__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 453 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2016

Acció de gràcies pel títol de Basílica Menor per al Santuari del Sant Crist de Balaguer


Església d Urgell 6

Índex

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “AMORIS LAETITIA” (VI): ALGUNES PERSPECTIVES PASTORALS Mn. Ignasi Navarri

ÈTICA I POLÍTICA Mn. Luis Eduardo Salinas

ACCIÓ DE GRÀCIES A BALAGUER PER LA CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA MENOR AL SANTUARI DEL SANT CRIST M. Cristina Orduña

13

5 6

CLAUSURA DE L’ANY DE LA MISERICÒRDIA

10

RECEPCIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL COS DIPLOMÀTIC ACREDITAT DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA

13

VISITA PASTORAL A LA PARRÒQUIA D’ANDORRA LA VELLA

17 26 27

“L’EVANGELI... DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ” MN. XAVIER PARÉS, NOMENAT FILL ADOPTIU DE LA SEU D’URGELL L’AMOR ÉS FORÇA VITAL Dr. Francesc Torralba 17

4

CÀRITAS VIU L’ANY DE LA MISERICÒRDIA COM UN DO DE L’ESPERIT Mn. Jaume Mayoral

28 29

CANÒLICH MUSIC: ESPERONAR ELS JOVES AL COMPROMÍS

32

V SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL A ANDORRA

35

Mn. Pepe Chisvert

MOUEID, EL NEN QUE HA TROBAT EL NADAL Mn. Ramon de Canillo

L’ÚNIC SANT Mn. Enric Prat 32

DIETARI

37 39 40

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli La porta sempre oberta de la misericòrdia

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l diumenge 20 de novembre, el Papa Francesc clausurà solemnement a Roma l’Any jubilar de la Misericòrdia, tal com ho vam fer a les Diòcesis d’arreu del món el diumenge anterior. Però hem d’afirmar ben rotundament que no es tanca pas cap porta, ja que la Porta gran i immensa de l’Amor de Déu que és Jesucrist resta sempre oberta, com el seu Sagrat Cor, sempre obert des de la Creu per “misericordiar”, acollir, rentar, perdonar, guarir, amorosir ferides i salvar-nos, per ressuscitar-nos amb Ell a una nova vida de la gràcia i de l’amor ardent de l’Esperit. Jesús sempre és la Porta, que resta oberta, disponible, propera... Així mateix, l’Església, Cos de Crist, sempre resta portadora per tots els segles d’aquest perdó misericordiós de Crist a la humanitat. I en l’Església, els Bisbes i els sacerdots, de forma sacramental hem rebut un ministeri/servei de reconciliació, de perdó i de pau per a tots els fidels i per a la humanitat sencera. Som ambaixadors de la reconciliació que tant necessita el nostre món. Jesucrist és el Salvador que ens redimeix i ens envia a ser misericordiosos amb tothom, especialment sortir a l’encontre dels pobres i viure l’amor amb obres i de veritat. Pastoral de la misericòrdia i de la proximitat envers els qui sofreixen. El lema proposat durant tot l’any jubilar “Misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36) no pot quedar en un eslògan, sinó que ha de ser un compromís de vida. No es tracta d’un lema enginyós, sinó que és la Paraula de Vida de l’Evangeli que dóna llum a la nostra existència, un compromís, ja que la perfecció és l’amor misericordiós: ser perfectes com el Pare vol dir ser compassius. I el Papa Francesc en una suggeridora catequesi (21.9.2016) es preguntava: ¿Podem estimar com estima Déu i ser misericordiosos

com Ell? Si mirem la història de la salvació, veiem que tota la revelació de Déu és un incessant i inesgotable amor pels homes. Déu és com un pare o com una mare que estima amb un amor infinit i el vessa amb abundància sobre tota criatura. La mort de Jesús a la creu és la culminació de la història d’amor de Déu amb la humanitat. Un amor talment gran que només Déu ho pot realitzar. És evident que, relacionat amb aquest amor que no té mesura, el nostre amor sempre serà imperfecte. Però, quan Jesús ens demana ser misericordiosos com el Pare, no pensa en la quantitat! Ell demana als seus deixebles convertir-se en signe, canals, testimonis de la seva misericòrdia. I l’Església no pot deixar de ser sagrament de la misericòrdia de Déu en el món, en tots els temps i envers tota la humanitat. Tot cristià, per tant, està cridat a ser testimoni de la misericòrdia, i això succeeix en el camí a la santedat. Ser misericordiosos significa “perdonar” i “donar”. La misericòrdia s’expressa sobretot en el perdó. De fet, és el perdó el pilar que sosté la vida de la comunitat cristiana, perquè en ella es manifesta la gratuïtat de l’amor amb el qual Déu ens ha estimat primer. El cristià ha de perdonar! Perquè ha estat perdonat. I Jesús ens indica també un segon pilar: “donar”. Ell ens ensenya la gran veritat: “Doneu, i Déu us donarà [...] Tal com mesureu, sereu mesurats” (Lc 6,38). Déu dóna molt per sobre dels nostres mèrits, però serà encara més generós amb els qui aquí a la terra seran generosos. L’amor misericordiós és per això l’únic camí que cal seguir. La Porta de la misericòrdia queda oberta!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” (VI): Algunes perspectives pastorals

A

quest sisè capítol sobre l’ExL’ horitzó l’indica el mateix Papa al a font de la pròpia vida; i d’allí, al hortació Apostòlica “Amoris núm. 212: “tingueu la valentia de ser gust de la pertinença mútua com un Laetitia” correspon als núme- diferents, no us deixeu devorar per projecte dels dos, a la capacitat de ros 199 al 258, on el Papa es dedica la societat del consum i de l’aparen- posar la felicitat de l’altre per sobre a marcar línies pastorals, a partir de ça. El que importa és l’amor que us de les pròpies necessitats i al goig de les reflexions sinodals, encaminades uneix, enfortit i santificat per la gràcia. viure el propi matrimoni com un bé a construir famílies sòlides i fecun- Vosaltres sou capaços d’optar per un per a la societat. Només amb l’ajuda des segons el designi de Déu, capa- festeig auster i senzill per col·locar de la gràcia de Déu el matrimoni es ces de superar les crisis, angoixes l’amor per sobre de tot”. va constituint en una realitat cada i dificultats. L’anunci de l’Evangeli Els nuvis han de percebre, a través vegada més sòlida i preciosa, oberta de la família, avui, no es pot quedar de la celebració litúrgica del seu ma- i generosa amb el do de la vida.” en una teoria desencarnada dels trimoni, el pes teològic i espiritual del I el Papa exhorta a aprofitar tota problemes reals que viu la institu- consentiment en el seu doble sentit ocasió per anunciar la grandesa de ció matrimonial i familiar. Es tracta de continuïtat: “fins que la mort els la realitat matrimonial i familiar, celede proposar més valors bracions dels sagraments, que normes, tot denunaccions parroquials i diociant amb contundència cesanes, escoles de pares, els condicionaments culperò, principalment, serà turals, socials, polítics i de gran ajut l’escolta de econòmics. I el Papa asla Paraula de Déu com a senyala la gran contribucriteri de judici, els recesció de la Parròquia a la sos espirituals. Tot això pastoral familiar i exhorsempre amb una actitud ta els futurs sacerdots missionera, tot sortint a perquè, ja des del Semil’encontre de la família. nari, estiguin en contacIl·luminant sobretot les te amb les famílies. crisis, les angoixes i difiCal guiar els promesos A partir de les reflexions sinodals, el Papa marca línies pastorals encaminades a construir cultats. Els desafiaments en el camí de la prepa- famílies sòlides i fecundes segons el designi de Déu. de la crisi són per a créiració al matrimoni. Una xer sense resignar-se a preparació remota en què hi haurien separi”, i de promesa, tot entenent un deteriorament inevitable o a una d’ajudar molt els propis pares, grups que llibertat i fidelitat no s’oposen suportable mediocritat (núm. 233). de nuvis, els elements de la pastoral sinó que se sostenen i complementen No abandonant mai el diàleg i la popular, sense oblidar mai l’acompa- mútuament. El Papa fa notar que no comunicació. nyament personalitzat. seria bo que els nuvis arribessin a la El moment de crisi és un moment Una preparació pròxima, procurant celebració sense haver pregat junts. de judici que amaga una bona notícia més “la qualitat que la quantitat”. I acompanyar-los en els primers que cal saber escoltar, afinant l’oïda Indicant camins pràctics i ben en- anys de la vida matrimonial, perquè del cor. I el Papa, en el número 235, carnats de cara a afrontar els reptes massa sovint el temps de festeig no en fa una enumeració: la crisi dels i desafiaments del nou estat de vida ha estat suficient. Seria bo ajudar-los començaments, la crisi de la l’arribaque es disposen a iniciar. Acudint en aquestes tres etapes que el Papa da d’un fill, la crisi de l’adolescència a la reconciliació sacramental que descriu al núm. 220: “passar de l’im- dels fills, la crisi del “niu buit” i la esborri els pecats de la vida passada pacte inicial, caracteritzat per una crisi de la vellesa. Totes les quals i els empenyi a mirar endavant. Una atracció marcadament sensible, a la se sumen a les crisis personals que preparació immediata. necessitat de l’altre percebut com incideixen en la parella de tantes i 4

Església d’Urgell


tantes maneres: des de les econòmiques a les espirituals i a les crisis pròpies de la fragilitat humana. A totes elles cal respondre-hi i fer-hi front amb el perdó i la reconciliació que és una experiència fonamental en la vida familiar. No és possible mai, constata el Papa, arribar a superar una crisi pensant que tota la culpa és de l’altre. Aquest acompanyament serà molt important després de les situacions de ruptura i de divorci. En el número 241 afirma que hi ha situacions en les quals la separació és inevitable, i fins i tot moralment necessària. En el 242, exhorta a encoratjar les persones divorciades que no s’han tornat a casar. A les persones divorciades que viuen en una nova unió (núm. 243), que sentin que no estan excomunicades i que són part de l’Església. Insta a l’agilitat i accessibilitat dels processos de nul·litat matrimonials (núm. 244). I referint-se als fills dels pares separats, exhorta fortament els pares: “mai, mai, mai no han de prendre el fill com a hostatge” (núm. 245). I encara el Papa finalitza aquest capítol abordant situacions delicades de la institució matrimonial i familiar, com és l’atenció específica als matrimonis mixtos i als matrimonis amb disparitat de culte, i l’accés al baptisme de persones en una condició matrimonial complexa (nums. 247 a 250). El Papa fa una crida al respecte i l’acompanyament de tota persona, independentment de la seva tendència sexual (núm. 250) i el recolzament a les famílies monoparentals (núm. 252). I acaba el número 255 al·ludint a la mort d’una manera molt bella i espiritual: “L’amor té una intuïció que li permet escoltar sense sons i veure en l’invisible. Això no és imaginar l’ésser estimat tal com era, sinó poder acceptar-lo transformat, com és ara”.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA iu el Compendi de la Doctrina Social de l’Església (DSE): “Considerar la persona humana com a fonament i fi de la comunitat política significa treballar, sobretot, pel reconeixement i el respecte de la seva dignitat mitjançant la tutela i la promoció dels drets fonamentals i inalienables de l’home”. I citant Joan XXIII, afegeix: “En l’època actual es considera que el bé comú consisteix principalment en la defensa dels drets i deures de la persona humana” (n.388). Els drets i deures de les persones i institucions troben la seva expressió més transparent en l’ordre jurídic. Per això, la DSE ha considerat tradicionalment l’ordre jurídic i l’ordre polític com inseparables, encara que ha reconegut també que l’ordre jurídic per si mateix no és suficient per produir una convivència humana digna i pacífica si no hi ha, simultàniament i com a fonament, l’ètica. No obstant això, la major part dels Estats, després de la tràgica experiència de la II Guerra Mundial i l’holocaust, han incorporat els drets humans als seus fonaments constitucionals. És possible observar en l’actualitat un cert distanciament fàctic entre TICA I POLÍTICA l’ordre jurídic i el sistema polític en variades direccions. D’una banda, es dóna la tendència a referir tot l’ordenament jurídic a la llei positiva, prescindint de qualsevol referència a la llei moral natural o a un principi transcendent respecte de la voluntat legislativa. Amb això, se subordina de fet l’ordre jurídic al sosteniment polític de les majories que governen. Per una altra, es dóna també amb freqüència el fet que els mateixos agents de l’Estat, sota el pretext d’amenaces excepcionals a la seguretat, actuen al marge de la llei i violant els seus preceptes, emparats en una impunitat de fet. Finalment, la desregulació jurídica o la seva insuficiència davant del vertiginós desenvolupament de la tècnica, de la ciència, de les comunicacions i, en general, de l’eficient operació dels restants subsistemes funcionals de la societat s’està produint el fenomen que importants activitats de la vida social trobin mecanismes de regulació eficaços al marge de la llei, la conseqüència no és només la desprotecció davant dels drets bàsics de les persones, sinó també el desprestigi i la deslegitimació de l’ordre jurídic com a tal. No són pocs els països entre els quals el prestigi institucional dels tres poders de l’Estat se situa entre els més baixos del rànquing d’institucions i, d’entre ells, el poder judicial és el més deteriorat, sota sospites d’arbitrarietat i corrupció. El Papa Benet XVI va recordar en repetides ocasions que quan es posa Déu entre parèntesi, o es viu i actua com si no existís, es deforma tràgicament el sentit de la realitat i s’abandona el fonament de la moral. Per això, afirma que “la raó ha de purificar-se constantment, perquè la seva ceguesa ètica, que deriva de la preponderància de l’interès i del poder que l’enlluernen, és un perill que mai no es pot descartar totalment. I afegeix que la Doctrina Social de l’Església desitja contribuir a la purificació de la raó i aportar la seva pròpia ajuda perquè el que és just, aquí i ara, pugui ser reconegut i posat després en pràctica.

D

È

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

5


Acció de gràcies a Balaguer per la concessió del

L’Arquebisbe d’Urgell va presidir el 9 de novembre la solemne celebració d’acció de gràcies per la concessió del títol i la dignitat de Basílica Menor al Santuari del Sant Crist de Balaguer, tot coincidint amb les festes del Sant Crist, que és la festa major de la ciutat. La concessió del títol de Basílica Menor enforteix la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, i alhora promou l’exemplaritat del temple com a lloc d’especial acció litúrgica i pastoral a la Diòcesi i al país. / M. Cristina Orduña

L

a concessió del títol de Basílica per part del Papa Francesc va ser comunicada mitjançant un rescripte de la Con-

6

Església d’Urgell

gregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de data 22 de juny passat, signat pel Cardenal Robert Sarah, en resposta a la sol-


títol de Basílica Menor al Santuari del Sant Crist

Durant la celebració, el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, llegí el rescripte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments pel qual es concedeix el títol i la dignitat de Basílica Menor al Santuari del Sant Crist de Balaguer.

licitud de l’Arquebisbe Joan-Enric de data 9 de maig. L’Eucaristia va ser concelebrada per sacerdots de diferents indrets de la Diòcesi, encapçalats pel capellà custodi del Santuari, Mn. Pau Vidal; els Vicaris generals, Mn. Mauri i Mn. Navarri; i l’Arxiprest de la Noguera, Mn. Joan Pujol, a més dels Rectors de les actuals Basíliques de la Diòcesi: la Catedral de Santa Maria de

La Seu d’Urgell, l’església de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, el Santuari de Meritxell i el Santuari de Núria. També hi van participar les religioses de la comunitat de Germanes Clarisses de Balaguer. L’Orfeó Balaguerí acompanyà els cants de la celebració. Les autoritats locals, fidels i amics del Santuari van omplir a vessar el temple. Hi eren presents l’Alcalde,

Jordi Ignasi Vidal, encapçalant la totalitat del consistori; el Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, que és fill de Balaguer; la Presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Concepció Cañadell; el Diputat provincial a la Diputació i Alcalde de Penelles, Eloi Bergós; i el Director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a Lleida, Octavi Miarnau. Església d’Urgell

7


La Basílica del Sant Crist de Balaguer

E

l 9 de novembre, dins la festa joiosa del Sant Crist i en l’Any Jubilar de la Misericòrdia, festejàrem que el Papa Francesc ens ha regalat el do preciós del títol de Basílica Menor al nostre estimat Santuari del Sant Crist de Balaguer. És un gest important per a tot el Bisbat i més enllà. El títol de Basílica Menor és un honor concedit pel Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i acció pastoral, són particularment significatives. La concessió del títol de Basílica Menor procura enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, i alhora promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la ciutat i a la Diòcesi, i és lloc privilegiat per a acollir el perdó i la indulgència. Amb la nova Basílica del Sant Crist de Balaguer, en seran 5 les de la Diòcesi: la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, la Mare de Déu de Valldeflors a Tremp, la Mare de Déu de Meritxell a Canillo, Patrona d’Andorra, i la Mare de Déu de Núria, a Queralbs, Patrona de tot el nostre Bisbat. La nova Basílica del Sant Crist prové de l’antiga església dedicada a Santa Maria d’Almatà que ja es troba documentada el 1094, a l’època del comte Ermengol IV d’Urgell, i el 1351 fou cedida a la comunitat de Monges Clarisses. No fou fins el 1622 que passà a anomenar-se Santuari del Sant Crist de Balaguer. Els orígens històrics i llegendaris de la Sagrada Imatge del Sant Crist ja són explicats per Henrique Cook el 1585, i després pel P. Vicenç Domènech, el 1602. Tots es refereixen a la imatge tan devota del Crist que suposadament hauria realitzat Nicodem, commogut per la mort en Creu del Redemptor. Després de la destrucció el 1936 de la sagrada imatge gòtica, el Santuari és presidit actualment per una còpia feta per Joaquim Ros i Josep Espelta, i beneïda pel Bisbe Ramon Iglesias el 1947. A l’“Himne de la Romeria” en honor del Sant Crist de Balaguer, estrenat el 1900, la seva victòria a la Creu és cantada amb vers vibrant pel gran poeta del renaixement de la llengua catalana, Mn. Cinto Verdaguer, i amb una música molt inspirada del Mestre Sorribes. Proclama amb fe: “Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer”. Pugem a venerar el Sant Crist a la seva Basílica. Impressiona veure com tantes persones pugen a pregar. De dia i de nit, solemnement o bé de forma íntima... El Sant Crist de Balaguer ens rep a tots i ens consola a tots. Carregat dels nostres dolors i exhaust, ens envia un darrer sospir de misericòrdia i de pau, obre els seus braços per abraçar-nos a tots, per consolar-nos a tots. Ell carrega damunt seu tot el sofriment del món i el transforma en vida. Cerquem en Ell la força de la misericòrdia de Déu, per ser “misericordiosos com el Pare celestial és misericordiós” (Lc 6,36). El Papa Francesc ha honorat Balaguer, la Noguera i tot el nostre Bisbat d’Urgell, atorgant el títol de Basílica al Santuari. Ara ens toca a nosaltres oferir el testimoniatge de l’amor a Jesucrist amb obres i de veritat, i viure la comunió filial amb el Sant Pare, assumint el nostre compromís obedient al seu programa de fidelitat a l’Evangeli de l’alegria. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

8

Església d’Urgell

La celebració començà amb l’entrada dels concelebrants precedits dels dos símbols que a partir d’ara distingiran el Santuari del Sant Crist com a Basílica Menor: el tintinacle i el conopeu, que han estat dissenyats per artesans expressament per al temple balaguerí , tot incorporant-hi el nou segell-escut de la Basílica i un fragment de l’himne al Sant Crist de Balaguer escrit per Mn. Jacint Verdaguer: “Siau nostra bandera, Sant Crist de Balaguer”. El tintinacle és una peça realitzada en fusta de llimoner, inspirada en la silueta de la façana del temple, que du una rèplica exacta de la campana major de Santa Maria de Balaguer. El conopeu és una mena de pal·li de forma cònica (com suggereix el seu nom), amb franges amb els colors papals (vermell intens i or) i amb l’escut de la Basílica brodat, que simbolitza la vinculació del temple amb la Santa Seu i la comunió amb el Sant Pare. Mons. Vives va donar la benvinguda als presents i va adreçar-los una salutació on va posar en relleu la importància de la distinció atorgada al Santuari del Sant Crist per part del Sant Pare i el goig que significa per a tots. Va parlar de les circumstàncies que han permès aquesta designació: l’especial devoció al Sant Crist, l’activitat pastoral que s’hi genera i l’estimació dels fidels, i també va destacar la joia que suposa per als balaguerins i per a tota la Diòcesi, ja que aquest és un Santuari molt estimat. A continuació, el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, va llegir el rescripte pel qual es concedeix al temple el títol de Basílica Menor. A l’homilia, Mons. Vives va glossar la Creu del Senyor, entrega del seu Amor infinit que venç el pecat i la mort i és la porta de la Vida eterna que no morirà mai. Va parlar de la font de la misericòrdia que és Crist, el Bon Pastor, i de la casa de la misericòrdia que és la Basílica que custodia la presència del Crist i és signe de la seva proximitat envers tothom, especialment els pobres. També és


casa de la misericòrdia perquè hi aprenem a viure millor la comunió amb el Sant Pare Francesc i les claus pastorals del seu pontificat, i alhora aprenem a viure la misericòrdia, per ser “misericordiosos com el Pare”. L’Arquebisbe també va fer referència a l’actualitat per demanar “l’amistat entre les nacions” i compartir la reflexió que, en uns moments en els que sembla que es compliquen molt els lideratges mundials, la resposta de l’Església davant de les incerteses mundials ha de consistir a “ser misericordiosos com el Pare”, com s’ha posat en pràctica a la Basílica de Balaguer que ha estat temple jubilar durant l’Any de la Misericòrdia. D’altra banda, va fer una defensa de la proposta pastoral del Papa Francesc, en continuïtat amb els anteriors pontífexs però posant l’accent “en l’opció pels pobres, una Església més pobra, i amiga dels pobres”; i en l’atenció als qui aparentment quedaven fins ara més allunyats de l’Església com “prostitutes, homosexuals o lesbianes, transexuals... gent que està lluny o li sembla que està lluny, perquè no ha tingut qui l’ajudés a trobar-s’hi a prop”. Va recordar que el Papa Francesc vol, sobretot, “una Església propera que surti a l’encontre de tothom, una Església de la proximitat, on ens reconeguem tots com a germans i on ningú no se senti lluny”. Així mateix, va fer referència a la situació dels divorciats tornats a casar o de les dones, en recordar que el Papa “vol que la dona trobi un relleu important a l’Església”. L’Arquebisbe conclogué fent notar que el repte que té la nova Basílica és precisament respondre a la crida pastoral del Papa Francesc: “aquesta és la casa de la Misericòrdia, aquesta és la casa del Papa”. Al final de la celebració, l’Alcalde de Balaguer i el Conseller d’Empresa i Coneixement van adreçar unes paraules de salutació a l’assemblea, i, tot seguit, concelebrants, autoritats i fidels veneraren la imatge del Sant Crist.

Al final de la celebració, l’Alcalde de Balaguer i el Conseller Baiget van adreçar unes paraules a l’assemblea (a dalt), i, tot seguit, tots els presents veneraren la imatge del Sant Crist. A sota, detall del conopeu amb l’escut basilical del Santuari. Església d’Urgell

9


Clausura de l’Any de la Misericòrdia

D

iumenge 13 de novembre es va clausurar de forma ben emotiva arreu de la Diòcesi d’Urgell l’Any de la Misericòrdia que el Papa Francesc va convocar amb la Butlla Misericordiae Vultus i que es va inaugurar solemnement el 8 de desembre de l’any passat. Especialment significativa va ser la clausura als cinc temples jubilars d’Urgell: la Catedral de Santa Maria; la Basílica Santuari de la Mare de Déu de Núria; la Basílica Santuari de la Mare de Déu de Meritxell; la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors i la Basílica Santuari del Sant Crist de Balaguer. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell la celebració fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Rector i Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés. A l’homilia, Mons. Vives va subratllar com en aquell diumenge no es tancava cap porta perquè la Porta que és Jesucrist i el seu Amor i Misericòrdia resta sempre oberta, com diu el seu Sagrat Cor, sempre obert des de la Creu per misericordiar, acollir, rentar, perdonar, guarir, amorosir ferides i salvar-nos i ressuscitar-nos amb Ell a una nova vida de la gràcia i de l’amor ardent de l’Esperit. L’Arquebisbe va posar en relleu com tot cristià és un ambaixador del perdó i la reconciliació que Crist ens ha obtingut i que ens envia a ser misericordiosos amb tothom, especialment sortint a l’encontre dels pobres i marginats. El lema d’aquest Any de la misericòrdia, “Misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36), no pot quedar en un simple eslògan sinó que ha de ser un compromís de vida per a tot cristià. Quan Jesús ens demana ser misericordiosos com el Pare no pensa en la quantitat, ja que el nostre amor humà sempre és limitat i imperfec10

Església d’Urgell

El Papa Francesc, en el moment de tancar la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere com a símbol de la clausura de l’Any de la Misericòrdia.

te, sinó que ens demana ser canals, testimonis de la seva misericòrdia. L’Arquebisbe va glossar les lectures proclamades del diumenge XXXIII durant l’any que, en cloure’s l’any litúrgic, ens parlen de la fi de la història personal i col·lectiva, i l’arribada del Dia del Senyor, que és de justícia, de perdó i de salvació. Les lectures recorden que el futur és en mans de

Déu i que la nostra pàtria definitiva no és aquesta sinó la del cel. Estem cridats a la vida per sempre, i per això no ens podem aferrar a aquesta vida caduca, moridora... I cità Sant Agustí quan ens encamina cap a la plenitud, recordant que “estem fets per a Déu i el nostre cor no reposarà fins que descansi en Déu”, i també el poeta Miquel Martí i Pol en el seu famós


vers “Tot està per fer i tot és possible” (que, segons una enquesta publicada el 2012 al diari Ara, és la frase més estimada entre els seus lectors). Mons. Vives clogué l’homilia tot recordant i comentant com el Papa Francesc concreta la misericòrdia en dues actituds fonamentals: perdonar i donar. Després de la comunió la celebració es clogué amb el cant del Magnificat a la Mare de Déu, recordant la misericòrdia de Déu de generació en generació, i fent una breu memòria de tants actes i actituds viscuts a la Diòcesi i arreu del món en aquest any jubilar de gràcia. Clogué amb la benedicció de l’Arquebisbe sobre el Poble de Déu demanant al Senyor que ens mostri la seva misericòrdia i ens assisteixi perquè sapiguem reconèixer Crist com a Pastor i Guia de les nostres ànimes i ens renovem espiritualment. El diumenge següent a la clausura diocesana de l’Any de la Misericòrdia, dia 20 de novembre, solemnitat de Crist Rei, el Sant Pare Francesc el va clausurar solemnement a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Va poder assistir-hi i concelebrar l’Arquebisbe d’Urgell. El Sant Pare estava acompanyat de forma preferent pels 21 nous cardenals creats en el Consistori del dia abans, 19 de novembre, entre els quals hi ha l’Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Carlos Osoro Sierra. A l’Eucaristia de la solemnitat de Crist Rei, el Sant Pare va dir: “Demanem també nosaltres el do d’aquesta memòria oberta i viva. Demanem la gràcia de no tancar mai la porta de la reconciliació i del perdó, sinó de saber anar més enllà del mal i de les divergències, obrint qualsevol possible via d’esperança. Com Déu creu en nosaltres, infinitament més enllà dels nostres mèrits, també nosaltres som cridats a infondre esperança i a donar oportunitat als altres. Perquè, tot i que es tanca la Porta Santa, roman sempre oberta de bat a bat per

Mons. Vives va poder felicitar Mons. Carlos Osoro en haver estar creat Cardenal pel Sant Pare.

a nosaltres la veritable porta de la misericòrdia, que és el Cor de Crist. Del costat traspassat del Ressuscitat brolla fins a la fi dels temps la misericòrdia, la consolació i l’esperança.” A l’homilia, el Papa Francesc féu notar també com aquest Any de la Misericòrdia ens ha convidat a redescobrir el centre, a tornar a l’essencial: “Aquest temps de misericòrdia ens crida a mirar el veritable rostre del nostre Rei, el que resplendeix en la Pasqua, i a redescobrir el rostre jove i bell de l’Església, que resplendeix quan és acollidora, lliure, fidel, pobre en els mitjans i rica en l’amor, missionera. [...] Així com Déu creu en nosaltres, infinitament més enllà dels nostres mèrits, també nosaltres estem cridats a infondre esperança i a donar una oportunitat als altres...” I conclogué recordant que “molts pelegrins han travessat la Porta Santa i, lluny del soroll de les notícies, han sentit la gran bondat del Senyor. Hi donem gràcies i recordem que hem estat investits de misericòrdia per revestir-nos de sentiments de misericòrdia, per ser també nosaltres instruments de misericòrdia. Continuem junts el nostre camí. Ens acompanya la Verge Maria; també ella hi era al costat de

la creu, allí ens hi donà a llum com a tendra Mare de l’Església que desitja acollir tothom sota el seu aixopluc. Ella, al costat de la creu, va veure el bon lladre rebre el perdó i va acollir el deixeble de Jesús com a fill seu. És la Mare de la misericòrdia, a qui encomanem totes les nostres situacions, totes les nostres súpliques, adreçades als seus ulls misericordiosos, que no quedaran sense resposta”. Al final de la celebració, el Sant Pare signà la Carta Apostòlica “Misericordia et misera”, adreçada a tota l’Església “per continuar vivint la misericòrdia amb la mateixa intensitat que l’hem viscuda durant tot el Jubileu extraordinari”. El matí del dia anterior a la clausura, el dissabte 19 de novembre, va tenir lloc el consistori de creació dels nous Cardenals; els quals van rebre a la tarda la “visita di calore” del poble romà i dels seus familiars i amics. A la nit, l’Ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu va oferir un sopar d’honor al nou Cardenal Mons. Osoro, al qual també hi va ser convidat l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. El govern espanyol hi estava representat a través del Ministre de Justícia, Rafael Català. Església d’Urgell

11


L’Any de la Misericòrdia celebrat i viscut a la Diòcesi d’Urgell

E

l Papa Francesc va cloure el 20 de novembre l’Any Ju- nitencials, han fet que fossin molts els que s’han atansat al bilar de la Misericòrdia, inaugurat el 8 de desembre de sagrament de la reconciliació, font de la misericòrdia. 2015. Les Esglésies particulars ho van fer el dia 13 del mateix Les Delegacions diocesanes també s’han fet ressò de la mes de novembre. El Papa ha volgut que es parlés de clau- invitació del Papa i al llarg del curs han reflexionat sobre la sura i no de tancament. misericòrdia. La Misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’EsEn definitiva, com ja ho va suposar l’Any de la Fe convocat glésia, afirmà el Papa Francesc en la Butlla de convocació el 2013 pel Papa Benet XVI, aquest Any de la Misericòrdia del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia (Misericordiae també ha estat no només un leitmotiv en la pastoral ordinàVultus, 10). De ben segur que aquest Any Jubilar ens ha aju- ria de la Parròquia i de la Diòcesi, sinó que ha significat un dat a tots a restaurar aquesta biga mestra, tant personalment impuls molt necessari avui en la missió evangelitzadora de com en els àmbits parroquial, arxiprestal i diocesà. L’ Església no pot prescindir de la misericòrdia. S’hi juga la seva credibilitat. Des del primer moment, la Diòcesi d’Urgell va acollir amb goig aquesta iniciativa del Sant Pare Francesc i es va fer una presentació de l’Any Jubilar de la Misericòrdia als Arxiprestos de la Diòcesi, al Consell de Presbiteri i al Consell Pastoral Diocesà, i l’Arquebisbe Joan-Enric va designar cinc temples jubilars: la Catedral de Sta. Maria d’Urgell, el Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat; el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra; el Santuari del Sant Crist de Balaguer i la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a la Parròquia de Tremp. Aquests temples jubilars van fer l’obertura de l’Any Sant el 13 de desembre de 2015 i la seva cloenda el dia 13 de novembre de 2016. També l’Arquebisbe, tot seguint la indica- L’Arquebisbe d’Urgell obrí l’Any de la Misericòrdia a la Diòcesi amb una Eucaristia Solemne a la Catedral ció del Papa Francesc, va designar dos pre- el 13 de desembre de 2015. veres de la Diòcesi enviats pel Papa com a missioners de la misericòrdia, Mn. Antoni Elvira i Mn. Ignasi l’Església. Precisament una de les nostres Prioritats PastoNavarri. rals per a la Diòcesi 2014-2018, la 1.4, proposa: “manifestar Amb motiu de la cloenda, els organismes diocesans an- la tendresa i la misericòrdia de Déu en totes aquelles cirteriorment esmentats n’han fet una valoració molt positiva. cumstàncies en què els allunyats entrin en contacte amb la Aquest Any Jubilar ha fet un gran bé espiritual al cor dels realitat de la Parròquia”. fidels i ha ajudat a estrènyer els llaços entre pobles, entre Aquest any ens ha fet prendre consciència que la justícia Parròquies i entre Arxiprestats. Els pelegrinatges als tem- és el primer pas necessari i indispensable. Però l’Església ples jubilars de la Diòcesi, i a d’altres, com ara Roma i Lour- necessita anar més enllà per assolir una meta més alta i més des, amb motiu del 39è pelegrinatge diocesà, han estat molt significativa (MV 10). més que una sortida de turisme religiós. Han contribuït a fer Una darrera constatació no menys important que s’ha fet prendre consciència de la dimensió comunitària de la nostra en aquest Any Jubilar és que un bon nombre de parelles vida eclesial. Ens han fet sortir per trobar-nos amb la Comu- s’han volgut interessar per regularitzar la seva situació manitat. trimonial (al nostre Tribunal Diocesà, el nombre de causes També aquest any de la Misericòrdia, a través de les pre- de nul·litat tramitades ha passat de dues a vint-i-dues). dicacions, moltes de les quals fetes pels missioners de la misericòrdia de la Diòcesi, i a través de les celebracions peMn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

12

Església d’Urgell


Recepció del Copríncep Episcopal al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra

E

l Copríncep Episcopal d’Andorra i Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir la tarda del 4 de novembre una recepció al Palau Episcopal per al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra, a la qual van assistir els caps de les delegacions diplomàtiques de quaranta-set països, inclosos els Ambaixadors residents a Andorra, encapçalats pel Nunci de Sa Santedat a Andorra i Espanya i Degà del Cos Diplomàtic, Mons. Renzo Fratini. A la recepció van assistir també el Cap del Govern andorrà, M. I. Sr. Antoni Martí, acompanyat del Ministre d’Afers Exteriors, M.I. Sr. Gilbert Saboya, i altres ministres del seu gabinet; el Síndic General i la Subsíndica General d’Andorra, M. I. Sr. Vicenç Mateu i M. I. Sra. Mònica Bonell; el President del Consell Superior de la Justícia d’Andorra, M. I. Sr. Enric Casadevall; els Presidents dels grups parlamentaris representats al Consell General i el Cònsol Major de Canillo; així com el Representant Personal del Copríncep Episcopal i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès; el Vicari General d’Urgell i diferents personalitats de la societat andorrana. Mons. Renzo Fratini va obrir l’acte amb un breu discurs en el qual va fer referència a les paraules de l’Arquebisbe Secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats, Mons. Paul Richard Gallagher, amb motiu de la seva visita al Principat en la Diada de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra, per destacar que l’estreta i antiga relació d’Andorra

A la recepció van assistir els caps de les delegacions diplomàtiques de quaranta-set països, a més de les principals autoritats andorranes i representants de la Cúria diocesana. A sota, el Nunci de Sa Santedat que va ser l’encarregat d’obrir l’acte com a Degà del Cos Diplomàtic.

amb l’Església Catòlica, i l’empremta indestriable dels valors cristians en la conformació de la identitat andorrana al llarg dels segles, fan que sigui molt valuosa l’aportació que Andorra pot fer en l’àmbit internacional per tal de difondre i fomentar els valors necessaris per construir un món més just i més humà; i, en aquest sentit, s’hi referí també al discurs del Sant Pare davant el Cos Diplomàtic acreditat a la Santa Seu, en el qual va fer una crida per “vèncer la indiferència per tal de construir plegats la pau, que és

un bé que cal cercar sempre”. Tot seguit, intervingué el Copríncep Episcopal, que agraí les paraules del Nunci de Sa Santedat i la presència dels Ambaixadors, i, tot expressant-se en català, espanyol, francès i anglès, pronuncià el discurs que transcrivim íntegrament a continuació. Després dels parlaments, Mons. Vives, acompanyat del Cap de Govern i del Síndic General, van saludar personalment i un per un tots els assistents, i a continuació es va servit un vi d’honor com a cloenda de l’acte. Església d’Urgell

13


Discurs del Copríncep Episcopal a la recepció al Cos Diplomàtic Agraeixo vivament a S. E. Mons. Renzo Fratini, Nunci apostòlic de Sa Santedat el Papa Francesc davant Andorra, la salutació, els reconeixements i els vots adreçats al Poble Andorrà i a totes les seves Autoritats en nom dels Excms. Sres. i Srs. Ambaixadors acreditats davant el Principat, i sobretot l’expressió de l’esperit de col·laboració estreta i solidària que anima les relacions amb els Estats, representats per Vostres Excel·lències. Es para mí un alto honor saludar y dar la bienvenida al Sr. Nuncio y a los miembros del Cuerpo Diplomático acreditado ante el Principado de Andorra y poder agradecer a VV. EE., personalmente, el haber correspondido a mi invitación con ocasión de la presente ceremonia de Recepción en Honor del Cuerpo Diplomático acreditado en el Principado de Andorra. Laissez-moi, Excellences, de vous adresser une très respectueuse et chaleureuse salutation de bienvenue aux membres du Corps Diplomatique accrédité devant la Principauté d’Andorre. Je remercie chacun d’entre vous d’avoir répondu à mon invitation. Merci d’être avec nous et de bâtir des ponts pour la paix entre les peuples et nations. It is a great pleasure to welcome each one of Your Excellences, the Apostolic Nuntio and Members of the Diplomatic corps, credited to the Principality of Andorra. I greet you with great respect and affection, and I thank you for your presence here. I would like to thank you personally for having accepted my invitation, and be able to approach ways of peace and reconciliation among all countries in the world. 1. Excel·lències. Permeteu-me que aporti una breu reflexió sobre el moment d’obertura i de transformació econòmica pel qual passa el nostre país Andorrà. Let me express some reflections on the economical opening and transformation through which is involved our Principality of Andorra. The economic and social crisis, that have been developed over the last decade in Andorra and in our environment, have shown that the Principality of Andorra does not live isolated from the world around it. It does not live isolated and it cannot live. The reflection on the process of the rapprochement of Andorra to Europe has been a constant since the late 90s, and our various and successive Governments have defined the future prospects of Andorra around the need to reconcile opportunities of Andorra to have access 14

Església d’Urgell

to the European market, and to take into account the particularities of a little country like ours. It is under this perspective of balance between our current realities and future opportunities that we must understand the ongoing negotiations on the Association Agreement with the European Union, a key element in the transformation of the Andorran economy. A transformation that all the studies advocated and that have been preparing the different and successive Governments in Andorra. (Les crisis, econòmiques i socials, que s’han desenvolupat en la darrera dècada a Andorra i al nostre entorn han demostrat que Andorra no viu aïllada del món que l’envolta. No hi viu i no hi pot viure. La reflexió sobre el procés d’acostament d’Andorra a Europa ha sigut una constant des de finals dels anys 90, i els diferents i successius Governs han anat definint la perspectiva de futur d’Andorra al voltant de la necessitat de fer compatibles les oportunitats que pot presentar per Andorra l’accés al mercat interior europeu amb la presa en compte de les particularitats d’un país com el nostre. És sota aquesta perspectiva d’equilibri entre oportunitats de futur i realitats actuals que cal entendre la negociació en curs sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, element clau en la transformació de l’economia andorrana. Una transformació que tots els estudis realitzats preconitzen i a la qual els diferents i successius governs s’han anat preparant.) Andorra ya ha hecho grandes e importantes pasos para lograr este reto de transformación y adaptación al entorno, en cambio constante y acelerado, como la homologación en materia de transparencia financiera internacional y la lucha contra el blanqueo de capitales, la apertura económica, la implantación de un nuevo y completo marco fiscal, el reconocimiento de los derechos económicos de los inmigrantes desde su llegada al Principado, y de forma paralela la preparación de las negociaciones para la participación de Andorra en el Mercado Interior de la Unión Europea. La prospérité du notre Pays réclame que nos entreprises peuvent offrir leurs services au-delà de nos frontières avec égalité à leurs homologues européennes; que nous pouvons exploiter les vertus de l’ouverture que l’Andorre mène, de façon à attirer des talents étrangers pour collaborer avec le talent andorran, pour améliorer notre développement interne; et encore, réclame faciliter aux jeunes qu’ils peuvent se former au dedans du continent Européen, avec moins d’obstacles administratifs. Nous sommes obligés à fournir des opportunités pour nos gens pour protéger leur avenir comme citoyens d’Andorre. Dès l’Andorre au monde.


(La prosperitat del nostre País fa necessari que les nostres empreses puguin oferir els seus serveis més enllà de les nostres fronteres en peu d’igualtat a les seves competidores europees; passa per aprofitar les virtuts de l’obertura que Andorra està duent a terme, ja que cal atreure talent exterior que col·labori amb el talent andorrà per millorar el nostre desenvolupament intern; i, requereix facilitar que els joves es puguin formar arreu del continent europeu, sense majors traves administratives. Cal donar oportunitats a la nostra gent per forjar-se el seu futur com a andorrans. Des d’Andorra cap al món.)

are not only physical movements, but most of all movements of the soul, concrete spiritual responses to confront the great sickness of our time: indifference. We cannot remain indifferent.

2.- Excel·lències. Permeteu-me encara que demani a totes les Nacions que Vostès representen un esforç per la pau i la justícia al món. I que m’empari de les sàvies reflexions del Papa Francesc a Assís, en el passat mes de setembre.

Pau, un fil d’esperança, que uneix la terra amb el cel, una paraula tan senzilla i difícil al mateix temps. Pau vol dir Perdó que, fruit de la conversió i de l’oració, neix de dins i, en nom de Déu, fa que es puguin curar les ferides del passat. Pau vol dir Acollida, disponibilitat per al diàleg, superació del tancament, que no són estratègies de seguretat, sinó ponts sobre el buit. Pau vol dir Col·laboració, intercanvi viu i concret amb l’altre, que és un do i no un problema, un germà amb qui tractar de construir un món millor. Pau significa Educació: una crida a aprendre cada dia el difícil art de la comunió, a adquirir la cultura de la trobada, purificant la consciència de tota temptació de violència i de rigidesa, contràries al nom de Déu i de la dignitat de l’home. Faig vots per la prosperitat, el progrés i la pau dels Estats que les Vostres Excel·lències representen i pel manteniment de les bones relacions de les vostres Nacions amb el nostre Principat d’Andorra.

Sortir, posar-se en camí, trobar-se junts, treballar per la pau: no només són moviments físics, sinó sobretot de l’esperit, són respostes a la gran malaltia del nostre temps: la indiferència. No podem romandre indiferents.

Let me repeat in our Meeting today, the message of Pope Francis: “Peace, is a thread of hope that uniUn Acord d’Associació equilibrat, tes earth to heaven, a word so simple que permeti a Andorra participar en el and difficult at the same time. Peace Mercat Interior complint amb les oblimeans Forgiveness, the fruit of congacions essencials que se’n deriven, i version and prayer, that is born from que respecti la situació particular i les within and that, in God’s name, maespecificitats pròpies de la idiosincràsia kes it possible to heal old wounds. d’Andorra, ha de permetre que el PrinciPeace means Welcome, openness to pat accedeixi a una finestra d’oportunidialogue, the overcoming of closedtat de la qual en gaudiran les generacimindedness, which is not a strategy ons futures. for safety, but rather a bridge over Tots aquests elements positius no an empty space. Peace means Cooneguen que el camí fins l’assoliment peration, a concrete and active excd’aquest equilibrat Acord d’Associació Mons. Vives, durant el seu parlament als Ambaixadors acre- hange with another, who is a gift and serà, sens dubte, complex i llarg, i per ditats davant Andorra. not a problem, a brother or sister with això és important la unió dels andorrans whom to build a better world. Peace per l’assoliment de l’objectiu final : un bon Acord d’Associació denotes Education, a call to learn every day the challenging art per a Andorra. En aquest punt, el Copríncep francès i jo mateix of communion, to acquire a culture of encounter, purifying the serem, com sempre, al costat de la població i les institucions conscience of every temptation to violence and stubbornness del Principat d’Andorra. which are contrary to the name of God and human dignity.”

El Santo Padre Francisco en Asís en septiembre reiteró el deseo de que los hombres y las mujeres de religiones diferentes, allá donde se encuentren, se reúnan y susciten concordia, especialmente donde hay conflictos, invitando a todos los creyentes a liberarse de las pesadas cargas de la desconfianza, de los fundamentalismos y del odio, a los responsables religiosos a ser sólidos puentes de diálogo y a los líderes de las naciones a crear y promover caminos de paz. Pope Francis in Assisi also said: “We cannot remain indifferent. Today the world has a profound thirst for peace. In many countries, people are suffering due to wars which, though often forgotten, are always the cause of suffering and poverty. To set out, to come together in order to work for peace: these

Moltes gràcies! Església d’Urgell

15


Visita Pastoral a la Parròquia d’Andorra la Vella

“A

quell que rep a Jesús, rep el perdó, rep la gràcia de la benedicció divina, és fet un altre Crist a semblança seva, i el Bisbe ve per anunciar-vos que la missió és molt gran, que ens hem de sentir missioners tots, no només els que estan en les Esglésies joves en missió arreu del món, sinó que avui la missió comença entre els que tens més a prop, a la teva pròpia família. Cal tornar a creure, cal tornar a anunciar Jesús, perquè molts el coneixen poc, d’altres se n’han apartat, o s’han enfredorit. Cal anunciar el sentit que té l’alegria de la fe”, exhortà l’Arquebisbe Joan-Enric als fidels que van assistir a les celebracions eucarístiques que presidí en la festivitat de Tots Sants a l’església de Santa Coloma i a l’església parroquial de Sant Esteve per encetar la seva visita pastoral d’enguany a la Parrò-

quia d’Andorra la Vella per tal de conèixer més de prop les persones, les institucions i les realitats pastorals de la capital del Principat d’Andorra, i que tingué com a pròleg una trobada el dia abans amb els sacerdots de l’Arxiprestat: en un clima de pregària i de germanor, els preveres manifestaren a l’Arquebisbe les seves inquietuds, analitzaren la darrera reunió d’Arxiprestos i les seves aplicacions al Principat d’Andorra, reberen informacions diverses sobre la Diòcesis i pregaren junts pels fruits espirituals de la visita pastoral. Tal com va explicar Mons. Vives a l’homilia, “la visita pastoral és per tornar-vos a dir que val la pena ser cristià”, i va esperonar els fidels a confiar sempre en Jesús: “no siguis incrèdul, sigues creient! Fem el màxim per estimar amb obres i de veritat, tornem a sortir a sembrar

amb la força de Jesús, no amb la nostra perquè ens desanimaríem. Fem-ho amb la fe en Jesús, que tot ho pot, i que ens ajuda… Aquest és el sentit de la meva visita”. El mateix dia a la tarda, Mons. Vives, acompanyat de l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries, va dirigir una pregària al cementiri vell i posteriorment, amb Mn. Josep M. Solé, també al cementiri nou, en les quals va animar les famílies a pregar pels que allí reposaven i pels difunts de tot el món, especialment aquells pels qui ningú prega ni recorda. “Jo us vinc a animar a ser Església confessant de la seva fe en la resurrecció de Crist i en la resurrecció dels difunts. Us convido a ser solidaris amb els que pateixen o han perdut un ésser estimat. Paga la pena tenir esperança, esperar que el Senyor vindrà a buscar-nos i ens portarà a la vida eterna, que només intuïm”.

L’Arquebisbe Joan-Enric inicià la visita pastoral a Andorra la Vella amb una celebració eucarística a l’església romànica de Santa Coloma. Església d’Urgell

17


I tot fent referència a la celebració del dia va assenyalar que “ens hem de concentrar en els que són ja amb el Senyor i amb una plenitud de vida amb ell: Maria, Josep, els sants a qui tenim devoció i alguns molt antics, i d’altres molt propers… Sants concrets que ens han acompanyat al llarg de la vida. Però després n’hi ha molts que són els nostres més propers: un parent, un home o una dona bons, gent que s’ha entregat i que de vegades han donat la vida pels germans i que alguns són desconeguts. És el dia per pensar en ells i que ens atreguin a la santedat. El temple és la casa de Déu a la terra, és la porta del Cel a la terra, i nosaltres en formem part a través del baptisme, a través de la fe”. L’endemà, dimecres 2 de novembre, l’Arquebisbe va visitar la residència geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, on hi va arribar amb Mn. Sàrries, per interessar-se per les persones que estan internes en diferents graus de dependència, parlar amb elles i conèixer les seves inquietuds. També va parlar amb els metges de l’equip mèdic que s’encarrega del seguiment dels residents, els quals li van informar dels tipus de tractaments que necessiten i de la situació de la clínica-residència, que va començar a funcionar el 1993 amb els ràtios de qualitat més alts d’Europa. Al centre hi ha 55 llits i entre 15 i 20 places a l’hospital de dia i hi treballen 80 persones realitzant diferents tasques. Mons. Vives va encoratjar el personal, valorant molt la feina que fan, i va poder conversar amb alguns familiars que acompanyen els ancians. Després es va desplaçar fins a la residència geriàtrica El Cedre, inaugurat el febrer de 2009 i gestionada íntegrament de manera pública. Disposa de 120 llits, a més d’altres dos que es disposen per donar suport a les famílies que ho necessiten de manera temporal, i hi ha 30 places a l’hospital de dia. L’Arquebisbe va mantenir una breu trobada amb els mitjans de comunica18

Església d’Urgell

També en la primera jornada de la visita pastoral, en la festivitat de Tots Sants, dirigí una pregària pels difunts als cementiris de la Parròquia.

ció i després va saludar els ancians i persones ateses. Posteriorment va fer un recorregut pels pisos acompanyat per una de les infermeres i va compartir una estona amb els avis que tenen més autonomia, animant-los a seguir aportant a la societat, ara des de la pregària, el consell i la saviesa de l’edat. Alguns dels residents ja hi eren a l’anterior residència d’avis Solà d’Enclar, i van expressar a Mons. Vives l’agraïment per la seva visita i també pel tracte que rebien del personal de suport al centre. A la tarda, va visitar Ràdio i Televisió Nacional d’Andorra (RTVA), on va poder conèixer de prop els reptes que actualment viuen els mitjans de titularitat pública. Va saludar alguns dels 74 treballadors que treballen en les àrees d’informatius, programes i administració, amb els quals va comentar les circumstàncies actuals de la tasca periodística informativa i d’entreteniment. Més tard, cap a un quart de sis de la tarda, va visitar la caserna de bombers de Santa Coloma, on hi ha la seu central del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, on treballen 136 persones: 120 agents més els operadors i personal administratiu. Els directius del departament van posar al corrent Mons. Vives de la situació actual, després que el gener

“Tornem a sortir a sembrar amb la força de Jesús, que tot ho pot i que ens ajuda… Aquest és el sentit de la meva visita” Mons. Vives demanà al Consell Pastoral Parroquial que fossin “una Església evangelitzadora, en sortida, i que acompanya” de 2015 es va aprovar el decret de les funcions i especialitats del cos, en el qual es reconeixen i es descriuen les tasques de cadascú i s’especifiquen els valors afegits de cada especialitat. Li van informar de l’augment del nombre de rescats de muntanya, en sintonia amb el que passa als països veïns, passant dels 106 de tot l’any 2015 als 120 fins el mes de novembre en curs. I van tenir una diàleg pastoral entorn de l’acompanyament de situacions límit o difícils quan es realitzen serveis d’acompanyament. En la tercera jornada de la visita pastoral, el diumenge 6 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell presidí l’Eucaristia a l’església de Santa Maria del Fener, concelebrada per l’Arxiprest, Mn. Anto Pallikunnen, Mn. Xavier Es-


plandiu i Mn. Blai Fortuny. El grup de cantors de la comunitat filipina animà els cants de la celebració, tal com ja fa habitualment en les celebracions de la tarda dels diumenges, a les quals solen assistir també membres de la comunitat portuguesa a la capital andorrana. L’Arquebisbe comentà la Paraula d’aquell diumenge sobre la resurrecció i la vida eterna que esperem, i destacà que cal mirar enllà com a catòlics que tenim una immensa família de creients i ens n’hem de sentir joiosos, i que alhora mirem al món amb mirada llarga, per descobrir-hi les necessitats i carències i actuar amb esperança i esperit de sacrifici, tenint present la vida eterna. Acabada la missa, Mons. Vives saludà els assistents i, tot seguit, presidí a la Casa de l’Església una reunió del Consell Pastoral Parroquial ampliat, a manera d’una senzilla assemblea parroquial, en la qual intervingueren els diferents grups i moviments parroquials amb un breu informe de les respectives activitats. L’Arquebisbe prengué nota del treball pastoral que es va realitzant i animà a continuar-lo

Durant la visita pastoral, Mons. Vives presidí una sessió extraordinària del Comú d’Andorra la Vella i signà en el Llibre d’Or.

amb fe i esperança en comunió amb els preveres i al servei de tota la Parròquia i la ciutat. També els recordà el que els va suggerir al final de l’anterior visita pastoral, i que encara té vigència: tenir cura de la vida espiritual, enfortiment de la família i la protecció de la vida, solidaritat, amb gratuïtat, i testimoniatge fervorós de la fe. I hi afegí la petició que fossin una Església evangelitzadora, en sortida, i que

acompanya les persones. Un hospital de campanya que atén i guareix, que dóna esperança i dignitat. I, sobretot, tenir molta joia de ser cristià. Aportem el nostre gran tresor que és la persona de Jesucrist, el Salvador del món. El do de la vida i el do de la fe són els dos grans dons rebuts, que hem de fer fructificar amb amor al Pare misericordiós, i amb obres bones i solidàries, obres de caritat, amor i misericòrdia. Així mateix destacà Església d’Urgell

19


el valor del testimoniatge senzill de alumnes d’algunes aules i la coral del sones responsables, orgullosos del la nostra fe, que Déu farà servir per centre li va oferir un breu recital. Així seus orígens andorrans i del país i cridar-ne d’altres. mateix, va mantenir una trobada amb les seves institucions, a tenir valors Amb la pregària final, posant una el claustre de professors, als qui va i a viure’ls plenament. intenció per les vocacions i el Jubileu encoratjar en la seva tasca de formar En la següent jornada de la visita de la Misericòrdia envers els empreso- les noves generacions, que són les pastoral, el divendres 11 de novemnats, es clogué aquesta joiosa reunió que conformaran la societat. bre, Mons. Vives anà el centre penique va enfortir els lligams de caritat Mons. Vives va visitar posteri- tenciari de La Comella acompanyat amb el Bisbe i entre els fidels. orment l’Institut de Batxillerat de per Mn. Ramon Sàrries, que a més El matí del 8 de novembre, Mons. l’Escola Andorrana, també situat a d’Arxiprest de les Valls és Delegat Vives, acompanyat de Mn. Sàrries, vi- La Margineda, on va ser informat dels diocesà de Pastoral Penitenciària, i sità el col·legi espanyol María Moliner, canvis en l’organització curricular: el Secretari general del Bisbat, Mn. a La Margineda, on va mantenir una es fan itineraris personalitzats als David Codina, per tal de celebrar-hi reunió amb l’equip directiu, a la qual hi alumnes, amb quatre assignatures el Jubileu de l’Any de la Misericòrdia fou present l’Ambaixador d’Espanya obligatòries (filosofia, català, educa- amb els que allà estan privats de a Andorra. Va ser llibertat. informat dels canEn arribar vis que es viuen mantingué una des de fa un any al entrevista amb sistema educatiu el Director del espanyol, amb els centre penitencanvis legislatius ciari, Francesc i la instauració Tarroch, per inted’un sol centre ressar-se per la sipúblic integrat. tuació actual dels A l’actualitat hi presos, els funciha dues seus: el onaris i el centre, col·legi María Moon actualment hi liner, on estudien ha 45 reclusos, 38 uns 500 alumnes, dels quals hi són i el d’Escaldesde forma permaEngordany, on nent. La majoria hi estudien uns L’11 de novembre, Mons. Vives, acompanyat per l’Arxiprest, Mn. Sàrries, celebrà el Jubileu de l’Any de la Misericòrdia dels interns són 320 alumnes. Hi amb els interns dels centre penitenciari de La Comella. homes, i només ha un sol equip hi ha 4 dones. directiu repartit entre els dos centres. ció física i anglès), en la línia del que L’Arquebisbe animà el Director a L’Ambaixador va explicar que s’ha es fa en l’àmbit internacional, i amb treballar perquè els interns puguin cercat que hi hagi un ensenyament l’objectiu de donar als alumnes una dur a terme activitats que afavoreixin de qualitat, oferint als pares opcions formació integral i més àmpliament la seva formació i la seva reinserció que d’altres escoles no tenen, com humanista. Actualment hi ha 56 pro- al món laboral i la seva socialització, l’ensenyament del francès en el cicle fessors, dels quals 23 són eventuals, i a garantir el respecte i la dignitat infantil i l’anglès com a primera llen- i, en total, hi treballen 80 persones. El de totes les persones que es veuen gua, a més del català i del castellà. Li nombre d’alumnes s’ha incrementat privats de la seva llibertat. van informar també del creixement en cinc anys i ha passat de 230 a 387 A continuació tingué lloc la celebrade les línies de secundària en els en aquest curs. La formació dels jo- ció eucarística amb la participació de darrers dos anys i de les importants ves es fa en dos anys, i al terme han la pràctica totalitat dels reclusos, i necessitats de major espai per als de fer un projecte que ha de poder que fou acompanyada amb els cants alumnes. A l’actualitat, en el col·legi ser implementat en la societat i que d’un grup d’alumnes del col·legi Mare María Moliner hi treballen 60 profes- suposa una aportació en serveis de Janer de Santa Coloma. Després de sors de secundària i 30 de primària, tipus social. demanar perdó de forma ben intensa, i un total de 110 persones en els dos Després, Mons. Vives va visitar es proclamà la Paraula de Déu, tot centres i en totes les línies. la biblioteca, la sala de professors i subratllant l’amor als enemics i la Després de la reunió va visitar les algunes aules, on va conversar amb misericòrdia de Déu Pare, i en un llarg i instal·lacions i va poder saludar els els alumnes. Els va animar a ser per- emotiu silenci l’Arquebisbe els invità a 20

Església d’Urgell


L’Arquebisbe dedicà la jornada del 14 de novembre a visitar el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, on fou informat del projectes en marxa, com ara el nou edifici que ha d’acollir el servei (a la foto de l’esquerra), va recórrer les instal·lacions dels diferents departaments i pogué conversar amb els empleats.

traspassar la Porta de la Miserricòrdia que és Crist, que se’ls acostava per donar-los la pau i la salvació. L’Arquebisbe Joan-Enric va voler adreçar-se als presos dient-los que, en el Jubileu de la Misericòrdia, Déu Pare ve a trobar-los i els recorda que tota persona humana, per més que hagi equivocat o errat el camí, abans fins i tot que es penedeixi i es converteixi, ja és estimada infinitament per Ell i té una dignitat que ningú no li pot arrabassar. Tots cometem errors i podem canviar i millorar. I exhortà els interns a confiar en la misericòrdia del Déu Amor que mai no ens abandona, i a pregar amb intensitat per les seves famílies, fills i persones estimades que els esperen a fora de la presó i que els estimen. Els parlà de la trobada del 6 de novembre del Papa Francesc amb els presos a Roma, i com el Sant Pare els va dir que sempre que visitava una presó es preguntava a si mateix: “per què ells i no jo?”. I els recordà persones de l’Evangeli que a prop de Jesús van canviar i van ser transformades: Zaqueu, la dona adúltera

perdonada, el pare del fill endimoniat que demanava més fe, i la prostituta que, penedida, estimava molt perquè molt se li havia perdonat. Al final, tots pregaren amb intensitat el Parenostre, i l’Arquebisbe, després de donar la benedicció, passà a saludar un per un tots els reclusos, fent-los ofrena d’un petit recordatori de l’Any de la Misericòrdia i intercanviant paraules d’afecte i abraçades amb ells. La jornada continuà a l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), on Mons. Vives va poder visitar les instal·lacions de la residència i dels serveis de què disposa l’escola, i va saludar personalment els joves i adults que hi reben atenció o fins alguns hi viuen interns. L’EENSM es troba en procés d’implementació del model d’Atenció Integral i Centrat en la Persona (AICP) per millorar la qualitat en l’atenció que ofereix, i destaca en la qualitat del personal que atén les persones internes, que tenen necessitats grans, i la integració d’algunes atencions com la revisió dermatològica i la de salut dental, que son realitzades de manera

voluntària per metges del país. A l’actualitat, hi reben atenció 445 persones i hi treballen 192 professionals en diversos àmbits. Els serveis incorporen una sèrie de prestacions assistencials, terapèutiques, educatives i laborals que s’adapten a cada persona amb l’objectiu de preservar i millorar les seves capacitats i autonomia. L’escola disposa també d’un servei de suports especialitzats als centres educatius, anomenat Progrés, que proporciona els recursos humans i tècnics necessaris per facilitar l’escolarització inclusiva i contribuir al ple desenvolupament dels alumnes amb discapacitat. Aquest servei atén a 174 persones. Així mateix, disposa d’un servei d’inserció i ocupació laboral, anomenat SIOL, que proporciona l’accés al treball de les persones amb discapacitats, des de l’entorn més protegit possible en un taller ocupacional fins a l’entorn laboral més obert i normalitzador (l’empresa ordinària). Mons. Vives va agrair als treballadors, al personal directiu i al Patronat la seva dedicació i esforç vers les Església d’Urgell

21


Els centres de formació especial i les residències per a la gent gran de la Parròquia van rebre una atenció singular per part de l’Arquebisbe Joan-Enric, que s’interessà pel seu funcionament i conversà amb els responsables i amb les persones ateses per conèixer les seves inquietuds.

22

Església d’Urgell

persones fràgils i va fer una reflexió a l’entorn de l’aplicació del Conveni de les Nacions Unides que regula les llibertats i els drets de les persones amb discapacitat física o cognitiva, apuntant que cal trobar el just equilibri entre les demandes dels usuaris i l’emparament de la llei, donant temps a la persona a adaptar-s’hi. Després va visitar les Escoles Andorranes de primera i segona ensenyança situades també a Santa Coloma, on hi reben formació 380 i 409 alumnes, respectivament, amb un equip docent de 80 professors, una quarta part dels quals són eventuals. L’Arquebisbe va saludar els infants de diferents nivells i va compartir una estona amb els més menuts, i va animar i encoratjar els professors en la seva tasca, comentant-los que s’està fabricant una societat on les persones s’estan desprenent dels vincles i que pot esdevenir molt injusta, i que l’escola és un gran espai on recuperar aquests vincles amb la família, els amics, les relacions, el país. El dilluns 14 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va començar la jornada amb una visita al Servei de Telecomunicacions d’Andorra, on els directius de l’empresa el van acompanyar en un recorregut per les instal·lacions i li van explicar les diferents funcions de cada departament. El Servei de Telecomunicacions d’Andorra va començar a funcionar el 1975. Actualment és l’operador públic que gestiona i explota en exclusiva dins el territori andorrà els serveis de telecomunicacions en general i altres serveis auxiliars o complementaris, a més de ser responsable de la gestió de les infraestructures tècniques i de les xarxes nacionals de radiodifusió sonora i de televisió digital terrestre. Dóna servei a 45.000 usuaris en telefonia fixa i a 71.600 en telefonia mòbil, i a més de 31.000 accessos a Internet per fibra òptica. Actualment hi treballen 290 persones, amb una mitjana d’edat de menys de 40 anys. Mons. Vives va felicitar i encoratjar els treballadors, posant en valor la


Mons. Vives també visità els centres escolars dels tres sistemes educatius presents a la Parròquia, en els quals mantingué trobades amb els professors i també pogué parlar amb alumnes dels diferents nivells i respondre les preguntes que li van plantejar espontàniament.

seva feina per al desenvolupament del país. Va comentar la transformació de les relacions personals a què ens aboquen les noves tecnologies i els va demanar que, com a persones, cultivin les relacions amb la família, la lectura de poesia, de passejades al bosc, etc. per tal d’humanitzar aquestes noves formes de comunicació. En acabar la visita, Mons. Vives va signar al llibre d’honor de l’entitat. A migdia, l’Arquebisbe es va desplaçar fins a la Residència Clara Rabassa, on va saludar personalment tots els interns i va compartir el dinar amb ells. Actualment hi ha a la residència 54 padrins, i a l’hospital de dia hi ha 13 persones més, amb els sis apartaments amb assistència tots ocupats. També constatà les millores que s’han fet i les que s’estan preparant al menjador, a la passarel·la d’entrada, a la primera planta, i a les habitacions, on s’ha encetat la renovació dels terres, banys i parets. La visita pastoral continuà el 16 de novembre als centres d’ensenyament de primària i secundària de l’Escola

Francesa i a l’escola Mare Janer de Santa Coloma. En tots tres centres va transmetre un missatge de suport i ànim als ensenyants i va agrair l’esforç que fan en favor de la formació de les noves generacions d’andorrans, posant èmfasi en la necessitat de mantenir present la importància de l’acompanyament dels joves en els valors, especialment els valors de l’humanisme cristià, que són els que conformen l’essència cultural dels europeus. També va mantenir una reunió amb la comunitat de religioses de la Sagrada Família d’Urgell, que dirigeixen l’escola Mare Janer, en la qual reben formació un total de 884 alumnes, des de maternal fins a d’ESO. Al centre hi ha un grup de pregària, animat per una de les religioses de la comunitat, i el Moviment Janer de voluntariat, a través del qual els més grans fan accions voluntàries. L’equip de pastoral està molt involucrat en el funcionament de l’escola, i el claustre, format per 89 mestres i professors, se sent molt motivat i compenetrat.

L’Arquebisbe compartí el dinar amb el professorat i després va visitar detingudament tots els nivells escolars, saludant i conversant amb els alumnes. Ja al vespre es reuní a l’església de Santa Maria del Fener amb l’equip permanent de voluntaris de Mans Unides d’Andorra, presidit actualment per Meritxell Ferrero. Són uns 15 voluntaris que durant la campanya del 2016, ja tancada, han recaptat i distribuït 107.815 euros en projectes de desenvolupament a Senegal, Nicaragua, Perú, Guinea Conakry, República Democràtica del Congo, Burkina Faso i amb refugiats del Líban, a través de la Comunitat de Sant’Egidi i el corredor humanitari. L’Arquebisbe els animà a continuar en la tasca que fan, ja que Mans Unides és molt valorada a Andorra i s’han incrementat els ajuts malgrat la crisi econòmica. La penúltima jornada de la visita pastoral, el dijous 17 de novembre, Mons. Joan-Enric Vives fou rebut al Comú d’Andorra la Vella on, en arribar, l’esperaven la Cònsol Major, Conxita Església d’Urgell

23


Marsol, i el Cònsol Menor, Marc Pons, juntament amb l’Arxiprest de les Valls. Tot seguit, anaren a la sala del Consell de Comú, on l’Arquebisbe i Copríncep saludà personalment tots els Consellers abans de presidir una sessió extraordinària del Comú. La Cònsol Major agraí la presència de l’Arquebisbe d’Urgell i la visita pastoral a la Parròquia per conèixer les diverses institucions i realitats que la conformen. I li oferí el pin d’or de la Parròquia. A continuació, Mons. Vives agraí la calorosa acollida al Comú i volgué que les seves primeres paraules fossin de sincer record i pregària per la qui en fou Cònsol Major els anys 1998 al 2003, Conxita Mora, i que traspassà el passat 5 d’octubre. L’Arquebisbe agraí també la tasca que fan tots els Consellers i els exhortà a dur a terme aquest servei a la societat andorrana des de la transparència, que ha d’anar lligada amb la veracitat. En aquest sentit, els animà a estimar profundament les diverses institucions del Principat d’Andorra, que no poden estar mai coaccionades ni manipulades pels diners i els inte-

24

Església d’Urgell

ressos particulars, i els exhortà que l’educació als més joves i l’atenció a les persones grans fossin dos pilars fonamentals del Comú. I tot fent seu el lema de la ciutat (“Andorra la Vella, la capital de les il·lusions”), vinculà la paraula ‘il·lusió’ a la paraula ‘repte’ i a saber valorar tots els esforços i coses positives que es duen a terme a Andorra al servei dels joves i de les persones grans. Finalment, l’Arquebisbe recordà com el Principat d’Andorra pot i ha de ser un exemple de democràcia i instà els Consellers del Comú a respectar sempre les minories sabent-les escoltar i fer-les participar. Després del seu parlament l’Arquebisbe signà en el Llibre d’Or del Comú i, tot seguit, acompanyat dels Cònsols i els Consellers responsables de cada àrea, es desplaçà a peu fins a les noves dependències comunals, on visità els serveis de circulació, urbanisme, medi ambient i informàtica. En finalitzar el recorregut, el Comú convidà Mons. Vives a dinar a Casa Calones, on hi dinen diàriament uns 50 padrins de la capital d’Andorra

amb dificultats o que estan sols. Al Casal també hi ha 15 apartaments per a gent gran, on hi viuen 17 persones amb autonomia. Havent dinat, acompanyat dels Cònsols i de la Consellera de Benestar Social, Ester Vilarrubla, visitaren el casal d’infants El Llamp, un espai lúdic per a nens de maternal o pri-

En les reunions amb els professors dels centres escolars l’Arquebisbe destacà la importància de l’acompanyament dels joves en els valors de l’humanisme cristià mera ensenyança que funciona fora dels horaris escolars. A continuació anaren a la Casa Pairal d’Andorra la Vella, on mantingué una trobada amb el President de l’Associació de la Gent Gran d’Andorra la Vella, Andreu Pedra, que l’informà que actualment són 590 socis qui formen part de l’associació i li explicà el funcionalment de la Casa Pairal.


La intensa jornada es clogué a la Casa Pairal Quim de Dolsa de Santa Coloma, on Mons. Vives mantingué un diàleg amb els padrins que allà s’hi trobaven i s’interessà per les activitats que duen a terme i per les seves necessitats i inquietuds, i compartí amb ells un senzill berenar. La visita pastoral finalitzà el divendres 18 de novembre amb una trobada amb el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, i amb els assistents socials de les diferents Parròquies, a la qual assistí també Mn. Sàrries. Amadeu Rocamora informà l’Arquebisbe de la situació actual de Càritas Andorrana i dels darrers projectes que han estat aprovats per la comissió permanent, com ara oferir un reforç educatiu per a infants de famílies amb pocs recursos que tinguin necessitat d’aquesta ajuda, i l’adhesió de Càritas Andorrana al codi ètic i al codi de conducta del personal de Càritas Internationalis. L’Arquebisbe Joan-Enric els animà a ser una Càritas no burocràtica i a

L’Arquebisbe instà els Consellers del Comú a respectar sempre les minories sabent-les escoltar i fer-les participar no perdre mai el sentit cristià que és l’ànima de Càritas, el qual permet un acompanyament a les persones de forma personal i individualitzada. També els animà a fer el bé d’una forma correcta, estant atents a les necessitats de transparència i bon funcionament que actualment el món i la societat ens demana. A continuació, acompanyat per Mn. Sàrries i pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, l’Arquebisbe Joan-Enric es desplaçà al col·legi Sant Ermengol on fou rebut per l’equip directiu. El col·legi compta amb 97 professors i 15 empleats com a personal no docent, i acull un total de 854 alumnes entre tots els nivells educatius.

El 18 de novembre, l’Arquebisbe mantingué una reunió amb el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, i els assistents socials de les diferents Parròquies.

L’actual equip directiu el componen M. Teresa Armengol, Directora d’infantil i primària; Engràcia Peña, Directora de secundària i batxillerat; Josefina Riera, coordinadora de pastoral; Teresa Cobo, Coordinadora del servei d’assessorament psicopedagògic; Maria Teresa Gasch, administradora; la Gna. M. Tomasa Itoiz, com a representant de la Congregació de la Sagrada Família d’Urgell; i la Directora del centre, Anna M. Villas. Mons. Vives signà en el llibre de visites del col·legi i a continuació mantingué una llarga reunió amb l’equip directiu. L’Arquebisbe, que és també el President del Patronat del Col·legi Sant Ermengol, volgué felicitar i agrair la tasca de tots els docents i, especialment, de l’equip directiu que ha permès un relleu en la gestió i direcció del centre, que ha passat dels Pares Salesians a l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. L’equip directiu va informar Mons. Vives de les darreres novetats del centre i dels reptes que té plantejats de cara al futur. Tot seguit, Mons. Vives mantingué una trobada amb els professors de secundària, als quals demanà que treballessin per l’educació dels alumnes, especialment en la fe cristiana, recordant-los les paraules de Sant

Joan Pau II: “la fe no s’imposa sinó que es proposa”; i exhortant-los a oferir i a obrir els joves a la dimensió transcendent de la persona. Acabada la reunió, visità algunes aules de secundària i de batxillerat i mantingué un interessant diàleg amb els alumnes, animant-los a valorar el que han rebut al col·legi i a ser persones que no es deixen arrossegar per la beguda, les drogues i les diferents addiccions i pel que fa la majoria, sinó que siguin joves amb personalitat pròpia i mantinguin la fe cristiana. Després de dinar al mateix centre amb els professors, l’Arquebisbe visità també diverses aules de primària, on els alumnes li van fer diverses preguntes espontàniament, que Mons. Vives respongué. A continuació, mantingué una trobada amb els mestres d’infantil i primària, recordant-los la seva importància ja que és en aquestes edats on es configuren molts trets de la persona, i els recordà com l’escriptor Albert Camus, en rebre el premi Nobel de Literatura, va tenir un record emocionat pel seu mestre de primària, de qui va aprendre a llegir i a escriure. Els mestres van establir un diàleg amb l’Arquebisbe oferint propostes concretes de millora del funcionament i les instal·lacions del col·legi. Església d’Urgell

25


“L’Evangeli... de generació en generació”

L

a Parròquia de Caldes de Montbui (Bisbat de Terrassa) va acollir el cap de setmana de l’11 al 13 de novembre les IX Jornades de Formació per a Catequistes, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) sota el lema “L’Evangeli... de generació en generació”, en les quals van participar uns 250 catequistes provinents de les diferents Diòcesis de Catalunya i les Illes Balears. També del nostre Bisbat d’Urgell, un bon grup de catequistes va poder intercanviar experiències i enriquir la seva pròpia formació per mitjà dels diversos moments formatius programats dins les Jornades. La trobada començà el divendres 11 de novembre a les instal·lacions de l’Escola Pia amb la salutació del Bisbe President del SIC, Mons. Sebastià Taltavull, que donà la benvinguda als assistents i resumí la formació que estava previst treballar en aquests dies. També, Mn. Joan M. Amich, Director del Secretariat, donà la benvinguda a tots els participants i agraí a l’equip de direcció de l’Escola Pia la possibilitat de realitzar al centre les Jornades, així

com també a la Delegació de Catequesi de Terrassa per acollir enguany aquesta trobada en la seva Diòcesi. Acabada la pregària del vespre, i havent sopat, el grup Bufanúvols oferí la representació de “Mikhaïl i les tres preguntes”, una adaptació d’un conte de Lev Tolstoi. El dissabte al matí, després de l’Eucaristia celebrada a la Parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui i presidida per Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa, començà el temps de formació per mitjà de diversos tallers. Els catequistes participaren en la formació que se’ls oferí matí i tarda en tallers com: “Iniciar-se a ser catequista”; “La intel·ligència espiritual a la catequesi”; “‘Proclameu el misteri de la fe’, nou material de catequesi per a adults”; “Experiències de catequesi amb les famílies”; “La catequesi i la complexitat de les famílies d’avui”; “El nou catecisme ‘Testimonis del Senyor’. Projecte Sí/ Projecte Do”; “Pràcticament, com fer una sessió de catequesi?”; “Pregària i cançons: eines per a la catequesi”; “Catequesi amb els sentits: recursos pràctics”; i “L’art de narrar l’Escriptura”.

Els participants a les IX Jornades de Formació per a Catequistes, davant l’Escola Pia de Caldes de Montbui.

26

Església d’Urgell

De la seva banda, els catequistes més joves convisqueren plegats en aquests dies, gaudint d’una formació més adequada per als seus inicis en aquesta important tasca. El diumenge al matí, a l’església parroquial de Santa Maria, la conferència del P. Gaspar Borda, O Carm, Delegat de Pastoral Familiar de la Diòcesi de Terrassa, va esdevenir un moment més de formació per als catequistes perquè, a partir de l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Amoris Laetitia” (“L’alegria de l’amor”), va remarcar alguns aspectes que el Sant Pare proposa en aquest text per a enfortir l’educació dels fills. Seguidament, l’Eucaristia presidida per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa, fou el moment culminant d’aquestes Jornades de Formació per a Catequistes, que es clogueren amb unes paraules d’agraïment per part de Mn. Joan M. Amich envers la Parròquia de Caldes, la delegació Diocesana de Catequesi i la Diòcesi de Terrassa per la valuosa col·laboració que han prestat per a la celebració de les Jornades.


Mn. Xavier Parés, nomenat fill adoptiu de La Seu d’Urgell

E

l saló de plens de l’Ajuntament d’aquelles persones que en comptes Si sempre m’he sentit urgellenc, ara de La Seu d’Urgell va acollir el de criticar els problemes i intentar me’n sento plenament”. 25 de novembre l’acte de lliu- que empitjorin, hi aporta solucions”. Mn. Parés va fer un repàs de la seva rament del títol de Fill Adoptiu de la Per la seva part, el Germà Major de llarga trajectòria a La Seu d’Urgell, ciutat a mossèn Xavier Parés Saltor, la Germandat de Sant Sebastià també on va arribar quan tenia 10 anys per que li ha estat atorgat a proposta de es va referir a aquesta col·laboració de ingressar al Seminari Diocesà d’Urgell, la Germandat de Sant Sebastià i on ha residit la major part “com a públic reconeixement de la seva vida, tret dels dos de la seva tasca constant pel anys que va anar a Roma per bé dels interessos de la poblacompletar la seva formació i ció urgellenca”. El Rector de dels quatre que va ser Rector la Parròquia de Sant Ot i Degà de la Parròquia d’Escaldesdel Capítol de la Catedral de Engordany, a Andorra. Esmentà Santa Maria d’Urgell va rebre especialment els anys com a aquesta distinció de mans de Rector de Santa Magdalena, l’Alcalde de La Seu, Albert Ba“l’època de més tasca pastotalla, que li va lliurar en nom ral”, i l’actual etapa, des de de la corporació municipal, fa catorze anys, com a Rector que el passat 11 de juliol va de la Parròquia de Sant Ot. En aprovar per majoria conceaquest sentit, ha assegurat que dir-li aquest honor. la Catedral ja és com casa seva i L’acte va congregar més de que fins i tot l’enyora quan n’és cent persones, entre les quals lluny uns quants dies. l’Arquebisbe d’Urgell, el MiTambé va voler donar les nistre de Finances del Govern gràcies al Consell Pastoral d’Andorra, Jordi Cinca; el Gerde la Parròquia de Sant Ot mà Major de la Germandat de “per haver-me donat suport Sant Sebastià, Josep Canelles; a adherint-vos a la petició de la més d’antics alcaldes de la ciuGermandat de Sant Sebastià”. I tat, els familiars de Mn. Parés va finalitzar la seva intervenció i el Rector de Ribes de Freser, Mn. Parés rebé el títol de Fill Adoptiu de La Seu de mans de l’Alcalde de la ciutat. donant les gràcies també al localitat natal de Mn. Parés. consistori municipal, “des de En lliurar-li la distinció, l’Alcalde Xavier Parés amb la ciutat i, de manera l’Alcalde a tots els Regidors de tots va destacar que “la trajectòria com particular, amb la centenària entitat els partits polítics que avui regiu el a capellà de Mn. Parés ha estat sem- urgellenca, de la qual n’és soci i a la nostre Ajuntament, pel títol de Fill pre lligada a la nostra ciutat, però qual ajuda en la celebració d’activi- Adoptiu de la ciutat que em doneu. Si els motius pels quals es proposa la tats. Canelles va manifestar que “avui sempre me n’he considerat, molt més seva designació com a Fill Adoptiu és per a tots els Germans un orgull i ara vull ser un autèntic urgellenc”. de La Seu d’Urgell transcendeixen la un honor poder retre homenatge a L’acte comptà a més amb una breu seva trajectòria eclesiàstica”. Batalla una persona que dels seus inicis i però molt emotiva interpretació recordà que el títol de Fill Adoptiu se fins l’actualitat ha estat un home de musical a càrrec de dues alumnes sol concedir de manera excepcional poble i per al poble”. del Conservatori de Música dels i a persones que desperten un ampli Al seu torn, un emocionat Mn. Parés Pirineus, Abril Sánchez i Ariadna consens ciutadà, com ara Mn. Parés, va manifestar el goig per “poder rebre Guàrdia, que van tocar peces de que, segons reconegué l’Alcalde, “és avui el títol de Fill Adoptiu de la ciutat. Purcell i Mozart. Església d’Urgell

27


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (V): L’amor és força vital

E

l naixement del fill altera profundament la personalitat del pare. La polaritat de la seva existència ha canviat. Experimenta el descentrament propi de l’amor. Ja no viu pensant en ell i per a ell. A partir d’aquell moment, viu pensant en el seu fill i en allò que necessita per créixer i gaudir d’una existència de qualitat. Des d’aquesta perspectiva, l’amor fa viure, amb relativitat, la pròpia essència, amb certa indiferència els propis patiments i angoixes, perquè l’altre esdevé el centre, el focus d’atracció, el motiu per al qual val la pena treballar, lluitar i sacrificar-se. En aquest sentit, l’amor, paradoxa de les paradoxes, fa més lliure la persona, perquè l’allibera del què diran, de les normes i convencions, però, a la vegada, la fa més esclava, ja que esdevé servent d’una presència que anhela des del fons del cor i que necessita per a poder respirar, menjar, moure’s i viure. La persona estimada no és, en cap cas, un objecte quiet i estàtic; és força vital, voluntat de

L’amor fa viure amb certa indiferència els propis patiments i angoixes, perquè l’altre esdevé el centre viure que belluga i posa en moviment l’amant, que el motiva a aixecar-se cada dia, a vestir-se i a arreglar-se. Tot, en ell, està orientat cap a l’estimada. Aquesta estranya passió del cor no és un pacte, ni una entesa racional. Altera totes les esferes de la vida personal, fins a tal punt que la mateixa identitat, el jo interior experimenta una convulsió. La relació amb l’altre, quan és intensa i travessa els primers 28

Església d’Urgell

estrats, comporta, decisivament, una alteració de la pròpia identitat. Aquesta alteració no és buscada, ni esperada; tampoc no estava prevista, però ocorre fatalment. No es tracta solament d’una transferència d’hàbits, d’usos i de costums propis de convivència prolongada al llarg del temps, sinó d’una descomposició de la pròpia identitat. La desfeta de la vella identitat dóna peu a un nou ésser que no neix del no res, però que ja no es reconeix en els seus antics vestits. El capoll mor i, en morir, irromp la flor. La flor no és el capoll, però neix d’ell i, sense ell, no hagués pogut irrompre. Hi ha una essència subtil i invisible que uneix una i altra fase, però són dues entitats diferents. La força vital que sent el jovencell que s’enamora ara, en aquest instant, per primera vegada, és la mateixa que va experimentar el seu besavi fa més d’un segle. Serà la mateixa que patirà el seu besnét en el futur i la de totes les generacions futures mentre hi hagi món i vida humana sobre la terra. Ell i el seu besavi són entitats diferents que viuen en contextos distints; parlen i vesteixen de manera molt distinta, però aquesta energia subtil es recrea, de nou, en cada època i encisa els cors per fer-los bategar al màxim ritme. És una estranya essència subtil que sobreviu i transcendeix les ondulacions de la història, que vincula tots els éssers més enllà de les seves diferències individuals. Com a conseqüència de l’amor, neix una nova persona o, més ben dit, es desvetlla un altre jo fins aleshores ignot que ja no viu com abans, ni espera el que esperava abans. Romeu viu per a Julieta. Werther existeix per

a Carlota. El mòbil de la seva existència és trobar-se amb ella, acaronar-la, besar-la, fruir de la seva bellesa. Viuen fora de si, viuen per a l’altre. Ressonen els versos de Teresa d’Àvila: “Vivo sin vivir en mí”. L’amant experimenta un descentrament radical i tot gira al voltant de l’ésser estimat. Aquesta obertura el fa capaç de qualsevol temeritat a fi d’arribar a trobar la seva estimada. Aquesta revolució l’investeix d’audàcia, de coratge, d’una energia titànica que li

La relació amb l’altre, quan és intensa i travessa els primers estrats, comporta, decisivament, una alteració de la pròpia identitat esclata en el pit i el converteix, provisionalment, en un guerrer, per bé que, a la vegada, heus ací la paradoxa, el fa més fràgil que mai, perquè depèn, substancialment, de l’altre per a viure en aquest món. Qui estima, doncs, perd la seva essència, per guanyar-ne una de nova. Cerca una unió, vetlla per fondre’s amb la persona estimada, per superar els marges físics, les distàncies emocionals, les barreres cronològiques, els obstacles de l’entorn. No sap respondre la pregunta més bàsica de totes. No sap qui és, però sí que sap el contingut de la seva esperança. És com si li haguessin segrestat allò de més nuclear, l’ànima, però no ho viu com una pèrdua, sinó com un do, com una renaixença tot i les tribulacions que l’acompanyen. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


Càritas viu l’Any de la Misericòrdia com un do de l’Esperit

A

cabem un altre any i és moment de donar comptes del que ha estat aquest 2016. Cal fer un balanç que ens permeti valorar tots els projectes que han acompanyat la tasca de Càritas d’Urgell (des de les activitats de la Diocesana i de les diferents parroquials, que són moltes), i fer un bon recull de les dades que serviran per omplir les pàgines de

tents. Però, és clar, aquest format és el de qualsevol ONG de les que tenim a prop, d’aquelles amb les quals col·laborem, que tenen certa solera social, com té Càritas. Així, on és el nostre valor afegit? Enguany hem celebrat l’Any de la Misericòrdia, un temps que el Papa Francesc ens ha regalat a tots els creients per recuperar el gran do del nostre Déu, el seu infinit Amor

oblidats. El gran redescobriment de les Obres de Misericòrdia, tant les corporals com les espirituals, és una veritable moral d’acció per als creients. Per a alguns ha estat un any de xifres; però si només tenim aquest barem no anem bé. Ens han d’alegrar no només els més de 21 milions de pelegrins a Roma amb motiu de l’Any Jubilar, o els més de 900 milions de creients que han viscut l’Any Sant, però també que, a més, la saba que fa Església s’ha comunicat a tots els col·lectius de les nostres realitats

El Pla d’Acció Social de Càritas d’Urgell vol ser un espai viu i canviant que es va construint amb les aportacions de tots nosaltres

Els nois i noies de Ponts col·laboren sovint amb les campanyes endegades per la Càritas parroquial.

les memòries que presentarem al Consell Diocesà, a l’Assemblea Diocesana, a la mateixa Església Diocesana i també a la societat. Un opuscle carregat de xifres, de projectes, de fotografies, amb un recull de bones paraules per part dels responsables i ja ho tenim, ja podem tancar un any més. La fotografia ha sortit bé i tots ben con-

que, com diu l’Encíclica de Benet XVI “Deus caritas est”, és un do que com a gràcia infinita s’ha desbordat damunt de tots els homes i dones que han volgut viure aquest any com un temps de conversió i agraïment de la fe que ens agermana i ens alimenta, i que també ens envia a fer el bé cap als nostres germans i germanes més allunyats i més

diocesanes: catequistes, voluntaris, preveres, religioses... poden viure, tots ells, aquest temps de gràcia i de salvació. Pel que fa a l’acció caritativa i social, que és molt present en el dia a dia de la realitat diocesana i parroquial, tampoc no podíem quedar al marge d’un Any Jubilar que volia redimir els pobres i els que treballen amb els pobres i exclosos. Aquest també era el nostre any i ens calia viure’l i fer-lo viure. Potser aquesta crida del Papa Francesc ens ha fet Església d’Urgell

29


recuperar un element que és saba i vida de Càritas i que de vegades teníem una mica oblidat en la mesura que l’acció, fer coses, no ens el deixava gaudir i viure: la contemplació i l’espiritualitat que també ens demana la nostra acció caritativa i social, el dia a dia de les nostres Càritas. Voldria destacar dos moments d’aquest any. Us voldria donar comptes com a Delegat episcopal i a la vegada com a creient que necessita fer reviure en la seva fe una transcendència que encarna veritablement el sentit de l’acció envers Déu i els germans. I també aprofitar per recomanar-vos una lectura pausada i espiritual, com de pregària, del Pla d’Acció Social de Càritas d’Urgell, aquest document que vol ser un espai viu i canviant que es va construint amb les aportacions de tots nosaltres; un full de ruta que té com a destí el rostre del Crist en els més exclosos i necessitats. I que també vol ser una veritable eina d’acció

i reflexió per a tots els voluntaris i treballadors que ens ajuden en els nostres àmbits d’actuació i ens els diferents projectes, que són molts, que es duen a terme des de Càritas d’Urgell. L’espiritualitat com a valor Un d’aquests els moments va tenir lloc el passat 2 de setembre: a La Seu d’Urgell vam convocar una seixantena de persones de l’entorn més proper de Càritas. Ens ho va esperonar el mateix Papa Francesc i el Pontifici Consell “Cor Unum”, que demanava un recés amb motiu de l’Any de la Misericòrdia per a tots ells. Mn. Antoni Elvira, Missioner de la Misericòrdia del nostre Bisbat, va ser qui ens va fer l’acompanyament, una reflexió il·luminada de textos bíblics, del magisteri i de la vida dels sants més encarnats en els pobres. Ens quedem amb les paraules que ens recordava Mn. Elvira i que trobem a “Evangelii gaudium”, on el Sant Pare ens diu: “Per això vull una

Església pobra per als pobres. Ells tenen molt a ensenyar-nos. A més de participar del sensus fidei, en els seus propis dolors coneixen el Crist sofrent. És necessari que tots ens deixem evangelitzar per ells. La nova evangelització és una invitació a reconèixer la força salvífica de les seves vides i a posar-los al centre del camí de l’Església. Som cridats a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics, a escoltar-los, a interpretar-los i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells”. A la mateixa Encíclica, el Papa ens demana que cuidem l’espiritualitat dels pobres que atenem, des de la proposta, el respecte i la llibertat. Ells necessiten de l’amor de Déu, i nosaltres els hi hem de transmetre i ens cal estar ben convertits a la Veritat, hem de reforçar aquest moment i aquest espai de la nostra tasca. I com a moment culminant

Una seixantena de persones va participar en el Jubileu de Càritas diocesana a la Catedral de Santa Maria d’Urgell. A la pàgina següent, jornada de formació de les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.

30

Església d’Urgell


d’aquell dia, la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, amb el ritus del pas per la Porta Santa per poder guanyar el Jubileu. L’Eucaristia ha de ser el cimal de la nostra acció envers els exclosos de la nostra societat i de vegades de la nostra Església. Crec que vam poder gaudir i a la vegada aprofundir en aquesta espiritualitat que està encarnada en la tasca de Càritas, només així podem viure el servei als pobres com un do de l’Esperit, i només així trobem la singularitat de la nostra acció, aquest valor afegit pel que tant volem lluitar i volem reivindicar com a nostre (vegeu el Pla d’Acció Social de Càritas d’Urgell, publicat en tres entregues, del febrer a l’abril d’enguany -números 445, 446 i 447- a la nostra revista diocesana). Vers una “formació del cor” El segon moment que ens fa una referència a allò transcendent que té o ha de tenir Càritas va ser la xerrada de formació del Tamboret (que aplega les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell), el 18 de novembre. En aquesta ocasió van assistir unes 65 persones, entre directius, voluntaris responsables de projectes i personal contractat. L’acte central de la jornada fou la ponència “Càritas: acció i reflexió”, a càrrec de Mn. Carles Sanmartín, Delegat de Càritas Diocesana de

Lleida. El títol ho diu tot: de vegades, per voler fer coses i coses, oblidem o no ens adonem que necessitem el temps de la reflexió, de la pregària, del recés, de l’Eucaristia. Ens ho recorda l’Encíclica “Deus caritas est”: “Tots els qui treballen en les institucions caritatives de l’Església s’han de distingir perquè no es limiten a realitzar amb destresa el més convenient a cada moment, sinó perquè s’hi dediquen amb una atenció que surt del cor, perquè l’altre experimenti la seva riquesa d’humanitat. Per això, aquests agents, a més de la preparació professional, necessiten també, i sobretot, una “formació del cor”: se’ls ha de guiar vers aquesta trobada amb Déu en Crist, que susciti en ells l’amor i els obri l’esperit a l’altre, de manera que, per a ells, l’amor al proïsme ja no sigui un manament imposat des de fora, per dir-ho així, sinó una conseqüència que es desprèn de la seva fe, que actua per la caritat” (núm. 31). Va ser una formació que ens volia fer valorar la necessitat per a tots els agents de Càritas de trobar la necessitat de l’espai de la reflexió, aturar-nos en el brogit del dia a dia per encarar la tasca en una veritable acció-reflexió; fer una vertadera “formació del cor”, com ens diu el Papa Benet XVI a l’Encíclica esmentada. Potser sí que el logotip de Càritas a casa nostra són uns cors que bateguen per recordar-nos aquesta

formació que només serà singular i eclesial si es fa des del cor. Voldria acabar aquesta reflexió amb un fragment de les paraules del Papa Francesc el 13 de novembre a Roma en el Jubileu de les persones en situació de precarietat, davant uns 6.000 pelegrins d’arreu del món. El darrer Jubileu va ser per a ells: els exclosos, els pobres... Una veritable alenada de l’Esperit Sant per cloure aquest Any de la Misericòrdia, que encara va quedar més il·luminada amb la institució de la Jornada Mundial dels Pobres el diumenge XXXIII de durant l’any, tal com recull la Carta Apostòlica “Misericordia et misera”. A l’homilia d’aquest darrer Jubileu, el Papa ens va dir: “Obrim els nostres ulls al proïsme, especialment al germà oblidat i exclòs, al Llàtzer que jeu davant de la nostra porta. Cap allí es dirigeix la mirada de l’Església”. Una mirada que necessita de les ulleres del cor, de la reflexió, de l’espiritualitat, per adonar-nos millor dels Llàtzers del nostre temps, i fer de la nostra tasca, de la tasca de Càritas, una veritable acció d’Església que viu la caritat. Realment podeu veure que la tasca de Càritas no només són xifres i projectes, sinó també un veritable do de l’Esperit que hem de celebrar i pregar. Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas d’Urgell Església d’Urgell

31


Canòlich Music: esperonar els joves al compromís

“Sigueu gent de misericòrdia, sigueu gent d’amor, sigueu testimonis compromesos per a tots els que ens necessiten”, encoratjà Mons. Vives als joves al final de l’Eucaristia celebrada a l’envelat del Prat Gran.

L

a quarta edició del Canòlich Music, el festival de música cristiana que va tenir lloc a Sant Julià de Lòria (Andorra) el 25 i 26 de novembre, va posar en relleu la tasca dels mestres i professors de Religió, dels acompanyants en la fe i dels monitors en els grups d’esplai i escoltes amb els adolescents. L’envelat, més ampli que en edicions anteriors, instal·lat al Prat Gran, es va tornar a omplir d’un públic majoritàriament jove arribat de les set Parròquies andorranes i de moltes poblacions d’arreu de Catalunya. A l’Eucaristia de la tarda del dia 26, l’acte central de la trobada, hi van participar unes 1.200 persones, entre les quals el Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, la Subsíndica General, el Ministre de Salut del Go32

Església d’Urgell

vern d’Andorra, i diversos consellers del Comú. Així mateix hi va assistir Mn. Raúl Tinajero, responsable de Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Espanyola, a més d’una gran quantitat de fidels i de veïns de Sant Julià i d’Andorra, compartint amb els joves una manera diferent (molt musical i plena de missatges en format audiovisual) de viure la fe. Al final de la celebració, abans de la benedicció final, Mons. Joan-Enric Vives va voler adreçar unes paraules a l’assemblea: “Vosaltres sou molt joves, no caigueu en la temptació de pensar que no podeu fer res per canviar el món… Heu de pensar que sí que podeu. He vingut a dir-vos que podeu i heu de prendre compromisos en la fe i des de la fe. Recordeu les paraules del Papa Francesc a Cracòvia, sigueu joves amb compromís, no

joves de sofà, còmodes o que miren la vida sense implicar-s’hi. També us vull dir que siguem agraïts, teniu molt a agrair, heu de sentir el que heu rebut, perquè d’aquí vénen les ganes d’ajudar els altres. Si no sou conscients de la vostra petitesa, si no sou conscients dels que us han ajudat, no podreu sortir en missió a ajudar d’altres persones!” L’Arquebisbe també va fer referència a la visita que acabava de fer una estona abans a la Fundació Claror, que enguany celebra els seus 40 anys com a escola taller dirigida a persones amb disminució, esperonant-los a donar les gràcies pels dons rebuts i fent-los notar que va néixer d’un compromís de joves d’Acció Catòlica de la Parròquia de La Seu. I va cloure la seva al·locució als joves parlant de la proposta del Sant


La pregària del matí de dissabte (a dalt a l’esquerra) va omplir de gom a gom l’església parroquial de Sant Julià de Lòria. A sota, el sacerdot i cantant madrileny Toño Casado (dempeus a l’escenari) va dirigir la “Crist Xperience” a l’envelat. A la dreta, a dalt, un dels grups participants al concurs “Dóna’t a conèixer”, que van guanyar els barcelonins Infínitum (al centre). A sota, un grup de voluntaris ultimant els preparatius del festival.

Pare: “Que continuï la misericòrdia, més enllà de la clausura de l’Any de la Misericòrdia. Avui hem encès la primera de les espelmes de l’Advent, i encenem la llum… Us ho dic: continueu, sigueu gent de misericòrdia, sigueu gent d’amor, sigueu testimonis compromesos per a tots els que ens necessiten”. Les paraules de Mons. Vives van aportar el missatge que, al llarg dels dos dies del festival, les Delegacions de Joventut i d’Ensenyament, organitzadores del Canòlich Music, van suggerir als joves: tenir compromís amb els seus actes i en les seves relacions amb les altres persones (a casa, a l’escola, amb els amics...), especialment en l’inici de l’Advent.

Aquest va ser l’esperit que va amarar totes les activitats de la trobada des del mateix inici la nit de divendres, amb els concerts del grup andorrà ONE i del discjòquei cristià Andy Hunter, compositor de la banda sonora de la pel·lícula “Matrix”. Els missatges que sorgien a la pantalla gegant de l’envelat esperonaven vers una proposta vital de compromís amb els altres i amb la vida. L’endemà dissabte, la pregària del matí a l’església parroquial de Sant Julià va acabar amb la pregunta: “I tu, què fas?” L’església, plena a vessar de joves, va acollir una dinàmica on es va reflexionar sobre el compromís, la justícia i la implicació del jovent a la societat, tot al voltant del pessebre muntat

al terra del presbiteri, davant l’altar. La jornada va continuar amb el clàssic i esperat concurs de nous talents “Dóna’t a conèixer”, segurament l’espai més familiar del festival, pensat per a descobrir i promoure intèrprets i grups musicals de to cristià. Hi van participar quinze conjunts de diverses escoles d’Andorra i de Catalunya, així com de grups juvenils d’esplai i agrupaments escoltes. El grup guanyador va ser Infínitum, format per companys del col·legi Jesús i Maria de Barcelona. A la tarda, es va realitzar un flashmob a la plaça Germandat amb la cançó “Hoy ya soy feliz”, coreografiada i coordinada pel sacerdot i cantant madrileny Toño Casado, que després va participar en l’animació Església d’Urgell

33


de la celebració eucarística. Els tallers d’expressió corporal, hip-hop, percussió corporal, composició de cançons, animació i gresca, van ser algunes de les activitats que també es van fer durant la tarda, amb una excel·lent acceptació i participació dels joves. El punt i final del festival el van posar els concerts del grup marista Kairoi, incondicionals del festival des de la primera edició, i que van presentar el seu darrer treball; i del grup Sal 150, evangèlics de Tarragona que repetien en el cartell d’enguany, i que van fer saltar i ballar els nois i noies fins el darrer instant, posant també el contrapunt amb alguna cançó intimista que va connectar amb la interioritat del públic que els seguia engrescat. L’esdeveniment va ser molt ben valorat per Mn. Raúl Tinajero, que va elogiar la tasca que hi ha al darrere de l’organització, i l’esforç de les Delegacions implicades i de la Parròquia de Sant Julià. “És necessari i fonamental que ara puguem proposar alternatives als adolescents, perquè el que veig és que, avui en dia, si hi ha un grup al qual cal arribar amb un esforç major dins de la pastoral juvenil és precisament els adolescents”, afirmà Mn. Tinajero, tot compartint la reflexió que “l’enfocament cap als adolescents, a més, ha de provocar un diàleg que és molt positiu; i ja que la música els provoca aquest diàleg, el treball que ha de fer cada col·legi, cada mestre de Religió, cada Parròquia, és aprofundir-hi en els grups del seu entorn. Perquè si no, al final, estaríem davant d’un gran esdeveniment, una gran proposta semblant a les que tenen a l’abast els joves i adolescents en d’altres indrets, però que es quedaria només en això… És molt important aquesta segona part”. Els grups ONE, Kairoi i Sal 150 i el discjòquei Andy Hunter (de dalt a baix) completaven el cartell d’actuacions del festival.

34

Església d’Urgell


V Setmana de cinema espiritual a Andorra

U

n total d’uns mil nou-cents alumnes de les escoles dels tres sistemes educatius d’Andorra, i també d’altres localitats del Bisbat d’Urgell, van assistir a les projeccions de les tres pel·lícules programades en la cinquena edició de la Setmana de cinema espiritual d’Andorra, que va tenir lloc del 7 a l’11 de novembre als cinemes de l’Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany. Els títols escollits en la present edició van ser: “Little Boy”, una producció mexicana del 2015 dirigida per Alejandro Monteverde, que es va adreçar als alumnes de tercer cicle de primària i primer cicle de secundària. El protagonista de la pel·lícula és Pepper Busbee, un nen de 8 anys que viu amb la seva família en una petita ciutat als Estats Units. Tothom el coneix com “Little Boy” per la seva

baixa estatura. Rebutjat i molestat per la resta de nens, l’únic amic de Little Boy és el seu pare, James, amb qui cada dia sembla una aventura. El món de Little Boy s’enfonsa quan James és reclutat com a soldat per anar a la Segona Guerra Mundial. La segona pel·lícula ha estat “Si Dios quiere” (Itàlia, 2015), dirigida per Edoardo Maria Falcone, que es va adreçar als alumnes de tercer i quart de secundària i als de batxillerat. Narra la història de Tommaso, un cardiòleg de fama i home de ferms creences atees i liberals. Està casat i té dos fills. Un d’ells, Andrea, prometedor estudiant de medicina, revoluciona la família quan els anuncia que vol fer-se capellà. A partir d’aleshores es generen un seguit d’embolics en l’entorn familiar, alhora que Tommaso estableix una relació amb el capellà Don Pietro.

La programació es completà amb “Francisco, el Padre Jorge”, que es projectà en una sessió oberta a tots els públics. Es tracta d’una producció argentina del 2015, dirigida per Beda Docampo Feijóo, que explica com una periodista s’acosta al CardenalArquebisbe de Buenos Aires durant el conclave del 2005, i hi estableix una relació d’amistat i acompanyament espiritual. Com a periodista, segueix les pistes per reconstruir la seva vida des de l’adolescència, la crida vocacional, l’ingrés en la Companyia de Jesús, els seus primers anys com a sacerdot educador, el temps de la dictadura i el seu servei com a Bisbe de la capital argentina, centrant l’atenció en la seva permanent lluita contra la pobresa des de la proximitat a les bosses de misèria de l’extraradi de la gran ciutat. La

Una experiència directa al cor

E

l passat mes de setembre, els professors de Religió de les escoles de la ZER Narieda (Peramola, Coll de Nargó i Organyà) i l’escola Els Planells d’Artesa de Segre ens vam proposar participar amb els alumnes de 6è a la V Setmana de cinema espiritual. La positiva experiència que l’any anterior n’havia tingut una de les professores ens va contagiar l’entusiasme i la il·lusió a la resta. És així que posàvem fil a l’agulla a l’experiència de convivència i col·laboració entre les diferents escoles. Així doncs, el dimecres 9 de novembre una vintena d’alumnes i dos professors d’Artesa de Segre pujaven a dos quarts de nou del matí a l’autocar i passaven a recollir una vintena més d’alumnes i altres tres professors pels tres pobles de la ZER Narieda, en direcció als cinemes Illa Carlemany. Cada cop que l’autocar

s’aturava en una d’aquestes poblacions era l’oportunitat de conèixer gent nova que per un temps, malgrat no ens havíem vist abans, ens convertíem en un únic grup, un equip disposat a viure l’aventura de travessar la frontera per anar a veure una pel·lícula de les que van directes al cor i que ens volen ajudar a créixer interiorment. La pel·lícula escollida aquest cop va ser “Little Boy”; una història d’aquelles que ens convida a descobrir, de la mà del seu protagonista, el petit Pepper, que, tal com diu l’Evangeli, la fe mou muntanyes. És cert que la dramàtica història de Pepper, un petit nen que és víctima de bullying per part dels nens del poble, ens va arrencar més d’una llàgrima, però també és cert que el seu testimoni ens va marcar profundament i ens va commoure.

Després de la pel·lícula ens quedava, però, la feina més important: el treball a l’aula amb els professors, un treball que promet ser molt interessant. Per completar el dia teníem organitzada una visita llampec a l’antiga abadia de Sant Serni de Tavèrnoles, una preciosa joia del romànic urgellenc a peu mateix de carretera, al poble d’Anserall. I després d’un dinar ràpid, altre cop a l’autocar per tornar cap a casa, amb la motxilla carregada d’experiències, noves amistats i nous coneixements. L’esforç va valer la pena, i veure les cares d’il·lusió dels nois i noies va ser el millor premi. Qui sap si amb aquesta nova aventura i el treball a les aules no haurà nascut al seu cor un petit gra de mostassa. Josep Solsona, professor de Religió Església d’Urgell

35


narració conclou amb l’elecció del Pare Jorge com a Papa Francesc. Una proposta diferent El cinema de consum habitual abusa dels temes d’impacte comercial però oblida el que veritablement afecta a les persones i, enmig de la creixent privatització de l’audiovisual, potencia l’absència de reflexió, la qual cosa obstaculitza la formació d’espectadors crítics capaços d’aprofundir. Però el cinema, davant la televisió i Internet, és el mitjà de comunicació que ofereix imatges més elaborades i amb major capacitat de profunditat i sentit. En una valoració general, aproximadament una cinquena part del cinema que s’estrena té possibilitats espirituals. Encara que, malauradament, no és aquest el cinema que més es contempla. Però, què és el cinema espiritual? Ja el festival Tertio Millennio de Roma reconeixia l’any 2000 aquest tipus de cinema, que, més enllà del cinema religiós, s’obre a la dimensió transcendent de l’antropologia. Mentre que el cinema religiós inclou aquelles pel·lícules que tracten de personatges, temes, relats o institucions directament religioses; el cinema espiritual aprofundeix en l’expressió de la preocupació religiosa, filosòfica, estètica i social des d’una perspectiva humanista que permet reconèixer, d’una maneraexplícita o implícita, el misteri de l’ésser humà el misteri de Déu. Per això, sovint el cinema religiós és cinema espiritual; però el cinema espiritual abasta un ventall molt més ampli de pel·lícules que va des de ficcions o documentals a propostes experimentals. Des d’aquest plantejament, el cinema espiritual és el que tracta els grans interrogants sobre el sentit de la vida i de la mort, les relacions personals i els camins de l’amor, la justícia i les exigències ètiques de la solidaritat, la llibertat i el dis36

Església d’Urgell

Cartells de dues de les pel·lícules programades en l’edició d’enguany.

cerniment en l’elecció, el perdó i la reconciliació, la lluita del bé i el mal o el misteri de la bellesa. Una oferta educativa i pastoral La importància d’una formació crítica i activa entorn dels mitjans es un dels criteris prioritaris d’educadors i

responsables socials, com destaca la formació en la competència comunicativa i digital. En aquest sentit, el cinema es presenta com un territori preferent per a l’“edu-comunicació”. No obstant això, són poques les iniciatives que recuperen el cinema de valors i que actuen directament en el món educatiu reunint la formació en el mitjà cinematogràfic i la promoció de valors socials, ètics i estètics. Però el cert és que no existia cap iniciativa de promoció del cinema de valors espirituals i religiosos que amb un sentit ampli plantegi els grans interrogants sobre el sentit de la vida a través i en les pel·lícules. Una pastoral que vol partir d’una pedagogia del llindar, que disposa i prepara l’anunci i que assumeix la dimensió espiritual en els seus components existencials, transcendents, religiosos i explícitament cristians, necessita de lleres a través de les quals realitzar aquest propòsit. Els joves entre 14 i 18 anys són els majors consumidors d’audiovisuals i els que més participen de l’oferta cinematogràfica. En aquest sentit, semblava interessant oferir una proposta de qualitat per a aquests grup d’edat a partir dels seus centres educatius i dels propis plans didàctics i pastorals. Per això vam plantejar una col·laboració propera amb les institucions educatives del Principat d’Andorra, els seus responsables i els mestres i professors dels diferents sistemes educatius del país. Any rere any s’ha anat millorant l’oferta i ens hem dotat d’unitats didàctiques per al treball a l’aula i de materials per als mestres i professors amb objectius que, centrats en la competència espiritual, situen l’abans, el durant i el després del visionat. Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament i Rector de Sant Julià de Lòria


Moueid, el nen que ha trobat el Nadal

E

stem de sort! El Govern d’Andorra ha acollit, amb ocasió del Nadal del Nen Jesús, el nen Moueid, sirià, d’onze anys, i els seus pares. El Consell General ha votat sense cap veu en contra la solidària iniciativa governamental. Les valls andorranes, farcides de botigues i sembrades de pistes d’esquí, guarden gelosament dins el cor de la terra la bonhomia acollidora dels seus avis pastors i la generositat de les padrines que amb llur pobresa obrien les portes a qui tenia gana d’un mos de pa morè. La família del nostre nen Moueid s’ha instal·lat en un petit estudi del veïnat de Santa Coloma. El bon cor d’una família, compassiva davant la mirada brillant, d’un marró fosc, de l’infant, els hi ha ofert generosament. Els monitors d’AINA, assabentats per la premsa de l’acolliment dels primers refugiats a Andorra, van visitar la família nouvinguda. Volen convidar

Moueid a la Festa de la Tardor. Els pares són persones molt obertes i el fill, que té unes ganes boges de conèixer el país que els acull, els suplica: “Papà, mamà, deixeu-m’hi anar”. Un dels sis objectius que donaren a llum a AINA és integrar els infants, “perquè la infància forma part de l’actiu d’un país”. Les estades a AINA comencen amb els jocs de coneixença. Amb tot i això, Moueid se sent desorientat. Massa novetats en una sola tarda. On es troba com a casa seva és a la granja. Les onze cabretes, els galls, els paons reials... el tenen embadocat. Els moments de més intimitat a AINA són els de “bona nit”. Després del conte del mossèn, “El Serni que volia ser feliç”, un dels monitors, en Jaume, convida Moueid a dir unes paraules. En Jaume va estar durant el mes d’agost col·laborant a un camp de refugiats amb una ONG independent. Moueid confia als seus nous amics: “He hagut de marxar del meu país

per culpa de la guerra. Al meu poble, Daech, s’ha tancat l’escola. Aquí, a casa vostra, he perdut la por, encara que a la nit somio amb les bombes. Els meus pares em diuen que ara estem segurs”. A la primera llum del matí, els galls de la granja han despertat en Moueid. El nen salta de la llitera. Obre la finestra per veure l’aviram. Es queda veient visions. Cauen uns grans borrallons de neu. La pista d’esport i el prat d’AINA són un gran llençol blanc. —“Què és això?” —pregunta en Moueid als companys de patrulla. —“Això és neu!” —li responen a cor— “Quan la neu cau, vol dir que som a l’hivern i que ben aviat arribarà el Nadal”. —“Nadal? Què és Nadal? —segueix preguntant en Moueid. Els companys no s’acaben de creure que un nen no sàpiga què és el Nadal: —“No saps què és el Nadal? Doncs, mira, espavila’t. Només et cal

Un munt d’infants han participat als tallers de Nadal d’AINA. Església d’Urgell

37


buscar-lo”. Moueid tornà a casa intrigat. Què és Nadal? Què és Nadal?... La pregunta li feia pessigolles a l’ànima. Pensa que ha de buscar el Nadal i es posa en marxa. Passejant per l’avinguda Meritxell, veié un tron reial, en el que estava assegut un home amb capa vermella, caputxa també vermella, i una llarga barba blanca. Moueid preguntà: —“Qui és aquest senyor?” El fotògraf que retratava els nens li digué: – “És el Pare Nadal” —“Pare Nadal, heu dit? Jo busco el Nadal. I el seu pare deu saber on puc trobar-lo”. —replicà en Moueid. S’acostà al Pare Nadal tot content i li demanà pel seu “fill”. El Pare Nadal va esclatar a riure i li va dir: —“Vine! Seu a la meva falda que ens farem una fotografia. Val tan sols un euro”. Moueid abaixà els ulls: —“Jo només tinc vint cèntims”. El fotògraf l’apartà amb menyspreu: —“Au! Ja pots marxar. Aquí no fem rebaixes”. Moueid va marxar capcot, tot pensant que, per poc, no havia pogut saber on era el Nadal. Anava passejant quan, de sobte, va veure a la porta d’un gran magatzem un rètol que deia: “Nadal al primer pis”. Sense pensar-s’ho dos cops enfilà escales amunt, i quedà enlluernat en veure les muntanyes de joguines que hi havia: cotxes, pilotes, nines, contes... Es va acostar a una dependenta per demanar-li: —“Si us plau, on és el Nadal?” —“Aquí, precisament —respongué la dependenta— “Què vols, uns esquís? Una disfressa?” —“A mi, m’agradaria una caixa de pintures”. —“Valen quinze euros; te l’embolico?” — li demanà la dependenta. — “Només tinc 20 cèntims”. —“Em sap molt de greu. No puc donar-te-la. Ja pots marxar”. En Moueid, amb la cara mústia per les decepcions rebudes, i més encara, per no trobar el Nadal, cercà aixopluc 38

Església d’Urgell

en un dels llocs que més li agradava de la capital andorrana i s’encaminà cap a la plaça del Poble. Pel camí el sorprengué un aparador d’una pastisseria on havia Pares Nadal de sucre a baix preu. No dubtà gens ni mica a entrar-hi. —“Bon dia! Només tinc 20 cèntims. Quants Pares Nadal em donaríeu?” El confiter va somriure davant una mirada tan sincera i li va dir: —“Per 20 cèntims te’n dono cinc, i un de regal embolcallat amb un petó, perquè és Nadal”. La llumeta de la cordialitat s’encengué en l’ànima de Moueid i, més tranquil, continuà passejant. Va veure

Un dels sis objectius que donaren a llum a AINA és integrar els infants, “perquè la infància forma part de l’actiu d’un país” un nen que plorava, perquè els companys no el deixaven jugar a pilota. —“No ploris! Et regalo un Pare Nadal de sucre”, li digué en Moueid. El nen deixà de plorar. Agafà el Pare Nadal amb una revolada i, agraït, demanà de fer-li un petó de gràcies, “perquè és Nadal”. A en Moueid se li encengueren aleshores, dins l’ànima, dues llumetes: la de l’emoció i la de la innocència. Una noieta contemplava l’escena. Era la Laura, que duia un barret de senyor a la mà. La Laura és filla de pare andorrà i de mare russa. En Moueid i la Laura s’havien fet molt amics a la Festa de la Tardor d’AINA. Ell admirava els dibuixos de la noia; i ella, veient que a ell li cridaven tant l’atenció els animals de la granja, li havia regalat el conte de “La Vaca Bruna”, de la seva tieta Ceci. — “Laura, on vas amb aquest barret tan gran?” —li demanà en Moueid. —“Hola, Moueid! Aquest vent tan fort li ha pres a aquell avi”. —explica la noia. La Laura lliurà el barret a l’avi, que se sostenia gràcies a la mangala. L’avi

li regalà un petó de Nadal. A Moueid, que seguia els gestos de la Laura amb atenció, se li encengué dins l’ànima una nova llum, la de la tendresa. Convidà la Laura a compartir els Pares Nadal de sucre tot confiant-li: – “Laura, ja començo a trobar el Nadal!” —“Moueid, si vols trobar el Nadal, puja el 28 de desembre als Jocs de Neu d’AINA. –li recomanà la Laura– Festegem el Nadal dels nens i de les nenes d’Andorra. Només ens posen una condició. Per participar-hi hem de dur una joguina per a l’amic invisible, que és un nen o una nena que en aquestes festes no en rep cap”. No cal dir que en Moueid va acceptar la invitació. Aniria a AINA el dia 28 de desembre, a acabar de trobar i festejar el Nadal. Els nens i nenes de l’Esplai del Comú de Canillo i una cinquantena més de barrufets festejaren el Nadal a AINA. La nadala “És Nadal! És Nadal!” els donà la benvinguda. Gimcana blanca, fer cagar el tió per als infants sense joguines, un taller de cançons i nadales, el dinar de germanor tots plegats i Pares Nadal de sucre per a tots. Moueid ja sabia on trobar el Nadal... El Nadal és al cor. És cordialitat, emoció, innocència, tendresa i esperança. En definitiva: estimació i companyonia. Tornà a casa transfigurat pel Nadal. Després de sopar cantà als pares: —“El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum!!!” L’endemà, Moueid i els pares pujaren a AINA per saludar el mossèn. El pare i la mare també volien trobar el Nadal. El mossèn els mostrà la gavernera de la seva Confident. En la nit de Nadal, la gavernera dóna a llum la Llum que al nostre món, on es tendeix a pensar que tot va malament, s’anomena esperança. “L’Espérance est une petite fille de rien du tout, /qui est venue au monde le jour de Noël. [...] Et cette petite fille de rien du tout, / elle seule portant les autres, qui traversera les mondes révolus” (Charles Péguy). Mossèn Ramon de Canillo


El raconet de la mística

L’únic sant

L

a santedat és exclusiva de Déu, en tant que summament just i perfecte fins a l’infinit. Podem dir que Déu és la santedat. Naturalment incloem Aquell qui, per filiació divina, en participa plenament: “Perquè vós sou l’únic sant... amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare” (Himne de lloança). És just, en efecte, afirmar que només Déu és sant, encara que, per extensió, atribuïm la santedat a persones, des dels sants de la glòria fins al Sant Pare; com també a entitats i coses com, per exemple, la Santa Església, els temples i els objectes dedicats al culte. Encara que Déu és sant per ell mateix mentre que a la resta se li atribueix la santedat comunicada. Podríem dir que Déu és sant i la resta reflecteix la santedat que li arriba de Déu. L’asceta creu que s’ha de santificar amb la pràctica heroica de la virtut i allunyant-se de tot vici i de tot mal. El místic, per contra, pensa que, per la unió amb Déu, serà santificat. I el camí que el porta a la unió passa per la contemplació, l’admiració i

l’adoració del misteri; així com per l’amor incondicional a Déu, que és sant. Aquí estem al costat del místic, perquè ningú mai no ha pogut ni podrà fer-se sant a sí mateix, sigui quina sigui la seva netedat de cor, la seva pràctica de virtuts i la intensitat de la seva devoció i amor, si no arriba a la unió. Un ésser opac és incapaç de produir llum. Sí que pot, però, absorbir i reflectir la santedat que li arriba de Déu, si les condicions són apropiades, com la lluna reflecteix la llum del sol. La santedat de Déu envaeix l’univers sencer amb totes i cada una de les creatures. D’alguna manera tot és sant i sagrat, degut a la presència universal de la santedat de Déu. Només l’ésser intel·ligent i lliure és capaç de fer-se refractari a la santedat de Déu o de fer-se’n receptor conscient. Aquests darrers són els qui considerem sants, per quant ens sembla veure-hi signes i efectes d’aquella receptivitat. Els signes més vàlids són els que trobem a l’Evangeli de Mateu (5,112), on Jesús descriu els capteniments personals d’aquells que han

començat a viure els valors propis del Regne de Déu. Com la netedat de cor, la pobresa interior, la humilitat, el desig de ser justos, la fortalesa davant el dolor o davant la injustícia

Tot aquell que rep la santedat de Déu i l’acull és santificat i la persecució; i aquells que viuen en pau i es fan pacificadors. Tots ells ha assimilat la santedat de Déu i l’emmirallen al seu entorn. Els diem sants perquè tot aquell que rep la santedat de Déu i l’acull és santificat. L’Església celebra la festa de Tots Sants no sols per venerar els qui han estat reconeguts oficialment com a sants pel procés de canonització, sinó també per unir-se a la multitud immensa, incomptable, de persones anònimes que han viscut a l’estil del Regne de Déu, a la llum i a l’escalf de la santedat de Déu. A ells sigui la glòria. Amén. Mn. Enric Prat

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

39


Dietari MISSA PELS DIFUNTS DE LA DIÒCESI A LA CATEDRAL En la commemoració dels fidels difunts, el dia 2 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Vicari general, el Degà del Capítol i altres mossens, va celebrar una solemne Eucaristia a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell pels difunts de la ciutat i de tota la Diòcesi. El Cor de Cambra Caterva va acompanyar la celebració cantant la “Missa de Difunts” de l’urgellenc Joan Brudieu (1520-1591), una obra de gran devoció i inspiració. Es van llegir a les pregàries els noms de tots els difunts del 2016 a la ciutat de La Seu, pel sufragi dels quals s’oferia el sacrifici eucarístic i, a l’homilia, l’Arquebisbe va fer esment de la fe eclesial en “la resurrecció de la carn, dels morts, i la vida perdurable, eterna”, així com el gran do rebut de la vida i del baptisme, que ens obre l’herència immerescuda i gratuïta de la vida eterna, i de la donació de les nostres vides a semblança de Jesucrist, que és el que dóna valor a l’existència, oberta i cridada a la vida eterna en la companyia dels sants. Amb anterioritat, el dia 1 a la tarda, un bon nombre de fidels, amb molta devoció, es va reunir al cementiri de La Seu d’Urgell, presidits per Mn. Xavier Parés, Rec40

Església d’Urgell

Mn. Parés dirigí el rés del Sant Rosari al cementiri de La Seu per tots els fidels difunts que allí reposen.

tor de la Parròquia Sant Ot, per resar el Sant Rosari per tots els fidels difunts que allí reposen. I es va pregar per tos el difunts, fent professió de fe en la resurrecció dels morts i en la vida eterna. I el mateix dia 2 a migdia, també al cementiri, es va celebrar una missa en sufragi de tots els difunts que allí reposen,

presidida per Mn. Parés i concelebrada per Mn. Jordi Miquel.

FESTA DE SANT ERMENGOL A LA CATEDRAL El 3 de novembre, l’Arquebisbe va presidir a la Catedral de La Seu d’Urgell la solemnitat de St. Ermen-

gol, patró secundari de la Diòcesi d’Urgell. Al matí, el Capítol dels Canonges tingué una reunió ordinària a la Sala Capitular de la Catedral, presidida pel Degà, Mn. Xavier Parés, i posteriorment van compartir al Seminari un dinar de bona germanor ofert per l’Arquebisbe, com ja és una bella tradició. Al vespre tingué lloc la solemne Eucaristia a llaor de Sant Ermengol, concelebrada pels Canonges i un bon nombre de preveres de la ciutat. A l’homilia, Mons. Vives recordà el pontificat llarg i fecund del Bisbe Sant Ermengol (1010-1035) i els seus esforços per construir ponts i camins entre els fidels i Déu, i entre els fidels a la terra, per millorar les comunicacions, tan necessàries ara fa mil anys. Mons. Vives recordà com Sant Ermengol es preocupà

El matí de la festivitat de Sant Ermengol, els Canonges mantingueren un reunió a la Sala Capitular.


pel clergat fomentant la vida en comú amb la pregària, la convivència i l’amor mutu entre els Capitulars; i exhortà els fidels a valorar la tasca i el ministeri dels sacerdots de tot el món que fan present Jesús, el Bon Pastor, a través del seu ministeri i lliurament de tota la seva vida, i els animà a pregar perquè no faltin mai pastors que puguin guiar les comunitats cristianes i fer arribar els sagraments, especialment l’Eucaristia, a tot el Poble de Déu, i a sentir el goig de tenir en Jesucrist el Bon Pastor en qui podem confiar, que ens és Capdavanter, i a qui seguim les petjades, que això significa creure. A l’Eucaristia hi van assistir molts actors i voluntaris del “Retaule de Sant Ermengol”, que cada any recorda la vida d’aquest Bisbe sant al Claustre de la Catedral.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS AL COPRÍNCEP EPISCOPAL El 4 de novembre va tenir lloc al Palau Episcopal el lliurament al Copríncep Episcopal de les Cartes Credencials dels següents Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Daniel Kutner, Ambaixador d’Israel; Excma. Sra. Marzenna Adamczyk, Ambaixadora de Polònia; Excma. Sra. Skaisté Aniuliené, Ambaixadora de Lituània; Excm. Sr. Anar Abel Maharramov, Ambaixador d’Azerbaidjan; Excm. Sr. Christodoulos J. Lazaris, Ambaixador de Grècia; Excm. Sr. Matthew

La nova Ambaixadora de Lituània va ser un dels diplomàtics que va lliurar les Cartes Credencials a l’Arquebisbe i Copríncep.

Barry Levin, Ambaixador de Canadà; Excm. Sr. Luca Niculescu, Ambaixador de Romania; i Excm. Sr. Federico Ramón Puerta, Ambaixador d’Argentina.

VISITA A LA DIÒCESI DEL NUNCI DE SA SANTEDAT Amb motiu de la recepció oferta el divendres dia 4 de novembre pel Copríncep Episcopal al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra, el Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini, va aprofitar la seva participació en l’acte com a Degà del Cos Diplomàtic per allargar un dia la seva estada a la Diòcesi d’Urgell. Després de compartir el sopar de divendres amb l’Arquebisbe Joan-Enric i el seu Consell Episcopal, un cop acabada la recepció, l’endemà va presidir l’Eucaristia a la capella de la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell, on pogué conversar amb els sacerdots que hi resideixen i amb la comunitat de Germanetes dels Ancians Desemparats, que la regenten, així com

amb els seminaristes de la Diòcesi i els ancians acollits a la residència. Van concelebrar l’Arquebisbe, el Vicari general, Mn. Navarri, i el Secretari general, Mn. Codina. Posteriorment, mentre l’Arquebisbe participava al Consell Pastoral Diocesà convocat amb anterioritat per a aquest dia, el Representant Personal del Copríncep Episcopal i Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, acompanyà Mons. Fratini a visitar el Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, on fou rebut pel capellà custodi, Mn.

Ramon Rosell, i l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries. El Nunci pregà al Santuari i fou informat de les recents remodelacions de l’ambó, el sagrari i el cambril de la Mare de Déu, amb la nova sagrada imatge de la Patrona d’Andorra, i també pogué visitar la sala on s’exposa la collecció de Bíblies del món. A migdia dinà amb l’Arquebisbe i els seus collaboradors i retornà a Madrid via Lleida.

REUNIÓ ORDINÀRIA DEL CONSELL DIOCESÀ DE PASTORAL El 5 de novembre al matí tingué lloc la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i pel Secretari primer del Consell, Xavier Comas. Mn. Navarri presentà el balanç provisional de l’Any jubilar de la Misericòrdia, i el Secretari de Càritas d’Urgell, Carles Martín, passà revista al treball dut a terme des de les Càritas parroquials i Càritas diocesana. La preparació dels

Mons. Fratini, al costat de l’Arquebisbe Joan-Enric, amb la comunitat de Germanetes dels Ancians Desemparats de la Llar Sant Josep. Església d’Urgell

41


Entre d’altres temes, el Consell Pastoral Diocesà fou informat del treball de les Càritas parroquials i Càritas diocesana i de la preparació dels laics per a rebre ministeris de serveis a la Diòcesi.

laics per a rebre ministeris de serveis a la Diòcesi fou presentada per Mn. Xavier Parés, i Mn. Antoni Elvira resumí el treball de l’Escola Diocesana de Formació Permanent. També s’aportaren diferents informacions sobre la vida diocesana més immediata.

CONFIRMACIONS A CUBELLS El 5 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia dominical a Cubells, dins la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a dotze joves de la Parròquia. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Alfons Velásquez, el diaca Mn. Antoni Baldomà, i Mn. David Codina. En arribar a la població va ser rebut per l’alcalde, Josep Regué, que li adreçà una salutació a l’inici de la missa. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els fidels a esperar la resurrecció i la vida eterna, amb joia i amb 42

Església d’Urgell

bones obres, explicant l’abast del document sobre la incineració fet públic recentment per la Santa Seu, i exhortà els joves que rebien la Confirmació a renovar els compromisos del baptisme, acollint el do de l’Esperit Sant que els fa testimonis coratjosos de la seva fe. Al final de l’Eucaristia l’Arquebisbe els regalà un exemplar del

Nou Testament i els demanà que en fessin objecte de lectura assídua i espiritual, perquè la Paraula de Jesús és sempre guia segura en la vida i llum en la foscor.

CONFIRMACIONS A CAMARASA El 5 de novembre al vespre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia

dominical a Camarasa i va administrar la Confirmació a quatre joves ja grans de la població: Jaume, Josep, Ramon i Olga. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Alfons Velásquez, el diaca Mn. Antoni Baldomà, i Mn. David Codina. La Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura, Josefa Borau, el va rebre en nom de l’Alcaldessa, que li va adreçar una salutació a l’inici de la missa. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els fidels a fer viva la seva fe en la resurrecció de la carn i la vida eterna, vivint amb amor la vida, i explicà l’abast del document sobre la incineració fet públic recentment per la Santa Seu. També animà els confirmands a ser molt responsables en les opcions que van prenent a la vida, que comptin amb l’ajuda del Senyor, que no els fallarà mai, i els exhortà a no ser “joves de sofà”, còmodes i sense sensibilitat pel compromís, com

Mons. Vives recomanà als confirmats la lectura assídua del Nou Testament, perquè la Paraula de Jesús és sempre guia segura en la vida i llum en la foscor.


recomanà el Papa Francesc a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia el juliol passat. Al final de la celebració agraí l’esforç realitzat per Mn. Ramon Vilà i els cantaires de les Corals parroquials d’Albesa, La Portella i Castelló de Farfanya, que van fer-se presents i van animar la missa, i amb els quals compartí un senzill sopar en acabar la celebració.

REUNIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL

INICI DEL CURS DEL GRUP “EVANGELI.COM”

L’Arquebisbe animà els confirmands a ser molt responsables en les opcions que van prenent a la vida.

“Evangeli.com”, el grup diocesà obert a famílies amb inquietuds del Bisbat d’Urgell, que des de fa uns anys es reuneix periòdicament, va celebrar la primera reunió del curs 2016-2017 el diumenge 6 de novembre. En aquesta ocasió la trobada tingué lloc a la casa d’una de les famílies que conformen el grup, amb una pregària preparada pels mateixos matrimonis. A continuació tingué lloc

una estona de diàleg i reflexió sobre l’amor cristià i la importància de la fe per a viure el matrimoni i la paternitat, així com en la necessària concepció d’un amor que superi el simple enamorament inicial per fonamentar-se en la fidelitat i la indissolubilitat conjugal. Els matrimonis contrastaren els problemes que troben per educar els fills i la necessitat de ser exemple amb coherència i testimoni per

El grup “Evangeli.com” és obert a la incorporació de nous matrimonis i famílies.

a ells. Finalment, reberen informació sobre l’acollida d’un infant per part d’una família que integra el grup i la riquesa que suposava per als nens i joves l’arribada d’un nou membre a la família, en un esperit de família oberta i de generositat. El grup és obert a la incorporació de nous matrimonis i famílies i ha decidit reunir-se mensualment per mantenir l’amistat i créixer en la fe i l’amor a Jesús.

Dilluns 7 de novembre va tenir lloc la reunió ordinària del Consell Presbiteral d’Urgell presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, a la qual van assistir pràcticament tots els Consellers. Era la darrera reunió de l’actual Consell de Presbiteri que fou nomenat el 2012 i que compleix els quatre anys de servei segons el que prescriuen els seus estatuts. L’Arquebisbe ja va anunciar que aviat serà renovat per eleccions. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, va presentar un resum dels temes tractats i debatuts els darrers quatre anys, fentne una memòria agraïda. Els Consellers van aportar possibles iniciatives per millorar-ne el funcionament del Consell en el futur. El tema central de la reunió fou la presentació per part del Delegat episcopal de Càritas diocesana d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, del treball realitzat per l’entitat els darrers anys, valorant a partir de les propostes concretes del Pla Pastoral diocesà 20142018 el que s’ha assolit i el que encara resta per fer. Els Consellers també tractaren, entre d’altres temes, dels fruits espirituals de l’Any de la Misericòrdia per al Poble de Déu; el nou curs 2016-2017 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent per a laics; una proposta per a concentrar els arxius parroquials; i la manera de celebrar el Diumenge de la Paraula, que Església d’Urgell

43


El tema central tractat a la reunió ordinària del Consell Presbiteral d’Urgell fou el balanç de la tasca realitzada per Càritas d’Urgell els darrers anys.

serà el primer diumenge d’Advent. Fou particularment significativa la celebració de l’Eucaristia a la Catedral, presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pels Consellers, on es pregà per les vocacions al ministeri ordenat i es tingueren presents els preveres difunts des de la darrera reunió. Un dinar de germanor al Seminari diocesà, amb una llarga sobretaula sobre diverses informacions diocesanes, clogué la tasca de l’actual Consell.

a la seu de CosmoCaixa a Barcelona organitzada per la Coordinadora Tutelar, l’Associació Encaix i la Federació Dincat, que agrupen les 3 grans coordinadores d’entitats tutelars de Catalunya. Enguany es compleix el 10è aniversari de l’aprovació a la seu de Nacions Unides de la Convenció sobre els Drets de Persones amb Discapacitat. En els principis que la inspiren, i sobretot en el seu article 12è sobre “Igualtat davant

la llei”, la Convenció conté un mandat clar per a tots els Estats ratificants: garantir a totes les persones amb discapacitat, independentment de la tipologia i gravetat de la mateixa, el dret que es respecti plenament la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres persones, i que se’ls proporcioni suport per a exercir-la amb les salvaguardes adequades i efectives per prevenir abusos i influències indegudes,

JORNADA SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT Dijous 10 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Patró de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH) va participar a la Jornada “Drets i suports. Transformant la tutela. 10 anys de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, que va tenir lloc 44

Església d’Urgell

tot respectant sempre els drets, voluntat i preferències de les persones. La jornada van voler aprofundir en la discussió de com han de ser els mecanismes jurídics i socials que garanteixin els drets reconeguts a la Convenció, fomentant el debat ètic i l’orientació de les reformes legals que calen. Van intervenir diferents ponents, com el President del Comitè d’Experts pels Drets de les Persones amb Discapacitat del Consell d’Europa, Dimitrios Nikoksky; Sílvia Ventura, Magistrada del jutjat de primera instància de Barcelona; John Horan, advocat especialista en Drets Humans; Aleksandra Ivankovic-Tamamovic, Directora de projectes al Mental Disability Advocacy Centre de Budapest; Patrícia Cuenca, professora de l’Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas, de la Universitat Carlos III de Madrid; i Montserrat Pereña, professora de Dret Privat i Dret del Treball i la Seguretat Social, de la Universitat Rei Joan Carles I de Madrid, entre d’altres.

XXXIX NIT LITERÀRIA ANDORRANA

Mons. Vives, amb alguns dels participants a la jornada sobre els drets de les persones amb discapacitat celebrada a Barcelona.

Dijous 10 de novembre, Mons. Vives va participar a la XXXIX edició de la Nit Literària Andorrana, organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres del Principat d’Andorra sota el patrocini del Govern d’Andorra i del Consell General, que enguany va tenir lloc al Palau de Gel


Mons. Vives mostra la placa que li lliurà el Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra en reconeixement de la tasca dels PP Salesians al Col·legi Sant Ermengol (FOTO: ANA).

de Canillo amb la presència de les principals Autoritats d’Andorra. La cerimònia de lliurament dels premis va incloure un sentit homenatge al Col·legi Sant Ermengol pels seus 50 anys de vida i, en especial, als Bisbes Coprínceps que l’han promogut i impulsat al llarg d’aquest mig segle: Mons. Ramon Iglesias Navarri, que el 3 d’octubre de 1966 inaugurava el Col·legi; Mons. Ramon Malla, Administrador Apostòlic de la Diòcesi d’Urgell durant dos anys; Mons. Joan Martí Alanis i Mons. Joan-Enric Vives. També es volgué tenir un record agraït per als Pares Salesians que en tot aquest temps han tingut confiada la gestió i direcció del Col·legi, i que estigueren representats per alguns dels Directors del centre, encapçalats per qui ha estat l’últim en el càrrec, el P. Xavier Brines, SDB, que reberen sengles plaques honorífiques. Mons. Vives, com a President del Patronat del

Col·legi i en nom també del Vicepresident i Ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, que no pogué assistir a l’acte, va destacar en les seves paraules d’agraïment en rebre una placa commemorativa, la gran família que forma el Col·legi Sant Ermengol com a comunitat educativa: alumnes, pares, professors, treballadors,

Patronat... i va expressar el desig que el Col·legi continuï col·laborant a la formació dels nens, adolescents i joves andorrans en l’humanisme cristià integral i en els valors del Principat d’Andorra, ajudant les famílies, que són les principals protagonistes i responsables de l’educació dels fills. L’Arquebisbe agraí també la tasca duta a terme al centre pels Pares Salesians alhora que volgué reconèixer la generositat de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, i de l’actual Directora, Anna M. Villas, que n’han agafat el relleu al capdavant del Col·legi i que n’asseguren la continuïtat en l’esperit cristià i l’excel·lència que sempre l’ha caracteritzat. La Nit Literària va atorgar set dels nou premis convocats (més un accèssit), entre els quals cal destacar el Fiter i Rossell de novel·la, dotat pel Minis-

teri de Cultura, que aquest any ha recaigut en Josep Maria Ràfols Cabrisses, natural de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), per l’obra “El xiscle de la sirena”.

VISITA PASTORAL A VILAPLANA (BARONIA DE RIALB) Dissabte 12 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar la població de Vilaplana (Baronia de Rialb) acompanyat del Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, i del Secretari General del Bisbat, Mn. David Codina. Fou rebut per l’Alcalde de la Baronia de Rialb i la Vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera, a més del Rector i una gran quantitat de fidels de Vilaplana i d’altres poblacions del municipi. Dins la celebració eucarística s’inauguraren les obres de restauració de la bella església romànica de Sant Miquel de Vilaplana

Els veïns i les autoritats de Vilaplana van agrair a l’Arquebisbe la seva visita pastoral. Església d’Urgell

45


(segles XI-XII) recentment reformada i condicionada gràcies a la generositat dels fidels del poble i del municipi i a la col·laboració de l’Ajuntament. L’Alcalde saludà l’Arquebisbe a l’inici de la celebració, agraint-li la seva presència al poble i subratllant la bona col·laboració que des de l’Ajuntament s’havia trobat amb el Bisbat d’Urgell per tal de recuperar i millorar esglésies com la de Vilaplana i a altres pobles del municipi. L’Alcalde també volgué valorar el servei pastoral del Rector, Mn. Bonifaci Fortuny, i dels Rectors anteriors, per tal de fer vius els pobles amb la seva presència, multiplicant-se per presidir els aplecs i festes i fer present el missatge de l’Evangeli. A l’homilia, Mons. Vives felicità l’esforç que les Autoritats i els fidels han dut a terme per embellir l’església de Vilaplana i els animà a transmetre la fe a les noves generacions perquè les esglésies siguin el lloc sagrat, la casa de Déu, valorada i estimada per tots. Glossà les lectures proclamades del diumenge XXIII de durant l’any recordant com feien referència al Dia del Senyor, dia de la seva arribada final, i al judici personal i universal de la història. Aquest dia del Senyor cal veure’l no des de la perspectiva de la por i l’angoixa sinó com el dia en què Crist triomfarà i ens alliberarà del mal, de la injustícia, del pecat i de la mort i farà justícia amb els qui en aquest món han estat més injustament vindicats. Subratllà la 46

Església d’Urgell

necessitat que els fidels valorin i estimin la tradició i les arrels rebudes com són la llengua, la cultura, i, ben especialment pels cristians, la fe que hem de saber transmetre a les noves generacions com nosaltres un dia la vam rebre dels nostres avantpassats. Adreçant-se als infants i joves presents a l’església, l’Arquebisbe els animà a valorar la fe i a ser pedres vives que puguin ells també transmetre la fe als seus descendents el dia de demà. L’Eucaristia fou solemnitzada per un petit grup de joves músics del poble, que amb els seus instruments musicals van voler testimoniar la joia per la històrica visita al poble de l’Arquebisbe. Després de l’Eucaristia tingué lloc un vermut ofert a tothom per l’Ajuntament. A continuació, els fidels i les Autoritats, acompanyaren Mons. Vives a fer un petit recorregut pel poble i l’Alcalde explicà als presents les darreres obres dutes a terme, consistents en la instal·lació d’un sistema de calefacció urbana

amb biomassa que permet proveir d’energia tèrmica (calefacció i aigua calenta) els sis habitatges d’aquesta població. El projecte consta d’una xarxa pública subterrània que connecta les sis masies amb una sola caldera de biomassa i distribuirà calefacció a la població.

ACTE COMMEMORATIU DE L’ANTIC COL·LEGI LESTONNAC A LA SEU D’URGELL Diumenge 13 de novembre, a l’antiga Capella de la Immaculada de La Seu d’Urgell, transformada en sala d’actes per l’Ajuntament, va tenir lloc l’inici oficial de la commemoració dels gairebé 300 anys de servei a la ciutat de La Seu d’Urgell de les religioses de la Companyia de Maria al Col·legi Lestonnac, promogut per un grup d’antics alumnes i professors. Hi van participar l’Arquebisbe d’Urgell, l’Alcalde de la ciutat; la Mare Soledad Diloy, de la Companyia de Maria; la Regidora de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, M. Carme

Mons. Vives va agrair la iniciativa de commemorar la presència de les religioses de la Companyia de Maria a La Seu d’Urgell durant 278 anys.

Ribó; i Carme Rovira, ex alumna del Col·legi i una de les impulsores d’aquest homenatge, que va comptar amb la col·laboració del Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez. Al seu parlament, Mons. Vives va agrair la iniciativa de commemorar la presència de les religioses de la Companyia de Maria a La Seu d’Urgell durant 278 anys (van arribar el gener de 1722 i en van marxar el 2000), subratllant el paper que van desenvolupar per tal de reforçar i vertebrar el país català després de la guerra del 1714 i destacant com des de La Seu van deixar una empremta importantíssima en el territori pirinenc, treballant per l’educació de les noies i oferint-les un futur basat en l’educació i la formació cristiana. L’Arquebisbe animà els presents a no perdre mai la memòria històrica i a no tenir “alzheimer històric” sinó recordar i agrair el nostre passat per tal de viure el nostre present i projectar-nos envers el futur. I mostrà la seva satisfacció perquè la ciutat de La Seu d’Urgell sabés valorar la significació històrica que la presència de la Companyia de Maria va tenir per a la ciutat. Finalment, Mons. Vives, com a successor apostòlic del Bisbe Simeó de Guinda, que les va anar a cercar a França, va mostrar-se orgullós del seu antecessor, gran estimador i valedor d’aquestes religioses, que volgué ser enterrat a la capella de la Immaculada del col·legi.


L’acte continuà amb una visita a les instal·lacions actuals de l’antic col·legi, on hi ha ubicades nombroses institucions educatives de la ciutat, i amb la projecció a la sala Sant Domènec d’un documental sobre la història del Col·legi de la Companyia de Maria a La Seu d’Urgell. Un dinar de germanor va cloure la joiosa commemoració, que havia començat el dissabte anterior amb l’Eucaristia a la Catedral, presidida per Mn. Xavier Parés.

COMIAT DE L’AMBAIXADORA DE FRANÇA A ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 15 de novembre al Palau Episcopal l’Ambaixadora de França a Andorra, Excma. Sra. Ginette de Matha, que s’acomiadà oficialment de Mons. Vives en haver arribat a la fi de la seva missió diplomàtica al Principat. La trobada va servir per fer un breu balanç de les relacions bilaterals entre Andorra i França durant els més de dos anys que Ginette de Matha ha desenvolupat les funcions d’Ambaixadora a Andorra i que van tenir el punt culminant en la visita al Principat d’Andorra del Primer Ministre francès, Manuel Valls, el juny de 2015. De Matha agraí al Copríncep Episcopal les excel·lents relacions mantingudes amb el Copríncep Francès, S.E. François Hollande, i, en especial, el suport de Mons. Vives a les institucions franceses arran dels

JORNADA DIOCESANA DE CATEQUESI A LA SEU D’URGELL

Ginette de Matha s’acomiadà de Mons. Vives en haver finalitzat la seva tasca com a Ambaixadora de França a Andorra.

diversos atemptats terroristes que França ha patit en els darrers dos anys.

ANY JUBILAR CALASSANCI El Papa Francesc ha decretat, a petició de l’Orde de St. Josep de Calassanç, un Any Jubilar Calassanci coincidint amb la commemoració dels 400 anys de la fundació de l’Orde i dels 250 anys de la canonització de Sant Josep de Calassanç (Peralta de la Sal, 1557 – Roma, 1648). L’Any Jubilar començarà oficialment el 27 de novembre amb la celebració a Roma d’una Eucaristia presidida pel Cardenal brasiler João Braz de Aviz, Prefecte de la Congregació per a la Vida Consagrada i responsable dels ordes religiosos, i es clourà un any després amb una celebració, probablement amb la presència del Papa Francesc, a l’església romana de Sant Pantaleó, seu central de l’Escola Pia mundial.

Entre els actes previstos per aquest any arreu del món, i especialment en cadascun dels 36 països on es desenvolupa la missió educativa de l’orde, destaca un Congrés Internacional d’Educació Escolàpia, que tindrà lloc el mes d’abril de 2017 a Xile. A Catalunya s’ha preparat una agenda d’activitats que tindrà com a acte central una celebració a la Catedral de La Seu d’Urgell el 25 de març de 2017, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Sant Josep de Calassanç va ser prevere d’Urgell i mestre de cerimònies de la Catedral Basílica de Santa Maria d’Urgell, Arxiprest de Tremp i col·laborador estret del Bisbe Capella per fer efectiva la Reforma del Concili de Trent a la Diòcesi. Posteriorment, a Roma, coneixent la misèria dels infants del carrer, fundà la primera escola pública, que volgué que fos “escola pia”, amb “pietat i lletres”, el seu lema estimat.

Dissabte 19 de novembre, al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell va tenir lloc la Jornada Diocesana de Catequesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral i Delegat diocesà de Catequesi, Mn, Antoni Elvira. Hi van participar uns 110 catequistes de tota la Diòcesi. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe adreçà unes paraules als participants i els recordà que val la pena viure la comunió entre tots, que ens fa Església testimoni i missionera, i que l’Any de la Misericòrdia que el Papa clausuraria l’endemà havia estat un any ple de reflexió, d’acostament a la misericòrdia del Pare, i de joia i de servei en el creixement de la misericòrdia en tots els àmbits; i ressaltà que el servei catequístic és una quinzena obra de misericòrdia, destinada als infants, joves i adults, amb les seves famílies. Seguidament, Mn. Antoni Elvira presentà el ponent de la Jornada: Mn. Joan M. Amich, Director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya (SIC) i Vicari Episcopal de Girona. Mn. Amich va analitzar i animar a fer nostre el nou Catecisme dels Bisbes de Catalunya, “Testimonis del Senyor”, basat en la Vetlla Pasqual com a fil conductor. I n’explicà les virtualitats, els punts bàsics i els reptes que ha Església d’Urgell

47


REUNIONS DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB REPRESENTANTS DELS GRUPS PARLAMENTARIS DEL CONSELL GENERAL D’ANDORRA

3

1

2

Dimarts 29 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra es va reunir al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell amb els Consellers Generals Víctor Naudí i Sílvia Bonet (1), del partit Socialdemocràcia i Progrés (adscrit al Grup Mixt), encetant així una ronda de trobades amb representants

48

Església d’Urgell

4

dels diferents grups parlamentaris del Consell General del Principat d’Andorra, que continuà el 2 de desembre amb el President del Grup Mixt, Pere López Agràs, i els Consellers Generals Rosa Gili i Gerard Alís (2), del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, actualment adscrits també al Grup Mixt.

La ronda de reunions es va cloure el 5 de desembre amb les trobades amb el President del Grup Liberal, Josep Pintat, acompanyat dels Consellers Jordi Gallardo, Carine Montaner, Joan Carles Camp i Josep Majoral (3); i, per últim, amb el President i el President suplent del Grup Demòcrata, Ladislau

Baró i Miquel Aleix (4), respectivament. En tots els casos, les reunions es va desenvolupar en un clima de cordialitat institucional i van propiciar un contrast d’impressions sobre l’actual situació política i social a Andorra i sobre el treball que duen a terme els diferents grups al Consell General.


de significar en el camí de renovació i aprofundiment catequètic. Posteriorment, Mn. Elvira va presidir amb els sacerdots presents la joiosa celebració eucarística a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, al final de la qual envià en missió els catequistes en nom del Bisbe i els beneí per al ministeri que hauran d’exercir al llarg de l’any. La Jornada es clogué amb un àpat de germanor a la Residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell.

FESTA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB El diumenge 20 de novembre, unes 130 persones procedents de Lleida, València, Pamplona, Girona, Barcelona, Igualada, Terrassa i moltes d’altres poblacions, a més d’un bon nombre de veïns de la Baronia de Rialb, s’hi van reunir a Pallerols de Rialb en la celebració del 79è aniversari de la trobada de la rosa per Sant Josepmaria Escrivà al terra de l’esglé-

Uns 110 catequistes de tota la Diòcesi van participar a la Jornada Diocesana de Catequesi al Seminari d’Urgell.

sia el 22 de novembre de 1937. Per deferència del Rector, Mn. Bonifaci Fortuny, la celebració fou presidida per Mn. Norbert Estarriol, de la Diòcesi de Lleida. Hi concelebraren, a més de Mn. Bonifaci, Mn. Constantino Anchel, de Pamplona; Mn. Kelvin Konz, de Brasil; Mn. Martín Sirín, de Guatemala; i Mn. Arturo Aguilar, de Mèxic. Donaren relleu a l’Eucaristia amb els seus cants quatre components del Cor de Cambra de Girona, dirigits per Antoni Amorós. A tres quarts d’una de la

La trobada de Pallerols començà amb la processó de la Mare de Déu del Roser.

tarda començà la processó amb la Mare de Déu del Roser de Pallerols, mentre es cantaven els goigs, i tot seguit se celebrà l’Eucaristia a l’església parroquial. Després d’un recés per dinar, la trobada es clogué a les quatre de la tarda amb el rés del Rosari i la veneració de les relíquies de Sant Josepmaria.

TROBADA DEL COPRÍNCEP AMB ELS REIS D’ESPANYA A MADRID Amb motiu de la celebració dels 50 anys de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), SS MM els Reis d’Espanya, Felip VI i Letízia, van visitar el 22 de novembre la seu de la CEE a Madrid durant la celebració de la 108a Assemblea Plenària. Felip VI va pronunciar un discurs a la Sala del Plenari i posteriorment, acompanyat de Donya Letízia, va tenir una salutació amb cadascun dels seus membres, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, que els va reiterar la invitació a visitar el

Principat d’Andorra que el Cap de Govern andorrà els va fer arribar recentment. D’altra banda, a les sessions de treball de l’Assemblea el Bisbes van tractar els següents temes: • Un estudi sobre la missió dels formadors i directors espirituals en la formació integral dels candidats al sacerdoci, presentat per Mons. JoanEnric Vives, President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. • Un estudi de la situació actual del clergat a Espanya, sobre la qual està treballant la Comissió Episcopal del Clergat. Va fer-ne la presentació Mons. Jesús I. Català, President de la Comissió. • La Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida va oferir una reflexió sobre la pastoral familiar a la llum de l’Exhortació postsinodal “Amoris Laetitia”, a través del seu President, Mons. Mario Iceta, Bisbe de Bilbao. Com és habitual en la Plenària de novembre, es van presentar i aprovar Església d’Urgell

49


Francesc Roig Queralt és el nou President de Càritas Catalunya. Mons. Vives va reiterar a Felip VI la invitació a visitar el Principat d’Andorra.

els balanços i liquidació pressupostària de l’any 2015, els criteris de constitució i distribució del Fons Comú Interdiocesà i els pressupostos de la CEE i dels organismes que en depenen per a l’any 2017. A més, els Bisbes van tractar diversos assumptes de seguiment, es repassaren les activitats de les diferents Comissions Episcopals i es va procedir a l’aprovació de diferents associacions nacionals.

TROBADA A BALAGUER DE LES CÀRITAS DIOCESANES DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA El matí del divendres 18 de novembre va tenir lloc una jornada de formació al Santuari del Sant Crist de Balaguer de les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i d’Urgell, a la qual van assistir unes 65 persones entre directius, voluntaris, responsables de projectes i personal contractat. Després de la pregària inicial, Mn. Carles Sanmartín, Delegat diocesà de Pastoral Caritativa i Social de Lleida, oferí la ponència “Càritas: acció 50

Església d’Urgell

i reflexió”. Posteriorment, una posada en comú d’experiències per part d’un representant de cadascuna de les Càritas diocesanes i un diàleg per grups completaren la trobada.

FRANCESC ROIG QUERALT, NOU PRESIDENT DE CÀRITAS CATALUNYA Els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense han nomenat l’actual Director de Càritas diocesana de Tarragona, Francesc Roig Queralt, com a nou President de Càritas Catalunya. Francesc Roig Queralt (La Canonja, 1955), casat i pare de tres fills, és llicenciat en Filologia Romànica-Hispànica per la Universitat de

Barcelona. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; membre fundador i actual President del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví; i membre del patronat de la Fundació privada Mutua Catalana. És autor d’una àmplia bibliografia tant de poesia com d’investigació històrico-literària. Ha estat inspector en cap d’Ensenyament dels Serveis Territorials d’aquest departament a Tarragona fins a la seva jubilació. Des del mes de març de 2010 és director de Càritas diocesana de Tarragona, servei que exerceix com a voluntari de la institució i que compaginarà amb la nova responsabilitat.

Mn. Carles Sanmartín (dempeus) pronuncià la ponència central a la trobada de les Càritas diocesanes de les terres de Lleida.

És membre del Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Sebastià de La Canonja. Els Bisbes agraeixen a la Dra. Carme Borbonès Brescó, que ha exercit el càrrec de Presidenta de Càritas Catalunya des de l’octubre de 2004, la seva dedicació i el seu servei eficaç i generós.

CLOENDA A MALLORCA DE L’ANY JUBILAR RAMON LLULL La Diòcesi de Mallorca va tancar oficialment l’Any Jubilar en commemoració del 700 aniversari de la mort del beat Ramon Llull amb un seguit d’actes que culminaren amb la missa solemne del 27 de novembre a la Seu de Mallorca, presidida pel Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu, i per l’Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. La celebració eucarística va comptar amb la presència del Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona; Mons. Antonio Cañizares, Cardenal-Arquebisbe de València; Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell; Mons. Javier Salinas, Bisbe auxiliar de València; Mons. Jesús Murgui, Bisbe d’Oriola-Alacant; Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat; Mons. Francesc Conesa, Bisbe electe de Menorca i el P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat; així com nombrosos sacerdots. Hi assistí també Sa Majestat la Reina


El Cardenal Angelo Amato (al centre, amb la mitra daurada) presidí l’Eucaristia de cloenda de l’Any Jubilar Ramon Llull.

Sofia, a més de l’Alcalde de Ciutat de Mallorca, la Presidenta del Parlament Balear i altres autoritats civils, i un bon nombre de fidels. L’Escolania de Lluc, els Vermells de la Seu, els Nins Cantors de Sant Francesc, la Coral de la Seu i la Capella Mallorquina van participar a la celebració amb els seus cants. A l’homilia, el Cardenal Amato va posar en relleu la figura mística i teològica que representa el beat Ramon Llull, que fou laic, casat i pare de dos fills, que en ordre a la missió i de forma autodidacta, després d’una visió de Jesucrist crucificat, es convertí, es dedicà a la missió per difondre la fe en la Santíssima Trinitat a través del diàleg interreligiós, sense imposicions, dialogant amb la fe dels musulmans i la dels hebreus. En acabar l’Eucaristia, les relíquies del beat, que romanien a la Catedral des del divendres anterior, es varen portar de nou en solemne processó a la Basílica de Sant Francesc. L’Església de Mallorca va celebrar amb diverses activitats i exposicions els set-cents anys de la mort

del beat Ramon Llull amb un triple objectiu: prosseguir i impulsar eficaçment el procés de canonització; difondre pertot arreu el coneixement de la seva vida i obra; i sensibilitzar els membres de l’Església Catòlica respecte de la santedat de Ramon Llull i oferir als membres de la societat mallorquina la possibilitat de conèixer el significat actual del seu amor per Jesucrist.

ACTE DE CLOENDA DEL 40è ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ CLARORALT URGELL La tarda del dissabte 26 de novembre va tenir lloc a la sala Sant Domènec de

Un concert de l’Orquestra de Cambra Cadí clogué les celebracions del 40e aniversari de la Fundació Claror-Alt Urgell.

La Seu d’Urgell la cloenda oficial del conjunt d’actes que s’han dut a terme per celebrar els 40 anys de la Fundació Claror-Alt Urgell, entitat que treballa en favor de persones amb discapacitats, amb un concert a càrrec de l’Orquestra de Cambra Cadí, dirigida pel mestre Eugeni Sokhatskyy. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell, l’Alcalde de La Seu d’Urgell, el Responsable de Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, i la Presidenta de la Fundació, a més d’una gran quantitat de persones que ompliren la sala de gom a gom.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS DE LA DIÒCESI Dilluns 12 de desembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Els Arxiprestos van tractar, entre d’altres, el tema de les celebracions litúrgiques en espera de prevere i la implicació dels laics amb missió pastoral, amb una proposta concreta d’una formació adequada per a desenvolupar aquest servei pastoral. També van estudiar i aprovar una nova proposta de concentració dels llocs de custòdia dels registres parroquials i la

L’Arquebisbe presentà als Arxiprestos el document “El do de la vocació presbiteral”. Església d’Urgell

51


qüestió dels nous llibres parroquials. L’Arquebisbe va presentar als Arxiprestos “El do de la vocació presbiteral”, la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis aprovada tot just amb data 8 de desembre per la Congregació per al Clergat; i es va aprofundir en el valor de la formació permanent entre els preveres. També es va acordar dur a terme uns dies de convivència i reflexió al Santuari de Poblet els dies 12 al 14 de juny.

CELEBRACIÓ NADALENCA A LA RESIDÈNCIA CLARA RABASSA El dimarts 13 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i President del Patronat Rector de la Fundació Clara Rabassa, que gestiona la llar per a ancians d’Andorra la Vella, va visitar els padrins que hi resideixen acompanyat per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i per la Presidenta delegada del Patronat de la Fundació, Eloïsa Ortega. Mons. Vives va presidir la joiosa Eucaristia de Santa Llúcia, que anticipava les festes de Nadal, ja pròximes. En la celebració es pregà pel Prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría, mort la nit anterior, i pels difunts de la residència. A l’homilia, l’Arquebisbe comentà el profeta Sofonies, que profetitzà que restarà un poble humil i pobre; i animà els residents a viure les xacres del fer-se gran i malalt tal i com Jesús ens ensenya: amb humilitat i mansuetud, ja que són 52

Església d’Urgell

les millors virtuts per tal d’entendre el Misteri de Nadal i de l’Encarnació del Fill de Déu que es fa home. Glossà l’Evangeli proclamat en aquell dia sobre els dos fills a qui l’amo de la vinya demana anar a treballar i un li respon que no hi anirà, però acaba ananthi, i l’altre, en canvi, diu que hi va de seguida, però acaba no anant a treballar. Mons. Vives va subratllar que “obres són amors” i que tots i cadascun dels cristians estem cridats a demostrar la nostra fe amb els fets de la nostra vida. Per això animà els residents a conviure en fraternitat i a saber encarar tota la vida cap a l’examen final sobre l’amor. L’Arquebisbe fou informat sobre l’atenció personalitzada que reben els ancians com un dels primers objectius de la Fundació i pogué reflexionar amb els membres del Patronat i la Directora sobre els valors fonamentals de la residència Clara Rabassa, que posa la persona al centre de tot, amb una mirada integral, i com a prioritat fonamental.

Mons. Vives, amb la nova Ambaixadora de França a Andorra, Jocelyne Caballero.

NOVA AMBAIXADORA DE FRANÇA A ANDORRA El Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el 14 de desembre les Cartes Credencials de la nova Ambaixadora de França davant del Principat d’Andorra, Excma. Sra. Jocelyne Caballero, en un acte celebrat al Palau Episcopal. En la reunió posterior, que ha estat molt cordial, es van posar en relleu els tradicionals vincles de bon veïnatge i entesa així com l’esperit de col·laboració institucional entre el Principat d’ Andorra i la República de França. L’Excma. Sra. Jocelyne Caballero, que va ser nomenada Ambaixadora Extraor-

L’Arquebisbe presidí l’Eucaristia de la festa de Santa Llúcia a la residència Clara Rabassa.

dinària i Plenipotenciària davant el Principat d’Andorra el 23 de novembre, anava acompanyada pel seu espòs, Sr. Rainer Kolbenstetter, i pel Conseller Primer de l’Ambaixada de França, Sr. Eugène Capdevila. A l’acte també van ser presents el Ministre d’Afers Exteriors del Principat d’Andorra, M. I. Sr. Gilbert Saboya, i el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M.I. Mn. Josep M. Mauri.

COMPLETADA LA COL·LECCIÓ “CLÀSSICS CRISTIANS DEL SEGLE XX” L’Ateneu Universitari Sant Pacià i Edicions Pòrtic, amb el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense, la Fundació Dr. Albert Bonet i la Generalitat de Catalunya, han completat la col·lecció “Clàssics cristians del segle XX”, que ofereix en traducció catalana les obres principals d’importants autors del segle passat en les diverses tradicions cristianes. El director de la col·lecció ha estat el Dr. Sebastià Janeras. El 14 de desembre, al saló d’actes del Seminari


de Barcelona, el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortès, que va participar a la presentació de la col·lecció, juntament amb el Dr. Armand Puig, el Dr. Carles Duarte i el Dr. Sebastià Janeras, va explicar que aquestes obres, encara que totes són “confessionalment cristianes” i tenen com a argument matèries explícitament cristianes, s’adrecen “al públic indiferenciat en el sentit de la fe i de la no fe cristiana. La col·lecció ve a ser una mena d’oferta realitzada des de dins de la fe envers tothom, creients i no creients”; i afegí que la col·lecció és “una bona representació del testimoni que ens han deixat germans en la fe que, en la seva diversitat, van servir el món i l’Església intentant la plausibilitat de la fe”.

SANT FELIU DE CASTELLCIUTAT ACULL UN PESSEBRE DE GRANS DIMENSIONS En la festivitat de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre, es va inaugurar a l’església de Sant Feliu de Castellciutat un pessebre de grans dimensi-

ons (ocupa una superfície de 10 metres quadrats) que s’ha instal·lat en una de les seves capelles laterals i que ha estat muntat per dos veïns del poble, Joan Ribó i Andreu Bonet, pessebristes aficionats des de fa força anys. A la inauguració, que va ser un acte molt viscut per la Parròquia i en el qual també va tenir lloc una cantada de nadales amb la participació d’infants, joves i adults acompanyats per diversos instruments, hi van assistir unes 80 persones. Ribó i Bonet han dedicat força hores durant uns quants dies a muntar el pessebre posant molta cura en tots els detalls i en l’harmonia del conjunt, en el qual, a més del naixement i les figures clàssiques del pessebre amb els Reis Mags, pastors i camperols, hi ha un salt d’aigua, un castell i diversos edificis construïts per ells mateixos.

VISITA DEL DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el 16 de desembre al Palau Episcopal la visita del Director general de

Detall del pessebre muntat a l’església parroquial de Castellciutat.

L’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal el Director general de la Fundació Pere Tarrés.

la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, que l’informà de les activitats més recents d’aquesta entitat no lucrativa d’acció social i educativa, dedicada a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu, que compta ja amb més de 50 anys d’existència.

CONCERT BENÈFIC DELS PETITS CANTORS D’ANDORRA Divendres 16 de desembre va tenir lloc a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, el ja tradicional Concert de Nadal del Cor dels Petits Cantors del

Principat d’Andorra, dirigit per Catherine Metayer, que enguany ha estat a benefici de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. A l’inici del concert, la Presidenta del Patronat de l’escola, Pilar Díez, adreçà unes paraules d’agraïment i benvinguda al públic, entre el qual hi eren l’Arquebisbe Joan-Enric, la Ministra de Cultura del Govern, l’Arxiprest de les Valls, el Vicari episcopal, diversos Consellers i els membres del Patronat de l’escola i del Patronat del Cor dels Petits Cantors. L’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell té com a finalitat fomentar l’ensenyament, l’educació i la integració de tota la

Un moment de l’actuació dels Petits Cantors d’Andorra a Ordino. Església d’Urgell

53


població amb discapacitat d’Andorra. Proporciona un ampli ventall de serveis amb els recursos especialitzats per a l’aprenentatge, l’estimulació terapèutica i l’ocupació laboral amb l’objectiu de potenciar al màxim el desenvolupament de la persona amb discapacitat dins d’una societat inclusiva.

RECÉS D’ADVENT PER ALS FIDELS D’URGELL Dissabte 17 de desembre l’Arquebisbe Joan-Enric va predicar el recés per als fidels d’Urgell a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, amb la participació d’una seixantena de persones, entre les quals els seminaristes d’Urgell, membres de diverses comunitats de Vida Consagrada, els alumnes de l’Escola de Formació Permanent de la Diòcesi i un bon nombre de laics d’arreu del territori diocesà. En un clima de silenci i pregària, el recés impartit per Mons. Vives comptà amb tres xerrades que van seguir el fil de la “lectio divina” sobre les tres lectures de la Paraula de Déu del Diumenge IV d’Advent.

El recés es clogué al vespre amb la celebració de l’Eucaristia del diumenge IV d’Advent a la capella de la casa d’espiritualitat.

CELEBRACIÓ DE LA MARE DE DÉU DE L’ALEGRIA Durant l’Advent, i com ja és un costum en els darrers tres anys, l’àmbit de la fe de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) va organitzar la celebració de la Patrona dels esplais del nostre Bisbat, la Mare de Déu de l’Alegria. Un any més va acollir la celebració el poble de Penelles, on hi ha la seu diocesana de la FEMN, amb la col·laboració de la seva gent i molt especialment els infants i monitors de l’esplai La Freixa. L’Eucaristia es va celebrar el dissabte 17 de desembre a l’església vella de Penelles, que darrerament ha restaurat l’Ajuntament com espai d’activitats del municipi. La celebració, presidida per Mn. Jaume Mayoral i acompanyada en els cants pel mateix grup de la fe, va comptar amb la presència de l’Alcalde de Penelles i Diputat Provincial, Eloi Bergós; el President

Una seixantena de persones participà al recés d’Advent a Balaguer.

54

Església d’Urgell

Els més petits foren els grans protagonistes de la celebració de la Mare de Déu de l’Alegria a Penelles.

de la FEMN, Eloi Villalta, i amb altres membres de la Fundació; i també, un any més, va participar la família Raich Roca, que va regalar la imatge de la Verge de l’Alegria, a més dels grans protagonistes de la festa: els nens i nenes de l’esplai parroquial. En un altar ben senzill hi havia la imatge de la Mare de Déu de l’Alegria ornada amb el fulard de la Fundació diocesana, i dins d’una humil caixa de fusta el pessebre parlava als fidels de la petitesa i a la vegada la grandesa de qui ha de venir en aquest Nadal, i recordava les moltes famílies d’arreu del món que viuen la pobresa i les dificultats en els nostres dies, amb una mirada de solidaritat pels refugiats i els sense sostre. Els textos del Misteri del Nadal van ressonar en la veu de tres infants de l’esplai. Una veu que convidava a treballar per un món millor on l’alegria i l’esperança fossin ben presents per a tothom, i especialment els infants. Es va cantar l’Himne de la Mare de Déu de l’Alegria i, com a record de la Diada

celebrada, el Manel, un noi del poble ben estimat per tots, va repartir un esplèndid punt de llibre entre els assistents a la celebració. Acabada la missa es va compartir un tast de xocolata desfeta, ben dolça i gustosa, preparada per l’Associació de Dones de Penelles, que va agradar molt a grans i petits. I per arrodonir la trobada encara hi va haver temps per escoltar el Poema de Nadal, el gran text de Josep Maria de Sagarra, interpretat per Pere Reich com a rapsode, i un recull de nadales cantades per la Montserrat Torà. Va esdevenir un bonic dia per recordar que la Mare de Déu i el seu Fill volen que un gran somriure acompanyi el dia dels nostres esplais i també les nostres vides.

BENEDICCIÓ DEL PESSEBRE DE LES GNES. CLARISSES DE BALAGUER El vespre del dissabte 17 de desembre, en acabar el recés per als fidels d’Urgell, els participants i l’Arquebisbe es van traslladar al Monestir del Santuari del Sant Crist de Balaguer que


En un clima joiós de germanor es cantaren cants de Nadal davant el pessebre de les Gnes. Clarisses, beneït per Mons. Vives.

acull les Gnes. Clarisses per desitjar-les un bon Nadal i beneir el pessebre que la comunitat prepara cada any. En un clima joiós de germanor es cantaren cants de Nadal davant del pessebre i Mons. Vives el beneí i beneí també tots els presents amb una senzilla oració, i va animar tothom a pregar durant alguna estona de les festes que s’apropen davant les imatges de la Sagrada Família a Betlem.

ACTUACIONS PATRIMONIALS A CANILLO I BOSSÒST A l’església parroquial de Canillo (Principat d’Andorra) s’han descobert unes pintures murals, molt probablement de final del segle XIX, atribuïdes en principi al pintor de Coll de Nargó Josep Oromí, que va fer en aquella època gran quantitat de decoracions murals en esglésies del Principat d’Andorra. La descoberta de les pintures, que ara seran estudiades per avaluar el seu estat i la seva iconografia, es va fer en instal·lar de nou el retaule

de la Puríssima Sang que havia estat retirat per ser restaurat per l’Àrea de Béns Mobles del Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra. Les primeres imatges descobertes remeten a la Passió de Crist, amb molts elements simbòlics que li són propis. D’altra banda, l’església romànica de la Purificació de Bossòst serà reforçada en els propers dies en una actuació d’urgència per evitar esquerdes al seu campanar. S’hi aixecarà una bastida interior i exterior de reforç estructural del campanar i s’elaborarà un estudi geotècnic de l’en-

En les properes setmanes s’aixecarà una bastida per reforçar l’estructura del campanar de l’església de la Purificació de Bossòst.

torn de la torre per saber el tipus d’actuació que cal dur a terme. El temple de la Purificació de Bossòst és una construcció del segle XII, de planta basilical de tres naus.

PREGÀRIA A L’ESTIL TAIZÉ I TROBADA DE JOVES TXT A GUISSONA Des de la tarda del divendres 16 de desembre fins dissabte al matí, 25 joves

de grups TXt del Bisbat van compartir una trobada a Guissona, centrada en la pregària a l’estil Taizé que tingué lloc divendres al vespre i en la qual participà també l’equip de la Delegació diocesana de Joventut. Posteriorment, els joves compartiren el sopar, gaudiren del testimoni del Saad, un noi pakistanès que explicà la seva experiència fins arribar a casa nostra, i pogueren conèixer testimo-

A més de compartir la pregària, els joves van rebre informació de les activitats de la Delegació de Joventut per al 2017. Església d’Urgell

55


nis sobre la Pasqua de Les Avellanes, a la qual estan convidats a participar. Se’ls informà també de les activitats d’estiu per al 2017, entre les quals destaca una sortida per recórrer el Camí de Santiago des de Ponferrada (Lleó).

RECÉS PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL A BALAGUER Dilluns 19 de desembre va tenir lloc el recés espiritual per als preveres d’Urgell que predica l’Arquebisbe Joan-Enric cada any en aquestes dates per acabar de preparar el Nadal, i per celebrar junts com a família i presbiteri diocesà la propera solemnitat del Naixement del Senyor. Va tenir lloc al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer i hi assistiren una cinquantena de preveres de la Diòcesi així com també els diaques. En acabar la prèdica de l’Arquebisbe, tingué lloc una estona de silenci i pregària personal on molts preveres van aprofitar per celebrar el sagrament de la reconciliació entre ells. L’acte central de la jornada fou l’Eucaristia al Santuari del Sant Crist presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, on van concelebrar els dos ordenats en el darrer any, Mn. Gabriel Casanovas i el diaca Mn. Antoni Baldomà. Els cants foren solemnitzats per la comunitat de Germanes Clarisses de Balaguer. A l’homilia, l’Arquebisbe convidà els preveres a viure amb intensitat el seu ser sacerdotal des de la figura profètica de Joan Baptista 56

Església d’Urgell

Una cinquantena de preveres diocesans participà al recés espiritual predicat per l’Arquebisbe a Balaguer.

i glossà l’Evangeli del dia (Lc 1,5-25) on l’Arcàngel Gabriel anuncia el naixement del Baptista a Zacaries i aquest quedà mut per haver dubtat. Mons. Vives contraposà aquest episodi amb el “fiat” de Maria, que no dubtà mai que allò que l’àngel li anunciava es compliria, per més que li demanà com es faria allò: llibertat i gràcia. L’Arquebisbe exhortà els preveres i diaques a sentir-se joiosos del ministeri missioner rebut i a viure el Nadal portant la salvació que Crist ens ofereix, especialment als més febles: malalts, pobres, presos i marginats.

l’Arquebisbe d’Urgell i els Vicaris Mn. Ignasi Navarri i Mn. Antoni Elvira. El dia 19, l’Arquebisbe va presentar als preveres els punts més importants de la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis “El do de la vocació presbiteral” (el pla de formació dels seminaris). Va presentar els diversos capítols, fent remarques en el més essencial i més nou, i, de cara als sacerdots ja ordenats, insistí en la necessitat de

la formació permanent i contínua dels preveres, que mai no es pot donar per acabada. En aquest sentit, l’Arquebisbe va congratular-se d’aquestes trobades instituïdes ja des de fa anys a la Diòcesi, que permeten un clima de comunió i fraternitat sacerdotal, en la línia del desig recollit en aquest nou document del Sant Pare per a tota l’Església. A continuació, el Vicari General, Mn. Ignasi Navar-

TROBADA DELS PREVERES I DIAQUES ORDENATS O INCARDINATS EN ELS DARRERS DEU ANYS Els dies 19 i 20 de desembre van tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer i al Santuari de la Mare de Déu de Refet les jornades de formació dels preveres i diaques ordenats o incardinats en els darrers deu anys, acompanyats per

Els preveres incardinats o ordenats en els darrers deu anys visitaren el Santuari de Refet, que acull una petita comunitat de Germanes Jerònimes.


ri, parlà als preveres de l’atenció als pobles petits i les darreres iniciatives que en aquest sentit s’han dut a terme a diverses Diòcesis d’Espanya que també, com la d’Urgell, són rurals i viuen el problema de la manca de vocacions al ministeri ordenat. Mn. Ignasi insistí en la necessitat d’atendre els pobles i valorar les persones i insistí en la necessitat que els preveres s’ajudin mútuament per tal d’animar-se i recolzar-se en aquest desgast pastoral. Tot seguit, el diaca permanent Mn. Josep Montoya va presentar la

seva experiència com a diaca a la Vall Fosca, portant una trentena de Parròquies i animant la vida pastoral d’una vall molt poc poblada però que és atesa pastoralment d’una forma periòdica i missionera. Els preveres reflexionaren junts sobre l’atenció als pobles petits i com es podia passar d’una pastoral concentrada en el diumenge a una pastoral que, sense menysprear el valor fonamental del Dia del Senyor, tingués en compte els altres dies de la setmana per fer-se present als pobles i oferir una presència significativa: visites als ma-

lalts, pregàries, romeries, pelegrinatges, etc. Després del rés de Vespres i del sopar, els preveres compartiren la projecció de la pel·lícula “El Ressuscitat”, amb una breu reflexió introductòria de Mn. Pau Bellido i una reflexió posterior després de veure-la. El dia 20, després de la pregària de Laudes, els preveres es desplaçaren fins al Santuari de la Mare de Déu de Refet a Seró (Artesa de Segre), que acull una petita comunitat de Germanes Jerònimes. Allà, la Gna. Maria Trinitat Cabrero presentà

CONDOLS DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ALEMANYA I AL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ RUSSA Mons. Joan-Enric Vives, com a Copríncep Episcopal d’Andorra, va enviar el dia 20 de desembre a l’Excm. Sr. Joaquim Gauck, President de la República Federal Alemanya, un missatge de condol i suport en nom del Poble Andorrà amb motiu de l’atac terrorista a la ciutat de Berlín, on li diu: “En nom del Poble Andorrà, de les seves Autoritats, i en el meu propi, m’adreço a V.E., com a President de la República Federal Alemanya, per fer-vos arribar la nostra aflicció i dolor en conèixer la notícia del tràgic atac terrorista a Berlín, en el qual han mort 12 persones i hi ha hagut més de 48 ferits. Expresso a V.E. la profunda solidaritat del Principat d’Andorra amb el Poble Alemany, i especialment amb tots els afectats per aquest atac, i us asseguro la meva pregària pels difunts, així com pels ferits. En aquest temps d’Advent, prego per la protecció divina per a tots aquells que ploren la pèrdua dels seus éssers estimats, perquè els sigui donat consol i esperança. Estem molt units a Alemanya en aquestes hores d’angoixa i en l’anhel de la justícia i de la pau”. + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Així mateix, també ha enviat a l’Excm. Sr. Vladímir Putin, President de la Federació Russa, una carta de repulsa per l’assassinat del seu Ambaixador a Turquia, Excm. Sr. Andrei Karlov, on li diu: “Us envio el meu sentit condol i la meva total repulsa pel dolorós i bàrbar assassinat de l’Excm. Ambaixador a Turquia, Sr. Andrei Karlov. Prego pel seu repòs etern i perquè aquests actes no es repeteixin.” I també li expressa la unitat del Principat d’Andorra al Poble Rus en aquests moments d’intens dolor.

als preveres la figura de Sant Jeroni i la importància de l’estudi i meditació de la Paraula de Déu. Per fer-ho es valgué de l’Exhortació Apostòlica del Papa Benet XVI “Verbum Domini”. Els preveres van concelebrar junts l’Eucaristia al Santuari, presidida per Mn. Ignasi Navarri. La pregària comuna, la concelebració amb el Bisbe diocesà, i l’enfortiment de la fraternitat sacerdotal fan d’aquests dies un moment important en la vida presbiteral d’Urgell.

CELEBRACIÓ DE NADAL AL CENTRE PENITENCIARI DE LA COMELLA Dimecres 21 de desembre l’Arquebisbe d’Urgell va presidir al centre penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella, una celebració anticipadora del Nadal del Senyor. Estigué acompanyat per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. En arribar a la presó. L’Arquebisbe mantingué una entrevista amb el Director del centre, Francesc Tarroch, i el Subdirector, Ismael Hernando, interessant-se per la situació actual dels interns, els funcionaris i el funcionament general del centre, que actualment compta amb 42 reclusos (38 homes i 4 dones). El Copríncep animà el Director a treballar perquè els interns puguin dur a terme activitats que afavoreixin la seva formació, la seva reinserció al món laboral Església d’Urgell

57


L’ANIVERSARI DE LA CORAL PONTSICANA ACOMPANYA EL NADAL A PONTS Coincidint amb les festes nadalenques, la Coral Pontsicana ha clos els actes programats al llarg d’aquest any amb motiu del seu 40è aniversari. La coral acompanya les principals festes i actes litúrgics de la Parròquia de Santa Maria de Ponts, i un any més s’ha fet present en les celebracions del Nadal oferint als feligresos pontsicans el “Cant de la Sibil·la”, la Missa cantada del Gall i el Concert de Sant Esteve. El “Cant de la Sibil·la”, va ser interpretat per Clara Gili com a solista, segons l’adaptació musical del director de la coral, Narcís Cercós, a partir del text i la melodia que recull l’Ordinari de 1536 de la Catedral de Santa Maria d’Urgell. Hi van assistir el Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget; l’Alcalde de Ponts, Francisco Garcia, Regidors dels diferents grups municipal, i un nombrós públic que va gaudir intensament de la interpretació musical i l’escenografia d’aquesta tradició que ja forma part dels actes programats per Nadal a Ponts. La Missa del Gall també va ser solemnitzada per la Coral Pontsicana, acompanyada per antics cantaires del

58

Església d’Urgell

cor que es van voler sumar a la celebració del 40è aniversari, amb la interpretació de la “Missa Pontificalis”, de Perosi. Presidí l’Eucaristia el Rector, Mn. Jaume Mayoral, que va recordar a l’homilia la necessitat de viure i compartir un veritable Nadal, centrat en Déu i en els altres,

especialment els més desemparats i fràgils, com el mateix Nen Jesús, amb una reivindicació pels joves que busquen el seu lloc en la societat i que troben moltes dificultats per fer-ho. Acabada la celebració, i tal com mana la tradició, els fidels van compartir xocolata desfeta i coca

per fer front a la freda i emboirada nit. Dilluns 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, i com a cloenda oficial dels actes de l’aniversari, la coral oferí un esplèndid concert a l’església parroquial. Uns 40 cantaries van interpretar nadales tradicionals catalanes, així com altres d’arreu del món, a més d’algunes peces nadalenques més modernes. Durant una hora llarga, els molts assistents que omplien l’església van seguir l’actuació amb una joia manifesta. Els agraïments per part del President de la Coral Pontsicana, Xavier Benítez, van posar el punt final al concert i als actes de l’aniversari.


i la seva socialització, i a garantir el respecte i la dignitat de totes les persones que s’han vist privats de llibertat. A continuació, tingué lloc l’Eucaristia nadalenca, que comptà amb l’acompanyament musical del Moviment Janer, format per 19 alumnes dels col·legis Anna Maria Janer i Sant Ermengol, amb la presència de diversos professors i les directores dels centres. A l’homilia, Mons. Vives animà els interns a acollir en el fons del seu cor la vinguda del Fill de Déu en les festes nadalenques. Déu fet home, Jesucrist, arriba i penetra totes les barreres i murs, sempre que ens disposem a acollir-lo amb un cor obert i ben disposat. Aquest Jesús és el Salvador que s’ha fet pobre i infant a Betlem per tal de rescatar-nos de tots els nostres pecats i errors, fins i tot dels més grans, i oferir-nos el camí de la reconciliació i de retrobament amb Déu. Jesucrist ens envia a proclamar la joia de l’Evangeli arreu i a viure l’alegria del seu naixement malgrat les dificultats i tristeses de la vida. El camí per viure-ho és l’amor que, tal i com Sant Pau predicà als cristians de Corint, és la clau de volta del ser cristià, ja que sense amor no som res. En aquest sentit, l’Arquebisbe exhortà els presos a viure ja l’amor a Déu que mai no ens deixa sols i que pot arribar a tot arreu. En acabar l’Eucaristia, l’Arquebisbe lliurà a cada pres un lot obsequi de Càritas Andorrana i un comentari a l’Evangeli de

l’Eucaristia nadalenca al centre penitenciari de La Comella comptà amb l’acompanyament musical d’una vintena de joves del Moviment Janer.

cada dia, i pogué mantenir una breu trobada personal amb tots els reclusos, que li manifestaren el seu agraïment i inquietuds. Posteriorment, al mòdul destinat als reclusos menors, tingué lloc una petita explicació didàctica als joves que havien assistit a la celebració eucarística sobre les instal·lacions de la presó i del funcionament del dia a dia d’un reclús mancat de llibertat.

CELEBRACIÓ DE LA MISSA DEL GALL A LA DIÒCESI La nit del 24 de desembre arreu del Bisbat se celebrà amb devoció la Missa del Gall. A La Seu d’Urgell, fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell a la Basílica Catedral de Santa Maria, amb l’assistència d’una gran quantitat de fidels. Abans de la celebració, a tres quarts de dotze, Laura de Castellet, soprano i historiadora especialitzada en l’època medieval, va interpretar el “Cant de la Sibil·la” en la versió del cerimonial de la Catedral urgellenca,

tot continuant aquesta tradició per sisè any consecutiu. Enguany, va comptar amb l’acompanyament de tres grups corals, que van solemnitzar-lo. Prèviament, a la tarda, es va dur a terme “la missa del pollet”, celebració participada pels infants de catequesi i les seves famílies. A l’homilia, l’Arquebisbe va parlar de la vivència de la joia de la fe i de l’alegria de l’Evangeli de Jesús. Va recordar especialment els qui pateixen, i molt especialment els refugiats, les persones en atur laboral, les persones grans, les que viuen aquestes festes

en soledat, les persones que necessiten amor i esperança, i els cristians que sofreixen persecució per la seva creença i els altres perseguits per temes de consciència. El dia de Nadal, la celebració de migdia va ser presidida també per l’Arquebisbe d’Urgell, que ha impartit la benedicció apostòlica amb indulgència plenària. La participació en aquestes celebracions de Nadal és molt gran a ciutats i poblets petits de tota la Diòcesi, amb activitats que porten a la missa o en deriven, com gestos de solidaritat en les ofrenes,

Abans de la Missa del Gall a la Catedral, la soprano Laura de Castellet interpretà el “Cant de la Sibil·la”. Església d’Urgell

59


CONSAGRACIÓ DE LES FAMÍLIES A LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET I CELEBRACIÓ AMB LES RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL El 30 de desembre l’Arquebisbe d’Urgell va celebrar la Festa de la Sagrada Família amb les religioses de la Sagrada Família d’Urgell a la capella de la congregació a La Seu d’Urgell, prop del sepulcre de la beata Anna Maria Janer, i dins l’Eucaristia va consagrar un any més les famílies de la Diòcesi a les mans de Jesús, Maria i Josep. Acompanyat pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, va presidir una joiosa trobada de les comunitats de La Seu i Andorra, i l’Eucaristia d’acció de gràcies, dins la qual és tradició que les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell renovin els seus vots i facin ofrena perenne

al Senyor de la seva vida consagrada. Glossant les lectures proclamades, l’Arquebisbe Joan-Enric animà les religioses a viure la seva consagració amb joia i subratllà el valor de l’obediència a la Paraula de Déu, al Superior legítim i a l’Església, com a

expressió del despullament personal i de fer realitat en la pròpia vida el salm 36: “Encomana al Senyor els teus camins; confia en Ell”; deixa’l fer, abandonant-te a les mans de Déu. L’Arquebisbe es referí també al sentit etimològic de la paraula obeir:

pessebres i exposicions, cantades de corals i cançons de grups de joves. Els sacerdots i diaques es multipliquen aquests dies de festa i es desplacen arreu perquè a la Diòcesi tots trobin propera la celebració de l’Eucaristia, que ens dóna el mateix Crist que va néixer a Betlem, humilment entregat en el pa de la vida.

Aquesta és una activitat tradicional a AINA en el temps de Nadal, i acull infants de totes les Parròquies d’Andorra.

25è ANIVERSARI DE L’ORGUE DE L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE

“EL NADAL DELS INFANTS”, A AINA

Després d’una estona de jocs a l’aire lliure, els infants van fer cagar el tió d’AINA.

El 28 de desembre, una seixantena d’infants de primària i fins als 12 anys celebraren el Nadal a la casa de colònies d’AINA en una jornada ben intensa

que començà a les deu del matí amb la benvinguda de Mn. Ramon i amb una estona de jocs a l’aire lliure. Posteriorment, després de fer-se una foto amb els

60

Església d’Urgell

“ob-audire”, estar sota la Paraula de Déu i escoltar-la amb atenció; i animà els consagrats i consagrades a estar atents als signes de Déu que ens poden parlar en la nostra vida ordinària i a respondre-hi amb generositat. Després va pregar i va encomanar totes les famílies del món, especialment aquelles que viuen les dificultats de la falta d’unió i trencament, les que tenen malalts o les que no tenen feina, aliment, vestit o llar. I recordà la coneguda al·locució del Papa Pau VI a la casa de Natzaret, durant el seu viatge a Terra Santa el 1964, remarcant el silenci, l’oració, el treball i l’amor entre tots els membres de les famílies.

monitors, els infants van fer cagar el tió. La jornada continuà amb un dinar compartit i, en acabar, es feren diversos tallers de manualitats de Nadal.

L’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i l’Associació Amics dels Orgues, juntament amb el Comú d’Andorra la Vella i amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell, del Govern d’Andorra, de la Fundació Crèdit Andorrà i l’Ambaixada d’Espanya al Principat, van organitzar el dimecres 28 de desembre un concert nadalenc que alhora va


Posteriorment, les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell oferiren aquesta bella pregària de renovació dels vots: “Jo renovo la meva consagració a Déu en l’Església, i el meu compromís de seguir Jesucrist vivint els vots de castedat, pobresa i obediència, segons les Constitucions de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Confio en la gràcia de Déu, que demano per intercessió de la Sagrada Família, i en l’ajut de les meves germanes, per ser fidel a la meva consagració”. Al moment de la preparació de les ofrenes, l’Arquebisbe d’Urgell va

servir per commemorar el 25è aniversari de l’orgue de l’església arxiprestal de Sant Esteve. L’organista titular del temple, Ignacio Ribas Taléns, fou l’encarregat d’oferir una selecció d’obres del repertori internacional de tots els temps per a gran orgue, a més d’algunes de les obres compostes per ell mateix durant els anys que ha estat com a responsable d’aquest instrument. L’esdeveniment comptà amb la presència de Mons. Joan-Enric Vives; Conxita Marsol, Cònsol Major d’Andorra la Vella; i Mossèn Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls i Rector de l’església de Sant Esteve.

proclamar aquesta pregària de consagració de les famílies a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep: Pregària de consagració de les famílies “Oh Jesús, Redemptor nostre misericordiós i ple d’amor, que havent vingut a il·luminar al món amb la vostra paraula i amb el vostre exemple, heu volgut passar la major part de la vostra vida humil, vivint subjecte a Maria i Josep a la pobra casa de Natzaret, santificant aquella Família que havia de ser el model de totes les famílies cristianes. Acolliu benigne les famílies nostres, les de tota la nostra Diòcesi d’Urgell i del món sencer. Avui us

Mons. Vives va adreçar unes paraules als assistents, ens les quals va posar en relleu que l’orgue de Sant Esteve és història viva dels últims vint-i-cinc anys, els mateixos que han complert

les dediquem i consagrem a Vós. Digneu-vos protegir-les, guardar-les i establir-hi el vostre amor misericordiós, amb la pau i la concòrdia de la caritat cristiana, perquè imitant l’exemple sant de la vostra Família, puguin assolir l’eterna benaurança.

enguany els Petits Cantors d’Andorra: dues proves que Andorra avança en el camí de la música. Durant el concert es féu una col·lecta a benefici de Càritas Andorrana, com

Ignacio Ribas és l’organista titular de l’església de Sant Esteve.

Maria, Mare de Jesús i Mare nostra, amb la vostra piadosa intercessió feu arribar a Jesús les nostres súpliques i les nostres humils ofrenes, i obteniu-nos la gràcia de la seva benedicció. Humil Sant Josep, custodi santíssim de Jesús i de Maria, socorreu-nos amb les vostres pregàries en totes les necessitats espirituals i temporals, a fi que en unió amb Maria i amb Vós puguem beneir eternament el nostre diví Redemptor Jesús. Jesús, Maria i Josep recordeu-vos de les llars on manca treball, salut i amor. Uniu les nostres famílies perquè imitin la vostra Sagrada Família de Natzaret. Amén”.

ha estat habitual en altres concerts de Nadal.

MISSA EXEQUIAL EN SUFRAGI DE MONS. JAUME CAMPRODON Més de 300 persones i autoritats van acomiadar el Bisbe emèrit de Girona, Mons. Jaume Camprodon i Rovira, el 29 de desembre durant la missa exequial a la Catedral de Girona per qui havia estat Bisbe d’aquella Diòcesi entre 1973 i 2001. Entre els assistents hi eren el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat de l’Alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a més del Secretari de la Conferència Episcopal EsEsglésia d’Urgell

61


panyola, Rv. José M. Gil Tamayo. L’Eucaristia fou presidida pel Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, i hi concelebraren el Cardenal Lluís Martínez Sistach, els Arquebisbes de Tarragona, de Barcelona i d’Urgell i els Bisbes de Tortosa, Vic, Terrassa amb l’auxiliar, i l’Abat de Montserrat, així com diferents Vicaris generals, en representació dels seus Bisbes, i un gran nombre de preveres i diaques. La celebració fou marcada per la senzillesa, tal com havia expressat Mons. Camprodon a les seves últimes voluntats. El Bisbe de Girona va posar en relleu les conviccions, el testimoniatge i les actituds de Mons. Jaume Camprodon i el seu amor i estima a la Diòcesi de Girona. Mons. Pardo va subratllar alguns fragments del testament espiritual del Bisbe Camprodon on demanava perdó per tot allò que no hagués pogut fer o servir i on confiava el seu cos a la ciència com un signe de retornar l’amor amb què el poble l’havia estimat i els investigadors mèdics l’havien ajudat. Nascut a Torelló (Osona) el 18 de desembre del 1926, durant el seu episcopat a la Diòcesi de Girona es va celebrar la primera Pasqua Jove al Santuari de la Mare de Déu del Collell (1977), es va constituir el premi Consell Pastoral Diocesà (1982), es va crear l’Institut de Teologia de Girona (1989) i va rebre la visita del Nunci Apostòlic a la ciutat (1993), entre d’altres fets destacables. També es va restaurar l’any 2000 la façana de la Catedral 62

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric assistí a la missa exequial en sufragi de Mons. Jaume Camprodon (FOTO: Diari de Girona).

de Girona, amb el concurs de les administracions públiques; i el 2001 acollí a Girona el Col·loqui Europeu de Parròquies. A final del mateix any va passar a ser Bisbe emèrit de la Diòcesi.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS FRONTALS D’ALTAR ROMÀNICS DE LA CERDANYA” Dijous 29 de desembre al vespre, a la Capella de la Mare de Déu de Gràcia de Puigcerdà va tenir lloc la presentació del llibre “Els frontals d’altar romànics de la Cerdanya”, escrit per Alfred Pérez-Bastardas, amb pròleg de Mons. Joan-Enric Vives, que participà a l’acte.

La presentació va anar a càrrec del Director de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal; de l’Alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira; i del propi autor. Hi va assistir la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués; el Rector de la Parròquia de Puigcerdà, Mn. Josep Grau; i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, a més d’un nombrós públic interessat en l’obra. El llibre, editat en un format apaïsat, recupera la millor tradició dels llibres sobre frontals d’altar que s’havien publicat amb anterioritat i que partien només dels fons dels Museus de

L’Arquebisbe Joan-Enric intervingué a la presentació del llibre “Els frontals d’altar romànics de la Cerdanya”, del qual n’és autor del pròleg.

Catalunya. És el cas del llibre “Frontals romànics catalans del Museu d’Art de Catalunya” (1934), de Joaquim Folch i Torres, Director general dels Museus d’Art, amb una breu introducció, un comentari per a cada obra, i les làmines en color amb reproducció dels frontals. O, també, “Ayuntamiento de Barcelona. Museo de Bellas Artes. Sección de arte antiguo. Frontales románicos”, edició de la Junta de Museus publicada per Seix Barral el 1944. Un enfocament diferent és el que Pérez-Bastardas presenta al seu llibre, ja que recull tots els frontals coneguts de les esglésies de la Cerdanya siguin on siguin actualment: al Museu Nacional d’Art de Catalunya n’hi ha sis (Baltarga, Bolvir, Gréixer, Mosoll, Soriguerola i La Seu d’Urgell, que l’incorpora per afinitats estilístiques); un a Angostrina, procedent de Sant Martí d’Envalls; un, de Guils, al Museo del Prado; un, de Martinet, al Worcester Museum de Massachussets; un al Musée des Arts Décoratifs de París, procedent de Santa Eugènia de Saga; el de Sallagosa, que es conserva al Centre d’Art Sacré d’Illa de Tet; i el frontal de Sant Esteve de la Tor de Querol, que es conserva a Sant Martí d’Iravals. Els frontals d’altar es realitzaven en talles de fusta policromada o esculpida per a les petites esglesioles rurals, però amb materials preciosos com ara or, argent o ivori amb esmalts i pedres precioses incrustades en el cas de monestirs i esglésies.


VEÏNS DE LA VALL FOSCA VISITEN ELS PESSEBRES DE SORT I ESTERRI D’ÀNEU El 30 de desembre, una colla de fidels de les Parròquies de la Vall Fosca va organitzar una excursió a diverses parròquies del Pallars Sobirà. La primera parada fou a Esterri d’Àneu per visitar l’ecomuseu de les Valls d’Àneu, on es mostra el tipus de vida que es portava fa cent anys a les nostres contrades i masies, que alguns dels visitants havien conegut de petits a casa seva. Tot seguit, Mn. Andreu Rodríguez, Rector de Sant Vicenç d’Esterri, els rebé i els mostrà els dos pessebres que tenen exposats a l’església (un d’ells fet pels infants de catequesi), així com diversos elements del romànic que es conserven a la Parròquia, entre els quals destaca de manera especial una pica baptismal de pedra tallada, procedent probablement de l’antiga església parroquial de Sant Pere. La segona parada fou a la Vila Closa d’Escaló, on van rebre una detallada

Prop d’un centenar de persones participà a l’aplec de Sant Silvestre de Serralta.

explicació del Crist trobat de temps medievals i que es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.. A la tarda, després de compartir taula tot celebrant les festes de Nadal, foren rebuts a l’església parroquial de Sant Feliu de Sort pel Sr. Benjamí, bon col·laborador de la Parròquia, fuster de professió, que s’encarrega des de fa molts anys de muntar a l’església un pessebre monumental que mereix ser visitat. En aquest pessebre

Un grup de veïns de la Vall Fosca visità els pessebres de Sort i Esterri d’Àneu.

s’hi troben diversos elements característics de les comarques pallareses i de diversos oficis antigament molt valorats. Fins i tot hi és representat de forma excepcional el relleu muntanyenc de l’anomenada “geganta adormida”, visible des de diversos llocs de les comarques del Pallars. La visita finalitzà amb una cantada de nadales als peus de la imatge de l’Infant Jesús.

APLEC DE SANT SILVESTRE DE SERRALTA El darrer aplec de l’any de la comarca de La Noguera va tenir lloc a l’església de Sant Silvestre de Serralta (o de Serra de d’Alt), situada a l’altiplà de Montmadrona, de 623m. Fou el dissabte 31 de desembre i congregà gairebé un centenar de persones que es van desplaçar fins aquesta església de final del segle XI que té com a patró Sant Silvestre, primer Papa romà, mort el

31 de desembre de l’any 335. Enguany, a més de les famílies de les masies de la zona i d’un grup de fidels de Ponts, Oliola i rodalies, també hi va participar un bon nombre de membres del Centre Excursionista Pontsicà, que feren una sortida des de Ponts fins dalt d’aquest indret tant estimat per la gent de la contrada. L’Eucaristia fou celebrada per Mn. Bonifaci Fortuny i Mn. Jaume Mayoral. Després de la celebració i el cant dels goigs dedicats a Sant Silvestre (amb una de les estrofes que ens recorda l’advocació del lloc: “Serra d’Alt és venturosa sent del vostre patronat, havent temple dedicat a vostra imatge preciosa. Recomanats som a Vós pel diví Redemptor”), tots els assistents van posar per a la fotografia de família abans de recuperar forces amb un tast de la coca prèviament beneïda pels mossens. Església d’Urgell

63


Fragment del retaule d’Encamp (segle XVII)

“La Sagrada Família és una icona de família senzilla però molt lluminosa, i aquesta llum que irradia és llum de misericòrdia i de salvació per al món sencer, llum de veritat per a cada home, per a la família humana i per a les famílies soles”. Papa Francesc

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 453  

Novembre-desembre 2016

Església d'Urgell 453  

Novembre-desembre 2016

Advertisement