__MAIN_TEXT__

Page 1

Esgl茅sia

d Urgell

# 428 - MAIG 2014

Ordenaci贸 sacerdotal de Mn. Joseph Geethafonkalan

150 anys de les Gnes. Dominiques a Guissona Pasqua del Malalt al Castell del Remei


Església d Urgell Índex 6

VERS UNA ECOLOGIA HUMANA Mn. Ignasi Navarri

LA DIMENSIÓ SOCIAL DE L’EVANGELI

4

Mn. Luis Eduardo Salinas

5

ORDENACIÓ PRESBITERAL DE MN. JOSPEH GEETHAFONKALAN A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL

6

Patrícia Navas

100 ANYS DE PATRONATGE SOBRE ANDORRA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL

11

Mons. Joan-Enric Vives. 13

CRÒNICA D’UNA TROBALLA EXCEPCIONAL 150 ANYS DE LES GERMANES DOMINIQUES A GUISSONA Gna. Mari Cruz

PASQUA DEL MALALT AL CASTELL DEL REMEI Mn. Juan Manuel Bajo Llauradó

LA BENVOLENÇA Dr. Francesc Torralba

XVII TROBADA INTERDIOCESANA DE VIDA CONSAGRADA Gna. Pilar Balasch

A VOSALTRES, JOVES CONFIRMANDS Mn. Ramon de Canillo

16

QUADRES TESTIMONIS DE LA VIDA DE L’ESGLÉSIA Mn. Jaume Mayoral

LA BELLESA LITERÀRIA DELS SALMS Mn. Ermengol Donisa

EL PA QUE ÉS VIDA, EN L’ESPERIT

13 16 18 21 22 23 25 27

Mn. Enric Prat

29

DIETARI

30

18 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Ressuscitar a l’esperança

E

l Senyor ens visita com a la seva Mare, a Magdalena, a les dones i als apòstols i deixebles, i ens torna a dir: “Per què busqueu entre els morts Aquell qui viu?”, no hi és en un sepulcre, no ha fracassat, no l’ha vençut la mort..., sinó que ha ressuscitat, i us precedeix en tots els racons i les perifèries de l’existència. Arreu vol que la seva llum irradiï el goig i la pau. Som a la Pasqua i Crist Ressuscitat amb la seva visita desvetlla de nou la Vida i l’Esperança en nosaltres, en l’Església i en el món. “Res no és mesquí ni cap hora és isarda ni és fosca la ventura de la nit...” escriu Joan Salvat-Papasseit. L’alegria triomfarà i l’Evangeli de l’alegria és la nostra raó de ser. Vivim per poder dir a tothom el goig que Jesús està viu, que l’Amor crucificat ha triomfat i que renéixer és possible! Tot té sentit. La vida porta a l’eternitat feliç. Per més que quan un viu enmig de preocupacions fortes, o se sent poc estimat o afeixugat pel pes dels anys, o no té gaire salut, o passa alguna creu, o se sent molt pecador... sembla que perd l’alè de l’esperança, crec que ens convé que ens ho diguem els uns als altres: val la pena creure i val la pena esperar! “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici... Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo!” (Sl 117,22).

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

qui més pateixen o viuen en la foscor i el dubte. Déu, ressuscitant el seu Fill Jesucrist, ens obre una esperança molt gran, immensa, de salvació i de vida, una vida que no morirà mai. Res ja no ens pot fer por. “Pau a vosaltres!”, repeteix sempre Jesús Ressuscitat (Jo 20,19.26). Hem d’aprendre a esperar-ho tot de Déu, perquè mai no en sabem prou d’esperar. Ni tampoc de confiar. Tot ens ho voldríem fer nosaltres mateixos, sols, sense necessitar de res ni de ningú. Possiblement ni de Déu... Ens cal aprendre a confiar més en Déu i més en les persones que tenim al nostre voltant. A veure més allò que ens uneix que no pas el que ens separa. A valorar els esforços que les persones estan fent. A agrair-los el que ens donen, amb naturalitat, però amb tendresa. Aprendre a gaudir de la vida que Déu ens regala per pura gràcia seva. Déu ens visita de nou aquesta Pasqua: acollim la novetat de la seva Vida, com Ell espera ser acollit i estimat! Obrim-li el cor, del tot, sense guardar-nos res! Amb la nostra conversió decidida i autèntica a un amor més gran i generós, visquem de la fe i oferim-nos per a la missió que Ell ens té reservada. “Us he destinat perquè aneu i doneu fruit i el vostre fruit perduri” (Jo 15,16). Santa Pasqua a tots, plena del goig de l’Esperit Sant!

Ajudem-nos a mantenir viva l’esperança, aquesta humil virtut que uneix la fe i la caritat en un sol lligam lluminós i que ens fa viure cada dia ressuscitats, amb nou alè de vida i amb nova empenta. Ho necessitem tots, però especialment els

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Vers una ecologia humana

E

n arribar el mes de maig, l’Es- dedicar una encíclica a aquest tema. glésia celebra la festa de Sant I, ben recentment, acaba d’afirmar: Isidre, l’admirable i exemplar “si nosaltres destruïm la creació, treballador de la terra, i també, el la creació ens destruirà”. El Papa dia 22 de maig, la societat celebra Joan Pau II va dedicar el tradicional el dia mundial de la biodiversitat. missatge de la Jornada Mundial de la En línies generals, per biodiversi- Pau, l’ any 1990, a reflexionar sobre tat s’entén la varietat de formes aquest tema. El títol d’ aquest prode vida que existeixen a la terra i gramàtic discurs és ben significatiu: que s’han anat formant a través de “Pau amb Déu Creador, pau amb tota processos naturals com a llegat de la creació”. El Papa posava les bases milions i milions d’anys d’evolució. Aquesta efemèride ens fa anar més enllà i mirar la qüestió ecològica, la temàtica relativa a la cura i la salvaguarda del medi ambient. Encara que, en un primer moment, pugui semblar que parlar d’ecologia sigui una moda i soni a esnobisme i a romanticisme, no és així. És tracta d’un tema seriós i representa un repte cabdal per al conjunt de la humanitat. No endebades, el lema de la campanya de Mans “Tapís de la Creació” (Segle XI; Museu Capitular de la Catedral de Girona). Unides contra la fam al món de l’any 2010 deia: “Contra la de l’autèntica ecologia. Una ecologia fam, defensa la terra”; i el mateix any, humana. el Papa Benet XVI, en el tradicional En primer lloc, el Papa va al fons i a missatge en la Jornada Mundial de l’arrel del problema que genera l’amela Pau, vinculava la preocupació i la naça actual sobre el medi ambient. cura del medi ambient al desenvolu- Cal, en primer lloc, que l’home i la pament futur dels pobles i al futur de dona es reconciliïn amb Déu Creador. la pau en el món. Ells no són els amos de la creació, El compromís amb el medi ambient en són administradors. no pot ni ha de ser mai aliè als crisEl Magisteri de l’Església parteix tians. La creació apel·la a l’ecologia, d’una concepció teològica vertical a l’economia, però també a l’ètica i en la qual, per sota del Creador, hi a l’espiritualitat. S’ha anunciat que ha l’home, ésser responsable, cridat el Papa Francesc té la intenció de a continuar l’obra de la creació. 4

Església d’Urgell

Però on s’educa aquest home? Quí l’educa? Cal tornar a posar l’home i la dona al centre i construir un humanisme integral i solidari que respecti la dignitat de l’ésser humà en tots els seus ambients. La naturalesa és per a l’home i l’home és per a Déu. La naturalesa no és un absolut, és una riquesa posada a les mans prudents i responsables de l’home. Malgrat que la humanitat s’hagi comportat moltes vegades de manera irresponsable, de cap manera pot ser considerat un element perjudicial per a l’equilibri ecològic natural. És lamentable constatar com avui es valora tan poc la vida humana, amb milions d’avortaments al cap de l’any, mentre que, d’altra banda, es fan tots els esforços per protegir una espècie animal o vegetal, que, certament, també ha de ser protegida. Però procedir d’aquesta manera vol dir que hem perdut ben bé el nord de la nostra singladura. La crisi moral està a la base de la crisi ambiental. Una crisi que bascula entre una idolatria de la natura i una concepció màgica i deshumanitzadora de la tècnica. La contaminació exterior del medi ambient és una conseqüència de la contaminació interior, ha dit algú amb encert. El relativisme moral ha portat a la banalització del mal, i les fronteres i els límits entre el bé i el mal s’han perdut. Paral·lelament a la destrucció del medi ambient, as-


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA sistim a la destrucció de l’ambient humà. Hi ha molt poc compromís per salvaguardar les condicions morals d’una autèntica ecologia humana. Serà interessant recordar aquests principis fonamentals de la Doctrina Social de l’Església: 1. La Sagrada Escriptura dicta els principis morals sobre el desig de Déu en la relació entre l’home i

La naturalesa no és un absolut, és una riquesa posada a les mans prudents i responsables de l’home la creació. 2. Necessitat de desenvolupar una consciència ecològica de responsabilitat envers la creació i envers la humanitat. 3. La qüestió ambiental implica tot el planeta perquè és un bé col·lectiu. 4. Necessitat de reafirmar la primacia de l’ètica i dels drets de l’home sobre la tècnica. 5. La natura no és considerada com una realitat aïllada, divina o separada de l’acció humana. 6. Els béns de la terra han estat creats per Déu per al bé de tots. 7. La necessitat de col·laborar en el desenvolupament ordinari de les regions més pobres. 8. La col·laboració internacional i el dret al desenvolupament del medi ambient i a la pau han de tenir una consideració en les diferents legislacions i uns continguts jurídics. 9. L’adopció d’uns nous estils de vida més sobris. 10. La necessitat d’una resposta des de l’espiritualitat que no sigui aquella de l’adoració de la naturalesa. Espiritualitat, sí; adoració, no. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

L

a recent exhortació “Evangelii gaudium” del Papa Francesc ens mostra les conseqüències socials que té l’anunci de l’Evangeli avui, atès que l’evangelització té una dimensió social i si aquesta dimensió no està degudament explicitada sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora de l’Església. El Papa recorda que la proposta de Jesús a l’Evangeli és el Regne de Déu, en la mateixa línia dels últims documents pontificis dedicats a l’evangelització i la missió. Es tracta d’estimar Déu, que regna en el món. En la mesura que Ell aconsegueixi regnar entre nosaltres, la vida social serà àmbit de fraternitat, de justícia, de pau, de dignitat per a tots. Llavors, tant l’anunci com l’experiència cristiana tendeixen a provocar conseqüències socials. Fidel al propòsit de l’Exhortació Apostòlica, el Papa no pretén abordar els temes socials amb la pretensió d’aportar solucions. Més aviat se centra en les qüestions per a les quals pensa que l’Evangeli pot fer una contribució important: la inclusió social dels pobres, la pau i el diàleg social. El Papa Francesc ha mostrat moltes vegades la relació que hi ha entre la fe cristiana i els pobres. I recordant Sant Pau diu que el criteri clau d’autenticitat que li van indicar A DIMENSIÓ SOCIAL quan el van elegir Papa va ser que no s’oblidés dels pobres. El Papa DE L VANGELI afirma que, en el context social d’individualisme que es contagia a l’Església, aquest criteri és de gran actualitat i no ha d’oblidar-se mai: l’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja. Perquè per a l’Església l’opció pels pobres és una categoria teològica abans que cultural, sociològica, política o filosòfica. El Papa demana que l’opció pels pobres no es quedi en accions o programes, sinó que se li dediqui una veritable atenció i denuncia. La pitjor discriminació que pateixen els pobres és la falta d’atenció. Per això, l’opció preferencial pels pobres, ja explicitada al document de Puebla, s’ha de traduir principalment en una atenció social i religiosa privilegiada i prioritària. Davant d’aquesta urgència no pot haver excuses de ningú a l’Església. En el pla econòmic, el Papa urgeix resoldre els problemes estructurals, vivint la solidaritat. Així mateix recorda la vocació de l’empresari i del polític per realitzar-la en la vida social, econòmica i política pel bé comú de tots. L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d’aconseguir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer. Cuidar la fragilitat, perquè és indispensable prestar atenció per estar a prop de noves formes de pobresa i fragilitat on som cridats a reconèixer Crist sofrent. Per al Papa la pau sobrepassa la concepció negativa d’absència de conflicte i la posa en relació amb el concepte de poble, que suposa un procés constant en el qual cada nova generació es veu involucrada. És d’aquesta manera que s’aconsegueix la meta de la pau. El Papa parla del diàleg social com a contribució a la pau, oferint la seva aportació. L’Església, en aquest temps, té particularment tres camps de diàleg en els quals ha d’estar present per complir un servei a favor del ple desenvolupament de l’ésser humà i procurar el bé comú: el diàleg amb els Estats, el diàleg amb la societat (que inclou el diàleg amb les cultures i amb les ciències), i el diàleg amb altres creients que no formen part de l’Església Catòlica.

L

’E

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Ordenació presbiteral de Mn. Jospeh Geethafonkalan a la Catedral de Santa Maria d’Urgell ijous 1 de maig, festivitat de la fe que tenen els sacerdots, consi- Val d’Aran, on Mn. Joseph ha prestat Sant Josep obrer, la Catedral derant-la un regal i un present que el seu servei pastoral com a diaca. Amb visible emoció, Mn. Joseph de Santa Maria d’Urgell es s’ha de transmetre a les persones. També féu referència a l’Evangeli va fer les promeses sacerdotals i, va omplir de fidels per participar del dia quan recordà que “Josep es després de cantar la lletania dels a l’ordenació presbiteral de Mn. despertà i complí el que l’àngel del sants, l’Arquebisbe li va imposar les Joseph Geethanfonkalan en una Senyor li havia manat”, i encoratjà mans, i a continuació van fer el mateix cerimònia solemne presidida per Mn. Joseph a seguir l’exemple del la resta de preveres concelebrants i l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joanes va dur a terme la gran Enric Vives. pregària d’ordenació. Van assistir a la celeL’ofrena dels ornaments bració nombrosos comi la posterior vestició, panys d’estudi i sacerla unció de les mans i el dots que han vetllat lliurament del pa i del el camí de Mn. Joseph vi, amb el calze i la paals Seminaris d’Àvila, tena aportats pels seus Madrid, Barcelona i la familiars, van donar pas mateixa Seu d’Urgell; al bes de pau del Bisbe i a més d’un gruix molt dels preveres, per acabar important de capellans amb la celebració de l’Eude la Diòcesi que van caristia, concelebrada voler acompanyar el nou per primera vegada per prevere en aquest dia tan Mn. Joseph al costat de important. També hi van l’Arquebisbe Joan-Enric. ser presents el Prior de Abans d’acabar, Mn. JoMontserrat, P. Ignasi M. seph va expressar el seu Fossas; i el Rector del sentit agraïment a totes Seminari Interdiocesà, les persones que han fet Mn. Norbert Miracle, possible la celebració entre d’altres formadors de la seva ordenació, i companys; a més d’una partint dels seus pares bona colla d’amics i la i germans, i seguint per seva família més propera (el pare i els germans; la Al final de la celebració, Mn. Joseph va expressar el seu agraïment a totes les persones que li formadors, companys i mare va morir ara fa un han fet costat en la seva vocació i l’han acompanyat en el camí de formació vers el sacerdoci. sacerdots, així com els fidels que l’han acollit al any) arribats d’Sri Lanka llarg de la seva formació. (el Cònsol d’aquest país a Barcelona sant, dipositant la confi ança en Déu Va dedicar un esment especial a Mn. també va assistir a la cerimònia), on i custodiant i expressant el do de la Pere Balagué i Mn. Jusèp Amiell, que va néixer Mn. Joseph; així com amics fe entre els homes i dones d’avui. Així l’han acollit “com un fill” a la casa i companys de procedències tan dimateix, va parlar de la joia pasqual rectoral de Vielha, on Mn. Joseph verses com Espanya, Canadà, Estats que hem de transmetre tots els crisseguirà vivint en els propers mesos, Units d’Amèrica, França, Noruega, tians, i especialment els sacerdots, i ja que serà el Vicari de Vielha i serAlemanya i el Regne Unit. va demanar unitat de vida en el nou virà pastoralment les Parròquies de Després de la lectura de l’Evangeli, prevere. la Val d’Aran. va començar la litúrgia de l’ordenació L’Arquebisbe es va expressar en El diumenge següent a l’ordenació, presbiteral amb la crida de l’ordetàmil, català, castellà, i anglès; i a dia 4 de maig, va celebrar la seva nand. Mons. Vives, a l’homilia, tot fent l’inici de la celebració va saludar en la primera Eucaristia a l’església de referència a la figura de Sant Josep, llengua aranesa els fi dels arribats de la Sant Miquel de Vielha. va destacar la tasca de custodis de

D

Església d’Urgell

7


“Els pares mai no m’han obligat a anar a missa; només em van donar Crist i em van ensenyar amb el seu exemple” L’especial sensibilitat per l’espiritualitat la deu a la seva família, profundament catòlica; a la vitalitat de les comunitats cristianes al seu país d’origen, Sri Lanka; i al cultiu de la intimitat amb Déu, el seu Tot. Com va ser que va sentir la crida al sacerdoci? La meva vocació comença en la meva família, molt catòlica i apostòlica. Els meus pares, quan es van casar, van acordar que havien de viure amb Déu; i Ell els ha beneït amb sis fills, dels quals jo en sóc el cinquè. Un dia, quan tenia tan sols cinc anys, els vaig dir que volia ser sacerdot. Va ser una gran alegria

Hem de conèixer Déu més profundament, estimar-lo, i rebre tota la seva força per parlar de Déu a la gent. per als meus pares, perquè entenien que ser sacerdot és quelcom important. El meu pare va pregar Déu i li va dir: “Qui sóc jo, qui som nosaltres perquè Tu triïs un de la nostra família?” Com li van transmetre la fe, els pares? Els pares mai no ens han obligat a resar o a anar a missa. Ens van ensenyar amb el seu exemple. Recordo quan era petit que vaig veure la mare agenollada davant el confessionari i li vaig demanar què feia; llavors em va explicar què eren els pecats i què era la 8

Església d’Urgell

confessió. Els pares sempre van ser els primers a donar exemple, van complir amb la seva fe i després ens la van ensenyar. Mai no ens van obligar, només ens van donar Crist. A casa sempre he vist una família típica, també amb problemes i discussions, però aquests moments tan sols duraven una estona; després tornava la bona relació entre tots. Teníem quatre minyones, però hi havia una part de la casa on elles no podien entrar i era allà on apreníem i treballàvem. Durant el dia podíem anar on volguéssim, però a dos quarts de set de la tarda ja érem tots casa i cap a les set sèiem tots al terra per resar plegats el Rosari. Com ha arribat fins a les portes del sacerdoci? No ho sé. Penso que deu tenir a veure amb l’oració dels pares. Déu tria les persones on, quan i com vol. Algú va dir: “allà on hi hagi una família santa hi faré la meva morada”. Tot depèn de Déu, que m’ha triat. Després també ha influït l’exemple dels pares, que van donar la vida pels seus fills i ens van educar cristianament. Segurament la mare devia pregar Déu si fa no fa així: “Tots els fills que m’has donat són teus, fes la teva voluntat”. Tot això potser és molt espiritual per a la gent d’aquí... Què li sorprèn més de la manera de viure a Catalunya? Aquí veig que la gent no pensa en Déu; pensa en els seus patiments, els seus problemes i en les coses

quotidianes. No veuen que hi ha un Déu que ens cuida, ens porta, ens dirigeix, ens ajuda, però se n’obliden perquè només pensen en el que tenen, en els seus problemes. Al meu país és totalment diferent. El que es vivia aquí fa quaranta anys és el que nosaltres vivim a Sri Lanka.

L’Església té moltes vocacions, però hem de treballar tractant-les d’una manera diferent És molt diferent la manera de viure la fe? Les nostres Parròquies sempre tenen molta vida. Obren a dos quarts de sis del matí i tanquen a les nou de la nit. Els despatxos dels sacerdots sempre són oberts i sempre hi ha algú per atendre la molta gent que els va a veure al cap del dia. La meva Parròquia té uns deu mil feligresos: cada dia hi ha unes quatre-centes persones a missa, i els diumenges hi ha entre vuit-centes i mil persones. Al meu país, els nostres Moviments són les Parròquies. Com afronta la seva missió aquí? Hi ha una gran tasca a fer. De vegades s’oblida i es pensa a ser missioners a d’altres països. És una mica difícil perquè hi ha poques petjades de Déu; i la gent té moltes ferides. Nosaltres també hem de canviar la manera de fer missió, seguint el Papa: aprendre a estimar,


a transmetre Crist amb les nostres pròpies vides i no amb regles. Quins són els principals obstacles per a l’evangelització? Abans d’evangelitzar els altres ens hem d’evangelitzar nosaltres mateixos. Hem de conèixer Déu més profundament, estimar-lo, i rebre tota la seva força per parlar de Déu a la gent. Abans de parlar

sants: “el dia del baptisme (el 22 de maig, en el meu cas) vaig conèixer Déu”. I com és Déu? Déu és amor, Déu és el teu Pare, t’espera, t’ho dóna tot sense esperar res a canvi, sempre té cura de tu, et corrigeix, t’estima i et porta, si el deixes, on Ell vol.

L’endemà de l’ordenació, Mn. Joseph va compartir l’Eucaristia a la capella de la Llar Sant Josep de La Seu amb els amics i familiars vinguts expressament del seu país per fer amb ell en aquest moment tan gran de la seva vida.

de Déu hem de parlar amb Déu. Llavors l’Esperit Sant vindrà i parlarà per nosaltres. Hem de conèixer Déu més profundament. Quan ens haurem enamorat d’Ell, parlarem d’Ell amb tothom. M’agrada recordar allò que deia la Mare Teresa de Calcuta: “Jo no vaig darrere de ningú ni convido ningú a seguir-me. Si estic amb Crist, si Crist està en mi, qui és fora veurà el Crist en mi i aleshores em seguirà”. Penso que aquesta és la millor evangelització.

El catolicisme és minoritari a Sri Lanka? Segons les dades del Govern, els catòlics representen aproximadament un 7% del total de la població, que és d’uns 20,3 milions de persones. En realitat, probablement hi ha més del set per cent de catòlics, però es tracta d’una Església perseguida pels budistes, que són la majoria. També hi ha una part important de religió hinduista, i una minoria de musulmans.

Vostè coneix Déu? Li respondré com ho farien molts

Per què hi ha tantes vocacions sacerdotals al seu país, moltes més

que no pas a Catalunya? A Sri Lanka hi ha tretze Diòcesis en un territori de 65.000 quilòmetres quadrats (una superfície similar a la de Castella-La Manxa). Hi ha molts ordes religiosos d’Europa que porten vocacions, les quals després tornen a Sri Lanka i obren convents. Però també a Catalunya hi ha, en certa manera, moltes vocacions: tots els joves que veiem als carrers, a les discoteques... són les nostres vocacions; el problema és que no coneixen Crist. Quan el coneguin, es coneixeran a si mateixos i aleshores trobaran la seva pròpia vocació, la tasca que Déu els ha encomanat. Nosaltres, els sacerdots i religiosos, de vegades ens quedem a casa esperant que vinguin, però hem de sortir a trobar-los. Les nostres vocacions són per ells. Per què moltes vegades parlen malament de l’Església? Perquè no la coneixen. Molts no coneixen Déu ni l’Església; si fos així, no en parlarien malament. L’Església té moltes vocacions, però hem de treballar tractant-les d’una manera diferent. Què espera com a sacerdot d’Urgell? Treballar amb moltes ganes. Tinc moltes ganes de treballar amb Déu, per a Déu, aprenent humilment dels meus germans sacerdots. Què és el que més li agrada de Catalunya? La gent. Les persones són molt pacífiques, saluden a tothom, et somriuen i et diuen “bon dia” encara que no et coneguin. Això m’agrada molt. Jo he pogut viatjar bastant i és molt difícil trobar això: gent que et saluda sense conèixer-te. Després, quan comences a parlar de Déu, alguns es retiren, però tot i així et segueixen saludant. Patrícia Navas

Església d’Urgell

9


Fes de la teva Declaraci贸 de la Renda una declaraci贸 de principis


100 anys de patronatge sobre Andorra de la Mare de Déu de Meritxell1

E

l 13 de maig de 2014 es compleixen els 100 anys de la declaració pontifícia de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona ona principal de les Valls d’Andorra, per er part del Papa Sant Pius X, a través del el Cardenal Martinelli. Des de segles immemorials mmemorials que era estimada i invocada, a, però ara fa 100 anys es coronava per part de l’Església un camí de fe i esperança, ança, ben arrelat en l’ànima andorrana i les seves tradicions. És un motiu de e gran alegria per a tot el nostre Principat pat d’Andorra. La Mare de Jesús és Mare e i Protectora de tots els andorrans. En donem gràcies a Déu! I ja buscarem la manera de fer-ho de forma més solemne e en la propera festa del 8 de setembre. e. La gran devoció i admiració cap a la Verge de Meritxell ritxell al llarg dels segles XIX Xi XX, i el goig pel sentiment nacional dels habitants d’Andorra, van portar el Consell General de les Valls, quan n’era Síndic el canillenc M.I. Sr. Nicolau Duedra, el 24 d’octubre re de 1873, a declarar oficialment alment i per unanimitat la Mare de Déu de Meritxell com a Patrorra. Ho na de les Valls d’Andorra. omplert anunciaven així: “De complert na el fet i unànim acord consigna que Nostra Senyora de Meritxell es Valls és considerada per a les ona i d’Andorra com a Patrona especial Protectora seva ial”. des de temps immemorial”. e el Aquest fervor féu que

1

Bisbe-Co Bisbe-Copríncep Joan Benlloch, el 14 de març de 1914 demanés oficialment aquest patronatge, que arribà al maig de 1914, després de 40 d’ anys d’espera per convulsions de l’època i desavin desavinences, però finalment es produïa la confirm rmació pontifícia del seu patronatge. Conse joiós per la notícia, va voler que El Consell,

A fa 100 anys es coronaAra vva per part de l’Església un ccamí de fe i esperança, ben arrelat en l’ànima andorraa na i les seves tradicions n aqu moment se solemnitzés i acordà aquell qu se celebrés la Diada Nacional de que les Valls cada 8 de setembre, festa de N la Nativitat de la Verge Maria. Anys més t tard, el 8 de setembre de 1921, essent Bisbe-Copríncep Justí Guitart, fou coronada canònicament la seva imatge pel seu amic, el Cardenal Arquebisbe metropolità de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer. Cada 8 de setembre, el nostre poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia on la Mare de Déu és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la Mare celestial de tots. Milers de persones i famílies senceres pelegrinen fins al Santuari per donar gràcies i manifestar el seu sentiment d’alegria i entusiasme. Li posem en mans de Maria les nostres preocupacions i necessitats, les nostres penes i alegries, i tot el que li cal a la pàtria andorrana. Jo també ho vaig fer. El mateix dia que vaig prestar el jurament de la Constitució

Article publicat a la premsa andorrana del dia 13 de maig Església d’Urgell

11


Andorrana davant el Consell de les Valls, el 10 de juliol de 2003, a la tarda, vaig voler pujar a Meritxell a pregar pel nostre país i pel meu servei com a Copríncep que encomanava a la Patrona.

Cada 8 de setembre, el nostre poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia on la Mare de Déu és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la Mare celestial de tots La Mare de Déu de Meritxell (“llum del migdia”) sempre acull tots els andorrans i tots els visitants i pelegrins. És la Reina, Mare del Rei de l’univers, que descansa

tranquil i serè a la seva falda, per ajudar tothom. Ella és la Seu de la Saviesa (“Sedes Sapientiae”) on reposa Jesús Infant, el Rei de tota Veritat, el qual amb una mà sosté els Evangelis, la Paraula que dóna Vida, i amb l’altra acull els pelegrins. La Mare del Senyor de l’univers, que té els ulls grans i oberts, va ornada amb vestits reials i coronada amb una corona amb un ull, que mostra la predilecció divina, però calça esclops d’humil muntanyenca (l’estimem també com “la Verge dels esclops”) perquè mai no deixa de ser la humil serventa del Senyor, que en tot vol que es faci la voluntat de Déu. Ara que es compleixen els cent anys del seu patronatge, acudim a la seva protecció. Ella amb la seva desproporcionada mà dreta allargada misericordiosament envers tots aquells que acudim amb fe i devoció a la seva protecció, ens fa conèixer que podem estar confiats que Ella

sempre ens defensarà i ajudarà. Preguem-li amb fe i tendresa, per les necessitats i reptes personals,

Va ornada amb vestits reials però calça esclops d’humil muntanyenca perquè mai no deixa de ser la humil serventa del Senyor, que en tot vol que es faci la voluntat de Déu familiars, parroquials i de tot el país en procés de canvi, perquè ens fou donada com a Mare al peu de la Creu i, Assumpta al cel, prega sempre per nosaltres. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra


Crònica d’una troballa excepcional L’església de Sant Miquel acull la presentació del llibre “Tresor retrobat”, sobre el descobriment dels murals de Sant Vicenç d’Estamariu.

L’

església de Sant Miquel, dins el Conjunt Catedralici de La Seu d’Urgell, va acollir el matí del dissabte 3 de maig la presentació del llibre “Tresor Retrobat”, una obra col·lectiva que resumeix el procés de recuperació de l’església romànica de Sant Vicenç d’Estamariu i el descobriment i restauració de les pintures murals de l’absis i d’una de les absidioles, que, un cop restaurades, han esdevingut un dels conjunts murals més importants dels que encara es conserven al seu lloc original a Catalunya. La presentació començà a dos quarts de dotze del matí amb la salutació de l’Arquebisbe Joan-Enric, que va presentar les persones que l’acompanyaven a la taula presidencial per intervenir en l’acte: Joan Planes, president de la Fundació Privada Sant Vicenç d’Estamariu, entitat que es va constituir per impulsar la recuperació de l’església i que ha editat el llibre; Àngels Solé, Directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBM); i l’escriptor Albert Villaró. Mons. Vives va expressar també el goig personal i de tota la Diòcesi per la recuperació de l’església romànica i de les pintures que s’hi conserven, i va manifestar públicament l’agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible que un projecte tan important arribés a bon port. La resta d’intervencions van coincidir a assenyalar la importància

D’esquerra a dreta, Albert Villaró, Joan Planes, Mons. Vives i Àngels Solé durant la presentació del llibre “Tresor retrobat”. A sota, portada del llibre.

del projecte i, més concretament, del conjunt pictòric descobert i restaurat; i així mateix van destacar la importància que ha tingut en aquest cas (que Àngels Solé va qualificar de paradigmàtic) la col·laboració entre la societat civil, l’Església i la Generalitat per a la recuperació del patrimoni arquitectònic i cultural. Després dels parlaments inicials van intervenir Pere Rovira, tècnic en pintura mural del CRBM, que va explicar tot el procés de recuperació de l’església i com es van descobrir les pintures murals i els treballs per a la posterior restauració; i Montserrat Pagès, conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que va fer una interessant exposició sobre la iconografia i l’estil dels frescos de Sant Vicenç d’Estamariu.

L’església de Sant Vicenç d’Estamariu, romànica d’estil llombard i planta basilical (és a dir, amb tres naus, una característica molt poc freqüent a les esglésies pirinenques), Església d’Urgell

13


es va construir entre els segles X i XI. Les pintures murals es van descobrir casualment l’any 1993, durant els treballs de neteja que es feien a l’església, que en aquell temps es trobava en un estat de conservació molt precari, fins al punt que s’havia enfonsat una part del teulat de la nau lateral del costat nord. Però no va ser fins al 2003 quan va començar la feina de restauració i subjecció de les pintures al mur i es va declarar el monument Bé Cultural d’Interès Local. La seva importància, més enllà del seu innegable valor artístic, és el fet que es troben a la seva ubicació original, a l’absis central i a una absidiola lateral del temple. A mesura que es retirava la calç que cobria les pintures, van sortir a la llum les figures més característiques de la iconografia romànica: en el lloc d’honor del temple, el Pantocràtor o Crist Triomfant, envoltat per la màndorla i el tetramorf. Més avall, un fris decorat amb el mar de gel que, segons explica l’Apocalipsi, separava el cel i la terra. I, finalment, entre les finestres, les figures apòstols i de la Mare de Déu, Sant Pau, Sant Joan i Santa Àgata. Tot pintat al fresc pels volts de l’any 1135, segons la datació dels tècnics. A més, a la nau lateral del costat sud de l’edifici també s’hi van trobar dibuixos geomètrics d’època gòtica, així com un baldaquí i un retaule del segle XIV, que actualment es conserven al MNAC. El novembre de 2011, amb la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric i de l’aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, es va inaugurar la finalització de les obres. Després d’un breu pròleg escrit per Joan Planes, el llibre s’obre amb un relat d’Albert Villaró que narra com, durant una intervenció de neteja del temple a càrrec d’una colla de voluntaris, es va descobrir un ull pintat que destacava sota una fina capa de calç. Més tard es va saber que corresponia a la figura de Santa Àgata, una de les pintures 14

Església d’Urgell

A dalt, aspecte actual de Sant Vicenç d’Estamariu. Damunt aquestes línies, representació de Santa Àgata a la paret sud de l’absis. A la pàgina següent, les figures de la Mare de Déu i de Sant Pau, pintades a la part central de l’absis.


que es van recuperar en la restauració. A continuació, un article de l’historiador Carles Gascón explica quin era el context feudal en l’època en què es va construir l’església de Sant Vicenç, que fou l’església parroquial fins a mitjan segle XVIII, quan la substituí en aquesta funció l’església de Santa Cecília, construïda al mig del poble. Segueix un text de Joan-F. Cabestany i Teresa Matas, de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre les característiques arquitectòniques del temple. Els autors conclouen que l’església de Sant Vicenç va ser un dels primers intents d’aplicar al Pirineu els sistemes de construcció llombards, i, per tant, la seva data de construcció caldria situar-la entorn de l’any 1040. L’arquitecte Enric Dilmé, especialitzat en la recuperació d’edificis antics, analitza el procés de rehabilitació del temple que es va aplicar en aquest cas, dirigit per ell mateix, en el qual va ser tan important el respecte vers els criteris històrics com la previsió de les noves necessitats i usos propiciats pel descobriment i restauració dels murals. Un text de Montserrat Pagès, escrit en col·laboració amb Teresa Font, explica de manera molt detallada l’estil i el significat iconogràfic dels murals, i el text següent, escrit per Pere Rovira, situa les pintures en el context geogràfic i artístic en què van ser pintades. El llibre es completa amb un estudi fisicoquímic dels materials i les tècniques pictòriques emprades pels autors de les pintures, escrit per Sarah Boularand, Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, de la Universitat de Barcelona; un text de Rosa Alcoy i Pere Beseran, també de la Universitat de Barcelona, sobre les pintures d’estil gòtic descobertes durant la restauració; i una explicació resumida que, tot i així, palesa les principals dificultats que va plantejar la recuperació i consolidació dels murals, escrit per l’equip que els va restaurar: Mariona Valeri, Núria de Toro, Coral Sala i Imma Brull. Església d’Urgell

15


“Un foc encén un altre foc i un llum encén un altre llum”

“U

n foc encén un altre foc El 1864 obria les portes el col·legi vida d’oració i contemplació, que i un llum encén un al- de les Dominiques de l’Anunciata a va voler per a la seves religioses, ja tre llum”, solia dir Sant Guissona. Havien passat vuit anys que és aquí on està la base de tota Francesc Coll, un home enamorat de la Fundació de la Congregació i evangelització i activitat apostòlica. de Jesucrist: Ell va ser el motor de ja comptava amb 30 col·legis arreu Les Germanes han viscut a Guissola seva obra evangelitzadora, predi- de Catalunya. na 150 anys fent realitat el somni de cador itinerant per totes Francesc Coll, que tant les Diòcesis de Cataluva estimar aquest poble nya, principalment per on va predicar temps de la d’Urgell, que invitat Quaresma i Maig. El seu pel Bisbe Guardiola va amor a Maria el va expresfer missions en molts sar sota l’advocació de la pobles. Ho feia en comuVerge del Roser i amb la nitat amb algun jesuïta seva protecció va posar i el mossèn de la Parròaquest nom a aquesta quia, acompanyant la Comunitat-col·legi. gent i passava llargues Av u i , a 1 5 0 a n y s hores en el confessiod’aquest caminar vers nari. El cremava l’amor Déu fem la nostra sincera a Déu, el seu desig més acció de gràcies. Hem de profund era contagiseguir pregant perquè ar-lo. Aquest va ser l’orihi hagi joves generoses gen de l’Anunciata. Acoque continuïn integrant llir joves entusiasmades la gran família de l’Anunen llegir la Paraula de ciata. Déu, fet en un ambiVeient el procés des de ent contemplatiu, amb la senzillesa de les quatre obertura de pensament primeres Germanes, fins humà a la realitat social avui, hi ha hagut un gran per ser “sal de la terra i canvi i un esforç constant llum del món.” per posar-se al dia en tot Animava les Germanes el referent a l’educació, al perquè des de l’educació procés formatiu i integral integral s’esforcessin per per als nostres alumnes, aconseguir una veritable fins arribar avui dia a renovació de la vida crisformar part de la FEDAC tiana en la societat que els (Fundació Educativa tocava viure, sembrant Dominiques Anunciata A l’entrada del pavelló es va instal·lar una exposició de fotografies de diferents generacions en el cor dels alumnes la d’alumnes del segle passat (a dalt). També es va condicionar un espai amb materials i objectes Coll); i tenir l’ensenyallavor de la Santa Doctri- que van ser habituals a les aules en temps passats. ment secundari tan dena, i d’aquesta manera sitjat, amb l’única finalitat arribar a una veritable configuració El Pare Coll estava convençut que que aquesta etapa de l’adolescència amb Crist. l’Anunciata és obra de Déu; ell, com puguem continuar sembrant en el En aquest pensament fet realitat va a Dominic, vivia i transmetia l’espi- nostre alumnat els valors humans i anar sembrant totes les Comunitats. ritualitat de Domènec de Guzman, cristians perquè en un futur puguin

16

Església d’Urgell


Taula presidencial de l’acte de celebració dels 150 anys de l’escola de les Gnes. Dominiques.

esdevenir els homes i les dones que la nostra societat necessita. El 17 de maig vàrem fer la celebració oficial del 150è aniversari: ens vam congregar al pavelló de l’escola més de 300 persones de tot el poble i autoritats polítiques, religioses i de l’àmbit docent. En un acte senzill i emotiu, tota la taula directiva va expressar el seu sentiment i desig de continuar la tasca educativa. L’esdeveniment també va comptar amb la col·laboració de l’Escola de Música i la Colla de Margeners, que van obrir l’acte aixecant un pilar de quatre que van coronar amb una senyera commemorativa dels 150 anys del col·legi. Després del berenar de germanor, vàrem anar a l’església parroquial, on tots junts vam celebrar i compartir l’Eucaristia d’acció de gràcies. Les emocions i expressions de gratitud per vàries generacions d’ex-alumnes van ser la manifestació real de l’objectiu complert en aquesta gran obra de l’Anunciata.

Gna. Mari Cruz, Directora del col·legi Mare de Déu del Roser de Guissona

150 anys de l’escola de les Germanes Dominiques de l’Anunciata a Guissona l col·legi de la Mare de Déu del Roser, l’escola que Sant Francesc Coll va fundar a Guissona el 1864, i que actualment forma part de la Fundació Educativa FEDAC de la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, va celebrar el dissabte 17 de maig els 150 anys de vida amb un acte al pavelló esportiu de l’escola al qual va assistir una bona colla d’ex-alumnes de totes les edats, a més dels que actualment cursen estudis al centre, familiars i diverses autoritats locals i comarcals. Hi assistí l’Arquebisbe d’Urgell, que va destacar en el seu parlament la generositat de la Congregació al llarg de la història, i molt especialment en el temps actual, en què la crisi global econòmica i també la crisi de vocacions porta a moments de dificultat i esdevé feixuc el manteniment d’una tasca tan important com

E

la que duen a terme les Gnes. Dominiques. Durant l’acte es van anar alternant les intervencions dels alumnes dels diferents cursos, amb actuacions musicals o bé, com van fer els de quart d’ESO, amb un recorregut vivencial del seu pas per l’escola, amb els parlaments de les autoritats presents, entre els quals el President del Consell Comarcal, la Vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, el Director dels Serveis Territorials de la Conselleria d’Ensenyament a Lleida i l’Alcalde de Guissona; a més de representants de la FEDAC i de la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata. En acabar, tots els infants de primària van cantar “T’estimo”, en honor al Pare Coll. Un berenar de germanor al pati de l’escola i una celebració eucarística a l’església parroquial, presidida per Mons. Vives, van cloure la jornada.

Església d’Urgell

17


El regal de l’amor “...Només compta la fe que actua per amor”. (Ga 5,6)

D

e la lectura acurada de la Jesús posà en relleu el caràcter sap que sota aquesta forma d’amor constitució dogmàtica del central del manament de la caritat es converteix en testimoni de Crist. Concili Vaticà II “Lumen quan el va anomenar el “seu” mana- L’Església és capaç de donar aquest Gentium” ens crida l’atenció el se- ment: “Aquest és el meu manament: testimoni perquè, en rebre la vida de güent: “El poble sant de Déu par- que us estimeu els uns amb els altres Crist, rep el seu propi amor. ticipa també de la funció profètica com jo us he estimat”(Jo 15,12). No La caritat es manifesta en el resdel Crist difonent el seu testimoni- es tracta de l’amor al proïsme de pecte i en l’estima vers tota persona atge viu sobretot amb la vida de fe l’Antic Testament, sinó d’un mana- humana, que l’Església vol practicar i caritat” (n.12). ment nou (Jo 13,34). És nou perquè i recomana practicar. Ha rebut la És força il·lustratiu que ambdues, el model és l’amor de Crist (“com jo missió de difondre la veritat de la la caritat i la fe, vagin juntes, perquè són llocs on es pot palpar la vida de l’ésser humà, perquè són llocs teològics de la presència de Déu en la nostra vida. I de manera especial, quan aquesta vida és colpida pel dolor, el sofriment, les pèrdues. És precisament en aquestes situacions on s’ha de fer palesa la presència de Déu en la fe i sustentada en la caritat. L’apòstol Pau ens fa parar esment que Jesús valora molt el manament de l’amor. En el curs dels se- L’església del Castell del Remei es va omplir per seguir la conferència de Mn. Bajo Llauradó. gles, l’Església no ha oblidat mai aquest ensenyament del us he estimat”), expressió humana revelació i de donar a conèixer el Mestre. Sempre ha sentit el deure de perfecta de l’amor de Déu vers els camí de la salvació, establert per donar testimoniatge de l’Evangeli homes. D’aquesta manera, l’Església Crist. Dirigeix el seu missatge als de la caritat amb paraules i obres, té la missió de testimoniar l’amor homes i dones que, com a persones, a exemple del propi Jesús, que com de Crist vers els homes, amor fins a reconeix com a lliures, i els desitja el bé ens recorda el llibre dels Fets arribar a la donació total. La caritat ple desenvolupament de la seva perdels Apòstols, “va passar fent el bé i no és simplement manifestació de la sonalitat, ajudats per la seva gràcia. guarint tots els oprimits pel diable” solidaritat humana; és participació La caritat requereix, també, una (Ac 10,38). en el mateix amor de Déu. L’Església disponibilitat per al servei vers el

18

Església d’Urgell


proïsme. I en l’Església hem pogut constatar que n’hi ha molts que s’han dedicat i es dediquen a aquest servei. Podem assegurar que cap societat religiosa ha suscitat tantes obres de caritat com l’Església: servei als malalts, als disminuïts, als infants necessitats en l’àmbit del seu creixement, en les situacions de fragilitat i vulnerabilitat de tota mena. També, avui en dia, aquesta realitat és ben palesa: a cada nova necessitat que va apareixent es dóna resposta d’amor i d’assistència per part dels cristians, que viuen segons l’esperit de l’Evangeli. En el nostre servei pastoral, en l’àmbit parroquial o dins d’una institució, hem de recollir aquest testimoniatge que Jesús ens ha entregat i hem de tenir categories saludables d’evangelització i de celebració de la salut. És necessari que aprenguem a fer una pastoral que acompanya, que respecta, que estima... i, quan sigui oportú, a veure l’acceptació per part de les persones a les quals acompanyem, anunciant l’Evangeli de la salut, apropant-los a Jesús: la “Salut Total”. Cloguem aquesta reflexió constatant la gran relació entre la fe i la caritat i que aquesta relació ens obre la porta a l’esperança. Som agents de pastoral de la salut i com a tals hem de saber, des de la nostra fe, oferir el servei de la caritat, sense cap mena de pressions, deixant que vagi fluint des de dins del nostre cor la proximitat davant les realitats de la fragilitat i vulnerabilitat dels nostres germans i germanes malalts, per donar “gratuïtament” l’experiència que nosaltres puguem tenir de l’amor de Déu. Que ens sapiguem cridats i interpel·lats a donar la nostra vida pels nostres germans necessitats! Mn. Juan Manuel Bajo Llauradó, Delegat de Pastoral de la Salut del Bisbat de Tortosa i DirectorCoordinador del SIPS Catalunya

La Pasqua del Malalt aplega més de 300 persones al Castell del Remei La conferència de Mn. Bajo Llauradó fou l’aportació central de la celebració, el 17 de maig, de la Pasqua del Malalt al Castell del Remei. S’hi van aplegar més de 300 persones d’arreu del Bisbat, la major part professionals i voluntaris de l’àmbit de la salut. La jornada, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i que comptà amb la presència del Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; i la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Montserrat Font, SFU, entre d’altres, començà amb l’acollida a la Llar Santa Anna, que regeixen els Germans Franciscans de Creu Blanca. Posteriorment, a l’església del Castell del Remei tingué lloc la intervenció de Mn. Bajo Llauradó, i tot seguit se celebrà l’Eucaristia a la Llar Santa Anna, presidida pel Sr. Arquebisbe i solemnitzada per la coral de La Fuliola. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant les lectures proclamades en aquell dissabte IV de Pasqua, animà els fidels a creure en el Senyor Ressuscitat perquè “qui creu en mi també farà les obres que jo faig”. Gràcies a l’Esperit Sant que rebem podem dur

a terme les mateixes obres que el Senyor Jesús feia, escampant l’amor i la solidaritat entre nosaltres i, especialment, vers els germans malalts. Cal ser generosos i donar-nos, regalar-nos als altres, perquè quan ajudem els altres, especialment els malalts, “rebem molt més del que donem”. Mons. Vives subratllà com els cristians hem de ser coneguts precisament per aquest amor i predilecció pels qui més pateixen: els malalts, els emigrants, els qui passen per situacions difícils, i com cal fer-los presents Jesús perquè “qui em veu a mi veu el Pare”. L’Arquebisbe tingué unes paraules de reconeixement per la gran quantitat de voluntaris que presten la seva ajuda a la Llar Santa Anna i als Germans Franciscans de Creu Blanca, que generosament donen el millor de les seves vides al servei dels qui tenen alguna discapacitat psicològica o física profunda. Després de la celebració eucarística tingué lloc un dinar de germanor als jardins de la residència, i, a la tarda, una visita a l’estany d’Ivars d’Urgell clogué la jornada.

Església d’Urgell

19


20

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (V): La benvolença

L

a benvolença és la voluntat de bé. És l’anhel de bondat universal que s’estén a tots els éssers. És un sentiment de pietat còsmica. Neix d’una intenció pura, d’un cor pur, alliberat d’odis i de ressentiments. Brolla d’una mirada atenta, transparent, de la consciència de pertànyer a un Tot orgànic, es nodreix d’una percepció que supera les dualitats i els esquemes binaris i reconeix en tot ésser, per petit i insignificant que sigui, un lloc i un valor en el conjunt del cosmos. La voluntat de bé, però, no és la realització del bé. La intenció es converteix en realitat quan es tradueix en una acció, en un gest compromès i persistent que vetlla per pal·liar la magnitud del patiment que hi ha en el món, però, a la vegada, per generar bé a tot allò que hi ha. El bé és el fi de cada cosa, allò que ha d’arribar a ser; el que està latent en el seu ésser, però encara no és. Tot ésser tendeix, d’una manera natural, cap al seu fi, però solament pot assolir-lo si desenvolupa un itinerari. La llavor està cridada a ser planta, però solament pot arribar a realitzar el seu fi si cau en una terra fèrtil i es donen les condicions climàtiques perquè germini. Està cridada a ser el que encara no és, però necessita el que no és per esdevenir-ho. La terra humida és un bé per a la llavor, però també l’aire i l’aigua i el sol, que faran elevar la tija cap al cel. La pràctica benvolent té com a missió ajudar cada ésser a esdevenir allò que està cridat a ser. La benvolença no imposa fins, no anul·la l’altre; es posa al seu servei perquè arribi a ser el que ha de ser. La terra no diu a la

La pràctica benvolent té com a missió ajudar cada ésser a esdevenir allò que està cridat a ser. (Il·lustració: “Admiració maternal” (1869), oli de William-Adolphe Bouguereau).

llavor allò que ha de ser; es disposa a acollir-la i li regala els nutrients bàsics perquè arribi a ser la planta que ha de ser. La benvolença és la cura que es mou entre dos pols extrems equidistants. Evita tant la caiguda en el paternalisme com en la indiferència. Allí on hi ha paternalisme no hi ha benvolença en sentit genuí. La cerca del bé es converteix en una projecció del propi ego en l’altre. En el paternalisme s’imposa un model, un fi, es pretén convertir l’altre en un objecte de la pròpia voluntat. “Vull que siguis això!”, diu el paternalista, i, d’aquesta manera, anul·la la dinàmica interna de l’ésser que estima. Aquesta imposició genera violència, perquè aquell ésser se sent en lluita amb allò que ha d’esdevenir i acaba essent un mal per a ell.

Allí on hi ha indiferència tampoc no hi ha benvolença. La indiferència és el desinterès pel destí de l’altre. En ella no hi ha cap voluntat de bé, ni cap preocupació per l’altre. Ésser benvolent és estendre la voluntat de bé a tots, tant als éssers conscients com als no conscients, tant als qui poden agrair-ho com als qui no. Voler el bé de tots no implica fer el mateix a tots, perquè cada ésser té el seu fi i necessita unes condicions per assolir-lo. La cura que necessita una planta no és la mateixa que necessita un nen per arribar a ser l’home que porta a dins. La intenció és idèntica, el bé per a tots, però l’acció benvolent s’aclimata a la naturalesa de cada ésser, es concreta i se singularitza. És una emoció que neix de l’estima pel món, del reconeixement que tot el que hi ha en ell és valuós. Aquest sentiment de benvolença no neix per casualitat. El principal motor que l’activa és haver-la experimentat en pròpia pell, haver sentit la benvolença i la cura dels altres. Quan un s’ha sentit estimat gratuïtament, quan ha rebut, sense merèixer-ho, el bé dels altres i en pren consciència, se n’adona lúcidament, sent que ha de ser benvolent amb tots, que està en deute amb el món i que no pot passar de llarg. Ser benvolent és atrevir-se a ser actor, a ser un agent pacificador en el món; és tenir l’audàcia d’abandonar el còmode seient d’espectador, per endinsar-se en la trama del món i contribuir a fer que cada ésser sigui plenament allò que ha de ser. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

21


XVII Trobada interdiocesana de Vida Consagrada

P

rocedents de diferents indrets de les Diòcesis d’Urgell i de Solsona, una cinquantena de religiosos i religioses ens vam aplegar el dissabte 26 d’abril a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell com a punt de partida per a la XVII Trobada interdiocesana de Vida Consagrada. A la residència, després d’una reconfortant i saborosa refecció, vam començar la jornada amb la pregària litúrgica de Laudes, impregnats de l’ambient pasqual, a la capella de la beata Anna Maria Janer. Seguint l’itinerari previst, i encapçalats pels delegats de Vida Consagrada dels respectius Bisbats, Mn. Els religiosos i religioses participants a la Trobada, davant el Santuari de Talló. Jaume Vila (Urgell) i Mn. Joan Casal (Solsona), vam pujar a continuació vam entrar a l’església, seus ulls es creuaren amb els meus, l’autocar que havia de conduir-nos on vam participar de l’Eucaristia, el moment en què em va fer sentir al Santuari de Santa Maria de Talló, presidida per Mons. Vives. que m’estimava”. a Bellver de Cerdanya, en la riba A l’homilia ens comentà el pasDesprés el grup vam compartir un esquerra del riu Segre. Allí ens espe- satge de l’Evangeli de Sant Mateu àpat de germanor a la Residència de rava el Rector in solidum de Bellver, sobre la fe en la vida consagrada, les Gnes. Carmelites de Sant Josep, Mn. Carles Rivas, del Seminari del l’alegria, la missió, i unes paraules a Tartera, a les quals agraïm el seu Poble de Déu, per tal de oferir-nos del Papa Francesc durant la vetlla acolliment i amabilitat, i vam cloure una cordial benvinguda seguida Pasqual: “També per a cadascú de la trobada amb la pregària de Vesd’una adient explicació sobre el nosaltres hi ha una Galilea, a l’inici pres a la capella de la Immaculada Santuari, d’arquitectura romànica, del camí amb Jesús… l’experiència de Tartera. i el seu entorn. personal amb Jesucrist que m’ha Durant la jornada vam poder conL’Arquebisbe Joan-Enric compartí cridat a seguir-lo i a participar en la templar la natura en la seva bellesa amb nosaltres la visita i ens mostrà seva missió. Tornar a Galilea signi- i varietat. L’immens Pirineu, que el contigu cementiri de Talló, on vam fica custodiar en el cor la memòria sembla apropar-te al cel; les valls visitar el memorial dedicat a les víc- viva d’aquesta crida quan Jesús es que obren camí en la nostra ruta, times de totes les guerres que han féu trobadís en el meu camí, em gaudint d’una extensa i diversa afectat el municipi de Bellver, des de va mirar amb misericòrdia, em va panoràmica. la Guerra dels Segadors (1640-1652) demanar de seguir-lo; recuperar la fins a la Guerra Civil (1936-1939). A memòria d’aquell moment quan els Gna. Pilar Balasch 22

Església d’Urgell


A vosaltres, joves confirmands “Us he escrit, joves, perquè sou forts”. (1a. Carta de Sant Joan 2, 14).

Al començament de la celebració, l’Arquebisbe Joan-Enric donà la benvinguda als confirmands, familiars i autoritats de Canillo.

V

ivim en una societat on els objectes no són bonics per la seva bellesa. Malauradament, per a molts joves i adolescents, les coses només són boniques pel seu preu i la seva marca. Felicitats, joves. El dia 25 de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric us féu un regal que no té preu i de marca divina que us imprimirà caràcter de per vida. El sagrament de la Confirmació, per se, imprimeix caràcter. Joves, us en dono les gràcies. Aquests dos anys de camí vers la vostra Pentecosta personal m’han fet més educador. Educar: del llatí duco, conduir. Heu volgut que us acompanyés pel camí que porta de l’adolescència a la joventut. A la majoria de vosaltres ja vaig tenir la gràcia de guiar-vos de la infància a l’adolescència. Les tres etapes del

camí del creixement humà i cristià: Baptisme, Eucaristia i Confirmació, un cop conquerides esdevenen camí que dóna la força de caminar cap endavant. Felicitats! I tot el meu reconeixement per comptar amb mi com a company de camí. Joves, teniu una gran sort de tenir un camí! Sponville, periodista agnòstic de Le Monde, afirma que “la pitjor desgràcia dels joves i adolescents d’avui és no tenir camí”. Vosaltres teniu el camí de qui es proclama: “Jo sóc el Camí”. El 25 de maig al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, l’arquitectura del qual glossa els camins que vertebren Andorra, va rebre una alenada de vent i de foc per caminar pel camí de l’amor. Heu cantat i canteu: “L’Esperit de Déu omple l’univers: / Esperit d’Amor que ens dóna la força d’estimar”.

“Fent camí per la vida / ens caldrà menjar la pols...”, canten els caminants d’AINA. El camí de l’Esperit no és fàcil. Té nombroses pujades d’allò més costerudes. Com més pugem, més tarteres. Que no ens sorprengui una tempesta. Des del cau d’AINA visualitzo la celebració. Una solemne sardana entorn de l’altar de la Mare de Déu de Meritxell, presidida per l’Arquebisbe. Observo uns rostres espantats o de sorpresa. Us heu escarxofat en el passotisme? Us falta més motivació o convicció per conquerir els cims de la vida que valen la pena d’ascendir; cares que miren de cua d’ull els pares i les mares. Em confia una confirmand: “Em confirmo, perquè els pares m’ho manen”. Me’n felicito d’aquesta declaració d’amor. La mare i el pare són els primers educadors Església d’Urgell

23


que, per ofici, han d’obrir el camí als fills. La majoria de les vostres mirades il·lusionades, interessades, em parlen de l’anhel de completar amb la Confirmació els sagraments de la iniciació cristiana. Ja és hora d’aprendre a deixar de mirar-se el melic. Si tots penséssim una mica més en els altres, tots hi estaríem més bé en aquest món. Tot i amb això, no puc estar de preguntar-me, en una barreja de neguit i d’esperança: què seran aquests nois i noies, d’ací a uns anys? Per què servirà l’esforç que els dediquem? Són preguntes que sorgeixen de la meva estimació als joves. Vosaltres teniu una cara coneguda, un nom intransferible –“Déu us crida pel vostre nom” –, una veu, encara trencadissa, que ha marcat per sempre la meva vida. La gent de la meva edat ha sofert una experiència molt dolorosa. Centenars de nois i noies han encaminat la seva vida, un cop s’han fet grans, o ben jovenets encara, per uns viaranys diferents, si no contraposats, a aquells que en les trobades de Confirmació se’ls havia volgut ensenyar a seguir. Hi ha nois i noies que, una vegada confirmats, el seu entusiasme no perdura, i apareix i desapareix a batzegades.

“Us escric, joves, perquè sou forts”. La meta que assoliu per la Confirmació us convida a mirar cap endavant. Sigueu sempre capaços de moure-us per un gran ideal! A Andorra li calen

La meta que assoliu per la Confirmació us convida a mirar cap endavant. Sigueu sempre capaços de moureus per un gran ideal! nois i noies de sentiments nobles i generosos, fidels a un projecte de vida inspirat en un esperit de servei als altres. Sigueu sempre molt crítics sobre la realitat que us envolta. Exerciu la crítica més severa sobre vosaltres mateixos, ja que les intencions més netes amb què comencem una tasca es tornen fàcilment bordes i impures. Sigueu sempre oberts a la solidaritat enmig d’un món muntat sobre la injustícia. Escolteu arreu el crit dels qui reclamen pau. Sumeu-vos als grups que defensen la llibertat, que estimen, que lluiten per la justícia, que ajuden els veïns i companys, que treballen pel bé del poble. L’Esperit Sant que rebreu en el sagrament de la Confirmació us farà do de les bones eines que durant

El Cònsol Major de Canillo felicità els confirmats i els encoratjà a complir els seus compromisos com a cristians i, consegüentment, com a bons ciutadans.

24

Església d’Urgell

dos anys de reunions heu esmolat: 1- La saviesa, per gaudir el molt de bo que rebeu només en llevar-vos cada dia. Agafeu-vos als regals que et fa la vida: festegeu-los i agraïu-los. 2- La ciència, que us fornirà la cultura per tirar endavant en la vida. Us ho escriu el Cònsol Major de Canillo, Josep Mandicó: “perquè sou cristians, heu de ser ciutadans modèlics amb un excel·lent en els valors de la bona urbanitat i del civisme per retornar-los a la nostra societat”. 3- La intel·ligència, per reflexionar sobre el perquè de totes les coses. 4- El consell dels pares, mestres, mossens... senzillament perquè quatre ulls hi veuen més que dos. Cal escoltar i fer silenci. 5- La fortalesa, sinònim d’una personalitat ferma, fonamentada sobre les conviccions humanes i cristianes més profundes. Si teniu el do de la fortalesa no és perquè es quedi tancat a casa vostra. 6- La pietat, camí devers la mirada interior on habita el Déu de Jesús que descobriràs en els germans, especialment en els més febles. 7- L’amor, que és la raó de ser de totes les virtuts: la convivència, la fraternitat, el respecte, l’amabilitat, la paciència, la benvolença entre altres bones virtuts, totes elles fonamentades en el “Déu és amor”: “estimeu-vos com Jo us he estimat”. Joves confirmands, us comprometeu a seguir el camí de la vida cristiana posant com a primer i principal testimoni la meva Confident. Nosaltres, pares, mares, Arquebisbe, Cònsols de la Parròquia de Canillo, mossèn, monitors d’AINA... ens sentirem responsables d’acompanyar-vos. La Mare de Déu de Meritxell, no ho dubteu, ens acollirà, a vosaltres i a nosaltres, a la seva gavarnera per tal que, com acollí els apòstols aquell dia de Pentecostès a Jerusalem, presidint la seva pregària, també faci que avui tots nosaltres siguem Pasqua Granada. Mossèn Ramon de Canillo


Quadres testimonis de la vida de l’Església “Pilat els digué: “Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu”. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia” (Mateu 27, 65). / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

L

a recent visita ad limina apostolorum dels nostres Bisbes a Roma, a més del sentit eclesiològic que té, de comunió i d’explicació al Sant Pare i als dicasteris pontificis la vida de les seves respectives Diòcesis, també ens ha regalat una fotografia que els mitjans han difós repetides vegades, i que aquesta mateixa revista diocesana reproduïa parcialment a la portada i sencera a l’interior del número de març. Una fotografia que ens permet observar el quadre de fons que acompanya aquesta i moltes altres instantànies oficials del Papa amb dignataris civils i eclesiàstics d’arreu del món, quan aquests són rebuts a la Sala del Tronetto dels Palaus Apostòlics. El quadre en qüestió, que ha estat testimoni d’excepció de grans moments de la història de l’Església i del nostre món contemporani, és una pintura a l’oli de l’artista renaixentista del segle XV Pietro de Cristoforo Vannuci, conegut com Perugino, titulada “La resurrecció de Crist”, i datada l’any 1504. La composició de l’escena mostra un Crist ressuscitat i victoriós dins d’una màndorla mística, revestit amb el mateix llençol d’amortallar. Podem veure els senyals dels claus en mans i peus, l’estandard de la victòria, i, pujant cap al cel, deixa dessota el sepulcre amb la làpida oberta, al costat del qual es veuen els soldats de la guàrdia adormits. Només un dels soldats, en segon terme, es converteix en testimoni del fet cristològic. Com dèiem, és en aquesta estança dels Palaus Apostòlics on el Summe Pontífex rep les grans visites de mandataris, i aquesta obra de Perugino que hi assisteix com un testimoni que

“La resurrecció de Crist”, de Perugino.

reprodueix i comunica el gran misteri de la fe catòlica: la resurrecció que ha de portar al nou Regne de Déu. Ha

de ser un moment certament curiós quan els caps d’Estat visiten el Papa i es troben amb aquesta pintura que Església d’Urgell

25


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Representació de la resurrecció de Crist, datada al segle XVI, que presideix la sala d’actes de la Casa del Bisbat.

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX

PER ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 26 Església d’Urgell

els anuncia aquest nou Regne que vol derrotar un món de pecat i egoisme per esdevenir proposta d’eternitat: un missatge tan necessari per a tantes nacions i tants conflictes com viu la humanitat. A uns quants milers de quilòmetres d’aquest quadre i d’aquest espai pontifici hi tenim la seu de la nostra Diòcesi urgel·litana, la Casa del Bisbat, a La Seu d’Urgell. Aquí també tenim una sala de reunions, on la majoria de les Delegacions diocesanes i Consells del Bisbat s’aixopluguen per acompanyar el Bisbe en la seva tasca de dirigir els múltiples afers de la Diòcesi. En aquesta sala, curiosament, també hi trobem un compartiment d’un retaule de fusta policromada on es representa la resurrecció de Jesús. És una peça datada al segle XVI que procedeix, possiblement, de l’església de Larén, al Pallars Jussà. En aquesta representació, el Crist ressuscitat també presideix l’escena portant un estandard. Sota d’Ell, els soldats que vigilaven el sepulcre són testimonis de la seva resurrecció, amb rostres de sorpresa i temor; fins i tot de conversió. El Crist d’aquest retaule, com el de Perugino, encara que puja cap a

la glòria del cel no deixa de mirar a la terra, al rostre dels soldats de la guàrdia, amb l’actitud de beneir i de perdonar com a Salvador que és. Aquesta taula també acompanya i presideix la feina de l’Església diocesana, es fa vetlladora de moments bons i de moments difícils de la vida i de les activitats de la nostra Diòcesi. Però ens cal recalcar que ambdues obres recorden, i més en aquest temps pasqual, quina hauria de ser la resposta, tant si es tracta de mandataris d’una nació o d’un govern com si es tracta de membres de les Delegacions d’un Bisbat com el nostre. I aquesta resposta és afirmar ben clarament que som i volem ser fills de la Llum, portadors d’aquest missatge pasqual de resurrecció i nova vida amb Crist, vencedor de la mort. Ens aquests dies de Pasqua, si ens toca assistir a alguna reunió diocesana al Bisbat o veiem alguna visita oficial a la Santa Seu en els mitjans de comunicació, fixeu-vos en aquestes obres: dues pintures d’estils i manufactura diferent, però que proclamen la fe de la nostra Església i en són testimoni. I oferim la nostra pregària al Crist que és Camí, Veritat i Vida.


Apropament a la bellesa dels salms (I)

La bellesa literària dels salms

E

l Llibre dels Salms, a més de salms del breviari, a més d’endinsar ser un llibre canònic i de pi- -nos en la seva riquesa religiosa i etat i fe, és un recull de cent pietosa, ens apropem també a la font cinquanta poemes destinats origi- de la seva bellesa literària. nàriament a ser cantats amb acomEns podem atansar als salms per panyament d’instruments. Aquests salms reunits tenen l’origen en llocs i en èpoques diferents, que en conjunt formen el Salteri. Arribaren a la vida de l’Església catòlica i del poble fidel amb les oracions de Vespres i Completes, i amb l’Ofici de Tenebres i els de difunts, cantats amb solemnitat els dies de més festa, com queden encara avui les Completes de la Festa Major de Bellvís i altres amb partitura polifònica. Resultaria interessant poder escoltar la melodia d’algun salm tal com era cantat en temps de Moisès, David o Salomó dins i fora del temple o tot acompanyant l’Arca de l’Aliança. Hi ha vint-i-nou poemes anteriors al Rei David, però la major part sembla que són de l’època de la monarquia, de l’exili i de la restauració, o encara més tardans. Ha resultat impossible classificar els salms en gèneres literaris, però sí que es pot fer una classificació en himnes i salms de súplica, de confiança i d’acció “El Rei David dictant els salms als escribes”, baix relleu en ivori de de gràcies; amb una subdivisió final del segle X, Museu del Louvre. de salms reials i salms de tema religiós i popular. mitjà d’una de les figures literàries El salms són la lletra dels cants del més senzilles i populars que ornapoble d’Israel. Aquesta lletra és rica menten el Salteri, com és la figura de en figures literàries i, quan resem els la comparació o símil. Les comparaci-

ons, junt amb el fons del text, ajuden a entendre el contingut de diferents pensaments i situacions. El salms proclamen la veu de lloança, fidelitat i advertència a les diverses maneres de viure i de comportament dels mortals. Hi trobem clams amenaçadors als impius i malfactors. Referent als impius podem llegir: “Els seus ulls espien l’indefens, observa d’amagat, com un lleó, entre maleses...” (Sl 10). “[els dolents] s’assecaran com l’herba, es marciran com el verd dels prats. [...] Els enemics del Senyor s’assecaran com la ufana de l’estepa, s’esvairan com el fum...” (Sl 37). “De l’ombra d’ells [els injustos] en feu tant cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix...” (Sl 73). Del jutges en diu expressions molt crues perquè considera la manera i forma com Déu judica els jutges dolents: “Judiqueu amb rectitud? Conscientment cometeu injustícies a la terra, la vostra violència fa pes a la balança. Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits, porten un verí com el verí de les serps. [...] Que es fonguin com l’aigua que s’escola, [...] que siguin com el llimac, que s’arrossega...” (Sl 58). Als difamadors els diu: “La seva boca vomita violència, els seus llavis són punyals...” (Sl 59); “Esmolen la llengua com espases; llancen com Església d’Urgell

27


fletxes paraules verinoses...” (Sl 63). Quan exalça els justos ho fa amb benvolença : “El justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban;” (Sl 92). Els salms consideren suament la realitat i aspiracions de la vida ordinària dels homes: “L’home dura tant com un respir, va i ve enmig de les ombres, es neguiteja inútilment, amuntega i no sap per a qui. [...] Tu eduques l’home corregint les seves faltes i consumeixes els seus béns com faria l’arna; l’home es desfà com el fum” (Sl 39). “La gent senzilla són com el fum, i els nobles són només aparença; tots plegats a la balança no pesen més que el vent.” (Sl 62). “Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu...” (Sl 42). “S’apleguen com ramats a la terra dels morts, és la mort mateixa el seu pastor.” (Sl 49). “Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia; com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. [...] consumim els nostres anys com un sospir. [...] Dóna’ns tants dies d’alegria com ens n’has donat d’aflicció, tants anys de joia com n’hem vist de penes.” (Sl 90). La comprensió de Déu creador i provident intenta moure la confiança en el seu poder: “Les promeses del Senyor són de bona llei, són plata sense escòries, refinada set vegades.” (Sl 12). “Guarda’m Senyor com la nineta dels ulls.” (Sl 17). “Fa saltar

el Líban com un vedell; i el Sarion, com la cria dels braus.” (Sl 29) “La teva justícia és com les muntanyes més altes, com l’oceà infinit són les teves decisions.” (Sl 36). “Pastor d’Israel, escolta, tu que guies els de Josep com un ramat, [...] Desvetlla el teu poder, vine a salvar-nos.” (Sl 80). “El seu tron durarà com el cel, [...] subsistirà com el sol.” (Sl 89). “Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d’una guàrdia de nit. (Sl 90). “T’embolcalla la llum com un mantell. Ha estès el cel com una vela.” (Sl 104). Anhels i esperança en el Messies: “Que faci el bé com la pluja a l’herbei; com els ruixats que assaonen la terra. [...] S’apiadarà dels pobres i dels febles, salvarà els desvalguts de la mort. Rescatarà la seva vida d’enganys i violències; la seva sang és preciosa als seus ulls.” (Sl 72). També adverteix als governants: “Morireu com qualsevol home, caureu com han caigut tants governants.” (Sl 82). “Escampa’ls, Déu meu, com la llavor de card: com la fullaraca a mercè del vent, [...] com un foc que s’abranda en els boscos, com un incendi que devora muntanyes”. (Sl 83). Mou a donar acció de gràcies per la seva ajuda : “Tinc el Senyor a favor, ell em sosté; [...] Quan totes les nacions [...] m’envoltaven com un eixam i s’arboraven com foc d’argelagues, en nom del Senyor les he vençudes.” (Sl 118) “Hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç

dels caçadors.” (Sl 124). “Com l’esclau té posats els ulls en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s’apiadi de nosaltres.” (Sl 123). El conjunt dels salms atansa a la concòrdia fraterna, a la pregària i a la contemplació de les benediccions de Déu: “Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans! És com un perfum que ungeix el cap i s’escampa per la barba, per la barba d’Aaron, fins al coll dels seus vestits. És com la rosada de l’Hermon, que s’escampa per les muntanyes de Sió.” (Sl 133). “Fes pujar els nostres fills com plançons que es fan grans amb vigor jove; les nostres filles, com pilastres ben tallades, com pilastres d’un palau.” (Sl 144). Quan no puguem dormir perquè ens hem fet grans o tenim remordiments o recordem desgràcies, preguem amb el Salm 102, que conté comparacions ben expressives: “A força de plànyer-me, la pell se m’encasta als ossos; com les òlibes al desert i els mussols a les ruïnes, com els ocells solitaris als terrats, passo la nit desvetllat i planyent-me”. Amb aquestes compilacions pel sentit dels diferents salms, sens dubte que ja es pot valorar la bellesa i força de la figura literària de la comparació. Mn. Ermengol Donisa, Rector de Les Avellanes

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 28

Església d’Urgell


El raconet de la mística

El Pa que és vida, en l’Esperit

D

esprés que Jesús hagués dit als seus oients que era el pa baixat del cel, i que els donaria la seva carn per menjar i la seva sang per beguda, va imperar la confusió entre ells i es posaren a murmurar. Davant la situació, Jesús decidí d’explicar més profundament el sentit de les seves paraules i els digué: “L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida” (Jo 6,63). L’explicació no serví de res: “Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell” (Jo 6,66). Pere i els altres tampoc ho entengueren: “Senyor, a qui aniríem?” Però feren una confessió de fe: “Nosaltres hem cregut i sabem que sou el sant de Déu” (Jo 6, 69). El discurs de Jesús en aquest passatge evangèlic, lluny de tenir un sentit antropòfag, és una oferta de

comunió real en l’Esperit amb tots els qui el coneixen i creuen en ell. Les paraules “carn”, “sang”, “pa”, tenen la força de signe sacramental, i les altres, com “menjar” i “beure”, volen posar

Jesús deixa ben clar que “l’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res”. I afegeix: “Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida” (Jo 6, 63) de manifest la intimitat i la intensitat de la comunió que ell proposa als seus. Per sortir al pas de l’escàndol que porta al dubte i a l’abandó, Jesús deixa ben clar que “l’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res”. I afegeix: “Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida” (Jo 6, 63). Vol que s’entengui que ha parlat d’un misteri d’amor en l’Esperit, tot

servint-se d’un llenguatge analògic. Com podem acceptar i viure nosaltres aquest misteri? En l’Esperit, certament. Una realitat misteriosa que comença amb l’acceptació incondicional de la seva persona i en l’acte de fe indispensable que obre el camí a la caritat i al compromís d’una vida, que tendeix a assimilar-se cada cop millor amb la vida i el messianisme de Jesús. En aquest context, la comunió eucarística és el moment àlgid, específic, on el Crist ressuscitat, complint la seva promesa, es fa realment present sota els signes del pa i del vi en la celebració comunitària. Per a nosaltres, al nostre torn, és el moment privilegiat per renovar, refermar i fer efectiva la nostra opció per Ell i pel Regne. És el moment inexcusable d’avaluar la qualitat del nostre amor i la nostra donació.

Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

Església d’Urgell

29


Dietari APLEC DE SANT PERE DE PONTS L’u de maig és l’Aplec de Sant Pere de Ponts, i un any més els Amics de Sant Pere, amb l’Ajuntament i altres entitats pontiscanes, van organitzar i van col·laborar per fer de la trobada una festa per a tothom: petits, joves i grans. Al matí, organitzada pel Centre Excursionista Pontsicà, la caminada fins a la Collegiata va aplegar gairebé 400 persones de totes les edats, les quals abans havien col·laborat amb la campanya de recollida de productes de higiene del cos i neteja de la llar que van organitzar els Serveis Socials i Càritas Parroquial de Ponts. Els participants en la caminada també es van adherir a la campanya popular que s’està fent contra el racisme. En arribar a l’esplanada davant l’església romànica de Sant Pere es va fer

un esmorzar popular, per refer les forces després de la llarga caminada, i alhora per col·laborar amb els projectes socials de la Càritas Parroquial, als quals es destinaren els diners de la inscripció en l’àpat. Tot seguit, la celebració eucarística va ser acompanyada per la Colla de Caramelles de Ponts, que en acabar van oferir un petit concert a l’exterior. L’Eucaristia fou presidida pel Rector, Mn. Jaume Mayoral, i concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny i el diaca Mn. Josep Caba. Durant la celebració es va fer referència a les tradicions i devocions del poble, i particularment a la festa de l’u de maig i la importància que té el treball com un dret per a tothom, demanant que també sigui una feina digna, tot recollint les paraules dels Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola en el document de la Pastoral Obrera d’enguany: “Celebrar el

Mons. Vives va participar en l’homenatge de la Diòcesi de Lleida al Bisbe Salvi Huix i als màrtirs beatificats l’octubre passat.

Primer de Maig des de la fe en Jesucrist és motiu d’esperança i compromís... Celebrar el Primer de Maig des de la fe és sentir-nos compromesos a treballar per un treball digne per a tot home i dona”. A migdia, dinar per colles i famílies als espais propers a Sant Pere i el Castell de Ponts, plens de gent que, aprofitant el dia esplèndid, es van atansar per gaudir de la festa i d’un bon àpat. I a la tarda, els més petits, i no tan petits, gaudiren amb l’espectacle infantil “Gil Rataplam” i el sorteig de diferents lots per a recaptar diners per les obres de manteniment de la Col·legiata.

HOMENATGE ALS BEATS MÀRTIRS AL CEMENTIRI DE LLEIDA

Centenars de veïns de Ponts van participar en l’Aplec de Sant Pere.

30

Església d’Urgell

Diumenge 4 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Vicari general

d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, va participar al cementiri de Lleida en l’homenatge que la Diòcesi de Lleida va organitzar en memòria del Bisbe Salvi Huix Miralpeix i d’altres 14 màrtirs beatificats el passat octubre a Tarragona, entre els quals Mn. Pau Segalà Solé, sacerdot diocesà d’Urgell. Presidí l’acte el Bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, i hi assistiren molts familiars dels màrtirs beatificats així com diversos Superiors Generals de les Ordes a les quals hi pertanyien. També hi assistí en representació de la Paeria la Regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Maria Rosa Ball. L’homenatge consistí en una senzilla i emotiva pregària sobre la làpida que s’ha construït per sobre la ja existent, dedicada al jove beat Francesc Castelló. La nova làpida


té les fotografies i el nom de 6 mercedaris, 4 carmelites, el sacerdot diocesà d’Urgell, 2 germans de la Sagrada Família i un germà de La Salle, a més del Bisbe Salvi Huix. Tots 15 foren assassinats per causa de la fe durant la persecució religiosa dels anys 19361939 i estan enterrats a la fossa comuna del cementiri de Lleida. Després de la pregària, es va celebrar una Eucaristia a la capella del cementiri.

JORNADES DE PASTORAL VOCACIONAL A MADRID Els dies 5 i 6 de maig, a la casa d’exercicis de l’Anunciació de Madrid, va tenir lloc la Trobada de Delegats de Pastoral Vocacional de les Diòcesis espanyoles, convocada per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Va presidir Mons. Joan-Enric Vives, President de la Comissió, i hi assistiren altres dos Bisbes membres de la Comissió: Mons. Eusebio Hernández Sola, Bisbe de Tarazona, i Mons. José María Yanguas, Bisbe de Conca. Coordinà l’encontre el Rv. Alonso Morata, director del Secretariat. La Trobada va reflexionar sobre pastoral de les famílies i pastoral vocacional, i es van presentar tres ponències: de Mons. Hernández Sola, sobre pastoral vocacional; de Mons. José Mazuelos, Bisbe d’Asidonia-Jerez, sobre l’acompanyament de les famílies en la seva tasca de fer madurar les llavors

de vocació; i, finalment, una ponència a càrrec del matrimoni format per Fernando del Castillo i Nieves Tomillo, amb el seu fill Pedro, sobre l’educació afectiva dels nuclis familiars i la guarició de les ferides. Totes tres intervencions van ser una bona oportunitat per a aprofundir la realitat de les famílies avui, tan importants per al creixement i per a la crida de les vocacions a la vida consagrada i al ministeri ordenat, així com al laïcat compromès i a la vida familiar cristiana.

LLIURAMENT DELS PREMIS DEL CONCURS BÍBLIC 63.000 infants i joves d’arreu de Catalunya han participat enguany en les diferents proves de la XXIX edició del Concurs Bíblic, 39.000 dels quals en l’apartat de redacció. A la Diòcesi d’Urgell, la participació ha arribat als 4.323 alumnes de seixanta escoles. El Collegi Janer de Santa Coloma ha estat el centre amb major participació d’alumnes: 435. L’alumne d’aquesta escola Raúl del Amo Raya ha estat el guanyador del Premi Educació Especial. Altres premiats de la nostra Diòcesi han estat Maria Baró Tarragona, de l’escola Els Planells (Artesa de Segre); Marta Planes, de l’escola Àngel Serafí Casanovas (Sort); i Roger Gravet, de l’escola La Salle (La Seu d’Urgell), que van guanyar el primer, tercer i quart premis individuals respectivament. En la categoria de premis

La Casa del Bisbat va acollir el lliurament de premis del Concurs Bíblic.

per a escoles, el primer va ser per a l’escola Jaume I de Llívia; el segon, per a l’escola Mare de Déu del Roser, de Guissona; i el tercer, per a l’Institut Almatà de Balaguer. El premi per a Parròquies i el premi individual de catequesi (Pol González Llanes) van recaure tots dos en la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella. En l’apartat de dibuix, el premi individual en la primera categoria va ser per Sergi Muntó, de l’escola La Salle de La Seu d’Urgell; en la segona categoria per Anna Gual, de l’escola Mare de Déu del Roser de Guissona; i en la tercera categoria, per Lídia Martínez, de l’Institut de Tremp. El premi de dibuix en catequesi va ser per Júlia Raimat Montané, de la Parròquia de Barbens. Els premis es van lliurar el dissabte 10 de maig al matí, a la Casa del Bisbat, en un acte presidit per Mons. Vives en el qual van ser presents el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, i Pilar Batalla, en representació de la Federació de Cristians de Catalu-

nya, entitat organitzadora del concurs. L’Arquebisbe va destacar la importància de conèixer la Bíblia, no només pels creients, sinó també com a font de coneixement i cultura, ja que la cultura occidental està impregnada de l’essència cristiana; i animà els nois i noies participants a seguir endavant amb la lectura i el coneixement de la Bíblia i a seguir participant en el Concurs Bíblic en les properes edicions.

ACCIÓ DE GRÀCIES PELS SANTS JOAN XXIII I JOAN PAU II Dilluns 12 de maig al vespre, l’Arquebisbe JoanEnric va presidir a la Catedral d’Urgell una Eucaristia d’acció de gràcies pels nous papes sants, Joan XXIII i Joan Pau II, que foren canonitzats el 27 d’abril a Roma. Concelebraren amb l’Arquebisbe el Vicari general i el Secretari general, el Degà del Capítol i un bon grup de preveres de la ciutat i pobles veïns. A l’homilia, Mons. Vives recordà les paraules del Papa Francesc en la missa Església d’Urgell

31


REUNIÓ DE LA CET AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO Els dies 7 i 8 de maig va tenir lloc al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona, la reunió núm. 210 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat. Hi van assistir tots els seus membres. En començar, els Bisbes van resar una pregària per Mons. Ramon Malla i Call, Bisbe emèrit de Lleida, que va morir el passat 18 d’abril, Divendres Sant. 1.- Els Bisbes van fer un balanç molt positiu de la visita ad limina apostolorum dels dies 3 al 8 del passat mes de març [veure Església d’Urgell, núm. 426], durant la qual van tenir una significativa trobada fraternal amb el Successor de Pere. L’audiència amb el Sant Pare Francesc va ser una magnífica ocasió d’escoltar i parlar amb el Bisbe de Roma, que es mostrà molt proper a acollir les esperances i els reptes de les nostres Esglésies diocesanes, així com a illuminar i encoratjar amb les seves paraules els seus germans Bisbes i tots els fidels. Van destacar també

32

Església d’Urgell

les entrevistes que van mantenir amb els responsables de la Secretaria d’Estat i de diversos dicasteris de la Cúria Romana, amb qui van poder compartir les diverses realitats pastorals de les Esglésies que pelegrinen a Catalunya i contrastar-ho amb les indicacions que la Cúria els suggerí, amb bona acollida i amb comprensió per a les realitats pastorals de les Esglésies de la CET. 2.- Mons. Francesc Pardo, com a President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut (SIJ), informà els Bisbes dels últims detalls de l’Aplec de l’Esperit, que tindrà lloc a Banyoles, Bisbat de Girona, el dissabte 7 de juny, vigília de la festa de la Pentecosta. Els Bisbes, com en altres ocasions, animaren els joves cristians i els seus monitors i consiliaris a participar-hi. 3.- Els Bisbes van apro-

var la segona edició del Cantoral Litúrgic Bàsic, expressió de la comunió entre totes les Diòcesis amb seu a Catalunya, que va ser presentat pel coordinador de la Secció de Música de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), Mn. Joan Baburés, Delegat de Litúrgia i Música de Girona; i per Jordi Guàrdia, responsable musical del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). La Secció de Música de la CIL, formada pels Delegats de Música de cada una de les Diòcesis, ha estat l’encarregada de dur a terme aquest treball i ha comptat amb l’ajuda de músics experts, així com del CPL i del Monestir de Montserrat. La novetat d’aquesta segona edició és l’ampliació del repertori, afegint-hi cants propis per a les solemnitats i festes més importants del calendari

litúrgic, d’alguns Rituals de sagraments i del repertori gregorià. 4.- Així mateix, els Bisbes van aprovar el balanç econòmic i el pressupost de Catalonia Sacra, una iniciativa de promoció conjunta del patrimoni cultural dels Bisbats de Catalunya, creada en el si del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), que els van ser presentats per Mn. Josep M. Riba i Mn. Lluís Prat, dels Bisbats de Vic i Solsona, respectivament. 5.- Els Bisbes van rebre del cardenal Lluís Martínez Sistach una detallada informació sobre el Congrés Internacional sobre la Pastoral en les Grans Ciutats. La iniciativa, dirigida pel Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, es desenvoluparà en una primera fase durant els dies 20, 21 i 22 de maig a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona i tractarà el paper de l’Església a les ciutats més importants del món, amb la intervenció de diversos


experts. La fase conclusiva del Congrés, en què hi participarà un gran nombre d’Arquebisbes i Bisbes de les principals ciutats del món, serà els dies 24, 25 i 26 de novembre, també a Barcelona. Posteriorment, els Bisbes que hi assisteixin es desplaçaran a Roma per exposar al Papa Francesc les conclusions del Congrés. 6.- Mn. Àngel Jesús Navarro i Mn. Xavier Blanco, preveres de l’Arquebisbat de Barcelona i del Bisbat de Terrassa, respectivament, van presentar als Bisbes el Document “La Pastoral en l’Esplai. Actualització de la Proposta Educativa i del Directori Pastoral”, elaborat pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans. Els Bisbes hi van donar el seu vist-i-plau, van remarcar la importància de tenir cura de l’educació de la fe als esplais i als centres de lleure, i van encoratjar i animar els responsables del Moviment a mantenir i intensificar aquesta dimensió evangelitzadora en els esplais. 7.- Els Bisbes van designar Mons. Enric Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa, com a responsable de l’àmbit de les Missions en el si de la CET, i van tractar també diverses qüestions relatives a la litúrgia, la catequesi, els mitjans de comunicació i l’apostolat seglar. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya. Tarragona, 8 de maig de 2014

de canonització: “ells van col·laborar amb l’Esperit Sant per restaurar i actualitzar l’Església segons la seva fesomia originària, la fesomia que li van donar els sants al llarg dels segles”. Sobre Sant Joan XXIII, Mons. Vives comentà com sempre serà recordat com “el Papa bo”: irradiava bondat i humilitat, alegria i coratge per a convocar el Concili Vaticà II. Va ser “un guia-guiat, guiat per l’Esperit Sant”, com el definí el Papa Francesc. La seva gran encíclica fou la “Pacem in terris”; i la seva obra, la convocatòria coratjosa del Concili Vaticà II. Pel que fa a Sant Joan Pau II, l’Arquebisbe el definí com “el Papa de la família”, tal com ell va volia ser recordat. I subratllà els principals aspectes de la seva biografia: treballador en una fàbrica, actor, esportista i “atleta de Déu”, professor universitari, resistent als nazis i al comunisme ateu. El seu pontificat fou el segon més llarg de la història i ens donà grans documents, com el Catecisme de l’Església Catòlica, el Nou Codi de Dret Canònic i Encícliques importants com l’“Evangelium vitae” o la “Redemptor hominis”. Entre els fidels que van participar a l’Eucaristia es repartí una petita estampa recordatori amb les imatges dels dos papes sants i un pensament de cadascun d’ells, que també es repartiran a les Parròquies de la Diòcesi. En concret, de Sant Joan XXIII es transcriu un fragment del seu testament: “El que més val a la

Dues fotografies de gran format dels nous papes sants van presidir la missa d’acció de gràcies per la seva canonització.

vida és Jesucrist beneït, la seva santa Església; el seu Evangeli, i, en l’Evangeli, sobretot el Parenostre en l’esperit i en el cor de Jesús, i de l’Evangeli; la veritat i la bondat, la bondat mansa i benigna, activa i pacient, invicta i victoriosa”. I del Papa Sant Joan Pau II es recull la gran frase de l’homilia de la missa d’inici del seu pontificat: “No tingueu por! Obriu; més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist”. Les seves festes se celebren l’11 d’octubre (Joan XXIII) i el 22 d’octubre (Joan Pau II).

VISITA DEL NOU SUPERIOR PROVINCIAL DELS SALESIANS El dissabte 10 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre a la Casa del Bisbat el nou Inspector Provincial dels Salesians, Rv. P. Cristóbal López Romero, de la nova Inspectoria María Auxiliadora, que tindrà la seu a Sevilla. Anava acompanyat per l’Inspector que ara cessa, Rv. P. Ángel Asurmendi. Van

poder comentar el moment esperançat que es viu entre els religiosos amb el Papa Francesc i l’Any de la Vida Religiosa convocat per ell per al 2015, així com la bella tasca educativa i social que duen a terme els religiosos salesians a Catalunya, i en concret la comunitat de quatre germans que actualment fan el seu servei a l’Escola Sant Ermengol d’Andorra la Vella, amb la qual es trobà el nou Provincial després de la conversa amb l’Arquebisbe.

EL CANÒLICH MUSIC ES TRASLLADA A LA TARDOR La segona edició del Canòlich Music, el festival de música cristiana a Sant Julià de Lòria, es farà enguany el 22 de novembre, festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. Les actuacions es faran a una vela tancada i condicionada amb calefacció, i hores d’ara hi ha confirmada la participació de Kairoi i Twocats pel Gospel, que ja van actuar en la primera edició amb una gran èxit Església d’Urgell

33


El grup Kairoi, en l’actuació al Canòlich Music de l’any passat.

de públic. També s’organitzarà una nova edició del concurs “Dona’t a conéxier”, adreçat a grups i intèrprets novells. En les properes setmanes s’anirà actualitzant la informació sobre el festival a la web www.canolichmusic.com.

EL DR. TORRALBA PARLA DEL PAPA FRANCESC A SORT I A PUIGCERDÀ El Dr. Torralba va pronunciar el 2 de maig una conferència al Museu Cerdà sobre el pensament social del Papa Francesc, amb una bona assistència de públic i amb un profitós debat posterior sobre l’any de pontificat del Sant Pare.

El Dr. Torralba, a la Sala Parroquial de Sort.

34

Església d’Urgell

I la setmana següent, el 10 de maig, va parlar sobre el mateix tema a la Sala Parroquial de Sort, en una trobada a la qual va assistir una cinquantena de persones que, en acabar l’exposició, van plantejar diferents qüestions al ponent i van compartir diverses reflexions.

TROBADA INTERDIOCESANA DE VIDA CREIXENT A MONTSERRAT Convocats sota el lema “Fill, aquí tens la teva mare”, el 15 de maig es va celebrar a Montserrat la Trobada interdiocesana de Vida Creixent, que va

Un dels grups de Vida Creixent d’Urgell que va participar a la Trobada interdiocesana a Montserrat.

aplegar unes nou-centes persones d’arreu de Catalunya, les illes Balears i Andorra. El lema de la Trobada convidava a contemplar la figura de Maria segons el text de l’Evangeli de Sant Joan (19,26-27): “Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que Ell estimava, digué a la mare: dona, aquí tens al teu fill. Després digué al deixeble: aquí tens la teva mare. I des d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva”. Cap a l’una de la tarda, els participants van ser rebuts per la comunitat benedictina, com a pelegrins que truquen a la porta amb un esperit de recerca interior; pregant tots units amb Maria i amb la seva intercessió també per l’Església i pel món, i tot embolcallat amb el cant de la Salve i el Virolai en les veus de l’escolania del Santuari. Vida Creixent d’Urgell hi assistí amb dos autocars: un que va sortir del Pallars Jussà (La Pobla de Segur, Tremp i Isona), i l’altre des d’Andorra, passant

per La Seu, Organyà, Oliana, Ponts (recollint als amics d’Artesa de Segre) i Guissona. Entre tots dos, un centenar llarg d’amics! Tot i que la joia hauria estat encara més intensa si també hi haguessin pogut anar tots aquells que volien ser-hi però a darrera hora no van poder viatjar per qüestions de salut. No cal dir que tots ells estaven presents als cors dels qui s’hi van desplaçar fins a Montserrat. Després del dinar de germanor, a tres quarts de cinc de la tardà, tots els participants van compartir l’Eucaristia a la Basílica, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i concelebrada pel Bisbe de Tortosa juntament amb els Arxiprestos, preveres, consiliaris i diaques que acompanyaven molts dels grups presents.

INTERPRETACIÓ DEL “RÈQUIEM” DE MOZART A LA CATEDRAL La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir la nit del dissabte 17 de maig


La Catedral d’Urgell es va omplir de públic per escoltar el “Rèquiem” de Mozart.

un concert del Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, acompanyats per l’Orquestra Adagio, amb el concertino director Jordi Albelda; el Cor de Cambra de les Valls d’Andorra i el Cor Transfronterer de Cerdanya, tots sota la direcció de Catherine Metayer, en el qual van interpretar la “Missa de Rèquiem en re menor”, K. 626, de Wolfgang Amadeus Mozart. La part solista va anar a càrrec d’Ulike van Cotthem, Agnès de Butler i Noël Cabrol, junt amb el baix Guillem Forné, format al Cor dels Petits Cantors. El temple es va omplir de

públic per escoltar la que va ser la dinovena i darrera missa escrita per Mozart, que la va deixar inacabada en morir, l’any 1791.

MORT DE MN. BLAI COTS I GALITÓ El dia 19 de maig va morir a Barbens en la Pau del Crist Mn. Blai Cots i Galitó. La missa exequial, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, se celebrà el dimarts 20 de maig, a les quatre de la tarda, a l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta de Barbens, on Mn. Blai havia estat Rector durant 23 anys, fins al 2006 que li

L’església de Barbens acollí la missa exequial per Mn. Blai Cots.

fou acceptada la jubilació. Nasqué a Ivars d’Urgell el 3 de setembre de 1930 i cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell. Fou ordenat de prevere el 20 de juny de 1954, i aquell mateix any fou enviat de Vicari a Bellvís. L’any següent fou nomenat Vicari de Puigcerdà i, el 1956, Ecònom de Fórnols i Encarregat d’Adraén. El juliol de 1957 fou enviat de Vicari a la Parròquia de Ribes de Freser, i un any després li encarregaren les Parròquies d’El Querforadat, Bar i Toloriu a la Cerdanya-Baridà, i als tres anys també s’encarregà d’Aristot. El gener de 1965 fou nomenat Ecònom de Ger i encarregat de Saga i Bolvir, i el 1968 encarregat de Meranges. Des de 1983 fou Rector de Barbens i de Santa Maria del Bullidor, encarregant-se el curs 1985-1986 també de la Parròquia de Tornabous. En arribar-li la jubilació, volgué quedar-se a residir al mateix poble de Barbens, on una famí-

lia amiga l’ha cuidat amb molta cura i amor fins a la seva mort. Que reposi en la pau del Ressuscitat i que el Senyor li premiï tots els seus treballs Apostòlics. Al cel sia!

SISENA NIT A MONTSERRAT El divendres 16 de maig, a les 11 de la nit, es congregava a Rubió (L’Anoia) un centenar d’adolescents i joves del Bisbat d’Urgell per participar en la VI Nit a Montserrat, el pelegrinatge nocturn que organitza cada any la Delegació diocesana de Joventut en col·laboració amb escoles del Bisbat; enguany amb el col·legi Janer de Santa Coloma (Andorra), l’escola Vedruna de Balaguer i l’escola Maria Immaculada de Tremp. A mitjanit, acompanyats per una lluna brillant, els nois i noies a partir de 3r d’ESO van començar la marxa fins que, cap a la meitat del camí, a Maians, es van incorporar els participants de primer d’ESO.

El participant a la Nit a Montserrat van donar gràcies a la Moreneta per haver pogut completar el pelegrinatge. Església d’Urgell

35


CELEBRACIÓ DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA AL SANTUARI DE MERITXELL La comunitat portuguesa va participar molt activament el dilluns 12 de maig en la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Fàtima al Santuari de Meritxell. Tot resant el Rosari, els fidels van pujar la imatge de la Verge de Fàtima amb una llarga processó de torxes des de la cruïlla de la carretera general de Canillo fins al Santuari, on es va celebrar l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe de la Diòcesi de Braga, Mons. Jorge Ferreira da Costa Ortiga, i concelebrada per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i pels Rectors de Canillo, Mn. Ramon Rosell; d’Encamp, Mn. Antoni Elvira; i de La Massana, Mn. Joan Fenosa; a més del P. Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès recentment arribat a la Diòcesi d’Urgell per encarregar-se preferentment de l’atenció de la comunitat catòlica de llengua portuguesa al Principat d’Andorra. Mn. Ramon Sàrries va donar la benvinguda als fidels i va agrair la presència de Mons. Ortiga i la dedicació del P. Albano Teixeira Fraga,

Cap a les 5 de la matinada, una aturada per prendre un brou calent i pa amb tomàquet i pernil, donava forces als nois i noies per afrontar els darrers 10 quilòmetres. Hores més tard, tots ja a l’esplanada del Monestir, gaudiren del lloc privilegiat que és la muntanya de Montserrat, a més de descansar després del camí fet. El dinar va do36

Església d’Urgell

que enfortirà l’atenció a la comunitat portuguesa que disposen els sacerdots de les Valls. A l’homilia, Mons. Ortiga va posar èmfasi en els valors de la família i el sentit que té d’acolliment i de futur per a tots els seus membres, però sobretot pels infants. En acabar, el P. Albano va fer una petita al·locució en la qual va expressar l’alegria de ser-hi entre una comunitat portuguesa tan nombrosa i treballadora, i va fer referència a la idiosincràsia d’Andorra com a país d’acollida, tot considerant que junts podrien ajudar millor a fer realitat el lema del Principat: “Virtus, Unita, Fortior”. Abans de la celebració, el matí del mateix 12 de maig, l’Arquebisbe de Braga va visitar al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, amb qui va conversar sobre la situació al Principat de la comunitat cristiana, i en particular de la colònia portuguesa i les seves necessitats socials i espirituals.

nar l’ocasió de valorar, un cop més, la important feina dels equips d’intendència, que van vetllar en tot moment per tots els caminants. I a les quatre de la tarda, al cambril, una pregària a la Moreneta, primer d’acció de gràcies per haver pogut completar el camí, i després per demanar-li per aquelles persones que més pateixen.

I després, el retorn cap a casa, desitjant que l’any vinent puguem repetir.

CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE LA PASTORAL EN LES GRANS CIUTATS Dimarts 20 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va assistir a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona a la sessió inaugural

del Congrés Internacional sobre la Pastoral en les Grans Ciutats, que fins al 22 de maig agrupà experts reconeguts a nivell mundial per debatre sobre els reptes pastorals a les grans metròpolis. Tot just abans de començar la sessió, el President de la Generalitat va voler donar la benvinguda a tots els ponents i saludar les autoritats que hi eren presents, com ara


joves cantaires acompanyats d’un conjunt instrumental. Al concert hi van assistir la Consellera d’Esenyament de la Generalitat, Irene Rigau, i l’Alcalde de la ciutat, Albert Batalla, a més d’altres autoritats locals i del Delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell.

FESTA DE SANTA RITA A SANAÜJA

Mons. Vives amb el President Mas en la jornada inaugural del Congrés Internacional sobre la Pastoral en les Grans Ciutats.

els Alcaldes de Barcelona i Lleida, el Secretari General d’Universitats i Recerca, i el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat, entre d’altres. El Congrés tindrà una segona part, del 24 al 26 de novembre, que es clourà amb una audiència amb el Papa Francesc per a presentar-li les conclusions de les jornades així com el document conclusiu que es preveu que redactaran els Cardenals, Arquebisbes i Bisbes de grans metròpolis d’arreu

del món que participin al Congrés.

CONCERT DE LA CORAL DE L’INSTITUT JOAN BRUDIEU A LA CATEDRAL En el marc del VII Congrés d’Educació, celebrat a La Seu d’Urgell sota el lema “Empreneduria i educació”, el Claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el dijous 22 de maig un concert de la coral de l’Institut Joan Brudieu de La Seu d’Urgell, formada per uns dos-cents

La coral del l’Institut Brudieu està formada per uns dos-cents cantaires, acompanyats d’un conjunt instrumental.

Més de tres-centes persones van participar el 22 de maig a la missa en acció de gràcies amb ocasió de la Festa de Santa Rita de Càssia al Santuari de la Mare de Déu del Pla, a la Parròquia de Sanaüja (La Segarra), on es venera una imatge de la santa italiana que va viure al segle XV i que gaudeix d’una gran popularitat i devoció entre els creients de la contrada. De bon matí, tot just el Santuari va obrir les portes, una corrua de fidels es va acostar a encendre un ciri a la santa patrona dels impossibles. A migdia es va celebrar l’Eucaristia, presidida per l’Arxiprest

de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué, i concelebrada pels preveres i el diaca que atenen pastoralment la Parròquia de Sanaüja, a més de Mn. Carles Albert Ospina, anterior Rector de la Parròquia. La celebració va aplegar els veïns de Sanaüja, encapçalats per l’Alcalde, Josep Condal, i altres membres del consistori municipal, així com força gent dels pobles de la rodalia i d’altres indrets de les terres de Lleida. A l’homilia es va evocar la vida d’entrega i de disponibilitat de la santa, es va tenir un record pels difunts del darrer any a la Parròquia, i es va destacar la importància de les devocions i tradicions en la vida dels pobles i de la Diòcesi. Al final de l’Eucaristia, mentre els assistents cantaven els goigs en honor a Santa Rita, es féu la tradicional benedicció dels rams i cistells de roses que porten els fidels i que després faran arribar a familiars i amics per demanar la intercessió de la santa.

Al final de la celebració es beneïren els rams de roses que serviran per demanar la intercessió de Santa Rita durant l’any. Església d’Urgell

37


“SIGUEU APÒSTOLS DE L’AMOR I LA PAU DE JESÚS” “Sigueu apòstols de l’amor i la pau de Jesús”. Els ho va dir l’Arquebisbe Joan-Enric als joves i adults d’arreu del Bisbat als quals va administrar el sagrament de la Confirmació durant el mes

de maig. I els va demanar que siguin sempre fervents en la seva fe, testimoniant-la “amb alegria i coratge davant el món actual”, sobretot en els moments més difícils, perquè sempre tindran la for-

ça de l’Esperit i els valors de l’Evangeli de Jesús. En total, l’Arquebisbe va confirmar 351 joves i 31 adults de les Parròquies de La Seu d’Urgell, Balaguer, Gerb, Andorra la Vella, Guissona, Bellver

de Cerdanya, Puigcerdà, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, Linyola, El Pas de la Casa, Canillo, Encamp i Ponts. Al final de les celebracions a cada Parròquia va obsequiar els confirmands Bellver de Cerdanya

Andorra la Vella Canillo

Encamp

La Seu d’Urgell Balaguer

Gerb

38

Església d’Urgell


amb un exemplar del Nou Testament, i els va recomanar que llegeixin cada dia alguns passatges, “perquè és el llibre on es guarden les paraules de Jesús, que són paraules de Vida eterna”. També els animà a seguir l’exemple del Sant Pare i

acollir la misericòrdia de Déu, a ser misericordiosos amb els que ens envolten, especialment amb els més necessitats, per tal de transformar el món entre tots amb la força poderosa de l’amor i del bé, fent-lo cada dia una mica millor.

Sant Julià de Lòria

Guissona Linyola

Pas de la Casa

Puigcerdà Escaldes Engordany

Andorra la Vella

Ponts

Església d’Urgell

39


EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

“Pensem també en els exiliats. Jo els anomenaria “exiliats amagats”, aquells exiliats que poden existir dins les mateixes famílies: els ancians, per exemple, que de vegades són tractats com un destorb. Moltes vegades penso que un signe per saber com van les coses en una família és veure com tracten els nens i els ancians.” (paraules del Papa Francesc en l’Angelus de la festivitat de la Sagrada Família)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 428  

Maig 2014

Església d'Urgell 428  

Maig 2014

Advertisement