__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 431 - SETEMBRE 2014

Acció de gràcies per la concessió del títol de Basílica Menor al Santuari de Meritxell


Església d Urgell Índex 6

ÀSIA, UNA PRIORITAT DEL PAPA FRANCESC Mn. Ignasi Navarri

LA CARITAT CRISTIANA Mn. Luis Eduardo Salinas

5

EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES PER LA CONCESIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA MENOR AL SANTUARI DE MERITXELL

6

JORNADES DE TEOLOGIA DEL BISBAT D’URGELL

14

I ARA, A REVELAR FOTOGRAFIES!

17

14

Mn. Jaume Mayoral

L’ESCRUPOLOSITAT Dr. Francesc Torralba

LA MOTXILLA DE TORNADA A L’ESCOLA Mn. Ramon de Canillo

CAMINS D’ORACIÓ (II) Mn. Enric Prat 17

4

SIGNIFICACIÓ LITÚRGICA DELS SALMS EN ELS PARES DE L’ESGLÉSIA

19 20 21

Mn. Ermengol Donisa

22

DIETARI

24

QUADERN CENTRAL: HOMILIA DE MN. ANTONI PLADEVALL ALS PREMIS LITERARIS HOMILIES D’ORGANYÀ

I-VIII

I-VIII Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Som portadors d’una missió apassionant

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

stem iniciant el nou curs, i amb ell la vida pastoral oberta, creativa, “perseverant” en els mandats rebuts del Senyor Jesús: “Manteniu-vos en el meu amor” (Jo 15,9). Per a cada batejat, ha de ser un goig saber que Jesús compta amb cadascun de nosaltres per fer aquest nou curs la seva obra de salvació de tots i de cadascun dels qui el Pare li ha confiat, que són realment els nostres “germans”, els pròxims. Som els seus “apòstols” que, plens de l’Esperit Sant, “sortim a sembrar” (cf. Mt 13,3ss). És una missió apassionant: donar testimoni veraç i creïble, autèntic i amb obres d’amor, de la nostra fe en Crist, que està viu, que ha ressuscitat i que té un gran designi d’amor per a cada una de les persones que arriba al món, i sobretot per als més pobres. Potser pensareu que comporta moltes renúncies, que molts no ho valoren, que la societat més aviat ens critica, que xoquem amb la cultura egoista i individualista ambiental, que sembla com si no aportéssim molt de positiu, que ens topem amb la soledat i la creu... Però això són les sirenes que volen desencaminar-nos. No fem massa cas de les veus negatives; indiquen bé que seguim el Crist crucificat. Hi ha una humanitat que ens necessita i ens espera, feta de moltes persones concretes, que reclamen “veure Jesús” (Jo 12,21) a través de les nostres paraules i accions, que anhelen salvació i vida eterna, enmig de tanta mediocritat, violència, injustícia i maldat com cada dia ens topem. I nosaltres sabem que aquesta font de vida eterna existeix; que és Jesucrist, el Redemptor del món, a qui humilment seguim i servim. Hem de creure més en la nostra vocació i missió tan apassionants. Ens ho recorda el Papa Francesc: “En un món en transformació, cal una Església renovada i trans-

formada per la contemplació i pel contacte personal amb Crist, per la força de l’Esperit. És l’Esperit de Crist la font de la renovació, la que ens fa trobar nous camins, nous mètodes creatius, les diverses formes d’expressió per a l’evangelització del món actual”. De Crist ens vindrà la força per encetar el camí missioner i la joia de l’anunci, per tal que la llum de Crist il·lumini tots aquells que encara no el coneixen o l’han refusat. Per això demana el coratge d’“arribar a totes les perifèries que tenen necessitat de la llum de l’Evangeli” (E.G. 21). No ens poden entretenir ni en les nostres debilitats, ni en els nostres pecats, ni en tants impediments que se’ns presenten per a testimoniar i proclamar l’Evangeli. És l’experiència de la trobada amb el Senyor el que ens empeny i ens dóna la joia d’anunciar-lo a tothom. Tinguem present el gran testimoniatge dels màrtirs actuals a l’Àfrica, a Irak, a Síria... “L’Església és el poble de les benaurances, la casa dels pobres, dels afligits, dels exclosos i dels perseguits, de tots aquells que tenen fam i set de justícia”, diu el Papa Francesc. I convida a treballar per tal que les comunitats eclesials sàpiguen acollir amb amor preferencial els pobres, tenint les portes de l’Església obertes perquè tots hi puguin entrar i trobar-hi refugi. Donem gràcies a Déu per la nostra vocació cristiana i concretem on posarem l’accent en el nou curs que comença. Que n’és de bella una vida lliurada al servei del Regne de Déu! “Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més” (Mt 6,33).

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Àsia, una prioritat del Papa Francesc

D

e retorn del seu viatge apos- tunitat més de ser conseqüent amb La visita a Corea del Sud no solatòlic a Terra Santa, els dies les seves paraules. El Papa ha volgut ment ha edificat la minoria catòlica, 24, 25 i 26 de maig, el Papa ser a prop dels germans que viuen que representa una desena part dels Francesc va anunciar la seva inten- i celebren la fe en Jesucrist en una 50 milions d’habitants del total de ció de visitar Àsia. I ben aviat hem societat on són una minoria, enmig la població, sinó que el testimoni pogut veure acomplert el seu propò- d’un ambient moltes vegades hostil, de senzillesa, espontaneïtat, aprosit amb el significatiu viatge apostò- on el cristianisme és mirat com una pament a la pobresa i l’alegria del lic a Corea del Sud, els dies 13 al 18 intromissió occidental més que no Papa ha arribat al cor del conjunt d’agost, a més d’anunciar que han pas com un camí de salvació ofert dels habitants d’aquell país. estat confirmats dos viatges més a tothom. Cal saber que l’expansió que ha a països del continent fet el cristianisme els asiàtic: a Sri Lanka (del darrers 50 anys ha estat 12 al 15 de gener de molt ràpida, tenint pre2015) i a la República sent que el 1949 tan sols de Filipines (del 15 al l’u per cent de la pobla19 de gener de 2015). ció era catòlica. Tant és Després d’haver rebut així, que Corea del Sud invitacions del Japó, és conegut com “el tigre l'Índia, Timor Oriental asiàtic” de l’Església i Myanmar, ningú no catòlica. L’any 2011, uns descarta noves visites 109.000 adults van rebre a aquesta part del món, el baptisme. considerada com el deTanmateix, l’Església safiament missioner de de Corea del Sud no l’Església catòlica del El Sant Pare, aclamat a la seva arribada a l’estadi de la ciutat de Daejeon, on presidí una Eucaristia s’acontenta amb això, multitudinària en el marc de la VI Jornada Mundial de la Joventut Asiàtica. tercer mil·lenni. sinó que està llançada al Segons declaracions “pla d’acció 2020” amb la del portaveu de la Santa Seu, el P. Poc podia imaginar el jove jesuïta finalitat d’aconseguir que l’any 2020 Federico Lombardi, “Francesc consi- Jorge Mario Bergoglio, quan li van els catòlics arribin a ser una cinquena dera la regió com una prioritat”. Des negar el permís per anar al Japó a part del total de la població. dels inicis del seu pontificat, el Papa evangelitzar, que molts anys després Tres podríem dir que foren el punts Francesc ha mostrat una especial trepitjaria les terres d’Orient com a centrals d’aquest viatge apostòlic a sensibilitat i preferència envers el successor de l’apòstol Pere. Corea del Sud, 25 anys després del continent asiàtic, amb la creació de A més de ser el successor de l’apòs- que hi va realitzar el Papa Joan Pau II: dos nous cardenals: l’Arquebisbe de tol, el Papa té una forta vinculació amb La VI Jornada Mundial de la Corea del Sud, Mons. Andrew Yeom els carismes jesuïta i franciscà, els Joventut Asiàtica, en què participaSoo-Jung, i l’Arquebisbe de Cotabato dos ordes religiosos que, juntament ren joves de 23 països. El Sant Pare (Filipines), Mons. Orlando Quevedo. amb dominics i agustins, portaren escoltà amb atenció les inquietuds La invitació d’anar a les perifèries l’Evangeli a l’Orient. Recordem amb dels participants i els encoratjà a que fa el Papa Francesc ha estat una agraïment la tasca immensa d’aquells viure el seguiment de Jesucrist senconstant en el seus discursos des missioners: al segle XIII, els francis- se por: “Joves d’Àsia, aixequeu-vos, dels inicis del seu pontificat. Aquest cans Giovanni da Piano Carpine i desvetlleu-vos!” Els demanà de viatge a l’extrem Orient, que pot ser Giovanni da Montecorvino, primer “construir una Església més humil, considerat, per la seva distància Arquebisbe de Pequín; i a mitjans del més missionera i més sagrada. Una geogràfica i cultural respecte de segle XVI, els jesuïtes Sant Francesc Església que estima i adora Déu, tot Roma, com la perifèria de l’Església Xavier, patró dels missioners, i el P. intentant servir els pobres, els solicatòlica actual, ha estat una opor- Matteo Ricci. taris, els malalts i els marginats”. Els 4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA instà també a estar alerta davant “les pressions, les temptacions i els propis pecats”, tot discernint allò que en aquest món condueix a la mort. Els joves comentaven commoguts que els havia parlat “de cor a cor”.

El Papa animà els coreans a treballar sense defallir per la unitat, esperant contra tota esperança, perquè formen una sola família La beatificació de 124 màrtirs coreans. El Papa Francesc també recordà un altre dels lemes de la jornada: “La glòria dels màrtirs resplendeix sobre teu”, tot destacant el paper de Paul Yun Ji-Chung i els seus 123 companys màrtirs beatificats. “La victòria dels màrtirs, el seu testimoniatge del poder de l’amor de Déu, segueix donant fruit avui a Corea i a l’Església, què continua creixent gràcies al seu sacrifici”, va dir el Papa Francesc a l’homilia de l’Eucaristia de beatificació. Una Eucaristia per la pau i la reconciliació entre els coreans del nord i del sud. El 17 d’agost, amb molt d’interès, el Papa animà els cristians a treballar sense defallir per la unitat, esperant contra tota esperança, perquè els coreans que formen una sola família, de moment dividida, tornin a la unitat. El fet “que parlin la mateixa llengua vol dir que són germans”. A l’homilia els proposà renovar la confiança, perquè “allò que des de les mires humanes sembla impossible, irrealitzable i potser fins i tot inacceptable, Jesús ho fa possible i fructífer per mitjà de la força infinita de la seva creu”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

a caritat cristiana és el cor de la Doctrina Social de l’Església així com el cor de l’Evangeli és l’amor a Déu i al proïsme. Només la caritat pot canviar completament l’home; és a dir, la persona ha d’assumir que el canvi comporta accions d’amor i de justícia; no n’hi ha prou només amb resar pel pobres, per les necessitats de pau al món, sinó que també hem de participar en accions destinades a assolir aquests fins. La caritat representa el major manament social. Respecta l’altre i els seus drets. Exigeix la pràctica de la justícia i inspira una vida deslliurada de si mateix. L’Església realitza, mitjançant les Caritas parroquials, una tasca intensa i immensa d’ajuda a les persones amb pocs o nuls recursos, sobretot en els nostres dies, no rebent l’Església per part de l’Estat cap ajut per sufragar aquestes necessitats, cobertes gràcies als donatius de persones anònimes i als ciutadans que marquen la casella a favor de l’Església a les seves declaracions de l’IRPF. Aquesta aportació que fa l’Església a la societat fàcilment s’oblida pels nostres dirigents polítics actuals. Segons ells, l’Església no pot denunciar les amenaces contra la vida; no pot denunciar els casos de corrupció política contra el que significa la justícia social; ha de ser l’Església submisa davant tendències deshumanitzadores. Els polítics A CARITAT CRISTIANA actuals volen una “Església oficial”, tal com existeix a la República Popular de la Xina, una Església sense llibertat i submisa als dictàmens arbitraris d’una política erràtica de benestar social. Però l’Església, en la seva missió caritativa i social, té una dimensió pública. Tota l’atenció, tan necessària i urgent, en l’ajuda als necessitats, al socors als que avui a Espanya pateixen les conseqüències de la crisi econòmica, ha de ser considerada i avaluada per les organitzacions socials i polítiques. Aquesta crisi no és només un problema econòmic sinó, sobretot, un problema moral que posa de manifest els valors i les bases sobre les quals està construïda l’economia i la societat. En el rerefons rau una profunda crisi moral, de més calat que la monetària, però que no es denuncia ni produeix alarma social, tot i ser l’origen de tot el que està passant. La Doctrina Social de l’Església parla d’estructures de pecat per referir-se als valors dominants en la nostra societat: l’afany de guany i la set de poder (SRS, 36-37). Fruit d’aquests valors dominants són les desigualtats que caracteritzen el nostre món i que s’han incrementat amb la globalització i la crisi econòmica. Davant la complexitat de la crisi en la qual ens trobem submergits, caldrà tenir en compte el que s’exposa en el Compendi de la Doctrina Social de l’Església (n. 371): “Com més grans són els nivells de complexitat organitzativa i funcional a què arriba el sistema econòmic i financer, més prioritària es presenta la tasca de regular aquests processos, orientant-los cap a la consecució del bé comú de la família humana”. D’aquí sorgeix concretament l’exigència que, més enllà dels Estats financers, sigui la mateixa comunitat internacional qui assumeixi aquesta delicada funció, amb instruments polítics i jurídics adequats i eficaços.

L

L

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Eucaristia d’acció de gràcies Basílica Menor al Santuari de

6

Església d’Urgell


per la concessió del títol de la Mare de Déu de Meritxell

Església d’Urgell

7


El 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de Meritxell i festa nacional del Principat d’Andorra, el Cardenal Antonio Cañizares, Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, presidí a les onze del matí la solemne Eucaristia d’acció de gràcies per la concessió del títol de Basílica Menor que el Sant Pare ha fet al Santuari de Meritxell. Van concelebrar l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, i una vintena de sacerdots de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra. Fidels a la tradició, hi van ser presents les principals Autoritats del país, encapçalades pel Síndic General, Vicenç Mateu, i el Cap del Govern, Antoni Martí, així com centenars de pelegrins que des de primera hora del matí van omplir el temple. La celebració fou solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors, acompanyats d’un conjunt instrumental, dirigits tots per Caterine Métayer.

“A

vui està encara més maca Papa i indica que el lloc on s’ubica l’inici de la missa d’acció de gràcies. que de costum”, exclama- és casa seva. L’altre símbol basilical El tintinacle (el seu nom ve del llatí va un dels molts pelegrins que el Santuari lluirà a partir d’ara tintinnaculum o tintinnabulum, i es que el matí de la festivitat de Meritxell és el tintinacle, que ha estat dut en relaciona amb et so característic de (alguns des de ben d’hora, fent el processó pels concelebrants, junt les campanetes quan dringuen), que camí a peu des de Les Bons, a En- amb la butlla papal de concessió en aquest cas ha estat tallat en fusta camp, o des del llac d’Engolasters, de la dignitat de Basílica Menor, a de cirerer, és un emblema en forma de a Escaldes) van pujar corona d’estels al centre al Santuari de la Mare de la qual hi ha inserides de Déu de Meritxell unes campanetes (set, en amb motiu de la Diael cas de Meritxell, simboda de la Patrona del litzant les set Parròquies Principat d’Andorra andorranes), i que, com per participar activael conopeu, és al costat ment en l’Eucaristia de l’altar en les celebrad’acció de gràcies pel cions més solemnes, a títol de Basílica Menor més d’acompanyar les que el Sant Pare ha processons. atorgat al Santuari. La Congregació per al Per la significació esCulte Diví i la Disciplina pecial de la jornada, dels Sagraments, de la la imatge de la Mare qual és Prefecte precisade Déu no es trobava ment el Cardenal Antonio a la fornícula on se la Cañizares, és el dicasvenera habitualment, teri que s’ha encarregat sinó dalt d’una esvelta d’atendre la petició que peanya de fusta guarl’Arquebisbe Joan-Enric nida amb un elegant i va remetre el passat 25 vistós ornament floral. d’abril sol·licitant la conAl seu costat hi havia cessió de la dignitat de el conopeu, un dels Basílica Menor per al símbols associats a Santuari en l’any en què la dignitat de Basílica es compleix el centenari Menor que a partir de la proclamació de la d’ara lluiran al temple Mare de Déu de Meritxell en les celebracions com a Patrona d’Andorra de més solemnitat. pel Papa Sant Pius X. Al El conopeu (que deu principi de la celebració, el seu nom a la seva l’Arquebisbe Joan-Enric forma cònica) fa refe- Des de primera hora del matí, centenars de pelegrins van anar arribant al Santuari per pregar va agrair a Mons. Cañirència a la persona del a la Mare de Déu i participar de l’Eucaristia d’acció de gràcies. zares “la càlida acollida 8

Església d’Urgell


a la petició dels andorrans perquè ens fos concedit aquest gran do”, i va recordar que els andorrans “som un poble amb arrels que s’endinsen en els segles de la història, i que valorem afaiçonat per les nostres antigues i sempre noves tradicions religioses i socials”. A continuació, el Secretari General del Bisbat d’Urgell, Mn. David Codina, va llegir la butlla papal concedint el títol de Basílica Menor al Santuari, i, tot seguit, el Cardenal, l’Arquebisbe, l’Arxiprest de Les Valls, el Rector del Santuari, el Síndic General, el Cap del Govern i el Cònsol Major de Canillo, a més del mestre de cerimònies, es van desplaçar fins al mur d’enfront del presbiteri per descobrir una placa commemorativa amb la següent inscripció: El Papa Francesc el dia 13 de maig [de 2014 ha concedit el títol de Basílica Menor al Santuari de la Mare de Déu de [Meritxell, en el centenari del seu Patronatge sobre el Principat d’Andorra. L’Eucaristia d’acció de gràcies ha estat [presidida per S. Em. el Cardenal Antonio [Cañizares, acompanyat per S. E. Mons. Joan[Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep [d’Andorra, les Autoritats del Principat, el Clergat [i els Fidels, en la festa del Naixement de la Verge [Maria. A.M.D.G. 8 de setembre de 2014 Un cop descoberta la placa, va continuar la celebració amb la Litúrgia de la Paraula. El Cardenal Cañizares va començar l’homilia manifestant el goig de poder celebrar amb el poble andorrà la festivitat de la seva Patrona, així com pel fet d’haver estat l’encarregat de lliurar el títol de Basílica Menor en nom del Papa

El Cap del Govern d’Andorra va rebre el Cardenal Cañizares i l’Arquebisbe Joan-Enric a la seva arribada al Santuari; i va ser partícip també, junt amb el Cònsol Major de Canillo i el Síndic General (primer i segon per la dreta a la fotografia de sota), en el moment de descobrir la placa commemorativa.

Francesc, un títol que “reconeix i honora la devoció ancestral dels andorrans per la Mare de Déu alhora que enforteix els vincles de comunió amb el Sant Pare i amb l’Església universal per part de la Diòcesi d’Urgell en general, i, de manera molt particular, de les Parròquies del Principat”. Tot seguit compartí amb els fidels

la joia per la solemnitat del naixement de la Verge Maria (“un immens i gloriós magníficat brolla del cor en aquest dia en què Maria ens beneeix”) i féu una profunda evocació de la seva figura, per la qual “sempre he dut molt endins una devoció filial, com també vosaltres la porteu molt endins”. Mons. Cañizares demanà que “ens apropem a Ella i li demanem Església d’Urgell

9


Salutació del Copríncep Episcopal amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Meritxell d'enguany 1

L

a Mare de Déu de Meritxell, la nostra Mare i Patrona, novament ens convoca a la seva joiosa festa, per fer camí junts tots els andorrans. Des de fa cent anys que l’Església, a través del Papa Sant Pius X, ens va ratificar solemnement el seu Patronatge sobre totes les Parròquies de les Valls d’Andorra, que ve des de l’antigor, quan volgué fer estada entre nosaltres amb el senyal de la gavernera. I ara, el 13 de maig de 2014, en complir-se el centenari just d’aquell do per a tots els andorrans, el nostre Sant Pare Francesc ens acaba de fer el gran regal de declarar el Santuari de Meritxell com a Basílica Menor, és a dir temple honorat entre els altres temples catòlics, on s’hi retroba la pau i la indulgència de la misericòrdia divina, i especialment un temple que aviva la unió amb l’Església de Roma i amb el seu Bisbe, el Papa Francesc, el successor de l’apòstol Pere. Som un poble amb arrels que s’endinsen en els segles de la història, i que valorem afaiçonat per les nostres antigues i sempre noves tradicions religioses i socials. Com ens cal valorar-ho per no perdre la nostra identitat i saber-li aportar saba nova!. La declaració papal de Basílica per a la casa de la nostra Mare celestial, a Canillo, que signà el Cardenal Antonio Cañizares, ens ha d’omplir de joia, i alhora ha de significar un compromís d’amor i de servei renovats. Perquè el culte

justícia i misericòrdia. La Verge Maria, com a bona Mare nostra, sempre ens ho recorda des de Meritxell: sigueu llum esclatant com la del migdia enmig del nostre món; estimeu-vos de tot cor com a germans; mai la violència ni les discòrdies, sempre la pau i la justícia; no sigueu egoistes sinó poseu la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra societat, que heu de fer solidària i justa; perdoneu-vos i recomenceu sempre de nou; no us deixeu prendre l’esperança ni l’alegria. Jesucrist dóna sentit ple a les nostres vides, i Maria ens el regala des de la seva falda generosa de Meritxell. No en dubteu: és Ella qui, amb la seva mà gran i allargada envers els qui acudeixen a la seva protecció, sempre ens ajuda i ens refà. Posem-li tots els andorrans el nou curs que comença a les seves mans. Demanem-li que beneeixi la nostra tan antiga i tan jove nació andorrana, que elevi els nostres cors a Déu, i que ens ensenyi el camí de l’amor i de la justícia. A tots els andorrans i andorranes, joiosa festa de la Mare de Déu de Meritxell, amb el compromís renovat d’estimar i servir el nostre país de forma generosa i sumant esforços entre tots! Sempre al vostre servei, que Déu vol, el que honora la Casa de la Mare de Déu de Meritxell, és aquell que brolla d’uns cors convertits, que cerquen Déu amb

+ Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

1 Text publicat a la premsa andorrana per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal amb motiu de la Diada Nacional del Principat i de la celebració per la declaració del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell com a Basílica Menor.

10

Església d’Urgell


Abans de començar la celebració, Mons. Vives i Mons. Cañizares van compartir una pregària davant la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. A l’Eucaristia, que va ser solemnitzada pel Petits Cantors d’Andorra, hi van assistir els representants de les principals institucions del Principat (a dalt, a la dreta).

Missatge de Sa Santedat el Papa Francesc en ocasió de la Festa Nacional del Principat d’Andorra

E

l Nunci de Sa Santedat el Papa Francesc a Andorra, Mons. Renzo Fratini, ha enviat amb data 2 de setembre el següent Missatge al Sr. Arquebisbe d’Urgell: “Excel·lentíssim Monsenyor Joan-Enric Vives Sicília Arquebisbe – Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra. Amb motiu de la Festa Nacional del Principat d’Andorra, em complau fer arribar a Vostra Excel·lència la meva felicitació més cordial, juntament amb la meva salutació per a tots els Andorrans, a la vegada que els encomano de tot cor a la intercessió de la Mare de Déu de Meritxell, perquè els concedeixi dons celestials abundants que els ajudin a recórrer, fidels a les seves arrels cristianes, el camí de la solidaritat, el progrés just i la concòrdia. Francesc PP.”

que ens mostri a Jesús”, perquè Ella “és la millor mestra per arribar al coneixement de la Veritat que ens fa lliures”. Només amb Jesús –afegí el Cardenal– és possible la renovació del conjunt de la societat i de l’Església amb un programa vàlid, perquè Jesús és l’única esperança; l’únic Senyor i Pastor; l’única veritat que hem de creure; i això cal afirmar-ho un i altre cop en aquests temps presents, en què la creixent mundanització de la societat allunya moltes persones dels béns del cel. L’himne del Principat d’Andorra interpretat pel Cor dels Petits Cantors i cantat per tota l’assemblea va cloure la celebració. En acabar, Mons. Cañizares i Mons. Vives van venerar la Mare de Déu i van saludar personalment les Autoritats. El Cardenal també va tenir unes paraules de felicitació per al Rector del Santuari, Mn. Ramon Rossell, per la cura i dedicació vers la Mare de Déu i el temple. Mentre tant, a l’atri del Església d’Urgell

11


Santuari una cobla es preparava per a la tradicional ballada de sardanes de la diada. Com a Basílica Menor, el Santuari de Meritxell podrà des d’avui im-

“El títol de Basílica Menor reconeix i honora la devoció ancestral dels andorrans per la Mare de Déu", afirmà Mons. Cañizares

Mons. Cañizares va manifestar al principi de l’homilia el goig de poder celebrar amb el poble andorrà la festivitat de la seva Patrona.

L’escut basilical Junt amb el conopeu i el tintinacle, l’escut és un dels signes que identifiquen un temple com a Basílica. Cada escut és diferent i conté elements que remeten a característiques especifiques del temple al qual representa. Així, a l’escut basilical del Santuari de Meritxell la imatge de la Mare de Déu ocupa el lloc central damunt un fons difuminat que vol evocar els prats de muntanya enmig dels quals es troba el Santuari. La imatge està flanquejada per dues grandalles, la flor característica del Principat d’Andorra. Sota l’escut hi ha desplegada la divisa del temple amb la llegenda “Ave Maria”. Al darrere, sobresortint pels angles dels costats hi ha les claus de l’escut vaticà però encreuades de manera inversa i entrellaçades amb un cordó grana. Les claus fan referència als poders terrenal (platejada) i celestial (daurada) inherents al ministeri petrí (cf. Mt 16, 1819), i a l’escut simbolitzen la unió amb el Sant Pare. Finalment, el pavelló que corona l’escut representa el conopeu, amb els colors papals: vermell intens (“gules”, en terminologia heràldica) i or, simbolitzant així la vinculació del temple amb la Santa Seu. 12

Església d’Urgell

partir algunes gràcies pontifícies. Així, per exemple, els visitants del temple podran obtenir indulgència plenària en ocasions especials, vinculades amb el dia de l’aniversari de la dedicació de la mateixa Basílica, o amb el dia de la solemnitat del naixement de la Mare de Déu, entre d’altres. Fins ara només hi havia a la Diòcesi d’Urgell altres dues Basíliques Menors: la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, a la qual li fou concedida la distinció l’any 1905 per Sant Pius X; i la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, que va obtenir aquesta dignitat del Papa Pius XI el 1923.


Origen i significat de la paraula “Basílica”

U

na basílica és una estructura arquitectònica d’origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica. El nom prové del terme llatí “basilica”, que alhora deriva del grec basilik¹ (fonèticament,

“planta basilical” a la formada per una nau central, més gran que les laterals, tant d’amplada com d’alçada. Composta per 3 o 5 naus, a la central s’hi poden obrir galeries de finestres. El sostre

Vista general del Santuari de Meritxell.

“basiliké”), paraula que significa “regia” o “reial” i que és una el·lipsi de l’expressió completa basilik¹ o„k…a (“basiliké oikía”), que significa “casa reial”. Aquesta mena d’edificis servien originalment per a les transaccions comercials a gran escala, i alhora era com una mena de jutjat. Els seus orígens són de l’època de la República de Roma (entre els anys 509 i 27 a.C.). Amb el pas del temps es van anar afegint diversos canvis estructurals que esdevindran canònics. Serà la planta que adoptaran els edificis religiosos cristians de l’època paleocristiana, anomenant

solia ser pla i de fusta, fins que en una posterior evolució es va construir de pedra. Té els dos costats curts plans. A la llarga, aquests costats es modificaran i s’afegirà una exedra semicircular a un dels costats. En època de Trajà aquesta modificació es realitzà als dos costats, com és el cas de la Basílica Ulpia (96 d. C.). Aquest tipus d’estructura va ser aprofitat per l’emperador Constantí com a model per als primers centres de culte cristians que ell mateix va fundar (Sant Pere del Vaticà i Sant Joan del Laterà, a la ciutat de Roma), i així ha perviscut fins a l’actualitat. Això es

degué principalment al caràcter assembleari de la litúrgia cristiana i al fet que aquesta mena d’espais permet acollir grans quantitats de persones i estableix la jerarquia que se li escau, amb els fidels distribuïts a la nau (o a les naus) i qui presideix la cerimònia al presbiteri que copça el conjunt. En molts casos, els propis edificis romans es varen utilitzar com a recinte religiós oficial per a la celebració de la Litúrgia. Després que l’Imperi Romà es tornés oficialment cristià, el terme es va usar també per referir-se a esglésies, generalment grans o importants, a les quals s’havien atorgat ritus especials i privilegis en matèria de culte. És en aquest sentit que s’utilitza avui la denominació, tant des del punt de vista arquitectònic com religiós. El Papa és l’única persona amb potestat per concedir el títol de Basílica a un temple. Només hi ha quatre Basíliques amb el rang de Basílica Major, totes quatre situades a la ciutat de Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. Totes les altres Basíliques ostenten el rang de Basílica Menor, i n’hi ha al voltant d’unes 1.500 a tot el món. Església d’Urgell

13


“De la bioètica a la biopolítica” Les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell van registrar enguany més de 180 inscrits per seguir les sessions de treball a la sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell

“A

collir la vida. Tenir-ne celebració del Sínode de la Família, etc; i, d’altra banda, els dilemes que cura. De la bioètica a la a l’octubre, i a la singularitat i la im- es plantegen en situacions terminals biopolítica” ha estat el portància de l’ètica i de l’amor en la de la vida, com l’eutanàsia, el suïcidi lema de les Jornades de Teologia defensa de la vida, una tasca oberta al assistit o la limitació de tractaments del Bisbat d’Urgell, organitzades per conjunt de la societat i no únicament terapèutics, entre d’altres”. la Delegació diocesana d’Ensenya- confessional. Tot i que la professió mèdica ha ment, que van tenir lloc els dies 28 Després de les paraules de Mons. elaborat diversos codis ètics per i 29 d’agost a la abordar alguns sala Sant Domèdels dilemes que nec de La Seu esmentà el pod’Urgell amb tot nent (dilemes, un èxit de partipuntualitzà, cipació: més de “que afecten tant 180 persones a creients com es van inscriua no creients”), re per seguir aquests codis, les sessions de que parteixen treball, en les bàsicament del quals van inprincipi deontotervenir com a lògic hipocràtic ponents el Dr. de “no malefiFrancisco Alarcència” (és a dir, cos, Director de del principi que la Càtedra Anel metge mai no dalusa de Bioèpot actuar per tica de la Faculfer mal al pacitat de Teologia El Dr. Francesc Torralba (esquerra) i el Dr. Francisco Alarcos han estat els ponents de les Jornades de Teologia d’enguany. ent), han d’anar de Granada, i el evolucionant per Dr. Francesc Torralba, professor de Vives, el Dr. Francisco Alarcos va en- tal de donar respostes als probleFilosofia a la Universitat Ramon Llull cetar la primera sessió de treball amb mes que es deriven precisament del i Director de les Jornades. una àmplia i enriquidora reflexió, divi- desenvolupament tecnològic de la L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir dida en tres ponències al llarg del dia, ciència mèdica, els quals fan possible la inauguració de les Jornades el dia sobre els valors que implica la pròpia “prolongar la vida d’una manera ex28 tot posant l’èmfasi en el valor de expressió “bioètica” (“l’ètica i la vida”) traordinàriament inhumana”, segons la vida i de la família així com en la i molt especialment en relació amb la el Dr. Alarcos. importància de les estructures soci- seva aplicació pràctica “en dues etaD’altra banda, en la seva dissertació als que sorgeixen de la família i que pes que són claus: en l’inici de la vida, va subratllar que en la discussió socontribueixen de manera decisiva quan es poden plantejar qüestions bre els avenços en els tractament de a la cohesió social i a l’atenció als com l’estatut ètic de l’embrió humà, determinades malalties greus, com a més febles. També es va referir a la l’avortament, la fecundació in vitro, fruit de l’experimentació biomèdica, i 14

Església d’Urgell


els dilemes que aquestes pràctiques plantegen en l’àmbit de la bioètica, és important tenir molt present que, “més enllà de l’opinió dels professionals de la salut o dels propis pacients, cal aplicar de manera prioritària el principi de justícia en la distribució dels recursos disponibles, i és en aquest aspecte on entraríem en l’àmbit de la biopolítica, al qual es fa referència en el títol de les Jornades”. Aplicar el principi de justícia vol dir, per exemple, considerar el cost que té mantenir un pacient en condicions de supervivència assistida i si aquests recursos no s’haurien d’emprar abans en atendre altres malalts en una situació no tan extrema. Això, però, “no vol dir que s’hagi de taxar el preu d’una vida humana en termes econòmics, però també és cert que el principi de justícia ens mena a no emprar recursos en mantenir artificialment una vida quan es podrien dedicar a tractar altres pacients que sí que tenen una expectativa raonable de futur”. En acabar la primera jornada, Mons. Vives va presidir l’Eucaristia a la capella del Seminari diocesà. Al final de la celebració va tenir lloc el lliurament de la “missió canònica” als mestres i professors de Religió, amb la qual reben l’encàrrec per ensenyar en nom de l’Església en els diversos nivells formatius en l’escola pública i privada. La segona jornada va intervenir el Dr. Francesc Torralba, que durant la sessió del matí pronuncià les ponències “La gestió ètica de la vida no humana. Nocions d’ecoètica” i “Els comitès d’ètica com a òrgans de deliberació i presa de decisions”, mentre que a la tarda parlà del tema “Acollir la vulnerabilitat i potenciar l’autonomia”. En les seves reflexions, el Dr. Torralba desenvolupà la idea de la missió bàsica que ha de complir una bioètica inspirada en els principis de l’humanisme cristià. En concret, en parlar de la vulnerabilitat va explicar les diverses formes i tipus amb què

Més de 180 persones es van inscriure per seguir les sessions de treball a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell (a dalt). Després de les conferències del primer dia, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a la capella del Seminari diocesà, al final de la qual es va lliurar la “missió canònica” als mestres i professors de Religió.

es manifesta en l’ésser humà: tant la infància com la vellesa, com l’orgull o l’enamorament, ens fan vulnerables. Pel que fa a l’autonomia de l’esser humà, va partir de la premissa que hom vol ser autònom, en el sentit de portar una vida pròpia sense dependències externes o internes, però aquesta opció no està exempta de dificultats i de responsabilitats que cal assumir. En aquest sentit, es va referir a “l’emancipació retroactiva” que es

dóna avui dia, ja que sovint aquells que van deixar casa seva temps enrere es veuen obligats a tornar-hi per la impossibilitat de poder mantenir-se. Les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell són obertes al públic en general. Tanmateix, una part important dels assistents són mestres i professors de Religió, així com catequistes, sacerdots i laics vinculats amb els Consells de Pastoral de les Parròquies de la Diòcesi. Església d’Urgell

15


viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure

CARITAT 2014

Construint espais d’esperança

Càritas www.caritas.es


I ara, a revelar fotografies!

A

ra ja no cal ni esperar a aca- en llatí científic el nom de qualsevol Bisbat (i que consti que tinc bons bar l’estiu; al moment, joves bolet que trobàvem pels prats de companys preveres que em doblen i no tan joves ja tenen les se- Bastanist. Amb una diferència d’edat en anys de servei i entrega a les coves fotos penjades a les xarxes so- d’uns quaranta anys, però amb una lònies d’estiu). Els que estaven en cials, no només al facebook, sinó a mateixa il·lusió per sentir-te acompa- el torn com a caps els havia tingut instagram o navegant fins a l’infinit nyat, valorat, escoltat, estimat. En el de nens, com ara ho eren l’Arnau, per whatsapp. Aquesta mecànica tan fons, complint el que ens diu el Papa l’Aaron i molts altres, i pensava que fàcil permet fer milers de fotografies Francesc en una proposta de decàleg només unes imatges com aquestes de qualsevol instant. Tantes, que fins per la felicitat: cal tenir cura de la podien resumir el millor de l’estiu i tot enfarfeguen els nostres records. natura i cal jugar amb els més petits. per a un prevere que, com molts Fotografies de tota mena i en tots els moments de la vida: només cal pensar en els selfies que es fan els joves amb el Papa Francesc per veure que aquesta fal·lera fotogràfica ho envolta tot. Som a l’era de la imatge; però d’un tipus d’imatge que de seguida caduca i es perd en la memòria dels discs durs, de les targetes, o dels núvols virtuals; i si no, pregunteu-ho al nostre jovent. Per això és bo perdre una mica de temps i fer-ne en format paper algunes que diuen molt per un. Aquelles que potser encara que no estiguin perfectes de llum o de moviment ens diuen moltes coses. Jo aquest any n’he trobat unes poques que Foto de grup dels escoltes i caps de l’agrupament d’Ivars, en un dels campaments d’aquest estiu. volen resumir moltes altres. En elles tinc l’honor de poder imposar Doncs a viureu! en aquests espais altres, aposta per l’educació en el el fulard (aquest complement que neix “bons” del temps del lleure. lleure (ja sé que potser vesteix més en el món de l’escoltisme i que ara ho En una altra fotografia, l’adolescent una foto d’un viatge arreu del món, porten a tota mena d’activitats amb Aaron, un xaval a qui la vida li ha ne- però a mi ja m’agrada el meu vestit infants, joves i fins i tot padrins… en gat massa coses i ara les comença a d’estiu, gairebé de cada estiu). el fons té un sentit simbòlic de la iden- gaudir, a fruir, se sentia protagonista Encara que són dies de cansament, titat i la pertinença al grup, com ens de la seva nova història. Segons el de poques nits ben dormides, de diu Baden Powell) a dos dels xavals Sergi, un dels caps de l’agrupament canalla amunt i avall, de pares, de nouvinguts al torn de campaments de i entrenador seu a l’escola de futbol reunions, de permisos, d’àpats, de l’Agrupament Escolta Ivarsenc. El més d’Ivars, és un xaval amb un gran fer el pallasso, o de fer de dolent per petit de tots, l’Arnau; un nen obert, cor i amb ganes de canviar moltes posar ordre, i sense deixar d'atendre despert, entenimentat, especialista coses a la seva vida. Mentre els la Parròquia que tinguis confiada, en moltes coses malgrat els seus set posava el fulard, em venien molts amb l’ajuda dels companys; i malgrat anys de camí per la vida, igual et can- records d’aquests molts anys de tot això sempre hi ha la paraula i el tava les capitals del món com et deia campaments i colònies arreu del pensament: “ha valgut la pena”. I et Església d’Urgell

17


quedaran aquestes fotos que amb el temps, a més d’omplir-se de pols o extraviar-se en algun trasllat de Rectoria i de Parròquia, quan les mires tanques els ulls i t’omples de records, de moments, de sentiments, d’Evangeli. En molts dels articles que ens regala mossèn Ramon de Canillo, en els quals ens obra les finestres del món d’AINA per guaitar-hi, ens transmet aquestes sensacions, aquests pensaments de que és més el que rebem que el que donem. O quan veus la feina que porta a terme mossèn Ramon Balagué per mantenir unes de les cases de colònies amb més història i més servei del Bisbat com és la de Bastanist, i sense deixar de recordar els mossens, molts ja grans, amb els quals durant molts anys el seu estiu ha estat portar els infants i joves dels pobles a gaudir d’uns dies de colònies o de campaments. Alguns que ja ens han deixat, com els mossens Xavier Prilló, Jaume Besolí, Roc Salvia... uns veritables referents.

18

Església d’Urgell

Ara ja tinc revelades aquestes fotografies, per recordar-me cada dia quina és la nostra tasca com a Església evangelitzadora i educadora, saber posar en les vides dels altres el fulard del compromís, la lluita, el creixement i la felicitat, com ens diu Jesús en els Evangelis; possibilitar i proposar als infants, als joves i a les seves famílies l’“al·leluia; no tingueu por”, en paraules de l’Arquebisbe Joan-Enric a l’Eucaristia de cloenda dels torns de colònies a AINA aquest estiu. En els campaments ivarsencs, que anaven de pirates i aventures, els nens havien de trobar un tresor amagat, i durant dues setmanes es van esforçar per poder trobar-lo. I com passa sempre, el darrer dia el van descobrir en un vell cofre, el van obrir i van trobar una cartolina que deia amb lletres ben grans: “El millor tresor d’aquests campaments ha estat passar-los tots junts!” L’Arnau, un nen de set anys obert, despert i entenimentat, amb el seu flamant fulard de l’Agrupament Escolta Ivarsenc.

Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts


Mn. Antoni Pladevall, homileta convidat a l’edició d’enguany dels premis literaris Homilies d’Organyà L’església de Santa Maria d’Organyà va acollir el dissabte 6 de setembre la lectura de l’homilia de signe religiós amb la que se signifiquen els premis literaris Homilies d’Organyà, així com també el lliurament de premis del certamen, en un acte al qual varen assistir l’Arquebisbe d’Urgell i el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. L’homileta convidat enguany va ser el sacerdot i historiador Mn. Antoni Pladevall, que va glossar un fragment de la història de la Col·legiata d’Organyà en el segle XI, en l’època de Guitard Isarn, que va ser un moment de gran ascendència i importància per a aquesta comunitat canonical. Tal com recordava Mn. Pladevall a la seva homilia, “Organyà, igual que tantes altres poblacions del país, té uns origen molt lligats a la cultura i la tradició cristiana, i si la vila s’ha fet coneguda i famosa i s’esmenta arreu el seu nom és gràcies a la conservació de les velles prèdiques o homilies que els Priors feien als vostres avantpassats. (...) Són una joia per a l’estudi de la vella llengua catalana”. Enguany, el mateix acte va acollir també, de manera excepcional, la lectura de “l’homilia laica”, que va pronunciar l’escriptora del Maresme Care Santos. El primer premi del certamen en la modalitat de narració literària, atorgat a una escriptora de la l’Alt Urgell, Laura Casanovas, va ser lliurat pel Conseller Mascarell, que a la cloenda de l’acte va felicitar-se pel Mn. Pladevall, durant la seva conferència a l’església de Santa Maria d’Organyà bon resultat de l’esforç que ha suposat tirar endavant les obres de restauració de l’església de Santa Maria d’Organyà (en el patrocini econòmic de la qual ha participat la Conselleria de Cultura), i per la bona relació entre les institucions que han participat en el projecte, entre les quals el Bisbat d’Urgell. El Conseller també va voler agrair públicament la tasca que, en favor de la cultura catalana i del manteniment del patrimoni, ha fet l’Alcalde de la població, Antoni Fiol, durant els seus mandats. Abans de l’inici de l’acte, el propi Fiol va exercir de guia en una visita a l’església amb l’Arquebisbe i el Conseller durant la qual els va explicar l’abast de les obres de restauració realitzades. Transcrivim a continuació el text de l’homilia pronunciada per Mn. Pladevall a Santa Maria d’Organyà. Església d’Urgell

I


Estimats germans i germanes d’Organyà Quan el vostre senyor Arquebisbe-Bisbe, Dr. Joan-Enric Vives, em va demanar de fer-vos l’homilia que escolteu cada any, rememorant les famoses homilies que tant nom han donat a la vostra vila, no m’hi vaig poder negar. No obstant em va preocupar uns quants dies trobar un tema que us pogués interessar i del que en poguéssim treure alguna lliçó o profit, com és el fi de tota homilia o sermó. Conec de temps Organyà, no solament per haver-m’hi parat algunes vegades camí de La Seu d’Urgell o d’Andorra, sinó també per haver tractat un xic sobre la vostra comunitat canonical en estudiar els monestirs i canòniques de Catalunya, tanmateix desconeixia moltes coses del vostre passat sobre les que ara he hagut d’estudiar per teixir aquesta breu homilia o dissertació. Com a capellà i historiador, el primer que vaig fer va ser voler conèixer la situació i paper de la vila i terme dins del marc geogràfic i històric català. Això em va fer indagar i conèixer el passat de la vall de Cabó, de la que la vostra vila n’és el seu límit més oriental; sobretot em va interessar conèixer l’origen dels senyors de la vall, els Caboet, un vell llinatge que per enllaços matrimonials anirà ascendint de categoria social i enllaçarà amb els vescomtes de Castellbó i amb els comtes de Foix. Un llinatge que ben aviat va afegir al seu domini inicial la vall veïna de Sant Joan i engrandí molt el seu patrimoni, que va organitzar parròquies i bastint i dotant d’esglésies com la vostra de Santa Maria. Entorn seu, en la seva sagrera, s’hi creà ben aviat el nucli primitiu d’Organyà, esdevingut algun temps més tard una important vila, que tindrà en temps medievals la seva senyoria compartida amb els Canonges, creats gràcies a ells, com exposarem més endavant. Això ha fet que centréssim nostra relació en l’etapa medieval, que va del segle X al XIII, deixant de banda els orígens del poblament de la vall, certament molt vells, a jutjar pels II

Església d’Urgell

testimonis arqueològics descoberts, de quatre o més milers d’anys enrere. Malgrat això, no se’n troben testimonis escrits fidedignes fins ben entrat el segle X, tot i que sempre es posa com a primera fita la de l’Horganiano, esmentat entre les parròquies de la famosa acta de consagració de la Catedral d’Urgell, datada del 839, però que en realitat la seva llista i redacció no són anteriors a finals del segle X. Deixem, doncs, de banda fer càbales o hipòtesis sobre la Vall de Cabó, plena de poblets i d’esglésies, abans esplendorosa i ara mínimament poblada, per centrar-nos en la vila d’Organyà i sobretot en l’església de Santa Maria, que ara ens acull, sobre els seus orígens i els primers passos de la seva canònica o comunitat canonical que li va donar vida. Per seguir aquests primers passos ens cal recórrer als primers senyors o membres de la nissaga dels Caboet, començant per un Isarn, que viuria cap el 975, avi del Guitard Isarn que serà el protagonista principal d’aquesta homilia. Aquest Isarn o Isarn I, avançat el segle X va aixecar una església dedicada a Santa Maria, a l’indret de Organyà, del cap d’avall de la vall de Cabó i a la riba dreta del Segre. D’aquesta església, la primera documentada, se sap només que la va consagrar el Bisbe Sal·la d’Urgell, que regí la Diòcesi urgellenca entre el 981 i el 1010. Seria aquesta una esglesiola preromànica que Isarn I, com era costum, va dotar per al seu sosteniment i el del seu capellà o clergues que en tinguessin cura, amb terres dels seus dominis situades a Sant Cristòfol d’Ares, a Sant Miquel del Vilar, a Sant Martí d’Espodolla i a les viles o heretats de Pujol, Caselles i Fontanet, que sense ésser parròquies tenien cadascuna la seva petita capella. Això ja indica una preferència inicial dels senyors per Organyà més assequible i vital que la resta de temples de la vall de Cabó. Devia ésser molt senzilla aquesta església, com ho eren la majoria de les esglesioles pre-


romàniques sense voltes, perquè una generació més tard un segon Isarn, el pare de Guitard Isarn, per consell del nou Bisbe d’Urgell, Ermengol, la va reedificar des dels fonaments i la va fer més gran, amb intenció de fundar-hi una canònica o comunitat de preveres; recordem que Ermengol, nebot del Bisbe Sal·la i venerat com a sant, va ser Bisbe d’Urgell entre el 1010 i el 1035. En morir d’accident, Sant Ermengol encara no s’havia acabat la nova església perquè la va consagrar el 1057 el seu successor, el Bisbe Guillem de Cerdanya. A la nova església no s’hi va erigir tot seguit la canònica, que segurament devia haver suggerit o demanat Sant Ermengol, sinó que el senyor Isarn II la va confiar a un clergue, sembla que de nom Adalbertí, que va ser el seu responsable, fins a la seva mort i després aquest encara la va cedir a un fill seu, també de nom Adalbertí. En aquell temps no tots els clergues eren sacerdots o capellans, molt sovint eren únicament persones tonsurades a les que de joves se’ls posava una vestidura clerical o sotana i ja eren clergues i podien optar a alguns càrrecs religiosos, però, com és lògic, no podien administrar sagraments, només en tenien la responsabilitat i per tant tenien capellans sota seu pel culte. Aquest segon clergue, Adalbertí, que segons el document que ens fa de guia, va regir l’església de Santa Maria d’Organyà durant uns seixanta anys, era un personatge que residia aquí com a senyor, més que com a eclesiàstic, que vivia amb una dona de vida poc edificant, anomenada Galatea, i que tirava de beta dels béns de l’església i la tenia molt descuidada. Amb ell s’haurà d’enfrontar del senyor Guitard Isarn (1070-1108) quan voldrà posar ordre a l’església d’Organyà. Per entendre millor els fets que tot seguit s’exposaran, cal no oblidar les condicions en les que vivia la gent dels segles X i XI, sotmesos a les dures càrregues i arbitrarietats de l’època de domini dels senyors feudals.

La societat europea, sobretot l’occidental, es trobava regida i condicionada pel feudalisme o temps en el qual el poder reial s’havia afeblit i en canvi les famílies de nobles o militars s’havien enfortit molt i eren ells els que governaven al seu arbitri els seus súbdits o gent que es trobava sota la seva protecció i dins la demarcació dels castells o fortaleses, amb els que s’havia dividit el país o els comtats. El seu poder va arribar a ésser tan gran que, sota el pretext de protegir els seus súbdits, no dominaven solament el territori material sinó que es consideraven amos i senyors de les terres, amb cases i persones, que eren les que amb els seus tributs i fins prestacions personals els havien de servir i mantenir. L’Església es va veure involucrada del tot dins del sistema feudal i els seus senyors superiors, com els reis i comtes, es creien protectors i pràcticament amos dels Bisbats i abadies dels seus dominis, que concedien a fills seus o a amics, i els senyors inferiors feien el mateix amb les parròquies, petits monestirs i esglésies dels territoris que ells devien protegir. D’ells cobraven els delmes i primícies que pagaven els fidels i imposaven com a capellans o rectors les persones que ells preferien o les que els donaven millors pagues o diners per obtenir els càrrecs. Això va arribat al seu punt més dur i pesant al llarg de tot el segle X i bona part del segle XI, però també pel mateix temps s’aixecaren al si de l’Església persones i moviments que pretenien alliberar-la de tot poder civil i posar remei a les xacres principals que entorpien el missatge cristià i la manera de dur-lo a terme. Començà en aquesta lluita el monestir de Cluny, que va obtenir per ell i pels molts monestirs que depenien d’ell la plena llibertat de tot domini civil i polític. A poc a poc, el seu clam de llibertat el varen fer seu alguns notables personatges eclesiàstics que s’esforçaren i lluitaren també per alliberar l’Església de tot poder i lligam civil o extern. Després de llargues lluites i patiments, Església d’Urgell

III


es va obtenir entre el 1046 i el 1059 alliberar els Papes del domini de l’emperador i nobles romans, i que fossin només els Cardenals els que farien la seva l’elecció. A partir d’aquest moment seran els legats o missatgers enviats pels Papes els que estendran i faran arribar arreu l’anhel de reforma. Aquesta no pretenia només la llibertat del poder civil, sinó també desterrar la simonia, tinguda com un gran pecat, que consistia en la compra i venda de càrrecs eclesiàstics, també s’insistí en la formació del clergat i en particular exigir que tots els clergues, almenys els sacerdots, guardessin el celibat.

Una manera d’obtenir la reforma del clergat fou la creació de comunitats de preveres conegudes o canòniques agustinianes, dites així perquè seguien una regla basada en escrits de Sant Agustí i d’altres Pares de l’Església. Aquestes comunitats s’estengueren molt per Catalunya entre el 1080 i el 1100 i d’elles en serà un bon exemple la Canònica d’Organyà que veurem crear el 1090.

És aquesta la reforma anomenada romana o gregoriana perquè va rebre la més forta empenta amb el Papa Gregori VII (1073-1085). Ell es va distingir pel seu zel i lluites abans de ser Papa després de rebre una acurada formació monacal i, sobretot, quan va ser Papa, arribant a exA l’acte van assistir l’Arquebisbe Joan-Enric i el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que van rebre de l’Alcalde d’Organyà (el primer per l’esquerra a la foto de la dreta) una acurada explicació de la restauració que s’ha fet a comunicar el mateix emperador. Els Papes l’església de Santa Maria. estengueren la reforma a partir del 1060 gràcies als seus legats o Molts comtes, començant pels de Besalú, emissaris que trameteren a diferents regnes acceptaren plenament la reforma i lluitaren de la cristiandat, en els que reunien concilis per reformar els antics monestirs dels seus que exposaven la necessitat de la reforma i dominis, que també havien sofert la decadència imposaven penes i excomunions als que s’hi resultat de la seva subjecció a comtes i a nobles, resistien. A Catalunya, aquesta va triomfar o cosa que feren sovint unint-los a monestirs arrelar a partir dels concilis celebrats entre reformats de França i d’Itàlia. els anys 1068 i 1077 a Girona i Besalú, gràcies a que els desitjos papals foren aviat acceptats A Urgell, i a Catalunya en general, les idees pels nostres comtes i Bisbes. cluniancenques de llibertat de l’Església havien IV

Església d’Urgell


entrat abans que a la mateixa Roma, gràcies a Bisbes i Abats-Bisbes notables, entre els que destaca un fill dels comtes de Cerdanya, Oliba, que serà Abat de Ripoll i de Cuixà i Bisbe de Vic, i també el Bisbe d’Urgell, Ermengol, tot i que aquest havia obtingut el Bisbat per simonia, o sigui per compra gràcies a la paga que el seu oncle Sal·la va donar al comte Ermengol I d’Urgell el 1010. Malgrat aquestes i algunes altres

destacats de la Vall de Cabó. Davant de tots aquests assistents, Guitard Isarn va exposar les queixes que tenia contra el clergue Albertí per la seva mala vida, de les moltes vegades que l’havia intentat convèncer i de com s’havia decidit per fi a convocar aquesta reunió perquè per deixadesa seva s’havia encès una arca o caixa de la sagristia de l’església d’Organyà i el foc havia destruir els ornaments de l’església i altres coses com documents, entre els qual es devia trobar l’acta de consagració, de segles perduda, de la segona església del 1047. Davant d’aquesta assemblea, el clergue Adalbertí va reconèixer les seves culpes i posant-se una corda al coll, com a submissió, va prometre davant dels presents que era veritat que retenia els béns propis de l’església de Santa Maria, que abandonaria la seva concubina i que es posava a disposició del que decidissin els presents.

tímides actuacions, el seu total arrelament no s’obtingué fins entrat el segle XII. A Organyà, en concret, fou el seu senyor Guitard Isarn, casat amb Gibel·lina, el que un xic abans del 1090 intentarà alliberar l’església de Santa Maria del poder del clergue Albertí, del que ja s’ha parlat, i això ho va fer en una reunió de clergues i laics convocada a Organyà, a la que varen assistir representants dels Canonges d’Urgell, Solsona i Cardona, el Prior de Sant Andreu de Tresponts i alguns dels homes més

Per a justificar totes les seves actuacions, el 5 de juny de 1090 el noble Guitard Isarn va convocar a Organyà una altra assemblea, en la que el notari Ermengol, davant d’una tan notable reunió en la que hi havia molts clergues i laics, alguns vinguts de La Seu d’Urgell i altres de Solsona i de Cardona, va redactar un llarg document en el que es recullen la majoria de les notícies històriques conegudes sobre les antigues esglésies d’Organyà. Aquest document, que erròniament s’ha tingut com una acta de consagració, és en realitat una restitució de béns que el senyor Guitard Isarn Església d’Urgell

V


fa a l’església d’Organyà i l’acta de fundació de la seva Canònica. Tot el document, per la seva solemnitat i finalitat, concorda plenament amb documents semblants redactats a l’època de la reforma gregoriana, per això té un to tan solemne com ho revela el fragment que n’extractem: “Jo Guitard Isarn, amb la meva esposa Gibel·lina, reconeixent-nos indignes, moguts pel temor de Déu, amb el cor compungit i encesos del fervor de l’Esperit Sant, protegits per l’escut de la fe i confiant en la justícia divina, hem lluitat tant com hem pogut perquè l’església no fos més deshonrada i no continués d’ara endavant infestada de costums depravats; per això, armats amb la Paraula de Déu, vàrem escometre Adalbertí, que s’anomenava clergue, per alliberar l’esposa i mare del Rei del Cel de l’abominable i il·legítim concubinatge en el que vivia”. Després de jutjat el cas del clergue Adalbertí, Guitard Isarn va retornar a l’església de Santa Maria d’Organyà tots els béns que li havien estat donats pels seus antecessors i per ell mateix, dels que el document en dóna una llarga llista, tot seguit fulmina les clàssiques malediccions i penes contra els que usurpessin res, i declara que de tot el que haguessin sostret havien de retornar el doble o el triple i que si no ho feien quedaven anatemes i maleïts i anirien tots al més pregon infern, fent companyia a Judes. Disposa a continuació que aquests béns havien de quedar sempre més en poder de l’església de Santa Maria i dels seus clergues sense cap intromissió seva. Tot això ho declara davant del Bisbe d’Urgell, Bernat Guillem (1076-1092), dels Canonges i Ardiaques d’Urgell, del vescomte Folc de Cardona, dels Canonges de Solsona i un de Cardona, de l’Abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i altres magnats que signen el document. És interessant sobretot el fet que disposa que aquests béns s’havien d’esmerçar pel sosteniment de l’església i de tots els clergues que s’hi haviVI

Església d’Urgell

en d’aplegar i viure-hi seguint l’exemple dels apòstols i la regla de Sant Agustí i normes dels Sants Pares. És a partir d’aquest moment que Organyà va tenir una Canònica o comunitat de preveres que vetllaria per l’església i també per la població que tenia entorn seu, crec per tant que és de justícia fer una lleu evocació sobre els seus Canonges, abans de cloure la nostra homilia, puix que la canònica no solament centrava la vida religiosa sinó també bona part de la vida civil o quotidiana de la vila i del terme. La seva història general és ja coneguda i estudiada, per això destacarem només què eren els Canonges agustinians i quina vida portaven. Canònica és el nom que es donava i es dóna a una comunitat de preveres que està al servei d’una Catedral o església important. El mot canònica vol dir que estaven regits per un cànon o regla, i per tant formaven una entitat o comunitat diferent de la resta de preveres que tenien cura d’esglésies parroquials o de domini particular. Es constata l’existència de comunitats de Canonges des del segle VI i es regien per normes basades en els Evangelis o doctrina dels Pares de l’Església. A les nostres terres trobem notícies de l’existència de comunitats des de la restauració o recuperació del país sota la tutela dels carolingis al llarg dels segles VIII i IX. Aquests Canonges es regien per una regla feta pel Bisbe Crodegang de Metz, que, un xic modificada, fou imposada pel concili d’Aquisgrà del 816 a totes les comunitats de l’Imperi Carolingi. Aquesta norma o regla la seguien als comtats catalans totes les comunitats de les nostres Catedrals i també altres que es crearen en esglésies importants, com Solsona, Manresa o Cardona, i posseïen béns propis, i en canvi en les Canòniques creades en plena reforma gregoriana se’ls imposà la regla dita de Sant Agustí, per la que els seus Canonges no podien posseir béns propis i vivien en un monestir com els monjos, bé que tenien cura


de les esglésies o parròquies on vivien o que depenien d’ells. Per a ells, doncs, es creà una nova regla, basada en bona part en les normes donades per Sant Agustí als seus sacerdots, que recollien també normes o disposicions d’altres Sants Pares o escriptors destacats. La regla de les Canòniques de la nostra terra, fou creada per una comunitat de preveres que entorn del 1040 vivia a l’església de Sant Ruf d’Avinyó, a la Provença. Aquesta regla es va estendre per Catalunya a partir dels volts del 1070. Per disposició del 1092 del Papa Urbà II es va estendre també a tota l’Església occidental. El primers llocs on es troba aplicada a casa nostra va ser a Vilabertran, a Lledó i a l’Estany, cases totes elles de nova fundació, però també la varen adoptar Sant Joan de les Abadesses, així com altres comunitats inicialment aquisgraneses, com Cardona, Solsona, Manresa, Besalú, Àger, Mur etc. Així subsistiren durant segles dos tipus de Canonges, els de les Catedrals o aquisgranesos i els de les Canòniques regulars, com les esmentades i la d’Organyà. Entre els segles XI i XIII hi hagué a Catalunya unes seixanta Canòniques agustinianes, que, com els monestirs benedictins o cistercencs, practicaven la vida comunitària amb rés coral de l’ofici diví i amb claustre, sala capitular, dormitori i menjador comú, igual que els monestirs benedictins o d’altres ordes religioses antigues. Una cosa essencial, com s’ha dit ja, distingia o diferenciava els Canonges de les Catedrals dels Canonges agustinians i era que aquests no podien posseir béns propis i tot el seu patrimoni estava en comú i regit per Canonges que havien de vetllar per l’església i per les necessitats de tota la comunitat. A desgrat del propòsit de crear a Organyà una comunitat canonical, com havia aconsellat Sant Ermengol, abans del 1035, aquesta no es va

crear fins el 1090 i va néixer ja com a Canònica agustiniana, amb la categoria de Priorat, per no comptar mai amb dotze Canonges o més, número indispensable exigit per a ser Abadia o regida per un Abat. La Canònica d’Organyà tenia com a patrimoni els béns de l’església de Santa Maria i en particular el sector de la població on es trobava l’església i la seva sagrera o entorn de protecció, cosa que feu que el Prior tingués aviat el domini de mitja població, a manera que aquesta anava creixent. Això va despertar el recel dels senyors del terme, ara ja vescomtes de Castellbó i aviat comtes de Foix, i per això calgué arribar a pactes entre el Prior dels Canonges i els senyors, com el pariatge de 1232, fet i firmat entre Roger Bernat, comte de Foix, i el Prior Berenguer de Cellers, pel qual es delimitaren els drets de cada part a la vila d’Organyà. El Prior es reservava el domini exclusiu de tot l’àmbit del Priorat, que estava format per l’església, cementiri, claustre i cases canonicals i del carrer que hi conduïa, restant la resta de la vila i mercat en poder del comte. Es pactà, però, que per evitar problemes, el Prior i el comte tindrien en indivís o compartit el domini de tota la població i per això cadascun d’ells hi tindria el seu batlle; els dos batlles s’elegirien dintre d’unes ternes fetes en comú i tindrien una cúria en comú i un jutge únic per a solucionar problemes o temes jurídics i un mateix nunci o saig. Sobre el paper tot quedava molt clar, però vàries vegades es produïren xocs entre els dos batlles i senyors, però això són temes que no poden tenir cabuda en aquesta ja dilatada homilia. Organyà, com hem vist, igual que tantes altres poblacions del país, té uns orígens molt lligats a la cultura i tradició cristiana i si s’ha fet coneguda i famosa la vostra vila i s’esmenta arreu el seu nom és gràcies a la conservació de les Església d’Urgell

VII


velles prèdiques o homilies, que els Priors feien als vostres avant passats. Aquestes, redactades poc abans del 1204 i descobertes i fetes conèixer des del 1904, o sigui set-cents anys més tard, per Joaquim Miret i Sans, són encara objecte d’estudis recents per filòlegs i erudits, cosa que per a vosaltres és un gran motiu de joia i de celebon nombre de veïns d’Organyà va omplir l’església de Santa Maria per escoltar l’homilia de Mn. Pladevall (a l’esquerra, en primer bracions com la Un terme, la periodista Noemí Rodríguez, que va presentar la vetllada). present. També ho ha estat per a mi, per haver-me convidat a llegir-vos aquesta ja de les que només s’han conservat les vostres. llarga homilia i amb ella haver-vos pogut acompanyar i ajudar-vos a fer reviure uns moments Per cloure aquesta senzilla exposició només claus del vostre passat, previs i concomitants em resta agrair la vostra amabilitat i paciència a l’època que el vostre Prior us feia aquelles per haver escoltat aquesta relació de coses de famoses homilies. segles passats, moltes potser ja conegudes per alguns dels presents, però recordar-les sempre Les antigues són una joia per a l’estudi de la és motiu de goig quan són coses nostres. No vella llengua catalana; les modernes, com la cal oblidar mai la vella dita que diu que “la que acabeu d’escoltar, són fetes potser amb història és mestra de la vida”. pretensions erudites, però amb la millor bona voluntat, per commemorar i evocar les velles i Antoni Pladevall i Font, capellà i historiador. tradicionals homilies que es feien arreu, però 6 de setembre de 2014

Nota: La part essencial de l’anterior relació es basa en la recta interpretació del document de dotació, no de l’acta de consagració, de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, conservat en el seu original a l’Arxiu de la Catedral d’Urgell, Consagracions d’esglésies, núm. 31; transcrit i publicat, en tot o en part, per Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Domènec Costa i Bofarull, Cebrià Baraut, “Catalunya Romànica”, vol. VI; i Ramon Ordeig.

VIII

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (VII): L’escrupolositat

L’

escrupolós no viu, ni deixa viure. Sent un acusat sentit del deure, una intolerància envers els propis errors i, per extensió, envers els errors dels altres. S’exigeix molt a si mateix i se sotmet a un examen abans d’emprendre qualsevol acció. Difícilment es deixa anar, rarament obeeix els batecs del cor. Viu lligat a la lògica racional i projecta una mirada analítica en tot allò que fa. Abans d’actuar, vol garantir que tot allò que fa sigui impecable. Abans de publicar un text, vol tenir la certesa que no hi haurà cap errata. Abans d’emprendre una acció, vol estar segur de què no causarà mal a ningú. Aquest anhel de perfecció el porta a revisar, una i altra vegada, les seves propostes, els seus projectes i, després, un cop realitzats, revisa cadascun dels moviments per identificar si hi hagut algun error. Una persona escrupolosa és com un actor que constantment està revisant el seu paper a l’escenari. No pot actuar perquè no es deixa anar, no flueix. El seu drama consisteix en què no pot deixar de ser espectador. Quan l’actor es proposa fer un moviment, irromp l’espectador que li recorda tots

els perills que hi ha en joc a l’escenari i el dissuadeix d’actuar. Viuria més còmodament si deixés de pensar, de fixar-se en els detalls, d’analitzar els processos i les situacions, però en ell hi ha un excés d’esperit analític que el condueix a inspeccionar amb bisturí cada petit moviment que fa. És un sentiment de rigor; però no una virtut, perquè l’escrupolositat és un excés, una desmesura i la virtut és, per definició, el terme mig, la via de l’equilibri, un hàbit que uneix les persones i les fa més perfectes. L’escrupolositat no cohesiona; separa i crea friccions. S’oposa a l’esperit permissiu. L’escrupolós no en deixa passar ni una; sent que s’ha de corregir a si mateix i als altres, és com un impuls que li ve de dins i això és, justament, el que el fa distant i poc agradable. Ningú no vol ser corregit; ningú no vol que li comuniquin les seves fallades. Estar al costat d’un ésser escrupolós és sentir-se permanentment examinat i ningú no vol sotmetre’s a un examen de manera continuada. L’afany de perfecció i el detallisme obsessiu que tenallen el seu esperit el converteixen en un ésser indesitjable.

Tothom fuig d’un ésser escrupolós, perquè mai no troba res bé; mai no està content amb el que se li presenta. Sempre veu un error, una anomalia, una fallada, una equivocació i, a més a més, no se n’està de dir-la. L’escrupolositat condueix, molt sovint, a la inactivitat. La por a equivocar-se, la por a cometre una errada, fa que retardi la seva decisió, fa que deixi passar el temps, a l’espera d’una intuïció inequívoca de què la decisió que prendrà serà l’òptima. Aquesta espera condueix, molt sovint, a la inacció. El perfeccionisme genera molta angoixa i la por a fallar fa prendre tot tipus de mesures. Hi ha, finalment, els escrúpols de consciència, que és una manera de referir-se a un sentit del deure molt acusat. És una vivència interior que consisteix en percebre que hi ha un límit que no pot ser transgredit, una frontera que no es pot passar. Aquest sentiment és l’arrel d’una intensa vivència de la culpabilitat que, en el cas d’una persona escrupolosa, és un suplici, una espècie de turment. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

19


La motxilla de tornada a l’escola

N

o sabria dir si em causa allò que ens ajudava viure. El Rector cruixir l’envellida de la barca, que cocompassió o sorpresa. Cada de Bellcaire, Mn. Josep Escolà, a qui mençava a enfonsar-se. Aquest cop matí no festiu em trobo a agraeixo haver-me portat al Seminari, va ser el barquer qui va preguntar: la parada de l’autobús aquest bé ens contava a la catequesi: –“Senyor, sabeu nedar?” de Déu d’estudiants amb motxilles –“Hi havia un senyor molt il·lustrat –“Nooo!”, va dir molt espantat l’ilben feixugues. “Van carregats com que va demanar a un pobre barquer lustrat, abraçat a la motxilla on duia a rucs”, comenta un padrí que, per travessar el riu. Mentre el pobre els seus llibres. quan era estudiant, en tenia prou amb un llibre: l’enciclopèdia. Una noia, més espavilada, du una motxilla amb rodetes. Alguns matins, en obrir la porta de la Rectoria, em fa feliç quedar-me al pedrís per contemplar els barrufets canillencs pujant pel carrer Gran cap a l’escola: el pare o la mare carrega amb la motxilla del fill o la filla a qui acompanya. La mainada a l’escola i un servidor al cau d’AINA, on hi penja la foto del meu germà Francesc i meva abillats amb una bata de ratlles, asseguts en un pupitre, amb el mapa d’Espanya com a Foto de grup dels quatres cursos d’ESO del col·legi de la Sagrada Família d’Escaldes-Engordany a l’atri exterior del Santuari de Meritxell. decorat de fons. Vivim els primers dies de la tor- barquer remava, l’il·lustrat, ociós, es –“Ah! Quina llàstima! Heu perdut nada a l’escola. Contemplo les fotos va dedicar a demostrar-li la impor- la vida sencera”. amb nostàlgia. He oblidat els rius tància del saber: Vaig demanar com a pensament d’Espanya i les “mesetas”. Recordo –“Bon home, sabeu matemàtiques?” de bona nit als monitors: “on hem que a la sortida de l’escola, a la –“Gens ni mica”, va dir el barquer, d’aprendre a nedar? On s’aprèn la tarda, portava a pasturar l’euga, la –“Ah! Quina llàstima! –s’exclamà saviesa?” “negrita”; o netejava les conilleres, l’il·lustrat– Heu perdut la meitat de La nostra societat va perduda. que eren moltes; o jugava un partit la vostra vida”. Quan estudiava filosofia citàvem a de futbol, descalç, amb una pilota Al cap d’una estona li va preguntar: Descartes: “penso, doncs existeixo”. de parracs, als carrers que enca–“I de lletres? Heu llegit gaire lite- Avui s’ha canviat el mantra: “penso, ra no s’havien pavimentat. Era la ratura, poesia...?” per tant no em deixen existir”. A postguerra. La nostra alegria era la –“No –va tornar a dir el barquer–. més, nombroses persones grans pobresa. No existien les motxilles. Ni tan sols sé llegir”. i serioses “s’escarrassen tant per En aquella pobresa vaig aprendre a –“Ah! Quina llàstima! Heu perdut la guanyar-se la vida, que la vida se’ls aprendre, cosa que ningú no m’ha meitat de la vostra vida” –va tornar esmuny”. Per a més inri, ja entre la pogut prendre. Podàvem de l’arbre a dir l’il·lustrat. mainada la forma de vestir es valora de la vida les coses que no servien Aleshores va començar una tem- més que la de pensar. Comprendreu per a res, per quedar-nos amb tot pesta. Les fortes onades van fer la meva tossuderia per l’educació 20

Església d’Urgell


El raconet de la mística

Camins d’oració (II)

E

n qualsevol model d’oració que fem servir, els objectius bàsics que ens proposem

són: L’acollida. La saba de vida que ve de la Font circula indefectiblement per tota la creació. En tot moment i circumstància, podem tenir set de Déu i acollir amb desig la seva deu de vida per abeurar-nos espiritualment. I això és oració. Presència. Déu sempre ens és present. Quan parlem de posar-nos a la presència de Déu volem dir prendre consciència de que ja hi estem. Nosaltres, però, ens absentem habitualment i no rebem el seu escalf. En qualsevol moment i circumstància podem sintonitzar amb aquella divina presència. I això és oració. Mútua relació. Déu és comunicatiu per naturalesa. Es manifesta i es dóna sense interrupció, directament a les consciències i també per mitjà de multiformes causes segones. En qualsevol moment i circumstància,

no formal que es fa a les colònies, i sobretot als campaments Caina i Tamarros, per completar l’educació familiar i la de l’escola. Per a la meva tornada a l’escola en aquest curs 2014-2015 he afegit a la meva motxilla, on duc sempre el llibre dels Evangelis, l’“Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes”, del professor Joan Manuel del Pozo. Filòsof, conferenciant, especialista (entre d’altres temes) en ètica i educació, i que no ha defugit el compromís polític pràctic. És un llibre rigorós, raonat, intel·ligent, que ens transmet coneixement crític sobre l’educació. Aprenc del llibre que

podem guardar silenci i escoltar el seu missatge. Bé directament pel seu toc interior, bé llegint en el llibre de la creació la magnitud insondable de la grandesa de Déu. I això és oració. La unió d’amor. Déu és amor. Per això, arribar a Déu no és obra de

Ens dediquem a fer coses i més coses per a Déu i no volem perdre temps (!) en estimar-lo la intel·ligència, sinó del cor. Allò màxim que pot fer la intel·ligència respecte de l’apropament a Déu és sotmetre’s per la fe. El cor, en canvi, el pot atènyer directament. Déu no pot ser totalment conegut, però sí estimat. I estimar Déu és oració; la millor oració. Estimar Déu pot ser l’exercici habitual de tot creient; quan, de fet, passa el contrari en la nostra vida estressant: ens dediquem a fer coses i més coses per a Déu i no volem perdre

l’educació ha de ser l’impuls que les persones donen al creixement d’altres persones per orientar-les cap a la millor tria, sempre lliure de possibilitats d’autoconstrucció, sobre la base que Roger Garaudy, a “Homme de Parole”, defensa que és l’amor i el treball. Dins de la motxilla dels nostres escolars cal posar-hi els valors de la confiança, l’amor, la llibertat (que és l’altra cara de la medalla de la responsabilitat), el coneixement crític, els drets humans, el sentit del bé i del mal, la dignitat, la bondat, el bé comú, la sensibilitat, les emocions, la bellesa... sense marginar els nous mitjans tecnològics. Els escolars d’ESO de l’escola

temps (!) en estimar-lo. Estimar Déu pot ser un exercici espontani entremig de les ocupacions ordinàries. Pot ser també una opció específica, com seria dedicar un temps en soledat al silenci actiu i receptiu. Un temps per estimar Déu tal com ell és, per ell mateix, sense saber ben bé com és, perquè roman amagat dintre “el núvol del no saber”. La donació. Quan l’amor és de debò, se segueix necessàriament la donació de si mateix a la persona estimada, perquè la donació és el fruit de l’amor. Si volem fer una bona avaluació de la nostra vida de pregària hem d’examinar l’estat de la nostra donació a l’Estimat. L’autèntica oració porta a l’amor, i l’amor a la donació de si. En l’oració, la quantitat no compta gaire, doncs, si la qualitat és bona, tenyeix tota la vida, fent realitat la recomanació bíblica de pregar sempre, sense interrupció. Mn. Enric Prat

de la Sagrada Família d’EscaldesEngordany han obert el curs amb una convivència. A la tarda han pelegrinat al Santuari de Meritxell. Als peus de la Mare i Patrona han dipositat el lema que emmarca el camí a fer: “Servir-te”. La meva Confident no vol altre títol que “servidora”: que es faci en mi segons la teva Paraula. Pot cantar: "sóc la serventa del Senyor", perquè abans s’havia servit a Ella mateixa, omplint-se de l’Esperit. Adolescents estudiants, “necessitem urgentment una regeneració integral de la societat, de la política” (Dr. Torralba); però hem de començar-la en la nostra vida. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

21


Apropament a la bellesa dels salms (i IV)

Significació litúrgica dels salms en els Pares de l’Església

C

om a conclusió als articles anteriors sobre la bellesa literària i espiritual dels salms, podem atansar-nos al servei i suport que han aportat a la pregària pública i solemne del Poble de Déu en l’Antiga i Nova Aliança, considerant també la significació que els hi donaren els Sants Pares per a bon ús dels fidels. En l’Antic Testament, els salms formaven part importantíssima de la pregària tot acompanyant l’Arca de la Aliança, i posteriorment també en el culte solemne del Temple de Jerusalem. Sabem també que aquest costum i ús dels salms rebut de l’Antiga Aliança forma part de la recitació de l’Ofici Diví en la vida de l’Església. Sant Basili considerava que els salms eleven a Déu un clam que ell anomena “la veu de l Església”. La salmòdia “filla d’aquesta veu” forma la litúrgia sagrada de lloança a Déu cantada a les catedrals, monestirs i cases religioses del món cristià. Aquesta veu dels salms, segons el Papa Urbà VIII, “és cantada assíduament davant del Tron de Déu i de l’Anyell”. Sant Atanasi explica que aquesta veu litúrgica “és la primera que ensenya als homes dedicats al culte diví la manera com han de lloar Déu amb paraules que el confessin dignament”. Considerant que els salms són inspirats per Déu, Sant Agustí en parla d’una manera doctrinal i catequètica dient: “Déu va lloar-se ell mateix perquè l’home el lloï autènticament, i en això l’home troba el ritual de la matèria i forma com pot lloar Déu dignament”. Així, doncs, quan introduïm salms de lloança en les nostres 22

Església d’Urgell

pregàries ordinàries, emprem la Paraula de Déu i entrem dins la litúrgia de l’Església. A més del seu valor litúrgic de lloança, els salms també ens menen per camins d’exercitació espiritual i de santificació personal, perquè estan dotats d’una força meravellosa per moure en l’ànima dels fidels un afany per admirar l’esforç que acompanya totes les virtuts. Els Sants Pares així ho van entendre i parlen dels salms com el camí que ens ajuda a trobar Déu, i també com la font d’inspiració a escoltar la seva veu. Sant Agustí medita i contempla l’Escriptura inspirada per Déu i útil per ensenyar; però, segons ell, “el “Llibre dels Salms” és com el paradís de tots els altres llibres”. En el paradís hi cal contemplar tota mena d’arbres i de fruits, i així, en els salms, s’hi troben motius que són causa de moltes mocions interiors. Mogut per l’experiència d’ aquestes mocions interiors escriu en les seves “Confessions”: “Com vaig plorar en els vostres himnes i els vostres cants, com em van commoure fortament les veus harmonioses de la vostra Església! Aquelles veus afluïen a les meves oïdes, la veritat s’esponjava en el meu cor, i per això els efectes de pietat m’abrusaven, i les llàgrimes davallaven cara avall, però jo m’hi trobava bé”. En altres temps, Paul Claudel va rebre els mateixos efectes d’il·luminació i de moció interior dels cants litúrgics dels salms escoltats en les hores de l’Ofici Diví a les catedrals franceses, de manera que el portaren a una veritable conversió. Pius X arrodoneix el valor litúrgic i espiritual dels salms: “En els salms

Text del salm 149 en hebreu i marginalia amb cor a capella i director (manuscrit francès del segle XIII, Biblioteca Palatina, Parma).

hi trobem llocs que amb molta freqüència ens parlen amb sublimitat de la immensa majestat de Déu, de la seva omnipotència, justícia, bondat i clemència inefables, o bé de les seves infinites lloances”. Els salms inspiraran pensaments i mouran sentiments semblants a aquelles accions de gràcies pels beneficis rebuts o aquelles pregàries, humils i confiades, que fem per coses senzilles que esperem, o que mouen el clamor de l’ànima penedida dels seus pecats. Sant Agustí escoltava en tots els salms la veu de Crist Redemptor, que encenia d’amor les fibres més íntimes del seu cor. Amb els salms ens atansem al do de la lloança a Déu i en rebem el reflex de l’aigua clara de totes les virtuts i la imatge de Crist Redemptor, que ens mou a seguir-lo amb alegria i esperança al cor. Mn. Ermengol Donisa, Rector de Les Avellanes


UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.

902 40 07 07 www.mansunides.org


Dietari CONCERT DE JORDI SAVALL A LA CATEDRAL D’URGELL

VISITA DEL CAP DEL GOVERN D’ANDORRA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL

La Catedral de Santa Maria d’Urgell es va omplir el 21 d’agost per escoltar el concert de Jordi Savall amb què es va cloure l’edició d’enguany del Festival de Música Antiga dels Pirineus, que es va encetar el 19 de juny amb una actuació de l’Escolania de Montserrat, també a la Catedral d’Urgell. Jordi Savall va interpretar un repertori de música antiga i tradicional irlandesa i escocesa acompanyat pels músics Andrew Lawrence, que tocà l’arpa irlandesa i el psalteri, i Frank McGuire que tocà el bodhran, un tamborí de gran diàmetre típic de la tradició irlandesa.

El diumenge 31 d’agost al vespre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre al Palau Episcopal el Cap del Govern del Principat, Antoni Martí. El motiu de la trobada ha estat la represa del curs polític i ha servit per comentar diferents qüestions de l’actualitat política andorrana. El Cap de l’executiu també va informar Mons.

PROJECTE JOVA 2014 Uns 150 joves han participat aquest estiu en el Pro-

Els participants en el Projecte JoVa van compartir un dia d’oci a Port Aventura.

jecte JoVa (Joves i Valors) una iniciativa impulsada des de l’Oficina Jove del Consell Comarcal de La Noguera, amb la col·laboració d’una colla d’ajuntaments de la comarca, que ofereix al jovent la possibilitat de realitzar una activitat de voluntariat que repercuteixi positivament en el seu poble. Així, els joves inscrits enguany han dedicat part del seu temps d’oci a netejar carrers, pintar mobiliari urbà o participar en camps

D’esquerra a dreta, Mn. Parés, Jordi Savall, l’Alcalde de La Seu i el Conseller de Territori i Sostenibilitat, a la sagristia de la Catedral d’Urgell.

24

Església d’Urgell

de treball, entre d’altres activitats. Tots ells han participat voluntàriament. Per celebrar la seva bona tasca i ferse mereixedors de ser un “JoVa”, el 27 d’agost van ser convidats a passar tots junts un dia a Port Aventura, per gaudir de l’amistat, de l’oci, i sobretot dels valors que han viscut i han compartit en els seus pobles. Amb paraules El Papa Francesc va rebre en audiència el Cap del Govern d’Andorra. d’un dels responsables del Projecte, Eloi Vives de l’audiència que li Bergós, tècnic de l’Ofici- ha concedit el Papa Franna Jove de La Noguera, cesc, prevista per al 5 de “aquesta iniciativa permet setembre, i de la posterior mostrar a la gent dels reunió que mantindrà amb pobles que el servei a la el Cardenal Secretari d’Escomunitat és una tasca tat del Vaticà, Mons. Pietro ben reeixida i viscuda en Parolin. positiu pels nostres adolescents i joves”, a més de INICI DEL CURS PASTORAL ser una manera diferent, A L’ARXIPRESTAT enriquidora i integradora, DE L’URGELL MITJÀ de viure l’estiu als pobles Els preveres que formen del Bisbat.


Els preveres de l’Urgell Mitjà van aprofitar la primera reunió del curs per visitar l’ermita de la Mare de Déu de Solés.

part de l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà es van trobar l’1 de setembre a Tiurana, on van ser rebuts per Mn. Bonifaci Fortuny, encarregat parroquial, i per l’Alcalde, Àngel Villarte, que els va acompanyar en un recorregut pels monuments de la població. Tot seguit, els sacerdots, encapçalats per l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué, van anar fins l’ermita de la Mare de Déu de Solés, on van admirar la restauració de les pintures del cambril de la Mare de Déu, així com també de la nau central de l’església. També van poder visitar el sepulcre de pedra del segle XIII, recentment restaurat, provinent de l’antiga església de Tiurana i que ara ocupa un lloc en aquest temple. Després es va compartir una estona de pregària i tot seguit va tenir lloc la primera reunió d’aquest nou curs pastoral i arxiprestal. Es va informar de la proposta d’una trobada amb els sacerdots de l’Ar-

xiprestat de La Noguera, prevista per al 6 d’octubre, i es va fer un llistat de possibles temes que es podrien tractar, en els nivells pastorals compartits, com la catequesis parroquial, l’acompanyament dels nuvis, i d’altres, a més de dedicar un temps a compartir les vicissituds parroquials comunes a tots dos arxiprestats. El dinar de germanor, en el qual es va celebrar el sant de Mn. Ramon, va cloure la trobada en un clima de companyonia i amistat.

Mons. Joan-Enric Vives. Hi va assistir el nou Director del Secretariat, Rv. Alonso Morata, així com quasi tots els Bisbes de la Comissió i més de cent Rectors, formadors i directors espirituals de diferents Seminaris d’Espanya. Dins un clima de veritable fraternitat i interès, Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe Secretari de la Congregació per al Clergat, va exposar les ponències “La formació del pastor a la llum de les accions i paraules del Papa Francesc” i “Alguns mitjans per a la formació del sacerdot, evangelitzador amb esperit i servidor del Poble de Déu”, les quals van ser seguides d’un animat diàleg amb els assistents. D’altra banda, i amb motiu del V centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, el P. Maximiliano Herráiz García, OCD, va desenvolupar les conferències “Vida, obres i evolució de Santa Teresa. La seva figura i actualitat en el segle XXI. Com il·lumina el nostre segle” i “Santa Teresa, mestra d’oració i comunió eclesial. Com pot ensenyar a pregar els

seminaristes avui?”, totes dues seguides també d’un enriquidor diàleg. L’Encontre comptà amb la presència del Director del Secretariat per a les Vocacions de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) i també Europea, Mons. Domenico Dal Molin, que hi assistí acompanyat de Maria Teresa Romanelli, secretària de l'Oficina per a la Pastoral de les Vocacions de la CEI. Mons. Dal Molin mostrà el seu treball amb una ponència sobre “Discerniment vocacional”. Un dels vespres de l’Encontre es va projectar el film “Alla luce del sole”, del director Roberto Faenza (2005), sobre el sacerdot màrtir Don Giuseppe (Pino) Puglisi, lluitador contra la màfia, assassinat el 15 de setembre de 1993 als 56 anys, i beatificat el maig de 2013 a Palerm.

ASSEMBLEA DE LA FEMN A TORNABOUS El dissabte 6 de setembre, els monitors i representants dels diferents esplais de la FEMN van reunir-se a Tornabous per realitzar la primera

ENCONTRE DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS MAJORS A MADRID Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 2014 va tenir lloc a Madrid el 43è Encontre de Rectors i formadors de Seminaris Majors, organitzat per la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix

Mons. Patrón (al centre) acompanyat per l’Arquebisbe Vives i el Director del Secretariat Rv. Alonso Morata. Església d’Urgell

25


FESTA DE SANT GIL AL SANTUARI DE NÚRIA

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el dilluns 1 de setembre al Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat d’Urgell, la diada festiva de Sant Gil. Hi assistiren el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santiago Vila; el President de Ferrocarrils

26

Església d’Urgell

de la Generalitat de Catalunya, Enric Ticó; el Diputat al Congrés espanyol Pere Macías, els Alcaldes de Queralbs i Ribes de Freser, Immaculada Constans i Marc Prat; el President de la Diputació de Girona i altres autoritats i representants d’institucions polítiques i socials. A l’arribada al Santuari,

l’Arquebisbe fou rebut pel Conseller Vila i pels Rectors in solidum de la Vall de Ribes de Freser, Mn. Joan Perera i Mn. Joaquim Cebrián, que participava per primera vegada en la

diada de Sant Gil després del seu nomenament com a Rector en substitució de Mn. Melcior Querol, que també hi fou present a la festa. Acompanyaven l’Arquebisbe, el Vicari General d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; Mn. Salvador, prevere d’Argelés i Canonge, representant del Bisbat de Perpinyà-Elna; i Mn. David Codina. Després de la salutació inicial, amb el poble fidel i les Autoritats tingué lloc la solemne celebració de l’Eucaristia i la posterior processó dels pastors que honoren Sant Gil com el seu Sant Patró. A l’homilia, Mons. Vives exhortà els fidels a viure l’alegria de l’Evangeli que ens proposa el Sant Pare, concretada en el que el Dr. Torralba anomena “la revolució de la tendresa”. En un món


marcat per múltiples ferides com l’odi, l’enveja, les lluites, les guerres, la manca de feina i d’esperança, l’Església ha de ser com un “hospital de campanya” on s’atenguin i es curin les persones que pateixen quotidianament les principals adversitats del nostre temps. L’Arquebisbe posà Sant Gil com a exemple per a tots els qui tenen alguna responsabilitat d’acompanyament i pasturatge; un exemple que ens ensenya a elevar-nos vers Déu i a no quedar-nos en la mundanitat de les coses de la terra. Els tres signes de Núria ens ho recorden: la campana, com a element que ens avisa que cal elevar la nostra mirada envers Déu Pare i no oblidar-nos mai que som éssers espirituals; la creu, com a signe de l’amor incondicional i de que la vida té dolor i patiment i que aquest dolor i sofrença ha de comptar amb l’ajuda i solidaritat dels cristians; i, finalment, l’olla, com a signe que el Regne de Déu és la taula parada on Jesús mateix es posarà a servir i on hi som convidats tots sense cap mena de distinció. Finalment, l’Arquebisbe d’Urgell subratllà la necessitat de pregar per totes les famílies, encomanant ben especialment aquelles que passen moments de dificultat, i posà el nou curs que comença a les mans de la Mare de Déu de Núria.

assemblea ordinària del curs. Entre altres temes, es van avaluar les diferents activitats d’aquest estiu, es va renovar la Mariona Rúbies com a secretària, es va explicar com serà el funcionament de la Trobada de Monitors el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre a AINA i també es va parlar del curs de monitors realitzat a AINA aquest estiu i els propers cursos de formació. L’assemblea va ser presidida per Eloi Villalta, President de la FEMN, amb l’assistència de l’Administrador, en Jordi Teixidó; el representant de centres, Xavier Coma; el consiliari, Mn. Joan Pau Esteban; i el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana.

CONFIRMACIONS A SANTA MARIA D’ORGANYÀ El dissabte 6 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a dos joves de la Parròquia de Santa Maria d’Organyà, dins l’Eucaristia concelebrada amb el Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri, i el Rector de la Parròquia, Mn. Evarist Vigatà. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant les lectures proclamades, animà els joves a perseverar en l’amor a Jesús i els exhortà a ser sentinelles dels germans, tot tenint-ne cura i vetllant per ells, ja que no ens pot ser indiferent el pecat dels qui ens envolten. Jesús a l’Evangeli ens mostra quina ha de ser la metodo-

Els monitors i representants dels diferents esplais de la FEMN van fer la primera reunió del curs a Tornabous.

logia a l’hora de corregir els germans: cercar-los personalment amb amor i misericòrdia, i reconvenir amb l’ajuda de la comunitat. L’Arquebisbe exhortà els joves confirmats a seguir aquesta pedagogia en les petites correccions i conversions que els envolten: a l’escola, a la família, etc., i els animà a perseverar en la fe rebuda i en les bones obres. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe regalà als confirmats un exemplar del Nou Testament i agraí públicament a la comunitat de fidels d’Organyà la seva contribució i ajuda per a la restauració de l’església de Santa Maria.

XXX FESTA DE LA MARE DE DÉU DE L’HORTA A IVARS D’URGELL El diumenge 7 de setembre es va celebrar la XXX Festa de la Mare de Déu de l’Horta a l’ermita que li està dedicada a la població d’Ivars d’Urgell, amb una gran participació de fidels de la contrada. La festa va començar amb una Eucaristia a l'exterior de l’ermita, presidida per Mn. Carles Ospina, Rector de la Parròquia, concelebrada per Mn. Josep Maria Solé, fill d’Ivars i prevere a Andorra, i solemnitzada pel cor local. En finalitzar, es va venerar la Mare de Déu de l’Horta al cambril

L’Arquebisbe animà els joves confirmats a perseverar en la fe rebuda i en les bones obres. Església d’Urgell

27


Més de tres-centes persones van participar a la XXX Festa de la Mare de Déu de l’Horta a Ivars d’Urgell.

i tot seguit es va oferir un aperitiu en el Parc de la Creu, contigu a l’ermita. La diada mariana va ser organitzada per l’Associació Amics de l’Horta, i en la mateixa es va notificar el canvi de president de l’entitat, arran de les eleccions del mes d’abril passat. En Miquel Riu Bernaus va cessar per motius personals, donant pas al nou President, Enric Saltiveri Mir, que en nom dels socis i de la Junta va tenir unes paraules d’agraïment vers el seu antecessor per tota la labor feta durant els tretze anys que va ser President; agraïment que va ser referendat per tots els assistents amb un fort aplaudiment.

lemne Eucaristia enguany fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, que hi fou convidat per l’Administrador diocesà del Bisbat de Perpinyà-Elna, Mons. Jean-Paul Soulet. Mons. Soulet agraí la presència de Mons. Vives i recordà com aquell territori pertanyia al Bisbat d’Urgell fins al temps de Napoleó (1803), quan finalment s’aplicà eclesiàsticament que passés a l’actual Bisbat complint el Tractat dels Pirineus (1659). “Hem de viure la joia que l’Esperit Sant ens dóna. A través del baptisme i la

confirmació, l’Esperit Sant penetra dins nostre i ens impulsa a transmetre la joia de l’Evangeli, la joia de tenir una mare, Maria; la joia de pertànyer a un poble, l’Església, que ens dóna la vida divina, la pau i la misericòrdia”, digué l’Arquebisbe a l’homilia, tot recordant com Maria és la Mare de la caritat, que va córrer ràpidament a prestar la seva ajuda a la seva cosina Elisabet. Nosaltres, com ella, també hem d’anar ràpidament a oferir la nostra ajuda a tots aquells que ens necessiten, ja que som els germans de

TROBADA A GIRONA DELS SEMINARISTES PER A PREPARAR EL NOU CURS

APLEC DE SANTA MARIA A FONT ROMEU Més de dos mil fidels i una gran quantitat de preveres i diaques es van reunir el diumenge 7 de setembre per celebrar el tradicional aplec de “La Moreneta” a Font Romeu (Capcir-Cerdanya). La so28

Església d’Urgell

Jesús, els amics de Jesús. Mons. Vives compartí amb els fidels una reflexió sobre la pregària de l’“Ave Maria” tot recordant que molt probablement prové de l’Església de Síria; fou escrita al segle VI per un cristià d’Antioquia i perfeccionada després per Sant Joan Damascè, al segle VIII. L’Arquebisbe animà els fidels a pregar insistentment pels cristians perseguits a l’Orient Mitjà, especialment els de Síria, l’Irak, el Líban i Gaza i exhortà els fidels a donar sempre gràcies a Déu pel do de la vida rebuda. També convidà a pregar intensament pel proper Sínode de Bisbes sobre la família, i en especial per les famílies que estan passant per moments de dificultat, ja sigui per malaltia, per manca de feina o qualsevol altra circumstància. En finalitzar l’Eucaristia, l’Arquebisbe regalà una casulla al Rector d’Aiguatèbia, Mn. Joan B. Malirach, en recordança del pelegrinatge que els preveres d’Urgell feren el passat juliol a Aiguatèbia, lloc on va néixer el Bisbe d’Urgell Sant Ermengol a la segona meitat del segle X.

Mons. Vives presidí el tradicional aplec de “La Moreneta” a Font Romeu.

Els dies 8, 9 i 10 de setembre va tenir lloc a l’hostatgeria del Monestir benedictí de Sant Daniel (que enguany celebra el mil·lenari de la seva fundació), a Girona, la trobada d’inici de curs 2014-15 dels seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI),


Durant els dies de la trobada, els seminaristes van poder gaudir del meravellós paisatge del Cap de Creus.

provinents de les set Diòcesis de la Tarraconense. Han estat dies de convivència i de coneixença dels qui aquest curs entren al Seminari amb els companys que ja en formen part; així com de pregària, amb un recés que els ha predicat Mn. Elies Ferrer, Rector d’Arenys de Mar, i diverses aportacions com ara “La Catequesi en la vida del seminarista i del prevere”, per part de Mn. Joan Maria Amich, Rector de La Bisbal d’Empordà i director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi. Els seminaristes van celebrar el dia 8 la festa de la Nativitat de la Mare de Déu amb una entranyable cerimònia al claustre de la Catedral de Girona, i l’endemà, Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, presidí la celebració de l’Eucaristia a l’església del Monestir. L’Arquebisbe Joan-Enric, Bisbe encarregat del SMI, participà en la trobada els dies 9 i 10 i exhortà els seminaristes a iniciar el curs amb

disponibilitat i esperit obert a la crida de Déu. Els recordà alguns dels esdeveniments que marcaran el nou curs: el Sínode per a la família, el cinquè centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús i l’Any de la Vida Consagrada, la beatificació del Papa Pau VI, el Papa del Vaticà II i de “Sacerdotalis coelibatus”; etc. Els seminaristes van poder visitar la Basílica de Sant Feliu, el Museu Diocesà i la Catedral de Girona, guiats pel Canonge Mn. Joan Naspleda, que els mostrà i explicà alguns dels tresors artístics d’aquests indrets; així com el Monestir de Sant Pere de Roda, on, a més, van gaudir del meravellós paisatge del Cap de Creus.

la solemnitat dels Sants Patrons de la Parròquia, Sant Corneli i Sant Cebrià. A l’arribada, Mons. Vives fou rebut pels Cònsols Majors i Menor, Bonaventura Espot i Consol Naudí, i pel Rector d’Ordino, Mn. Joan Fenosa. Junts es dirigiren a l’església parroquial per celebrar l’Eucarsitia, que fou concelebrada pel Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, el Rector i els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra. L’Arquebisbe recordà a l’homilia el valor que tingueren a l’hora de confessar la fe els sants màrtirs Corneli i Cebrià i encoratjà els fidels a tenir la mateixa valentia per tal de ser cristians enmig del món, malgrat les incomprensions que puguem rebre. Potser la confessió que se’ns demanarà no comportarà el vessament de la sang, però hi pot haver una altra persecució més silenciosa tot i que igualment persistent: el menyspreu a la cultura i les conviccions catòliques, com l’amor a la vida, l’amor generós especialment envers els

malalts i els qui pateixen, o la donació generosa i desinteressada a totes les persones. L’Arquebisbe d’Urgell tingué un record pels cristians que sofreixen la persecució a l’Irak, a Síria, a Nigèria o els qui han patit l’horror de la guerra a Gaza. També animà els fidels a perseverar en la fe donant-ne sempre testimoni en tot moment i a perdonar amb generositat els enemics per tal de poder rebre el perdó que Déu ens ofereix. Insistí en la necessitat del perdó autèntic, aquell que oblida i que fa mirar endavant i no guarda rancúnia i odi en el cor, perdó que ens mou a estimar de cor els germans i a valorar allò de bo que hi ha en ells, més que no fixar-nos en el que és negatiu. En finalitzar l’Eucaristia, Mons. Vives agraí públicament a Mn. Fenosa i a la comunitat de fidels d’Ordino la generositat que al llarg del passat curs demostraren a l’hora d’atendre pastoralment la Parròquia veïna de La Massana des d’Ordino; i aprofità l’ocasió per presentar als fidels i

FESTA DE SANT CORNELI I SANT CEBRIÀ A ORDINO El 16 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra presidí la festa major de la Parròquia d’Ordino en escaure’s

Mons. Vives presidí a Ordino l'Eucaristia en la festivitat de Sant Corneli i Sant Cebrià. Església d’Urgell

29


CELEBRACIÓ DE L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU A PONTS Al segle XVI, la vila de Ponts va escollir com a dia de la festa major el 14 de setembre, tot celebrant la festa litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu. I així, un any més, la població de Ponts es va tornar a bolcar enguany en la festa i en les moltes activitats religioses, culturals, lúdiques i esportives que es van programar aquests dies. El diumenge 14 de setembre va tenir lloc a l’església parroquial de Santa Maria l’ofici solemne de la festa major. L’Eucaristia, presidida per Mn. Bonifaci Fortuny i concelebrada pel diaca Mn. Josep Caba, comptà amb la presència de les Autoritats locals, encapçalades per l’Alcalde, Francisco García, així com del Cònsol Menor d’Andorra la Vella, Jordi

30

Església d’Urgell

Minguillón, convidat a la celebració, i molts fidels que van omplir l’església. També es van fer presents, acompanyant el seguici des de la Casa de la Vila fins a l’església, els membres de la Colla Gegantera, amb els gegants i capgrossos tan típics i presents a les nostres festes majors. La cerimònia va ser solemnitzada per la Coral Pontsicana i la Coral Joia

de Maig, d’Anglesola, dirigides per Narcís Cercós i acompanyades al piano per Irene López. Les corals van estrenar l’obra “Liturgical suite”, del compositor nordamericà Eugene Butler, nascut l’any 1935. Amb el cant del Kyrie, Gloria, Sanctus i l’Agnus Dei, aquesta peça musical segueix una estructura d’estil clàssic però donant-li un aire més contemporani al conjunt de

les diferents parts de la missa, interpretades per cors de veus mixtes. Aquesta mateixa missa va ser cantada el dia abans, 13 de setembre, a la Parròquia d’Anglesola, on celebraven també la festa de la Santa Creu amb una Eucaristia presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell. Acabada la missa, i amb els cants dels goigs a la Santa Creu, els fidels es van atançar fins la capella del Santíssim per a fer l’adoració de la creu que presideix la capella. Tot seguit, i ja a l’exterior del temple, el seguici d’Autoritats i veïns de la ciutat, acompanyats de les colles grallera i gegantera, van tornar fins a la seu de l’Ajuntament, la plaça Planell, on es va fer una ballada de sardanes.


donar la benvinguda a Andorra al nou Rector de La Massana, Mn. Lluís Eduard Salinas, que era present a la celebració. En sortir de l’església, els fidels compartiren un aperitiu ofert pel Comú, on Mons. Vives pogué saludar els assistents a l’Eucaristia.

ENCONTRE DELS DELEGATS DIOCESANS DEL CATECUMENAT Dimecres 17 de setembre, tingué lloc la reunió dels Delegats diocesans per al Catecumenat dels Bisbats de l’àmbit d’actuació del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). Presidí la reunió Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona i Delegat per a l’àmbit de la catequesi i del catecumenat de la Conferència Episcopal Tarraconense. A la reunió es reflexionà sobre la realitat del catecumenat a les diòcesis i es compartiren diverses propostes per anar consolidant aquesta nova realitat pastoral a casa nostra. També es programaren les activitats conjuntes per al curs que comença i, especialment, la publicació periòdica de Catecumenat, instrument d’informació vinculat a la revista Catequesi que publica el SIC. També es va acabar d’enllestir el programa de les VII Jornades de Formació per a Catequistes que el SIC organitza del 24 al 26 d’octubre a Andorra la Vella; la publicació en català del nou catecisme,

“Testimonis del Senyor”, i la possible elaboració dels corresponents materials de suport. Al final de la reunió, es féu un acte de reconeixement i comiat a la Sra. Montserrat Oriol i Riera, fins fa poques setmanes secretària general del SIC. Els Delegats diocesans de Joventut es van reunir per programar les activitats del nou curs.

AUDIÈNCIA ALS SÍNDICS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA El dijous 18 de setembre al matí, el Copríncep Episcopal va rebre al Palau Episcopal la visita institucional del Síndic General d’Andorra, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i de la Subsíndica General, M. I. Sra. Mónica Bonell, els quals van informar Mons. Vives de l’activitat parlamentària dels darrers mesos i dels afers a tractar de manera immediata en l’inici del nou període de sessions al Consell General.

INICI DEL CURS DEL SIJ Divendres 19 de setembre tingué lloc la primera reunió del curs 2014-2015

del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ), sota la presidència de Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i Bisbe delegat de l’àmbit de la pastoral juvenil de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els Delegats diocesans de Joventut van fer un balanç positiu del XI Aplec de l’Esperit, que reuní més de 2.000 adolescents i joves el passat 7 de juny a Banyoles, i programaren les activitats de pastoral juvenil que es duran a terme en aquest nou curs.

CONFIRMACIONS A TREMP Diumenge 21 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell

Mons. Vives es va reunir al Palau Episcopal amb els Síndics del Principat d’Andorra.

administrà el sagrament de la Confirmació a 20 joves de la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp. L’Eucaristia fou concelebrada pel Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri; l’Arxiprest de Pallars Jussà i Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo, i els PP. Josep Maria Blanquet, Pedro Mejías i Joan Antoni Arasa, tots tres de l’Institut dels Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els joves confirmands a fer seva l’expressió que Sant Pau utilitza en la carta als cristians de Filipos (“Per a mi, viure és Crist”), i a anar fins al fons d’aquesta paraula de vida, ja que amb Crist la vida es transforma i adquireix la seva màxima plenitud. Glossant l’Evangeli proclamat en aquell diumenge, recordà que ens cal també a nosaltres “anar a treballar a la vinya de Déu”, sortir a anunciar per tot el món el goig de l’Evangeli de Jesús tal i com ho han fet tantes i tantes persones, com Sant Josep Manyanet, un trempolí universal; la beata Teresa de Calculta, i tants d’altres sants que es van deixar enamorar per la Església d’Urgell

31


CONFIRMACIONS A SANT MIQUEL DE VIELHA I BENEDICCIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CAMPANAR Diumenge 21 de setembre tingué lloc a Vielha, a la plaça de l’Església, l’acte d’inauguració i benedicció de les obres de restauració del campanar de l’església de Sant Miquel, que havia quedat greument malmès després de caure-hi un llamp el 7 de setembre del 2013, que produí importants destrosses i un petit incendi al fustam del campanar. Assistiren a la inauguració l’Arquebisbe d’Urgell, el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el Síndic de la Val d’Aran, Carlos Barrera; l’Alcade de Vielha-Mijaran i Diputat del Parlament, Àlex Moga; el Senador i ex Síndic d’Aran, Francesc Xavier Boya; el Diputat i Vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Pau Perdices, i altres Autoritats. L’Ajuntament de Vielha ostenta la propietat del campanar de l’església de Sant Miquel en virtut del privilegi concedit l’any 1505 pel rei Ferran II als veïns de la capital aranesa. La Parròquia de Sant Miquel de Vielha gaudeix de l’ús del campanar de l’església, així com de les campanes que són propietat de la Parròquia, mentre que el rellotge del campanar és propietat de l’Ajuntament, que en té cura. Durant aquest any d’obres s’han refet les pales afectades a la coberta, s’han canviat les bigues malmeses i s’ha instal·lat teula vella similar a la de 32

Església d’Urgell

la resta del campanar. A més, s’ha col·locat un parallamps nou i s’han reforçat algunes esquerdes a l’estructura. També s’han reposat els carreus

ments, un esbart d’infants i joves va ballar un seguit de danses tradicionals de la vall. Tot seguit, a la celebració eucarística dominical

de les finestres i s’ha modificat la trapa d’accés al rellotge. El pressupost total de les obres ha estat de 54.457,71€. En el seu parlament, Mons. Vives recordà els campanars i el toc de les campanes que marquen el curs del temps i ens recorden que cal lloar Déu amb la nostra vida, i agraí l’esforç que totes les institucions han fet per la seva recuperació. L’Arquebisbe subratllà com aquest campanar posa de manifest les bones relacions que des de sempre han mantingut l’Ajuntament i la Parròquia de Vielha respecte a la propietat i l’ús del campanar, destacant el caràcter sagrat on es troba ubicat i la voluntat de no dur a terme activitats que desdiguin d’aquest espai sagrat. En acabar els Parla-

a l’església de Sant Miquel, l’Arquebisbe administrà el sagrament de la Confirmació a 34 joves de les Parròquies de la vall. Concelebraren el Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri; l’Arxiprest de la Vall i Rector de Vielha, Mn. Pere Balagué; el Canonge Jusèp Amiell, Mn. Joseph Geethafonkalan i d’altres preveres. Assistiren a

l’Eucaristia les Autoritats araneses, encapçalades pel Síndic i l’Alcalde de Vielha-Mijaran. A l’homilia, Mons. Vives recordà com l’acte d’inauguració de la restauració del campanar és un signe de la importància que Déu ha de tenir en la vida de tots, ja que les campanes ens criden a elevar els nostres ulls i el nostre cor envers el cel i Déu Pare Creador i marquen el curs de la nostra vida; i subratllà que aquesta restauració mostra com la gent de la Val d’Aran, amb la suma de molts esforços, sap aixecar-se i superar les dificultats que la vida ens pugui oferir. En aquest sentit, exhortà els joves confirmats a saber vèncer les dificultats amb l’ajuda de Déu. Tot glossant les lectures de la Paraula de Déu proclamades en aquell diumenge, Mons. Vives recordà com els cristians “hem d’anar a treballar a la vinya de Déu”, i ho hem de fer sempre amb un


esperit generós i gratuït, ja que no tenim cap dret ni hem fet cap mèrit per guanyar-nos la salvació de Crist. Només la podem rebre amb un cor generós, obert i disponible. Advertí del perill que ens recorda Jesús a l’Evangeli (“Tens enveja perquè jo sóc generós?”), i exhortà els joves confirmands a ser generosos i no egoistes en la seva vida, seguint l’exemple dels sants, com la beata Teresa de Calcuta, a qui valorà com una deixebla de Jesús, per a qui “Crist ho era tot”. I demanà unitat amb el Sant Pare, que en aquella data visitava Albània, terra natal de la beata de la caritat envers els últims de la terra. En finalitzar l’Eucaristia, l’Arquebisbe presentà Mn. Joseph Geethafonkalan, que ha començat recentment el seu ministeri com a Rector de Bossòst, Les i els altres pobles del Baix Aran, tot mantenint el seu nomenament de Vicari parroquial de Sant Miquel de Vielha. Mons. Vives agraí als fidels l’estima que han manifestat per l’antic Rector, Mn. Lluís Eduard Salinas, que ha estat nomenat Rector de La Massana (Principat d’Andorra), i els demanà que acollissin amb disponibilitat i ajudessin el nou Rector, Mn. Joseph. Els joves confirmats reberen un exemplar del “Nau Testament e Psalms” en llengua aranesa, traduïts per Mn. Jusèp Amiell.

crida de Jesús i van donar tota la seva vida al servei de la “vinya del Senyor”, al servei generós pel Regne del Cel. Mons. Vives recordà també el viatge que el Papa Francesc feia aquell diumenge a Albània i animà els fidels a pregar pel successor de Sant Pere i pels fruits espirituals del seu viatge apostòlic a aquelles terres de convivència fecunda entre les diverses religions. En acabar l’Eucaristia tingué lloc la benedicció del nou terra de la Capella de la Sagrada Família, amb una bella catifa de marbres que l’Institut dels Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep ha ofrenat a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors amb motiu dels 150 anys de la fundació de l’Institut a Tremp. El P. Josep Maria Blanquet, antic Superior General i actualment Secretari general, adreçà unes paraules als fidels recordant la importància que Tremp tingué en la vida del P. Manyanet, on fa 150 anys inicià amb uns pocs companys un camí

Mons. Vives amb el President del Consell Superior de la Justícia d’Andorra.

de vida religiosa posant l’amor a la Sagrada Família de Natzaret al centre del seu carisma. Al final de la celebració, es venerà la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors i l’Arquebisbe d’Urgell obsequià els joves confirmats amb un exemplar del Nou Testament, tot animant-los a llegir cada dia un petit fragment i a deixar-se fecundar per la Paraula de Déu.

AUDIÈNCIA AL PRESIDENT DEL CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, va rebre en audiència el 23 de setembre al Palau Episcopal el President del Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra, M. I. Sr. Enric Casadevall Medrano. El Sr. Casadevall va conversar durant una hora amb Mons. Vives sobre diferents qüestions relacionades amb el poder judicial andorrà i el seu àmbit de competències, i sobre la tasca que el Consell ha desenvolupat en els darrers mesos.

“ITER LUMINIS” A LA COL·LEGIATA DE SANT PERE DE PONTS l’Arquebisbe d’Urgell obsequià els joves confirmats a Tremp amb un exemplar del Nou Testament, tot animant-los a llegir cada dia un petit fragment.

El dissabte 27 de setembre es va representar a la Col·legiata de Ponts Església d’Urgell

33


La Col·legiata de Sant Pere de Ponts va acollir una vetllada de l’espectacle “Camí d’identitat. Iter Luminis”.

l’espectacle de música i d’espiritualitat “Camí d’identitat. Iter Luminis”. Una proposta cultural que des de principi d’aquest any ha visitat monestirs i esglésies dels Bisbats catalans per oferir al públic un recull d’obres musicals de tots els temps, però sobretot de l’Edat Mitjana, amb una temàtica de fons religiosa i espiritual, acompanyades de la pertinent explicació històrica. El muntatge, que s’inscriu en el cicle “Trobada amb la música i la tradició als monestirs de Catalunya”, l’encapçala la cantant Lídia Pujol, acompanyada d’un bon grup de músics i tècnics de llums i de so. Els prop de 200 assistents a la vetllada van poder gaudir d’obres d’autors catalans com ara Espriu, Raimon o Llach, així com composicions de la tradició religiosa i popular jueva; però el gruix del concert va estar dedicat a les pàgines del “Llibre 34

Església d’Urgell

Vermell”, un recull d’obres religioses del segle XIV que es conserva a l’Abadia de Montserrat. Dins de la nau i el presbiteri, els cants van ressonar amb una bellesa que va moure el públic a expressar l’admiració i la valoració del patrimoni històric i artístic de l’Església al llarg dels segles. L’endemà, i tot celebrant les Jornades Europees del Patrimoni, es va poder visitar de nou la Col·legiata de Sant Pere de Ponts. Les dues activitats que es van fer aquest cap de setmana a Ponts van ajudar, amb

altres activitats fetes al nostre Bisbat, i tal com demana el Consell d’Europa i el mateix Consell Pontifici per la Cultura i la Pontifícia Comissió per als Béns Culturals de l’Església, a descobrir i viure el patrimoni cultural en totes les seves expressions. També en la seva dimensió religiosa.

BEATIFICACIÓ DE MONS. ÁLVARO DEL PORTILLO El dia 27 de setembre, als afores de Madrid, el Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació

Un gran nombre de fidels va assistir a l’Eucaristia de beatificació de Mons. Álvaro del Portillo a Madrid.

per a les Causes dels Sants, proclamà solemnement en nom del Papa Francesc que el qui fou Prelat de l’Opus Dei, Mons. Álvaro del Portillo, podia ser inscrit en el llibre dels beats i rebre culte, perquè les seves virtuts havien brillat de forma heroica i la seva santedat era patent per a l’Església. Hi va assistir una immensa multitud de fidels, entre els quals molts Cardenals i Bisbes, amb l’actual Prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría. També hi fou present l’Arquebisbe d’Urgell i una bona representació de persones del Bisbat, entre les quals algunes Autoritats d’Andorra. Amb tota l’Església agraïm aquest nou intercessor i model de santedat en el compliment de la voluntat de Déu. La missa d’acció de gràcies a la Diòcesi per la seva beatificació tindrà lloc a Sant Esteve d’Andorra la Vella el dissabte dia 6 de desembre al vespre.

CONFERÈNCIA DEL DR. TORRALBA AL SMI El dilluns 29 de setembre, el Dr. Francesc Torralba va oferir als seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI), que acull els seminaristes d’Urgell, una conferència sobre els desafiaments pastorals de la família, la qual els va ser de gran ajuda per preparar millor el proper Sínode dels Bisbes que començarà l’octubre a Roma, posant el focus en allò que és essencial en el document de treball del Sínode.


Església d’Urgell

35


EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

“Voldria també animar les famílies a prendre consciència de la importància que tenen en l’Església i en la societat. L’anunci de l’Evangeli, de fet, passa sobretot a través de les famílies per arribar després als diferents àmbits de la vida diària.” (paraules del Papa Francesc en l’Angelus de la festivitat de la Sagrada Família)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 431  

Setembre 2014

Església d'Urgell 431  

Setembre 2014

Advertisement