__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell Joiosa Eucaristia al Santuari de Núria per la concessió del títol de Basílica Menor

# 433 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2014


Església d Urgell Índex 6

LA VIDA CONSAGRADA: UNA RIQUESA PER A L’ESGLÉSIA Mn. Ignasi Navarri

LA GLOBALITZACIÓ DE LA SOLIDARITAT

4

Mn. Luis Eduardo Salinas

5

JOIOSA EUCARISTIA AL SANTUARI DE NÚRIA PER LA CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA MENOR

6

VISITA PASTORAL A ORDINO

12

ANY DE LA VIDA CONSAGRADA

17

CÀRITAS DIOCESANA OBRE UN NOU CENTRE D’ATENCIÓ A LA SEU D’URGELL

21

II EDICIÓ DEL CANÒLICH MÚSIC A SANT JULIÀ DE LÒRIA

23

LA IMPASSIBILITAT

28

12

Dr. Francesc Torralba

NÚVOLS ALTOCÚMULS EN LA PASTORAL DEL SEGLE XXI 21

Mn. Ermengol Donisa

LA FORÇA DE LA MORT Mn. Ramon de Canillo

LA VEU DE L’ESPERANÇA

29 31

Mn. Enric Prat

32

DIETARI

33

23 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Prioritats pastorals per als anys 2014-2018 a Urgell

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

mb els sentiments de sortir a sembrar i de llençar les xarxes, en l’inici de l’Advent 2014, quan comença l’any litúrgic, m’adreço a tots els fidels de la Diòcesi d’Urgell per fer-vos arribar les Prioritats pastorals per als anys 2014-2018, a manera d’un Pla Pastoral de la Diòcesi per als propers quatre anys. Com a Bisbe Pastor de la Diòcesi vull recollir l’anhel que la veu del Poble de Déu m’ha manifestat i traçar aquestes prioritats pastorals a la llum del que m’han aportat els diversos Consells i òrgans consultius de la Diòcesi, del que resumidament vam oferir al Sant Pare Francesc amb motiu de la Visita ad limina 2014, i a la llum de l’Exhortació del Papa “La joia de l’Evangeli”, [“Evangelii Gaudium” (EG)] sobre l’anunci de l’Evangeli en el món actual, que conté un gran programa d’acció pastoral evangelitzadora. Tenim al davant una nova oportunitat que cal que visquem amb il·lusió i intensament, evitant el gran perill del pessimisme i de pensar que no ens en sortirem perquè hi posem molt d’esforç i els fruits que recollim ens semblen pocs. El Papa Francesc ens recorda amb quina actitud hem de sortir a sembrar: “Recobrem i augmentem el fervor, la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes […] I tant de bo que el món actual —que busca de vegades amb angoixa, de vegades amb esperança— pugui així rebre la Bona Nova, no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, primer de tot en si mateixos, l’alegria del Crist” (EG 10). Aquesta alegria de l’Evangeli és la que us proposo impulsar a la Diòcesi d’Urgell a través de les 4 grans prioritats pastorals

que es descriuen en el breu document fet públic el darrer diumenge de novembre i àmpliament difós arreu del territori diocesà i mitjançant la pàgina web del Bisbat. Aquestes prioritats les presento acompanyades d’unes propostes i accions concretes que parteixen de les possibilitats de la nostra estimada Diòcesi d’Urgell, i que ara cal concretar amb l’ajuda dels Consells Parroquials i els agents de pastoral: 1. Una Parròquia oberta al món i servidora. 2. Renovar la missió i l’atenció a les persones que viuen en ciutats i en pobles petits. 3. Impulsar la transmissió i la celebració de la fe. 4. La caritat sol·lícita pels pobres i necessitats. Aquests Objectius prioritaris ens han de portar a una acció pastoral oberta, creativa, “perseverant” en el mandat rebut del Senyor Jesús: “Manteniu-vos en el meu amor” (Jo 15,9). Per a cada batejat, ha de significar un gran goig saber que Jesús compta amb ell, per dur a terme la seva obra de salvació. Encomanem-ho a la Mare de Déu de Núria, la nostra excelsa Patrona. Que des de les soledats del Pirineu vetlli per tots els qui formem la Diòcesi mil·lenària d’Urgell, que ens guardi amb el seu amor maternal, ens faci viure en l’alegria de l’Evangeli, ens sostingui en l’esperança i ens esperoni a la caritat ardent, per dur a terme la joiosa missió que el Crist ens ha encomanat.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

La vida consagrada: una riquesa per a l’Església

T

ot coincidint amb el 50è hagin faltat a l’Església homes i do- a tots “els consagrats, religiosos i aniversari de la promulga- nes que, dòcils a la crida del Pare Déu religioses, monjos i monges, conció del Decret Conciliar del i l’Esperit Sant, hagin elegit aquest templatius, verges i laics consagrats, Papa Pau VI “Perfectae Caritatis”, camí d’especial consagració a Déu, membres de societats de vida aposde 28 d’octubre de 1965, sobre la vivint fidelment aquests consells tòlica i d’instituts seculars, ermitans renovació de la vida consagrada, evangèlics; és a dir, seguint Crist i i ermitanes, verges consagrades i a el Papa Francesc ha volgut que des dedicant-se a Ell amb un cor indivís. tots els qui, imitant Crist i servint-lo, del dia 30 de novembre de 2014, A ells, a tants homes i dones, fills i enriqueixen l’Església amb la seva primer diumenge d’Advent, fins filles de Déu, vagi el sincer agraïment vida, lliurada per amor a Déu i als al 2 de febrer de 2016, festa de la de tota l’Església per la radicalitat germans...” presentació del Senyor i Jornada evangèlica de la seva entrega i servei En un bonic article, publicat al Mundial de la diari La Razón el Vida Consagrada, passat 3 de dees visqués a tota sembre, festa del l’Església un any gran apòstol de dedicat a la vida les missions, Sant consagrada. Francesc Xavier, A l’esmentat del’Arquebisbe de cret, el Papa Pau València, el CarVI ens explica que denal Antonio el seguiment de la Cañizares, escricaritat perfecta a via amb molta través dels conraó: “l’Església i sells evangèlics el món serien uns (pobresa, castealtres sense la vida dat i obediència) consagrada. Neté el seu origen cessitem conèixer en la doctrina i més i millor la els exemples del vida consagrada, Diví Mestre, i apaestimar-la i valoreix com a signe rar-la molt més, gloriós del Regne ajudar-la i recoldel Cel. zar-la. No ho és suDes del comen- És un motiu de goig i agraïment a Déu que al llarg dels segles mai no hagin faltat a l’Església homes i dones que ficientment, i per çament de l’Esglé- hagin elegit aquest camí d’especial consagració. això no s’estima sia hi hagut homes prou, ni s’aprecia, i dones que, per la ni es busca ni se pràctica dels consells evangèlics, fratern als més pobres i abandonats, segueix com caldria”. s’han proposat seguir Crist amb per la seva dedicació a l’oració per Aquest Any de la Vida Consamajor llibertat tot imitant-lo més tota l’Església, per la seva consagra- grada ens hauria de fer prendre de prop. Alguns portaren una vida ció a l’obra de l’evangelització i per consciència a tots de la necessitat solitària i eremítica, altres erigiren tantes obres anònimes i heroiques que té la nostra societat d’homes i famílies religioses que l’Església dutes a terme al llarg dels segles. dones que, en una vida consagrada, rebé i aprovà amb la seva autoritat. Els Bisbes de Catalunya expressen donin testimoni del Déu viu, davant És un motiu de goig i agraïment a molt bé aquest agraïment en una d’un món que tan sovint el nega o Déu que al llarg dels segles mai no carta molt bonica i cordial dirigida l’oblida. El nostre món i la nostra 4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Església necessiten avui més que mai aquests homes i dones valents i els seus testimonis.

Aquest Any de la Vida Consagrada ens hauria de fer prendre consciència a tots de la necessitat que té la nostra societat d’homes i dones que donin testimoni del Déu viu, davant d’un món que tan sovint el nega o l’oblida. El Papa Francesc ha volgut compartir amb els consagrats (ell també ho és) l’alegria de celebrar aquest any a ells dedicat amb una Carta Apostòlica feta pública amb data 2 de novembre. En aquesta carta, el Papa indica tres objectius als consagrats i consagrades en la realització de la pròpia vocació: mirar el passat amb gratitud, viure el present amb passió, i abraçar el futur amb esperança. Els Bisbes de Catalunya acaben la seva carta amb una oració a la Mare de Déu de Montserrat “perquè des de la seva santa muntanya, espai d’oració, lloança, encontre i pelegrinatge, ens ajudi a tots a anar esdevenint més fidels a l’amor a Déu i al proïsme, que és allò de més fonamental en la vida cristiana; i que la Mare de Déu sostingui tots els consagrats i consagrades perquè, renovant amb joia en aquest any el seu sí a Déu, com el de Maria, donin el bon testimoniatge de la felicitat que brolla d’un cor totalment consagrat a Déu que atraurà el món cap a l’alegria de la fe i l’humanitzarà en la justícia, la fraternitat, l’esperança i l’amor”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

es de la Doctrina Social de l’Església (DSE), el fenomen de la globalització és contemplat des d’un punt de vista significativament positiu. És considerat com una oportunitat de relació entre tots els pobles de la terra, unint tots els homes i dones que habiten un mateix planeta. La DSE considera el fenomen de la globalització com un èxit de la família humana, per a la promoció de totes les cultures i les seves riqueses; entén que la globalització ha de permetre noves oportunitats per al desenvolupament de tots els pobles i afavorir l’accés a les noves tecnologies, als mercats, a les finances i, en conseqüència, als béns de la terra, tal com ho afirma el principi de la destinació universal dels béns, ja que són destinats pel Creador en benefici de tots els homes i dones, fills i filles de Déu. Així mateix, la DSE entén la globalització com una profunda inspiració del gènere humà, i com una oportunitat per a la unitat i la solidaritat. El Papa Benet XVI assenyalava que també la globalització podia comportar el risc dels grans monopolis i de convertir el lucre dels més poderosos en valor suprem. Aquest seria, certament, un risc i una malversació del concepte. La globalització ha de servir A GLOBALITZACIÓ per conèixer i fer propers a tots els éssers humans, els seus problemes, com DE LA SOLIDARITAT també les dificultats i els reptes de tots els pobles, i moure la sensibilitat de la societat global vers un pacte de solidaritat, de coresponsabilitat i de compromís per transformar la societat i millorar el planeta. Aquest ha de ser el sentit ètic de la globalització. El Papa Francesc assenyala amb freqüència l’antítesi del concepte de la globalització en el que denomina "la globalització de la indiferència". Conèixer el patiment d’altres germans i germanes nostres, amb els qui convivim en un mateix planeta, ha de portar-nos a una empatia que s’ha de convertir en ajuda mútua, en compromís de cara a la transformació d’estructures injustes per altres més humanes i solidàries. La globalització hauria de convertir-se en un procés promotor de solidaritat, justícia i respecte dels drets humans, fent de tots els pobles un lloc d’esperança i de noves oportunitats per a tothom. En molts llocs del planeta, germans i germanes nostres no són tractats amb dignitat ni amb igualtat de condicions; moltes dones són excloses en raó del seu sexe, raça o situació socioeconòmica; a molts joves no se’ls dóna l’oportunitat d’estudiar i així poder desenvolupar-se, ni tampoc tenen l’oportunitat de construir una família; moltes persones pobres, sense feina, persones que emigren i persones que busquen sobreviure en una economia infrahumana; nens i nenes sotmesos a la prostitució infantil... Una globalització sense solidaritat afecta negativament els sectors més pobres. Els exclosos no són reconeguts en la seva dignitat de fills i filles de Déu, d’imatges de Déu. De fet, la globalització, segons el plantejament en termes exclusivament econòmics, no sempre beneficia els països més pobres. Serà positiva la globalització si dignifica la persona en la seva integritat de dimensions.

D

L

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Joiosa Eucaristia d’acció de gràcies al Santuari de del títol de Basílica Menor


e Núria per la concessió

M

algrat el calendari, malgrat les condicions meteorològiques, el matí del dissabte 29 de novembre va ser radiant a la capçalera de la vall de Núria, il·luminada per l’alegria dels centenars de persones que s’hi van voler sumar a la joia de la celebració eucarística d’acció de gràcies pel títol de Basílica Menor amb què el Sant Pare ha fet do al Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona de la Diòcesi d’Urgell. Durant tot el matí van anar arribant colles de pelegrins provinents de tots els racons de la Diòcesi d’Urgell, així com de Barcelona i d’altres poblacions del territori català, per mostrar la seva devoció a la Mare de Déu de Núria i compartir en fraterna comunió el goig de la jornada. També s’hi va sumar a la celebració un bon nombre d’Autoritats i de representants de diferents institucions catalanes, encapçalats pel President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que arribà acompanyat de la Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i dels Consellers d’Ensenyament, Irene Rigau, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. També van pujar fins al Santuari els Alcaldes de Queralbs, Maria Immaculada Constans, i de Ribes de Freser, Marc Prat; a més del President de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el Delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, entre d’altres personalitats. Autoritats i pelegrins es van anar aplegant a la capella del Santuari, on cap a un quart de dotze, acompanyats per les estrofes de l’Ave de Núria cantades per l’assemblea de fidels (“Rebeu, oh Maria, / l’esclat triomfant / d’aquesta fillada / que us prega cantant...”), els concelebrants van entrar en processó a l’església del Santuari per donar començament a l’Eucaristia, presidida pel CardenalArquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, i concelebrada per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives; els Vicaris generals i episcopal d’Urgell, el Església d’Urgell

7


Una Basílica per a la Patrona de la Diòcesi d’Urgell

E

l dissabte 29 de novembre, darrer dia de l’any litúrgic abans de l’Advent, celebràrem solemnement la concessió del títol de Basílica Menor a l’església del Santuari de la Mare de Déu de Núria, al Pirineu, la Casa de la Patrona principal del nostre Bisbat d’Urgell des de 1956. A través d’un decret de la Congregació per al Culte Diví del 23 de setembre de 2014, el Sant Pare Francesc va concedir aquest títol i dignitat de Basílica al bell Santuari situat a 2.000 metres d’altitud, en atenció, sobretot, a ser la Patrona principal del Bisbat des del segle XX i a ser el segon Santuari marià de Catalunya, amb una devoció de molts segles a la Verge Maria, així com per la protecció a les famílies i als matrimonis que desitgen ser fecunds en vida d’amor i en fills. N’estem molt joiosos d’haver pogut celebrar festivament aquest honor concedit pel Papa a Urgell, presidits pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Gràcies Sant Pare Francesc! El títol de Basílica el concedeix el Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i acció pastoral, són particularment significatives. Aquest títol de Basílica ve a enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb la persona del Sant Pare, i alhora promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la nostra Diòcesi, així com a lloc privilegiat per a rebre la indulgència i la misericòrdia de Déu. Ja coneixem que les 4 Basíliques Majors només estan a Roma: Sant Joan del Laterà (Catedral del Papa), Santa Maria la Major, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs. I les Basíliques Menors són les escampades pel món: unes 100 a Espanya, i unes 1.500 arreu del món. El Santuari de la Mare de Déu de Núria se suma, així, a les altres tres Basíliques amb què compta la Diòcesi d’Urgell: la Santa Es-

8

Església d’Urgell

glésia Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, basílica des de 1905; la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, des del 1923; i la darrera, la Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, que és Basílica des del proppassat dia 8 de setembre. La fundació del Santuari de Núria es remunta al temps de Sant Gil, ermità vingut d’Orient al segle VII, i que després s’instal·larà al país occità, Saint-Gilles-du Gard, on reposen les seves restes venerades. Ell modelà la imatge de Maria, segons la tradició, que amagada fou redescoberta al segle XI i s’hi construí una capella dedicada a Santa Maria, la Mare de Déu. A la nostra Vall de Núria Sant Gil predicà l’Evangeli als pastors i els anunciava la salvació obrada per Jesucrist (la creu), els cridava a una vida alta i espiritual (la campana) i els oferia un àpat senzill de fraternitat (l’olla). I d’aquí els símbols de Núria: creu, campana i olla, ben significatius encara avui, en ordre a mantenir la fe, escoltar la veu de Déu i ser germans i solidaris amb tots els qui ens envolten. Núria ens parla de natura, de cims i de neu, de cel i d’aigua pura, d’esquí i excursionisme, del tren cremallera, però sobretot de romeries, de devoció humil i sincera a la Mare del cel, de matrimonis beneïts amb descendència i de molts miracles petits i grans. “Aquí tens la teva mare” (Jo 19,27) li digué Jesús al deixeble estimat, i per això el títol de Basílica amb què honorem la Casa de la nostra Mare celestial, Patrona nostra, ens ha d’omplir de joia i alhora ha de ser compromís de fidelitat i de renovació eclesial. Com Maria, fem en tot la voluntat de Déu, i Ella ens protegirà i acompanyarà sempre. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell


Al final de la celebració, el President de la Generalitat venerà la imatge de la Mare de Déu al seu cambril, i tot seguit es traslladà a la Sala de l’Estatut, on signà en el llibre d’honor. A la dreta, a sota, la coral Cantaires de Can Feu, de Sabadell, interpretà després del dinar una ofrena lírica que començà amb els Goigs a la Verge de Núria, amb lletra de Joan Maragall.

Rector del Santuari i un bon nombre de sacerdots diocesans. A la processó d’entrada, Mons. Martínez Sistach portava el bàcul del Bisbe Justí Guitart, i l’Arquebisbe Joan-Enric vestia un pectoral també del Bisbe Justí, que el 1931 beneí i inaugurà el tren cremallera que connecta el Santuari amb la població de Ribes de Freser. Al capdavant de tots dos i de la resta de preveres concelebrants, hi anaven els símbols basilicals que, junt amb l’escut, lluiran d’ara en endavant al Santuari com una mostra de comunió amb el Sant Pare i amb l’Església Universal: el conopeu i el tintinacle; aquest darrer tallat en fusta per artesans andorrans amb la forma de la torre del campanar que presideix el llac i la capçalera de la vall. Al principi de la celebració, Mons. Vives adreçà a l’assemblea unes paraules de salutació, va agrair públicament al Sant Pare la concessió del títol de Basílica Menor, i explicà com aquesta distinció enforteix els vincles de tota la Diòcesi amb el Papa Francesc així com el compromís de seguir

el seu programa anunciant a tothom l’alegria de l’Evangeli. Agraí també la presència de tants i tants fidels com van voler sumar-se a una celebració tan especial (fins al punt que es va haver d’habilitar una sala annexa a l’església perquè les persones que no hi cabien al temple poguessin seguir l’Eucaristia a través d’unes pantalles de televisió). “El culte que Déu vol, el que honora la casa de la Mare de Déu de Núria, és aquell que brolla d’uns cors convertits, que cerquen Déu amb justícia i misericòrdia”, va dir l’Arquebisbe, i es referí als símbols tradicionals de Núria com a símbols també de l’actitud dels cristians: la creu, com a presència viva de Jesús al món; l’olla, com a símbol de solidaritat amb tothom, però especialment amb els més febles; i la campana, que ens recorda que hem de ser la veu de Déu a la terra. I clogué la salutació demanant “que Santa Maria de Núria ens allargui el seu favor a tots els qui acudim a la seva protecció, que sempre ens ajudi i ens refaci. Avui li posem a les seves mans la nostra Diòcesi i el futur del

nostre país en aquests moments tan transcendentals. I li demanem que beneeixi la nostra tan antiga i tan jove nació catalana, que elevi els nostres cors a Déu, i que ens ensenyi el camí de l’amor i de la justícia”. Després de la salutació inicial, el Secretari General del Bisbat, Mn. David Codina, va llegir en llatí i en català el rescripte de la Congregació per al Culte Diví, signat pel Cardenal Antonio Cañizares amb data 23 de setembre, mitjançant el qual el Papa Francesc atorga el títol i la dignitat de Basílica Menor al Santuari de Núria, en resposta a la sol·licitud cursada la primavera d’enguany per l’Arquebisbe d’Urgell. D’aquesta manera, el Santuari de Núria esdevé el quart temple de la Diòcesi en gaudir del títol de Basílica Menor. Els altres tres són: la Catedral de Santa Maria d’Urgell, a La Seu d’Urgell; la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp; i el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, a Canillo (Andorra). La lectura del rescripte va ser seguida pel cant del Glòria per part Església d’Urgell

9


Dotze hores d’intensa comunió

A

ls vagons del cremallera, de baixada cap a Ribes Santuari. Però ara la pluja ja no té cap importància. de Freser, els rostres dels passatgers transmeten El que importa és que en pocs minuts començarà una sensació de serena exultació per la jornada vis- l’Eucaristia d’acció de gràcies per la concessió del cuda. A Ribes ens esperen els autobusos per tornar a títol de Basílica Menor, i als cors de tots els que La Seu, a les Parròquies d’Andorra, a les poblacions van desembarcant dels vagons del tren comencen de l’Urgell i La Noguera, a la Vall Fosca, i a tants altres a ressonar els versets dels Goigs de la Mare de Déu llocs d’on provenien els més de 900 pelegrins que de Núria: “Ja que per sa gran clemència / nostres han compartit la diada al Santuari Basílica de Núria. vots vol escoltar, / la Mare de Déu de Núria / anem Els del grup de tots a visitar”. La Seu sortíem L’ E u c a r i s t i a de l’estació d’aucomença amb tobusos amb la solemnitat. Al primera claror temple no s’hi del dia i tornacap i alguns fidels rem que ja serà l’han de seguir fosc. Tanmateix, per televisió a les hores han les sales annepassat volant, xes habilitades tot i que al matí, per al cas, però mentre ens troel clima de gerbàvem a l’estamanor és igual a ció, hi havia un dins i a fora de la cert neguit que capella. L’ocasió, les inclemències sens dubte, es exque havien anuncepcional, i això ciat els meteoròes nota en l’amlegs no ens aiguabient. I en la sollissin l’alegria de licitud dels fidels la jornada: per participar en -“Què ens plou- Un grup de pelegrins arriba amb el cremallera a l’estació de Núria. la celebració. I les rà?” expressions de joia s’estenen després al dinar, i a les -“Tot el dia; i diu que tindrem aigua fins demà a celebracions de la tarda. I a l’hora de separar-se per la tarda”. tornar cadascú al seu lloc d’origen tothom es mostra Els neguits, però, es van esvair així que tothom va content d’haver estat testimoni de la diada, d’haver estar a punt per pujar a l’autobús. A la carretera, a retrobat velles amistats i d’haver-ne fet de noves. estones era com viatjar literalment dins un núvol, Finalment, ja cadascú a bord de l’autobús que per l’espessor de la boira, sobretot a la collada de l’havia portat al matí, la congregació de pelegrins Toses, però entre converses i alguna bacaineta fur- es comença a dispersar per les carreteres i la nit cotiva abans d’adonar-nos ja érem als afores de Ribes. mença a embolcallar el paisatge. La pluja persisteix. De l’autobús, ràpidament cap al tren. Ja hi ha alA l’autobús que ens du de retorn cap a La Seu el tres colles de pelegrins esperant, i mentre s’obren trajecte sembla més curt, potser perquè ja no hi les portes dels vagons hi ha temps per salutacions, ha presa per arribar. L’important de la jornada ja comentaris i bromes. Com més a prop som del està fet i ara cadascú dedica el temps a atresorar Santuari més alegre és l’ànim de tothom. I un cop en la memòria els moments que l’han arribat més passat Queralbs, on encara s’hi sumen més pele- endins. Cap a les set de la tarda, l’autobús s’atura a grins, l’alegria va esdevenint excitació continguda, l’estació. Han passat si fa no fa dotze hores des que exclamacions per la bellesa del paisatge, pels salts vam sortir. Dotze hores d’intensa i fraterna comunió d’aigua feréstecs, embravits per la pluja que no ces- al voltant de la Patrona de la Diòcesi. Però sembla sa, i que fins i tot es fa més intensa a l’esplanada del que ha estat només un instant.

10

Església d’Urgell


de l’assemblea de fidels mentre es descobria una placa commemorativa, i tot seguit la celebració va continuar amb la Litúrgia de la Paraula i l’homilia de Mons. Martínez Sistach. L’Arquebisbe de Barcelona començà per expressar la convicció que el do del Sant Pare “farà créixer tot el bé que ha fet, fa i farà el Santuari de Núria”, i es referí a la importància dels santuaris com a lloc de pelegrinatge on trobar silenci i pau interior en un món on cada vegada més persones viuen en grans nuclis urbans. Comentant l’Evangeli proclamat, Mons. Martínez Sistach va parlar de la presència de Maria a les noces de Canà com “un paradigma de l’actitud que hem de tenir els cristians al món”. La presència de Maria i Jesús a les noces és “una presència d’amor” vers els esposos, amb els que segurament es coneixien; així també la presència dels cristians al món ha de ser una presència d’amor, al costat de les persones de les comunitats on vivim, per oferir-los la Bona Nova de Jesús i el seu desig de salvació. La presència de Maria és també una presència atenta: s’adona del problema que tenen els esposos. Com a cristians, hem d’estar atents a les necessitats que pateixen les persones que ens envolten i encara de les que es troben lluny de nosaltres però sabem que passen dificultats de diferent mena. I així com Maria té una actitud solidària i intercedeix amb Jesús per mirar de solucionar el problema, “també els cristians hauríem de sentir-nos molt solidaris; desentendre’s dels problemes dels demés no és una actitud cristiana, sinó que, com a cristians, ens hem de sentir coresponsables els uns dels altres”, afirmà Mons. Martínez Sistach. I, atenent a la presència de nombroses Autoritats a l’Eucaristia, va voler referir-s’hi expressament per enaltir la tasca política “quan es fa com a vocació i com a sacrifici per servir els germans”. L’Arquebisbe de Barcelona va cloure l’homilia destacant encara un altre

Els actes de la jornada es van cloure amb el rés del Rosari dirigit per l’Arquebisbe Joan-Enric a l’església del Santuari. A sota, els símbols distintius de la dignitat de Basílica Menor: el tintinacle, que reprodueix la silueta del campanar del Santuari; el conopeu, amb els colors vaticans com a signe de comunió amb el Sant Pare; i l’escut, on es representa la Mare de Déu davant d’una carena de muntanyes nevades sota el cel estelat, i envoltada dels símbols tradicionals de Núria: la creu, l’olla i la campana.

paral·lelisme entre l’actitud de Maria a les noces i la que hem de tenir com a cristians: “Fixeu-vos si és important la vocació mariana, que Maria avança la intervenció de Jesús... Jesús fa omplir les piles d’aigua i els servents obeeixen sense estranyar-se. Als cristians de vegades ens costa acceptar els designis de Jesús, però hem de tenir sempre fe en la Providència de Déu”. Tot seguit, continuà la celebració amb la Litúrgia de l’Eucaristia, en la qual es va fer servir en el moment de la consagració un copó ofert per la vila de Queralbs. Al final de la missa, els concelebrants van venerat la imatge de la Mare de Déu de Núria al seu cambril, i a continuació feren el mateix el President Mas i les Autoritats que l’acompanyaven. Després de l’Eucaristia, l’hora del dinar va ser el moment de compartir el goig de la celebració, comentar

les incidències del viatge i repassar vivències i anècdotes amb els amics retrobats per a l’ocasió. Fet i fet, eren unes 900 persones en total les que compartien taula als menjadors de l’hotel annex al Santuari, a les quals cabria afegir les que per diferents motius no s’hi van poder quedar al dinar de germanor. Cap a dos quarts de tres s’aixecà la sobretaula per tornar a la capella. A continuació, la coral Cantaires de Can Feu, de Sabadell, dirigida per Eulàlia Llargués i amb Ramon Vilar com a rapsode, interpretà una ofrena lírica que començà amb els Goigs a la Verge de Núria, amb lletra escrita el 1895 per Joan Maragall. I a continuació, i per cloure els actes de celebració per la concessió del títol de Basílica Menor, els assistents van participat del rés del Rosari dirigit per l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

11


Visita Pastoral a Ordino

La primera jornada de la Visita Pastoral, Mons. Vives compartí una pregària al cementiri pels fidels difunts de la Parròquia d’Ordino.

E

l dissabte 1 de novembre, solemnitat litúrgica de Tots Sants, Mons. Joan-Enric Vives, inicià la seva segona Visita Pastoral des que ell és Bisbe i Copríncep d’Andorra a la Parròquia d’Ordino (Principat d’Andorra), i ho féu presidint l’Eucaristia a l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, concelebrada pel Rector, Mn. Joan Fenosa, i pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. A l’homilia, explicà el sentit de la Visita Pastoral tot subratllant que 12

Església d’Urgell

“és la visita del pastor, d’aquell que representa Jesús a la Diòcesi, una visita d’acompanyament i de servei a la comunitat”, i recordà les arrels històriques profundes que obligaven el Bisbe a fer-se present a les Parròquies i interessar-se de primera mà per la situació i les condicions de vida dels feligresos; i, en aquest sentit, Mons. Vives destacà precisament com un aspecte positiu del Principat d’Andorra i com un valor que cal conservar i apreciar la proximitat que existeix entre les autoritats i el poble.

Tot glossant les lectures proclamades en la solemnitat litúrgica que s’esqueia, l’Arquebisbe explicà que “la festa de Tots Sants és la festa de totes les persones que en diferents èpoques, des de diferents experiències, han seguit Jesús; perquè les persones corrents també podem ser sants, també podem, amb l’ajuda de la gràcia, viure les Benaurances”. Els sants ens revelen que ells ho pogueren fer, i ara són eternament feliços. I afegí que, com diu el llibre de l’Apocalipsi: “hi ha una sang que


renta els pecats, que renta la humanitat: és la sang de Crist, el primer màrtir, l’Anyell immaculat; i la sang dels màrtirs, la de les persones que se sacrifiquen pels altres”. Prosseguint amb aquest raonament, Mons. Vives recordà el testimoni coratjós de dues religioses de la Immaculada Concepció (orde present a la Diòcesi amb una comunitat a Agramunt) que van sobreviure al virus de l’ebola. També recordà la tasca de tantes persones que silenciosament donen la seva vida i ofereixen el seu treball per ajudar els altres: “ells són els fills de la Llum, capaços de donar-se als altres en actes de sacrifici i servei que fins i tot els poden dur a la mort”. En finalitzar l’Eucaristia, el Copríncep episcopal agraí públicament a Mn. Fenosa i a la comunitat de fidels la generositat que al llarg del passat curs demostraren a l’hora d’atendre pastoralment la parròquia veïna de La Massana des d’Ordino. Generositat per a entendre la cooperació del seu Rector i disponibilitat del Rector a l’hora de servir La Massana. I tot seguit, l’Arquebisbe Joan-Enric saludà personalment cadascun dels assistents i s’interessà per les seves necessitats. Posteriorment, el Copríncep episcopal es traslladà al quart de La Cortinada, on presidí l’Eucaristia a l’església de Sant Martí. Mons. Vives posà com exemple als fidels la generositat del Patró de l’església, Sant Martí de Tours, que l’hivern del 337 trobà prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, i els

El 6 de novembre, l’Arquebisbe i Copríncep presidí una sessió extraordinària al Comú i signà en el Llibre d’Honor. Durant la Visita Pastoral també pogué visitar diferents instal·lacions comunals i entitats de la Parròquia, com l’Oficina de Turisme (a sota a l’esquerra) i la Casa Pairal.

animà a imitar aquest exemple. També renovà el seu compromís de servei al poble fidel com a Arquebisbe i al poble andorrà com a Copríncep, tot exhortant els fidels a no renunciar a les arrels ni a la identitat, i a mantenir la fidelitat als Coprínceps i a la història mil·lenària d’Andorra. En acabar la celebració eucarística, Mons. Vives, acompanyat dels fidels, elevà una pregària al cementiri de La Cortinada pels difunts que allà hi reposen. I a continuació, acompanyat

del Rector, l’Arquebisbe visità una malalta de la Parròquia i li portà la sagrada comunió. A la tarda, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Rector i el poble fidel, dirigí el rés del Rosari pels difunts de la Parròquia, que començà al temple de Sant Corneli i Sant Cebrià i anà en processó fins al cementiri d’Ordino, on es pregà per les ànimes dels difunts que allà hi reposen, i especialment per Mn. Roc Pallarès, qui fou Rector de la Parròquia durant llargs anys. Església d’Urgell

13


L’endemà, diumenge 2 de novembre, commemoració dels fidels difunts, en la segona jornada de la Visita Pastoral, l’Arquebisbe anà als quarts de Llorts i Ansalonga. A Llorts, Mons. Vives fou rebut pel Llevador, Àngel Feliu López, que l’esperava acompanyat del Rector i de la comunitat de fidels que integren el quart. Junts anaren cap a l’església de Sant Serni de Llorts per celebrar l’Eucaristia dominical en memòria dels fidels difunts. A l’homilia, Mons. Vives animà els fidels a recordar sempre els qui ens han precedit en el senyal de la fe i que conformen les nostres

del quart, acompanyat del Llevador i dels fidels. Junts pregaren per l’etern repòs dels difunts i tot seguit l’Arquebisbe pogué parlar personalment amb els fidels i interessar-se per les seves necessitats. A continuació, Mons. Vives i Mn. Fenosa es desplaçaren fins al quart d’Ansalonga on els rebé el Llevador, Joan Bringué, i un grup de fidels. Junts visitaren l’església de Sant Sebastià d’Ansalonga, una petita capella amb campanar d’espadanya i un bell retaule dedicat a Sant Sebastià i Sant Miquel. A continuació es traslladaren al cementiri, on l’Arquebisbe Joan-Enric

A continuació, Mons. Vives i Mn. Fenosa visitaren algunes famílies de la Parròquia que tenen malalts a la seva llar, i a tots ells els impartí la seva benedicció apostòlica i els dugué l’escalf de Jesús, el Bon Samarità. Tingueren temps també de compartir una estona amb els infants i joves que es preparen per a la catequesi i la seva catequista, animant-los a pregar cada dia i a descobrir la veu de Jesús que els parla en el més íntim i secret del cor, i tot seguit anaren a l’església parroquial per celebrar l’Eucaristia. Mons. Vives recordà a l’homilia la figura del Bisbe Sant

Les dues darreres jornades de la Visita Pastoral, els dies 12 i 13 de novembre, l’Arquebisbe les va dedicar principalment a conèixer les escoles dels tres sistemes educatius que hi ha a la Parròquia, conversant amb els professors de tots els nivells d’ensenyament, des de maternal fins a batxillerat, i compartint també algunes estones amb els alumnes.

arrels, ja que amb la Resurrecció de Crist d’entre els morts s’ha obert una porta en el mur que suposa la mort, i els seus llaços s’han trencat i hem escapat d’ella. El Copríncep animà els habitants de Llorts a ser sensibles a les necessitats no només del Principat d’Andorra sinó de tot el món, ja que pel baptisme tots som fills de Déu i no ens poden ser indiferents els drames que afecten els nostres germans de l’Àfrica, de Terra Santa, de Síria, a l’Orient Mitjà, a Ucraïna i tants i tants llocs on es viu l’horror de la guerra o dels països on es vulneren els drets humans i la llibertat religiosa. Després de l’Eucaristia, l’Arquebisbe Joan-Enric visità els dos cementiris 14

Església d’Urgell

explicà als fidels el sentit de la Visita Pastoral i tots plegats compartiren una pregària pels difunts del quart. Dimarts 4 de novembre, Mons. Vives prosseguí la Visita Pastoral amb una trobada a primera hora de la tarda amb els Cònsols de les set Parròquies, que celebraven la seva reunió ordinària al Comú d’Ordino, i a continuació anà a la Casa Pairal, on pogué departir distesament amb els padrins i escoltar les seves inquietuds, i parlà també amb la Consellera de Benestar Social del Comú, Lucía Muñoz, que explicà al Copríncep les activitats que s’hi fan a la Casa Pairal, com ara xerrades, celebracions de festes tradicionals, concursos, sortides, coral, viatges, etc.

Carles Borromeu, la festivitat del qual es commemorava en aquell dia, i exhortà els fidels a seguir els seus exemples i a encomanar i pregar per totes les activitats, gent i famílies que havia pogut conèixer aquell dia. La jornada es clogué amb una reunió de l’Arquebisbe amb els més estrets col·laboradors parroquials, a qui els recordà com és d’important la seva ajuda per al Rector i els animà a incrementar aquesta col·laboració i ajuda en els camps pastorals i també en els assumptes econòmics parroquials. Els col·laboradors pogueren exposar a Mons. Vives els seus suggeriments i inquietuds i s’obrí un diàleg entre ells on va sorgir la necessitat que els cristians d’Andorra siguin coratjosos


en el seu testimoni i treballin per a la transmissió de la fe a les generacions més joves, així com per incrementar el compromís i l’amor per la vida, tenint present que cal que els cristians facin sentir la seva veu en la vida social del país, i especialment en temes vitals per a un cristià com són l’avortament o l’adopció per part de les parelles homosexuals. La quarta jornada de la Visita Pastoral, el dijous dia 6, Mons. Vives presidí una sessió extraordinària al Comú, on fou rebut pels Cònsols, Bonaventura Espot i Consol Naudí, i tots els Consellers de Comú, així com

Transparència que ha de començar per un mateix, per la pròpia vida i per les pròpies institucions, evitant la mare de tots els vicis que és la cobdícia i l’afany del diner. Per això cal que el món educatiu estigui atent a transmetre uns valors que superin aquesta temptació que està inscrita en el cor de l’home. Finalment, el Copríncep exhortà a que hi hagi tolerància entre els ciutadans i que es respecti la llibertat religiosa i de pensament, valorant la idiosincràsia i les tradicions del país; animà a valorar i estimar les institucions andorranes, que s’han d’obrir

s’ha fet des d’aquesta institució per reduir despeses però sense retallar la partida destinada a obra social i a l’atenció a la gent gran i els infants, i subratllà com un país és gran per la manera i la forma com tracta els més febles. La visita institucional al Comú es clogué amb un recorregut per les dependències comunals on el Copríncep saludà personalment tots els treballadors i els agraí el seu servei a la institució i al país. El Comú obsequià el Copríncep amb un dinar amb la presència de tots els Consellers comunals i els

per la Consellera General Meritxell Mateu, filla d’Ordino, l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i Mn. Fenosa. Al saló de plens del Comú, l’Arquebisbe i Copríncep pronuncià un discurs on va voler subratllar com cal lluitar i defugir els populismes i les demagògies fàcils sense oferir solucions i compromisos concrets a problemes que moltes vegades reflecteixen la insatisfacció de la població i de la ciutadania envers institucions i governants. És per això que cal que totes les institucions creixin en transparència i s’avancin a recollir els anhels, suggeriments i aspiracions de la ciutadania, explicà Mons. Vives, i animà els Cònsols i Consellers a construir una Andorra transparent, noble i responsable.

als signes dels temps i escoltar atentament els anhels de la ciutadania, i a un arrelament andorrà veritable i a veure el ser andorrà com un gran do que cal estimar i valorar. I posà com a exemple d’aquest arrelament la imatge de la Patrona del Principat, la Mare de Déu de Meritxell, que fou representada com una senzilla i humil pagesa calçada amb esclops. Les institucions, afegí, també s’han d’arrelar i estimar el país, i cal que estimem les nostres particularitats pròpies ja que són les que han fet del Principat d’Andorra un país gran i sobirà. Ho demanà també per als petits i joves i per a aquells que obtenen la ciutadania andorrana ja adults. Per acabar, Mons. Vives agraí l’acollida oferta pel Comú d’Ordino i valorà l’esforç que en els darrers anys

Consellers generals fills d’Ordino. Les dues darreres jornades de la Visita Pastoral, els dies 12 i 13 de novembre, l’Arquebisbe les va dedicar principalment a conèixer les escoles dels tres sistemes educatius que hi ha a la Parròquia, conversant amb els professors de tots els nivells d’ensenyament, des de maternal fins a batxillerat, i compartint també algunes estones amb els alumnes, amb els qui va poder parlar de la marxa del curs i els va respondre les preguntes que li van voler formular. El dia 12, Mons. Vives també pogué visitar l’Oficina de Turisme d’Ordino, on saludà els treballadors i s’interessà pels atractius turístics que la Parròquia ofereix i per l’acollida que reben els prop de 15.000 visitants que cada any la visiten, atrets sobretot Església d’Urgell

15


pel patrimoni artístic i cultural i especialment per les esglésies romàniques i la Ruta del Ferro. Posteriorment, es traslladà al Centre Esportiu d’Ordino, recentment reformat, on l’Arquebisbe s’interessà per les activitats que s’hi fan i felicità els representants del Comú que hi eren presents per la magnífiques instal·lacions, que ofereixen un espai de primera qualitat als habitants de la Parròquia i als visitants. La jornada es clogué amb una reunió a l’església parroquial amb els pares dels nens i joves que es preparen per rebre la Primera Comunió i la Confirmació. Mons. Vives els animà a no desentendre’s de l’educació cristiana dels fills i demanà d’ensenyar a pregar els infants i a pregar i parlar més amb ells, interessant-se pel treball que fan a la catequesi i portant-los a la Parròquia perquè la vegin com quelcom proper. L’Arquebisbe recordà com l’amor dels pares i el seu acompanyament és vital per al creixement integral dels

16

Església d’Urgell

En la penúltima jornada, Mons. Vives va visitar les instal·lacions del Centre Esportiu, recentment reformat, acompanyat dels Cònsols de la Parròquia.

fills i per desvetllar en ells l’interès per la dimensió espiritual de la persona, que els acompanyarà al llarg de la seva vida. La reunió es clogué amb una pregària conjunta i amb la benedicció que sobre els pares i els seus fills impartí l’Arquebisbe. La darrera jornada, Mons. Vives continuà la visita a les escoles i també tingué temps d’anar fins al veïnatge d’El Serrat, on mantingué una troba-

da amb els veïns que es van aplegar a l’ermita de Sant Pere. S’interessà per les seves necessitats i junts feren una pregària encomanant els malats, els padrins, els joves i les activitats que el Copríncep ha pogut copsar durant aquests dies de proximitat amb els fidels de la Parròquia d’Ordino. Un dinar de germanor amb tots els preveres de l’Arxiprestat clogué la Visita Pastoral.


Comença l’Any de la Vida Consagrada

A

mb una vetlla de pregària original de l’Evangeli”, els Bisbes L’aportació d’universalitat que fan el vespre del 29 de novem- afegeixen: “En una època com la present els consagrats i les consabre a la Basílica de Santa nostra, marcada per un fort sentit grades és fonamental en el procés Maria la Major, a Roma, i amb una de secularització i de relativisme, actual d’evangelització. solemne Eucaristia l’endemà a la d’individualisme i fragmentació, “Per afrontar la missió evangelitzaBasílica de Sant Pere, presidida l’Església es reconeix portadora dora avui, els consagrats, a més de pel Cardenal João Braz de Aviz, d’un missatge de vida i de salvació la sempre necessària conversió perPrefecte de la Congregació per a la que és una vertadera esperança sonal, estan cridats a enfortir (com Vida Consagrada, va començar el primer diumenge d’Advent l’Any de la Vida Consagrada, proposat pel Sant Pare Francesc coincidint amb el 50è aniversari del Decret “Perfectae caritatis”, i amb el triple propòsit de “fer memòria agraïda d’aquests cinquanta anys, abraçar el futur amb esperança i viure el present amb passió”, segons va explicar Mons. Braz de Aviz. Les celebracions de l’Any de la Vida Consagrada s’allargaran fins al Amb una solemne Eucaristia a la Basílica de Sant Pere va començar el primer diumenge d’Advent l’Any de la Vida Consagrada. 2 de febrer de 2016, quan es clourà amb una Eucaristia per a la humanitat. Ens cal anar de- alguns ja estan fent) la comunió a la Basílica de Sant Pere. passant tota mena de mundanitat, entre congregacions i instituts amb Coincidint amb l’inici de l’Any divisions, cansaments i crítiques carismes semblants per ajudar-se a de la Vida Consagrada, els Bisbes negatives que poden frenar els mantenir obres i missions”. de Catalunya van fer pública una ànims i l’esperança. I ens urgeix Els Bisbes conclouen la seva carta carta conjunta en la qual comencen trobar les propostes pastorals més tot expressant el desig “que la Mare donant gràcies a Déu en constatar adients per al moment actual, per de Déu sostingui tots els consagrats que “la quantitat i diversitat de co- tal d’anunciar l’Evangeli de forma i consagrades perquè, renovant munitats religioses presents a les creïble i autèntica, servint la pau, amb joia en aquest Any el seu “sí” nostres Esglésies diocesanes [...] la justícia, la fraternitat, l’espiritua- a Déu, com el de Maria, donin el representa un gran do de l’Esperit, litat i el respecte als homes i dones bon testimoniatge de la felicitat que que evangelitza, transforma i huma- d’altres religions i cultures. brolla d’un cor totalment consagrat nitza la nostra societat”. “La vida consagrada està cridada a Déu, que atraurà el món cap a I més endavant, en relació amb a aportar aquesta visió universal i l’alegria de la fe i l’humanitzarà en la nova evangelització i la crida del global, ja que està establerta a molts la justícia, la fraternitat, l’esperança Sant Pare a “recuperar la frescor països de cultures ben diverses. i l’amor”. Església d’Urgell

17


Somiar una nova vida consagrada

S

óc Germà Marista, tinc 72 anys la veritat de Déu al nostre món i, i vaig fer la primera professió com a deixebles, estar disposats a l’any 1962, quan en tenia 20. Què pagar el preu. Els profetes van viure puc compartir?... He tingut dubtes la seva crida fins al punt d’arriscar a l’hora d’escollir el tema. De tota la vida. Sovint escoltem aquesta manera, crec que el millor i més preocupació: hi ha futur per a la valuós és compartir la meva pròpia vida consagrada? La resposta, cerexperiència de vida consagrada. I, tament, es troba en cadascun dels sobretot, el meu absolut convenci- qui portem el futur a dins nostre. ment que la vida consagrada serà Necessitem més esperança a fi de important, significativament i profèreimaginar el nostre futur. Com a ticament, tant ara com en el futur, si religiosos i religioses, col·laborem ens atrevim a viure-la apassionats i amb Déu en modelar el futur quan apassionades per Jesucrist i amb tot ens atrevim a somiar i a creure en el poble de Déu. Avui i ara som a q u í p e rq u è portem aquest futur dins nostre. L’Esperit ens guia per fer el que calgui per a nodrir i per fer renéixer la vida consagrada en les realitats canviades i canviants de l’Església i del món. El futur de la Logotip de l’Any de la Vida Consagrada vida consagrada depèn de la nostra capacitat l’impossible i insistir en la nostra de veure Jesucrist i de sentir-nos recerca, en els nostres qüestionatan atrets per la seva vida i missió ments, esforços i testimonis d’una que altres persones també vulguin i altra manera de ser religiosos, puguin veure i experimentar Jesús. místics i profetes, testimonis del La força transformadora de la vida Regne de Déu ara i aquí. consagrada ve de veure Jesús i veuSí, hi ha crisi a la vida religiosa. re els altres i tota la creació en Jesús. Està morint una manera particuAquesta relació amb Jesucrist és lar de viure la vida religiosa/vida una elecció conscient i contínua, consagrada... una part ja és morta. un camí de fe. Percebem això com la fi de la vida Arriscar-nos profèticament serà religiosa? O bé com el treball de sempre la clau de volta de la nos- l’Esperit, “que fa noves totes les tra missió i vida consagrada. Els coses”? profetes foren extraordinàriament La nostra resposta farà d’aquesta agosarats. Com a profetes, serem crisi el punt crític de la vida conenviats per l’Esperit per proclamar sagrada d’aquest nou mil·lenni o

18

Església d’Urgell

bé el seu punt final. Els religiosos d’aquest inici del tercer mil·lenni no podem pas prendre el còmode “terme mitjà de la seguretat” si hem de col·laborar amb l’Esperit en el naixement d’un futur ple d’esperança per a la vida consagrada. Quan la crisi és molt gran, la nostra recerca del sentit profund i de la qualitat consagrada encara n’haurà de ser més. Aquesta és la nostra esperança. El futur no serà només un pedaç d’allò que ja ha passat, presentat d’una faiçó més atraient. Déu farà una aliança nova, però no serà pas com la vella. (Jer 31,31). Està naixent una manera nova i fresca de ser Germanes i Germans. Necessitem tenir ulls, oïda i cor de mare i “llevadora”, tot expectants per veure, sentir i ajudar en aquest procés de naixement. Som uns privilegiats per formar part d’aquest temps transformador en l’Església i en el món, de facilitar el naixement d’una nova manera de ser religiosos, de ser deixebles de Jesús avui. Com a homes i dones d’esperança creiem que les coses poden ser i seran radicalment diferents de com ho han estat i són ara mateix. La major part dels religiosos creiem en el nostre interior que l’Esperit ens està portant un cop més, cap a l’experiència fundacional dels nostres Instituts. Cap a una nova vida religiosa amb una espiritualitat més cristocèntrica, una senzillesa radical, una fraternitat més evangèlica i un compromís més encarnat amb els marginats per la vida i per les injustícies.


Mentre hi hagi persones disposades a arriscar-se i a continuar la missió de Jesús, hi haurà vida consagrada. La missió sempre serà al cor de la vida consagrada. I la nostra espiritualitat, la comunitat i totes les estructures de la vida religiosa continuaran transformant-se quan el centre sigui Jesús i la seva missió. La nostra contribució a la transformació del nostre món globalitzat és la nostra fidelitat creativa, radical i crítica, creïble i visible... ¿Quina és la visió alternativa del futur que està naixent al cor de cada religiós i religiosa sinó les persones i les comunitats consagrades en missió i per a la missió, avui? ¿Quines són les passes concretes que hem fet fins ara a fi de preparar-nos i moure’ns de cara a un futur curull d’esperança? El futur de la vida religiosa depèn del nostre compromís amb el repte i l’amor evangèlics. Aquest amor que foragita la por i “desvetlla”. No podem pas tornar enrere perquè portem el futur a dins nostre. Paga la pena arriscar-ho tot perquè l’Esperit està enfeinat a fer noves totes les coses. Enfeinat a fer néixer una nova manera de ser persones consagrades. “Estic fent quelcom nou” (Is 43,19). Escoltem les paraules de Jesús als seus deixebles inquiets: Per què teniu por? Que no teniu fe? Mentre creguem que l’Esperit transformador i creatiu de Déu està actuant al nostre món, continuarem esperant un futur que és un do de Déu per a la vida consagrada, l’Església i el món. Germà Ramon Benseny, marista Monestir de Les Avellanes, novembre 2014

Instituts de vida consagrada a la Diòcesi d’Urgell MASCULINS PP. BENEDICTINS Orde monàstic fundat per Sant Benet de Núrsia l’any 529 a Montecassino. Des del 1933 mantenen una residència a la Parròquia d’Escaldes-Engordany (Andorra). PP. ESCOLAPIS Orde de clergues regulars fundat a Roma per Sant Josep de Calassanç el 1597. Dedicats principalment a l’ensenyança, són presents a la Diòcesi des de 1699. Actualment regenten una escola a Balaguer. PP. FILLS DE LA SAGRADA FAMÍLIA Congregació clerical dedicada principalment a l’ensenyança, fundada el 1864 a Tremp per Sant Josep Manyanet. Des del 2005 hi ha una comunitat de dos preveres a Tremp que ajuda en els serveis parroquials. PP. SALESIANS Congregació mixta (clerical i laica), fundada el 1859 a Valdocco (Torí, Itàlia) per Sant Joan Bosco. Dedicada principalment a l’ensenyança, són presents a la Diòcesi des de 1966 al capdavant del col·legi Sant Ermengol, a Andorra la Vella. GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES Congregació religiosa laica fundada a Reims el 1682 per Sant Joan Baptista de la Salle. A la Diòcesi regenten l’institut d’ensenyança mitja a La Seu d’Urgell des de 1904. Des del juny de 2012 són presents també a Andorra, on dirigeixen la primera universitat oberta del Principat a la Parròquia de La Massana. GERMANS MARISTES DE LES ESCOLES Congregació religiosa laica dedicada principalment a l’ensenyança, va ser fundada el 1817 a La Valla-en-Gier (prop de Lió, França) per Sant Marcel·lí Champagnat. Des del 1910 són presents a la Diòcesi al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. GERMANS FRANCISCANS DE CREU BLANCA Institut religiós fundat el 1975 a Tànger per Isidor Lezcano Guerra per atendre persones amb discapacitats. Des del 1977 regenten la Llar Santa Anna, al Castell del Remei, on el 2006 van obrir també una casa per als postulants.

FEMENINS CARMELITES DE LA CARITAT Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’atenció als malalts, fundada a Vic el 1826 per Santa Joaquima Vedruna. A la Diòcesi són al capdavant de dues escoles, una a Balaguer, oberta el 1846, i una altra a Puigcerdà, oberta el 1854.

Església d’Urgell

19


CARMELITES DE SANT JOSEP Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’atenció a ancians i malalts. Va ser fundada el 1900 a Horta (Barcelona) per la Venerable Rosa Ojeda Creus amb el suport del Bisbe Josep Morgades Gili. A la Diòcesi regenten des del 1965 la Residència de la Immaculada al Pla de Tartera (municipi de Prats de Cerdanya). DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança, fundada a Vic el 1856 per Sant Francesc Coll Guitart. Des del 1864 regenten una escola a Guissona. GERMANES DEL SANT ÀNGEL CUSTODI Congregació religiosa fundada a Puigcerdà el 1887 per Raimunda Torres Llop amb el suport del Bisbe d’Urgell Mons. Salvador Casañas Pagès, amb l’encàrrec específic d’atendre els malalts del Sant Hospital de aquella ciutat, on mantenen la seva presència en l’actualitat. GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS Congregació religiosa dedicada a l’atenció als ancians fundada el 1873 a Barbastre per Mn. Saturnino López Novoa i Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars. A la Diòcesi són presents des de l’any 1900 al capdavant de la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell. RELIGIOSES DE MARIA IMMACULADA MISSIONERES CLARETIANES Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’apostolat missioner, fundada el 1851 a Tarragona per la Venerable Mare Maria Antònia París i per Sant Antoni Maria Claret. Des del 1859 mantenen una comunitat a la ciutat de Tremp. MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’assistència a necessitats i marginats, fundada el 1850 a Mataró per la religiosa francesa Alfonsa Cavín (nascuda LouiseFélicie Cavin) amb el suport del Bisbe de Barcelona Mons. Josep D. Costa Borràs. A la Diòcesi regenten una escola a Agramunt des de 1880. MISSIONERES FILLES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA Congregació religiosa dedicada a l’atenció als malalts i a l’ensenyança fundada el 1899 a l’hospital de Cervera per la Venerable Maria Güell Puig. La seva presència a la Diòcesi es remunta al 1907, a Balaguer, on actualment hi ha una comunitat dedicada a l’atenció als malalts, igual com la comunitat de l’hospital de Tremp, establerta el 1912. Des del 1918 mantenen una tercera comunitat a La Pobla de Segur, on regenten la residència sanitària Verge de Ribera. ORDE DE GERMANES POBRES DE SANTA CLARA (GNES. CLARISSES) Orde monàstic femení de clausura dedicat a la vida con-

20

Església d’Urgell

templativa fundat per Santa Clara i Sant Francesc d’Assís el 1212. La seva presència a la Diòcesi es remunta al 1351 al Monestir del Sant Crist de Balaguer i de Santa Maria d’Almatà, on actualment resideix una comunitat integrada per quatre professes solemnes, dues professes temporals i tres postulants. SAGRADA FAMÍLIA DE VILLEFRANCHE Congregació religiosa fundada el 1816 per Santa Emília Rodat a Villefranche de Rouergue (una població francesa uns 130 km al nord de Tolosa de Llenguadoc). Des del 1903 hi ha a la Diòcesi una comunitat establerta a Vielha, on ajuda en els serveis parroquials. GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Congregació religiosa dedicada a l’ensenyança i a l’atenció a malalts i ancians fundada el 1859 a La Seu d’Urgell per la Beata Anna Maria Janer Anglerill amb el suport del Bisbe d’Urgell Mons. Josep Caixal i Estradé. Des de la seva fundació han tingut una presència ininterrompuda a la Diòcesi, on actualment tenen tres comunitats: a La Seu d’Urgell, on mantenen la Residència de la Sagrada Família i assisteixen els malalts i gent gran al Sant Hospital de la ciutat; a Santa Coloma (Parròquia d’Andorra la Vella), on des del 1883 regenten el col·legi Mare Janer; i a la Parròquia d’Escaldes-Engordany, també a Andorra, on des del 1935 regenten el col·legi Sagrada Família. ORDE DE LES VERGES CONSAGRADES Una Verge Consagrada és una dona consagrada a Déu com a esposa de Crist, al servei de l’Església. La reforma litúrgica del Concili Vaticà II va obrir de nou la possibilitat de viure aquesta vocació (freqüent als primers anys del cristianisme) de dones seglars arran de la promulgació el 31 de maig de 1970 del Ritual de Consagració de Verges. Aquest Ritual figura entre els més preciosos tresors de la litúrgia romana. L’Orde de les Verges Consagrades no té més fundadora que la pròpia Església inspirada en el misteri de Maria. Aquesta vocació és netament eclesial. A diferència dels instituts religiosos, l’ordo virginum no té normes ni estructures comunitàries. La consagració de una verge com a esposa de Crist és personal i particular. Des del 2011 hi ha una Verge Consagrada a la Diòcesi d’Urgell, concretament a la Parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra).

ASSOCIACIONS PRIVADES DE FIDELS SEMINARI DEL POBLE DE DÉU Associació catòlica fundada el 1969 a Barcelona per Francesc Casanovas i Martí. A la Diòcesi, actualment mantenen quatre comunitats: Ribes de Freser (oberta el 1988), Bellver de Cerdanya (1991), Campelles (1992) i La Seu d’Urgell (2010).


Càritas diocesana obre un nou centre d’atenció a La Seu d’Urgell

“F

em un pas endavant en el desplegament de la xarxa de centres d’activitats de Càritas”, va destacar el Director voluntari de Càritas diocesana d’Urgell, Josep Casanova, en l’acte inaugural del Centre Sant Ot, el nou local de l’entitat a La Seu d’Urgell, que acull els serveis administratius que fins ara eren ubi-

El local ocupa una superfície d’uns dos-cents metres quadrats, distribuïts per acollir una aula taller, dues aules de formació, una aula d’informàtica i una sala de reunions, a més de les dependències destinades a administració cats a la Casa del Bisbat i aglutina i amplia les activitats de formació i suport i també l’atenció a persones i famílies que es venien fent a altres locals de la ciutat. El Centre Sant Ot va ser inaugurat i beneït la tarda del divendres 14 de novembre per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, en un acte al qual també van assistir el Delegat diocesà de Càritas, Mn. Jaume Mayoral; la Presidenta de Càritas Catalunya, Dra. Carme Borbonés; el Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri; el Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Xavier Parés; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; un bon nombre de presidents de les Càritas parroquials d’Urgell i dels empleats i voluntaris de l’entitat; diverses autoritats locals i comar-

Façana del nou local de Càritas a La Seu. A dalt, d’esquerra a dreta, Carme Borbonés, Mn. Mayoral, Josep Casanova, Mons. Vives, Albert Batalla, Mn. Codina i Mn. Mauri, durant la benedicció de les instal·lacions. Església d’Urgell

21


cals i una àmplia representació de la societat urgellenca. Després de la inauguració i durant tota la tarda es van mantenir obertes les portes del centre per tal que les moltes persones de la ciutat que es van

L’Arquebisbe Joan-Enric va felicitar els treballadors i voluntaris de Càritas per la tasca que duen a terme i els va encoratjar a seguir en la mateixa línia sense defallir acostar per conèixer-lo poguessin entrar lliurement i informar-se de les activitats que s’hi duran a terme. A l’acte inaugural, Mons. JoanEnric Vives es va referir al lema distintiu de Càritas, “Deus càritas est” (“Déu és amor”), per subratllar com el sentit de la tasca que Càritas du a terme rau precisament en l’essència del missatge cristià. La dedicació de Càritas envers els més febles i els més vulnerables de la societat és testimoni de l’Amor de Déu, que esdevé amor al proïsme. Per això, l’Arquebisbe es va felicitar de la tasca que duen a terme les Càritas

parroquials del Bisbat i Càritas d’Urgell i va encoratjar a seguir endavant sense defallir els equips de treball que l’han fet possible. De la seva banda, Josep Casanova va resumir l’esperit d’aquest nou local de Càritas tot afirmant que “no és un fi en ell mateix, sinó un recurs que ens permetrà continuar treballant per i amb les persones més vulnerables i al servei de la justícia social”, i que ajudarà a “homogeneïtzar amb flexibilitat els diferents projectes, cercant l’adaptació al territori i una major visibilitat de l’acció de Càritas a la comarca”. Al seu torn, l’Alcalde de la ciutat va agrair “la tasca ingent” que ha fet en els darrers anys Càritas d’Urgell i es va felicitar per l’esperit de col·laboració amb l’Ajuntament i les institucions de la ciutat i de la comarca. El centre Sant Ot de La Seu d’Urgell centralitzarà el conjunt d’activitats i serveis que s’ofereixen als usuaris, en la línia ja encetada per l’entitat a Balaguer (Centre Sant Domènec) i a Puigcerdà d’oferir una xarxa de centres que doni suport a la població amb prestacions diverses. A La Seu d’Urgell, es concentren els projectes d’atenció a famílies; projectes de formació; el Projecte Aula Suport

per a nois i noies d’entre 17 i 28 anys amb l’objectiu de millorar les habilitats socials i aconseguir conductes que els facilitin la inserció laboral; el projecte Nou Grapats de reinserció laboral i els serveis centrals d’administració de l’entitat. El local ocupa una superfície d’uns dos-cents metres quadrats, distribuïts per acollir una aula taller que inclou una cuina completament equipada, dues aules de formació, una aula d’informàtica i una sala de reunions, a més de les dependències destinades a administració. Aquest tipus d’infraestructura s’està mostrant molt útil: del total de persones o famílies ateses en els diferents àmbits de Càritas d’Urgell el 2013, el 53% es van atendre entre els dos centres de Sant Domènec de Balaguer i el de Puigcerdà. També el treball en aquests dos centres ha possibilitat la participació durant el 2013 de 36 voluntaris. A la vista dels resultats, aquest model de centre d’activitats, ideat per ser un recurs dinamitzador del pla d’acció i del pla de voluntariat, va ser molt ben valorat pel Director de Càritas d’Urgell per la seva idoneïtat i també per l’oportunitat que ofereix d’estendre el model arreu del territori diocesà.

Càritas d’Urgell constituirà una empresa d’ocupació per a aturats de llarga durada Càritas diocesana d’Urgell constituirà una empresa d’ocupació que tindrà com a principal objectiu donar feina a aturats de llarga durada i a persones que es troben en situació de pobresa. Es preveu que l’empresa es podrà posar en marxa a partir del febrer de 2015 i es calcula que podria crear fins a uns vint llocs de treball en dos anys. Així ho va anunciar durant la inauguració del Centre Sant Ot de La Seu d’Urgell el Director de Càritas, Josep Casanova, que va explicar que la tasca principal d’aquesta nova empresa consistirà

22

Església d’Urgell

en “buscar maneres bàsiques d’ajudar les persones que estan a l’atur a inserir-se novament en el mercat laboral”. Casanova va expressar la preocupació de Càritas perquè la pobresa s’ha consolidat a totes les comarques del Bisbat, i perquè, a més, en la seva opinió és un problema que s’està fent crònic. “Aparentment, les administracions públiques i els polítics ens volen transmetre un missatge que la situació canviarà, però seriosament penso que no canviarà”, va comentar.


El Canòlich Music aplega més d’un miler de joves a Sant Julià de Lòria El grup Please va tancar el concert de la nit de dissabte amb un repertori basat en versions de la banda irlandesa U2.

H

a estat sobretot l’èxit de la il·lusió, tal com comentava el Rector de la Parròquia de Sant Julià de Lòria i Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. L’èxit de la il·lusió, i del treball, amb què la desena de persones del comitè organitzador i la cinquantena de voluntaris que hi ha col·laborat van preparar fins al darrer detall perquè la segona edició del Canòlich Music, el festival de música cristiana d’Andorra, sortís encara millor que l’any passat. També van posar el seu granet de sorra un nombre important de

comerços, empreses i entitats de tot el Principat, així com el Comú de Sant Julià de Lòria, Andorra Turisme i Ràdio i Televisió d’Andorra, que els han fet costat cedint materials i serveis desinteressadament, o aportant vals de descompte per facilitar als joves el menjar, el descans i l’esbarjo. La recompensa a tot plegat ha estat una assistència que ha superat amb escreix la de l’any passat i les previsions més optimistes de l’organització per a enguany: més d’un miler de joves es van aplegar a la Parròquia laurediana el cap de setmana del 21, Església d’Urgell

23


Balaguer, Tremp, La Pobla de Segur, Guissona, Ribes de Freser, Artesa de Segre, Oliana...) així com de diverses ciutats i poblacions d’arreu de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida,

Després d’un sopar informal, els joves es van tornar a reunir a l’església per dur a terme les activitats de la nit: una reflexió sobre els valors cristians en forma d’accions teatralitzades

Una pregària a l’estil Taizé a l’església parroquial, animada per Mn. Ivan Ayala (a dalt), va encetar el vespre de divendres el cartell d’activitats del festival.

22 i 23 de novembre per escoltar música, participar en els diferents tallers i fer noves amistats; però també per viure moltes i intenses estones de pregària i reflexió, i testimoniar l’alegria de creure en els mateixos valors i professar la mateixa fe. De fet, el pròleg del cartell d’activitats per al cap de setmana va ser una pregària a l’estil Taizé, el vespre del divendres dia 21 a 24

Església d’Urgell

l’església parroquial, que va ser animada per Mn. Ivan Ayala i participada per gairebé uns tres-cents joves: els més matiners en arribar al Principat per no perdre’s ni un sol instant de tot el que els oferia el programa del festival. Hi havia un bon nombre de joves de les set Parròquies andorranes, però també molts d’altres arribats de tots els racons del territori diocesà (de La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Agramunt,

Sabadell, Premià de Mar, Reus...) i fins i tot de València. A la pregària, en la que també hi van ser presents l’Arxiprets de Les Valls, Mn. Sàrries; el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana; i Mn. Chisvert, es van fer dues propostes per cercar la comunió entre les persones que estimen Crist: eixamplar l’amistat més enllà de les fronteres que ens limiten i unirse a la comunitat local que prega. Per a molts dels participants era el primer contacte amb una pregària a l’estil de Taizè, i alguns en van sortir impressionats. Després d’un sopar informal, els joves es van tornar a reunir a l’església per dur a terme les activitats de la nit: una reflexió sobre els valors cristians en forma d’accions teatralitzades. Per facilitar la pernoctació dels joves arribats de fora, el Comú va habilitar el Centre Esportiu amb tot el necessari per donar alberg gratuïtament a unes cinc-centes persones durant la nit. D’altra banda, alguns hotels de Sant Julià també hi van collaborar oferint allotjament a preu reduït als inscrits a les activitats del festival. El gruix de les activitats, però, va ser el dissabte 22. A les onze del matí, l’església parroquial es va tornar a omplir de gom a gom per a la pregària jove, el punt culminant de la qual va ser una dinàmica de grup consistent en construir un espai de


La pregària jove de dissabte al matí va tornar a omplir de gom a gom l’església de Sant Julià. A sota, dos dels tallers que es van dur a terme al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.

valors positius tot desmuntant un mur de contravalors. Tot seguit, a migdia, van començar a les aules del Centre Cultural i de Congressos Lauredià els tallers temàtics sobre música, ball, meditació o ioga, entre d’altres, alguns dels quals es van haver de desdoblar per atendre l’alt nombre d’inscripcions. L’activitat als tallers es va estendre ben bé fins a les dues de la tarda. Temps per dinar, i per comentar amb els companys i nous coneguts les experiències viscudes i per conèixer els atractius de la Parròquia, si fa no fa fins a quarts de cinc, quan el jovent va començar a aplegar-se a l'envelat climatitzat de la plaça de la Germandat, on estaven programats la resta d’actes de la jornada. El primer, a les cinc de la tarda, la

El punt culminant de la pregària jove va ser una dinàmica de grup consistent en construir un espai de valors positius tot desmuntant un mur de contravalors segona edició del concurs Dóna’t a Conèixer, un escenari obert a grups, músics i vocalistes novells engrescats a compartir amb el públic la seva vocació musical. Enguany s’hi van inscriure una desena de grups, i com a colofó hi va haver l’actuació dels guanyadors de l’any passat, L’Artista Convidat, que ja ha començat a obrir-se un espai propi en el panorama musical català.

Després del concurs, i d’un breu espai de temps per al canvi d’escenari, el so les veus del cor Twocats pel Gospel, acollit amb una càlida ovació del públic, obria un dels actes més esperats del festival: la Missa Gospel, que omplí de gom a gom l’envelat amb un públic molt variat. Més de 800 persones de totes les edats, provinents de diferents punts del Bisbat així com d’altres indrets de Catalunya, i sobretot dels veïns de la Parròquia laurediana. Un públic apassionat i alegre, famílies senceres que no es van voler perdre l’actuació del cor, i que van gaudir intensament tots plegats de la celebració, presidida per Mn. Chisvert, que va donar la benvinguda als presents tot recordant l’aposta del Papa Francesc pel jovent. Hi van Església d’Urgell

25


Dues passes més enllà Dóna’t a Conèixer, l’aparador per a joves talents de la música del Canòlich Music, va reunir enguany una desena de conjunts a l’escenari de l’envelat de la plaça de la Germandat provinents de diverses poblacions de Catalunya, com ara Barcelona, Puigcerdà i Premià de Mar, que van oferir un interessant ventall de propostes musicals. Tanmateix, només hi podia haver un guanyador, que en aquesta ocasió va ser el grup Two Steps Beyond, format per la Maria, la Cristina, l’Albert i el Carles, tots quatre alumnes de l’escola Jesús i Maria de Sant Gervasi El components del grup Two Steps Beyond. (Barcelona), i que van fer bo el seu nom artístic demostrant més temps fent música amb altres al jurat i als centenars de joves companys. que van seguir les actuacions que Cap d’ells va venir al festival estaven dues passes més enllà de l’any passat i comentaven que la resta de concursants pel que aquesta primera estada al que fa a la seva qualitat musical, Canòlich Music els ha sorprès tot i tocar junts tan sols des de gratament, tant per l’ambient i principis del passat mes de juliol, la possibilitat de conèixer molta encara que per separat porten gent d’arreu com pel fet d’aplegar

concelebrar diversos sacerdots de la Diòcesi relacionats amb la pastoral jove així com alguns preveres de l’Arxiprestat de Les Valls. Hi van participar seglars que van aportar el seu testimoni d’amor i de valors, de cohesió i d’espiritualitat des de diferents punts de vista i situacions i diferents confessions. Aquesta fusió entre música i espiritualitat, vista a través dels ulls dels joves de diverses edats que hi van participar, va ser un esdeveniment únic per a ells, segons comentaven en acabar. Després de la celebració, una fideuà popular per refer forces i deixar temps per condicionar l’envelat per als concerts estel·lars 26

Església d’Urgell

del festival amb els grups Kairoi, que ja va participar en l’edició de l’any passat amb un contundent èxit de públic; i Please, que amb el seu repertori basat en versions d’U2 va connectar molt bé amb el públic fins al punt d’acabar baixant de l’escenari per mesclar-se entre la gent i fer participar els membres de Twocats pel Gospel que hi havia entre l’auditori en la versió d'una de les cançons mítiques de la banda irlandesa. Amb els concerts de nit acabava oficialment el cartell del festival, però els joves que van poder allargar la seva estada al Principat el matí de diumenge encara van poder gaudir

tant jovent “amb un motiu religiós i a l’entorn de la música”. De la seva banda, un dels integrants del grup Kairoi, Eric Díaz, expressava al final del concurs la seva satisfacció en veure gent tan jove fent música amb un rerefons de religiositat: “és un tresor que cal cuidar, perquè són el futur”.

d’un programa d’activitats lúdiques i culturals força engrescadores, amb preus especials per visitar Caldea, Naturlàndia o el Museu del Tabac, entre d’altres llocs d’interès. Les Delegacions de Joventut i d’Ensenyament van fer una valoració excel·lent de l’edició d’enguany d’aquest festival de música cristiana únic a Andorra i també a Catalunya, i que ha unit a joves, mestres, famílies senceres i a molts fidels de tots dos països al llarg del cap de setmana. El Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, destacava l’esforç que suposa mobilitzar tants joves de punts tant allunyats i unir-los en la vivència de la fe a través de la música i la


La Missa Gospel va ser una de les activitats que va aplegar més gent, i de totes les edats, a l’envelat de la plaça de la Germandat.

germanor: “els nois i noies s’ho han passat molt bé i han gaudit de totes les activitats programades. Tot plegat no hauria estat possible

sense el suport dels mestres i de les escoles: molts professors han acompanyat els joves dels punts més allunyats i han participat ells

mateixos en els tallers. Els donem gràcies a tots, perquè ha estat complex muntar-ho però l’experiència ha estat molt gratificant”. Església d’Urgell

27


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (X): La impassibilitat

L

a impassibilitat és la insensibilitat al dolor físic o moral. La persona impassible no s’altera per res, manté l’actitud de manera uniforme i res no l’altera ni el treu del seu món. En la pedra, la impassibilitat és una característica natural, perquè està desposseïda de sensibilitat, de memòria i d’imaginació i, per tant, no pot sentir res, ni fred ni calor; tampoc dolor o plaer. No pot anticipar el que li passarà, no es pot preocupar, tampoc no pot recordar el passat, fos amarg, fos meravellós. En l’ésser humà, la impassibilitat és una conquesta. D’entrada, la característica pròpia de tot ésser humà és la passivitat. Per causa de la seva condició sensual, percep tota mena d’estímuls i aquests estímuls li produeixen tant patiment com plaer. És capaç de recordar, d’imaginar i de pensar els mals que l’assetgen. Tot això augmenta el seu grau de passibilitat. Ser impassible és una conquesta, un exercici de la voluntat que és fruit d’un llarg aprenentatge. La impassibilitat no és la duresa de cor, tampoc la indiferència als altres, menys encara l’obstinació. Ser impassible és una victòria sobre un mateix, el fruit d’un

exercici que té com a missió ser el més impermeable que es pugui als estímuls externs, al cansament, a la fatiga, a tota mena de contrarietat. Els esportistes d’alt rendiment, els corredors de fons, els aventurers i els muntanyencs d’alt nivell la practiquen habitualment. En el decurs d’una intensa i extensa activitat física sempre apareixen símptomes de dolor, fan acte de presència la fatiga i el cansament; però, si un està exercitat en la impassibilitat, si ha treballat la força mental i l’esperit de superació, venç aquests estímuls que l’indueixen a parar, a descansar, fins i tot a abandonar, i segueix en la cursa. La impassibilitat és fruit de l’autocontrol o, millor encara, és la victòria de la voluntat sobre la sensualitat, el triomf de l’esperit sobre la carn. El cos, després d’una llarga exercitació, implora descans, suplica repòs, però la ment, motivada per un determinat fi, és capaç de transcendir el cansament físic, de posar entre parèntesis els desigs del cos i de continuar la seva senda. Els grans herois físics i intel·lectuals saben que tot depèn de la força espiritual, de la concentració mental i de la confiança en un mateix. L’ésser humà, per la seva naturalesa híbrida, és part

de la matèria física, però, a la vegada, pertany al regne de l’esperit i, com a tal, és capaç de prendre distància del seu cos, de les seves passions, dels seus desigs, dels seus instints, i guiar-se mogut per la voluntat. Quan aconsegueix no torbar-se pel munt d’estímuls que l’exciten i el sedueixen, aconsegueix la impassibilitat, que és una espècie de tranquil·litat interior, d’apatia. La vertadera autonomia solament s’aconsegueix a través de la impassibilitat. No consisteix en separar-se del món, ni en tancar-se dins d’una cel·la per no ser temptats per les seduccions de la carn. La vertadera impassibilitat s’aconsegueix enmig del món, vivint de manera reflexiva i orientant l’acció cap a la visió, sense canviar el sentit de la trajectòria personal. Sovint se la considera inhumana, però la vertadera inhumanitat no és la impassibilitat sinó la indiferència. La impassibilitat no està renyida amb el compromís, ni amb la lluita, tampoc amb la derrota i la decepció, però fins i tot quan el món s’esquerda, l’home impassible es manté igual a si mateix, sempre amb la mirada posada en l’horitzó. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 28

Església d’Urgell


Núvols altocúmuls en la pastoral del segle XXI

Q

uan mirem el cel per saber ha portat sociòlegs com Manuel la comunitat, que ens fa pensar com quin temps fa, sovint hi ve- Castells a apuntar que el declivi de lluny i de prop estem del pensaiem alguna de les diferents del catolicisme es deu, entre d’al- ment dels sociòlegs. Estem lluny en classes conegudes de núvols. De tres, ‘a la incapacitat de l’Església tot el que fa referència a nomenatant en tant hi observem els núvols de reconèixer els drets de la dona, ments sacramentals o canònics de “anyells” o “de llana”, que són de- mantenint el veto al seu sacerdoci’”. les dones, però hi estem a prop en nominats pels entesos amb el nom Sembla que no n’hi ha per tant, i la pràctica de la vida ordinària per “altocúmuls”, un mot d’etimologia més quan el Papa es reafirma dient la penúria de capellans i diaques i llatina amb significat de conglome- que aquest tema està conclòs, dat al mateix temps per la dedicació i rat alt. Són conglomerats blancs i beneït. servei silenciós de moltes dones que surten, corren i es fan i es desComentaris que es fan i es desfan dins l’Església. fan. Així, també en els mitjans de encara que ens sembli que porten El Dr. Xavier Parés, professor de comunicació surten informacions, pluja o pedra. la Facultat de Teologia de Catalunya opinions i perspectives de pastoral que s’acumulen i es fan i es desfan a semblança dels núvols conglomerats. En un espai breu de temps, han aparegut a la premsa novetats i comentaris sobre la vida i ministeris en el món religiós i eclesial del segle XXI. El setmanari Catalunya Cristiana del 10 d’agost passat publicava l’article titulat “Els anglicans ordenaran dones bisbes. La decisió amenaça l’Església d’Anglaterra amb un cisma interior”. La novetat de la notícia és l’intent d’ordenar dones bisbes, donat que moltes confessions protestants Sheila Watson, Ardiaca de Canterbury, en el moment de la presa de possessió del Bisbe de Durham, Mons. Justin Welby, com a ja ordenen dones sacer- Arquebisbe de Canterbury i cap de l’Església anglicana. dots. Al mateix article es pot llegir el següent paràgraf: “molts Apareixen altres núvols i realitats i de l’Institut Superior de Litúrgia sociòlegs afirmen amb vehemència en la nostra Església, en les nostres de Barcelona, Rector de Sant Ot i que un dels problemes de l’Església Diòcesis i Parròquies. Apareixen els Degà del Capítol Catedral, al Full catòlica és la “discriminació” de la complexos parroquials i les unitats Dominical del 26 d’octubre parlava dona pel que fa a l’accés als minis- pastorals, diguem-ho com vulguem. dels reptes de la pastoral litúrgica teris ordenats (sacerdots i bisbes)”. En aquestes unitats hi pren cos cada per al segle XXI. Parlava de reptes, I encara, més endavant, diu: “això dia més la figura dels animadors de de núvols pastorals pendents que Església d’Urgell

29


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX

PER ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 30 Església d’Urgell

poden donar bons fruits; núvols que poden donar pluja saludable tot avançant un pas més endavant en el camí de les propostes d’animació vitals i pràctiques. Els núvols reals de la pastoral en general, i de la pastoral litúrgica en particular, són els que el Dr. Parés indicava com a temes pendents sobre els quals caldrà reflexionar: ministeris, valor de l’assemblea litúrgica, sagrament de la Penitència, unitat dels sagraments de la iniciació cristiana, assemblees dominicals a l’espera de prevere, creativitat i fidelitat a la tradició i a la norma... Núvols, reptes carregats d’exigències i esforços necessaris per a una pluja profitosa i abundant en la pastoral. Al Bisbat de Lleida fa ja uns anys que hi treballa l’Institut Superior de Ciències Religioses, que ha format i preparat molta gent, siguin religiosos o laics. Ha fet un bon treball intel·lectual i teòric de tipus personal, però sembla que fins ara no ha estat un seminari orientat a la vida diocesana i parroquial. Ara sembla que dóna fruits parroquials pràctics perquè homes i dones, que han acabat la seva formació i tenen titulació acadèmica, es presten i ofereixen per al servei parroquial i alguns d’ells han estat designats i nomenats recentment animadors de la comunitat. També l’Escola de Formació Permanent del nostre Bisbat, a Balaguer, comença a donar els seus fruits, tot i ser un centre instituït molt més recentment. A Alemanya ja fa uns anys que els responsables de determinades Parròquies són laics, homes o dones, com també a la Diòcesi de Bilbao una religiosa exerceix com a responsable en una Parròquia. Aquests nomenaments esclareixen els núvols del tema “assemblees dominicals a l’espera de prevere”. Tots aquests nomenaments han portat novetats i han estat publicats

amb títols de general satisfacció i amb signes cridaners d’obertura com ara: “una dona sacerdotessa al bisbat”. Tot aquest enrenou el podem legitimar pel que estableix el Codi de Dret Canònic d’acord amb la renovació impulsada pel Concili Vaticà II sobre els animadors de la comunitat.

També l’Escola de Formació Permanent del nostre Bisbat, a Balaguer, comença a donar els seus fruits, tot i ser un centre instituït molt més recentment Què fan i poden fer aquests animadors de comunitat? No cal fer un llistat de drets i obligacions, però sí que es poden enumerar nombroses funcions en el marc de les Parròquies: els animadors, homes i dones, poden convocar la comunitat a la comunió eclesial i l’evangelització de la societat; dirigir celebracions de la Paraula i distribuir la comunió; batejar; presidir la celebració de les exèquies; fer la catequesi d’iniciació cristiana i de joves i adults; dinamitzar grups de Càritas; promoure l’apostolat seglar; administrar els béns de la comunitat cristiana; convocar el Consell de Pastoral i vincular la Parròquia i la unitat pastoral en tot el seu conjunt... Tota aquesta enumeració es pot trobar en els documents oficials canònics i en articles de premsa de les nostres Diòcesis. Cal remarcar que l’important és que siguin homes i dones de Déu i homes i dones de poble, com els patriarques i dones de la Bíblia, com les germanes Marta i Maria. Reptes i núvols de pastoral que demanen fer-se i desfer-se en el segle XXI. Mn. Ermengol Donisa, Rector de Les Avellanes


La força de la mort

E

m trobo en una clínica. Hi visc nombroses nits fosques on se n’hi escola alguna de molt negra. El fet fa do al malalt d’incomptables hores blanques que omple amb pensaments i imaginacions de tota mena. I, sobretot, quan el dolor és agut, aquest món interior s’enfarfega de preguntes. Jean Debruynne, capellà, cantautor, literat, director d’escena, va marcar els meus primers anys de sacerdoci. La seva darrera obra, “Et maintenant?”, que ha esdevingut profètica, fou representada per 650 actors del Líban. El poeta Debruynne em sorprenia quan musitava: “pour moi, aujourd’hui, la question est savoir quand je dois mourir” (“per a mi, a dia d’avui, la qüestió és saber quan he de morir”). Seguidament, el capellà artista, animador de viatges a Terra Santa amb el SIP (Servei Internacional de Pelegrinatges), completava: “il faut inventer la vie; il faut inventer l’avenir” (“cal inventar la vida; cal inventar l’esdevenidor”). Ignoro si interpreto correctament el pensament de Debruynne en el meu acte de fe: crec en la força de la mort. Aquesta força de la mort que celebrem en les solemnitats de Tots Sants i de la Commemoració dels Germans Difunts (1 i 2 de novembre). La mort no tan sols és part de la vida; és una porta a la vida. Jesús de Natzaret ens ho fa viure: “He vingut perquè tingueu vida; i tingueu vida en abundància”. Ho reblà amb la paràbola del gra de blat que, enterrat, mort, podrit, n’esdevé l’espiga granada per pastar el Pa de Vida. La nostra vida de cada dia, la família, la feina, les alegries, les penes, les emocions, les llàgrimes, les hospitalitzacions, la nostra tendresa... tot és terra adobada perquè hi creixi la vida

humana i la vida divina que, des que s’esquinçà en dos el vel del temple en aquell primer Divendres Sant se’ns queda tot en Vida. Només hi ha una vida, mentre en fem la travessia amb una llibertat penosament assolida, amb criteris propis i esmolats, amb

que François Cheng ha escrit a la tardor de la seva vida (84 anys). Es tracta de cinc meditacions al voltant de la idea: “la vida i la mort són sagrades”. L’acadèmic francès Cheng, coneixedor del taoisme i del cristianisme, afirma: “Damunt la

Creu del cementiri de Mereig, a Canillo (Andorra).

contradiccions que ens desconcerten, però no ens deshumanitzen, fins que el nostre propi cos digui “prou” i l’ànima ja no hi pugui fer res. Des de la presó de Kroonstad, va escriure Nelson Mandela a la seva esposa Winnie, el primer de febrer de 1975: “la cel·la és un lloc perfecte per aprendre a conèixer-se i per estudiar permanentment i en detall les qüestions importants de l’esperit i de les seves emocions”. Un llit d’hospital, una malaltia llarga, també ens donen aquest espai. Durant 18 dies he volgut interrogar-me sobre la mort des d’una mirada xinesa. He llegit fragments del llibre “Davant la mort, un himne a la vida”,

terra l’omnipresència de la mort ens fa veure la vida com un bé absolut. Caminant a través dels temps amb la mort com a horitzó, nosaltres tenim la vida per sempre”. Sant Francesc d’Assís, al “Càntic de les criatures”, parla de la germana mort. La mort ja no és un espantall, sinó que ens compromet a lluitar per la gran aventura de la vida. En la segona meditació, François Cheng predica: “Viure compromet totalment el nostre ser (cos, esperit i ànima) i ens relliga a cada un de nosaltres amb els altres i a l’Ésser mateix, de manera que la felicitat és sempre fruit d’una trobada amb l’altre, d’un intercanvi, d’un compartir Església d’Urgell

31


El raconet de la mística

La Veu de l’esperança

A

ra, com en temps dels profetes, és palesa la necessitat de salvació de la humanitat sencera i de l’home en concret. La situació precària acompanyada de greus carències i causada per agressió externa o per insuficiència interior, des de les catàstrofes naturals, passant per les malalties i la fam, fins a parar a la ruïna del mal moral i la traumàtica i persistent manca de sentit, que pateixen persones, pobles i cultures, posa en relleu la necessitat urgent d’ésser salvats des de fora, per algú que tingui poder sobre les causes externes i les personals, i que vulgui portar a terme un projecte reeixit que acabi donant sentit i plenitud a tot el procés històric de la creació. Llegim a Isaies (Is 35,4): “Aquí teniu el vostre Déu. (...) És ell mateix qui us ve a salvar”. Aquest missatge del profeta fou repetit i confirmat amb paraules i obres per la missió de

Jesús. És aquest el sentit de la seva predilecció pels pobres i soferts, expressat en les benaurances, en el sermó de la muntanya i en l’actitud constant del Mestre; més concretament en els seus signes miraculosos: “Els cecs hi veuen, els sords hi senten, els coixos caminen...i els pobres són evangelitzats”.

que ens mena a un diàleg sincer i autèntic”. Ho reso en el Credo: “Crec en la comunió dels sants”. Me’n porto, amb la llarga recepta de la metgessa de l’hospital, la del poeta, novel·lista i assagista Cheng: “La consciència de la mort fa néixer en nosaltres tres desigs: el desig de la realització personal (donar un sentit a la vida); el desig de superació (sortir de la nostra rutina aburgesada gràcies a una passió, gràcies a l’amor); el desig de la transcendència (perquè la vida que bat en nosaltres és infinitament superior i va més enllà de nosaltres). Un dels dies més humans de l’any, per a mi, és el que, a les vigílies de

Tots Sants, dedico al cementiri de Bellcaire d’Urgell. Allí parlo amb els meus padrins, Jaume i Teresa; amb els pares, Jaume i Pura; amb el meu germà Sisco i amb el meu cunyat, Cosme; amb el capellà, Mn. Josep, que em portà al Seminari de La Seu... i amb tants familiars i amics amb qui he fet trossos de camí i viuen al meu cor. Són arrels de la meva vida. Els recordo. Els reso. M’entretinc davant els nínxols per llegir-ne l’epitafi. Els epitafis relativitzen la mort i fins i tot li donen una pinzellada de color blau cel. El meu germà Sisco ens manà d’escriure-hi: “si ets creient, regala’m una pregària; si no ho ets, dóna’m el teu somriure”. Stan Laurel hi té: “si

32

Església d’Urgell

Els fets esporàdics de guaricions i resurreccions tenen per objecte il·lustrar i confirmar el projecte global salvífic Els fets esporàdics de guaricions i resurreccions tenen per objecte il·lustrar i confirmar el projecte global salvífic, que no tindrà lloc en la present condició terrenal (temps de pas i de purificació), i esclareixen l’horitzó vers on caminem, amb la tènue però segura claror de l’esperança.

El missatge dels profetes, i de Jesús molt particularment, alleuja l’estat precari present i la seva pesantor, donant sentit al present com itinerari vers el futur definitiu, les portes del qual ens obre de bat a bat. Encara no hem arribat a la meta però hi fem camí; encara no s’ha revelat el que serem, però es pot entreveure. La marxa és llarga i el farcell que portem feixuc, si bé tenim clar el terme i la resplendor de la seva bellesa ens té fascinats; per això sentim alleugerit el pes dels dolors i de les mancances presents. Els cristians creiem fermament que culminarà, al temps degut, l’alliberament de qualsevulla mancança i dolor; encara que no sabem ben bé com serà. Tenim però una primícia i un model en la resurrecció i la glorificació de Jesús, després d’un pelegrinatge esquitxat, com el nostre, de mancances i dolors. Mn. Enric Prat

algú em mira amb cara de pomes agres, no li parlaré mai més”. A la porta d’un cementiri, no recordo de quin poble, hi vaig llegir: “No crideu; estem morts, no sords”. Un vell amic que a la vida ha estat i és un ase dels cops, em bromeja: “fes escriure a la meva làpida: ‘deixeu-me en pau’”. En el cinema espiritual de la formació de monitors de Tots Sants del 2012 em preguntaren: “Tens por a la mort?” –“No ho sé”, vaig respondre dubitativament. Tan sols sé que cada nit reso a la meva Confident: “Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per mi, ara i en l’hora de la meva mort”. Mossèn Ramon de Canillo


Dietari

NOMENAMENTS A LA DIÒCESI D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell signà amb data 31 d’octubre de 2014 la renovació de la Comissió Assessora per als Assumptes Jurídics, que té per finalitat emetre informes i dictàmens sempre que els siguin sol·licitats. Els membres nomenats per a un període de tres anys (2014-2017) són: M.I. Dr. Nemesi Marquès Oste, M.I. Llic. Agustí Brescó Ausàs, M.I. Llic. Jaume Vila Serra i Il·lm. Llic. David Codina Pérez. En la mateixa data, l’Arquebisbe d’Urgell també signà la renovació del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics, que ajuda l’Arquebisbe en allò que prescriu el Dret Canònic, especialment oferint el seu dictamen tècnic sobre les qüestions econòmiques i patrimonials de la Diòcesi. Els membres nomenats per a un nou període de cinc anys (2014-2019) són: Mn. Josep M. Mauri i Prior, Vicari General i Ecònom diocesà; Mn. Ignasi Navarri i Benet, Vicari General i Moderador de la Cúria; Mn. David Codina i Pérez, Secretari general i Canceller; Sr. Carles Martín i Neira, Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics; Sr. Francesc Xavier Coll i Gilabert i Sr. Joan Orrit i Clotet; a més dels tres nous membres que ara s’incorporen: Sr. Josep Casanova i Obiols, Sr. Carlos Losada i Marrodán i Sr. Daniel Marsol i Burgos.

COMMEMORACIÓ DELS FIDELS DIFUNTS Diumenge 2 de novembre, a totes les Parròquies de la Diòcesi d’Urgell es va celebrar litúrgicament la commemoració dels Fidels Difunts amb la celebració

de l’Eucaristia i pregàries als cementiris amb sufragis i, a moltes poblacions, amb el rés del Rosari. A la Catedral d’Urgell, l’Arquebisbe va presidir l’Eucaristia al vespre amb la presència del Capítol de Canonges. Es va convidar a

El Cor de Cambra Caterva solemnitzà l'Eucaristia pels Fidels Difunts a la Catedral.

participar-hi especialment tots els familiars que des de la darrera celebració del dia dels Fidels Difunts havien perdut un ésser estimat a la Parròquia de La Seu d’Urgell o als pobles veïns. El Rector de Sant Ot, Mn. Xavier Parés, en féu la lectura pausada de tots els noms a l’inici de la oració universal de la missa, per recordar-los en un moment de pregària. Solemnitzaren els cants de l’Eucaristia el Cor de Cambra Caterva, que interpretà el “Rèquiem” del Canonge urgel·lità Joan Brudieu (Llemotges, c. 1520 – La Seu d’Urgell, 1591). A l’homilia, Mons. Vives proclamà el nucli de la nostra fe cristiana: la Resurrecció de Crist, que és victòria sobre la mort i el pecat, i que inaugura

l’eternitat feliç per a tots els redimits. Subratllà la necessitat de recordar amb amor i pregar pels difunts de les nostres famílies i també per aquells difunts dels quals ningú no en fa record, i posà de manifest com aquesta festa litúrgica ens recorda la nostra condició fràgil humana i ens fa valorar les coses que realment importen, com són l’amor i la generositat i no els interessos d’aquest món. Jesucrist ens obre l’esperança de la resurrecció per més que encara ens entristeixi la certesa que hem de morir, però ens dóna el consol de la vida eterna que esperem.

SOLEMNITAT DE SANT ERMENGOL El 3 de novembre s’escau la solemnitat de Sant Ermengol, Patró secundari de tota la Diòcesi d’Urgell, que per concessió de la Santa Seu se celebra com a solemnitat a tot el territori diocesà, i no com a festa com en alguns llocs encara consta. És així com es va celebrar arreu del Bisbat i de forma principal a la Catedral de La Seu d’Urgell, on ja és una antiga tradició que els Canonges celebrin una reunió extraordinària del Capítol Catedralici en el dia del seu Patró i fundador, ja que Sant Ermengol fundà i dotà amb els seus béns la Canònica ja fa uns mil anys. Església d’Urgell

33


Mons. Vives presidí l’Eucaristia de la solemnitat de Sant Ermengol a la Catedral.

Així es va fer el dia 3, i després, com és ja tradició, l’Arquebisbe d’Urgell invità a un àpat de germanor tots els Canonges. Enguany, però, van ser els Canonges els que també van obsequiar amb un pastís i un emotiu brindis al seu Degà, Mn. Xavier Parés, amb motiu del 40è aniversari de la seva ordenació presbiteral. I al vespre va tenir lloc la solemne celebració eucarística, amb l’assistència de la quasi totalitat dels Canonges, els Responsables del Retaule de Sant Ermengol i el Cor de la Catedral. A l’homilia, l’Arquebisbe va destacar que en un any d’espiritualitat, com és l’any teresià, és bo fixar-se en la pregària del Bisbe Sant Ermengol, destacada per les cròniques de la seva època. El Bisbe i els seus col·laboradors estrets, els preveres, han de ser homes de Déu que preguin pel poble. Demanà que valoréssim com és de necessària la intercessió dels uns pels altres, fins pels enemics, esmentant que el Papa Francesc sem34

Església d’Urgell

pre demana l’oració del poble, tal com va indicar amb els gestos durant l’inici del seu pontificat. Pregar perquè Déu continuï beneint el seu poble, i agrair que la pregària del Bisbe Sant Ermengol segur que no ha cessat de fer, des del cel, on ha estat acollit pel Pare de tota misericòrdia i des d’on continua relligat amb tots nosaltres, en una comunió en Déu que ningú no pot trencar.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DE PASTORAL DE LA SALUT Dijous 6 de novembre,

va tenir lloc a la Casa del Bisbat la primera reunió del curs de la Delegació de Pastoral de la Salut. Mn. Navarri, Vicari General de la Diòcesi, presentà la nova delegada, la Gna. Visitació Lorenzo, SF, que substitueix la Gna. Montserrat Font, Delegada des de l’any 2005. La Gna. Visitació, al llarg dels seus 58 anys de vida consagrada ha estat 18 anys a Amèrica Llatina, cinc anys a Tarragona i a Valls, tres anys a Roma i els altres 32 anys a La Seu d’Urgell. La reunió s’inicià amb la pregària de l’any Teresià, amb motiu del V Centenari del naixement de Santa Teresa i amb una pregària per les vocacions en l’escaiença del dia assignat a la nostra Diòcesi en la cadena de pregària per les vocacions. La Gna. Visitació informà de la trobada de Delegats organitzada des del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut de la Tarraconense (SIPS), i a continuació es presentà el programa d’activitats per al nou curs. La reunió s’acabà invocant a la Mare de Déu de Lourdes i Santa Bernardeta.

La Gna. Visitació (segona per la dreta) és la nova Delegada diocesana de Pastoral de la Salut.

CURS DE FORMACIÓ DE CATALONIA SACRA A LA SEU D’URGELL El curs de formació 2014-15 de Catalonia Sacra començà enguany el divendres 7 de novembre a La Seu d’Urgell amb un acte presidit pel Vicari General d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, a la sala de la Immaculada, amb l’assistència d’una trentena d’alumnes. Aquesta és la segona edició del curs, de caràcter bianual. Mn. Mauri destacà la importància de transcendir el simple fet cultural en el coneixement i l’explicació del patrimoni de l’Església, sigui arquitectònic o artístic. El patrimoni creat en el marc de l’Església no és una resta del passat. No es pot explicar bé amb una sèrie de dades històriques o tècniques, sinó que és el testimoni viu d’una manera de veure la persona, la comunitat, el món i la transcendència pròpia dels cristians que al llarg dels segles han viscut a Catalunya. Així ho explicà també el primer ponent, el Dr. Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, en parlar de la història del l’art cristià a Catalunya. La jornada de formació inclogué una visita a la Catedral, guiada pel professor d’Història de l’Art Medieval de la Universitat de Girona, Gerardo Boto; i dues ponències més: una sobre la simbologia cristiana, a càrrec del Dr. Jordi Sidera, professor d’Història de la Filosofia i de les Religions a l'Institut Supe-


començat les classes sobre rior de Ciències Religioses de “introducció a l’espirituaGirona; i una litat”, impartides per Mn. altra de l’histoJosep Font. riador Carles L’Arquebisbe d’Urgell Gascón sobre va destacar en la seva l’evolució de intervenció el valor de l’Església al Piformar-se de manera perrineu entre els manent per part de tots segles VI i XIII. els cristians, sigui quina El curs de forsigui la seva vocació en mació consta l’Església. Tant per admid’altres dues rar-se de la saviesa que sessions que es ens acosta a la Veritat, faran a Vilafrancom per “donar raó de la ca del Penedès nostra esperança a tots (12 de desemels qui ens ho demanin”, bre de 2014) i segons la recomanació de Tortosa (23 de l’apòstol Pere. Així mateix, gener de 2015), convé formar-se davant les amb l’objectiu qüestions més rellevants a de donar als què ha de respondre la fe guies i divulgai comptar amb el fet que Mn. Mauri (a la taula, el segon per l’esquerra) inaugurà el dors del patri- curs de formació de Catalonia Sacra. aquestes qüestions canvimoni eclesial en contínuament. I encara, pautes per identificar les institucions de l’Església. I cal formar-se per poder esqüestions rellevants, eines comença amb el Curs Bàsic tar disponibles als serveis per ampliar els coneixe- I, d’introducció a l’Antic que el Bisbe i l’Església ens ments i recursos per ela- Testament, que impartirà puguin demanar. borar un discurs complet Mn. Ramon Sàrries. L’Escola Diocesana de A més del Cicle Bàsic, Formació Permanent vol i sensible a l’entorn de qualsevol bé patrimonial per primer cop s’oferirà formar integralment, semun curs d’aprofundiment pre en comunió amb l’Esde l’Església a Catalunya. sobre espiritualitat cristi- glésia i comptant amb la ana, que impartiran diver- dimensió espiritual que ha INICI DEL CURS A sos professors vinculats de tenir avui la formació. L’ESCOLA DIOCESANA DE a la Diòcesi. Coincidint Per això, totes les sessions, FORMACIÓ PERMANENT amb l’inici del curs han que tenen lloc en dissabtes Dissabte 8 de novembre va tenir lloc la inauguració del curs 2014-2015 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent d’Urgell, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i del Director de l’Escola i Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira. Aquest any, després d’un primer cicle de tres cursos, l’Escola torna a oferir el cicle bàsic de formació permanent sobre Sagrada Escriptura, base Sessió inaugural del curs 2014-2015 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent a filosòfica, teologia, moral i Balaguer.

alterns, comencen amb la pregària de Laudes i es clouen amb l’Eucaristia i un àpat de germanor amb colloqui sobre temes d’actualitat eclesial. Dues hores lectives al mig, impartides amb esperit de veritable diàleg intel·lectual i pastoral, formen també el gruix de les sessions. Enguany han començat el Curs Bàsic 11 alumnes; i altres 23 el curs d’aprofundiment sobre espiritualitat cristiana.

VISITA A LES MISSIONERES FILLES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA L’Arquebisbe d’Urgell va visitar la tarda del 8 de novembre la comunitat de 37 religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria, a Balaguer. En ella són cuidades amb amor i veneració les Germanes ancianes i malaltes que han dedicat tota la seva vida a tenir cura dels malalts, ancians i altres serveis que té encarregats la Congregació fundada per la Venerable Mare Maria Güell i Puig. Les Germanes van oferir una joiosa benvinguda a l’Arquebisbe, que les exhortà a viure amb joia el tram més madur de la vida religiosa, quan l’oració, la unió amb Crist crucificat i el donar la vida prenen tot el sentit de l’existència. Així els ho remarcà a prop d’iniciar-se l’Any de la Vida Consagrada en l’Església. Els preguntà per llocs i oficis que havien tingut i donà gràcies a Déu per les diverses missions dutes a terme, entre les quals al Església d’Urgell

35


Seminari de La Seu d’Urgell i les actuals missions a la residència sanitària “Verge de Ribera” de La Pobla de Segur i a l’hospital i residència Jaume Fiella de Tremp. Mons. Vives atorgà a totes les Germanes la seva benedicció episcopal i els demanà que intercedissin per ell i per la Diòcesi i, en aquest mes de novembre especialment, pel do de les vocacions a totes les Diòcesis de la Tarraconense.

BENEDICCIÓ DE LA NOVA BOTIGA DE CÀRITAS ANDORRANA Dilluns 10 de novembre al vespre va tenir lloc a Andorra la Vella la benedicció i inauguració oficial de la nova botiga de roba “De Mà a Mà” que Càritas Andorrana ha posat en marxa. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe i Copríncep, acompanyat per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries; el President de Càritas

Mons. Vives amb les Gnes. Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria a Balaguer.

III SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL A ANDORRA, AMB MÉS DE 1.500 PARTICIPANTS La primera setmana de novembre se celebrà a Andorra la III Setmana de Cinema Espiritual, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell amb el suport dels centres escolars de tots tres sistemes educatius del Principat, que ha aplegat entre les diferents sessions un total de més de

36

Església d’Urgell

1.500 espectadors (la majoria, infants i joves) del Principat i de l’Alt Urgell. L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir sobretot als més joves una manera diferent de reflexionar sobre els valors i l’espiritualitat mitjançant un art, el cinema, que els és ben proper. Al llarg de la setmana es van projectar als cinemes de l’Illa Carlemany tres pellícules orientades a tres segments d’edats: “El medallón perdido: las aventuras de Billy Stone”, adreçada als alumnes de 5è i 6è de primària i 1r i 2n de secundària; “Blanca como la leche, roja

como la sangre”, adreçada als alumnes de 3r i 4rt de secundària; i “Un Dios prohibido”, per al públic adult. Les dues primeres

en van programar en sessions matinals, i la darrera es va projectar el dimecres a dos quarts de nou del vespre.


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ANDORRA AETERNA”

En primer terme, d’esquerra a dreta, Agustí Font, Rosa Ferrer, Mons. Vives i Mn. Sàrries durant la inauguració de la nova botiga de Càritas Andorrana.

Andorrana, Agustí Font; i el Director voluntari de Càritas Diocesana d’Urgell, Josep Casanova. També hi assistí la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i la responsable de la botiga, Cristina Oriol, així com molts membres de Càritas Andorrana i de les Càritas parroquials de les set Parròquies del Principat. L’Arquebisbe va beneir les noves instal·lacions i va explicar que “la botiga permet donar dignitat quan una persona necessita alguna cosa”, tot recordant que a l’establiment hi poden anar a comprar tant persones amb necessitats econòmiques com aquelles que no en tenen. Mons. Vives subratllà com aquesta nova botiga s’afegeix a la tasca que ja es porta a terme actualment a Santa Maria del Fener, donant roba gratuïtament als més necessitats; tot i que també és bo reciclar excedents de formes diverses, com ara amb aquesta nova botiga que dignifica la recepció i aporta uns petits guanys

que poden revertir en les activitats de Càritas en altres programes d’acció i d’ajuda. Mons. Vives digué que el títol “De Mà a Mà” recorda les paraules de Jesús (“que la mà dreta no sàpiga què fa la mà esquerra”) indicant la discreció i la delicadesa amb què cal exercir la caritat, i com el treball de tants i tants voluntaris de Càritas permet fer possible aquesta nova realitat de servei que posa en acte el lema de Càritas: “Ajuda’ns a ajudar!” La roba que es troba a la venda en aquest establiment és de segona mà i ha estat cedida a Càritas Andorrana per a la seva reutilització a través d’un model d’aprofitament dels residus i d’una gestió eficaç i responsable dels béns materials. Els ingressos obtinguts de la venda s’invertiran en els projectes socials de Càritas Andorrana. La botiga és al carrer Alzinaret, número 7, d’Andrra la Vella i obre de dimarts a dissabte de 10:30h a 13:30h i de 16:30h a 20:00h.

Mons. Vives va rebre el dimecres 12 de novembre un dels dos exemplars dedicats als Coprínceps del llibre “Andorra Aeterna”, que els editors “Biblioteca impossible” van lliurar en un acte simbòlic a la Casa Museu d’Areny-Plandolit, a la Parròquia d’Ordino. L’exemplar dedicat al President Hollande el va recollir en nom seu el Director del Gabinet del Copríncep Francès, Pascal Escande. Posteriorment, en la presentació del llibre a l’Auditori Nacional d’Andorra, es va posar en relleu la importància d’aquesta edició que recull 40 facsímils de documents històrics. El Ministre de Cultura, Albert Esteve, va parlar de la importància d’assegurar la conservació en el món digital, apuntant que “el coneixement del nostre llegat es la millor manera d’estimar-lo i de protegir-lo, i dóna sentit de pertinença a la nostra identitat”. De la seva banda, Mons. Vives va comentar com

amb les noves tecnologies un llibre pot ser relativament fàcil de fer: “un llibre pot ser efímer, però també és saviesa, un llibre és una vida, un llibre és una història, i pot ser un país”. I va destacar la importància dels documents recollits al llibre: “per a tots els andorrans és la nostra essència, és un foto fixa de la societat que hem anat construint. La nostra és una història bella, d’aportació a la història de la humanitat, i aquest llibre parla d’Andorra, de nosaltres”. Mons. Vives va explicar en declaracions posteriors que el llibre s’exposarà al nou edifici que acull els Arxius de la Diòcesi d’Urgell, i va celebrar el fet de tenir un facsímil que pugui ajudar als estudiosos a consultar aquests documents antics i fràgils sense malmetre’ls. A banda de documents prou coneguts, com el Manual Digest, el Politar Andorrà o els Pariatges, al llibre s’hi recullen alguns d’inèdits, com un permís de pas de bestiar concedit pel capità general de Catalunya a Andorra per

L’editor d’”Andorra aeterna” (esquerra) va obsequiar Mons. Vives amb un dels exemplars dedicats als Coprínceps d’Andorra. Església d’Urgell

37


passar 16.000 ovelles. Per a l’editor, Miquel Huguet, “el més interessant d’aquest document és que hi ha el nom de les sis cases andorranes, dels set majorals i el nom i el cognom dels 85 pastors que acompanyaven el ramat”. També va intervenir en la presentació l’historiador i antic Ministre de Cultura Pere Canturri, que va destacar que al recull hi ha “documents que diuen què varem ser i que reflecteixen les nostres ànsies de llibertat i d'independència... on se sustenta la nostra història”. Del llibre s’ha fet una edició limitada de 400 exemplars, que es posaran a la venda a un preu de 6.000 euros.

CONFIRMACIONS A BELLCAIRE D’URGELL El diumenge 16 de novembre fou un dia de joia per a les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Bellcaire d’Urgell i de Sant Josep de Bellmunt d’Urgell, que veieren com 17 joves rebien el sagrament de la Confirmació de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric a l’església de Bellcaire. El Rector de la Parròquia, Mn. Ivan David Ayala concelebrà l’Eucaristia amb Mons. Vives i li presentà els joves confirmands fent referència a les dificultats que sovint la vivència de la fe té per als més joves, i demanant que l’Arquebisbe els imposés les mans i els ungís amb el Sant Crisma perquè rebessin el do de l’Esperit Sant. La celebració fou solemnitzada amb 38

Església d’Urgell

Paraula de Déu i nodrir-se’n al llarg de la vida.

CONGRÉS DE LES HOSPITALITATS DE LOURDES A SEVILLA

L’Arquebisbe animà els joves confirmats a ser testimonis valents de Jesús.

els cants de la coral de Bellcaire. A l’homilia, Mons. Vives glossà l’Evangeli proclamat en aquell diumenge sobre la paràbola dels talents, on Jesús ens convida a posar les nostres qualitats i capacitats al servei dels altres i del seu Regne, mantenint una actitud activa. L’Arquebisbe posà com a exemple el món casteller, on cadascú té diverses funcions (pinya, tronc, folre, manilles, enxaneta...), cadascuna de les quals demana unes capacitats i qualitats que cal posar al servei del bé comú: la realització del castell, en aquest cas. També els cristians hem rebut de Déu una sèrie de dons que hem de saber posar en comú al servei dels altres, i sobretot de Jesús que ens demana que no els guardem egoistament per a nosaltres, ni ens envegem mútuament o amb rivalitats, sinó que els posem al servei de la comunitat cristiana. L’Arquebisbe exhortà els joves a perseverar en la fe rebuda malgrat

els obstacles i dificultats, i a ser testimonis valents de Jesús. I els posà com a exemple el beat Antoni Badia (1908-1936), germà marista nascut a Bellcaire d’Urgell, que amb tan sols 28 anys fou afusellat per l’odi a la fe i que fou beatificat pel Papa Benet XVI l’any 2007. I animà els joves i tot el poble de Bellcaire a encomanar-se a la seva protecció i aprendre de la seva generositat i entrega fins a donar la vida. En finalitzar l’Eucaristia un pare dels joves agraí a l’Arquebisbe la seva presència i adreçà unes paraules als qui havien rebut el sagrament de la Confirmació demanant-los que perseveressin en la fe rebuda i que “fossin bons” com a resum de tot el que havien après al llarg dels anys de catequesi. També agraí la feina voluntària i generosa dels catequistes i del Rector que els han acompanyat en el seu creixement espiritual. L’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament animant-los a llegir la

Una representació de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell participà els dies 13 al 15 de novembre al 43è Congrés Nacional d’Hospitalitats d’Espanya, que enguany s’ha celebrat a Sevilla. S’hi varen aplegar representants de 44 hospitalitats diocesanes per reflexionar sobre el lema pastoral del nou any 2015: “Lourdes, l’alegria de la missió”. El Congrés també comptà amb la presència de l’equip directiu del Santuari de Lourdes (França), que informà de les obres previstes a la gruta. En el transcurs del Congrés va tenir lloc una trobada dels Presidents i dels Consiliaris de les diferents Hospitalitats, alhora que s’aprofità l’estada a la Diòcesi amfitriona per conèixer-la més de prop. L’Arquebisbe de Sevilla, Mons. Juan José Asenjo Pelegrina, va aprofitar les paraules de benvinguda per presentar la realitat de l’Arxidiòcesi metropolitana Hispalensis: 260 Parròquies, uns 600 sacerdots, 2.000 religioses de vida activa i 550 de vida contemplativa; 63 seminaristes, 650 germandats i confraries, que en paraules de l’Arquebisbe són “un gran mur i un dic de contenció contra la forta envestida de la secularització”. Les celebracions de l’Eucaristia a la Basílica


de la Verge de l’Esperança Macarena i a la Catedral Metropolitana de Sevilla, que té com a titular a Santa Maria de la Sede i que és la més gran d’Espanya i la tercera més gran de la cristiandat després de les de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau de Londres, foren viscudes amb intensitat i devoció. La Diòcesi amfitriona del 44è congrés, el 2015, serà Girona.

II JORNADA DE MUSEUS I PATRIMONI DE L’ESGLÉSIA A CATALUNYA El Museu diocesà de Lleida va acollir el 20 de novembre la II Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya, organitzada pel Museu de Lleida i el Museu Episcopal de Vic. Hi van assistir un centenar de persones, entre les quals una delegació del Bisbat d’Urgell, a més de diversos especialistes que van oferir un seguit de conferències a l’entorn del procés de creació i la història dels museus a les Diòcesis catalanes. La Delegada diocesana

de Patrimoni d’Urgell, Clara Arbués, acompanyada per la tècnica dels Arxius d’Urgell, Teresa Font, va desenvolupar la ponència “La formació de la col·lecció del Museu diocesà d’Urgell: una primera aproximació”, en la quan va fer un repàs per la història “més jove” dels museus d’àmbit Diocesà que hi ha a Catalunya. Promogut pel Bisbe Ramon Iglesias Navarri, el Museu diocesà d'Urgell va obrir al públic el 7 d’agost de 1957 i al llarg dels anys ha anat creixent en espai així com la col·lecció de peces del seu fons. La Delegada diocesana es va referir a les principals peces artístiques i a la tasca que el Museu està fent per la conservació del patrimoni religiós del Bisbat. Properament s’editarà un volum que recollirà les diferents ponències que es van impartir. Durant la trobada es féu un sentit homenatge a Mn. Jesús Tarragona, prevere del Bisbat de Lleida, que ja fa 50 anys que col·labora amb la Delegació de Patrimoni de la seva Diòcesi, en el qual van ser presents

nombrosos amics i familiars així com representants de les institucions de la ciutat i del Secretariat Interdiocesà per la Conservació i Promoció de l’Art Sagrat.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ El 22 de novembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà, presidida per l’Arquebisbe i el Secretari del Consell, Adolf Tugues. Va assistir-hi la gran majoria dels seus membres i els temes tractats foren la presentació del Pla Pastoral diocesà per als anys 2014-2018 així com les accions properes de la Delegació diocesana de Família i Vida, amb la creació d’un Centre d’Ajuda a les Famílies. També van parlar del procés catequètic i el nou Catecisme per als infants de 12 a15 anys, així com l’inici del curs a l’Escola Diocesana de Formació Permanent de Balaguer, l’Any de la Vida Consagrada i el proper pelegrinatge a la nova Basíclia de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres temes.

CONFIRMACIONS A SANT VICENÇ D’ESTERRI D’ÀNEU

La Delegada diocesana de Patrimoni va participar a la II Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya.

Diumenge 23 de novembre, solemnitat litúrgica de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 12 joves de la Parròquia de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu. Acompanyaren l’Arquebisbe el Rector de la Parròquia, Mn. Andreu Rodríguez, i Mn.

David Codina, i hi assistí l’Alcalde d’Esterri d’Àneu, Ramon Villuendas. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà el text evangèlic proclamat (Mt. 25, 31-46) i el sentit de la solemnitat que clou l’any litúrgic, i recordà com el Papa Francesc, a la seva trobada amb els joves a Rio de Janeiro l’estiu del 2013, havia assenyalat aquell text evangèlic com a fonamental i síntesi d’allò que vol dir ser cristià i del que ha de fer el cristià, juntament amb el text de les Benaurances. Mons. Vives subratllà com l’examen més important de tots els que tindrem a la vida i aquell que és fonamental és el de l’amor: intentar ser bones persones, que l’Evangeli concreta en l’amor als malalts, als pobres, als presoners i als qui estan sols, perquè en ells viu el Senyor. Exhortà els joves a deixar-se guiar per aquest amor i a no abandonar mai Jesús en la seva vida, malgrat els pecats que els fills de l’Església i les persones que tractaran, en ocasions, puguin tenir. I els recordà el proverbi que fa més soroll un sol arbre quan cau que un bosc sencer quan creix. L’Arquebisbe animà els joves a perseverar en el que han après aquests anys a la família, a la catequesi i a la Parròquia, a deixar-se guiar per l’Esperit Sant que en aquell dia rebien, i a no perdre mai de vista la vocació a l’eternitat que se’ns ha regalat: Jesús ens vol al seu costat, a casa seva, per sempre. Al final de l’Eucaristia els joves confirmats reberen Església d’Urgell

39


L’Arquebisbe animà els joves confirmats a deixar-se guiar per l’Esperit Sant.

de mans de l’Arquebisbe un exemplar del Nou Testament i per part de la Parròquia l’obsequi d’una petita creu i d’una imatge de Jesús. Després de la benedicció final tingué lloc un aperitiu a l’atri obert de l’església parroquial, on els feligresos van poder saludar personalment l’Arquebisbe.

JORNADA INTERDIOCESANA DE FORMACIÓ DE CÀRITAS El divendres 21 de novembre, se celebrà a l’hostatgeria del Sant Crist de Balaguer la jornada anual de formació per a directius, voluntaris, responsables de projectes i personal contractat de les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell. Una activitat organitzada conjuntament per les tres Càritas diocesanes, que s’aixopluga sota el projecte “Lo taburet”. El Delegat diocesà de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, donà la benvinguda als participants tot compartint un fragment de l’Exhortació del Papa 40

Església d’Urgell

Francesc “Evangelii Gaudium” on parla de “la bellesa dels pobres”, i una de les pregàries que conté la carpeta didàctica que ha elaborat Càritas. Seguidament, el Pare Josep Maria Rambla, SJ, teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, va desenvolupar la ponència “Què ens demana Déu a Càritas, avui? Criteris de discerniment”, organitzada en tres grans blocs: en primer lloc, va respondre a la qüestió analitzant el propi significat de la paraula “Càritas” (amor, plenitud, gratuïtat, respecte i servei). A partir d’aquest plantejament, va anar insistint en la necessitat de conversió de Càritas donant patrons reals als oients, i acabà explicant la necessitat de ser, cada un de nosaltres, una gran font d’alegria en la nostra pròpia tasca a Càritas i proposant la reflexió i el treball en grup de tots aquests conceptes. Posteriorment els més de 70 assistents es van repartir en diversos grups per treballar, dialogar i

El Pare Josep Maria Rambla, SJ, va desenvolupar la ponència central de la jornada de formació de Càritas.

compartir les preguntes proposades i la seva tasca a les diferents Càritas diocesanes i parroquials: un moment molt fecund que va ajudar a compartir experiències, inquietuds i projectes. La jornada finalitzà amb el tradicional dinar de germanor al restaurant de l’hostatgeria del Sant Crist.

FESTA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB Dissabte 22 de novembre va fer 77 anys del pas de Sant Josepmaria Escrivà per Pallerols de Rialb, i un any més un bon grup

de fidels i devots ens van aplegar per celebrar la diada, com es ve fent cada any des del 2003. Abans de la celebració eucarística va tenir lloc la processó de la Mare de Déu del Roser, amb els cants dels goigs que diuen: “Si pertot recança es posa una nit de fosca i dol, a Pallerols una rosa el neguit mudà en consol. La Verge en aquest afer veié Sant Josepmaria: la Senyora li oferia una rosa del Roser”. La missa va ser presidida pel Dr. Antoni Pujals, Vicari per a Catalunya de la Prelatura de l’Opus Dei, i concelebrada per

La Festa de la Rosa va començar amb la processó de la Mare de Déu del Roser.


Mn. Bonifaci Fortuny, encarregat parroquial de la Baronia de Rialb, i altres preveres. Entre els fidels es va fer present l’Alcalde de la Baronia de Rialb, Pere Prat. A l’homilia, Mn. Pujals va recordar els moments que va viure el sant en el seu camí cap a Andorra i la trobada de la rosa daurada que dóna nom a la festa. Tot seguit, Mn. Fortuny va dirigir la pregària de les absoltes davant del cementiri de Pallerols, participada pels fidels. Després, al pati de l’antiga escola de Pallerols, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra van oferir un aperitiu i tot seguit, a la Rectoria, que aviat estarà restaurada i enllestida per a la seva utilització pastoral i espiritual, es va compartir un dinar popular. A primera hora de la tarda i a l’església de Sant Esteve es va fer el rés del Rosari i la veneració de la relíquia de Sant Josepmaria.

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 25 de novembre va tenir lloc al Seminari Major Interdiocesà (SMI), a Barcelona, la reunió per a aprovar el balanç i el nou pressupost del moviment econòmic del Seminari. La reunió va ser presidida per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe delegat per al Seminari, acompanyat del Rector i Vicerector del centre i els ecònoms de les Diòcesis de Tarragona, Vic, Lleida, Girona i Urgell, així com alguns Rectors

Un centenar de persones participà a l’Assemblea de l’Hospitalitat de Lourdes celebrada a Balaguer.

dels respectius Seminaris diocesans i els dos delegats dels alumnes. No va poder assistir-hi l’ecònoma de Solsona. Es van aprovar el balanç i el pressupost que van ser presentats, amb un creixement molt petit, i es va passar revista a algunes de les obres realitzades a l’edifici i altres millores en projecte.

ASSEMBLEA ANUAL DE L’HOSPITALITAT DE LOURDES DEL BISBAT D’URGELL El diumenge 30 de novembre es va celebrar a la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la 36a Assemblea anual de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell, amb la participació de més d’un centenar de persones. La trobada s’inicià amb la celebració de l’Eucaristia al Santuari del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Navarri, Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat, i amb la presència de la comunitat de les Gnes. Clarisses. A l’homilia, l’Arquebisbe animà a viure el temps

d’Advent amb un esperit de vetlla; a estar sempre a punt; a viure cada dia amb molta intensitat; a fer nostra aquella oració tan preciosa del Papa Sant Joan XXIII: “Només per avui Senyor ...”, i a repetir-ho cada dia. Com cada any, és pregà pels membres difunts de l’Hospitalitat, i a continuació tingué lloc la celebració de l’Assemblea sota la presidència de Mons. Vives i del President de l’Hospitalitat, Josep M. Marimon, acompanyat de la resta dels membres de la Junta. Els temes tractats foren els següents: lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior; revisió de les activitats al llarg d’aquest

any 2014; i balanç econòmic corresponent a l’any 2013. També es va informar sobre el Congrés Nacional d’Hospitalitats, celebrat a Sevilla, i la Trobada de les Juntes de les Hospitalitat catalanes, celebrada a Vic, i es comentà el lema pastoral per al 2015: “Lourdes, l’alegria de la missió”. L’Assemblea valorà molt la bona integració de l’Hospitalitat a la Diòcesi, tot posant en relleu la disponibilitat dels seus membres a l’hora de participar en les activitats diocesanes. El dinar de germanor posà el punt i final a aquesta tradicional diada nadalenca de l’Hospitalitat. Un bon grup participà aquella mateixa tarda al recés d’Advent, predicat per l’Arquebisbe al mateix Santuari del Sant Crist amb motiu de l’inici de l’Any de la Vida Consagrada.

RECÉS PER ALS FIDELS D’URGELL I INICI DE L’ANY DE LA VIDA CONSAGRADA Diumenge 30 de novembre, coincidint amb l’inici de l’Advent i de l’Any de la Vida Consagrada,

Al recés d’Advent per als fidels d’Urgell, Mons. Vives subratllà la necessitat de demanar que el Senyor vingui i ens renovi espiritualment. Església d’Urgell

41


FESTA DEL SANT CRIST DE BALAGUER El diumenge 9 de novembre es va celebrar a Balaguer, amb tota solemnitat i gran afluència de fidels, la festa del Sant Crist, enguany presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. L’acompanyaven l’Arxiprest, Mn. Joan Pujol; i el capellà custodi del Santuari, Mn. Pau Vidal; a més d’altres preveres, i animaren els cants les Germanes Clarisses i l’Orfeó Balaguerí. Entre els fidels s’hi feu present l’Alcalde de la ciutat acompanyat de tota la corporació municipal. A l’homilia, l’Arquebisbe reflexionà sobre les paraules de l’Himne al Sant Crist, amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer: “Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Crist de Balaguer”, tot remarcant

42

Església d’Urgell

les paraules de l’estrofa: “per les terres catalanes vostres braços esteneu; protegiu sos monts i planes, des del mar al Pirineu”. Parlà de la victòria de Crist a la creu que ens anima a estimar fins a donar la vida, perdonant tothom, i oferint els propis dolors com un sacrifici agradable, que salva el món, i omple d’amor i de llum, la buidor del pecat i de la mort. En escaure’s aquell dia a Catalunya la convocatòria del 9 de novembre,

l’Arquebisbe volgué recordar les paraules que els Bisbes de Catalunya van oferir als cristians i a les persones de bona voluntat en relació amb aquesta diada especial i complexa, segons les conviccions

plurals de la societat catalana: “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura”. I demanà que tots preguessin al Sant Crist de Balaguer perquè Catalunya vagi endavant amb llibertat i obertura a tots els nouvinguts, en pau i amb solidaritat envers els qui més pateixen la crisi. En finalitzar la celebració eucarística, s’inicià la


comitiva, amb els gegants de la ciutat i una banda de músics, fins a la plaça Mercadal, on l’Arquebisbe fou rebut per les Autoritats a l’edifici de l’Ajuntament. L’endemà, dilluns 10 de novembre, l’Arquebisbe presidí la segona jornada de les festes del Sant Crist, dedicada a pregar pels balaguerins difunts. Concelebraren l’Eucaristia votiva “de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist” la pràctica totalitat dels preveres de l’Arxiprestat, i fou precedida per una representació dansada de les Germanes Clarisses de l’arribada del Sant Crist a Balaguer i de la seva protecció immemorial sobre la ciutat. L’Arquebisbe remarcà a l’homilia el valor de deixar-se mirar pel Sant Crist, tot comentant les paraules de l’Evangeli (“miraran Aquell que van traspassar”), per animar a viure la ciència de la creu, on s’aprèn l’autèntic i sacrificat amor a Déu i al proïsme. També destacà la figura emblemàtica de la beata Teresa de Calcuta, que

s’entregà sempre als pobres com una vivència de les paraules evangèliques de Crist a la Creu: “Tinc set!”. I, finalment, exhortà els fidels a estimar Crist i l’Església segons el model que el Papa Francesc ens acaba de proposar en la persona i l’activitat del nou beat Pau VI. A la tarda, Mons. Vives visità les Germanes Clarisses del Monestir del Sant Crist de Balaguer, amb motiu del ja proper Any de la Vida Consagrada. Animà les germanes en la seva vocació de total consagració a Déu, i els demanà que vetllessin molt la seva formació inicial i permanent i que sempre tinguessin una vinculació especial amb la Diòcesi d’Urgell i les pregàries dels devots del Sant Crist. En els dies anteriors i com ja es tradició, les escoles, la gent gran i totes les institucions balaguerines pujaren a fer la seva ofrena al Sant Crist, participant així d’aquest dies d’emoció i de fe, de tradició i de vivència eclesial a la ciutat de Balaguer i a tota la comarca.

l’Arquebisbe d’Urgell va presidir el recés per als fidels d’Urgell, on hi foren especialment convidats a participar-hi els consagrats i consagrades de la Diòcesi. Més de 120 persones s'aplegaren al Santuari del Sant Crist de Balaguer per escoltar la predicació que féu Mons. Vives, tot subratllant la necessitat de demanar amb insistència “Veniu Senyor Jesús” en aquest Advent perquè el Senyor vingui i ens renovi espiritualment. L’exposició amb el Santíssim Sagrament creà una llarga estona de silenci i pregària interior acompanyada per uns petits cants meditatius. El rés de les Vespres i la benedicció amb el Santíssim Sagrament clogué el recés, on les germanes Clarisses col·laboraren amb els seus cants i ambientaren l’inici amb una representació plàstica de l’acollida del Sant Crist de Balaguer per la comunitat de Clarisses, com un signe que ens cal també a nosaltres acollir Crist en la nostra vida.

CÀRITAS PARROQUIAL DE PONTS, AMB EL GRAN RECAPTE Entre el divendres 28 i el dissabte 29 de novembre, Ponts va recollir en la Campanya del Gran Recapte 1.100 kilograms d’aliments, productes de neteja, per als nadons, etc, una quantitat que gairebé duplica a la de l’any passat. La col·laboració d’un grup de gent jove, amb la seva implicació a la recollida, de ben segur va ajudar a que la campanya hagi estat un èxit. Una cop finalitzat el recapte, un grup d’adolescents de la Parròquia, que es preparen per a rebre la Confirmació, va col·laborar amb Càritas parroquial per fer els diferents lots que seran repartits aquests dies entre les famílies més necessitades. Càritas, els Serveis Socials i el Banc d’Aliments han manifestat l’agraïment per la solidaritat dels pontsicans i la tasca desinteressada dels joves i adolescents que han participat en aquesta acció solidària, que cada any té

Un grup d’adolescents de pre-confirmació va col·laborar amb Càritas parroquial per fer els lots amb els productes recollits al Gran Recapte. Església d’Urgell

43


més resposta entre la gent de totes les edats. Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.

NOVA EDICIÓ DE L’ATENEU DE LA FUNDACIÓ D'ESPLAIS SANTA MARIA DE NÚRIA El diumenge 30 de novembre, sota el lema “A la recerca del teu tresor”, va tenir lloc la tercera edició de l’Ateneu de la FEMN, una proposta de trobada, vivència i descoberta que combina territori, cultura i espiritualitat i que és oberta a monitors, directors, animadors de la fe, consiliaris i qualsevol altra persona compromesa en l’educació en el lleure. En aquesta ocasió, l’espai de trobada escollit fou el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, a La Noguera, i hi va participar una dotzena de persones. Després de la benvinguda es va organitzar una activitat lúdica consistent a localitzar uns “tresors” amagats prèviament per altres persones. Malauradament, la pluja no va permetre fer la passejada prevista per l’entorn del Monestir. En la segona part de la trobada, agafant com a invitació les paraules de Sant Mateu: “perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor”, es va dur a terme un exercici de silenci i interiorització per cercar allò realment valuós que hi ha dins nostre, que ens defineix i que fa que donem bons fruits de servei i opció per als altres. Acabàrem aquest moment 44

Església d’Urgell

El Dr. Torralba (a l’esquerra, dempeus) en el moment de pronunciar el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors.

celebratiu amb el gest de plantar un bulb en un test, que cadascú es va endur cap a casa amb la voluntat de veure’n el procés de creixement i com a recordatori de la importància de cercar espais de trobada amb un mateix en el dia a dia. La propera edició de l’Ateneu se celebrarà el 4 de gener. Per més informació, podeu adreçar-vos a: “ateneu@femn.org“.

FRANCESC TORRALBA INGRESSA A LA REIAL ACADÈMIA DE DOCTORS Dijous 4 de desembre, el Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i Professor de les Facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya, i de l’escola Blanquerna (Universitat Ramon Llull), Dr. Francesc Torralba i Rosselló, va ingressar a la Reial Acadèmia de Doctors en un acte solemne celebrat a la sala d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona, al qual va assistir l’Arquebisbe d’Urgell i diversos preveres del Bisbat d’Urgell que el van

voler acompanyar. Al discurs d’ingrés, “La filosofia com a cura de l’ànima i del món”, el Dr. Torralba esbossà set grans moviments que genera la filosofia: assossegar-se, meravellar-se, indagar, dialogar, criticar, decidir i transformar. El discurs de resposta anà a càrrec del físic i poeta Dr. David Jou, que va elogiar la figura del Dr. Torralba tot destacant la seva obra extensa i el seu mestratge, i el situà dins la minoria creativa de què parlava el Papa Benet XVI, i alhora dins la majoria alegre i serena dels qui han viscut la joia de l’Evangeli, com afirma el Papa Francesc.

ment nomenats: Carlos Losada, Josep Casanova i Daniel Marsol. La reunió s’obrí amb la seva presa de possessió, la presentació de les tasques encarregades al Consell d’Economia per part del Delegat diocesà, Carles Martín, i l’estudi d’algunes qüestions d’interès per al Bisbat. Posteriorment, va tenir lloc un sopar de tot el Consell renovat, amb els tres membres que han estat rellevats: Francesc Xavier Francino, Josep Sanvisens i Joaquim Fenés, amb les respectives esposes.

REUNIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ PER ALS ASSUMPTES ECONÒMICS

La Diòcesi de Barcelona acollí del 6 al 8 de desembre la XXIX Trobada Nacional del Diaconat Permanent, organitzada per la Conferència Episcopal Espanyola, a la qual van assistir més de cent diaques d’arreu d’Espanya. Presidí els actes Mons. Bernardo Álvarez, Bisbe de Tenerife i President del Comité Nacional per

El 5 de desembre al vespre va tenir lloc la reunió del Consell per als Assumptes Econòmics del Bisbat d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, a la qual van participar-hi per primera vegada els tres nous consellers, recent-

XXIX TROBADA NACIONAL DEL DIACONAT PERMANENT


Més de cent diaques d’arreu d’Espanya van participar a la trobada anual que enguany va acollir la Diòcesi de Barcelona.

al Diaconat Permanent, acompanyat de Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona, i del Secretari del Comitè, Rv. Santiago Bohigues. El Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martinez Sistach, els va acompanyar a l’acte de benvinguda i va presidir la Missa de la Immaculada a la Catedral de Barcelona, on tots el diaques hi van participar. Van ser tres dies entranyables, de formació i d’intercanvi d’experiències, que enriqueixen i ajuden a créixer personalment els diaques permanents i les seves esposes, que els acompanyen en aquestes trobades. Mons. Taltavull va impartir una ponència a la llum de l’Encíclica “Evangelii Gaudium” amb el títol: “Els diaques permanents, evangelitzadors amb esperit”; i Mons. Álvarez una altra sobre l’actualització de les normes en la formació de futurs diaques permanents. El testimoni de sis diaques que van

explicar les experiències i vivències del seu servei va palesar tot un ventall de tasques en què el diaconat permanent està present en la nostra Església i en la nostra societat: des de l’atenció, a través de la institució “Stela Maris”, de les tripulacions i mariners que arriben al port de

Barcelona, fins a la cura pastoral de petits poblets de muntanya. En aquest darrer cas, el testimoni va ser donat pel diaca de la nostra Diòcesi Mn. Josep Montoya, encarregat de l’atenció pastoral a la Vall Fosca. Les jornades van ser complementades amb la visita a la Sagrada Família, on hi van celebrar una Eucaristia a la cripta, i un recorregut nocturn per la ciutat, acompanyats en tot moment pels diaques de la Diòcesi de Barcelona.

Ermengol per compartir un matí de convivència i viure una experiència de fe en temps d’Advent. Amb el lema de “No dormiu”, van treballar la vinguda de l’Infant a través de cinc tallers que van afavorir la coneixença dels participants de les diferents Parròquies i, a més, van dur a terme activitats físiques que van posar a prova la cohesió dels grups, i van compartir espais de diversió i reflexió que van concloure amb una pregària participada i molt viscuda.

TROBADA D’ADVENT DELS GRUPS DE PRE-CONFIRMACIÓ A ANDORRA LA VELLA

ACCIÓ DE GRÀCIES PER LA BEATIFICACIÓ DE MONS. ÀLVAR DEL PORTILLO

Més de cent nois i noies, catequistes i animadors dels grups de pre-confirmació de les Valls d’Andorra es van trobar el dissabte 6 de desembre al col·legi Sant

El 6 de desembre, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Vicari de l’Opus Dei a Catalunya i Andorra, Dr.

Els grups de pre-confirmació de les Parròquies andorranes van compartir un matí de jocs i reflexió al col·legi Sant Ermengol. Església d’Urgell

45


Antoni Pujals, va presidir una solemne Eucaristia d’acció de gràcies del Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra per la recent beatificació de Mons. Àlvar del Portillo. Estaven acompanyats pel Vicari general i per l’Arxiprest de les Valls, així com d’altres preveres, i molts fidels de la Prelatura i del Bisbat d’Urgell. La celebració comptà amb la participació dels Petits Cantors d’Andorra, dirigits per Catherine Métayer. A l’homilia, Mons. Vives resumí la biografia de Mons. Del Portillo, una vida plena dedicada al servei de l’Església i a continuar el camí encetat per Sant Josepmaria Escrivà, i destacà especialment quatre “virtuts del seu viure sant”: 1.- Fou un home fidel, i per tant, també discret, delicat, joiós... 2.- En ell es féu visible un punt fort de l’Obra: que la senzillesa i la vida ordinària són camí segur de santedat. 3.- Mantingué sempre un gran amor a l’Església, “a la qual serví –com va dir el Papa Francesc– amb un cor despullat d’interès mundà, lluny de la discòrdia, acollidor de tots i buscant sempre el que és positiu”. Val la pena comentar i reflexionar sobre aquestes quatre característiques que el Papa li dedicà. 4.- Finalment la serenitat. M’ha agradat descobrir que el Mossèn fill de Guissona, al nostre Bisbat d’Urgell, Mn. Francesc Faus, des de fa molts anys treballant apostòlicament 46

Església d’Urgell

Mons. Vives presidí a l’església parroquial d’Andorra la Vella una Eucaristia d’acció de gràcies per la beatificació de Mons. Àlvar del Portillo.

al Brasil, li ha dedicat una “Novena de la serenitat”, amb aquests nou punts que us destaco: pau dels fills de Déu; pau per l’oració; la humilitat, font de pau; serenitat en la malaltia i el dolor; serenitat en les contrarietats; la pau que neix de la fidelitat; pau, paciència i mansuetud; la pau del cor que perdona; i transmetre pau als altres. Mons. Àlvar del Portillo va ser beatificat a Madrid el proppassat dia 27 de setembre i la seva festa se celebra el 12 de maig. Que intercedeixi per nosaltres i des del cel ens ajudi, especialment als Bisbes i a tota la Prelatura de l’Opus Dei!

del Delegat episcopal per a l’atenció dels catòlics de ritu oriental del Bisbat de Vic, Mons. Josep Casanova i Martorell; de Mn. Iurii Stasiuk, de la Parròquia de Sant Josep, Santa Mònica i Sant Josafat (Parròquia personal per als fidels greco-catòlics ucraïnesos de Barcelona); del P. Yurij Svystun, encarregat de l’atenció pastoral de la

comunitat dels ucraïnesos greco-catòlics d’Urgell i resident a Guissona; i del Rector de la Parròquia de Guissona, Mn. Ramon Balagué, impulsor d’aquesta bonica iniciativa. Una gran quantitat de fidels greco-catòlics s’aplegaren al temple parroquial per a participar de la benedicció, en la qual Mons. Vives posà en relleu la valentia de l’Església greco-catòlica que ha estat molts anys perseguida i ha donat molts màrtirs de la fe. L’Arquebisbe animà els fidels ucraïnesos a no renunciar mai a les seves arrels cristianes i a la seva identitat ucraïnesa catòlica, amb la llengua, la cultura i, sobretot, la seva fe. I al mateix temps els animà a saber integrar-se en la cultura catalana que els

BENEDICCIÓ D’UNA ICONA DE LA COMUNITAT UCRAÏNESA GRECOCATÒLICA DE GUISSONA El dilluns 8 de desembre, solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a la Parròquia de Santa Maria de Guissona la benedicció d’una icona de la Mare de Déu de la comunitat ucraïnesa greco-catòlica. Mons. Vives estava acompanyat

Després de la benedicció, la icona es va dur en processó a una capella lateral de l’església parroquial de Guissona, on podrà ser venerada per tots els fidels.


CONDOL DEL COPRÍNCEP AL REI DE BÈLGICA PER LA MORT DE LA REINA FABIOLA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep episcopal d’Andorra va remetre una carta a S.M. el Rei Felip de Bèlgica donant-li el condol per la mort de S.M. la Reina Fabiola el 5 de desembre, amb el següent text: Majestat, Amb motiu de la partença de la qui fou Reina dels Belgues, S. M. la Reina Fabiola, fidel esposa del Rei Balduí i tan estimada per tothom, us trameto les meves sinceres condolences a Vós, Majestat, i a tot el Poble de Bèlgica, en nom propi i en el de les Autoritats i el Poble del Principat d’Andorra. Vulgueu transmetre a tota la Família Reial, a les Autoritats Belgues i al Poble Belga el nostre pesar per aquesta pèrdua tan dolorosa. I des del Principat d’Andorra restem units als qui l’estimaren en les pregàries que elevem pel seu repòs etern. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

ha rebut i que han d’amarar amb el seu testimoni de fe, d’esperança i d’amor. L’Arquebisbe pregà per la pau en la difícil situació que es viu a Ucraïna i encomanà les famílies tan estimades pels ucraïnesos que ara viuen a Guissona i a d’altres Diòcesis veïnes. Després de beneir la sagrada icona (consagrant-la amb el crisma, l’aigua beneïda i l’encens), tots els fidels pogueren passar a venerar-la i ho feren amb gran unció i devoció. En acabar l’Eucaristia la icona beneïda fou traslladada processionalment i col·locada a la Capella del Sant Crist, on podrà ser venerada per tots els fidels. L’Arquebisbe demanà a la comunitat llatina que també volgués ser devota d’aquesta miraculosa icona de la Mare de Déu.

SOLEMNITAT DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA Dilluns 8 de desembre, a totes les parròquies de la Diòcesi es va celebrar amb solemnitat la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, que tant omple el temps d’Advent. Al vespre, Mons. Vives presidí l’Eucaristia a la Catedral d’Urgell acompanyat pels Canonges i alguns preveres de la ciutat de La Seu d’Urgell. A l’homilia, glossà la figura de Maria, la Verge Immaculada, concebuda sense pecat, que ens porta sempre cap a Jesús. Maria és la dona del sí (“Fiat mihi secundum Verbum tuum” / “Que es compleixin en mi les teves paraules”), i ens ensenya a anteposar sempre la vo-

luntat de Déu a la nostra pròpia voluntat i a fer-nos disponibles i servicials per a tot allò que Ell vulgui de nosaltres. És la nostra advocada en la lluita contra el pecat i el maligne. Mons. Vives exhortà els fidels a estimar sempre i molt la Mare de Déu, la Theotókos, que sempre ens portarà cap al seu Fill Jesús, tal com una mare fa buscant el millor que hi ha per a la vida dels seus fills.

REUNIÓ AMB LA PRESIDENTA DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ CLARA RABASSA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 10 de desembre la Presidenta per delegació del Patronat de la Fundació Clara Rabassa del Principat d’Andorra, Sra. Eloisa Ortega, que arribà al Palau Episcopal acompanyada del Secretari de la Fundació i Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries. El van informar del moment concret de la Fundació que sosté sobretot la residència per a ancians

Clara Rabassa d’Andorra la Vella, amb una setantena de residents, i també van parlar del futur de la residència.

TROBADA AMB ELS ALUMNES DE 4T D’ESO AL COL·LEGI SANT ERMENGOL Dijous 11 de desembre, l’Arquebisbe i President del Patronat del col·legi Sant Ermengol va tenir una llarga trobada amb un col·loqui obert amb els alumnes de 4t d’ESO del centre, en el qual van tractar diferents qüestions referents a temes d’ètica, la felicitat, els valors, el bé i sobre temes andorrans, que els alumnes havien preparat prèviament amb els professors. Es va establir una bona sintonia entre l’Arquebisbe, antic professor de filosofia a segon ensenyament a l’escola Voramar de Barcelona i a la Universitat Ramon Llull, també de Barcelona. Al final del col·loqui l’Arquebisbe va poder saludar personalment tots i cadascun dels alumnes.

D’esquerra a dreta, la Sra. Eloisa Ortega, Mons. Vives i Mn. Sàrries. Església d’Urgell

47


REUNIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL El 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, va tenir lloc al Centre Sant Domènec de Balaguer la reunió del Consell diocesà de Càritas d’Urgell, presidit per Mons. Vives, i amb la presència dels membres de Càritas diocesana i de les diferents Càritas parroquials. La reunió començà amb una pregària dirigida pel Delegat Episcopal, que féu present als assistents el llibret de les “Prioritats Pastorals de la Diòcesi d’Urgell 2014-2015”, on hi ha un apartat (el quart) dedicat a la caritat sol·lícita pels pobres i necessitats. El Secretari General presentà el nou Director de Càritas parroquial de Balaguer, Miquel Trilla, i es tingué un sincer reconeixement i un agraïment explícit per part de l’Arquebisbe per al seu predecessor, Joan Rúbies, per la tasca feta els darrers vuit anys. Tot seguit, l’Arquebisbe va adreçar unes paraules als assistents, tot incidint en la necessitat de la tasca de Càritas en la nostra societat i en la nostra Església diocesana, i agraint l’esforç i la feina que es fa des de les diferents Càritas parroquials. Llegida i aprovada l’acta del darrer consell, es va presentar la campanya institucional per als propers tres cursos, “Estima i viu la Justícia”, que per al curs 2014-2015 porta també com a subtítol: “Què fas amb el teu germà?” 48

Església d’Urgell

Durant la reunió del Consell diocesà de Càritas es va presentar el nou Director de Càritas parroquial de Balaguer.

A continuació, el Secretari General, Carles Martín, i la Directora del Centre Sant Domènec, Marta Fortuny, van desenvolupar els diferents punts de l’ordre del dia. Així, es va presentar el pla d’acció i el pla estratègic de Càritas d’Urgell per al període 2015-2017, amb una acurada explicació del seu contingut i del seu desplegament. També es va donar detallada informació de l’estat en què es troba el projecte “Nougrapats”, així com del contingut de la Llei de Transparència i Mecenatge, que afectarà Càritas i la seva administració. La sessió es va cloure amb una pregària d’acció de gràcies a la Mare de Déu.

munitat de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, que són titulars d’una escola de primer i segon ensenyament a Tremp. Les visità en el moment de l’estudi de “lectio divina” que estaven realitzant i prometé que tornaria amb major temps, tot animant-les a viure de la Paraula com la Verge Maria, posant-la en pràctica amb humilitat i senzillesa de vida. Les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes foren fundades per Sant Antoni Maria Claret i la Mare Maria Antònia

París el 1880, i l’escola de Maria Immaculada de Tremp va ser la primera fora de Cuba i la primera a Espanya.

CONFIRMACIONS A LA POBLA DE SEGUR Dissabte 13 de desembre l’Arquebisbe d’Urgell presidí l’Eucaristia del tercer diumenge d’Advent, o Gaudete, a la Parròquia de la Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur, dins la qual conferí el sagrament de la Confirmació a set nois de La Pobla i un d’Esterri d’Àneu. Estava acompanyat pel Rector,

VISITA A LES RELIGIOSES DE MARIA IMMACULADA MISSIONERES CLARETIANES DE TREMP Dins les visites pastorals que l’Arquebisbe d’Urgell vol anar fent durant l’Any de la Vida Consagrada, dissabte 13 de desembre va fer-se present a la co-

Mons. Vives amb les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes de Tremp.


Mare de Déu de l’Alegria, Patrona de tots els esplais de les Diòcesis catalanes (patronatge compartit al nostre Bisbat amb l’advocació de la Mare de Déu de Núria), obsequi de la família Raich-Roca de Molins de Rei a la FEMN. Al migdia es va celebrar l’Eucaristia, a la qual van assistir els infants i monitors de l’Esplai La Freixa, de Penelles, i molts fidels del poble (entre els quals L’Arquebisbe demanà als joves confirmats que siguin veu de Crist enmig del món. l’Alcalde, Eloi Bergós, que durant anys va ser moniMn. Josep Eliüd Arias, i per CELEBRACIÓ I FESTA DELS tor a l’esplai penellenc); Mn. Francesc Lloret i Mn. ESPLAIS A PENELLES a més d’un bon nombre David Codina, i solemnitzà la celebració la coral parEl dissabte 13 de de- de membres de la FEMN roquial, dirigida per Mn. sembre, la Fundació d’Es- encapçalats pel President Agustí Romero. plais Santa Maria de Núria de l’entitat, Eloi Villalta, L’Arquebisbe demanà (FEMN) i el seu grup de i el Consiliari diocesà, als joves que siguin veu de treball de l’àmbit de la fe Mn. Joan Pau Esteban; la Crist enmig del món, enca- van convocar a la Parrò- presidenta del Moviment ra que a vegades sembli un quia de Penelles a infants, de Centres d’Esplais Crisdesert. I que ho siguin amb joves i grans per participar tians Catalans (MCECC), la paraula, el testimoniat- d’una celebració eucarísti- Maria València; i una rege de les bones obres i el ca d’acció de gràcies amb presentació de la família servei. També animà que motiu de l’entronització a Raich-Roca. L’Eucaristia va començar tota la comunitat cristiana l’interior del temple pares ben disposés a celebrar roquial d’una imatge de la amb la processó de la imatge de la Mare de la festa de Nadal amb el cor Déu amb l’Infant obert per acollir els dons (guarnits tots dos de l’Esperit Sant, “que ens amb el fulard de la envia a portar la Bona Nova FEMN) fins l’altar. als desvalguts”, com deia el Presidí la celebraprofeta Isaïes a la primera ció Mn. Esteban, lectura de la Litúrgia de la i concelebrà Mn. Paraula, i a viure sempre Jaume Mayoral, amb alegria, portant un Rector de Ponts i testimoniatge joiós d’amor membre de l’àma tothom. bit de la Fe de la Mons. Vives regalà un FEMN. Els cants Nou Testament a cada i la música que confirmand i els recomanà van acompanyar llegir-ne un fragment per els diferents mofer oració personal, essent ments de la Litúrmolt devots de la Patrona gia tot aportant to de la Parròquia, la Mare de celebratiu i joiós Déu de Ribera. En acabar a la trobada van la celebració, els preveres van compartir a la Rectoria La imatge de la Mare de Déu de l’Alegria ha estat un obse- ser composats qui de la família Raich-Roca de Molins de Rei a la FEMN. pel jove músic Esun sopar fratern.

tanis Dalmau. A l’homilia, Mn. Esteban va referir-se al paper de la Mare de Déu no tan sols en l’Advent sinó al llarg de la vida dels creients, així com la necessitat que tenim de la seva protecció, en especial els infants i adolescents dels esplais parroquials. També va recordar la vida de Santa Llúcia, que va oferir la seva vida i la seva joventut al projecte d’amor de Déu. Les ofrenes van ser fetes pels nens de l’esplai de Penelles. Al final de la celebració es va beneir la imatge, que va ser entronitzada en un lateral de l’església parroquial, i es féu un agraïment públic a la família Raich-Roca pel seu regal anticipat de Reis a la FEMN, extensiu a tots els esplais parroquials del Bisbat. Un dels moments més emotius va ser quan la Presidenta del MCECC va imposar el fulard de la FEMN a un representant de la família, com a símbol d’aquesta comunió amical. Com a record de la jornada es va obsequiar els assistents amb una estampa amb la imatge de la Mare de Déu de l’Alegria i un fragment del seu himne que ens demana a tots els educadors d’infants sense distinció que “forgem homes i dones lliures”.

CONCERT DE NADAL A PONTS Fidels a la seva cita anual, l’Escola Municipal de Música de Ponts va oferir el dissabte 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, el tradicional Concert de Església d’Urgell

49


Els diferents grups de l’Escola Municipal de Música de Ponts van participar en un concert solidari a l’església parroquial.

Nadal a l’església parroquial, i, com els darrers anys, amb un valor afegit: la campanya de recollida d’aliments. Així, els assistents al concert collaboraven aportant algun lot de productes bàsics per tal que Càritas Parroquial i els Serveis Socials del municipi els fessin arribar a les famílies més necessitades. Durant gairebé dues hores, els alumnes de les diferents seccions de l’Escola de Música van regalar el nombrós públic que omplia el temple parroquial amb la interpretació de peces nadalenques de tots els temps i estils musicals. Els assistents al

concert van poder gaudir dels conjunts instrumental de petits i grans, del conjunt d’acordions (que acabaven d’arribar d’Arrasate, al País Basc, on van guanyar diferents premis al concurs internacional d’acordionistes), de l’orquestrina, i dels grups vocals Cor Brins d’Espígol i Cor Verdaguer.

RECÉS D’ADVENT I FESTA NADALENCA DEL PRESBITERI D’URGELL El 15 de desembre, com ja és tradició, els preveres i diaques d’Urgell es van aplegar al Recés d’Advent de preparació del Nadal al Santuari del Sant Crist

Els preveres i diaques d’Urgell es van aplegar en el Recés d’Advent de preparació del Nadal al Santuari del Sant Crist de Balaguer.

50

Església d’Urgell

de Balaguer, predicat per l’Arquebisbe Joan-Enric, amb la celebració de l’Eucaristia que crea i enforteix la comunió presbiteral, i el posterior dinar nadalenc compartit per tots els estrets col·laboradors del ministeri del Bisbe. Els cants de l’Eucaristia van ser animats per les Germanes Clarisses del Santuari del Sant Crist. L’Arquebisbe Joan-Enric dividí la seva prèdica en tres punts fonamentals: Advent és un clam (“Veniu, Senyor Jesús!”) que ha de sortir de dintre; la nostra predicació homilètica, tot recordant el que el Papa Francesc ens diu sobre l’homilia a “Evangelii Gaudium” (135-144); i el Nadal i la renovació del Papa Francesc: una Església pobra per als pobres, l’opció preferencial pels pobres; Crist és el centre, no pas el successor de Pere; i una Església cridada a sortir d’ella mateixa i anar vers les perifèries. Després del Recés va tenir lloc, la tarda del dia 15 i el matí del 16, i també al Santuari del Sant Crist,

la jornada de formació dels preveres i diaques ordenats o incardinats a Urgell en els darrers deu anys, acompanyats per l’Arquebisbe i els Vicaris general i episcopal, en la qual enguany es va reflexionar sobre el patrimoni religiós i cultural del Bisbat, sobre la pastoral vocacional i sobre les prioritats pastorals de la Diòcesi d’Urgell per als propers quatre anys.

VISITA A LES GERMANES CLARISSES DE BALAGUER En l’Any de la Vida Consagrada, i dins de la jornada de formació de preveres ordenats o incardinats en els darrers deu anys, l’Arquebisbe d’Urgell i els preveres i diaca assistents anaren a visitar les Germanes Clarisses del Monestir del Sant Crist de Balaguer, on pogueren contemplar i compartir una estona de pregària davant el bonic pessebre que elles havien preparat, cantant nadales de diversos països i en diverses llengües, i compartint experiències joioses de Nadal. Les religioses van

L’Arquebisbe va compartir una estona de pregària amb les Gnes. Clarisses de Balaguer davant el naixement muntat per la comunitat.


recordar als preveres que pregaven sempre per ells, i els preveres van agrair aquesta pregària d’intercessió i es van interessar per la compaginació de diferents activitats que desenvolupa la Comunitat amb la vocació de vida contemplativa. Junts es van desitjar un bon i sant Nadal i un proper any 2015 ple de la benedicció del Senyor.

CELEBRACIÓ DE NADAL AL CENTRE PENITENCIARI DE LA COMELLA Mons. Joan-Enric Vives presidí el 19 de desembre la celebració eucarística preparatòria del Nadal per als interns del centre penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella, que va ser concelebrada per l’Arxiprest de les Valls i Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària, Mn. Ramon Sàrries, i per Mn. David Codina. La celebració va ser solemnitzada amb l’acompanyament musical d’un grup d’alumnes d’ESO de l’escola Anna Maria Janer de Santa Coloma, acompanyats per alguns dels seus professors i la directora de l’escola.

Mons. Vives fou rebut en arribar al centre pel Ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, que participà de l’Eucaristia, i pel Director i el Subdirector de la institució penitenciària, Miquel García i Ismael Hernando, que explicaren al Copríncep l’evolució de la institució en el darrer any i els esforços que es fan des del Ministeri per aplicar mecanismes de garantia per als interns (actualment n’hi ha 55), com ara l’evaluació del penat per part d’una comissió de seguiment quan és ingressat al centre. Mons. Vives va agrair i valorar els esforços que es duen a terme perquè els presos puguin ser tractats amb la major humanitat. Tot seguit tingué lloc la celebració eucarística, a la qual assistiren uns quaranta interns i el personal penitenciari. A l’homilia, l’Arquebisbe féu referència a la joia del Nadal per l’Encarnació de Déu i exhortà l’assemblea a sentir que tots som un a qui arriba el missatge dels àngels, el missatge del naixement de Jesús, que ha nascut com un Salvador, que és

Mons. Vives amb el Dr. Juli Minoves.

llum de Déu a la terra, que asseca les llàgrimes, que cura els cors destrossats. “Sóc molt conscient que esteu passant per un túnel a la vida, però heu de tenir ben present que un dia sortireu i us heu de reintegrar a la vida. Us vull portar l’esperança, perquè el major perill és perdrela, i paga la pena lluitar. El Nadal ens pot portar dues actituds bones: una, acollint la pau i el perdó, a viure la llibertat interior que ve de Déu; i l’altra, no perdre la dignitat, que no us la pot prendre ningú. Us convido a mirar el futur, perquè vindrà un dia en què la vostra realitat serà la que haureu construït aquí”, digué Mons. Vives. Després de la celebració,

els interns van rebre un obsequi de Nadal de Càritas Andorrana i van poder saludar personalment el Copríncep Episcopal.

VISITA DEL PRESIDENT DE LA INTERNACIONAL LIBERAL El 20 de desembre va visitar l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep l’actual President de la Internacional Liberal, Dr. Juli Minoves, antic Ambaixador i Ministre d’Afers Exteriors d’Andorra i professor als Estat Units. Va presentar-li al Copríncep el treball que porta a terme l’organització que presideix, fundada el 1947, i que agrupa els partits liberals d’arreu del món.

FE D’ERRADES

Un grup d’alumnes de l’escola Janer de Santa Coloma va acompanyar amb els seus cants la celebració al Centre Penitenciari de La Comella.

A la pàgina 50 del núm. 430 (juliol-agost 2014) d’Església d’Urgell es deia per error que Mn. Fenosa va ser present el 27 de juliol a Vilves amb motiu de la benedicció de les noves campanes de l’església parroquial de Sant Climent, quan no va ser així. La benedicció va ser presidida pel Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri, acompanyat del Rector de la Parròquia, Mn. Antoni Ballester. Església d’Urgell

51


“El Nadal ens invita a donar glòria a Déu, perquè és bo, fidel, misericordiós. En aquest dia el meu desig és que tothom pugui conèixer el veritable rostre de Déu, el Pare que ens ha donat Jesús. M’agradaria que tots poguessin sentir Déu a prop, sentir-se a la seva presència, que l’estimin, que l’adorin. I que tots nosaltres donem glòria a Déu, sobretot, amb la vida, amb una vida lliurada per amor a Ell i als germans.” Papa Francesc, Missatge de Nadal 2013

Frontal de l’església de Sta. Maria de Cardet (Vall de Boí, segle XIII). Exposat al MNAC.

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 433  

Novembre-desembre 2014

Església d'Urgell 433  

Novembre-desembre 2014

Advertisement