__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 452 - OCTUBRE 2016

Trobada a La Seu d’Urgell de grups de pregària de Taizé de Catalunya


Església d Urgell Índex

6

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “AMORIS LAETITIA” (V): L’AMOR ESDEVÉ FECUND Mn. Ignasi Navarri

PER QUÈ VA GUANYAR EL ‘NO’ ALS ACORDS DE PAU A COLÒMBIA? Mn. Luis Eduardo Salinas

5

TROBADA A LA SEU D’URGELL DE GRUPS DE PREGÀRIA DE TAIZÉ DE CATALUNYA

6

M. Cristina Orduña 10

4

TROBADA DE CÀRITAS CATALUNYA A TARRAGONA

10

JOIOSA CELEBRACIÓ DEL CINQUANTENARI DE L’ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE BALAGUER

14

RESTAURACIÓ DEL CLAUSTRE ROMÀNIC DEL MONESTIR DE LES AVELLANES

16

PELEGRINATGE DIOCESÀ A TERRA SANTA

19

Mn. Antoni Elvira

L’AMOR ÉS REVOLUCIÓ

14

Dr. Francesc Torralba

GENT GRAN, PERSONES IRREEMPLAÇABLES Mn. Ramon de Canillo

LA LLUM I LA TENEBRA Mn. Enric Prat

AJUDAR A MORIR: UNA PROFESSIÓ NO APTA PER A TOTHOM Mateu Ubach

ESPORT I FE

24 25 26 27

Mn. Jaume Mayoral

29

TRENTA ANYS DE “SIGNES DELS TEMPS”

33

DIETARI

34

19

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Preguem amb la Litúrgia de les Hores

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n aquestes setmanes està tenint lloc la presentació i difusió de la reedició de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana, editada en quatre volums, i també se n’ha fet una edició abreujada en un sol volum, i una presentació per als nous mitjans de comunicació digitals. És una obra esperada, que ens arriba després d’una atenta revisió segons els criteris de l’Església, que ha estat preparada pels Delegats diocesans de Litúrgia de les Diòcesis amb seu a Catalunya, amb l’ajuda de tècnics diversos. Els Bisbes de Catalunya, després de rebre el reconeixement de la Santa Seu, la proposem a tot el Poble de Déu perquè sigui la nostra pregària, font de la nostra vida espiritual, ja que és la pregària oficial de l’Església i gaudeix de gran estima. La Litúrgia de les Hores és la pregària oficial de l’Església, l’Ofici diví, com l’anomena el Concili Vaticà II, que li va dedicar tot el capítol IV de la Constitució sobre Litúrgia (SC nn. 83-101). Allí s’hi recomana aquesta pregària que és obra de Crist i de l’Església, ja que Crist uneix a Ell mateix la completa comunitat humana, i l’associa al “cant d’aquest diví himne de lloança, ja que la seva funció sacerdotal es prolonga a través de la seva Església, que, sense parar, lloa el Senyor i intercedeix per la salvació de tot el món no només celebrant l’Eucaristia, sinó també amb d’altres maneres, principalment recitant l’Ofici diví” (SC 83). I hem de tenir present que els salms que ens vénen proposats en la pregària de l’Església són també Paraula de Déu que ens ajuden a penetrar en el sentit més pregon de la Sagrada Escriptura, i ens ajuden a “rumiar” l’obra salvadora del nostre Déu, ric en misericòrdia. L’oració pública i comunitària del Poble de Déu figura amb raó entre les principals missions de l’Església. Aquesta oració unànime de la comunitat és testificada pels Fets

dels Apòstols i pels testimonis de la primitiva Església, que manifesten que els fidels solien dedicar-se a l’oració en determinades hores del dia. Aquestes oracions en comú a poc a poc es van anar configurant com un conjunt d’Hores. La Litúrgia de les Hores és el conjunt d’oracions (salms, antífones, himnes, oracions, lectures bíbliques i altres) que l’Església ha organitzat per ser resades o cantades en determinades hores de cada dia: Laudes i Vespres, les més importants; i també Ofici de Lectura, Hora entre dia i Completes. Tot el dia ve ritmat, així, pel contacte amb Déu, utilitzant no les pròpies idees o reflexions o sentiments, sinó els de l’Església, que respon a Déu amb les seves mateixes paraules revelades. L’Ofici diví és part de la litúrgia i, com a tal, constitueix, amb la Santa Missa, la pregària pública i oficial de l’Església. És principalment oració de lloança i de súplica, oració que l’Església realitza amb Crist i alhora la dirigeix a Crist. Posant ara de nou la Litúrgia de les Hores a l’abast de tothom, els Bisbes de Catalunya desitgem que sigui la font de l’espiritualitat de tots els membres del Poble de Déu, ja que “l’Ofici diví, com a pregària pública de l’Església, és, a més, font de pietat i aliment de l’oració personal”. Per això exhortava el Concili Vaticà II que: “en resar-lo, la ment concordi amb la veu, i per a aconseguir-ho millor adquireixin una instrucció litúrgica i bíblica més rica, principalment sobre els salms” (SC 90). Animem-nos a resar comunitàriament alguna Hora de pregària de l’Ofici abans de la missa parroquial, o en les trobades pastorals. En traurem gran fruit!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia” (V): L’amor esdevé fecund

A

quest cinquè capítol corres- seus fills per tota l’eternitat. “Que la fonamental i del tot imprescindible. pon als números 165 a 198 família no perdi mai la capacitat de Tots dos mostren el rostre patern de l’Exhortació Apostòlica somiar!”, exclama el Papa. i matern del Senyor. Cap dels dos “Amoris Laetitia”, en els quals el Per això és tant trist veure com pot renunciar a la seva missió. Papa reflexiona sobre la fecunditat molts nens són rebutjats des de l’inici L’afebliment de la presència materna de l’amor. Citant l’Exhortació Apos- i són privats de la seva infància i del no deixa de generar greus dèficits tòlica “Familiaris Consortio” (1981), seu futur. Quantes criatures avui són afectius, humans i espirituals. Els del Papa Joan Pau II, afirma: “l’amor concebudes i no nascudes! Res de fills avui experimenten massa un conjugal no s’esgota dins la parella. més contrari a l’essència de l’Amor sentiment d’orfandat. Estan massa (...) Els cònjuges, alhora que es donen de Déu! estona sols. Moltes criatures tenen i entre si, donen més enllà de si mateiSense perdre de vista l’ensenya- senten la necessitat de la companyia xos la realitat del fill, reflex vivent del ment de l’Església sobre la paternitat dels seus pares. seu amor, signe Tot i saber que permanent de la el matrimoni no unitat conjugal ha estat fet noi síntesi viva més per a la proi inseparable creació i que els del pare i de la pares no tenen mare”. dret al fill, cal reL’amor semconèixer que és pre dóna vida molt dolorós per i, així, la família a una parella no esdevé l’àmbit poder tenir fills. no sols de la L’adopció i l’acogeneració sinó llida, enteses de l’acollida de correctament, i la vida que arevitant tota mena riba com a do d’abús, mostren i regal de Déu. un aspecte imAixí com Déu La família esdevé l’àmbit no sols de la generació sinó de l’acollida de la vida que arriba com a do i regal del Déu. portant de ser s’ha avançat a pares i de ser fills. estimar-nos, també els pares s’han responsable, ¿qui pot negar l’alegria La procreació i l’adopció no són d’avançar a estimar els fills abans que es viu i es respira en el si d’una les úniques maneres de viure la que arribin al món. Cada criatura família nombrosa ben unida? En fecunditat de l’amor. Una família ha és al Cor de Déu des de sempre. aquestes famílies, l’amor expressa de ser fecunda també socialment, Quin valor tan gran té l’embrió des la seva fecunditat generosa. A cada lluitant per la justícia i treballant per del moment de la seva concepció. dona embarassada, el Papa li recorda instaurar “la cultura de l’encontre”. És del tot fonamental que aquest i l’encoratja a viure el goig interior de El sagrament de l’Eucaristia, que ens nen se senti esperat gratuïtament la maternitat, on la mare col·labora uneix en un sol cos, és el que ens pels pares, no es pot ni s’ha d’anar amb Déu perquè es produeixi el mi- farà prendre consciència d’aquesta a buscar un fill com un complement racle d’una nova vida. comunió que cal construir, conrear ni una solució a una determinada Tot infant té dret a rebre l’amor d’un i fomentar. situació matrimonial i familiar. Als pare i d’una mare de cara a poder El petit nucli familiar no s’hauria pares, Déu els concedeix d’elegir el arribar a una maduresa harmoniosa d’aïllar mai de la família més gran, nom pel qual cridarà a cada un dels i íntegra. La presència de tots dos és que va més enllà del petit, on hi ha 4

Església d’Urgell


els avis, els cosins, els oncles... No pot ser ignorada la gran família que va més enllà del cercle petit que conformen els cònjuges i els seus fills. Un dinamisme interior impulsa la família a una comunió cada vegada més profunda, més intensa i més àmplia. D’aquesta manera s’integren també els amics i s’hi haurien d’integrar els qui es troben més sols i desemparats. L’individualisme és el gran enemic que porta a l’aïllament i priva d’aquesta amplitud, i la família és l’antídot més eficaç contra l’individualisme. La família és la que introdueix la fraternitat al món. La convivència humana s’aprèn en la família entre germans. I més encara quan s’atén a un germà o germana feble, malalt o discapacitat. El Papa ens fa adonar com el quart manament, “honraràs pare i mare”, ve després dels tres que es refereixen a Déu mateix. “Una societat de fills que no honoren els seus pares és una societat sense honor”. Perquè els pares siguin honrats cal que ells siguin de veritat “una sola carn”. I que n’és d’important la presència dels ancians! Els ancians ajuden a percebre la continuïtat de les generacions. “No em rebutgis al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor, no m’abandonis” (Salm 71,9). És el clam de l’ancià que tem l’oblit i el menyspreu. L’atenció a la gent gran parla de la qualitat d’una civilització. Si en una civilització hi ha lloc per a l’ancià, aquesta continuarà endavant. Hi perdurarà si sap respectar la saviesa de la gent gran. Els ancians ajuden. “No es pot educar sense memòria”, afirma el Papa, i l’absència de memòria històrica és un defecte de la nostra societat. “Una societat que descarta els joves i els grans és una societat malalta”, exclamava el Papa a Brasil. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA fectivament, va guanyar el ‘no’ als acords assolits a L’Havana entre el Govern que lidera el President Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. El poble no va donar el vistiplau a uns acords plens d’ambigüitat, de mentides i d’enganys. Per part de les FARC, no hi va haver gestos ni actuacions que arribessin a convèncer el poble d’un veritable canvi de perspectives en pro de la pau. Van manifestar explícitament que lliuraran les armes. Es van negar rotundament a penedir-se públicament i a demanar perdó per les aberracions comeses contra la població civil. No admeten cap pena pels delictes de lesa humanitat. Estan en directa vinculació amb el narcoterrorisme més sanguinari i poderós del món. Se’ls donaria participació política directa als escons del Congrés sense passar per les urnes. Una flagrant burla als valors de la democràcia i la justícia. L’abstenció, que va ser de més del seixanta per cent, i la pèssima imatge de la guerrilla, han estat factors determinants en el resultat de la votació, que cap enquesta no ER QUÈ VA GUANYAR va saber predir. A aquest resultat, cal afegir que tampoc és favorable EL NO ALS ACORDS la imatge del President Juan Manuel Santos. La gestió del país es nefasta DE PAU A OLÒMBIA en política social. El resultat del plebiscit, però, no vol dir tancar les portes a un noble anhel del poble colombià. Els partidaris del ‘no’ també aposten per una pau segura i duradora, però amb la garantia de la justícia. El ‘no’ al plebiscit, servirà per replantejar els acords, perquè hi hagi més veritat i transparència en el que es discuteix a la taula de negociacions, perquè hi hagi justícia i així les víctimes no siguin maltractades moralment. El President Juan Manuel Santos ha assegurat que el cessament bilateral del foc seguirà vigent. Colòmbia s’endinsa, tot i això, en un limbe ple d’incertesa. Ningú no sap amb exactitud què passarà a partir d’ara. La votació posa de manifest l’enorme polarització que existeix a Colòmbia. L’expresident Álvaro Uribe, màxim abanderat del ‘no’, el mateix que va aconseguir unir a gairebé tot el país al voltant de la “política de seguretat democràtica” que va debilitar les FARC, és un dels principals oponents als acords, sobre els quals va afirmar: “la pau és il·lusionant, els textos de L’Havana són decebedors”. L’ideal i democràtic, a partir d’aquest resultat, fóra obrir una nova etapa per tornar a negociar els acords. La possibilitat que els líders guerrillers participin en l’acció política, i que cap d’ells pagarà amb la presó pel que ha fet sempre que reconegui els seus crims, ha estat la pedra angular de la campanya a favor del ‘no’. Fins i tot entre els votants del ‘sí’ n’hi ha molts que no veuen amb bons ulls aquests aspectes concrets dels acords. La guerrilla té actualment tota la desafecció dels colombians, i continua sent molt impopular entre la població. En l’últim any ha tractat d’obrir-se al món i mostrar una modernització del seu discurs, però la desconfiança després de cinquanta-dos anys de guerra segueix sent la nota predominant. Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

E

P

C

?

Església d’Urgell

5


Trobada a La Seu d’Urgell de grups de pregària de Taizé de Catalunya Una setantena de joves es van aplegar per compartir una jornada de germanor, de reflexió i de pregària La Trobada de grups d’estil Taizé de Catalunya va omplir la Catedral de Santa Maria d’Urgell la tarda del 8 d’octubre, en una pregària presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i a la qual van assistir molts fidels de la ciutat i d’arreu de l’Alt Urgell. Era la desena vegada que els joves de Catalunya s’aplegaven per gaudir d’una jornada de germanor, de reflexió i de pregària tot seguint el mestratge del Germà Roger i la comunitat religiosa de Taizé, obrint-se als altres, establint ponts per superar diferències, i, en aquesta ocasió, també per gaudir de la natura que envolta La Seu d’Urgell i apropar-se a la seva història. / M. Cristina Orduña

6

Església d’Urgell


E

ls participants a la trobada (una setantena de joves) van arribar cap a les deu del matí al Seminari Diocesà d’Urgell, on foren acollits pel Delegat de Joventut d’Urgell, Lluís Plana, i per Mn. Ivan David Ayala. Després de formalitzar les inscripcions i de compartir un esmorzar per refer forces després del viatge, van participar en una pregària a l’església del Seminari. Els joves músics dels grups de la Diòcesi es van sumar als vinguts de Solsona, d’Igualada, de Mataró, de Barcelona, de Lleida, de Girona i d’altres indrets del territori català, i tots plegats van animar les pregàries de la trobada. En acabar aquesta primera experiència a l’església del Seminari, durant el dia es van succeir diferents activitats, com ara una descoberta de la ciutat medieval i del Conjunt Catedralici. Es van formar també grups de treball que, al parc del Segre durant el matí i al Claustre de la Catedral durant la tarda, van compartir reflexions sobre

textos del Gmà. Alois i passatges de l’Encíclica “Laudato Si”. Van dialogar sobre el sentit de l’acolliment en relació amb els fets, tràgicament d’actualitat permanent, que tenen a veure amb els milers de refugiats que busquen una segona oportunitat al continent europeu i la resposta internacional davant d’aquesta situació. Van parlar també del que significa tenir cura de la natura, les actituds responsables vers el consum i la destrucció dels recursos naturals. El debat sobre aquest darrer tema es va veure enriquit amb la visita a l’empresa d’inserció laboral Nougrapats, una iniciativa de Càritas d’Urgell basada en un model econòmic sostenible i humanitzat, la qual facilita la formació i la reinserció en el mercat laboral de persones que n’han quedat excloses per diferents raons, a partir del reciclatge de peces de roba de segona mà. Precisament el concepte de “segona oportunitat”, aplicat tant als objectes que utilitzem habitualment com a les opcions per-

sonal davant de situacions de crisi, va ser un dels més debatuts entre els joves, que van mostrar una gran sensibilitat al respecte.

Van dialogar sobre el sentit de l’acolliment en relació amb els milers de refugiats que busquen una segona oportunitat al continent europeu Els voluntaris van anar preparant els tallers i els escenaris de les pregàries, i a dos quarts de sis de la tarda ja estava tot a punt. Els músics van organitzar els cants, els bancs de la Catedral es van desplaçar per deixar un espai diàfan per a la pregària davant el presbiteri que, així mateix, es va ornar d’una manera diferent a les celebracions habituals al temple, amb llenços de roba de color taronja a manera de cortinatges, i un bon nombre de

La pregària del matí va tenir lloc a l’església del Seminari Diocesà d’Urgell, mentre que la de la tarda es va fer a la Catedral de Santa Maria d’Urgell (pàgina anterior). Església d’Urgell

7


llantions repartits pel terra, a més de les icones que acompanyen les pregàries de Taizé. Mons. Vives va assistir a la pregària amb els joves, que encara eren més a la tarda perquè s’hi van sumar molts de La Seu i de les poblacions properes. Acabada la pregària, l’Arquebisbe va tenir unes paraules d’agraïment per als participants i va fer referència als valors que es difonen des de la comunitat de Taizé i del seu fundador, el Gmà. Roger, que ell va conèixer personalment. També va destacar l’especial connexió que hi ha hagut entre Catalunya i la Comunitat; connexió que queda ben palesa pel nombre de joves catalans que han ingressat a la Comunitat (el darrer, precisament en els dies previs a la trobada). I destacà així mateix com és d’important l’experiència de la pregària per a totes les persones: hem de cercar espais i moments per viure-la amb intensitat, pregant com Jesús i per Jesús. En acabar la pregària, els assistents van ser convidats a compartir el berenar i veure un vídeo amb un recull d’imatges de la jornada, activitat que va propiciar un clima de germanor, i alhora va servir per començar a fer plans per anar al pelegrinatge de confiança que es farà a Riga, la capital de Letònia, a final d’any.

En arribar a La Seu, els participants a la trobada foren acollits al Seminari Diocesà, i després de la pregària inicial van poder visitar el casc antic de la ciutat i el Conjunt Catedralici (a sota, durant la visita a l’església de Sant Miquel).

Quan la pregària esdevé un vincle fort entre els joves

L

a Beth Balagué té 21 anys i ja és veterana en això de fer sortides amb el grup de joves de la Diòcesi d’Urgell. Ara s’està preparant per a obtenir el títol de monitora dels grups TXt i poder acompanyar nois més joves que ella. A La Seu d’Urgell, el 8 d’octubre es va trobar amb d’altres companys del curs. Van organitzar els escenaris, els cants, les pregàries... Compartir les pregàries d’estil Taizé que es fan a Urgell és una de les activitats que combina amb formacions, sortides amb els

8

Església d’Urgell

companys i amb els estudis. Enguany, anirà al pelegrinatge de confiança que els germans de Taizé proposen a Riga (Letònia). L’anima a fer-ho l’experiència viscuda a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, on els joves d’Urgell van tenir una molt bona experiència i on s’ho va passar molt bé. Va conèixer gent, va viure una pregària multitudinària i, malgrat els esforços físics que va suposar, el balanç va ser positiu: “hi ha un llenguatge i una forma de relacionar-nos que m’agraden, el res-

pecte, la confiança en els companys, saber que tots fem una pinya. Viatjar amb un grup en el que a més dels que tens a la vora et pots obrir a d’altres persones amb la confiança del bon rotllo, m’atreu molt”. El vincle que estableix aquesta manera de pregar entre els joves de diferents indrets de la Diòcesi és fort, i, quan es troben, és un incentiu treballar per compartir l’organització de les pregàries i també les hores de viatge amb d’altres. Cal estimar Taizé. Així ho diu un


L’Arquebisbe Joan-Enric va prendre part a la pregària de la tarda, al final de la qual tingué unes paraules d’agraïment per als participants. A la dreta, un grup de músics dels grups de joves de la Diòcesi i d’altres arribats d’arreu de Catalunya va animar la celebració.

altre jove que es prepara per a ser monitor, el Bernat Montoya. Ell ja ha viscut moltes trobades de Taizé. Seguidor d’una tradició familiar, ja que les seves germanes i germans el van precedir en aquesta experiència, des de ben jove va voler viure amb el grup d’Urgell i viatjar arreu d’Europa: “mai no em canso de viure Taizé, perquè és com un gran cercle, envoltat d’altres cercles concèntrics: vas construint relacions i relacions, algunes més properes, d’altres més allunyades, i tot sovint renoves els amics en cada nova trobada. Potser hi ha algú que no has vist en dos anys però al tercer,

pam, el trobes entrant a una pregària i et quedes amb ell. Aquest és el sentit de la pregària de Taizé per a mi: compartir amb gent ben diferent, saber que aquesta diferència no ens allunya, sinó que ens pot acostar”. Per al Bernat, l’experiència de Taizé sempre suposa un repte perquè és un gran animador de grup, i du la guitarra allà on va. Així va ser a la trobada a La Seu d’Urgell, i va participar en la pregària del matí amb els músics. A la tarda, però, es va encarregar d’altres qüestions, i el grup musical va ser portat per d’altres companys. L’Abril de Santos també hi va par-

ticipar amb el seu violí. Combina els estudis de música i el treball. Una combinació difícil, però se’n surt: “m’agrada molt tocar el violí, és com si parlés una part de mi que no cal que utilitzi paraules; i quan som a les pregàries amb els amics és un moment molt especial”. Els joves han establert una relació molt estreta, i els monitors que acompanyen el grup els encoratgen a compartir les seves vivències i a cercar temps quotidianament per a la pregària. Una pregària que, després, en diferents situacions, els ajuden a viure el dia a dia.

Església d’Urgell

9


Trobada de Càritas Catalunya a Tarragona

U

ns mil nou-cents voluntaris de les Càritas d’arreu de Catalunya, entre els quals un nombrós grup de Càritas d’Urgell, acompanyats per l’Arquebisbe JoanEnric, el Secretari general d’Urgell, Mn. David Codina; el Delegat episcopal, Mn. Jaume Mayoral; i el Director de l’entitat, Josep Casanova, es van aplegar el dissabte 22 d’octubre al Teatre Auditori del Camp de Mart, a Tarragona, per participar en la III Trobada de Càritas Catalunya, convocada sota el lema “Transformem la societat des de la Misericòrdia”. La jornada començà a les deu del matí amb la pregària inicial conduïda per Mn. Joan Àguila, i tot seguit l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, adreçà unes paraules de ben-

vinguda als voluntaris, abans de donar pas al torn de ponències. Mons. Pujol compartí la taula presidencial amb l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Omella, amb la Presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, i el Director de Càritas Tarragona, Francesc Roig. Com a ponents van intervenir Imanol Zubero Beascoechea, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, que va centrar la seva ponència en el fet que la mirada de misericòrdia “és universal i és activa”, i “ens porta a encarregar-nos de la realitat”. A continuació, Mn. Miquel Barbarà subratllà en la seva aportació que “la misericòrdia no pot servir per adormir les consciències. [...] Càritas té prou clar que tenim el deure de ser

El punt culminant de la trobada va ser la celebració eucarística concelebrada pels Bisbes de les Diòcesis catalanes.

10

Església d’Urgell

conscients de les causes que provoquen la pobresa. No tingueu por de denunciar les injustícies”. La sessió del matí es va cloure amb una actuació de Pallassos Sense Fronteres, una experiència de treball solidari nascuda a Catalunya i amb una àmplia projecció internacional, i amb una demostració castellera que va ser una bona manera de palesar com fent pinya podem fer camí vers la consecució dels objectius de Càritas. Després del dinar de germanor i de les visites a la ciutat programades a la tarda, la jornada va culminar amb la celebració eucarística presidida per Mons. Pujol i concelebrada per l’Arquebisbe d’Urgell i la resta de Bisbes de Catalunya. En acabar la


Uns dos mil voluntaris van participar a la trobada.

celebració, la Presidenta de Càritas Catalunya va proclamar el missatge de la trobada, i, tot seguit, el cant del “Virolai” posà el fermall a una jornada molt viscuda, que tindrà continuïtat

a Lleida d’aquí a dos anys. L’esdeveniment va suposar una magnífica oportunitat per a la formació i per a intercanviar experiències entre els assistents; millorar les

actuacions i aprofundir en el compromís de la transformació social a través de l’acció de Càritas. Tot emmarcat en l’Any Jubilar de la Misericòrdia.

Manifest de Càritas Catalunya fet públic a la Trobada de voluntaris a Tarragona

T

ransformar la societat des de la Misericòrdia. Aquest és el repte afegit que afronta la gent de Càritas de les Diòcesis amb seu a Catalunya, des del compromís de la comunitat cristiana. Dia rere dia, any rere any, de manera discreta, continuada i eficaç l’acció social de Càritas s’adreça essencialment a acollir i a treballar amb les persones en situació de pobresa, de vulnerabilitat i de necessitat per tal que siguin protagonistes del seu propi alliberament. I tot això ho fem cosint estrips, recuperant voluntats, acompanyant vides esquinçades... amb alegria i amb una immensa dedicació gratuïta. Però aquesta tasca silent de totes les persones implicades a Càritas topa contínuament amb un model de societat que ho fia tot al creixement econòmic, manlleva drets socials, retalla despeses en educació, sanitat i polítiques socials entre d’altres. Un model que incrementa les desigualtats, la precarietat laboral, la marginació d’amplis sectors socials —especialment el col·lectiu de persones majors de 50 anys en edat laboral— la pobresa, la dificultat per disposar d’un habitatge digne, la falta d’oportunitats i de perspectives vitals. Totes les anàlisis i les diagnosis socials són concloents

en el sentit que aquesta crisi econòmica està engrandint les diferències socials i consolida el trencament de la nostra societat, amb l’evidència d’una realitat dual. Això fa que cada vegada més un gran gruix de la nostra societat no pugui gaudir de tots els seu drets socials derivats de la contractació laboral, i que una bona part de la població estigui en greu risc d’exclusió social. Un cop detectada i reconeguda tota aquesta dramàtica realitat, veiem des de la radicalitat evangèlica que ens hem de comprometre per tal de transformar aquesta societat i cercar un canvi de model. I tot això ho volem fer des de la misericòrdia, juntament amb totes les dones i els homes de bona voluntat que comparteixen la mateixa aspiració. Canvis en àmbits com el mercat laboral, les prestacions socials, l’harmonització fiscal, l’educació o l’habitatge. Aquest és el repte i també la nostra oportunitat i el nostre compromís per a un futur diferent, per a un futur engrescador i molt millor per a tots. Aquest ha de ser i és el crit col·lectiu de totes les Càritas de Catalunya. Tarragona, 22 octubre de 2016 Església d’Urgell

11


Càritas Catalunya, en el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa

L

’11 d’octubre Càritas Catalunya va presentar la seva Me- treballa amb contracte. mòria Social de 2015, que recull els programes i projectes Les condicions de vida de les famílies que sol·liciten l’ajuda de l’acció social de les deu Càritas diocesanes amb seu a de Càritas es troben la major part de les vegades definides Catalunya al llarg de l’any passat. per dificultats econòmiques. Ha estat aquesta la segona memòria social de Càritas La taxa de privació material severa ha passat del 2,5% al Catalunya i ens permet comparar la radiografia social de les 6,3% de les llars catalanes entre 2007 i 2014, segons l’IDESCAT. persones acompanyades per Càritas els anys 2014 i 2015. No El nombre de llars on totes les persones en edat de treballar hi trobem massa canvis en les situacions dels més pobres que hi viuen estan a l’atur va arribar a l’11% del total el 2015, de la societat catalana: les Càritas diocesanes han cobert quatre vegades més que el 2008. les necessitats a un nombre semblant de persones, amb una El 16% de les llars catalanes són pobres (FOESSA). La gran despesa econòmica quasi igual a la de l’any anterior: 40,9 recessió del 2008 s’ha acarnissat amb les persones més pomilions d’euros. bres, que han rebut el pitjor impacte de la crisi, convertint-los Ara bé, no podem acceptar la tesi de l’administració pública en més vulnerables. quan defensa que estem sortint de la crisi econòmica que A final de 2014 hi havia 107.000 llars catalanes que sobreviva esclatar el 2008. La realitat vien sense cap ingrés, un 30% de les persones que s’apropen més que el 2008. A Catalunya, a Càritas està molt lluny d’haver 3 de cada 10 llars (el 30,1%) abandonat la situació de risc de només disposen d’ingressos pobresa i exclusió social. de protecció social. Es continua incrementant el La crisi mundial de 2008 ha nombre de persones en atur de afectat en especial els més llarga durada, a les quals cada pobres, que veuen molt difícil vegada els resulta més difícil sortir de la seva situació. trobar una feina: han passat del El risc de pobresa o exclu2% el 2007 al 9,9% el 2016. sió continua creixent a EspaTambé s’ha incrementat el nya, que ha acumulat entre nombre de treballadors que, mal2008 i 2014 més de la meitat grat tenir una ocupació, aquesta del creixement a Europa de la no els permet sortir del llindar de La Memòria Social 2015 de Càritas Catalunya es va presentar l’11 d’octubre població en risc de pobresa la pobresa. L’accés al món laboral a Barcelona. o exclusió (2,6 milions de no és una garantia de sortir de la persones a Espanya, quan al situació de risc d’exclusió, a causa de la precarietat de les conjunt de la Unió Europea l’increment ha estat de 4,6 milions). condicions laborals i els baixos salaris. Vivim en un sistema econòmic injust, amb una redistribució La precarietat i temporalitat d’un percentatge molt elevat desigual de la renda. Malgrat que el PIB ha crescut els darrers de les noves feines, moltes a temps parcial, no permeten a anys (el 2015 ho va fer d’un 2,6%), aquests creixement no ha les persones sortir de l’exclusió social. Els ingressos dels suposat una reducció semblant de la taxa de pobresa, que assalariats a temps parcial estan en una gran part per sota solament s’ha reduït d’un 0,1%. del llindar de la pobresa. Estem molt lluny d’assolir l’objectiu europeu 2020 de reduir El perfil més freqüent de les persones acompanyades per el nombre de pobres a Espanya en 1,4 milions. La realitat les Càritas diocesanes és el de famílies amb fills i persones xoca frontalment contra els compromisos, ja que entre 2011 que viuen soles (unes i altres sumen el 89% de totes les i 2014 s’ha incrementat el nombre de persones en risc de persones acollides). pobresa i exclusió social en la mateixa xifra que s’havia de Un 30% de les persones acompanyades per les Càritas reduir fins al 2020. diocesanes no tenen un habitatge digne. Finalment, hem d’exigir a les administracions públiques que Un 31% són menors de 30 anys: l’atur juvenil va arribar al acompleixin els acords assolits, com ara el del Parlament 50,2% el 2013, quatre vegades més que el 2008. de Catalunya del març d’aquest any, per tal de revertir la El 72% de les persones cobertes per les Càritas dioce- situació actual que ha expulsat a la pobresa un nombre tant sanes es troba a l’atur i un altre 17% treballa a l’economia elevat de persones. submergida. Només un 12% de les persones en edat laboral Càritas Catalunya, 17 d’octubre de 2016 12

Església d’Urgell


Església d’Urgell

13


Joiosa celebració del cinquantenari de l’església del Sagrat Cor de Balaguer

F

a cinquanta anys, el 16 d’octubre de 1966, tingué lloc la dedicació de l’altar i de l’església del Sagrat Cor de Balaguer de mans del Nunci de Sa Santedat, Mons. Antonio Riberi, acompanyat de Mons. Ramon Iglesias Navarri, Bisbe d’Urgell, i de les autoritats civils de l’època. A l’atri fou rebut pel Rector, Mn. Pere Codern, i els superiors de les comunitats dels escolapis i dels franciscans. En la consagració de l’altar es dipositaren relíquies dels sants màrtirs Aureli i Benigne i de Sant Ermengol, Bisbe d’Urgell. La construcció del temple es va endegar el maig de 1964, d’acord amb les noves necessitats pastorals de la ciutat, que havia viscut un increment notable de veïns, i es va concloure el setembre de 1966. Amb motiu d’aquests 50 anys de la dedicació, el diumenge 16 d’octubre l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir una emotiva Eucaristia d’acció de gràcies, acompanyat per l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; el Rector del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Mn. Pau Vidal; Mn. Jordi Profitós; Mn. Bonifaci Fortuny; Mn. Joan Escales; Mn. Ramon Solé; Mn. Antoni Baldomà, diaca, i Mn. David Codina. També va assistir a la celebració una representació de la corporació municipal i la família de l’arquitecte Isidre Puig Boada, que va edificar el temple. La celebració eucarística començà amb unes paraules de Mn. Joan Pujol, que va agrair la presència de l’Arquebisbe i de tots els assistents a la celebració, així com el suport de tota la Parròquia de Balaguer que fa viu el temple parroquial amb la 14

Església d’Urgell

Façana principal de l’església del Sagrat Cor de Balaguer.

col·laboració desinteressada de tants laics. Mn. Pujol va avançar que, amb

motiu d’aquest cinquantè aniversari, el proper Advent es beneirà un nou


ambó de la Paraula de Déu i una nova seu per al celebrant, així com altres obres d’embelliment que s’han endegat recentment. Mons. Vives va fer referència a l’homilia a les lectures d’aquell diumenge, tot posant de manifest com l’actitud del cristià ha de ser el de la viuda de l’Evangeli proclamat: pregar amb insistència Déu Pare que escolti les nostres oracions. L’Arquebisbe animà els fidels a perseverar en la pregària com a fills, confiant que Déu sempre ens escolta. Una pregària que ha de néixer i brollar de la relació personal amb Déu Pare, ja que pregar, per a un cristià, ha de ser pregar amb Jesús, tal i com ell ho feia. L’Arquebisbe d’Urgell subratllà com en aquell dia s’esqueien els 50 anys de la dedicació del temple del Sagrat Cor però que el més important no eren les seves pedres sinó les “pedres vives” que són l’Església, la comunitat cristiana, l’assemblea de creients, que fa el temple viu. L’Arquebisbe volgué agrair els familiars de l’arquitecte Puig Boada, ja que ens va deixar una bonica església que ens ajuda a pregar i trobar Déu, i animà els fidels a estimar l’església del Sagrat Cor i a visitar el Senyor Jesús present en el Santíssim Sagrament. Al final de l’Eucaristia es va distribuir un petit opuscle amb la història del temple parroquial i els elements litúrgics i artístics més significatius. Posteriorment, a les dependències parroquials va tenir lloc una conferència a càrrec de Carles Freixes, arquitecte de la Diòcesi de Solsona i especialista en l’obra d’Isidre Puig Boada, amb el títol “Cap a una nova arquitectura, Isidre Puig Boada”, on posà de manifest la importància d’aquest arquitecte, deixeble d’Antoni Gaudí, que a la Diòcesi d’Urgell va col·laborar com a arquitecte diocesà en diversos temples, com els de Térmens, la Guàrdia d’Urgell i Artesa de Segre, entre d’altres. L’església del Sagrat Cor està situada en una gran plaça a l’eixample de la ciutat, és de grans dimensions

Mons. Vives presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies pel cinquantenari del temple (a dalt), a la qual van assistir una representació del consistori municipal, la família de l’arquitecte Isidre Puig Boada, que va edificar el temple, i nombrosos fidels. Després de la celebració, l’arquitecte Carles Freixes oferí una conferència amb el títol “Cap a una nova arquitectura, Isidre Puig Boada” (a sota).

i la façana principal és encarada a migdia. És un temple basilical de tres naus, amb la volta de canó de perfil parabòlic, amb uns jocs de llunetes grans alternades amb d’altres de petites, assentades damunt d’unes

columnes de formigó lleugerament inclinades. La il·luminació natural, que entra per les finestres laterals i els finestrals de la façana, la fan especialment indicada per a la pregària. Església d’Urgell

15


16

Església d’Urgell


Inauguració de la restauració del Claustre del Monestir de Les Avellanes

L

’Arquebisbe d’Urgell va presidir el dissabte 29 d’octubre la inauguració de la restauració del Claustre del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, en un acte que va aplegar diverses autoritats locals i comarcals, així com els representants de les institucions que han participat en el finançament dels treballs de restauració,una nodrida representació de la comunitat dels Germans Maristes i molts amics i veïns de la contrada. La inauguració va ser també la cloenda de les activitats que s’han anat fent al llarg de l’any amb motiu de la commemoració del 850è aniversari de la fundació de Les Avellanes com a Monestir Premonstratès. A dos quarts de cinc de la tarda, a la plaça de Santa Maria, a l’entrada del Monestir, va tenir l’acollida dels assistents a l’acte, amb unes paraules de benvinguda a càrrec del Gmà. Pere Ferré, Provincial dels Gmans. Maristes de l’Hermitage, que va destacar la importància que el Monestir té per a la comunitat i agraí l’ajut de les institucions i professionals en la consecució de la restauració Detall de dos capitells del Claustre. del Claustre. Van parlar també l’Alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania en relleu la importància que ha tingut Rufach; la Presidenta del Consell i té per a la comarca i per a Lleida la Comarcal de La Noguera, Concepció presència dels Germans Maristes al Cañadell; la Directora de l’Institut Monestir de Les Avellanes, el focus d’Estudis Ilerdencs, Montserrat Ma- de cultura i de formació que ha signicià, en representació de la Diputació ficat i el respecte i el suport que els de Lleida; i el Director dels Serveis germans de la comunitat han tingut Territorials de Cultura a Lleida, Josep sempre. En acabar els parlaments, Borrell, en representació de la Gene- el Gmà. Ferré i el Director General ralitat de Catalunya. Tots van posar d’Arquitectura, Vivienda y Suelo

del Ministeri de Foment, Anselmo Menéndez, que va assistir a l’acte acompanyat de la Subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Imma Manso, van descobrir una placa commemorativa. Tot seguit, els assistents van entrar a l’interior del Monestir mentre es feia un repic de campanes, que es va mantenir mentre es repartien pel Claustre. La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya va ser l’encarregada de fer repicar les campanes. Un cop al Claustre, l’arquitecte que ha dirigit els treballs de recuperació de la infraestructura, Joan-Albert Adell, va explicar els trets més remarcables de la feina que s’hi ha fet, destacant el mal estat d’algunes columnes, dels suports i de les arcades, a causa de les humitats provocades per l’aigua que baixava dels teulats cap al centre del Claustre, combinat amb el clima de la zona. El Claustre manté els vessants sud i oest, d’estil romànic, originals del segle XII; i dos vessants més moderns, del segle XVIII, construïts amb maó i arrebossat de guix, tot i que alguns experts defensen que es tractaria d’una intervenció feta a sobre de l’estructura original. La restauració ha estat complexa pel deteriorament de la pedra i perquè al llarg del temps s’han anat acumulant els efectes dels incendis i saquejos que ha patit el recinte. La pedra, procedent de la conca del riu Farfanya, conté en la seva composició argiles i guix que la fan vulnerable als efectes de la humitat, segons va explicar l’encarregat dels Església d’Urgell

17


A la cloenda, Mons. Vives va posar en relleu la tasca desenvolupada al Monestir pels Germans Maristes. Acabat l’acte, els assistents van visitar l’exposició sobre els treballs de restauració i la història del Monestir a la sala capitular (a sota).

treballs de restauració, Ramon Solé. Per això s’ha construït un ràfec elevat a tot el voltant del perímetre i un sistema de drenatge en els costats del jardí central per tal de reduir els efectes de la intempèrie i evitar que les filtracions afectin els murs. D’altra banda, per tal de garantir la consolidació de l’estructura, s’ha procedit a eliminar en la mida del possible els afloraments de sals degudes a la reacció l’aigua amb el morter i el guix que es va fer servir en la construcció. L’altra gran intervenció del procés 18

Església d’Urgell

de restauració ha estat la neteja de la pedra. En una primera fase es va fer amb làser per eliminar la capa superficial i les restes de tractaments anteriors amb materials orgànics, i poder avaluar les capes que hi havia a sota, entre les quals es van trobar restes d’antics recobriments amb calç i pintura i també estrats fumats. En una segona fase, i segons el tipus de problema a resoldre, es van fer servir apòsits o bé una neteja amb un sistema de projecció controlada de micropartícules, la qual cosa ha permès recuperar molts detalls

dels capitells que ara restaven amagats. Tanmateix, l’ornamentació del Claustre es força sòbria, d’acord amb l’estil cistercenc que va inspirar la construcció del Monestir. Solé destacà la importància del Claustre en el conjunt del Monestir perquè és l’única part del recinte que s’ha conservat des dels seus orígens, quan el 1166 va ser fundat per una comunitat de monjos Premonstratesos. L’acte va continuar a l’església del Monestir amb l’actuació del quintet Quatre+1, format per músics de l‘Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb un programa integrat per obres de Bizet, Granados, Albèniz. Morera i Toldrà. En acabar el concert, i com a cloenda també de la commemoració dels 850 anys de la fundació del Monestir, van tenir lloc les intervencions del Director del Monestir, Robert Porta, de l’Arquebisbe d’Urgell i del representant del Ministeri de Foment. Mons. Vives va posar en relleu la tasca desenvolupada al Monestir pels Germans Maristes, en l’entorn de la formació i de l’acompanyament espiritual de molts joves al llarg de cent anys de presència, i va parlar també de la importància històrica del conjunt monumental, que la recuperació i restauració darrera posa encara més en valor. Així mateix, va valorar la tasca que aquest institut religiós desenvolupa a tot el món, amb una missió ben lloable a favor de la educació de les generacions joves i de les famílies, seguint els passos del seu fundador, Sant Marcel·lí Champagnat. I, finalment, va voler destacar la importància que suposa que al Monestir reposin les restes dels Comtes d’Urgell, els seus fundadors, així com les relíquies dels beats màrtirs Maristes. A la sala capitular del Monestir va quedar instal·lada una mostra sobre els treballs de restauració del Claustre i de les vicissituds i les modificacions que ha anat vivint al llarg dels anys el recinte monàstic.


Pelegrinatge diocesà a Terra Santa

Foto de grup del pelegrins d’Urgell a Terra Santa, amb la ciutat de Jerusalem al fons.

A

companyats per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i per la guia de l’agència de viatges, la Sra. Bàrbara, els vint-i-cinc pelegrins d’Urgell vam arribar a Terra Santa el vespre del dimecres dia 5 d’octubre. Aquest grup agermanava persones provinents de les parròquies d’Andorra la Vella, Balaguer, Encamp, Isona, Montardit de Dalt, Puigcerdà, Sanaüja i Sort. Després d’aterrar a l’aeroport de Tel-Aviv ens traslladàrem a la ciutat de Natzaret on, l’endemà, visitàrem la Basílica de l’Anunciació i hi celebràrem l’Eucaristia. Després de conèixer l’indret on hi havia la casa de Sant Josep, la Sinagoga de Natzaret i de llegir els textos bíblics que hi fan referència, resàrem l’Àngelus a la mateixa Basílica, afegint-nos a la celebració que presidiren els frares franciscans que custodien aquest temple. A la tarda, els matrimonis que viatjaven amb el

grup renovaren el seu compromís matrimonial a Canà de Galilea i tots commemoràrem el nostre baptisme al Riu Jordà. El divendres, a Banias, lloc del naixement del Riu Jordà i on cal situar la població de Cesarea de Felip, ens afegírem a la professió de Pere confessant que també, per a nosaltres, Jesús és el Messies, el Fill del Déu viu. A la muntanya de les Benaurances hi celebràrem l’Eucaristia deixant-nos convidar novament pel Senyor a viure el camí que Ell ens proposa al text de les Benaurances. També, a Cafarnaüm, visitàrem la casa de Pere i la sinagoga, i a Tabga recordàrem el lloc de la multiplicació dels pans i els peixos. I situats a la capella del Primat de Pere ens afegírem a la triple professió de l’apòstol realitzada en aquell indret quan Jesús s’aparegué ressuscitat per tercera vegada als seus deixebles.

Per acabar la jornada pujàrem al vaixell que ens portà a Tiberíades, tot recordant els moments que visqueren els apòstols en aquest llac de Galilea. Dissabte, de bon matí ens dirigírem a la muntanya del Tabor. A primera hora celebràrem l’Eucaristia on férem ressonar el missatge que representa per a les nostres vides el fet de la Transfiguració de Jesús. Acabada la celebració, llegírem els textos més rellevants tant de l’Antic com del Nou Testament que situem en aquest indret. De la muntanya del Tabor pelegrinàrem cap a la Muntanya del Carmel on evocàrem el profeta Elies i veneràrem la imatge de la Mare de Déu del Carmel. A la tarda ens dirigírem cap a Jerusalem per continuar el nostre pelegrinatge unint-nos al salmista quan diu: “quina alegria quan em Església d’Urgell

19


A l’interior de l’església del Sant Sepulcre. A la dreta, edícula de l’Ascensió.

van dir: anem a la casa del Senyor! Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem”. El diumenge 9 d’octubre entràrem a la ciutat vella de Jerusalem per la Porta de Sant Esteve, també anomenada Porta dels Lleons o Porta de les Ovelles, per visitar, en un primer moment, les restes arqueològiques de l’indret on caldria situar la piscina probàtica on Jesús guarí el paralític. A pocs metres de distància es troba l’església de Santa Anna, i a la seva cripta es fa memòria de la casa dels pares de la Mare de Déu, Sant Joaquim i Santa Anna. En aquesta

església saludàrem a la Mare de Déu amb el cant de la “Salve Regina” i ens adonàrem de la bona acústica d’aquesta església. Tot seguit, recorreguérem la Via Dolorosa visitant el convent de les Dames de Sió, l’arc de l’Ecce Homo, l’església de la Flagel·lació i la capella de la Condemna. Un audiovisual ens ajudà a seguir la història de la ciutat de Jerusalem a través dels segles. Poguérem visitar també la piscina Struzion on es conserva part del paviment romà. Continuant el recorregut de la Via Dolorosa entràrem a la Basílica del Sant Sepulcre.

A la seu de la Custòdia Franciscana, amb el P. Vítores (al centre). A la dreta, entrada a la tomba de Maria.

20

Església d’Urgell

Pujàrem al Calvari, on recordàrem la crucifixió de Jesús i visquérem un intens moment de pregària en aquest indret, mentre esperàvem poder besar el lloc de la mort de Jesús i tocar la pedra del Calvari. En baixar-hi no ens fou possible entrar dins del Sant Sepulcre degut a una celebració que s’estava realitzant, i continuàrem camí fins a la capella de Santa Helena, deixant la visita al Sant Sepulcre per a un altre moment. A la tarda anàrem a Betlem. Entràrem a la Basílica de la Nativitat però els treballs de restauració no ens deixaren contemplar aquesta


Vista nocturna del Mur de les Lamentacions. A la dreta, una de les sales del Yad Vashem, el museu dedicat a les víctimes de l’holocaust.

església. No obstant, sí que poguérem baixar i pregar a la cova on la tradició situa el Naixement de Jesús. I aquell dia celebràrem l’Eucaristia commemorant la festa de Nadal. El dilluns dia 10, continuàrem el pelegrinatge traslladant-nos a la Muntanya de les Oliveres: visitàrem el lloc de l’Ascensió de Jesús al cel, l’església del Pare Nostre, contemplant la gran col·lecció de majòliques on hi ha escrita la pregària de Jesús en diverses llengües del món; i la capella Dominus Flevit, on Jesús va plorar per Jerusalem. Des d’aquest indret es pot contemplar una mag-

nífica vista panoràmica de la ciutat santa. Continuant la baixada de la Muntanya de les Oliveres arribàrem a l’hort de Getsemaní i pregàrem a l’interior de la Basílica de les Nacions, on es recorda el sofriment i l’agonia de Jesús la nit del Dijous Sant. Seguidament entràrem a la Gruta dels Apòstols, on es recorda la traïció i el prendiment de Jesús. Al costat mateix d’aquesta gruta hi ha la Tomba de Maria, on, al seu interior, hi ha una edícula que custodia el que hauria estat el sepulcre de Maria. Seguidament anàrem a l’església

de Sant Pere in Gallicantu, lloc on es recorden les negacions de Pere i el cant del gall. Allí mateix es pot observar una escalinata per on Jesús hauria passat la nit del Dijous Sant. Després de visitar aquests llocs sants i de llegir els corresponents textos bíblics, ens dirigírem al Patriarcat Llatí per saludar Mons. William Shomali, Bisbe auxiliar de Jerusalem, que ens comentà els fruits espirituals del pelegrinatge i ens explicà quina és la situació actual dels cristians a Terra Santa. Per la tarda visitàrem Yad Vashem, el museu en memòria de les víctimes

Runes de la ciutat i de l’antiga sinagoga (dreta) de Cafarnaüm. Església d’Urgell

21


A dalt, celebració eucarística a la muntanya de les Benaurances. A sota, renovació de les promeses del matrimoni a Canà. Damunt aquestes línies, majòlica dedicada a la Mare de Déu de Meritxell a la Basílica de l’Anunciació, a Natzaret.

de l’holocaust jueu, i anàrem a Ain Karen on celebràrem l’Eucaristia i recordàrem la visita de Maria a la seva cosina Elisabet. I al vespre retornàrem a l’església de les Nacions per participar en una vetlla de pregària davant del Santíssim Sagrament exposat. Allà ens trobàrem amb d’altres grups que hi havien anat per participar en aquesta Hora Santa. El dimarts, de bon matí, ens encaminàrem cap a Abu Gosh, un dels indrets on la tradició situa l’aparició de Jesús ressuscitat als deixebles d’Emaús. Des d’allà seguírem visitant indrets com Betània (on visqueren Llàtzer, Marta i Maria), el Mar Mort, veiérem des de la distància les coves de Qumram i el monestir de la Qua22

Església d’Urgell

rantena i arribàrem a Jericó, recordant la trobada de Jesús i Zaqueu i la guarició del cec Bartimeu. A la tarda tornàrem a Jerusalem i celebràrem l’Eucaristia en el “petit cenacle”, i encara tinguérem temps per visitar l’església de la Dormició de Maria, ja que aquell vespre començava la festa jueva del Yom Kippur. Tot retornant cap a l’hotel visitàrem el Mur de les Lamentacions, on els jueus pregaven en aquest dia festiu. El darrer dia d’estada a Jerusalem el començàrem amb la pregària del Via Crucis tot recorrent la Via Dolorosa, i poguérem entrar dins l’edícula del Sant Sepulcre per pregar amb intensitat en aquell lloc sant.

Després anàrem a la Custòdia Franciscana, on saludàrem el P. Artemio Vítores, i, després del temps lliure de la tarda, tinguérem un breu acte de celebració per cloure el nostre pelegrinatge diocesà. Dijous, de matinada, ens dirigírem cap a l’aeroport de Tel-Aviv. Tot sortint de Jerusalem, Mn. Sàrries ens ajudà a acomiadar-nos de la ciutat com els pelegrins que deien “el proper any, a Jerusalem”. Tots vàrem marxar amb el desig de tornar-hi i amb l’anhel que l’any vinent puguem ser-hi, ni que sigui només espiritualment. Mn. Antoni Elvira, Rector d’Encamp i Vicari episcopal


Església d’Urgell

23


Càtedra de Pensament Cristià

Filosofia de l’amor (IV): L’amor és revolució

L

’amor és una revolució silent, aparentment discreta, invisible als ulls, però potentíssima. És una revolta del cor que afecta greument el sentit de la visió. L’ull de l’enamorat veu un món nou. És el mateix món de sempre, pesat i cruel, ingrat i salvatge, però ell el veu renovat, com si hagués ressuscitat d’entre les cendres. En aquesta mirada transfigurada, tot és possibilitat, començament, primavera eterna. No hi ha límits, no hi ha foscor, no hi ha hivern. En cada entitat viva, en cada fragment del cosmos hi capta insinuacions, hi beslluma rastres de l’ésser estimat. Tot li evoca la seva presència, perquè du aquesta presència al cor i en tots els éssers hi veu reflectits fragments de la seva bellesa com si es tractés d’un trencadís còsmic.

Per gruixuda i robusta que sigui la muralla, sempre hi ha una petita escletxa que és vulnerable a la passió amorosa L’enamorat es mira a l’espill i no es reconeix. El rostre que hi veu reflectit és el mateix de sempre, però veu un altre ésser. La seva identitat ha mudat. És la transformació interior. Ningú no se n’adona, perquè la seva fesomia no ha canviat, però ell sap que ja no és el mateix, que la ferida de la sageta és profunda i que ha penetrat molt endins. 24

Església d’Urgell

La cambra també s’ha transformat, perquè el pol de la existència ha virat radicalment. Aquesta revolució callada, la més profunda i penetrant de totes les revolucions que s’han donat en el món, és el motor de tota mena de canvis en la seva rutina. Els altres, a poc a poc, s’adonaran que la revolució ha tingut lloc. No sabran com, ni de quina manera, ni en quin lloc va patir la fatal clavada. Tampoc no entendran els nous hàbits i estils de vida, les seves excentricitats, però l’enamorat és desposseït de la seva essència, expropiat, sense voler-ho, sense desitjar-ho. No és mera dependència emocional el que sent, sinó un renaixement espiritual, emocional i mental. Mentre dura aquesta revolució, l’enamorat experimenta una profunda crisi d’autonomia. Ja no viu conforme allò que li dicta la raó, d’acord amb la pròpia llei. “Amantes, amentes” (enamorats, folls) -diu l’adagi llatí-. Viu per a l’altre i el cerca tothora. Veu, de cop, destarotada la seva autonomia emocional i mental i no pot dominar el flux de les idees, ni el corrent d’emocions que irriga la seva vida interior. La por de perdre aquesta autonomia condueix alguns a emmurallar-se, a cloure’s en el propi jo, protegint-se la carn de qualsevol sageta traïdora, però aquesta por és mala consellera i poc hàbil per a la defensa, perquè per gruixuda i robusta que sigui la muralla, per alta i controlada que sigui, sempre hi ha una petita escletxa que, com

el taló d’Aquil·les, és vulnerable a la passió amorosa. De cop, l’amant començarà a realitzar actes que mai no havia fet, que era incapaç de fer abans d’estimar enfollidament. Perdrà el sentit del ridícul, incorrerà en bestieses impròpies d’algú assenyat; s’esperarà hores sota un portal per veure-la passar, agafarà un avió, d’amagat, per anar-la a veure, li farà regals

L’amor no introdueix un canvi accidental en la personalitat; la fa mudar intensament que mai no hagués comprat, però no es penedirà de res, perquè ja no viu pensant en el que els altres poden dir o pensar. Viu mogut per la potència de l’amor, descentrat, i prescindeix de les regles de la cortesia i de les conveniències socials. El centre de la seva vida ha canviat, i en canviar el centre canvia també la seva essència. En aquest sentit, l’amor no introdueix un canvi accidental en la personalitat; la fa mudar intensament. Aquesta ruptura de la personalitat no tan sols és visible en l’amor de l’enamorat. També ho és, salvant les lògiques distàncies, en l’amor matern i patern. Hi ha, entre aquests amors, una mateixa energia que s’expressa de diferents maneres, però estan sostinguts i alimentats per la mateixa saba. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


Gent gran, persones irreemplaçables

A

l’estiu, durant els dos mesos de la política. Aristòtil deia que no Príncep de Saint Exupéry rebla: “sols de colònies d’AINA, la imat- hi ha un bon polític si no hi ha una amb la mirada del cor veurem les ge de 783 infants, adoles- bona persona, si no hi ha humanitat. coses importants”. cents i joves cantant: “Verge vene- Tot el contrari de Maquiavel, que diu Hi ha diferents tipus de ser avi o rada / divinal joiell / oïu la fillada / que per ser un bon polític has de ser àvia. Permeteu-me contemplar-ne que ve a Meritxell”, esdevé una ico- molt pillo, molt astut, i fer sang i fetge set: na inesborrable i esperançadora en del contrari. El segle XX ens alliçona Avi de la divina providència. Són el moll de l’os de l’ànima. A la tar- sobre els crims que es cometen quan els avis de cor generós. Són feliços dor, la Festa Magna aplega a la falda en una nació hi ha ciència i cultura de donar un cop de mà a tothom. de la Mare d’Andorra més de qua- sense humanitat. Trobem el seu nom inscrit a les llistes tre-cents avis i àvies. Com un sol El marc de la Festa Magna és la de voluntariat de Càritas o de la Creu cor, cantem a la Verge de Meritxell: tardor. La tardor andorrana amb el Roja. Uns avis varen venir a inscriure “ Bella i clara aurora / feu el nét a les colònies d’AINA. d’aquest cimal / dels pobles Els pares estaven separats. Els d’Andorra / la casa pairal”. pregunto: “qui ho paga, el pare Cada tardor estacional o la mare?” Amb un somriure festegem el Dia Internacional de satisfacció em confien: “tots de la Gent Gran. Coronem la dos, perquè quan morirem això joia de l’estiu de la nostra ja no ho trobaran. Som feliços Verge amb els infants i amb de donar en vida. Gaudirem de la Festa Magna. L’emoció i les colònies amb el nostre nét”. la devoció pugen de grau, Avi bomber. Estan sempre quan agermanem ambdues disponibles per acudir on hi ha icones, els infants i les perfoc o guerra. Se’ls ha girat molta sones grans als peus de la feina. Per un no res la gent ja Mare de Déu de Meritxell. ho crema tot. L’incendi de les La visualització de les icones separacions matrimonials profa pessigolleig al cor quan dueix tants incalculables danys es fa des d’una habitació de col·laterals que fa que cada dia l’Hospital Nostra Senyora de necessitem més avis bombers. Meritxell. El seu extintor és la reconciliaContemplem l’Assemblea ció, el diàleg i el perdó. Magna: avis, àvies, padrins, Avi dinamitzador social. Els padrines, iaios, iaies, pepés, agraïm el seu lideratge a les memés. És una celebració llars socials de la gent gran, el solemne per reivindicar el El President de l’Associació de la Gent Gran d’Andorra, Simó Duró (dempeus), dinar familiar de cada mes per a que Guy Gilbert, ara fa un any, durant la celebració eucarística al Santuari de Meritxell amb motiu de la Festa tots els socis, les conferències, Magna. deia als seus “dinosaures”: la Festa Magna i la seva veu “Grands-parents, vous êtes irreem- seus mil matisos de colors és pura interpel·ladora per a les persones plaçables”. poesia. Nosaltres, a la tardor de la grans sense veu davant les autoritats. A aquesta societat inesperada- vida, som poesia. El poeta Octavio De tot cor, gràcies. ment tecnificada on ens toca viure, Paz escrivia: “la poesia serveix per A mi m’agrada ser avi coixí. És l’avi nosaltres, la gent gran, li fem do de recordar allò que som”. Recordar amb tres “e”: escolta molt; entusiasl’humanisme. La tecnologia sense (del llatí recordari) significa etimolò- ma encara més; evangelitza perquè humanitat camina vers una destruc- gicament “tornar a passar pel cor”. tot tingui un sentit. I deixem que els ció imminent. Allò important és la Aquesta és la missió que la societat joves facin el seu camí. humanitat. La mateixa cosa direm confia a les persones grans. El Petit Avi vicari. Dins una Parròquia, el Església d’Urgell

25


Vicari no pot substituir el Rector. Dins d’una família, l’avi no pot reemplaçar el pare i la mare. Avi viatger. En Capri, actor i humorista català, ens contava de la seva sogra: “cada dia em cantava la mateixa cançó: hem de viatjar! hem de veure món! hem de veure món!” Avi passota. Es tanquen en el seu ego. No els interessa res dels altres. Cada dia són més possessius. Quant més els dónes, més es queixen dient que els deixem sols i marginats. Ens cal comprendre a tots que dins la família cada membre ha de tenir el seu espai per respirar. I nosaltres, persones grans, no tenim cap dret de privar d’aquest espai als matrimonis joves.

Cadascú té a la seva manera de ser avi. Però, hi ha una mena de padrí que és ineludible per a tots: l’avi transmissor.

A aquesta societat inesperadament tecnificada on ens toca viure, nosaltres, la gent gran, li fem do de l’humanisme Hem de transmetre als néts la història de la família, del poble, del país. En som dipositaris. Amb fotos, amb escrits, amb converses, obrim camí als néts mostrant-los el camí traçat. Hem de transmetre la capacitat de

meravellar-nos, que és la que dóna esperança i autoestima, sobretot quan cauen en una societat virtual. Hem de transmetre la nostra fe amb el nostre testimoniatge de vida. Sense fer proselitisme, a nosaltres, les persones grans, ens toca donar respostes a les preguntes espirituals dels néts. Esguardo el Nen Jesús arrapat al cor de la seva Mare, la meva Confident. Els cors de Mare i Fill bateguen al mateix ritme. Que el nostre cor d’avi bategui igualment al ritme dels néts. Això ens regalarà el millor dels nostres néts i farà florir el millor de nosaltres mateixos. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

La llum i la tenebra

E

n el llenguatge de la Teologia Mística, els termes llum i tenebra tenen un protagonisme constant i reconegut. La llum física és el mitjà per arribar a conèixer les coses físiques, i el coneixement intel·lectual, vist com una llum interior, ens permet penetrar el sentit intern de les mateixes i la interrelació que es dóna entre elles, i entre elles i nosaltres. És en aquest sentit que diem que la llum dissipa les tenebres. Si intentem aprofundir, però, ens adonem, que no és sempre ben bé així, perquè, per exemple, la lluminària del sol ens impedeix veure-hi més enllà de l’atmosfera terrestre. La tenebra de la nit, per contra, ens allarga immensament la visió, permetent-nos veure un cel tatxonat d’estels fins a una distància incalculable. Aquí, la tenebra de la nit ens obre la vista a una immensitat d’objectes que la llum del dia ens amaga. 26

Església d’Urgell

El Pseudo Dionís afirma: “La llum fa invisible la tenebra”. Ell parla de la tenebra que ens envolta quan pensem en l’Absolut perquè, en referència a Déu, la llum intel·lectual de la nostra ment ens impedeix penetrar en la tenebra que ens podria revelar l’Impensable. Per això continua l’autor: “Els coneixements fan invisible la ciència del no saber. Tant més invisible quant més siguin els coneixements. (...) La tenebra transcendent s’oculta a tota llum, és inaccessible a tot coneixement. Si algú, veient Déu, compren allò que veu, no és Déu a qui ha vist, sinó quelcom cognoscible del seu entorn. Perquè ell sobrepassa tot ésser i tot coneixement”. Llavors, podem concloure que la tenebra del no saber, o bé “la noche oscura” de Sant Joan de la Creu, com també “la docta ignorància”, de cap manera es poden considerar com a privació d’ac-

cedir a la Realitat Transcendent; ans al contrari, cal veure-les com la “suprallum”, que sobrepassa les llums naturals que són tenebra per a la llum sobrenatural. Els sentits i l’enteniment resten enlluernats, com encegats, per la lluminositat divina del “raig de tenebra” de què parla l’Areopagita. A la pràctica, la nostra actuació es redueix a emprar un acte simple de la voluntat per admirar, lloar, adorar, estimar i sotmetre’ns incondicionalment a Aquell de qui sabem, per la fe, una existència i uns atributs diferents absolutament dels nostres i dels que coneixem al nostre entorn. Acaba el Pseudo Dionís la seva Carta I amb aquestes paraules: “Aquest perfecte no saber, en el seu millor sentit, és conèixer Aquell que està més enllà de tot el que es pot conèixer”. Mn. Enric Prat


Viure en família

Ajudar a morir: una professió no apta per a tothom

D

e vegades tenim molt clares A mi em criden quan es detecten les coses al cap, però els en un pacient, en el personal que sentiments ens envaeixen l’atén o en els seus familiars, elevats amb una força inesperada. nivells de patiment i dificultats per a Fa un any i mig, quan vaig co- gestionar-lo. O quan hi ha indicadors mençar a treballar amb pacients de certa complexitat psicològica, en situació de malaltia avançada, emocional o de relació entre familiars pensava que ja havia assumit que i pacient. estem de pas en aquest món. Però l’experiència va ser més complexa. Et poses en contacte amb moments del final de la vida d’altres persones, i es desperten patiments propis que ja havies oblidat. Precisament, una de les meves motivacions per entrar a formar part de les unitats de cures pal·liatives era treballar la meva acceptació de la mort i de la condició de finitud de l’ésser humà, En els moments propers a la mort es barregen molts sentiments molt diversos. i créixer espiritualment. Si em remunto a per què vaig voler La primera visita la dedico a obser psicòleg, sempre hi ha una expli- servar què fa patir aquella persona i cació més profunda del que sembla: veure com puc contribuir a eliminar va ser per ajudar els altres, però el patiment evitable (perquè hi ha també per ajudar-me a mi mateix, un patiment que no s’aconsegueix per créixer com a persona. eliminar), és a dir: el patiment afegit Realment, donar suport emocional, per aquella situació de complexitat. espiritual i psicològic a persones Exploro centrant-me en la persona que es troben en l’última fase de malalta i també en els familiars i les seves vides m’ha ajudat a poder cuidadors, veig quins estils de codonar un lloc a sentiments latents, municació hi ha, quina és la història a expressar-los i a tirar endavant. de vida de la persona... En paral·lel, he aprés a gaudir més I lligat a la seva història, m’apropo de la vida i a cuidar-me i fer allò que a la seva dimensió espiritual, veig si vull sense rumiar-m’ho gaire. està en pau amb la seva història, si

percep que li resten afers pendents de resoldre... Si té creences que l’ajuden a fer front a la seva situació, constato de quina mena són i, si s’escau, intento contactar amb altres recursos, com ara recursos pastorals, perquè puguin acompanyar-lo. A les persones que estan soles els ofereixo la possibilitat que els visitin voluntaris de Càritas, tant a casa seva com a l’hospital. Amb els pacients sempre repasso la seva història i destaco el gran valor que mereix cada episodi significatiu per a ells. M’importa que se sentin acompanyats i destacar que la seva vida ha tingut i té un sentit. Depenent de cada cas, demano què els preocupa, què puc fer-hi, si els resta res pendent. De vegades no dic res i els agafo la mà o em quedo assegut al seu costat, amb la meva mà a la seva espatlla. He viscut diverses experiències fortes. De fet, cada dia n’és una! Em va impactar especialment una dona de 95 anys quan em va dir: “sé que m’estic morint i em va agafar per sorpresa”. Amb 95 anys! Em va omplir de tendresa, d’afecte i de dolor. Tot alhora i molt intensament. També recordo una pacient que em va dir que una cosa és el que tu penses o els projectes que fas en Església d’Urgell

27


relació amb la intervenció, i una altra el que et trobes. I una altra pacient, conscient que se n’anava, em va demanar: “com em veus?” A mi em semblava que la seva acceptació de la malaltia era bona i li vaig respondre: “molt forta, amb una actitud admirable amb el que vindrà”. La setmana següent em va confessar que el que li vaig dir va ser fatal per a ella i que hauria necessitat que li digués que la veia perfectament. He après que, més enllà dels protocols, has de donar prioritat absoluta a la vivència de l’altre. També, que, en el món de la malaltia avançada, hi ha canvis molt ràpids en molt poc temps. He vist que en aquests moments propers a la mort els pacients tenen

He aprés que, més enllà dels protocols, has de donar prioritat absoluta a la vivència de l’altre molts sentiments, i diversos: des de la tristesa, l’angoixa i la ràbia present en moments de menor acceptació de la situació, fins a la serenitat. I moltíssim amor, als éssers estimats i a la vida viscuda, quan s’accepta el final. En el seu entorn també es barregen sentiments de dolor, angoixa i ràbia per la pèrdua que ha de succeir.

Però cap d’aquestes emocions no és patològica per ella mateixa, totes tenen el seu lloc. Per a mi, és cert, el comiat de molts pacients és dur. Es viu amb patiment. Jo intento donar-ho tot, centrar-me en l’atenció d’aquell moment, i després d’acomiadar-me de la persona em quedo tocat emocionalment. Si no permets que t’afecti, no estàs fent bé la teva feina. Perquè una situació així requereix presència, implicació, ser-hi al cent per cent, i tot això implica que t’ha d’afectar. Però no em quedo amb el dolor. Intento dedicar temps a aquesta afectació i poder alliberar-la, i així no omplir la “motxilla” que m’enduc a casa amb càrregues més feixugues. Si dediques el teu temps a centrar-te en allò que s’ha despertat, pots alliberar-te’n i pots tancar el procés obert. En el meu cas, de vegades ho aconsegueixo escrivint, i, la majoria de les ocasions, amb música. Tinc cançons que podríem anomenar “fetitx”, les quals m’ajuden a centrar-me en el que estic vivint i expressar-ho millor. A més, la cançó introdueix el temps: quan s’acaba la cançó es tanca el procés. És una manera d’educar el teu cos a limitar el temps que vas a dedicar a aquella emoció i evitar així recrear-t’hi i fer crònic el procés.

Però en el temps que dediques a alliberar aquella emoció hi has d’estar totalment centrat. Pel que fa a escriure, de vegades m’adreço al pacient, penso en la situació que acabo de viure, la visualitzo, amb detalls, i fins i tot repeteixo les frases que més m’han impactat.

Cal fer un esforç per trencar tabús i parlar de coses de les quals normalment no agrada parlar-ne, com ara la mort Cal fer un esforç per trencar tabús i parlar de coses de les quals normalment no agrada parlar-ne, com ara la mort. Sembla que al nostre món morir-se no està de moda, ni tampoc parlar-ne, però, en contrapartida, es banalitza la mort i el patiment d’una manera terrible. Els informatius, per exemple, mostren imatges de morts de manera gratuïta, gairebé com un espectacle, i això ens fa un mal favor. Penso que hauria d’haver-hi una motivació més gran per poder parlar de les cures pal·liatives obertament i amb el rigor i la serietat que mereixen. Mateu Ubach, psicòleg de la unitat de cures pal·liatives de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. www.museudiocesaurgell.org museudiocesa@bisbaturgell.org · Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: de 10 a 13 h. i de 16 a 18 h. diumenges de 10 a 13 h. 28

Església d’Urgell


Esport i fe “Somio amb l’esport com la pràctica de la dignitat humana, convertida en un vehicle de fraternitat. Amb l’esport és possible construir la cultura de la trobada, entre tots, per un món en pau”. Papa Francesc (2 d’agost de 2016) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

E

n les converses amb companys preveres més grans sempre hi ha un moment per recordar els anys que van viure al Seminari, i sempre són vivències que les expliquen amb un somriure i un bon record, malgrat van ser anys difícils en molts aspectes. Sempre hi ha un moment per parlar dels partits de futbol que organitzaven als amplis patis de l’edifici, de l’afició que hi havia, tant dins com fora del Seminari, a la ciutat de La Seu (amb altres col·lectius, com els soldats de

la caserna de Castellciutat). I en la seva vida de cada dia també hi havia un espai per a l’educació física: a les golfes del Seminari encara hi ha algun atrotinat cavall de salt i un plint que ja ha fet més d’una batalla. Podríem pensar que fe i esport no poden anar gaire associats, però res més lluny de la realitat. I no només en els anys 50 i 60, tal com ens diuen els records dels mossens grans del nostre presbiteri, sinó que en l’actualitat també acompanya la vida dels nostres seminaristes. Així,

durant el curs al Seminari Major Interdiocesà dediquen alguns vespres als esports, entre els quals destaca l’afició al futbol (com en altres temps al nostre Seminari de La Seu); i a un nivell que podríem dir de primera divisió cal esmentar la “Clericus Cup”, que té lloc al Vaticà i on participen seminaristes i sacerdots de 65 països residents a Roma per motiu d’estudis: una oportunitat per conviure i mostrar com l’esport també té un espai en el món més clerical. I cal no oblidar tampoc la presència

La Santa Seu va convocar un congrés internacional a Roma amb el lema “L’esport al servei de la humanitat”. Església d’Urgell

29


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

“Sacerdot parant un penal”, fotografia publicada a la premsa als anys 50 que va gaudir de força popularitat en el seu moment. A sota, els seminaristes del SMI preparats per a la pràctica de l’esport.

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 30 Església d’Urgell

d’un servei religiós que s’ofereix als participants i acompanyants als Jocs Olímpics, com vam poder viure a la Diòcesi el 1992, quan La Seu va acollir la competició olímpica de piragüisme de les Olimpíades de Barcelona i el nostre Bisbat es va ocupar d’oferir aquest servei religiós. Sense deixar-nos les mostres de devoció religiosa de molts esportistes a l’hora d’iniciar el seu esport, o també fora de l’activitat esportiva. L’esport, doncs, és un àmbit que cal ser treballat i reflexionat des de l’evangelització, alhora que és una preocupació ben present per l’Església. Així, l’any 2004 la Santa Seu va instituir, dins del Pontifici Consell per als Laics, la secció d’Església i Esport.

Entre les seves prioritats voldria destacar la que diu: “fomentar una cultura esportiva que promou una visió de l’esport com un mitjà de creixement integral de la persona i com una eina al servei de la pau i la germanor entre els pobles”, frase que ens recorda les paraules del Papa que encapçalen aquest text. A la nostra tasca de pastoral de proximitat amb joves i no tan joves, l’esport pot ser un element de trobada, i, com apunta la Santa Seu, una manera d’ajudar al creixement integral de les persones. Quantes vegades haurem dit a pares i mares dels nostres joves: “si fan esport no fan altres coses...”. Esport entès en un sentit no de competició sinó com un espai de


valors, on l’esportivitat sigui la clau de volta de l’activitat, amb campanyes, com per exemple “joc net”, als nostres petits pobles i entre els nostres equips de futbol locals que poden servir com a referent per a moltes altres activitats esportives. Així com altres campanyes que han volgut incidir entre els més menuts i els seus pares o familiars per fomentar l’esport com un joc per divertir-se i per créixer en valors; com un lloc de convivència on se cerca el millor de cadascú, sigui en un esport de pocs o de molts jugadors. Hem viscut aquest estiu els Jocs Olímpics i també els Jocs Paralímpics

a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Una cita mundial amb multitud de disciplines, amb la participació de gairebé tots els països del món, amb rècords olímpics, moltes medalles i sobretot la convivència de les persones que hi van participar, de les seves cultures i de les seves religions i creences. El Papa, en el seu missatge adreçat als participants, els deia: “En un món que té set de pau, tolerància i reconciliació, desitjo que l’esperit dels Jocs Olímpics pugui inspirar a tots, participants i espectadors, per combatre “la bona batalla” i acabar junts la cursa (2 Tm 4, 7-8), desitjant aconseguir com a premi

no una medalla, sinó quelcom molt més preciós: la realització d’una civilització en la qual regni la solidaritat, fundada en el reconeixement que tots som membres d’una única família humana, independentment de les diferències de cultura, color de pell o religió”. El mateix Papa Francesc, a través del Pontifici Consell de la Cultura, va convocar del 5 al 7 d’octubre, a Roma, un congrés amb el lema “L’esport al servei de la humanitat”, i amb l’objectiu d’abordar i treballar aquesta sinergia entre fe i esport. Al llarg d’aquests tres dies s’han debatut i s’han explorat les possibilitats que

Els sacerdots més grans del Bisbat solen recordar amb afecte les proves esportives que s’hi feien al Seminari diocesà els anys 50 i 60, com els campionats per Sant Tomàs (a dalt, salt de longitud al pati de Sant Lluís, i, a la dreta, uns participants en la cursa de relleus) i, sobretot, els partits de futbol entre els mateixos seminaristes o amb altres equips de La Seu. Església d’Urgell

31


Jugadors de la “Clericus Cup” amb el trofeu que s’endu el guanyador d’aquest torneig, que té com a eslògan promocional “La Champions romana é la Clericus Cup”.

pot fer l’esport amb la fe i aprofitar la seva influència combinada per servir al bé comú de les persones, especialment de les més vulnerables. Amb una interessant declaració de principis:

Quan l’esport es viu amb un sentit positiu i fraternal, depassa l’aspecte merament físic per esdevenir transcendent i espiritual Compassió: utilitzar el poder de l’esport per ajudar els altres. Compartir els beneficis de l’esport per potenciar els que són pobres i desafavorits. Respecte: utilitzar l’esport per fomentar la confiança i la comprensió. Respectar els oponents, entendre la seva cultura i la seva fe. Condemnar 32

Església d’Urgell

la violència en l’esport (dins i fora del camp de joc). Amor: l’esport és per a tots. Fer tot el que es pugui per ajudar tothom a participar en l’esport i poder competir en igualtat de condicions. Equilibri i alegria: que ens presenten l’esport com un espai per gaudir, per fruir amb els altres i fer créixer el valor de l’amistat. Seria molt interessant que aquests principis acompanyessin el món de l’esport en totes les seves variants i modalitats, i llavors potser sí que podríem parlar d’una activitat bona per al cos i per a l’esperit. El Papa va acollir amb unes esplèndides paraules tots els assistents al congrés (esportistes, tècnics esportius, representants d’entitats i federacions esportives), en les quals els recordava que l’esport és una activitat humana de gran valor i que, quan es viu amb un sentit

positiu i fraternal, depassa l’aspecte merament físic per esdevenir transcendent i espiritual. L’esport no pot ser només per als esportistes d’alt rendiment o professionals sinó que ha de ser accessible per a tothom, i en especial per als més desvalguts, a més d’apostar per un esport net, que no busqui la manipulació i l’explotació comercial (aquí hi hauria molt a parlar amb el tema del dopatge o dels sous dels jugadors d’elit d’alguns esports). I una missió per l’Església Catòlica és portar al món de l’esport l’alegria de l’Evangeli i l’amor vers tots els éssers humans. Si hi teniu possibilitat, val la pena mirar el vídeo del Papa (el núm. 8, de l’agost passat) dedicat al món de l’esport, amb unes imatges i un missatge molt suggeridors. L’enllaç: “https://www.youtube.com/ watch?v=lWcqmL-iMOQ”.


30 anys de “Signes dels temps”, el programa religiós de TV3

“S

ignes dels temps”, un emesos. El títol “Signes dels temps” dels programes més prové d’una expressió que va populaveterans de TV3, cele- ritzar el Concili Vaticà II i es refereix bra els 30 anys en antena. Dirigit a la necessitat de l’Església d’estar i presentat per Francesc Rosau- atenta als canvis i evolucions de la ra, aquest magazín setmanal, que humanitat. I precisament això és el s’emet cada diumenge a les deu del que sempre ha volgut fer el programatí, es fa ressò de les activitats ma: estar atent als signes que hi ha que fan els grups i els moviments de l’Església catòlica, des dels aspectes relacionats amb la vida pastoral i espiritual fins a la tasca d’ajuda i suport social que desenvolupen les entitats cristianes. El programa dóna veu a Bisbats, Parròquies, grups i moviments de l’Església i també s’obre a altres iniciatives ecumèniques i interreligioses d’arreu del Francesc Rosaura és el director i presentador de “Signes dels temps”. territori català. “Signes dels temps” es va estrenar a Televisió de Catalunya Per celebrar l’aniversari, el l’any 1986 gràcies a un acord entre programa ha estrenat una la Corporació Catalana de Ràdio i nova secció on recuperarà Televisió i la Conferència Episcopal Tarraconense. Des de llavors s’ha algunes de les entrevistes mantingut en antena de manera in- més destacades d’aquests interrompuda, amb 1.300 programes 30 anys

al món, especialment en l’àmbit de les religions, l’espiritualitat, la solidaritat i els drets humans. En aquests 30 anys han passat pel plató del programa més de 3.700 convidats, entre els quals destacades personalitats de l’Església catalana i universal, i ha viscut i ha informat dels grans esdeveniments eclesials, religiosos i socials que han marcat els tres darrers decennis. Per celebrar el 30e aniversari, el diumenge 16 d’octubre, coincidint amb l’inici de la nova temporada, “Signes dels temps” va posar en marxa la nova secció “30 anys”, en la qual fins a final d’any recuperarà de l’arxiu del programa entrevistes a grans personatges de l’Església ja traspassats. Són converses que, malgrat el pas dels anys, mantenen l’interès per les reflexions espirituals i socials que fan els protagonistes. La primera emissió va ser una conversa enregistrada el 1987 amb Mons. Ramon Torrella, Arquebisbe de Tarragona i President de la Conferència Episcopal Tarraconense entre 1983 i 1996.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

33


Dietari LA MARE DE DÉU DE MERITXELL, PRESENT AL SANTUARI DE TORRECIUDAD Dissabte 1 d’octubre, l’Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA) va pelegrinar al Santuari de Torreciudad (BarbastreMontsó) per tal de dur solemnement en ofrena una imatge de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, que l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, va beneir el passat 20 de juliol al Palau Episcopal. Fa un parell d’anys que el President de l’AAVA, Lluís Dejuan, va comprovar que a la galeria mariana del Santuari de Torreciudad, on s’exposen més de 400 imatges de Marededéus, hi faltava la de Meritxell. Per això va decidir organitzar un pelegrinatge per portar una rèplica exacta de la imatge original, la qual ha estat tallada per l’escultor Joan Montero, d’Olot. Ha estat així com prop de 30 vehicles antics, construïts entre el 1950 i el 1980, van arribar la tarda del primer dissabte d’octubre al Santuari de Torreciudad per tal de celebrar l’Eucaristia i fer ofrena de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. Després de veure un documental sobre el Santuari de Torreciudad, que juntament amb els santuaris de Meritxell, El Pilar, Montserrat i Lourdes for34

Església d’Urgell

Els membres de l’AAVA, acompanyats del Vicari general i els seminaristes d’Urgell, van fer ofrena al Santuari de Torreciudad d’una imatge de la Mare de Déu de Meritxell.

ma part de l’anomenada “Ruta Mariana”, la imatge va ser duta en processó per l’esplanada davant del temple fins a l’interior de l’església, on tingué lloc l’Eucaristia presidida pel Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, acompanyat pels seminaristes de la Diòcesi. Enguany, l’AAVA commemora els 30 anys de la seva fundació i l’acte central d’aquesta efemèride ha estat precisament aquest pelegrinatge, en el qual també van participar membres del Club de Vehicles Clàssics de l’Alt Urgell i de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

TROBADA FORMATIVA DE LA FUNDACIÓ ESPLAIS SANTA MARIA DE NÚRIA El cap de setmana del 30 de setembre al 2 d’octubre va tenir lloc a la casa de colònies AINA (a Canillo, Principat d’Andorra) una trobada formativa de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), a la qual van assistir uns 90 monitors dels diferents esplais de la Diòcesi acompanyats pel President de la FEMN, Eloi Villalta, i pel Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana. El dissabte 1 d’octubre, el Consiliari diocesà de la FEMN, va presidir l’Eucaristia jubilar al Santuari

Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, amb el ritu previ del pas de la Porta Santa, i l’Arquebisbe JoanEnric s’hi va fer present l’endemà i va mantenir una reunió amb el President, l’Administrador, el representant del departament de formació i diversos representants de centres de la FEMN. Es va interessar per les inquietuds i reptes de la Fundació i junts van fer balanç de les colònies i activitats de lleure organitzades aquest estiu. A continuació, l’Arquebisbe pogué saludar i dinar amb els monitors, als quals adreçà unes paraules d’ànim tot recordant-los que són uns referents per


Una norantena de monitors va participar a la jornada de formació de la FEMN a AINA.

als infants i adolescents, i animant-los a perseverar en l’amor a Jesucrist, vivint el servei al lleure com una manifestació de l’Evangeli, que ens mana “fer-nos com els infants” i “acollir-los perquè s’acull el mateix Jesucrist en ells”.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS D’URGELL Dilluns 3 d’octubre va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi va assistir la totalitat dels Arxiprestos. Després de les informacions diocesanes que els comunicà l’Arquebisbe, els Arxiprestos van fer una valoració de les diverses iniciatives dutes a terme amb motiu de l’Any de la Misericòrdia i van programar-ne la clausura dioce-

sana per al diumenge 13 de novembre. També van aprofundir en la necessitat de formar els agents de pastoral laics del Bisbat, que ja van tenint responsabilitats litúrgiques, especialment amb una presentació a càrrec de l’Arxiprest i Delegat diocesà de Pastoral Sacramental

i Litúrgia, Mn. Xavier Parés. S’encarregà a Mn. Ignasi Navarri la coordinació de la seva formació pràctica. Així mateix, es va tractar sobre el Diumenge de la Paraula de Déu, el primer Diumenge d’Advent, dia 27 de novembre, que els Bisbes de Catalunya han convocat per a enaltir la

Paraula en les comunitats i en la vida espiritual dels membres del Poble de Déu. El Secretari general, Mn. David Codina, va presentar els nous llibres sacramentals que s’han imprès per a les Parròquies d’Urgell, i els plantejà una proposta de reducció dels arxius, que es discutirà a les reunions dels Arxiprestats. L’Arquebisbe demanà parer sobre unes concrecions actives per a aquest any i l’any vinent, perquè siguin compromisos concrets dels objectius pastorals prioritaris de la Diòcesi, i perquè se’n parli en la propera reunió dels Arxiprestos. Finalment, van repassar el calendari de les properes activitats diocesanes i van suggerir una sèrie de temes a tractar en les properes reunions. També es van distribuir les sessions de la formació permanent als Arxiprestats que el Dr. Francesc Torralba durà a terme el curs 2016-2017. Un dinar de germanor al Seminari diocesà clogué la reunió.

ACTE DE CLAUSURA DEL 50è ANIVERSARI DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL

Entre d’altres temes, els Arxiprestos van fer una valoració de les iniciatives dutes a terme amb motiu de l’Any de la Misericòrdia.

El 3 d’octubre va tenir lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella (Principat d’Andorra) l’acte institucional de clausura del 50è aniversari del Col·legi Sant Ermengol, presidir per Mons. JoanEnric Vives, Copríncep d’Andorra i President del Patronat Rector del Col·legi; acompanyat pel Ministre d’Educació del Església d’Urgell

35


En l’acte institucional de clausura del 50è aniversari del Col·legi Sant Ermengol, Mons. Vives demanà que fos sempre una escola oberta a les necessitats i inquietuds del poble andorrà.

Govern d’Andorra, Èric Jover, el Vicepresident del Patronat Rector i la Germana Montserrat Farré, Superiora Provincial de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Entre el nombrós públic que hi assistí hi eren el Síndic General de les Valls d’Andorra, Vicenç Mateu, exalumne del Col·legi; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio; i la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; així com altres autoritats del Principat i professors i amics del Col·legi Sant Ermengol. Al seu parlament, l’Arquebisbe recordà la importància de l’escola catòlica per al Principat d’Andorra, una escola que el Copríncep Episcopal demanà que fos sempre oberta a les necessitats i inquietuds del poble andorrà, seguint l’estil del pontificat del Papa Francesc per tal de formar les futures generacions d’andorrans en l’estima del país i dels valors cristians. Mons. Vives agraí el treball que al llarg de 50 36

Església d’Urgell

anys han dut a terme els PP. Salesians, i encoratjà les religioses de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell en la nova etapa que ara encaren amb il·lusió. La nova Directora del Col·legi, Anna Villas, es va mostrar convençuda de la gran empremta que el Sant Ermengol va configurant en la societat andorrana tenint en compte que molts dels antics alumnes hi ocupen avui llocs reconeguts ja sigui com a polítics, empresaris o professionals liberals. Aquesta escola cristiana, erigida pel Bisbe Copríncep i pel Consell General de les Valls, ha sabut anar mantenint-se durant aquests cinquanta anys, enmig de canvis polítics, crisis i efervescències pedagògiques i socials, com un servei eclesial de primer ordre per a la formació dels ciutadans i un testimoni concret i plausible del que l’Evangeli potencia quan és acollit per la persona, des dels àmbits que formen per a

una educació humanista integral. Després dels parlaments de les autoritats, el Secretari del Patronat Rector, Joan Massa, antic professor del Col·legi, dictà una conferència glossant el recorregut històric i les principals fites del centre.

FESTA DEL PATRÓ DEL COS DE BANDERS D’ANDORRA Dimarts 4 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la Festa del

Patró del Cos de Banders del Principat d’Andorra, Sant Francesc d’Assís, a la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Era la primera celebració després que, fa pocs mesos, fos declarat Patró per l’Arquebisbe a proposta dels membres del Cos, de l’Arxiprest, Mn. Sàrries, i de la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra, Sílvia Calvó. L’acte central de la jornada fou la celebració de l’Eucaristia a l’església de Sant Esteve, presidida per l’Arquebisbe i concelebrada per Mn. Ramon Sàrries i Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives glossà la figura de Sant Francesc d’Assís, tan estimada pel Papa Francesc, com el reformador de l’Església que va tenir un amor preferent per tota la Creació, per la “mare terra”, el “germà sol” i la “germana lluna”. Animà el Cos dels Banders a viure la seva alta missió amb esperit de servei a Andorra, protegint l’entorn i la natura, la Creació, però al

L’Arquebisbe animà el Cos dels Banders a viure la seva alta missió de protecció de la Creació amb esperit de servei a Andorra.


mateix temps sense caure en un ecologisme tancat, sinó posant la persona en el centre d’aquesta natura i fent pedagogia envers la societat de la importància de tenir cura de la Creació, tal i com ens ho demana el Sant Pare a l’Encíclica “Laudato Si”. També volgué tenir un record i una pregària pels dos agents del Cos de Banders, Antoni i Emili, traspassats recentment. Dins de l’Eucaristia l’Arquebisbe beneí una imatge de Sant Francesc que el Cos de Banders ha volgut que fos present a les seves instal·lacions, i, en acabar la celebració, tingué lloc l’acte institucional al Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb els parlaments de les Autoritats i els reconeixements oportuns als membres del Cos, amb l’assistència del Representant del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri.

PARTICIPACIÓ DE MONS. VIVES A LA SETMANA “DOMUND AL DESCOBERT” Mons. Joan-Enric Vives va presidir la taula rodona del dimarts 4 d’octubre durant la setmana “Domund al descobert”, organitzada per les Obres Missionals Pontifícies a Espanya, que se celebrà dels dies 3 al 12 d’octubre al Seminari de Tarragona amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat missionera de l’Església. La taula del dia 4 portava com a títol “El Domund en la vida de l’Església” i hi van participar el Delegat diocesà d’Ensenyament de

Mons. Vives presidí la taula rodona “El Domund en la vida de l’Església”.

Tarragona, Mn. Norbert Miracle; el Delegat diocesà de Catequesi i del Catecumenat de Tarragona, Mn. Xavier Morell; i la Responsable de l’Àrea de Pastoral i Socioeducativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Rosa Maria Piqué. Va moderar el debat la Delegada diocesana de Missions de Sant Feliu de Llobregat, Aurora Picó. Durant tota la setmana hi hagué una exposició permanent que mostrà a través de diferents àmbits i espais què és el Domund, la tasca dels missioners, la realitat de la missió a les Diòcesis catalanes i la cooperació missionera. El dilluns 10 d’octubre la jornada es dedicà a compartir la tasca dels missioners nascuts a Catalunya. Segons el director de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya, Rev. D. Anastasio Gil, és important ressenyar el treball ocult, silenciós i gens cridaner que fan els missioners al servei dels més pobres. Actualment hi ha uns 13.000 missioners espanyols a 140 països, que anuncien l’Evangeli als

territoris on han estat enviats i cooperen amb altres Esglésies locals necessitades. A més, centenars de voluntaris, treballadors i catequistes ofereixen el seu temps per donar suport des de la rereguarda al treball dels missioners i sensibilitzar la societat sobre la importància d’ajudar-los. Tots hem de pregar i sostenir amb l’estimació els missioners.

INAUGURACIÓ DEL CURS 2016-2017 DE L’ATENEU UNIVERSITARI SANT PACIÀ L’Arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, inaugurà oficialment el curs 2016-2017 el dijous 6 d’octubre a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. A les deu del matí, Mons. Omella presidí una solemne Eucaristia, concelebrada per Mons. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona; Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe

de Tarragona i Vicegran Canceller de l’Ateneu; i els altres Bisbes catalans. Tot seguit, presidí l’acte acadèmic d’obertura del curs, al qual assistiren el Rector de l’Ateneu, Dr. Armand Puig; els Degans de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Planellas; de la Facultat de Filosofia de Catalunya, Jaume Aymar; i de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, David Abadías; a més d’un bon nombre de personalitats eclesiàstiques i civils i una àmplia representació del claustre de professors i de l’alumnat. La memòria del curs 2015-2016 fou presentada pel Secretari General i professor de l’Ateneu, Sergi Gordo. A continuació, el Dr. Armand Puig agraí la tasca de totes les persones que han contribuït a posar-lo en marxa durant el proppassat any acadèmic 2015-2016, i afirmà que l’Ateneu és una realitat acadèmica esplèndida de l’Església catalana, integrada per dotze centres universitaris i uns 3.000 alumnes de ciències eclesiàstiques. El curs passat es va cloure la intensa commemoració dels cinquanta anys del Concili Vaticà II (1962-1965), al qual la Facultat de Teologia ha dedicat quatre simposis. En els pròxims tres anys acadèmics, l’Ateneu tractarà el tema de la reforma de l’Església, coincidint amb els 500 anys de l’inici de la reforma protestant (1517). L’Ateneu manté una relació privilegiada amb la Universitat Ramon Església d’Urgell

37


NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE EL TREBALL DECENT

A

mb motiu de la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent el dia 7 d’octubre, els Bisbes de Catalunya van fer pública la nota que transcrivim tot seguit, unint-se a les Delegacions diocesanes de Pastoral Obrera i a altres entitats cristianes. Nota dels Bisbes de Catalunya sobre el treball decent En el dia de la Jornada Mundial pel Treball Decent, 7 d’octubre, impulsada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), els Bisbes de Catalunya, donant suport a les Delegacions diocesanes de Pastoral Obrera i altres entitats cristianes, volem recordar el compromís que tota la comunitat cristiana ha de tenir perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, segu-

Llull i amb la Universitat de Barcelona i és

retat i dignitat humana. 1. La situació actual Darrere l’argument de la recuperació econòmica i de la disminució de l’atur, a Catalunya continuen havent-hi més de 650.000 persones aturades (més de 4.700.000 persones al conjunt de l’Estat Espanyol, segons dades del començament de 2016). En els darrers anys s’han aplicat algunes mesures en favor d’aquesta recuperació que han capgirat les condicions de treball de moltes persones treballadores pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada i el seu nivell salarial. Avui, l’ocupació ja no garanteix sortir de la pobresa, com ho demostra el fet que el nombre de “treballadors pobres” vagi creixent de manera progressiva, ja que la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya

un exemple concret del diàleg entre l’Església i el

Mons. Omella (al centre de la taula) presidí l’acte inaugural del curs 2016-2017 a l’Ateneu Sant Pacià.

38

Església d’Urgell

ja es troba a l’11,7% de les persones treballadores. Cada vegada ens trobem més persones excloses del mercat de treball, d’altres amb unes condicions laborals indignes, moltes treballant en l’economia submergida i molts joves que segueixen patint una falta de perspectives laborals que els angoixen. 2. La necessitat d’un treball decent per la persona i per la societat A la nostra societat, el treball té un paper fonamental i decisiu en la vida personal, familiar i social de la ciutadania. Quan el treball i les seves condicions es veuen profundament deteriorats, tota la vida personal, familiar i social es veu afectada negativament. El treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. Es tracta d’una activitat

món de la cultura i de la universitat. Així mateix, el Dr. Puig agraí el treball de la Dra. M. Claustre Solé, de la Companyia de Maria, professora de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia, que deixa la docència després de vint anys, motiu pel qual ha rebut la medalla de la Facultat de Teologia, i va cloure el seu discurs evocant el beat Ramon Llull, la més universal de les figures històriques que ha donat la llengua catalana, el procés de canonització del qual i la seva declaració com

amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb esforç, així mateix ens relacionem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, i potenciem la nostra autoestima, tot contribuint al bé comú. Alhora, el fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la societat, i que actua com la principal via d’integració social. Per als cristians i tots els qui compartim la fe en Déu Creador, el treball és un dret i un deure i constitueix una veritable col·laboració en el creixement i perfeccionament del món creat (Joan Pau II, “Laborem exercens”, 16). 3. L’Església, pel treball decent El Concili Vaticà II afirma

a Doctor de l’Església es troben a la fase final. Precisament al beat Ramon Llull va estar dedicada la lliçó inaugural que pronuncià el Dr. Jordi Gayà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, amb el títol “De la comprensió a la contemplació. La teologia del beat Ramon Llull”, en la qual exposà l’itinerari vital del beat mallorquí, que amb la seva vida i obra es va esforçar a comprendre, aprofundir, contemplar i anunciar la fe cristiana,


que “el treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana” (“Gaudium et Spes”, 26). Diferents entitats i associacions d’Església porten temps dedicant part dels seus esforços a la conscienciació sobre la situació laboral i el deteriorament en les condicions de treball. Per aquest motiu, manifestem la necessitat de posar com a objectiu de les nostres institucions i organitzacions la necessitat d’un treball decent per a tothom, promovent una economia que generi oportunitats, iniciativa empresarial, desenvolupament, llocs de treball i formes de vida més sostenibles per a tothom. Benet XVI afirmà “Què significa la paraula decència aplicada al treball? Significa un treball que, en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona; un treball lliurement

rebuda com un do de Déu que s’ha d’oferir a tothom. Mons. Omella va cloure l’acte tot agraint al Dr. Gayà la lliçó inaugural i lloant el treball que duen a terme els professors i els alumnes, amb una salutació especial als alumnes provinents dels països d’Amèrica de llengua espanyola i també de l’Àfrica. Exhortà a seguir aprofundint i exposant la fe cristiana des de cadascun dels àmbits acadèmics de l’Ateneu, i en sintonia amb el papa Francesc, i abans de declarar inaugurat el

elegit, que associï efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats, evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors d’organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l’àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació” (“Caritas in Veritate”, 63). Demanem als governants que exerceixin la seva responsabilitat de defensar els drets humans i socials més bàsics com el treball, l’habitatge, la

sanitat, l’ensenyament, i de controlar el desenvolupament de l’economia, perquè sigui un instrument al servei de les persones i no a l’inrevés. El camí cap al treball decent hauria de ser una prioritat en les polítiques i en els objectius dels agents socials i empresarials. Com a seguidors de Jesús volem col·laborar a fer prendre consciència que l’economia no pot ser mai un absolut i que ha d’estar sempre al servei de les persones. La rendibilitat econòmica i, per tant, el preu que tingui en el mercat, no pot ser mai ni l’únic ni el darrer criteri de valoració del treball. Reclamem que es doni la importància merescuda al treball digne per a tothom i als drets de les persones més empobrides. Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius, és que aquest

sistema va en contra seu. Com diu el Papa Francesc, “així com el manament de ‘no matar’ posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir: “no a una economia de l’exclusió i la desigualtat”. Aquesta economia mata” (“Evangelii Gaudium”, 53). Les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta, ens urgeixen a no ser passius ni insensibles davant les qüestions que ens afecten a tots, entre les quals hi ha el dret al treball, i a un treball decent. Com posa en relleu el Papa Francesc: “El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal” (“Laudato Si”, 128). Els Bisbes de Catalunya Barcelona, 6 d’octubre de 2016

curs, afirmà que l’Església ha de seguir servint el nostre món dominat per la globalització i carregat d’esperança.

CICLE “MATRIMONI I DRET CANÒNIC” L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir el 6 d’octubre la conferència “Motius pels quals plantejar la nul·litat matrimonial”, a càrrec de Mn. David Codina, Secretari General i Defensor del Vincle del Bisbat d’Urgell,

Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat (dreta), intervingué en el cicle “Matrimoni i Dret Canònic” a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Església d’Urgell

39


en el marc de la segona edició del cicle “Matrimoni i Dret Canònic”. L’objectiu del cicle és oferir una visió real i ajustada sobre aquesta branca del dret i la seva influència en l’àmbit matrimonial. L’organització de les conferències compta amb la col·laboració del Bisbat de Lleida i l’Institut de Ciències Religioses de Lleida. El cicle es completa amb les conferències “Actualitat sobre el procés de nul·litat endegat pel Papa Francesc”, a càrrec de Mn. Joan Làzaro i Padrós, Vicari judicial del Bisbat de Terrassa (el 3 de novembre); i “El matrimoni en la societat d’avui”, a càrrec de Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida (1 de desembre).

INAUGURACIÓ DEL CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ La tarda del 6 d’octubre, els Bisbes de les set Diòcesis que formen part de Seminari Major Interdiocesà, acompanyats pels Rectors diocesans, van inaugurar el curs acadèmic 2016-2017. L’acte començà amb la pregària de l’Hora Menor a la capella del

CÀRITAS D’URGELL FA UNA CRIDA DE VOLUNTARIAT PER AL PROJECTE D’ACOMPANYAMENT A DOMICILI O HOSPITALARI

C

àritas d’Urgell ha obert una nova campanya de recerca de voluntaris que vulguin acompanyar persones durant un temps determinat a casa seva o bé en centres residencials o hospitalaris. L’acompanyament, d’una hora setmanal, ofereix un suport afectiu i nous vincles de relació amb la persona acompanyada que els permet trencar amb la solitud que imposa de vegades la impossibilitat de moure’s. A més d’alleugerir les situacions de soledat o aïllament, el suport afectiu que rep la persona l’ajuda a reforçar els seus recursos personals, com l’autoestima, la capacitat d’adaptació, la capacitat de relació amb els altres, etc. El projecte d’acompanyament a domicili o hospitalari neix de la collaboració establerta ara fa tres anys entre Càritas i la fundació Sarquavitae.

Seminari, i tot seguit, a la Sala Arquebisbe Ramon Torrella, van seguir els parlaments del Rector del Seminari, Mn. Norbert Miracle, i del Bisbe encarregat, Mons. Joan-Enric Vives, que van destacar el que marcarà aquest curs. Després s’homenatjà el P. Jesús Renau, SJ, que els darrers 13 anys ha estat el Director espiritual del Seminari i que ara passa el relleu al nou Director, Mn.

La constatació de les necessitats de la població de la comarca de l’Alt Urgell, en les capes més envellides, va motivar la recerca de noves formes de suport humà. Sarquarvitae dóna formació als voluntaris per tal de oferir-los eines que els ajudin a fer aquest acompanyament. Des que es va posar en marxa, aquest projecte ha mostrat com també els vincles afectius que estableixen els voluntaris milloren sensiblement la seva qualitat de vida, ajudant-los a prendre perspectiva de la situació en què viuen les persones amb les limitacions físiques que imposa el deteriorament de la salut. Per a més informació, podeu consultar la web de Càritas d’Urgell (www. caritasurgell.cat), dirigir-vos al Centre Sant Ot de La Seu d’Urgell o trucar al telèfon 973.360.815.

Javier Vilanova, prevere de la Diòcesi de Tortosa, que amb la cooperació del P. Enric Puig, SJ, tindrà cura de la formació espiritual i de la confessió ordinària dels joves que es preparen per a rebre el ministeri presbiteral. Clogué l’acte l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol. Enguany, la comunitat del Seminari està formada per 22 joves que es prepa-

Enguany, la comunitat del Seminari està formada per 22 joves que es preparen per a rebre el ministeri presbiteral.

40

Església d’Urgell

ren en els cursos reglats, que s’inicien amb els curs introductori, i segueixen els anys de formació inicial, amb la Filosofia i la Teologia.

TROBADA A NÚRIA DE LES HOSPITALITATS DE LOURDES DE CATALUNYA El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre va tenir lloc al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria, Patrona de la Diòcesi d’Urgell, el congrés de les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes de les Diòcesis amb seu a Catalunya. Hi assistí el Consiliari Delegat de les Hospitalitats diocesanes de Lourdes a Espanya, Mn. Lluís Ruiz Brichs, prevere de Solsona; i el Consiliari de l’Hospitalitat diocesana d’Urgell, Mn. Ignasi Na-


en la pregària que ens porti vers Jesucrist.

CELEBRACIÓ A LA POBLETA DE BELLVEÍ AMB MOTIU DE LA FIRA DEL BESTIAR.

L’Arquebisbe Joan-Enric participà el 8 d’octubre en el congrés de les Hospitalitats de Lourdes de Catalunya a Núria.

varri; així com Mn. Joan Perera, capellà custodi del Santuari, i un bon grup dels membres i Presidents de les diferents Juntes de les Hospitalitats de Lourdes de Catalunya. El dissabte dia 8 va ferse present l’Arquebisbe d’Urgell, que va oferir una xerrada sobre “Lourdes, escola de misericòrdia”, en la qual va glossar la presència de la Verge Maria a la Constitució Apostòlica “Lumen gentium” del Concili Vaticà II, la “Mare de Misericòrdia” del quart Evangeli, i els principals elements que configuren l’experiència del pelegrinatge amb malalts al Santuari de Lourdes, a més de referir-se a la figura de Santa Bernardeta Soubirous com una santa que va encarnar la virtut de la misericòrdia al llarg

de la seva vida. Finalment, va animar els membres de les Hospitalitats a viure el missatge de Lourdes, ja que és una manifestació del Regne de Déu on els petits, malalts i pobres són els més importants. L’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia del dissabte, en la qual es pregà amb les oracions de la Missa de la Misericòrdia. A l’homilia, Mons. Vives glossà l’Evangeli proclamat de les Noces de Canà de Galilea, on a més de Jesús i Maria apareixen com a personatges importants els servents anònims que confien en la paraula de Jesucrist i posen a les gerres l’aigua que s’acabarà convertint en vi. L’Arquebisbe animà els fidels a fer com aquells servents anònims: creure i confiar en la paraula de Jesucrist

que convertirà allò poc que li oferim i ho multiplicarà. També exhortà els fidels a confiar plenament en la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia, demanant-li

Dissabte 9 d’octubre, en plena fira ramadera de la Vall Fosca, i a l’església parroquial de Sant Feliu de La Pobleta de Bellveí, va tenir lloc una celebració singular, preparada de forma especial per a aquella ocasió. Les lectures, pregàries, i fins i tot l’ornamentació de l’altar tenien com a rerefons tot el que forma part de la fira. La celebració va ser una bella pregària d’acció de gràcies pels dons rebuts per part de les persones que treballen a la ramaderia a la vall i van pregar per la prosperitat de les cases i de les seves famílies. Va presidir l’Eucaristia el Rector, Mn. Josep Eliüd Arias, amb el diaca encar-

El grup Acordions de la Vall Fosca acompanyà la celebració a l’església parroquial de Sant Feliu de La Pobleta de Bellveí. Església d’Urgell

41


PELEGRINATGE AL SEPULCRE DE SANTA EMÍLIA DE RODAT A VILLEFRANCHE-DE-ROUERGUE (OCCITÀNIA) Dissabte 1 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir el pelegrinatge de les Parròquies de Les i Bossòst (Vall d’Aran) a la ciutat de Villefranche-de-Rouergue (Occitània), lloc on visqué i morí Santa Emília de Rodat (1787-1852), fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família de Villefranche, amb presència a la Diòcesi d’Urgell, a la Vall d’Aran, des de 1903. Hi va participar una setantena de pelegrins amb el Rector Mn. Joseph Geethafonkalan, i acompanyats també per Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat. Amb motiu dels 200 anys de la Fundació de la Congregació, les Germanes de la Vall d’Aran i les laiques consagrades a la Sagrada Família van voler pelegrinar

regat de la Vall, Mn. Josep Montoya. La celebració, amb el temple ple de fidels i visitants de la fira, comptà amb l’acompanyament musical del grup Acordions de la Vall Fosca.

a la Casa Mare de la Congregació, lloc on reposa el cos de Santa Emília de Rodat, al costat del cofundador, P. Antoine Marty, Vicari general de la Diòcesi de Rodez quan vivia la santa i que l’acompanyà sempre espiritualment. Els pelegrins foren rebuts per la Superiora General de la Congregació, Mare Dominique Cavarroc, i per les Germanes de la Comunitat internacional de Villefranche-de-Rouergue. L’acte central de la jornada fou la celebració de l’Eucaristia presidia per Mons. Vives i concelebrada per Mn. Joseph Geethonkalan i Mn. David Codina. l’Arquebisbe glossà a l’homilia la figura de Santa Emília de Rodat, santa anomenada de la misericòrdia, que va

presidida pel Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de

Barcelona. Hi prengueren part les Autoritats de Perpinyà encapçalades per

600 ANYS DE L’ARXICONFRARIA DE LA SANG A PERPINYÀ Diumenge 9 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va participar a Perpinyà a la celebració eucarística per festejar els 600 anys de la fundació de l’Arxiconfraria de la Sang, convidat pel Bisbe de Perpinyà, Mons. Norbert Turini, i que fou 42

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric participà a la celebració eucarística per festejar els 600 anys de la fundació de l’Arxiconfraria de la Sang.

l’Alcalde, Jean-Marc Pujol; la Consellera municipal delegada de patrimoni històric, Josianne Cabanas; i el President del Consell d’Administració de l’Arxiconfraria, André Payret; a més de representants de les Confraries de la Sang de Catalunya, com les de Mataró, Reus i Tarragona. L’Arxiconfraria de la Sang de Perpinyà fou fundada l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume de Perpinyà, després de la predicació sobre la Passió del Senyor del frare dominic Sant Vicenç Ferrer, i es va dedicar a assistir i ajudar els condemnats a mort,


anar donant resposta a cada necessitat que se li presentava al llarg de la vida: va acollir religioses abandonades després de la Revolució Francesa; en tancar-se l’escola lliure de les Germanes Ursulines, va obrir-ne una a la seva pròpia habitació; va conèixer els pobres i els va atendre; després es lliurà als malalts en una atenció per les cases, els infants del carrer i els orfes, els presoners, etc. Mons. Vives també va recordar la “nit obscura” que va passar Santa Emília de Rodat durant 32 anys i que no li va ser impediment per a continuar servint i fent el bé, sense caure en racionalismes o sentimentalismes, sinó fidel a la fe i a la confiança en Déu. Per això, l’Arquebisbe animà els fidels a perseverar en els compromisos cristians i en la fidelitat a l’Evangeli

a les obres de misericòrdia i a exaltar la Passió de Crist amb l’organització de les tradicionals processons.

JUBILEU DE LA MISERICÒRDIA DE LES PARRÒQUIES DEL PALLARS SOBIRÀ Una cinquantena de fidels de les Parròquies del Pallars Sobirà, acompanyats pels seus Rectors (Mn. Joan Dies, Mn. Andreu Rodríguez, Mn. Henry Vargas i Mn. Joan Pau Esteban), va celebrar el dissabte 8 d’octubre el Jubileu de la Misericòrdia a la Basílica de la Mare

malgrat els silencis de Déu o moments difícils que puguem passar. I a ser sal i llum del món. Després de l’Eucaristia tingué lloc un dinar de germanor a la mateixa Casa General de la Congregació i, posteriorment, els fidels pogueren visitar els principals llocs de la Comunitat de Villefranche on visqué Sta. Emília, i en especial l’habitació on va viure i morir la santa, i que és un lloc de pelegrinatge i de particular veneració. A la tarda, a la Cripta de la Comunitat on hi ha el cos enterrat de Santa Emília de Rodat, canonitzada el 1950 pel Papa Pius XII, tingué lloc una pregària preparada per les laiques consagrades que finalitzà amb la benedicció de l’Arquebisbe demanant a cadascú de renovar en silenci la pròpia consagració a Jesucrist.

de Déu de Valldeflors de Tremp. De bon matí, els pelegrins van anar omplint l’autobús que els havia de dur a Tremp des de Ribera de Cardós, Esterri d’Àneu, Sort i Gerri de la Sal. Amb tots els pelegrins a bord, i després de la salutació i presentació del pelegrinatge, es va resar el Sant Rosari durant el viatge. A la plaça de la Basílica de Valldeflors els esperava el Rector de Tremp, Mn Joan Antoni Mateu, que els va explicar breument el significat de passar per la Porta Santa, i tot seguit es va fer l’entrada mentre

tots cantaven el Credo i recordaven el seu baptisme amb l’aigua beneïda. Un cop dins, va començar un senzill però emotiu acte de reconciliació amb cants, textos de la Sagrada Escriptura i participació en el sagrament de la Penitència. Tot seguit començà la celebració de l’Eucaristia. A l’homilia, Mn. Esteban, glossant l’Evangeli proclamat, va exhortar els fidels a reconèixer que l’obra de misericòrdia més gran que Déu ha fet per nosaltres és el perdó, tret essencial del seu Amor: “si volem descobrir el seu rostre de Pare

misericordiós no l’hem de buscar molt amunt, sinó agenollat rentant-nos els peus en la persona del seu Fill, perquè també nosaltres a través del perdó rentem les nostres ferides, reconeixent que és Déu qui fa possible perdonar-nos amb autenticitat, com a primera obra de misericòrdia que obre les portes del cor per a la pràctica del bé”. Acabada l’Eucaristia els pelegrins van venerar la Mare de Déu de Valldeflors i es van fer una fotografia de grup davant l’altar major i la porta jubilar. La jornada va continuar amb un dinar de germanor Església d’Urgell

43


la Subsíndica General, M.I. Sra. Mónica Bonell, que l’informaren de l’activitat parlamentària i legislativa que s’ha dut a terme recentment al Consell General. La visita s’inscriu en el marc de les reunions institucionals previstes en la Constitució del Principat d’Andorra.

VISITA DE L’ARQUEBISBE AL SANTUARI DE REFET

Una cinquantena de fidels participà en el Jubileu de la Misericòrdia de les Parròquies del Pallars Sobirà.

que va ajudar a estrènyer encara més els vincles de fe i amistat. Finalment, van poder conèixer la casa de Sant Josep Manyanet, en una visita guiada pels sacerdots Fills de la Sagrada Família. Durant el viatge de tornada van compartir les

impressions i experiències, totes força positives, sobre aquesta primera trobada interparroquial amb motiu de l’Any de la Misericòrdia, que ha estat preparada durant un parell de mesos, tot explicant el sentit d’aquest pelegrinatge jubilar.

La Subsíndica General i el Síndic General es van reunir amb l’Arquebisbe i Copríncep el 10 d’octubre.

44

Església d’Urgell

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL ALS SÍNDICS D’ANDORRA El Copríncep Episcopal va rebre la tarda de dilluns 10 d’octubre al Palau Episcopal la visita del Síndic General d’Andorra, M.I. Sr. Vicenç Mateu i Zamora, i

Dimarts 11 d’octubre al matí, l’Arquebisbe JoanEnric va visitar al Santuari de la Mare de Refet (Seró) la Gna. Trinitat Cabrero, Jerònima, que hi resideix amb una postulant, Pilar. Mons. Vives va poder veure les obres de remodelació i restauració del Santuari, del Monestir i, sobretot, de l’hostatgeria, amb 5 habitacions individuals recentment restaurades; i va pregar a la Mare de Déu de Refet per totes les necessitats de la Diòcesi. També va convidar les dues germanes a organitzar i participar en alguna

Mons. Vives va visitar les Gnes. Jerònimes al Santuari de Refet.


RENOVACIÓ DEL DIRECTOR I DEL SECRETARI DE CÀRITAS D’URGELL

H

avent-se exhaurit el termini de temps per al qual foren nomenats, l’Arquebisbe d’Urgell, President nat de Càritas diocesana d’Urgell, ha procedit a renovar per un període de 3 anys els càrrecs de Director i Secretari en les persones, respectivament, de Josep Casanova i Obiols i Carles Martín Neira. Segons els estatuts de Càritas d’Urgell, correspon al Director diocesà representar l’entitat i dur a terme tots

activitat de recés al servei dels laics i religiosos de la Diòcesi i en la Setmana Bíblica entorn de la primera setmana d’Advent.

DINAR COL·LOQUI SOBRE CATALUNYA AL CERCLE EQÜESTRE DE BARCELONA El Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF) i el Cercle Eqüestre de Barcelona van organitzar el dimarts 11 d’octubre un dinar col·loqui amb el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en el qual participà l’Arquebisbe d’Urgell. Hi van assistir 270 convidats, entre els quals la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; i els expresidents Artur Mas i José Montilla, a més de destacades personalitats dels àmbits polític, social i empresarial de Catalunya. A la sobretaula, el President Puigdemont va parlar dels elements més importants de l’actual moment econòmic a Catalunya i de les relacions amb l’Estat espanyol. Posteriorment hi hagué un viu col·loqui amb els assistents.

els actes necessaris per a la realització de les seves finalitats i impulsar el desenvolupament institucional a tota la Diòcesi. Al Secretari li correspon actuar com a secretari de les reunions de l’assemblea diocesana, del Consell diocesà i de la Comissió Permanent de Càritas, aixecar-ne les corresponents actes i expedir-ne els certificats amb el visti-plau del Director.

SIMPOSI HOMENATGE A PAU VI EN EL 50è ANIVERSARI DE LA CEE El dies 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a la seu de la Fundació Pau VI, a Madrid, un simposi en homenatge al Papa Montini dins els actes commemoratius del 50è aniversari de la constitució de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La conferència inaugural, a la seu de la CEE, anà a càrrec del Cardenal Secretari d’Estat de la Santa Seu, Mons. Pietro Parolin, amb el títol “Pau VI i la pau”. Hi van assistir els Cardenals, Arquebisbes i Bisbes d’Espanya, entre

els quals l’Arquebisbe d’Urgell. Mons. Parolin va definir Pau VI com el primer Papa modern i, sobretot, com el Papa del “diàleg, del Concili Vaticà II, de l’ecumenisme, pelegrí, de la civilització de l’amor, defensor de la vida, del temps futur, expert en humanitat, de la pau, de l’alegria, mestre i testimoni, enamorat de Crist i de l’Església”; i va recordar el seu històric discurs davant l’Assemblea General de l’ONU el 4 d’octubre de 1965, quan va llençar el crit: “mai més la guerra”. A la seu de Nacions Unides, “Pau VI va voler presentar l’Església com

El Cardenal Parolin (al costat de Mons. Blázquez, dempeus) va pronunciar la ponència inaugural del simposi en homenatge a Pau VI.

una comunitat de pobles creients que no té altres interessos que els de la pau i el creixement de la humanitat”, subratllant, com després va fer a la Constitució Apostòlica “Lumen gentium”, la importància de “la unitat del gènere humà” com a factor indispensable per a la convivència pacífica. El Cardenal Secretari d’Estat va recordar com el Papa Francesc es nodreix del magisteri del seu predecessor i com l’Exhortació Apostòlica “Evangelii gaudim” té un gran parallelisme amb l’Exhortació “Evangelii nuntiandi” de Pau VI. I afirmà que “la sintonia més profunda entre “Evangelii gaudium” i “Evangelii nuntiandi” emergeix sobretot en la unió, sostinguda per totes dues, entre evangelització i pau”. Mons. Parolin afegí que “igual que el Papa Montini, el Papa Francesc està convençut que l’Evangeli parla a tots els homes, i que l’anunci de la pau no és el d’una pau negociada, sinó la convicció que la unitat de l’Esperit harmonitza totes les diversitats. L’Esperit supera qualsevol conflicte en una nova i prometedora síntesi”. Al simposi van intervenir també com a ponents el Director de l’Osservatore Romano, Dr. Giovanni Maria Vian; el Cardenal President de la CEE, Mons. Ricardo Blázquez; el Cardenal Fernando Sebastián Aguilar; la Dra. Lucetta Scaraffia; el Dr. Juan María Laboa; el Dr. Vicente Cárcel i Mons. Ginés García Beltrán, President de la Fundació Pablo VI. Església d’Urgell

45


CELEBRACIÓ A LA DIÒCESI DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR, PATRONA DE LA GUÀRDIA CIVIL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el 12 d’octubre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la solemne Eucaristia amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil, concelebrada pel Degà del Capítol i Arxiprest, Mn. Xavier Parés, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe va recordar com Maria és Pilar de fe. Aquesta fe mariana de tantes generacions -deia el Papa Sant Joan Pau II en la seva estada a Saragossa el 1982- ha de convertir-se no només en record sinó en punt de partida envers Déu. Les pregàries i els sacrificis, el batec vital d’un poble, que expressa davant Maria els seus goigs, tristeses i esperances, són les pedres noves que eleven la dimensió sagrada d’una fe mariana. Evocar la història no és nostàlgia del passat o narcisisme: és viure el memorial d’una tradició que arriba viva fins a nosaltres i ens impulsa a mirar el futur amb esperança. Sense atendre les arrels de l’ahir, els pobles, les institucions i les persones no tenen profunditat. El Copríncep Episcopal recordà com el Papa Francesc vol una Església en sortida i conversió que posi en relleu la presència singular de la Mare de Crist en la història del nostre poble. La devoció i el culte a la Mare de Déu del Pilar ens impulsa a una vida 46

Església d’Urgell

més humana i evangèlica, a comprometre’ns amb passió en la construcció d’un món en pau, més just, més fratern i més solidari. L’Arquebisbe va demanar la protecció de la Mare de Déu del Pilar en el camí del curs 2016-2017, i va pregar que el mantell protector de la Mare de Déu del Pilar cobrís i protegís tota l’Església, a Espanya en la seva festa nacional, i a totes les Autoritats de l’Es-

tat; i així mateix va voler tenir un record per tota la comunitat iberoamericana -a la qual també es troba unida el Principat d’Andorra- amb qui compartim llengua, cultura i les belles i fondes arrels cristianes. Mons. Vives demanà també que la Verge del Pilar protegís especialment en el seu dia tot el Cos de la Guàrdia Civil, a qui va demanar ser un cos de seguretat proper al ciutadà

i a qui va reconèixer tots els seus esforços per la protecció dels ciutadans. La celebració eucarística va comptar amb la presència de nombroses Autoritats: l’Ambaixador d’Espanya al Principat d’Andorra; el Representant del Copríncep Episcopal; el Capità de la Guàrdia Civil i Cap de Companyia de La Seu d’Urgell; el Tinent Coronel, suboficials i alumnes de l’Acadèmia de Subofi-


cials de Talarn; el Tinent Coronel de la Gendarmeria Nacional Francesa a l’Arieja; els Inspectors del Cos de Mossos d’Esquadra, del Cos Nacional de Policia i de la Policia Local de La Seu d’Urgell; el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell; Regidors municipals de La Seu d’Urgell; els Alcaldes d’Organyà; Oliana, Peramola i Prats i Samsor; el Jutge i el Fiscal de La Seu d’Urgell i l’Advocat de l’Estat a Lleida, entre d’altres. A més de la celebració eucarística a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, la festa de la Mare de Déu del Pilar es va celebrar també a moltes altres Parròquies de la Diòcesis, com ara a les de l’Arxiprestat d’Urgell Mitjà, amb dos aplecs que van ser força participats malgrat la pluja que va acompanyar la jornada.

A Ponts es va celebrar la missa en honor a la Verge del Pilar amb la participació de membres de la Guàrdia Civil de la caserna de la ciutat i d’alguns dels treballadors de Correus de Ponts, dues institucions que la tenen com a patrona, a més dels fidels del poble, entre els quals un grup de dones que celebraven la seva onomàstica. Així mateix, al Santuari i Monestir de Refet es va aplegar un bon nombre de fidels per participar de l’aplec de la Mare de Déu del Pilar. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Josep Sauter, capellà del Santuari, amb l’assistència de la comunitat de les Gnes. Jerònimes; i va ser solemnitzada pels cants de la coral pontsicana L’Amistat. En acabar la missa els assistents van ser obsequiats amb un tast de coca i xocolata.

A l’ermita de Santa Perpètua de Vilanova de l’Aguda (segle XVIII) també se celebrà l’aplec del Pilar. Moltes famílies vilanovines van participar en la missa d’acció de gràcies presidida per Mn. Jaume Mayoral, amb la presència de les majorales i priors de la Parròquia i de l’Alcaldessa i Diputada Montserrat Fornells. A l’homilia, Mn. Mayoral va parlar de viure els aplecs com un element aglutinador i generador d’identitat, tot recordant que són una eina pastoral i evangelitzadora que ens ajuda a acompanyar i potenciar la fe. Durant l’Eucaristia es va tenir un record pels difunts del darrer any i també per les víctimes de l’huracà Matthew. La celebració acabà, com és tradició, amb el cant dels goigs a llaor de Santa Perpètua.

PELEGRINATGE A NÚRIA DE LES PARRÒQUIES DE L’URGELL MITJÀ Unes 150 persones de les Parròquies de Guissona, Agramunt, Artesa i Ponts, i d’alguns poblets dels entorns, van pelegrinar el 15 d’octubre al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria per guanyar el Jubileu en aquest Any de la Misericòrdia. Anaven acompanyats dels Rectors de cada Parròquia, del Vicari General, Mn. Ignasi Navarri, i alguns seminaristes. Al Santuari van ser rebuts pel capellà custodi, Mn. Joan Perera. Van iniciar el viatge en autobús des de cadascuna de les Parròquies per trobar-se a Ribes de Freser a l’estació del tren cremallera de la Vall de Núria, i cap a les deu del matí arribaren al Santuari. Després d’una estona d’esbarjo, els sacerdots es van disposar fins a l’hora de la celebració eucarística per rebre les confessions d’aquells que ho demanessin. El pelegrins també van aprofitar aquests temps per assajar els cants, passejar fins a l’ermita de Sant Gil i resar una pregària a la Mare de Déu. Alguns van complir amb la tradició de posar el cap a l’olla, i tots, sobretot els infants, van gaudir del sol i la natura. A migdia tots els pelegrins es van aplegar a la porta del Santuari. Amb gran solemnitat, es va resar la pregària del Jubileu, conduïda per Mn. Navarri i per Mn. Perera, i tot seguit van travessar la Porta Santa cantant Església d’Urgell

47


lar de l’autèntica saviesa cristiana, la necessitat de la formació permanent per a tots els membres de l’Església i la unitat de la vida cristiana en el seguiment de Jesucrist. A continuació van participar en la joiosa celebració de l’Eucaristia, després de la qual van compartir un dinar de germanor com a cloenda de la jornada.

Els pelegrins de l’Urgell Mitjà van resar la pregària del Jubileu abans de travessar la Porta Santa del Santuari de Núria.

el Credo. L’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué, els va donar la benvinguda al temple abans de començar l’Eucaristia, tot recordant-los el motiu profund del Jubileu de la Misericòrdia: fer les passes necessaris per viure en la misericòrdia i la compassió, el perdó i el suport a les persones que ens envolten. A l’homilia, Mn. Navarri va posar en relleu l’acolliment que la Mare de Déu fa de tots, tal i com ho fa una mare, sense posar diferències i estimant malgrat les faltes que puguem fer, i va encoratjar els pelegrins a seguir l’exemple de Maria i a ser fidels al missatge de Jesús. La celebració va ser solemnitzada pels cants de la coral parroquial de Guissona i del cor de la comunitat ucraïnesa de ritus grec catòlic, també de la Parròquia de Guissona, que al final de l’Eucaristia van oferir plegats un breu recital, molt emocionant i 48

Església d’Urgell

participat pels presents. Posteriorment, els pelegrins van compartir un dinar de germanor, després del qual Mn. Perera els guià en un recorregut per l’entorn del Santuari. La jornada es va cloure amb el comiat a la Mare de Déu de Núria, acompanyat d’una explicació del sentit d’aquesta advocació.

VI CURS A L’ESCOLA DE FORMACIÓ PERMANENT DEL BISBAT D’URGELL Dissabte 16 d’octubre, coincidint amb la festa litúrgica de Santa Teresa de Jesús, verge, fundadora i doctora de l’Església, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer l’inici de les activitats del nou curs de l’Escola de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell (EFP). La jornada començà amb la pregària de Laudes, presidida per Mn. Pau Vidal, i les dues lliçons inaugurals, a càrrec de Mn.

Xavier Parés, sobre Litúrgia, dins el tercer any del curs cíclic fonamental, i de Mn. Josep M. Mauri, sobre democràcia i organització política dels Estats, dins el curs d’aprofundiment, que enguany tractarà sobre Doctrina Social de l’Església, i Litúrgia i Sagraments. Posteriorment, tots els alumnes, en sessió conjunta, van escoltar el discurs d’obertura del curs a càrrec de l’Arquebisbe Joan-Enric, que els va par-

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER A PREVERES I DIAQUES D’URGELL Dilluns 17 d’octubre va tenir lloc al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell la primera jornada de formació permanent per a preveres i diaques d’Urgell del curs 2016-2017, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i amb la participació com a ponent del Dr. Salvador Pié-Ninot, teòleg, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, que fou un dels convidats per la Santa Seu com a expert en

A la inauguració del curs de l’EFP del Bisbat, l’Arquebisbe va destacar la necessitat de la formació permanent per a tots els membres de l’Església.


els dos Sínodes acompanyada enmig de joiosa i emotiva celebrade preparació la complexitat concreta ció dels 25 anys del Cor que van servir dels Petits Cantors del dels límits. de font d’ins3. La necessitat del dis- Principat d’Andorra, que piració de l’Excerniment. Esmentat 35 van estrenar la “Cantata hortació Aposvegades a través d’un iti- de l’aigua”, amb música del tòlica “Amoris nerari d’acompanyament compositor Marc Henric, Laetitia”. de les persones que orienta fill de Montpeller i vinculat El Dr. Piéla presa de consciència als “Pueri Cantores”, i amb Ninot dividí de la seva situació davant lletra a partir de poemes de la seva interDéu. Aquest discerniment diversos autors catalans venció en dues mai podrà prescindir de i andorrans, com Ester conferències. les exigències de veritat Fenoll, Marta Dou, Albert En la primera, i de caritat de l’Evangeli. Esteve, Montserrat Maroferí un resum El Dr. Pié-Ninot insistí en fany, Teresa Colom, Josep exhaustiu de la necessitat de formar Enric Dallerès i Rossend l’Exhortació agents de pastoral que Marsol Clua “Sícoris”. Apostòlica, Introduïda la festa per puguin ajudar en aquesta subratllant-ne Josep Enric Dallerès, i tasca de discerniment. els punts més Al final de la jornada, presidida pel Copríncep significatius; i a El Dr. Pié-Ninot fou el ponent de la jornada de formació els preveres es reuniren Episcopal, participaren al la segona, apro- permanent per a preveres i diaques. a l’església del Seminari torn de parlaments el Cap fundí en el valor per resar junts l’Angelus i de Govern i la Directora del magisterial d’“Amoris La- o de practicar plenament cantar la Salve Regina a la cor, Catherine Metayer. Hi etitia” com un document les exigències objectives Mare de Déu, i tot seguit assistiren la Cònsol d’Anque té com a objectiu un de la llei. compartiren un dinar de dorra la Vella, Consellers ensenyament que condel Comú de Sant Julià de 2. Partir de la conscièn- germanor. dueix a una millor com- cia. El Papa Francesc es Lòria, Ministres, Ambaiprensió de la Revelació en refereix a la consciència 25 ANYS DELS PETITS xadors i altres Autoritats, matèria de fe i costums, i en 29 ocasions i recorda la CANTORS DEL PRINCIPAT antics cantaires del cor i ofereix directives morals seva definició en el Concili D’ANDORRA familiars, a més d’un nomderivades d’aquest ense- Vaticà II com el nucli més brós públic. S’esdevingué nyament, que encara que secret de l’home. Anima, El 15 d’octubre va tenir una jornada molt emotiva no estiguin garantides pel però, a una consciència lloc al Centre Cultural i de i de gran nivell musical. carisma de la infal·libilitat, il·luminada, formada i Congressos Lauredià la no estan privades de l’assistència divina. Segons el ponent, “Amoris Laetitia” té tres principis fonamentals a aplicar-se en les situacions més complicades que poden viure les famílies: 1. La llei de la gradualitat. Principi en continuïtat amb el magisteri de Joan Pau II que cal no confondre amb la gradualitat de la llei sinó que es tracta d’una gradualitat en l’exercici prudencial dels actes lliures en subjectes que no estan en condicions de comprendre, de valorar Amb ocasió del 25è aniversari del cor, els Petits Cantors d’Andorra van estrenar a Sant Julià de Lòria la “Cantata de l’aigua”. Església d’Urgell

49


CONFIRMACIONS A PENELLES, BELLCAIRE D’URGELL I CASTELLSERÀ Diumenge 23 d’octubre al matí, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a set joves de les Parròquies de Sant Joan Baptista de Penelles i altres set de la Mare de Déu Assumpta de Bellcaire d’Urgell; i, a la tarda, a Santa Magdalena de Castellserà van ser nou els joves que reberen el do de l’Esperit Sant. En tots els casos, Mons. Vives va estar acompanyat del Rector, Mn. Ivan David Ayala, i a Castellserà també concelebrà Mn. Llorenç Utgès, que hi resideix i hi col·labora pastoralment. En arribar a Penelles, Mons. Vives fou rebut per l’Alcalde, Eloi Bergós, amb qui pogué departir sobre diferents assumptes d’actualitat per al poble. Junts visitaren els

JORNADA TÈCNICA “SER PORTAVEU, AJUDAR EL PORTAVEU” Dijous 20 d’octubre va tenir lloc a Madrid el curs intensiu organitzat per la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), “Ser portaveu, ajudar el portaveu”. De la Diòcesi d’Urgell hi van participar la Delegada de Mitjans de Comunicació Social, Cristina Orduña, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. El curs va tenir quatre 50

Església d’Urgell

pares d’Albert Boldú Garcia, de 34 anys, traspassat el dia anterior a causa d’una llarga malaltia, als qui l’Arquebisbe volgué expressar el seu condol i la seva proximitat per tan sentida pèrdua. Albert Boldú era professor del Col·legi Sagrada Família i del Col·legi Sant Ermengol

parts. En la primera, el Director de l’Oficina d’Informació de la CEE, Rv. José Gabriel Vera, va impartir la ponència “Teoria sobre el portaveu i l’ajuda al portaveu”, oferint els criteris bàsics d’aquest servei eclesial a dia d’avui. La segona part anà a càrrec de Pablo Zubieta, de l’empresa Mark.com, que oferí una xerrada amb exemples pràctics sobre “Experiències en la formació de portaveus”. La tercera conferència la impartí el periodista de Telemadrid Pedro J. Rabadán i fou un “Media training sobre el portaveu”. Finalment, la

del Principat d’Andorra. A cada celebració, l’Arquebisbe glossà a l’homilia les lectures proclamades en aquell diumenge XXX durant l’any, especialment la de l’Evangeli de Lluc on apareixen les figures del fariseu i del cobrador d’impostos que pujaren al temple a pregar (Lc

darrera de les ponències anà a càrrec d’Isabel Ramis, del grup Acciona, que aprofundí sobre el tema “Ser portaveu a les xarxes socials”.

JORNADES DE PASTORAL FAMILIAR A GUADARRAMA L’acompanyament de l’Església als matrimonis va ser el tema central de les XXXV Jornades de Pastoral Familiar i Moviments i Associacions Familiars de la Conferència Episcopal Espanyola, celebrades a Guadarrama (Madrid) del 21 al 23 d’octubre, en les

18,9-14). El fariseu pregà des d’una actitud plena d’orgull i d’autosuficiència ja que no era com aquell cobrador d’impostos, ni com els altres homes: lladres, injustos, adúlters. En canvi, el cobrador d’impostos, prega a Déu des de la humilitat i conscient de la seva petitesa i de ser un pecador. Jesús es va complaure en lloar l’actitud d’humilitat del cobrador d’impostos que mostra confiança i necessitat de l’amor i del perdó de Déu. Així, l’Arquebisbe va exhortar els fidels, a no ser autosuficients pensant-se que no necessiten ni dels germans ni de Déu, sinó humils i cercadors de la veritat i viure oberts a la gràcia de Déu. I adreçant-se especialment als confirmands els demanà, tal com va dir el Papa Fran-

quals va participar Patrícia Navas, membre de la Delegació de Família i Vida de la Diòcesi d’Urgell. Diversos experts van explicar què és i com es fa l’acompanyament en l’Església: una relació personal que ajuda la persona a treure el seu món interior i a avaluar per a prendre decisions, amb la finalitat important del seu creixement en Crist, tal com va dir el Rector del Pontifici Seminari de Comillas, el P. Germán Arana, SJ. Com a trets necessaris d’una persona que acompanya matrimonis, el rector del Seminari San Pelagio de


cesc a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, de no ser uns “joves de sofà”, que prescindeixen de comprometre’s amb els altres, amb la Parròquia, amb el seu poble, amb el món. Finalment, Mons. Vives animà els joves a viure el regal que rebien en aquell diumenge, el do de l’Esperit Sant, i a restar oberts

a aquesta gràcia que ells confirmaven i que Déu confirmava en ells. I els felicità per viure la seva fe, exhortant-los a cuidar-la i fer-la créixer participant en la vida de la Parròquia, en la formació de joves, escollint la classe de Religió a l’escola i a l’Institut i essent membres actius de l’Església i de la vida dels pobles. També tingué una

Còrdova, Antonio Prieto, va destacar la necessitat de la pregària, la formació adient per a tractar els complexos problemes actuals de les famílies, l’experiència, la maduresa humana, la fidelitat a una veritat que no es posseeix sinó que s’administra, la misericòrdia, la humilitat, la responsabilitat, la discreció i la creativitat, entre d’altres. També es van exposar diverses experiències d’acompanyament a les famílies, entre les quals la dels Equips Mare de Déu en la preparació al matrimoni; la del Centre

breu exhortació a acollir la crida a ser evangelitzadors en la diada del Domund, i a anar enfora, a la missió, estimant sempre els missioners i valorant la seva entrega generosa pels germans. En acabar les celebracions, l’Arquebisbe regalà als joves un Nou Testament i els aconsellà llegir-ne cada dia un passatge i

d’Orientació Familiar de Valladolid en la formació, ajuda i acompanyament familiar i l’acollida a la vida; la del coach educatiu, familiar i de parella de Barcelona Àlex Visús; i la del grup Betania Ordo Amoris en acompanyament a matrimonis en crisi i persones separades i divorciades.

pregar, ja que en aquell diumenge havien rebut la plenitud del do de l’Esperit Sant. Les celebracions foren solemnitzades per les corals de Penelles, Bellcaire d’Urgell i Castellserà, respectivament, a les quals felicità l’Arquebisbe, ja que solemnitzen la litúrgia amb assiduïtat i amb molta cura en la preparació dels cants.

24 d’octubre, la visita institucional del Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr.

Antoni Martí, i del Síndic General, M. I. Sr. Vicenç Mateu, que l’informaren

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL CAP DE GOVERN I EL SÍNDIC D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal va rebre el mati del dilluns

D’esquerra a dreta, Mn. Mauri, Vicenç Mateu, Antoni Martí i Mons. Vives, durant la reunió que van mantenir al Palau Episcopal. Església d’Urgell

51


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA

El 25 d’octubre va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 220 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència de tots els seus membres. Els Bisbes felicitaren Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona, pel seu nomenament com a Administrador Apostòlic del Bisbat de Mallorca i li desitgen encert i saviesa en la seva missió. 1. Els Bisbes van fer un 52

Església d’Urgell

balanç positiu de la III Trobada de Càritas Catalunya, que, amb el lema “Transformem la societat des de la Misericòrdia”, es va celebrar a Tarragona el dissabte 22 d’octubre amb la participació de 1.900 voluntaris de les deu Càritas diocesanes, i van estudiar la proposta sobre “la missió i l’estructura de Càritas Catalunya” aprovada per l’Assemblea de Càritas del passat 14 de juliol, 2. Mons. Joan-Enric Vives presentà els quatre volums de la nova versió de la Litúrgia de les Hores

en català. Els Bisbes van acollir amb satisfacció aquesta important publicació i amb aquest motiu van fer pública la nota que transcrivim més avall. 3. Els Bisbes van rebre la visita del Dr. Antoni Matabosch, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, representant de l’Església Catòlica al Grup de Treball Estable de Religions, que els informà de l’especificitat d’aquest grup, els seus objectius i els programes que porta a terme i els traslladà els principals reptes que el té plantejats

en aquest moment. 4. Un grup de responsables del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera, que agrupa diversos moviments d’Acció Catòlica Obrera (ACO), de la HOAC i de la JOC, amb el Consiliari, Mn. Pepe Baena, prevere del Bisbat de Terrassa, van informar els Bisbes dels seus respectius moviments i van dialogat amb ells sobre la pastoral obrera a les nostres Esglésies diocesanes. Van agrair la “Nota sobre el treball decent” que els Bisbes van publicar el 7 d’octubre amb ocasió de la Jornada Mundial pel Treball Decent, i van mostrar la seva disponibilitat de continuar essent evangelitzadors enmig del món del treball a la nostra terra. 5. Els Bisbes recordaren que el primer diumenge d’Advent (27 de novembre), dia d’inici de l’Any Litúrgic, han volgut que se celebri el “Diumenge de la Paraula”, de tal manera que aquell dia es posi en relleu la centralitat de la Paraula de Déu en la vida, l’espiritualitat i l’acció de l’Església. Així mateix, exhortaren les Parròquies i comunitats a promoure iniciatives que destaquin el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu, així com també a participar en les diverses activitats que es portaran a terme durant la “Setmana de la Bíblia” (del 21 al 26 de novembre). 6. Els Bisbes es feren ressò de les diverses iniciatives en marxa al voltant


de l’exhortació del Papa Francesc “Amoris Laetitia”, i expressaren la necessitat de fer una recepció acurada a les nostres Esglésies diocesanes d’aquest valuós document magisterial del Sant Pare. 7. Es van tractar també diverses qüestions relacionades amb la litúrgia, l’apostolat seglar i els mitjans de comunicació. 8. Finalment, van nomenar Lorena Cabrera Pizarro com a Presidenta nacional de la JOC i Mn. Jaume Fontbona i Missé com a Consiliari nacional de la JOC de Catalunya per a un període de quatre anys. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya Barcelona, 25 d’octubre de 2016

NOTA SOBRE LA NOVA EDICIÓ DE LA LITÚRGIA DE LES HORES Acollim la nova edició de la Litúrgia de les Hores en català “Que el meu prec pugi davant vostre, Senyor, com l’encens” (Sl 140). És un gran goig pels Bisbes de Catalunya poder oferir a tot el poble cristià, que pelegrina a les Diòcesis de parla catalana, l’edició renovada de la Litúrgia de les Hores en la nostra llengua. Desitgem que el prec de tot el poble, que cal adreçar al bon Déu, com a pregària constant, per ser fidels al manament del Se-

nyor que ens ensenya que hem de pregar sempre (cf. Lc 18,1), sigui el de l’oració oficial de l’Església, l’Ofici Diví, que coneixem amb el nom de Litúrgia de les Hores. En aquesta ocasió, després dels ja més de quaranta anys de vida de la traducció i edició de la Litúrgia de les Hores en català, ens plau de fer una crida a mantenir i augmentar l’esperit d’oració de tot el Poble de Déu, i a ser fidels a la pregària de la Litúrgia de les Hores per al bé de l’Església i de tot el món. La Litúrgia de les Hores és donada a tots els fidels, i per tant a tots exhortem a gaudir dels fruits que es deriven de la recitació dels salms, que són Paraula de Déu i ens ajuden a penetrar en el sentit de la Sagrada Escriptura, unint-nos així a l’oració del mateix Jesús, que també durant la seva vida terrena els va utilitzar en la seva pregària confiada al Pare. Tant de bo, com ja ho esmentava

l’Arquebisbe Pont i Gol en la presentació de la primera edició de la Litúrgia de les Hores, esdevingui el llibre de pregària de tota l’Església. D’una manera particular, la Litúrgia de les Hores ha de ser l’aliment de tots els preveres i diaques, religiosos i religioses i membres d’instituts de vida consagrada, que per la seva especial vocació i en fidelitat als seus propis carismes, s’han compromès a viure amb radicalitat les exigències de la vida cristiana, entre elles la d’una intensa vida d’oració. Aquesta edició de la Litúrgia de les Hores, la quarta, conté unes novetats que cal remarcar. Entre d’altres, s’han revisat tots els textos, s’han afegit tots els sants i beats que en aquests darrers anys han enriquit el calendari romà, s’ha posat al costat dels textos llatins dels himnes les corresponents versions catalanes aptes per a ser cantades, i s’ha procurat millorar la distribució dels

volums. Finalment, volem recordar que aquesta edició nova de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana és la versió oficial aprovada per la Conferència Episcopal Tarraconense i confirmada per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, tal com ho fa constar en la seva presentació l’Arquebisbe metropolità i primat Jaume Pujol: “Legitimem canònicament aquesta nova edició en llengua catalana de la Litúrgia de les Hores en tant que llibre litúrgic que és, i amb goig la fem a mans de tot el Poble de Déu de les nostres Esglésies diocesanes”. Que la pregària de tota l’Església ressoni en els nostres temples, que vivifiqui les nostres comunitats i que penetri en els cors de tots, pastors i fidels. Serà un fruit més d’aquest Any Sant que ens ha fet palpar la misericòrdia del nostre Déu. Els Bisbes de Catalunya Església d’Urgell

53


de l’activitat parlamentària i de la gestió de govern en raó de la situació que viu en aquest moment el Principat d’Andorra. Durant l’entrevista va ser present el Representant del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep M. Mauri.

RENOVACIÓ DE LA PRESIDENTA COORDINADORA DE VIDA CREIXENT D’URGELL Amb data 24 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va renovar Maria Carme Ribes Sidós com a Presidenta Coordinadora del moviment apostòlic Vida Creixent del Bisbat d’Urgell per a un període de quatre anys, d’acord amb la proposta presentada pels membres del moviment en la seva reunió del passat 16 de setembre. Vida Creixent és un moviment eclesial d’Apostolat Seglar de persones jubilades i majors erigit com a associació pública de fidels per l’Assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola el 21 de novembre de 1986, i que a la Diòcesi d’Urgell funciona des de 1992. Els tres pilars del moviment són l’espiritualitat, l’apostolat i l’amistat. L’objectiu de Vida Creixent és fer arribar el missatge de l’Evangeli als jubilats i gent gran, per a la qual cosa els membres del moviment es reuneixen en petits grups que es troben periòdicament per a aprofundir i perfeccionar la seva fe i per viure la vellesa amb plenitud humana i cristiana. 54

Església d’Urgell

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DE MANS UNIDES A EL ESCORIAL

CONGRÉS INTERNACIONAL DE PASTORAL VOCACIONAL A ROMA

Els dies 21, 22 i 23 d’octubre es van celebrar a la casa d’oració de San José a El Escorial les Jornades de Formació i l’Assemblea extraordinària de Mans Unides. El Bisbat d’Urgell va estar representat per la Presidenta de Mans Unides diocesana, Teresa Cabanes, que anava acompanyada d’un voluntari de l’entitat. S’hi van reunit un total de 450 persones en representació de les 71 Delegacions diocesanes que composen l’organització. La conferència inaugural anà a càrrec de Mn. Fernando Chica, representant de la Santa Seu davant la FAO, qui va posar molt èmfasi en que és possible acabar amb la fam al món, ja que hi ha prou aliments per a tothom, però cal un repartiment més just. El dissabte va estar destinat a diferents tallers i a celebrar l’Assemblea extraordinària, en la qual es va aprovar el pressupost per al proper any i es van tractar diferents temes d’interès, com el pla estratègic i la necessitat d’anar avançant en l’ús de les noves tecnologies. També es va presentar el resultat del primer semestre, on s’aprecia un manteniment dels ingressos. Durant els tres dies hi va haver un molt bon ambient i es va poder constatar que Mans Unides manté una molt bona posició entre les entitats destinades a la cooperació internacional.

Organitzat per la Congregació per al Clergat, del 19 al 21 d’octubre va tenir lloc a Roma el Congrés internacional de Pastoral Vocacional, convocat sota el lema “El va mirar amb misericòrdia i el va escollir” (“Miserando atque eligendo”), frase extreta de l’Evangeli de Mateu que el Sant Pare Francesc va adoptar com a lema episcopal en ser elegit Papa. Hi van assistir Mons. Joan-Enric Vives, com a President de la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i el Delegat diocesà de Pastoral Vocacional i Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, així com altres set preveres Delegats diocesans per part de la CEE, a més d’uns 300 participants entre Cardenals, Bisbes, sacerdots, religioses, religiosos i agents de pastoral d’arreu del món

que treballen activament als seus països d’origen en la pastoral vocacional. Entre els ponents cal destacar la participació del Cardenal Beniamino Stella, Prefecte de la Congregació per al Clergat; el Cardenal Alberto Suárez Inda, Arquebisbe de Morelia (Mèxic); la biblista Bruna Costacurta, de la Universitat Pontifícia Gregoriana; el Cardenal Vincent Nichols, Arquebisbe de Westminster (Gran Bretanya); el professor Amedeo Cencini; i el Bisbe de Foligno, Mons. Gualtiero Sigismondi, entre d’altres. El divendres 21 d’octubre, els participants van realitzar un pelegrinatge jubilar en el context de l’Any de la Misericòrdia, on van passar per la Porta Santa a la Basílica de Sant Pere i van tenir una Audiència amb el Papa Francesc. Reunits a la Sala Clementina, el Sant Pare va compartir la reflexió que, en realitat, “la pastoral vocacional és una trobada amb el Senyor, una trobada decisiva, que fa llum sobre la nostra

Mons. Vives i Mn. Navarri (al seu costat) van participar al Congrés internacional de Pastoral Vocacional celebrat a Roma.


existència, ens treu de l’angoixa del nostre petit món i ens fa deixebles enamorats del Mestre”. Sobre el lema “Miserando atque eligendo” va comentar que el va triar tot fent memòria dels seus anys joves, “quan vaig sentir amb força la crida del Senyor”. I als sacerdots els va dir: “No sigueu tímids en proposar el camí de la vida sacerdotal, donant sobretot el vostre alegre testimoni de la bellesa de seguir el Senyor i donar-li a Ell la vida per sempre”. L’Arquebisbe Secretari per als Seminaris de la Congregació per al Clergat, el mexicà Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, recordava poc abans del Congrés que dies enrere “es va fer pública la decisió del Papa Francesc de dedicar la propera Assemblea del Sínode a un tema d’actualitat: els joves, la fe i el discerniment vocacional. Una síntesi perfecta del que nosaltres anomenem pastoral vocacional”.

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 24 d’octubre va tenir lloc la reunió ordinària anual dels Ecònoms de les Diòcesis que estan integrades en el Seminari Major Interdiocesà de Catalunya: Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic. La reunió va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Bisbe delegat per al Seminari, i el Rector, Mn. Norbert Miracle. Es va aprovar el balanç del curs anterior (setembre 2015-agost 2016) i el

pressupost d’aquest curs que s’acaba d’iniciar fa un mes. Així mateix, es van revisar les millores que es volen dur a terme a l’edifici, sobretot pel que fa a la pintura.

TROBADA DE LES ESCOLES CATÒLIQUES PRESENTS AL BISBAT D’URGELL El 27 d’octubre va tenir lloc a la Casa del Bisbat la trobada anual amb representants dels titulars, directors i equips de pastoral de les escoles de titularitat catòlica presents a la Diòcesi d’Urgell. Hi van assistir totes menys dues, i la reunió va tenir un bon clima de comunió i de treball compartit. Va presidir la reunió l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert; i el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana. Es van comentar les

novetats d’aquest curs pel que fa als centres d’ensenyament, i es difongueren les informacions de les Delegacions sobre properes accions a les quals són convidades les escoles: Canòlich Music, Setmana de Cinema Espiritual, grups de joves TXt i Escola de Formació Permanent del Bisbat a Balaguer, entre d’altres. L’Arquebisbe demanà l’acollida de l’Exhortació del Papa Francesc “Amoris Laetitia” pel que fa a l’educació en l’afectivitat i la sexualitat des d’una perspectiva positiva, i cridà l’atenció de les escoles sobre els temes d’ideologia de gènere i l’asfíxia de l’escola de titularitat catòlica, atenent la defensa de la llibertat d’ensenyament i el respecte a les famílies i als alumnes. Es va oferir a les escoles el treball de les diverses Delegacions i la possibilitat de major presència i ajuda des del Bisbat pel que fa al treball amb els alumnes, els claustres i les associacions de pares i mares.

CÀRITAS D’URGELL LLIURA EL TÍTOL D’“ENTITAT AMB COR” A PEUSA La Comissió Permanent de Càritas diocesana d’Urgell va decidir fer un reconeixement públic a PEUSA (Productora Elèctrica Urgellense, SA) per la seva generosa col·laboració amb l’entitat, atorgant-li el títol d’“Entitat amb cor”. La tarda del 27 d’octubre l’Arquebisbe d’Urgell i President de Càritas d’Urgell lliurà el document acreditatiu d’aquest reconeixement al President de l’empresa, Ventura Rebés González-Nandín, en un acte obert a tothom al Centre Sant Ot de La Seu d’Urgell, al qual hi eren presents el Director voluntari de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, directius de PEUSA, i una àmplia representació dels treballadors i voluntaris de Càritas d’Urgell i de l’empresa d’inserció laboral Nougrapats. PEUSA col·labora des

A la reunió amb els representants de les escoles catòliques a la Diòcesi es van comentar les novetats del curs present. Església d’Urgell

55


L’Arquebisbe lliurà el reconeixement com a “Entitat amb cor” al President de PEUSA.

de l’any 2009 en el servei d’ajuts que Càritas d’Urgell presta a les famílies vulnerables o amb problemes econòmics greus per tal que puguin fer front a les despeses domèstiques bàsiques, com és el subministrament elèctric.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA PER A LA FAMÍLIA I LA VIDA El 27 d’octubre de 2016, la Delegació diocesana per a la Família i la Vida es reuní a Casa Molines de La Seu d’Urgell sota la presidència del Delegat diocesà i Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo. S’informà sobre la recent reunió de Delegacions de Pastoral Familiar de Catalunya, i es va parlar, entre d’altres temes, de la necessitat de fer arribar a les famílies l’Exhortació del Papa Francesc “Amoris Laetitia”, incidint sobretot en els capítols 6, 4 i 8; i de la preparació per al matrimoni i l’acompanyament en els primers anys de casats. També es consta56

Església d’Urgell

taren algunes dificultats dels agents pastorals que preparen els nuvis per al matrimoni: poder fer un anunci positiu, anar als fonaments de l’amor en Jesús, i que els matrimonis trobin motius de retrobament on un mediador pot ajudar. En relació amb la preparació al matrimoni a la nostra Diòcesi, es comentà també la conveniència de publicar un fulletó amb una part de l’Exhortació per als nuvis i famílies; i de que la preparació al matrimoni es faci en centres arxiprestals amb uns equips definits, on hi hagi almenys un matrimoni, i coordinats per l’Arxiprest. Es proposà que es facin 4 trobades amb l’equip i una amb el Rector, tot tenint en compte la dimensió catecumenal, ajudant i motivant que continuïn participant a la vida de l’Església després del matrimoni. El material bàsic seria el llibre editat pel Bisbat (“Junts fent camí), els capítols indicats d’“Amoris Laetitia”, i els audiovisuals “Sí quiero”.

Mn. Mateo proposà que es posi en marxa com abans millor el Centre diocesà d’Orientació Familiar sota la coordinació de Patrícia Navas, oferint de moment els serveis de què disposem; i es comentà la manca de formació afectiva i sexual als nens i adolescents a la nostra Diòcesi i es constatà la dificultat per a canalitzar-la, per la qual cosa es va suggerir contactar amb els equips directius i associacions de pares de les escoles i parlar amb els professors de Religió perquè tractin a l’aula aquest tema (ja inclòs al currículum de l’assignatura).

FESTA DEL PATRÓ DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL El 28 d’octubre va tenir lloc la jornada de festa patronal a l’Escola Sant Ermengol d’Andorra la Vella. L’Arquebisbe i Copríncep, que és també President del Patronat de l’Escola, va presidir la trobada i l’Eucaristia amb els alumnes més grans dels dos

batxillerats, acompanyat de la Directora, Anna M. Villas. Els dos sacerdots que hi col·laboren pastoralment, Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral; i Mn. Josep Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament, van presidir respectivament la celebració litúrgica amb els alumnes de primària i amb els de secundària. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric animà els joves a viure la seva vida de cristians amb tres actituds bàsiques: perdó; demanar ajuda i donar gràcies. Explicà com l’Eucaristia la iniciem precisament demanant perdó i com aquest perdó per als cristians és quelcom de molt distintiu, ja que Jesús ens va manar saber perdonar els nostres enemics. L’Arquebisbe encoratjà els joves a ser factors de pau i reconciliació en els seus propis ambients: a la família, a l’escola, amb els amics. I posà l’exemple de Nelson Mandela, que va perdonar el seu carceller i tot l’injust sistema de l’apartheid, que va treballar per la pau i la

A la festa patronal del Col·legi Sant Ermengol, Mons. Vives va poder parlar amb els alumnes dels diferents cursos.


reconciliació a Sud-àfrica entre els homes de pell blanca i pell negra. Mons. Vives també animà els joves a ser persones de pregària, que saben demanar a Déu les coses, ja que són humils i no són autosuficients i orgullosos, sinó conscients de les seves limitacions i de la necessitat de l’ajuda de Déu i dels seus germans. Finalment, recordà com l’Eucaristia és sobretot acció de gràcies pel sacrifici de Jesús a la creu i com aquesta actitud de saber valorar les coses que els altres i, sobretot, Jesús, ens donen l’hauríem de saber expressar amb la paraula “gràcies” i les actituds i valors que se’n deriven. En finalitzar l’Eucaristia l’Arquebisbe Joan-Enric saludà personalment els joves assistents i compartí un dinar amb els professors de secundària i batxillerat, i encara pogué saludar els més petits, que celebraven la festa de la castanyera.

REUNIÓ D’ECÒNOMS DIOCESANS DE LA CEE El 27 d’octubre va tenir lloc a Madrid la reunió dels Ecònoms de les Diòcesis que integren la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a la qual va assistir el Delegat diocesà d’Economia d’Urgell, Carles Martín Neira. Els principals temes tractats, i que s’aportaran als Bisbes a l’Assemblea Plenària de la CEE del novembre, van ser: la presentació del Fons Comú Interdiocesà 2017; la proposta de tenir comptabilit-

Mons. Vives demanà als confirmats de no abandonar mai la fe rebuda.

zats els agents de pastoral i diaques que realitzen tasques de substitució de preveres; la presentació del portal de donatius a les Diòcesis; el nou web perquè els catòlics puguin fer aportacions des d’Internet a les seves Parròquies o Diòcesis; i el seguiment del pla de transparència de l’Església. També es va insistir de cara a l’adaptació al nou Pla Comptable a partir del 2017, al pla d’auditories que ja realitzen 21 Diòcesis de la CEE, i al nou programa comptable elaborat per la CEE per a les Diòcesis i Parròquies.

CONFIRMACIONS A TREMP I BENEDICCIÓ D’UNA NOVA SEU PENITENCIAL Diumenge 30 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va

administrar el sagrament de la Confirmació a 13 joves de la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp. Estava acompanyat pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Antoni Mateo; pel P. Antoni Facerias, SF, adscrit a la Parròquia; i Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades del diumenge XXXI durant l’any, amb Zaqueu com a personatge principal del text evangèlic. Animà els fidels a respondre interiorment a la pregunta: és possible canviar, convertir-se? Zaqueu, cap de cobradors d’impostos, ric, però de petita estatura, va pujar dalt d’una figuera per veure Jesús que passava pels camins de Jericó. I Jesús el veu i el crida pel seu nom i sopa amb ell a casa seva. Aquesta inicia-

tiva redemptora de Jesús, aquesta trobada personal amb el Senyor fa que Zaqueu vengui la meitat dels seus béns i els distribueixi als pobres, i canvia la vida d’aquell cobrador d’impostos. Cal buscar Jesús amb interès i mirar de tenir una trobada personal amb Ell ja que ens convertirà i ens farà reprendre d’una nova forma el camí de la nostra vida, explicà Mons. Vives, i exhortà els joves confirmands a recordar sempre al llarg de la seva vida el que aquell diumenge proclamava el salm responsorial: “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor”, que és la gran revelació de Déu de l’Antic Testament, que culmina després en la revelació de Déu “Abbà” Pare, de Jesús. Finalment, els demanà de Església d’Urgell

57


no abandonar mai la fe que havien rebut a través de la família, la catequesi, la Parròquia, i potser a l’escola, ja que la fe i la vida eren les dues coses més importants de tot el que tenen i que, a partir de llavors, haurien de vetllar per conservar. A les pregàries s’encomanaren les famílies que havien patit aquell diumenge les conseqüències del terratrèmol al centre d’Itàlia, els ferits i les tasques de reconstrucció del país i també, a prop de la festa de la commemoració dels fidels difunts, es pregà per aquells que ens han precedit en la fe. Al final de l’Eucaristia tingué lloc l’acte de benedicció d’una nova seu penitencial que s’ha collocat a la Parròquia per tal de facilitar el sagrament de la reconciliació. L’Arquebisbe animà els fidels

a valorar el sagrament del perdó com una gran oportunitat per convertir-nos i retrobar-nos amb aquest Déu Amor Misericordiós que sempre ens espera i que vol la nostra salvació ja que Jesús és Salvador. És un lloc que ens recorda que Déu vol escoltar-nos i alliberar-nos de les ferides i les culpes. Després de la benedicció, Mons. Vives regalà un Nou Testament als joves confirmats i junts pujaren a venerar la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, tan estimada a Tremp. A la tarda, després de compartir un àpat de germanor a la Rectoria amb els sacerdots de la Parròquia, l’Arquebisbe anà a la Residència Fiella per visitar Mn. Joan Dies, Rector de la Vall de Cardós, que s’hi recupera d’un trencament del peu, i pogué saludar les

Els veïns de les Parròquies de la Vall Fosca van assistir a la conferència de Mn. Navarri a l’església de Torre de Capdella.

Germanes de la Residència que l’atenen.

CONFERÈNCIA DE MN. NAVARRI A LES PARRÒQUIES DE LA VALL FOSCA Invitat per Mn. Josep Montoya, diaca permanent que participa de la cura

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL PRESIDENT ELECTE DEL GOVERN ESPANYOL El Copríncep Episcopal d’Andorra envià a través de l’Ambaixada del Regne d’Espanya al Principat d’Andorra una carta de felicitació al President electe del Govern espanyol, Excm. Sr. Mariano Rajoy, en el moment de jurar el seu càrrec davant S.M. el Rei Felip VI. El text de la Carta és el següent: “Interpretando el sentir del Pueblo Andorrano y de sus Autoridades, envío a V.E. mi cordial felicitación por su nombramiento como Presidente del Gobierno de España, que propiciará una etapa nueva para Vuestra persona y para las tareas del servicio al Pueblo Español y a las relaciones internacionales en orden a la paz. 58

Església d’Urgell

Reitero a V. E. la disposición del Principado de Andorra a estrechar aún más la especial relación con el Reino de España, con el Gobierno que saldrá elegido por V.E. y de manera concreta con el Obispo de Urgell, en su calidad de Copríncipe Episcopal de Andorra, según nuestras tradicionales relaciones de amistad y cooperación. Pido a Dios que Vuestro mandato sea fecundo para el bien de la querida España, y aprovecho la oportunidad para testimoniar a V. E. mi más alta consideración y estima.” + Joan-Enric Vives, Arzobispo-Obispo de Urgell i Copríncipe de Andorra

pastoral de les Parròquies de la Vall Fosca i Senterada, el Vicari general d’Urgell i missioner de la misericòrdia, Mn. Ignasi Navarri, va dictar una conferència el diumenge 30 d’octubre a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de la de la Torre de Capdella amb el títol “Què vol dir tenir un cor misericordiós”. Mn. Navarri va insistir en la necessitat de mostrar Déu com a Pare ric en misericòrdia i va posar en valor el llegat que ens deixa l’Any de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc, que es clourà formalment el diumenge 20 de novembre a Roma, però que restarà sempre obert ja que la misericòrdia és quelcom fonamental en la vida de tot cristià. En acabar la conferència, Mn. Navarri presidí la celebració eucarística dominical, que fou oferta per tots els fidels difunts. Precisament, aquell diumenge s’esqueien els 28 anys de l’ordenació presbiteral del Vicari general d’Urgell.


Església d’Urgell

59


A n y Ju b i l a r

de la Misericòrdia “Al peu de la creu, Maria, junt amb Joan, el deixeble de l’amor, és testimoni de les paraules de perdó que brollen de la boca de Jesús. El perdó suprem ofert a qui l’ha crucificat ens mostra fins a on pot arribar la misericòrdia de Déu. Maria testimonia que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits i arriba a tothom sense excloure ningú [...]. Que Ella, que fou cridada a entrar en les pr pro profunditats de la divina misericòrdia, intercedeixi per nosaltres i ens dugui a viure i caminar sempre en el perdó de Déu i en la permanent confiança en el seu amor...” Francesc (“Misericordiae Vultus”, 24)

OBRES DE MISERICÒRDIA CORPORALS: -Enterrar els difunts. OBRES DE MISERICÒRDIA ESPIRITUALS: -Pregar a Déu pels vius i pels difunts.

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 452  

Octubre 2016

Església d'Urgell 452  

Octubre 2016

Advertisement