Page 12

ANGELO GIUSEPPE RONCALLI va néixer a Sotto il Monte, prop de Bèrgam, el 25 novembre de 1881, fill de Marianna Mazzola i Giovanni Battista Roncalli. Des de petit va manifestar una clara inclinació per la vida eclesiàstica, i, un cop acabada l’escola primària, el 7 de novembre de 1892 entrà al Seminari diocesà de Bèrgam. El 1901 es traslladà al Seminari dell’Apollinare, a Roma, on hi havia un nombre de beques a favor dels clergues bergamascs. Fins i tot amb el parèntesi d’un any per complir amb el servei militar, la formació al Seminari va ser especialment fructífera, fins al punt que el 13 de juliol 1904, a la primerenca edat de vint anys i mig, va rebre el doctorat en Teologia. Poc després, el 10 agost de 1904, va ser ordenat de prevere a l’església de Santa Maria di Monte Santo; celebrant la seva primera Eucaristia l’endemà a la Basílica de Sant Pere, durant la qual va reiterar la seva total entrega a Crist i la seva fidelitat a l’Església. Després d’una curta estada a la seva regió natal, a l’octubre va tornar a Roma per estudiar dret canònic; estudis que hauria d’interrompre el febrer de 1905, quan va ser elegit secretari del nou Bisbe de Bèrgam, Mons. Giacomo Radini. Van ser prop de deu anys d’intens compromís al costat d’un Bisbe amb autoritat, molt dinàmic i ple d’iniciatives que van ajudar a fer de la Diòcesi de Bèrgam un model per a l’Església italiana. A més de la tasca de secretaria, el 1906 assumí també l’ensenyament de diverses assignatures al Seminari: història de l’Església, patrística i

apologètica… i, a partir de 1910, també impartí el curs de teologia fonamental. També va ser editor de “La vida diocesana”, i assistent de la Unió de Dones Catòliques. La prematura mort de Mons. Radini el 1914 va posar fi a aquesta experiència pastoral excepcional.

Amb l’esclat de la guerra, des de 1915 va servir durant tres anys llargs com a capellà castrense, amb el grau de sergent, atenent espiritualment els soldats ferits als hospitals de Bèrgam, inclosos els soldats malalts de tuberculosi, tot i l’alt risc de contagi que hi havia en aquell temps. El desembre de 1920, el Papa Benet XV li proposà de presidir el Consell de l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe per Itàlia. El 19 de març de 1925, Angelo Giuseppe Roncalli va ser ordenat com a Bisbe titular d’Areòpoli. Trià com a lema

episcopal “Obœdientia et Pax”. Aquell mateix any, el Papa Pius XI el va enviar a Bulgària. Allí va realitzar la seva tasca apostòlica visitant les comunitats catòliques i establint relacions de respecte i estima amb altres comunitats cristianes, especialment amb l’Església ortodoxa. El 1934 va ser enviat a Istanbul com a Visitador Apostòlic. Amb tacte i habilitat va aconseguir organitzar diverses reunions oficials amb el Patriarca de Constantinoble després de segles de separació amb l’Església catòlica. Durant la Segona Guerra Mundial va mantenir una actitud prudencial de neutralitat, la qual cosa li va permetre dur a terme un servei efectiu en favor dels jueus, a molts dels quals va aconseguir salvar de l’holocaust, i també en favor de la població grega, extenuada i afamada a causa dels estralls de la guerra. Al final del conflicte, Pius XII el va enviar com a Nunci Apostòlic a Paris. Va ajudar a normalitzar l’organització eclesiàstica a França, on el govern provisional exigia la destitució de trenta Bisbes acusat de col laborar amb el govern de Vichy. La calma i l’habilitat del nou Nunci van aconseguir reduir a tres el nombre de Bisbes destituïts. Gràcies a la seva dedicació va conquerir el cor del poble francès i de tot el Cos Diplomàtic. L’any 1952 és designat Patriarca de Venècia i creat Cardenal pel papa Pius XII. Vincent Auriol, en aquells temps President de França, li va imposar el capel cardenalici en una [passa a la pàgina 14]

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 427  

Abril 2014

Església d'Urgell 427  

Abril 2014

Advertisement