Església d'Urgell 426 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

# 426 - MARÇ 2014

Visita ad limina apostolorum dels Bisbes de Catalunya Jornada diocesana de la Família a Balaguer XXXV Trobada de Rectors de Santuaris

Església d Urgell Índex 6

SÍNODE EXTRAORDINARI SOBRE LA FAMÍLIA 2014-2015 Mn. Ignasi Navarri

LA NOVA EVANGELITZACIÓ Mn. Luis Eduardo Salinas

VISITA AD LIMINA DELS BISBES DE CATALUNYA

JORNADA DIOCESANA DE LA FAMÍLIA A BALAGUER

Patrícia Navas 13

MERITXELL, UN HOSPITAL DE CAMPANYA Mn. Ramon Rosell

L’ESPERIT DE LA QUARESMA

LES PROFECIES DEL CARDENAL MARTINI Carles Dalmau

DES DE DALT DEL CAMPANAR A VISTA DE CIGONYA Mn. Jaume Mayoral

EXPEDICIÓ AL DESERT Mn. Enric Prat

L’ASSOSSEC

MONS. BLÀZQUEZ, NOU PRESIDENT DE LA CEE

Mn. Ermengol Donisa

24 25 28

Dr. Francesc Torralba

DIETARI

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli Un any del Papa Francesc. La dolça i confortadora alegria d’evangelitzar

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l dia 19 de març, festa de Sant Josep, va fer un any de l’inici del ministeri petrí del Papa Francesc, i els Bisbes de tot Espanya vam ser de l’1 al 8 de març a Roma amb ocasió de la Visita ad limina al Papa, que ens ha reconfortat i animat en la nostra missió episcopal de comunió i de servei entregat. Intenses emocions i vivències que han d’anar donant fruit en els temps propers. Per això vénen al meu cor les paraules que el Cardenal Jorge Mario Bergoglio va dir a les reunions de Cardenals prèvies a la seva elecció. Llegides ara, són com un programa sintètic del que ell volia per a tota l’Església, sense imaginar que seria elegit Papa. Són molt il·luminadores si les complementem amb la seva Exhortació “Evangelii gaudium”, els seus actes de govern, les predicacions abundants i el seu personal i exigent estil de vida. El Papa Francesc destacà l’evangelització, la raó de ser de l’Església, com a raó més profunda per al qui fos elegit Papa. “La dolça i confortadora alegria d’evangelitzar” (Pau VI). I evangelitzar com a proclamar la salvació, anunciar l’amor salvífic de Déu que per a ell és previ a l’obligació moral. Tot el discurs de Francesc s’origina entorn d’aquest punt: l’anunci de la salvació. D’aquí prové la necessitat d’acompanyar tothom. D’aquí la misericòrdia que, com sosté Bergoglio, té a veure amb l’amor i no amb la laxitud relativista (A. Puigverd). “1.- Evangelitzar suposa zel apostòlic. Evangelitzar suposa en l’Església l’atreviment (parresía) de sortir de si mateixa. L’Església està cridada a sortir de si mateixa i anar cap a les perifèries, no només les geogràfiques, sinó també les perifèries existencials: les del misteri del pecat, les del dolor, les de la injustícia, les de la ignorància i “prescindència” religiosa, les del pensament, les de tota misèria. 2.- Quan l’Església no surt de si mateixa per a evangelitzar, esdevé autoreferencial i llavors emmalalteix (cf. la dona encorbada

sobre si mateixa de l’Evangeli). Els mals que, al llarg del temps, es donen en les institucions eclesials tenen arrel d’autoreferencialitat, una mena de narcisisme teològic. A l’Apocalipsi, Jesús diu que “està a la porta i crida”. Evidentment el text es refereix al fet que colpeja des de fora la porta per entrar… Però penso en les vegades en què Jesús colpeja des de dins perquè el deixem sortir. L’Església autoreferencial pretén que Jesucrist resti dins seu i no el deixa sortir. 3.- L’Església, quan és autoreferencial, sense adonar-se’n, creu que té llum pròpia; deixa de ser el “misteri de la lluna” i dóna lloc a aquest mal tan greu que és la mundanitat espiritual, que, segons De Lubac, és el pitjor mal que pot sobrevenir a l’Església. Aquest viure per a donar-se glòria els uns als altres. Simplificant, hi ha dues imatges d’Església: l’Església evangelitzadora que surt de si mateixa, la que “escolta la Paraula de Déu religiosament i la proclama amb tota fidelitat” (Dei Verbum religiose audiens et fidenter proclamans), o l’Església mundana que viu en si mateixa, de si mateixa, per a si mateixa. Això ha de donar llum als possibles canvis i reformes que calgui fer per a la salvació de les ànimes. 4.- Pensant en el proper Papa: ha de ser un home que, des de la contemplació de Jesucrist i des de l’adoració a Jesucrist ajudi l’Església a sortir de si mateixa cap a les perifèries existencials, que l’ajudi a ser la mare fecunda que viu de la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar”. Quanta llum que donen les seves intuïcions, ara que el veiem actuar de Papa. Estimem el Sant Pare Francesc i siguem acollidors del seu programa pastoral.

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Sínode extraordinari sobre la família 2014-2015

l Papa Francesc convocava sament per la seva gran importància de delinear l’estat de la qüestió i el passat 8 d’octubre la III i complexitat, ha estat molt tractat i recollir testimonis i propostes dels Assemblea Extraordinària estudiat. Per posar algun exemple, Bisbes per tal d’anunciar i viure i del Sínode de Bisbes per tractar esmentarem la V Assemblea General de manera creïble l’Evangeli de el tema dels desafiaments pasto- Ordinària convocada pel Papa Joan la família. La segona, l’Assemblea rals de la família en el context de Pau II, els dies 26 de setembre a 25 General Ordinària que se celebrarà l’evangelització. d’octubre de 1980, amb el lema: l’any 2015, tindrà com a finalitat la Sorprèn que només set mesos “La família cristiana”, de la qual recerca de línies operatives per a la després de la seva elecció, el Papa va sortir l’Exhortació Apostòlica pastoral de la persona humana i de convoqui un Sínode la família. Extraordinari. NoJa els dies 20 i 21 més hi ha dos precedel passat mes de dents en la història febrer, amb motiu post-conciliar: l’any de la creació de 19 1969, el Papa Pau nous Cardenals, el VI en va convocar Papa va reunir en un per tractar la Consistori Extracooperació estreta ordinari tots els entre la Santa Seu Cardenals per coi les Conferències mençar a tractar el Episcopals; i l’any tema del matrimoni 1985, el Papa Joan i de la família, tot Pau II, convocà un fent-se ressò de la altre sobre el vintè resposta al qüesaniversari de la contionari enviat a tot clusió del Concili el món des de la Vaticà II. Secretaria General I és que al llarg del Sínode, amb la d’aquestes darrefinalitat de preparar res dècades s’han un document que presentat una sèrie El Papa ja va avançar el tema del matrimoni i de la família en el Consistori Extraordinari de tots serveixi d’introducels Cardenals del passat mes de febrer. de problemàtiques ció al debat dels inèdites a la institució familiar: “Familiaris Consortio”, de 22 de no- Bisbes. Alemanya i Suïssa, d’una separats, maternitat subrogada vembre de 1981. També a Espanya, manera especial, han estat dos dels (lloguer d’úters), matrimonis sense la Conferència Episcopal Espanyola episcopats que han fet una gran fills, famílies monoparentals, unions va publicar el 27 d’abril de 2001 un difusió d’aquest treball preliminar. entre persones del mateix sexe a les important document, “La familia, També el nostre Bisbat d’Urgell ha quals se’ls concedeix la possibilitat una buena noticia. Santuario de la presentat a la Conferència Episcopal d’adoptar fills, un feminisme hostil vida y esperanza de la sociedad”, en Espanyola les seves aportacions, a l’Església… Semblaria com si ja l’escaiença del 20è aniversari de la provinents de dues sessions del no existís o tendís a desaparèixer el publicació de “Familiaris Consortio”. Consell Pastoral Diocesà dedicades model de família que hem conegut El full de ruta que seguirà aquest a aquest tema, de l’equip de la Desempre: la família indissoluble, for- present treball sinodal constarà de legació diocesana de Pastoral per mada per un pare, una mare i uns fills. dues etapes. La primera, l’Assem- a la Família i la Vida, de grups parPer això és bo recordar que el tema blea General Extraordinària del 5 al roquials i de grups de matrimonis. del matrimoni i de la família, preci- 19 d’octubre de 2014, amb la finalitat Significatives foren les paraules 4

Església d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA del Papa Francesc a l’hora d’introduir aquesta sessió del Consistori: “La nostra reflexió tindrà sempre present la bellesa de la família i del matrimoni, la grandesa d’aquesta realitat humana tan senzilla i a la vegada tan rica, plena d’alegries i d’esperances, de fatigues i sofriments com tota la vida”. El Secretari del Sínode, en la seva intervenció, va declarar que darrere de moltes de les respostes que

Semblaria com si ja no existís o tendís a desaparèixer el model de família que hem conegut sempre: la família indissoluble, formada per un pare, una mare i uns fills han arribat dels diferents episcopats s’hi amaga molt sofriment, sobretot per part d’aquells que se senten com exclosos i abandonats per l’Església, per trobar-se en un estat de vida que no es correspon ni amb la seva doctrina ni amb la seva disciplina. El 2 de febrer d’enguany, amb motiu de la festa de la Presentació del Senyor al Temple, el Papa dirigia una bonica carta a totes les famílies [veure pàgina 16 en aquest mateix número] tot convidant-les a contemplar aquesta entranyable escena: “Dos joves pares i dos persones grans, reunides per Jesús. Realment Jesús fa que generacions diferents es trobin i s’uneixin! Ell és la font inesgotable d’aquest amor que venç tot egoisme, tota solitud, tota tristesa”. En aquesta mateixa carta, el Papa invitava les famílies a pregar pels treballs i els fruits d’aquest Sínode. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general

a preocupació de l’Església pels aspectes econòmics, polítics, culturals i ètics que afecten la dimensió social de l’home ha existit des de sempre. L’Església sempre ha tingut una paraula il·luminadora d’aquests aspectes claus de la vida social. És el que anomenem la Doctrina Social de l’Església. És l’ensenyament més sistemàtic que pretén l’anàlisi d’aquests aspectes i orientar-los segons els valors evangèlics. Per això, la Doctrina Social de l’Església és un instrument preciós de la nova evangelització. És el mitjà pel qual l’Església comunica als homes que viuen en la complexa vida social la Bona Nova de l’Evangeli, i els fa partícips de la seva acció salvífica. La salvació volguda per Déu per a la humanitat és el desenvolupament en plenitud de tota la persona i de totes les persones. A això contribueix la Doctrina Social de l’Església com a servei a l’evangelització posant al centre de la seva reflexió l’home i il·luminant la realitat social humana des de la vivència de Jesús. La posada en pràctica de la caritat, com a expressió de l’amor de Déu, serà en definitiva el criteri de verificació de tota acció humana que persegueixi una relació d’intimitat i amistat amb Déu, a la vegada que una preocupació A NOVA i atenció als més pobres. La finalitat de la Doctrina Social de l’EsgléEVANGELITZACIÓ sia, com qualsevol altra acció que porta a terme l’Església en la seva missió pastoral, és anunciar el missatge evangèlic d’alliberament enmig dels homes. Això no significa només que la societat esdevingui destinatària de l’anunci, sinó principalment que l’Evangeli es converteix en l’instrument pel qual la societat es fecunda i fermenta, com ja afirmava el Concili Vaticà II (Gaudium et Spes, 40). L’Evangeli és ferment de vida per als homes en el si de la societat. L’ensenyament social dins de l’evangelització eclesial ha d’ajudar els membres de la pròpia Església a fer que això sigui una realitat. Per això, l’Església ha de fer seus els motius de preocupació de l’home i de la societat. L’Evangeli no és indiferent a la vida dels homes. La política, l’economia, la cultura, l’oci i les seves alternatives, el món del treball i els assumptes laborals, les relacions socials, l’accés a l’habitatge, l’educació i la sanitat, les relacions internacionals, etc., són qüestions que afecten l’Església, perquè són elements que formen part determinant de la vida de cada home. No es tracta que l’Església vulgui reivindicar un espai públic que li ha estat usurpat desplaçant la fe cap a la interioritat de la consciència, sinó que ella mateixa és la que se sent impulsada a preocupar-se i interessar-se per la dignitat personal de cada home, atès que ella està afectada pels goigs i esperances, angoixes i tristeses dels homes (Gaudium et Spes, 1). En aquest sentit, la Doctrina Social de l’Església presta un gran servei a l’acció evangelitzadora de l’Església, alhora que ella mateixa capta i s’involucra en els aspectes que determinen la vida de l’home com a ésser social. La societat és destinatària de l’acció evangelitzadora de l’Església. Per això, entre la Doctrina Social de l’Església i la nova evangelització hi ha una profunda relació. Si l’evangelització es comprèn com la missió total de l’Església, aquesta missió no pot estar al marge de la realitat social de l’home, ja que aquesta li concerneix no només en la seva dimensió ciutadana sinó també com a creient. Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Església d’Urgell

Visita ad limina apostolorum 6

EsglĂŠsia dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell

dels Bisbes de les Diòcesis de Catalunya Església d’Urgell

“H

a estat una trobada entranyable”, que es va desenvolupar “en un clima de gran proximitat, que inspira confiança i en la qual és fàcil la comunicació”. Així parlava l’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Martínez Sistach, en acabar l’audiència que el Sant Pare va concedir el divendres 7 de març als Bisbes de les deu Diòcesis de Catalunya, amb els Bisbes emèrits de Girona i de Solsona (Mons. Soler i Mons. Traserra, respectivament) i acompanyants, com a colofó de la visita ad limina apostolorum (expressió que significa, “al llindar del sepulcre dels apòstols”) que van començar el dilluns anterior, 3 de març, junt amb una setantena de Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, encapçalats per l’Arquebisbe de Madrid, Mons. Rouco. L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-

Els Bisbes de la CET van participar en l’Eucaristia del Dimecres de Cendra presidida pel Sant Pare a la Basílica de Santa Sabina i en la processó penitencial prèvia des de la Basílica de Sant Anselm.

Enric Vives, va destacar de la trobada (que es va perllongar gairebé hora i mitja) que “el format escollit pel Sant Pare per entrevistar-se amb els Bisbes ha estat molt bonic, de

germà gran entre germans menors, tots germans per servir el Poble de Déu, juntament amb Pere, sota el guiatge de Pere i sempre amb comunió amb ell”.

Significat de la visita ad limina D’acord amb la disciplina canònica, el Bisbe diocesà ha de realitzar cada cinc anys l’antiga tradició de la visita ad limina apostolorum per honorar els sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau i trobar-se amb el successor de Pere, el Bisbe de Roma. En els diferents moments litúrgics, pastorals i d’intercanvi fratern, la visita ad limina té un significat precís per al Bisbe: augmentar el seu sentit de responsabilitat com a successor dels apòstols i enfortir la seva comunió amb el successor de Pere. La visita, a més, constitueix un moment important per a la vida de la mateixa Església particular, la qual, per mitjà del seu representant, consolida els vincles de fe, de comunió i de disciplina que la uneixen a l’Església de Roma i a l’etern cos eclesial. Les trobades fraternes amb el romà Pontífex i amb els seus més estrets col·laboradors de la cúria romana ofereixen al Bisbe una ocasió privilegiada no sols per a fer present la situació de la pròpia Diòcesi i les seves expectatives, sinó també per a tenir més informacions sobre les esperances, alegries i dificultats de l’Església universal, i per a rebre consells i directives oportuns sobre els problemes

Església d’Urgell

de la pròpia Diòcesi. Aquesta visita representa un moment fonamental també per al successor de Pere, que rep els pastors de les Esglésies particulars per a tractar amb ells les qüestions que es refereixen a la seva missió eclesial. Així, la visita ad limina és expressió de la sol·licitud pastoral de tota l’Església. La praxi actual és que les visites es realitzen regularment per conferències episcopals, o, si són massa nombroses, dividides en diferents grups, palesant així la unió col·legial entre els Bisbes. Encara que alguns moments es fan en conjunt –visites a les tombes dels apòstols, discurs del Papa, reunió amb els dicasteris de la Cúria romana–, és sempre el Bisbe particular qui presenta la relació i compleix la visita en nom de la seva Església, trobant-se personalment amb el successor de Pere i tenint sempre el dret i el deure de comunicar-se directament amb ell i amb els seus col·laboradors sobre totes les qüestions que tenen a veure amb el ministeri diocesà propi. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

Els Bisbes van fer ofrena al Sant Pare d’alguns obsequis, entre els quals la col·lecció “Documents del Magisteri de Benet XVI i Francesc”, en l’edició en català publicada per Editorial Claret, i la col·lecció sencera de “Clàssics Cristians del Segle XX”. Mons. Vives li va ofrenar un donatiu per Síria i els pobres, i una imatge de la Mare de Déu de Meritxell, tallada en fusta pels interns de la presó de La Comella. El Papa va rebre amb emoció la talla i va tenir un record especial vers els interns del centre penitenciari; i va traslladar a l’Arquebisbe d’Urgell la seva benedicció per al Principat d’Andorra i tota la Diòcesi. Tot seguit, el Sant Pare va mantenir una reunió privada amb tots els Bisbes tal com ha anat fent al llarg de la setmana amb els Bisbes de les altres províncies eclesiàstiques d’Espanya. Després de la trobada, la sensació general entre els Bisbes era el d’haver-se sentit molt ben escoltats pel Sant Pare, amb qui van poder parlar de tots els aspectes que afecten la vida de l’Església a casa nostra, i especialment l’anunci de l’Evangeli a la nostra societat i les doloroses conseqüències de la crisi econòmica, sobretot en els milers de famílies que pateixen el gran drama de l’atur. També en la primera trobada amb els Bisbes espanyols, el 3 de març, el Sant Pare va fer referència a alguns dels principals problemes que ha d’enfrontar l’Església en el món actual: “Ara que esteu patint la dura experiència de la indiferència de molts batejats i heu de fer front a una cultura mundana, que arracona Déu a la vida privada i l’exclou de l’àmbit públic, convé no oblidar la vostra història [en referència a la llarga i forta tradició catòlica a Espanya]. D’ella aprenem que la gràcia divina mai no s’extingeix i que l’Esperit Sant continua obrant en la realitat actual amb generositat. Fiem-nos sempre d’Ell i de tot el que sembra en els cors dels qui estan encomanats a

Durant la seva estada a Roma, els Bisbes van visitar i van celebrar l’Eucaristia a la Cripta dels Papes. A sota, en la reunió amb l’Arquebisbe Lluís Ladaria i els membres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

la vostra cura pastoral (Evangelii gaudium, 68)”. Als Bisbes, afegí el Papa Francesc, “se’ls confia la tasca de fer germinar aquestes llavors amb l’anunci valent i veraç de l’Evangeli, de cuidar amb atenció el seu creixement amb l’exemple, l’educació i la proximitat, d’harmonitzar-les en el conjunt de la “vinya del Senyor”, de la qual ningú no en pot quedar exclòs. Per això, estimats germans, no estalvieu esforços per obrir nous camins a l’Evangeli, que arribin al cor de tots, perquè descobreixin el que ja nia en el seu interior: Crist com a amic i germà”. I encara, referint-se a la missió evangelitzadora de l’Església i a la propera celebració del Sínode

Extraordinari de la Família, el Sant Pare va dir als Bisbes: “Així mateix, el moment actual, en què les mediacions de la fe són cada vegada més escasses i no falten dificultats per a la seva transmissió, exigeix posar les vostres Esglésies en un veritable estat de missió permanent, per trucar a qui s’ha allunyat i enfortir la fe, especialment dels infants. Per a això no deixeu de prestar una atenció particular al procés d’iniciació a la vida cristiana. La fe no és una mera herència cultural, sinó un regal, un do que neix de la trobada personal amb Jesús i de l’acceptació lliure i joiosa de la nova vida que ens ofereix. Això requereix anunci incessant i animació constant, perquè el creient Església d’Urgell

Tornant de la visita ad limina, en comunió amb el Papa Francesc!

Els dies 3 al 8 de març he viscut a Roma unes jornades realment emotives, durant la visita ad limina apostolorum, juntament amb els Bisbes de Catalunya, prop del Sant Pare Francesc i els dicasteris de la Cúria. Han estat dies de fe viscuda, dies de revifar l’esperança i dies plens de joia cristiana. El Papa Francesc ens ha animat a

pobres, els necessitats, els ancians, els infants... demanant-nos iniciatives concretes de caritat efectiva a les Diòcesis. Han estat dies de celebració als llocs sants de Roma, prop dels sepulcres de Sant Pere i de Sant Pau, on he pregat per tota la nostra estimada Diòcesi d’Urgell. I amb tots els Bisbes hem proclamat la

viure l’Evangeli de l’alegria! Dies de comunió fonda amb el Papa i entre nosaltres. Sobretot us vull destacar la trobada fraternal amb el Successor de Pere, asseguts al seu voltant, parlant distesament de moltes qüestions. Us puc dir que la passió per anunciar l’Evangeli de la misericòrdia així com l’amor pels sacerdots, pels laics, pels pobres, pels joves... omple el cor del Papa. I ens el comunica als Bisbes. També la seva preocupació pel moment tant dolorós de crisi econòmica i d’atur juvenil, l’amor compassiu per tots, i la seva sol·licitud pels

nostra fe catòlica a la Basílica de Sant Sebastià, i a Sant Bartomeu de l’illa Tiberina, on hi ha el memorial dels màrtirs del segle XX. Aquí hi vaig portar ple d’emoció les relíquies dels nostres sacerdots màrtirs Mn. Josep Tàpies i companys, que ara estaran allà testimoniant la fe i la fidelitat fins a la sang, juntament amb tants altres reliquiaris de màrtirs que ens esperonen a ser ferms i entregats, fins a la mort. A les Congregacions de la Cúria Romana, que ajuden el Sant Pare en el govern de l’Església universal, hem pogut compartir el que

Església d’Urgell

nosaltres vivim i contrastar-ho amb el treball que la Cúria va disposant, amb bona acollida i amb comprensió per a les nostres realitats: doctrina de la fe, culte diví, bisbes, clergat i seminaris, vida consagrada, laics, cultura, mitjans de comunicació social, família, nova evangelització, Secretaria d’Estat... Compartir amb germans que més enllà dels tòpics estan ben preparats i són treballadors, aporten una rica experiència d’universalitat i coneixen la vida i els reptes actuals de l’Església. Ha estat, doncs, una impressió de comunió viva. L’Església és comunió, i ens arrela en Déu mateix, que és Trinitat! Ara que es compleix un any de la seva elecció, preguem units pel Papa Francesc, pel seu ministeri de confirmar en la fe els germans, per la seva fortalesa al capdavant del Poble de Déu, guiant-lo i animant-lo constantment en l’alegria i l’esperança. Els Bisbes de Catalunya vam començar al seu costat la Santa Quaresma, amb la processó de Sant Anselm a Santa Sabina i l’Eucaristia d’inici del temps de conversió i camí vers la Pasqua. Una experiència única... Vaig mirar de tenir el pensament en tots vosaltres, els fidels diocesans; us duia amb mi, ja que, com diu Sant Ignasi d’Antioquia, “on hi ha el Bisbe, allí hi ha la comunitat; i així mateix, on hi ha Jesucrist, allí hi ha l’Església catòlica” (Esm. VIII,2). +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

sigui coherent amb la condició de fill de Déu que ha rebut en el baptisme. Despertar i avivar una fe sincera afavoreix la preparació al matrimoni i l’acompanyament de les famílies, la vocació de les quals és ser lloc natiu de convivència en l’amor, cèl·lula originària de la societat, transmissora de vida i església domèstica on es forja i es viu la fe. Una família evangelitzada és un valuós agent d’evangelització, especialment irradiant les meravelles que Déu ha obrat en ella. A més, en ser per la seva naturalesa àmbit de generositat, promourà el naixement de vocacions al seguiment del Senyor en el sacerdoci o la vida consagrada”. Durant la seva estada a Roma, els Bisbes de les Diòcesis catalanes van tenir ocasió de reunir-se amb els membres dels diferents dicasteris vaticans, amb els quals van comentar diferents qüestions relacionades amb els respectius àmbits d’actuació; així com de visitar i celebrar l’Eucaristia en alguns dels temples i llocs sants més significats de la ciutat, com ara a la Basílica de Sant Pere, on van celebrar a la capella de la Cripta dels Papes; a Sant Sebastià de les Catacumbes, i a Sant Pau Extramurs. També van visitar la Basílica de Sant Bartomeu, a l’illa Tiberina, que acull un memorial ecumènic dedicat als màrtirs del segle XX. Els Bisbes van ser rebuts pel Rector de la Basílica, P. Angelo Romano, de la Comunitat de Sant’Egidi, que té cura del memorial. Amb una senzilla celebració de pregària, els Bisbes van lliurar diverses relíquies dels màrtirs de la persecució religiosa dels anys trenta a la nostra terra, en concret del beat Bisbe Manuel Borràs Ferré i companys, de Tarragona; del beat Mn. Josep Samsó, Rector de Mataró, de l’Arquebisbat de Barcelona; dels beats preveres màrtirs d’Urgell Mn. Josep Tàpies i companys d’Urgell, i de les beates germanes Fradera, missioneres del Cor de Maria, filles de Riudarenes, Bisbat de Girona.

A dalt, els Bisbes de la CET durant la seva visita a la Basílica de Sant Joan de Laterà. A sota, Mons. Vives i Mons. Pujol davant l’altar de la Basílica de Sant Bartomeu, a l’illa Tiberina, on van dipositar diverses relíquies de màrtirs catalans del segle XX.

Un altre moment especialment emotiu i d’intensa comunió amb el Papa va tenir lloc la tarda del Dimecres de Cendra, quan els Bisbes van tenir el goig de participar a la celebració litúrgica d’inici de la Quaresma que cada any el Sant Pare celebra a l’Aventino. Els Bisbes es van aplegar amb el Papa Francesc a la Basílica de Sant Anselm, on s’inicià la Statio i la processó penitencial fins

a la Basílica de Santa Sabina, on el Papa presidí l’Eucaristia i va imposar la cendra als fidels. A l’homilia, el Papa Francesc recordà que la conversió del cor és la característica del temps de gràcia quaresmal i que “la conversió no es redueix a formes exteriors o vagues, sinó que implica i transforma tota l’existència a partir del centre de la persona, des de la consciència”. Església d’Urgell

Jornada diocesana de la Família a Balaguer

arrerament sembla que les famílies s’estan fent sentir més a l’Església, no per l’enrenou dels nens i els grans grups a les misses, sinó perquè estan implicant-se cada cop més en l’evangelització de l’àmbit familiar, en col·laboració amb els religiosos i els preveres i en resposta també a la invitació del Papa Francesc perquè els laics prenguin un paper més actiu i per a considerar la família com un objectiu prioritari de l’Església. Per tal d’adoptar orientacions pastorals comunes a la pastoral familiar, el Sant Pare ha preparat una ruta de treball en dues etapes [veure pàgina 4 en aquest mateix número]: una assemblea general extraordinària per a precisar l’estat de la qüestió, que se celebrarà del 5 al 19 del proper mes d’octubre, i una assemblea general ordinària per a definir les línies operatives per a la pastoral humana i de la família, prevista per al 2015. Com a preparació de la primera d’aquestes etapes, el Papa va enviar un formulari als Bisbes de tot el món. El Vaticà entén les respostes que ha rebut, en la redacció de les quals han participat moltíssimes persones, també famílies, com la veu de l’Església respecte de la urgència d’anunciar amb nou impuls l’Evangeli de la família i dels reptes i les dificultats associades amb la vida familiar i les seves possibles crisis. En sintonia amb l’Església universal, la Diòcesi d’Urgell està dedicant una atenció especial a la família i la vida, amb una preocupació compromesa de l’Arquebisbe Joan-Enric per a impulsar la pastoral d’aquest àmbit, i una ampliació de l’equip de

Després de compartir l’esmorzar a l’esplanada davant el Santuari, els infants, dividits per grups segons l’edat, van ocupar bona part del matí amb jocs i activitats de lleure. Església d’Urgell

Mestres de fe i de vida Pau VI: “L’home contemporani escolta de més bon grat els testimonis que els mestres, o si escolta els mestres, ho fa perquè són també testimonis”.

nicio aquesta reflexió amb una cita molt estimada del Papa Pau VI que fou mencionada pel nostre Arquebisbe en l’homilia tinguda en l’Eucaristia celebrada al Sant Crist de Balaguer amb motiu de la Jornada diocesana de la Família del 9 de març. Amb raó, el nostre Bisbe digué a les famílies que agraïa la predicació que feien. Alguns quedaren sorpresos. Nosaltres prediquem? Sí, i molt bé. Amb l’exemple. Sant Francesc acostumava a dir als seus germans: “Prediqueu sempre; a vegades, amb paraules”. L’imminent nou sant Joan Pau II, a les darreries del seu pontificat exhortava a “predicar l’Evangeli de la família i la vida” com una urgència pastoral de primer ordre, especialment al nostre continent. Aquest any 2014 i el proper 2015 l’Església mira amb especial atenció i sol·licitud la realitat de la família, tan vital i al mateix temps tan fràgil i amenaçada. En aquesta missió “pro família”, en aquest esforç per proposar “l’evangeli de la família”, sens dubte és fonamental el Magisteri de l’Església, del Papa i els Bisbes per mantenir viva la llum i la veritat de la família segons el designi de Déu. Cal dir-ho: avui a la nostra societat l’Església catòlica és probablement la gran veu que recorda a temps i a destemps què és la família i què no ho és. Sense ànims de jutjar ni condemnar, però amb el coratge de proclamar una veritat que ens fa lliures. I, per això, no és estrany que li toqui rebre més d’una pedregada. Però, n’hi ha prou amb això, amb predicar la veritat? Evidentment, no. Si aquesta predicació no va acompanyada pel testimoni atractiu i convincent de famílies que viuen unides, que s’estimen, que joiosament lluiten per superar les dificultats, els efectes seran molt minsos. Avui és urgent proposar als nostres joves la vocació a casar-se, a formar una família oberta a la vida i capacitar-los per estimar de veritat. On ho aprendran això? Als llibres? Ho aprendran de mestres-testimonis, els únics que poden esdevenir instruments convincents de la grandesa i bellesa del matrimoni. No hi ha dubte. Un noi, una noia d’avui, malgrat la força de l’ambient i les pròpies debilitats, quan copsen un testimoni de vida atractiu, queden corpresos i entusiasmats. Vaig observar amb atenció la recepció dels testimonis de la darrera trobada de famílies organitzada per la nostra Delegació diocesana de Família i Vida. Realment captivaven. Aquelles paraules de matrimonis joves i no tant joves no eren simples paraules. Eren esperit i vida, experiència engrescadora. Sí, efectivament, com digué el nostre Arquebisbe, predicaven; i avui més que mai necessitem aquesta predicació per regenerar la nostra societat amb famílies que siguin ferment de transformació i esperança. No tinc cap dubte que en el proper Sínode dels Bisbes d’aquesta tardor serà una temàtica fonamental en la discussió dels Pares sinodals i dels experts, i que es traduirà en noves i fecundes iniciatives de pastoral familiar a tota l’Església i a totes les nostres Esglésies particulars. Mn. Joan Antoni Mateo, Delegat diocesà per a la Família i la Vida

Església d’Urgell

la delegació de pastoral de família i vida, format per diversos laics i sacerdots, que va organitzar la segona Jornada diocesana de la Família el passat 9 de març al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Aquest encontre va aplegar unes 200 persones de totes les edats, arribades d’arreu del Bisbat. Des de dos quarts d’onze del matí, les famílies van anar arribant a l’esplanada davant el Santuari, on van poder saludar-se i conversar tot compartint un frugal esmorzar. A les onze, els nens van anar al parc al costat del Santuari per a compartir, dividits per edats i acompanyats per un grup de monitors, diverses activitats; mentre els adults van entrar al San-

Tot i que cada parella va parlar de diversos aspectes, gairebé totes van coincidir a destacar la força que dóna al matrimoni la fe cristiana tuari per a escoltar durant una hora diversos testimonis de famílies que d’una manera molt sincera i emotiva van compartir l’empremta que la fe deixa a les seves llars i a les seves vides. Tot i que cada parella va parlar de diversos aspectes, gairebé totes van coincidir a destacar la força que dóna al matrimoni la fe cristiana, que fa possible un estil familiar basat en l’esperança i en l’amor. Després d’una petita pausa, la comunitat de Gnes. Clarisses i les joves de l’escola de dansa de Balaguer van oferir una bella representació, a través del ball i la música, de la llegenda de l’arribada del Sant Crist. Tot seguit, es va celebrar l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, qui, a l’estil del Papa Francesc als seus discursos, va desenvolupar tres grans idees: misericòrdia, conversió i vida. Un matrimoni va celebrar en aquest marc les seves noces d’or.

L’Hotel Santuari va acollir el dinar de germanor d’un centenar dels participants, una bona part dels quals van visitar a la tarda diversos indrets d’interès històric de l’esplanada on es troba el Santuari i van cloure la diada a l’església gòtica de Santa Maria de Balaguer. Al llarg de la jornada, va anar passant de mà en mà una llibreta en blanc preparada especialment per a l’ocasió, en què els participants van anar escrivint allò que esperaven de la trobada, la seva impressió de la jornada i diverses pregàries personals i familiars. La llibreta va esdevenir un petit llibre de neguits i esperances de les famílies catòliques, amb un compromís com a pròleg escrit a la primera pàgina: “Nosaltres, famílies del Bisbat d’Urgell, ens encomanem a Vós, Senyor, i ens comprometem a seguir-vos pel camí de l’Amor!”. Entre les peticions plasmades al llibre, es troben les més “bàsiques”, com “salut, amor i feina per a tothom” i d’altres més espirituals, com “que la joia, l’harmonia, la tendresa i la humilitat, la confiança i l’amor del Crist estiguin presents en cada llar, i els fills siguin portadors i transmissors de la unitat familiar”, i “que totes les famílies del Bisbat i del món sencer gaudeixin de la veritat que avui costa tant d’assolir”.

Abans de la celebració eucarística, una bona colla dels matrimonis participants van compartir experiències de fe en el si de la família.

Una parella demanà “que la família sigui el pilar fonamental de la societat, basada en la solidaritat i la unió”; una altra expressà la seva esperança en “un món millor per als nostres fills”; i una altra, d’edat més avançada, espera “que la nostra sembra d’amor i fe germini en els nostres descendents”. En referència a la trobada celebrada a Balaguer, una família va escriure la següent pregària: “Que la diada d’avui serveixi per a donar un gran

testimoni a totes les famílies; que entre tots puguem fomentar la fe començant per cada llar i continuar ensenyant el camí de Déu”. I una altra demanà “per la continuïtat de dies com aquests”. El llibre també deixa espai a l’agraïment de les famílies: per haver-se pogut aplegar, “per tot el que rebem”, “pel do de la vida i de l’amor”, per haver sentit “la presència del Senyor i de la Mare en el llarg recorregut del nostre matrimoni”, per “ser cristians

Primera reunió de la nova Delegació de Família i Vida

l dissabte 8 de març, es va reunir a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la nova Delegació de Família i Vida del Bisbat d’Urgell, que ha quedat constituïda, a més del Delegat, Mn. Joan Antoni Mateo, i el sotsdelegat, Mn. Cinto Busquet, per Josep Pau Baró i Maria Mercè Codina, Pere Coll i Susanna Cots, Alfred Llahí, Mn. Jordi Miquel, Patrícia Navas, Mn. Carles Albert Ospina, Jordi Picart i Maria Carme Valls (que representen la Delegació al Consell Pastoral Diocesà), i Mn. Luis Eduardo Salinas, provinents tots ells de diversos indrets del Bisbat. En aquesta primera reunió, els membres de la Delegació van acabar d’enllestir els darrers preparatius per a la Jornada diocesana de la Família de l’endemà.

Església d’Urgell

Carta del Papa Francesc a les famílies El Sant Pare Francesc, amb data 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, va escriure la carta a les famílies que transcrivim tot seguit. “Benvolgudes famílies, Em presento a la porta de casa per parlar d’un esdeveniment que, com ja sabeu, tindrà lloc el proper mes d’octubre al Vaticà. Es tracta de l’assemblea general extraordinària del Sínode dels Bisbes, convocada per tractar el tema “Els reptes pastorals de la família en el context de l’evangelització”. L’Església avui està cridada a anunciar l’Evangeli afrontant també les noves emergències pastorals relacionades amb la família. Aquest significatiu encontre és important per a tot el Poble de Déu, Bisbes, sacerdots, persones consagrades i fidels laics de les Esglésies particulars del món sencer, que participen activament en la seva preparació amb propostes concretes i amb l’ajuda indispensable de l’oració. El suport de l’oració és necessari i important especialment de part de vosaltres, estimades famílies. Aquesta assemblea sinodal està dedicada de manera especial a vosaltres, a la vostra vocació i missió en l’Església i en la societat, als problemes dels matrimonis, de la vida familiar, de l’educació dels fills, i a la tasca de les famílies en la missió de l’Església. Per tant, us demano que invoqueu amb insistència l’Esperit Sant perquè il·lumini els

i poder compartir la nostra fe amb més famílies”. Finalment, són moltes les paraules d’oferiment de les famílies en aquest llibre: “oferim la nostra família, les nostres angoixes i alegries”, va es16

Església d’Urgell

Pares sinodals i els guiï en la seva greu responsabilitat. Com sabeu, a aquesta assemblea sinodal extraordinària seguirà un any després l’assemblea ordinària, que tractarà el mateix tema de la família. I, en aquest context, el setembre de 2015 tindrà lloc la Trobada Mundial de les Famílies a Filadèlfia (EUA). Així doncs, preguem tots junts perquè, mitjançant aquestes iniciatives, l’Església realitzi un autèntic camí de discerniment i adopti els mitjans pastorals adequats per a ajudar les famílies a afrontar els reptes actuals amb la llum i la força que vénen de l’Evangeli.

“...Benvolgudes famílies, la vostra pregària pel Sínode dels Bisbes serà un preciós tresor que enriquirà l’Església. Us ho agraeixo, i us demano que reseu també per mi, perquè pugui servir el Poble de Déu en la veritat i en la caritat” Us escric aquesta carta el dia en què se celebra la festa de la Presentació de Jesús al Temple. A l’Evangeli de Lluc veiem que la Verge Maria i Sant Josep, segons la Llei de Moisès, van portar el Nen al temple per oferir-lo al Senyor, i dos ancians, Simeó i Anna, impulsats per l’Esperit Sant, van anar a al seu

criure una parella; “amb les nostres limitacions, amb les nostres mancances però amb tot el que som, escoltem la vostra crida i ens oferim al vostre servei”, destacà una altra. I encara una altra família expressà

encontre i reconegueren en Jesús el Messies. Simeó el prengué en braços i va donar gràcies a Déu perquè finalment havia “vist” la salvació. Anna, malgrat la seva avançada edat, va obtenir noves forces i es posà a parlar a tothom de l’Infant. És una bella estampa: dos joves pares i dos persones grans, reunides per Jesús. Realment Jesús fa que generacions diferents es trobin i s’uneixin! Ell és la font inesgotable d’aquest amor que venç tot egoisme, tota solitud, tota tristesa. En el vostre camí familiar, vosaltres compartiu tants moments inoblidables: els àpats, el descans, les tasques de la casa, la diversió, l’oració, les excursions i pelegrinatges, la solidaritat amb els necessitats... No obstant això, si falta l’amor, manca l’alegria, i l’amor autèntic ens el dóna Jesús: Ell ens ofereix la seva Paraula, que il·lumina el nostre camí, ens dóna el Pa de vida, que ens sosté en les fatigues de cada dia. Benvolgudes famílies, la vostra pregària pel Sínode dels Bisbes serà un preciós tresor que enriquirà l’Església. Us ho agraeixo, i us demano que reseu també per mi, perquè pugui servir el Poble de Déu en la veritat i en la caritat. Que la protecció de la Benaurada Verge Maria i de Sant Josep us acompanyi sempre i us ajudi a caminar units en l’amor i en el servei mutu. Invoco de cor sobre cada família la benedicció del Senyor”. Francesc, Papa

la seva voluntat d’oferir el seu petit gra de sorra perquè “la família avanci sense aturar-se”. Un jove clogué el seu missatge escrivint: “felicitats a tots i fins ben aviat!”. Patrícia Navas

Meritxell, un hospital de campanya

Foto de grup dels assistents a la XXXV Trobada de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra al Santuari del Vinyet.

óc feliç d’haver compartit per a la cinquantena de participants a la XXXV Trobada de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra al Santuari del Vinyet, la taula rodona amb el Daniel, de Sabart (Tarascon); Mn Josep, del Santuari de Lourdes de Prats de Lluçanès; la Gna. Rosa, de Puiggraciós (El Figueró); i Mn Lluís, de la Sagrada Família de Barcelona; testimonis, tots cinc amb Meritxell, de “què demanen els pelegrins i visitants al Santuari”. Ara, encara sóc més feliç de compartir la meva comunicació amb els lectors d’Església d’Urgell. “Veig l’Església com un hospital de campanya; com n’és d’inútil pregun-

tar-li a un ferit si té alt el colesterol o el sucre”, predica el Papa Francesc. Cada un dels nostres Santuaris

“Veig l’Església com un hospital de campanya; com n’és d’inútil preguntar-li a un ferit si té alt el colesterol o el sucre”, predica el Papa Francesc és la paràbola del desig del Papa Francesc. Pel que personalment em toca, procuro que el Santuari sigui aquest hospital de campanya que

demana el Papa. El que la gent busca i demana i agraeix a la Mare de Déu de Meritxell es troba a l’agenda que acull pelegrins i turistes a l’entrada de l’església. N’ofereixo unes pinzellades en el programa de la Diada de Meritxell 2013. Us ofreno per aquesta Trobada de Santuaris el pomell de vivències, signes de Déu, en el meu hospital de campanya. No vull pecar d’immodest. Tan sols, compartir allò des de la “humilitat que és la veritat” (Santa Teresa). 1.- Era un diumenge a la tarda del mes de setembre. El conserge del Govern d’Andorra tanca la porta del Santuari a les sis de la tarda. Em trobava treballant a l’Àgora de la casa Església d’Urgell

d’AINA preparant les classes de la n’he tractat de matrimonis trencats, pour votre soutien qui m’a permis de setmana. De cop, no sé per què, em separacions, divorcis. Mai no havia continuer dans la vie”. Li prego que vénen ganes d’anar a donar un volt pensat en el terrible sofriment que hi afegeixi: “i gràcies a Déu”. pel Santuari. Al captard del setembre et causa l’abandó del marit”. Pugem 4.- Era un dissabte. Quan em disencara té força la llum del dia. Arribo a AINA a prendre un cafè. Em buidà posava tancar l’església, cap allà les al Santuari. Em trobo una persona una bona part del seu patiment. No set, es presenta una senyora que asseguda a les escales, amb el cap l’he retrobada més. em diu: “Què no hi ha missa?” Li abaixat entre les dues mans. La meva 3.- Una noia d’uns trenta-cinc responc: “Bona dona, la missa dels presència li causa una barreja de anys resava davant la Mare de Déu. dissabtes d’estiu és a les sis de la sorpresa i d’alegria que xoca amb A l’església del Santuari no hi ha tarda”. Em talla: “a mi m’han dit que l’angoixa i la desesperació que du ningú. L’observo. M’hi acosto. “Puc és a les set de la tarda”. “Ja sé qui li al cor. “No, no, vostè no em coneix”, ajudar-la?”, li demano. Se’m posa a hi ha dit”, li responc. Estranyada, la respon a la meva salutació. “Vostè plorar. Li agafo la mà. Em confia: “he feligresa em demana: “qui m’ho ha em va casar fa cinc anys en aquest Santuari”. Obro l’església. Entrem. Seiem al banc més a prop de la Mare de Déu. Em confia: “la meva esposa m’ha deixat per un altre amor. Jo continuo estimant-la bojament. Per aquest motiu, sóc jo que he marxat del pis del qual sóc propietari perquè refaci la seva vida. Tota la meva família m’ha marginat per haver fet aquest gest. Sóc mecànic de motos de carrera, on guanyo molts diners. Qui estimo, m’ha deixat; la família m’ha marginat. Em Els ponents de la taula rodona “Què demanen els pelegrins i visitants al Santuari”, que va ser seguida per la cinquantena de persones trobo molt sol. He vingut a inscrites a la Trobada. A la pàgina següent, Mons. Cortés, Bisbe de Sant Feliu, que va presidir l’encontre, acompanyat a la taula plorar on em vaig casar”. presidencial per l’Alcalde de Sitges, Miquel Forns (dreta), i el P. Sanromà. La conversa s’allargà fins al primer foscant. Resàrem una Ave- vingut molts estius de vacances a dit?” Li confio: “és la Mare de Déu de maria i ens férem una abraçada. La Canillo. Vull suïcidar-me. He vingut Meritxell qui li ho ha dit. Vostè no persona havia vingut expressament a fer la darrera pregària. En un mes necessita la missa sinó parlar amb al Santuari per guarir-se i trobar se m’ha mort la mare i la millor el mossèn. Entrem i conversem”. una mica de llum des d’una ciutat amiga. Tinc problemes de salut i M’explica que el seu fill es droga; de Catalunya. que, per culpa del fill, el matrimoni 2.- Acabo la missa del diumenge. està a punt de trencar-se… Junts Una devota ha comprat dos llanti- Tres són les paraules que repassàrem la seva història. Pregàons, un d’alt i un altre de petit, per a defineixen la manera d’acrem pel fill i pel seu matrimoni. Dins la Mare de Déu. Bromejo: “senyora, tuar de Maria de Natzaret: del que hi cap, se n’anà asserenada. aquest llantió gran és per donar acollir, acompanyar i apro5.- Un accident en la nit d’un disgràcies; aquest, petit, per demanar sabte al diumenge. Un nen hi perdé la fundir un favor”. La dona em llença un crit vida. A mitja tarda del diumenge vaig de plor que atreu la curiositat dels anar a pregar pel nen i pel jove que altres fidels. La convido a entrar a de feina. No tinc cap altra sortida”. tingué el malaurat accident. Davant la sagristia. Em confia amb un to L’he convidat a prendre cafè a AINA. la Mare de Déu m’hi trobo la mare fort, agressiu: “m’acaba de deixar Hi ha vingut durant set dies. El dia pregant. Una abraçada. La Mare de el marit. No se m’acut res més que del comiat em fa do de la seva Bíblia Déu ens escoltà. Acomplertes les pujar a cercar el consol de la Mare amb aquesta dedicatòria: “Souvenir indemnitzacions, uns mesos de prede Déu. Sóc advocada. Mira que de Joëlle pour le père Ramon. Merci só. En sortir després de dos anys la 18

Església d’Urgell

sentència definitiva, el Magistrat ens concedeix canviar l’any i mesos de presó per un servei a la comunitat des d’AINA. És el primer cas que es dóna a Andorra. Un miracle de la Verge de Meritxell, se sincera la mare a cau d’orella. 6.- No em pregunteu per què. Acabada la missa, una senyora escriu a l’Agenda de la Mare de Déu de l’entrada al Santuari. M’hi apropo. Li aconsello: “escrigui coses boniques per a la Mare de Déu”. “Llegeixi!”, em

Santuari Hubert i Marie France, un matrimoni de Nimes, per donar gràcies dels seus 41 anys de casats. Han tingut dues filles, l’una enginyera i l’altra professora de matemàtiques. Avui, les dues són monges. En “quedar-se” sense filles han adoptat dos germans i dues germanes de dues famílies. Mentre relaten la seva vida, s’adonen del llibre que tinc damunt la taula: “Vagabond de la bonne nouvelle”, de Guy Gilbert. Em demanen si conec l’autor. “No, però he llegit

diu. “Sóc feliç de tornar al Santuari. Amb tot el meu amor a aquesta Verge amb el nom de Meritxell (el nom de la meva estimada i enyorada filla que viu a la seva falda fa 9 anys). Et demano, Verge estimada, que me la cuidis fins que la seva mare la pugui tornar a abraçar. Verge estimada, ajuda tanes persones necessitades donant-los amor i pau. Gràcies. Soledat… Fins sempre, la meva estimada nena”. La germana completa: “Meritxell, sempre en el meu somriure, com et vaig prometre. Marta (11 de maig de 2013)”. 7.- No és cap acudit. M’imagino que la persona devia sentir-se desesperada quan demanà a la Mare de Déu: “Verge de Meritxell, feu que quan torni a casa hi hagi el meu marit; en cas contrari, doneu-me’n un altre, que sola no hi puc viure”. 8.- Del dia 4 de març. Pugen al

la majoria dels seus llibres”, els explico. “El setembre darrer, vaig treballar amb l’ambaixada francesa per convidar-lo a donar una conferència a Andorra sobre l’educació dels joves en dificultats. No ho aconseguírem”. Em confien emocionats: “és un gran amic nostre. Li prometem que el convencerem perquè vingui a Andorra”. Casualitat, o la mà de la Mare de Déu de Meritxell? 9.- Observo admirat un padrí i una padrina agafats amorosament de la mà resant a la Mare de Déu de Meritxell. “Perdoneu. Sóc el mossèn. Sóc gran però vosaltres em porteu uns quants anys més. Us puc fer una pregunta?” Assenteixen. “Mirant enrere de la vostra vida, què us agradaria haver fet que no heu realitzat?”. Foren resolutius: “Estimar-nos més encara!” He somiat molts vespres amb aquest amor per fer pregària.

10.- Qui és el primer pelegrí que cerca la guarició en aquest hospital de campanya de Meritxell? Òbviament, és el seu capellà. Corferit pels meus pecats, pels errors comesos, per les pròpies mancances, per la decepció d’un jove de qui n’esperava molt, per les contradiccions de la política… cerco la salut que vol dir serenor, pau interior, esperança i gràcia en la meva Meritxell, que per aquesta raó em fa bé invocar-la com “la meva Confident”. Ensems, d’Ella, Regina infirmorum, aprenc a atendre els malalts. Tres són les paraules que defineixen la manera d’actuar de Maria de Natzaret: –Acollir. Maria acull amb por l’Àngel. “No tinguis por, Maria!”. Amb un sí acull Déu, “fiat”; acull Josep, “varen anar a viure junts”; Maria, a Ein Karem, acull Elisabet i Joan “que saltà d’alegria”; i a Betlem, el Nadal de Jesús. –Acompanyar. Maria acompanya Jesús al Temple als 40 dies de néixer i als 12 anys “pujaren a Jerusalem…”; acompanya Jesús a les bodes de Canà (“feu el que Jesús us digui”); acompanya Jesús en la seva predicació (“aquí fora hi ha la teva mare”); acompanya Jesús en el Via Crucis a partir de la IV estació i al peu de la creu: “fill, aquí tens la teva mare”; acompanya els apòstols aquell matí de la Pentecosta “que pregaven unànimement presidits per Maria, la Mare de Jesús”. –Aprofundir. Amb dues actituds: el cant (“magnifica la meva ànima el Senyor”); i amb el silenci (“no entenia el que passava però ho meditava i ho guardava en el seu cor”); i sobretot en el gran silenci de la Vetlla Pasqual, en la seva primera trobada amb el seu Fill Ressuscitat. Tant de silenci que ningú no ho pot recollir per deixar-nos-ho a la imaginació del nostre cor creient. Mossèn Ramon Rosell, Delegat diocesà de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme Església d’Urgell

Església d’Urgell

Mons. Ricardo Blázquez, nou President de la Conferència Episcopal Espanyola L’Assemblea Plenària de l’espiscopat espanyol va nomenar l’Arquebisbe d’Urgell President de la Comissió de Seminaris i Universitats per al proper trienni

L’

Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), celebrada a Madrid els dies 11 a 14 de març, va escollir l’Arquebisbe de Valladolid, Mons. Ricardo Blázquez Pérez, com a nou president de la CEE per al trienni 2014-2017. L’elecció i nomenament de Mons. Blázquez va tenir lloc el dimecres 12 de març, en una votació en què van participar 79 dels 80 prelats amb dret a vot. Del total de vots emesos en la primera (i única, a la vista del resultat) votació, 60 van ser favorables a Mons. Blázquez. Mons. Osoro, Arquebisbe de València, va ser elegit Vicepresident. Mons. Ricardo Blázquez ja havia presidit la CEE en el trienni 2005-2008 i n’ha estat el Vicepresident durant els dos darrers triennis. Nascut a Villanueva del Campillo (Àvila) el 13 d’abril de 1942, va ser ordenat de prevere el 18 de febrer del 1967 i es va doctorar en Teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, formació que va completar amb estudis a diferents universitats alemanyes. El 8 d’abril de 1988 va ser nomenat Bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la, on va rebre l’ordenació episcopal el 29 de maig de l’any següent. Tres anys més tard va ser designat Bisbe de Palència, i el 1995 Bisbe de Bilbao. El 13 de març de 2010, el Papa Benet XVI el nomenà Arquebisbe de Valladolid. Entre els molts càrrecs que ha ocupat, ha estat membre de la Comissió per a la Doctrina de la Fe (1990-1993),

la qual presidí en el decenni 19932003. També ha estat President de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfesionals (2002-2005), i Gran Canceller de la Universitat Pontifícia de Salamanca (2000-2004). D’altra banda, l’Assemblea Plenària de la CEE també va escollir els nous presidents de les diferents Comissions per al proper trienni, elecció en la qual l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va ser nomenat President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. Després de les votacions, Mons. Vives, en declaracions a Ràdio Principat/Ràdio Estel va agrair “aquesta confiança d’anar al davant d’una Comissió de Bisbes durant un trienni. Mirarem de treballar al servei dels Seminaris, dels nostres Seminaris majors i menors de tota Espanya, com també i molt especialment dels seus formadors, dels Rectors, els Directors espirituals, i encara d’una forma molt especial per la Pastoral Vocacional al ministeri. I aquestes són tasques molt importants en aquests moments. De tal manera que el mateix Papa Francesc, en el seu discurs a tots els Bisbes espanyols, va destacar un document que aquesta Comissió acaba de fer”. I referint-se a la renovació de càrrecs en la CEE, hi afegí: “Em sembla que no se’ns escapa que els Bisbes han volgut que jo formés part de la Comissió Permanent de l’Episcopat Espanyol, que està integrada pel President, el Vicepresident, el Consell Executiu i tots els Presidents

d’aquestes comissions diverses. És el grup que ha de portar endavant, diguem-ne, el perfil de la nova evangelització que volem per a tota Espanya, i que volem a Europa i a tot arreu en comunió amb el Papa Francesc i el seu magisteri. Jo crec que l’episcopat espanyol ara està en un tombant nou, és un moment diferent, han canviat les persones que van al davant i els hem d’ajudar. Mirarem de fer el màxim, precisament per bastir ponts amb la societat espanyola i la societat catalana. També per fer conèixer la nostra realitat. Jo crec que aquests és un dels motius pels quals hem entrat en la Comissió Permanent, tant el Cardenal de Barcelona pel fet de ser Cardenal, com també el President de Pastoral, que ja ho era, Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona; com jo mateix a la de Seminaris. Després hi han entrat altres càrrecs que no estan a la Permanent però que són també importants: al davant de la Subcomissió d’Universitats continuarà Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu; i com a vocal d’economia, en el lloc que jo ocupava i que ara l’he de deixar, ha estat votat Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona. Aquests som els catalans que tindrem en aquest proper trienni algunes responsabilitats dins la Conferència. Altres anys ho han estat d’altres. Ara som aquests, però crec que és bo també destacar aquesta comunió entre tots els Bisbes al servei d’aquest anunci de l’Evangeli en uns nous temps per a Espanya”. Església d’Urgell

L’esperit de la Quaresma

“El Diluvi”, uns dels frescs de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.

anifestacions multitudinàries se succeeixen en aquests últims temps a molts llocs del nostre món i de la nostra terra: mobilitzacions a Egipte o a Líbia; enfrontaments civils a Síria; també a Ucraïna, sobretot a Crimea, es viuen escenes de tensió prebèl·lica. I a casa nostra, als carrers de moltes poblacions de Catalunya, i a ciutats com Madrid, Bilbao i moltes altres, es viuen escenes i manifestacions de protesta. Manifestacions amb dones despullades contra la reforma de la llei de l’avortament; manifestacions en contra i a favor dels homosexuals; manifestacions a favor d’un sistema educatiu o d’un altre… 22

Església d’Urgell

A les nostres cases i pobles, se sap, cada cop amb més freqüència, de matrimonis celebrats amb tota la il·lusió i bondat que acaben al cap de mesos o de pocs anys amb trencadisses doloroses. A la nostra joventut d’anys anteriors, i la joventut del ni això ni allò, no l’entenem perquè no hi trobem gaires valors positius. Ens trobem amb la realitat del bé i del mal en moltes situacions públiques i privades. Idees i pensaments ben diferents on hi aflora la força del vent de l’esperit del bé i del mal. Què hi ha sota aquests moviments? Quina és la causa del vent que hi bufa? Volem entendre el bé com el conjunt del món creat per a la glòria de

Déu i per a la vida dels homes. És el pensament que omple el text de lloança de la pregària de Sant Francesc d’Assís. Ens ofereix aquesta lloança de pregària al Senyor per tot el bé que ens ha donat: “Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà sol, per la germana lluna i les estrelles, pel germà vent, per la germana aigua, pel germà foc i per la nostra germana la mare terra”. Lloa el Senyor pels quatre elements que, segons els filòsofs grecs, constitueixen l’univers creat. El mal físic: causat pel foc amb incendis; amb riuades per l’aigua; pel vent amb huracans i per la terra amb terratrèmols. Les lleis físiques i metafísiques permeten que arribi el mal al món. Ser i no ser: variables

constants de possibilitats i canvis de substàncies i essències. Mals morals: actituds, accions i operacions contra els bons costums; abandonament i trencament de bones relacions dins la humanitat; accions contra els manaments de la llei de Déu i de l’Església. Aquest és el cúmul dels mals. A molts d’ells els hi diem pecat. L’esperit de la Quaresma ens porta a tenir consciència del pecat per demanar perdó i reconciliació, esperant la gràcia de Déu i la salvació eterna.

L’esperit de la Quaresma ens porta a tenir consciència del pecat per demanar perdó i reconciliació, esperant la gràcia de Déu i la salvació eterna Això és el que veiem. Com orientar-nos? La Bíblia ens parla del bé i del mal de manera entenedora i catequètica en els llibres del Pentateuc. Podem seguir l’esperit de la Quaresma com un camí fressat en els textos bíblics, començant pel Gènesi: Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn [la bondat del món] i li va donar aquest manament: “pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis de l’arbre del coneixement del bé i del mal, [ja existia, doncs, el bé i el mal, malgrat l’home no en tenia cap experiència

cognoscitiva] perquè el dia que en mengis moriràs”. L’home i la dona anaven nus i no se n’avergonyien [no tenien consciència de pecat]. La serp preguntà a la dona: “Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?” La dona va respondre: “Déu ha dit que no toquem ni mengem els fruits de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè moriríem”. La serp li digué: “Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu igual com déus; coneixeríeu el bé i el mal…” La dona en va menjar i en va donar també al seu home. Llavors se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. El Senyor Déu els cridà i digué: “Per què heu fet això?” [Déu els dóna consciència del pecat] I digué a la serp: “Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ella t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló [promesa de salvació]. Més endavant, a l’episodi del diluvi (Gen 6-9), llegim: “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, s’entristí i es penedí d’haver-los creat. I va dir: “…No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.” El fragment ens parla del càstig del pecat, però tot seguit ens parla també de perdó i de salvació: “El Senyor va dir a Noè: –Veig que tu ets l’ únic home just. Entra a l’arca amb tota la teva família”. El relat bíblic ens diu que el diluvi va caure

sobre la terra durant quaranta dies; quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra, i un cop va deixar de ploure la terra encara quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies. “El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. […] Noè va deixar anar un colom. Aquest tornà al capvespre duent al bec una branca d’olivera [signe d’esperança i de vida] acabada d’arrencar. Aquests passatges del llibre del Gènesi són tan sols dos exemples dels molts que podem trobar a les Sagrades Escriptures en relació amb l’esperit de la Quaresma. Podem esmentar, per exemple, la història dels reis Saül i David, els ungits del Senyor i alhora dos enemics enfrontats que es perdonen en nom del Senyor; o podem recórrer altre cop al Gènesi per recordar l’episodi de Sodoma i Gomorra (“…El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat…) i el càstig terrible de Déu malgrat la intercessió d’Abraham. Els exemples són molts i variats però l’ensenyança de la Paraula de Déu va sempre en el mateix sentit. Per això, potser el més adient a l’esperit de la Quaresma fóra ferse (i complir) el propòsit de llegir assíduament la Bíblia amb l’esperit de trobar-hi consciència de pecat, perdó i confiança de salvació. Mn. Ermengol Donisa, Rector de les Avellanes

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

Les profecies del Cardenal Martini

l dijous 13 de març ha fet flama de l’amor? Primer de tot, hem exactament un any que l’Es- de cercar aquesta brasa. On són les perit va il·luminar els Carde- persones plenes de generositat com nals que nomenaren el nou Papa. el bon samarità? Que tenen fe com el A la vesprada d’aquell dia ara fa un centurió romà? Que són entusiastes any, la majoria quedàrem perplexos com Joan Baptista? Que s’atreveien sentir aquell nom: Jorge Mario xen amb la novetat com Pau? Que Bergoglio. són fidels com Maria Magdalena?” Qui serà aquest bon home? Martini recomana tres camins per Ara, un any després, de bon matí actuar contra el cansament de he donat gràcies a Déu pel Papa l’Església: la conversió, la Paraula Francesc. Més tard he anat a comprar el diari i el llibre que La Vanguardia ha editat per commemorar aquest primer aniversari. L’he fullejat i m’ha agradat. Durant el matí, cercant uns papers, m’ha sortit de manera imprevista un exemplar antic de la revista diocesana del Bisbat de Girona, El Senyal, on hi ha un article signat per Miquel Àngel Ferrés titulat “Un altre Martini, si us plau”. He gaudit llegint-lo. En especial el paràgraf on l’autor de l’article recull un fragment d’una entrevista concedida el 8 d’agost de 2012 pel Cardenal Martini al El Cardenal Martini amb el Sant Pare Benet XVI. diari milanès Il corriere della sera, “com una mena de testa- de Déu i els sagraments, viscuts ment espiritual”, tal com la defineix amb els ulls oberts a la realitat de Ferrés. la gent d’avui i els seus problemes. En aquesta entrevista, Mons. I afirma: “L’Església s’ha quedat 200 Martini diu que veu una Església anys enrere. Com pot ser que no es cansada, instal·lada en una societat mogui? Tenim por? Por en lloc de on el benestar pesa massa. I es de- coratge?” I concloïa: “Només l’amor mana: “Com es pot alliberar la brasa venç el cansament. Déu és amor. de la cendra perquè pugui revifar la Encara tinc una pregunta per a tu: 24

Església d’Urgell

què pots fer per l’Església?”. La meva capacitat és insuficient per narrar la trajectòria d’un any de pontificat del Papa Francesc. Com deia el nostre estimat Mn. Pau Marqués (que ens deixà fa pocs mesos), sóc, com ell també s’atribuïa, “de la feixa de baix”. M’agradaria tenir la capacitat de poder descriure la pau i serenor que m’ha produït la coincidència dels

desitjos que expressava el difunt Cardenal de Milà amb l’actuació que està tenint el nostre estimat Papa Francesc. Diuen que, de vegades, els camins del Senyor són inexplicables. Deu ésser veritat! Carles Dalmau

Des de dalt del campanar a vista de cigonya “Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra”. (Llibre del Gènesi 1, 21-22). Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

ntre els darrers dies de febrer i els primers de març, el Pla d’Actuació i Conservació de la Cigonya a Catalunya ha portat fins a l’església parroquial de Santa Maria de Ponts els tècnics del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida (organisme que depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat), per dur a terme les tasques de manteniment i conservació del niu de cigonyes que corona el campanar. Es tracta d’una activitat que es fa de manera periòdica amb la col·laboració de les administracions públiques. No és fàcil enfilar-se a trenta-cinc metres per sobre del terra per poder arribar fins a l’immens niu, reduir-ne el volum per evitar que pugui caure al carrer i al mateix temps deixar la teulada de l’església parroquial neta de branques; però cal fer-ho pel bon manteniment del temple parroquial i per tal de millorar les condicions de vida d’aquestes aus. En el cas de Ponts es tracta concretament d’una parella de cigonyes que en els darrers deu anys han fet cada any la seva niuada en aquest indret tan espiri-

Des de fa deu anys, una mateixa parella de cigonyes nia dalt del campanar de l’església de Ponts. És el niu de cigonyes més alt sobre el nivell del mar a Catalunya. Església d’Urgell

2 1

Ha calgut una grua de grans dimensions per poder enlairar els tècnics del Centre de Fauna de Vallcalent fins a l’alçada del niu per tal que poguessin reduir-ne el volum i retirar les branques caigudes, procurant alhora destorbar el mínim possible la niada de les cigonyes.

tual i transcendent com és l’espai de l’església parroquial. Fa goig a molts visitants del nostre poble arribar fins a la plaça de l’església i a més de poder visitar el retaule del Roser, del segle XVII, que hi ha dins del temple, gaudir també de l’espectacle de les cigonyes dalt del campanar, amb l’al·licient afegit, en el cas de Ponts, del rècord de tenir el niu de cigonyes més alt sobre el nivell del mar a Catalunya. Sabem que moltes vegades la presència d’aquestes aus suposa tot un problema, només cal veure la quinzena de nius que tenen 26

Església d’Urgell

damunt el teulat de la catedral de Lleida, i el que això suposa de pes i de brutícia. Val a dir que al nostre Bisbat són comptades les esglésies que tenen aquestes construccions naturals dels nius de cigonyes (hi ha altres nius i espècies ben presents, amb tot el que suposa…). Fins aquí una notícia si voleu curiosa i més pròpia de mitjans que treballen temes de natura i ecologia. Però si hem encapçalat aquesta collaboració amb un fragment de la Bíblia que ens recorda el sentit de l’obra creada és perquè, darrerament,

diferents mitjans vaticanistes han avançat que el Papa Francesc està treballant en una encíclica dedicada a l’ecologia, i algú podria demanar-se quina relació té la teologia amb l’ecologia. Fa l’efecte que estem molt acostumats a pensar que l’ecologia només pot ser cosa d’alguns grups i entitats prou coneguts i que no tenen res a veure amb l’Església. Tanmateix, si mirem el Compendi de la Doctrina Social de l’Església té tot un capítol dedicat a la salvaguarda del medi ambient (capítol X, núm. 451-487) on recull textos del magisteri que

4 3

són una clara aposta de l’Església per aquesta actitud de respecte i valoració de la natura. Consegüentment, resulta força clar que la preocupació per la conservació de la natura i del medi ambient forma part de l’acció pastoral i del bagatge i la tradició magisterial catòlica, almenys des de la Doctrina Social de l’Església. Ens caldrà esperar aquest document pontifici per saber com ho veu l’actual Papa, però de ben segur que pouarà en els escrits dels grans defensors d’una ecologia cristiana, com ara Sant

Francesc d’Assís, i en el camí traçat pel que han dit els Papes del segle XX en relació amb la necessitat de respectar i cuidar els valors mediambientals que tenim, que són un bé comú. El beat Joan Pau II deia: “l’actitud que ha de caracteritzar l’home davant de la creació ha de ser essencialment la de gratitud i de reconeixement”. Aquesta reflexió em fa mirar diferent i millor les veïnes de casa, les cigonyes que amb el seu vol majestuós, el seu so tant característic, amb la seva vida monògama i el seu sentit

de fidelitat a un lloc per ser-hi, ens permet recordar als nostres fidels i visitants que admiren aquestes aus i el lloc on s’aixopluguen, que les cigonyes formen part de la iconografia de l’art cristià, potser d’una manera reduïda i poc present, però que en el bestiari de l’edat mitjana en capitells, façanes, pintures i altres (com, per exemple, al Tapís de la Creació), la presència de la cigonya vol referir-se a un simbolisme de fidelitat conjugal i filial, una virtut tan necessària avui i sempre a la nostra societat. Església d’Urgell

El raconet de la mística

Expedició al desert

l grup de científics, exploradors d’un objectiu concret, camina penosament desert enllà, després que els vehicles de motor han estat incapaços de remuntar les dunes imponents que entrecreuen l’horitzó en totes direccions. L’objectiu és a prop i el poden acabar d’atènyer a peu –o així ho creuen. El desert és un espectacle bellíssim i dramàtic alhora, al·lucinant i traïdor. Un desviament de pocs graus propiciat per l’entrecreuament de les dunes pot portar els expedicionaris a un error fatal, que els allunya de l’objectiu tant com dels vehicles d’aprovisionament, i dur-los a una situació perillosa. No és fiable qualsevol senyal, per versemblant que aparegui a primer cop d’ull. S’haurà de comprovar emprant la brúixola i amb el més estricte rigor. El símil proposat em planteja una situació més transcendental i en-

cara més punyent. Navegant tercer mil·lenni endins, una bona part de la humanitat ha decidit aparcar els valors que han servit de vehicles, més o menys segurs, a innombrables generacions. Ara, molts pensen que estan a punt d’atènyer l’objectiu desitjat: el sentit i la realització integral. Per això s’han desempallegat de tot farcell –que els ha semblat obsolet i superflu– i s’han proveït d’equipatges nous i funcionals, creient de bona fe que aniran més solts i lleugers per arribar a l’objectiu desitjat. Els valors transcendents i morals els han semblat massa feixucs i restrictius, i els han substituït per l’esport, la festa, la ciència, la cultura, la política, el relativisme absolut i la llibertat sense restriccions de cap mena. En semblants condicions, l’home tot sol, i la humanitat sencera, es pot desorientar respecte de la seva realització i perdre’s, malauradament,

pel que fa al retorn a les seguretats arraconades. Es pot trobar que no sàpiga on va ni d’on ve, que se li acabin les provisions d’il·lusió i esperança, com ja comença a passar. Els símptomes són: abandó sense lluita a una mort anunciada, a causa de la droga i la incapacitat deplorable per tornar enrere i cercar camins alternatius. No està, però, tot perdut. L’extrem que hem descrit, encara que socialment alarmant, afecta a una minoria. El gruix de la societat segueix aquells passos de lluny, amb risc, però, de caure a la fossa. A la majoria li resta el seny i la sensibilitat suficient per escoltar la proposta de Jesús: “Si sabessis el do de Déu i qui és el qui et diu “Dóna’m aigua”, ets tu qui li hauries demanat, i ell t’hauria donat aigua viva (…) L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna”. La vida eterna és el sentit ple i la plena realització personal, ara i per sempre, a la presència del Senyor i amb el seu ajut gratuït. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (III): L’assossec

esprés del desassossec, ve l’assossec. És la distensió que s’esdevé després de la tensió; la calma que segueix a la tempesta. Només es pot gaudir de l’assossec quan s’ha experimentat el desassossec. L’assossec és com un estany quiet, d’aigües cristal·lines; és un cor que batega pausadament, una ment reconciliada amb si mateixa, conscient del seu passat, també del seu futur; és un ésser que s’accepta a si mateix i que ha matat el corc de l’ambició. No és l’absència de desig. És el desig viscut amb relativa distància; amb la convicció que el més valuós ens ha estat donat i que no cal demostrar res a ningú, ni purgar cap falta. Assossegar-se és una exercitació, un treball físic i espiritual. Mai no

L’assossec és saber posar distància entre el jo i el món; entre el jo i els altres. És adonar-se que el jo és més ric, més fort que el món i que, fins i tot, quan tot s’esfondra, el jo pot mantenir la calma és una casualitat. És el fruit de la més difícil i àrdua de les lluites: la que cada ésser humà lliura amb si mateix. No hi ha assossec mentre un aspira a ser el que no pot ser; mentre un anhela el que l’altre és; mentre un no accepta el seu passat ni el seu present. L’assossec és l’estat d’ànim que emana de la reconciliació amb un mateix; amb el seu ésser més profund.

Assossegar-se és un treball d’alliberament i de deseiximent. Per gaudir-lo, cal alliberar-se del llast d’aspiracions imposades pels altres; però també prendre distància dels objectes de desig i entrenar-se en prescindir d’ells. És inútil esperar que les circumstàncies del món siguin òptimes per la pau de l’ànima. Qui espera que el món sigui una bacina d’oli per assossegar-se mai no viurà assossegat, perquè el món és moviment, canvi, ruptura, transformació i lluita d’oposats. Se’ns ha concedit una breu fracció de la història universal per viure la nostra vida i un petit territori per fer-hi arrels. Res de més. Res de menys. Si l’assossec depèn del món, no hi ha pau possible; i, en el cas que hi hagi una mica de pau, aviat vindrà, de nou, la tempesta. L’assossec és el fruit d’un treball interior; és saber posar distància entre el jo i el món; entre el jo i els altres. És adonar-se que el jo és més ric, més fort que el món i que, fins i tot, quan tot s’esfondra, el jo pot mantenir la calma. L’assossec és el bé més cobejat de tots; allò que més anhelem en aquest temps d’incerteses que ens ha tocat viure. Embarcats enmig d’un tumultuós oceà, ens adonem que no tenim sobirania sobre les ones, que no podem controlar les ventades, que tot el que és pot deixar de ser en un instant, en un obrir i tancar d’ulls; en definitiva, que no hi ha res sòlid. Assossegar-se és trobar un punt fix en aquest univers, una roca ferma, ni que sigui intangible, un centre de gravetat per no perdre’s.

Quan el desassossec penetra per totes les porositats de l’ésser, no s’albira res; sembla que sigui la fi; el cor s’accelera i la respiració descompassada perd la simetria entre inspiració i expiració. La vida fluctua entre dos pols. Un excés de desassossec porta al col·lapse; mentre que un excés d’assossec du a la mort. Què suscita, però, el desassossec? La novetat,

Viure entre l’assossec i el desassossec és el destí final de la vida humana. Aspirem i anhelem un temps d’assossec, però no ens toca altre remei que esperar la irrupció del caos la irrupció d’un element que altera el fràgil equilibri de la vida, el petit ordre de la vida quotidiana. La nota dissonant és suficient per sentir com tot s’esberla. El caos és l’origen del desassossec. Solament amb l’ordre retorna de nou l’aigua al seu llit. L’assossec és l’emoció de l’ordre, la sensació de què cada cosa ocupa l’espai i el temps que li pertoca; la reconciliació amb el món i amb un mateix. Viure entre l’assossec i el desassossec és el destí final de la vida humana. Aspirem i anhelem un temps d’assossec, però no ens toca altre remei que esperar la irrupció del caos que desendreça la vida i la petita barcassa en la que naveguem. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

Dietari L’ESCOLA BONAVISTA DE BELLCAIRE COL·LABORA AMB MANS UNIDES Els alumnes i professors de l’escola Bonavista de Bellcaire van organitzar un esmorzar solidari a favor de Mans Unides, en el qual va col·laborar el forn de la localitat, que va regalar els panets. En total es van recaptar 237,35€, que es destinaran a ajudar al condicionament de cinc noves aules a l’escola Immaculada Concepción, a Haití, que al terratrèmol de 2010 va quedar molt malmesa. Mn. Ivan Ayala, Rector de Bellcaire, va participar en l’activitat i va encoratjar els infants a perseverar en la solidaritat, tot agraint l’esforç i la sensibilitat de tots els que han col·laborat en aquesta iniciativa.

EL DR. TORRALBA ENCETA LES CONFERÈNCIES QUARESMALS A ANDORRA El Doctor en teologia i filosofia Francesc Torralba

Els alumnes de l’escola Bonavista de Bellcaire van organitzar un esmorzar solidari a favor de Mans Unides.

va ser l’encarregat d’encetar el 12 de març el cicle de conferències quaresmals de l’Arxiprestat d’Andorra amb una xerrada sobre el pensament del Papa Francesc. “Davant la resignació, davant la moral de la derrota, de la sortida pragmàtica i acomodatícia, el Sant Pare exhorta a vèncer la desillusió i el desànim a través de l’esperança”, explicà Torralba, qui també va destacar que per al Papa Francesc el proïsme no es refereix a un concepte físic, sinó a un concepte moral,

El Dr. Torralba va encetar el cicle de conferències quaresmals a Andorra la Vella.

Església d’Urgell

de proximitat, posant l’accent en la necessitat de fer possible una economia al servei de la persona: “no pot ser que el benefici econòmic sigui l’únic que compta”, ha de fer-se realitat una economia ètica i responsable amb el futur, les persones i el medi ambient. El Dr. Torralba també va posar èmfasi en què “aquest Papa té una concepció de societat futura. La societat que imagina és màximament incruenta; critica les ciutats que fan “sobrantes urbanos”, i diu que aquí no sobra ningú: ni els avis, que aporten molt a la societat, ni els nens, que a molts països són explotats d’una manera vergonyant. I aquest és un horitzó que entusiasma no tan sols als cristians sinó a una immensa majoria de ciutadans arreu del món que diuen amb el Papa: “jo també vull una societat així!”.

Va repassar conceptes com l’èxode d’un mateix, i la crítica que fa el Sant Pare de l’endogàmia de l’Església, així com l’exhortació a sortir de les zones de confort amb una actitud proactiva; o el recurs a la coherència com a font de credibilitat, sobretot en la societat de la transparència, on se sap tot i el que resulta determinant no són els discursos, sinó els gestos. I va acabar augurant una gestió del Sant Pare que aboca a més canvis en el futur, perquè el magisteri del Papa Francesc es caracteritza per un contingut intensament social i crític amb les anomenades estructures de pecat que empresonen la humanitat, però alhora esperançat, amb una visió nova que es canalitza en la Doctrina Social de l’Església.

TROBADA D’ESCOLANS A BALAGUER En la proximitat de la festa de Sant Josep i del Dia del Seminari, és costum que els escolans del nostre Bisbat es reuneixin per celebrar una diada de germanor, pregària, festa i alegria. Enguany, la trobada va ser el 15 de març al Sant Crist de Balaguer. La jornada començà a les 11 del matí, compartint una estona de jocs a la plaça de l’església, i tot seguit, aprofitant el temps de Quaresma, realitzaren el

La reunió del Consell de Càritas a Balaguer comptà amb la presència del Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini (segon per l’esquerra). La Trobada d’escolans començà amb una estona de jocs a l’esplanada davant el Santuari del Sant Crist de Balaguer.

sant viacrucis pel camí que puja al turó del Santuari. En acabar, anaren a visitar un dels temples més bells de la capital de la Noguera: l’església de Santa Maria de Balaguer, on davant de la preciosa imatge de la Mare de Déu, sota l’advocació de les Parrelles, cantaren la Salve. En tornar de nou a la plaça del Sant Crist, dinaren i tingueren temps per a compartir lliurement. Finalment, la jornada acabà amb una pregària davant el Sant Crist de Balaguer, i amb la sorpresa de la visita que els volgué fer l’Arquebisbe JoanEnric, tot just abans de la representació d’un text de l’Antic Testament (“La vocació de Samuel” - 1Sam. 3, 1-21) a càrrec d’una colla d’escolans de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer.

brat a la Seu d’Urgell el 14 de març. Grapats, que tot just la mateixa setmana complia deu anys d’existència, s’ha convertit en un referent a la capital de l’Alt Urgell, des d’on hi vincula diversos programes d’acció social a una vintena de municipis.

PLA ESTRATÈGIC DE CÀRITAS PER ALS PROPERS DOS ANYS Càritas d’Urgell engegarà un pla estratègic per a la gestió interna dels propers dos anys, segons

es va decidir el dissabte 15 de març a Balaguer, a la reunió del seu Consell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; i a la qual van assistir el Delegat Episcopal de Càritas, Mn. Jaume Mayoral; i el Director de l’entitat, Josep Casanova; a més de comptar amb la presència del Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini. A la reunió es va fer balanç de la gestió en el darrer any. Càrtias d’Urgell va invertir un total de 543.400 euros, el 78% dels quals es va destinar a l’àmbit social:

CÀRITAS PARTICIPA EN EL MERCAT DE LES OPORTUNITATS Grapats i la roba solidària han estat la imatge de Càritas al Mercat de les Oportunitats, que s’ha cele-

Actualment, Grapats vincula diversos programes d’acció social a una vintena de municipis.

2.514 persones han estat les beneficiàries d’aquest ajut social. Hi van treballar 246 voluntaris que van dedicar en total unes 35.000 hores a la gestió dels diferents projectes que Càritas d’Urgell té en marxa en l’àmbit de la formació, l’acompanyament d’infants, el banc d’aliments i la distribució de la roba als robers. Càritas té oberts arreu de la Diòcesi tres centres d’activitats, set punts d’atenció i serveis als usuaris i deu punts de distribució d’aliments.

XERRADA DE MONS. VIVES A RIBES DE FRESER Dilluns 17 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va dirigir la trobada a l’escola catequètica de Ribes de Freser amb una xerrada sobre “La visita ad limina apostolorum i el primer aniversari de l’inici del pontificat del Papa Francesc”. Hi va assistir una trentena de persones. Mons. Vives inicià la seva intervenció recollint les aportacions individuals de tots els participants, convidant-los a resumir Església d’Urgell

EL VALOR DE COMMEMORAR (Salutació per al Dia de la Constitució d’Andorra) Commemorar els 21 anys de la Constitució del Principat d’Andorra és una ocasió d’or per a reflexionar sobre els valors i els principis que vertebren la seva ànima. Commemorar, en sentit estricte, és recordar junts, celebrar la fita històrica, però, a la vegada, orientar la mirada cap al futur, per tal que els valors i principis que animen el text constitucional siguin, a la vegada, la força que edifica el nostre present i el nostre futur. En tota commemoració hi ha, doncs, una mirada enrere, un just reconeixement als qui van fer possible aquella fita històrica, una expressió de gratitud al seu talent, al seu treball, al seu esperit de diàleg i de consens; però, a la vegada, hi ha

en una paraula el tret més significatiu per a ells del Sant Pare Francesc.

una porta oberta al futur, una esperança posada en les generacions que ens succeiran i, alhora, la ferma voluntat que l’esperit democràtic i el valor de la concòrdia inspirin les polítiques futures del nostre País. Tota commemoració té, doncs, una doble naturalesa: festiva, però, a la vegada, reflexiva. És un moment oportú per a celebrar el que ja s’ha assolit, aquelles fites que, amb l’esforç i el treball comú, s’han fet realitat en el nostre País; i també és un moment idoni per a reflexionar sobre allò que encara ens queda per bastir, sobre aquells somnis que, entre tots volem forjar per deixar un millor País a les generacions que vindran després de nosaltres. Som en camí, però el

Aparegué un bonic perfil de les expectatives que el Papa genera en els fidels,

Mons. Vives explicà a Ribes de Freser la recent trobada dels Bisbes de Catalunya amb el Papa Francesc.

Església d’Urgell

passat no és en debades, ni el futur un horitzó inassolible. Hem de beure del passat i de l’herència

i del que agrada més del seu tarannà, destacant les virtuts de la misericòrdia, la humilitat i el servei als més pobres. L’Arquebisbe glossà la importància de la visita ad limina apostolorum que els Bisbes de Catalunya i Espanya van realitzar a principi de març, i explicà com la trobada que els Bisbes de Catalunya mantingueren amb el Papa Francesc el dia 7 de març fou particularment emotiva i significativa per a ells. El Sant Pare els exhortà a vetllar com a pastors i

dels savis, i a la vegada, estar disposats a innovar, a millorar, a fer de la nostra Pàtria un entorn

successors dels apòstols per l’Església diocesana que els ha estat confiada, amb atenció particular als preveres i fidels que passen moments de dificultat, especialment els malalts, els ancians i els qui viuen els efectes de la crisi econòmica, sobretot els joves sense feina. Posteriorment, Mons. Vives presidí l’Eucaristia a l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser, acompanyat de Mn. Melcior Querol, Mn. Joan Perera i Mn. David Codina.

càlid, un lloc d’acollida, una civilització pròspera i oberta al món. Crec que és bo subratllar alguns valors que inspiren la Constitució d’Andorra i que fàcilment ens poden passar desapercebuts. La nostra Carta Magna té ànima i aquesta ànima nodreix l’articulat que la configura. Els valors són fonts d’inspiració, però, a la vegada, horitzons de referència col·lectius que ens estimulen a treballar més intensament per forjar un país de més qualitat humana. La Constitució està amarada de valors com el respecte a la llibertat i a la vida, el sentit de justícia, el reconeixement de la democràcia, el desig de progrés social, el respecte a la integritat de la terra i, a la vegada, la ferma voluntat de vetllar pel bé de les generacions futures. No són valors

nous, tampoc no són residus del passat. Són valors que, inspirats en la tradició i en les arrels més fondes d’Andorra, obren noves rutes de futur; ens permeten afrontar els difícil reptes de futur des d’una bona i sòlida base. Aquesta constel·lació de valors són l’expressió d’un perfecte equilibri entre tradició i modernitat, entre herència i innovació. Amb tot, la nostra època ens exigeix repensar aquests valors, extreure’n la seva riquesa semàntica, pouar en la seva ànima, perquè no siguin solament una suma de mots elegants o bonics, un llistat de bones intencions, sinó llavors que facin possible un país més lliure, més just, de més qualitat humana, més respectuós amb el medi ambient. Estem cridats a donar el millor de nosaltres ma-

teixos al món; som urgits a mostrar al món sencer que aquests valors són factors de canvi i de transformació social. Enfront de la desesperança i el cinisme que, fàcilment, ho col·lapsen tot, aquests valors ens inspiren voluntat de canvi i d’innovació. La riquesa de les nacions, per dir-ho amb la bella expressió d’Adam Smith, no rau, únicament, en la seva productivitat, en la seva bellesa natural, en les seves infraestructures i comunicacions. Hi ha una riquesa intangible, un capital espiritual que no s’endevina fàcilment. Cal transcendir les aparences per copsar-lo. Aquesta riquesa està integrada pels seus valors, perquè els valors, quan es tradueixen en bones pràctiques polítiques, socials, educatives, econòmiques, generen benestar social i harmonia.

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT JOSEP I DEL DIA DEL SEMINARI

El 19 de març, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a la Llar Sant Josep de La Seu.

El 19 de març, solemnitat litúrgica de Sant Josep, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir l’Eucaristia a la Llar Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats a La Seu d’Urgell. Van concelebrar els dos Vicaris Generals, Mn. Josep Maria Mauri i Mn. Ignasi Navarri, així com Mn. Xavier Parés, Mn. Rossend Roca, Mn. Agustí Brescó, Mn. Jordi Gasch i

Tots anhelem viure en un país en pau, amable i hospitalari, respectuós amb les seves tradicions, curós amb les seves reserves naturals, però obert als nous desafiaments de futur, un país fet per persones que viuen intensament els valors democràtics. Commemorar la Constitució és un acte festiu, però també una ocasió per a recordar-nos a tots que aquests valors no són entelèquies, ni entitats abstractes, sinó fonts d’inspiració, horitzons que cadascú de nosaltres es pot proposar de viure i que, en la mesura en què ho faci, farà créixer en qualitat humana aquest país que tant estimem. +Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra 14 de març de 2014

Mn. David Codina i els dos sacerdots que resideixen a la llar habitualment, Mn. Lluís Baro i Mn. Lluís Rourera. A l’inici de la celebració eucarística, Mons. Vives va recordar com en la festivitat de Sant Josep l’Església prega especialment pels seminaristes i per les vocacions al sacerdoci, i encomanà al Sant Patró el Seminari Diocesà d’Urgell i tots els Seminaris d’Espanya amb els seus equips formatius. També invità els fidels a pregar pel Sant Pare Francesc en Església d’Urgell

escaure’s el primer aniversari de l’inici solemne del seu pontificat, i tingué un record agraït pel Papa emèrit Benet XVI en la seva festa onomàstica. A l’homilia, tot glossant les lectures de la Paraula de Déu proclamades aquell dia, l’Arquebisbe d’Urgell va resumir en tres paraules el missatge evangèlic que el Sant Patró Josep ens ofereix a tots els cristians: creure, custodiar i callar. Sant Josep és un model de fe que ens convida a tots els cristians a creure amb més fervor i confiança en Déu, posant tota la nostra vida a les seves mans. Una missió que es concreta en el fet que som cridats a custodiar els germans i vetllar per ells, tal com féu Sant Josep en ser pare segons la llei del Senyor Jesús. Tots els cristians tenim la missió de custodiar els nostres germans i anunciar-los el goig de l’Evangeli. I, finalment, callar, ja que el silenci és un valor important a recuperar en els nostres dies, silenci que es concreta en pregària confiada al Senyor i en espera silenciosa dels seus dons i de la seva justícia. Al final de l’Eucaristia, Mons. Vives pogué saludar les Germanes que gestionen la llar i alguns dels padrins que hi resideixen i compartir una estona amb ells.

COMIAT DE L’AMBAIXADOR DE FRANÇA L’Ambaixador de França davant d’Andorra, Excm. Sr. Zaïr Kedadouche, va 34

Església d’Urgell

L’Ambaixador Kedadouche va voler acomiadar-se del Copríncep en arribar al final de la seva missió diplomàtica al Principat.

visitat el dimecres 19 de juny al Palau Episcopal l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, a qui ha volgut complimentar en haver arribat al terme de la seva missió diplomàtica al Principat. Mons. Vives va agrair al Sr. Kedadouche la seva tasca en favor de les relacions entre Andorra i França i li va expressar els desitjos d’encert en la nova etapa personal que comença.

ENTREVISTA DE LA COPE A MONS. VIVES SOBRE EL DIA DEL SEMINARI A propòsit de la celebració del Dia del Seminari, i aprofitant l’avinentesa que Mons. Vives ha estat nomenat recentment nou President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, la Cadena COPE va emetre una entrevista amb l’Arquebisbe d’Urgell que es va centrar sobretot en

la importància d’aquesta diada i en com viu l’Església l’actual nombre de vocacions. Mons. Vives recordà que “el Seminaris són avui dia més necessaris que mai. Seminari ve de sement, de llavor; antigament de vegades semblava que per ser sacerdot n’hi havia prou amb tenir un cert nivell d’estudis, però ja s’ha vist que no és així i que perquè creixi la vocació de servir el Senyor cal plantar llavors any rere any, i cuidar-les perquè

Santuari de la Mare de Déu de Meritxell.

arrelin bé entre tots els ciutadans de la Diòcesi, i aquest és precisament el valor del Seminari. Al Seminari hi és dipositat el futur dels qui ens ajudaran en la vida personal i sacramental, que és, en definitiva, el nostre futur com a cristians.” L’Arquebisbe es congratulà que el present curs hagi hagut un “petit creixement del nombre de seminaristes: estem davant de 1.321 miracles. Que un jove, envoltat de l’ambient d’avui dia, es lliuri a Déu per sempre és un miracle de la gràcia de Déu. És un gran do de Déu al poble sant i a l’Església”.

EL SANTUARI DE MERITXELL S’INCORPORA A LA RUTA MARIANA El Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, ha estat incorporat a la Ruta Mariana, un itinerari de pelegrinatges i de turisme que inclou els Santuaris de Montserrat, Lourdes, Torreciutat, la Basílica del Pilar, i, a partir d’enguany, Meritxell.

La Ruta Mariana combina les visites per motivacions religioses amb la descoberta dels atractius turístics i culturals de l’entorn. El turisme religiós, essencialment familiar, es tradueix en uns pelegrinatges que coincideixen amb les etapes vacacionals durant el període que s’estén des de Setmana Santa a mitjan d’octubre. Per tant, la incorporació a la Ruta Mariana redundarà en un increment de visitants i pelegrins al Santuari de Meritxell, i s’espera que alhora, de retruc, potenciarà també les visites a la xarxa de museus i monuments d’Andorra.

PRIMERA REUNIÓ DEL NOU CONSELL PASTORAL DIOCESÀ A BALAGUER El dissabte 22 de març va tenir lloc la reunió constitutiva del nou Consell Pastoral Diocesà d’Urgell a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe donà la benvinguda als Consellers i els recordà la importància del Consell com a instrument consultiu volgut i promogut pel Concili Vati-

cà II, i els nous Consellers prengueren possessió del seu càrrec al servei de la Diòcesi. Després de la presentació individual dels Consellers, es procedí a l’aprovació de l’acta de la darrera sessió del Consell i es dugué a terme l’elecció del Secretari i dels Secretaris Adjunts. Resultaren elegits el Sr. Adolf Tugues, com a Secretari, i el Sr. Xavier Coma i la Sra. Patrícia Navas, com a Secretaris Adjunts. Tot seguit, Mn. David Codina presentà als Consellers un resum de la temàtica tractada per l’anterior Consell Pastoral i s’obrí un torn de paraula entre els Consellers, que aportaren noves idees i temàtiques a desenvolupar pel nou Consell. Mons. Vives informà els membres del Consell sobre la recent visita ad limina apostolorum dels Bisbes de Catalunya i Espanya, i Mn. Antoni Elvira oferí als Consellers un resum de les aportacions diocesanes per a preparar el Sínode Extraordinari de la Família a partir del treball que des de les parròquies, la Delegació diocesana de Família i Vida,

Mons. Vives amb els secretaris del Consell Pastoral Diocesà.

A Artesa de Segre, l’Arquebisbe animà els confirmands a acudir sempre a Jesús amb confiança.

i les dues darreres sessions del Consell Pastoral s’havien realitzat al nostre Bisbat. Finalment, els Consellers reberen diverses informacions sobre el pròxim recés per a laics i sobre l’ordenació presbiteral de Mn. Joseph Geethafonkalan, prevista per a l’1 de maig a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE Dissabte 22 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 22 joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Artesa de Segre en el transcurs de l’Eucaristia concelebrada per Mn. Antoni Ballester, Rector de la Parròquia; Mn. Antoni Pich i Mn. David Codina. A la celebració hi assistiren l’Alcalde d’Artesa, Domingo Sabanés, que prèviament va rebre i donà la benvinguda a l’Arquebisbe en arribar a la població, i l’Alcaldessa de Foradada, Maricel Segú, mare d’un dels joves confirmands.

L’Eucaristia va ser animada musicalment per dos joves músics d’Artesa, Arnau i Bernat, violoncel·lista i pianista respectivament, de gran sensibilitat. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant l’Evangeli de la samaritana, proclamat en el III Diumenge de Quaresma, animà els joves confirmands a cercar sempre l’aigua viva autèntica que pot saciar tota set: Jesucrist, el Fill de Déu. Ell és sempre misericordiós envers aquells que s’acosten a Ell, com ho féu amb la dona samaritana, malgrat els errors o pecats que una persona hagi pogut cometre al llarg de la seva vida. Mons. Vives recordà als confirmands les paraules del Sant Pare Francesc: “el Senyor no es cansa mai de perdonar, som nosaltres que ens cansem de demanar-li perdó”; i exhortà els joves a acudir sempre a Jesús amb confiança, ja que Ell és infinitament misericordiós. També els animà a regar i cultivar cada dia la seva vida espiritual amb l’aigua de la pregària assíEsglésia d’Urgell

EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES PELS 150 ANYS DE L’INSTITUT DE FILLS DE LA SAGRADA FAMÍLIA La Basílica de Nostra Senyora de Valldeflors de Tremp va acollir el diumenge 23 de març la celebració de la Missa d’Acció de Gràcies pels 150 anys de la fundació de l’Institut de Fills de la

Vicari General d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri; el qui fou Superior General de l’Institut els anys 1981 a 1993 i actual Consultor, P. Josep M. Blanquet; Mn. Joan Antoni Mateo, Arxiprest i Rector de Tremp;

Sagrada Família, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pel Superior General de l’Institut, P. Jesús Díaz Alonso; el

els PP. Joan Antoni Arasa i Antonio Facerias, SF, adscrits a la Parròquia de Tremp i un bon nombre de sacerdots i religiosos membres de la Congrega-

dua i perseverant com un gota a gota que farà créixer la fe dels joves. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe obsequià els joves amb un exemplar del Nou Testament, i la Parròquia d’Artesa de Segre els donà un petit recordatori.

L’ATENEU DE LA FEMN, UN REPTE I UNA PROPOSTA D’EVANGELITZACIÓ Des del grup de treball de la Fe de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), i amb la col36

Església d’Urgell

laboració de la Delegació diocesana de Joventut, ha sorgit un projecte per poder orientar i fer costat als nostres joves en el camí de la transcendència des d’una proposta de diàleg i d’acompanyament. Es tracta d’un projecte a llarg termini, a l’aixopluc del calendari d’activitats de la FEMN, que vol ser alhora una resposta a la crida feta des del document del Pontifici Consell de la Cultura (i pel mateix Papa Francesc) titulat “Per una pastoral de la cultura”, on es planteja la necessitat

ció dels Fills de la Sagrada Família, així com també alumnes dels Col·legis que l’Institut té repartits per tot Catalunya. Hi foren presents nombroses autoritats locals, encapçalades pel president del Consell Comarcal del Pallars Jussà i la Tinent d’Alcalde de Tremp. L’Eucaristia comptà també amb la presència de l’Institut de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encapçalades per la Superiora General,

Mare Montserrat del Pozo Roselló. La celebració eucarística fou precedida per un concert ofert per la banda de l’escola Pare Manyanet de Barcelona, que interpretaren diverses peces. L’Arquebisbe d’Urgell, tot glossant les lectures proclamades en aquell diumenge III de Quaresma, subratllà la importància de tenir “set de fe”, atès que, si no hi ha set, tant se val l’aigua més cristal·lina o bona ja que no s’aprofita.

d’atansar el missatge evangèlic des del diàleg i l’intercanvi d’opinions. És així com ha vist la llum l’Ateneu de la FEMN, amb l’objectiu de programar trobades periòdiques obertes no només al jovent vinculat amb esplais i agrupaments, sinó a tots els joves en general que vulguin compartir experiències, debatre i il·luminar la seva fe cristiana. La constitució de l’Ateneu va tenir lloc el diumenge 22 de març a Penelles, on hi ha la seu de la FEMN. Com recull el seu logotip,

l’Ateneu té tres grans àrees de treball: espiritualitat, cultura i territori. En aquesta jornada constituent va participar una vintena de joves que va compartir aquesta experiència d’aprofundiment i debat al voltant de la fe, tot recorrent un itinerari de natura pel terme de Penelles i a partir del diàleg i de l’elaboració d’un document marc per a un manifest inicial. Després van compartir el dinar i van cloure la trobada amb una bona tertúlia de sobretaula.

Mons. Vives recordà com la persona humana en el nostre temps té necessitat de l’“Aigua Viva” que és Jesucrist, encara que ella mateixa no se n’adoni o no ho sàpiga descobrir. I destacà com el Senyor Jesús és l’únic que pot calmar la set de joia, de germanor, de vida eterna que està inscrita en el cor de la persona humana. Posteriorment, l’Arquebisbe glossà la vida del

Fundador de l’Institut, Sant Josep Manyanet i Vives, tot destacant-ne els trets més característics. El P. Manyanet lluità per la fundació d’un Institut masculí perquè es dediqués a l’educació i instrucció dels infants i joves, amb la finalitat de formar famílies cristianes imitant el model i sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret. Sant Josep Manyanet donà a

Properament es programaran més activitats des de l’Ateneu que es difondran arreu del nostre Bisbat.

Martínez Sistach i de la Presidenta de l’entitat, Carme Borbonès. L’Assemblea va comptar per primera vegada amb la presència dels representants de les Càritas Diocesanes dels deu Bisbats amb seu a Catalunya. Es va tractar de la informació facilitada per les comissions d’Immigració, Socio-laboral, i Formació i Voluntariat, aquesta darrera coordinada per Càritas Diocesana d’Urgell. També es va presentar a l’Assemblea l’informe econòmic del 2013 per a la seva

ASSEMBLEA DE CÀRITAS CATALUNYA El Delegat episcopal i el Director de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral i Josep Casanova, van participar en l’Assemblea General Ordinària de Càritas Catalunya que va tenir lloc el 24 de març a Barcelona, sota la presidència del Cardenal Lluís

l’Institut les seves Constitucions, que ja preparà abans de marxar de La Seu d’Urgell, i que foren aprovades en un primer moment pel Bisbe d’Urgell Josep Caixal i, posteriorment, pels Bisbes de Barcelona, Solsona, Lleida, Girona, Vic i Tarragona, i finalment pel Papa Lleó XIII. Mons. Vives destacà la dimensió eclesial de la fundació del P. Manyanet, que volia un Institut a l’Església, per a l’Església, amb l’Església, a imatge de l’Església, a favor de l’Església i al servei sempre de l’Església. El P. Manyanet visqué sempre i treballà sota l’obediència dels pastors i per això va procurar també l’aprovació de l’Església. En el moment de rebre l’aprovació definitiva de l’Institut, l’any 1901, va dir: “estic més satisfet veient que el Papa ens aprova, més que si un àngel m’hagués assegurat

la meva obra; ja que en la notificació angèlica podria sospitar-s’hi il·lusió, però aquesta aprovació és real i per a tot el món”. Mons. Vives subratllà la importància del treball que realitza l’Institut a favor de les famílies i animà a col·laborar amb carisma propi de l’Institut en el proper Sínode Extraordinari de la Família que el Sant Pare Francesc ha convocat per tota l’Església Universal. L’Eucaristia es clogué amb unes paraules d’agraïment del Superior General, P. Jesús Díaz, que agraí la presència de l’Arquebisbe d’Urgell i l’acollida que la ciutat de Tremp, a través de les seves Autoritats i del Rector, sempre ha atorgat a la Comunitat. Una ofrena floral a la capella de Sant Josep Manyanet i els goigs a llaor de la Mare de Déu de Valldeflors clogueren la celebració festiva.

A l’Assemblea de Càritas Catalunya van assistir per primera vegada representants de totes les Càritas diocesanes dels Bisbats amb seu al territori català.

aprovació. La Presidenta de Càritas Catalunya infor-

mà de la darrera reunió del Consell General de Càritas Església d’Urgell

Espanya, celebrat els dies 21 i 22 de març. Els coordinadors de l’Aplec de l’Esperit, que tindrà lloc el proper 7 de juny a Banyoles, van informar dels preparatius de la jornada i van presentar la proposta de treball del projecte social que volen dur a terme amb els joves que participaran a l’aplec, les Delegacions de Joventut i les Càritas Diocesanes. La proposta es basa en el suport a l’educació d’infants i adolescents. A la tarda, el Director de Càritas d’Urgell va participar a la reunió del Patronat CECAS, el servei de l’Església de Catalunya que treballa per donar suport a les persones amb drogodependències.

pel·lícules l’argument de les quals difonen valors arrelats en l’humanisme cristià. L’Arxiprest, Mn. Joan Pau Esteban, va presentar el cicle el 23 de març als locals parroquials davant una quinzena de persones, entre infants i adults, dels diferents grups de la Parròquia i de catequesi. La primera pel·lícula del cicle ha estat “La invención de Hugo”, la projecció de la qual va anar precedida d’una explicació dels mis-

satges i el sentit de la història, a càrrec dels laics Sindy Rincón i Josep Ràbade. Les altres dues pel·lícules que completen el cicle són “La vida de Pi” i “El secret del llibre de Kells”.

SOPAR SOLIDARI DE CÀRITAS ANDORRANA El Sopar Solidari convocat per Càritas Andorrana la nit del dimecres 26 de març a un cèntric hotel de la Parròquia d’Escaldes-

LA PARRÒQUIA DE SORT PROGRAMA UN CICLE DE CINEMA PER QUARESMA La Parròquia de Sort ha posat en marxa un petit cicle de projeccions de

Església d’Urgell

Un fotograma del film “La invención de Hugo”.

Engordany es va cloure amb una conferència de Josep Miró i Ardèvol sobre la necessitat de mantenir el compromís amb l’amor i el deure entre les persones. El sopar va ser presidit per Mons. Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i hi van assistir nombroses personalitats del món polític, econòmic i social del Principat, encapçalats pel Cap de Govern, Antoni Martí; i el Síndic General de les Valls d’Andorra, Vicenç Mateu; a més del President i el Vicepresident de Càritas Andorrana, Agustí Font i Francesc Mora; i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries. Josep Miró i Ardèvol va defensar a la seva conferència la necessitat de construir un gran ordre objectiu en el marc del qual sigui possible la realització individual i el compromís amb la societat. Per Miró i Ardèvol, el vincle

Josep Miró i Ardèvol (dreta), durant la seva intervenció en el Sopar Solidari de Càritas Andorrana.

humà, que es tradueix en compromís amb l’amor i el deure, s’ha trencat en la societat actual i s’ha creat el que va anomenar una societat desvinculada, en la qual s’ha produït una pèrdua del sentit de la transcendència, una ruptura antropològica que provoca que la vida humana només tingui un valor instrumental, i que deixa grans deutes econòmics i mediambientals a les generacions futures. Miró i

Ardèvol va argumentar que “no pot existir una societat basada en les preferències personals dels seus integrants perquè aleshores és impossible construir el bé comú”.

SEGONA TROBADA DE PRE-CONFIRMACIÓ DE L’ARXIPRESTAT D’ANDORRA Dissabte 29 de març, els nois i noies de les Parròquies de l’Arxipres-

Els infants de les Parròquies andorranes van intercanviar reflexions sobre alguns dels aspectes que implica el seguiment de Jesús.

D’esquerra a dreta, Judith Pallarés, Mons. Vives, Jordi Gallardo i Ferran Costa.

tat de les Valls d’Andorra van celebrar al Col·legi Sant Ermengol la segona trobada interparroquial del present curs catequètic, que tenia com a lema: “No perdis el tren”. Com és costum, els nois i noies del tercer any de catequesi d’Iniciació a la Vida Cristiana participen en aquestes trobades que tenen com a objectiu compartir la seva experiència de fe amb nois i noies de les diferents Parròquies del Principat d’Andorra. La trobada començà tot compartint l’esmorzar abans de participar en la dinàmica de presentació dels diversos grups. Tot seguit, els infants van anar resolent les diferents proves i van reflexionar sobre alguns dels aspectes que implica el seguiment de Jesús. L’acte central i darrer de la trobada va ser la pregària a la capella del col·legi per demanar a Déu la seva ajuda per esforçar-nos a trencar les cadenes que no ens permeten avançar en el seguiment de Jesús. La foto de grup va mar-

car també el moment del comiat, tot esperant retrobar-se el maig vinent a AINA.

REUNIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB UNA DELEGACIÓ DEL PARTIT LIBERAL D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dilluns 31 de març a la tarda al Palau Episcopal una delegació del Partit Liberal d’Andorra (PLA), encapçalada pel seu President, Sr. Jordi Gallardo, que anava acompanyat del Secretari General, Sr. Ferran Costa, i de la Secretària de Relacions Internacionals, Sra. Judith Pallarés. A la reunió, que s’emmarca dins les relacions normals dels grups polítics amb el Copríncep Episcopal, els membres del PLA van explicar a Mons. Vives els projectes més immediats de la seva formació política i van canviar impressions sobre diferents aspectes de la situació actual del Principat. Església d’Urgell

EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

Alhora que ens fixem en la Santa Família de Natzaret, quan es veu obligada a convertir-se en pròfuga, pensem en el drama dels immigrants i refugiats que són víctimes del rebuig i de l’explotació, que són víctimes del tràfic de persones i del treball esclau. (paraules del Papa Francesc en l’Àngelus de la festivitat de la Sagrada Família)