’any 1918, que varen dedi“Glòria, glòria a nostre gran car al Bisbe d’Urgell Mons. Príncep d’Andorra, aimat Joan Benlloch i Vivó. I, jusprotector”. El Consell Getament quan el nostre Bisneral també havia acordat be ja era preconitzat com dedicar-li un monument a a Arquebisbe de Burgos, Andorra; monument que, es va acomiadar de la Diòpassats bastants anys, ara cesi i ho va aprofitar per a figura davant de l’esglécelebrar unes festes amb sia d’Andorra la Vella. En motiu d’estar ja enllestida aquella mateixa ocasió i la restauració interior de la acte, el Síndic General, BoCatedral. Aquesta celebranaventura Maestre, li adreció tingué lloc el 20 d’abril çà unes sentides paraules de l’any 1919, festa de la d’agraïment en un discurs Pasqua de Resurrecció. molt acurat i literari. EnRespecte a la música ditre altres manifestacions rem que el Bisbe confià a li digué: “Una altra època Mn. Enric Marfany la forcomensa ara per la nostra mació musical dels seminació, un nou pervindre, naristes i la solemnització una nova societat amb ne- Monument en memòria de Mons. Benlloch davant l’església parroquial d’Andorra la Vella, de la música a la Catedral. cessitats enterament dife- erigit per iniciativa del Consell General de les Valls amb ocasió de la Visita Pastoral de El Bisbe va fer la lletra de rents”. Al final de la tarda, l’agost de 1913. l’himne nacional andorrà, li dedicaren una vetllada a la qual Mn. Marfany posà literària-musical. El 25 d’agost, el Bis- moment. Foren Mn. Pere Pujol i Mn. la música. A més, hem de fer notar be beneí els treballs de l’inici del nou Enric Marfany i Bons. que el Bisbe era molt amant d’assisEn efecte, Mn. Pere Pujol, durant tir a les freqüents vetllades literàries tram de carretera fins a Les Escaldes. L’últim dia d’aquella Visita Pastoral, el pontificat del Bisbe Benlloch, va i musicals que es prodigaren tant al el 31 d’agost, la dedicà a la Parròquia investigar els nostres Arxius i va pu- Seminari com al Centre Catòlic de de Sant Julià de Lòria. També allí, en blicar els seus excel·lents treballs l’Institut Obrer de La Seu. També agraïment, li dedicaren una làpida d’investigació, que patrocinava l’Ins- la prodigiosa veu de Mn. Borró, en amb els corresponents discursos i titut d’Estudis Catalans. El Bisbe es- aquell temps, va amenitzar moltes de parlaments i, a la nit, l’obsequiaren tava d’acord amb aquesta dedicació les vetllades musicals. El Centre Catògairebé exclusiva de Mn. Pere Pujol. lic disposava d’una orquestra pròpia, amb un concert musical. Durant els pontificats posteriors, Mn. que intervenia tant en les seves vetPere comptà amb unes circumstànci- llades com en altres circumstàncies i Àmbit cultural es menys propícies, i és per aquest llocs de la ciutat. Abreugem aquest darrer capítol motiu, i també per alguns altres, que Aquests són els principals trets i per raó de la brevetat. Podem dir que la seva investigació i les seves publi- actuacions del Bisbe d’Urgell Mons. va potenciar la investigació històrica, cacions ja minvaren molt. També cal Joan Benlloch i Vivó, que avui tenim l’art i la música. Per a aquesta come- advertir que el fet que Mn. Pere treba- l’honor de proclamar com un persosa, però, va comptar i va trobar-se llés per encàrrec de l’Institut d’Estu- natge il·lustre del nostre Bisbat. amb dues persones, bons especia- dis Catalans propicià l’ocasió que el Mn. Benigne Marquès, Arxiver diocesà listes en la seva matèria, les quals el Bisbe Benlloch es comuniqués amb i capitular del Bisbat d’Urgell Bisbe sabé recolzar i secundar en tot el prestigiós arquitecte Josep Puig Església d’Urgell

11


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra

E

ls màxims representants de les Institucions i de tots els estaments de la societat andorrana van assistir el 20 de desembre a migdia al Palau Episcopal a la recepció de Nadal oferta per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, a les Autoritats i al Poble d’Andorra, que enguany va tenir com a convidat d’honor el Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, amb motiu de la celebració del seu vint-i-cinquè aniversari. Entre els assistents a la recepció hi eren el Cap de Govern d’Andorra,

acompanyat de diversos Ministres del seu gabinet; el Síndic General i la Subsíndica General; el President del Tribunal Constitucional i el President del Consell Superior de la Justícia, a més del Representant Personal del Copríncep Episcopal; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra; l’Ambaixadora de la República Francesa a Andorra; el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra; i una àmplia representació dels Comuns de les set Parròquies del Principat. També van assistir els Presidents dels grups parlamentaris al Consell

General i un bon nombre de Consellers, així com els màxims representants de la Cúria diocesana i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes, a més de la segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell. Després del discurs de l’Arquebisbe i Copríncep (que reproduïm íntegrament a les pàgines següents), el Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra va cloure l’acte amb la interpretació de dues nadales i de l’Himne Nacional d’Andorra.

Mons. Vives, el Cap de Govern d’Andorra (esquerra) i el Síndic General de les Valls, amb els cantaires del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, que van ser els convidats d’honor de la recepció d’enguany en complir-se el vint-i-cinquè aniversari de l’agrupació. Església d’Urgell

13


Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra. Bon Nadal a tots! A prop del Nadal, festa de l’Encarnació de Déu enmig nostre, festa significativa per a tot el món, i festa del valor únic i sagrat de tota vida, de tota persona humana, i de ens pot ajudar tornar a creure que “una societat amb valors és una societat amb futur”. I un d’aquests valors essencials és la germanor que ens porta a compartir els béns i els cors, com en una família que en temps de dificultats s’uneix i s’ajuda. I la nostra família no té fronteres, ni exclou ningú. Sant Pau ho diu molt bé: “no ens cansem de fer el bé, perquè si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Ara que hi som a temps, fem el bé a tothom” (Ga 6,9-10). Penso que a Andorra ens cal promoure més la unitat en la germanor, tant per continuar sortint de la crisi com per ser encara més ser més transparents com a societat, bandejant la corrupció i creixent sempre en transparència. Andorra ja ha fet grans i importants passos per assolir el repte de transformació i adaptació a l’entorn, en canvi constant i accelerat, com l’homologació en matèria de transparència financera internacional i la lluita contra el blanqueig de capitals, l’obertura econòmica, la implantació d’un nou i complet marc fiscal, el reconeixement dels drets econòmics dels immigrants des de la seva arribada al Principat, i de forma paral·lela a la preparació de les negociacions per a aconseguir un bon Acord d’Associació amb la Unió Europea. Un Acord equilibrat, que permeti a Andorra participar en el Mercat Interior complint amb les obligacions essencials que se’n deriven, i que sobretot respecti la situació particular i les especificitats pròpies de la idiosincràsia d’Andorra, molt especialment el respecte a la seva sobirania. És el que els ciutadans esperen i demanen a les seves Autoritats. Tots aquests elements positius no neguen que el camí fins l’assoliment d’aquest equilibrat Acord d’Associació serà, sens dubte, complex i llarg, i per això és important la unió dels andorrans per l’assoliment de l’objectiu final: un bon Acord d’Associació per a Andorra. Em permeto en el clima del Nadal demanar a tot el país un esforç de fraternitat i d’unitat, perquè així construirem la societat integradora i justa que volem, on puguem acollir i valorar els altres com es mereixen. El Papa Benet XVI deia fa uns anys: “La societat cada cop més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans (...) El que està en joc 14

Església d’Urgell

és la necessitat d’aconseguir una autèntica fraternitat (...) a fi de fer canviar els processos econòmics i socials actuals en metes plenament humanes” (Caritas in veritate, 19-20). Hauríem de fer-ne cas! Deixem-nos amorosir els nostres cors aquests dies de Nadal, i tot l’any que aviat iniciarem, per prendre compromisos solidaris envers els germans i compromisos de responsabilitat i d’unitat envers el nostre estimat país. Brolla quasi espontàniament en tot cor net, el desig de compartir, de fer que la nostra festa de Nadal es vessi amb amor d’obres i amb generositat envers tots els necessitats que ens envolten. Hem de fer que aquest desig es concreti en obres de solidaritat i d’amor que vagin dirigides a les persones amb més risc d’exclusió. Andorra ha d’anar endavant i hi anirà si sap sortejar els esculls i vèncer els reptes que té respecte al seu futur com a nació. Ens convé estar alertes i ser clarividents envers tots els possibles intents de divisió o contraposició malèvola. És evident que la pluralitat i la mateixa discrepància ens ajuden a evitar errors i a millorar. Però cal evitar les maledicències, sospites o litigis, que només desprestigien persones o iniciatives, no aporten res a canvi i ens divideixen entre nosaltres, donant una imatge distorsionada del nostre país. “Una societat amb valors, és una societat amb futur”. Els valors ens ajuden a reflexionar i a actuar davant un món on prima massa l’individualisme, perquè caldrà promoure la comunió; davant la insolidaritat amb què ens topem cada dia, ens cal major participació; davant l’uniformisme, hem de procurar que es valori la diversitat; i en una cultura que promou constantment l’egoisme, convé que s’afermi la gratuïtat i el do, l’ardu servei d’anar junts, d’esperar l’altre, d’ajudar-lo a caminar. Aquests valors formen part de la nostra identitat com a persones, com a éssers humans. Podem generar vida, esperança i amor. Ens podem vincular a altres persones com nosaltres, i acollir-les; podem construir, cercar, millorar, créixer, desenvolupar; i no solament per a la nostra pròpia gratificació sinó per als qui formen part del nostre entorn més o menys proper. És llavors que emergeixen les nostres “bondats”: la generositat, la preocupació per l’altre, la gratuïtat, l’acceptació dels diferents, tal com són, i un llarg etcètera de valors que ens doten d’humanitat.


Els proposo que mirem a una institució que s’ha consolidat entre nosaltres, que té un gran futur i que enguany està celebrant els seus 25 anys de vida. Es tracta d’un Cor ben especial. És el nostre Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, que té una ànima que són els seus protectors del Patronat, i sobretot té una gran Directora, tenaç i incansable en tots aquests 25 anys. Avui han volgut venir al Palau episcopal i els fets convidats d’honor de la nostra recepció. Tot seguit ens cantaran dues nadales i l’Himne na- Mons. Vives, durant el seu parlament a les Autoritats i representants de la societat andorrana. cional. Com ens uneix i com ens ha d’unir la música! I sobretot el nostre himne nacional, que amb la que uneixen els pobles, que donen esperança, que canten bandera i els Coprínceps són els símbols de la nostra sobi- les seves tradicions...! rania i de la nostra identitat com a Nació, que han preservat els antics i que nosaltres volem traspassar intactes a les Benvolgudes Autoritats i amics, generacions que vindran. En celebrar el Nadal i iniciar un nou Any, deixem ressonar Ja ho saben. Un Cor, una Coral, o agrupació vocal és un dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, i unim-nos conjunt de persones que interpreten una peça de música en un cant coral, cadascú com millor pugui i sàpiga: “Glòria vocal de manera coordinada, unint les seves veus. És el a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el mitjà interpretatiu col·lectiu de les obres cantades o que re- Senyor” (Lc 2,14). La “Pau” resumeix i conté tots els béns quereixen la intervenció de la veu. El cor està compost per que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda com a Rediferents tipus de veus, agrupades en cordes; i cada corda demptor; i la pau resumeix tot el que ens fa feliços i tot el que agrupa les veus en funció del registre o tessitura de cadas- volem aportar al nostre món. cuna, segons l’interval de notes que és capaç d’interpretar. Un cor és un exercici col·lectiu que històricament neix en Proposem-nos que aquest Nadal i sempre anem realitzant el moment en què un grup de persones es posen a cantar i difonent el que podríem anomenar una “cultura de la conjuntes sota unes mateixes directrius marcades per elles junció, de la pau i de la solidaritat”. Així farem que l’amor mateixes o per la personalitat d’un director. I interpreten triomfi per damunt dels egoismes, i que compartir esdevingui o fan música pel gust de cantar. Són felices cantant, i ofe- un valor social estimat i posat en pràctica. reixen felicitat amb el seu cant coordinat. ¿No penseu que els Petits Cantors poden ser un senyal avui per la completa Bon Nadal a les vostres famílies i a tots Vostès! Visca Ansocietat andorrana i per al nostre país, amb les seves ins- dorra! titucions, autoritats, empresaris, treballadors, joves i vells, +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell famílies i parròquies...? I evidentment, haurem de ser una i Copríncep d’Andorra. Coral que afini, que no es descoordini, que no s’abaixi, que no tiri cadascú pel seu cantó... Que belles són les cançons La Seu d’Urgell, 20 de desembre de 2016

Església d’Urgell

15


Memòria agraïda del 2016, Any de la Misericòrdia1

A

les acaballes de l’any, i se- Trobada de Càritas Catalunya, sota el Pel que fa al balanç de l’any a l’Esguint la tradició del nostre lema “Transformem la societat des de glésia diocesana, voldria destacar Bisbat, fem una mirada re- la Misericòrdia”, on una bona repre- tres accions i vuit àmbits d’actuació. trospectiva amb agraïment a Déu, sentació de la Diòcesi d’Urgell es va Els primers fan referència a la cloenda Senyor i Jutge de la història, de les afegir als 1.900 participants que van del procés de beatificació dels serprincipals activitats de la Diòcesi, ser-hi; la Trobada del clergat català vents de Déu Mn. Josep Moles i Torenguany centrades principalment a Vic, amb motiu del centenari de la rents i 74 companys seus sacerdots, en l’Any Jubilar de la Miseaixí com el laic Lluís Farré ricòrdia, que de ben segur Trilla; a la visita de Mons. ha donat i seguirà donant Paul Richard Gallagher, molts fruits espirituals en la Arquebisbe Secretari de la vida de les nostres comuniSanta Seu per a les relacions tats parroquials. amb els Estats, amb motiu de La celebració del Jubileu la festa de la Mare de Déu de Extraordinari de la MisericòrMeritxell en el 40è aniversari dia, inaugurat el 8 de desemde la construcció del nou bre de l’any passat i clos el Santuari; i la concessió del proppassat 20 de novembre, títol de Basílica Menor al és precisament un dels fets Santuari del Sant Crist de cabdals del 2016 per a tota Balaguer, solemnitzada en l’Església universal, àmbit l’Eucaristia d’acció de gràcien el qual també cal fer eses del passat 9 de novembre. ment, com a esdeveniments Pel que fa als àmbits d’actuespecialment importants de ació, cal referir-se en primer l’any, de la promulgació el lloc al presbiteri de la Diòcesi. 19 de març de l’Exhortació Enguany hem viscut el goig de Apostòlica “Amoris Laetitia” l’ordenació d’ un nou prevere, del Papa Francesc i la TroMn. Gabriel Casanova, i amb bada Mundial de la Joventut tristesa n’hem acomiadat alcelebrada a Cracòvia (Polòtres tres: Mn. Lluís Farré, Mn. nia) el passat mes de juliol. Antoni Mirabet i Mn, Ramon En l’àmbit de l’Església Porredon. Així mateix, a l’oca Espanya, cal destacar la Amb l’obertura de la Porta Santa de la Catedral començà a Urgell l’Any de la Mise- tubre vam recordar l’estimat celebració del 50è aniversari ricòrdia, que ha amarat totes les activitats diocesanes durant el 2016. Arquebisbe Joan Martí en de la creació de la Conferènel setè aniversari de la seva cia Episcopal Espanyola (CEE), amb mort del Bisbe Josep Torres i Bages; mort. Descansin en Pau. la presència del Cardenal Secretari i la nova edició de la Litúrgia de les Seguint la indicació del Papa Frand’Estat de la Santa Seu, Mons. Pie- Hores en llengua catalana, versió cesc, l’Arquebisbe va designar dos tro Parolin, i amb la visita dels Reis oficial aprovada per la Conferència missioners de la Misericòrdia: Mn. d’Espanya a la seu de la mateixa CEE. Episcopal Tarraconense i confirmada Antoni i Elvira i Mn. Ignasi Navarri. I en relació amb l’Església a Ca- per la Congregació per al Culte Diví i Vam viure amb gran goig la concessió talunya, el 2016 ens ha deixat la III la Disciplina dels Sagraments. a Mn. Josep M. Mauri del títol ho1

Glossa pronunciada pel Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, en el decurs de la tradicional felicitació nadalenca de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe Joan-Enric.

16

Església d’Urgell


norífic de “Capellà de Sa Santedat”, apropant-lo més a la persona del Sant Pare, i també ens alegràrem per la designació de Mn. Xavier Parés com a fill adoptiu de La Seu d’Urgell. Així mateix, cal destacar la publicació del llibre “Istòria dera Glèisa en Aran”, de Mn. Jusèp Amiell. El segon àmbit es refereix als religiosos i religioses de la Diòcesi: al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es va celebrar la XVIII Trobada diocesana de Vida Consagrada de la Diòcesi d’Urgell; les Germanes Carmelites de Sant Josep van festejar el 50è aniversari de la seva presència a Tartera (Prats de Cerdanya); i, amb motiu del 200 anys de la fundació de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família de Villefranche, l’Arquebisbe presidí el pelegrinatge de les Parròquies de Les i Bossòst (Vall d’Aran) a la ciutat de Villefranche-de-Rouergue, on visqué i morí Santa Emilia de Rodat (1787-1852), fundadora de l’orde, amb presència a la Vall d’Aran des de 1903. L’escola Vedruna de Balaguer celebrà el cinquantè aniversari del centre, en el marc de les celebracions dels 170 anys de presència de les Religioses Vedrunes a la capital de la Noguera i al Bisbat d’Urgell. També se celebrà una Eucaristia d’ acció de gràcies amb motiu del cinquantenari

L’Eucaristia d’acció de gràcies per la concesió del títol de Basílica Menor al Santuari del Sant Crist de Balaguer i la restauració del “Beatus” (a baix) han estat altres dues notícies destacades del 2016 a la Diòcesi.

del Col·legi Sant Ermengol, a Andorra la Vella; i acollírem amb goig la notícia que el Monestir de Santa Maria de Refet ha tornat a obrir les seves portes amb la llavor i la presència de la vida monàstica Jerònima. En l’àmbit relacionat amb el camp de la caritat i dels malalts, un any més Càritas, d’una manera callada i discreta, ha anat ajudant i omplint d’esperança els cors dels qui tenen les mans buides: fins al darrer mes de 2016 s’han atès 755 famílies i s’han atorgat ajudes per un import de 140.559,03€; dels quals 65.618,31€

s’han destinat a ajudes escolars (menjador, llibres i material). S’han dut a terme 64 tallers de valors (voluntariat, solidaritat, comerç just...) a escoles; i a l’empresa Nougrapats s’han consolidat vuit llocs de treball d’inserció i s’ha iniciat un projecte conjunt amb Càritas de neteja a domicilis de gent gran. A més, es van posar en marxa dues campanyes d’emergència per Haití i Equador, en les quals es van recollir 33.007,44€ en total. Pel que fa a Mans Unides d’Urgell, posant en pràctica el seu lema “està a les teves mans sembrar el futur i la solidaritat”, durant la darrera campanya va finançar la construcció de un saló multifuncional i un dormitori a Bihar (Índia), per un import de 19.682€; la instal·lació y posada en marxa d’una petita granja model a Luangu (República Democràtica del Congo), per un import de 30.153€; un projecte d’alfabetizació de mares i reforç d’una escola bressol a Tetuan, per un import de 15.875€; i un altre de formació y capacitació de dones en l’àmbit rural a Bambey (Senegal), per un import de 12.657€. Totes aquestes accions s’han pogut fer gràcies a que les aportacions s’han mantingut en el nivell dels darrers anys. Església d’Urgell

17


D’altra banda, cal esmentar en aquest àmbit el 38è Pelegrinatge diocesà a Lourdes, el pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Núria de les Hospitalitats de Lourdes amb seu a Catalunya, la Jornada Mundial del malalt amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes i la celebració de la Pasqua del Malalt a Guissona. En l’àmbit de l’apostolat i l’evangelització, com aquella pluja fina que cau i amara els camps, hi ha, un any més, el treball amagat de tantes hores de catequesi amb els infants i joves. Celebracions. Aplecs. Visites a ancians i malalts. Conferències. Els pelegrinatges als temples jubilars de la Diòcesi, a Montserrat, a Roma i a Terra Santa. La participació a la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia. La X Trobada de grups de pregària de Taizé, a La Seu d’Urgell. La trobada dels Pueri Cantores de Catalunya, també a La Seu d’Urgell. El treball amb monitors i nens i nenes dels esplais i els 40 anys de colònies d’AINA... Esmentaria també la Jornada diocesana de les famílies a Guissona. Trobades amb els joves, amb els professors de Religió, el treball de l’escola catòlica, l’ajuda que s’ha anat fent als nostres missioners. I voldria subratllar la llavor que va sembrant any rere any el Concurs Bíblic. També la quarta edició del Canòlich Músic. La marxa jove a peu a Montserrat, la Setmana de cinema espiritual. La Trobada diocesana de Vida Creixent, la cadena de pregària per les vocacions, i tantes altres activitats callades que només Déu, que veu el que està amagat, farà germinar i sabrà recompensar. En el cinquè àmbit, relatiu al pensament i la cultura, destaquem la presentació a Andorra del recull de ponències de la XII Càtedra de Pensament Cristià, “Lideratge ètic. Exemplaritat pública”, i l’edició del 2016 sobre el tema: “Vers una ecologia integral i social. El nou paradigma del Papa Francesc”. També dins d’aquest 18

Església d’Urgell

camp cal recordar les Jornades de Teologia celebrades a La Seu d’Urgell sobre el tema “L’ètica cristiana. Una proposta plena de sentit”. Així mateix, l’Escola Diocesana de Formació Permanent ha arribat al sisè curs de la seva singladura. Celebrem també que el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell aculli l’exposició permanent sobre la Bíblia, amb un fons de 1.223 exemplars de diferents èpoques, editats en multitud d’idiomes i diferents formats. El sisè àmbit té a veure amb el camp del patrimoni cultural. En l’any 2016 cal assenyalar com a actuació estel·lar l’inici de les obres de restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, que s’han centrat en la millora de les

Acollírem amb goig que el Monestir de Santa Maria de Refet hagi tornat a obrir les seves portes amb la llavor de la vida monàstica Jerònima cobertes del cimbori, de l’absis i de les galeries del claustre i de la capella de la Pietat, i amb la restauració de les tres galeries interiors del claustre. També cal destacar la restauració del “Beatus”, així com la finalització dels treballs de restauració de les esglésies de Cubells, d’Abella de la Conca i de Meranges, i del campanar de les esglésies de Montgai i Tost. Així mateix, s’han restaurat les pintures gòtiques del cor de l’església de Puigcerdà, els frescos de l’església de Seurí, la collecció de teles dels patriarques de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i les teles que conformen el monument de Setmana Santa de Ribera de Cardós. El Conjunt Catedralici, amb 25.000 visitants, va mantenint un ritme sostingut de creixement. I pel que fa a l’arxiu Diocesà i Capitular, al llarg del 2016 va atendre les consultes dels 550 investigadors. Com a tasca arxivística a destacar, cal assenyalar que se segueix amb els treballs de digitalització del fons documental.

En el camp polític, que correspon al setè àmbit d’aquest recull, atesa la condició de Copríncep d’Andorra de l’Arquebisbe d’Urgell, al llarg de l’any Mons. Vives ha mantingut reunions amb els principals representants institucionals i autoritats del Principat d’Andorra; a més de les audiències concedides als diplomàtics estrangers acreditats davant el Principat. També es va reunir amb el President de la Generalitat i altres alts càrrecs institucionals de Catalunya així com de l’àmbit internacional, com ara el President del Tribunal europeu dels Drets Humans. El vuitè i darrer àmbit el dedico a la presència i missió eclesial de l’Arquebisbe Joan-Enric, que al llarg de 2016 es concretà en la participació a esdeveniments com la XV Trobada de Bisbes de Conferències Episcopals en suport a l’Assemblea dels Ordinaris de Terra Santa, o al Congrés Internacional de Pastoral Vocacional i al II curs de formació per als Directors Espirituals dels Seminaris d’Espanya, a Roma, en aquest cas com a President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la CEE. També assistí a la benedicció del nou Abat de Poblet, fra Octavi Vilà, i a l’ordenació d’Exarca del P. Manuel Nin, OSB; així com a la missa d’ acció de gràcies amb motiu dels 100 anys de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, a Berga; i a la cloenda de l’Any Jubilar Ramon Llull, a Mallorca, entre molts d’altres actes arreu. I no voldria acabar aquesta relació feta a les portes d’un nou any sense fer esment de la canonització de la Mare Teresa de Calcuta, el passat 4 de setembre. Ella ens deixà tota una herència de passat, de present i de futur. Tal com ella mateixa deia: “el futur no és a les nostres mans. No tenim cap poder sobre el futur. Només ens queda actuar aquí i ara. No podem fer coses grans, però sí que podem fer coses petites amb gran amor”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell


Comunicat de la Coordinadora de Bisbes en suport de Terra Santa

Cinquanta anys d’ocupació requereixen acció1

D

urant cinquanta anys, la Riba Occidental (West Bank), Jerusalem Est i Gaza han anat esllanguint-se sota l’ocupació, violant la dignitat humana tant dels palestins com dels israelians. Aquest és un escàndol al qual mai no ens hem d’acostumar. La nostra Coordinadora ha demanat justícia i pau cada any des de 1998, però el patiment continua. Així, doncs, aquesta crida ha de ferse encara més forta. Com a Bisbes implorem als cristians dels nostres països d’origen que reconeguin la nostra pròpia responsabilitat en la pregària, la consciència i l’acció. Molta gent a Terra Santa ha passat tota la seva vida sota l’ocupació, amb la seva segregació social polaritzadora, però encara professa esperança i lluita per la reconciliació. Ara, més que mai, mereixen la nostra solidaritat. Tots tenim la responsabilitat d’oposar-nos a la construcció d’assentaments. Aquesta annexió de facto de la terra no només soscava els drets dels palestins en zones com Hebron i Jerusalem Est, sinó que, com va reconèixer recentment l’ONU, posa també en perill la possibilitat de la pau. Tots tenim la responsabilitat de prestar assistència al poble de Gaza, que continua vivint enmig d’una catàstrofe humanitària causada per l’home. Han passat una dècada sota bloqueig, agreujat per un estancament polític causat per la mala voluntat de totes les parts.

Tots tenim la responsabilitat d’encoratjar la resistència no violenta que, com ens recorda el Papa Francesc, ha aconseguit grans canvis a tot el món. Això és particularment necessari davant les injustícies com la construcció continuada del mur de separació en terres palestines, incloent-hi la vall de Cremisan.

La nostra Coordinadora ha demanat justícia i pau cada any des de 1998, però el patiment continua. Així, doncs, aquesta crida ha de fer-se encara més forta Tots tenim la responsabilitat de promoure una solució de dos Estats. La Santa Seu ha subratllat que “si Israel i Palestina no estan d’acord a existir l’un al costat de l’altre, reconciliats i sobirans dins de fronteres mútuament acordades i reconegudes internacionalment, la pau seguirà sent un somni distant i la seguretat una il·lusió”. Tots tenim la responsabilitat d’ajudar l’Església local, les seves agències, voluntaris i organitzacions no governamentals. En les circumstàncies més provades mostren una gran capacitat de recuperació i realitzen un treball que canvia la vida. És la nostra fe en Déu el que ens dóna esperança. És el testimoni dels cristians a Terra Santa, i especialment dels joves que hem conegut, el que ens inspira.

La Bíblia ens diu: “Declarareu sant l’any cinquantè i promulgareu per al país l’alliberament per a tots els habitants” (Levític 25,10). Durant aquest any en què se’n compleixen cinquanta de l’ocupació hem de pregar per la llibertat de tots a Terra Santa i donar suport de manera eficaç a tots aquells que treballen per construir una pau justa. Signat: Bisbe Declan Lang, Anglaterra i Gal·les (President de la Coordinadora de Bisbes en suport de Terra Santa). Arquebisbe Riccardo Fontana, Itàlia. Bisbe Stephen Ackermann, Alemanya. Bisbe Peter Bürcher, Conferència Episcopal dels Països Nòrdics. Bisbe Oscar Cantú, Estats Units d’Amèrica. Bisbe Christopher Chessun, Església d’Anglaterra. Bisbe Michel Dubost, França. Bisbe Lionel Gendron, Canadà. Bisbe Felix Gmür, Suïssa. Bisbe Nicholas Hudson, Comissió de les Conferències Episcopals de la Comunitat Europea (COMECE). Bisbe William Kenney, Anglaterra i Gal·les. Bisbe William Nolan, Escòcia. Amb el suport de: Mons. Duarte da Cunha, Conseller de las Conferències Episcopals d’Europa (CCEE). P. Peter-John Pearson, Conferència Episcopal de Sudàfrica.

1 Comunicat fet públic per la Coordinadora de Bisbes en suport de Terra Santa en finalitzar el seu pelegrinatge a Gaza, Betlem, Hebron i altres llocs de Palestina i Israel els dies 14 al 19 de gener.

Església d’Urgell

19


Els infants emigrants vulnerables i sense veu1

D

es del 1914 el Papa Benet XV va decidir que tingués lloc una Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. Era sensible a la situació de tants emigrants italians d’aquell moment. La sensibilització sobre el fenomen de l’emigració i les obres pastorals per als emigrants i per a la formació dels missioners va portar a celebrar ja el 1915 la primera Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. Enguany, el tema triat pel Papa Francesc per a aquesta 103a Jornada Mundial de les migracions, que celebrem el diumenge 15 de gener, “Menors emigrants vulnerables

1

Article publicat a La Vanguardia el 15 de gener.

20

Església d’Urgell

i sense veu. Repte i esperança”, focalitza l’atenció en els més petits entre els petits. Subratlla així que en la immensa majoria, els nens arriben sols als països de destinació i, no essent capaços de fer escoltar la seva pròpia veu, esdevenen fàcilment víctimes de greus violacions dels drets humans. Cal atendre els emigrants menors perquè “són menors, estrangers i indefensos”, diu el Papa Francesc. Per raons diverses els menors són forçats a viure lluny de la seva terra natal i separats de l’afecte de la seva família. Certament l’emigració és un fenomen mundial que afecta tots

els continents i que no concerneix exclusivament persones a la recerca de treball o de millors condicions de vida per a ells i, sobretot, per

El Papa Francesc proposa que els esforços se centrin “en la protecció, en la integració i en trobar solucions estables” als seus fills. Afecta també adults i menors que fugen de veritables tragèdies com la guerra, la persecució religiosa i ideològica, les discriminacions i altres vulneracions


Un grup d’infants a un camp de refugiats.

dels drets humans. Les dades són esfereïdores ja que l’ACNUR calcula en més de 65 milions les persones desplaçades per la força el 2016 arreu del món. A Europa hi han arribat per mar durant el 2016, sobretot per Itàlia i Grècia, 358.403 refugiats i emigrants, molts d’ells nens. Un total de 4.913 refugiats i immigrants indocumentats han mort en el seu intent de creuar el Mediterrani, i això representa gairebé 1.300 morts més que el 2015, segons les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). És una emergència humanitària que passa prop nostre, i no podem mirar cap a un altre cantó. Pensant en els menors, i ja que UNICEF calcula que un de cada tres emigrants o refugiats és un infant, i que d’aquests, nou de cada deu viatgen sols, el Papa Francesc proposa que els esforços se centrin “en la protecció, en la integració i en trobar solucions estables”. Caldria adoptar les mesures necessàries per assegurar-los protecció i defensa, ja que aquests nois i noies acaben amb

freqüència al carrer, abandonats a si mateixos i víctimes d’explotadors sense escrúpols que, més d’una vegada, els transformen en objecte de violència física, moral i sexual.

Es requereix una visió de futur, que sàpiga projectar programes adequats per a les zones d’origen dels emigrants Per tant, també caldria no impedir-los l’entrada i adoptar polítiques adequades d’acollida, assistència i inclusió, així com actuar en les causes que provoquen l’emigració. Es requereix una visió de futur, que sàpiga projectar programes adequats per a les zones d’origen dels emigrants afectades per la inestabilitat i per greus injustícies, perquè a tots se’ls garanteixi l’accés a un desenvolupament autèntic que promogui el bé dels nens i les nenes, esperança de la humanitat. Pensant en tots els emigrants, el Papa Francesc fa una crida contra

l’exclusió: “Tocar el pobre pot purificar-nos de la hipocresia. Als refugiats potser molts els consideren exclosos, però són els nostres germans! El cristià no exclou ningú, dóna un lloc a tots, deixa venir tothom”. Òscar Camps, català de l’any 2015, no va restar inactiu quan va veure la foto d’Aylan Kurdi, el nen ofegat a la sorra d’una platja turca. Va ser el detonant que el va portar a fundar Proactiva Open Arms, l’oenagé badalonina de socorristes que des de Lesbos rescaten i assisteixen les pasteres de refugiats que busquen una vida més segura a Europa. Caldria que tots, i especialment els voluntaris que ens han donat i ens donen un gran exemple de generositat i solidaritat, no ens cansem d’ajudar amb audàcia i creativitat, fixant-nos en els infants. Ens hi va el futur de tota la humanitat, perquè en cada infant s’hi amaga el futur de tots. +Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Església d’Urgell

21


GRÀCIES A tots per ajudar-nos a fer -ho possible

PATROCINEN:


El Missatge esculpit és viu en les pedres “L’Església està aliada des de fa temps amb vosaltres. Vosaltres heu construït i decorat els seus temples, celebrat els seus dogmes, enriquit la seva litúrgia. Vosaltres heu ajudat a traduir el seu diví missatge en la llengua de les formes i les figures, convertint en visible el món invisible...” (Pau VI, “Missatge als artistes”, 1965)


“Caballos del séquito de los Reyes Magos” (esquerra) i “San Mateo”, dues de les escultures que es mostren a l’exposició “Maestro Mateo en el Museo del Prado” (fotos: Museu del Prado). A la pàgina anterior, detall d’un capitell del Claustre del Conjunt Catedralici d’Urgell (foto: Idil·li Tàpia).

A

quests dies podem veure en dos espais ben diferents la riquesa que transmeten, en l’àmbit evangelitzador i catequètic, les imatges esculpides en pedra a la portalada de la Catedral de Santiago de Compostel·la i a la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, on els mestres i artesans que hi van treballar van saber traduir perfectament, ja fa molts segles, el missatge diví en la llengua de les formes i les figures (tal com deia el Papa Pau VI al text que encapçala aquest article) per atansar-lo al poble fidel.

1

D’una banda, a Madrid es pot visitar fins al 24 d’abril vinent l’exposició “Maestro Mateo en el Museo del Prado”1, una selecció de 14 escultures que van formar part de la façana i el cor de la Catedral compostel·lana i que són autoria de l’escultor i arquitecte conegut com Maestro Mateo, que va treballar a la Catedral pels volts del segle XII, amb l’ajuda dels deixebles de la seva escola. Sense entrar en els aspectes més tècnics, només fer-vos una crida a deixar-vos captivar per les fotografies que acompanyen l’article: de totes les escultures que podem admirar expo-

sades a l’edifici Villanueva del Prado, n’he escollit dues per deixar-nos omplir de la seva bellesa i de tot allò que ens volen comunicar. Dues peces treballades en granit de la pedrera de Vrins (Ames / A Corunya), on Mateo i els seus deixebles van saber esculpir unes figures que havien de decorar espais del temple compostel·là i havien de saber transmetre un missatge als peregrins que hi arribarien. En primer lloc, he triat una simpàtica escultura que té restes de policromia i que representa tres caps de cavall que volen formar part del seguici dels Reis Mags. Tal com s’explica

Podeu trobar una presentació en imatges de l’exposició “Maestro Mateo en el Museo del Prado” a https://youtube.com/WSxiXHDOj_c

24

Església d’Urgell


al catàleg de l’exposició, representa el moment en que la comitiva dels Reis deixa el palau del rei Herodes per anar a Betlem a adorar l’Infant Jesús. L’escultura és, doncs, també una manera d’apropar a grans i petits a un dels moments del misteri del Nadal i dels relats evangèlics. La segona escultura de la mostra que acull el Museu del Prado, tallada cap a l’any 1200, representa Sant Mateu. L’apòstol i evangelista es representa aquí escrivint en una mena de pupitre damunt dels seus genolls. Totes dues escultures són només un petit tast per resumir la riquesa estètica i catequètica de les peces que aplega aquesta exposició organitzada per la Fundación Catedral de Santiago i el Museu del Prado: unes escultures en pedra, ben treballades, que poden atansar als fidels de totes les èpoques un missatge que volia ajudar a refermar i il·luminar la seva fe en tot allò que potser no podien copsar d’una altra manera, i que, malgrat el temps transcorregut, segueixen interpel·lant

Panoràmica general i detall de la portalada del Monestir de Ripoll (fotos: Monestir de Ripoll).

qui les contempla amb la mateixa intensitat d’aleshores. Com diu Henri Focillon al seu llibre “La escultura romànica. Investigaciones sobre la historia de la formas” (Madrid 1987), “serà en les pedres de les esglésies on l’Esperit trobarà un espai per mostrar-se als fidels, als peregrins, als visitants”.

L’altre espai a què em referia en començar aquest escrit el tenim més proper: a la ciutat de Ripoll, i, més concretament, al seu Monestir, on aquest gener s’han enllestit, després de quatre mesos de feina, els treballs de neteja i conservació que s’han fet a la portalada de l’església. La intervenció, duta a terme per tècnics Església d’Urgell

25


Portalada de la façana de Ponent de la Catedral de Santa Maria d’Urgell. A la pàgina següent, portalada d’accés a la Catedral des del Claustre (fotos: Idil·li Tàpia).

del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, permet admirar encara millor aquesta portalada monumental situada a la façana occidental de l’església de Santa Maria de Ripoll, datada a mitjan segle XII, que constitueix un esplèndid exponent del romànic català2. Deixant també de costat els aspectes més tècnics de la restauració i l’arquitectura, vulguem admirar el contingut iconogràfic que la portalada regala a la vista dels fidels i visitants, una mena de “Biblia pauperum”, encara que aquí les imatges són de pedra de gres. Però no per això perden el seu sentit de ser portadores d’un missatge, on la majoria dels grans especialistes destaquen la riquesa i la complexitat de la iconografia que conté i que

2

sembla que va concebre la mateixa comunitat benedictina que va habitar al recinte monàstic en l’època de la seva fundació, tot inspirant-se en la Bíblia il·luminada de Ripoll. Un exemplar d’aquest còdex es guarda en l’actualitat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Al centre de la portalada hi trobem un Pantocràtor i al seu al voltant es poden veure els quatre evangelistes identificats pels seus respectius símbols. També els acompanyen els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. A la banda dreta hi són representades algunes escenes del llibre de l’Èxode. La banda esquerra presenta un cicle inspirat en el primer llibre dels Reis. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics així com la representació dels set pecats

capitals. La porta està flanquejada per dues estàtues dedicades a Sant Pere i Sant Pau, i al seu voltant es mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l’any. Un repàs als llibres bíblics de l’Apocalipsi, Fets dels Apòstols, Èxode, Jonàs i Daniel. A banda dels dos exemples comentats, no podem deixar de reivindicar l’escultura monumental de la nostra Catedral de Santa Maria, i, per extensió, del Conjunt Catedralici. Tal com recorda l’especialista en art sacre Émile Mâle “l’art de l’Edat Mitjana és simbòlic i té un component espiritual, una manera que van tenir de materialitzar les idees i revestir-les d’una forma sensible”. I és innegable que l’escultura present a la seu urgel-

Per a una lectura més acurada del programa iconogràfic de la portalada de Ripoll podeu consultar la web: www.monestirderipoll.cat/la-portada/

26

Església d’Urgell


litana respira aquest component espiritual i transcendental, i amb una clara càrrega simbòlica i iconogràfica, a les formes esculpides. Una riquesa escultòrica que, degut als avatars de la història, predomina en un immens espai despullat d’altres béns mobles, com retaules o pintures. Escultures que es fan presents en diferents espais de la Catedral, tant a l’exterior com a l’interior, tot guarnint elements arquitectònics com portalades, parets, capitells... Una mirada a la façana de Ponent de la Catedral permet distingir no tan sols les escultures de la portalada principal, sinó que també trobem a diferents llocs i alçades del mur elements iconogràfics ben diversos. I el mateix podem apreciar a la portalada de la façana nord així com, ja a l’interior del temple, a la portalada que hi accedeix des del Claustre, on hi ha una riquesa d’imatges als capitells que convida a contrastar

interpretacions simbòliques i iconogràfiques diverses. Però potser sigui als 51 capitells repartits en tres galeries (septentrional, meridional i occidental), on hi ha una veritable riquesa de símbols, encara que també hi ha elements merament decoratius inspirats en el regne vegetal i no trobem capitells historiats. Tanmateix, la presència de figures humanes, d’animals i monstres, permet a qui contempla els capitells remetre’s a la representació dels pecats capitals, la lluita entre el bé i el mal, les virtuts, etc. De vegades quan veiem el Conjunt Catedralici ens quedem en allò que és més obvi: la magnificència d’un immens edifici de grans murs. Però, si sabem mirar amb atenció, podrem veure, descobrir i interpretar la presència d’una rica obra escultòrica (en alguns casos malmesa per l’efecte de la intempèrie; en d’altres, amb un notable grau de conservació), que té

el seu lloc i el seu espai per poder parlar-nos des de la fe, aportant també la seva catequesi i la seva evangelització. Unes pedres que, dormides al llarg dels segles, continuen vives per aportar un missatge i un sentit que necessita de la fe per poder ser copsat i entès. Així, potser la propera vegada que visitem la Catedral sabrem gaudir-ne plenament tot mirant amb els ulls de la fe. Per últim, i a tomb de la relació entre l’Església i l’art de cada època, aprofito per recomanar-vos que visiteu la nova web dels Museus Vaticans (www.museivaticani.va/ content/museivaticani/es.html), una veritable filigrana de presentació, continguts, imatges... Realment una eina que pot ser molt útil en la nostra tasca educativa i catequètica, i, si més no, per gaudir d’un important patrimoni cultural de l’Església que es fa proper a tothom. Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts Església d’Urgell

27


Joves d’Urgell participen a la Trobada de Taizé a Riga

U

ns cinc mil joves d’arreu d’Europa, entre els quals una colla dels grups TXt de la Diòcesi d’Urgell, es van aplegar a Riga (Letònia) per participar del 28 de desembre a l’1 de gener a una nova Trobada de Pau i Confiança convocada per la comunitat de Taizé. Els joves d’Urgell van viatjar acompanyats de Mn. Ivan Ayala i Carme Girart, de la Delegació de Joventut, i amb la benedicció de l’Arquebisbe Joan-Enric, que abans de la partida els va fer arribar el següent missatge: “Als joves d’Urgell, que acompanyats pels vostres responsables participeu a l’Encontre Europeu de Joves de Riga, amb el Germà Aloïs i la Comunitat de Taizé, els meus millors desitjos de Pau i de Reconciliació.

Pregària multitudinària al centre d’esports Kípsala.

28

Església d’Urgell

És la primera Trobada europea de joves al Bàltic, en un país de forta tradició luterana, una nova etapa del “pelegrinatge de confiança sobre la terra” iniciat pel Germà Roger al final dels anys 70. Pregueu, conviviu, escolteu, reconcilieu-vos amb Déu i amb la humanitat, comprometeu-vos a fer un món més just i més solidari, i sereu deixebles del Crist, que vingué a Betlem a sembrar la Pau del cel a tota la terra. Amics, gràcies per anar en nom de la nostra Diòcesi d’Urgell a la Trobada. Una salutació a tots els amics de la Comunitat de Taizé, i una abraçada a vosaltres, calorosa, perquè el fred serà viu. Units, us envio una benedicció plena d’amistat”. Més d’un miler de voluntaris van col·laborar en l’organització d’un encontre que té un vessant singular

per a bona part dels joves que s’hi van aplegar, atès que és la primera vegada que aquest esdeveniment es fa a una ciutat amb una majoria de cristians de ritus ortodox. És així que els responsables de les Esglésies catòlica romana, ortodoxa, evangèlica luterana i baptista van redactar conjuntament una carta de benvinguda per lliurar-la als joves a la seva arribada a Riga. El grup d’Urgell, després de compartir un esmorzar especial a l’aeroport, per celebrar l’aniversari d’un dels joves, va arribar a la capital letona a primera hora de la tarda del dia 27 per tal de conèixer els llocs on s’havien d’allotjar a “Rígas Krusta” (nom de la Parròquia d’acollida). La primera impressió va ser la de trobar-se a una ciutat plena de colors que, malgrat


El grup d’Urgell a una plaça de Riga i, a la dreta, en un dels tallers organitzats durant la trobada. A sota, a l’esquerra, celebració a l’església evangèlica luterana de la Creu, a la Parròquia d’acollida. A la dreta, reunió dels joves espanyols participants a la trobada.

l’intens fred, els ha acollit amb una gran alegria; i l’endemà de bon matí ja pogueren participar de la primera pregària amb d’altres joves europeus i membres d’una comunitat evangèlica luterana, i van formar un cor improvisat per cantar una nadala en català que va propiciar un moment de joia compartida amb la resta de participants. Posteriorment, van participar a les reflexions dels petits grups que es van anar formant, en les quals van conèixer joves d’altres països i van poder intercanviar reflexions sobre la immigració, els refugiats, la pobresa, el futur o la misericòrdia, entre d’altres temes. Al programa d’activitats hi ha molts tallers diferents previstos. Després de dinar, participaren en un taller sobre espiritualitat (un temps d’escolta personal i de reflexió sobre la Bíblia amb un germà de Taizé, amb la possibilitat de rebre el sagrament de la Reconciliació); i, més tard, en un altre titulat “La bellesa del cel a la terra”,

en el qual es comprenia la visita a la Catedral ortodoxa de la Nativitat, on van poder admirar les seves icones i els cants litúrgics dels celebrants. I encara pogueren prendre part al taller “L’Europa d’avui. Què podem fer per la unitat del continent?”, compartint experiències amb persones de diversos països sobre el projecte d’un espai comú europeu; i completar la jornada visitant el Museu Nacional d’Art de Letònia. L’endemà, el grup acompanyat per Mn. Ivan Ayala i Carme Girart va assistir a les activitats programades, participant de manera molt viscuda en la pregària del matí, en les reflexions dels petits grups a la Parròquia, a la pregària de migdia i en els tallers que es van convocar a la tarda. I tingueren ocasió de participar en el “Festival de les llums” (“Hanukkah”), amb la comunitat jueva de Riga: després d’encendre milers d’espelmes, el Rabí explicarà el sentit de la festa i un cor de la comunitat shofar cantà dues cançons en hebreu i jiddisch. El

“Hanukkah” recorda durant 8 dies la dedicació del temple de Jerusalem fa més de 2.000 anys. També van poder conèixer la història de la santa ortodoxa Mare Maria Skobtsova (1891-1945); assistiren a la projecció d’una pel·lícula sobre setze moments de la vida del fundador de la Comunitat de Taizé, el Germà Roger; i compartiren l’experiència de fe com a professionals (advocats, mestres...) d’algunes persones letones. Durant el dissabte, i després de la pregària matinal, els joves participaren en els tallers “Què podem fer per la nostra llar comuna, la terra?”, una reflexió sobre qüestions ambientals urgents basades en l’encíclica del Papa Francesc “Laudato Si”; “Com escapar de les addiccions? quin camí hi ha?”, amb històries i testimonis personals; i “La creació de Déu segons el que veu un científic”, una dissertació del professor Vyacheslavs Kashcheyevs, especialista en física quàntica i nanotecnologia de la Universidad de Letònia. Església d’Urgell

29


Després de la pregària final a la nit, la meditació per la pau, i alguns moments especials com la participació a la trobada del grup d’espanyols, el dissabte 31 de desembre va culminar amb el sopar festiu amb les famílies d’acollida, amb les quals van compartir un àpat tradicional letó i menjars tradicionals catalans fets pels joves. Deu minuts abans de mitjanit, van fer plegats la vetlla de pregària per la pau del món a la Parròquia d’acollida, a l’església evangèlica luterana de la Creu, i després va començar la Festa de les Nacions, on cada grup va expressar amb cants i amb balls la seva identitat cultural. El dia primer de l’any 2017 començà amb la celebració de la litúrgia luterana a la Parròquia d’acollida i, més tard, se celebrà una Eucaristia catòlica, presidida per Mn. Ivan Ayala. A migdia, moltes famílies convidaren a dinar els joves i després, a la tarda, arribà l’hora d’emprendre el retorn cap a casa, amb la sensació d’haver viscut una experiència que perdurarà al cor i a la memòria durant molt de temps. Un dels joves del grup, Fèlix Rios que fa ja quatre anys que participa habitualment als encontres de Taizé, explicava que enguany ha estat “una experiència diferent del que hem trobat altres vegades; és un altre ambient, és un país on la gent té una altra manera de viure la fe i m’ha fet sentir més obert per dins. He reflexionat molt. A més, he hagut de ser responsable de grup en algun moment, amb companys més petits, i

això és un grau, em sento més madur i amb més confiança en mi mateix”. Per a la Berta Alriol, l’experiència a Riga “s’ha de viure”. “Hem conegut diferents confessions cristianes, també els ritus jueus… i, d’altra banda, gent de tants llocs diferents, que t’ajuda a comunicar, a obrir-te... Has d’obrir la teva ment i, a més, necessites trobar una manera de parlar amb ells, i l’anglès ha estat una salvació. L’experiència de aquestes pregàries comunes amb tanta gent diferent m’ha deixat impressionada”.

Els joves pogueren assistir a la celebració del “Hanukkah”, un ritu jueu que recorda la dedicació del temple de Jerusalem Les experiències de companyonia, la comprensió d’una cultura diferent, la ciutat… tot plegat suposà per als joves un gran esperó. Per a l’Abril de Miguel és el segon any que viu l’experiència de l’encontre de Taizé: “venir amb els TXt és guai, perquè és un grup on et sents molt a gust i pots compartir les preocupacions que tens. Taizé, l’encontre, és un lloc molt especial… Hem vist el mar Bàltic, hem pogut conèixer la història i la cultura del país i hem compartit la nostra fe i les nostres creences amb la gent de Riga i també amb nois i noies de molts llocs. I m’agrada que, de vegades, pots anar a parar a un grup de reflexió on

no coneixes ningú, però el fet de venir tots a la trobada de Taizé et connecta, t’ajuda a crear més germanor, a ser més fraternal i jo crec que és una experiència que tothom hauria de viure almenys una vegada a la vida per veure com quelcom tan senzill uneix les persones i com es gaudeix una experiència tant bonica”. Samir Eduardo Muza, del grup TXt de Ribes de Freser, també repeteix. L’any passat va viure l’encontre a València i enguany tenia moltes ganes d’anar a Riga: “l’experiència d’enguany ha superat el que imaginava. M’he adonat que l’organització sempre és impecable, que les famílies t’esperen, la gent és molt maca… a nosaltres ens ha acollit una família molt humil a un barri una mica lluny del centre; la casa és molt petita, i la mestressa ens ha deixat la seva pròpia habitació i ha anat a dormir a la de la seva mare. El menjar no és de luxe, més aviat humil, però per això mateix la seva generositat és encara més gran: ens donen el poc que tenen i això s’ha d’agrair molt. A més, els tallers de cultura i les pregàries: tot és profund i et permet connectar amb tu i pensar sobre qui ets i que fas amb la teva vida. Per a mi és una experiència genial”. El divendres 30 de desembre, durant la pregària comuna de la nit, la comunitat de Taizé va donar a conèixer que la propera ciutat acollidora del Pelegrinatge de Confiança i l’Encontre Europeu de Joves serà Basilea, a Suïssa.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 30

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (VI): L’amor és autodonació

L’

enigma de l’amor és difícil de concebre. No en debades els assaigs conceptuals per definir-lo, acotar-lo, esquarterar-lo i dissecar-lo intellectualment, fracassen estrepitosament. Quan, després de meditar-hi molt, expressem, negre sobre blanc, el que sentim quan diem que estimem i en fem una sòlida teoria, degudament contrastada, comencem a observar, de bell nou, que hi ha goteres i filtracions pertot arreu, que el marc teòric, aparentment consistent, és una modesta barraca que se sosté precàriament. L’amor és el do sense fons, l’entrega sense càlcul. Estimar és donar-se a si mateix, és l’exercici de l’autodonació. Hi ha un amor, però, primari i instintiu arrelat, encara, al terreny de l’ego, incrustat en els interessos personals i en l’esperit de la comparació, incapaç de lliurar-se generosament i que solament espera la possessió i el control de l’altre. Aquest amor ha de morir perquè neixi l’amor de donació, ha d’experimentar una profunda metamorfosi perquè brolli aquell amor que es lliura i allibera, que no es cansa, ni cansa, aquell amor que en el mateix acte de lliurar-se troba la seva mateixa plenitud, més enllà dels fruits que obtingui a través de la donació. La transformació de l’amor exigeix moltes morts i molts naixements. Aquesta dolorosa pedagogia és essencial per a què l’amor possessiu deixi pas a l’amor de donació. Escriu

Ovidi: “L’amor novell, mentre vaga a la ventura, va aplegant forces amb la pràctica; alimenta’l bé, i amb el temps serà vigorós”1. L’amor que ve de dins obeeix la lògica del do. Cerca el bé de l’altre, la seva creixença, el seu benestar. Es viu per a l’altre i es desitja oferir-li la més alta gama de dons. És un amor que no compara, ni contrasta, no separa els plaers i els patiments

L’amor que ve de dins obeeix la lògica del do. Cerca el bé de l’altre, la seva creixença, el seu benestar que sent per l’estimat. Escriu Ramon Llull: “Amic que ha gran amor, no fa diferència enfre los plaers e treballs que ha per son amat”. Quan l’amor flueix de dins no es compara el que es rep amb el que es dóna, ni es sucumbeix a aquella mesquina aritmètica entre el que m’ha donat i el que he donat. És un amor que es nodreix i creix en el mateix acte de donació. No espera reconeixement, ni tan sols una petita part dels seus infinits i secrets patiments. Es complau en donar. Com escriu Ramon Llull: “Amic qui fa diferència enfre los seus béns e los béns de son amat, no ha durable amor”. En l’amor s’evapora la distinció possessiva entre allò que és meu i allò que es teu, entre el que em pertany a mi i el que pertany a l’altre. Com diu Søren Kierkegaard, no hi ha meu, ni teu; però hi ha jo i tu;

un jo i un tu, però, que s’abracen i es cerquen, que es fan mútuament permeables i creen una comunitat d’afectes i emocions. En l’amor, el jo s’allibera de l’ego i assoleix el seu màxim esplendor, perquè dóna el bo i millor de si mateix al tu, perquè allibera els propis talents. En l’amor, el jo irradia la seva singularitat sense gasiveria, ni cau en la mesquinesa de la comparació. La donació és pura quan obeeix una intenció pura, quan brolla d’un cor net que no espera, ni calcula. La pràctica de la donació no es fica, tan sols, en els béns tangibles, sinó, especialment, en els béns intangibles. Estimar algú no consisteix, originàriament, en donar-li objectes, en farcir de coses la seva casa, en atipar el seu ventre. Estimar és donar a l’altre el que ell necessita, quan ho necessita i com ho necessita, per això no està renyit amb la intel·ligència, ans tot al contrari: la necessita per esdevenir efectiu i eficient. Hi ha dons tangibles, però també hi ha allò intangible que fa meravellosa l’existència. Estimar és donar temps a l’altre, regalar-li temps per escoltar, per comprendre els secrets batecs del seu cor. Estimar és donar afecte, suport en els moments de frustració i desengany, en aquells moments en els quals el món sembla una cova de lladres, una maleïda història explicada per un sonat, un malson interminable. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

1 OVIDI, Ars Amandi 2, 339. Església d’Urgell

31


Viure en família

Preparar-se per marxar

E

l Josep Sebastià em va enamo- lectures que volia que es llegissin al d’allà on reposem podria intervenir rar al primer moment perquè seu funeral, va demanar-li a mossèn per a nosaltres. era molt intel·ligent i perquè Xavier Parès que el presidís, “i no exaAquesta transcendència que per a era un home de fe, d’una fe raonada, geris quan parlis de mi”, li va dir. Ell va ell era un fet, nosaltres la vam viure madura, viva, joiosa, en què va tenir ser el primer que va voler parlar amb d’una manera inquietant però també molt a veure la formació que va re- els fills, els néts, la resta de la família, confortable perquè, si ell ho veia tan bre al seminari des dels nou fins al els mossens, els amics... Era un goig clar, podíem estar tranquils. Físicavint anys. Hem viscut junts 51 anys veure com passaven per l’habitació ment no patia. I psicològicament es i dono gràcies a Déu per haver-lo i parlaven amb ell. Deia “gràcies”, va sentir acompanyat, estimat. conegut, per haver-lo tingut “Vols anar al cel?”, li va i per haver format una famípreguntar un dia una religiolia amb ell. La fe ens ha fet sa de l’hospital, la Germana viure una vida molt austera, Visi, durant una visita. “Jo ja amb unió i comprensió i ens em sento com al cel –va resha donat una actitud molt espondre ell amb serenor–, tinc pecial vers les malalties, que al voltant les persones que ens esforçàvem per superar m’estimen”. Vull aprofitar per i acceptar. Ell em va ajudar agrair a totes les persones que molt a cuidar els meus pares ens van acompanyar durant a casa, em va acompanyar aquest temps. Respecte del sempre quan vaig estar mapersonal sanitari que ens va lalta de càncer; va practicar atendre, tant a l’Hospital Clíl’Evangeli tant a dins com a nic de Barcelona com al Sant fora de casa, amb una actitud Hospital de La Seu d’Urgell: de servei, tendresa i disponila qualitat mèdica, un deu; la bilitat permanent. qualitat humana, un vint. Va ser arran d’un control Quan el seu cos va dir prou rutinari que els metges li i ja no podia continuar endavan trobar un mieloma múlvant, es va preocupar de la tiple, un tipus de càncer de seva vida interior, de mostrar medul·la que afecta la sang i que tenia fe, que no tenia por li va provocar una intoxicació de morir, i que la seva família general. Per a combatre-la es tampoc no n’havíem de tenir, va sotmetre a un tractament que la vida té un límit i s’ha molt agressiu perquè, als seus d’acceptar. Va dir que estava 83 anys, gaudia d’un estat de preparat per marxar perquè salut molt bo. I després va El Sebastià i la Carme, durant la celebració de les noces d’or al Santuari de estava en pau amb Déu i amb venir la quimioteràpia. Sem- Meritxell. els homes. blava que ho superava, però Els que no estàvem tant preell va ser el primer a adonar-se que “perdó”, donava consells, fórmules parats perquè marxés érem la família, les seves forces s’acabaven. per als néts per saber lluitar... A mi però quan ho vam entendre, el vam Per això, durant gairebé tres mesos m’assegurava que m’estimaria, que acompanyar fins a l’últim moment i es va preparar per marxar. Va rebre estaria al meu costat perquè creia en vam sentir la presència de l’Esperit la unció dels malalts, va preparar les la transcendència de la vida, i que des Sant que a ell li donava aquesta 32

Església d’Urgell


serenitat, aquesta pau, aquesta esperança infinita de retrobar-se amb el Pare, de retrobar-se amb la família. El funeral també va ser una mostra d’afecte, d’acompanyament, de pregària. Quantes persones ens van fer arribar la seva comprensió, afecte, força; s’agraeix moltíssim tenir algú que et dóna suport quan estàs en una situació dolorosa. El Sebastià va voler que donéssim les gràcies a tots els que ens van acompanyar. Concretament m’havia demanat que escrivís una petita anotació i la llegís en acabar la missa exequial. Ell sempre em deia que després de marxar em continuaria ajudant. I aquell dia, 1 de juliol de 2016, vaig notar la seva ajuda. Estava amb el seu cos present i interiorment li deia: “no podré donar les gràcies en nom teu”. Però quan va arribar el moment, la meva néta –que va dir que també llegiria un poema– em va mirar i vam sentir que havíem de pujar a acomplir la darrera petició que ens va fer. I vaig ser capaç de pujar, llegir-ho i tornar a baixar. Ara, a casa ell no hi és físicament però espiritualment sí que em fa companyia i continuem pregant junts; i sí, forma part de la família encara que físicament no hi sigui. En diverses ocasions, li dic: “mira això que interessant” i el sento proper. Els néts parlen del padrí com si fos aquí, de tot el que ens ha fet, explicat… “Mira, aquí el padrí faria això, aquí diria allò, això ho faria així…” I els meus fills han constatat que senten més pròxim el pare ara, que no pas quan vivia aquí, a La Seu. Jo crec que sí que ens ajuda i que un dia o altre ens tornarem a trobar al cel. Allà ens espera amb la família. Si la transcendència de la vida és fosca, no evident, no palpable, espiritualment sí que la podem captar, sentint que d’alguna manera les persones estimades formen part de la nostra vida encara que hagin marxat i no hi siguin físicament. Carme Cerqueda Església d’Urgell

33


Càritas: una tempesta de misericòrdia Impressions de la trobada de voluntaris i treballadors de Càritas a Tarragona

E

l dia començava ennuvolat. Tot feia predir una tempesta descomunal. Tot i això, els centenars de voluntaris de Càritas que acompanyem als 1.900 voluntaris i treballadors de Càritas procedents de les deu Diòcesis catalanes manteníem el cor seré i radiant. La meva funció consistia a acompanyar a les seves localitats els voluntaris de Càritas del Bisbat d’Urgell. Mantenir la serenitat era la principal missió. Arribats amb autocar des de l’avinguda Catalunya vaig presentar-me per acompanyar-los a recollir la seva acreditació. Un cop amb l’acreditació penjada, ens vam endinsar a l’interior de l’auditori del Camp de Mart, que es va convertir en l’auditori de la misericòrdia i la caritat per un dia. Allí els vaig indi-

car les seves localitats a la zona que els havia estat assignada, al costat d’altres Diòcesis germanes que compartien el mateix esperit de misericòrdia, autèntic ADN de totes les Càritas diocesanes. La trobada, amb el lema “Transformem la societat des de la misericòrdia”, va iniciar-se amb unes paraules de benvinguda per part de Francesc Roig, Director de Càritas diocesana de Tarragona (Arxidiòcesi que organitzava la trobada); l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella; l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; i la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès. Tots ells van posar l’accent en l’actitud de misericòrdia que ha d’enfortir el voluntari i el treballador de Càritas per transformar el món i les desigualtats.

Tot seguit, va arribar el plat fort de la jornada, amb les ponències del sociòleg basc Imanol Zubero i de Mn. Miquel Barbarà. Els voluntaris d’Urgell, entusiasmats, van seguir les xerrades amb atenció i anotant alguns apunts, car les reflexions servirien per la seva acció social. La ponència d’Imanol Zubero, “Mirar amb misericòrdia ens posiciona per canviar el món”, es va centrar en l’aspecte de la mirada que han d’adoptar els agents de Càritas per sortir de la seva seguretat i fer petits “miracles quotidians” en la seva tasca d’ajudar materialment i espiritual els més necessitats de la societat. La ponència del Mn. Miquel Barbarà es va centrar en els valors de Càritas, fonamentats en l’Evangeli. Mn. Barbarà va explicar que Càritas és l’Església

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 34

Església d’Urgell


Prop de dues mil persones van seguir amb atenció i entusiasme la jornada del passat octubre a Tarragona.

mateixa, no una ONG més, i que “el sentit de pertinença a una Església evangèlica ajuda a la seva identitat” per atendre tothom de la mateixa manera, sense distingir la seva cultura. En un moment de la seva intervenció es va referir a la identitat de país que ha transmetre Càritas, que segons ell ha de reconèixer la realitat nacional de Catalunya. Aquestes paraules van provocar un aplaudiment unànime entre els 1.900 voluntaris presents. Al final de les ponències i en el moment del debat va sortir el sol transmetent la llum per seguir la jornada amb energia i omplir d’esperança el cor dels voluntaris. Els voluntaris i treballadors del meu grup d’Urgell, després d’indicar-los el punt de distribució de l’esmorzar, continuaven el debat amb les impressions respecte les ponències. La multiplicitat d’opinions entre ells no suposava un obstacle per continuar amb el seu esperit de gratuïtat i amor a l’hora d’ajudar i acompanyar les persones a la seva Càritas diocesana. L’experiència i l’actuació dels membres de l’ONG Pallassos Sense Fronteres i l’actuació castellera els va fer comprendre com

és d’important mantenir l’alegria i el somriure en el seu voluntariat, i el treball en equip. Després del dinar multitudinari al Col·legi Sant Pau, em vaig encarregar d’acompanyar-los en la visita cultural per Tarragona. Els voluntaris d’Urgell quedaven fascinats descobrint el passat de la Tàrraco romana, visitant el Museu Nacional Arqueològic, a través del seu llegat d’escultures, mosaics i els vestigis de l’arquitectura d’aquell temps que s’hi conserven. A banda de la fascinació per l’arquitectura imperial romana, tan avançada per la seva època, els voluntaris d’Urgell van poder comprovar com altres edificis romans, com l’amfiteatre, van ser testimoni de la persecució de cristians. Un exemple que ha marcat la història del cristianisme al nostre país, com el martiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, al segle III després de Crist. Tot seguit, fent un recorregut per la part alta de Tarragona, vam visitar la Catedral per descobrir altres tresors de les èpoques medieval i moderna. A continuació, vam continuar la passejada, aprofitant que havia sortit el

sol, per tornar el Camp de Mart, on ens esperava l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i altres Bisbes de Catalunya, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell. Una celebració molt participada pels gairebé 2.000 voluntaris de Càritas allí presents. El manifest final, pronunciat per la Presidenta Carme Borbonès, exhortava i animava els voluntaris a “comprometre’s des de la radicalitat evangèlica per transformar la societat i aconseguir un canvi de model”, i aquest repte s’ha de fer denunciant les injustícies i des de la “misericòrdia” com a comunitat cristiana. El cant del “Virolai” va tancar trobada. Finalment, vaig acompanyar els voluntaris fins als autocars que els havien de retornar a casa. Van marxar amb més força per transmetre l’esperit caritatiu a les persones que pateixen els efectes de la crisi. Els voluntaris de tot Catalunya van rebre de la trobada una autèntica tempesta de misericòrdia! Meritxell Roselló, voluntària de Càritas d’Urgell Església d’Urgell

35


Regal de Reis

L

a generositat del Pare Nadal els joves monitors que, des de la Em faig ressò del seu discurs de ha tingut un feliç succés. Go- generositat i l’altruisme, han edu- patge reial. El llibre que els Mags us saria dir, un notable lluïment. cat els infants a través del lleure regalen és un homenatge als protaMitjançant la patge Clara Fernán- d’AINA. I que els infants que s’han gonistes d’aquesta història: els joves dez, ens ha fet do del llibre “Qua- aixoplugat a la casa des de l’estiu de incansables que de manera altruista ranta anys de colònies, quaranta 1976 fins al 2016 són incomptables. fan i han fet màgia durant tants anys preguntes”. Els Mags, de cultures tan diferents, des d’un racó de Canillo, qui ho havia La gavernera d’agraïments ens són savis que es deixen guiar per de dir! I també a tota la gent que ha apareix ben florida. Mossèn Ramon una única estrella, el nom de la qual donat suport moral i econòmic al proPrat, exvicari general del Bisbat de és intel·ligència. jecte. Això ens demostra que voler és Lleida, escriptor, ens confia: ““QuaLa Clara, a qui els amics l’ano- poder, que sempre hi ha esperança, ranta anys de colònies, quaranta menen afectivament Ferfle, ofereix i que el mossèn, no ho oblidem, és preguntes” és el testimoniatge de novament els seus serveis de patge. un revolucionari d’esperits! l’eficàcia pastoral d’un treball callat, però fidel i persistent, al llarg de molts anys”. Anomeno aquest tarannà amb l’expressió: “la revolució silenciosa de l’autenticitat...” El Síndic General Vicenç Mateu Zamora ens escriu: “moltes gràcies per tot el que feu en bé d’Andorra”. Mn. JeanFrançois Gallinier-Pallerola, professor, director de la revista de pastoral del Bisbat de Toulouse, comenta: “és meravellós que amb quaranta anys de camí AINA hagi esdevingut una estrella guia per als infants i joves...” Mn. Acte de presentació del llibre “Quaranta anys de colònies, quaranta preguntes”. Ramon Anglerill, de Gòsol, anota: “em felicito que els infants El seu currículum agrada als savis Com no podia ser d’una altra s’hagin fet amos de les nostres mun- Mags intel·ligents: filòleg, professo- manera, el llibre és fruit d’un esforç tanyes gràcies a AINA. Que continuï ra de català, treballadora al Servei col·lectiu, és un relat d’amor escrit el camí i que sigui ben llarg...” de Política Lingüística d’Andorra... per 91 monitors que expliquen el Ses Majestats els Reis d’Orient, Va entrar a AINA als set anys i no seu pas per AINA. N’hi ha molts que Melcior, Gaspar i Baltasar. anhelen n’ha sortit més: ha fet casa, borda, no hi apareixen –seria impossible completar la missió començada campaments, monitora, i avui fa perquè som més d’un miler– però, pel Pare Nadal: que el llibre “Qua- d’assessora de la Colla dels Dotze. per descomptat, el mèrit és de tots. ranta anys de colònies, quaranta Els amics només li fan un retret: I tots hi veuen reflectides les seves preguntes” arribi a totes les llars “s’emociona fàcilment, fins al punt vivències. andorranes. Ells, que passen casa que les llàgrimes li tallen el discurs”. Cada testimoni comença amb una per casa i truquen porta per porta, Defecte que la seva guitarra i la de la narració breu en què els monitors són coneixedors que són un miler seva germana Sílvia li excusen. es presenten i expliquen qui són 36

Església d’Urgell


i d’on vénen. Parlem dels nostres pares, per fer-los visibles i agrair-los que ens hagin fet costat en la dedicació als infants i a la tasca social. Així doncs, aquest llibre és de manera molt especial un ho-

Preguem a la Mare de Déu de Meritxell que encoratgi les noves generacions i les faci conscients de tot el que som capaços de fer si ens ho proposem menatge als pares i les mares dels monitors. Segueixen les “quaranta preguntes” que volen ser una mena de test de personalitat que convida a reflexionar sobre la vida, l’amor, la felicitat, la mort... És una mostra més del vesant introspectiu que té AINA, que ens convida sempre a conèixer-nos i a posar-nos a prova. El darrer apartat del llibre l’hem dedicat a les arrels de les colònies, a tots els monitors que ja ens han deixat i que són per a nosaltres un model a seguir: han estat exploradors, pioners que ens marquen el camí. Els monitors arrels ens fan do de la saba de l’arbre d’AINA, gràcies a la qual l’arbre, d’any en any, continua donant fruits. La darrera pàgina és la foto on els monitors ofrenen el llibre a la Mare de Déu de Meritxell perquè Ella, la Mare Andorrana, està darrere d’aquesta xarxa teixida pels monitors de totes les èpoques. Amb la Verge de Meritxell fem visible la tasca social al servei de la joventut i d’Andorra que desenvolupa AINA. Preguem a la Mare de Déu de Meritxell que encoratgi les noves generacions i les faci conscients de tot el que som capaços de fer si ens ho proposem. Els Reis us regalen el llibre (el podeu recollir a AINA) perquè volen que el món sàpiga per què AINA enganxa tant. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

“Mira, sóc a la porta i truco”

T

ota la creació, i el seu esdevenir ordenat i positiu – excepcions a part– durant incomptables milions d’anys i segles, és testimoni de la presència activa de Déu en el seu funcionament. Si ho traslladem al món espiritual, encara es fa més evident que la iniciativa i el procés per atènyer el millorament i la perfecció sempre prové d’aquella presència activa. És Ell qui comença tota obra de santificació i la du a terme. A la persona afectada, Déu li demana només el consentiment i la col·laboració. És per aquesta raó que trobem tan natural llegir aquesta cita: “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap. 3, 20). Estar a la porta significa intenció, iniciativa, voluntat i desig de començar una relació. Trucar és donar el primer pas, vol dir manifestar el desig, interpel·lar l’altre; significa fer una declaració d’intencions: ganes d’entrar, d’oferir-se a un primer contacte i d’explorar les disposicions de l’altre en vistes a una amistat sincera, eficaç i duradora. Si l’amfitrió respon positivament, escolta la veu del visitant i obre la porta, aquest entra i comença un procés de coneixement mutu i de relació amistosa, que acaba amb l’àgape (àpat en comú com a signe de comunió particular en amor). “Soparé amb ell, i ell amb mi”. Per l’Encarnació, el Verb diví es posa davant la porta del món, de la humanitat, i truca. És el començament de la salvació oferta als homes per Déu. És la inauguració de la Nova Aliança, de la nova manera

volguda per Déu per tal de dur a la perfecció la relació d’amor que ell, des de l’eternitat, vol tenir amb nosaltres. Una part de la humanitat ha obert la porta al Verb –una part suficient perquè el Verb acceptés entrar-hi– i la relació d’amistat fins a l’àgape ha produït el fruit abundant i meravellós que tots admirem en la trajectòria del cristianisme. Però hi ha més. Aquest “sóc a la porta i truco” s’esdevé entre Déu i cadascun de nosaltres arreu, perquè es dóna, sens dubte, l’intent

Estar a la porta significa intenció, iniciativa, voluntat i desig de començar una relació místic del Senyor, no solament a nivell comunitari, sinó, a més a més, amb cada persona individualment. Ell truca a la teva porta i a la meva sense cansar-se’n mai. Jo li puc obrir la porta de la voluntat que condueix al meu interior i, com que sóc Església, també el puc convidar a entrar de ple a la comunitat de la que formo part. Fins i tot, com que sóc membre de tota la comunitat humana sigui o no cristiana, puc obrir la petita porta que sóc, perquè entri a la humanitat universal i a tota la creació on hi hagi éssers intel·ligents capaços de rebre’l. Em plau acabar aquesta reflexió amb aquella coneguda pregària que voldria fer meva per sempre: “Jesús, Senyor, veniu”. O també aquesta altra: “Veniu Esperit creador, visiteu la ment dels vostres i ompliu de gràcia suprema els cors que vós heu creat”. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

37


Dietari MONS. VIVES PREDICA EL “QUINARIO DEL JESÚS DEL GRAN PODER” Els dies 1 al 5 de gener, l’Arquebisbe d’Urgell va predicar el “Quinario del Jesús del Gran Poder” de Sevilla, dins les Eucaristies dels vespres a la Basílica que li és dedicada a la capital andalusa. El “Quinario” és la solemne preparació de cinc dies de la Funció Principal del dia 6 de gener, solemnitat de l’Epifania. Invitat per l’Arquebisbe de Sevilla, Mons. J.J. Asenjo, i la “Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima del Mayor Dolor y Traspaso”, que presideix D. Félix Ríos i la Junta de Govern de la Hermandad, va desenvolupar sentides predicacions per fer estimar aquesta devoció al Jesús del Gran Poder. Prové d’una secular i gran tradició sevillana que remunta al 1431 i sobretot pren força a partir de 1620 amb la creació de la Sagrada Imatge de Jesús, portant la Creu al coll i caminant, i anomenat amb el títol d’“El Senyor de Sevilla”, que fou tallada per Juan de Mesa i Velasco (1583-1627). Mons. Vives va desenvolupar en la predicació sobretot el Gran Poder de Jesús, partint de l’Escriptura i de les lectures dels dies corresponents previs a l’Epifania, concretant-lo en el Poder de crear i re38

Església d’Urgell

FESTA DE SANT RAMON DE PENYAFORT A SERÓ

En la predicació del “Quinario”, Mons. Vives va desenvolupar sobretot el Gran Poder de Jesús, partint de l’Escriptura i de les lectures dels dies corresponents previs a l’Epifania.

crear, de renovar la nostra vida i la creació; el Poder de la Tendresa, i de la Misericòrdia de Jesús; el Poder del Perdó i la Reconciliació que ens vol donar; el Poder de l’Amor Crucificat que tot ho venç i a tothom arriba, especialment als pobres; i finalment el Poder de la Llum de l’Infant Jesús i del Ressuscitat que ens fa lluminosos i deixebles

missioners seus, valorant i aterrant en les “Orientacions pastorals diocesanes. Sempre endavant!”, que l’Arquebisbe Asenjo ha redactat per als propers anys 2016-2021 a l’Arxidiòcesi de Sevilla. La Junta de Govern de la Hermandad li va concedir de ser-ne membre i Germà en una cerimònia senzilla del dia 3 al vespre.

Els veïns de Seró celebraren el vot de poble a Sant Ramon de Penyafort.

El dissabte 7 de gener, Seró va celebrar la festa del vot de poble a Sant Ramon de Penyafort. Al migdia a l’església parroquial es va celebrar l’Eucaristia en honor al sant, presidida per l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué, i amb una gran assistència de fidels, entre els quals Ramon Sala i Miquel Blanch, Regidors d’aquest nucli agregat d’Artesa de Segre. També s’hi van fer presents les monges jerònimes del Monestir de Refet, així com la majoria dels preveres i el diaca de l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà. Predicà Mn. Gabriel Casanova, darrer prevere ordenat al nostre Bisbat, que a l’homilia féu un repàs de la vida de Sant Ramon, dominic català, recordant especialment la seva vida


amb risc d’exclusió social de Ponts i rodalia.

EL COMÚ DE SANT JULIÀ COL·LABORA EN LA CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS DE CÀRITAS

El concert solidari ha estat una iniciativa d’una colla de nens i nenes pontsicans.

espiritual i la seva dedicació als més necessitats, sense oblidar la seva gran tasca jurídica en l’àmbit civil i eclesiàstic. Mn. Josep Sauter, Rector de Seró, dirigí la coral l’Amistat, que amb els seus cants va solemnitzar l’Eucaristia, oferint com a cant final un petit recull de nadales. Al final de la celebració tingué lloc la benedicció de la coca i tot seguit els fidels veneraren la relíquia de Sant Ramon de Penyafort. I en sortir de l’església continuà la festa i es repartí la coca i el vi dolç per a tots els qui participaren a la celebració.

les festes nadalenques, sinó perquè la idea de fer una actuació solidària va néixer d’un grup de nenes i nens pontsicans: la Joana, la Berta, l’Anastàsia, l’Anna, l’Aran, l’Anna, el Joan, el Girvé, el Lluc i el Martí. Ajudats per dues noies músiques, l’Alba i la Núria, també de Ponts, han assajat força dies per poder

oferir un variat repertori davant el centenar llarg de persones que ompliren la capella i que van mostrar el seu goig i admiració pels joves intèrprets amb uns càlids aplaudiments que van durar molts minuts. Els donatius recollits amb l’actuació es destinaran a Càritas parroquial per ajudar en l’atenció als infants

El Comú de Sant Julià de Lòria ha col·laborat enguany en la campanya de recollida d’aliments que porta a terme Càritas parroquial cada Nadal. Els Consellers Joan Visa, Pere Pràxedes i Francesca Barbero van lliurar els donatius de les festes de Nadal als representants de Càritas, encapçalats pel seu President, Jordi Gonzàlez. Aquests productes serviran per abastir el banc d’aliments que l’entitat té al costat de la Rectoria. Abans de festes es va establir un punt de recollida a la recepció del Centre Esportiu, on els usuaris han anat deixant aliments de primera necessitat com ara llet, oli, arròs, llegums o pasta.

CONCERT SOLIDARI DE NADAL A PONTS El diumenge 8 de gener va tenir lloc a la capella dels Dolors, de la Parròquia de Santa Maria de Ponts, un concert de Nadal una mica especial, no tant per les cançons i músiques interpretades, típiques de

Els productes recollits per Càritas de Sant Julià durant el Nadal abastiran el banc d’aliments de la Parròquia. Església d’Urgell

39


CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT LITÚRGICA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER

L’11 de gener, la solemnitat litúrgica de la beata Anna Maria Janer Anglarill (1800-1885), fundadora de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, fou molt celebrada a la Diòcesi d’Urgell així com a totes les cases, clíniques, residències geriàtriques i escoles de la congregació arreu del món. A La Seu d’Urgell, les celebracions prengueren especial relleu

40

Església d’Urgell

tant a la residència de malalts i ancians depenent del Sant Hospital, que fou la primera fundació de la beata, impulsada pel Bisbe d’Urgell Mons. Josep Caixal, com a la Residència Sagrada Família, antic noviciat i ara casa d’espiritualitat, on reposen i són molt venerades les restes de la Fundadora. A La Seu, Mn. Manel Pal presidí una Eucaristia d’acció de gràcies amb

la superiora, Gna. M. Tomassa Itoiz, i tota la comunitat; i així mateix presidí la celebració eucarística a la residència del Sant Hospital, on exerceix la seva missió pastoral la Gna. Visitación Lorenzo, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut. L’Arquebisbe s’uní a les celebracions de la diada amb un sentit missatge de felicitació a la Superiora general, Gna.

Irma Baretta, així com a les religioses de La Seu d’Urgell, tot demanant la protecció de la beata Mare Janer “per al Bisbat d’Urgell, que ella tant va estimar”. A Andorra, els alumnes i el claustre docent de l’escola Sant Ermengol s’hi van sumar amb una celebració eucarística molt participada, presidida pel Rector de Sant Julià, Mn. Pepe Chisvert, i animada pels cants d’un grup de joves del Moviment Janer, en la qual es va posar en relleu la personalitat i l’esperit de servei de la M. Janer. També van celebrar especialment la festivitat els alumnes i professors dels diversos nivells dels tres col·legis SAFA del Principat (regits per les religioses de la Sagrada Família) amb una Eucaristia d’acció de gràcies a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Soy.


Amb accions com aquesta es compleix el doble objectiu d’ajudar la gent necessitada i, a la vegada, fomentar la solidaritat de la ciutadania.

CONCERT DE NADALES AMB GRALLES A SANT ESTEVE Una bona quantitat de fidels va desafiar el temporal de neu que es va iniciar el diumenge 15 de gener al Principat d’Andorra per assistir a la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella a un concert molt singular: un repertori de nadales i peces populars interpretades pels grallers i percussionistes del grup Tocats de Canya, d’El Vendrell, que van fer sonar els seus instruments, tan poc habituals en una església, per interpretar cançons tradicionals catalanes com “L’àngel i els pastorets”, “El rabadà” o “Les dotze van tocant”; així com nadales de la resta del món com “Oh arbre sant”, “Jingle Bells” o “Santa nit”, entre d’altres.

demanar protecció davant del còlera. L’acte central de la diada fou la celebració de l’Eucaristia en honor a Sant Sebastià a la Catedral, presidida pel Degà del Capítol i Rector de la Parròquia, Mn. Xavier Parés, també membre de la Germandat. Al final de la celebració es van cantar els goigs a llaor de Sant Sebastià i es van repetir uns panets beneïts. Després de l’Eucaristia tingué lloc l’assemblea general ordinària de la Germandat a la Sala de Plens de l’Ajuntament de la ciutat. La Germandat de Sant Sebastià, que supera els 800 socis, es va fundar el 1855 i s’anomenava històricament Associació de Socors Mutu. Ha ofert de manera ininterrompuda als seus associats els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les tradicionals Caramelles de Pasqua, amb prop de 100 cantaires, que canten

Un grup de grallers i percussionistes d’El Vendrell va interpretar un repertori de nadales del món a l’església de Sant Esteve.

la resurrecció de Jesús. També participa en la processó de Divendres Sant, en l’estudiantina del Carnaval i en d’altres manifestacions populars i folklòriques.

ASSEMBLEA DE MANS UNIDES DIOCESANA A BALAGUER Dissabte 21 de gener va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer l’assemblea anual de Mans Unides d’Urgell, presidida per la Presidenta-Delegada, Tere-

LA SEU D’URGELL CELEBRA EL VOT DE POBLE A SANT SEBASTIÀ El 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, La Seu d’Urgell va celebrar el seu vot de poble a través de la Germandat que porta el nom del Sant Patró. La Seu d’Urgell, com moltes d’altres poblacions catalanes sota els estralls de la pesta a mitjan del segle XIX, va posar-se sota l’advocació de Sant Sebastià, patró que s’invocava per

sa Cabanas, i pel Consiliari diocesà, Mn. Lluís Eduard Salinas. Durant la reunió es féu balanç la campanya del 2016 i es presentaren els projectes per a la campanya d’enguany, que té com a lema “El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”. Els assistents a l’assemblea van oferir experiències i suggeriments per a millorar la campanya de sensibilització a la Diòcesi i van concretar la presència d’un missioner que oferirà un testimoni de primera mà a diferents Parròquies del Bisbat d’Urgell. Finalment, es van presentar els materials per a la nova campanya.

TROBADA DE RECTORS I FORMADORS DELS SEMINARIS MENORS D’ESPANYA

L’Eucaristia en honor a Sant Sebastià fou l’acte central de la diada del 20 de gener a La Seu.

Els dies 20 al 22 de gener va tenir lloc a la casa d’exercicis de l’Anunciació, a Madrid, la XXVI Trobada de Rectors i Formadors de Seminaris Església d’Urgell

41


MISSATGE DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL NOU PRESIDENT DELS ESTATS UNITS L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, ha enviat el dia 20 de gener un Missatge de salutació al nou President dels Estats Units d’Amèrica, Excm. Sr. Donald J. Trump, en nom del Poble Andorrà. El text és el següent: Rebeu la meva felicitació personal i la de tot el poble del Principat d’Andorra i les seves Autoritats amb motiu de la vostra proclamació com a quarantacinquè President dels Estats Units d’Amèrica. Us desitjo molt d’encert en aquesta nova i alta responsabilitat de servei a l’estimat Poble Americà, i demano a Déu que us protegeixi i us ajudi en la vostra delicada missió. Rebeu els meus millors sentiments de consideració i respecte, que uneixo als del Principat d’Andorra. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Menors d’Espanya, que anualment organitza la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix Mons. Vives. La trobada versà sobre els “Nous reptes en la formació intel·lectual als Seminaris Menors”, amb

el professor d’Ourense Dr. Lois Babarro. Els participants també van tractar de l’ús dels mitjans de comunicació social per part dels seminaristes menors i la necessitat d’una formació en aquest àmbit, amb el Rv. José Gabriel Vera, aprofundint el que demana la nova Ratio “El

A l’assemblea de Mans Unides es presentaren els projectes per a la campanya d’enguany.

42

Església d’Urgell

Els cantaires del Grup Folklòric de la Casa de Portugal d’Andorra van cantar les “Janeiras” a la Catedral.

do de la vocació presbiteral” i l’actual llei educativa (LOMCE) pel que fa als plans d’estudis; la implicació del professorat seglar als Seminaris Menors, i l’aprenentatge positiu de les noves tecnologies de la comunicació.

“JANEIRAS ” DEL GRUP FOLKLÒRIC DE LA CASA DE PORTUGAL D’ANDORRA A LA CATEDRAL El diumenge 22 de gener, el Grup Folklòric de la Casa de Portugal d’Andorra va cantar a la Catedral de Santa Maria d’Urgell les

tradicionals “Janeiras”, amb què felicita i desitja un bon any nou al Copríncep Episcopal i a la Diòcesi, amb la joia del Naixement de Crist. Els cantaires, abillats amb els seus vestits regionals, van solemnitzar l’Eucaristia dominical, presidida per Mons. Vives i concelebrada pel Degà del Capítol i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Xavier Parés. Després de l’Eucaristia van oferir un petit concert del qual els fidels van gaudir molt.

PONTS VIU LES CELEBRACIONS DE SANT ANTONI I SANT SEBASTIÀ Diumenge 22 de gener, els veïns de Ponts van viure intensament la tradició i la devoció que acompanya les festivitats de Sant Antoni i Sant Sebastià. Al matí, s’hi van bolcar en l’aplec que rememora el vot de poble a Sant Sebastià, màrtir, amb una caminada fins a l’església d’Algós, on es va celebrar la missa en honor del sant, i tot seguit es va venerar la relíquia acompanyada del cant


Els veïns de Ponts van celebrar Sant Sebastià i Sant Antoni a l’església d’Algós.

dels goigs. A la celebració es va tenir un record pels difunts del darrer any i, en acabat, es va oferir als molts assistents un tast de coca beneïda, xocolata i vi dolç, tot compartint la xerrada al voltant de la foguera que cremava a l’esplanada davant l’església. Els actes del matí es van cloure amb la rifa de les “tires de Sant Antoni”, els guanys de la qual van destinats a l’acció social de Càritas Parroquial de Ponts. A la tarda, al local municipal La Sala, en va dur a terme un seguit d’activitats amb el referent comú del món dels animals, dels quals Sant Antoni és protector, amb la col·laboració de l’esplai pontsicà La Bufera; i, tot seguit, tingué lloc un participat i divertit espectacle musical interpretat pels més menuts, després del qual es va repartir coca i xocolata als assistents. Hi va assistir un bon

nombre d’infants, que van dipositar a l’entrada diferents aliments per fer-los arribar als nens amb risc

d’exclusió social. La seva aportació solidària va omplir un palet per als Serveis Socials i Càritas Parroqui-

al: una bona manera de celebrar la festa de Sant Antoni Abat, on els nens són els protagonistes.

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP AL NOU SECRETARI GENERAL DE L’ONU L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra ha enviat una carta de felicitació al nou Secretari General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), S.E. Sr. António Manuel de Oliveira Guterres, que el dia 1 de gener va iniciar el seu mandat. El text diu: Amb motiu de la vostra elecció per aclamació com a Secretari General de les Nacions Unides i d’haver iniciat el vostre treball el primer de gener de 2017, rebeu la meva felicitació més cordial i els meus millors auguris per a un bon treball envers totes les causes que aquest important Organisme mundial duu a terme com són la pau i la seguretat internacionals, la igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles, el desenvolupament i l’estímul del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals, així com

la cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, i l’interès pel futur del nostre planeta. Us desitjo molt d’encert en les vostres responsabilitats pel bé de tots els membres de Nacions Unides i per la pau i el bon govern del nostre món. Estigueu segur que el Principat d’Andorra, les seves Autoritats i jo mateix cooperarem sempre en la recerca laboriosa de la pau, la justícia i el desenvolupament dels pobles, units a les altres Nacions de la terra. Encomano a Déu la vostra tasca de Secretari General en aquests moments especialment difícils per al nostre planeta així com la dels vostres més immediats col·laboradors. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Església d’Urgell

43


CELEBRACIÓ A GUISSONA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS El diumenge 22 de gener es va dur a terme a l’església de Santa Maria de Guissona una celebració per la unitat dels cristians, amb la participació de les comunitats dels ritus cristians catòlics que comparteixen el temple parroquial: catòlics de ritu llatí, grec-catòlics d’Ucraïna i grec-catòlics de Romania. Van oficiar Mn. Sfarlea Dan-Aurelian, per part de la comunitat grec-catòlica de Romania; Mn. Taras Kogut, de la grec-catòlica d’Ucraïna i, per part de la comunitat catòlica de ritu llatí, Mn. Fermí Manteca, Mn. Francisco González, Mn. Gabriel Casanovas, i el Rector de la Parròquia, Mn. Ramon Balagué. A la processó d’entrada, els sacerdots de cada comunitat van introduir un signe identificatiu: el ciri pasqual, una icona de la Verge de Nicola (Romania) i una icona de Sant Nicolau, màrtir d’Ucraïna. Es van

Els sacerdots de les comunitats dels ritus cristians catòlics que comparteixen el temple parroquial de Guissona van preparar conjuntament la celebració.

proclamar les lectures en diferents idiomes i una breu homilia sobre els textos proclamats; pregàries, cants, el Parenostre, signe de la pau... Tot plegat acompanyat per un audiovisual en el qual es podia llegir la traducció dels diferents textos per a facilitar el seguiment a tots els fidels, que van viure la celebració amb molta devoció i amb la sensació compartida de cercar noves formes de treballar més units en la

Susanna Argelich, el Síndic d’Aran i Mn. Balagué, en l’acte de signatura del conveni entre el Govern d’Aran i Càritas d’Urgell.

44

Església d’Urgell

vivència i celebració de la mateixa fe catòlica. Al final de la celebració, dins el mateix temple, hi va haver un temps per dialogar, comentar i compartir entre tots la vivència de la pregària i la pluralitat de ritus catòlics.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL GOVÈRN D’ARAN I CÀRITAS D’URGELL El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i el representant de Càritas diocesana d’Urgell, Mossèn Pere Balagué, han signat un conveni de col·laboració per ajudar les famílies desfavorides i en risc d’exclusió social. A la signatura hi assistí també la cap del centre de Càritas a Val d’Aran, Susanna Argelich. El Síndic d’Aran afirmà que “amb aquest conveni volem garantir poder ajudar tota la gent de la Val d’Aran que ho necessiti”, i destacà l’estreta collaboració entre el Depar-

tament de Salut i Benestar de l’Aran i Càritas d’Urgell. El conveni signat suposa l’aportació de 10.000€ per part del Conselh Generau d’Aran per al desenvolupament de les activitats de Càritas d’Urgell, que constitueixen un suport pels col·lectius més desfavorits, tot mirant d’evitar tant com sigui possible que s’arribi a situacions de necessitat i marginació.

REUNIÓ DEL SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE JOVENTUT Els dies 23 i 24 de gener, els Delegats diocesans de Joventut dels Bisbats amb seu a Catalunya es van trobar per seguir preparant activitats, projectes i iniciatives destinats a l’acompanyament pastoral dels adolescents i joves. Entre altres qüestions, es va acabar de perfilar la Jornada de Formació del 18 de febrer a Barcelona per a responsables de grups d’adolescents i joves, al


Els Delegats diocesans de Joventut de Catalunya amb Mons. Pardo, Bisbe de Girona.

voltant de l’Encíclica del Papa “Laudato Si”, tot fent especial èmfasi en el treball amb joves en relació amb la sostenibilitat i la cura de la natura. Els Delegats també van reflexionar sobre el Sínode sobre els joves previst per a l’octubre del 2018, i sobre l’encontre d’equips de Delegacions de Joventut que es farà a Granada a final d’abril.

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS A LA SEU D’URGELL Presidida per Mn. Xavier Parés, Rector de la Parròquia de Sant Ot, i pel Sr. Benjamín Penalva, membre de la Comunitat Evangèlica, el 24 de gener es va celebrar a l’església de la Missió de La Seu una pregària per la unitat dels cristians que va aplegar un bon nombre de catòlics i evangèlics sota el lema “Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens empeny” (2 Co 5, 14-20). Fou una pregària molt viscuda, participada i compartida, en la primera part de la qual, tot comme-

morant els 500 anys de la Reforma, es va llegir per part de la comunitat evangèlica una glossa biogràfica sobre Martí Luter, amb un comentari molt ben preparat. A continuació es llegí un passatge bíblic (2Co. 5, 14-20), tot fent-ne pregària amb el silenci i el cant meditatiu. A la segona part de la pregària, es llegí per part de la comunitat catòlica un fragment del Decret Conciliar sobre l’ecumenisme

Antonio Pelayo va rebre el premi Bravo Especial en reconeixement a la seva trajectòria com a periodista.

“Unitatis redintegratio”, i tot seguit es llegí un altre passatge bíblic (Jo 17, 2026) que fou acompanyant pel cant i per la pregària personal. La celebració finalitzà amb una pregària conjunta dels fidels on es demanà la unitat dels cristians, i el rés del Parenostre. Fou un “kairós”, un moment de gràcia que catòlics i evangèlics van viure com a germans en la fe, units pel mateix Pare del Cel.

LLIURAMENT DELS PREMIS BRAVO 2017 El jurat designat per la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola (CEMCS) va lliurar el dimecres 25 de gener, en un acte celebrat a Madrid, els premis Bravo d’enguany, que s’atorgan anualment amb la finalitat de “reconèixer, per part de l’Església, la tasca meritòria de tots aquells profes-

Catòlics i evangèlics van pregar per la unitat dels cristians a l’església de la Missió de La Seu. Església d’Urgell

45


CELEBRACIONS DE SANT ANTONI ABAT A LA DIÒCESI Les Parròquies de la Diòcesi d’Urgell celebraren el 17 de gener la festivitat de Sant Antoni Abat, patró de la pagesia, amb celebracions eucarístiques força participades pels fidels, i amb la posterior benedicció dels animals domèstics, de granja i de companyia. Així, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, Mn. Xavier Parés presidí a migdia l’Eucaristia solemne en honor del sant, amb l’assistència dels membres de la Confraria de Sant Antoni i els abande-

ENCAMP

rats, acompanyats de les autoritats i pel poble fidel. En acabar l’ofici s’ha dut a terme la benedicció i el repartiment dels panets i, tot seguit, a la plaça dels Oms, davant del temple, la benedicció dels animals, que esdevingué una autèntica festa familiar i entranyable. La festa continuà al passeig Joan Brudieu, on ja hi havia una bona gentada esperant que es comencés a repartir les racions d’escudella que els voluntaris de la Confraria de Sant Antoni havien

ANDORRA LA VELLA

estat cuinant durant tot el matí. Mentrestant, a tot el voltant del passeig es feien els tradicionals Tres Tombs, en què va participar una bona colla de genets encapçalats pels tres banderers de la confraria. A les Parròquies andorranes, la festivitat de Sant Antoni Abat gaudeix d’una especial devoció i és una data esperada per la majoria dels veïns. Enguany s’hi va avançar la Parròquia d’Encamp, on la festa se celebrà el ESCALDES-ENGORDANY

46

Església d’Urgell

diumenge 15 de gener, després de la tradicional missa i de la benedicció de Mn. Antoni Elvira. La neu no va ser impediment per al repartiment de 1.500 racions d’escudella, en l’elaboració de la qual va participar la gent gran de la Parròquia. A la capital, després de l’Eucaristia a l’església de Sant Esteve presidida per l’Arxiprest, Mn. Sàrries, la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella va repartir a la plaça Guillemó unes 4.500 racions d’escudella, malgrat el temps advers i el fred de la jornada. A Canillo se celebrà la festivitat amb l’Eucaristia a l’església parroquial, presidida pel Rector, Mn. Ramon Rosell, la benedicció d’animals i el repartiment de la Vianda de Sant Antoni (l’escudella), que en aquesta Parròquia va acompanyat d’un sorteig de lots de productes per recaptar fons per a la casa de colònies AINA. Les racions es reparteixen durant


varies hores al peu del telecabina, per tal que els esquiadors que baixen dels camps de neu també puguin degustar-la. A Escaldes-Engordany, fa dos anys que es va recuperar la tradició de preparar una bona calderada d’escudella per repartir-la gratuïtament entre la gent. Se’n van encarregar els Amics del Pont dels Escalls, que van repartir 2.500 racions beneïdes per Mn Jaume Soy. A Ordino, els padrins van celebrar Sant Antoni amb un dinar a la Casa Pairal al qual van assistir els Cònsols, Josep Àngel Mortés i Gemma Riba, i el Conseller de Manteniment, Serveis i Circulació, Samuel Duró.

També a Sant Julià se celebrà la festivitat de Sant Antoni a l’església parroquial, amb la posterior benedicció d’animals de companyia, però a aquesta Parròquia el repartiment de l’escudella és tradició fer-la per Sant Sebastià (el 20 de gener). A banda del de les escudellades populars, també és tradició a moltes poblacions organitzar els Encants de Sant Antoni, en els quals se subhasten productes diversos com coques, embotits, peus de porc o tortells. A Encamp, on la subhasta fou molt concorreguda, amb els 24 lots venuts, es van recaptar 1.685 euros que es destinaran a Càritas parroquial. LA SEU D’URGELL

LA SEU D’URGELL

sionals de la comunicació en els diversos mitjans que s’hagin distingit pel servei a la dignitat de l’home, els drets humans i els valors evangèlics”. Aquest any s’ha concedit per primera vegada el premi de fotoperiodisme, que se suma a les nou categories que es distingien actualment. Els premiats en la present edició han estat: -Premsa: Pedro G. Cuartango, per la seva trajectòria com a columnista. -Ràdio: Ángel Expósito, per donar veu als sense veu en els llocs de conflicte. -Televisió: a les sèries històriques “Isabel”, “Carlos” i “La Corona Partida”, emeses per Televisió Espanyola. -Noves Tecnologies: Agència L’Machi, per la iniciativa “El vídeo del Papa”. -Fotoperiodisme: Santi Palacios, pel seu treball sobre els refugiats. -Cinema: Laura Contreras, per la seva interpretació en la pel·lícula “Llum de soledat”. -Publicitat: a l’anunci “Salvem els sopars”, de McCann Worldgroup Espanya per a Ikea. -Música: al cor de RTVE, per la seva especialització en la polifonia clàssica i religiosa. -Treball Diocesà: Txomin Pérez, de l’Oficina de Comunicació de la Diòcesi de Palència. D’altra banda, el jurat atorgà el premi Bravo Especial a Antonio Pelayo, sacerdot i periodista, per la seva trajectòria en premsa, ràdio i televisió.

III CURS PER A DIRECTORS ESPIRITUALS DE SEMINARIS I DELEGATS PER AL CLERGAT La Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que presideix l’Arquebisbe d’Urgell, juntament amb la Comissió Episcopal per al Clergat de la CEE, van organitzar els dies 23 al 27 de gener el III Curs per a Directors Espirituals de Seminaris i Delegats diocesans per al Clergat, que va tenir lloc al Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep, a Roma. El Curs va tenir com a objectiu principal aprofundir en l’afectivitat dels seminaristes i sacerdots perquè puguin assumir de forma madura la seva sexualitat i la vocació al celibat que hauran de viure un dia com a futurs preveres de l’Església. Precisament, la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis “El do de la vocació presbiteral”, publicada el 8 de desembre passat, demana en el seu n. 110 que “els seminaristes reconeguin i acceptin el celibat com un especial do de Déu i tinguin una correcta educació en l’afectivitat de tal forma que puguin comprendre, a la llum de la fe, la força evangèlica del do del celibat”. Hi van intervenir com a ponents Mons. Juan María Uriarte, Bisbe emèrit de Sant Sebastià; Mons. Joan Esquerda Bifet, Consultor de la Congregació per al Clergat; el Rev. Emilio Lavaniegos, Operari diocesà de Església d’Urgell

47


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A TIANA

El 31 de gener va tenir lloc a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana la reunió núm. 221 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona. Hi van assistir tots els seus membres. En començar, els Bisbes van tenir un record i una pregària per Mons. Jaume Camprodon i Rovira, Bisbe emèrit de Girona, que va morir el passat 26 de desembre de 2016. Els Bisbes es van reunir amb la Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Ca-

48

Església d’Urgell

talunya (URC) per dialogar amb ells sobre “la situació actual de la vida religiosa en el context de l’Església i la societat de Catalunya”. En nom dels religiosos, van fer les diverses intervencions el President de la URC, P. Màxim Muñoz, claretià; la Vicepresidenta, Gna. Rosa Masferrer, religiosa de Sant Josep de Girona; el Secretari, Gmà. Lluís Serra, marista; la Gna. Consol Muñoz, franciscana missionera de la Immaculada Concepció; el P. Llorenç Puig, SJ; el P. Eduard Pini, escolapi; i la Gna. Mercè Arimany, Superiora general de les

Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. En un interessant diàleg entre tots, es va posar en relleu el bon clima de collaboració i confiança que hi ha entre els membres de la Vida Consagrada i les Diòcesis. Es van valorat les debilitats i les fortaleses que es viuen en aquests moments, així com també les noves oportunitats que s’estan plantejant en la missió evangelitzadora a la nostra terra. Els Bisbes van encoratjar els religiosos pel treball que estan fent en els camps de l’ensenyament, la sanitat, la solidaritat..., tot agraint

els carismes que la vida consagrada aporta al conjunt de tota l’Església i, més en concret, a les Esglésies diocesanes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense. El Sr. Francesc Roig Queralt, que iniciava aquests dies el seu servei com a nou President de Càritas Catalunya, exposà als Bisbes un informe global de les accions de les Càritas diocesanes de Catalunya envers les persones refugiades. Explicà també alguns dels objectius que en l’àmbit de la coordinació es proposen des de Càritas Catalunya.


Mons. Agustí Cortés, Bisbe encarregat de la Pastoral Familiar a la CET, presentà una reflexió sobre l’aplicació pastoral de l’Exhortació apostòlica del Papa Francesc “Amoris Laetitia”. Així mateix, va anunciar la celebració d’una trobada de les famílies cristianes a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el proper 26 de març, organitzada per les Delegacions de Pastoral Familiar de les Diòcesis catalanes com a clausura de la Setmana de la Família i de la Vida. Els Bisbes van tractar diverses qüestions sobre el Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC), la documentació dels arxius eclesiàstics i les traduccions dels textos litúrgics. Mons. Joan Enric Vives, Secretari de la CET, presentà als Bisbes el balanç econòmic de l’any 2016 i el pressupost de l’any 2017 del Fons Comú Interdiocesà, els quals van ser estudiats i aprovats. Els Bisbes aprovaren el nomenament dels nous President i Vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya, que són el Dr. Joan Ferrer Costa, laic de la Diòcesi de Girona, i la Llic. Esperança Amill Rocamora, laica de l’Arxidiòcesi de Tarragona. Així mateix, Mn. Gabriel Carrió, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, ha estat nomenat Consiliari de l’associació Pueri Cantores. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

Foto de grup dels participants al Curs per a Directors Espirituals de Seminaris i Delegats diocesans per al Clergat.

la Congregació per al Clergat; i el P. German Arana, SJ, Rector del Col·legi de la Universitat de Comillas, a Madrid. Els participants van mantenir un encontre amb Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe Secretari per als Seminaris de la Congregació per al Clergat, que els exhortà a educar afectivament els seminaristes; i el dimecres dia 25 van poder assistir a l’Audiència amb el Sant Pare Francesc, a qui l’Arquebisbe d’Urgell va poder saludar personalment. Al matí havien celebrat l’Eucaristia a l’altar de Sant Joan Pau II de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

de les Religioses Filles de Crist Rei a Roma, on va celebrar l’Eucaristia i es va reunir amb la Superiora general, M. Rita María Zurita Fernández, les seves tres Conselleres i les germanes de la Comunitat. Mons. Vives s’interessà per conèixer millor l’any commemoratiu del centenari de la mort del Fundador de l’orde, Venerable Mn. Josep Gras i Granollers, que començarà el 7 de juliol de 2017 i s’estendrà fins al 7 de juliol de 2018.

Mn. Josep Gras va néixer a Agramunt el 22 de gener de 1834 i va morir a Granada el 7 de juliol de 1918. Ordenat de prevere a Barcelona amb la vocació missionera, va residir a Madrid i Écija, i, instal·lat a Andalusia, fou Canonge del Sacromonte de Granada i es preocupà per la situació de la dona i l’educació dels infants, fundant el 1876 la Congregació de les Filles de Crist Rei per respondre al clima educatiu d’aleshores, hostil a la fe cristi-

VISITA A LA CASA GENERAL DE LES RR. FILLES DE CRIST REI L’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat per Mn. Emili Villegas, que actualment cursa estudis de Litúrgia a Roma, va visitar el 28 de gener la Casa General

Mons. Vives i Mn. Villegas amb la comunitat romana de les Filles de Crist Rei. Església d’Urgell

49


ana i obertament laïcista. Publicà molts opuscles i articles com a bon publicista en diverses revistes i periòdics espanyols i estrangers. El 26 de març de 1994, el Papa Sant Joan Pau II el va declarar “venerable” en les seves virtuts, dins el seu procés obert de beatificació i canonització. La Congregació compta actualment amb 378 religioses i 51 comunitats, i està establerta a diversos països d’Europa, Amèrica i Àfrica, on desenvolupa l’acció educativa, amb nombroses escoles, i pastoral evangelitzadora àmplia, amb l’anhel apostòlic de l’extensió del Regnat de Crist.

BENEDICCIÓ DEL PAVELLÓ PER A PELEGRINS AL COL·LEGI ESPANYOL SANT JOSEP DE ROMA El diumenge 29 de gener, coincidint amb la memòria del beat Mn. Manuel Domingo i Sol, fundador dels Operaris diocesans i del Col·legi Espanyol Sant Jo-

sep de Roma, fou beneït el nou pavelló per a pelegrins Sant Joan d’Àvila, annex al Col·legi. La benedicció fou presidida pel Cardenal Ricardo Blázquez, President de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i membre del Patronat del Col·legi, i hi assistí l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la CEE, Mons. Joan-Enric Vives. El nou pavelló pot acollir més de dos-cents pelegrins i està dotat de capella, sales de reunions i bones instal·lacions, totes renovades, i té interès a donar una acollida familiar càlida i casolana.

CAP DE SETMANA DE CONVIVÈNCIA DELS GRUPS TXT El cap de setmana del 28 i 29 de gener, infants i joves de totes les edats dels grups TXt del Bisbat van compartir a Barcelona diferents activitats per seguir creixent com a ciutadans i cristians en aquest procés

Durant el cap de setmana dels grups TXt, quatre noies van rebre el fulard en prometre solemnement el seu compromís.

proposat per la Delegació diocesana de Joventut. Dissabte al matí, van visitar el recinte del Fòrum i van gaudir d’una estona de joc al Bosc Urbà, en un circuit de cordes i tirolines a una alçada de nou metres. Els més petits, de 12 i 13 anys, van passar la resta del cap de setmana al Masnou, lloc escollit per a dormir i fer els àpats de tothom. Els de 14 i 15 anys van visitar el barri Gòtic i el Raval on van poder conèixer diferents realitats socials de la ciutat i entitats que tenen cura de persones en risc d’exclusió, com ara Dit i Fet, que

se n’ocupa de persones sense llar. Els de 16 fins a 19 van dur a terme dues experiències de voluntariat. La primera, a Mataró, a l’esplai Rabadà, amb persones amb discapacitat intel·lectual; i la segona, a Sant Andreu de la Barca, a la residència infantil La Immaculada. Dissabte a la nit, l’Eucaristia va servir per compartir allò viscut i per renovar la pertinença als grups TXt. Acabada la celebració, quatre noies van rebre el fulard en prometre solemnement el seu compromís TXt. Tot plegat, va ser un cap de setmana molt vivencial que va convidar els joves a descobrir la pròpia vocació, la fe i la joia del servei als altres.

REPRESENTACIÓ TEATRAL DELS INFANTS DE CATEQUESI DE LA SEU

El Cardenal Ricardo Blázquez beneí a Roma el nou pavelló per a pelegrins Sant Joan d’Àvila.

50

Església d’Urgell

Per quart any consecutiu, els nens i nenes de catequesi de 8 a 12 anys de la Parròquia de Sant Ot de la Seu d’Urgell va participar en una representació d’“Els Pastorets”, aquest cop en la versió de Francesc d’Assís Picas, titulada “La flor de Nadal”.


Una trentena d’infants van participar en la posada en escena de “La flor de Nadal” a La Seu.

La representació és un complement de la catequesi i, ensems, vol contribuir a la preservació d’aquesta tradició del nostre poble, fortament arrelada en els moments més importants de la vivència de la fe. La posada en escena va incloure cants nadalencs, també teatralitzats, i, a més dels 24 infants que van actuar, va comptar amb nou músics infantils de l’Associació de l’Orquestra Cadí. S’hi va incloure també el Ball Cerdà de La Seu d’Ur-

gell, dansa popular de la ciutat declarada Patrimoni Festiu de Catalunya. Un gran nombre de públic va assistir-hi i va agrair aquesta vetllada en què els infants es formen en la cultura teatral, musical i religiosa, tot passant-s’ho bé.

TROBADA DE DELEGATS DE MITJANS A CARTAGENA L’assemblea anual dels Delegats diocesans de Mitjans de Comunicació

Social de les 70 Diòcesis espanyoles es va celebrar enguany del 30 de gener a l’1 de febrer a Múrcia (Diòcesi de Cartagena), encapçalada pel Bisbe de Cartagena, Mons. José Manuel Lorca, i pel Bisbe de Guadix i President de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Mons. Ginés García. Hi van ser presents també els Bisbes membres de la Comissió. Per part de la

A l’Assemblea dels Delegats de Mitjans es va palesar, entre altres qüestions, la importància de la presència de l’Església a les xarxes socials.

Diòcesi d’Urgell, assistí la Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social, Cristina Orduña. Al llarg dels tres dies es van succeir diverses ponències impartides per Mn. José María La Porte, professor de Comunicació Institucional de la Universitat de la Santa Creu de Roma; Paloma García Ovejero, Vicedirectora de la Sala Stampa del Vaticà; i el Director de Comunicació de la Universitat de Múrcia (UCAM), Antonio Semitiel; que van posar en relleu els canvis més recents en el procés comunicatiu i la importància de la presència de l’Església a la xarxa, creant narratives pròpies, formant-se en les noves tecnologies, i millorant la comunicació amb mitjans i periodistes, que sovint escriuen de l’Església sense gaire precisió. També es van organitzar trobades de treball entre delegats de diverses zones per tal de millorar les dinàmiques de comunicació i unificar i planificar algunes tasques, com ara la creació de continguts que son comuns a les Diòcesis de Catalunya, Balears i València. Durant les jornades, els Delegats van tenir ocasió de pelegrinar fins al Santuari Basílica de la Vera Cruz de Caravaca (segle XVII), on van guanyar el jubileu, van participar a la missa del pelegrí i van poder venerar la Vera Cruz. Caravaca de la Cruz és una de les vuit ciutats santes del món, i tant la Basílica com la relíquia que s’hi custodia són una joia artística. Església d’Urgell

51


En l’ampla torre campana, al niu dormida, alça les ales i l’Angelus ressona al cor i en la contrada Mn. Manuel Pal

Profile for Bisbat d'Urgell

Eglésia d'Urgell 454  

Gener 2017

Eglésia d'Urgell 454  

Gener 2017

Advertisement