Església d'Urgell 440

Església

d Urgell

# 440 - JULIOL-AGOST 2015

“Lletres d’ahir i d’avui” al Claustre de la Catedral d’Urgell

Església d Urgell Índex DON BOSCO: 200 ANYS

6

Mn. Ignasi Navarri

PERSPECTIVA SOCIAL DE LA VISITA DEL PAPA A AMÈRICA LLATINA Mn. Luis Eduardo Salinas

4 5

EXPOSICIÓ “LLETRES D’AHIR I D’AVUI” AL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL

6

XII CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ DEL BISBAT D’URGELL: “LIDERATGE ÈTIC. EXEMPLARITAT PÚBLICA”

10

NOU ITINERARI DE CATALONIA SACRA AL TERRITORI DE LA DIÒCESI D’URGELL

15

II JORNADES D’ESTIU PER A CONSILIARIS I ANIMADORS DE LA FE Mn. Joan Pau Esteban

19

PELEGRINATGE AL SANTUARI BASÍLICA DE NÚRIA DE RELIGIOSOS I RELIGIOSES DE VIDA CONSAGRADA DEL BISBAT D’URGELL

21

10

Gna. Visitación Lorenzo, SFU

UN TOT DINÀMIC I INTERDEPENDENT Dr. Francesc Torralba

SANT ROC, SEGLE XXI Mn. Ramon de Canillo

24 26

15

L’ALTRA DIMENSIÓ Mn. Enric Prat

EL VALOR DE LA CREACIÓ EN L’ESCOLTISME

27

Mn. Jaume Mayoral

28

LA VIDA QUOTIDIANA A LES CASES DEL PIRINEU, EXPLICADA PER UN MUNTANYÈS

30

Mn. Ermengol Donisa

DIETARI

32

21 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli En comunió amb el Papa, successor de Sant Pere (i II)

C

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ontinuem la reflexió sobre l’amor i obediència al Sant Pare, en la vida de l’Església, i continuem pregant pel Papa Francesc, el que fa el número 266 dels successors de l’apòstol Pere, units a ell, com sempre fem quan celebrem l’Eucaristia i sabent que el Papa “presideix la caritat de totes les Esglésies”, com afirmava Sant Ignasi d’Antioquia.

Avui ens centrem en les facultats de govern i de guiatge del Papa, sempre al servei de la unitat i la caritat. El govern que exerceix està al servei del seu ministeri d’unitat i de suprem pastor de l’Església. Així, el Papa té la facultat de realitzar els actes de govern eclesiàstic necessaris o convenients per al bé de l’Església. Entre aquestes funcions estan, per exemple, nomenar, traslladar i donar el mandat per ordenar Bisbes o confirmar-ne l’elecció, establir Diòcesis o altres estructures pastorals per a l’atenció dels fidels, promulgar lleis per a tota l’Església, aprovar instituts religiosos supradiocesans, etc. I el Papa governa de diferents maneres, segons les circumstàncies i els temps. El primat del Papa no va ser obstacle per a la unitat dels cristians durant el primer mil·lenni. La primacia del Bisbe de Roma va ser reconeguda per tots des del principi; els primers testimonis documentals es remunten al segle I, quan l’Església de Corint va recórrer al Papa Sant Climent perquè dirimís unes disputes internes. Les aclamacions a la carta dogmàtica enviada pel Papa Lleó al Gran al Concili de Calcedònia (451) –“Pere ha parlat per boca de Lleó!”– testifiquen fins a quin punt el primat pontifici era garantia per a tots els cristians, occidentals i orientals, de la unitat en la fe. Van ser fets posteriors els que van motivar la ruptura de la unitat, primer a Orient, amb el cisma de 1054; i després a Occident, amb la Reforma protestant, que comença el 31 d’octubre de 1517, a Wittenberg, (Saxònia,

Alemanya), quan Luter va clavar les seves 95 tesis a la porta de l’Església de Tots Sants.

Per això Sant Joan Pau II va encoratjar tots els cristians a posar la mirada en el primer mil·lenni, a fi de trobar camins per a superar les divisions eclesials.

El Papa pot sempre intervenir per mantenir la unitat de la fe i la comunió eclesial. Però les formes concretes d’exercir la seva autoritat poden variar en cada moment històric segons ho exigeixi el bé de l’Església. Per dissipar les reserves dels no catòlics cap al primat papal, Sant Joan Pau II es va referir, en l’Encíclica sobre l’ecumenisme “Ut unum sint” (1995), a la necessitat de “trobar una forma d’exercici del primat que, sense renunciar de cap manera a l’essencial de la seva missió, s’obri a una situació nova” (n. 95). I va prendre la decisió inaudita de demanar suggeriments fins i tot a les comunitats cristianes no catòliques, convidant “tots els pastors i teòlegs de les nostres Esglésies perquè busquem, per descomptat junts, les formes amb què aquest ministeri pugui realitzar un servei de fe i d’amor reconegut pels uns i altres” (n. 95). El Papa Francesc ho està reprenent amb força.

Catalunya sempre s’ha distingit per un gran amor al Papa i a la Seu de Pere, des dels inicis, a l’Edat Mitjana, i arribant al segle XIX quan, desposseït el Papat dels seus béns, els Bisbes de Catalunya, amb el venerable Josep Torras i Bages al capdavant, feren molt per ajudar-lo econòmicament en la seva nova situació. Avui tota l’Església té el deure de pregar pel Papa i ajudar-lo, perquè pugui realitzar la seva missió a favor de l’Església Universal, al servei de la pau a la terra, i per implantar la justícia i la solidaritat envers els més pobres.

Església d’Urgell

3

SENTIRE CUM ECCLESIA

Don Bosco: 200 anys

E

nguany se celebren els 200 anys del naixement de Sant Joan Bosco, pare i mestre de la joventut. La celebració de l’efemèride, en paraules del Rector Major de la Congregació Salesiana, D. Àngel Fernández Artime, serà: “una oportunitat per a una vertadera renovació espiritual i pastoral en la nostra família, una ocasió per a fer més viu el carisma i fer tan actual Don Bosco com sempre ho ha estat entre els joves. Creiem que serà una oportunitat per a viure amb renovada convicció i força la missió encomanada, sempre pel bé dels nens i nenes, adolescents i joves de tot el món, en especial per aquells que més ens necessiten, els més pobres i els més fràgils”.

ella seria la seva mestra i que amb el temps ho comprendria tot. En el seu camí decidit cap al sacerdoci no li faltaren les dificultats i la dura oposició del seu germà Antoni, que volia que es quedés a treballar els camps de casa.

El nostre agraïment a tants pares salesians que han dedicat la seva vida a l’educació i l’evangelització de milers i milers de joves de la nostra Diòcesi Els inicis d’aquesta gran obra salesiana els trobem a la Diòcesi de Torí (Itàlia), a Castelnuovo d’Asti, on el 16 d’agost de 1815 nasqué Joan Bosco.

Els seus orígens són molt humils. El pare, Francesc, mor quan ell només té dos anys; i la mare, Margarita Occhiena, amb molta fe i paciència aconsegueix fer de la llar un Natzaret, com diria Sant Josep Manyanet.

Joan Bosco des de ben petit desitja ser sacerdot. Ell mateix conta que en un somni una dona resplendent com el sol li va dir que es fes “humil, fort i robust, i que allò que veia en el somni on els llops es tornaven corders, que ho portés endavant amb els seus nens”. Li va afegir que 4

Església d’Urgell

Sant Joan Bosco.

Essent seminarista a Chieri va tenir la idea de formar entre els joves de la ciutat la Societat de l’Alegria. El juny de 1841, ordenat ja sacerdot, va començar a congregar al seu voltant els primers nois i va organitzar un oratori festiu a Valdocco. La seva mare, ja anciana, va traslladar-se a Torí per ajudar-lo, i per als nens va esdevenir “Mamà Margarita”.

Don Bosco començà oferint allotjament als nens sense llar; els va ensenyar un ofici, i, sobretot, a estimar el Crist. Dels primers nens en sortiren

els seus primers col·laboradors. Amb el conegut “sistema preventiu”, Don Bosco els ensenyà a “estar amb els joves, prevenir el pecat fent servir la raó, la religió i l’amor ple d’afecte”.

“Convertiu-vos en sants educadors de sants”, repetia Don Bosco. Així, comencen a lluitar contra totes les formes de pobresa fent seu el lema: “Doneu-me ànimes i això em basta”.

Maria Auxiliadora va ajudar i protegir constantment la vida i l’obra de Don Bosco, a qui ell, agraït per les gràcies obtingudes, li va construir una basílica dedicada al seu nom.

Morí a l’edat de 72 anys, el 31 de gener de 1888. Al llarg de la seva vida escriví algunes obres en defensa i propagació de la religió. El mateix Pius XI, que el va conèixer, el va beatificar l’any 1929, i el va canonitzar l’1 d’abril de 1934. Amb motiu del primer centenari de la seva mort, el Papa Joan Pau II el va declarar “Pare i Mestre de la Joventut”.

En una de les seves cartes que llegim el dia 31 de gener, dia de la seva festa litúrgica, hi trobem ensenyaments tan preciosos com aquests: “No oblidem que hem de fer de pares d’aquests jovenets. És més fàcil enfurismar-se que tolerar, més fàcil amenaçar un jovenet que no pas persuadir-lo. Procureu que ningú no pugui creure que se us emporta un apassionament. Quan castiguem, és difícil mantenir aquella equanimitat d’ànim… Mirem-los com a fills, sobre els quals hem d’exercir una certa potestat”.

La fundació dels Salesians de Don

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Bosco (SDB) es remunta al 18 de desembre de 1859, a Torí. En els seus orígens, el títol oficial d’aquesta gran obra era Societat de Sant Francesc de Sales, per l’admiració que el fundador sentia per aquest sant, que li era un model per la seva amabilitat i per la seva passió evangelitzadora. Però ben aviat van anar essent coneguts com els Salesians de Don Bosco.

Al llarg de més de 150 anys de singladura, avui trobem l’obra salesiana present a 132 països, distribuïts en set regions amb 86 províncies i amb un total de 1.823 cases erigides. Els salesians al món són 14.611 i tenen 426 novicis. Els Bisbes i Prelats en l’actualitat són 122. Fidels a l’herència de Don Bosco, són centenars i centenars els col·legis, centres juvenils, escoles de formació professional, Parròquies confiades, centres d’assistència als marginats, escoles de formació del professorat, universitats, residències, missions, centres de comunicació social i altres presències, sempre al servei de la joventut.

Amb l’ajuda de Santa Maria Dominica Mazzarello, Don Bosco va fundar l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora. I junts, amb els seus benefactors i laics compromesos, van donar vida als Cooperadors Salesians.

La institució salesiana també ha estat ben present i viva al Bisbat d’Urgell. Al col·legi diocesà Pius XII de Tremp del 1940 al 1985, i regint el col·legi Sant Ermengol, al Principat d’Andorra, des del 1966 fins al present curs 2015-2016. Des d’aquest apartat de la nostra revista diocesana, que arribi el nostre agraïment a tants pares salesians que han dedicat llargs anys de la seva vida a la missió de l’educació i l’evangelització de milers i milers de joves de la nostra Diòcesi.

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

U

n dels discursos més contundents del Papa en la seva visita a Amèrica Llatina (Equador, Bolívia i Paraguai) va ser, sense cap dubte, el que va pronunciar a la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia. El Sant Pare implorà un canvi. Un canvi real. Un canvi d’estructures. Va dir: “aquest sistema ja no s’aguanta, no ho aguanten els pagesos, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles.

I tampoc no ho aguanta la Terra, la germana Mare Terra, com deia Sant Francesc”. Davant de més d’un miler de líders de moviments populars i indígenes del continent reunits a Santa Cruz de la Sierra, el primer Papa llatinoamericà de la història va dir que, com alguns dels seus antecessors, també reconeixia que en nom de Déu es van cometre pecats greus contra els pobles originaris. “Igual que Sant Joan Pau II, demano que l’Església es postri davant Déu i implori perdó pels pecats passats i presents dels seus fills... i demano perdó, no només per les ofenses de la pròpia Església sinó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica”, digué el Summe Pontífex.

La menció es remunta al discurs que ERSPECTIVA SOCIAL Joan Pau II va brindar durant una visita DE LA VISITA DEL APA a República Dominicana el 1992, en el qual va demanar “perdó per tots A MÈRICA LATINA aquells que durant aquests 500 anys han estat causa de dolor i sofriment per als vostres avantpassats i per a vosaltres”.

En el segon dia a Bolívia, després del seu pas per Equador, el Papa Francesc va al·ludir a les conseqüències de l’economia de mercat. “Quan el capital es converteix en ídol i dirigeix les opcions dels éssers humans, arruïna la societat, condemna l’home, el converteix en esclau... Diguem no a una economia d’exclusió i iniquitat on els diners regnen en lloc de servir. Aquesta economia mata”. Poc abans, Evo Morales, primer President indígena del país, havia donat les gràcies al Summe Pontífex “pels seus missatges i benediccions, per primera vegada sento que tinc un Papa, el Papa Francesc”, amb qui, va dir, té “grans coincidències”.

A la segona Trobada de Moviments Populars van participar delegats d’unes 40 organitzacions, com els Sense Sostre del Brasil, el Moviment de Treballadors Exclosos (més coneguts com “cartoners”) d’Argentina, i el Moviment Agrari del Paraguai, entre d’altres. La primera Trobada es va celebrar l’any passat al Vaticà, i va comptar també amb la presència de Morales com a convidat. El Papa va assegurar que “els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa cap a la justícia. No volen tuteles ni ingerències, en què el més fort subordina el més feble”.

En el marc de la seva gira sud-americana, el Sant Pare va demanar també mantenir la unitat davant de tot intent de divisió, la qual cosa va considerar “necessària perquè la regió creixi en pau i justícia”. Va regalar als assistents la seva recent Encíclica contra el canvi climàtic i els va demanar “en nom de Déu” que defensin la Mare Terra, perquè el futur de la humanitat no és a les mans dels grans dirigents i de l’elit, sinó a mans dels pobles i la seva capacitat d’organitzar-se.

P

P

A

L

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5

El Claustre de la Catedral d’Urgell acull l’exposició “Lletres d’ahir i d’avui” La mostra, que es podrà visitar fins al novembre, recull destacats exponents cal·ligràfics del patrimoni cultural i històric dels arxius i les poblacions de la Diòcesi

E

l Claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell acull fins al novembre vinent l’exposició “Lletres d’ahir i d’avui”, un exhaustiu recull dels exponents cal·ligràfics més destacats del patrimoni documental dels arxius diocesans (amb una especial atenció a obres cabdals com el Beatus i el Missal del Bisbe Galceran de Vilanova, als quals es dedica una part important de la mostra), així com de documents i objectes repartits

per altres arxius i poblacions de la Diòcesi, a través dels quals es pot llegir l’empremta del pas del temps al territori i com ha evolucionat la cal·ligrafia i la tipografia al llarg dels segles. La mostra inclou també un apartat dedicat al moment actual i als canvis propiciats per la generalització dels processos informàtics aplicats a l’escriptura.

L’exposició s’inaugurà el dissabte 25 de juliol a la sala Sant Domènec de

La Seu d’Urgell, en un acte presidit per Mons. Joan-Enric Vives, que va estar acompanyat a la taula presidencial pel Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez (que junt amb la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués, ha coordinat el projecte); la Dra. Montserrat Bonet, Regidora de l’Ajuntament de La Seu; el Dr. Jesús del Hoyo Arjona, Degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya; i les dissenyadores gràfiques Cristina Simon i Cristina Flórez, doctorandes

L’acte inaugural es clogué amb un interludi musical a càrrec de la soprano Michelle Francis-Cook, acompanyada al piano per Maria-Neus Devesa. A la taula presidencial, d’esquerra a dreta, Julio Quílez, el Dr. Del Hoyo, Mons. Vives, la Dra. Bonet, Cristina Simon i Cristina Flórez.

6

Església d’Urgell

de la Universitat de Barcelona, que junt amb el Dr. Del Hoyo conformen l’equip tècnic que ha fet la tria de les obres i les imatges.

“Lletres d’ahir i d’avui” té lloc de la mà de Catalonia Sacra –plataforma per a la difusió del patrimoni cultural i sacre dels deu Bisbats amb seu a Catalunya–, que ha d’afavorir-ne la itinerància per les diferents Diòcesis del nostre país, tot recollint el testimoni de la primera exposició que amb el mateix títol se celebrà a Girona durant el 2014, i que se centrà en la valorització de les lletres del Tapís de la Creació de la Catedral. D’altra banda, des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, s’impulsa aquest projecte expositiu que s’emmarca dins el programa anomenat “Arrels del Gràfic”, el qual té com a objectiu principal recuperar i conservar la memòria historicogràfica del nostre país, i que en el cas de l’exposició al

Claustre de la Catedral d’Urgell s’ha portat a terme en estreta col·laboració l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgel i el Bisbat d’Urgell.

Tal com explicà Mons. Vives: “les lletres són el mitjà perquè tinguem sons i paraules escrites perquè el nostre enteniment les capti per mitjà del seu impacte visual, i puguin ser llegides, cantades, ressonades, meditades, és clar, però també puguin ser contemplades, com aquesta exposició proposa. Lletres fonament d’idees transmeses, escoltades i proclamades, així com sentiments i raonaments que es fan perdurables gràcies a les lletres.

“L’objectiu d’aquesta exposició és desvetllar l’interès pel tresor lletrístic que ens envolta, posant de manifest des d’una perspectiva local i diocesana, el valor, la riquesa i la bellesa de les lletres, focalitzant la mirada en les lletres contingudes en el Beatus

de La Seu d’Urgell, sens dubte una de les joies més rellevants del nostre patrimoni cultural.

“La mostra, amb un marcat caràcter divulgatiu, inclou un conjunt d’imatges i de continguts gràfics amb la voluntat de posar en relleu el valor patrimonial associat a la lletra, fent-la emergir per damunt de suports i elements iconogràfics, permetent la descoberta de traces i grafies en documents i obres d’art. A la vegada, també s’hi recullen imatges d’elements quotidians i actuals, però no menys significatius, de la ruralitat que envolta i caracteritza la Diòcesi d’Urgell, situant les nostres lletres, necessàriament, en el nostre paisatge. Bona part de les imatges que composen l’exposició, es conserven al Museu Diocesà d’Urgell, a l’Arxiu Capitular d’Urgell, en d’altres institucions arxivístiques i museístiques, que han cedit imatges de peces provi-

L’exposició es podrà visitar fins al novembre al Claustre de la Catedral d’Urgell.

Església d’Urgell

7

1 2

3 1.- Exemple de lletres ornamentades al Beatus de La Seu. Fons del Museu Diocesà d’Urgell (MDU).

2.- Detall del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

3.- Detall de les pintures murals de Santa Maria de Mur (MDU).

4.- Pintura romànica de Sant Martí de la Cortinada (Fons del Patrimoni Cultural d’Andorra).

5.- Detall del retaule gòtic de Sant Bartomeu de Cubells (MDU).

6.- Detall de les pintures murals de Sant Joan de Sispony (Fons del Patrimoni Cultural d’Andorra).

7.- Missal del Bisbe Galceran (MDU).

8

4

5

Església d’Urgell

6

7

nents del Bisbat d’Urgell, mentre que les més quotidianes són de racons de La Seu d’Urgell i d’altres indrets de la comarca de l’Alt Urgell.

“Gaudiu de les lletres del Beatus.

Mireu-les i contempleu-les com traços que ens aporten vida, que han marcat l’existència de tantes generacions humanes que ens han precedit. I que la lletra, cada lletra, us submergeixi en la bellesa humil i poderosa de l’ànima humana, sempre misteriosa, perquè és feta a imatge i semblança del Creador”, conclogué Mons. Vives.

De la seva banda, les dissenyadores Cristina Flórez i Cristina Simon expliquen al catàleg de la mostra que el projecte “Lletres d’ahir i d’avui” té com a principal objectiu “subratllar el valor i la riquesa de la lletra, emfatitzant la seva presència com a element fonamental del nostre patrimoni cultural que reforça, al mateix temps, la identitat gràfica del territori.

La lletra i el seu discurs plàstic ens comuniquen missatges, no només pels significats que ens transmeten sinó també per la forma gràfica i la disposició jeràrquica de les lletres.

La funció textual és la que copsem amb immediatesa quan llegim però la forma plàstica de la lletra, o sigui, l’arquitectura del traç, la construcció i l’ornament entre d’altres, són les que reclamen una mirada més atenta perquè també transmeten significats.

Aprendre a mirar les lletres és un dels propòsits d’aquesta exposició.

El redescobriment de les lletres en el seu context ens convida a fixar-nos en detalls que potser ens havien passat desapercebuts. Lletres simbòliques i lletres quotidianes comparteixen entorn i ens repten a mirar el present tot evocant la tradició històrica”.

També al catàleg, el Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell centra el seu escrit precisament en la relació entre arxius i escriptura: “la història dels arxius és la història de l’escriptura.

Lletra i arxiu són contenidors de coneixement; en el primer cas, expressió d’experiències, emocions i informació

així com garantia jurídica de drets i obligacions; en el segon, custodis de la cultura a través del verb codificat, fossilitzat, a través del traç sobre un suport. La lletra és l’extrapolació del nostre genoma, una revolució que ha convertit l’ésser humà en un organisme col·lectiu més enllà dels condicionants biològics individuals.

Del genoma molecular hem passat al genoma cultural, espiritual i científic.

Els arxius esdevenim, des d’aquesta

Els signes gràfics que el conformen configuren ara les instruccions interminables dels algoritmes, fonament de la nostra civilització tecnològica.

La lletra, per tant, esdevé l’element fonamental a través del qual l’homo sapiens esdevé el dissenyador de la seva evolució biològica i intel·lectual i s’encamina indefectiblement cap a l’homo tecnologicus.

“Però més enllà de la nostra biologia, la lletra és el fonament del

La mostra dedica un apartat als senyals i cartells que es conserven als carrers de les poblacions de la Diòcesi.

perspectiva, l’engranatge de replicació, conservació i difusió d’aquest tresor col·lectiu conjuntament amb les altres institucions de la memòria, com les biblioteques o els museus.

Més enllà dels suports tradicionals i més usuals (pedra, papir, pergamí, paper, acetat...) amb la invenció de la llum artificial, l’electricitat, i a través de la informàtica, la lletra s’ha materialitzat en altres suports, en aquest cas, magnètics i òptics, i s’ha procedit a la seva virtualització i transmissió instantània convertint-se en un element ubic. La tecnologia, doncs, ha permès la seva transmutació novament, en codificació, aquest cop d’un altre tipus d’organisme: el cibernètic.

disseny d’una nova consciència en el si de la irrupció de la intel·ligència artificial cada cop més arrelada en el nostre dia a dia. M’agrada especular amb la probabilitat que, quan els humans deixarem d’existir, aquesta intel·ligència, les màquines, cerquin els seus creadors a través de la seva essència algorítmica codificada en signes arcans. La lletra, un cop més, ha estat, és i serà el nostre llegat”.

L’acte inaugural es clogué amb un interludi musical a càrrec de la soprano Michelle Francis-Cook, acompanyada al piano per Maria-Neus Devesa, i tot seguit els assistents es desplaçaren al Claustre de la Catedral per visitar l’exposició.

Església d’Urgell

9

“Lideratge ètic. Exemplaritat pública” La XII Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell debat sobre la necessitat d’aprofundir més en l’ètica pública i en una actitud d’exemplaritat en la vida social

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons.

Joan-Enric Vives, presidí el 4 de juliol a dos quarts d’onze del matí al Centre Cultural i de Congressos Lauredià l’acte inaugural de la 10

Església d’Urgell

dotzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, que enguany s’ha centrat en el tema “Lideratge ètic. Exemplaritat pública”. Mons. Vives estava acompanyat a la taula presidencial per la

Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, i pels ponents convidats: el Dr. Àngel Castiñeira, Director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE (URL); la Dra. Camino Cañón, Cate-

L’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat de la Cònsol Major de Sant Julià (al seu costat) i els ponents, en l’acte inaugural de la XII Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell.

dràtica de Lògica Matemàtica de la Universitat Pontifícia de Comillas i Presidenta del Fòrum de Laics d’Espanya; i el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i professor de la Universitat Ramon Llull. A l’auditori, a més dels cent cinquanta inscrits a la Càtedra, hi eren presents diferents personalitats de la societat andorrana, entre els quals el Cap del Govern d’Andorra, Antoni Martí; i la Ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer.

La Cònsol laurediana donà la benvinguda als ponents i participants i, tot seguit, l’Arquebisbe

Joan-Enric, després de la salutació inicial i de dedicar unes paraules d’agraïment a la Parròquia de Sant Julià per l’acollida que presta a la Càtedra de Pensament Cristià des d’un bon principi, introduí el tema a debat en l’edició d’enguany; un debat que, més enllà de la seva importància intrínseca (atès que tot projecte col·lectiu requereix d’un lideratge eficient i responsable per arribar a bon port), en els darrers anys, i especialment des del començament de la crisi econòmica i de valors que encara patim actualment, ha anat guanyant pes en el conjunt de la ciutadania per

la pèrdua de confiança en un bon nombre d’institucions públiques com a conseqüència d’actituds poc exemplars, en el millor dels casos, o manifestament contràries als principis ètics més bàsics.

Tanmateix, la crisi de credibilitat que pateixen algunes institucions no és una casualitat ni un fet aïllat. Són símptomes que indiquen que cal aprofundir més en l’ètica pública i en la necessitat d’una actitud d’exemplaritat en la vida social. La complexitat del món present requereix de lideratges exemplars i amb autoritat; lideratges que s’inspirin en principis i Església d’Urgell

11

s’articulin a través de virtuts, i que tinguin capacitat d’entusiasmar i de sumar complicitats en la gran tasca de construir un món millor.

Els cristians som cridats a comprometre’ns en la construcció d’una societat millor, a sortir de la pròpia bombolla per bastir institucions justes i lliures. Per això, cal que aprenguem les claus d’un bon lideratge per esdevenir la comunitat oberta i creativa que estem cridats a ser en el vell continent.

Acabat l’acte inaugural, el primer a intervenir va ser el Dr. Castiñeira, que va desenvolupar la ponència “Les exigències d’un lideratge ètic en un univers en transformació”.

Partint de la premissa que la riquesa de les nacions depèn avui també de la seva riquesa ètica, Castiñeira va fer referència a alguns dels aspectes que han marcat l’actualitat social, econòmica i política dels darrers anys a Espanya i que configuren, al seu entendre, la “conjuntura crítica” en què ens trobem, i a continuació va compartir la reflexió que hi ha conjuntures crítiques que poden afavorir canvis institucionals profunds. Els períodes de crisi, afegí, es poden aprofitar per repensar de dalt a baix la funció de

12

Església d’Urgell

les nostres institucions i de l’administració pública, augmentant-ne la capacitat de gestió, la solidesa institucional i la generació de valor als ciutadans en termes d’eficiència, honestedat, productivitat, transparència i rendició de comptes.

Tanmateix, advertí Castiñeira, no n’hi ha prou amb voler canviar la situació sinó que cal que al poder de la integritat i la voluntat se sumi el poder del talent i la capacitat. Si vo-

Si volem aspirar a un model institucional lliure, inclusiu i generador de prosperitat per a tots haurem d’aprendre a combinar decisió, elecció democràtica i selecció ètica lem aspirar a un model institucional lliure, inclusiu i generador de prosperitat per a tots haurem d’aprendre a combinar decisió, elecció democràtica i selecció ètica.

Tot seguit intervingué la Dra. Camino Cañón, que parlà de “L’exemplaritat pública. Dels principis a les virtuts”. Començà posant en context el temps històric en què vivim i precisant què vol dir amb

l’expressió “exemplaritat pública”, i es referí a continuació a algunes virtuts públiques que haurien de ser consubstancials als sistemes democràtics moderns, com ara la veracitat, la solidaritat i la compassió, la resiliència i la capacitat de conviure en una societat plural i pluralista, per concloure que l’exemplaritat pública ens reclama subjectes col·lectius, subjectes socials, que facin palès que amb el cultiu de les virtuts esmentades es contribueix a generar maneres de viure més humanes, les quals possibiliten que en el seu si es desenvolupin persones mereixedores del grau elevat de respecte que reservem per a les persones exemplars.

Referents universals de lideratge espiritual Després de la pausa per dinar, la sessió continuà a dos quarts de cinc de la tarda amb la ponència del Dr. Torralba, “El lideratge espiritual. Tres casos sota la lupa”. El Director de la Càtedra de Pensament Cristià començà la seva intervenció tot fent una aproximació al sentit de l’expressió “lideratge espiritual”, més pròpia de la tradició cultural anglosaxona que de la nostra, segons explicà. En la

mesura en què la capacitat de liderar es pot entendre com la capacitat de conduir un col·lectiu de persones vers un horitzó determinat, en parlar de lideratge estem pressuposant, en primer terme, una visió: la del lloc, real o conceptual, que justifica precisament la funció del líder; i, d’altra banda, el concepte de lideratge pressuposa també la capacitat de persuadir els membres, les persones, del col·lectiu que es vol conduir vers l’horitzó esmentat, tot i saber que només ens hi podrem atansar de manera asintòtica.

Tenint present aquest punt de partida, l’expressió “lideratge espiritual” es Abans de començar la jornada, els ponents van atendre els mitjans de comunicació (esquerra) mentre els participants (prop de cent podria aplicar, en primer cinquanta persones) formalitzaven la inscripció al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. lloc, a les persones que governen les institucions religioses; que els convertí en exemplars als gueren el mèrit en l’esforç de tota la en segon lloc, pot significar aquelles ulls de la societat. I alhora van com- col·lectivitat que els va acompanyar persones que, obeint una crida inte- partir una gran capacitat de sacrifici, fins a assolir les fites que perseguirior, esdevenen fundadors d’ordes o de renúncia, fins al punt de perdre en. I, per últim, una irrenunciable congregacions; però també, en tercer la llibertat durant molts anys, com vocació de perdó i de reconciliació, lloc, la podem aplicar a aquelles per- en el cas de Mandela, o d’acabar as- malgrat tots tres tenien força motius sones que, fora de l’àmbit eclesial, sassinats, com fou el cas de Gandhi per atiar el ressentiment. han estat capaços de posar en marxa i Luther King.

Finalitzada la intervenció del Dr. moviments socials que han transforUn altre tret comú als seus liderat- Torralba, l’Arquebisbe Joan-Enric clomat el seu temps i el seu món contra ges és l’actitud d’enfrontament a una gué la jornada tot agraint als ponents tota oposició. Gandhi, Martin Luther legalitat que consideraven injusta. l’alt nivell de les seves aportacions, King i Nelson Mandela són exemples No es tracta tant d’una actitud trans- tant pels continguts com per la mad’aquesta tercera categoria, i són els gressora de la llei, que també ho fou, nera tan pedagògica en què els van que va triar el ponent per examinar sinó d’una actitud que transcendeix presentar, i compartí, com a reflexió quins són els trets comuns que han la legalitat per assolir l’horitzó de final, que tots podem ser referents, i fet d’aquests líders tres referents justícia que s’havien fixat. Aquesta de fet ho som en un moment o altre, universals que formen part avui dia actitud implica mantenir un sistema si més no en el nostre entorn més de l’imaginari col·lectiu de tots els de valors (o de conviccions, si es immediat i domèstic, però probablepobles del món. prefereix dir així) molt sòlid, explicà ment no tots estem cridats a ser líders.

Un primer tret és que tots tres el ponent.

Tanmateix, com va dir Pau VI, “avui van partir d’una visió difícil, d’un I encara es poden destacar altres el món no escolta els mestres, sinó horitzó poc probable, que alguns dos trets comuns a aquests tres líders els testimonis; i si de cas escolta els qualificarien com utòpic en el seu històrics: d’una banda, la renúncia mestres és perquè també són testimosentit etimològic: “fora de lloc”. al “jo” en favor del “nosaltres”; cap nis”, recordà Mons. Vives. I conclogué: També coincideixen tots tres que van d’ells, tot i tenir consciència del “de vegades Déu ens pot posar en la tenir una extraordinària capacitat propi valor, no va caure en l’error situació d’haver d’assumir el paper persuasiva, no tant per posseir unes de creure’s indispensable, i, per tant, de líders, encara que ens sembli que dots oratòries excepcionals, sinó no es van atribuir un mèrit personal no en tenim les qualitats per ser-ho. sobretot per una manera d’actuar pel camí recorregut, sinó que recone- Fem-nos disponibles!”

Església d’Urgell

13

14

Església d’Urgell

Nou itinerari de Catalonia Sacra al territori de la Diòcesi d’Urgell Catalonia Sacra ha estrenat aquest estiu un nou itinerari guiat al territori de la Diòcesi d’Urgell, i proposat des del Bisbat d’Urgell, amb el qual es vol donar a conèixer al visitant les esglésies de dos dels grans monestirs del Pirineu: Santa Maria de Mur i Santa Maria de Gerri de la Sal.

A

L’itinerari va començar amb una visita guiada a l’església de Santa Maria de Gerri de la Sal. A dalt, vista exterior del temple.

questa nova descoberta, que porta per títol “Monestirs, ponts i castells al Pallars: Gerri de la Sal i Mur”, enllaça dues esglésies que són una mostra de la bellesa, harmonia i simplicitat de les construccions romàniques i que permeten constatar el paper fonamental dels monestirs a l’hora de vertebrar el territori i la població en el període medieval, a més de mostrar diferents formes de vida religiosa en comunitat (un monestir benedictí en el cas de Gerri de la Sal, i una canònica agustiniana en el cas de Mur).

L’itinerari es va posar en marxa per primer cop el dissabte 25 de juliol per a un grup d’una desena de persones. Va començar amb la visita a Gerri de la Sal, on des del pont medieval estant els visitants van poder escoltar una explicació sobre la importància del poble durant l’Edat Mitjana, deguda sobretot a les extraccions de sal del municipi.

Seguidament es va fer la visita al Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, una de les construccions romàniques més interessants del Pallars. El seu document fundacional és de l’any 807, un cop la contrada va ser alliberada del domini àrab per part dels marquesos de Tolosa, i es va construir per evangelitzar i reorganitzar el territori. L’església actual, però, és del segle XII (de fet, els segles XII i XIII van ser els més Església d’Urgell

15

brillants de la història del Monestir), amb algunes reformes posteriors, sobretot d’època barroca. El Monestir tenia un vast patrimoni: condominis, molins, castells, esglésies, Parròquies i les salines. L’església és un edifici de grans dimensions, amb tres absis i tres naus separades per pilars massissos en forma de creu, dels quals arrenquen els arcs torals.

Sobre la façana, precedida d’un atri de tres cossos que protegeix el pòrtic romànic de l’església, s’aixeca un singular campanar d’espadanya de tres pisos. Està presidit per una imatge neoromànica de la Verge Maria.

La població fou atacada per l’exèrcit francès durant la Guerra de Successió, fet que produí les primeres pèrdues importants a l’arxiu del Monestir. Al segle XIX, durant el trienni liberal, l’Estat subhastà els béns del Monestir.

Un cop acabada aquesta visita, el grup es va dirigir cap al Monestir de Santa Maria de Mur per visitar la Col·legiata agustiniana i el castell. És un cas excepcional de canònica romànica al territori català, ja que, a diferència d’altres, conserva la seva estructura original intacta, formada per l’església, el Claustre i les dependències dels Canonges. L’església es pot catalogar dins l’estil romànic llombard per les faixes i els arcs cecs que decoren el seu exterior. Segueix el patró típic del romànic, amb una planta basilical de tres naus cobertes amb volta de canó, separades per pilars i arcs torals i amb dos absis semicirculars. Juntament amb l’església, el Claustre, del segle XII, és una de les joies del conjunt.

El Monestir de Santa Maria de Mur pertanyia a una comunitat agustiniana que va dependre sempre de Roma, fet que la va salvar de les desamortitzacions. El 1919, un grup de tècnics italians va arrencar els frescos romànics que van ser venuts i subhastats als Estats Units d’Amèrica. Tot i els avisos a la Junta de Museus de la Mancomunitat de Catalunya, no es va poder evitar que 16

Església d’Urgell

A dalt, vista del Claustre de la Col·legiata de Santa Maria de Mur. A sota, el castell de Mur, dalt un turó que domina bona part de la Conca de Tremp.

aquestes pintures romàniques anéssim a parar a Boston, on actualment es troben exposades al Museum of Fine Arts. Va ser el primer arrencament de frescos romànics i això va provocar que la Junta de Museus de Barcelona reaccionés traslladant la major part de frescos i murals romànics a Barcelona, campanya que va donar origen al que actualment és el

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Tot seguit, el grup de visitants es va traslladar al castell, situat a pocs metres de la Col·legiata, al cim d’un turó que domina bona part de la Conca de Tremp. Es tracta d’un exemple excepcional d’arquitectura civil del segle XI, els orígens del qual no es coneixen amb exactitud. La referència més antiga que es conserva

de la fortalesa data del 969, en un document que fa esment a l’església de Sant Fructuós dins del seu recinte emmurallat. Tanmateix, no s’ha trobat mai cap resta d’aquesta església.

Visites guiades en el marc del FEMAP

Divulgar el patrimoni Catalonia Sacra és una iniciativa dels Bisbats amb seu a Catalunya que té com a principal objectiu donar a conèixer el patrimoni arquitectònic, artístic i espiritual vinculat a l’Església Catòlica, i guiar els visitants amb les explicacions necessàries per comprendre el context històric i cultural en cada cas. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori, és el resultat de dos mil anys d’estreta vinculació entre el cristianisme, la identitat i l’espiritualitat del país.

Tota la informació sobre les rutes i itineraris en curs a cada Diòcesi la podeu trobar a la web “www.cataloniasacra.cat”.

Catalonia Sacra

Actuació del Quartet Casals a l’església parroquial de Bossòst.

E

ls assistents als concerts de la cinquena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) també han pogut gaudir aquest estiu de visites guiades a diferents esglésies del Bisbat d’Urgell que han acollit actuacions dins la programació del festival, gràcies a l’acord de col·laboració establert entre Catalonia Sacra i el FEMAP. En concret, es van organitzar visites guiades prèvies als concerts de la Coral Cantiga a la Catedral de Santa Maria d’Urgell (18 de juliol); al d’Andreas Prittwitz & Lookingback Baroque Orchestra a l’església de la Purificació de Bossòst (25 de juliol); i al de Fahmi Alqhai i Rami Alqhai a l’església de Sant Vicenç d’Estamariu (15 d’agost).

Església d’Urgell

17

AJUDEM ALS QUE ACULLEN: CÀRITAS DE GRÈCIA, MACEDÒNIA I SÈRBIA

"CAIXABANK" ES64 2100-0018-19-0200471180 telèfon donacions: 973 351266

18

Església d’Urgell

II Jornades d’estiu per a consiliaris i animadors de la fe

Una trentena de persones va participar a Pallejà a les II Jornades d’estiu per a consiliaris i animadors de la fe.

E

ls dies 1 i 2 de juliol es van celebrar al noviciat de les Caputxines del Diví Pastor de Pallejà (Baix Llobregat) les II Jornades d’estiu per a consiliaris i animadors de la fe. S’hi van aplegar uns 30 participants (consiliaris diocesans i d’esplais, i també animadors de la fe) que van compartir formació, diàleg i vivències per fer més fecunda la tasca d’acompanyar i evangelitzar aquest àmbit de l’Església que és l’educació en el lleure dels infants i joves de les Parròquies de Catalunya. Del nostre Bisbat hi va participar un grup de cinc persones, en-

tre consiliaris, animadors de la fe i membres del Departament de la Fe de la Fundació Esplais Santa Maria

El curset va aprofundir i treballar la proposta educativa del MCECC així com el directori pastoral per als centres d’esplai cristians de Núria (FEMN), entre els quals el Consiliari diocesà, Mn. Joan Pau Esteban.

La trobada ha estat coordinada des del Moviment de Centres d’Esplai

Cristians Catalans (MCECC) i les Fundacions d’Esplai dels diferents Bisbats que en formen part.

El contingut del curset va aprofundir i treballar el llibret “La pastoral en l’esplai”, que recull dos grans blocs: per una banda, la proposta educativa del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya; i, per l’altra banda, el directori pastoral per als centres d’esplai cristians.

Les Jornades van alternar xerrades i treball de grup en els quals és van anar treballant tots els continguts de l’opuscle. El treball va ser dirigit pels diferents consiliaris diocesans, que Església d’Urgell

19

Mons. Pardo va dirigir un dels blocs de treball de les Jornades; en concret, el titulat “Què demana l’Església als esplais”. A més de les sessions de treball, els participants va poder visitar el Monestir de Sant Ponç, antic Priorat benedictí del segle XI, a la localitat veïna de Cervelló.

van fer una presentació dels grans blocs amb un seguit d’intervencions per part dels assistents, moments que van obrir un ric diàleg de propostes, experiències i també crítiques a la problemàtica de l’atenció i l’acompanyament d’aquests grups en el sí de les Parròquies i els Bisbats.

Durant les Jornades s’hi va fer present el Director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, que va compartir amb els participants la seva visió sobre la pastoral 20

Església d’Urgell

en el lleure i els seus diferents àmbits (colònies, casals, campaments, cursos de formació...), i va expressat el seu compromís i el de la Fundació per escoltar i considerar totes les aportacions i suggeriments que se li facin arribar.

Tampoc no hi va faltar l’acompanyament i l’encoratjament dels Bisbes, en aquest cas representats per Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Diòcesi a la qual pertany la població de Pallejà. Tam-

bé hi assistí Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i Delegat per la Pastoral de la Joventut de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), i, per tant, encarregat d’acompanyar el món dels esplais i els agrupament escoltes de casa nostra. Mons. Pardo va dirigir un dels blocs de treball de les Jornades; en concret, el titulat “Què demana l’Església als esplais”, amb una suggeridora exposició que volia ser una viva reflexió de la missió i l’estil evangelitzador en els esplais.

Després de la seva exposició es va fer un ric i compartit diàleg entre tots els assistents a la xerrada, que no va deixar ningú indiferent, ja que és una pastoral que ens demana treballar amb ganes, amb paciència i fent d’aquest àmbit un dels prioritaris de l’Església, tal com ha demanat el Papa Francesc.

També una preparada Litúrgia va acompanyar els moments de pregària de la nit, el matí i l’Eucaristia. I, com no podia ser de cap altra manera, els moments lliures van servir per enriquir els lligams d’amistat, intercanviar experiències i fins i tot per visitar el Monestir de Sant Ponç, antic Priorat benedictí del segle XI, a la localitat veïna de Cervelló (tot i que pertany a la Parròquia de Corbera de Llobregat).

També va ser molt positiva i enriquidora l’acollida de la comunitat de religioses Caputxines, que en tot moment van estar amatents a tot allò que podíem necessitar.

I, en cloure les Jornades, cadascú de tornada als respectius Bisbats per començar a posar fil a l’agulla amb l’inici dels molts torns de colònies i campaments que tenen lloc durant l’estiu en el nostre Bisbat i als altres Bisbats de Catalunya, una tasca que l’Església ofereix per ajudar a la formació integral i vivencial de la fe dels més menuts, i no tant menuts, de les nostres poblacions i Parròquies.

Mn. Joan Pau Esteban, Consiliari de la FEMN

Pelegrinatge al Santuari Basílica de Núria de religiosos i religioses de Vida Consagrada del Bisbat d’Urgell

E

n un dia esplendorós de llum, el 10 de juliol un grup de religioses i religiosos de les comunitats de Vida Consagrada del Bisbat d’Urgell, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Delegat diocesà de Vida Consagrada, Mn. Jaume Vila, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, vam pujar al Santuari Basílica de Núria, a quasi 2.000 metres d’altura i enmig de la natura radiant de bellesa.

Amb paraules de l’Arquebisbe, hem pujat com Maria, nostra bona Mare, per agrair, lloar i beneir Déu pel gran do de la vocació a la Vida Consagrada i viure plegats l’alegria de saber-nos cridats per servir Déu i els germans en els diversos camps i serveis d’apostolat, i des dels carismes singulars dels fundadors que han sabut descobrir les necessitats en cada lloc i moment que els va tocar viure i que ens van deixar el relleu perquè continuem la seva tasca d’amor i serveis als nostres germans.

En arribar al Santuari Basílica de Núria, vàrem visitar la Mare de Déu i iniciàrem la jornada amb la pregària de l’Hora Sexta. Mn. Joan Perera, Rector del Santuari, ens acollí i ens donà la benvinguda amb molta alegria i satisfacció. Hem pujat al cambril a estimar la Verge Maria i hem escoltat l’explicació que Mn. Joan ens va fer dels sants i els símbols que envolten la història de Nostra Senyora de Núria des de l’any 1079, els quals resten plasmats a les parets del temple. Tot seguit ens reunírem en una sala per refer forces després del viatge, i amb una senzilla presentació hem sabut qui

Foto de grup dels religiosos d’Urgell que van pelegrinar al Santuari Basílica de Núria acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric.

som, d’on venim i què fem, deixant un marge per gaudir de la natura i lloar Déu per tantes meravelles.

A un quart de dues de la tarda, Mons. Vives presidí la celebració

eucarística a la capella del Santuari, concelebrada amb Mn. Jaume Vila, Mn. Joan Perera i Mn. David Codina, Després d’escoltar la preciosa homilia del nostre Arquebisbe, en acaEsglésia d’Urgell

21

Mons. Vives presidí l’Eucaristia a la capella del Santuari, concelebrada per Mn. Perera, Rector del Santuari; Mn. Vila, Delegat diocesà de Vida Consagrada; i Mn. Codina, Secretari general del Bisbat. Abans i després de la Celebració, els pelegrins pogueren visitar diferents indrets d’especial interès del Santuari i dels edificis contigus, guiats per les explicacions del Rector i de l’Arquebisbe, a més de gaudir de l’entorn natural del Santuari.

bar la celebració no podíem restar immòbils a l’esplanada on s’aixeca l’imponent Santuari dedicat a la Mare de Déu de Núria: la nostra crida és anar sempre més enllà en el camí de la santedat i el servei als nostres germans; hem de pujar la muntanya, amunt i més amunt, anant a trobar els germans que més ens necessiten i cercant en tot moment la manera en què puguem fer-ho. Maria, anant a servir la seva cosina Santa Elisabet, ens és tot un model de donació i entrega desinteressades.

Els tres objectes característics que trobem al Santuari de Núria (la campana, la creu i l’olla), el significat simbòlic dels quals l’Arquebisbe ens explicà de manera molt amena i entenedora, volen ser resposta a la 22

Església d’Urgell

La nostra crida és anar sempre més enllà en el camí de la santedat i el servei als nostres germans; hem de pujar la muntanya, amunt i més amunt, anant a trobar els germans que més ens necessiten crida de Déu, configuració amb el Crist mitjançant la mort i resurrecció, el compartir solidàriament el que som i el que tenim amb els nostres germans més febles i necessitats.

Tot un programa de vida que hem d’encetar cada dia amb nova il·lusió, molta esperança i amor apassionat per Déu i tots els nostres germans.

Després de visitar alguns indrets especialment interessants dels edificis contigus a la capella, com la “Sala de l’Estatut”, on es redactà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1931, pelegrins i preveres compartírem amb l’Arquebisbe un dinar de germanor i posteriorment vam posar per a la foto de grup que ens recordarà per sempre la jornada viscuda. I tot seguit, no sense acomiadar-nos abans de la nostra Mare Maria, vam agafar el cremallera per tornar cadascun de nosaltres als respectius llocs d’origen, tots plens de joia i amb noves forces per continuar la nostra tasca de dedicació al Crist i a l’Església.

Gna. Visitación Lorenzo, SFU

Església d’Urgell

23

Càtedra de Pensament Cristià

Postil·les a “Laudato si” (II): Un tot dinàmic i interdependent

E

n la primera part de l’Encíclica, el Papa Francesc articula un diagnòstic de la situació crítica del planeta Terra. Presta atenció als grans temes de l’ecologia, fent-se eco de problemes molt greus que requereixen una atenció urgent i universal. Segons el seu criteri, s’han superat els nivells màxims d’explotació. El Papa ens fa veure que no disposem de recursos naturals indefinits, que la terra és un

L’ecologia integral no solament ha de tenir en compte el regne animal, el regne vegetal i el regne humà, sinó tots aquells éssers que són imprescindibles per al cicle de la vida bé limitat i que cal distribuir justament els béns que neixen d’ella, perquè tot ésser viu pugui viure i fer la seva missió en el cicle de la vida.

“S’han superat -diu- certs límits mà-

xims d’explotació del planeta sense que hàgim resolt el problema de la pobresa” (27).

Jorge Mario Bergoglio fixa l’atenció en la gestió d’un bé essencial per a la vida en el planeta: l’aigua. Assenyala les bases d’una ètica de la distribució de l’aigua. És imprescindible per a la vida, també per a la vida humana, sobretot si tenim en compte que gairebé el vuitanta per cent del pes de la persona està fet d’aigua. El Papa argumenta la necessitat de distribuir correctament aquest bé absolutament imprescindible i també exhorta a no malbaratar-lo.

“L’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l’exercici dels altres drets humans. Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable” (30).

Hi ha suficient aigua per abastir tot els éssers humans, però cal distribuir-la amb justesa. El problema no rau en la demografia, sinó en la mala

gestió d’aquest bé essencial. “Per la nostra causa –diu el Papa–, milers d’espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge.

No hi tenim dret” (33).

L’ecologia integral no solament ha de tenir en compte el regne animal, el regne vegetal i el regne humà, sinó tots aquells éssers que són imprescindibles per al cicle

“Culpar l’augment de la població i no el consumisme extrem i selectiu d’alguns és una manera de no afrontar els problemes” (LS, 50) de la vida, encara que siguin molt diminuts o microscòpics. Massa sovint, l’ecologisme centra l’atenció del debat en els drets dels animals i en els transgènics vegetals, però oblida una qüestió tan central com els microorganismes. Cada ésser fa la seva funció en el cicle de la vida i l’home no té el dret d’interferir i

Sintonitzeu-la!

EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 24

Església d’Urgell

alterar aquesta missió que té inscrita la reflexió, del diàleg i del trobament recents de Justícia i Pau, el Papa en la seva naturalesa. generós entre les persones -escriu el Francesc es refereix al deute ecològic Escriu el Papa: “Potser ens inquieta Papa Francesc-, no s’aconsegueix amb que els països més industrialitzats saber de l’extinció d’un mamífer o una mera acumulació de dades que del planeta tenen respecte els països d’un ocell, per la seva major visibilitat. acaba saturant i obnubilant, en una més pobres.

Però per al bon funcionament dels espècie de contaminació mental” (47).

La devastació ecològica l’han cauecosistemes també són necessaris A criteri del Papa Francesc, la raó sat els països més poderosos del món els fongs, les algues, els cucs, els del desgavell ecològic no és el creixe- com a conseqüència d’un sistema de insectes, els rèptils i la innombrable ment demogràfic. Hi ha recursos per producció industrial que converteix varietat de microorganismes” (34). a tots, però solament si optem per la naturalesa en un instrument per La vertadera causa d’aquesta un estil de vida sobri i auster, si ens consumir amb la màxima acceleració. devastació mediambiental no es atenem a les necessitats reals i vivim Les conseqüències, però, de l’escalfapot imputar als animals, tampoc integrats en la naturalesa, agermanats ment del planeta, de la desertització, a les plantes. La causa eficient del amb tots els éssers que hi viuen i no de la pluja àcida i el forat a la capa desastre ecològic és l’ésser humà i, en creem de noves a cada moment, d’ozó són per a tots els països del en particular, el seu egoisme, el seu aleshores sí que és possible que ca- món, també per aquells que no han afany de tenir, la seva infinita set de consum.

El Papa Francesc critica, amb vehemència, l’egoisme i l’ambició de posseir que causa desequilibris immensos en el món. Mentre uns pocs cada cop tenen més, una gran massa d’éssers humans cada cop té menys. La riquesa natural del món no està ben distribuïda, per causa de la gasiveria i la set de consum.

Escriu: “Observant el món advertim que aquest nivell d’intervenció humana, sovint al servei de les finances i del consumisme, fa que la terra en què vivim en realitat es torni menys rica i bella (...)

D’aquesta manera, sembla que pretenguéssim substituir “S’han superat certs límits màxims d’explotació del planeta sense que hàgim resolt el problema de la pobresa” (“Laudato si”, 27). una bellesa irreemplaçable i irrecuperable per una altra creada per nosaltres” (35). dascú pugui viure al planeta Terra de produït mai de manera industrial i es I hi afegeix: “El cost dels danys que manera digna. troben immersos en una economia s’ocasionen per la descurança egoista Escriu Jorge Mario Bergoglio: preindustrial. és moltíssim més alt que el benefici “Culpar l’augment de la població i “Hi ha –diu el Papa Francesc– un econòmic que es pugui obtenir” (36). no el consumisme extrem i selectiu veritable “deute ecològic”, particularEnfront d’aquesta situació, però, d’alguns és una manera de no afrontar ment entre el Nord i el Sud, relacionat exhorta a un veritable diàleg de tots els problemes. Es pretén legitimar així amb desequilibris comercials amb els agents implicats, per tal de trobar el model distributiu actual, en què conseqüències en l’àmbit ecològic, les claus per refer el món, recrear una minoria es creu amb el dret de com també en l’ús desproporcionat l’ordre que hem transgredit per causa consumir en una proporció que seria dels recursos naturals dut a terme del nostre egoisme i consumisme i impossible generalitzar, perquè el històricament per alguns països” (51). recuperar, així, la bellesa, la unitat i planeta no podria ni tan sols contenir l’harmonia de la creació. els residus de semblant consum” (50).

Francesc Torralba, “La veritable saviesa, producte de En sintonia amb documents molt Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

25

Sant Roc, segle XXI

R

oc és un jove de casa bona. que n’era el celebrant. El fotimer de la teva vida? Has trobat el sentit de El pare, metge, té fama arreu prejudicis que es coïa en l’ànima del la teva vida?” d’Europa i més enllà dels Roc contrastava amb la seva savieEl Roc no se l’esperava, aquesta. mars. La mare és pubilla d’una fa- sa. Ho llegies al seu rostre. No era Queda bloquejat. Silenci. La Meritxell mília feudal. El seu alcàsser es tro- feliç. La soledat vivifica, l’aïllament se n’adona. Endolceix la veu i li agafa ba a les afores de Montpeller. Roc, mata. El Roc no estava d’acord amb les mans: —“Roc. És hora que aprenfill únic, ha crescut entre madeixes la manca de vida interior, amb la guis l’art de viure junt amb els altres de cotó, nineta dels ulls dels seus superficialitat dels seus companys al marge de la família. És fonamental pares, ha estat un nen i un jove so- de curs; i lamentava la seva manera en la vida, l’art de conviure. Ets noi de breprotegit, fins al punt que mai de divertir-se amb l’alcohol, drogues, casa bona, però humanament parlant no l’inscrigueren a unes colònies ara m’aparello ara em desaparello, o ets pobre. Allibera’t d’una vegada d’estiu, i això que ell ho demanava, jugant-se la vida amb el cotxe. per totes de la dictadura dels teus conviure al cor de la natura tretze Sortosament, tota regla té la seva pares, dels èxits, dels diners. En cas dies amb els seus amics. El seu lleu- excepció. A la classe del Roc hi contrari no seràs mai feliç”. re començava i acabava en el piano ha una Meritxell, andorrana, que El Roc, vermell com un tomàquet del saló de casa. ha triat Montpeller per cursar els i desconcertat, deixa plantada la La universitat del Roc és privada. estudis de medicina. La noia admi- Meritxell. Aquella nit no va poder És un estudiant brillant, si no el que rava i compadia a la vegada el Roc. dormir. Les preguntes de la Meritxell més. Els pares fanfarno li deixaven aclucar ronegen de les seves els ulls: —“en realitat, matrícules d’honor i qui sóc jo? Cap a on dels concerts de piano. va la meva vida? Ho El Roc ha crescut en una tinc tot però em falta societat amb tendència el principal, i no sé què a crear personalitats és?” A més, la mirada de culte. La premsa de la Meritxell, amb que entra a casa seva ulls blaus i profunds, respira l’adulació exala pell colrada pel sol gerada i incondicional i els vents del Pirineu, d’individus concrets, la tendresa que sentí “famosos oficials”: políquan li agafà les mans tics i celebritats de tota perquè hi hagués recimena que ascendeixen procitat s’ha fet tatua cops de colze per atge al seu cor. El noi sortir a la foto, obses- L’art de conviure és fonamental en la vida (campament Tamarros al Coll d’Ordino). no va poder aguantar sionats a perpetuar la més. A les 7 del matí teseva pròpia imatge. L’universitari La Meritxell és una jove conscient, lefona: —“Perdona que et desperti, Roc no entenia alguns personatges reflexiva, capaç de prendre decisi- Meritxell. Et convido a esmorzar a que prenien cafè i conyac amb els ons oportunes per ajudar els altres. la cafeteria de la universitat”. seus pares. Per defensar el seu ego Noia oberta, sanament xafardera i —“D’acord! A les vuit seré al esdevenien fatxendes, insultants i, a amb inquietuds socials. Té una visió bar”, respongué sorpresa i feliç la cops, amenaçadors. franciscana de la vida. Convida el Meritxell.

La mare del Roc era molt bona Roc a prendre un cafè. EL Roc, que (Roc) —“D’on has pouat tanta cristiana però curta de mires. El Roc veu en la Meritxell un no-sé-què energia, joia i plenitud de vida? Com la complaïa acompanyant-la cada que no tenen les altres, accepta de t’ho fas per ser tan sincera i valenta diumenge a la missa de la Catedral. bona gana. La Meritxell va al gra. Li i directa, sense embuts, en el parlar Li agradava l’aumônier de la Facultat etziba: —“Roc, qui ets? Cap a on va de la gent?”

26

Església d’Urgell

(Meritxell) —“És llarg d’explicar.

Els meus pares havien estat monitors a una casa de colònies que es diu AINA. Treballant per educar en el lleure els infants es conegueren i començaren a festejar. Als set anys, em portaren a AINA i he seguit totes les etapes: de nena, a la casa; d’adolescent, a les bordes; de noia, al campament Tamarros. Després m’he titulat amb el “bafa!”, que dieu a França, i he fet dos estius de monitora. Ara dedico el mes juliol al Tercer Món. L’any passat vaig ser monitora a unes colònies a Mèxic i enguany vaig a treballar a un orfenat al Nepal.

Em guardo la primera quinzena per ser monitora a Tamarros. Vull donar als nois i noies el molt que he rebut: amistat, il·lusió...

(Roc) —“Ara ho comprenc tot.

T’envejo. T’estimo, Meritxell. Ajuda’m a sortir de la meva claustrofòbia on m’han i m’he tancat”.

(Meritxell) —“Jo també admiro les teves exposicions a classe, on llegeixo la teva gran riquesa interior per compartir. Jo t’estimo, Roc. Et vull feliç. Per què no anem junts a escoltar la conferència “Prends le temps de vivre”, de Guy Gilbert, capellà dels “loubars”, a l’auditori de Montpeller?

La Meritxell i el Roc sortiren tan embadalits del testimoniatge i de les paraules del sacerdot dels joves marginats per la família i la societat que decidiren que anirien a escoltar-lo a la conferència que faria al setembre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Si el Sant Roc del segle XIII es quedà en la ciutat dels leprosos per tenir-ne cura fins a la seva mort, el Sant Roc del segle XXI és quedà a la “Bergerie de Faucon” per tenir cura dels joves marginats per les famílies i per la societat. En el dia d’avui, el Roc, ajudat per la meva Confident, Salut dels malalts, se santifica com a director d’un hospital que acull persones corferides per la droga a Lourdes.

Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

L’altra dimensió

T

ot quant nosaltres coneixem es troba emmarcat en l’espai i en el temps. Tot està ubicat en algun lloc concret i situat en algun moment del que anomenem història. Tant se val que el lloc sigui microscòpic com immens, o que el moment se situï ara mateix o be a milers de milions d’anys vista. Per tant, la dimensió del cosmos conegut, i de nosaltres mateixos, està tancada en la realitat espai–temps. No tenim experiència ni coneixement de cap altra dimensió, de cap altra manera d’ésser.

Els cosmòlegs, però, es mouen ara mateix en una hipòtesi desconcertant segons la qual hi hauria multitud d’universos paral·lels, enquadrats en dimensions diverses –incalculables– desconegudes absolutament, que s’escapen a la capacitat actual de la ment humana. S’aclarirà alguna vegada l’abast d’aquest misteri còsmic?

Descobrirem potser algun univers que no estigui lligat a la dimensió espai–temps?

La Bíblia, amb la seva saviesa multisecular, inspirada per Aquell que és la causa original i final de tot, ens assabenta d’un univers diferent del nostre. Un univers fora del temps i de l’espai, un univers espiritual, un univers constituït per éssers intel·ligents, “éssers– pensament”, que no tenen res a veure ni amb l’espai ni amb el temps. Per la Bíblia tenim notícia de miríades d’éssers–esperits, anomenats genèricament àngels, i distribuïts en jerarquies com arcàngels, querubins, serafins, trons, dominacions i potestats. I la Deïtat, el qui és el Bé, la Bellesa,

la Veritat i el Poder absoluts, i la causa primera i darrera de tot allò que existeix. D’aquell univers no n’hem de cercar el començament ni la fi, perquè qualsevol cosa que romangui fora dels temps i de l’espai ni comença ni acaba ni ocupa lloc; simplement, és. Tan incorrecte és dir que Déu es troba

Déu és pura existència personal, més enllà de l’espai i fora del temps. que transcendeix infinitament tota criatura i tot altre hipotètic ésser que no sigui Ell a tot arreu, com afirmar que no es troba enlloc. Ell no està; ell és. És bo que aprenguem a pensar en Déu com l’Esperit pur del tot, en el sentit que és només esperit sense barreja de cap més element i, per tant, inassequible al coneixement per part dels nostres sentits corporals, com també per part de les facultats intel·lectuals humanes. Déu és pura existència personal, més enllà de l’espai i fora del temps. que transcendeix infinitament tota criatura i tot altre hipotètic ésser que no sigui Ell. De Déu, la ment humana pot arribar a endevinar-ne l’existència, però mai no podrà esbrinar ni el mínim de la seva naturalesa íntima. Només la revelació de sí mateix ens pot entreobrir una escletxa al misteri pregon del seu ésser i de la seva providència.

Mn. Enric Prat Església d’Urgell

27

El Valor de la Creació en l’Escoltisme “Pare nostre que sou present en tot l’univers / i en la més petita de les vostres criatures, / vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, / vesseu en nosaltres la força del vostre amor / perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa” (“Laudato si”, Papa Francesc). Mn. Jaume Mayoral, Consiliari Escolta de la Demarcació Nord-Occidental

A

questa Encíclica que ens ha regalat el Papa és un veritable projecte d’amor i de respecte a la natura en plena comunió amb els postulats que el moviment escolta fa seus i inclou en la seva pedagogia de l’educació en el lleure per als milions d’escoltes que hi ha arreu del món. Aquests dies d’estiu he recuperat per a la lectura un bonic i pràctic llibre de Baden-Powell, “Escultismo para muchachos”, que em va fer arribar la Fundació Escolta Sant Jordi del País Valencià, i en

el qual es recullen elements que em recorden el text pontifici. Malgrat com ja apunten algunes veus, i crec que amb certa raó, el Papa Francesc s’ha descuidat d’anomenar en el capítol sisè (“Educació i espiritualitat ecològica”), i més concretament en el punt que fa referència als àmbits educatius, la feina esmerçada des del món de l’educació en el lleure i que moltes vegades és una aplicació tangible i real del model que recull i defineix l’Encíclica.

Així, en els campaments a Espone-

llà (Girona) de l’Agrupament Escolta Ivarsenc, a més de treballar tot un seguit de valors propis de l’escoltisme i de tot moviment que vulgui ajudar a créixer els infants i adolescents, hi ha un apartat que vol incidir en aquest treball per educar en l’amor a la natura i els seus esplèndids regals cap a la humanitat. Els gairebé cent nens i adolescents, així com els 22 caps i monitors que els han acompanyat i n’han tingut cura en aquest indret del territori català, a la comarca del Pla de l’Estany, van fer

Els principis del moviment escolta que va fundar Baden Powell tenen força punts en comú amb el mestratge del Sant Pare a la seva segona Encíclica.

28

Església d’Urgell

seus aquesta aposta per la necessitat de respectar, fer sostenible, admirar i cuidar el que la natura ens regala en el dia a dia, fent que tinguem cura de la vida i la bellesa que ens ofereix el nostre entorn, tal com ens diu el Papa a “Laudato si”.

Aquest treball s’ha fet des dels recursos ben engrescadors que tenim a l’abast. Així, s’ha d’agrair el llibret redactat per l’Equip de la Fe-Femn del nostre Bisbat, “Atura’t” (el podeu trobar a la web: “www.femn.org/index. php/recursos/263-nous-recursos-desde-lequip-de-la-fe”) on s’inclouen materials per treballar aquests aspectes i que ens han estat ben pràctics en el cas del cau ivarsenc, tot intentant fer viure l’apassionat missatge de vida i d’esperança que ens ofereix la natura, en aquest cas en el context de l’entorn de la casa de colònies que en acollia a Esponellà.

Les fotografies que acompanyen aquest escrit corresponen a una petita excursió pels voltants d’aquest indret tan bonic de les terres gironines que vam fer amb una de les branques (grups per edat) que hi havia al campament, mirant d’ensenyar els nens, tot i la seva curta edat, a tenir un compromís important i a la vegada necessari amb allò que és vida i ens dóna vida. Des de reciclar i recollir uns cartrons que estaven tirats en una zona propera a la casa i en un indret del bosc, a poder gaudir, en uns dies de molta calor, de la frescor i la bellesa d’un bosc ben airejat, que convidava a passejar. I, com no, la descoberta de “la germana aigua”, que diria Sant Francesc d’Assís, i que ens recorda repetides vegades l’Encíclica.

L’aigua trobada en un salt que feia una

La descoberta de l’aigua d’un rierol o d’una font, o d’una gran bala de palla després de la collita, així com la recollida de cartrons abocats al bosc són activitats que ajuden els infants a adonar-se de la riquesa i la bellesa de la natura i a tenir-ne cura.

refrescant font, o en un petit rierol que vam trobar en el passeig compartit amb tots ells.

I per acabar, però també molt important, la riquesa alimentària de “la germana terra”, en aquest cas simbolitzada en una impressionant bala de palla d’un conreu que ja ha estat recollit i que fins i tot ofereix farratge per als animals, un cicle que parla de vida i de futur. I com ensenyem als nostres xavals, aquesta vida i aquest futur només es podrà entendre i perviure des d’una opció clara i valenta, tal com també ens recorda el fundador de l’escoltisme, que diu que per un demà de la raça humana ens cal educar en una ecolo-

gia humana integral. En aquesta línia es troba també la proposta teològica i pastoral de l’Arquebisbe Joan-Enric que podem llegir a les seves glosses al Full Dominical d’aquest estiu.

Quan podreu llegir aquest article l’estiu haurà acabat i a molts infants i joves que han gaudit de les colònies i campaments que s’hauran fet al nostre Bisbat de ben segur que els hi haurem parlat d’aquest amor vers la creació i de tot allò que la Providència divina ens ha regalat i ens ha fet dipositaris a tots i cadascun de nosaltres. Ara tenim la feina que hem après d’assumir-ho com una de les nostres tasques més importants i necessàries.

Església d’Urgell

29

La vida quotidiana a les cases del Pirineu, explicada per un muntanyès.

E

n aquests temps es publiquen força llibres per salvar el record històric dels pobles i comarques de la muntanya pirinenca per raons romàntiques i sentimentals. El llibre “Brots de pi” n’és un exemple, amb històries i parles d’altres temps; com també “Noms de cases antigues del Pallars Sobirà”, que anomena cases on encara s’hi viu i en reviscola les tancades definitivament. Aquest article, però, vol ressenyar l’esforç de Francisco Iglesias Pons, pagès, negociant i home fidel a les tradicions de la seva família, que ens ha deixat un llibre (originàriament escrit a mà) amb el títol “Historia de un cambio en el Pirineo: viaje a través de cuatro generaciones del siglo XX”; i que du el subtítol de “Relatos y vivenci-

as de un montañés de la Ribagorza”.

L’autor és un nebot del Bisbe d’Urgell Ramón Iglesias Navarri, de feliç memòria, i nebot també d’altres benemèrits sacerdots (Marià Pons i els germans Jordana Iglesias, de Jaumet d’Astell).

Es fa difícil resumir un llibre de lletra menuda de 430 pàgines, però resulta beneficiós deixar-se omplir del seu aire i esperit patriarcal amb gust de bondat i tendresa. És un llibre escrit amb el cor i amb l’enginy d’un negociant de muntanya, a qui els fills bessons de l’autor (en Ramon i l’Ignasi Iglesias Castellarnau), enginyers agrònoms i funcionaris del departament d’Agricultura a Lleida i Osca, ex alumnes brillants del col·legi diocesà Pius XII de Tremp (fundat el 1960 per Mons. Iglesias Navarri, quasi

al mateix temps -1965- que el col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella) el varen animar a deixar per escrit les seves memòries.

Es fa difícil resumir un llibre de lletra menuda de 430 pàgines, però resulta beneficiós deixar-se omplir del seu aire i esperit patriarcal amb gust de bondat i tendresa.

L’han portat també de la mà pel que fa a certs elements cultes, val a dir, com ara la frase introductòria de Maurice Herzog: “Las montañas nos han obsequiado con su belleza, y nosotros las hemos amado con la

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: Estiu de 10 a 13 h.

Hivern de 10 a 13h i de 16 a 19 h.

30

Església d’Urgell

ingenuidad de un niño y reverenciado con la veneración que un monje siente por lo divino”.

Les muntanyes es fan estimar per elles mateixes. No n’esperem res, però ens donen vida, salut i alegria. Un comú denominador d’aquest llibre és precisament això: l’esforç amorós de tradicionalisme de les famílies per conservar les cases d’anomenada, barrejat amb un idealisme dels valors de terres i prats que ajuden a viure la pau sense esperit de grandiositat. Les mans dels muntanyencs, rústiques i endurides pels treballs i el fred, expliquen l’existència i vida de cases fortes com el Tort d’Alòs d’Isil, Herdo i tantes altres per tot el Pirineu. Les seves memòries popularitzen persones d’idealisme i d’un sentit comú per entendre i captar la riquesa natural de la terra, com els nombrosos tractants Portada del llibre de Francisco Iglesias Pons. de mular i cavallar que varen mantenir l’economia del país amb les dues grans fires d’Organyà, J de Jaumet d’Astell i la G de Gallimó. al novembre, i de Salàs del Pallars, El Pirineu, amb la cria, compra i al febrer. venda de bestiar mular i cavallar, Cases fortes de tractants d’animals es convertí en la fàbrica d’eines de de peu rodó que encara s’anomenen treball del camp. Aquesta activitat avui: Casa Gallimó d’Esterri d’Àneu; era la base de l’economia de tot el PiLlobató i Serrano, a la Val d’Aran; rineu fins que arribà la mecanització Sanchinès i Cotori, a Pont de Suert; i amb els tractors que coneixem avui Casa Ponset, a Pi de Cerdanya; a més dia. Tots aquests canvis econòmics de tantes d’altres a l’Urgell i l’Urgellet els explica el Francisco Iglesias amb on s’hi criaven animals selectes per a coneixement de causa perquè tota la ser venuts a bons preus. Els tractants seva patriarcal família es convertiren d’aquest animals eren coneguts a en experts tractants. Durant molts tota la península, doncs compraven anys hi hagueren cases que vivien exa Galícia, Astúries, Girona i Vic, i ve- clusivament de la cria de les eugues, nien vagons de mules als Monegros puix una cria podia ser venuda des de i a Cinco Villas, a l’Aragó; i sobretot vint mil a trenta mil pessetes, que en a La Mancha. El centenars i milers aquells temps cobrien les despeses d’animals de treball cultivaven les necessàries per passar i viure tot terres d’aquelles grans extensions. l’any. L’arribada dels tractors fou la Eren conegudes per la marca a foc revolució i crisi per al cultiu, però que portaven a la pell. Així, es podi- alhora significà la caiguda de la cria i en trobar mules des de Valladolid a venda de mules i cavalls, puix canvià Salamanca, a Sòria, Madrid o Àvila tot seguit l’economia del país. L’autor marcades amb la S de Santchinès, la explica tota aquesta evolució com a

testimoni personal, i ens acompanya per les noves formes de vida i renaixement econòmic: la cria d’ovelles i cabrum portà riquesa per la llana, llet i carn dels corders i continuaren amb l’evolució de la vaca lletera, amb les cooperatives de la Seu, Les, Bossòst, Sort i, per últim, Copirineu, a La Pobla de Segur, que tanta riquesa ha portat als Pallars, i també suors i llàgrimes en tancar-se fa poc temps.

La història del canvi continua.

L’autor explica la seva implicació en el desenvolupament de l’explotació de la llet perquè fou fundador, amb molts altres pagesos dels Pallars, de Copirineu. Tot camí porta a un final, i aquest segle XXI ha portat el final de la cooperativa de La Pobla de Segur, que ja ha estat desballestada i ha canviat d’amo.

Recordem també amb nostàlgia que el col·legi Pius XII va esdevenir institut públic l’any 1987.

Mules i cavalls, ovelles i cabrum, vaques holandeses i santanderines han passat a la història, però la vida de les famílies i pobles del Pirineu de la nostra Diócesi d’Urgell continua caminant enmig de bonances i tempestes, i d’un vent saludable de formes ben humanes i cristianes. El Francisco Iglesias, natural de Noales, i la seva esposa, Conxita Castellarnau, natural d’Àreu, també van arribar al terme de la seva vida la tardor de 2014.

Nous temps, noves realitats i nous incentius de vida. Potser haurem de donar la raó a aquell alcalde urgellenc que davant la crisi de la indústria lletera vaticinà que la gent acabaria vivint “dels aires del cel”, puix ja avui dia bona part de la gent del Pirineu viu certament dels aires del cel: amb el turisme d’estiu i amb la neu que hi cau a l’hivern.

Mn. Ermengol Donisa, Rector de Les Avellanes Església d’Urgell

31

Dietari

MN. NEMESI MARQUÈS REP EL PREMI ÀGORA CULTURAL A ANDORRA Mn. Nemesi Marquès va rebre l’1 de juliol al vespre el premi Àgora Cultural 2014 per haver contribuït a clarificar de manera magnífica i concloent el debat teòric i jurídic relatiu a la sobirania d’Andorra, amb el seus estudis i publicacions i com a Representant del Copríncep Episcopal, i “haver treballat per fer possible el pacte del nou marc institucional dels andorrans en la Constitució de 1993, que va obrir la cultura política d’Andorra a nous horitzons”, segons el veredicte del jurat.

El premi es va lliurar en un acte solemne al nou edifici del Consell General d’Andorra, presidit pel Síndic General, al qual van assistir nombroses personalitats polítiques del Principat.

També van ser distingits

el Sr. Jean-Yves Caullet i la Sra. Mercè Bonell.

Els premis Àgora Cultural, instituïts per la plataforma del mateix nom que aplega 23 associacions culturals andorranes, s’atorguen des de l’any 2001 de manera ininterrompuda i volen reconèixer les contribucions culturals realitzades per personalitats vives vinculades al Principat d’Andorra.

REUNIÓ DELS ARXIVERS ECLESIÀSTICS DE CATALUNYA, VALÈNCIA I BALEARS L’1 de juliol va tenir lloc a Barcelona la reunió dels 25 arxivers eclesiàstics de Catalunya, València i Balears que formen part de l’Asociación de Archiveros de la Iglesia en Espanya així com del Secretariat d’Arxivers Eclesiàstics de Catalunya.

Enguany la reunió es va

Les Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi van aplegar un centenar de participants.

fer a les dependències del Centre Excursionista de Catalunya, amb seu a tocar de la Catedral de Barcelona, que també recull en els seus arxius més de segle i mig d’història. A més dels temes tractats, es va lamentar la pèrdua de l’estimat P. Marc Taxonera, arxiver del Monestir de Montserrat, que va procurar assistir sempre a les reunions. De ben segur que a partir d’ara ell els ajudarà des del cel.

XIV JORNADES INTERDIOCESANES DE RESPONSABLES DE CATEQUESI

Mn. Nemesi Marqués, en el moment de rebre el premi Àgora de mans de la presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, Àngels Mach. A l’esquerra, la Ministra de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, Olga Gelabert.

32

Església d’Urgell

Els dies 1 i 2 de juliol van tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona les XIV Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), i presidides per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona i president

del SIC. S’hi va aplegar un centenar de participants, entre els quals el Delegat diocesà d’Urgell, Mn. Antoni Elvira, i altres membres dels Arxiprestats d’Urgell.

Els participants van reflexionar i treballar a l’entorn dels grans eixos que els responsables han de tenir en compte en la catequesi amb els nois i noies d’entre 10 i 14 anys, unes edats de gran transcendència i en les quals els infants i adolescents d’algunes de les nostres Diòcesis són convocats per a preparar-se per a rebre el sagrament de la Confirmació. Entre altres aspectes, es va tractar sobre quines són les característiques que haurien de tenir els catequistes a qui els siguin assignats els grups d’aquestes edats.

Una primera sessió, a càrrec del psicòleg mallorquí Jaume Martorell, es va centrar en l’evolució de la religiositat dels nois i noies entre 10 i 14 anys. Una

segona part, conduïda per Mn. F. Xavier Morell, Delegat diocesà de Catequesi de Tarragona, afrontà la qüestió de la comunitat parroquial com a espai de socialització i d’iniciació cristiana. El tercer espai de treball i reflexió versà sobre les competències i l’espiritualitat més adequades del catequista educador i fou dirigida per Mn. Antoni Vadell, Vicari episcopal i Delegat de Catequesi de Mallorca.

Finalment, a la darrera part de l’encontre s’abordaren els mètodes pedagògics i els procediments didàctics més escaients per a la catequesi adreçada als nois i noies de 10 a 14 anys. Mn. Antoni Elvira i Mn. Joan Àguila, catequeta de l’Arquebisbat de Tarragona, en foren els ponents.

Una de les dues celebracions de l’Eucaristia durant les Jornades tingué lloc a la Basílica de Sant Josep Oriol de Barcelona, amb motiu del centenari de la primera pedra d’aquest important temple parroquial de l’Eixample barceloní.

En acabar, el Rector i Delegat diocesà de Catequesi de Barcelona, Mn. Enric Termes, conduí els participants per un recorregut catequètic i iconogràfic per aquest conjunt basilical.

CONCERT INAUGURAL DEL V FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS A LA CATEDRAL El Quartet Casals va inaugurar el divendres 4 de juliol el V Festival de Música Antiga dels Pirineus amb un concert al Claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell en el qual van interpretar obres de Bach, Mozart i Beethoven. En representació del Bisbat d’Urgell hi va assistir el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri.

La inauguració oficial del Festival tingué lloc una estona abans del concert a la Sala de Plens de l’Ajuntament de La Seu. L’acte comptà amb la presència del Conseller de la Presidència, Hble. Sr. Francesc Homs, que afirmà que “cosir poblacions diferents,

El Quartet Casals va tocar al Claustre de la Catedral en el concert inaugural del V Festival de Música Antiga dels Pirineus.

El Cardenal Carlos Amigo presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 40 anys de l’aprovació canònica de l’Institut dels Germans Franciscans de Creu Blanca.

amb les comunicacions que hi ha en un entorn de muntanyes, és una lliçó de cultura”. El Festival de Música Antiga dels Pirineus s’ha celebrat enguany del 3 de juliol al 30 d’agost a 22 localitats pirinenques.

ELS FRANCISCANS DE CREU BLANCA CELEBREN 40 ANYS DE LA SEVA APROVACIÓ CANÒNICA L’Institut dels Germans Franciscans de Creu Blanca van celebrar el 4 de juliol, a la LLar Santa Anna del Castell del Remei, els 40 anys de la seva primera aprovació canònica com a Institut Religiós (1975).

L’any 1978 ja es feien presents a la Llar Santa Anna del Castell del Remei, a la Diòcesi d’Urgell.

“40 anys de família” va ser el lema escollit per celebrar aquesta diada commemorativa que va aplegar unes 700 persones.

L’Esbart Dansaire Lleidatà oferí un repertori dels balls més populars de les nostres terres. A continuació, el Cardenal Carlos Amigo,

Arquebisbe emèrit de Sevilla, presidí la solemne Eucaristia en acció de gràcies per aquest 40 anys de vida de l’Institut. Concelebraren el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; l’Arxiprest de Noguera-Baix Urgell, Mn. Joan Pujol; i altres sacerdots de l’Arxiprestat.

A l’homilia, Mons. Amigo agraí a Déu l’entrega desinteressada per amor a Jesucrist dels Germans Franciscans de Creu Blanca en favor dels més desprotegits. “Uns pares donarien sempre la vida pel seu fill, però més encara quan el fill està malalt o necessitat”, digué el Cardenal Amigo. En acabar la celebració i després de les paraules d’agraïment del Superior General de l’Institut, el Germà Luís Miguel Martell, es procedí al cant de l’himne de l’Institut davant el monòlit dedicat al seu Fundador, el Germà Isidoro Lezcano Guerra.

Un dinar de germanor celebrat al poliesportiu de Penelles posà el punt i final a aquesta diada joiosa i celebrativa.

Església d’Urgell

33

CONFIRMACIONS A AGRAMUNT Diumenge 5 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a 16 joves d’Agramunt, tres de La Fuliola i un de Montclar d’Urgell. Van concelebrar amb l’Arquebisbe el Rector d’Agramunt, Mn. Josep Uriel Álvarez; el P. Ferran Solé Mianes, SDB, que hi col·labora pastoralment com a adscrit; i Mn. David Codina.

L’Arquebisbe glossà a l’homilia les lectures del Diumenge XIV durant l’any.

La primera lectura, del llibre d’Ezequiel, és un exemple de la fidelitat de Déu vers el poble d’Israel, fins i tot quan aquest es revolta contra Déu i li gira l’esquena, que presenta el profeta Ezequiel com l’escollit per dur a terme una missió. L’Arquebisbe animà els fidels a no renunciar mai a la missió de ser profeta i testimoni de la Veritat que tot cristià té pel Baptisme, encara que això pugui comportar-li

dificultats o incomprensions, a vegades entre els mateixos de la família o del seu mateix poble.

Precisament, tot comentant la lectura de l’Evangeli on Jesús afirma que “els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva”, l’Arquebisbe Joan-Enric animà els fidels a no tancar-se en ells mateixos ni en les seves pròpies seguretats i prejudicis, creient que ho saben tot i que no els cal aprendre res dels altres, i animà els joves confirmats a tenir una actitud oberta vers els altres, a no tancar-se en el seu egoisme ni en un món virtual que els aparti dels germans, i a estar atents a les necessitats dels altres i tenir una actitud atenta davant la realitat que els envolta.

A les pregàries es recordà el Viatge que el Sant Pare Francesc iniciava aquell mateix diumenge a Equador, Bolívia i Paraguai i es pregà per les seves intencions.

Mons. Vives animà els joves confirmats a tenir una actitud oberta vers els altres.

34

Església d’Urgell

Al final de l’Eucaristia l’Arquebisbe regalà als joves confirmats un Nou Testament i els joves pujaren a venerar la Imatge de la Mare de Déu dels Socors, tan estimada a Agramunt.

VISITA A LES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ D’AGRAMUNT Diumenge 5 de juliol, coincidint amb la seva visita a la Parròquia d’Agramunt per administrar el sagrament de la Confirmació, l’Arquebisbe Joan-Enric va continuar la visita que està duent a les Comunitats de Vida Consagrada de la Diòcesi en el marc de l’Any de la Vida Consagrada. En aquesta ocasió fou rebut per la Comunitat de Missioneres de la Immaculada Concepció d’Agramunt, que actualment està formada per quatre Germanes i regeix la titularitat del col·legi Mare de Déu del Socors, a Agramunt, des de la seva fundació l’any 1850 per la Gna. Alfonsa

Cavín. A més, les Germanes col·laboren intensament en la vida parroquial, en la catequesi, la litúrgia i el servei de la caritat, i són molt estimades pels veïns de la localitat, que les veuen participar assíduament en les activitats del poble.

Les Missioneres de la Immaculada Concepció, com Maria, volen fer present el Regne de Déu en el cor de les persones, i per això el seu Institut està consagrat a Maria en el misteri de la Immaculada Concepció.

CONFIRMACIONS D’ADULTS AL CASTELL DEL REMEI La tarda del diumenge 5 de juliol, al Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castell del Remei (Baix Urgell), l’Arquebisbe JoanEnric va administrar el sagrament de la Confirmació a tres adults de la comunitat hispana que periòdicament s’hi reuneixen per celebrar la seva fe. Acompanyaren l’Arquebisbe el responsable de la preparació d’aquests adults, Mn. Josep Uriel Álvarez; Mn. Carles Albert Ospina, encarregat del Santuari; i Mn. Ivan David Ayala, que acompanyà els cants de l’Eucaristia.

L’Arquebisbe va mostrar la seva satisfacció per confirmar aquests tres adults que es comprometien a partir d’aquell dia a seguir més de prop Jesucrist, amb una vida més evangèlicament compromesa. Si en el Baptisme i en la Primera Comunió havien rebut la fe gràcies a l’educació dels pares, ara, ja adults, després

L’Arquebisbe animà els confirmats a mantenir viva la seva fe cristiana.

d’un temps adequat i d’una necessària catequesi, rebien la plenitud de l’Esperit Sant en la Confirmació que els segellava per a tota la vida.

Mons. Vives animà els confirmats a mantenir viva la seva fe cristiana, que els ajudarà a ser ferms enmig de les dificultats dels canvis que els comporta l’emigració a Catalunya, així com a ser ben responsables de les seves vides i de les seves famílies, per esdevenir testimonis apostòlics de la seva fe arreu on viuen i on van.

Els membres de les comissions de Litúrgia i de Música de la CET es van reunir a Salardú.

de Ponts la tradicional benedicció de vehicles i dels conductors, tot demanant la protecció i la intercessió del seu sant Patró.

Durant la missa prèvia a la benedicció es va oferir una pregària i un record per les víctimes dels accidents de trànsit i les seves famílies, recordant que, en relació al 2014, durant els primers sis mesos d’aquest any a les comarques lleidatanes s’ha duplicat el nombre de víctimes: 17 persones, cinc de les quals en atropellaments. Unes xifres que conviden, com

diu el lema de la jornada, a fer de la prudència una de les bones eines per evitar aquesta important sinistralitat.

Acabada la celebració eucarística, a l’avinguda Sant Cristòfol de Ponts va tenir lloc la benedicció de tota mena de vehicles i transports. Van ser moltes les persones de Ponts i d’altres llocs, que estaven de pas pel poble camí de les vacances o de les seves llars, que es van atansar per demanar la protecció del sant, a la vegada que van poder col·laborar amb

CELEBRACIÓ DE SANT CRISTÒFOL EN EL DIA DE RESPONSABILITAT EN EL TRÀNSIT El diumenge 5 de juliol, coincidint amb el Dia de Responsabilitat en el Trànsit, convocat enguany sota el lema “La prudència, experiència per al camí”, i propers a la festivitat de Sant Cristòfol del proper 10 juliol, va tenir lloc a la parròquia de Santa Maria

El conductors van col·laborar amb els projectes de Càritas parroquial de Ponts.

la seva almoina amb els projectes locals de Càritas parroquial, que en aquesta ocasió s’han destinat a projectes en favor de la infància i de la gent gran.

Després de la benedicció, als conductors se’ls va regalar un petit record de la diada.

REUNIÓ CONJUNTA DE LES COMISSIONS INTERDIOCESANES DE LITÚRGIA I DE MÚSICA A SALARDÚ Els dies 6 i 7 de juliol va tenir lloc a Salardú (Vall d’Aran) la reunió conjunta de les comissions interdiocesanes de Litúrgia i de Música de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives i el coordinador de les dues comissions, Mn. Joan Baburés, de la Diòcesi de Girona.

Tots els assistents van fer aportacions sobre els temes tractats, entre els quals el IV Congrés Litúrgic de Montserrat, Església d’Urgell

35

REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A SALARDÚ (VALL D’ARAN) Els dies 7, 8 i 9 de juliol va tenir lloc a Salardú (Vall d’Aran) la reunió n. 215 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), amb l’assistència de tots els seus membres i presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona.

1.- Els Bisbes van rebre una representació dels Delegats de Música i de Litúrgia de les Diòcesis catalanes, que els van lliurar el volum de la segona edició del Cantoral Litúrgic Bàsic, el qual ja va ser presentat oficialment a la Catedral de Tarragona el passat 20 de juny i que és un dels fruits del Concili Provincial Tarraconense. Es tracta

celebrat a l’abril; i, sobretot, la presentació de la segona edició del Cantoral Litúrgic Bàsic de la CET a la Catedral de Tarragona, el proppassat mes de juny, i que es mirarà que pugui ser presentat a cada Diòcesi amb seu a Catalunya. També es va tenir present la “Butlla Misericordiae Vultus” i l’Any de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc, amb les 36

Església d’Urgell

d’una acurada edició que serà molt útil per a les assemblees litúrgiques de totes les nostres Esglésies.

Van dialogar també sobre com recollir els reptes formulats durant el IV Congrés Litúrgic de Montserrat, i especialment sobre com orientar el Poble de Déu en la litúrgia, així com també sobre la missió evangelitzadora de l’Església que celebra els misteris de la fe, i la relació de la litúrgia i el servei a la caritat.

2.- Els Bisbes van reflexionar sobre l’ensenyament de la Religió a l’escola, que consideren essencial per a una educació integral dels infants i els joves, i

implicacions que tindrà per a la pastoral litúrgica.

FESTA DE SANT OT, PATRÓ DE LA SEU D’URGELL Amb molta solemnitat, el 7 de juliol es va celebrar a La Seu d’Urgell la festa de Sant Ot, Patró de la ciutat.

Precisament fou Sant Ot qui va reconstruir i embellir la Catedral dedicada a Santa Maria d’Urgell,

especialment sobre l’acompanyament dels professors de Religió en la seva dedicació. En aquest sentit, els Bisbes van ser informats de les “orientacions” que han preparat els Delegats d’Ensenyament i que ajudaran el professorat a aplicar i concretar el nou currículum de l’assignatura de Religió i Moral Catòlica.

3.- Els Bisbes van reflexionar sobre l’Any de la Misericòrdia que ha convocat el Papa Francesc i que ha de començar el proper dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció, i que a les Diòcesis d’arreu del món es farà palès amb l’obertura de

on tingué lloc la solemne Eucaristia presidida pel Rector de la Parròquia i Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, i concelebrada per un bon grup de preveres de la ciutat.

Els cants de la coral parroquial, acompanyats a l’orgue, ajudaren a viure amb intensitat la celebració eucarística.

A l’homilia, molt emotiva, Mn. Parés va destacar

la Porta de la Misericòrdia de les Catedrals i altres Basíliques el diumenge 13 de desembre, III d’Advent.

La butlla de convocatòria, “Misericordiae Vultus” (“El rostre de la misericòrdia”), ha estat publicada en català per l’editorial Claret a la col·lecció Documents del Magisteri. En properes reunions de la CET s’aniran concretant les accions que se suggereixin des del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, organisme vaticà encarregat de la promoció d’aquest any jubilar. Tots els cristians són convidats ja des d’ara a esdevenir instruments de misericòrdia, testimonis de

els valors cristians i culturals que inspiraren el pontificat de Sant Ot, com ara l’amor i l’entrega als més pobres i desemparats i la preocupació per dignificar el culte diví.

Finalment, tingué lloc la benedicció de la coca i el vi als peus de la imatge del sant, que després es repartirien entre els fidels fora de la Catedral. Una ballada de sardanes, tot un

misericòrdia i agents de misericòrdia, no solament amb paraules sinó amb gestos concrets.

4.- Els Bisbes van rebre informació de l’Encontre Europeu de Joves a Àvila que es portarà a terme el proper mes d’agost. Una bona representació de joves catalans hi participarà.

Així mateix, alguns Bisbes catalans els acompanyaran en la ruta a peu des de Segòvia a Àvila i altres impartiran diverses catequesis durant l’Encontre.

5.- Els Bisbes van treballar la qüestió de la catequesi, especialment tot el que fa referència a

la publicació en català del catecisme “Testimonis del Senyor” així com també dels materials complementaris que ha preparat el Secretariat Interdiocesà de Catequesi per tal que estiguin a disposició de les Diòcesis que ho vulguin el proper curs.

6.- Mons. Francesc Pardo informà i convidà els Bisbes a la beatificació de tres germanes màrtirs de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, que es portarà a terme a la Catedral de Girona el 5 de setembre. Totes tres van oferir testimoni de fidelitat a Jesucrist en ser

assassinades per la seva condició de religioses en la persecució dels anys 30 del segle passat. Es tracta d’un acte d’especial significació per les comarques gironines, ja que són les primeres beatificacions que es faran en aquesta Diòcesi.

7.- També van rebre nova informació de la trobada que el grup de laics Laïcat XXI ha organitzat a Poblet per al proper mes d’octubre. Els Bisbes van acabar

la reunió amb una visita a les esglésies romàniques de Santa Maria i de Sant Climent de Taüll, on van ser rebuts pel Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; l’Alcalde de la Vall de Boí, Sr. Joan Perelada; i el Rector de la Parròquia, Mn. Jordi Vásquez. A Sant Climent de Taüll van contemplar el magnífic vídeo que recrea els frescos originals dins l’absis major i el presbiteri de la nau central de l’església.

símbol de festa i germanor, clogué la jornada festiva del sant Patró de la ciutat de La Seu.

CELEBRACIÓ DE LES NOCES D’OR SACERDOTALS DE MN. JOSEP FONT

Mn. Parés presidí l’Eucaristia a la Catedral en la festa de Sant Ot.

El diumenge 5 de juliol, Mn. Josep Font i Gallart va celebrar les seves noces d’or sacerdotals amb

els seus feligresos de les Parròquies cerdanes de Vilallobent, Age i Meranges.

A migdia celebrà la solemne Eucaristia a l’església parroquial de Vilallobent, on s’hi concentraren feligresos de les tres parròquies, amb els alcaldes de Puigcerdà i Meranges.

El dinar comunitari se celebrà al nou local social del poble, recentment inaugurat. L’acompanyaren Església d’Urgell

37

Els feligresos de les Parròquies cerdanes de Vilallobent, Age i Meranges van agrair a Mn. Font el seu servei pastoral.

també Mn. Xavier Parés, company de curs al Seminari; i Mn. Pere Morales, Vicari de Puigcerdà. A l’hora del brindis hi hagué diversos parlaments d’agraïment a Mn. Font pel seu ser vei durant els darrers deu anys en aquelles Parròquies. Finalment, Mn. Font expressà també la seva satisfacció pels anys de ministeri a la Cerdanya i, degut a la seva jubilació, s’acomiadà dels feligresos. Properament celebrarà una altra Eucaristia d’acció de gràcies, amb la seva família, al seu poble natal de Mont-ros.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A VILASSAR DE MAR Divendres 10 de juliol l’Arquebisbe Joan-Enric oferí una conferència a la Parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar amb el títol “La mirada d’un Bisbe a Gaza. Els cristians perseguits avui”. Després de la benvinguda del Rector, Mn. Toni Roman, l’Arquebisbe saludà els assistents tot indicant-los la necessitat de no oblidar mai els cristians perseguits a causa de la seva fe, especialment en els nos-

Mons. Vives parlà de la situació dels cristians a Terra Santa en una conferència a Vilassar de Mar.

38

Església d’Urgell

tres dies, on la persecució s’ha vist incrementada d’una forma exponencial.

Inicià la seva conferència repassant els principals trets històrics del que avui anomenem “Terra Santa” i subratllant la importància que tingué la visita del Papa Francesc l’any 2014, aconseguint un acostament entre els Presidents d’Israel i Palestina que lamentablement va frenar la guerra sobre Gaza l’estiu del mateix any.

Mons. Vives narrà als assistents les seves experiències personals, com a delegat per la Conferència

Episcopal Espanyola, en la visita a la població palestina de Gaza el gener d’enguany, juntament amb els Bisbes de la Coordinadora de les Conferències Episcopals per a l’Església a Terra Santa, en el transcurs de la qual pogué veure de primera mà els estralls de la guerra, i subratllà la necessitat de pregar i d’ajudar materialment les comunitats cristianes que viuen una situació d’ofec i de persecució, especialment a Síria, a l’Iraq, Líban, Iran, Turquia, Egipte, Jordània i Xipre, a més d’Israel i Palestina. Cal no oblidar-los, pregar per ells, ja que son els nostres germans i no ens podem desentendre de la seva situació.

FESTA DE SANT CRISTÒFOL A LA SEU D’URGELL Diumenge 12 de juliol, Mn. Parés presidí a la Catedral l’Eucaristia en honor de Sant Cristòfol i, en acabar, el passeig Joan Brudieu de La Seu d’Urgell s’ompli de vehicles de tota mena per demanar la bene-

Vehicles de tota mena van passar pel passeig Brudieu per rebre la benedicció en la diada de Sant Cristòfol.

dicció del Rector i gaudir així de la protecció del sant patró dels conductors. Hi van participar a la festa l’Alcalde, Albert Batalla, i la Regidora de Gent Gran, Montserrat Bonet, a més d’un bon nombre de veïns de la ciutat, entre els quals la colla de puntaires, que aquell dia mostraven les seves labors al passeig.

VI JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT AL MONESTIR DE LES AVELLANES El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes acollí els dies 29 i 30 de juny les VI Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat, en les quals, sota el títol genèric “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia”, van intervenir amb les seves ponències el Dr. Josep Maria Ruiz Simón (Universitat de Girona), la Dra. Rosa Alcoy (Universitat de Barcelona), el Dr. Pau Castell Granados (Universitat de Barcelona), l’historiador Carles Gascón Chopo (UNED), la Dra. Pilar Jiménez (Université de Toulouse - Jean Jaurès), la Dra. Julia Pavón Benito (Universitat de Navarra), i el Dr. Antoni Pladevall i Font (Institut d’Estudis Catalans). La cloenda anà a càrrec de la Dra. Karen Stöber (Universitat de Lleida), Directora científica de les Jornades. Les conferències es van acompanyar de visites guiades al Monestir i a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, a més d’incloure la IV edició del Concert

Els participants a les Jornades d’Història durant la visita a la Col·legiata d’Àger (Fotografia: Josep Sansalvador / Pere Borràs).

de Música al Claustre i el IV Sopar Medieval, enguany amb el títol “Cuinar entre el Cel i la Terra”.

MONS. VIVES, PREDICADOR DE LA “BAJADA” DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS A LA PALMA Els dies 11, 12 i 13 de juliol, i invitat pel Bisbe de Tenerife, Mons. Bernardo Álvarez Afonso, l’Arquebisbe d’Urgell va participar a la festa de la “Bajada” de la Mare de Déu de les Neus, Patrona de l’illa de La Pal-

ma, des del seu Santuari a la muntanya fins a l’església de l’Encarnació, a Santa Cruz de La Palma, la capital de l’illa. Aquestes festes se celebren cada cinc anys des de 1680, i inclouen molts actes religiosos i culturals profundament arrelats en l’ànima dels palmeros.

A les dues homilies que va predicar, Mons. Vives va destacar que la Verge Maria “baixa” i alhora “s’abaixa” per venir a l’encontre dels seus fills; i l’hem de rebre baixant rere seu, contemplant amb els seus ulls mi-

sericordiosos els germans que viuen amb nosaltres, especialment aquells a qui volem anunciar l’Evangeli de l’alegria, i els més desafavorits, i els pobres.

Ens cal “abaixar-nos” per comprendre, i estimar.

També va comentar l’opció preferent pels pobres i els joves, explicant els motius per a l’esperança que els Bisbes d’Espanya han desenvolupat en el darrer apartat del document que van fer públic l’abril passat, “l’Església, servidora dels pobres”.

Mons. Vives va manifestar-se molt impressionat per la devoció tan gran dels fidels de l’illa envers la seva Patrona, i la riquesa i bellesa de les seves tradicions seculars en honor de la Verge de les Neus.

TROBADA DE SEMINARISTES MENORS D’ESPANYA A BARCELONA

La “Bajada” de la Mare de Déu de les Neus és una festa de gran tradició entre els fidels de l’illa de La Palma.

El Seminari Conciliar de Barcelona acollí del 5 al 9 de juliol la Trobada de Seminaristes Menors d’Espanya. Joves d’una vintena de Seminaris meEsglésia d’Urgell

39

Joves d’una vintena de Seminaris menors d’arreu d’Espanya van gaudir de quatre dies de convivència a Barcelona.

nors d’arreu d’Espanya, que actualment cursen l’ESO i el Batxillerat, gaudiren de quatre dies de convivència i de comunió de la seva fe i vocació, durant els quals també tingueren ocasió de visitar alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat, com la Sagrada Família, el Tibidabo, Montjuïc, la Catedral, la Basílica de Santa Maria del Mar i el Camp Nou. “La idea principal d’aquesta Trobada és viure i compartir situacions que es troben durant el seu camí de preparació, encara incipient, cap al ministeri ordenat”, explicà el Rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Josep Maria Turull.

El Cardenal Lluís Martínez Sistach va tenir unes paraules de benvinguda per als seminaristes, i l’Arquebisbe Joan-Enric, com a President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, també s’hi 40

Església d’Urgell

féu present el dimecres dia 15 per compartir amb ells una vetlla de pregària.

PELEGRINATGE CONJUNT DE JOVES D’URGELL I DE PAMIERS Una vintena de joves dels grups TXt de la Diòcesi d’Urgell va participar la darrera setmana de juny i els primers dies de juliol

en un pelegrinatge en bicicleta amb un grup de de joves de la veïna Diòcesi de Pamiers (França), amb el qual hi ha un contacte proper des que el 2011 van ser acollits a Andorra amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.

Acompanyats pel Delegat diocesà, Lluís Plana, i per altres membres de

la Delegació de Joventut (Toni Egea, Maria Carme Girart i Mn. Albeiro Vásquez), els joves van seguir un itinerari per terres de l’Arieja, descobrint llocs significatius de la regió com la Catedral de Saint-Lizier i el seu poble medieval, el casc antic de Pamiers, les coves de Rocamadour, les petites esglésies enmig dels camps verds i el poble de Mas d’Azil, entre d’altres, a més d’establir nous vincles d’amistat a partir de la profunditat dels diàlegs, les pregàries, les celebracions eucarístiques i de compartir estones de lleure i de reflexió. Tot plegat ha fet que aquesta trobada hagi ajudat a enfortir en els nois i noies l’espurna de la fe, de la vocació i del compromís cristià.

Durant l’Eucaristia de comiat, dues noies dels grups TXt van fer el jurament de pertinença al grup i reberen els seus fulards en un ambient d’emoció i joia molt commovedor.

Una vintena de joves d’Urgell va participar en un pelegrinatge per terres de l’Arieja amb joves del veí Bisbat de Pamiers.

Els escoltes de l’agrupament ivarsenc van organitzar el campament de final de curs a Esponellà.

Així mateix, el Bisbe de Pàmiers va tenir paraules d’agraïment als dels joves d’Urgell per l’estada a la seva Diòcesi.

TERTÚLIA D’ESTIU DE VIDA CREIXENT A LA SEU La vigila de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, es reuniren a la Residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell una trentena d’amics del moviment Vida Creixent per compartir, com ens anys anteriors, una estona de tertúlia amb el matrimoni Josep-Lluís Fernández-Coll i la seva esposa Dolors (de 95 anys tots dos), que, com ja és una bella tradició, acostumen a passar una setmana de descans a l’Alt Urgell durant aquestes dates.

La reunió començà amb una estona d’oració, tot recordant els estimats amics i familiars que ja no hi són físicament amb nosaltres, i posteriorment, a la tertúlia, comentaren com la pregària ens recorda que Déu és present entre nosaltres.

Passar una bona estona parlant tranquil·lament amb Déu sobre el que ens

preocupa i estar oberts a la gent i a un mateix ens pot aportar la pau interior, sabedors que quan ens obrim a l’Esperit són diverses les emocions que hi tenen lloc.

Els preveres Xavier Pàres i Manuel Pal introduirien a la tertúlia, a petició dels participants, el tema de l’Encíclica del Papa Francesc “Laudato si”, sobre com tractem la natura i els sofriments de tants germans en aquesta nostra terra, fent incís que podem estar-ne informats llegint l’apartat “Paraula i Vida” del Full Dominical, on l’Arquebisbe Joan-Enric ens ho va explicant setmanalment.

Després encara es parlà sobre litúrgia i els amics de Barcelona agraïren novament aquesta estona de gaudi compartit. I els reunits allí n’érem amb ells pel seu testimoniatge tant com a persones joves d’esperit com per la força i bonesa del seu caràcter. Abans de finalitzar aquesta entranyable tarda, les dones del grup de Vida Creixent de La Seu disposaren un berenar amb begudes fresques i coca, abans del comiat, les abraçades finals i la felicitació a

les amigues que porten el nom de la Mare de Déu del Carme.

EDUCACIÓ, LLEURE I NATURA A L’AGRUPAMENT ESCOLTA IVARSENC Han estat 10 dies on els valors de l’escoltisme s’han fet ben vius al cau ivarsenc. Del 10 al 19 de juliol, 120 nens, a més dels caps i intendents, van conviure al petit poble d’Esponellà (Pla de l’Estany, Girona) i van compartir els ideals del moviment escolta. El cau d’Ivars d’Urgell és un dels vuit agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que hi ha al nostre Bisbat i que cada setmana duen a terme una proposta d’educació en el lleure a l’espai del cau, a més de desenvolupar activitats cíviques i comunitàries a l’entorn del municipi i arreu de la comarca. Com a final de curs van organitzar aquest campament amb l’ajuda dels caps i de la branca dels Truc (el grup de joves de 18 anys). Una feinada

d’hores de preparació, de fer horaris, programar excursions i activitats, desenvolupar tallers, etcètera. Feinada que es va veure recompensada amb les cares d’alegria i les vivències dels nens que hi van participar.

A més de les estones de jocs i les excursions, al campament també es va treballar l’educació en els valors cristians durant diversos moments del dia, especialment a l’hora de la patrulla i també en el “Bona Nit”, amb materials recollits al llibret realitzat per la Fundació Esplais Santa Maria de Núria, titulat “Atura’t”, i aprofitant algunes de les dinàmiques de reflexió i el renovat repertori de benediccions de taula, un gran encert que agraïm que els esplais comparteixin als caus i amb tothom que s’hi vulgui sumar.

I fins i tot, amb un dels grups dels més petits, es va treballar un apropament al “Càntic de les Criatures” i, de passada, a l’Encíclica “Laudato si”, amb una experiència molt senzilla d’excursió per l’entorn Església d’Urgell

41

INAUGURACIÓ DELS TREBALLS DE RESTAURACIÓ DE SIS ESGLÉSIES DE LA VALL D’ÀNEU Dissabte 18 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la inauguració dels treballs de restauració duts a terme a sis esglésies de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) en el marc del programa Romànic Obert. Estava acompanyat del Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; el Rector de les Parròquies de la Vall d’Àneu, Mn. Andreu Rodríguez; i la Delegada de Patrimoni del Bisbat, Clara Arbués. També hi foren presents el Director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma, i el Director de l’Àrea de Ne-

42

Església d’Urgell

goci de la Caixa al Pirineu Occidental, Jordi Nasarre, així com els alcaldes dels municipis on pertanyen les esglésies restaurades i els arquitectes, tècnics i restauradors que van treballar en els diversos projectes de rehabilitació.

En concret, al municipi de l’Alt Àneu, han estat restaurades l’església parroquial de Sant Pere de Sorpe, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu i l’església dels sants Just i Pastor de Son; i al municipi de la Guingueta d’Àneu, l’església parroquial de Sant Bartomeu, a Dorve, el Monestir de Sant Pere del Burgal, a Escaló, i l’església

Santuari de Santa Maria d’Àneu a Escalarre.

L’acte d’inauguració consistí en la visita a tres dels sis temples restaurats: les esglésies de Sant Pere de Sorpe, dels sants Just i Pastor de Son i de

Santa Maria d’Àneu. En cadascuna de les poblacions els veïns es reuniren amb les autoritats per pregar junts i contemplar les actuacions dutes a terme. A cada temple, els tècnics, arquitectes i restauradors

prengueren la paraula per explicar els treballs efectuats i l’Arquebisbe Joan-Enric les beneí subratllant en cada cas un element de fe important per al Poble de Déu.

A l’església de Santa Maria d’Àneu es feren els parlaments oficials de les Autoritats, que manifestaren la bona collaboració i entesa entre totes les institucions implicades en el projecte i agraïren especialment la tasca feta per Mn. Josep M. Mauri. Al seu torn, l’Arquebisbe Joan-Enric subratllà com les belles esglésies del romànic ens parlen de la necessitat de donar glòria a Déu amb la nostra vida, i com els cristians han de ser presents i tinguts en compte en la societat i aportar la seva pròpia idiosincràsia i els seus valors socials i espirituals, en un clima de diàleg i col·laboració mútua entre les institucions i els diferents actors de la societat, tal i com aquests treballs de restauració n’han estat un exemple.

Les obres de restauració dels sis temples han estat tutelades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic i els Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els treballs de conservació i restauració de béns mobles han estat tutelats pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Mons. Vives, durant la seva intervenció al curs de formadors de Seminaris a Zamora.

per gaudir de la “germana aigua” i la “germana terra” i fer veure als infants la importància que tenen per a tots nosaltres.

MONS. VIVES PARTICIPA AL CURS DE FORMADORS DE SEMINARIS A ZAMORA El dilluns 20 de juliol va començar al Seminari San Atilano de Zamora el curs per a formadors de Seminaris de tot Espanya, amb la presència de Mons. JoanEnric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Mons Vives va impartir una de les classes del curs, en la qual va fer un diagnòstic positiu de la situació actual de les vocacions a Espanya i va destacar la importància de la formació humana integral dels futurs sacerdots.

Palau Episcopal la Ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació del Principat d’Andorra, Rosa Ferrer Obiols. Durant la que ha estat la primera visita institucional que han mantingut des del seu nomenament, la Ministra informà al Copríncep dels afers en curs i dels projectes de les diferents carteres que té assignades.

DESFIBRIL·LADORS A LES COLÒNIES DEL BISBAT D’URGELL Les colònies de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) del

Bisbat d’Urgell compten des d’aquest estiu amb desfibril·ladors per actuar contra les parades cardiorespiratòries. “La nostra entitat treballa per garantir la seguretat dels 1.400 participants a les nostres activitats”, explicà Eloi Villalta, president de la FEMN. Els equips mèdics installats són petits i pesen poc més d’un quilo per facilitar el seu trasllat amb rapidesa fins allà on hi pugui haver un episodi de parada cardiorespiratòria. La desfibril·lació consisteix en una descàrrega elèctrica que permet al cor tornar a bategar amb normalitat i es considera l’única mesura efectiva en el 80% d’aquests casos, sempre que s’actuï amb celeritat.

REUNIÓ AMB EL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL L’Arquebisbe Joan-Enric va mantenir el matí del 24 de juliol al Palau Episcopal una reunió de treball amb la junta del Patronat del

AUDIÈNCIA A LA MINISTRA DE SALUT, AFERS SOCIALS I OCUPACIÓ D’ANDORRA El Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el 24 de juliol al

Mons. Vives, amb la Ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació d’Andorra.

Església d’Urgell

43

el sacerdot operari diocesà Rv. Mariano Herrera, actualment a Valladolid, i que a partir del setembre vinent serà el Rector del Seminari Major Interdiocesà de L’Havana, a Cuba.

FESTA DE SANTA MARTA A LA LLAR DE SANT JOSEP

A la reunió amb el Patronat del Col·legi Sant Ermengol van assistir els nous membres de la junta, recentment nomenats,

Col·legi Sant Ermengol, a la qual hi van assistir el Ministre d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra, Èric Jover Comas; la nova membre del Patronat, la Gna. María Tomasa Itoiz, de la Congregació de la Sagrada Família d’Urgell; i també, amb veu i sense vot, la nova Vicedirectora del Col·legi, Anna Maria Villa, actual Directora del Col·legi Janer d’Andorra la Vella; a més de la resta de membres del Patronat. A la

reunió es va tractar sobre diverses qüestions relacionades amb la cloenda del curs escolar.

MONS. VIVES REP EL NOU ALCALDE DE BOSSÒST L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el 24 de juliol el nou Alcalde de Bossòst, Amador Marquès, en la seva primera visita oficial al Palau Episcopal. A la reunió, que es va desenvolupar en un clima molt cordial, van

L’Arquebisbe Joan-Enric amb el nou Alcalde de Bossòst.

44

Església d’Urgell

parlar de diferents temes d’interès comú relacionats amb l’actualitat política i social als municipis de la Vall d’Aran.

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS PREVERES D’URGELL AL SANT CRIST DE BALAGUER Els dies 27 al 31 de juliol va tenir lloc a la casa d’espirituaitat del Sant Crist de Balaguer el torn d’exercicis espirituals de l’estiu per als preveres d’Urgell. Hi participaren tots els dies l’Arquebisbe Joan-Enric i el Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira, i els predicà

El 29 de juliol, solemnitat de Santa Marta, les Germanetes del Ancians Desemparats de la Llar de Sant Josep celebrà la festa de la Patrona de la congregació amb una Eucaristia presidida pel Vicari General, Mn. Ignasi Navarri, a la capella de la residència.

Concelebraren Mn. Lluís Rourera i Mn. Lluís Baro, que viuen a la residència, i Mn. Rossend Roca, Mn. Jordi Gasch, Mn. Just Llahí, Mn. Luis Miguel Sánchez, i el P. Víctor Franz Hadziev, carmelita de Bulgària.

Mn. Navarri subratllà a l’homilia el gran exemple de fe, d’esperança i de caritat de Santa Marta. I tot glossant les lectures proclamades, comentà com la resurrecció de Llátzer és anunci de la resurrecció de Crist, però és també símbol de la vida cristia-

Mn. Navarri presidí l’Eucaristia a la Llar de Sant Josep en la solemnitat de Santa Marta.

El grup d’escolapis, al Claustre de la Catedral d’Urgell.

na: la Paraula de Jesús fa tornar a viure, fa sortir de la sepultura.

En acabar la celebració, els concelebrants, religioses, residents i empleats de la residència van compartir un esmorzar de germanor.

UN GRUP D’ESCOLAPIS D’ARREU DEL MÓN VISITÀ LA CATEDRAL D’URGELL Un grup d’estudiants d’arreu del món de la Congregació dels Pares Escolapis (fundada per Sant Josep de Calassanç) va visitar el dimecres 28 de juliol la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en el transcurs del seu pelegrinatge pels llocs on va viure, treballar i morir el seu Fundador.

El grup estava integrat per 24 joves de l’Índia, Filipines, Camerun, Senegal, Guinea Equatorial, Hongria, Eslovàquia, Polònia, Espanya, Argentina i Equador, i anaven acompanyats pel P. Provincial dels Escolapis a Catalunya,

P. Eduard Pini; el P. Ramon Novell i el P. Francisco Anaya, coordinador del pelegrinatge. Van ser rebuts pel Vicari General, Mn. Ignasi Navarri, que els va explicar les particularitats més importants del Conjunt Catedralici i de l’Arxiu Capitular, on va treballar intensament Sant Josep.

FESTA DE SANT FÈLIX DE VILAC Dissabte 1 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Rector i Arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balagué, i de Mn. Jusèp Amiell, va presidir una solemne Eucaristia a l’església de Sant Fèlix de Vilac amb motiu de la festa patronal de la població i la inauguració de les obres de millora i arranjament que s’han dut a terme al temple. Hi varen assistir moltes autoritats de la vall, encapçalades pel Síndic, Carlos Barrera, i l’Alcalde de Vielha i Mijaran, Juan A. Serranola, així com l’Alcalde pedani de l’entitat

En acabar l’Eucaristia tingué lloc la tradicional processó de la imatge de Sant Fèlix pels carrers de Vilac.

descentralitzada de Vilac.

Al començament de l’Eucaristia tingué lloc la benedicció de les obres enllestides recentment, que s’afegien als treballs de consolidació i embelliment del campanar ja inaugurats fa uns anys. L’Arquebisbe agraí a tots els qui han fet possible aquesta remodelació del temple parroquial, i especialment al Conselh Generau d’Aran.

A l’homilia, glossà la vida del màrtir gironí Sant Fèlix i la seva valentia a l’hora de confessar la fe en Jesucrist. I animà els fidels que omplien l’església parroquial que tinguessin aquesta valentia que ens permet donar la vida sense egoismes personals.

La vida, com l’aigua, si la guardem per a nosaltres mateixos s’estanca i acaba per podrir-se. Ens cal sobretot donar-nos nosaltres mateixos, per amor a Jesucrist i als nostres germans. Mons. Vives també animà els fidels a estimar els paisatges que a la Val d’Aran ens fan estar més

a prop de la natura, a prop del Creador, Déu Pare Omnipotent i Misericordiós, tot fent viva la recent Encíclica del Papa Francesc, “Laudato si”, que proposa al Poble de Déu viure una “ecologia humana integral” que tingui en compte l’aspecte transcendent de tota persona humana, i especialment de les més pobres.

En acabar la celebració tingué lloc la tradicional processó pels carrers del poble de Vilac amb la imatge de Sant Fèlix portada per les noies de la població, amb la bandera i la creu, tan representatives a la Vall, ja que creu i bandera són signes del poble i de la identitat aranesa.

FESTA DELS PADRINS A LA POBLETA DE BELLVEÍ La tarda del primer dissabte d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemne Eucaristia a llaor de Sant Feliu, Patró de l’església de La Pobleta de Bellveí (La Torre de CabdeEsglésia d’Urgell

45

lla), data en què tot el poble celebrava la Festa Major i alhora la Festa dels Padrins dels pobles de La Vall Fosca i Senterada.

A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures del diumenge XVIII durant l’any, en què Jesús s’autoproclama “el Pa de Vida” baixat del cel, l’autèntic mannà que pot saciar la nostra fam de justícia, de veritat i de pau i que és aliment per al nostre viure com a cristians. Mons.

Vives animà els fidels que omplien el temple parroquial a ser generosos amb la vida i la fe, seguint els criteris no del món, sinó els que Sant Pau donava a la segona lectura: “portar una vida justa, bona i santa de veritat”, vivint els veritables valors de l’Evangeli de Jesús, que ens orienten de veritat. I posà com a exemple la figura de dos màrtirs: Sant Feliu i el beat màrtir Mn. Josep Boher i Foix, Rector de La Pobleta, tot convidant els fidels a ser-li ben devots i a encomanar-s’hi.

Mn. Josep Boher i Foix fou Rector de La Pobleta de Bellveí des de l’any 1929. Poc després d’esclatar la Guerra Civil fou detingut al poble i traslladat a La Pobla de Segur on el 13 d’agost de 1936 fou immolat “in odium fidei” al cementiri de Salàs de Pallars per la seva simple condició sacerdotal.

Amb ell foren afusellats Mn. Josep Tàpies i altres cinc germans sacerdots.

L’Arquebisbe recordà que quan Mn. Josep Tàpies passà ja cap al martiri pel davant de l’església de La 46

Església d’Urgell

A La Pobleta de Bellveí, Mons. Vives recordà el martiri de qui fou Rector el 1936, Mn. Josep Boher, i altres sis sacerdots màrtirs.

Pobla de Segur va cridar en nom de tots els set màrtirs: “Mare de Déu de Ribera, fins al cel!”.

En acabar l’Eucaristia, l’Arquebisbe Joan-Enric saludà personalment els fidels i tot seguit va voler participar de la Festa dels Padrins a la plaça Major del poble, que comptà amb l’actuació del grup Castanyoles Divines, antics membres de l’Esbart Montseny del Centre Moral

i Cultural del Poblenou de Barcelona (barri on va néixer Mons. Vives).

TROBADA DE L’ORDE DE LES VERGES A POZUELO DE ALARCÓN Amb motiu de la XXV Trobada Nacional de l’Orde de les Verges, coincidint enguany amb l’Any de la Vida Consagrada, els dies 31 de juliol al 3 d’agost es congregaren a Pozuelo

de Alarcón (Madrid) una seixantena de Verges Consagrades i set aspirants. Per part del Bisbat d’Urgell hi participaren Cristina Ribot, Verge Consagrada de Sant Julià de Lòria, i la Gna. Anahí Biorci, aspirant a aquesta especial consagració.

Intervingueren amb ponències, entre d’altres, Mons. Joaquín López de Andújar, Bisbe de Getafe i Bisbe Assessor de l’Orde de les Verges a Espanya, que parlà de l’obra de l’Esperit Sant a través de les diferents formes de consagració a l’Església i convidà a contemplar el misteri de la Transfiguració del Senyor com a icona de la vida consagrada, cridada a reflectir la bellesa de Déu manifestada en el rostre de Crist; i D. José A. Zabaleta, delegat de l’Orde de les Verges del Bisbat de PamplonaTudela, que presentà una síntesi dels vint-i-cinc anys de trobades, destacant punts com la consagració

Una seixantena de Verges Consagrades participaren a la trobada anual, celebrada enguany a Pozuelo de Alarcón (Madrid).

MN. JAUME ARMENGOL I ARMENGOL REPOSA EN LA VIDA ETERNA El 3 d’agost al vespre Mn. Jaume Armengol i Armengol va morir als 93 anys d’edat a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. L’Eucaristia exequial va tenir lloc el 5 d’agost a les onze del matí a l’església parroquial de Sant Salvador d’Alentorn, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per nombrosos preveres, i amb l’assistència commoguda dels familiars i amics.

A l’inici de la celebració es va llegir aquest escrit que resumeix el recorregut vital i pastoral de Mn. Jaume: “Mn. Jaume Armengol i Armengol va néixer i fou batejat a la Parròquia del

baptismal, fonament on creix tota altra consagració especial; la relació amb Jesús Espòs, per la qual la Verge és introduïda en la vida de la Trinitat; i l’amor esponsal i maternitat espiritual dels quals són models resplendents l’Església i la Mare de Déu, la Verge Maria.

La trobada comptà amb la visita del Cardenal Ricardo Blázquez, President de la Conferència Episcopal Espanyola, que compartí una estona de diàleg amb les Verges Consagrades i manifestà la seva estima vers aquesta orde, tot reconeixent-la, juntament amb el diaconat permanent, com les dues grans novetats del Concili Vaticà II.

Sant Salvador d’Alentorn l’1 de juliol de 1922, i cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell.

Fou ordenat de prevere el 13 de juny de 1948, i aquell mateix any fou enviat de Vicari a Ponts, on serví pastoralment set anys fins que fou nomenat prefecte de Sagrada Teologia i professor de Llatí al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell durant dos anys.

L’any 1957 fou destinat a La Vall d’Aran on hi estigué 15 anys, primer com a Regent de Vielha i Encarregat de les Parròquies veïnes de Betrén i Gausac, i, posteriorment, l’any 1961, passant a ser Arxiprest de la Vall

Les participants a la trobada també visitaren la ciutat d’Àvila, en el marc de l’Any Sant Teresià, i el Cerro de los Ángeles, on davant el Sagrat Cor de Jesús renovaren el seu propòsit en la celebració Eucarística presidida per Mons. José Rico Pavés, Bisbe auxiliar de Getafe.

d’Aran. L’any 1963 se li encarreguen, a més, els pobles de Vilamós, Arres, Mont, Montcorbau i Vilac.

Als quals, l’any 1968, se li afegeixen els pobles d’Aubert i Betlan.

L’any 1972 deixà la Vall d’Aran i fou nomenat Ecònom de La Fuliola i El Tarròs, on es donarà pastoralment durant 26 anys, fins el 1998, quan passà a residir a Santa Maria de Refet, a la Parròquia de Sedó, al servei pastoral del Monestir de monjos de la Congregació Benedictina de la Mare de Déu de l’Esperança.

L’any 2009 passà a residir a la Residència Sant Domènec de Balaguer, on ha passat la darrera etapa de la seva vida, gaudint

d’aquest espectacle són un centenar per persones voluntàries de la ciutat, que escenifiquen en diferents quadres alguns episodis de la vida de Sant Ermen-

de l’estima dels seus companys de residència.

Va ser un entusiasta de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i de l’amor a la Mare de Déu, i era famós entre els pelegrins i els malalts per cantar i fer cantar el goig de la fe, sempre amb bon humor i molta joia al cor.

El 3 d’agost de 2015 s’ha adormit en la Pau del Senyor, a Lleida, als seus 93 anys de vida i 67 anys de ministeri presbiteral.

Quatre dies abans havia rebut la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric i la seva benedicció episcopal.

Que Crist Ressuscitat l’aculli a la glòria, i que Déu li premiï tots els seus treballs apostòlics!

Al cel sia!

gol, Bisbe d’Urgell des de l’any 1010 fins al 1035 i un personatge destacat de la història de Catalunya durant el segle XI. Enguany, la principal

SANT ERMENGOL REVIU A LA SEU D’URGELL El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle teatral que es representa de del 1957, durant la primera quinzena del mes d’agost, al Claustre de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell. Els actors i tècnics

El Retaule de Sant Ermengol es representa al Claustre de la Catedral des del 1957.

Església d’Urgell

47

novetat de les representacions que es van fer del 7 al 12 d’agost va ser el relleu en la direcció artística: l’actor i director urgellenc Joan Hernández substituí en aquesta tasca Lluís Obiols, que ha estat director des de l’any 2007. Hernández ha posat especial èmfasi en la humanització de tots els personatges, sense restar-hi solemnitat, i ha efectuat alguns canvis per aconseguir que l’espectacle tingués més ritme i dinamisme. Un treball interpretatiu més intens per part dels actors, noves veus en off i més fragments musicals són alguns dels altres elements en què Hernández ha posat l’accent per a aquest nou format del Retaule de Sant Ermengol.

EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES PELS 150 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE LES GERMANETES DE L’ASSUMPCIÓ Diumenge 9 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a Sarrià (Barcelona) la solemne Eucaristia d’acció de gràcies pels 150 anys de la Fundació de les Germanetes de l’Assumpció.

En aquest dia, a més, les Germanes María José, Victoria, Luisa, Pilar, Marisuri, Antonia i Mercedes (l’actual Coordinadora d’Espanya i Portugal, i antiga General de la Congregació) donaven gràcies a Déu pels 50 anys de la seva professió religiosa, i la Gna. Benita pels seus 60 anys de vida consagrada.

Aquesta Congregació havia estat molt propera al Bisbe Joan-Enric en els seus anys 48

Església d’Urgell

de Rector a la Parròquia del Sagrat Cor de Jesús del Poblenou, on elles hi són encara ben presents.

A l’homilia, Mons. Vives felicità la Congregació pels seus 150 anys de vida i pel seu particular carisma: “procurar la glòria de Déu per mitjà de la salvació dels pobres i dels petits”, i animà les religioses a fer presents les reflexions del discurs del Papa Francesc del 9 de juliol a Bolívia, a la II Trobada Mundial dels Moviments Populars, amb les seves vides humils i senzilles, estant al costat del poble en les seves necessitats.

Després de proclamar la fe amb renovada il·lusió i emoció, cadascuna de les Germanetes va renovar els seus vots religiosos amb un text ben personal, que van dipositar damunt l’altar en un signe de continuïtat amb la seva donació perenne unides a l’ofrena redemptora de Jesucrist, “perquè el Regne de Déu arribi”, segons el lema de la Congregació (“Adveniat Regnum tuum”).

TROBADA EUROPEA DE JOVES A ÀVILA Uns 6.000 joves cristians d’arreu d’Europa, i també de països com Austràlia, Brasil i Argentina, es van aplegar a Àvila del 6 al 9 d’agost per prendre part en la Trobada Europea de Joves. Entre els participants hi era una bona representació del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ), encapçalada pel Bisbe de Solsona, Mons. Xavier

Uns 6.000 joves d’arreu van prendre part a Àvila en la Trobada Europea de Joves.

Novell, responsable de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

Sota el lema “En temps difícils, amics forts de Déu”, l’encontre fou una experiència de comunió entre els joves i l’Església, afavorint una trobada personal amb Crist i altres joves. Així, molts d’ells es varen adonar que no estan sols i han pres consciència del seu lloc en la comunitat eclesial i de la seva missió social: testimoniar la fe en Jesús.

L’encontre va finalitzar amb una missa d’enviament que fou presidida pel Cardenal Ricardo Blázquez, Arquebisbe de Valladolid i President de la CEE, i concelebrada per una trentena de Bisbes i 52 sacerdots. El Papa Francesc va enviar un missatge als participants animant-los a “no conformar-se amb una vida mediocre i sense aspiracions” i a “esforçar-se per créixer en una profunda vida d’amistat amb Crist”, així com a seguir l’exemple de Santa Teresa de Jesús en el V Centenari del seu naixement, tot fent referència

a una coneguda dita de la santa: “en temps difícils, amics forts de Déu”.

VISITA A LES CARMELITES DE SANT JOSEP A TARTERA L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’11 d’agost a la residència de les Gnes. Carmelites de Sant Josep, a Tartera, l’Eucaristia de clausura dels exercicis espirituals que durant tota la setmana anterior els predicà el P. Josep Armengol, claretià, i en els quals van participar una vintena de religioses, les novícies i juniores, que van renovar els seus vots de consagració carmelitana.

Estaven acompanyades per la Superiora general, Gna. M. Ascensió, i altres conselleres de l’orde.

Mons. Vives exhortà les religioses a viure joioses la seva consagració, a mantenir els seus compromisos de servei als ancians, malalts, joves i infants, així com l’acció pastoral envers les famílies, segons el carisma de la Mare Rosa Ojeda, fundadora d’aquest institut religiós l’any 1900, juntament amb l’aleshores

Bisbe de Barcelona, Mons.

Josep Morgades.

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Mons. Vives, amb les Gnes. Carmelites de Sant Josep que van participar als exercicis espirituals de l’agost a Tartera.

El 15 d’agost és la gran festa de la Mare de Déu Assumpta al cel, titular de la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell, mare de totes les esglésies de la Diòcesi d’Urgell. També és la festa gran de moltes Parròquies i esglésies de la Diòcesi, així com la festa major de molts pobles i ciutats d’Urgell.

Maria, Mare del Crist i Mare de l’Església, no sofrí la corrupció del sepulcre i

MN. AGUSTÍ ROMERO DESCANSA EN LA PAU DEL CRIST RESSUSCITAT El 12 d’agost va morir a La Seu d’Urgell Mn. Agustí Romero i Aixàs als 83 anys d’edat, i 60 de ministeri presbiteral.

L’Eucaristia exequial, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per nombrosos preveres, amb l’assistència commoguda dels familiars i amics, va tenir lloc el 14 d’agost a les onze del matí a l’església parroquial de la Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur, que Mn. Romero tant va estimar i servir. A l’inici de la celebració es va llegir aquest escrit que resumeix el seu recorregut vital i pastoral: “Mn. Agustí Romero i Aixàs va néixer a La Seu

d’Urgell i fou batejat a la Parròquia de Sant Ot l’1 de juliol de 1932. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell.

Fou ordenat de prevere el 19 de juny de 1955, i aquell mateix any fou enviat com a Encarregat d’Aristot i Pont de Bar, i al cap d’uns mesos també de Castellnou. L’any següent fou nomenat Vicari organista a la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, on hi passà tres anys. El 1959 se’l nomenà Vicari organista de Ribes de Freser, on hi serví pastoralment sis anys fins que el 1965 el Bisbe Ramon Iglesias el nomenà Prefecte de Disciplina i Professor al

Seminari Menor d’Urgell i, posteriorment, Professor de Música del Seminari. Tota la vida conservà una fina sensibilitat per a la música i el cant coral.

El 1970 se li confià ser Ecònom d’Arcavell i, al cap d’uns mesos, també d’Aristot, Bar i el Querforadat. L’any 1976 fou nomenat Ecònom de la Parròquia d’Os de Civís i de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra, on hi serví primerament com a Ecònom i a partir de l’any 1991 com a Vicari parroquial. Foren 17 anys de servei pastoral al Principat d’Andorra i, en concret, a la Parròquia de Sant Julià.

L’any 1993 se li confià la Parròquia de la Mare

de Déu de Ribera de La Pobla de Segur i els pobles veïns d’Aramunt, Montsor, El Pont de Claverol i Torallola. Durant un temps fou Arxiprest de la Conca Alta del Flamicell.

En jubilar-se l’any 2007 va voler quedar-se a residir i ajudar com a adscrit a la Parròquia de La Pobla de Segur, on dirigí la coral i oferí les seves excel·lents qualitats de músic i compositor.

El 12 d’agost de 2015 s’ha adormit en la Pau del Senyor als seus 83 anys de vida i 60 anys de ministeri presbiteral. Que Crist Ressuscitat l’aculli a la glòria, i que Déu li premiï tots els seus treballs apostòlics! Al cel sia!”

Església d’Urgell

49

per una gràcia singular, fou enduta amb cos i ànima al cel, on, ressuscitada ja amb el seu Fill, regna i ajuda tot el Poble de Déu i tots els fills i filles que el mateix Senyor li va donar com a fills des de la Creu. És Protectora i intercedeix per tots. Ens mostra el camí de la glòria que s’ha de revelar en nosaltres i ens ajuda a assolir-lo com a do i gràcia.

Pel Baptisme hem rebut la gran promesa de poder participar un dia de la glòria de Crist Ressuscitat, de la qual ja en gaudeix plenament la seva Mare, la Immaculada Verge Maria.

L’ESGLÉSIA D’ISONA, A TRAVÉS DE 50 ANYS D’IMATGES I RECORDS L’església d’Isona, al Pallars Jussà, fou la seu de la presentació el divendres 14 d’agost del llibre que l’historiador Sisco Amorós i Capdevila ha escrit sobre aquest temple i monument arquitectònic, titulat “L’església d’Isona: 50 anys d’imatges i records”. A la presentació hi va assistir el Vicari General d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri.

El llibre va prendre forma després de l’abril de 2014, quan es van complir els 50 anys de la remodelació i de l’ampliació d’aquesta església, molt malmesa durant els enfrontaments de la Guerra Civil, i que a finals del anys 60 es va decidir reconstruir i millorar segons el projecte elaborat per Gabino Lagarriga, el mateix arquitecte que havia realitzat la majoria d’obres 50

Església d’Urgell

de la companyia estatal “Regiones Devastadas”, destinada a reconstruir i dotar de serveis la vila que, amb poc més de 1.000 habitants, havia quedat pràcticament destruïda durant el conflicte.

Al llibre s’explica aquesta història i es repassa la vida del temple a través d’un seguit de fotografies, fent especial atenció a les obres de remodelació, als seus capellans i a la recent restaurada imatge de la Verge de l’Assumpció.

DEU ESGLÉSIES DEL PALLARS JUSSÀ, DECLARADES BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL El Consell Comarcal del Pallars Jussà, a petició dels municipis de la comarca, ha declarat una desena d’elements de l’arquitectura de la zona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), amb l’objectiu de promoure’n la conservació.

La declaració l’han rebuda les capelles de Sant Gregori i la de la Mare de Déu del Roser de Castell

de Mur, l’església de Santa Maria de la Cinta de Limiana, la de la Nativitat de la Mare de Déu de Sossis, la de la Mare de Déu de la Plana de Pessonada i la de Santa Maria d’Hortoneda, a més de tres temples del municipi de Conca de Dalt, el de la Presentació de Cadolla, el de la Nativitat de Larén i el de Sant Sebastià de Lluçà, al municipi de Senterada.

L’última església que ha obtingut aquesta declaració, ha estat la de Sant Martí de Naens, també al municipi de Senterada, que va rebre la distinció durant el passat mes de juliol.

Altres béns que també seran conservats pel seu valor històric i l’estimació popular, són l’edifici emblemàtic del Cafè Modern d’Isona, que va ser un dels primers establiments en obtenir la declaració de BCIL, durant l’any 2009.

RECUPERACIÓ DE LA CAMPANA DE SANT MARTÍ DE BERÉN El dia 15 d’agost, coincidint amb la festa litúrgica de Santa Maria Assumpta

L’església de Santa Maria d’Hortoneda és una de les setze que han rebut la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local.

al cel, els veïns de la Parròquia de Sant Martí de Berén (Alt Urgell) van celebrar una Eucaristia joiosa per festejar la recuperació de l’emplaçament tradicional de la campana al seu temple parroquial.

El poble de Berén comptava amb dues campanes.

Una fou destruïda durant la persecució religiosa de l’any 1936. La segona pogué ser salvada pels veïns del poble. Cap al 1970, aquesta segona campana fou ubicada, amb encert pel Rector d’aquella època, Mn. Antoni Mirabet, a la parròquia veïna de Sant Serni de Noves de Segre per tal d’assegurar-ne la seva conservació davant la despoblació del poble i possibles furts. Ara, gràcies a la iniciativa i generositat dels veïns del poble, i guiats per la Delegació diocesana del Patrimoni del Bisbat d’Urgell i amb l’impuls del Rector de la Parròquia, Mn. Lluís Miquel Sánchez, la campana ha pogut tornar al seu lloc original després d’assegurar-ne la seva conservació i fixació.

Els veïns de Berén van voler festejar aquesta efemèride amb la celebració de l’Eucaristia, que fou presidida per Mn. David Codina, Secretari general i Canceller. Mn. Codina felicità els feligresos per l’esforç dut a terme per recuperar aquest element característic del poble i de la fe dels cristians, que ens recorda que cal elevar-nos a Déu i tenir-lo present enmig del treball ordinari de les nostres vides. Les campanes marcaven la

Berén ha recuperat la campana de l’església parroquial després de quaranta anys.

vida dels nostres pobles de muntanya i ens recorden la lloança i l’acció de gràcies que sempre els cristians hem de donar a Jesucrist.

En la festa de Santa Maria Assumpta al cel els fidels de Berén recordaren les seves arrels cristianes i demanaren a Maria, la Mare del cel, la seva intercessió, protecció i ajuda.

En acabar l’Eucaristia, els infants i joves del poble feren sonar la campana recuperada, mentre els feligresos es feien una fotografia de record. Un dinar de germanor al Centre Social del poble clogué la jornada festiva.

persones entre adults, joves i nens, membres de l’Associació Persona i Família, van visitar la Catedral d’Urgell on van ser acollits per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Secretari general del Bisbat. Aquestes famílies, provinents de diversos llocs d’Espanya,

gaudien d’una setmana de convivència a la Parròquia de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra). Aquesta setmana de vacances està basada en activitats esportives, lúdiques, culturals, espirituals i de formació, i vol ser un moment privilegiat en l’espiritualitat d’aquestes famílies.

Acompanyats pel Dr. Juan-José Pérez Soba, professor de Teologia Moral, els membres de l’associació mantingueren amb l’Arquebisbe un ric diàleg sobre la importància de la família en el context actual, i els més joves li demanaren el seu testimoni personal sobre el paper de la seva família per a la seva pròpia vocació. Mons. Vives animà els joves i les famílies a ser testimonis en el dia a dia de la veritat i de la bellesa que la fe aporta a la família, sense vergonya i joiosament.

Al final de l’encontre tots junts cantaren la “Salve Regina” a Santa Maria d’Urgell i reberen la benedicció episcopal.

L’Associació Persona i Família és una associació

d’antics alumnes de la seu espanyola del Pontifici Institut Joan Pau II d’estudis sobre el matrimoni i la família, de la qual formen part els alumnes que han finalitzat el Màster de pastoral familiar o el Màster de ciències del matrimoni i la família, que imparteix aquest Institut. La missió de l’associació és afavorir el desenvolupament d’una pastoral familiar integral.

Fou creada el 2002 com un moviment ciutadà, l’objectiu del qual és la defensa dels drets humans i de la dignitat de la persona i la vida. La seva activitat vol influir en l’ordenament jurídic i la defensa d’aquests drets davant els tribunals de justícia.

CURS DE MONITORS DE LA FEMN A AINA Del 18 al 29 d’agost va tenir lloc a la casa de colònies AINA (a Canillo, Principat d’Andorra) el curs de monitors d’activitats de lleure infantil i juvenil que anualment organitza la Fundació d’Esplais Santa

MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ PERSONA I FAMÍLIA VISITEN EL BISBAT D’URGELL Dilluns 17 d’agost, 115

Membres de l’Associació Persona i Família durant la seva visita a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

Església d’Urgell

51

Maria de Núria (FEMN), en ordre a preparar els futurs monitors, així com els que ja estan oferint aquest bell servei educatiu als infants i adolescents, per a desenvolupar des de l’experiència de fe en Jesucrist la seva tasca d’intervenció directa en el temps lliure del jovent, conèixer diferents recursos tècnics i didàctics per a treballar amb infants i adolescents, valorar el sentit educatiu del lleure i prendre una postura crítica.

El curs consta de 150 hores lectives amb continguts teòrico-pràctics i 160 hores de pràctiques, i es clou amb l’elaboració d’una memòria. Hi van prendre part en el curs el President de la FEMN, Eloi Villalta, el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, així com els responsables de la casa de colònies i Mn. Ramon Rosell, Rector de Canillo i director d’AINA.

LA FAMÍLIA SALESIANA CELEBRA EL BICENTENARI DE SANT JOAN BOSCO A TORÍ La Congregació salesiana, ben present des de fa molts anys al nostre Bisbat, a Andorra i abans també a Tremp, celebrà el 16 d’agost a Torí els 200 anys del naixement del seu fundador, el prevere Sant Joan Bosco.

Segons l’agència d’informació ZENIT, prop de 10.000 fidels, entre els quals més de 5.000 joves provinents de 54 països, van participar a la solemne Eucaristia a la Basílica del Colle Don Bosco, presidida pel Rector major dels Salesians, l’es52

Església d’Urgell

Una de les sessions del curs de monitors de la FEMN a AINA.

panyol P. Ángel Fernández Artime, i concelebrada per l’Arquebisbe de Torí, Mons.

Cesare Nosiglia, el Rector major emèrit, Pascual Chávez, i un gran nombre de sacerdots.

A l’homilia, el P. Fernández Artime va agrair Déu “per la seva meravellosa intervenció en aquesta història que va començar en un petit vilatge als turons dels Becchi”; i va avançar quin serà el següent pas en aquest bicentenari: “somiar el futur de la missió evangelitzadora i educativa de la nostra família salesiana amb la força i la novetat de l’Evangeli, amb valentia i visió profètica, deixant-nos guiar per l’Esperit”. El Rector major va recordar també la il·lusió amb la qual fa un any, a Colle Don Bosco, es van inaugurar les celebracions del bicentenari, tot aprofitant l’ocasió per a assolir una veritable renovació espiritual i pastoral i per fer viu el carisma salesià.

En acabar la celebració eucarística, es va fer públic el missatge enviat pel Sant Pare als joves del Moviment Juvenil Salesià després del rés de l’Angelus, en el qual els animà a “viure en la quotidianitat l’alegria de l’Evangeli, per generar esperança en el món”.

CONFERÈNCIA SOBRE L’ACCIÓ ASSISTENCIAL I SANITÀRIA CATÒLICA A RUANDA Amb molta assistència de gent de tota la Vall Fosca, el 20 d’agost va tenir lloc a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de La Central de Capdella una conferència de la Dra. Laia Montoya, que va donar testimoni de la seva experiència com a metgessa durant l’estada de dos mesos a un centre assistencial sanitari a Kigali (capital de Ruanda), dirigit per les Germanes Missioneres del Sagrat Cor.

Les situacions vivencials i d’atenció als malalts, i sobretot a infants amb molt pocs recursos hospitalaris, que va explicar la Dra. Montoya van ser molt impactants. Tot i així, el tarannà d’aquelles persones els ajuda a no perdre mai l’optimisme i l’alegria de viure. L’agraïment que mostren és molt gran. La Dra. Laia Montoya corroborà l’experiència d’anar-hi amb la missió de donar i tornar ple del tot el que et donen, que és tot.

També va explicar la forma d’apadrinar infants que du a terme aquesta comunitat religiosa a l’Àfrica.

1.500 PERSONES ASSISTIREN AL XVI FESTIVAL INTERNACIONAL “ORGUE@ND” Els cinc concerts programats del 10 al 19 d’agost a les esglésies parroquials d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i La Massana dins el XVI Festival

La Dra. Montoya va explicar la seva experiència com a metgessa a un centre de les Germanes Missioneres del Sagrat Cor a Ruanda.

Internacional “Orgue@nd”, organitzat per l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, van aplegar en total uns 1.500 espectadors, segons va informar el Director artístic del Festival, Ignacio Ribas.

La present edició va centrar el repertori en el diàleg: entre la imatge i la música, entre l’orgue i la trompeta barroca o el clarinet, i també el diàleg entre la música moderna i l’antiga. Els músics convidats, tots ells de gran prestigi internacional, foren l’italià Fausto Caporali, la russa Monica Melcova, els austríacs Johannes Ebenbauer i Siegried J. Koch, i els espanyols Míriam Cepeda i Luis Alberto Requejo.

També hi va haver la collaboració de la jove organista Mar Vaqué. Com a novetat d’enguany es van organitzar visites guiades per conèixer més de prop les característiques dels orgues d’Andorra, en les quals els visitants foren acompanyats pels organistes titulars locals.

REUNIÓ DE LA SOCIETAT MARIOLÒGICA ESPANYOLA A ESCALDESENGORDANY Del dimarts 24 fins al divendres 27 d’agost, els membres de la Societat Mariològica Espanyola es van reunir a EscaldesEngordany, al Principat d’Andorra, per celebrar la seva reunió anual d’estudis. Enguany, diversos especialistes desenvoluparan en més de catorze conferències i comunicacions les implicacions del tema “El misteri de Maria, lloc de trobada teològica”.

El dimecres dia 26 hi hagué una conferència pública a càrrec de la Dra. Blanca Castilla, professora de l’Institut Joan Pau II de Madrid, titulada “Maria i la família”. El mateix dimecres, l’Arquebisbe Joan-Enric es va traslladar a Escaldes-Engordany per saludar els teòlegs i estudiosos participants, entre els quals Mons. Juan Antonio Martínez Camino, SJ, Bisbe Auxiliar de Madrid; i Mn. Joan Antoni Mateo, Rector de Tremp i administrador i portaveu en la junta de

govern de la Societat Mariològica Espanyola. Mons.

Vives donà la benvinguda als participants, els explicà la realitat històrica del Principat d’Andorra i els encoratjà a aprofundir en la figura de Maria, especialment com a Reina i Mare de misericòrdia, com l’anomenem a la Salve, ja que el Papa Francesc ha convocat un any jubilar dedicat a la misericòrdia que començarà el proper 8 de desembre. L’Arquebisbe també agraí als membres de la Societat Mariològica que hagin triat Andorra per a celebrar l’edició d’enguany de la Setmana d’Estudis Marians.

NOUS VITRALLS PER A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT La façana principal de l’església de Santa Maria d’Agramunt tindrà els propers mesos tres nous vitralls que substituiran els actuals. L’artista agramuntina Serafina Balasch ha estat l’encarregada de fer el disseny de les tres peces previstes per a la gran rosassa central i els dos

vitralls laterals, després de llargues converses amb Josep Mora, l’arquitecte que va dirigir la major part de les obres de rehabilitació del temple. Segons Balasch, “els vitralls mostraran com és el país on s’asseu l’església. Es pot parlar de paisatge i dels elements que acompanyen aquesta nostra terra”.

Durant els propers dies es procedirà a la instal·lació i execució dels vitralls que aniran a càrrec del vitraller Gerard Balcells. El projecte inclou un estudi lumínic que analitza les hores d’incidència solar així com la manera com els vitralls modificaran la llum a l’interior.

FESTA DE SANTA TERESA JORNET A LA LLAR SANT JOSEP El 26 d’agost es va celebrar amb molta solemnitat a la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell la festa de Santa Teresa de Jesús Jornet, Patrona de l’ancianitat. L’Eucaristia va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pels preveres més vinculats a

Disseny dels vitralls que s’instal·laran a Santa Maria d’Agramunt.

Església d’Urgell

53

OBERTURA DE LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LA M. ENCARNACIÓ COLOMINA El Cardenal Lluís Martínez Sistach presidirà el 15 de setembre a les set de la tarda al saló del Tron del Palau Espiscopal de Barcelona la sessió d’obertura diocesana de la causa de canonització de la Serventa de Déu Maria Encarnació Colomina, després d’haver obtingut el nihil obstat de la Congregació per a les Causes dels Sants.

Fa ja alguns mesos que la comissió de teòlegs treballa en la revisió dels escrits de la M. Colomina, alhora que la comissió de perits en història ho fa per recollir tota la documentació que permetrà conèixer i aprofundir en la seva vida i virtuts.

Manuela Colomina i Agustí va néixer el 24 de desembre de 1848 a Os de Balaguer (La Noguera, Bisbat d’Urgell) i fou

la residència i a la ciutat.

També hi van participar els seminaristes i algunes de les religioses de la ciutat, i hi va assistir un nombrós grup de fidels.

Mons. Vives destacà l’exemplaritat de Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars (1843-1897), catalana universal nascuda a Aitona (Lleida), que va promoure a la segona meitat del segle XIX l’amor als ancians en l’Església i en la societat, posant-los en un primer pla d’atenció i d’interès, i ajudada pel Canonge d’Osca, Rv. Saturnino López Novoa, fundà la Congregació de 54

Església d’Urgell

batejada l’endemà, el dia de Nadal. La fe viscuda en el si familiar i a la Parròquia afavorí en ella el desig de consagrar-se a Déu, i després d’un primer intent de seguir la seva vocació a les Concepcionistes de Tremp, que va haver d’abandonar per motius de salut, i guiada per Sant Josep Manyanet, el 1877 ingressà a l’Institut que ell mateix havia fundat l’any 1874, les Filles de la Sagrada Família. En començar el noviciat a Horta (Barcelona) va rebre el nom de Maria Encarnació. Va fer la seva professió religi-

osa el 23 d’abril de 1879 i al cap de poc temps fou nomenada superiora de la Casa Noviciat.

La reforma que va viure l’Institut l’any 1880 va comportar uns canvis que l’allunyaven del carisma de Sant Josep Manyanet. Un grup de dones fidels a ell es reuní a Barcelona sota la guia de la M. Colomina, i després de dotze anys d’espera van obtenir l’aprovació de l’Institut restaurat amb el nom de Filles de la Santa Casa de Natzaret, que van fundar el 1894 a Aiguafreda. La M. Colomina fou la supe-

riora i mestra de novícies d’aquesta casa i el 1898 va assumir la fundació del col·legi Mare de Déu dels Àngels (al barri de La Sagrera, a Barcelona).

Mentrestant s’obriren el col·legi Sant Josep, també a Barcelona, i l’escola parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. El P. Manyanet li va confiar la direcció de l’Institut, que ella va conduir amb prudència i responsabilitat fins al 1905.

A partir d’aquell moment va ser destinada al col·legi Mare de Déu dels Àngels, on residí dedicada a l’oració fins que el 24 de novembre de 1916, durant la celebració de l’Eucaristia, patí un atac d’apoplexia. La seva salut empitjorà ràpidament i morí en olor de santedat tres dies més tard, la matinada del 27 de novembre.

tat en canonitzar-la. Hem d’atendre al seu missatge evangèlic i al seu amor envers els ancians i aquells que els cuiden. Aquest és l’ideal vers el qual han de tendir les Germanes de la comunitat de La Seu, ben presents a la ciutat des de fa ja més de cent anys, i tots els fidels de la comunitat cristiana arreu del món.

Mons. Vives presidí a la Llar Sant Josep l’Eucaristia en la festa de la Patrona de l’ancianitat.

Germanetes dels Ancians Desemparats per atendre els ancians més necessitats. Focalitzà l’amor de Jesús en els més marginats

del seu temps, i ens ajuda a fer activa la fe cristiana a través de la caritat.

El Papa Pau VI la proclamà Patrona de l’anciani-

CLAUSURA A MONTSERRAT DEL XXIII CURS DE FORMACIÓ PER A ORGANISTES D’ESGLÉSIA Dissabte 29 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell i Bisbe

Mons. Vives lliurà els diplomes als participants en el XXIII curs de formació per a organistes d’església a Montserrat.

delegat de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), juntament amb el Gmà. Ramon Oranias, OSB, va cloure el XXIII curs de formació per a organistes d’església, que va tenir lloc al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat del 24 al 29 d’agost sota el patronatge de la Comissió de Litúrgia de la CET i de la Fundació Abadia de Montserrat 2025.

Aquest curs s’adreçava a tots els qui exerceixen d’organista en una comunitat parroquial o religiosa i als qui, amb un o altre instrument, presten un servei musical a la litúrgia. El temari, en diversos nivells, consta de teoria i pràctica de l’acompanyament (harmonia tonal i modal), bases per a la improvisació, anàlisi musical, coneixement i utilització de l’orgue, literatura organística, cant coral i cant gregorià, i introducció a la Bíblia i a la Litúrgia. El professorat estava format per Anna Aguado, Ignasi Fossas, Joan M. Mayol, Lluís M. Miralvés, Ramon Oranias, Antoni Pou, Pau Riuró, Juan de la Rubia, Pierre Vidal,

Josep M. Mas Bonet i Jordi Cabré i Roca. Cada vespre hi hagué un breu concert d’orgue a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat.

Mons. Vives lliurà els diplomes als participants i els recordà el discurs d’agraïment del Papa emèrit Benet XVI en rebre el doctorat honoris causa per la Universitat Pontifícia Joan Pau II i l’Acadèmia de Música de Cracòvia (Polònia) el passat 4 de juliol, el qual versà sobre “La música sacra a la litúrgia”.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE MILLORA A L’ESGLÉSIA D’HOSTAFRANCS Diumenge 30 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia dominical a l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Hostafrancs (Els Plans de Sió) per a celebrar la inauguració de les obres de restauració i millora que s’han dut a terme al temple parroquial. Acompanyaren l’Arquebisbe el Rector de la Parròquia i Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué; Mn. Francisco

En acabar l’Eucaristia a l’església d’Hostafrancs, les autoritats presents destacaren l’entesa que hi ha hagut entre les administracions públiques i el Bisbat d’Urgell per dur a terme les obres de millora a l’església.

González, Vicari parroquial, i el jove seminarista que hi col·labora pastoralment, Gabriel Casanovas.

En arribar a la població l’Arquebisbe fou rebut per l’Alcalde d’Els Plans de Sió, Xavier Pintó Serra, i per l’Alcalde pedani d’Hostafrancs, el Secretari de l’Ajuntament, i l’anterior Alcalde, que començà el projecte de restauració.

Junts pogueren visitar les obres que s’han dut a terme, que han consistit en la consolidació de l’estructura i del campanar, molt afectats per la humitat, i la renovació de la teulada. El pressupost total de l’actuació ha estat d’uns 100.000 euros, sufragats per l’Ajuntament d’Els Plans de Sió, el Bisbat d’Urgell, la Diputació de Lleida i els veïns de la Parròquia.

A l’homilia, Mons. Vives felicità el poble per la iniciativa d’assegurar el patrimoni cultural i religiós de l’església d’Hostafrancs, tot recordant el valor que el temple cristià catòlic sempre ofereix com a casa oberta que ens acull en els moments més importants

de la nostra vida: el naixement, l’esdevenir adult, el matrimoni, la mort...

L’Arquebisbe exhortà els fidels a posar en pràctica en les seves vides la pàgina evangèlica proclamada en aquell diumenge, on Jesús convida els cristians a una gran coherència de fe i vida, i els animà a viure aquesta coherència amb una actitud de transparència en tots els afers, que és una exigència avui més que mai. També presentà als fidels la darrera Encíclica del Papa Francesc, “Laudato si”, i com ens convida a una ecologia humana integral que tingui present la casa comuna que és el planeta Terra.

Al final de l’Eucaristia tingueren lloc uns parlaments per part de les autoritats presents que posaren de manifest la bona col·laboració i entesa que hi ha hagut entre les administracions públiques i el Bisbat d’Urgell per dur a terme les obres de millora a l’església.

Un petit refrigeri de germanor, on l’Arquebisbe pogué saludar els fidels, clogué la jornada festiva.

Església d’Urgell

55

ANY DE LA VIDA CONSAGRADA

Jardí de la Residència de la Sagrada Família d’Urgell a La Seu.

Instituts de Vida Consagrada a la Diòcesi d’Urgell

GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’atenció a malalts i ancians fundada el 1859 a La Seu d’Urgell per la Beata Anna Maria Janer Anglerill amb el suport del Bisbe Josep Caixal i Estradé.

Des de la seva fundació han tingut una presència ininterrompuda a la Diòcesi, on actualment tenen tres comunitats: a La Seu d’Urgell, a Santa Coloma (Parròquia d’Andorra la Vella) i a la Parròquia d’Escaldes-Engordany, també a Andorra.