Page 1

Església

d Urgell

Inauguració de la nova seu dels Arxius Eclesials d’Urgell

# 432 - OCTUBRE 2014


Església d Urgell Índex 6

EL BEAT PAU VI, ENTRE LA INCOMPRENSIÓ I EL GRAN RECONEIXEMENT Mn. Ignasi Navarri

ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

4

Mn. Luis Eduardo Salinas

5

INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU DELS ARXIUS ECLESIALS DEL BISBAT D’URGELL

6

SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

15

FRANCESC BEATIFICA EL PAPA PAU VI

18

RECEPCIÓ EN HONOR DEL COS DIPLOMÀTIC ACREDITAT DAVANT D’ANDORRA

23

INICI DE L’ANY JUBILAR TERESIÀ A LA DIÒCESI D’URGELL

26

ANDORRA LA VELLA ACULL LES VII JORNADES DE FORMACIÓ PER A CATEQUISTES

29

LA FASCINACIÓ

31

18

23 Dr. Francesc Torralba

SENSE VEU Mn. Ramon de Canillo

CAMINS D’ORACIÓ (i III) Mn. Enric Prat

DIETARI

32 33 34

29 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Senyor, què maneu que faci jo?

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l 15 d’octubre, festa de Santa Teresa de Jesús, ha començat l’any del V Centenari del naixement de la gran santa contemplativa, que durarà fins l’octubre de 2015. La nostra Diòcesi l’ha iniciat en comunió amb la Diòcesi germana de Lleida i els Ordes Carmelitans masculins i femenins, pelegrinant al Santuari de Santa Teresa de l’Infant Jesús a Lleida. Durant aquest any teresià, serà a la nostra Catedral on podrem gaudir del do de la indulgència. Santa Teresa de Jesús, en el món Teresa de Cepeda i Ahumada, o simplement Teresa d’Àvila (Gotarrendura, Àvila, 28.III.1515 - Alba de Tormes, Salamanca, 4.X.1582), va ser una santa religiosa, doctora de l’Església, mística i gran escriptora en llengua castellana, que reformà l’Orde de Nostra Senyora del Mont Carmel fundant les Carmelites Descalces. Després de bastants anys de vida religiosa poc profunda, tingué una conversió i Déu la menà per camins de grandesa espiritual. Fundà a Sant Josep d’Àvila un convent d’estricta observança de la Regla carmelitana, que comprenia pobresa i penitència, major fraternitat en la comunitat, i conservar la solitud i el silenci. I passà la vida fundant comunitats petites i fervoroses, exemples per a tothom i llars de vida evangèlica fundades en l’Amor de Déu. Va escriure moltes obres d’espiritualitat, cartes, poesies, tractats... En destaco només dues: “Llibre de la Vida” i “Camí de perfecció”. Tot en ella fou autenticitat, unió amb Déu, oració feta d’amistat amb Crist, amor a la persona real de Jesucrist, sentit d’obediència a l’Església amb llibertat, i reforma dels costums per fer front als temps durs que li tocà de viure. I ho va viure amb alegria i amistat, amb gràcia i sentit agut de com som les persones.

Durant aquest V Centenari us proposo anar a l’essencial: la nostra renovació espiritual, seguint l’esperit i les petjades de Santa Teresa. Per què no ens comprometem a trobar temps per a l’oració, per viure l’encontre joiós amb el Senyor en la nostra vida? Ell no deixarà d’infondre’ns el seu Esperit, i ens disposarà per a viure amb la mateixa intensitat i entusiasme de Teresa. Vivim uns “temps durs”, semblants a aquells anys de reforma protestant (segle XVI), que sembrava el desconcert i la pèrdua de la fe en moltes persones. Per això, seguint Santa Teresa, davant la secularització ambiental i la pèrdua del sentit de Déu en la vida de molta gent, us proposo que us fixeu en Crist com a centre de la vostra vida, amb qui ens comuniquem fonamentalment per mitjà de l’oració, que “és tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima”. Així mateix, davant l’egoisme que avui impera en la societat i que ha provocat tantes crisis, i davant la soledat de moltes persones, Teresa ens proposa i ofereix una vida fraterna i contemplativa. Davant el malbaratament insolidari, ens convida a viure l’austeritat, la pobresa i la senzillesa de vida. Davant l’individualisme i la falsa llibertat que oblida la voluntat de Déu i el seu amor, us proposo la confiança en Déu. Com ella deia: Senyor, “Vostra sóc, per a Vós vaig néixer, què maneu que faci jo?”. Que la celebració del V Centenari de Santa Teresa ens faci més Església en sortida, en camí constant cap als homes i els pobres, fonamentada en la voluntat de Déu!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

El beat Pau VI, entre la incomprensió i el gran reconeixement

D

esprés d’haver estat reco- es és un objectiu massa pretensiós. neguda la santedat dels pa- Em limitaré, doncs, a fer algunes pes Joan XXIII i Joan Pau II, pinzellades de la gran talla de la seva quedava la figura del Papa Pau VI. personalitat com a sacerdot, com a Tots tres han tingut una projecció Bisbe i com a Papa. Però, per damunt tan universal que els ha convertit de tot, de la seva gran talla com a fill en autoritats morals més enllà dels de l’Església. límits eclesials i fins i tot religiosos. Poc després de la seva elecció Un dia va dir el Papa Montini: “si el com a Papa, el P. Giulio Bevilacqua, món se sent estranger respecte al potser la persona que més coneixia cristianisme, el cristianisme no se Mons. Giovanni Battista Montini, va sent estranger respecte al món”. Quina finesa! És providencial que la celebració de la beatificació del Papa Pau VI hagi coincidit amb la cloenda de la primera fase de la celebració del Sínode Extraordinari dels Bisbes per a reflexionar sobre la família i l’evangelització. El Papa Montini, en la seva Encíclica “Humanae vitae”, de 25 de juliol de 1968, definida com a signe de contradicció quan va aparèixer, profetitza d’una manera clarivident Pau VI, durant la tercera sessió de treball del Concili Vaticà II. allò que avui, després de quasi 50 anys, viu i pateix la institució matrimonial i comentar: “Montini no serà un Papa familiar. L’Encíclica defineix la veritat fàcil, està destinat a regnar enmig de de l’amor conjugal a partir d’unes grans contrastos; tal volta, a suscitar característiques essencials irre- la incomprensió dels contemporanis. nunciables: és un amor plenament Però quan es faci una valoració del humà, total, fidel, exclusiu i fecund. seu pontificat es constatarà que fou El mateix Papa va viure un veritable un dels papes més sensibles amb les drama espiritual tant en la fase d’es- exigències del propi temps, perquè tudi com de promulgació d’aquesta va viure intensament la condició Encíclica, la darrera de les set que crítica de la seva època, i de manera va escriure al llarg del seu pontificat. exemplar es va esforçar a interpretar Pretendre presentar la gran figura allò que el Papa Joan anomenava els del Papa Pau VI en unes poques líni- signes dels temps”. 4

Església d’Urgell

Giovanni Baptista Montini fou un sacerdot d’una gran fe i d’una àmplia cultura. Un guia d’ànimes. Generacions de joves universitaris van trobar en Montini, en la seva època com a assistent de la Federació Universitària Catòlica Italiana, un punt de referència i un formador de consciències. Mai no separava allò que més endavant definiria com “caritat intel·lectual” de la presència social i del fer-se càrrec dels més necessitats. Ell mateix es va autodefinir com “un amic dels joves”. Com un gran desafiament, però amb un gran zel, l’Arquebisbe Montini acceptà el nomenament d’Arquebisbe metropolità de la gran Milà (quatre milions d’ànimes, 2.500 sacerdots i mil parròquies). “De la diplomàcia ha passat a la brutalitat”, li va dir el P. Bevilacqua. Però l’Arquebisbe Montini, des del primer moment, amb aquell gest de besar el terra moll de Milà només baixar del tren, expressava l’amor amb què emprenia la seva nova missió: “resaré perquè el fragor de les màquines es transformi en música i perquè el fum de les xemeneies arribi a ser encens”. Jean Guitton, un altre gran referent del Papa Montini, va dir que Pius XI, que havia conegut Milà abans de ser elegit Papa, havia fet aquesta observació: “us asseguro que és més fàcil ser Papa a Roma, que Arquebisbe a Milà”. Un altre testimoni molt qualificat per parlar del Papa Pau VI és Benet


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA XVI. Sempre en parla amb una gran veneració, per la gran confiança que li va demostrar en nomenar-lo Arquebisbe de Munich i, tres mesos després, l’any 1977, membre del Collegi Cardenalici. Diu el Papa Benet XVI que Pau VI fou cridat a guiar la barca de Pere en un període històric marcat per molts desafiaments i problemes. Encara que fos Joan XXIII qui va convocar i iniciar el Concili Vaticà II, al Papa Montini li va tocar dur-lo a terme amb mà experta, delicada i ferma. Li va tocar governar l’Església en el període postconciliar. No es va deixar condicionar per les incomprensions i les crítiques, tot i que va haver de suportar sofriments i atacs, de vegades violents, però en totes les circumstàncies fou un ferm i prudent timoner de la barca de Pere. Però, sobretot, el Papa Pau VI va estimar l’Església. En va ser un bon fill. Són commovedores les paraules que va escriure en la seva “Meditació davant la mort”: “Puc dir que sempre he estimat l’Església [...] i que per Ella, no per altra cosa, em sembla haver viscut”. Voldria completar aquestes pinzellades amb les paraules del Papa Francesc pronunciades amb motiu del 50è aniversari de l’elecció del Cardenal Montini a la Càtedra de l’Apòstol Pere. Va dir el Papa Francesc: “Hi hauria tantes coses a dir i recordar d’aquest gran pontífex”. I en subratllà tres: “L’amor a Crist, l’amor a l’Església, i l’amor a l’home”. Un profund amor a Crist no per posseir-lo sinó per anunciar-lo. Un amor a l’Església que es va gastar per ella sense reserves. La religió del Déu fet home s’ha trobat amb la religió de l’home que s’ha fet Déu. Però per damunt de tot, nosaltres estimem l’home; aquesta fou la seva màxima. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

L

a Doctrina Social de l’Església, i en concret Mans unides, ONG per al desenvolupament del Tercer Món; ha estat molt crítica en el seguiment de l’evolució i el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, també coneguts com Objectius del Mil·lenni (ODM). Són vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l’any 2000 que els 189 països membres de les Nacions Unides van acordar assolir en l’horitzó de l’any 2015. Aquests objectius tracten problemes de la vida quotidiana que es consideren greus o radicals. Els ODM són vuit intencions, compromisos o reptes referents a l’eradicació de la pobresa, l’educació primària universal, la igualtat entre els gèneres, la mortalitat infantil i materna, la lluita contra la sida, la conservació del medi ambient i el foment d’una associació mundial per al desenvolupament. L’informe en què l’ONU examina la consecució dels Objectius del Mil·lenni, publicat recentment, a poc més d’un any que es compleixi el termini en què s’havien d’aconseguir, revela algunes de les fites que s’han assolit. És el cas de la reducció a la meitat del nombre de persones que viuen en situació de pobresa extrema (amb menys d’1,25 dòlars al dia). Però la majoria dels reptes s’han quedat a mig camí, encara que s’hagin produït proLS OBJECTIUS DE gressos respecte al punt de partida. Els esforços coordinats dels governs DESENVOLUPAMENT nacionals, la comunitat internacional, la DEL MIL LENNI societat civil i el sector privat han fomentat un renaixement de l’esperança i de les oportunitats per a les poblacions de tot el món. No obstant això, encara queda molt camí per fer per tal d’accelerar aquests avenços. Calen accions més audaces i específiques on encara hi ha bretxes importants i poca voluntat política. Els objectius de desenvolupament sostenible que es fixaran a partir de 2015 encara estan per decidir. Però d’acord amb els resultats dels ODM, la situació d’arrencada serà, en qualsevol cas, millor que la que hi havia l’any 2000. Aquest és el progrés que s’ha registrat fins al juny de 2014, segons l’informe de l’ONU. L’informe assenyala, però, les dificultats per a aconseguir dades referents a alguns capítols perquè hi ha alguns països que no tenen encara estadístiques oficials i fiables del veritable avenç d’aquest objectius. No obstant això, són moltes les crítiques que els plouen als ODM: hi ha qui els descriu com una nova declaració de Nacions Unides que no es complirà, i també es qüestiona el pressupost a invertir, ja que després de 2015 no es mobilitzarà la mateixa quantitat de recursos. D’altra banda, els ODM no són més que un pal·liatiu en el conjunt de les polítiques de desenvolupament, ja que lluiten contra les conseqüències i no contra les causes del subdesenvolupament. Això, però, és discutible, ja que està clar que en el cercle viciós de la pobresa les conseqüències es converteixen de nou en les causes. També s’han considerat objectius massa generalistes o ambiciosos, i diversos pronòstics ja avancen que no s’aconseguiran completament. I també s’han qualificat com oportunistes, en utilitzar alguns indicadors percentuals en lloc de fer servir nombres absoluts, o en considerar que el llindar la pobresa extrema se situa en uns ingressos d’un dòlar al dia quan, per exemple, el Banc Mundial el situa en 1,25 dòlars diaris.

E

·

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Mons. Vives (dempeus davant el faristol) va presidir l’acte inaugural de la nova seu dels Arxius Eclesiàstics d’Urgell. L’acompanyaren a la taula presidencial (d’esquerra a dreta)

Inauguració de la nova seu dels Arxius Eclesials Han calgut molts mesos, primer per dur a terme el projecte arquitectònic i després per al trasllat i classificació del fons, necessàriament lent per la pròpia naturalesa del tresor documental que s’hi custodia. Han calgut molts mesos, però ha pagat la pena. Així es reflectia de manera unànime en els comentaris dels que van assistir el 10 d’octubre a la inauguració de la nova seu dels Arxius de l’Església d’Urgell (Urgellensis Ecclesiae Archivia, com es pot llegit a la façana de l’edifici), en un acte presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, que estava acompanyat a 6

Església d’Urgell


el Dr. Ramon Alberch, Albert Batalla, Ferran Mascarell, Jaume Lanaspa, Mn. Josep Maria Mauri i Mn. Benigne Marquès.

del Bisbat d’Urgell la taula presidencial pel Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el Director General de la Fundació “La Caixa”, Jaume Lanaspa; el Vicari General d’Urgell i Representant Personal del Copríncep, Mn. Josep Maria Mauri; l’Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès; el Director General de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (Universitat Autònoma de Barcelona), Dr. Ramon Alberch; i l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla. Església d’Urgell

7


V

a ser precisament l’Alcalde de La Seu qui va fer explícit en la seva intervenció el que molts comentaven minuts abans de començar l’acte inaugural: “avui és un dia molt important no tan sols per al Bisbat d’Urgell i per a la ciutat, sinó també per a tot el país”; i la mateixa idea va planar també en els parlaments de la resta de personalitats que van intervenir en l’acte davant el centenar llarg de persones que omplia l’espaiosa sala de la nau central de la nova seu dels Arxius, habilitada com a auditori ocasional. Entre els assistents hi eren la Subsíndica General d’Andorra, Mònica Bonell, i la Directora de l’Arxiu Nacional d’Andorra, Susanna Vela; així com alts representants de les principals institucions locals i comarcals del territori diocesà i de la Cúria diocesana, a més del Director del Museu Diocesà d’Urgell, Mn. Nemesi Marqués; el Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, i un bon nombre de personalitats dels àmbits social, econòmic i cultural de la ciutat. Les personalitats que compartien la taula presidencial van abundar en la idea que el nou arxiu és un equipament cabdal per a la conservació dels testimonis del passat que s’hi custodien, però és sobretot “un acte de futur”, com va dir el Conseller Mascarell, perquè permetrà a les generacions que vindran continuar disposant d’una font de coneixement inestimable per entendre el curs dels esdeveniments, i per contribuir al manteniment de la memòria collectiva “dels homes i dones que al llarg dels segles ens han anat conduint fins al present”. El Conseller de Cultura també va fer un reconeixement públic de la important tasca que l’Església ha tingut sempre com a custòdia i transmissora d’aquesta memòria col·lectiva a Catalunya. L’Arquebisbe Joan-Enric, en les paraules amb què va cloure el torn de parlaments, s’hi va referir també a aquesta funció de l’Església com a constructora i conservadora d’una “part essencial” del patrimoni del 8

Església d’Urgell

Després del torn de parlaments, l’Arquebisbe Joan-Enric beneí l’edifici (a dalt), i tot seguit les Autoritats van visitar les noves instal·lacions guiats per Mn. Marquès.

país, i no tan sols del patrimoni monumental i arquitectònic, sinó també de tots aquells aspectes que basteixen la cultura d’un poble. “L’Església és conscient del que ha rebut de les generacions anteriors i ho vol conservar i per mantenir-lo viu i obrir-lo a la societat”, va dir Mons. Vives. Hi ha també, al fons dels Arxius de l’Església d’Urgell, un camí de fe que recorre els documents, nombrosos i diversos, que s’hi han anat conservant des del segle IX (el document

més antic del fons està datat l’any 815) fins al present; un camí que mostra com la vida dels diocesans s’ha anat conformant al compàs de les Parròquies, de les Rectories, i, en darrer terme, de la seva relació amb els sacerdots que els han anat acompanyant en les vicissituds quotidianes al llarg dels temps, explicà l’Arquebisbe, que va reblar la joia de la jornada inaugural amb l’anunci del “compromís seriós” per ampliar el Museu Diocesà d’Urgell en un futur proper.


La nova seu disposa d’un sistema d’arxivadors mòbils amb capacitat per acollir més de mil metres lineals de documentació (a dalt). També s’ha condicionat una àmplia sala de consulta, on abans de l’acte inaugural es van mostrar als mitjans de comunicació alguns dels documents més antics del fons.

En el torn de parlaments també van intervenir Mn. Benigne Marquès (amb una glossa de la història i la importància de l’Arxiu, que reproduïm íntegrament en aquestes pàgines), Mn. Mauri, que situà les obres del nou arxiu en el context de l’important esforç que està fent el Bisbat d’Urgell els darrers anys per restaurar i posar en

valor el seu patrimoni arquitectònic, històric i cultural (amb intervencions en més de 200 esglésies de la Diòcesi i la rehabilitació parcial del Seminari diocesà, per exemple); el Dr. Alberch, que va destacar la importància i les paradoxes de l’arxivística en la societat actual, així com els “autèntics tresors” que es conserven als Arxius

d’Urgell; Jaume Lanaspa, que es va congratular dels excel·lents fruits de la col·laboració entre l’entitat que ell representa i el Bisbat d’Urgell, fruits que es concreten no tan sols en la construcció del nou Arxiu, sinó també en moltes d’altres intervencions arreu de la Diòcesi; i els arquitectes Àngel Tuset i Lourdes Espar, que van explicar els principals trets del projecte arquitectònic del nou Arxiu, concebut, d’una banda, com una “revalorització” de l’edifici que l’acull; i de l’altra, tenint presents les necessitats pròpies d’un equipament d’aquest tipus, així com diverses mesures d’estalvi energètic i aïllaments diferenciats segons la funcionalitat de cadascun dels espais. La nova seu dels Arxius del Bisbat d’Urgell està situada a l’edifici de l’antiga església dels Dolors, a tocar del parc del Cadí, darrere la Catedral de Santa Maria d’Urgell i l’església de Sant Miquel. L’edifici, bastit al costat del Palau Episcopal, és de planta rectangular i està datat en el segle XVI, tot i que ha sofert diferents modificacions des de la seva construcció. Les noves instal·lacions permeten reunir en un sol indret la documentació dels arxius Capitular, Diocesà i Parroquial, que fins ara estava repartida en diverses sales del Palau Episcopal, i custodiar-los amb les més modernes condicions de conservació i seguretat. Inclouen un sistema d’arxivadors mòbils, amb una capacitat total de més de mil metres lineals; un despatx per a l’Arxiver i una sala de lectura per als investigadors. La rehabilitació de l’edifici ha permès també la recuperació del cor i de la nau principal de l’antiga capella, així com part de les pintures del sostre i dels frescos ornamentals de les cornises. Després dels parlaments, Mons. Vives va beneir la nova seu dels Arxius i acompanyà les Autoritats en una visita a les instal·lacions, guiada per Mn. Benigne Marquès. Després de la visita es va servir un aperitiu al parc del Cadí per cloure l’acte. Església d’Urgell

9


1-1 1-2

3-1

1-3 3-2

1-4

En la primera fase de les obres del nou Arxiu, l’interior de l’antiga església dels Dolors es va deixar com un espai diàfan i es va rebaixar el nivell del terra per poder construir la nova estructura interior de l’edifici (fotos 1-1 a 1-4). En una segona fase, es va aixecar la nova distribució interior i es va obrir l’accés principal a l’Arxiu a la façana que dóna al parc del Cadí (fotos 2-1 i 2-2). També es va construir una estructura nova per suportar la teulada, tot mantenint a l’interior la volta original (fotos 3-1 i 3-2), i es van restaurar els frescos i les pintures ornamentals del sostre i de les cornises (fotos 4-1 i 4-2). La col·locació dels vidres que separen la zona de treball i la sala de consulta de la nau central (fotos 5-1 a 5-4) va ser una de les feines més delicades, tant per les dimensions i fragilitat dels panells com per la precisió que requereix el seu ancoratge.

10

Església d’Urgell

2-1

2-2


4-1

4-2

5-1

5-3

5-2

5-4

Església d’Urgell

11


Els quinze segles d’història dels Arxius d’Urgell

E

strenem unes instal·lacions l’abans esmentat monjo de Cuixà, va descriure el nostre Beat de Liébanoves per a una documentació Guillerm Costa. na, ens presentà el manuscrit de la molt antiga i valuosa. El Bisbat té uns En entrar al segle XX, tenim l’emi- Vulgata d’Urgell, ens parlà del mèrit i orígens molt llunyans, ja que està nent alemany Paul Kehr, que estudià i antiguitat de la Miscel·lània Patrística, en plena vigència al primer quart edità les Butlles Papals de Catalunya va transcriure un bon nombre de condel segle VI. Naturalment, d’aquest durant els segles IX-XII, del mateix tractes amb els artistes de pintures temps tan remot no s’ha conservat temps fou també el nostre gran his- i retaules de l’Alt Urgell, va escriure cap original, però sí que la primera toriador, Pere Pujol i Tubau, a més bons articles de la historia del nostre documentació original que tenim de l’Higini Anglès, Gerard Fransen, Bisbat, i entre molts altres estudis cal comença als inicis del segle IX. Antonio García i, finalment, el que remarcar la publicació dels nostres És un arxiu que al llarg dels temps podríem anomenar com el més documents en català dels segles ha estat visitat i estudiat XI-XIII. Aquest darrer per eminents historitreball esmentat fou la adors i investigadors. base per a altres estudis Voldria presentar-vos posteriors que feren els aquí el tresor de tota més prestigiosos filòuna sèrie de documents legs catalans, com Paul molt valuosos que l’ArRussell-Gebbett, i actuxiu conserva i alhora alment Philip Rasico. l’estudi que els historiMn. Pere Pujol, bon adors n’han fet fins ara. coneixedor de l’Arxiu A mitjants del segle Capitular i dels seus XVII, Guillem Costa, manuscrits, en una monjo de Cuixà, estudià conferencia pronuncii transcrigué alguns ada a la sala d’actes de documents del nostre l’Ajuntament de La Seu Arxiu, per encàrrec d’Urgell l’any 1947, amb de Pere de Marca i de motiu de la reunió del Baluze. Els seus estudis Patronat de l’Instituto de i transcripcions es con- Detall de la Miscel·lània Patrística, un compendi de textos dels Pares de l’Església datat de Estudios Pirenaicos, disserven a la Biblioteca l’any 938. Provinent de l’Al Andalus, està escrit amb lletra visigòtica i alguns estudiosos sostenen sertà sobre “La cultura Nacional de París. Al que és el primer manuscrit on apareixen xifres aràbigues. pirinenca en l’Alta Edat segle XIX, a la segona Mitjana”. I, com a colofó meitat, és cèlebre la investigació dels gran historiador del Bisbat d’Urgell del seu discurs, ens presentà els cinc nostres Arxius portada a terme per fins ara: el benedictí Cebrià Baraut i manuscrits més antics i valuosos de Jaime Villanueva, el qual li dedicà Obiols. Tots ells han contribuït a la la nostra Biblioteca Capitular. quatre volums de la seva col·lecció. descoberta dels nostres valuosos Així, ens assenyalà: També a final del segle XIX, el prevere documents, els han estudiat i els han 1-La col·lecció canònica DionisioJoaquim Areny de Plandolit ens llegà donat a conèixer als altres historia- Adriana, un còdex probablement un nombre molt elevat de transcrip- dors actuals. Farem una breu glossa procedent de França que conté cions dels nostres pergamins, fons només d’algunes i més significatives concilis i decretals pontificis. És de que conservem en el nostre Arxiu aportacions científiques seves. final del segle IX. i que posteriorment ha estat conMn. Pere Pujol i Tubau fou el primer, 2- La Miscel·lània Patrística, que sultat per altres investigadors. I és el pioner, el qui va estudiar els nos- conté els Diàlegs de Sant Gregori del mateix temps que el prestigiós tres documents i còdexs i ens va fer Magne i altres textos dels Sants Pares investigador alemany Rudolf Beer conèixer els grans tesors que tenim, (per això l’anomenem Miscel·lània publicà un primer inventari dels tant en pergamins com en manuscrits. Patrística). És un manuscrit datat nostres còdexs, valent-se del catàleg Així, publicà l’acta de consagració de de l’any 938, visigòtic, provinent de que anteriorment havia redactat la Catedral, el regests dels cartorals, l’Al-Andalus.

12

Església d’Urgell


3-La Bíblia en dos volums i lletra carolíngia. Conté el text de la Vulgata llatina. És de la segona meitat del segle X. És un manuscrit sense il·lustracions, però probablement és la Bíblia més antiga, o de les més antigues, conservada a Catalunya. 4-El Beat de Liébana, còdex magníficament il·luminat, escrit amb lletra visigòtica, de final del segle X. Còdex ben conegut, i el millor que tenim en miniatures. 5-Col·lecció canònica hispana; un manuscrit dels segles XI-XII que conté una col·lecció de concilis hispans, escrit amb lletra carolíngia. En aquest volum hi ha constància que el nostre Bisbe Sant Just signà les actes del segon Concili de Toledo de l’any 531. Aquests són els cinc còdexs citats per Mn. Pere Pujol. La Biblioteca Capitular es composa d’uns 150 volums, que en la seva majoria són còdexs jurídics. El Pare Antonio García té el mèrit d’haver dirigit el catàleg dels nostres manuscrits, que ha estat publicat fa uns pocs anys. Aquesta nostra biblioteca es completa també amb altres 128 incunables, dels quals publicà un catàleg Francisco G. Craviotto. Encara en el camp dels manuscrits, però en l’àmbit musical, hem de recordar la feliç troballa que va fer Mn. Higini Anglès, cap als anys 20 del segle passat, quan descobrí al nostre Arxiu una còpia de la “Missa de Difunts” del nostre Mestre de Capella, Joan Brudieu. I pel que fa als Mestres de Capella de la Catedral, actualment s’ordena i estudia el fons musical de la Catedral als segles XVIII-XIX. Presentada fins aquí la nostra Biblioteca Capitular, ara ens centrarem en els documents, i més concretament en els pergamins. Correspon a l’eminent historiador, l’esmentat Cebrià Baraut, la gran labor, per ell portada a terme, de catalogar i editar els nostres pergamins. En efecte, ell va ordenar i publicar tots els nostres

Mn. Benigne Marquès en el moment de la seva intervenció en l’acte inaugural dels nous Arxius.

pergamins, des del més antic, del 815, fins a l’any 1200. Es tracta de la seva transcripció sencera i publicació posterior a l’anuari Urgellia. Són gairebé 2.500 pergamins transcrits i publicats. Ell, a més d’aquesta ingent labor, va publicar també nombrosos articles i estudis sobre la historia del nostre Bisbat. Per tant, ell va ser qui féu una edició del pergamí més antic, de l’any 815, que pertany a l’antic monestir de Codinet, el qual existí al terme de Ribera d’Urgellet entre els segles IX-XI. Aquest document conté la compra d’un terreny, on immediatament bastiren el monestir. El pergamí fou considerat pel prestigiós paleògraf Ascari M. Mundó com el pergamí datat, originari del nostre país, més antic dels que es conserven a Catalunya. Encara a les acaballes de la seva vida, el Pare Cebrià Baraut va fer una descoberta sensacional entre els documents del nostre Arxiu Capitular. Va trobar, estudiar i editar un full en pergamí, provinent de Conques, que resultà ser la traducció catalana del Liber Iudicum, el còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya. En la seva edició hi col·laborà també el filòleg Josep Moran, que adjuntà el corresponent estudi. En el moment de datar-lo, Baraut el situà vers l’any 1150.

Posteriorment, l’estudià i valorà també el mencionat paleògraf, Ascari M. Mundó, i ell, juntament amb Jesús Alturo, encara el van considerar un pergamí més antic, situant-lo vint o trenta anys abans de la data donada per Baraut. En efecte, en un article el mateix Mundó parla explícitament sobre aquest fragment i el considera com un pergamí “d’entre el segon i el tercer decenni del segle XII”. Així, doncs, aquest fragment que custodia el nostre Arxiu resulta ser el primer document literari en català conegut fins ara. Posem l’afegitó de “literari” a aquesta nostra asserció perquè en volem excloure altres classes de documents, com poden ser un jurament, un testament o algun altre pergamí que alterna el llatí amb la llengua catalana. El nostre fragment en català, en efecte, formava part d’una obra, el Liber Iudicum, per bé que en el nostre cas es tracti d’una obra jurídica. Estem joiosos i celebrem que aquests documents tan valuosos i variats en temes molt diversos, que han merescut estudis tan notables, puguin avui ser custodiats i oferts a la posteritat, en aquesta nova seu, ben arranjada. Mn. Benigne Marquès, Arxiver Capitular i Diocesà d’Urgell

Església d’Urgell

13


viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure

CARITAT 2014

Construint espais d’esperança

Càritas www.caritas.es


Sínode extraordinari de la família

A

mb una vetlla de pregària el vespre del dissabte 4 d’octubre, i una solemne Eucaristia l’endemà a la Basílica de Sant Pere, presidida pel Sant Pare, va començar a la ciutat del Vaticà el Sínode extraordinari dels Bisbes per tractar sobre “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”, en el qual van participar 253 persones d’arreu del món, de les quals 185 Bisbes, Arquebisbes i Cardenals (36 d’Àfrica, 38 del continent americà, 29 d’Àsia, 78 d’Europa i en representació dels dicasteris vaticans; i 4 d’Oceania), i la resta eren especialistes en diferents qüestions relacionades amb el tema del Sínode i tretze parelles convidades expressament pel Papa

Francesc. De les Diòcesis catalanes hi va prendre part en el Sínode el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, nomenat pare sinodal per designació directa del Papa. Abans de l’obertura de les sessions de treball, Mons. Martínez Sistach explicava que l’objectiu del Sínode és “proposar al món d’avui la bellesa i els valors de la família que brollen de l’anunci de Jesucrist i que fan que la família sigui una íntima comunitat de vida i d’amor. Aquesta bellesa ha d’il·lusionar els joves cristians a celebrar el sagrament del matrimoni amb la deguda preparació humana i cristiana per assolir aquella finalitat, per ser feliços i per oferir als fills una llar plena d’amor”.

De la seva banda, el Papa Francesc, durant la vetlla de pregària, va animar els pares sinodals a demanar a l’Esperit Sant “el do de l’escolta: escoltar Déu fins a escoltar amb Ell el clam del poble; escoltar el poble fins a respirar-hi la voluntat a la qual Déu ens crida”, així com “la disponibilitat per confrontar-nos de manera sincera, oberta i fraterna, que ens dugui a assumir amb responsabilitat pastoral els interrogants que aquest canvi d’època suposa. Deixem que es vessin al nostre cor, sense perdre mai la pau, sinó amb la confiança serena que, quan serà el moment, el Senyor no deixarà de tornar a guiar cap a la unitat”. I l’endemà, a l’homilia de la celebració eucarística d’obertura del Sínode,

Eucaristia d’obertura del Sínode a la Basílica de Sant Pere. Església d’Urgell

15


el Papa va insistir en la necessitat d’assumir les responsabilitats pastorals que planteja el present: “També nosaltres estem cridats en el Sínode dels Bisbes a treballar per la vinya del Senyor. Les assemblees sinodals no serveixen per discutir idees brillants i originals, o per veure qui és el més intel·ligent... Serveixen per conrear i guardar millor la vinya del Senyor, per cooperar amb el seu somni, el seu projecte d’amor pel seu poble. En aquest cas, el Senyor ens demana que tinguem cura de la família, que des dels orígens és part integral del seu designi d’amor per la humanitat. Tots som pecadors i també nosaltres podem tenir la temptació d’apoderar-nos de la vinya, a causa de la cobdícia que mai no falta en nosaltres, éssers humans. El somni de Déu sempre s’enfronta amb la hipocresia d’alguns dels seus servidors. Podem frustrar el somni de Déu si no ens deixem guiar per l’Esperit Sant. L’Esperit ens dóna aquella saviesa que va més enllà de la ciència, per treballar generosament amb veritable llibertat i humil creativitat. Germans sinodals, per conrear i guardar bé la vinya cal que el nostre cor i la nostra ment estiguin custodiats en Jesucrist per “la pau de Déu, que supera tot judici” (Flp 4,7). D’aquesta manera, els nostres pensaments i els nostres projectes s’adiran amb el somni de Déu: formar un poble sant que li pertanyi i que produeixi els fruits del Regne de Déu (cf. Mt 21,43)”. Al final de l’Eucaristia, el Papa va demanar als fidels que llegeixin la Bíblia a diari i hi reflexionin sobre el passatge llegit: “Perquè la família pugui caminar bé, amb confiança i esperança, cal que sigui alimentada per la Paraula de Déu... La Bíblia no és per col·locar-la en el prestatge, sinó per tenir-la a mà, llegir-la sovint, cada dia, individualment o plegats, marit i esposa, pares i fills”. Les sessions de treball del Sínode es van allargar fins al diumenge 19 d’octubre, que es van cloure amb 16

Església d’Urgell

A les sessions de treball han participat 185 Bisbes, Arquebisbes i Cardenals d’arreu del món, a més d’experts en diferents àmbits i tretze matrimonis convidats expressament pel Sant Pare.

una Eucaristia a la plaça de Sant Pere en el transcurs de la qual el Papa Francesc va proclamar beat Pau VI [veure pàgines 18 a 21 en aquest mateix número]. Durant aquestes dues setmanes de treball ininterromput, els pares sinodals han tingut com a guia l’Instumentum laboris, el document el·laborat a partir de les respostes a l’enquesta prèvia distribuïda a les Diòcesis d’arreu del món per tenir una primera aproximació a l’estat de la qüestió i copsar la diversitat de situacions i de reptes que planteja la pastoral de la família en funció de l’entorn cultural i social de cada Diòcesi. A les sessions de treball “tots hem parlat gaudint de plena llibertat, cercant el que cadascú creu que és millor avui per als matrimonis i famílies, i hem escoltat les altres intervencions amb l’actitud de deixar-nos interpel·lar per les opinions dels altres. Aquest és el camí per treballar sinodalment”, explicava Mons. Martínez Sistach un cop finalitzat el Sínode. Les informacions i les experiències particulars aportades pels pares sinodals serviran ara per alimentar un procés de reflexió i maduració fins a l’octubre de l’any vinent, quan tindrà lloc la segona i definitiva part del Sínode, de la qual ha de sorgir un conjunt de propostes a consideració

del Sant Pare per a la seva posterior Exhortació Apostòlica sobre el tema tractat. Tanmateix, com a cloenda de les sessions de treball l’oficina de premsa de la Santa Seu va fer públic un missatge dels pares sinodals en el qual s’adrecen “a totes les famílies dels cinc continents, i en particular a aquelles que segueixen el Crist, que és camí, veritat i vida”, i els manifesten la seva “admiració i gratitud pel testimoni quotidià que ofereixen a l’Església i al món amb la seva fidelitat, fe, esperança i amor”. Al text es resumeixen les “llums i ombres, desafiaments emocionants i de vegades també proves dramàtiques” que marquen al llarg del temps la vida conjugal i el projecte de formar una família, i recorda que “Crist va voler que la seva Església sigui una casa amb la porta sempre oberta per rebre tothom sense excloure ningú”, tant en la prosperitat com en l’adversitat. Al final del missatge, els pares sinodals demanen a les famílies d’arreu del món “que camineu amb nosaltres cap al proper Sínode; entre vosaltres batega la presència de la família de Jesús, Maria i Josep en la seva modesta casa. També nosaltres, unint-nos a la família de Natzaret, elevem al Pare de tots la nostra invocació per les famílies de la terra...”.


Moltes famílies dins una única família “L’amor tendeix, per la seva pròpia naturalesa, a ser per sempre, fins a donar la vida per la persona estimada (cf. Jn 15,13). Sota aquesta llum, l’amor conjugal, únic i indissoluble, persisteix malgrat les múltiples dificultats del límit humà, i és un dels miracles més bells, encara que també és el més comú”, afirmen els pares sinodals al missatge de cloenda del Sínode. Tanmateix, també es fa palès al mateix text que la vida de les famílies no és ni pot ser aliena als problemes que afecten la societat de la qual formen part, la qual cosa fa que hi hagi moltes famílies que malgrat compartir els mateixos valors i la mateixa fe han d’enfrontar situacions ben diverses que requereixen una resposta pastoral igualment diversa. Els testimonis recollits en aquesta pàgina volen ser una petita mostra d’aquesta diversitat.

Carol i Cèsar han estat pares del Marco l’abril passat. Feia molt temps que volien tenir descendència, “perquè ens estimem i volíem que el nostre amor es reflectís en els fills”, però no acabaven d’arribar. “Ens vam plantejar adoptar-ne”, però abans de donar aquest pas, la Carol es va quedar embarassada i va tenir bessons. El que primer va ser una gran alegria es va convertir al cap de poc en una prova molt dura: els bessons van morir. “Va ser una experiència molt difícil. La fe ajuda, però la fe no t’anestesia i el dolor de perdre els fills no te’l treu ningú, i fins i tot tens moments de dubte que de vegades costen de superar”. Després d’aquesta vivència, el naixement del Marco ha estat una benedicció; “el buit que van deixar els bessons segueix sent-hi”, però alhora els fa acollir el Marco “encara amb més esperança”. Del Sínode extraordinari sobre la família esperen que hi hagi una visió prou oberta com per “tenir en compte els nous models de família que conviuen en la societat actual”. La Maria del Carme té cura de la seva mare, ja nonagenària. “És una opció que prens, perquè veus que et necessita. Has d’estar pendent tot el dia i això et condiciona la vida, però no en faig un drama”. A més, viuen en un poble petit, on no hi ha cap lloc específic per atendre la gent gran. Tanmateix, per a ella l’atenció que té amb la mare “és una manera d’estimar-la; de vegades sembla que s’hagi de fer difícil perquè és estimar sense esperar res a canvi, per en realitat m’aporta molt més del que jo pugui donar”. Pel que fa als reptes pastorals de la família, pensa que l’Església “hauria de dedicar més atenció a la formació de les parelles joves. Ja es fa a molts llocs, però de vegades sembla que es passi per alt, com si fos un tràmit”. Aquesta formació és important, des del seu punt de vista, perquè “abans et senties més acompanyada per la societat, però avui dia la societat no acompanya, és molt més individualista”.

Aquest testimoni és d’una dona divorciada que prefereix mantenir el seu nom en l’anonimat. Creu fermament que “la família ha d’estar unida”, i si les circumstàncies han fet que no sigui així en el seu cas, ho entén com “una relació entre Jesucrist i jo: Ell sap per què ha passat”. Diu que viure aquesta situació l’ha fet apropar-se encara més a Jesucrist: “mai no m’ha tancat la porta de l’església”. Consegüent amb les seves conviccions, no ha pensat mai a contraure matrimoni novament: “no puc tornar-me a casar; la soledat és la meva creu”. En relació amb el Sínode extraordinari sobre la família, es mostra ben segura que “l’Esperit Sant il·luminarà els Bisbes en les resolucions que hagin de prendre. Confio plenament en l’Església”.

Quan decideixes formar una família ho fas amb la il·lusió que serà per a tota la vida, però no sempre és així. Fa dos anys i mig, la Josiane es va quedar vídua. “Va ser de sobte, a causa d’un accident de trànsit. Quan et passa una cosa així no tens paraules per descriure-ho. És com una espasa que et travessa el cor i et sents molt enfonsat. Però tot i així no em vaig revoltar contra Déu perquè sentia que en aquell moment el necessitava més que mai”. Josiane reconeix que aquella tràgica experiència “m’ha apropat més a Ell”, i també que formar part de la família cristiana l’ha fet sentir-se “més acompanyada; si no hagués estat així potser no hauria aixecat el cap”. Ara forma part del moviment Focolar, ha assistit a dues Mariàpolis, i participa a les lectures de l’Evangeli i altres activitats de la Parròquia. D’aquesta manera s’ha pogut anar refent de la seva pèrdua, i és arran de la pròpia experiència que pensa que la pastoral de la família hauria de treballar també en la formació de “grups de dol”, perquè “normalment no estàs preparat per viure una situació com la que em va passar, i en un moment així necessites algú que et faci costat i et conforti espiritualment”.

Església d’Urgell

17


Francesc beatifica el Papa Pau VI Unes 70.000 persones, segons fonts vaticanes, van assistir el 19 d’octubre a la plaça de Sant Pere a la beatificació del Papa Pau VI.

“A

questa beatificació ha estat molt esperada i porta gran alegria al Poble de Déu”, escrivia l’Arquebisbe Joan-Enric al Full Dominical del 19 d’octubre, i les seves paraules es veien àmpliament ratificades per la multitud (unes 70.000 persones, segons les fonts oficials) que aquell mateix diumenge, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, assistia expectant a l’Eucaristia de cloenda del Sínode extraordinari sobre la Família, en el transcurs de la qual el Sant Pare Francesc va proclamar beat Pau VI, el Papa que “inicià el seu pontificat renunciant a la tiara, que subhastà per als pobres”, com recordava Mons. Vives al text esmentat. A la celebració, a més dels Cardenals, Patriarques, Arquebisbes, Bisbes i preveres participants en el Sínode, hi va assistir el Papa emèrit Benet XVI, qui el 20 de desembre de 2012 va declarar l’heroicitat de les virtuts de Pau VI; i, en un gest carregat de

18

Església d’Urgell

simbolisme, el Papa Francesc presidí l’Eucaristia vestint la casulla que Pau VI va rebre com a obsequi amb motiu del seu 80è aniversari, i féu servir un dels calzes que utilitzà habitualment el Papa Montini. En començar la celebració eucarística, el Postulador de la causa, el sacerdot italià Antonio Marrazo, va llegir la biografia del servent de Déu Pau VI. Tot seguit, el Sant Pare va pronunciar en llatí la fórmula de beatificació, al final de la qual es retirà la tela que cobria el tapís amb la imatge del nou beat entre els aplaudiments entusiastes de la multitud. Poc després, una religiosa feia ofrena de la relíquia de Pau VI: una peça de roba ensangonada que el Papa vestia quan va ser objecte d’un atemptat a Manila el 1970. El procés de beatificació de Pau VI es va obrir oficialment l’11 de maig de 1993, en un acte presidit pel Cardenal Camillo Ruini, aleshores President de la Conferència Episcopal Italiana.

Sis anys més tard, el 18 de març de 1999, es va cloure la fase diocesana del procés, però no és fins al 10 de desembre de 2012 que la Congregació per a la Causa dels Sants aprova la “positio”, el dossier que recull tota la documentació relacionada amb la causa de beatificació de Giovanni Battista Montini, i deu dies més tard Benet XVI signà el decret de “virtuts heroiques” i li atorgà el títol de “venerable servent de Déu”. El 6 de maig d'enguany, es consumà el darrer pas del procés quan el Papa Francesc autoritzà la Congregació per a la Causa dels Sants a promulgar el decret confirmant la veracitat del miracle atribuït a la intercessió de Pau VI: el guariment d’un infant encara en estat de gestació al ventre de la seva mare. Segons explica Mn. Marrazo, els fets van succeir a principi de l’actual segle als Estats Units: els metges que atenien una dona embarassada de 24 setmanes li van diagnosticar que no tenia líquid amniòtic a la placenta i


que el fetus tenia la bufeta foradada, per la qual cosa hi havia un alt risc de mort intrauterina per al fetus i també que la mare patís una greu infecció. En el millor dels casos, els metges auguraven que el nen podia néixer amb malformacions severes i una gran probabilitat de patir diverses malalties cròniques, per la qual cosa van aconsellar la mare que avortés. Ella, però, va rebutjar fermament aquesta opció i va compartir els seus neguits amb una amiga, religiosa de les Gnes. de la Caritat de Maria Nena (la congregació que havia servit el Papa Montini a les estances pontifícies), que li va aconsellar que s’encomanés a Pau VI en les seves oracions. Així ho va fer la mare i tota la seva família, i també molts dels seus amics, i en la trenta-quatrena setmana d’embaràs es va comprovar que el quadre clínic era completament normal. El nen va néixer completament sa, però tot i així els metges van esperar fins al seu quinzè aniversari per constatar que no hi havia cap indici de cap malaltia i admetre que el guariment del fetus escapava a qualsevol explicació possible de la ciència mèdica. El Postulador de la causa afegí que “resulta significatiu que el Papa que es preocupà per la defensa de la vida des de la seva mateixa concepció [especialment amb l’Encíclica “Humanae Vitae”] es mantingués en la mateixa lògica també després de la mort com a intercessor davant Déu”.

Pedestal amb la relíquia de Pau VI: una peça de roba ensangonada que el Papa vestia quan va ser objecte d’un atemptat a Manila el 1970.

Tanmateix, el magisteri de Pau VI abastà molts altres àmbits. Tal com recordava Mons. Vives, “reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, i donà empenta al Sínode de Bisbes, i en darrer terme a l’Església de comunió i de servei, que el Vaticà II havia reclamat. Home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església, ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església estimada, i a servir la humanitat, ja que sofrí molt a causa de les crisis de tot tipus en el postconcili. D’ell va dir el Cardenal

Pironio: “La seva vida i el seu ministeri manifesten un home de profunda oració, de particulars experiències contemplatives, d’especial penetració de les Escriptures i els misteris de la fe. Un home contemplatiu, sempre conduït per l’Esperit Sant”. “Ara –afegí l’Arquebisbe d’Urgell–, l’Església ens el mostra com a model i intercessor per a les nostres vides. Agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VI, i que ell continuï pregant per l’Església, tal com ho expressava bellament en el seu Testament: “Sento que l’Església m’envolta: oh, Església santa, una i catòlica i apostòlica, rep el meu suprem acte d’amor amb la meva benedicció i salutació!”. I el que ell demanava al final d’aquell esplèndid text: “Sobre la situació de l’Església; que escolti les paraules que li hem dedicat amb tant d’afany i amor. Sobre el Concili: que es dugui a terme feliçment i que es tracti de complir amb fidelitat les seves prescripcions. Sobre l’ecumenisme: que es continuï la tasca d’acostament als germans separats, amb molta comprensió, molta paciència i gran amor; però sense desviar-se de l’autèntica doctrina catòlica. Sobre el món: que ningú no pensi que se l’ajuda adoptant els seus criteris, el seu estil i els seus gustos, sinó procurant conèixer-lo, estimant-lo i servint-lo”. Beat Pau VI, Papa, ensenya’ns a estimar de cor el Crist i l’Església!”.

Homilia del Papa Francesc en l’Eucaristia amb ocasió de la cloenda del Sínode extraordinari sobre la família i beatificació del servent de Déu Pau VI

A

cabem d’escoltar una de les frases més famoses de tot l’Evangeli: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” (Mt 22,21). Jesús respon amb aquesta frase irònica i genial a la provocació dels fariseus que, per dir-ho d’alguna manera, volien examinar-lo de religió i posar-lo a

prova. És una resposta immediata que el Senyor dóna a tots aquells que tenen problemes de consciència, sobretot quan estan en joc les seves conveniències, les seves riqueses, el seu prestigi, el seu poder i la seva fama. I això ha succeït sempre. Evidentment, Jesús posa l’accent en la segona part

Església d’Urgell

19


de la frase: “I [doneu] a Déu el que és de Déu”. Això vol dir reconèixer i creure fermament, davant qualsevol mena de poder, que només Déu és el Senyor de l’home, i no n’hi ha cap altre. Aquesta és la novetat perenne que hem de redescobrir cada dia, superant la por que sovint ens tenalla davant les sorpreses de Déu. Ell no té por de les novetats! Per això, contínuament ens sorprèn, mostrant-nos i duent-nos per camins imprevistos. Ens renova; és a dir, ens fa sempre “nous”. Un cristià que viu l’Evangeli és “la novetat de Déu” a l’Església i al món. I a Déu li agrada molt aquesta “novetat”. “Donar a Déu el que és de Déu” significa estar disposat a fer la seva voluntat i dedicar-li la nostra vida i col·laborar amb el seu Regne de misericòrdia, d’amor i de pau.

En això resideix la veritable força, el llevat que fermenta i la sal que dóna gust a tot esforç humà contra el pessimisme generalitzat que ens ofereix el món. En això rau la nostra esperança, perquè l’esperança en Déu no és una fugida de la realitat, no és una coartada: és posar-hi mans a l’obra per tornar a Déu allò que li pertany. Per això, el cristià mira a la realitat futura, a la realitat de Déu, per viure plenament la vida, tocant de peus a terra, i respondre, amb valentia, als incessants nous reptes. Ho hem vist aquests dies durant el Sínode extraordinari dels Bisbes (“sínode” vol dir “caminar junts”). I, de fet, pastors i laics de tot arreu han dut aquí, a Roma, la veu de les seves Esglésies particulars per ajudar a les famílies d’avui a seguir el camí de l’Evangeli, amb la mirada fixa en Jesús. Ha estat una gran experiència, en la qual hem viscut la sinodalitat i la col·legialitat, i hem sentit la força de l’Esperit Sant que guia i renova constantment l’Església, cridada,

20

Església d’Urgell

amb urgència, a fer-se càrrec de les ferides obertes i a tornar l’esperança a tantes persones que l’han perduda. Pel do d’aquest Sínode i per l’esperit constructiu amb que tots han col·laborat amb l’apòstol Pau, “donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres oracions” (1 Ts 1,2). I que l’Esperit Sant que, ens aquests dies intensos, ens ha concedit treballar generosament amb veritable llibertat i humil creativitat, acompanyi ara, en les Esglésies de tota la terra, el camí de preparació del Sínode Ordinari dels Bisbes del mes d’octubre de 2015. Hem sembrat i seguirem sembrant amb paciència i perseverança, amb la certesa que és el Senyor qui dóna el creixement (cf. 1 Co 3,6). En aquest dia de la beatificació del Papa Pau VI, em vénen a la memòria les paraules amb què va instituir el Sínode dels Bisbes: “Després d’haver observat atentament els signes dels temps, ens esforcem per adaptar els mètodes d’apostolat a les múltiples necessitats dels nostre temps i a les noves condicions de la societat” (Carta Apostòlica Motu Proprio “Apostolica sollicitudo”). Contemplant aquest gran Papa, aquest cristià compromès, aquest apòstol incansable, davant Déu avui no podem sinó dir una paraula tan senzilla com sincera i important: gràcies. Gràcies al nostre benvolgut i estimat Papa Pau VI. Gràcies pel teu humil i profètic testimoni d’amor a Crist i a la seva Església. Qui va ser el gran timoner del Concili, l’endemà de la seva cloenda, anotava al seu diari personal: “Tal vegada el Senyor m’ha cridat i m’ha posat en aquest servei no tant perquè jo tingui algunes aptituds, o perquè governi i salvi l’Església de les seves dificultats actuals, sinó perquè sofreixi un xic per l’Església, i quedi clar que és Ell, i no altres, qui la guia i la salva” (P. Macchi, “Paolo VI nella sua parola”, Brescia 2001, 120-121). En aquesta humilitat resplendeix la grandesa del beat Pau VI que, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur, i tal volta en solitari, el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria ni la fe en el Senyor. Pau VI va saber donar veritablement a Déu el que és de Déu dedicant tota la seva vida a la “sagrada, solemne i greu tasca de continuar en el temps i estendre a la terra la missió de Crist” (“Homilia en l’inici del ministeri petrí”, 30 de juny de 1963: AAS 55 [1963], 620), estimant l’Església i guiant l’Església perquè sigui “alhora mare amorosa de tots els homes i dispensadora de salvació” (Encíclica “Ecclesiam suam”, pròleg).


GIOVANNI BATTISTA MONTINI va néixer a Concesio (Brescia) el 26 de setembre de 1897. Estudià a l’escola dels jesuïtes i a l’oratori dels filipins de Brescia. Fou ordenat de prevere el 29 de maig de 1920. Es doctorà en Filosofia i Dret Civil a Roma i en Dret Canònic a Milà. Va prestar servei a la Nunciatura de Varsòvia el 1923 i l’any següent entrà a la Secretaria d’Estat. Va ser assistent eclesiàstic del cercle romà de la Federació Universitària Catòlica Italiana, i assistent nacional del 1925 al 1933. En aquest període realitzà diversos viatges culturals i pastorals arreu d’Itàlia i de l’estranger. Del 1930 al 1937 fou professor d’Història de la Diplomàcia Pontifícia a la Universitat Lateranense. El seu servei a la Santa Seu va ser molt estimat pels papes Pius XI i Pius XII. Durant la II Guerra Mundial es va ocupar de l’ajuda als refugiats i als jueus i dirigí l’Oficina d’Informació del Vaticà. Acabada la guerra, va col·laborar en la fundació de l’Associació Catòlica de Treballadors Italians, va seguir amb interès els nous moviments polítics catòlics i va donar suport a les primeres organitzacions internacionals del laïcat. El 29 de novembre de 1952 fou nomenat pro-Secretari d’Estat per als Afers Ordinaris, i dos anys més tard, el 12 de desembre de 1954, va ser ordenat com a Arquebisbe de Milà. En aquesta complexa i estensa Diòcesi va cercar nous camins d’evangelització per fer front a la creixent immigració i a la difusió del materialisme marxista, sobretot dins l’àmbit laboral. Va escriure nou cartes pastorals, impulsà la construcció de 123 noves esglésies i conduí la missió ciutadana més gran realitzada mai al món catòlic. El 15 de desembre de 1958 va ser promogut a la dignitat de Cardenal pel Papa Joan XXIII, amb qui l’unia una forta amistat des de 1925, i va participar activament en els treballs preparatoris del Concili Vaticà II i en la celebració d’aquest gran esdeveniment de la història de l’Església. El 21 de juny de 1963 va ser escollit Papa, adoptant el nom de Pau VI. Va dur a terme, entre nombroses dificultats, tres períodes de sessions del Concili, animant l’Església a obrir-se al món modern i al respecte

a la tradició, cercant sempre la unitat entre els Pares. Va encetar el costum dels Viatges Apostòlics i va recórrer tots els continents, començant per Terra Santa, on va tenir lloc l’històric encontre amb el Patriarca ortodox Atenàgoras. Altres viatges especialment importants van ser els que va fer a l’Índia i la seu de l’ONU (1965), Fàtima i Turquia (1967), Colòmbia (1968), Ginebra i Uganda (1969), i a l’Extrem Orient, Austràlia i Oceania (1970). Durant aquest darrer viatge, quan visitava Manila (Filipines), patí un atemptat amb arma blanca que providencialment no va tenir greus conseqüències per la seva vida i, tot i les ferides, va poder continuar el viatge a Austràlia. Amb la seva primera Encíclica, “Ecclesiam Suam” (6 d’agost de 1964), sobre la missió de l’Església en el món contemporani, va encetar el mètode del “diàleg de la salvació” amb el món i dins l’Església. Va escriure altres sis Encícliques: “Mense Maio” (29 d’abril de 1965), una invitació a pregar a la Mare de Déu durant el mes de maig; “Mysterium Fidei” (3 de setembre de 1965), sobre la doctrina i culte de la Sagrada Eucaristia; “Christi Matri” (15 de setembre de 1966), amb súpliques a la Santíssima Mare de Crist per la pau al món; “Populorum progressio” (26 de març de 1967), sobre la necessitat de promoure el progrés dels pobles del món; “Sacerdotalis Caelibatus” (24 de juny de 1967), sobre el celibat dels preveres; i “Humanae Vitae” (25 de juliol de 1968), sobre el matrimoni i la regulació de la natalitat. Va dur endavant les reformes del Concili Vaticà II i va patir molt per les dificultats que va haver d’enfrontar l’Església durant el seu pontificat. Dificultats a les quals va fer front amb una gran capacitat de diàleg i una gran comprensió de la natura humana. Va ser un home d’una profunda espiritualitat; de tarannà reservat, humil i gentil, i prudent, però tenaç alhora, en la presa de decisions importants. Va morir a Castel Gandolfo el 6 d’agost de 1978, després d’una breu malaltia, mentre resava un Parenostre. Entre els seus darrers escrits, “Pensament per a la mort” i el seu “Testament” es consideren avui dia dues obres mestres d’espiritualitat i d’amor a l’Església.

Església d’Urgell

21


Fes­te’n soci ­ Col∙labora

902 400 707 ­ www.mansunides.org 22

Església d’Urgell

R


Recepció en honor del Cos Diplomàtic acreditat davant d’Andorra

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir la tarda del divendres 17 d’octubre al Palau Episcopal una recepció en honor del Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra, a la qual van assistir els caps de les legacions diplomàtiques d’una trentena de països, encapçalats pel Nunci de Sa Santedat a Andorra i Espanya i Degà del Cos Diplomàtic, Mons. Renzo Fratini. A la recepció, que va començar a les cinc de la tarda, van assistir també els representants de les principals institucions del Principat d’Andorra, encapçalats pel Síndic General i la Subsíndica General, M. I. Sr. Vicenç Mateu i M. I. Sra. Mònica Bonell, i pel Cap del Govern, M. I. Sr. Antoni Martí, acompanyat del Ministre d’Afers Exteriors, Excm. Sr. Gilbert Saboya, i altres Ministres del seu gabinet. També van ser-hi presents el Representant Personal del Copríncep Episcopal i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès; el Vicari General d’Urgell i el Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, i nombroses personalitats de la societat andorrana. Mons. Renzo Fratini va obrir l’acte amb un breu discurs en el que, tot fent referència a la commemoració enguany del centenari del començament de la I Guerra Mundial, va subratllar la importància cabdal de la diplomàcia per establir i enfortir relacions de cooperació i amistat entre les nacions del món, així com per a solucionar els eventuals conflictes que hi puguin sorgir, i es va congratular que Andorra tingui, cada cop més, un paper destacat dins l’escenari internacional.

El Nunci de Sa Santedat. Mons. Renzo Fratini (a dalt, davant el micròfon) es va congratular al seu discurs del paper destacat d’Andorra en l’escenari internacional. Després dels parlaments, Mons. Vives va saludar un per un tots els assistents (a la fotografia, amb l’Ambaixador del Japó).

Tot seguit, va intervenir l’Arquebisbe d’Urgell, que va agrair les paraules del Nunci de Sa Santedat i la presència dels Ambaixadors que van assistir a l’acte, i, tot expressant-se en català, espanyol, francès i anglès, va pronunciar el discurs que transcrivim íntegrament en aquestes pàgines.

Després dels parlaments, el Copríncep Episcopal, acompanyat de Mons. Renzo Fratini, el Síndic General i el Cap del Govern, va saludar personalment i un per un tots els assistents, i a continuació es va servir un aperitiu com a cloenda de l’acte. Església d’Urgell

23


Discurs de S. E. el Copríncep Episcopal en la recepció al Cos Diplomàtic acreditat davant el Principat d’Andorra Agraeixo vivament a S. E. el Sr. Nunci de Sa Santedat el Papa Francesc la salutació, els reconeixements i els vots adreçats al Poble Andorrà i a totes les seves Autoritats en nom dels Excms. Srs. i Sres. Ambaixadors acreditats davant el Principat, i sobretot l’expressió de l’esperit de col·laboració estreta i solidària que anima les relacions amb els Estats, representats per Vostres Excel·lències. Agraïment també, per la vostra resposta a la meva invitació i per l’oportunitat de celebrar, un any més, aquesta cerimònia que reflecteix l’Andorra tradicional i moderna, oberta al món, i present dia a dia en els principals fòrums internacionals. Un cop més, podem constatar de manera pública les bones relacions que Andorra té a nivell internacional, la qual cosa ens ha de continuar permetent treballar de manera conjunta per al desenvolupament mutu i l’amistat entre els nostres Pobles. Es para mí un alto honor saludar y dar la bienvenida al Sr. Nuncio y a los miembros del Cuerpo Diplomático acreditado ante el Principado de Andorra y poder agradecer a VV. EE., personalmente, el haber correspondido a mi invitación. Laissez-moi, Excellences, de vous adresser une très respectueuse salutation de bienvenue aux membres du Corps Diplomatique accrédité devant la Principauté d’Andorre. Je remercie chacun d’entre vous d’avoir répondu à mon invitation. Merci d’être avec nous et de travailler pour la paix entre les peuples et nations. It is a great pleasure to welcome each one of Your Excellences, Members of the diplomatic corps, credited to the Principality of Andorra. I would like to thank you personally for having accepted my invitation, and be able to approach ways of peace and reconciliation among all the countries. Je sais que ces sentiments sont entièrement partagés par le Président de la République française et Co-prince d’Andorre, S. E. Mr. François Hollande. Permettez-moi d’avoir un souvenir pour le Co-prince français et demander au Secrétaire de la Représentation de transmettre mes salutations les plus chaleureuses après cette belle et solennelle réunion que nous partageons. Senyores i Senyors Ambaixadors, l’any passat es complien els 20 anys de l’entrada del Principat d’Andorra a les Nacions Unides. En efecte, el 1993, amb l’aprovació de la Constitució i l’entrada a les Nacions Unides, An24

Església d’Urgell

dorra veia formalment reconeguda el que havia estat una realitat durant més de 700 anys: l’existència d’un país sobirà i democràtic, que s’havia mantingut neutral al cor dels Pirineus. Amb ocasió d’aquest 20è aniversari de la Constitució, el Secretari General de les Nacions Unides, Sr. Ban Ki-moon, visità el nostre país per acollir i reafirmar el compromís d’Andorra amb els principis i els valors de les Nacions Unides. I quins són aquests principis i valors? This year we commemorate two historical events closely associated with the birth of the United Nations: 1.- It is one century since the start of the First World War, and the 70 years of the Allied landings in Normandy, that marked the beginning of the end of World War Second. 2.- And in another side the 25th anniversary of the fall of the Berlin Wall. 1.- En primer lloc els 100 anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial així com els 70 anys del desembarcament aliat a Normandia que va significar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial. En recordar aquella “inútil massacre” els convido a conservar i pregar pels milions de morts dels dos bàndols i m’uneixo al crit del Papa Francesc al cementiri de Redipuglia (Itàlia) quan va exclamar : “in questo luogo, vicino a questo cimitero, trovo da dire soltanto: la guerra è una follia!”, [“prop d’aquest cementiri, només encerto a dir: la guerra és una bogeria!”]. Un crit en continuïtat amb el famós clam del Papa Pau VI (que diumenge que ve serà beatificat a Roma), quan a la seu de les Nacions Unides el 4 d’octubre de 1965 va proclamar: “Jamais plus la guerre, jamais plus la guerre! C’est la paix, la paix, qui doit guider le destin des peuples et de toute l’humanité! [“Mai més la guerra, mai més la guerra! És la pau, la pau, la que ha de guiar el destí dels pobles i de tota la humanitat!”]. Desitjo i demano que també avui les Nacions s’uneixin per treballar per la pau, la democràcia i la justícia en les relacions entre les cultures, les religions, les economies i els Estats. 2.- I un segon esdeveniment que vull recordar és que ben aviat, d’aquí a pocs dies, s’acompliran els 25 anys de la caiguda del mur de Berlín, que va significar un canvi radical en les relacions a Europa i també a tot el món, ja que canviaren les relacions entre els antics blocs i va acabar la guerra freda. Las dos guerras mundiales y sus consecuencias, con la guerra fría y la oposición entre los bloques, hicieron


que la humanidad tomara conciencia de que el mundo necesitaba un orden global que garantizara la paz, la seguridad y la justicia. Por eso nacieron las Naciones Unidas en el siglo XX y por eso hoy su misión es todavía muy vigente, cuando volvemos a arriesgarnos a tener un conflicto mundial. El tema escollit per a la Jornada de la Pau de 2015 pel Papa Francesc subratlla: “Mai més esclaus, sinó germans!”. Amb freqüència pensem que l’esclavitud és un fet que pertany al passat i que no té cap relació amb la pau. Però en el nostre món hi ha moltes formes d’esclavitud: el tràfic d’éssers humans, el drama dels emigrants i de la prostitució, el treball esclavitzat, l’explotació de l’home

Molt il·lustre Cap de Govern, Sr. Toni Martí, the Prime Minister of the Government of the Principality of Andorra, reminded several actions with which the Principality of Andorra is committed to the international community: the defenders of law in current conflicts such as Syria, Iraq, Palestine and Ukraine under the umbrella of the United Nations; the need for multilateral action in education; the fight against global warming by reducing the impact on the environment; a program of reforms to restructure the economic model of the Principality: a program based on transparency, openness of our economy, and a recognition of certain specific conditions to Andorra. The result is that Andorra has negotiated double taxation agreements with France and Luxembourg and Spain, and it is still negotiating with other countries so worthily represented by Your Honourable Excellences. These agreements demonstrate the commitment of Andorra for a transparent and global economy to be better integrated into the European internal market. Excel·lències, la vostra participació en aquest acte és expressió de l’interès dels Estats que representeu envers el Principat d’Andorra, i de la vostra consideració i amistat envers el poble andorrà. Us ho agraïm profundament.

En reciprocitat de sentiments permeteu-me que aprofiti aquesta avinentesa per a demanar la comprensió i l’ajut dels Estats que representeu, a l’esforç d’obertura a l’exterior, que Andorra està fent sense renunciar a la seva identitat configurada per una llarga experiència Mons. Vives durant la seva intervenció a la recepció al Cos Diplomàtic. Al seu costat, Mn. Josep Maria Mauri, històrica d’independència i de llibertat. Representant Personal del Copríncep Episcopal, i en segon terme, d’esquerra a dreta, la Subsíndica General, L’aprofundiment de les relacions mútuMònica Bonell; el Síndic General, Vicenç Mateu; i el Cap del Govern, Antoni Martí. es farà mèrit a un país, com Andorra, que té com a elements integradors per l’home, així com la mentalitat esclavista respecte de la seva identitat la modèstia de la seva petitesa, el de les dones i els nens... L’esclavitud fereix mortalment diàleg i el pacte, i la cultura d’una pau mil·lenària mai aquesta fraternitat universal i, per tant, la pau. La pau, pertorbada pel trauma de la guerra. en efecte, es dóna quan l’ésser humà reconeix, en l’altre, Faig vots per la prosperitat, el progrés i la pau dels un germà que posseeix la mateixa dignitat. La pau, la Estats que representeu i pel manteniment de les excellegalitat i la democràcia han d’anar acompanyades d’un lents relacions de les vostres nacions amb el nostre respecte efectiu dels drets humans, i en especial del Principat d’Andorra. respecte a la vida humana, a la llibertat de pensament i a la llibertat religiosa, i d’una millora substancial de Moltes gràcies! les condicions de vida de les persones: menys pobresa, menys fam, més educació i més sanitat. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Dear Ambassadors, under the general debate of the 69th session of the United Nations General Assembly, held in New York a few months ago, on the 27th September, the La Seu d’Urgell, 17 d’octubre de 2014

Església d’Urgell

25


Inici de l’Any Jubilar Teresià a la Diòcesi d’Urgell

T

ot i que l’Any Jubilar Teresià convocat pel Papa Francesc per commemorar el cinquè centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús començà oficialment el 15 d’octubre, dia de la festivitat litúrgica de la santa, la Diòcesi d’Urgell s’hi va voler avançar dos dies a l’efemèride tot dedicant la primera Jornada de Formació per als Preveres del present curs, que va tenir lloc el matí del 13 d’octubre al Seminari diocesà d’Urgell, a recordar el llegat espiritual i intel·lectual de Santa Teresa amb les aportacions del P. Agustí Borrell, OCD, Superior Provincial dels Carmelitans Descalços de Catalunya. La Jornada va ser presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i hi va assistir una cinquantena de sacerdots diocesans. La pregària com una íntima relació d’amistat amb Déu; la humilitat entesa no com una valoració empetitida de la condició humana o de les capacitats personals sinó com una mostra de reconeixement de la grandesa del Creador; el sentit evangèlic, la necessitat de dur el testimoni de Crist amb fets més que amb paraules; i el fort sentit eclesial de qui se sentia altament concernida per les dificultats que havia d’enfrontar l’Església del seu temps, són els quatre trets essencials que el P. Borrell destacà com els pilars principals sobre els quals s’assentava l’espiritualitat de Santa Teresa de Jesús. Com a bon coneixedor del que Santa Teresa representa com a figura cabdal de la història de l’Església, així com també el gran valor que avui dia tenen les seves ensenyances i els seus escrits, el ponent va 26

Església d’Urgell

començar per situar la biografia de Teresa d’Àvila en el seu context històric pel tal de comprendre millor les decisions que va prendre i les dificultats que va enfrontar, atès

que alimentarà l’anhel de rigor i perfecció que la guiarà en la seva vida religiosa. La segona ponència, després d’un breu recés, el P. Borrell la va

El P. Agustí Borrel (a la taula, al costat de Mons. Vives) va pronunciar dues ponències sobre la vida i l’obra de Santa Teresa.

que avui, com en la seva època, “no és estrany sentir l’amenaça del desànim”. Santa Teresa va néixer el 28 de març de 1515 a Àvila. Tot just dos anys abans que Martí Luter pengés a la porta de l’església del palau de Wittenberg (Alemanya) les seves 95 tesis contra les butlles del Papa, encetant així un dels períodes més convulsos que ha viscut l’Església a Europa en tota la seva història. Teresa creix en una família il·lustrada i en un ambient cristià, alimentat sobretot per la seva mare, de la qual tanmateix quedaria òrfena als 13 anys. Aquests anys d’infantesa, i els que va viure durant la seva adolescència amb el seu oncle, van enfortint en el seu interior “una espiritualitat robusta, transformadora”,

dedicar a desenvolupar els aspectes fonamentals, abans esmentats, de l’espiritualitat de Santa Teresa, així com a comentar alguns fragments dels seus escrits, en els quals es palesa una personalitat forta (malgrat va ser una dona amb una salut més aviat feble), inquieta pel que succeeix al món, tant al continent europeu com a les missions dels territoris americans, aleshores recentment descoberts i colonitzats. Teresa va tenir una vida extraordinàriament activa, i, malgrat això, sempre va parar molta atenció a la dimensió interior de la persona, a la necessitat d’aprofundir en l’autoconeixement per tal de poder arribar a la més oculta de les estances del “castell interior”, que és on hi ha Déu, “el tresor més preuat”. El camí


per a accedir a aquesta morada interior és l’oració, i d’aquí que en el pensament i l’obra de Santa Teresa l’oració esdevingui el principi fonamental de la vida cristiana. Oració i també determinació per servir Nostre Senyor, cadascú en la mesura de les seves forces, sense voler fer “torres sense fonament, perquè el Senyor no mira tant la grandesa de les obres com l’amor amb què es fan”, tal com ella mateixa aconsellava a les germanes del seu

Orde reformat; però alhora sense defallir davant els obstacles que ens puguem trobar en el camí. El 4 d’octubre de 1582, cap a les nou de la nit, Teresa mor a Alba de Tormes. Tenia 67 anys d’edat. Aquell mateix dia entrà en vigor la reforma gregoriana del calendari; així doncs, l’endemà del 4 va ser el 15 d’octubre, i per això actualment la festa litúrgica de la santa se celebra en aquesta data. Els actes de l’any dedicat a Santa Teresa que es

faran a Catalunya s’aniran anunciant oportunament a la web “www. stj500.cat”. Una pregària conjunta dels preveres a la Capella del Seminari va cloure la sessió del matí. A la tarda, després del dinar de germanor, els sacerdots van poder visitar la nova seu dels Arxius del Bisbat, guiats per les explicacions de l’Arxiver Capitular i Diocesà, Mn. Benigne Marquès, i del Vicari general, Mn. Josep M. Mauri.

Un model de santedat entre l’idealisme i el sentit pràctic

E

l seu nom de família era Teresa de Cepeda y Ahumada, filla d’Alonso Sánchez de Cepeda, de la ciutat de Toledo, i Beatriz de Ahumada, de la ciutat d’Olmedo. Es van instal·lar a Àvila, on va néixer Teresa el dia 28 de març de 1515, en el si d’una família nombrosa: “érem tres germanes i nou germans”, recorda a la seva autobiografia. La seva família tenia una gran afició a les lletres i a la cultura, per la qual cosa Teresa aprèn a llegir i a escriure a edat molt primerenca. En la vida de Teresa se succeeixen tres grans etapes: 1- Fins als 20 anys d’edat viu a casa dels pares. Teresa nena, adolescent i jove, va viure successivament la mort de la seva mare, la marxa de varis dels seus germans a les Índies, i el procés de la lenta dissolució de la llar. 2- Als 20 anys opta per la vida religiosa, malgrat el seu pare. En la seva biografia assegura que va fugir de casa un matí per entrar en el monestir de les Carmelites de l’Encarnació. Allí hi va viure 27 anys, amb comunitat religiosa

molt nombrosa composta per prop de 180 monges, suportant i superant el trauma d’una malaltia greu, la qual cosa va marcar el seu físic per a tota la vida, i la va dur a endinsar-se en la vida espiritual. Cap als 40 anys, Teresa se sent cridada al que s’ha denominat “experiència mística”, que no només canvia el rumb de la seva

vida, sinó que la defineix i dóna un gran bagatge humà i cristià a la seva persona. 3- Als 47 anys, Teresa inicia una tercera etapa quan surt del convent de l’Encarnació per fundar el Carmel de San José i poc després emprèn la seva tasca de fundadora “andariega”. Els seus viatges són en tartana o a lloms d’una mula fins a Medina del Campo, Valladolid, Alba de Tormes, Salamanca, Beas de Segura, Sevilla, Sòria i Burgos, per descansar finalment en el seu llit de mort a Alba de Tormes el 4 d’octubre de 1582. Durant els últims anys es dilata el seu horitzó visual i espiritual, no només pel tortuós mapa geogràfic dels seus viatges com a fundadora; sinó per la seva renascuda sensibilitat pels problemes d’Europa i de les Índies occidentals, el seu viu interès pels temes de la cristiandat i de l’Església, i el seu coneixement dels estrats socials d’aquella Espanya, conglomerat de glòria i de misèries. Són els anys en què Teresa estableix una infinitat d’amistats i relacions Església d’Urgell

27


humanes en tots els nivells i estaments de la societat. Dona de caràcter obert i comunicatiu, d’extrema sensibilitat i amb una immensa simpatia personal, posseïa un tremp enèrgic que li va permetre afrontar les més grans contrarietats. Va ser apassionada, intrèpida i voluntariosa. En definitiva, els seus biògrafs la defineixen com una dona d’acció que es va moure entre l’idealisme i el sentit pràctic i que va saber mantenir-se ferma malgrat les adversitats. Va ser beatificada per Pau V el 1614, canonitzada per Gregori XV el 1622, i nomenada Doctora de l’Església per Pau VI el 1970. Va ser la primera dona, junt amb Santa Catalina de Siena, en ser distingida amb aquesta dignitat, que posteriorment s’ha atorgat també a Santa Teresa de Lisieux i a Santa Hildegarda de Bingen. Els seus escrits L’obra escrita de Santa Teresa de Jesús és una obra viva, vigent actualment malgrat el temps transcorregut. Escriptora autodidacta, tenia el do de saber expressar degudament allò que vol relatar, com va quedar ben demostrat sobretot en la seva etapa de plenitud com a escriptora, dels 45 als 67 anys. Cap dels seus llibres, però, va aparèixer publicat en vida seva. Es van fer còpies únicament per a ús de les carmelites. Per humilitat, Teresa s’esforçava en escriure el més senzillament possible: escrivia com parlava; escrivia de pressa i rares vegades es rellegia. Entre el seu extens llegat bibliogràfic cal destacar, en primer lloc, l’autobiografia (“Vida de Santa Teresa de Jesús”). És el seu text més famós i respon a la petició dels seus confessors, tal com ella assenyala al pròleg: “Aquesta relació

28

Església d’Urgell

que els meus confessors em manen...”. És un llibre que escriurà dues vegades, ja que els seus confessors li demanen ampliar el primer relat. Tot i així, van considerar que la “Vida...” no podia ser llegida per tothom. Anys després de la seva mort, gràcies a les gestions de la vídua de l’emperador Maximilià II, Maria d’Àustria, s’encarregà una revisió a Fra Luis de León per editar l’obra i procedir a la seva impressió. L’original va ser conservat a la biblioteca de Felipe II a El Escorial, on encara es troba. Teresa va començar a redactar “Camí de perfecció” el 1564 amb la finalitat d’oferir un manual amb l’essencial per comprendre l’esperit de la seva reforma i com a guia perquè les religioses del Carmel de San José d’Àvila visquessin d’acord amb aquest esperit. Ella l’anomenava “el librillo” i el considerava d’una importància fonamental per a totes aquelles persones que volien apropar-se a les formes de vida conventual. Ràpidament se’n feren nombroses còpies no fidels a l’obra original, la qual cosa va molestar Santa Teresa que finalment va decidir que s’imprimís després d’una revisió definitiva l’any 1579. Però quan apareix el text ha estat retocat altra vegada, potser pel censor, i se succeeixen edicions fins que Fra Luis de León publicà en 1588 una de la més properes a l’original. “Morades del Castell Interior” és resultat d’una nova petició

del seu confessor, el P. Jerónimo Gracián, perquè torni a escriure la seva biografia que en aquell moment era revisada pel tribunal de la Inquisició. És una obra que Santa Teresa va concebre per als teòlegs i els directors espirituals, on aplega consells sobre la vida mística tal com ella s’hi havia aproximat. “Relacions i mercès. Exclamacions” és un conjunt de pregàries adreçades a Jesús. La seva lectura era tan atractiva que aviat van ser editades per Fra Luis de León i publicades a Madrid i més tard a Nàpols. Cal fer esment també de títols com “Llibre de les Fundacions” o “Meditacions sobre el ‘Llibre dels càntics’”, a més d’una àmplia collecció epistolar (la major part dels investigadors conclouen que hauria escrit almenys 15.000 cartes, de les quals se’n conserves unes 400) i una trentena de poemes i nadales.


Andorra la Vella acull les VII Jornades de Formació per a Catequistes

E

l Centre de Congressos d’An- Catequesi, si realment sortim amb la més lliures i responsables”. dorra la Vella va acollir el dar- força de l’Evangeli, trobarem alhora La jornada de divendres es va clourer cap de setmana d’octubre un servei que ens farà molt de bé, i re amb un recital dels Petits Cantors els participants a les VII Jornades ens farà més misericordiosos”. d’Andorra, dirigits per Catherine de Formació per a Catequistes, Mons. Vives va agrair públicament Métayer. convocades pel Secretariat Va ser a l’endemà, el dissabInterdiocesà de Catequesi te 25 d’octubre, quan, després de Catalunya i les Illes Balede l’Eucaristia matinal, es ars (SIC) sota el lema “Cateva dur a terme el gruix de quistes, acompanyants del les activitats programades, creixement de la fe”.Van ser començant pels tallers de presidides per l’Arquebisbe descoberta, que van tractar d’Urgell i Copríncep d’Antemes com ara la transmissió dorra, que va estar acompadels continguts de la fe; com nyat a la taula presidencial introduir a la vida litúrgica els per la Cònsol Major de la infants i joves; formes per fer Parròquia, Rosa Ferrer; el descobrir l’estil de vida crisDirector del SIC, Mn. Joan tià; a més d’altres tallers de Amich; i el Delegat diocesà caire més vivencial: “pregant de Catequesi i Vicari Episamb els mateixos sentiments copal per a l’Acció Pastoral, que Jesús”; “cantant amb Mn. Antoni Elvira. Van asels infants i adolescents”; i sistir-hi uns 350 catequistes “coneixement de la història provinents de les Delegacide la família dels cristians”. ons de Catequesi dels BisEls tallers van ser dirigits bats dins l’àmbit territorial per José Antonio Goñi, Imma del SIC, encapçalats pels resFarré, Carles Chuana, Anna Lupectius Delegats diocesans. devid, Andreu Muñoz, Carme A l’acte inaugural, que va Sorribes, Enric Termes i Fito tenir lloc el divendres 24 Tugues, que van aconseguir un d’octubre, Mons. Vives va alt grau de participació dels explicar que la catequesi catequistes, tot intercanviant A dalt, d’esquerra a dreta, Mn. Amich, Mons. Vives, Rosa Ferrer i Mn. Elvira ha de ser missionera, i cal durant l’acte inaugural de les Jornades. A sota, la ponència de Mons. Taltavull experiències sobre les seves que els catequistes retrobin va ser l’acte central de la sessió de dissabte. inquietuds i problemes quotil’alegria d’aquesta missió. dians vinculats amb el signe “Si creiem en les persones, jo us les paraules de la Cònsol Major, del taller al qual hi assistien. demano que transmetem també que que en el seu parlament va voler A la tarda, Mons. Sebastià Taltavull, tornem a creure en els capellans, posar en relleu “l’humil reconeixe- Bisbe auxiliar de Barcelona i Presien els Bisbes, en les famílies, en els ment de l’enorme feina que fan els dent del SIC, va pronunciar la ponènpadrins... perquè la vostra tasca és catequistes”, i els encoratjà “a seguir cia “La catequesi, aprofundiment de imprescindible en la transmissió de endavant perquè rebran la més la Bona Nova de Jesús (“Evangelii la fe”, digué l’Arquebisbe; i hi afegí: gran de les recompenses: formar Gaudium” 160-168)”. Mons. Taltavull “A través dels nens és quan som homes i dones amb capacitat de va glossar les paraules del Papa Francapaços d’estimar i sentir com ens prendre compromisos amb la vida cesc al final del Sínode extraordinari estimen, a través d’ells podem tocar pública i fer-ho amb humanisme, sobre la Família i va plantejar quatre les ferides de Crist. [...] Si fem bé la amb una base sòlida de valors, qüestions que ja va recollir Pau VI Església d’Urgell

29


a “Evangelii Nuntiandi” el 1975: -Quina eficàcia té als nostres dies aquesta energia amagada de la Bona Nova, capaç de sacsejar profundament la consciència de l’home? -Fins a quin punt i de quina manera, aquesta força evangèlica pot transformar de debò l’home d’aquest segle? -Amb quins mitjans proclamar l’Evangeli perquè el seu poder sigui eficaç? -Es troba o no més apta l’Església per anunciar l’Evangeli i inserir-lo al cor de l’home amb convicció, llibertat d’esperit i eficàcia? A partir d’aquestes quatre preguntes, Mons. Taltavull va desenvolupar les reflexions centrals de la seva ponència, molt rica en matisos, tot intentant donar-hi resposta des de la perspectiva plantejada a “Evangelii Gaudium” [podeu llegir el text complet de la ponència a la web www.bisbaturgell.org, o bé accedir-hi directament mitjançant el codi QR inclòs en aquesta pàgina]. Les Jornades, però, no van ser només un encontre per a la formació dels catequistes, sinó que també van propiciar que hi hagués moments de pregària i comunió. Així, divendres al vespre els participants van poder compartir una pregària multitudinària, amb l’assistència de Mons. Vives; i el dissabte, en el rés de Vespres, amb Mons. Taltavull. I també a l’Eucaristia solemne al Santuari Basílica de Meritxell, el diumenge 26, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mons. Taltavull i un bon nombre de preveres, que va servir com a cloenda a la trobada.

Accediu directament al text de la ponència de Mons. Taltavull.

30

Església d’Urgell

Els tallers com a metodologia d’aprenentatge

na de les peticions més demanades al SIC i, a la vegada, més agraïdes per part dels catequistes és el temps dedicat a la formació. Trobar espais per cuidar aquesta formació en les tres dimensions ben conegudes del ser, saber i saber fer del catequista és quelcom gairebé prioritari. Per això, el SIC ofereix cada any als catequistes unes jornades formatives per treballar alguns dels aspectes del catequista i de la seva tasca ben concreta d’educació de la fe. Aquest any ens fixàvem en el catequista com a acompanyant del creixement de la fe. Per això vàrem creure oportú oferir una formació sobre el que significa ser acompanyant i com realitzar aquest acompanyament de manera més adequada. L’oferta dels tallers creiem que ha estat encertada per alguns motius. Primer perquè és una metodologia d’aprenentatge molt activa que et permet d’adquirir idees, habilitats i recursos de cara a la realització de les sessions de catequesi. A la vegada, ens ha permès treballar les diverses dimensions que tota sessió de catequesi ha de tenir: continguts, litúrgia, pregària, celebració, educació en la vida moral, etc. Cada catequista tenia la possibilitat de participar en dos tallers als que prèviament s’havia inscrit. I alguns catequistes que venien d’una mateixa parròquia

U

s’organitzaren per tal de participar en diversos tallers i així després posar en comú allò que havien treballat en cada taller. De fet, de les set jornades que hem celebrat al SIC en aquesta modalitat de cap de setmana, aquestes són les primeres que hem pogut oferir uns tallers. Aquests eren sol·licitats constantment pels catequistes que demanaven també una formació no únicament de continguts sinó també adreçada al saber fer del catequista. Amb això no volem dir que els tallers no tinguin uns continguts ben concrets, sinó que en aquests predomina la pedagogia i la manera de presentar o treballar una temàtica concreta. En aquestes com en totes les jornades cal no descuidar tot allò que enriqueix al catequista: els comentaris sobre una qüestió, les aportacions en el treball de grup, els continguts de la conferència, el compartir uns recursos i una manera de fer de cada lloc, el sentir-se unit amb tantes persones amb un mateix projecte... tot això també ha contribuït a la pròpia formació, sense descuidar la pregària i la celebració que sosté i anima el catequista a ser un bon testimoni de Jesucrist. Mn. Antoni Elvira, Delegat diocesà de Catequesi


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (IX): La fascinació

F

ascinar és captivar irresistiblement algú amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el propi prestigi. La voluntat de fascinar no es tradueix, necessàriament, en l’acte de fascinar. Molt sovint, la fascinació es viu passivament i no obeeix a cap propòsit conscient. Un se sent fascinat per quelcom sense que ningú li hagi parat la trampa. Hi ha artistes, creadors, poetes i actrius que fascinen sense cercar-ho, sense haver-ho pretès. De la mateixa manera, hi ha obres d’art, narracions, peces musicals i obres filosòfiques que causen fascinació, tot i que no estava dins dels propòsits dels seus creadors assolir aquest fi. La fascinació és una emoció que transcendeix la seducció. Ser seduït per algú és sentir-se captivat per la seva presència, pels dons que té; per la seva bellesa, per les qualitats materials i immaterials que atresora; però la fascinació és una emoció de més alta intensitat, de més gran penetració. Comporta, necessàriament, una pèrdua d’objectivitat. Quan un se

sent fascinat per algú no és capaç d’entreveure les seves limitacions ni les seves debilitats, perquè la persona objecte de la fascinació esdevé quasi una divinitat i només se li atorguen qualitats; unes qualitats excepcionals que, suposadament, no posseeix cap altre ésser humà en el planeta. Sentir fascinació per algú és perdre el sentit de finitud i de mortalitat, és ubicar l’altre en el pla dels déus, en el món de les idees i, generalment, aquest moviment va acompanyat, posteriorment, d’un desengany, d’una decepció perquè, tard o d’hora, per un motiu o per un altre, aflora una debilitat, una contradicció, una mesquinesa que destenyeix aquella imatge perfecta. Fascina el que és excepcional, el que trenca la normalitat, el que ultrapassa els límits de la condició humana. Fascina la genialitat dels artistes, però també la resistència d’alguns atletes; l’agilitat dels ballarins; fascina la creativitat dels narradors, la subtilesa dels grans filòsofs, però també la bellesa d’algunes obres d’art.

La fascinació és un com un rapte de l’ànima. No és un acte lliure, ni és fruit d’una premeditada acció. Un se sent fascinat fins i tot a contracor, perquè reconeix que hi ha una força major que el connecta màgicament amb un objecte o amb una persona que li causen fascinació. Fascina el que no és previsible, el que surt dels cànons establerts, el que supera la mitjania en tots els terrenys. És una emoció bella, que accelera el ritme de vida i dóna una nova orientació a l’existència. Amb tot, és una mena d’embruix i, per tant, comporta una pèrdua de racionalitat i de sentit crític. És una emoció estretament lligada a l’entusiasme, a l’enamorament, a l’eufòria, a l’anhel de viure. Quan un sent fascinació per algú, viu per a aquest algú, tracta de fer-se present allí on és, per contagiar-se amb el seu magnetisme. Ja no viu per a ell mateix, sinó per a l’altre, fora de si. Amb la fascinació, la vida adquireix un sentit completament nou. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

31


Sense veu

D

eu dies sense veu. Més de vint dies amb una veu esquerdada de dalt a baix. Són la petja d’uns tubs de quiròfan que la gorja engoleix: inflamació de la corda vocal dreta. Durant un mes he viscut l’experiència del món sense veu, on la persona no pot expressar la seva opinió. Gràcies, Maria Àngels, logopeda, per la teva ajuda a sortir del buit. A primer cop d’ull, sentir-me dels marginats sense veu em suposa un doble sofriment. Una de les raons de la meva fidelitat a les pàgines d’Església d’Urgell ha estat mirar de ser “la veu dels sense veu”. M’explica la monitora Digna que el valor prioritari del pla pastoral del curs 2014–2015 del Col·legi Janer és el silenci. El meu bon amic Pere, que ha pujat fins a AINA per interessar-se per la meva salut, m’ha ofert el llibre “Biografia del Silencio”, de Pablo d’Ors”. Ser del món dels sense veu m’ha fet el do del temps per fer-ne tota la lectura. Ho reconec. La sort més gran que he tingut a la vida ha estat néixer a una casa de pagès, créixer en un poble amb l’ADN de l’agricultura i haver-me de guanyar el nostre pa de cada dia com a capellà en el món rural. Pagesia i silenci són sinònims. Quan era un marrec, el silenci sols el trencava el cant del pagès que llaurava amb el parell d’animals “la Virgen del Pilar dice / que no quiere ser francesa...”. A partir de la Pasqua i fins a Tots Sants em tocava cada dia, en sortir de l’escola, anar a pasturar l’euga. En aquells marges d’herbassars contemplava les papallones, escoltava el cant de les cigales o m’encantava amb la carrera de formigues treballadores que, enfilades militarment, feien les provisions per a l’hivern. Vinc d’un silenci. Els arbres, les flors, l’herba, les plantes creixen en 32

Església d’Urgell

el silenci. El sol, la lluna, els estels es mouen des del silenci. ¿Què hi cercava en els pics andorrans, tantes vegades guanyats (Estanyó, Casamanya, la Serrera...), si no era el silenci i la llibertat? ¿Què em regalàvem els llacs dels Pessons, de la Coma, Juclar, Siscaró, Vall del Riu, si no era el silenci

profund l’he viscut a l’estany del Querol: fou l’any 1988, quan vaig celebrar els 25 anys de capellà. Hi vaig anar a plantar la meva tenda per a un silenci de tres dies. El primer dia em costà molt de pair. El segon dia admirava dins el llac el Pic d’Escobes, el Tossal de Juclar. El llac em

L’estany de Juclar, envoltat del silenci dels cims de la vall d’Incles (Canillo).

de l’aigua adormida, de qui trencava el son només la font d’entrada i la comporta de sortida? Els sorolls dels ainistes han estat sempre per a mi un cant a la vida. Amb tot i això, després de dos mesos de colònies, a partir del 17 d’agost he cercat un espai de silenci (Santa Magdalena, Sant Miquel de Cuixà...) per buidar-me de tantes melodies. Per imposició personal, he cercat el dimecres de cada setmana com el meu dia de silenci: Estany d’Ivars, pantà de Sant Llorenç de Montgai, Montserrat, Sabart... Els anys més complexes i complicats del meu caminar foren del 1978 al 1983, quan bastíem AINA. En aquell moment vaig cercar el meu dia de silenci a la universitat de Lleida, en els estudis de filologia catalana. El silenci més

feia de balconada per contemplar tota la Vall d’Incles, cantada per mossèn Cinto Verdaguer. La darrera nit fou per gaudir-ne de la infinitud dels sorolls nocturns. En despertar l’aurora, cada mitja hora fotografiava la bellesa de la primera llum. Em sentia gelós. Volia fixar per sempre aquella festa. Em sento feliç per haver estat un militant del silenci. En quedar-me sense veu, escodrinyo dins dels meus silencis. Cercar el silenci era com anar a fer el ple d’energies, quan aquestes es posaven a la reserva. Treballant l’esperit dels joves, crec que he fet més bona feina amb el silenci que no amb un buldòzer. Era un enamorat de l’abbé Pierre i de la Mare Teresa de Calcuta, compromesos fins al coll en la solidaritat amb els més pobres dels


pobres, perquè l’un i l’altre eren contemplatius (silenciosos). La mare Teresa allargava l’estona de pregària dient a les germanes: “després, amb més calma i pau, rendireu més a la feina”. La capacitat del treball creix després d’un silenci. El silenci ho és tot per a aquell que vol complir la missió que li ha confiat la vida. Des del context o marc del silenci, em pregunto: “Ramon, on passes? De què dónes gràcies? Quin repte has de treballar en aquesta setmana i com el gestionaràs?” Ser persona no és la quantitat d’activitats, d’anys... sinó la qualitat. Aquesta qualitat ens ve del silenci. Amb aigües enfadades, només veuràs agressivitat. No es tracta de tenir experiències, sinó de viure. El silenci possibilita viure. Silenci per escoltar l’altre: Jesús a Betània, a casa de Maria, Marta i Llàtzer; a casa de Zaqueu; al Tabor; a la platja amb els apòstols, a qui els ha preparat l’esmorzar. Silenci per escoltar Déu: “els ocells volen, els peixos neden, les persones preguen”. La vida és estimar amb aquell amor que transforma i et fa avançar. La vida és lluitar per ser els primers de la cordada, els més lluitadors. La vida és pregar. L’alberg que avui anomenem la Borda de Meritxell, en bastir-lo l’any 1977 l’havia batejat amb el nom ortodox de Pustinia (espai eremític de muntanya i pregària). Pregar per sentir-se estimat. Per valorar la humilitat. Per no construir castells en l’aire. Gràcies a tota una jornada de silenci al Santuari de Meritxell vaig fruitar la pregària que acompanya la imatge del segle XII (estampa de la qual en reparteixo 10.000 l’any, gràcies a la generositat del Ministeri de Turisme) per tal que els qui visiten la meva Confident li puguin continuar pregant des de casa, al cotxe, a dalt d’un cim... La primera invocació no podia ser cap altra: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar”. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

Camins d’oració (i III)

T

othom qui se sent cridat a una vida de pregària, en algun moment, es troba desemparat, com si estigués davant d’una cruïlla amb moltes direccions per escollir, o, encara pitjor, quan sembla que un mur impenetrable l’impedís accedir a la desitjada relació amb Déu. Hi ha una sortida d’aquesta prova angoixant: el recurs a “la lectio divina”, que vol dir acudir a la lectura de textos espirituals plens de saviesa i curulls d’experiència en la vida d’oració, com serien els escrits dels Sants Pares i d’altres

Per damunt de tot, però, hi tenim la Bíblia, que és, sens dubte, l’enciclopèdia d’una veritable vida d’oració autors, mestres espirituals. Ací recomanaríem les “Confessions” de San Agustí, els escrits de Sant Bonaventura, els escrits de Sant Gregori de Nissa, els de Sant Joan de la Creu o els de Santa Teresa d’Àvila i Santa Teresa de Lisieux, etc. Per damunt de tot, però, hi tenim la Bíblia, que és, sens dubte, l’enciclopèdia d’una veritable vida d’oració. Els Salms, els llibres sapiencials, els Profetes, el Deuteronomi, alguns llibres històrics i tot el Nou Testament, son una veritable escola d’oració, fruit de l’experiència secular de tantes persones que han viscut a fons la seva relació orant amb Déu. La lectura de la Bíblia, però, comporta una dificultat que costa de superar. Ens trobem davant de tanta i tan variada matèria, que costa destriar i concretar allò que a cadascú li

convé en un moment determinat. És com trobar-se enmig d’una selva immensa, on hom no sap quin és el millor camí i quines són les sortides adequades. L’Església, que és una comunitat orant, ha resolt, des de temps antics, per mitjà de la Litúrgia, l’aproximació de la Bíblia a l’abast del poble cristià. Els llibres litúrgics vénen a ser com el nèctar de tota la Bíblia en l’àmbit de la pregària. En la Litúrgia tenim el Missal, els Leccionaris, la Litúrgia de les Hores, els Rituals Sacramentals i, fins i tot, un Ritual de Benediccions. Aquests llibres contenen, de manera entenedora i apropiada a cada moment i situació, tot l’arsenal de vida orant que conté la Bíblia. La selecció dels textos ha estat feta, en el decurs dels segles, per mans d’experts biblistes i de persones avesades a la vida d’oració. A la Litúrgia de les Hores, que és a l’abast de tothom i que es nodreix principalment de Salms, antífones, responsoris i oracions, se’ns ofereixen pregàries de petició, de lloança a Déu, d’adoració, de conversió personal, de penitència, de fidelitat a la voluntat de Déu, de contemplació, d’abandó total al Senyor, d’amor incondicional. Sempre que no ens conformem només a “llegir el Breviari”. Ens cal tenir, a més a més, atenció a la lectura, voluntat orant i obertura de cor a la interpel·lació que es produirà amb ocasió d’un passatge, d’un verset o d’una paraula. Aquestes mateixes disposicions ens han d’acompanyar quan assistim a la celebració de la santa missa, per tal de trobar-nos-hi bé i de sortir-ne millorats. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

33


Dietari FESTA DELS PATRONS DE RIALP La vila de Rialp va celebrar el divendres 26 de setembre la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Un grup ben nombrós de persones es reuniren a la capella dels seus Patrons per iniciar la processó cap a l’església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors amb el cant dels Goigs. A l’església s’hi celebrà l’Eucaristia presidida per Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, i concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Henry Vargas, i per Mn. Enric Prat i Mn. Joan Dies, preveres de l’Arxiprestat del Pallars Sobirà. En acabar la celebració, s’entonà novament el cant

dels goigs de Sant Cosme i Sant Damià i després de la processó es veneraren les seves relíquies i es lliurà una estampa dels Patrons. Després de l’Eucaristia es dugué a terme el popular ball dels Rigodons i un dinar de germanor. Com a cloenda de la festa, la Camerata 432, sota la direcció d’Elena Rey, interpretà un concert titulat “Música per la Pau”, amb composicions d’Eduard Toldrà, Pau Casals i Jordi Cervelló.

50 ANYS DE L’ACADÈMIA MILITAR DE TALARN

El dissabte 27 de setembre se celebrà a Talarn els 50 anys de l’obertura de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) i els 40 de la primera promoció. A l’acte, que fou presidit pel Tinent General Alfredo Ramírez Fernández, cap del MADOC (Mando Adiestramiento y Doctrina), hi assistiren altres alts comandaments militars vinculats amb l’Acadèmia al llarg d’aquests 50 anys, així com els Alcaldes de Talarn i de Tremp, i d’altres pobles de la Conca i els Pallars. En Sant Cosme i Sant Damià, Patrons de la vila de Rialp. 34

Església d’Urgell

La primera trobada del curs 2014-2015 del grup “Evangeli.com” va reflexionar sobre alguns temes del proper Sínode extraordinari de la família.

nom del Bisbat i en representació de l’Arquebisbe d’Urgell, que es trobava a Madrid participant en l’Eucaristia de beatificació del Bisbe Álvaro del Portillo, hi assistí el Vicari General de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, que va dirigir la pregària en homenatge als caiguts. En la seva al·locució, el Coronel José Andrés Luján, Director de l’AGBS, va subratllar la gran transformació experimentada al llarg d’aquestes dècades en la funció i la presència de l’estament militar en la societat i les seves missions internacionals.

TROBADA DE FAMÍLIES Un grup de famílies de diversos punts del Bisbat d’Urgell es va reunir el dissabte 27 de setembre a la Residencia de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell amb el Subdelegat diocesà de Família i Vida, Mn. Cinto

Busquet, en la primera trobada del curs 2014-2015 del grup familiar anomenat “Evangeli.com”. Algunes parelles noves o més joves van assistir amb els seus nadons, de només algunes setmanes, la qual cosa va donar peu a una enriquidora reflexió entorn el canvi existencial que les persones experimenten amb l’arribada dels fills. Alguns van comentar que el naixement del primer fill els havia fet sentir com la baula d’una cadena, com a part de quelcom més gran que un mateix, com a transmissors de vida. Tots van constatar la grandesa de ser pares, cóm això supera la pròpia petitesa, i la felicitat que hom sent quan ajuda a portar una nova vida al món. Els matrimonis també van comentar la seva vivència personal d’alguns dels temes relacionats amb els desafiaments pastorals sobre la família


en el context de l’evangelització, recollits en l’“Instrumentum laboris” de la tercera assemblea general extraordinària del Sínode de Bisbes que s'ha de celebrar del 5 al 19 d’octubre al Vaticà. Els nens van poder gaudir de moments d’esbarjo i espiritualitat gràcies al servei desinteressat d’una jove i un seminarista de la Diòcesi. En la pregària inicial i en l’Eucaristia, les famílies van resar pel proper Sínode sobre la Família amb la pregària proposada pel Papa Francesc [veure contraportada d’aquest mateix número].

CONVIVÈNCIES AL COL·LEGI SANT ERMENGOL Durant la darrera setmana de setembre i la primera d’octubre, el col·legi Sant Ermengol va organitzar unes convivències per a cada curs de secundària i batxillerat, sota la direcció del P. Joaquim Folqué, amb l’objectiu de compartir una jornada de companyonia, de reflexió i d’amistat, i

mirar d’arrelar en els joves aquells compromisos que vulguin prendre durant el curs i que els ajudin a tenir un any bo a en l’àmbit personal. Les convivències van comptar amb la presència del Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana.

LLIÇÓ INAUGURAL DE MN. PARÉS EN L’INICI DEL CURS A LES FACULTATS DE TEOLOGIA I FILOSOFIA DE CATALUNYA Mn. Xavier Parés, Rector de Sant Ot i Degà del Capítol Catedral d'Urgell impartí el 2 d’octubre la lliçó inaugural del curs 2014-2015 de les facultats de Teologia de Catalunya (FTC) i de Filosofia de Catalunya (FFC), en un acte celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona, presidit pel Cardenal Zenon Grocholewski, Prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica. Per part del Bisbat d’Urgell hi van assistir l’Arquebisbe Joan-Enric, el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri, i el Director espiritual del Seminari diocesà, Mn. Cinto Busquet.

Un dels grups participants en les convivències del col·legi Sant Ermengol.

Mn. Parés va dedicar la seva exposició a “La reforma litúrgica del Concili Vaticà II a les Diòcesis catalanes”, i la va dividir en quatre parts: 1.- Una referència als antecedents de la reforma litúrgica; és a dir: el moviment litúrgic de final del segle XIX i prina dreta, Mn. Navarri, Mons. Vives, Mn. Parés i Mn. cipi del segle D’esquerra Busquet, en l’acte d’inici del curs a les facultats de Teologia XX i el Congrés i de Filosofia de Catalunya. Litúrgic de Montserrat de l’any 1915. facultats, i Mons. Grocho2.- La Litúrgia al Concili lewski va cloure l’acte amb Vaticà II. Estructura i, el seu parlament. finalment, aprovació de la Constitució apostòlica TROBADA DE MONITORS “Sacrosanctum Concilium”. DE LA FEMN A AINA Intervencions de l’Església catalana. Uns 120 monitors dels 3.- Exemples significatius esplais de la FEMN, fundai fecunds de la recepció i ció que aplega els esplais aplicació de la “Sacrosanc- del Bisbat d’Urgell, es van tum Concilium” a les Diòce- reunir el primer cap de sis catalanes. Resum dels setmana d’octubre a la principals esdeveniments, casa de colònies AINA, institucions i moviments a Canillo (Andorra), per litúrgics a Catalunya. Prin- posar en comú diversos cipals liturgistes catalans aspectes de la seva tasca en aquests afers. i preparar el curs present. 4.- Balanç del treball litúrEls monitors van comgic realitzat a Catalunya i partir un seguit d’activiperspectives de futur, que tats i propostes que van seran el repte de la pastoral aconseguir engrescar els litúrgica a Catalunya per al monitors i fer del cap de segle XXI. setmana una experiència Després de la lliçó inau- de formació i de germanor: gural, el Dr. Armand Puig, una sortida a peu per la Degà-president de la FTC, Vall del Riu, testimonis de i el Dr. Jaume Aymar, Degà- vida per a la reflexió i el president de la FFC, van diàleg, tallers formatius, presentar les memòries balls i danses, etc. També del curs passat de les dues van treballar sobre un deEsglésia d’Urgell

35


Un centenar llarg de monitors de la FEMN es van reunir a AINA.

càleg en el qual es pogués fixar de manera clara i compromesa els punts que sustenten la seva tasca educativa; i dissabte a la nit van participar en la celebració eucarística presidida per Mn. Joan Pau Esteban, consiliari de la FEMN. A més dels monitors, també van participar en la trobada els membres del patronat de la fundació: el President, Eloi Villalta; Jordi Teixidó, tresorer; i Xavier Coma, responsable de la vocalia de centre i membre del Consell Directiu del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC), a més de la Presidenta del Consell Directiu del MCECC, Maria València; i el Delegat de Joventut del Bisbat d’Urgell, Lluís Plana.

PRESENTACIÓ DEL CANÒLICH MUSIC ALS MITJANS ANDORRANS El 6 d’octubre tingué lloc la roda de premsa per presentar als mitjans de 36

Església d’Urgell

comunicació andorrans la segona edició del festival de música cristiana Canòlich Music, previst per al 22 de novembre a Sant Julià

de Lòria. En la presentació hi van intervenir Carles Álvarez Marfany, Conseller Major del Comú lauredià; Mn. Pepe Chisvert, Rector

de Sant Julià; i Lluís Plana, Delegat diocesà de Joventut. La principal novetat d’enguany és que els concerts es faran a un envelat climatitzat que es muntarà a la plaça de la Germandat. Entre els grups confirmats fins al moment de la presentació hi ha “Kairoi”, “Please” i “L’Artista Convidat”, guanyador l’any passat del certamen de joves promeses “Dóna’t a conèixer” (que es farà també enguany), i que ja s’ha començat a obrir un espai propi en el panorama musical. Un altre grup que ha confirmat la seva participació és Tocats pel Gòspel, que intervindrà en una celebració eucarística a l’església parroquial.

DECRET EN L’ANY JUBILAR TERESIÀ PER REBRE LA INDULGÈNCIA PLENÀRIA AL BISBAT D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell ha signat el següent Decret: “Atès que amb data 24 abril 2014 la Penitenciaria Apostòlica va respondre afirmativament a la sol·licitud de concessió de la gràcia d’un Any Jubilar Teresià per a totes les Diòcesis d’Espanya amb ocasió del V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, del 15 d’octubre de 2014 al 15 d’octubre de 2015, Considerant que posteriorment la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, en la reunió ordinària dels dies 25 i 26 de juny de 2014, en relació amb el citat decret, va establir que cada Bisbe escollís els seus temples jubilars, Pel PRESENT establim que: 1. Els fidels podran guanyar la indulgència plenària, una vegada al dia, durant l’Any Jubilar Teresià, aplicable també en sufragi dels fidels difunts, complint les condicions acostumades (confessió sacramental, comunió eucarística i pregària pel Sant Pare), concloent amb la pregària del Parenostre, el Credo, la invocació a la Verge Maria i a Santa Teresa de Jesús. 2. El lloc designat a la nostra Diòcesi d’Urgell per guanyar la indulgència plenària és la Santa Església Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell. 3. Els ancians, els malalts i tots els qui, per causa greu, estiguin impedits també podran guanyar la indulgència plenària, si, penedits i amb propòsit de dur a terme les tres condicions acostumades, davant d’alguna petita imatge de Santa Teresa de Jesús, s’uneixen espiritualment a les celebracions jubilars o pelegrinatges i resen el Parenostre i el Credo, oferint els dolors i sofrences de la seva pròpia vida. Preguem perquè Santa Teresa de Jesús, contemplativa i doctora de l’Església, segueixi mostrant-nos el camí de la santedat durant aquest Any Jubilar, A La Seu d’Urgell a 5 d’octubre de 2014”.


D’esquerra a dreta, Lluís Plana, Mn. Chisvert i el Conseller Carles Álvarez Marfany, durant la roda de premsa de presentació del Canòlich Music d’enguany.

A més dels concerts, el matí de dissabte hi haurà diversos tallers per a gent de totes les edats sobre música, ball, meditació i ioga, entre d’altres. Diumenge, hi haurà una oferta de preus especials per fer una sortida lúdica a Caldea, a Naturlandia o al Museu del Tabac, amb transport inclòs. Hi haurà també preus i menús especials als restaurants i bars de la Parròquia pels participants als actes. Des de les Delegacions d’Ensenyament i de Joventut del Bisbat d’Urgell s’ha posat en marxa la web: “www.canolichmusic. com” on s’anirà actualitzant puntualment tota la informació sobre aquesta segona edició del Canòlich Music. Entre les entitats collaboradores hi són el Comú de Sant Julià de Lòria, Turisme d’Andorra i Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), a més de varies entitats i empreses privades que facilitaran preus especials als participants en les diverses activitats.

TROBADA DELS ARXIPRESTATS DE NOGUERA I L’URGELL MITJÀ Dilluns 6 d’octubre, una gran majoria dels preveres dels Arxiprestats de Noguera i l’Urgell Mitjà, encapçalats pels respectius Arxiprestos, Mn. Joan Pujol i Mn. Ramon Balagué, es van aplegar al Santuari del Sant Crist de Balaguer per compartir una jornada de fraternitat sacerdotal i reflexionar sobre les realitats pastorals de les Parròquies que serveixen.

Després de la benvinguda, van compartir una estona de pregària amb el rés de Laudes i la meditació de dos textos carregats d’espiritualitat: un de Sant Basili el Gran, “Sermo ob sacerdotum instructionem”; i l’altre del Bisbe emèrit de Girona, Mons. Jaume Camprodon, “Contemplatius i generosos”. Tot seguit, els vint-i-tres preveres van treballar, repartits en tres grups, tres grans qüestions de la pastoral a les Parròquies: experiències de catequesi i formació d’adults als nostres Arxiprestats; pastoral familiar: suggeriments a treballar conjuntament el curs 2014-2015; i atenció pastoral als pobles petits. La posada en comú del treball dels tres grups va obrir un ric diàleg, amb moltes aportacions i propostes per poder compartir i treballar, copsant la realitat pastoral de la zona sud del Bisbat. Es va fer un resum per fer-lo arribar, en forma d’acta, al nostre Arquebisbe, i poder servir a la tasca evangelitzadora a la Diòcesi urgel·litana.

Els preveres dels Arxiprestats de Noguera i l’Urgell Mitjà es van reunir al Santuari del Sant Crist.

Abans d’acabar la reunió, la Parròquia de Guissona va presentar l’enquesta feta enguany “Anem a les arrels”. La presentació anà a càrrec del Sr. Enric Sàrries, un dels coordinadors de l’enquesta i membre del Consell Parroquial de Guissona. També es va informar de les Parròquies que editen full parroquial i tenen una web pròpia. Un torn obert de precs i preguntes, el rés de l’Angelus i un dinar de germanor van posar el punt i final a la reunió.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE L’ACADÈMIA MARIANA Diumenge 5 d’octubre van culminar els actes celebratius a llaor de la Mare de Déu de l’Acadèmia Mariana, Patrona de la ciutat de Lleida, en el 152è aniversari de l’Acadèmia, amb el Certamen Literari Marià que enguany homenatjà la Mare de Déu de les Sogues, Patrona de Bellvís i de la Plana d’Urgell. Una solemne Eucaristia presidida pel Bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, i concelebrada per l’Arquebisbe d’Urgell, donà inici als actes festius del diumenge. A l’Eucaristia concelebraren també el Rector de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Bellvís, Mn. Josep M. Aresté; Mn. Jaume Tarragó; i Mn. Gerard Soler, capellà de l’Oratori, entre d’altres preveres i s’hi feren presents els Alcaldes de Lleida, Àngel Ros, i de Bellvís, Francesc Fabregat, a més d’altres Autoritats. Església d’Urgell

37


L’Acadèmia Mariana de Lleida té com a finalitat honorar la Mare de Déu mitjançant la literatura i les belles arts.

A l’homilia, Mons. Piris va glossar les lectures proclamades tot exhortant els fidels a estimar sempre la Mare de Déu. Posà de manifest el contrast entre el pla de Déu i la resposta humana, que sempre esdevé pobre i limitada, però que amb l’ajuda de Déu i de la seva gràcia fa que puguem perseverar en la fe. El Bisbe de Lleida subratllà com de vegades Déu sembla que s’amagui i deixi la humanitat sola perquè exerciti la seva pròpia responsabilitat i surti i vagi a treballar a la “vinya del Senyor”. Mons. Piris recordà com la vida de Maria també està plena de contrastos ja que malgrat que se li anuncia que serà la Mare del Salvador i del Rei de les nacions ha de contemplar al peu de la creu la mort del seu Fill i les burles i el menyspreu del poble. Al final de la celebració 38

Església d’Urgell

es cantaren els goigs de la Mare de Déu sota l’advocació de l’Acadèmia, “la Verge Blanca”, amb lletra d’Antoni Fortuny i música del prevere d’Urgell, Mn. Jordi Miquel, i a continuació tingué lloc al paranimf de l’Acadèmia Mariana el lliurament dels premis del certamen literari, actuant com a mantenidor el Dr. Sebastià Serrano, fill de Bellvís, lingüista i Catedràtic de Lingüística General de la Universitat de Barcelona fins al passat juliol. El Dr. Serrano parlà de la memòria episòdica, tot recordant quan de petit va demanar la protecció de la Mare de Déu de les Sogues la vigília d’un examen per ser becat. A partir d’aquesta anècdota comentà com els éssers humans busquem la protecció i com la Patrona de Bellvís ha estat la protectora per al poble. I, en al·lusió a les obres presentades al certamen, es referí a com la

poesia, que “ens ha permès sobreviure i arribar fins al dia d’avui”, ha conservat la memòria i les emocions del antecessors i ha estat un mitjà transmissor del coneixement. Per la seva part, l’Alcalde de Lleida reivindicà la Verge Blanca de l’Acadèmia com a patrona de la ciutat, no sempre coneguda pels lleidatans, felicità els guanyadors i els agraí que, amb els seus coneixements de les advocacions marianes, mostrin les diferents dimensions de la Mare de Déu en la seva relació amb els homes. La Mare de Déu de les Sogues és la visualització més clara de les dimensions marianes, nomenades advocacions, que permeten transmetre diferents valors i devocions a una societat que necessita també el seu desenvolupament espiritual. Després del lliurament dels premis va tenir lloc el concert de cloenda, amb l’actuació de la Coral Espiga d’Or, de Bellvís. L’Acadèmia Mariana de Lleida és una de les cinc

acadèmies marianes que hi ha al món. Fou fundada el 1862 per Mn. Josep Maria Escolà, en col·laboració amb el Sr. Josep Mensa Font i el Dr. Lluís Roca Florejachs, per a glorificar la Mare de Déu amb les arts i les lletres i com a monument a la definició dogmàtica de la seva Immaculada Concepció.

EL PAPA ATORGA EL TÍTOL DE BASÍLICA MENOR AL SANTUARI DE NÚRIA El Bisbat d’Urgell comunica amb alegria que el Sant Pare Francesc, a través d’un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel Cardenal Antonio Cañizares, ha concedit a l’església del Santuari de la Mare de Déu de Núria el títol i la dignitat de Basílica Menor. Aquesta concessió respon a la petició efectuada per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, fa uns mesos, i porta data del 23 de setembre de 2014. Està previst que la ce-

El Santuari de Núria és el quart temple de la Diòcesi que gaudirà del títol i la dignitat de Basílica Menor.


lebració solemne de la concessió d’aquest títol de Basílica al segon Santuari marià de Catalunya i que honora la Patrona principal de la Diòcesi d’Urgell tingui lloc el dissabte 29 de novembre pròxim i que la celebració estigui presidida per S. Em. el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach.

IV JORNADES INTERNACIONALS DE REFLEXIÓ EDUCATIVA A LA SEU D’URGELL I ANDORRA La qualitat, i no la quantitat de formació en forma de l’acumulació curricular, és la clau per a formar alumnes competents que siguin capaços d’enfrontar els reptes que es presenten en el marc social actual. Aquesta és, essencialment, la conclusió en què es va coincidir en els parlaments de l'acte inaugural de les IV Jornades Internacionals de Reflexió Educativa a La Seu d’Urgell i Andorra, que es va dur a terme a la Catedral de Santa Maria d’Urgell el divendres 10 d’octubre al vespre. L’acte va ser presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i va comptar amb la presència de la Ministra d’Educació i Joventut d’Andorra, Roser Suñé; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; la Directora General d’ESO i Batxillerat del Govern de la Generalitat, Teresa Pijoan, el Director General de la Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé; i Josefina Cambra, Degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, entitat organit-

Mons. Vives va presidir l’acte inaugural de les IV Jornades Internacionals de Reflexió Educativa.

zadora de les Jornades. Va conduir l’acte el Vicedegà del Col·legi de Doctors i Llicenciats, Àlex Rocas. En la conferencia inaugural, el nou director de l’Escolania de Montserrat, Llorenç Castelló, posà en relleu la importància de la música i de l’art en l’educació dels infants i els joves; de la mateixa manera que la sociologia, com a ciència, reflecteix cada instant de la societat, la música també forma i reflecteix maneres d’actuar amb uns valors molt interessants i amb una repercussió destacable. És per això

que Llorenç Castelló va considerar la música com quelcom vital.

REUNIÓ DE SEGUIMENT DE MANS UNIDES L’11 d’octubre va tenir lloc a la Residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell la reunió de seguiment de la campanya i els projectes per al 2015 de Mans Unides de la Diòcesi d’Urgell, a la qual se suma Mans Unides d’Andorra. La trobada va estar presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, la Presidenta de Mans Unides diocesana,

Teresa Cabanas, i el Delegat episcopal, Mn. Luis Eduardo Salinas. També van assistir-hi el Rector del Seminari i els seminaristes en ordre a prendre contacte amb aquesta associació de fidels tan important per a la solidaritat amb el Tercer Món. Es féu balanç de la campanya anterior i de l’estada al Bisbat de la missionera vedruna Núria Sola, i es va aportar informació sobre la nova campanya i els possibles projectes que es duran endavant. Es constatà un manteniment, i fins i tot un lleuger creixement, de les aportacions, que fan que no es vagi enrere en la solidaritat. També es van presentar les jornades de formació que tindran lloc els dies 24 al 26 d’octubre a Madrid.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR A LA CATEDRAL Mons. Joan-Enric Vives va presidir el diumenge 12 d’octubre la solemne celebració eucarística amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Pilar,

A la reunió de seguiment de Mans Unides es va tractar, entre altres temes, de possibles projectes per a l’any vinent. Església d’Urgell

39


JORNADES DE FORMACIÓ DE VOLUNTARIS DE CÀRITAS CATALUNYA Els dies 3 i 4 d’octubre van tenir lloc a la ciutat de Girona les primeres Jornades de Formació de Voluntaris de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya, que van aplegar més de 1.200 persones que collaboren com a voluntaris arreu del país. Del Bisbat d’Urgell hi van assistir 35 voluntaris, acompanyats per l'Arquebisbe, que van participar dels diferents actes que es van programar. Amb un seguit de propostes de formació i també de convivència, compreses sota el suggestiu títol de “Compartim, aprenem, construïm espais d’esperança” i organitzades des de la Comissió de Voluntariat de Càritas Catalunya (coordinada actualment des de Càritas d’Urgell) i a la vegada des de la Càritas acollidora, que ha estat Càritas Girona, les sessions de treball es van encetar amb la ponència de la Directora de l’àrea de Desenvolupament Social de Càritas Espanyola, Ana

40

Església d’Urgell

Abril, que va parlar sobre “Els reptes de l’acció social de Càritas, avui”. Tot seguit, els voluntaris van poder participar en els tallers (nou, en total) proposats en el programa d’activitats: “Eines i estratègies per la gestió del voluntariat”, impartit per Francesc López, Degà de la Facultat de Treball Social de la Fundació Pere Tarrés; “La regla de Sant Benet en el lideratge i organització de les entitats”, a càrrec del P. Ignasi M. Fossas, Prior del Monestir de Montserrat; “Treballem per la justícia. Més que un lema”, per Mn. Ramon Bufí, Delegat de Càritas diocesana de Vic; “Comuniquem millor, habilitats comunicatives en la relació d’ajuda”, per Toni Bardera, professor de comunicació; “Eines per a acompanyar vides”, per Eduard Sala, Director de l’Obra Social de la Companyia de les Filles de la Caritat; “Treballar en equip. Transformar un grup en equip de treball”, per Fernando Domínguez,

psicòleg del Centre d’Humanització de la Salut; “El reptes de la immigració, avui”, per Joan Soler, del Casal Claret de Vic; “L’ocupabilitat, avui”, per Marta Colomer; i “Disseny i redacció de projectes”, per Marc Àmbit, professor de la Universitat Pompeu Fabra. A la tarda, Mons. Santiago Agrelo, Arquebisbe de Tànger, va exposar el tema central de la jornada: “Claus sobre la situació actual a la llum

de l’exhortació Evangelii Gaudium”. Paral·lelament, les diferents Càritas van muntar al vestíbul del Palau de Congressos una mostra titulada “Tastets de projectes”, on s’informava d’algunes de les iniciatives que cadascuna de les Càritas du a terme a la seva Diòcesi. El dia va acabar amb una vetllada musical i lúdica per a tots els assistents. L’endemà, dissabte 4 d’octubre, van ser quatre les conferències que van


aportar reflexions i experiències als voluntaris que omplien el Palau de Congressos de Girona: “Construint espais d’esperança des de l’Evangeli”, per Mn. Ramon Prat, Vicari General del Bisbat de Lleida i membre del Consell General de Càritas Espanyola; “Construint espais d’esperança des de la motivació i l’actitud”, del professor i escriptor Víctor Kuppers”; “Construint espais d’esperança des de l’economia”, per Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau i Professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona”; i “Construint espais d’esperança des de la societat”, per l’actor Joan Pera. A migdia, el Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, va presidir l’Eucaristia a la Catedral, concelebrada pels Delegats Episcopals que van acompanyar les Jornades, a més del Bisbe emèrit Mons. Carles Soler. Al principi de la celebració, Mons. Pardo, en nom dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), va adreçar un missatge de felicitació i agraïment als voluntaris assistents. A més de Mons. Pardo, en molts dels actes que es van dur a terme durant les Jornades també es van fer presents l’Arquebisbe d’Urgell i l’Arquebisbe de Tarragona, transmetent a organitzadors i participants la cordial salutació de la resta de Bisbes de la CET.

munitat iberoamericana, destacant l’enriquiment que suposa per a tots compartir els trets culturals d’uns i altres, amb respecte i posant en valor allò que ens és propi i el que és propi dels altres.

VISITA DEL NOU GERENT DE L’HOSPITAL DE LA SEU D’URGELL

A la celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar van assistir representants dels diferents cossos de seguretat presents a La Seu.

Patrona de la Guàrdia Civil, a la qual va assistir el Capità de l'Institut Armat a La Seu, el nou Ambaixador d’Espanya a Andorra, el Cap de la Companyia Fiscal de La Seu d’Urgell, i els comandaments del destacament a més del gruix dels agents. També hi van ser presents l’Alcalde de la ciutat i d’altres Alcaldes de poblacions veïnes de l’Alt Urgell i Cerdanya, representants dels altres cossos de policia i una representació de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn. A l’homilia, Mons. Vives va posar en relleu el treball dels cossos de seguretat al costat de la població civil, el seu esforç de donació i de servei, tal com fan d’altres persones amb abnegació: missioners i treballadors de la sanitat, que posen en perill la seva vida en ajudar els conciutadans. En aquest sentit, va fer una pregària per l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero, contagiada d’ebola a Madrid. També va tenir unes paraules animant-los en la seva missió, que es descobreix

com a protectora, i a cercar inspiració en la Mare de Déu per tal de preservar el bé comú en la societat democràtica; i va agrair el suport que la Guàrdia Civil fa al Copríncep d’Andorra en les tasques de control en la zona fronterera i altres. Per acabar va dedicar unes paraules a la co-

Dilluns 13 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric rebé al Palau Episcopal el nou gerent de l’Hospital de La Seu d’Urgell, Dr. Mateu Huguet, que arribà acompanyat de l’Alcalde de la ciutat i President del Patronat de la Fundació Sant Hospital, Albert Batalla. Mateu Huguet és Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i ha ocupat, entre altres càrrecs, la Direcció de la Divisió Hospitalària de l’Institut Català

D’esquerra a dreta, l’Alcalde de La Seu, Mons. Vives i el Dr. Huguet. Església d’Urgell

41


FELICITACIÓ AL REI FELIP VI PER LA DIADA NACIONAL D’ESPANYA L’Arquebisbe d'Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra va enviar amb data 11 d’octubre una felicitació al Rei d’Espanya, Felip VI, amb el següent text: “En ocasió de la Festa Nacional d’Espanya em plau fer arribar la meva més cordial felicitació a Vostra Majestat, al Govern i al Poble Espanyol. Expresso a V.M. en el vostre primer any de regnat els meus sincers desitjos de pau i progrés per al Regne d’Espanya i l’enfortiment de les bones relacions d’amistat i cooperació amb el Principat d’Andorra.” + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra

de la Salut. Ha exercit de Director-gerent de diversos centres hospitalaris, com l’Hospital Universitari Son Dureta de Mallorca i l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. La trobada serví per presentar el nou Gerent a Mons. Vives, i per comentar el moment actual que viu l’Hospital de La Seu d’Urgell i les tasques que desenvolupa el Patronat.

CONFIRMACIONS A SORT Dissabte 11 d’octubre, a l’església de Sant Feliu

Màrtir de Sort, Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal, per delegació de l’Arquebisbe Joan-Enric administrà el sagrament de la Confirmació a un grup de 23 nois i noies de les Parròquies de Sort, Vilamur, Pujolt, Montardit de Baix, Gerri de la Sal, Llavorsí i Espot. L’Eucaristia fou concelebrada per Mn. Enric Prat i Mn. Joan Pau Esteban. Va ser una celebració molt participada gràcies a la preparació prèvia que es va dur a terme amb l’ajuda del grup de catequistes de la Parròquia, que també

Una vintena de nois i noies de l’Arxiprestat del Pallars Sobirà va rebre la confirmació a l’església de Sant Feliu Màrtir de Sort.

42

Església d’Urgell

hi van ser presents d’una manera activa. A l’homilia, Mn. Elvira animà els joves confirmands a fer seva l’opció d’amistat incondicional per Jesús, l’amic, l’home ple de l’Esperit que ens invita a formar part de la seva colla, així com un amic al facebook vol que en formen part de la seva i acceptem la seva invitació. Tot referint-se a la paràbola de les noces del Fill del Rei (Mt 22,1-14), va indicar que el vestit de festa de tot cristià és la seva dignitat de fill de Déu i, per tant, la seva conducta coherent amb aquesta condició de batejats. Al final de la celebració, els joves confirmats van ser obsequiats amb un Nou Testament, un recordatori amb una pregària demanant els dons de l’Esperit

Sant rebut i una creu de fusta d’olivera amb un gravat d’un colom, signe del mateix Esperit.

TROBADA DIOCESANA DE VIDA CREIXENT A OLIANA Dimecres 15 d'octubre, festivitat de Santa Teresa de Jesús, un centenar de membres del Moviment Vida Creixent del Bisbat d’Urgell van participar a la Trobada diocesana que va tenir lloc a Oliana. Es van anar aplegant a la plaça de l’Ajuntament, provinents d’arreu de la Diòcesi, on van ser rebuts per l’Arquebisbe Joan-Enric, l’Alcalde de la població, Miquel Sala Montada; i el Rector i Consiliari, Mn. Jaume Vila. Es van desplaçar tot seguit cap a l’església de Sant Andreu, pujant des de la plaça Reguereta, tot

Un centenar de persones dels grups diocesans de Vida Creixent van participar a la Trobada que va tenir lloc a Oliana.


escoltant les explicacions del Sr. Enric Esteve sobre les entranyables històries de la majoria de les cases i carrers del recorregut. La celebració eucarística començà amb una breu pregària i l’agraïment als consiliaris, amics i amigues dels grups de Vida Creixent d’Urgell que assistien i compartien com en un sol cos les intencions, les informacions i la xerrada sobre Santa Teresa de Jesús, en el dia de l’inici del V Centenari del naixement de la santa d’Àvila, que ens oferí Mn. Jaume Vila amb molta precisió de dades sobre com va fer camí la santa, obrint monestirs per tants llocs, gràcies a la inspiració divina i a la seva intuïció com a dona, donant resposta als problemes de l’Església d’aquella època. Una estona abans, el President interdiocesà adreçà unes paraules als presents per informar de la Trobada Interdiocesana prevista per al 13 de maig de l’any vinent a Vic. Tant l’Arquebisbe, com Mn. Manuel Pal, Consiliari diocesà, com Maria Carme Ribes, Presidenta de Vida Creixent d’Urgell, van destacar els objectius per “rejovenir” el moviment: no perdre la alegria de ser “grans”, compartir amb amistat la soledat, donar-se i ser apòstols, i fer conèixer el Moviment a fi d’engrescar la gent gran amb la nostra alegria en les reunions i fora d’elles. La celebració eucarística presidida per Mons. JoanEnric Vives i concelebrada pels Consiliaris dels grups i el diaca de la interdioce-

sana de Barcelona, viscuda i participada amb una senzilla solemnitat, essent poble que canta i prega aclamant Déu i seguint respectuosament la litúrgia de la Paraula, l’Evangeli, l’homilia, la pregària universal, la Litúrgia de l’Eucaristia i el ritu de comiat amb els Goigs a la Reina dels Àngels, Patrona d’Oliana, tot finalitzant amb l’Himne de Vida Creixent. Un dinar de germanor, en el qual l’esperit jove dels participants no deixà indiferent ningú, posà el punt final a la trobada.

LLIURAMENT DE CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA Els dies 16 i 17 d’octubre va tenir lloc al Palau Episcopal el lliurament al Copríncep Episcopal de les Cartes Credencials dels nous Ambaixadors acreditats davant el Principat d’Andorra. El dijous dia 16 van lliurar les credencials els Ambaixadors: Excm. Sr. Paul Badji, Ambaixador

del Senegal; Excm. Sr. Jean Graff, Ambaixador de Luxemburg; Excm. Sr. Yoichi Suzuki, Ambaixador del Japó; Excma. Sra. Roberta Lajous Vargas, Ambaixadora de Mèxic; Excm. Sr. Mundagbaatar Batsaikhan, Ambaixador de Mongòlia; i l’Excm. Sr. Svjetlan Berkovic, Ambaixador de Croàcia. El divendres dia 17 ho van fer l’Excma. Sra. Katerina Lukesová, Ambaixadora de la República Txeca; Excm. Sr. Gino Tarcisio Abela, Ambaixador de Malta; Excm. Sr. Fernando Carrillo Flórez, Ambaixador de Colòmbia; i l’Excma. Sra. Verónica Rojas Berríos, Ambaixadora de Nicaragua.

CÀRITAS REP UN AJUT DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA En el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa (17 d’octubre), el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha resolt la convocatòria

D’esquerra a dreta, el Ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, el nou Ambaixador del Senegal, Mons. Vives i Mn. Mauri, Representant Personal del Copríncep.

extraordinària de subvencions dirigides a entitats per al desenvolupament d’actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat social, especialment aquelles que tenen infants al seu càrrec. La dotació de la convocatòria de subvencions és de dos milions i mig d’euros i beneficiarà 72 entitats socials que duen a terme 80 projectes arreu del país. En aquesta convocatòria, diverses Càritas de les Diòcesis amb seu a Catalunya han estat subvencionades amb un total de 231.600 euros, que destinaran, sobretot, a l’ajut directe a famílies que tenen infants a càrrec i que no poden fer front a les necessitats bàsiques de subsistència (alimentació, manteniment de la llar, subministres bàsics, etc.).

VII CENTENARI DE LA MORT D’ERMENGOL X, COMTE D’URGELL El dissabte 18 d’octubre se celebrà al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes un acte acadèmic per commemorar el VII Centenari de la mort, succeïda a Camporrells (La Llitera), del comte d’Urgell Ermengol X (1267-1314). L’acte, solemne i sobri, dirigit i organitzat pel Gmà. Ramon Benseny, superior del Monestir, consistí en la lectura i interpretació d’alguns fragments del testament d’Ermengol X, a càrrec del Dr. Robert Cuellas i Campodarbe, de la Universitat de Lleida; l’ofrena floral al sepulcre d’Ermengol X, amb Església d’Urgell

43


Unes 250 persones participaren al Monestir de les Avellanes en la commemoració del VII Centenari de la mort del comte Ermengol X.

acompanyament musical a càrrec de la Coral Maristes Montserrat de Lleida; i la conferència “Ermengol X i el territori” a càrrec del Dr. Prim Bertran i Roigé, de la Universitat de Barcelona. El Dr. Prim Bertran explicà que Ermengol X fou l’home que just en aquell moment li calia al comtat. Va configurar i pacificar un territori més gran que el que avui ocupa la comarca de La Noguera, gaudint de la confiança i la lleialtat dels reis Pere II i Jaume II. Al seu testament, el comte va manar ser enterrat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. Els gegants d’Os de Balaguer i els grallers de Gerb, així com el repic de campanes i els cants de la Coral Maristes Montserrat de Lleida, donaren el toc joiós a l’acte que aplegà unes 250 persones i comptà amb la presència de diverses Autoritats de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Lleida, a més dels Alcaldes d’Os de Balaguer, Balaguer, Tàrrega, Agramunt i Camporrells. En representació del 44

Església d’Urgell

Els alumnes dels cursos superiors de l’escola Sant Ermengol van participar massivament en l’Eucaristia amb motiu de la festa del Sant Patró.

dada el 1300), la investidura com a Doctor Honoris Causa d’Eugeni Bregolat i Obiols (La Seu d’Urgell, 1943), que fou apadrinat EUGENI BREGOLAT, pel Dr. Joan Julià Muné, qui DOCTOR HONORIS CAUSA en féu l’elogi dels mèrits. Va PER LA UNIVERSITAT presidir el solemne acte el DE LLEIDA Rector de la Universitat, Dr. El 23 d’octubre va tenir Roberto Fernández Díaz. lloc al paranimf de la UniA l’acte hi assistí l’Arversitat de Lleida, la més quebisbe Joan-Enric, qui antiga de Catalunya (fun- manté des d’antic una estreta relació amb Eugeni Bregolat, així com el Representant Personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri; els anteriors responsables dels Serveis de la Mitra, Joan Massa i el Dr. Nemesi Marquès, i el Cap de Gabinet del Copríncep, Mn. David Codina. Al llarg de la seva dilatada carrera diplomàtica, Eugeni Bregolat ha estat Ambaixador d’Espanya a Andorra, Singapur, Canadà, Rússia i sobretot, en dues ocasions, Mons. Vives amb Eugeni Bregolat, investit Doctor a la Xina. PrecisaHonoris Causa per la Universitat de Lleida.

Bisbat d’Urgell hi assistí el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri.

ment la situació econòmica i política a aquest darrer país, dins el context mundial actual, va centrar el seu discurs d’acceptació del títol de Doctor.

FESTA DEL PATRÓ AL COL·LEGI SANT ERMENGOL D’ANDORRA LA VELLA El 24 d’octubre va tenir lloc la Jornada de festa patronal a l’escola Sant Ermengol d’Andorra la Vella. L’Arquebisbe i Copríncep, que és també President del Patronat de l’escola, va presidir la trobada i l’Eucaristia amb els alumnes de 4t d’ESO i dels dos cursos de batxillerat. A la seva arribada, Mons. Vives fou rebut pel Director del centre, P. Xavier Brines, SDB. Després de mantenir una entrevista personal amb ell i interessar-se pel funcionament del curs, tingué lloc la celebració eucarística, on concelebraren els altres membres de la comunitat salesiana responsable de l’escola. Animaren els cants la coral dels alumnes, acompanya-


da d’un grup instrumental. L’Arquebisbe glossà a l’homilia l’episodi proclamat de la vocació de Samuel i insistí en com cal que sempre estem atents per tal d’escoltar la veu de Déu que ens parla i que ens pot demanar servir-lo de moltes maneres. Animà els joves a valorar allò que l’escola i els professors els han transmès al llarg d’aquests anys i a no renunciar mai a la seva identitat de cristians. Recordà la figura de Sant Ermengol, que va lluitar per transformar el món que l’envoltava i fer-lo millor, i encoratjà els joves a seguir el seu exemple, sent revolucionaris en l’amor per tal de deixar un món millor a les generacions futures. Finalment, proposà als joves les mateixes paraules que glossen les actituds que el Sant Pare Francesc va suggerir a les famílies: per favor, gràcies i perdó. Aquestes paraules glossen tot un estil de viure com a cristians. En finalitzar l’Eucaristia, l’Arquebisbe Joan-Enric saludà personalment cadascun dels joves assistents i es comprometé a tornar-hi aviat per mantenir una diàleg amb ells, escoltar els seus anhels i aspiracions i respondre a les seves preguntes. Un dinar de germanor amb el professorat del centre clogué la jornada.

XLII SETMANA SOCIAL D’ESPANYA Del 23 al 25 d’octubre va tenir lloc a la ciutat d’Alacant la XLII Setmana

El Nunci de Sa Santedat, Mons. Renzo Fratini (al centre de la taula) va llegir una carta del Sant Pare adreçada als participants en la XLII Setmana Social d’Espanya.

Social d’Espanya, amb una assistència d’unes duescentes persones arribades d’arreu del país. Per part del Bisbat d’Urgell hi va ser present Mn. Jaume Mayoral, Delegat de Càritas diocesana. La trobada, organitzada per la Comissió de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola (CPS) i per l’Associació de Catòlics Propagandistes i la Junta Nacional de les Setmanes Socials d’Espanya, va ser convocada enguany sota el lema: “Per una societat nova. Desafiaments i propostes”, i hi va participar un bon grup d’especialistes en diferents àmbits que a través de xerrades, conferències i taules rodones temàtiques va ajudar a donar resposta des de plantejaments catòlics als grans problemes que viu la nostra societat. La primera sessió va ser presidida pel Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini, que després de la salutació inicial va llegir una carta del Papa adreçada als assistents a la trobada,

tre Estat i societat”. I més tard, després d’un seguit de taules temàtiques, va ser el torn del Dr. Stefano Zamagni, professor a la Universitat de Bolònia, que va desenvolupar el tema: “Com rellançar el projecte europeu. La tasca dels catòlics en aquest procés”. El dissabte, una darrera xerrada per clausurar la Setmana Social, del professor i catedràtic de la Universitat CEU Sant Pau, Dr. Rafael Pampillón, va fer un repàs de la realitat econòmica espanyola i quines són i quines han de ser les perspectives econòmiques d’Espanya.

entre els quals, a més del Bisbe d’Oriola-Alacant, com a Diòcesi Amfitriona, i dels Bisbes de la CPS, hi era present el Cardenal-Arquebisbe de Lió (França), XXVI JORNADA CATALANA Mons. Philippe Barbarin, DE PASTORAL DE LA SALUT encarregat de pronunciar Amb el lema “Salut i la conferència inaugural, amb el títol “Evangelització saviesa del cor: Una altra a les grans ciutats”. Mons. mirada és possible amb un Barbarin va apuntar tres cor nou”, el 25 d’octubre claus per a l’evangelització de 2014 es va celebrar a i per fer possible una nova Sant Cugat del Vallès la societat: la proximitat; la XXVI Jornada Catalana de necessitat de crear un llenguatge nou; i la necessitat d’animar els fidels catòlics, creant i potenciant espais de llibertat. Divendres va intervenir el Dr. Fernando Jiménez, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Múrcia, que va parlar d’“El model Les participants d’Urgell a la XXVI Jornada Catalana de Pastoral de relació en- de la Salut. Església d’Urgell

45


Pastoral de la Salut, amb un públic molt nombrós provinent de les diferents Diòcesis de Catalunya. El Bisbat d’Urgell hi va estar representat per la Delegada diocesana, Gna. Visitación Lorenzo, SF, i l’equip de Pastoral de la Salut de la Parròquia Sant Ot de La Seu d’Urgell. Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa i responsable de Pastoral de la Salut de la Tarraconense, va obrir la jornada amb unes paraules de salutació, i Mn. Joan Bajo i Llauradó, Delegat diocesà de Tortosa i Director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS), en va fer la presentació. S’hi van dictar tres conferències: “La mirada de Déu transforma l’home”, una reflexió bíblico-teològica de Mn. Josep Lluís Arín Roig, Vicari General del Bisbat de Tortosa; “XX anys del congrés Església i Salut. Visió actual”, a càrrec del Gmà. Miguel Martín, hospitalari de Sant Joan de Déu; i “Sapientia cordis” subtitulada “Humanització

i compassió des del cinema”, a càrrec de Mn. Joan Bajo Llauradó. Totes tres intervencions van ser molt enriquidores i valuoses per ajudar el nostre compromís de fer més proper l’Evangeli de la misericòrdia, acompanyant els més vulnerables i emprant noves maneres de fer. També hi va ajudar molt la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Cristau i animada per tots els participants.

TROBADA D’ORGANISTES D’ESGLÉSIA A NAVARRA Els dies 23 al 26 d’octubre va tenir lloc a Navarra la Trobada de Tardor d’organistes d’església, organitzada pel Monestir de Montserrat amb el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense, sota la coordinació i organització del P. Ramon Oranias, monjo de Montserrat, i de M. Dolors Casanovas. Per part del Bisbat d’Urgell hi va participar M. Carme Girart, Subdelegada diocesana de Música.

Foto de grup dels participants en la trobada d’organistes d’església a Navarra.

46

Església d’Urgell

El participants van visitar i van poder tocar als orgues del convent dels PP. Dominics, de les Parròquies d’El Salvador i de Sant Nicolàs i al de la Catedral, tots quatre a Pamplona; a més del de la Parròquia de Sant Cipriano d’Isaba (a la Vall del Roncal) i al del Monestir de Leyre, on van compartir el rés de Vespres de diumenge amb la comunitat de monjos. Ja de tornada, celebraren l’Eucaristia a la Catedral de Tudela. D’aquestes trobades se’n fan dues l’any: una a la primavera i l’altra a la tardor. A l’estiu, al Monestir de Montserrat, s’ofereix una setmana de formació per als organistes d’església, per a aprofundir en la litúrgia, en l’acompanyament dels cants, en el discerniment de la tria de les peces a interpretar en la litúrgia, en la improvisació, etc. Aquestes trobades són una oportunitat per als assistents de poder interpretar diversa literatura organística en orgues històrics (de més de 100

anys), o bé moderns. Són dies també de convivència, de compartir les experiències de cadascú en l’àmbit pastoral i litúrgic, i de conèixer diverses realitats eclesials.

20 ANYS DE RÀDIO ESTEL Ràdio Estel va arribar al seu 20è aniversari el dimarts 28 d’octubre, data en què el 1994 es va inaugurar formalment l’emissora amb un acte presidit per l’aleshores Arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i amb la presència de qui era en aquell moment President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. Coincidint amb l’efemèride, Ràdio Estel va fer un programa especial amb diferents persones que han estat vinculades d’una manera o altra a l’emissora, així com també amb gent que se sent propera a l’esperit i la personalitat pròpia d’aquest mitjà de comunicació. Ràdio Estel està vinculada a l’Església a través de la Fundació

Ràdio Estel arriba avui a la majoria del territori de Catalunya i Andorra, gràcies a la cooperació amb Ràdio Principat del Bisbat d’Urgell (a la fotografia), encetada el Nadal de 1997.


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA Els dies 2 i 3 d’octubre va tenir lloc a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona la reunió n. 212 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), amb l’assistència de tots els seus membres i presidida per Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat. El matí del dia 2, els Bisbes assistiren a la inauguració oficial del curs 2014-2015 de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la Facultat de Filosofia de Catalunya, de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental, que enguany ha estat presidida pel Cardenal Zenon Grocholewski, Prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, que, en un solemne acte acadèmic, va signar el decret d’erecció canònica de la nova Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes. 1. Els Bisbes van felici-

tar el Cardenal Lluís Martínez Sistach per haver promogut aquesta nova institució eclesiàstica de caràcter universitari que oferirà un gran servei als qui vulguin cursar les disciplines humanístiques d’Història de l’Església, Arqueologia Cristiana i la gestió del ric patrimoni cultural i artístic de l’Església. Pensen que serà també una aportació de qualitat universitària en l’àmbit cultural del

nostre país, i al servei concret del diàleg entre fe i cultura. 2. Els Bisbes reberen la visita de la Sra. Montserrat Oriol, que ha estat durant 19 anys responsable del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), a qui van agrair la feina feta durant aquest llarg període en favor de la catequesi i del treball interdiocesà en aquest àmbit. Van rebre també la visita del nou director

del SIC, Mn. Joan Maria Amich, que va presentar diversos projectes sobre el catecisme “Testimonis del Senyor”, així com sobre la situació de la catequesi a Catalunya. 3. Els Bisbes reflexionaren sobre l’actual conjuntura social de Catalunya i Espanya i van redactar la nota conjunta que es transcriu a continuació d’aquest escrit. 4. Els Bisbes van felicitar el Cardenal Lluís Martínez Sistach per haver estat designat pel Sant Pare membre de l’Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes que s’ha del celebrar a Roma del 5 d’octubre al 19 d’octubre. El tema d’aquesta assemblea sinodal és “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”. Mons. Martínez Sistach va informar els Bisbes dels preparatius del Sínode. Església d’Urgell

47


5. Durant la reunió, els Bisbes van tenir coneixement de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei de drets de persones gais i lesbianes i contra l’homofòbia. A l’espera de conèixer l’abast concret dels articles de la llei, i tot valorant positivament que el Parlament de Ca-

talunya legisli en favor de la no discriminació de cap col·lectiu, els Bisbes manifestaren la seva preocupació per si la llei no tingués prou en compte la presumpció d’innocència, i per si dificultés l’exercici del dret fonamental a la llibertat de comunicació dels ensenyaments de la fe

i la moral catòlica, i, més àmpliament, de la llibertat religiosa. 6. Els Bisbes van rebre informació detallada sobre les Jornades de Formació de Voluntaris de Càritas, convocades a Girona els dies 3 i 4 d’octubre, i van tractar també diverses qüestions relatives a la

litúrgia, la pastoral de la salut i la vida consagrada. 7. A proposta de Mons. Agustí Cortés, van nomenar el P. Joan M. Mayol, OSB, Director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i Santuaris. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

Nota dels Bisbes de Catalunya sobre el moment actual En el moment que està vivint el nostre país, els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya exhortem els catòlics i tots aquells que vulguin escoltar-nos a examinar acuradament, a la llum de l’ensenyament social de l’Església, i a decidir amb responsabilitat com complir, si se’ns requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics. I alhora fem una crida al diàleg, a la prudència, i a tenir presents els principis fonamentals que són els del bé comú i el respecte a les persones. Tenim el deure de parlar perquè els catòlics formem part d’aquest poble que tant estimem, i, com ens

Missatge Humà i Cristià, de l’Arquebisbat de Barcelona, i alhora és un mitjà obert a la societat catalana, sensible a acollir les propostes de l’humanisme cristià i plural en els àmbits social, polític i religiós. Els 20 anys de Ràdio Estel són una etapa de gran riquesa tant per a tot un projecte fet realitat com per al panorama audio48

Església d’Urgell

ha recordat recentment el Papa Francesc, “ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social i nacional, sense preocupar-nos per la salut de les institucions de la societat civil, sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans” (“Evangelii Gaudium” n. 183). El manament nou de l’amor que Jesús ens ha deixat comporta estimar totes les persones i també les realitats socials. Els cristians del nostre país ens reconeixem i ens refermem en la tradició ininterrompuda de fidelitat

visual a casa nostra. Des de l’inici, amb la primera freqüència del 106.6 FM a Barcelona, s’ha apostat per un model de radiofórmula musical, amb una selecció acurada i molt pensada per a l’acompanyament de l’oient, combinada amb alguns programes i petits espais de contingut social, de pensament, d’espiritualitat i de cultura. Aquesta

a la llengua, a la cultura, i a les institucions pròpies de Catalunya. Per això estem cridats a ser ciutadans que contribueixin positivament al bé comú i que s’esforcin sempre a considerar els altres homes i dones d’arreu com a veritables germans. Estem cridats a promoure la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i els més febles de la societat. També en aquest moment històric volem recordar la importància dels drets de totes les persones i dels pobles, la llibertat de consciència i el dret a creu-

estructura, amb accents i matisos, s’ha mantingut sempre i ha connectat amb una part important de la societat catalana, que coneix perfectament i valora l’oferta. En aquestes dues dècades les freqüències han crescut i ara arriba a la majoria del territori de Catalunya i Andorra, gràcies a la cooperació amb Ràdio Principat del

re i practicar la pròpia fe. Aquestes llibertats són tan importants com fràgils, tal com s’ha demostrat amb massa freqüència al llarg de la història. Aquestes llibertats són absolutament essencials per a una societat democràtica moderna i cal vetllar per tal que no siguin limitades ni a Catalunya, ni a l’Estat Espanyol ni en el context europeu. Els Bisbes de Catalunya, l’any 1985, als inicis de la recuperació democràtica, en el document “Arrels cristianes de Catalunya”, que es féu seu el Concili Provincial Tarraconense de 1995, constataven la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d’his-

Bisbat d’Urgell, creada per Mons. Joan Martí el 1995 i que començà a emetre conjuntament amb Ràdio Estel el Nadal de 1997. En algun moment de la seva història, per Ràdio Estel han passat personatges de la comunicació tan rellevants com Òscar Dalmau, Marta Cailà, Joan M. Pou, Xavier Puig, Helena Garcia Melero, Tomàs Moli-


tòria, i demanaven que se li apliqués la doctrina del magisteri eclesial sobre nacionalitats i minories nacionals. I l’any 2011 escrivíem aquest text que en les circumstàncies actuals manté plena vigència : “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres

optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat

que la configura” (“Al servei del nostre poble” n. 5). Els laics cristians han d’estar molt presents en la societat, comprometent-se en el camp de la política, la cultura, l’economia, etc., perquè res no és aliè a una Església que vol ser “experta en humanitat”, com afirmà profèticament el Papa Pau VI. Tots els cristians tenim el deure d’aportar els continguts i els valors de l’Evangeli a les realitats temporals de la societat per tal que creixi la justícia, la fraternitat, la solidaritat, la gratuïtat. Si bé això és sempre necessari, ho és

molt més en aquest temps en què encara ens toca viure les greus conseqüències d’una crisi econòmica que afecta durament gran part de la nostra societat. Desitgem que tots els catòlics segueixin participant positivament i activament en la vida pública, que fomentin el diàleg i l’entesa, i garanteixin que el missatge cristià i els seus valors impregnin la societat, en benefici de tothom. El nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per la pàtria, perquè Déu faci “que amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau” (Missal Romà, pàg. 885). Així ho supliquem en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, demanant a Santa Maria que “tregui de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunti tots els seus fills amb cor de germans”. Barcelona, 3 d’octubre de 2014

na, Txell Barrionuevo, Joan Corbella, Ramon Castelló, Miquel Murga, Francesc Rosaura, Quim Morales, Eduard Berraondo, Marta Torné, Víctor Lozano o Susanna Guasch, entre molts d’altres. El panorama ha canviat des que es va començar a dissenyar i plantejar l’emissora, a partir de les primeres inquietuds sorgi-

des els anys vuitanta en el si de l’Església i de moltes comunitats cristianes. Ara Ràdio Estel viu el present i mira el futur amb la voluntat de continuar al servei de la societat des d’una opció fidel a les arrels i oberta a la diversitat. Ràdio Estel celebrarà també el 27 de novembre la tercera edició de la Nit, un sopar a benefici de la ma-

teixa emissora i també del setmanari Catalunya Cristiana, que arriba aquest any al seu 35è aniversari.

REUNIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL El 27 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la reunió ordinària del Consell Presbiteral d’Urgell a la Casa del Bisbat de

La Seu d’Urgell, a la qual assistiren la quasi totalitat dels Consellers així com el Secretari General del Bisbat, Mn. David Codina. El tema central de la reunió fou la presentació de les quatre “Prioritats Pastorals” que conformaran el nou pla pastoral de la Diòcesi d’Urgell per als anys 2014-2018 que l’Arquebisbe està preparant i Església d’Urgell

49


Els membres del Consell Presbiteral van celebrar l’Eucaristia a la capella del Seminari.

que veurà la llum en el proper Advent. Els Consellers reberen de l’Arquebisbe un primer esborrany, que enriquiren amb els seus suggeriments i aportacions en un fratern i ric diàleg pastoral, mostra de la sinodalitat i corresponsalitat del Consell Presbiteral. També es varen tractar

50

Església d’Urgell

els temes següents: la presentació del curs 20142015 del Seminari Major Diocesà d’Urgell, a càrrec del Rector del Seminari i Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; l’Any de la Vida Consagrada, a càrrec del Delegat diocesà de Vida Consagrada, Mn. Jaume Vila; les VII Jornades de

Formació per a catequistes organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi, que van tenir lloc a Andorra la Vella els dies 24 al 26 d’octubre, per part del Delegat diocesà de Catequesi i Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira; la recent concessió del títol de Basílica Menor al Santuari de la Mare de Déu de Núria; i els testaments atorgats davant Rector i la seva protocol·lització notarial, entre altres. Després de la reunió, els Consellers celebraren junts l’Eucaristia a la capella del Seminari Diocesà, on van pregar pels sacerdots malalts, i van compartir un dinar fratern al Seminari.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS D’URGELL El dia 27 d’octubre a

la tarda va tenir lloc a la Casa del Bisbat la primera reunió del curs dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Després d’analitzar i valorar positivament el document sobre el nou pla pastoral que Mons. Vives té pensat promoure a la Diòcesi, Mn. Joan Antoni Mateo, Delegat diocesà per a la Família i a la Vida, presentà als Arxiprestos una proposta per a crear un centre d’ajuda i orientació a les famílies a la Diòcesi. Els Arxiprestos analitzaren la proposta i oferiren els seus suggeriments per a enriquir-la. També subratllaren la necessitat de reforçar la preparació dels nuvis en els cursets prematrimonials i la d’oferir un material des de la Delegació que pogués ser


una ajuda pels preveres. A continuació, Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral i Director de l’Escola Diocesana de Formació Permanent de Balaguer, presentà la programació per al curs 2014-2015, que enguany inclou dos cursos: el Curs Bàsic d’introducció a l’Antic Testament i un curs d’aprofundiment sobre l’espiritualitat cristiana. Els Arxiprestos també programaren el calendari de les sessions formatives que el Dr. Francesc Torralba impartirà al llarg del curs als diferents Arxiprestats i compartiren altres informacions.

VISITA DELS CÒNSOLS D’ESCALDES-ENGORDANY El 29 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre els Cònsols Major i Menor d’Escaldes-Engordany, Hble. Sra. Trinidad Marín i Hble. Sr. Marc Calvet, respectivament, que arribaren acompanyats pel Secretari General del Comú, Sr. Àngel Grau. A la reunió que van mantenir, els Cònsols van explicar al Copríncep la situació actual i de futur de la Parròquia.

TROBADA AMB ELS EQUIPS DIRECTIUS I DE PASTORAL DE LES ESCOLES CATÒLIQUES A URGELL El 30 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a la Casa del Bisbat la trobada anual amb els equips directius i de pastoral de les escoles de titu-

L’Arquebisbe presidí la trobada anual amb els equips rectors de les escoles de titularitat catòlica presents a la Diòcesi.

laritat catòlica presents a la Diòcesi d’Urgell. Mons. Vives estava acompanyat pel Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira; el Delegat d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert; i el Delegat de Joventut, Lluís Plana. Van

assistir representants de les següents escoles: Sant Ermengol, d’Andorra la Vella; Sagrada Família, d’Escaldes-Engordany; Mare Janer, de Santa Coloma; La Salle de La Seu; Vedruna, de Balaguer i de Puigcerdà; Immaculada, d’Agramunt; Claretianes, de Tremp; i Dominiques, de Guissona. L’Arquebisbe els féu partícips del pla pastoral per als propers quatre anys que està enllestint, així com de l’anhel de renovar l’estil evangelitzador de les escoles, seguint les directrius del Papa Francesc: testimoni, missió i oració. De la seva banda, els Delegats diocesans van anar repassant els mitjans Les Gnes. Paciència i Helena durant un pelegrinatge pastorals que la Diòcesi posa al a Montserrat.

servei de les escoles, i tot seguit s’establí un diàleg ric i constructiu, amb intercanvi d’experiències. Durant la trobada es va compartir un testimoni i es va oferir una pregària per les dues religioses supervivents del virus de l’Ebola, Gnes. Paciència i Helena, que restaren en els seus llocs de servei missioner i que han pogut oferir plasma a d’altres infectats del virus. Les religioses pertanyen a la congregació de les Gnes. Missioneres de la Immaculada Concepció, que entre nosaltres tenen una comunitat i una escola a Agramunt. A través d’elles ha nascut l’esperança de poder investigar i vèncer aquesta terrible epidèmia, que amenaça tants països de l’Àfrica i del món. I a través d’elles donem gràcies a Déu per la donació al proïsme i el testimoniatge de la fe i de la caritat que ens arriba de tants missioners i missioneres fidels a la seva vocació d’entrega. Església d’Urgell

51


EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

PREGÀRIA A LA SAGRADA FAMÍLIA PEL SÍNODE Jesús, Maria i Josep en vosaltres contemplem l’esplendor del veritable amor, a vosaltres, confiats, ens dirigim. Sagrada Família de Natzaret, feu també de les nostres famílies lloc de comunió i cenacle d’oració, autèntiques escoles de l’Evangeli i petites Esglésies domèstiques Sagrada Família de Natzaret, que mai més hi hagi en les famílies episodis de violència, de tancament i divisió; que qui hagi estat ferit o escandalitzat sigui aviat consolat i guarit. Sagrada Família de Natzaret, que el proper Sínode dels Bisbes faci prendre consciència a tots del caràcter sagrat i inviolable de la família, de la seva bellesa en el projecte de Déu. Jesús, Maria i Josep, escolteu, acolliu la nostra súplica.

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 432  

Octubre 2014

Església d'Urgell 432  

Octubre 2014

Advertisement