Església d'Urgell 429 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

# 429 - JUNY 2014

Andorra referma la institució dels Coprínceps Aplec de l’Esperit Memòria anual de Càritas Diocesana

Església d Urgell Índex 6

LAÏCITAT, LAÏCISME I ACONFESSIONALITAT Mn. Ignasi Navarri

L’ÚS DELS BÉNS EN LA REVELACIÓ BÍBLICA

Mn. Luis Eduardo Salinas

ANDORRA REFERMA LA INSTITUCIÓ DELS COPRÍNCEPS

ALTA PARTICIPACIÓ DELS JOVES D’URGELL EN L’APLEC DE L’ESPERIT

XXXVI PELEGRINATGE DIOCESÀ AL SANTUARI DE LOURDES Hospitalitat diocesana de Lourdes

ASSEMBLEA ANUAL DE CÀRITAS D’URGELL

VIURE I FER VIURE L’ALEGRIA DE LA BONA NOVA

Mn. Jaume Mayoral

LA CORDIALITAT Dr. Francesc Torralba

ELS SALMS, ADORNATS AMB METÀFORES I AL·LEGORIES Mn. Ermengol Donisa

23 24

AINA FORJA MONITORS LÍDERS Mn. Ramon de Canillo

ESTIMADA SOLITUD Mn. Enric Prat.

DIETARI

26 27 28

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli “Lourdes, l’alegria de la conversió”

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

final de maig hem viscut novament la gràcia de Lourdes, a través del 36è. pelegrinatge de la Diòcesi. Hi han participat més de 500 pelegrins, amb prop de 100 malalts, 95 infermeres i 35 camillers. Un pelegrinatge que s’afegeix a una llarga i bella tradició d’acompanyament de malalts, minusvàlids i pelegrins a cercar la protecció de la Mare de Déu, en aquell lloc on Ella va voler mostrar la seva estima pels homes, i especialment per tots els qui sofreixen en el cos i en l’esperit. El lema per al 2014 és “Lourdes, l’alegria de la conversió”, ja que és precisament en experimentar la misericòrdia de Déu que ens sentim plens de l’autèntica i veritable alegria, no aquella fugissera que dóna el món, sinó la profunda i vertadera, que res ni ningú no ens podrà prendre. L’alegria de sentir-nos estimats per Déu, malgrat les nostres limitacions i pecats. L’alegria de saber que el Senyor mai no ens abandona. En la malaltia i en les dificultats de la vida, el Senyor Jesús sempre ens acompanya i ens sosté, i mai no ens deixa sols. És el Bon Pastor que va a cercar el que estava perdut per redimir-ho. A Lourdes es proclama amb fets i paraules un missatge d’esperança per als pobres i els pecadors, ple de vigència, que Santa Bernadeta va acollir amb amor i fidelitat, superant moltes contradiccions durant tota la seva vida i que la va dur a servir els petits i els pobres, des dels llocs més humils, fins a la seva mort. I aquell missatge continua viu, i continua atraient multituds de pelegrins, amb les nostres intencions i amb les nostres xacres i malalties. I Lourdes continua fent bé a tot aquell qui s’hi acosta amb fe i devoció, perquè ens empeny a una “conversió de mirada” envers els pobres i les causes de les seves pobreses. Cal valorar molt tot l’esforç i l’entrega dels qui preparen els pelegrinatges, i dels qui hi van com a infermeres, camillers, metges, ajudants... Tot un esplet de volunta-

riat, que durant l’any continua també la seva tasca de servei i d’acompanyament en la pastoral de la salut, a través de l’Hospitalitat. Els pelegrins no oblidarem els moments bons de pregària a la Gruta i a les piscines, a les basíliques, en el Viacrucis, amb el Rosari a la processó de les torxes i en l’adoració al Santíssim en la processó i benedicció dels malalts. També els moments de testimoniatges vibrants, d’amistat i de festa. Especialment viva i esclatant fou l’Eucaristia de l’Ascensió a la Basílica de Sant Pius X, amb tants malalts i pelegrins d’arreu del món, que volíem rebre l’alegria que ve de dalt, que ve de Jesucrist i de Maria Assumpta, perquè ens enfortís i no deixés d’acompanyar-nos dia rere dia. I és que a Lourdes s’hi va a cercar “l’alegria” del Crist. Una alegria que es troba en el que té més valor, en l’únic necessari... I els malalts ens hi ajuden tant! Quantes coses canvien, quants problemes semblen insignificants, quanta vida i quanta gràcia hi ha amagada entre els qui sofreixen i que no deixen d’apropar-nos al Crist! Aquesta lliçó és la que tots ens hem endut de Lourdes. Volem estimar més. Oferir tot el que som, amb Maria, per fer-nos servents humils del Senyor. Treballar pel bé de tots els nostres germans que sofreixen, especialment els més oblidats. Creure més en el valor de la gràcia de Déu i en el valor de les coses gratuïtes que ens podem regalar els uns als altres, especialment pregària, companyia, amistat, suport en les adversitats, esperit d’abnegació en el servei i l’ajuda a tots els qui ens necessiten. Cal que aquest missatge el sapiguem transmetre a les nostres parròquies, i que es vagi encomanant a tota la nostra Església diocesana.

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Laïcitat, laïcisme i aconfessionalitat

esprés d’haver celebrat re- l’esfera moral), és un valor adquirit Quan parlem de laïcisme ens recentment els funerals d’Es- i reconegut per l’Església i pertany ferim a la independència de l’home, tat amb motiu del desè ani- al patrimoni de civilització assolit. de la societat i, més particularment, versari dels atemptats de l’11 de Segons el Concili Vaticà II, entre de l’Estat, respecte de tota influència març de 2004 a Madrid; i, pocs dies l’Estat i l’Església hi ha d’haver eclesiàstica o religiosa; independènmés tard, per la mort de l’ex Pre- aquest mutu respecte a l’autonomia cia que en la pràctica es tradueix en sident del Govern, Adolfo Suárez, de cadascuna de les parts. una l’hostilitat o indiferència contra ara ens ha sorprès una mica la ceNo hem d’oblidar que el concepte la religió. lebració de l’entronització de Sa de laïcitat neix com a indicació de Quan parlem d’aconfessionalitat Majestat Catòlica Felip VI com a Rei la condició del fidel cristià que no ens referim a la no pertinença o no d’Espanya en absència de qualse- pertany ni al clergat ni a l’estat reli- dependència dels poders públics vol referència, símbol o respecte dels religiosos, acte religiós. És veritat és a dir, implica la sepaque va jurar i no va proració entre l’Estat i les metre, però jurar sense confessions religioses. cap símbol religiós (la Però la Constitució creu o la Bíblia), no deiEspanyola, què diu? En xa de ser un contrasenel seu article 16-3 afirma: tit. També és veritat, “Ninguna confesión tensegons s’ha sabut, que, drá carácter estatal. Los d’una manera privada, poderes públicos tendrán el diumenge següent a en cuenta las creencias l’entronització els nous religiosas de la sociedad reis van assistir amb española y mantendrán els seus pares a una las consiguientes relamissa celebrada al maciones de cooperación teix Palau de la Zarzuecon la Iglesia Católica y la. Tot això ha tornat a las demás confesiones”. desvetllar en algunes L’entronització de Sa Majestat Catòlica Felip VI com a Rei d’Espanya en absència de qualsevol Per tant, l’Estat Espasímbol o acte religiós ha tornat a desvetllar en algunes instàncies la reflexió, sempre instàncies la reflexió, referència, nyol, com la gran majoria antiga i sempre nova, sobre la laïcitat dels Estats. sempre antiga i sempre dels Estats democràtics, nova, sobre la laïcitat dels Estats. giós. En els temps medievals es va és aconfessional; no laic, ni laïcista. Però serà bo que, almenys en te- revestir d’un significat d’oposició El Cardenal Ratzinger, ja l’any 2004 oria, sapiguem bé el que volem dir entre els poders civils i les jerarquies ens convidava a mirar el model dels quan parlem de laïcitat, de laïcisme eclesiàstiques. En els temps moderns Estats Units d’Amèrica com un espai i d’aconfessionalitat. Dic en teoria ha anat assumint una exclusió de vital de confrontació entre les diverperquè en la pràctica no tothom em- la religió i dels seus símbols de la ses religions. L’organització estatal pra aquests mots en el mateix sentit. vida pública, confinant-la a l’àmbit d’aquell país deixa el seu espai a la Sovint els fem servir indistintament privat i a la consciència individual, religió, que no és imposada sinó que, però són conceptes del tot diferents. de tal manera que el terme “laïcitat” gràcies a aquest espai viu, existeix La nota doctrinal de la Congrega- s’ha anat carregant d’un significat i posseeix força creativa pública. ció per a la Doctrina de la Fe de 24 ideològic oposat al que tenia en el Les religions es poden moure i pode novembre de 2002 afirma que, seu origen. La mateixa Associació den gaudir també d’una llibertat per a la Doctrina Moral Catòlica, la Europea Laica es defineix com a organitzativa, sense ser simplement laïcitat, entesa com a autonomia de defensora del laïcisme: un corrent enviades a l’esfera privada. l’esfera civil i política respecte de de pensament obertament hostil al Molt aclaridores foren també les l’esfera religiosa eclesiàstica (mai de sentiment religiós. paraules que el ja Papa Benet XVI 4

Església d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA va pronunciar en la visita que va fer al President de la República d’Itàlia al Palau del Quirinal, on va recordar que les relacions entre l’Església i l’Estat italià es fonamenten en el principi enunciat pel Concili Vaticà II segons el qual “la comunitat política i l’Església són entre sí independents i autònomes en el seu propi camp”. No obstant

És legítima una sana laïcitat de l’Estat en virtut de la qual les realitats temporals es regeixen segons les seves normes pròpies, però sense excloure les referències ètiques que tenen el seu fonament últim en la religió això, ambdues estan al servei de la vocació personal i social dels mateixos homes. Així doncs, és legítima una sana laïcitat de l’Estat en virtut de la qual les realitats temporals es regeixen segons les seves normes pròpies, però sense excloure les referències ètiques que tenen el seu fonament últim en la religió. L’autonomia de l’esfera temporal no exclou una mútua harmonia amb les exigències superiors incomplexes que deriven d’una visió integral de l’home i del seu destí etern. I, encara, en la seva visita a França, tant el Papa Benet XVI com l’aleshores President Sarkozy van fer referència al concepte de laïcitat positiva tot referint-se al fet que els Estats no han d’ignorar la funció irreemplaçable de la religió en la formació de les consciències i en la creació d’un consens ètic fonamental en la societat. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

em d’afirmar que tota la Paraula de Déu fa referència a un punt clau del tema dels béns de la terra. Segons la Sagrada Escriptura, el primer propietari de tot el que existeix és Déu, i encomana als homes la tasca de sotmetre la terra, posant-la a la seva disposició; per tant, l’home només és un administrador dels béns que Déu ha creat. Aquesta és la clau de lectura del principi: el destí universal dels béns. La legislació d’Israel havia establert una sèrie de lleis que tenien com a finalitat ajudar el poble a viure segons el pacte establert per Déu, entre les quals tenen gran importància l’any sabàtic i el jubileu. Aquestes lleis tenen un significat molt clar: definir els principis per al Poble de Déu que han de regir l’ús dels béns materials. En el Nou Testament, l’observació de l’exemple de Jesús ens apropa al fonament necessari de la praxi cristiana. Jesús busca una comunitat, un misteri de comunió, on els germans siguin propers els uns als altres i on, sobretot els que més tenen, s’aproximin als més desvalguts i, en l’amor i en la solidaritat voluntària, intentin superar i alliberar de la pobresa els que menys tenen, alhora que aquests alliberen els qui més tenen d’aquesta terrible pobresa humana que és l’egoisme. L’amor fratern viscut en comunitat cristiana ha de ser visible i podrà ser reconegut per tot home, aliè o no al missatge. Per tant, ha de ser mostrat amb obres com les de Jesús. Aquest ÚS DELS BÉNS EN LA serà el signe distintiu de la seva comunitat: només estimant l’altre REVELACIÓ BÍBLICA s’estima veritablement Déu. L’amor a l’altre és l’única prova de la presència de l’amor de Déu en l’ésser humà. El proïsme és un germà que porta la mateixa sang de la fe i de l’amor. Una forma inevitable de l’amor profund és comunicar-se, posar a disposició de l’altre el que un té i compartir la vida amb ell. El fervor Pentecostal de sentir “un sol cor i una sola ànima” i d’haver estat salvats pel Crist va empènyer tots els cristians a posar-ho tot “en comú”, tots els creients vivien units, tenint els seus “béns en comú”. Lluc, en escriure la història de l’Església apostòlica, descriu simplement la seva vida i realisme de comunió, exterioritzada en la comunió de béns. Una posada en comú dels béns és una cosa que urgeix constantment com a signe vàlid de la vitalitat mateixa d’aquesta església primitiva. A l’Evangeli, el banquet de la vida i el missatge de Jesús són el compliment de la comunió amb els pobres i exclosos. En el Nou Testament podem veure l’estreta relació existent entre comunicació cristiana de béns i Eucaristia. Entre els exemples més representatius hi ha la multiplicació dels pans i dels peixos, que és al mateix temps signe de l’Eucaristia i de la sol·licitud de Jesús davant les necessitats materials del poble. Altres textos bíblics fan referència als banquets i els menjars fraternals. Entre d’altres, la paràbola del banquet nupcial, el ric Epuló i el pobre Llàtzer, els menjars amb publicans i fariseus, l’últim sopar com a testament i testimoni, i els menjars de Jesús ressuscitat, que són trobada, reconeixement i missió. Les primeres comunitats, especialment les del llibre dels Fets i la de Corint, són l’exemple més eloqüent de la dimensió social del culte, en què l’acte central és la fracció del pa. Hi ha una unió mútua de tots els membres de la comunitat en una mateixa fe i una mateixa salvació, unió que desemboca en compartir els béns. L’harmonia ideal entre els membres de la comunitat consistia fonamentalment en la comunió de fe, que es traduïa en posar els béns lliurement a disposició de tots. Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

L’

Església d’Urgell

Andorra referma la institució dels Coprínceps El Consell General i el Govern del Principat advoquen per la vigència i importància dels Coprínceps en la primera visita oficial de François Hollande a terres andorranes.

a història d’un país sovint es construeix a partir de petits esdeveniments que reforcen la seva identitat i la seva voluntat de ser al món. L’encaixada de mans entre el Copríncep Episcopal i el Copríncep Francès als jardins de Casa de la Vall davant l’escultura que commemora el setè centenari

Església d’Urgell

de la signatura dels Pariatges va ser un d’aquest esdeveniments, carregat de significat i de simbolisme, amb el qual es veia refermada la institució dels Coprínceps com a garants de la sobirania andorrana i alhora es donava un nou impuls a les reformes que el Principat ha posat en marxa els darrers anys per

El Copríncep Episcopal, Mons. Vives, va rebre el Copríncep Francès a la seva arribada a Casa de la Vall davant l’escultura que commemora el setè centenari de la signatura dels Pariatges.

adaptar la seva realitat econòmica i social al marc internacional actual. La trobada entre els dos Coprínceps, cap a tres quarts de sis de la tarda del dijous 12 de juny, marcava l’inici de la visita institucional de François Hollande al Principat. Una estada de vint-i-quatre hores, si fa no fa, però amb una agenda ben atapeïda, que, a diferència de la visita del seu predecessor en el càrrec, Nicolas Sarkozy, ara fa quatre anys, en un clima institucional enrarit, era esperada per les autoritats

andorranes amb molta expectació i interès per conèixer la posició del Copríncep respecte del procés d’obertura econòmica i els avenços en les relacions amb les institucions europees. Significativament, el Govern francès signava el dia abans de l’arribada d’Hollande al Principat el conveni de no doble imposició amb Andorra, acordat per tots dos països en el darrer tram del mandat de Sarkozy però pendent fins ara d’aquesta ratificació de l’executiu francès per poder entrar en vigor.

L’evocació dels Pariatges va estar present també en les paraules del Síndic General en la sessió extraordinària del Consell General, amb la presència del Copríncep Hollande. Va ser després que, junt amb el Copríncep Episcopal, s’inaugurés oficialment la nova seu del Parlament Andorrà, en un acte institucional que va aplegar els màxims representants de les més altes institucions d’Andorra. Tot seguit, es va fer la fotografia de grup amb els Consellers Generals, revestits amb la capa tradicional i Església d’Urgell

4 3

6 5

El Copríncep Hollande va arribar en helicòpter a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella, on va ser rebut per la Subsíndica General i pel Cap del Govern, entre d’altres autoritats (foto 1), i tot seguit es desplaçaren a la Casa de la Vall, on el Copríncep va retre honors a la bandera (2). La seva estada, d’escassament 24 hores, va estar marcada per una agenda calculada al minut, la qual cosa li va permetre visitar les set Parròquies [Andorra la Vella (3), Escaldes-Engordany (4), Ordino (5), La Massana (6), Sant Julià de Lòria (7), Encamp (8) i Canillo (9)] i reunir-se breument amb els equips comunals de cadascuna. Dijous al capvespre va descobrir una placa commemorativa al centre La Gavernera (10), que acull infants en risc d’exclusió social i que ha estat recentment reformat i ampliat amb la col·laboració de la Representació del Copríncep Francès, que aportà una part del cost de les obres; i divendres al matí es reuní amb el professorat i un grup d’alumnes del Lycée Comte de Foix (11), abans de desplaçar-se a la plaça del Poble d’Andorra la Vella (12), on adreçà unes paraules als ciutadans que s’hi van aplegar. La visita es clogué amb un dinar a Soldeu ofert pel Copríncep Hollande a les autoritats andorranes (13). A la darrera fotografia (14), François Hollande amb el seu seguici, davant l’helicòpter que el retornà a l’aeroport de Tolosa de Llenguadoc.

Església d’Urgell

8 7

10 9

Església d’Urgell

Després de trobar-se als jardins de la Casa de la Vall, tots dos Coprínceps van anar cap al nou edifici del Consell General, on els esperaven els Consellers i els representants de les principals institucions andorranes (esquerra), i on van descobrir una placa commemorativa de la inauguració oficial de la seu parlamentària. Posteriorment, tots dos van signar al llibre d’honor del Consell General.

el tricorni, i a continuació tots dos Coprínceps van mantenir una breu reunió privada abans de signar al llibre d’honor de Casa de la Vall, mentre els Consellers Generals seien als seus escons a la sala de plens on durant segles els representants del poble andorrà han pres les decisions relatives al seu futur. Va ser en aquest marc on el Síndic General, Vicenç Mateu, va al·ludir a la història centenària del Principat i de la institució dels Coprínceps per subratllar que “ens correspon ara, com li correspon a cada nova generació, de refer els nous equilibris, de renovar el pacte social”. Al·ludint implícitament als resultats de les recents eleccions europees, Mateu es va referir a la necessitat de “resoldre de manera satisfactòria l’equació entre la voluntat instantània de l’opinió pública i la necessitat de mantenir un rumb que precisa de sacrificis; entre l’imperi del que passa i l’arrelament en la història; entre 10

Església d’Urgell

l’interès individual i l’interès general, que és, en definitiva, quelcom més i més important que la suma dels interessos particulars”. En la resolució d’aquesta equació, Andorra ha triat el camí més difícil, però alhora el més responsable. “Vull confiar que un dia la perspectiva històrica substituirà l’hipercriticisme de l’immediat per poder valorar la ingent tasca de transformació política, econòmica i social que en l’Andorra d’avui –uns i altres, tots plegats, cadascú des de la seva particular visió de les coses–, estem compromesos a endegar”. I va apel·lar un cop més als “valors centenaris” de la història del Principat per afirmar que “si avui ens podem obrir al món sense por de ser doblegats pel vent del desconcert és perquè tenim unes arrels profundes que ens mantenen dempeus”. Arrels, però, que no són coartada per a l’immobilisme. O almenys això deixava entreveure el fet que, després d’adreçar-se directament

al Copríncep Hollande per afirmar el convenciment que “sabem que podem comptar amb el vostre suport”, per a cloure el seu discurs Mateu triés una frase d’Albert Camus (“La vraie générosité envers l’avenir consiste à tout donner au présent”) de “L’Homme révolté” (“L’home rebel”). El President francès va correspondre a les paraules del Síndic General amb un discurs que partia d’una premissa implícita important: França i Andorra són nacions iguals en sobirania. És des d’aquesta paritat que Hollande va elogiar el coratge i la responsabilitat de prendre les decisions necessàries perquè Andorra sigui un país plenament respectat en el concert internacional, i més concretament en l’entorn de la Unió Europea. “Sempre és difícil prendre decisions, però la capacitat de prendre-les defineix la qualitat del mandat democràtic”. En un moment tan difícil com l’actual, amb els efectes de la crisi

Un cop inaugurada la nova seu del Consell General, els Coprínceps es van fotografiar, tal com mana la tradició, a les escales de Casa de la Vall junt amb els Consellers i les principals autoritats del país. Tot seguit, van mantenir una reunió privada al despatx del Síndic, abans del discurs que el Copríncep Francès adreçà als Consellers en la sessió extraordinària del Consell General.

econòmica encara ben patents, Andorra hauria pogut optar per tancar-se en les seves fronteres, per ignorar el món, però això hauria dut el país a un atzucac, va reflexionar Hollande. Ben al contrari, les institucions andorranes “heu entès que calia apostar per la modernització de l’economia i de la societat”, però alhora va recordar que “cap reforma

és la darrera”. Andorra ha encetat una “ambiciosa agenda” de reformes; ha pres una decisió que no ha estat “ni fàcil ni còmoda”, però amb la qual s’ha guanyat el reconeixement de les institucions internacionals i ha posat el país en la senda del progrés, perquè “el progrés ve de l’obertura”. En aquesta senda, afirmà Hollande, “França serà un aliat que donarà su-

port als vostres esforços. França no serà la vostra protectora, perquè no ho necessiteu, sinó la vostra amiga”. A les seves paraules, el Copríncep també es va referir a la força de la identitat andorrana, que no es veu minvada en absolut, va assegurar, pel fet d’endegar les transformacions necessàries per modernitzar el país, ja que rau en la història i en la vitalitat Església d’Urgell

el món, i França, i amb ella la comunitat internacional, va comprendre que en el nou ordre europeu calia trobar un encaix per a Andorra i les seves especificitats”. Andorra ha encetat el camí cap a un nou model econòmic “que ha d’acabar trobant el seu lloc a Europa”, per a la qual cosa “necessitarem també el vostre consell i la vostra ajuda”, va dir Martí al Copríncep, “perquè és en moments així, de profunda transformació, que el Coprincipat demostra ser més vigent i necessari que mai”.

En el discurs de benvinguda a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, El Cap del Govern afirmà amb rotunditat la plena vigència del Copríncipat.

de les seves institucions. En aquest sentit, va elogiar la “dimensió simbòlica” que suposa la inauguració de la nova seu del Parlament per part dels Coprínceps. “Els andorrans sempre han volgut ser amos del seu destí”, reconegué Hollande, i per això va ser tan important que en el moment de dotar-se d’un marc democràtic constitucional, “quan podíeu haver decidit emancipar-vos, la societat andorrana decidís reconèixer i donar continuïtat a la institució dels Coprínceps”, i assolir, des d’aquesta continuïtat, una normalitat democràtica que va qualificar com “exemplar”. La solidesa i vigència de la institució també va ser l’eix principal de l’al·locució que l’endemà, 13 de juny, va fer el Cap del Govern, Antoni Martí, durant l’acte públic a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Entre la intervenció a Casa de la Vall, essencialment institucional, i l’acte de l’endemà, obert a tothom que va voler apropar-se per escoltar-lo, el President francès va tenir ocasió de visitar els Comuns de les set Parròquies i copsar, encara que breument, el batec del poble andorrà a través dels seus representants més propers. A la plaça del Poble, 12

Església d’Urgell

en canvi, la presència de la gent (entre 400 i 500 persones, aproximadament) va moure Hollande a expressar l’agraïment per la càlida acollida de la societat andorrana. Havia estat rebut per Martí també amb paraules de sincer agraïment i de reafirmació de la figura dels Coprínceps: “El Coprincipat és sinònim d’equilibri, de l’equilibri secular que els andorrans ens hem esforçat sempre a mantenir. Alguns podrien veure aquesta institució com una estructura arcaica, com el vestigi d’un passat remot. Però no és així. El Coprincipat és viu i actual perquè respon a una realitat palpable: la de la independència d’Andorra amb els seus veïns més propers i, sobretot, la de la voluntat dels andorrans de preservar i potenciar l’equilibri a ambdós costats dels Pirineus”. Martí va argumentar les seves paraules apel·lant a la història, i especialment a l’etapa en què la figura del Copríncep francès va quedar temporalment abolida, en els anys posteriors a la revolució francesa, fins que Napoleó I la va restituir, com a mirall per al moment present del Principat. Llavors, com ara, “els andorrans van comprendre que calia adaptar-se als grans canvis que vivia

Antoni Martí: “El Coprincipat és viu i actual perquè respon a una realitat palpable: la de la independència d’Andorra amb els seus veïns més propers i, sobretot, la de la voluntat dels andorrans de preservar i potenciar l’equilibri a ambdós costats dels Pirineus” François Hollande es va mostrar predisposat a atendre les paraules del Cap del Govern i les sol·licituds de les institucions andorranes, va expressar el compromís d’exercir la seva responsabilitat com a Copríncep, però també va avançar que “el Copríncep no s’immiscirà en les decisions del poble andorrà perquè vosaltres sou sobirans”. Va reiterar el suport a les reformes endegades per Andorra i va fer esment a la recent commemoració del setantè aniversari del desembarcament aliat a Normandia, “on també estava representada Andorra perquè jo hi era”, per recordar que el sacrifici d’aquells homes per un ideal de llibertat ens ha de fer pensar en la necessitat de mantenir “l’exigència” per la pau (“sempre hi ha vells dimonis que poden ressorgir”) i per construir plegats una nova Europa, “on vosaltres hi teniu el vostre lloc”.

Alta participació dels joves d’Urgell en l’Aplec de l’Esperit

Més de dos mil joves d’arreu de Catalunya van participar a Banyoles en l’Aplec de l’Esperit.

es de primera hora del matí, una veritable marea blava va anar envoltant la riba de l’estany de Banyoles, convertit virtualment en un particular llac de Galilea (així l’anomenà Mons. Francesc Pardo en la salutació inicial) per als més de 2.000 adolescents i joves d’arreu de Catalunya, a més d’un bon nombre de “joves veterans”, que van participar el dissabte 7 de juny, vigília de la Pasqua de Pentecosta, en l’onzena edició de l’Aplec de l’Esperit, convocat enguany sota el lema “És el Senyor!” (Jn 21,1-19). Del Bisbat d’Urgell hi va participar una bona colla de joves de diferents poblacions de la Diòcesi, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric; per Mn. Codina, Secretari general del Bisbat; i pel

Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, a més de Carme Girart i Mn. Alfons Velásquez, també membres de la Delegació de Joventut. A dos quarts d’onze del matí, Mons. Pardo, Bisbe de Girona i Bisbe Delegat de Joventut de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), va donar la benvinguda als participants, demanant-los que fessin de la trobada una ocasió per al “retrobament amb Jesús, el Senyor, el servidor, perquè el coneguem més, l’estimem i li diguem que el volem seguir”. També eren presents en l’acte inicial la Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega; l’Alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; l’Alcalde de Porqueres, Salvador Ros; el Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Reig;

i la Subdirectora General d’Afers Religiosos, Sra. Carme Banyeres. Tot seguit, els joves es van anar repartint pels diferents espais al voltant de l’estany on hi havia les activitats programades per a la jornada: la Parròquia de Porqueres, els amarradors i la zona de la caseta de fusta. A cadascun d’aquest llocs, els joves van viure tres experiències que tenien com a objectiu que poguessin trobar-se amb el Senyor Jesús en la pregària, escoltar què els diu l’Evangeli a la seva vida (treballant els textos bíblics de Les Benaurances, Les Noces de Canà, Jesús camina sobre l’aigua, La crida als deixebles, La tempesta calmada i Guarició del paralític), i veure com el Senyor és viu i present a través de l’itinerari vital d’una persona (45 voluntaris Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric va prendre part en les activitats del matí compartint experiències de fe amb els joves. A la dreta, un dels grups d’Urgell que hi van participar. A la tarda, els joves reunits a l’Aplec van assistir a una multitudinària Eucaristia al pavelló esportiu de la localitat (a sota), presidida per l’Arquebisbe de Tarragona. Una barca de pesca serví com a base per a l’altar de la celebració.

que s’han trobat amb el Senyor van compartir amb els joves el seu testimoni de fe). Alhora, el joves de més de 25 anys van participar en una activitat paral·lela: una introducció bíblica del text del qual se n’ha extret el lema d’enguany, a càrrec del Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig; i en un posterior treball dividits per grups, guiats per religiosos que desenvolupen la seva tasca en la pastoral juvenil. Així mateix, una trentena de joves van participar en una barca enmig de l’estany de les catequesis impartides per Mons. Josep Àngel Saiz, Bisbe de Terrassa; i Mons. Joan Piris, Bisbe de Lleida, sobre el text bíblic de “La tempesta calmada”. Després de la catequesi, els joves van continuar el treball en grups, reflexionant sobre el missatge del Papa Francesc per a la Jornada Mundial de la Joventut d’aquest any. A primera hora de la tarda, l’activitat es concentrà al Parc de la Draga, on, prenent com a base el capítol 25 de l’Evangeli segons Sant Mateu, en què l’evangelista parla del Judici 14

Església d’Urgell

Final, diverses persones van explicar la seva trobada amb el Senyor en diferents situacions de la vida. Hi va haver també un seguit d’actuacions musicals, entre les quals l’himne de l’Aplec de l’Esperit 2014, composat pel grup de música cristiana Canta la Teva Fe, i es presentà el “Servei d’Intervenció Educativa”, el projecte social de l’Aplec, en col·laboració amb Càritas Catalunya, que vetlla pel reforç escolar dels alumnes amb més dificultats. Una part de la inscripció dels participants a l’Aplec ha estat destinada a aquest projecte, i a partir del curs vinent les Delegacions diocesanes de Joventut i les Càritas diocesanes oferiran als joves poder participar en aquest servei com a voluntaris. L’Eucaristia de cloenda, presidida per Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona i president de la CET, i concelebrada per tots els Bisbes de les Diòcesis catalanes i un centenar de preveres, assistits pels diaques, va tenir lloc al pavelló esportiu. A l’homilia, Mons. Pujol animà els joves a refermar la seva fe, a ser pedres

vives de l’Església, precioses i necessàries, i a trobar-se del tot amb Jesús i descobrir-lo com a “Senyor de la vostra vida i de la vostra història, perquè lliurement i confiadament us heu posat a les seves mans. Al matí heu pogut fer aquesta experiència d’encontre; amb els testimonis heu pogut escoltar com d’altres han trobat el Senyor i això els mou a actuar en bé dels germans! En els Evangelis que heu treballat us heu trobat amb el Senyor-Paraula que ens ensenya a ser deixebles, i en la pregària, encara d’una manera més forta, Ell i vosaltres heu parlat íntimament. Només així podreu reconèixer Jesús present en tot moment en la vostra vida, i després, només després, com el deixeble estimat, com Joan, podreu cridar ben fort “És el Senyor!” als vostres amics, companys, familiars! Heu de ser la mà que assenyala el Crist perquè d’altres hi puguin arribar també! Heu de ser els missatgers que anuncien la Bona Nova i preparen el cor de la gent perquè sigui la terra bona on la llavor de l’Evangeli pugui germinar”.

Missatge de Mons. Pardo, en nom dels Bisbes de la CET, en la cloenda de l’Aplec de l’Esperit GRÀCIES. En nom de tots els Bisbes de Catalunya, gràcies, moltes gràcies a tots els qui heu fet possible aquest aplec: nois i noies participants, delegats de pastoral juvenil que l’heu organitzat, autoritats, voluntaris. L’Aplec és de tots! JESÚS ÉS EL SENYOR Però no un senyor a semblança dels qui sovint anomenem amb aquests nom. Jesús és el Senyor servidor, alliberador, comunicador de vida, amic i company de camí. És un Senyor que ho ha donat tot per tu i per mi, fins la pròpia vida. És un Senyor que s’ha acostat als més febles, marginats, deixats a la cuneta de la vida per aixecar-los, guarir-los comunicar-los esperança. És el Senyor que s’agenolla als teus peus per manifestar el seu amor. És el Senyor que abans de preguntar-te si l’estimes i si te’n fies, t’ha mostrat tot el seu amor i t’ofereix tot allò que és més important per viure. NO TENIM MILLOR SENYOR Molts dels primers cristians morien afirmant que el Cèsar no era el Senyor. Al llarg de la història, molts altres han donat la vida afirmant que la injustícia, la violència, la manca de llibertat, el dolar o l’euro, l’individualisme, la recerca del plaer sense la dignitat... no són els senyors. Aquest pretesos senyors no ofereixen vida sinó mort, sofriment, esclavatge, desesperança... al contrari de Jesús. M’ESTIMES? Pregunta de Jesús a Pere. Pregunta de Jesús a cadascú de nosaltres. Per això en acabar aquest aplec escolta la seva pregunta: m’estimes? Pregunta que repeteix quantes

vegades necessitis, fins que la comprenguis i t’adonis que en la resposta t’hi jugues la vida. Posa el teu nom... M’ESTIMES? Que li diguem avui, demà, quan sigui... TU HO SAPS SENYOR, TU SAPS COM T’ESTIMO. Aquesta resposta et realitzarà i edificarà l’Església i la societat. ET NECESSITO! Et necessito, et diu Jesús. Necessito els teus llavis per parlar. Necessito les teves mans per beneir, per acaronar, per transformar. Necessito els teus peus per arribar a altres nois i noies i per acompanyar-los. Necessito els teus ulls per contemplar a tothom amb tendresa. Necessito el teu cor per estimar. ET NECESSITO! VINE AMB MI! Nois i noies, ànims i coratge!

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

XXXVI pelegrinatge diocesà al Santuari de Lourdes

L’

Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell va organitzar els dies 26 al 29 de maig el XXXVI pelegrinatge diocesà al Santuari de Lourdes, en el qual hi van prendre part més de 500 pelegrins provinents de tots els indrets del Bisbat d’Urgell, a més d’un petit grup del veí Bisbat de Solsona. Entre els participants hi havia prop d’un centenar de malalts, 95 infermeres i 35 camillers. L’Arquebisbe JoanEnric, acompanyat d’una dotzena de preveres diocesans, presidí les principals celebracions del pelegrinatge. El lema proposat enguany des del Santuari de Lourdes és: “Lourdes, l’alegria de la conversió”. Santa

Bernadeta acostumava a repetir que “la Gruta és el meu cel”. Les divuit aparicions amb “de Senyora” foren plenes d’alegria. No obstant això, la Mare de Déu no prometé a Bernadeta la felicitat en aquest món, sinó en l’altre. La vertadera alegria és la realista. Maria és vertadera Mare i pedagoga, promet l’alegria i obre el camí vers la felicitat eterna. Mons. Vives, en la celebració penitencial que obrí el pelegrinatge, animà els pelegrins a viure “l’alegria de la conversió”, ja que és precisament en experimentar la misericòrdia i l’Amor de Déu que ens sentim plens de l’autèntica i veritable alegria; no aquella fugissera que dóna el món, sinó la profunda i vertadera, que res ni ningú no ens podrà prendre.

Fotografia de grup del participants en el XXXVI pelegrinatge diocesà a Lourdes.

Església d’Urgell

L’alegria de sentir-nos estimats per Déu, malgrat les nostres limitacions i pecats, i l’alegria de saber que el Senyor mai no ens abandona. En la malaltia, en les dificultats de la vida, en el nostre dia a dia, el Senyor Jesús sempre ens acompanya i ens sosté i mai no ens deixa sols. És el Bon Pastor que va a cercar el que estava perdut per redimir-lo. Particularment intensa fou la celebració eucarística a la Gruta, davant la Imatge de la Mare de Déu Immaculada, on els malalts i els pelegrins d’Urgell van encomanar-se a la protecció maternal de la Verge Maria i pregaren per tota la Diòcesi. Enguany, els matrimonis que celebraven els 25 i 50 anys de fidelitat matrimonial van renovar davant Maria el seu amor

amb una bonica pregària als peus de la Mare de Déu. La participació a les celebracions del Santuari de Lourdes, esdevé, any rere any, un moment fort de pregària i de vivència eclesial. Els malalts participen amb gran devoció a l’Eucaristia i reben amb una profunda fe la benedicció amb el Santíssim Sagrament. Amb gran fervor els fidels preguen Maria durant el rés del sant Rosari en la processó del vespre amb les torxes enceses. I molts es banyen a les piscines de l’aigua que brollà del fons de la Gruta.

Maria és vertadera Mare i pedagoga, promet l’alegria i obre el camí vers la felicitat eterna Enguany la pluja féu acte de presència la tarda de dimecres, que es va dedicar a escoltar els testimonis de fe d’alguns dels pelegrins: un malalt, una infermera, un germà fran-

ciscà de Creu Blanca, una religiosa, la metgessa que acompanya el grup de malalts i un jove. Va resultar una tarda molt bonica i de molt profit espiritual. Els testimonis de fe ens ajuden i estimulen a créixer. Els pelegrins d’Urgell van tenir el goig de veure com Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dijous 29 de maig (dia festiu en què a França se celebrava la solemnitat de l’Ascensió del Senyor) la Missa Internacional a la Basílica de Sant Pius X, on hi varen participar més de dotze mil fidels, dotze Bisbes, uns 260 sacerdots i més d’un miler de malalts. L’Arquebisbe d’Urgell saludà l’assemblea en català i després utilitzà, a l’homilia i durant la celebració, el castellà, el francès, l’anglès, l’italià i el llatí. A l’homilia recordà que tal com el dia de l’Ascensió Nostre Senyor Jesucrist ha pujat al cel, així també ha de pujar amb Ell el nostre cor. Però alhora Ell sempre és present “dia rere dia” amb nosaltres. L’Ascensió del Senyor és una finestra

oberta al cel on el Crist ens està esperant. I amb Crist sempre neix i reneix l’alegria. En acabar la Missa Internacional, i tal com és costum a Lourdes els diumenges i en les grans solemnitats,

És en experimentar la misericòrdia i l’Amor de Déu que ens sentim plens de l’autèntica i veritable alegria tots els participants a l’Eucaristia es traslladaren en processó cap a la Gruta de la Mare de Déu, on resaren junts el Regina Coeli i cantaren la Salve Regina a la Mare de Déu. Amb gran il·lusió, l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat d’Urgell ja pensa a participar al pelegrinatge del proper any 2015, previst per als dies 1 al 4 de juny. Hospitalitat diocesana de Lourdes

Església d’Urgell

Assemblea anual de Càritas diocesana d’Urgell

issabte 24 de maig tingué lloc a la Val d’Aran l’assemblea anual de Càritas diocesana d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, pel Delegat episcopal, Mn. Jaume Mayoral; i pel Director de Càritas diocesana, Josep Casanova, i on hi participaren unes dues-centes persones provinents de totes les Càritas parroquials del Bisbat. L’acollida tingué lloc a la sala “Era Audiovisuau de Vielha”, que l’Ajuntament de Vielha cedí gentilment a Càritas diocesana per celebrar l’assemblea. Un esmorzar popular ofert pels voluntaris de Càritas de tota la vall donà la benvinguda als participants. Posteriorment, tingué lloc la salutació i pregària inicial, que fou dirigida pel Consiliari diocesà de Mans Unides i Rector de Bossòst, Mn. Luis Eduardo Salinas. A continuació, l’Arquebisbe donà la benvinguda als participants mostrant la seva alegria, satisfacció i agraïment per l’esplèndida tasca que duen a terme tots els qui formen part de Càritas diocesana, i molt especialment els voluntaris, i convidant els participants a refermar la seva fe en el Senyor Ressuscitat i en el do del seu Esperit Sant, que sempre ens acompanya i mai no ens deixa sols. Finalment, Mn. Mayoral agraí la gran participació a la trobada i animà els participants a intercanviar experiències i iniciatives que cadascú realitza dins el seu propi àmbit de les Càritas parroquials. Després dels parlaments inicials, el Director de Càritas d’Urgell presentà la memòria d’activitats de 2013. Amb el títol “Construint espais d’esperança”, la memòria recull de manera detallada les actuacions dutes a terme arreu del Bisbat pels seus 241 socis i donants i els 246 voluntaris, repartits en 20 municipis, que, junt amb els treballadors de l’entitat, van atendre 18

Església d’Urgell

Els participants a l’assemblea de Càritas d’Urgell.

l’any passat 2.540 persones (un 20% més que en l’exercici anterior) entre tots els àmbits d’ajuda en què treballa Càritas d’Urgell. Així, cal destacar que el 2013 es van becar 482 infants amb 61.000 euros per a comprar material escolar i accedir al menjador de l’escola en 29 centres diferents de dotze municipis. A més, 131 infants participen en tallers de reforç escolar als casals d’estiu organitzats per Càritas i altres 39 infants aprenen valors i dinàmiques de relació social. A la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) es van impartir 915 hores de classes lectives i 33 de classes extracurriculars, a més de propiciar la col·laboració dels joves en activitats de Càritas. En aquest àmbit hi ha hagut una gran coordinació amb els centres d’ensenyament i les institucions públiques, que ha donat com a resultat una sensible millora en els resultats dels joves amb problemes: un 50% dels joves han obtingut el títol d’ESO, i un 67% han passat de curs. L’esforç dedicat durant el 2013 al programa de formació i inserció laboral s’ha traduït en un augment de

940 hores de serveis i de tallers de formació. En el projecte Activa’t hi han participat 325 persones aturades (un 25% més que l’any anterior) i s’ha arribat a 32 insercions laborals (un 150% més que al 2012). Altres accions solidàries han estat la distribució d’aliments, amb 1.400 famílies ateses i 245.000 kg d’aliments distribuïts en 10 municipis; les campanyes d’emergència humanitàries a Filipines, que van recaptar 19.162 euros; i altres accions de comerç just. Amb tot, Càritas d’Urgell no vol restar aturada en el passat sinó que, lluny d’això, vol obrir-se al futur, i per això el Director de l’entitat va aprofitar per presentar als participants en l’assemblea un nou projecte que es voldria endegar durant aquest mateix any 2014: un projecte d’ajuda d’inserció sociolaboral a través de l’instrument d’una empresa ubicada a La Seu d’Urgell que tindria dues grans línies d’actuació: el reciclatge tèxtil i l’oferta de serveis de neteja, amb l’objectiu que 17 persones que actualment es troben a l’atur es puguin reinserir en el mercat laboral

RAMES

cie

R PA ÓI

AC I

pa ny es d iac ió e d i c ifu CO ap s i ó tac , ME ió RÇ 1.035 JU euro S T s en vend es

CO M U N I C

L S durant els propers tres anys. SERVEI INFÀNCIA D’ATENCIONS Després de la presentació I JOVENTUT 893 famílies han rebut d’aquest nou projecte tingué en ajudes monetàries 482 infants becats 167.000 euros amb 61.000 euros lloc un torn obert de precs i Un 15%+ persones 12 municipis FORMACIÓ ateses 29 escoles SUPORT preguntes. 7 punts I INSERCIÓ FAMILIAR d’atenció SOCIOLABORAL Posteriorment, els particiHi han participat 67 persones 325 beneﬁciaris en 20 tallers pants a l’Assemblea es trasllaUn 45%+ de participants 32 Insercions socio-laborals Un 120% + de suport a usuaris daren a l’església parroquial 2.540 EQUIP HU MÀ persones de Sant Miquel de Vielha per a beneﬁciàries 241 socis i donants RESIDU TÈXTIL ntractats Accediu mitjançant el vostre telèfon sionals co 135.000 Kg de roba recollits 13 profes la celebració eucarística, que is T ip A 35 contenidors en 20 municipis mòbil al vídeo resum de les activitats I R munic A T U N n 20 all 5.873 kg de roba fou presidida per l’ArquebisVOL e de Càritas d’Urgell. b is e r r recuperada nt a IÓ et sd Volu DISTRIBUCIÓ be i concelebrada pels mosAC ore 246 h Z T D’ALIMENTS 695 LI 34. sens de la Val d’Aran i els qui donant força al treball que els Campanya BI 1.400 famílies ateses SI Tifó Haiyan N 245.000 kg d’aliments participaven en la trobada. A voluntaris i treballadors de a Filipines SE en 10 municipis 19.162 euros 175 kg x família l’homilia, l’Arquebisbe animà Càritas duen a terme. captats C À IÓ a veure sempre, més enllà dels Al final de l’Eucaristia es reD EMERGÈNCIES I L HUMANITÀRIES SO números i les estadístiques partí una estampa recordatori S N IO ACC que sempre resulten fredes, de la Missa d’acció de gràcies les persones concretes a les que la Diòcesi d’Urgell dugué Gràfic que resumeix les principals activitats de Càritas d’Urgell durant el 2013 quals s’ajuda a través del i el nombre de persones i famílies que han rebut ajudes en les diferents línies a terme per la canonització de voluntariat de Càritas dioce- d’atenció social de l’entitat. Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau sana d’Urgell, i a descobrir II i l’Arquebisbe exhortà els la presència de Crist en el germans esperança” i a tenir una predilecció participants a encomanar-se a ells i pobres i necessitats. Demanà als especial pels qui més ho necessiten. a viure en la bondat que predicava participants de ser conscients de En aquest sentit, convidà els partici- Sant Joan XXIII. la tasca que duen a terme en nom pants a fer reviure en cadascun d’ells La trobada es clogué a la població del Senyor Jesús, que ens convida el do de l’Esperit Sant Defensor, que d’Arròs amb un dinar de germanor de a ser generosos i donar el millor de tota l’Església espera reviure en la tots els participants i, posteriorment, la nostra vida al servei dels qui més solemnitat de la Pentecosta i que amb la visita a l’església de Santa pateixen. L’Arquebisbe, tot glossant ens fou donat pel Baptisme i, en Maria d’Arties, on s’enregistrà un la lectura de la carta de Sant Pere plenitud, en la Confirmació. L’Esperit LipDub, vídeo que combina llavis, proclamada en llengua aranesa, ani- està sempre enmig nostre, consolant gestos i moviments, amb la particimà a “saber donar raó de la nostra en els moments difícils i sostenint i pació de tots els assistents.

Càritas Nacional d’Andorra aprova la memòria d’activitats de 2013 El 2 de juny, a la sala d’actes de la Casa de l’Església del Fener d’Andorra la Vella, l’Arquebisbe i Copríncep presidí l’assemblea anual de Càritas Nacional d’Andorra, acompanyat del Director, Agustí Font, i el Consiliari i Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries. Hi assistiren representacions de totes les Càritas parroquials andorranes. S’aprovà la memòria d’activitats i el balanç de l’any 2013, i es feren propostes de les activitats i programes per al futur. Les dades recollides en la memòria constaten el moment greu que viuen moltes persones a Andorra i les dificultats des de Càritas per dur a terme totes les ajudes necessàries. Com ja és tradició, abans de l’assemblea se celebrà una Eucaristia a l’Església de la Mare de Déu del Fener, presidida per Mons. Vives i concelebrada per Mn. Sàrries, Mn. Xavier Esplandiu i Mn. Josep M. Solé. L’Arquebisbe animà els fidels a ser sempre reflex de l’amor que Déu té per tota

persona humana i exhortà especialment els voluntaris i col·laboradors de Càritas a nodrir-se de l’Eucaristia, ja que sense la força del Senyor defallirem en el nostre servei. Recordà les paraules del Papa Francesc, que afirma sovint que l’Església no és una ONG més i ens convida a no només donar almoina als pobres, sinó a escoltar-los, mirar-los als ulls i tocar-los, per poder tocar així la carn del Senyor Jesús. Exhortà els fidels a valorar sempre els pobres i a tenir-los en el centre de la nostra vida eclesial, i expressà el desig que l’Esperit Sant renovi els nostres cors, perquè sempre podem fer un pas més en el nostre amor concret amb gestos i obres envers els altres. A les pregàries dels fidels es recordà els voluntaris i col·laboradors morts des de la darrera assemblea, especialment Mn. Dídac Martín, el Sr. Joan Cartes i la Sra. Roser Jordana. Església d’Urgell

“Evangelii Gaudium” recull la riquesa dels treballs i reflexions del Sínode dels Bisbes celebrat a Roma l’octubre de 2012, en què es va tractar de “La nova evangelització per a la transmissió de la fe”.

Viure i fer viure l’alegria de la Bona Nova “Estrella de la nova evangelització, / ajuda’ns a resplendir en el testimoni de la comunió, / del servei, de la fe ardent i generosa, / de la justícia i l’amor als pobres, / perquè l’alegria de l’Evangeli / arribi fins als confins de la terra / i cap perifèria es vegi privada de la seva llum” (De la pregària final de l’Exhortació “Evangelii Gaudium”). / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

“E

xhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” del Sant Pare Francesc als Bisbes, als preveres i diaques, a les persones consagrades i als fidels laics sobre l’anunci de l’Evangeli en el món actual”. Aquest és el títol complet del document al qual, de manera abreviada, ens referim simplement com “Evangelii Gaudium”. Una Exhortació Apostòlica és un document del magisteri de l’Església publicat després d’un Sínode dels Bisbes. En aquest cas, tal com indica el títol complet, el Papa recull la riquesa dels treballs i reflexions de la XIII Assemblea Ordinària del Sínode dels Bisbes que es va celebrar a Roma l’octubre de 2012 i en 20

Església d’Urgell

què es va tractar de “La nova evangelització per a la transmissió de la fe” (els materials que va generar el Sínode es poden trobar a la web “http://www.vatican.va/roman_curia/synod/index_sp.htm”). Ens trobem davant un document que, a més de recollir les reflexions del Pontífex, es fa ressò del treball i de la feina feta pels Bisbes d’arreu del món reunits per debatre i aprofundir sobre la tasca de l’anunci de l’Evangeli, un anunci fet en un nou context social i econòmic i en el marc d’un nou mil·lenni. Si les reflexions i el treball dels pares sinodals no van deixar indiferents ningú, dins i fora de l’Església, l’Exhortació “Evangelii Gaudium”

crec que tampoc no pot deixar-nos indiferents, ja que el document de poc més de cent pàgines ens encomana la feina, que mai no hem de deixar de costat com a poble de batejats, de fer arribar el missatge de l’Evangeli, aquest missatge que, com el seu nom grec ens indica, vol dir “Bona Nova”. Una feina encomanada a tota la comunitat tal com recull el títol de l’“Evangelii Gaudium”: Bisbes, preveres, diaques, persones consagrades i fidels laics. És una tasca per a totes i tots els batejats. El Papa reconeix les dificultats del món present, i no només fora de l’Església sinó també a dins, i per això l’Exhortació no vol ser només paraules boniques sinó una eina que

ens ajudi a fer, cadascú des de la seva tasca de servei en el si de l’Església, en els Bisbats i fins a arribar a les Parròquies i comunitats de fe repartides arreu del món (també en el nostre petit món urgel·lità), una bona i fructífera tasca evangelitzadora. El Papa Francesc ho exposa en cinc capítols en els quals va desgranant aquesta feina evangelitzadora. Fins aquí podríem dir que no hi ha res de nou, ja fa dos mil anys que aquesta és la tasca primordial de l’Església catòlica: universalitzar el missatge de salvació que ens va oferir Jesucrist amb la seva Vida i la seva Paraula. Però ara recuperem per a aquesta feina un element que sembla que és clau i que en molts moments de la història havíem deixat arraconat. I aquest element és l’alegria. No hi pot haver bona transmissió si aquesta no recull en el seu interior, en la seva proposta, en els seus gestos, en la seva actualitat el sentit de l’alegria. Una alegria que és fàcil de definir, ja que vol dir deixar omplir els nostres cors de la positivitat del missatge, tal com diu l’“Evangelii Gaudium” en les seves primeres paraules: “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són

És el nostre repte: expressar i mostrar al món que evangelitzar no pot amagar, prescindir, ni obviar una feina d’ajuda i de caritat envers els altres alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament”. I a partir d’aquí llançar-se a oferir al món aquest missatge que pot fer canviar les situacions que estem vivint amb desesperança i temor: crisi econòmica, de valors, problemes socials i religiosos… Desgranar l’“Evangelii Gaudium” ens portaria a tot un seguit de reflexions i articles que excedeixen el

propòsit d’aquestes línies. M’agradaria, però, detenir-me breument en el capítol IV, “La dimensió social de l’Evangelització”, tot recollint les paraules del Papa quan ens diu que

Un fet primordial i que ens acompanyarà sempre és saber escoltar el clam de les persones; tota la història de la salvació ens mostra a Déu escoltant els homes i dones que clamen per la seva dignitat i llibertat “aquest no és un document social” (nº 184). Això, però, no és obstacle perquè el seu contingut ens ajudi a oferir una visió d’una evangelització que no vol prescindir de l’àmbit social per poder fer arribar el missatge, i, com podeu comprendre, tampoc en allò que fa referència a qüestions socials que avui en dia palesen de manera ben clara la preocupant, per no dir escandalosa, falta de valors, de solidaritat i de propostes d’ajuda als més marginats i exclosos que afecten determinats estrats de la nostra societat. Davant un món que cada dia s’omple més de foscor i tenebres hem de fer arribar els raigs de llum i esperança de l’Evangeli i, per tant, de l’obra de l’Església en molts camps socials i humans, des de la tasca caritativa i social que es porta a terme des de Càritas, Mans Unides, i moltes altres iniciatives eclesials. Aquest és el nostre repte: expressar i mostrar al món que evangelitzar no pot amagar, prescindir, ni obviar una feina d’ajuda i de caritat envers els altres. Si no, no hi ha Evangeli; només quedarien paraules ensucrades predicades ara fa uns dos mil anys, amb bonics exemples de miracles, conversions, personatges i poca cosa més. La proposta de l’Evangeli no és només de dins a fora, sinó també de fora a dins. Un fet primordial i que ens acompanyarà sempre és saber escoltar el clam de les persones; tota

la història de la salvació ens mostra a Déu escoltant els homes i dones que clamen per la seva dignitat i llibertat. Aquest saber escoltar forma part del saber evangelitzar. I evangelitzar, a més, una societat molt complexa: només ens cal mirar les realitats del nostre Bisbat, els canvis profunds que en els darrers anys estem vivint i que somouen el sentit que fins ara tenia la nostra Església en la societat, en l’estructura dels nostres pobles. Però això no ens ha de desanimar, i aquí rau la riquesa d’“Evangelii Gaudium”: la clau de volta d’aquesta nova evangelització és el sentit de fer-ho amb alegria. Que ningú es pensi que això treu força, seriositat i contingut al missatge. Ben al contrari, vol donar-li més empenta i sobretot una comunicació que busqui i aconsegueixi l’empatia no forçada, sinó guanyada, de l’altre. Això, com apunta el capítol IV de “l’Evangelii Gaudium”, ajudaria a aconseguir tres moments primordials del missatge evangelitzador, en el seu vessant d’escoltar el clam del món. Per una banda, la inclusió social dels últims, dels més necessitats (avui, d’una manera urgent, les dones i els infants). Per altra banda, la pau com un objectiu que busca la nova evangelització, i, en tercer lloc, també la necessitat de crear un diàleg social. I no cal mirar els països del mal anomenat “Tercer Món” per articular aquestes respostes. Són respostes que les hem d’aconseguir ara i aquí, a casa nostra, al nostre país i també al nostre Bisbat. No oblidem la importància d’aquesta exhortació, sapiguem fer-la ben viva en la nostra tasca evangelitzadora i tinguem-la ben present en tota la seva profunditat i el seu missatge en la nostra feina pastoral, també en l’àmbit caritatiu i social. Com deia el missatge final al Poble de Déu del Sínode dels Bisbes (2012): “No hi ha lloc per al pessimisme en la ment i el cor d’aquells que el seu Senyor ha vençut la mort i que el seu esperit actua amb força en la història.” Església d’Urgell

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.

902 40 07 07 www.mansunides.org

Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (VI): La cordialitat

l cor és el centre de gravetat personal, el focus de les nostres operacions més secretes, el motor dels moviments més íntims. Massa sovint, hem definit unidimensionalment l’ésser humà com l’ésser dotat de racionalitat, però hem oblidat que el nucli més fons que hi ha en ell, el vertader fonament del seu pensar, del seu obrar, és el cor. El pensament no és una activitat purament noètica, aliena als moviments del cor. Hi està profundament entrelligat, de tal manera que allò que sentim afecta decisivament allò que pensem. No en debades, recorda Ludwig Wittgenstein que el món de l’home feliç és un altre que el món de l’home desgraciat. La felicitat i la desgràcia són experiències del cor que es tradueixen en pensaments feliços o desgraciats.

Per a entendre a fons els moviments d’un ésser humà, per a comprendre cap a on va, per què fa el que fa, per què és capaç de sacrificis tan elevats, cal preguntar-se què sent el seu cor L’acció no és independent del cor. Tot el contrari. El cor mou les cames, mou tot l’ésser cap a un horitzó. La raó calcula com arribar a l’objectiu, però la vertadera força motriu neix del cor. Per a entendre a fons els moviments d’un ésser humà, per a comprendre cap a on va, per què fa el que fa, per què és capaç de sacrificis tan elevats, cal preguntar-se què sent

el seu cor, per qui batega, quina és la passió que l’activa a la màxima potència. Tal vegada és l’amor, però també pot ser l’odi, la por, l’enamorament o, senzillament, el rancor. Aquesta policroma gamma d’emocions passa pel cor i, en passar-hi, l’activa i el transforma i imprimeix una direcció al pensament i a l’obrar. El cor és l’arrel del mot cordialitat, però també de concòrdia i de discòrdia. Es pot viure obeint la veu del cor, però també es pot intentar sufocar-la, ignorar-la o, fins i tot, contrariar-la. El cor té les seves raons. No sempre les entenem. De vegades, ens inquieta perquè no comprenem allò que ens demana, no entenem les exigències que emanen de la seva veu. El cor dicta, però la seva veu no és nítida. Necessita una interpretació i la raó és massa tosca per entendre la sintonia del cor. Aleshores, experimentem la divisió, la ruptura interior. El cor ens exigeix deixar-ho tot i començar; ens mou a vèncer la por i a estimar abnegadament. El cor no calcula, ni anticipa, no separa, ni distingeix, no avalua les conseqüències ni els riscos que hi ha en joc. El cor ho vol tot i ho vol ara. Des del fons, crida, suplica, marca un sentit, però la raó interpreta, calcula, separa, imposa la prudència i la cautela i, molt sovint, censura i amputa els moviments espontanis del cor. La cordialitat és l’exercitació del cor, l’entrenament interior que condueix a mostrar els propis sentiments als altres, a anar per la vida amb el cor a la mà. Sembla que el més assenyat és amagar-se sota la cuirassa, construir una capa impermeable de

manera que ningú no sàpiga per què plora el meu cor. Ens han ensenyat a ser distants i a prendre cauteles. Des de petits, hem sentit la frase que no es pot anar amb el cor a la mà, que cal saber-se protegir. Ens han ficat dins d’una peixera metàl·lica.

Ser cordial és posar el cor per davant de tot, moure’s en la vida des de la lògica de la donació i entregar el bo i millor d’un mateix als altres, assumint el risc de no ser correspost La persona cordial s’obre generosament i, en fer-ho, esdevé molt vulnerable, perquè no sap quina resposta, quina reacció suscitaran els seus sentiments un cop revelats. Ser cordial és posar el cor per davant de tot, moure’s en la vida des de la lògica de la donació i entregar el bo i millor d’un mateix als altres, assumint el risc de no ser correspost. La cordialitat estreny vincles, crea ponts, potencia el que Alfred Adler en diu el sentiment de comunitat, perquè actua com un ciment que uneix les partícules inconnexes. La cordialitat és el fonament de la concòrdia, és a dir, de la unió de cors, mentre que l’ocultació i l’autocensura dels moviments del cor condueix a la discòrdia, a un allunyament progressiu de les partícules humanes que formen el cos social. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

Apropament a la bellesa dels salms (II)

Els salms, adornats amb metàfores i al·legories

ls escriptors de literatura clàssica adornaven les seves maneres de dir amb formes que no canvien el fons dels seus pensaments però que mouen els pensaments i sentits del lector i l’animen a continuar i a fer de la lectura una experiència agradable i entenedora. Enriqueixen els seus escrits amb formes literàries que voregen el seu sentit real i de prosa simple, com ara la metàfora, el trop i l’al·legoria. La metàfora envolta els pensaments amb una certa ironia o lloança i exaltació. Així, doncs, la metàfora consisteix en la captació ràpida i intuïtiva de la semblança entre dues coses, entre dos objectes o accions. Els salms ofereixen una lletra per a

Església d’Urgell

ser cantada i entesa pels qui l’escoltaven, i per això està enriquida amb totes les gales literàries a l’abast de l’autor. Referint-se a Jahvé, el presenta com un rei poderós d’aquest món, amb moltes semblances que fan lluir el seu poder. Així, no ens sorprèn llegir que Déu és “sol que il·lumina i escut que protegeix...” (Sl 84). “Senyor, heretat meva i calze meu, [...] m’ encisa la meva heretat...” (Sl 16). “Déu meu, penyal on m’emparo, escut i baluard, força que em salva!…” (Sl 18). “Que puguem celebrar la teva victòria i alçar els estendards al nom del nostre Déu. [...] Uns es fien dels carros, altres dels cavalls, nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu...” (Sl 20).

Altres metàfores s’atansen a la justícia i bondat de Déu: “Si no m’hagués defensat el Senyor, ja em veia habitant en el silenci del sepulcre...” (Sl 94). També es troben referències a Déu com a “muralla”, “roca que m’empara” o “escut”. Aquestes formes donen a entendre sensiblement la muralla que defensa, la roca del seu poder i l’escut que protegeix i ajuda. “Et daré els pobles per herència; els governaràs amb el ceptre de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa...” (Sl 2). “Tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix...” (Sl 3). Per al perseguit serà una plaça forta. No oblida mai el clam de l’indefens. L’impiu ha caigut en el propi parany. Jahvé dóna seguretat: “N’estic cert, el teu favor és indes-

tructible. [...] Domines em mena al repòs vora l’arrogància de la mar, l’aigua, i allí em retorna. amanseixes les seves [...] Ni que passi per la onades. [...] El teu braç vall tenebrosa, no tinc és poderós, és forta por de cap mal. Perquè la teva mà...” (Sl 89). tu, Senyor, ets vora meu: Continua amb formes la teva vara i el teu bastó metafòriques sobre la em donen confiança”. reialesa de Déu: “Les Són expressions que fonts de l’oceà fan sentir fan viure la realitat de la el seu bramul. [...] Més vida i, al mateix temps, potent que el bramul la bondat i esperança dels oceans, més potent en el caminar entre dique les onades del mar, ficultats i benediccions. és potent a les altures el Els Evangelis, amb Senyor...” (Sl 93). paraules de Jesucrist, Una forma de metàfotambé ens proposen l’alra amb més contingut legoria del Bon Pastor: és l’al·legoria, ja què “Jo sóc el Bon Pastor; és una metàfora llarga conec les meves ovei continuada. Els salms lles i elles em coneixen ofereixen al·legories de a mi, tal com el Pare favors i esperança del em coneix i jo conec just: “Per què m’has el Pare. I dono la vida abandonat? [...] Però per les ovelles. Encara jo sóc un cuc, no pas tinc altres ovelles que un home, befa de la no són d’aquest ramat, gent, menyspreat del i també les he de guiar. poble...” (Sl 22). Elles escoltaran la meva Al·legoria d’Israel: veu, i hi haurà un sol “Una vinya vas portar ramat i un sol pastor...” d’Egipte; per plantar-la, (Jn 10,14-17). Aquesta tragueres els nadius. Li “El Rei David tocant l’arpa” (il·lustració del “Salteri d’Egbert”, manuscrit llatí miniat, Aquisgrà, al·legoria es repeteix havies deixat el terreny c. 977-993, fol. 20v. Museo Archeologico Nazionale de Cividale, Itàlia). una i mil vegades quan net, va arrelar-hi, va omes parla d’ ecumenisme plir tot el país. La seva ombra cobria sofrent: “Salva’m, Déu meu; l‘aigua i d’unitat de les Esglésies i en tantes les muntanyes; el seu brancatge, els m’arriba al coll. M’enfonso en un i tantes altres circumstàncies de la cedres més alts; els seus sarments fangar profund i no tinc on posar vida. s’estenien fins al mar; els seus re- els peus, em trobo dins les aigües La imatge i figura del Bon Pastor brots, fins al Gran Riu. Com és que abismals i els remolins se m’enduen. ha entrat també amb pregàries i has derrocat la seva tanca perquè [...] He esperat en va qui es compadís cants dins la religiositat popular, i en prenguin el raïm els vianants? Hi de mi, no trobo ningú que em consoli. podem recordar, per exemple, el cant entren els senglars a devastar-la i les Em tiren fel al menjar; quan tinc set, popular basc que diu: “Dels fidels malures dels camps la devoren...” (Sl em fan beure vinagre...” (Sl 69). sou vós, Senyor, / vós només el Bon 80). En tota aquesta al·legoria, Israel Com a cloenda, cal considerar la Pastor. / Cap al cel, pel bon camí / Us es presentat com un cep amb totes metàfora i al·legoria del Bon Pastor. volem seguir. / Per camins de vida / les seves gràcies i desgràcies. Així, al salm 95, llegim: “Ell és el el ramat meneu / quan el poble us Al·legoria sobre l’injust: “L’injust ja nostre Déu, i nosaltres som el poble crida / sempre l’escolteu”. esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta; que ell pastura, el ramat que ell Una lectura més extensa podria posa a punt les armes mortals, pre- mateix guia. [...] És un poble de cor oferir altres textos amb les mateixes para fletxes enceses. [...] Havia obert esgarriat, que desconeix els meus formes literàries. una fossa profunda i acaba caient-hi camins...”. I, al salm 23: “El Senyor ell mateix; la pròpia malícia li cau és el meu pastor; no em manca res. Mn. Ermengol Donisa, al damunt,...” (Sl 7). Sobre el just Em fa descansar en prats deliciosos, Rector de les Avellanes Església d’Urgell

AINA forja monitors líders

l tresor d’AINA són les monitores i els monitors. Ells fan bategar la vida de l’esplai durant el curs i la de les colònies als mesos d’estiu. Des del 23 de juny fins a la Diada de Meritxell, amb més palpitacions que durant el curs escolar. La labor és tan joiosa com dura, complexa i difícil de portar a terme. Els monitors d’AINA han de conviure amb la crisi econòmica que sacseja les famílies dels nostres infants i, per un altre costat, amb la crisi de valors de la societat europea. Aquesta mescla, si no fos per AINA ha triat enguany el personatge de Tintín com a fil conductor de les activitats d’estiu. la bona voluntat de les persones que estimen i valoren l’obra social, lúdica i edu- seguro que si aquest estiu les coses fonts de valors”. El pare, la mare, cativa d’AINA, ens faria patir una no surten més bé no serà per manca el mestre, el mossèn, el monitor, ho davallada en el nombre d’infants de formació, de temps esmerçat, són per la manera de fer i, sobretot, que enguany tenen l’oportunitat d’entusiasme, d’estimació. per la manera de viure. Les crisis de compartir “les aventures de Una de les paraules o idees que malmeten aquest referent. Sense Tintín 2014”. Els privaríem de créi- més repeteixo fins a fer-me pesat en aquest model, els infants i joves ho xer en els valors que Tintín, esco- l’àmbit de l’educació no formal que tenen molt dur de pelar a l’hora de llit com a fil conductor, ha sembrat s’exercita a les colònies és la paraula buscar el camí a seguir: el camí de en el cor de milions d’infants de “referent”. Per a mi, ser un monitor la cultura de l’esforç, de l’alegria, de centenars de països. líder vol dir ser un monitor referent. l’austeritat, de l’estimació altruista Els dos mil monitors del MCECC Davant la crisi de valors, els ainistes i generosa. En paraules de Jesús: “el (Moviment de Centres d’Esplai demanen i necessiten un referent camí de la Veritat, Justícia, Amor i Cristians Catalans), amb els quals on mirar, on emmirallar-se. Òscar Pau”. El Mestre ens confia: “Jo sóc el compartim projectes, veuen com la Costa, Vicepresident del MCECC, camí”. Els monitors fem de tornaveu: crisi perjudica les inscripcions a les de la Fundació Pere Tarrés, escriu: nosaltres som el camí. colònies, els priva de subvencions “tot procés d’intervenció personal En la formació del cap de setmapúbliques i privades fins al punt de o col·lectiva, fins i tot d’animació, na del Diumenge del Bon Pastor fer perillar la supervivència d’alguns coincideix en una idea: la idea del aprofundírem sobre “el monitor centres. La indestructible voluntat referent. El referent és aquella per- líder i el monitor cap”. El monitor de tirar endavant dels monitors obre sona o persones que en el desenvo- cap mana les persones, inspira por, bretxa, malgrat tots els contratemps lupament d’un procés són models diu jo, la meva empresa, es preode l’entorn, per vèncer la crisi. Us as- de conducta, guies d’actuació, cupa de les coses, presumeix dels 26

Església d’Urgell

èxits, té servidors, tot urgeix avui. El monitor líder aconsella i guia, inspira entusiasme, diu nosaltres, la nostra empresa, es preocupa de les persones, comparteix els èxits, té equip de treball, reparteix feines. El filòsof i escriptor Josep Maria Lozano comenta: “els líders polítics ja no van al davant, sinó que acompanyen, modulen i comparteixen la seva influència, perquè el poder ja no es correspon amb l’exercici de les influències”. Aplico al peu de la lletra aquest pensament als monitors d’AINA: aturar-se a escoltar, mirar amb respecte, descansar en la reflexió per actuar amb justícia i per evitar confondre la responsabilitat amb el poder, ser una família senzilla, plena de simpatia, feliç, que vol fer feliços els infants i tothom, compromesa amb l’excel·lència i, per damunt de tot, ser un equip i sentir els colors de l’equip (sol aniré més de pressa, amb els altres aniré més lluny). De la trobada amb més de 600 monitors d’esplai a Vila-seca, assumim el seu lema: “som monitors d’esplai, res no ens atura”. I també el seu manifest: “reivindiquem el paper dels monitors com a agents educatius d’infants i de joves més enllà de l’escola. Entre tots hem de deixar la societat millor que no l’hem trobada”. Comento amb els joves l’anècdota: “els pregunten a unes persones que tallen pedres: “què esteu fent”. Un diu que està tallant pedra, un altre diu que està fent una paret i un altre diu que està construint una catedral.” Al seu rerefons hi ha una transformació del món. La primera excursió de cada un dels tres torns de colònies és a Meritxell, seguint un joc de pistes. La meva Confident contempla els barrufets ainistes i fa l’ullet de complicitat a les monitores i als monitors: “Sou uns herois quotidians. Tot allò que feu a un infant, ho feu al meu Jesús”. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

Estimada solitud

L’

Assumpta vivia sola perquè s’havia quedat vídua i no tenia fills. La soledat li era fastigosa i feixuga. Ella, que tota la vida s’havia distingit per un caràcter jovial i comunicatiu, ara es trobava desemparada, com un illot al bell mig de l’oceà. Va haver de fer grans esforços per reconciliar-se amb la nova situació i no es perdia cap ocasió per sortir i comunicar-se; i quan no podia més, el telèfon li servia de salvavides. Com sigui que tenia el recurs de la fe, anà aprenent, amb penes i treballs, que la seva solitud era més aparent que real. El seu interior – pensava a vegades– podia ser un lloc d’encontre meravellós. Com si diguéssim: un punt de citació.

Entengué aviat que la més excel·lent via de comunicació amb Déu –per no dir l’única– és l’amor, i que, d’estimar, ella n’era perfectament capaç En cap moment no deixà de mantenir les seves relacions habituals, encara que aprengué a relativitzar-ne la importància. Les relacions, diríem rutinàries, eren necessàriament esporàdiques i, sovint, superficials. Ben mirat, la necessitat compulsiva de companyia, ¿no era una excusa dissimulada per a no trobar-se cara a cara amb una realitat més profunda, que podia tenir lloc al seu interior? L’Assumpta era una dona espavilada i havia rebut, de joveneta, una bona formació fins i tot cristiana,

encara que embolcallada en una atmosfera de temor; cosa que li feia difícil poder-se sentir acompanyada amistosament per la presència de Déu. Ara tenia molt de temps lliure, i la televisió –que apagava cada dia a una hora establerta, per resar devotament el Rosari– li acabava resultant insuportable. De vegades, empipada i decebuda, s’alçava d’una revolada i apagava la petita pantalla fins a l’hora del telediari preferit. Durant aquells espais llargs de silenci, solia llegir els escrits autobiogràfics de Santa Teresa de Lisieux i, algunes vegades, s’atrevia a llegir, sense gaire entusiasme, fragments del Càntic Espiritual de Sant Joan de la Creu. A poc a poc hi trobà gust i es decidí a llegir-lo seguidament. Marcava amb llapis el punt on s’havia aturat i allí seguia en un altre moment. La seva lectura era summament reposada, cosa que aprofitava per baixar al seu interior i comparar les experiències de Sant Joan o de Santa Teresina amb ella mateixa i el seu estat d’ànim. Entengué aviat que la més excel·lent via de comunicació amb Déu –per no dir l’única– és l’amor, i que, d’estimar, ella n’era perfectament capaç. Com que l’amor entre dos requereix un cert aïllament de coses i persones, donà gràcies a Déu per la seva situació de solitud. Sense ella mai no hauria tingut l’oportunitat d’unes vivències noves que començaven a brollar tímidament en la profunditat del seu cor, provocant un canvi radical de la seva escala de valors i de la seva manera de ser. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

Dietari MULTITUDINARI APLEC DE CANÒLICH Centenars de lauredians van complir fidelment amb la tradició i van pelegrinar el dissabte 31 de maig fins al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich per participar en l’aplec en honor de la Patrona de Sant Julià de Lòria. A les vuit del matí, es va fer l’aviada de coets alhora que començava la celebració eucarística a l’església parroquial. Dues hores més tard, Mn. Pepe Chisvert, Rector de la Parròquia, va presidir la primera missa al Santuari. I a migdia, després de la ballada de sardanes, la missa solemne, celebrada a un envelat davant el Santuari per donar aixopluc a tants pelegrins con hi havia, durant la qual es va procedir a la tradicional benedicció del terme i els dansaires de l’Esbart Laurèdia van

ballar el Ball de Canòlich. Mn. Chisvert va presidir l’Eucaristia, concelebrada amb altres sacerdots de l’Arxiprestat, a la qual van assistir les principals autoritats de la Parròquia així com el Cap de Govern d’Andorra, qui, acabada la celebració, va ajudar en el repartiment dels panets beneïts als pelegrins.

CONFIRMACIONS A AGRAMUNT Diumenge 1 de juny, solemnitat litúrgica de l’Ascensió del Senyor, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 15 joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt. Acompanyaren l’Arquebisbe el Rector de la Parròquia, Mn. Josep Uriel Àlvarez, i el Germà de Creu Blanca, fill d’Agramunt i destinat a Reus, Gmà. Joaquim Cifuentes.

Dos dansaires de l’Esbart Laurèdia, en el moment de les ofrenes en la celebració de la diada de Canòlich.

Església d’Urgell

A Agramunt, Mons. Vives explicà als confirmands la importància joiosa de la festa de l’Ascensió del Senyor.

A l’homilia, Mons. Vives subratllà la importància joiosa de la festa de l’Ascensió del Senyor: Crist pujant al cel ens obre el camí i ens atreu envers les coses del cel, que són les més importants, i ens convida a elevar el nostre esperit envers els autèntics valors. Crist ascendint a la dreta del Pare no ens ha deixat sols sinó que ens ha donat una missió: ser instruments seus per tal de transformar el món amb la força de l’Esperit Sant i de l’Amor. L’Arquebisbe convidà els confirmands a ser testimonis de Jesús tot donant-ne sempre exemple amb la pròpia vida, i els exhortà a ser instruments de l’amor del Senyor en la seva pròpia realitat, sembrant alegria, pau i amor, especialment en els qui en tenen més

necessitat: els pobres, malalts i marginats, que són presència del Senyor en els nostres temps. Al final de la celebració l’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament perquè puguin llegir la paraula de Jesús i ser-ne cada dia més amics i conèixer-lo més. En acabar l’Eucaristia, Mons. Vives mantingué un encontre als locals parroquials amb el Consell Pastoral de la Parròquia i els catequistes i els agraí l’ajuda que presten al Rector. Posteriorment, es reuní amb l’Alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, i tot seguit l’Arquebisbe visità el col·legi Mare de Déu del Socors, gestionat per les Religioses Missioneres de la Immaculada Concepció, on dinà amb la comunitat i els mossens.

aquest moment històric que viu Catalunya. Després de la intervenció de Joan Rigol hi hagué un temps de diàleg amb els assistents, i tot seguit anaren a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, on pregaren tots junts a la Mare de Déu, cantant-li el Regina Caeli. La jornada es clogué amb un dinar de germanor. Joan Rigol (dreta) desenvolupà la conferència central de la jornada de formació permanent a Tremp.

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER ALS PREVERES D’URGELL Una cinquantena de preveres i diaques d’arreu del Bisbat d’Urgell es va aplegar el dilluns 2 de juny a Tremp per participar en la tercera de les jornades de formació permanent del curs present, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric. La sessió de treball va anar a càrrec de l’ex President del Parlament de Catalunya i Doctor en Teologia i Filosofia per la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Rigol, que desenvolupà el tema “Fe i política”. Dividí la seva ponència en dues parts: en la primera, va parlar de com un cristià ha de viure el seu compromís amb la política; mentre que en la segona oferí un esbós del moment històric que viu actualment Catalunya i proposà uns criteris per tal de poder ajudar els pastors del Poble de Déu en aquesta delicada qüestió. Rigol recordà que, a partir del Concili Vaticà II, i, més concretament, de la Constitució pasto-

ral “Gaudium et Spes”, va quedar clara l’autonomia de les coses temporals i la llibertat dels cristians en aquesta realitat sempre que les seves accions estiguin inspirades per l’esperit evangèlic. Cal tenir present que el Déu del Nou Testament no ens unifica en una gran massa, sinó que una de les seves característiques fonamentals és precisament la interpersonalitat. Aquesta relació personal i intransferible de cadascú amb la societat i amb la política és un element constitutiu de la condició de cristià. Rigol insistí en la necessitat de cercar sempre el bé comú (en la política, en l’economia, etc.). Per això, l’adversari del polític no és un altre polític d’un partit distint, sinó aquell que vol dissoldre el bé comú. En la segona part de la ponència, Rigol insistí en la necessitat de reconciliar el món polític i el món civil, i en què ara més que mai és necessari accentuar el compromís civil de les persones i la pròpia responsabilitat personal en

AUDIÈNCIA AL DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DE SUBOFICIALS DE TALARN El dimecres 4 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre en audiència oficial al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el Director de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn, Coronel José Andrés Luján. En un ambient cordial, van departir sobre el moment actual de l’acadèmia, l’alumnat i el professorat, així com de la marxa del curs bàsic i els cursos que s’imparteixen durant l’altre mig any.

CONFIRMACIONS A LA MASSANA El 4 de juny, Mons. Vives va administrar el sagrament de la Confirmació a 10 joves de la Parròquia de La Massana. Van concelebrar Mn. Joan Fenosa, Rector de la Parròquia; Mn. Ignasi Navarri, Vicari General; i Mn. Albano Teixeira, de la missió portuguesa. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els confirmands a viure segons l’Esperit, que és alegria de la fe i de ser fills de Déu i amor per tothom, i també a donar-ne testimoni amb coratge, sense caure en les temptacions del moment social que vivim, que volen arrossegar-nos cap a una manera de viure molt egoista i sense vincles entre les persones. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe entregà un exemplar del Nou Testament a cada un dels confirmats i els recomanà de llegir-ne cada dia un petit fragment per conèixer millor Jesús i ser el seu amic.

Mons. Vives amb el Coronel Luján. Església d’Urgell

Mons. Vives va rebre la nova Ambaixadora de França a Andorra al Palau Episcopal.

LA NOVA AMBAIXADORA DE FRANÇA AL PRINCIPAT D’ANDORRA PRESENTA LES CARTES CREDENCIALS L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dijous 5 de juny les cartes credencials de la nova Ambaixadora de la República de França al Principat d’Andorra, Excma. Sra. Ginette de Matha. A la reunió, que va tenir lloc al Palau Episcopal en un ambient molt cordial, van assistir també el Ministre d’Afers Exteriors del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Gilbert Saboya; i el Representant del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep M. Mauri.

VISITA A L’EXPOSICIÓ “PULCHRA MAGISTRI” La Diòcesi d’Urgell va participar el 4 de juny en la visita a l’exposició “Pulchra Magistri. L’esplendor del Maestrat a Castelló”, que té lloc a les parròquies de Benicarló, Catí i Vinaròs (Bisbat de Tortosa), així com a la Parròquia de Culla, del Bisbat de SegorbCastelló. La visita va ser 30

Església d’Urgell

organitzada des del SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Conservació i Promoció de l’Art Sagrat), on hi ha representants dels 10 Bisbats de Catalunya. Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts, hi participà en representació la Delegació de Patrimoni d’Urgell. L’exposició reuneix més de 300 obres, entre pintures, escultures, teixits, orfebreria i documents, dels quals la fundació organitzadora, La Llum de les Imatges, n’ha restaurat 108 perquè puguin ser contemplades pels molts visitants que van a veure els quatres espais museístics. Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i Bisbe delegat per al Patrimoni Cultural i Artístic de la Conferència Episcopal Tarraconense; i Mons. Enric Benavent, Bisbe de Tortosa, van participar en la visita, que va ser guiada per les explicacions dels dos comissaris de la mostra: Mn. Josep Alanyà i el Sr. Víctor Marco. La mostra es podrà visitar fins a final d’any. Es pot trobar més informació a la web institucional: http:// www.laluzdelasimagenes. net/

Detall d’una de les sales que acull l’exposició “Pulchra Magistri”.

TROBADA DE SACERDOTS DE PERPINYÀ I DE LA CERDANYA Cada any, els sacerdots de l’Arxiprestat de NúriaCerdanya celebren una trobada amb els germans sacerdots del Bisbat veí de Perpinyà-Elna, a França, alternant la visita a un i

altre costat de la frontera. El dijous 5 de juny va tenir lloc la trobada d’enguany, en aquesta ocasió al Santuari de la Mare de Déu de Talló, a la comarca de La Cerdanya-Baridà. Després de pregar en comunió, Joan Pous, l’historiador local i membre del Consell diocesà de Pastoral del

Els participants en la trobada de preveres de Perpinyà i La Cerdanya, davant l’església de Santa Eugènia de Nerellà.

Bisbat d’Urgell, va explicar la història del Santuari i de la comarca. Tot seguit, els sacerdots van visitar l’església de Santa Eugènia de Nerellà, coneguda com “la Pisa de la Cerdanya” per la seva torre inclinada. Finalment, la jornada es va cloure amb un dinar de germanor a la Residència de la Immaculada, de les Germanes Carmelites de Sant Josep, a Tartera. Va ser una jornada per a compartir experiències pastorals i reflexions sobre la realitat eclesial dels nostres pobles i de l’Església universal.

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “CAPÍTOLS”, DE PERICO PASTOR El pintor i il·lustrador Perico Pastor (La Seu d’Urgell, 1953) inaugurà el 5 de juny al Museu del Tabac d’Andorra (Fundació Julià Reig), a Sant Julià de Lòria, l’exposició “Capítols”, una col·lecció creada al voltant d’un dels documents jurídics matrimonials que feia servir el seu pare, notari de professió. Al voltant

d’aquesta noció, de la qual havia sentit parlar al pare durant la infantesa, Pastor ha pintat mig centenar de quadres, la major part dels quals aquarel·les, tot i que també hi ha alguns olis. A la inauguració va assistir-hi el Copríncep Episcopal, que va adreçar unes paraules als assistents tot posant de manifest la qualitat artística del pintor urgellenc, el valor i la bellesa de la seva tècnica depurada en l’aquarel·la, i recordà el gran valor de la dimensió estètica, del goig i el plaer del que és bell i sublim, per part de la persona humana tal i com ho valorava Kant: un mitjà privilegiat de transmetre sentiments i emocions. La mostra romandrà oberta fins al 28 de setembre.

CONFIRMACIONS A ORDINO El 5 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a quatre joves de la Parròquia d’Ordino. Concelebraren el Rector de

Perico Pastor comenta amb Mons. Vives una de les obres de la mostra “Capítols”.

Mons. Vives animà els confirmands d’Ordino a ser coherents sempre amb la seva fe.

la Parròquia, Mn. Joan Fenosa; Mn. Albano Teixeria, de la missió portuguesa; i Mn. David Codina. A l’homilia, Mons. Vives animà els joves a ser coherents sempre amb la seva fe i els recordà que en aquell dia rebien el do de l’Esperit Sant i confirmaven el do que ja els havia estat conferit pel Baptisme. Una confirmació que requereix d’ells obrir-se a l’acció de l’Esperit Sant i disposar-se interiorment per a rebre’l amb un cor obert i generós. L’Arquebisbe explicà als joves com l’Esperit Sant és com un segell pel qual quedaran

marcats tota la vida amb la força de Déu, que els defensarà i els ha d’ajudar per sempre més. Al final de la celebració eucarística, l’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament perquè sigui un llibre que els acompanyi al llarg de la seva vida.

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL A LA JUNTA DE L’APCA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre dijous 5 de juny al migdia al Palau Episcopal una representació de l’Associ-

Mons. Vives va rebre els representants de l’APCA al Palau Episcopal. Església d’Urgell

ació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA), encapçalada pel President, Marc Segalès, i el Tresorer, Gualbert Osorio. A la reunió també va assistir la Delegada de Mitjans de Comunicació del Bisbat d’Urgell, i membre fundador de l’APCA, María Cristina Orduña. És la primera vegada que el Copríncep es reuneix amb representants d’aquesta entitat col·legial que aplega professionals de la comunicació al Principat d’Andorra. L’APCA va iniciar les gestions per constituir-se com a associació el 2012, però no ha estat fins fa uns mesos que els seus estatuts han estat definitivament aprovats pel Govern. Els membres de la junta, com ja havien fet anteriorment amb els grups parlamentaris, van traslladar al Copríncep la seva preocupació per la proposició de llei de protecció civil de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge que vol impulsar el Govern andorrà.

CONFIRMACIONS A LA SEU D’URGELL En la solemnitat de la Pentecosta, el matí del diumenge 8 de juny l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a 33 joves de la Parròquia de Sant Ot a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, tot culminant el temps pasqual. Concelebraren el Degà del Capítol Catedral i Rector de la Parròquia, Mn. Xavier Parés; el Vicari de la Parròquia, Mn. Jordi 32

Església d’Urgell

Mons. Vives, amb el grup de joves que va confirmar a l’església de Santa Magdalena.

Miquel; i el P. Josep Maria Feliu, SJ. A l’homilia, tot glossant les lectures proclamades en la solemnitat de la Pentecosta, l’Arquebisbe recordà als joves com, pel Baptisme i la Confirmació que rebien en aquell dia, esdevenen enviats en missió per tal de donar testimoni sense vergonya de la pròpia fe. I demanà als fidels d’unir-se a la pregària per la pau a Terra Santa que aquella mateixa tarda havien de compartir al Vaticà el Papa Francesc amb els Presidents d’Israel i Palestina, Simon Peres i Mahmoud Abbas, i amb el Patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu. El mateix diumenge a la tarda coincidint si fa no fa amb l’hora de la pregària al Vaticà, l’Arquebisbe confirmà altres vuit joves a l’església de Santa Maria Magdalena de La Seu d’Urgell, acompanyat en aquest cas per Mn. Miquel, Mn. Parés, i Mn. Ramon An-

glerill, Rector de Tuixent i d’Adraén, Parròquies de les quals eren dos dels confirmands. Mons. Vives convidà els fidels, així com tots els preveres i diaques de la Diòcesi, a unir-se al Sant Pare en la pregària per la pau a Terra Santa, i tot seguit, a l’homilia, demanà als confirmands que siguin constructors de pau als seus entorns quotidians, i els convidà a tenir sempre l’actitud oberta, acollidora i misericordiosa que ens mostra el Papa Francesc amb el seu exemple. Al final de l’Eucaristia,

tal com havia fet també al matí, l’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament tot convidant-los a llegir-ne cada dia un passatge, i els explicà com a ell personalment això l’havia ajudat molt en la seva vida.

“MISSA ROCIERA” A ANDORRA LA VELLA Unes tres-centes persones, la majoria residents de procedència andalusa, es congregaren a l’església arxiprestal d’Andorra la Vella el 8 de juny per venerar la Verge del Rocío

Unes tres-centes persones van participar de la “Missa Rociera” a Andorra la Vella.

en ocasió de la seva festa, que tradicionalment se celebra el dilluns següent al diumenge de Pentecosta. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Ramon Sàrries, Rector de la Parròquia de Sant Esteve i Arxiprest de les Valls d’Andorra. El Cor Rociero, format per veus de les associacions El Patio Andaluz i Al-Andalus, solemnitzà la celebració amb la participació entusiasmada dels fidels. Les associacions s’ajuntaren per primera vegada per tal de celebrar plegades la solemnitat.

CELEBRACIÓ DE LA SEGONA PASQUA ARREU DEL BISBAT Moltes parròquies i comunitats de la Diòcesi d’Urgell van celebrar el 9 de juny la Pentecosta o segona Pasqua amb aplecs força participats pels fidels. Va ser el cas, per exemple, de Sant Salvador de Toló, de Santa Maria d’Erinyà, d’Oliola, de Pallerols de Rialb, de Santa Fé a Organyà o de Sant Romà de Vila, a Encamp. En aquest darrer cas, Mn.

Antoni Elvira va oficiar l’Eucaristia, participada per molts fidels encampadans que van aprofitar la diada festiva al Principat per sumar-se a l’aplec. Mn. Elvira va parlar a l’homilia de la pau i del valor de la pregària en moments de crisi i dificultat, en referència a la pregària per la pau a Terra Santa del Sant Pare amb els presidents israelià i palestí, Shimon Peres i Mahmud Abbas, el dia abans al Vaticà.

MONS. VIVES ASSISTEIX A LA XXV TROBADA EMPRESARIAL AL PIRINEU L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va assistir el matí del 12 de juny a l’obertura de la XXV Trobada Empresarial al Pirineu, que es va dur a terme a la Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell. Mons. Vives anava acompanyat del Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; i del Secretari General Mn. David Codina. Ramon Roca, President de l’Associació Trobada Empresarial al Pirineu, va obrir l’acte tot destacant

Mn. Elvira va presidir l’Eucaristia a l’aplec de Pentecosta a Sant Romà de Vila, a Encamp.

D’esquerra a dreta, Albert Batalla, Mons. Vives, el President Mas i Ramon Roca.

la importància que han pres la globalització i les noves tecnologies en el context empresarial, atès que les formes de rebre la informació que ajuda a prendre les decisions empresarials han canviat. De la seva banda, l’Alcalde de La Seu, Albert Batalla, va afirmar que la fita aconseguida després de 25 anys d’organitzar la Trobada és determinant, i incidí en la necessitat que empresaris i entitats socials dediquin temps a pensar el futur i bastir estratègies eficaces per aprofitar mútuament les sinergies que es generen en tots dos àmbits. L’endemà, divendres 13 de juny, Mons. Vives també va ser present a la inauguració oficial de la Trobada, que anà a càrrec del President de la Generalitat, M. Hble. Sr. Artur Mas. El procés sobiranista, el dèficit fiscal amb Espanya i la recuperació econòmica de Catalunya van centrar el seu discurs. El President Mas afirmà que “Catalunya té un projecte” que passa per la consulta del 9 de novembre, per a la qual el Govern ho

té tot preparat: “La batalla ara és poder decidir”. Alhora, insistí en l’objectiu de poder-se “entendre amb les autoritats de l’Estat espanyol per fer les coses el millor possible”, i en la necessitat que Catalunya tingui “instruments normals per anar endavant i seguir avançant”.

PONTS CELEBRA SANT ANTONI DE PÀDUA Els veïns del carrer Vilanova de Ponts van celebrar el 13 de juny la festa de Sant Antoni de Pàdua amb una trobada en la qual van resar el Rosari al costat de la imatge que havien baixat prèviament per posar-la en un senzill altar a peu de carrer. Durant tot el dia, molta gent va anar encenent ciris a la imatge en senyal de devoció, fins que a les cinc de la tarda va començar el rés del Rosari i en acabat es feren les peticions al sant per la fe, la salut i la feina per a totes les famílies pontsicanes. Després de l’acte religiós, els veïns del carrer van oferir als assistents un berenar amb coca i xocoEsglésia d’Urgell

En el dia de Sant Antoni, els veïns del carrer Vilanova col·loquen la imatge del sant en un senzill altar a peu de carrer perquè el puguin venerar tots els pontsicans.

lata. Aquest any també hi va participar un bon grup de fidels i devots de Sant Antoni de Pàdua d’altres barris de Ponts, tot i que a la vila el sant és conegut com Sant Antoni del carrer Vilanova. També a molts altres indrets de la Diòcesi hi ha una gran devoció per Sant Antoni de Pàdua, que se sol representar vestit amb l’hàbit franciscà, portant el Nen Jesús als braços, amb un lliri blanc signe de la puresa i un llibre que representa els Evangelis com a símbol de la seva tasca de predicador. Aquesta és la imatge que contemplen els vianants del carrer Vilanova de Ponts durant tot l’any, ja que està en una petita fornícula i acompanya la vida del poble. Són molts els qui encenen algun ciri i li demanen ajuda i la seva intercessió per a moltes 34

Església d’Urgell

causes. És considerat un gran advocat per als estudiants, que aquests dies s’examinen.

CLOENDA DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT Amb gran alegria i illusió per part de tots els qui durant tres cursos han participat quinzenalment i d’una forma fidel a l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell (EDFP), el dissabte dia 14 de juny va tenir lloc l’acte senzill de cloenda del curs 2013-2014 i del primer trienni de funcionament de l’Escola. La jornada fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i comptà amb el Director de l’Escola i Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, que amb esforç i tenacitat ha acom-

panyat els alumnes al llarg d’aquests tres anys. La darrera jornada s’inicià amb la presentació de la Delegació de Joventut per part del Delegat diocesà, Lluís Plana, que presentà els objectius prioritaris i les activitats de pastoral juvenil que es fan al Bisbat. A continuació va tenir lloc la revisió del curs per part dels alumnes, que van explicar quins han estat, al seu parer, els punts forts i els aspectes a millorar al llarg d’aquests anys de formació. Precisament, i a partir de les propostes presentades pels integrants de l’Escola, s’ha vist la possibilitat que sorgís un grup de pregària i de reflexió que el curs vinent pogués aprofundir sobre els diferents moviments i corrents espirituals cristians catòlics. L’Arquebisbe Joan-Enric agraí l’interès manifestat i la fidelitat i constància en l’assistència per tots els integrants de l’Escola, els encoratjà a continuar aquest desig formatiu d’ara endavant aprofundint més i més en el coneixement del Senyor

Jesús, i tot seguit lliurà als alumnes, en un acte senzill però emotiu, un petit diploma que acredita la participació al trienni formatiu ofert per la Diòcesi d’Urgell. Posteriorment, tingué lloc l’acte central de la jornada amb la celebració de l’Eucaristia a la capella de la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, presidida per Mons. Vives i concelebrada per Mn. Antoni Elvira i els diaques Mn. Josep Montoya i Mn. Josep Caba, que han estat alumnes de l’EDFP durant aquest trienni. A l’homilia, Mons. Vives animà els participants a fer com el profeta Elies, que va llençar el seu mantell de profeta sobre Eliseu per indicar-li que Déu el cridava a seguir-lo incondicionalment, i els va demanar que transmetin a tothom l’alegria i l’expe riència viscuda a l’EDFP: una crida de persona a persona, una evangelització de faç humana, comptant amb l’ajuda de l’Esperit Sant, que és qui obre els cors a la fe i al servei compromès.

Mons. Vives lliurà als alumnes un diploma que acredita la participació al trienni formatiu ofert per l’EDFP.

Un instant de la desfilada dels equips participants en la XIII Trobada Esportiva de Residències d’Avis.

XIII TROBADA ESPORTIVA DE RESIDÈNCIES D’AVIS El dissabte 14 de juny, enguany a la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell, es va celebrar la XIII Trobada Esportiva de Residències d’Avis, amb la participació d’un bon nombre de padrins de les següents residències i llars de gent gran: Càser, d’Oliana; Clara Rabassa i el centre sociosanitari El Cedre, d’Andorra; Sant Roc, de Bellver de Cerdanya; Residència de Puigcerdà; Residència d’Avis de la Pobla de Lillet; i la Fundació Sant Hospital i la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell; a més de Creu Roja Andorrana. A l’acte inaugural hi eren presents l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el Vicari General d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; La Regidora de Salut de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell i un representant del Govern d’Andorra. Cal fer un reconeixement especial als prop de 200 voluntaris que feren possible la realització d’aquesta bonica trobada que fomenta l’amistat i una

sana competitivitat entre la gent gran, amb proves esportives i lúdiques adaptades. Amistat, comunió, respecte al que cadascú aporta, solidaritat mútua i joia del joc i de la diversió entre amics.

CONFIRMACIONS A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL El vespre del dissabte 14 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar en un segon dia el sagrament de la Confirmació a setze joves de la ciutat de La Seu d’Urgell, durant la celebració eucarística a la

Catedral d’Urgell concelebrada pel Rector i el Vicari de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Xavier Parés i Mn. Jordi Miquel, i el diaca Mn. Pere Morales. A l’homilia, tot glossant les lectures proclamades del diumenge de la solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat, Mons. Vives animà els joves confirmands a admirar el misteri de Déu Creador: Pare, Fill i Esperit Sant. L’Arquebisbe subratllà com els éssers humans tenim aquesta capacitat racional d’admirar-nos i de ser lliures, i que això ens diferencia fonamentalment de qualsevol altre ésser viu. Convidà els joves a tenir sempre aquesta actitud d’admiració davant la grandesa del món creat per Déu i a reconèixer la nostra petitesa davant el seu Amor, ja que Ell és “compassiu i benigne, lent per al càstig i fidel en l’amor”. L’Arquebisbe exhortà els joves a tenir sempre una personalitat clara i definida que els faci ser capaços de prendre les seves

Mons. Vives animà els joves confirmands a admirar el misteri de Déu Creador: Pare, Fill i Esperit Sant.

pròpies opcions personals de vida, encara que no siguin les de la majoria. I els convidà a ser testimonis i difusors de l’alegria de l’Evangeli per tot el món, especialment en els seus entorns quotidians. Al final de l’Eucaristia lliurà als joves un exemplar del Nou Testament, convidant-los a llegir-ne cada dia un petit fragment.

ESTUDI DE LA REALITAT PASTORAL DE LA PARRÒQUIA DE GUISSONA El Consell Pastoral de la Parròquia de Guissona ha dut a terme en els darrers quatre anys un treball d’investigació, titulat “Necessitats, dificultats i propostes d’actuació”, per conèixer la realitat pastoral de les comunitats de fidels, de practicants i no practicants, grans i joves, que hi estan vinculats. Els resultats de l’estudi es van presentar el diumenge 15 de juny a l’església parroquial en el marc de la trobada interparroquial convocada sota el lema “Anem a les arrels”; i després de l’Eucaristia presidida pel Rector, Mn. Ramon Balagué. Els enquestadors han estat alumnes de 4t d’ESO, dirigits per la professora de Religió, Joana Jiménez, i ha establert els criteris d’interpretació el sociòleg Santiago Estaun, que també ha sistematitzat els resultats. L’estudi servirà, segons va explicar Mn. Balagué, per dibuixar estratègies d’acció i cercar maneres de millorar la presència en el món. Església d’Urgell

Els resultats de l’estudi fet a Guissona es van presentar a l’església parroquial.

Al final del dinar de germanor amb què es va cloure la trobada es va retre un sentit homenatge al sagristà de la Parròquia, Josep Vilarrubla, per la seva llarga i acurada dedicació i servei.

CONFIRMACIONS A TÉRMENS I MENÀRGUENS L’església de Sant Joan Baptista de Térmens s’omplí de gom a gom el diumenge dia 15 de juny, solemnitat de la Santíssima Trinitat, amb els familiars i amics dels 47 joves que reberen el sagrament de la Confirmació de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric. La celebració eucarística fou concelebrada pel Rector, Mn. Jaume Tarragó, i pel seu germà prevere, Mn. Josep Maria Tarragó, i solemnitzada amb els cants de la Coral de Térmens. Després de llegir la Paraula de Déu proclamada pels joves confirmats, l’Arquebisbe, tot glossant les lectures de la Solemnitat de la Trinitat, animà els joves a sentir-se joiosos per36

Església d’Urgell

què rebien el sagrament de la Confirmació en una festa tan gran, que posa de manifest el dinamisme de l’Amor que és Déu i existeix en Déu. Precisament aquest Déu “compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”, i “el Déu de l’Amor i de la Pau”, és el que els joves tenen la missió i la responsabilitat d’anunciar i proclamar amb les seves vides. Per això, Mons. Vives els exhortà a ser persones sempre coherents amb la seva fe, i subratllà la tasca important que en aquell dia els era confiada

especialment als padrins dels confirmats: ser una ajuda i un suport per als seus fillols al llarg de tota la vida. També el mateix dia 15 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell administrà la Confirmació a 14 joves de la parròquia de Santa Maria de Menàrguens, en una Eucaristia concelebrada pels mossens Tarragó i Mn. David Codina. Mons. Vives animà els confirmands a tenir sempre Jesús com a amic i a no renunciar mai a la seva amistat. L’Esperit Sant que rebien en aquell

diumenge era com un “segell” que ha de marcar per sempre la seva vida i els exhortà a renovar les promeses del seu baptisme renunciant al pecat i a tot allò que els aparta de Déu i dels germans, i professar la seva fe d’una manera ben personal. Al final de l’Eucaristia l’Arquebisbe Joan-Enric regalà als joves un exemplar del Nou Testament recordant com al propi Arquebisbe li havia fet tant de bé llegir-ne cada dia un petit fragment quan era adolescent, i agraí els tre-

En la solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Arquebisbe administrà el sagrament de la Confirmació a 47 joves de Térmens (a baix) i altres 14 de Menàrguens.

balls que els dos germans preveres Tarragó realitzen als pobles de Menàrguens i Térmens.

SESSIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL AMB ELS ARXIPRESTOS Dilluns 16 de juny, a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell, va tenir lloc la sessió ordinària del Consell Presbiteral d’Urgell sota la presidència de l’Arquebisbe Joan-Enric, que, en aquesta ocasió, fou conjunta amb els Arxiprestos de la Diòcesi. Hi assistiren la totalitat dels Consellers i Arxiprestos. La reunió començà a dos quarts d’onze del matí i es prolongà fins a les cinc de la tarda, i va incloure la celebració eucarística a la capella del Seminari diocesà d’Urgell. Es tractaren, entre d’altres temes, els possibles objectius pastorals diocesans prioritaris de la Diòcesi en el futur, a partir de

Els Consellers i Arxiprestos compartiren l’Eucaristia a la capella del Seminari diocesà d’Urgell.

la relació presentada en la visita ad limina, i dels suggeriments i aportacions que els Consellers feren a l’Arquebisbe. També es va avaluar el primer trienni de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, a partir de l’exposició que en féu el seu Director, i Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira. Els Consellers reberen altres informacions diocesanes, com ara les obres

previstes al Seminari diocesà, la inauguració del nou arxiu; la propera edició de la Càtedra de Pensament Cristià; l’ordenació presbiteral de Mn. Pere Morales; els exercicis espirituals per als preveres i diaques; les Jornades de Teologia, etc.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA CÀTEDRA 2013 La sala d’actes de Santa Maria del Fener, a Andorra la Vella, va acollir el

vespre del 17 de juny la presentació del llibre “La relació interpersonal en la societat xarxa”, que recull les ponències presentades l’any passat en la Càtedra de Pensament Cristià pel periodista Josep Cuní, el sociòleg Salvador Giné i el teòleg i doctor en filosofia Francesc Torralba. La presentació del llibre va anar a càrrec del Rector de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida, bon coneixedor de la societat digital i impulsor d’algunes iniciatives formatives i universitàries en aquest àmbit, qui va exposar algunes de les idees clau del llibre i les seves conclusions. També es va referir a les paraules de Mons. Joan-Enric Vives al proemi de llibre, on destaca que la xarxa té efectes en la configuració de la identitat personal, perquè la identitat és narrativa, no és un tot fix i estàtic, aliè al món en el qual viu, sinó que es construeix a

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL FELICITA FELIP VI L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va felicitar Felip VI amb motiu de la seva entronització com a nou Rei d’Espanya mitjançant una carta en la qual reitera la voluntat del Principat d’Andorra de “mantenir les tradicionals bones relacions d’amistat i estreta col·laboració” amb el Regne d’Espanya. Mons. Vives expressà al monarca la seva

“disposició a aprofundir els especials llaços de germanor que des dels nostres orígens històrics han mantingut els Bisbes d’Urgell, en la seva qualitat de Coprínceps d’Andorra, i les Autoritats del Regne d’Espanya”, i li fa manifesta la seva pregària per un fecund regnat, recordant també la Reina Letizia, la Princesa Leonor i la Infanta Sofía. El Copríncep també

va fer arribar, en aquest moment històric, el reconeixement i la gratitud del Poble Andorrà i de les seves Autoritats envers el Rei Joan Carles I pel seu regnat “al servei d’Espanya, especialment en moments clau de la seva història més recent”. Mons. Vives expressa el seu agraïment als Reis Joan Carles i Sofia per la missió duta a terme, pels seus compromisos

en ordre a la instauració i consolidació de la democràcia a Espanya, i per les bones relacions de col·laboració entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra durant el seu regnat. Les dues cartes van ser trameses a través dels serveis diplomàtics pertinents coincidint amb els actes d’abdicació i d’entronització a la Corona d’Espanya.

Església d’Urgell

A la taula, d’esquerra a dreta, Daniel Bastida, Mons. Vives i el Dr. Torralba, durant la presentació del llibre “La relació interpersonal en la societat xarxa”.

partir d’interaccions, de relacions. L’acte va ser presidit precisament per l’Arquebisbe Joan-Enric, i van assistir diverses personalitats del país, entre les quals el Síndic d’Andorra, Vicenç Mateu; i l’Ambaixador d’Espanya, Albert Moreno.

EUCARISTIA DE FINAL DE CURS DE L’ESCOLA JANER El dimecres 18 de juny es van aplegar a l’església de Santa Coloma els alumnes de 4t d’ESO de l’escola Mare Janer, conjuntament

amb els seus professors, per compartir la celebració eucarística de final de curs, presidida pel Rector de Sant Julià de Lòria i Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. Va ser una Eucaristia preparada des de la classe de Religió i que volia recollir tots els moments viscuts pels alumnes al llarg del seu procés formatiu. Mn. Chisvert els va convidar a viure els seus somnis, que no deixessin de somniar, tal i com deia la cançó de Manu Carrasco, “No dejes de soñar”, que els alumnes van

Els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Janer, davant l’església de Santa Coloma.

Església d’Urgell

Els cantaires de l’Escolania de Montserrat, abans de començar la seva actuació a la Catedral d’Urgell.

triar com cant d’entrada. Mn. Chisvert va aprofitar l’ocasió per fer una crida en pro de la cultura de l’esforç, que ha entrat en crisi durant els darrers anys a la nostra societat: “Amb esforç, ho aconseguirem”, insistí el Rector de Sant Julià. La celebració va servir també com a pròleg per a un dia molt esperat pels alumnes que hi van participar: el dia de la seva graduació, que va tenir lloc el divendres 27 de juny a l’escola.

CONCERT DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT A LA CATEDRAL D’URGELL La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir la nit del dijous 19 de juny el concert inaugural del Festival de Música Antiga dels Pirineus, titulat “Mil anys de música a Montserrat” i interpretat per l’Escolania de Montserrat, que va començar amb una peça de cant gregorià, “Germinans germinabit”, cantada de manera molt original, amb sons de carilló repartits per tot el temple, mentre els nens pujaven des del peu de la nau pel passadís central, i va acabar amb una versió d’“El cant dels ocells” arranjada pel director del cor, Bernat Vivancos, i basada també en el concepte de so envoltant: els infants es van tornar a escampar pel temple fent les diferents veus i sons d’ocells mentre evolucionava la peça musical. Vicenç Prunés va acompanyar a l’orgue els cantors. L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir el concert acompanyat pel Vicari

General d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri. Hi foren presents el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; l’Alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira; i altres autoritats dels municipis on s’estén la programació del festival.

mossens i diaques. Posteriorment tingué un lloc un sopar de germanor on es comunicà que els Bisbes corresponsables del Seminari han renovat Mn. Norbert Miracle i Mn. Jaume Casamitjana com a Rector i Vicerector del SMI, respectivament, per un període de tres anys.

CLOENDA DEL CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ

NOMENAMENT DE LA PRESIDENTA DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ CLARA RABASSA

Dimecres 18 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Rector del Seminari Diocesà, Mn. Ignasi Navarri, va assistir a la cloenda de curs del Seminari Major Interdiocesà a Barcelona (SMI), que acull els seminaristes d’Urgell. L’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, presidí l’Eucaristia de cloenda, concelebrada per la majoria dels Bisbes de Catalunya i el Rector i el Vicerector del SMI, Mn. Norbert Miracle i Mn. Jaume Casamitjana; a més dels Rectors dels Seminaris diocesans de Catalunya; el Director espiritual del SMI, P. Jesús Renau, SJ; i altres

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha nomenat la Sra. Eloisa Ortega i Montsant com a nova Presidenta delegada i representant del Bisbe d’Urgell en el Patronat de la Fundació Clara Rabassa, dedicada a l’atenció de persones grans i situada a Andorra la Vella. La Sra. Eloisa Ortega i Montsant (Vilafranca del Penedès, 1963) està casada amb Francesc Mora i tenen tres fills, és Llicenciada en Dret i exerceix al Principat d’Andorra. Pren el relleu de la Sra. Roser Jordana i Mallol (a.c.s.), dolorosa-

Mons. Vives amb la Sra. Eloisa Ortega, nova Presidenta del Patronat de la Fundació Clara Rabassa.

ment traspassada fa unes setmanes.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ Dissabte 21 de juny va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària del Consell Pastoral de la Diòcesi d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Secretari del Consell, Adolf Tugues. La sessió començà amb la pregària de l’Hora Menor i amb la lectura i, posterior aprovació, de l’acta de la sessió anterior. A continuació, els Consellers reberen una sèrie d’informacions diocesanes per part de l’Arquebisbe. Els dos punts

centrals de l’ordre del dia foren la presentació d’uns objectius pastorals diocesans prioritaris de la Diòcesi en el futur, a partir de la relació presentada en la visita ad limina, els quals van ser objecte de debat per part dels Consellers, que enriquiren la ponència. A continuació, Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral i Director de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, presentà als Consellers l’avaluació del primer trienni de funcionament de l’escola i el programa per al curs vinent. Cal subratllar com 17 alumnes han finalitzat els 3 anys de formació periòdica

Mons. Pujol presidí l’Eucaristia de final de curs al SMI. Església d’Urgell

quinzenal. Va presentar també la proposta de realitzar per al futur el curs bàsic formatiu de tres anys i un altre curs d’aprofundiment sobre espiritualitat o formació bíblica. Els Consellers reberen altres informacions diocesanes (la Càtedra de Pensament Cristià; l’ordenació presbiteral de Mn. Pere Morales; les Jornades de Teologia; etc.), i, al seu torn, oferiren altres informacions des dels Arxiprestats i Delegacions. Després del dinar al Seminari, van girar una visita guiada per les installacions restaurades de l’edifici (sales, capella, etc.) i reberen informació del projecte d’actuació, ja imminent, al segon i tercer pis de l’edifici. La pròxima reunió quedà fixada per al dissabte 22 de novembre.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LA MARE DE DÉU EN CENT CANÇONS TRADICIONALS DEL PIRINEU” El 20 de juny tingué lloc a la sala La Immaculada de La Seu d’Urgell la presentació del llibre “La Mare de Déu en cent cançons tradicionals del Pirineu”, compilat pel musicòleg Artur Blasco, i que forma part del cinquè volum de la seva obra “A peu pels camins del cançoner”. Intervingueren en la presentació, a més de l’autor, el Vicari General d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; l’historiador Joan Pous i l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, tots 40

Església d’Urgell

Artur Blasco (primer per l’esquerra a la taula presidencial, al costat de Mn. Mauri) és l’autor de la recopilació “La Mare de Déu en cent cançons tradicionals del Pirineu”.

els quals exposaren en les seves intervencions l’estima que els habitants de les contrades pirinenques sempre han tingut envers la Mare de Déu, i que queda ben palesa en aquestes cançons tradicionals a llaor de Maria Santíssima.

CONFIRMACIONS A SANT ANDREU D’OLIANA El 22 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a vuit joves de la Parròquia de Sant Andreu d’Oliana. Estava acompanyat pel Rector i Canonge, Mn. Jaume Vila, i pel Secretari del Bisbat, Mn. David Codina. La Coral Sant Andreu d’Oliana solemnitzà l’Eucaristia amb els seus cants. A l’homilia, l’Arquebisbe comentà les lectures de la Paraula de Déu i remarcà el sentit joiós de la festa del Corpus, amb Jesús que es passeja pels carrers i cases dels nostres pobles, enmig nostre, per donar-nos vida. Animà a estimar i valorar la presència de Jesús en l’Eucaristia, memorial de la passió, mort i resurrecció

del Senyor; i exhortà els joves confirmats i el Poble de Déu a estimar i viure sempre de Jesús-Eucaristia, rebent el Cos de Crist sempre amb veneració i unció devota, pensant en el gran amor que el Senyor ha fet quedant-se amb nosaltres sota les sagrades espècies del pa i del vi. També recordà la Visita Pastoral del Sant Pare, el dia abans, 21 de juny, a Cassano all’Ionio, on afirmà que “quan l’adoració de Senyor se substitueix pel culte al diner, que obra el camí del pecat, l’interès propi i l’opressió; quan no s’adora a Déu, el Senyor, ens

convertim en adoradors del mal”, i on criticà durament “els qui segueixen aquest camí en la seva vida de maldat, com ho fa la màfia; i que no estan en comunió amb Déu, estan excomunicats”. L’Arquebisbe posà la mort d’un infant i del seu avi cremats vius a Cassano all’Ionio com a exemple de fins a quin punt el mal pot embogir les persones, i animà els joves a ser persones honestes i bones al llarg de tota la seva vida, persones que se signifiquin per la tria del bé i de l’Evangeli, i que anunciïn l’alegria de seguir la Paraula de Déu. Al final de l’Eucaristia, Mons. Vives regalà als joves un exemplar del Nou Testament convidant-los a llegir un passatge cada dia i així créixer en la seva vida com a cristians i amics de Jesús.

NOCES D’OR SACERDOTALS DE MN. XAVIER ESPLANDIU Mn. Xavier Esplandiu va celebrar el diumenge 22 de juny els seus cinquanta anys d’ordenació presbite-

A Oliana, Mons. Vives animà els joves a ser persones que se signifiquin per la tria del bé i de l’Evangeli.

Mn. Esplandiu (a la foto, entre els escolans i Mn. Elvira) celebrà les noces d’or sacerdotals a la Parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp.

ral a Encamp, on ha estat Rector durant 14 anys. La Parròquia de Santa Eulàlia s’uní a l’acció de gràcies a Déu en una Eucaristia presidida per Mn. Esplandiu i concelebrada pel seu successor com a Rector, Mn. Antoni Elvira, i en la qual hi participaren molts familiars i amics, companys de curs del Seminari, els Cònsols i Consellers del Comú d’Encamp i un bon nombre de feligresos de la Parròquia. Abans de la celebració, Mn. Esplandiu, per mitjà d’una projecció d’imatges i ajudat pel Sr. Adolf Tugues, va recordar alguns episodis de la seva biografia i del seu ministeri sacerdotal. Les diverses diapositives anaven evocant els moments més significatius de la seva vida, com ara l’ordenació sacerdotal a la Parròquia de Sant Feliu Màrtir, a Sort, el 28 de juny de 1964; moments especials de la vida familiar i escenes del temps al Seminari, així com el record per a les Parròquies que ha servit (1964-1972 a Vielha; 1972-1977 a la Vall de Boí;

1977-1991 a Bossòst; 19911998 a Salàs de Pallars; i 1998-2012 a Encamp). Després de la projecció, el Cònsol Major d’Encamp, Jordi Mas, adreçà unes paraules a Mn. Xavier tot recordant algunes vivències i agraint-li el treball que ha fet a la Parròquia durant aquests anys. Seguidament, se celebrà l’Eucaristia, solemnitzada pels Petits Cantors d’Andorra, sota la direcció de Catherine Metayer, i, acabada la celebració, la directora agraí a Mn. Esplandiu tot el suport i ajuda que ha prestat al cor durant el

temps que ha estat Rector d’Encamp. Finalment, uns infants oferiren un regal a Mn. Esplandiu en nom de tota la Parròquia, com a mostra d’agraïment i de felicitació per les noces d’or. De la seva banda, Mn. Esplandiu lliurà un recordatori de la celebració a tots els qui es reuniren per celebrar els seus cinquanta anys de ministeri sacerdotal.

FELICITACIÓ DE LA CÚRIA A L’ARQUEBISBE JOANENRIC AMB MOTIU DE LA SEVA ONOMÀSTICA Dilluns 23 de juny a migdia, una bona colla de preveres, representants de les ordes religioses, els membres de la Cúria diocesana i els treballadors del Bisbat es van trobar a la sala d’actes de la Casa del Bisbat per transmetre la seva felicitació a l’Arquebisbe Joan-Enric amb motiu de la seva onomàstica. El Representant Personal del Copríncep i Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri, va ser l’encarregat

de felicitar l’Arquebisbe en nom de tots els presents, i ho va fer glosant la figura de Sant Joan Baptista i la seva tasca de precursor. La missió de Sant Joan va ser “preparar els camins del Senyor”, explicà Mn. Mauri, que també va apuntar l’actitud del Sant Pare Francesc com la d’un precursor que va endavant i que disposa de la claredat d’idees que ve del Senyor i de la seva llum. Mons. Vives agraí les paraules de Mn. Mauri i recordà que Sant Joan és signe d’alegria, per la seva actitud i el senyal de les seves accions recollides a l’Evangeli, i va desitjar que aquesta alegria la poguessin viure totes les persones en la seva vida, especialment els aplegats per la festa en aquell moment i les seves famílies. Va felicitar molt especialment la paternitat d’un dels treballadors del Bisbat, en Josep Rábade, que tot just un mes abans encara no va ser pare d’una nena, Irene, també present a l’acte en braços de la mare.

Un bon nombre de preveres, religiosos i treballadors del Bisbat va felicitar l’Arquebisbe amb motiu de la festivitat de Sant Joan. Església d’Urgell

SOLEMNITAT DEL CORPUS CHRISTI A LA DIÒCESI D’URGELL Diumenge 22 de juny, es va celebrar arreu del Bisbat d’Urgell la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. Així, a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, a les sis de la tarda l’Arquebisbe presidí una solemne Eucaristia, concelebrada amb els preveres de la ciutat i solemnitzada amb els cants del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, dirigits per Catherine Metayer. L’Arquebisbe, a l’homilia, subratllà com en la festa del Corpus Christi el Senyor surt per les nostres viles i carrers per fer-se proper a la gent, especialment als qui més el necessiten: els malalts, els ancians, els discapacitats i els qui pateixen la soledat de la crisi o la manca de feina. Crist no ens deixa sols i abandonats sinó que ens ha donat el seu Cos i la seva Sang com a memorial i presència real del

Església d’Urgell

seu Amor misericordiós i generós envers nosaltres. I es referí a les paraules del Papa tot just el dia abans, 21 de juny, a Cassano all’Ionio, excomunicant la màfia i, de manera general, tots els qui es dediquen a fer el mal. Al final de l’Eucaristia

va començar la processó que dugué pels carrers del casc antic de la ciutat el Santíssim Sagrament, precedit pels nens i nenes que han fet enguany la primera comunió a la Parròquia de Sant Ot, els cantaires del cor dels Petits Cantors i els preveres concelebrants. L’Arquebisbe portava sota pal·li la Custòdia amb Jesús Sagramentat, i el seguien la banda dels Armats de la ciutat i nombrosos fidels. Tot el recorregut tenia catifes de flors i fullatge perfumat, confeccionades pels veïns i voluntaris de La Seu. A la plaça Patalín, després d’uns instants d’intensa adoració, l’Arquebisbe explicà el significat que en la solemnitat del Corpus Christi el Senyor surti de les esglésies i vagi a trobar el poble a les perifèries de la vida, com ara la plaça on habitualment es fa el mercat, i dedicà una pregària pels malats, els ancians, els nens que pateixen i els qui viuen els efectes de la crisi econòmica. Després de la benedicció amb el Santíssim de les persones congregades a la plaça, de tota la ciutat i la Diòcesi, la processó va prosseguir de nou de retorn a la Catedral, on hi hagué un nou moment d’adoració eucarística i la benedicció final. També a d’altres ciutats de la Diòcesi els feligresos van mantenir la tradició de confeccionar catifes de flors als carrers per on ha de passar la processó, com va ser el cas de Ponts, on els infants que han fet enguany la primera comunió precediren la Custodia, portada pel Rector, pels carrers principals del casc antic i fins a la plaça Planell, on es venerà el Santíssim Sagrament.

Església d’Urgell

(paraules del Papa Francesc en l’Angelus de la festivitat de la Sagrada Família)

Icona de Marko Rupnik per a la Trobada Internacional de la Família a Milà ().

EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

“Avui la nostra mirada sobre la Sagrada Família es deixa atreure també per la simplicitat de la vida que du a Natzaret. És un exemple que fa tant de bé a les nostres famílies, ajudant-les a esdevenir cada cop més comunitats d’amor i de reconciliació, en les quals s’experimenta la tendresa, l’ajuda mútua, el perdó mutu.”