Page 13

KAROL JÓZEF WOJTYŁA va néixer a Wadowice, una petita població a 50 kms de Cracòvia, el 18 de maig de 1920. Fou el més petit dels tres fills de Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La mare va morir quan ell tenia nou anys; el seu germà gran, Edmund, metge de professió, va morir el 1932; i el pare, suboficial de l’exèrcit polonès, va morir el 1941 quan les tropes alemanyes van envair Polònia. La seva germana, Olga, havia mort abans que ell nasqués. Després d’acabar els estudis de secundària a la seva localitat natal, el 1938 es va matricular a la Universitat Jagel·lònica de Cracòvia, alhora que començà a prendre classes d’art dramàtic en una escola de teatre. Quan les forces d’ocupació van tancar la universitat, va haver de treballar en una pedrera, i més tard en una fàbrica química per evitar així la deportació. A partir del 1942, en sentir la vocació al sacerdoci, va entrar al Seminari de Cracòvia, que aleshores era clandestí i estava dirigit pel Cardenal Sapieha. Al mateix temps, va ser un dels promotors del “Teatre Rapsòdic”, també clandestí. Acabada la guerra, continuà la seva formació al Seminari Major de Cracòvia, i l’amplià a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellònica. El Cardenal Sapieha el va ordenar de prevere l’1 de novembre de 1946. Es va traslladar a Roma, on el 1948 es va doctorar en Teologia amb una tesi sobre la fe en les obres de Sant Joan de la Creu. Aquell mateix any va tornar a Polònia: va ser Vicari de diverses Parròquies i

capellà de la universitat fins al 1951, quan va tornar a reprendre els estudis filosòfics i teològics. El 1953 va presentar a la Universitat Catòlica de Lublin una tesi titulada “Valoració de la possibilitat de fundar una ètica catòlica sobre la base del sistema ètic de Max Scheler”.

El 28 de setembre de 1958 va rebre l’ordenació episcopal a la Catedral de Cracòvia com a Bisbe auxiliar, i el 13 de gener de 1964 va ser nomenat Arquebisbe d’aquella ciutat pel Papa Pau VI, qui tres anys després, el 26 de juny de 1967, el crearia Cardenal. A més de participar en el Concili Vaticà II amb una contribució important per a l’elaboració de la Constitució “Gaudium et spes”, el Cardenal Wojtyła va prendre part en les cinc assemblees sinodals anteriors al seu pontificat. L’elecció com a Summe Pontífex

tingué lloc el 16 d’octubre de 1978, i el 22 començà el seu ministeri petrí, que ha estat un dels més llargs de la història de l’Església (27 anys). Va ser un Papa amb un inesgotable esperit missioner, mogut per la “sollicitudo omnium Ecclesiarum” i per la caritat oberta a tota la humanitat. Va fer 146 viatges per l’interior d’Itàlia i 104 a d’altres països, i va visitar 317 de les 333 Parròquies romanes. Els pelegrins que van participar en el conjunt de les seves audiències i en les celebracions que va presidir es compten per desenes de milions. I també sumen un nombre extraordinari les audiències oficials a caps d’Estat i alts dignataris de multitud de països. El 13 de maig de 1981, mentre saludava els fidels a la plaça de Sant Pere, Joan Pau II patí un atemptat perpetrat pel turc Mehmet Ali Agca, qui li disparà a escassa distància des de la multitud. El Sant Pare, però, perdonà públicament el seu agressor. També fou decisiva la seva actuació a Polònia a final de la dècada dels vuitanta, així com la influència que exercí en l’àmbit internacional per contribuir a la caiguda del bloc comunista. Tanmateix, també s’oposà a la generalització d’un capitalisme que no té en compte la dignitat humana. Va ser l’impulsor, el 1985, de la Jornada Mundial de la Joventut, de la qual se’n van celebrar 19 edicions repartides arreu del món durant el seu pontificat. Va promoure també els Encontres Internacionals de la Família, que ell mateix va inaugurar [passa a la pàgina 14]

Església d’Urgell

13

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 427  

Abril 2014

Església d'Urgell 427  

Abril 2014

Advertisement