__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 420 - JULIOL-AGOST # 425 - FEBRER 2014 2013

Setmana d’animació missionera a l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya Orígens de l’Església catòlica al Pirineu Projectes de Mans Unides diocesana per al 2014


Església d Urgell Índex

6

L’ESGLÉSIA, AL COSTAT DELS MALALTS Mn. Ignasi Navarri

L’ONG MANS UNIDES Mn. Luis Eduardo Salinas

SETMANA D’ANIMACIÓ MISSIONERA A L’ARXIPRESTAT DE NÚRIA-CERDANYA

4 5

Mn. Joaquim Cebrián

6

PROJECTES DE MANS UNIDES D’URGELL PER AL 2014

9

JORNADA FORMATIVA DE PASTORAL DE LA SALUT A TREMP

13

L’ALLIBERAMENT

15

9

Dr. Francesc Torralba

ORÍGENS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA AL PIRINEU

16

INAUGURACIÓ DEL “MONTSERRAT INTERNATIONAL SCOUT CENTRE”

19

Mn. Jaume Majoral 13

TEMPS DE PLANTERS DE FIDELITAT VOCACIONAL Mn. Ermengol Donisa

69.731 CAFÈS Mn. Ramon de Canillo

JO I L’ALTRE, L’ALTRE I JO

19

21 23

Mn. Enric Prat

24

DIETARI

25

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Servir, acompanyar, defensar

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

quest mes de febrer s’ha posat en marxa la campanya de Mans Unides contra la fam al món, i aviat tindrem l’assemblea amb els voluntaris de Càritas de la Diòcesi, que ens aporta una radiografia molt real del que passa al Bisbat pel que fa a carències, pobreses, i també de brins d’esperança i realitzacions de servei i d’amor. Igualment llibres nous i Jornades, i el contacte amb les persones que, malgrat els indicadors de millora macroeconòmica, continuen patint la crisi tan dura, que ens fa viu el reclam de Sant Pau: “La caritat de Crist ens urgeix” (2Co 5,14). Sovint sentim la impotència de no poder arribar a més, a tot... Hem de ser humils, alçar els ulls al cel, i pregar, cercar en Déu la força nova per a continuar treballant, servint, acompanyant i defensant els pobres de tantes pobreses com palpem. La caritat es fonamenta en l’oració. Des dels inicis del seu ministeri, el Papa Francesc ens parla molt dels pobres, del nucli de la vida eclesial que és l’amor i la dedicació als pobres i a la justícia. El setembre passat, des del Centre Astalli per a refugiats de Roma va recordar a totes les institucions de servei als pobres (p.ex. Càritas, Mans Unides, grups eclesials i ONGs) que “l’almoina no és suficient”, i va recordar la necessitat d’acollir les persones pobres i d’integrar-les en la societat. “La simple acollida no basta; cal acompanyar vers l’oportunitat d’aprendre a caminar sobre els seus propis peus. La caritat que deixa els pobres tal com estan no és suficient. La misericòrdia veritable, la que Déu ens dóna i ens ensenya, reclama justícia, demana que el pobre trobi el seu camí per deixar de ser-ho”. Perquè els hem de reconèixer el dret a viure i a treballar, a ser plenament persones. I des d’aquell lloc d’acollida, de trobada i de servei, ens va llençar unes preguntes: “M’inclino per ajudar els que estan en dificultat, o tinc

por d’embrutar-me les mans? Estic tancat en mi mateix, en les meves coses, o miro de saber si els altres necessiten ajuda? Em serveixo només a mi mateix, o sé servir els altres com Crist, que va venir a servir fins a donar la seva pròpia vida? Miro als ulls dels que busquen la justícia, o dirigeixo la mirada cap a un altre costat, per no mirar-los als ulls?” Són preguntes tan directes que ens fan bé. I assenyala que els pobres són els mestres privilegiats del nostre coneixement de Déu, ja que amb la seva fragilitat i senzillesa ens descobreixen els nostres egoismes, les nostres falses certeses, les nostres pretensions d’autosuficiència, i ens guien a l’experiència de la proximitat i la tendresa de Déu per rebre en la nostra vida el seu amor, la misericòrdia del Pare que, amb discreció i pacient confiança, té cura de nosaltres. De fet, els pobres, quan els deixem parlar, no volen ser una càrrega, volen ser part activa d’una nova societat. I això és un dret! Aquesta responsabilitat és la base ètica, és la força per construir junts. Hem d’acompanyar i defensar aquest recorregut. I construir una fraternitat real. Així mateix, recomanava als treballadors de les institucions de suport social, als voluntaris i benefactors, que no només donem una mica del nostre temps, sinó que tractem d’establir una relació amb els sol·licitants d’ajudes, a qui reconeixem com a persones, comprometent-nos a trobar respostes concretes a les seves necessitats. Hem de mantenir sempre viva l’esperança, i ajudar a recuperar la confiança! El Papa subratlla tres mots clau que poden ser el programa de treball dels cristians: Servir, acompanyar, defensar.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

L’Església, al costat dels malalts

E

n els Praenotanda del Ritual Lourdes és un dels Santuaris Jornada Mundial del Malalt, que se de la Unció dels Malalts hi Marians més estimats pel poble celebrarà el dia 11 de febrer de cada llegim: “Tot seguint l’exemple cristià. És el lloc, i a la vegada un any, memòria litúrgica de la Mare de de Jesús, el Senyor, que passà fent símbol, d’esperança i de gràcia en Déu de Lourdes [...]. L’Església, a el bé i donant a tots la salut (Fets el sentit de l’acceptació i l’oferiment exemple de Crist, sempre ha sentit 10, 38), l’Església obeeix el seu ma- del sofriment salvífic. Desenes de el deure del servei dels malalts i els nament de guarir els malalts (Mc 16, milers de malalts, acompanyats per qui sofreixen com a part integrant de 18). Aquesta sol·licitud, l’Església la centenars de milers de voluntaris, la seva missió (Dolentium hominum, manifesta no solament quan visita pelegrinen anualment a Lourdes. 1) [...]. La Jornada Mundial del Malalt els que sofreixen per llur mala saTambé fou un 11 de febrer, en té, per tant, com a objectiu manifest lut, sinó també quan els conforta aquest cas de 1985, amb el Motu sensibilitzar el Poble de Déu, i conseamb el sagrament de la Unció i els Proprio “Dolentium hominum”, güentment les diverses institucions sosté amb el sagrasanitàries catòliques i ment de l’Eucaristia...” la mateixa societat ciDes del seu inici, l’Esvil, davant la necessitat glésia ha estat al cosd’assegurar la millor tat dels malalts. Fem assistència possible memòria d’aquesta als malalts; ajudar el sol·licitud de l’Església malalt a valorar, en el vers els malalts al llarg pla humà i sobretot dels darrers trenta en el sobrenatural, el anys en l’escaiença del sofriment; fer que es XXX aniversari de la comprometin en la publicació de la Carta pastoral de la salut de Apostòlica de Joan Pau manera especial les DiII “Salvifici doloris”. En òcesis, les comunitats aquest document, el cristianes i les famílies Papa tracta el sentit religioses; afavorir el cristià del sofriment compromís cada vehumà que, unit al de gada més valuós del Crist, té un sentit correvoluntaritat; recordar demptor. Una carta que “No us avergonyiu de ser un tresor preciós per a l’Església”, ha dit el Papa Francesc als malalts. la importància de la acaba amb aquestes formació espiritual i paraules tan interpelmoral dels agents sanilants: “Us demanem a vosaltres que quan el Papa Joan Pau II va insti- taris i, per últim, fer que els sacersofriu que ens ajudeu. Precisament tuir la Pontifícia Comissió per a dots diocesans i regulars, així com a vosaltres que sou dèbils us dema- la Pastoral dels Agents Sanitaris; tots aquells que viuen i treballen nem que sigueu una font de força que amb la Constitució Apostòlica al costat dels que pateixen, comper a l’Església, per a la humanitat. “Pastor bonus”, de 1988, va passar prenguin millor la importància de En la terrible batalla entre les forces a anomenar-se Pontifici Consell per l’assistència religiosa als malalts”. del bé i del mal que ens presenta el a la Pastoral dels Agents Sanitaris. I ben recentment, el Papa Franmón contemporani, venci el vostre Posteriorment, amb una Carta cesc, en rebre el passat novembre sofriment en unió amb la Creu de del 13 de maig de 1992, festivitat de els representants de la Fundació Crist”. És significativa la data de la Mare de Déu de Fàtima, el Papa de l’Associació Catòlica Unitalsi publicació d’aquesta carta: l’11 de Joan Pau II va instituir la Jornada (Unió Nacional Italiana de Transport febrer de 1984, festivitat de la Mare Mundial del Malalt amb aquestes de Malalts a Lourdes i Santuaris de Déu de Lourdes. paraules: “He decidit instituir la Internacionals, una associació que 4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA trasllada anualment a Lourdes 10.000 pelegrins), amb motiu del seu 110è aniversari, davant una nodrida presència de malalts va dir: “Estimats germans i germanes malalts, no us considereu només objectes de solidaritat i caritat sinó més aviat sentiu-vos inclosos plenament en la vida i en la missió de l’Església. Teniu el vostre lloc, un paper específic en la parròquia i en tots els àmbits eclesials. La vostra presència silenciosa és, però, més eloqüent que moltes paraules.

“Precisament a vosaltres que sou dèbils us demanem que sigueu una font de força per a l’Església, per a la humanitat” (Salvifici doloris, 103) No us avergonyiu de ser un tresor preciós per a l’Església [...]. Que cada persona malalta i fràgil pugui veure en el vostre rostre el rostre de Jesús i que també vosaltres pugueu reconèixer en la persona que sofreix la carn de Crist”. I enguany, amb motiu de la XXII Jornada Mundial del Malalt, celebrada sota el lema “Fe i caritat: també nosaltres hem de donar la vida pels germans” (1Jo 3,16), el Papa Francesc afirmà que l’Església reconeix en els malalts “una presència especial de Crist que sofreix, i recorda que en virtut del Baptisme i de la Confirmació tots estem cridats a configurar-nos amb Crist, el bon samarità de tots els que sofreixen”. Tant de bo que el Senyor pugui dir un dia de tots els fills i filles de l’Església: “Veniu, beneïts del meu Pare, perquè quan estava malalt em vau visitar” (Mt 25,36) Mn. Ignasi Navarri

ans Unides és una ONG de l’Església catòlica que treballa pel desenvolupament integral de la persona. La seva font d’inspiració és l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església. Es dedica a la lluita contra el subdesenvolupament, la malaltia, la manca de cultura i la fam al món. Va néixer l’any 1960, quan les dones d’Acció Catòlica van fer seva la crida de la FAO i van llançar a Espanya la campanya contra la fam al món, dedicant una jornada a recollir fons mitjançant una collecta en parròquies i col·legis, destinada a l’Índia i als països de l’Àfrica. Aquesta jornada se celebra des de llavors el segon diumenge de febrer i ha aconseguit gran popularitat en la societat espanyola. Conservant encara aquesta originària identitat femenina i catòlica, tota persona, dona o home, de bona voluntat pot col·laborar amb Mans Unides. És present a tot el territori espanyol a través de 70 delegacions. Les artífexs de la campanya contra la fam van adoptar l’any 1978 el nom de Mans Unides, ONGD, que ha aconseguit una àmplia sensibilització social i gran credibilitat. Els seus fons procedeixen de l’esmentada col·lecta anual, de les quotes dels seus socis i de donatius particulars. Des de la seva fundació, els seus treballs s’han centrat en dues activitats complementàries: sensibilitANS NIDES zar la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en vies de desenvolupament; i donar suport i finançar projectes a l’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels anomenats pobles del sud. Així mateix, des del seu començament van quedar definitivament establertes les prioritats, vigents avui en dia, a l’hora de seleccionar els projectes als quals donen suport. Aquests eixos prioritaris són: desenvolupament agrícola; promoció educativa, atenció sanitària, promoció de la dona i promoció social. Mans Unides pertany al Consell Pontifici Cor Unum, que el papa Pau VI va instituir el 1971 perquè l’ajudés a complir el deure de la caritat universal per un món més just. El 1986, Mans Unides va promoure com a cofundadora la Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament a Espanya (CONGDE). Des de 1998, Mans Unides és membre de ple dret de l’aliança de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i la Solidaritat (CIDSE), constituïda per 14 organitzacions de desenvolupament catòliques, establertes a Europa i Amèrica del Nord, que depenen de les conferències episcopals del seus països respectius. Juntament amb Càritas Espanyola i el Centre d’Investigació i Documentació Africanes (CIDAF), Mans Unides fundà el 2003 una nova associació, la Fundació Sud, que té per objecte l’estudi i investigació de la problemàtica humana, social, econòmica i política dels països empobrits de l’Àfrica. El lema dels projectes que Mans Unides porta a terme aquest any 2014 és: “Un món nou, projecte comú”. Aquest lema defineix molt bé la naturalesa i missió de l’entitat, que crida un cop més a una solidaritat universal, un món nou en el qual no ha d’existir cap distinció per raó de raça, sexe, cultura o religió. Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

M

M

L’ONG U

Església d’Urgell

5


Setmana d’animació missionera a l’Arxiprestat de Núria-Cerdanya Quan Mn. Jaume Soy, Delegat diocesà de Missions del Bisbat, em va proposar una setmana d’animació missionera a l’Arxiprestat, de seguida vaig intuir que seria un regal per a les persones i pobles de La Cerdanya i de la Vall de Ribes que gaudiríem de la presència i del testimoni dels missioners que vindrien, i així ha estat, per sobre de les nostres expectatives. Mn. Joaquim Cebrián, Arxiprest de Núria - Cerdanya

La Gna. Pilar Gilabert va oferir amb el P. José Rubio dues conferències a Bellver de Cerdanya i a Puigcerdà, i una altra ella sola a Ribes de Freser. Tots dos, també junts o per separat, van tenir ocasió alhora de dur el seu testimoni als alumnes de diversos centres escolars de l’Arxiprestat (pàgina següent).

E

l dissabte 18 de gener a la tarda, Mn. Jaume acompanyà a Bellver de Cerdanya el Pare José Rubio i la Germana Pilar Gilabert, tots dos missioners combonians, que havien arribat a Andorra procedents de Barcelona, ell, i de Saragossa, ella. La neu feu acte de presència de manera abundant, com si volgués acollir els nostres 6

Església d’Urgell

convidats amb el típic paisatge hivernal de les boniques contrades ceretanes. Un gran contrast pels missioners: el Pare José ha estat 39 anys a la República Democràtica del Congo; i la Germana Pilar, 27 anys a l’Equador, tots dos països ben càlids, en tots sentits. Els combonians van ser fundats per Sant Daniel Comboni (1831-

1881), canonitzat per Joan Pau II el 2003. Comboni dedicà la seva vida a l’evangelització de l’Àfrica i fundà els missioners i les missioneres combonianes. Va ser Bisbe del Vicariat Apostòlic de l’Àfrica Central, i sempre va voler que les Esglésies locals es comprometessin en l’evangelització. La Gna. Pilar, després d’uns anys


a l’Àfrica (Sudan i Eritrea), i d’una temporada a Costa Rica, va treballar 27 anys a la regió nord occidental de l’Equador, anomenada Esmeralda, fronterera amb Colòmbia. Allà, el 95% de la població és d’origen africà, descendents d’esclaus negres. Fa uns tres anys que ha retornat d’Amèrica del Sud i viu a Saragossa. El P. José, ha viscut 39 anys al Congo Belga, avui anomenat República Democràtica del Congo, primer a la capital, i després en una missió rural. Des de fa cinc mesos resideix a Barcelona. Els dos missioners combonians van ser enviats pel Servei Conjunt d’Animació Missionera (SCAM), que agrupa vinti-un instituts presents a Espanya dedicats exclusivament a les missions. La seva estada s’emmarca en les campanyes d’animació que fa l’SCAM a les Diòcesis espanyoles. A l’Arxiprestat on són enviats participen en les Eucaristies dominicals, on ofereixen el seu testimoni, es troben amb grups parroquials, amb comunitats religioses, amb els preveres, imparteixen xerrades a les escoles i promouen estones de pregària missionera. La Germana Pilar ja havia participat de les dues setmanes missioneres precedents celebrades al nostre Bisbat: fa dos anys, a l’Arxiprestat de Balaguer; i l’any passat a Andorra, incloent alguna activitat a La Seu d’Urgell. La seva estada entre nosaltres ha acabat amb la celebració de la Jornada de la Infància Missionera, el dia 26 de gener. Entre els dies 18, 19, 25 i 26, els missioners, per separat, van par-

ticipar en Eucaristies dominicals a Alp, Bellver de Cerdanya, Llívia, Martinet, Ribes de Freser, Planoles, Prats, Prullans i Puigcerdà. El seu testimoni fou escoltat amb molta atenció per persones de l’Arxiprestat i per visitants que freqüenten la comarca els caps de setmana. Les paraules d’en José i de la Pilar convidaven a assumir la identitat missionera de l’Església, també al nostre país, i proposaven de viure l’austeritat en els nostres costums per posar en comú el nostre temps i els nostres mitjans amb els qui més ho necessiten. Va ser bonic trobar-se

a algun dels llocs amb persones que coneixien d’altres missioners combonians, i, també, veure fidels, sobre tot joves, en rotllana al costat d’en José o de la Pilar per interessar-se per les seves experiències respectives. Durant aquests dies van tenir lloc tres conferències, impartides per la Gna. Pilar a Ribes de Freser, i per tots dos a Bellver de Cerdanya i a Puigcerdà. A la primera, hi hagué una bona representació dels qui participen en l’Escola Catequètica de la Vall de Ribes. A les altres dues, el P. José i la Gna. Pilar s’ajudaven

de mitjans audiovisuals per mostrar les realitats del Congo i de l’Equador. També hi hagué ocasió de trobar-se amb alumnes de primària i d’ESO, gràcies a la col·laboració dels directors de les escoles de primària de Bellver i de l’Institut Alfons I de Puigcerdà, de l’Escola Vedruna de Puigcerdà, i de la professora de Religió a l’Institut Pere Borrell de Puigcerdà, la Roser Piqué. Amb les imatges interpel·ladores de les fotografies projectades en powerpoint, els missioners convidaven els joves a ser agraïts per poder fer tres o més àpats al dia, ja que en els països de missió amb prou feines mengen un cop al dia, i els demanaven de suprimir del seu vocabulari les paraules “això no m’agrada”, per substituir-les sempre per un “gràcies”. Alguns dels més grans, tant a l’escola Vedruna com a l’Institut de Puigcerdà, s’atansaren al P. José i a la Gna. Pilar perquè volien aprofundir en el coneixement de les seves experiències. A més, els nostres missioners van proposar als joves d’aportar petits donatius a la campanya de la Infància Missionera, dels seus pròpies estalvis. En els seus encontres amb grups de catequesi d’infants a Bellver, la trobada permeté anar més a fons en les propostes de renovació de vida. El missatge dels missioners ha estat clar i engrescador pels alumnes de les escoles. Els han convidat a ser austers i generosos. Els encontres dels dos missioners amb la comunitat de Vedrunes de Puigcerdà, amb les Carmelites de Sant Josep a la residència La ImEsglésia d’Urgell

7


maculada de Tartera, i posterior amb tot el poble, amb les comunitats del en el qual eren presents Seminari del Poble de molts dels Alcaldes de La Déu a La Cerdanya i a Cerdanya, que pogueren Ribes ens han enriquit saludar els nostres mismútuament, i ens han sioners i escoltar-los. Ells fet gaudir i compartir les dos van quedar sorpresos respectives experiències i agraïts de la bondat culieclesials. Durant la seva nària de la nostra escudella estada a l’Arxiprestat han amb carn d’olla, molt oporestat hostatjats a les cotuna per combatre el fred munitats del Seminari del ambiental. Poble de Déu a Bellver i a L’estada dels comboniPrats; i la germana Pilar El P. José (esquerra) i la Gna. Pilar amb Mn. Cebrián. A sota, tots dos missioners en la ans a La Cerdanya i a la Vall a Ribes, els dies 25 i 26. reunió que van mantenir amb els preveres de l’Arxiprestat. de Ribes ha estat un regal Divendres 24 de gener per a ells, que han pogut ens vam reunir amb el P. donar testimoni de les José i la Germana Pilar els seves experiències, just la preveres de La Cerdanya, setmana de la Infància Misa la residència de Tartesionera. També ha suposat ra. Hi fórem Mn. Ramon un do per a l’Arxiprestat, en Arderiu, Mn. Enric Bonet, fer-nos conèixer la fe amb Mn. Cinto Busquet, Mn. què es lliuren a les seves Josep Font, Mn. Josep missions, plenes de difiGrau, Mn. Carles Rivas cultats, confiats en la proi jo. Els combonians vidència. Ens han transmès van subratllar que, per el seu zel apostòlic, la seva damunt de l’aspecte de disponibilitat incansable, i promoció social necessala seva alegria constant. Un ri en tota missió al Tercer altre regal que hem rebut Món, allò més important és haver-nos fet relacionar és la formació, per tal de entre les diverses realitats promoure catequistes que dirigeixin dians. Als països de missió encaixa que hi ha a l’Arxiprestat. També les petites comunitats als pobles petits. molt bé la definició d’Església que va trobades que els combonians han La metodologia de les trobades és fer el Sínode per l’Àfrica: la família fet amb els preveres, amb les Vedruveure, jutjar i actuar, també en les dels fills de Déu. nes, amb les religioses de Tartera i reunions de tipus social, en les quals Va resultar molt simpàtica la amb el Seminari del Poble de Déu sempre es comença amb la lectura jornada de Sant Sebastià, amb la ens han obert horitzons i ens han de la Bíblia per cercar-hi solucions participació dels dos missioners en permès compartir les respectives evangèliques als problemes quoti- la missa de Riu de Cerdanya, i l’àpat experiències eclesials.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 8

Església d’Urgell


Suport de Mans Unides diocesana per a tres projectes educatius al Tercer Món

M

ans Unides diocesana ha escollit tres projectes educatius per a la campanya d’enguany, els quals afavoriran l’escolarització dels infants de les poblacions de Trou du Nord (Haití), Tanjomoha (Madagascar) i Karangaguri (l’Índia). De tots tres, però, el de Madagascar té assegurat l’assoliment dels objectius que s’ha fixat Mans Unides diocesana gràcies al generós patrocini d’un donant anònim, que aportarà la totalitat de la contribució de Mans Unides d’Urgell al projecte; i el d’Haití ha estat assumit per Mans Unides parroquial de La Seu d’Urgell [veure pàgina següent]. El projecte educatiu que es vol fer a Madagascar consisteix en el condicionament de dues aules d’informàtica per a la formació dels joves de la Llar de Tanjomoha, la major part dels quals pateixen discapacitats físiques. Per a tal fi, cal rehabilitar una de les aules existents al centre i construir-ne una de nova, a més de comprar les taules i els ordinadors per fer classe, i contractar els professors (per a la qual cosa hi ha prevista una aportació local). Es vol, a més, garantir la continuïtat de les classes durant almenys tres anys, també amb l’ajuda d’aportacions locals, per tal que el projecte es consolidi i comenci a donar els fruits desitjats. Al final de cada curs, els alumnes s’examinaran a l’escola oficial de la capital, Antananarivo, per obtenir els diplomes adients que els permetran optar a una feina. Aquesta perspectiva

A dalt, un centre de nutrició infantil a Madagascar. A sota, treballs per obrir un rec en els conreus de la zona.

Església d’Urgell

9


Ajuda per a l’ampliació d’una escola a Trou-du-Nord (Haití)

L

a campanya passada, gràcies als donatius, a les col·lectes de les celebracions eucarístiques i a altres activitats recaptatòries vam poder aportar 12.000 euros a la lluita contra la violència infantil i de gènere a la regió de Lagos (Nigèria). Amb la nostra ajuda, moltes dones i nens hauran vist millorar la seva situació en relació amb aquest greu problema, que pro-

obres, paraules i actituds ben concretes. Per a la campanya d’enguany, des de Mans Unides parroquial de La Seu d’Urgell volem aportar el nostre granet de sorra a ajudar a l’ampliació de l’escola que les Gnes. Missioneres de la Immaculada Concepció tenen a Trou-duNord, (Haití). L’escola funciona des de 1955 i ofereix una formació de qualitat molt apreciada pels

molt precàries i poc segures, per la qual cosa han demanat ajuda per poder enllestir les sis aules projectades. Actualment, l’escola acull 76 noies de preescolar, 348 noies de primària, 235 que cursen secundària, i altres 80 alumnes (50 nois i 30 nois) en els cursos d’ensenyament especial que imparteixen a les tardes. Aquest cursos especials estan destinats a nens que no

Malgrat ja fa gairebé quatre anys des del terratrèmol que va assolar Haití, els efectes de la devastació encara són ben visibles a la major part del país i un gran nombre d’habitants viuen condicions ben difícils.

voca sofriments indescriptibles i que malauradament està tan generalitzat a molts països del Tercer Món, en alguns dels quals ha esdevingut endèmic. És per això que no podem defallir en la tasca de fer tot el que estigui al nostre abast per ajudar els més pobres i necessitats i estar al seu costat. El Sant Pare Francesc així ens ho demana i ensenya. Donem gràcies a Déu perquè des de les més altes instàncies de l’Església es difongui amb tanta claredat el manament principal que Jesús ens va deixar als Evangelis d’estimar-nos els uns als altres amb 10

Església d’Urgell

habitants de la regió. El 2007 van encetar un projecte d’ampliació que consistia en la construcció d’un edifici de dues plantes, amb un auditori a la planta baixa i sis noves aules a la planta superior. Però el terratrèmol que va assolar el país el 2010 va frustrar les previsions de les religioses, que van haver de destinar els mitjans de què disposaven a reforçar l’estructura de la part ja construïda i van haver d’ajornar la resta del projecte davant l’encariment dels materials de construcció. Des d’aleshores, fan classe en l’edifici a mig construir, en unes condicions

cursen un nivell d’acord amb la seva edat perquè no poden anar amb assiduïtat a l’escola. Les persones que vulguin collaborar en aquest projecte poden ingressar els seus donatius al compte de Banc Sabadell 00811756-61-0006039816 a nom de Mans Unides parroquial de La Seu, o bé directament a la Parròquia de Sant Ot. En nom de tot l’equip parroquial de Mans Unides us agraïm la vostra ajuda. Carme Cerqueda, Mans Unides parroquial de La Seu d’Urgell


laboral resulta força engrescadora per als joves acollits a la Llar, perquè entenen que és una bona possibilitat per a poder valer-se per ells mateixos i per superar els problemes d’integració que es troben en altres àmbits socials a causa de les seves limitacions físiques. La Llar de Tanjomoha, situada a la costa est de l’illa, va ser fundada el 1986 pels Pares Paüls amb la finalitat d’acollir, sanar i formar durant tres anys els nois i noies de la contrada amb discapacitats físiques i mentals, els quals viuen en condicions de total Els alumnes que estudien a l’escola de Karangaguri necessiten unes noves instal·lacions perquè les actuals es troben en un estat ruïnós. desemparament. Amb el temps, van obrir també les portes a orfes i infants rebutjats de fusteria, costura i agricultura. La el grau de batxillerat i que mantenen per les seves comunitats a causa Llar també manté obert un dispensari la il·lusió per continuar estudiant, raó dels tabús culturals que mantenen que atén més de sis mil consultes per la qual es plantegen projectes les ètnies predominants a la zona. l’any i un centre de recuperació de com el de les aules d’informàtica per Actualment hi ha més de 400 nois tuberculosos. facilitar que els joves puguin accedir i joves acollits, els quals segueixen L’èxit de la formació que proporcio- a una preparació més qualificada i una escolarització bàsica i mitjana nen els Pares Paüls s’ha traduït en un amb més opcions en el mercat laboral i es formen en tallers ocupacionals gran nombre de joves que han assolit del seu país.

Església d’Urgell

11


Estada a la Diòcesi de la Gna. Maria Núria Solà

L

a Gna. Maria Núria Solà, religiosa de la Congregació de les Vedrunes, va visitar la Diòcesi d’Urgell del 9 al 12 de febrer per explicar en grups de treball de Mans Unides diocesana, grups de catequesi, a les escoles i als mitjans de comunicació diocesans el seu testimoni missioner en l’entorn dels projectes de Mans Unides a l’Àfrica durant més de 24 anys; els 13 darrers dels quals a la República Democràtica del Congo, on dirigeix juntament amb d’altres companyes religioses una escola amb mes de mil infants en un dels barris més poblats de la capital, Kinshasa.

La Gna. Solà compartí la seva experiència com a missionera amb diversos grups de joves i de Mans Unides de la Diòcesi.

La religiosa va arribar a Puigcerdà el diumenge 9 de febrer i va participar de l’Eucaristia vespertina de la Parròquia. L’endemà va explicar la seva experiència missionera als alumnes de 4rt, 5è i 6è de primària de l’escola Vedruna de Puigcerdà, i a la tarda va tenir una trobada amb els infants de catequesi de la Parròquia. El dimarts 11 de febrer va ser a La Seu d’Urgell, on va participar en una tertúlia en directe a l’emissora municipal, Ràdio Seu, i va parlar també per als micròfons de l’emissora diocesana, Ràdio Estel-Ràdio Principat. Posteriorment es va trobar amb el grup de Mans Unides parroquial de La Seu, i a la tarda va compartir les seves vivències amb els joves de 3er i 4t d’ESO del col·legi La Salle, on va explicar els greus problemes que viuen els ciutadans del Congo, immersos en un seguit de guerres internes que duren ja fa molts anys. El darrer dia de la seva estada a la Diòcesi, la Gna. Solà va ser a Balaguer, on va ser rebuda per l’equip de Mans Unides parroquial, i posteriorment va poder conversar amb els alumnes d’ESO de l’escola Vedruna de Balaguer i amb els de 3r, 4rt, 5è i 6è de primària de l’Escola Pia; i, més tard, també amb els joves de la Unitat d’Educació Compartida (UEC), a la seu de Càritas parroquial. 12

Església d’Urgell

Pel que fa al projecte radicat a l’Índia, es tracta de la reconstrucció d’una escola de primària a Karangaguri, una localitat situada a trenta quilòmetres de Simdega, seu central de la Diòcesi, i a cent setanta quilometres de Ranchi, capital de l’Estat de Jharkhand, al nord-est del país. Els habitants hi viuen principalment de l’agricultura i de la recolecció de fusta, fruites i fulles del bosc. L’educació dels infants, tot i ser gratuïta, és força deficient: amb prou feines la meitat dels nens estan escolaritzats i els centres governamentals funcionen molt malament degut a la falta de compromís dels professors i l’escàs control de les autoritats. L’escola que es vol reconstruir data dels anys quaranta, i actualment es troba en un estat ruïnós, amb risc fins i tot per a la integritat física dels alumnes que hi estudien. És per això que professors i pares, amb el suport dels serveis socials de la Diòcesi de Simdega, han elaborat un projecte per aixecar un nou recinte, amb una superfície total de 900 metres quadrats, que ha de comptar amb vuit aules, dos blocs de lavabos, una biblioteca, dues sales de professors i un despatx. D’aquesta nova escola se’n beneficiaran directament uns 500 nois i noies de la regió. La proposta de reconstrucció implica que Mans Unides es farà càrrec de les obres de la nova escola, mentre que l’aportació local consistirà en la cessió del terreny, les depeses del projecte, la contractació del personal docent i els materials i equips necessaris per al funcionament de l’escola. El cost de la nova construcció es calcula en uns 90.000 euros, dels quals Mans Unides d’Urgell n’espera poder aportar uns 16.000. Les persones que hi vulguin col·laborar poden ingressar els seus donatius als compte 2100-0018-11-0200135943 que Mans Unides d’Urgell té obert a La Caixa.


Jornada formativa de Pastoral de la Salut a Tremp

U

na setantena de persones entre professionals i voluntaris de la sanitat, familiars de malalts, religiosos i seminaristes, procedents de gairebé tots els Arxiprestats del Bisbat d’Urgell, es van aplegar dissabte 22 de febrer a la sala d’actes de la Fundació Fiella de Tremp per participar en la IX Jornada formativa de Pastoral de la Salut, que tingué com a tema central “Estimar Crist en el malalt. Estimar el malalt en Crist”. Després de les salutacions inicials per part de la Gna. Montserrat Font, SFU, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut; de Mn. Joan Antoni Mateo, Rector de la Parròquia i President de la Fundació Fiella; i del Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, en representació de l’Arquebisbe, Mn. Cinto Busquet fou l’encarregat de conduir, en dues sessions successives al matí, les reflexions dels assistents en l’aprofundiment de la presència “real” de Jesús en tota persona sofrent i de la necessitat d’acompanyar i servir els malalts amb el cor de Crist. La trobada es proposava com a objectius millorar la proximitat i el tracte humà amb els malalts i la gent gran, creixent en la capacitat d’escoltar, acollir i comprendre, així com de transmetre fortalesa, serenor i esperança en les inevitables situacions de sofriment i feblesa que s’han d’afrontar en les institucions sanitàries i en les famílies. A partir del text bíblic Mt 25, 31-46 i d’altres, d’una carta del beat Pere Tarrés, metge i prevere, d’alguns fragments de Carta Apostòlica de Joan Pau II sobre el sofriment humà, Salvifici Doloris, així com d’altres testimonis i vivències pròpies personals, Mn. Busquet subratllà la

sacralitat i l’altíssima dignitat de la persona malalta, amb la qual Crist s’identifica, i gràcies a la qual es fa possible una experiència més plenament humana i encarnada d’unió amb Déu i entre nosaltres. Per a la reflexió i per al diàleg en petits grups, a la darrera part del matí, aquestes foren algunes de les pautes suggerides pel ponent: • Què vol dir per a mi veure en el malalt la “presència real” de Jesús

portar el consol i la llum de Déu a qui està patint? • Sóc suficientment respectuós envers el misteri del sofriment i de l’afebliment humà? Tracto de tenir la “mirada de Jesús” cap als malats que serveixo i acompanyo? Són sempre “subjectes” amb els quals establir una relació d’amor en la reciprocitat o bé a vegades els redueixo a un simple “objecte” de les meves atencions?

Mn. Cinto Busquet va ser l’encarregat de conduir les reflexions dels assistents a la IX Jornada formativa de Pastoral de la Salut.

sofrent? Quines experiències tinc, especialment significatives, que m’hagin fet descobrir aquesta “presència real” de Crist en el malalt? • Com acompanyo i com comparteixo amb el malalt? Com estic al peu de la creu on ell es troba clavat? • Com Jesús i amb Jesús, ¿he estat suficientment sensible a les penes i els sofriments dels meus germans? Vaig de vegades amb presses? Actuo amb superficialitat? ¿Demano a Déu que em doni en tot moment “la paraula justa i escaient” quan trobo germans sols i desemparats? • Sóc prou conscient que puc

• El tracte amb els malalts i amb la gent gran em porta a obrir-me més a Déu i a sentir-lo a prop? Abans del dinar de germanor, els participants en la jornada visitaren la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors i encomanaren a Maria, salut dels malalts, totes les persones que assisteixen i acompanyen, així com tots els malalts de la Diòcesi. A primera hora de la tarda, un bon grup d’ells també pogué visitar a Talarn la nova capella dedicada a la beata Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Església d’Urgell

13


14

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (II): L’alliberament

A

lliberar-se és treure’s un pes feixuc de sobre, una llosa que pesa i corba l’espinada. És un acte d’audàcia, una victòria sobre el victimisme i la moral de derrota. És haver vençut aquell esperit maligne que, a cau d’orella, ens repeteix una i altra vegada: No hi ha res a fer! L’has de traginar tota la vida! És el teu destí! És inútil qualsevol esforç! És estèril qualsevol lluita! Alliberar-se és plantar cara. És un acte de rebel·lió. Ve precedit per una presa de consciència, per una commoció que remou les entranyes i l’acompanya una esperança: la de poder viure més lliure, més àgil. La consciència és el vertader motor de l’alliberament. Comença el moviment alliberador quan un s’adona que podria viure altrament, que el futur no està escrit, que no té assignat un paper pels déus en el gran teatre del món. És la consciència que no hi ha camí, que no hi ha destí, que

Alliberar-se és desprendre’s de quelcom, però ningú no pot prescriure a l’altre de què s’ha d’alliberar tot és obert, la que catalitza el moviment alliberador. S’esdevé quan un s’adona que ell decideix quin paper vol representar en aquest món tragicòmic. Es treure’s les excuses del damunt, espolsar-se la mandra i la tendència a complaure’s en la resignació i salpar del port sense saber exactament cap a on es va ni

quines desventures ens esperen. Alliberar-se és desprendre’s de quelcom, però ningú no pot prescriure a l’altre de què s’ha d’alliberar. Cadascú ha de ser suficientment lúcid per saber quin pes corba la seva espinada. Només des de la lucidesa és possible conèixer els propis setges, les petites gàbies en les quals perviu i malbarata la seva vida. En ocasions, alliberar-se és desfer-se d’un passat ple de ferides; del ressentiment i del rancor associat a certs episodis de la infantesa; altres cops, és desfer-se d’un futur lluminós edificat amb la imaginació, un futur que converteix tot present en agredolç, qualsevol ara en una pura avantsala del que ha de ser però mai no arriba. Hi ha qui, finalment, s’allibera de l’ombra del seu pare i qui, després de lluitar molt, s’allibera dels prejudicis i dels complexos que el tenien enllotat en una captivitat intangible. Només qui ha experimentat alguna forma d’alliberament sap com la vida, des d’aquell moment, esdevé radicalment distinta. Quan es planta cara no es té certesa del que acabarà passant en el futur. L’esperit poruc es resigna i aguanta. Té por que el pes sigui més feixuc en el futur i, per això, accepta estoicament la càrrega que ha de arrossegar dia rere dia. Prefereix no alçar la veu, ni reconèixer el costat obscur de la seva vida, prefereix viure com un camell. L’esperit valent voldria que la seva vida fos diferent, té el valor de somiar, de somiar despert i, per això, es rebel·la. Sap que ho pot perdre tot; sap que pot arribar a enyorar el pes que arros-

segava, però també sap que la vida és una aventura que només es viu una vegada. Tot acte de revolta, com recorda Albert Camus, és tenir el valor de dir no, de descarregar-se de tot allò que fa feixuga i tediosa l’existència,

En el procés d’alliberament, el principal obstacle no són els altres. N’és un mateix de tots aquells convencionalismes que enfaixen l’ànima i que l’ofeguen, fins a tal extrem que un esdevé una trista ombra d’allò que és, una estranya substància, inodora, incolora, inert, desposseïda de la vitalitat i del tremp que la caracteritza. En el procés d’alliberament, el principal obstacle no són els altres. N’és un mateix. Cal superar el combat contra el victimisme, però encara hi ha un combat més difícil de vèncer: la lluita contra la por. El pes feixuc és un destorb, però fa tant de temps que està empeltat en l’esquena que acaba formant part del propi ésser, talment com és la gepa en el geperut. Desfer-se de la gepa, matar el camell invisible que portem dins l’ànima i atrevir-se a començar de nou, adoptar la figura de l’infant que juga, experimenta i es dóna permís per viure altra vegada, sense aquell dogal que el té immobilitzat. Alliberar-se és començar a existir de bell nou. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

15


L’Església al Pirineu (segles VI-XII)

“M

és enllà d’una sèrie d’evidències arqueològiques més aviat minses o llegendàries, la primera notícia que vincula el Pirineu amb el cristianisme l’hem de remuntar a la notícia de la presència del bisbe Just d’Urgell al Concili de Toledo de l’any 531. Ens trobem a l’inici de la monarquia visigòtica de Toledo i amb molts interrogants, el primer dels quals és determinar si el bisbe Just d’Urgell era realment d’Urgell”. Amb aquestes premisses com a punt de partida, l’historiador Carles Gascón va desenvolupar la ponència “L’Església al Pirineu (segles VI-XII)” a la jornada formativa de Catalonia Sacra que va tenir lloc el 10 de febrer al casal parroquial de La Seu d’Urgell. El període escollit per l’historiador comprèn, segons va explicar, des de les primeres referències documentals que certifiquen la presència de comunitats cristianes constituïdes i estables a la serralada pirinenca (les quals vindrien a coincidir amb les primeres referències a la Diòcesi d’Urgell) fins al moment de màxim esplendor del Bisbat d’Urgell en l’època medieval, en el transcurs del segle XII. L’escassa documentació referida al Bisbe Just, així com alguns treballs publicats que, sense ser determinants, qüestionen l’establiment d’una seu episcopal al Pirineu i presenten com a hipòtesi que aquesta estigués força més al sud, en algun dels antics municipis romans de les terres de Lleida (com ara Iesso, l’actual Guissona), manté viva entre els historiadors la pregunta sobre per què La Seu d’Urgell va esdevenir el nucli fundacional de la Diòcesi. Segons alguns autors, la resposta a aquesta qüestió vindira donada pel fet que l’emplaçament de 16

Església d’Urgell

La Seu la convertia en un bon lloc de partida per a l’expansió del cristianisme cap a les contrades més occidentals de la serralada, circumstància a la qual cal afegir la consideració que, per ser terra de frontera en aquella època, la població tenia un alt interès polític i militar. En aquest context, la referència al Bisbe Just com a titular de la càtedra d’Urgell resulta força rellevant. Just, un home cultivat fill d’una poderosa família valenciana, fou germà dels Bisbes Justinià de València, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca. La seva designació per a la seu urgellenca sembla ser fruit d’una estratègia familiar amb

Les pautes dels assentaments coneguts semblen indicar que el cristianisme s’hauria estès seguint les vies de comunicació que travessen la serralada A partir del segle XI creix la confrontació entre els poders comtal i episcopal, la qual cosa acabarà comportant una nova definició de l’organització del territori interessos al nord-est peninsular, alhora que palesa la importància política que podia tenir en l’època la població de La Seu. Malgrat tot, se sap ben poc de l’expansió del cristianisme a les terres pirinenques. Les pautes dels assentaments coneguts i la ubicació de les esglésies de tradició més antiga al territori (Talló, Santa Coloma d’Andorra, Tavèrnoles, Urgell, Organyà, Nargó...)

semblen indicar que s’hauria estès seguint les vies de comunicació que travessen la serralada i s’hauria anat assentant en petites comunitats establertes a la plana, en terrenys agrícoles fèrtils i rendibles. Posteriorment s’hauria estès també cap a territoris de muntanya, com els Pallars, i cap a les valls més occidentals, encara que no hi ha dades que permetin establir una cronologia. De fet, segons explicà Gascón, “les comunitats d’aquests territoris haurien romàs més resistents a la cultura romana; recordem que encara parlarien una llengua d’arrel bascoide fins ben bé el segle X i que, possiblement, tindrien uns cultes atàvics, poc permeables al cristianisme. Possiblement cal endarrerir els inicis de la seva evangelització fins a temps carolingis, a partir de les fundacions monàstiques de Gerri i de Lavaix i remuntant els cursos del Noguera Pallaresa i del Noguera Ribargorçana”. La invasió sarraïna no vindria a alterar substancialment la presència de comunitats cristianes al Pirineu. Malgrat episodis com el del Bisbe Nambad, cremat a la foguera l’any 731 pel Visir de Llívia, o la destrucció de la Catedral d’Urgell en el retorn d’una ràtzia contra Narbona el 793, la dominació musulmana es concretà sobretot en una submissió tributària dels territoris i mantingué les autoritats de l’època visigòtica, i especialment els Bisbes, com a instruments de control territorial. De fet, el Bisbat d’Urgell és el que té una continuïtat més clara en relació amb la demarcació visigòtica. Amb tot, recordà el ponent, “els Pirineus aviat es convertiren en frontissa entre els dominis de l’emirat de Còrdova i el regne dels francs. Els poders locals feien equilibris entre uns i altres per


Mapa del Bisbat d’Urgell pels volts de l’any 1000, elaborat per l’historiador Carles Gascón. La línia groga marca els límits de la Diòcesi, mentre que les línies vermelles corresponen a les fronteres dels comtats compresos dins el territori diocesà. (Base cartogràfica: ortofotomapa 1:50000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).

treure’n el màxim d’avantatges. Finalment, però, els francs guanyarien la partida (final del segle VIII, ca. 790) i s’empararien d’uns territoris que organitzarien segons el seu propi model”. “No tothom –continuà Gascón– estava d’acord amb aquesta imposició franca: el Bisbe Fèlix d’Urgell es volgué mantenir fidel a l’Església visigòtica. Acusat d’abraçar l’heretgia adopcionista, emprengué una batalla teològica que implicà els principals intel·lectuals europeus del moment. Finalment fou cridat a Lió l’any 799 i no tornà mai més a la seu urgellesa. El seu periple està embolcallat per la llegenda, però més aviat sembla que personificà aquest equilibri mal resolt entre tots dos poders que acabà a favor del poder franc. Al Bisbat d’Urgell fou venerat com a sant fins al segle XVIII”.

Auge dels comtats Amb la imposició del domini carolingi, el comtat esdevé la cèl·lula organitzativa bàsica del territori i els Bisbes s’han d’acomodar (i supeditar) a aquesta nova realitat. El Bisbat d’Urgell abastarà els comtats de Cerdanya, Urgell, Pallars i Ribagorça. A més, la llarga frontera oberta amb els territoris sota domini musulmà permetrà un increment gradual dels territoris diocesans. Amb tot, els Bisbes mantenen un prestigi que els ajudarà a consolidar la seva autoritat. A mesura que avança el segle IX, alguns comtes volen enfortir la progressiva autonomia política respecte de la monarquia franca amb un apropament a l’autoritat religiosa. Trobem casos com la promoció d’un Bisbat de Pallars a partir de l’any 888, que implicava la segregació de territoris occidentals de la Diòcesi

d’Urgell. Aquest nou Bisbat, malgrat l’oposició dels bisbes urgellencs, coneixeria una certa continuïtat al segle X i la seva herència seria recollida pels comtes de la Ribagorça, que l’any 957 establiren una nova seu episcopal a Roda d’Isàvena. Al mateix temps, els comtes miraven d’afermar el seu poder davant dels Bisbes mitjançant la promoció de grans monestirs, com ara Sant Serni de Tavèrnoles i Santa Cecília d’Elins, al comtat d’Urgell; Santa Maria de Gerri, al Pallars; o Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, fora del territori diocesà d’Urgell però dins l’àrea d’influència del comtat de Cerdanya. “Els monestirs eren dipositaris d’un prestigi religiós cada vegada més gran en relació amb el clergat secular que, a la llarga, acabaria comportant problemes amb l’autoritat diocesana”, assenyalà Gascón. Església d’Urgell

17


Amb el declivi de l’imperi carolingi al llarg del segle X i les grans reformes en el si de l’Església encetades a partir de la fundació d’ordes monàstiques com la de Cluny, en la darrera dècada del mateix segle, a partir del segle XI creix la confrontació entre els poders comtal i episcopal, la qual cosa acabarà comportant una nova definició de l’organització social, política i eclesial del territori. En aquest context cal destacar els canvis tan importants endegats a la Diòcesi d’Urgell pel bisbe Sal·la i consolidats i ampliats pel seu successor i nebot, el Bisbe Ermengol.

Temps de grans canvis Entre les moltes i molt importants reformes impulsades pel bisbe Ermengol en diversos àmbits, possiblement una de les que més transcendència va tenir en el seu moment i per a l’esdevenidor de la Diòcesi fou l’enfortiment del Capítol de la Catedral, que a partir de la seva mort el 1035, i tal com deixà establert al seu testament, serà l’encarregada d’escollir en endavant els Bisbes d’Urgell, un privilegi reservat fins aleshores al poder comtal. Malgrat l’aplicació pràctica d’aquest mandat no va ser fàcil en un primer moment, l’elecció episcopal per part dels Canonges

serà reivindicada i assumida pel conjunt de l’Església, especialment amb l’elecció com a Papa de Lleó IX i, sobretot, de Gregori VII. Paral·lelament, les canòniques regulars, que combinaven amb força encert la vida consagrada amb una obertura al món a través del sacerdoci i les prèdiques dels Canonges, van assolir al Bisbat d’Urgell una implantació singular, especialment a partir de l’expansió cap al sud arran de la conquesta de nous territoris. En molts casos, aquestes noves canòniques van esdevenir institucions molt potents que s’apartaven de la fiscalització episcopal, la qual cosa va ser font de conflictes soterrats que fins i tot, com va ser el cas d’Àger, implicaria l’exempció total del Bisbat d’Urgell i la seva adscripció al Bisbat de Lleida quan es va suprimir la collegiata al segle XIX. D’altra banda, la creixent feudalització del territori va comportar que la petita noblesa local controlés i fiscalitzés en molts casos les esglésies i centres monàstics dins la seva àrea d’influència, la qual cosa va ser objecte de plets i enfrontaments entre els senyor feudals i el Bisbat, que van desembocar en greus conflictes jurisdiccionals entre uns i altres a partir del segon terç del segle XII.

En altres casos, com a les Valls d’Andorra, van ser les comunitats locals, a través dels caps de casa i amb un pes específic de les cases fortes, les que gestionaves els temples parroquials (la qual cosa implicava, per exemple, la recaptació de delmes i la intervenció en la designació del clergat parroquial) encara ben entrat el segle XII, en virtut de les capacitats de domini públic que conservaven i d’acord amb el fet que consideraven l’església com a pròpia atès que havien estat construïdes pels seus avantpassats. “Malgrat això –concloïa Gascón–, cal considerar el segle XII com un segle d’or per a l’Església d’Urgell, com ho testimonia la renovació de la Catedral de Santa Maria d’Urgell a iniciativa del Bisbe Ot. Aquesta gran obra arquitectònica, que durà tot el segle i que seria interrompuda violentament amb el saqueig del comte de Foix cap a 1196, mostra la potència econòmica de l’Església d’Urgell i la seva capacitat per a atreure rendes a la seu episcopal. Cal pensar que és l’única catedral de la Catalunya Vella en construcció durant el segle XII, i que aquest fet possiblement l’hagi salvat i hagi fet que sigui avui dia l’única catedral romànica catalana oberta al culte”.

L’esperit viu de l’art sacre El Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, obrí la Jornada de formació de Catalonia Sacra amb la benvinguda als participants i una breu introducció sobre el patrimoni immoble de la Diòcesi i sobre el sentit del curs de formació perquè les persones que visiten els temples puguin copsar l’esperit viu que hi ha rere cadascuna de les peces d’art sacre. Tot seguit intervingué l’historiador Carles Gascón amb 18

Església d’Urgell

Mn. Mauri, va obrir la sessió amb una breu introducció sobre el sentit del curs de formació. A la dreta, també dempeus, l’historiador Carles Gascón.

la ponència ressenyada en aquestes pàgines, i la sessió es completà amb una xerrada de l’historiador Joan Busqueta, professor de la Universitat de Lleida, sobre els orígens de la Seu Vella i la consolidació del Bisbat de Lleida a partir de l’expansió dels comtats catalans en els segles XII-XIII. La jornada es va cloure amb una visita guiada al Conjunt Catedralici.


Inauguració del Centre Internacional d’Escoltisme de Montserrat

C

oincidint amb la Diada del Pensament del moviment escolta mundial, que enguany tenia com a lema “Una educació de qualitat i universal per a tots els infants i joves”, i que se celebra cada any el 22 de febrer, es va inaugurar al Monestir de Montserrat un centre escolta internacional (el Montserrat International Scout Centre – MISC) que té com a missió fonamental ser un espai per poder dimensionar i acompanyar l’espiritualitat dels caps escoltes i també de joves d’arreu del món. El mateix dissabte 22 de febrer va tenir lloc l’acte inaugural de les instal·lacions, que estan ubicades a la mateixa Abadia de Montserrat i ofereixen cinc habitacions amb un total de 30 places, a més de sala de treball, cuina, lavabos i dutxes. L’acte va comptar amb la presència del primer comissari general de Minyons Escoltes, Jordi Bonet; del president de la regió europea de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) Andrea Demarmels; del Director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Reig; així com els comissaris generals del moviment Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC), Lluís Marco i Trini Molist, i membres de les diferents demarcacions territorials. També van ser’hi presents representants del Monestir de Montserrat i del Monestir de Sant Benet. Aquest projecte ha estat impulsat pel MEGC amb la participació de l’Abadia de Montserrat i el Monestir de Sant Benet per tal de donar resposta a les inquietuds espirituals i de transcendència de l’escoltisme, per

Foto de grup a la plaça de Santa Maria dels participants en la inauguració del MISC. Església d’Urgell

19


Els participants en l’acte van recórrer alguns llocs emblemàtics de la muntanya de Montserrat abans de traslladar-se a la Sala de la Façana, on va tenir lloc l’acte inaugural. A sota, el primer comissari general de Minyons Escoltes, Jordi Bonet, va explicar la vinculació històrica del moviment escolta amb Montserrat. A la dreta, el logotip del MISC.

la qual cosa s’ha pensat que l’entorn físic i espiritual de la muntanya de Montserrat pot ser el marc idoni per fer realitat la iniciativa i donar resposta i suport en aquest treball de l’espiritualitat que forma part dels eixos de l’escoltisme des de sempre: fe, país i persona. Així, el Montserrat International Scout Centre vol ser: Un espai vital d’aturada, d’obrir els ulls a la vida, de descoberta. Una oportunitat per valorar les arrels, assaborir l’avui i elaborar un projecte de vida ferm. Un racó singular i especial, Montserrat, ple de possibilitats per trobar-se i trobar Déu. Un regal personal per revisar la trajectòria vital, reafirmar les pròpies conviccions i omplir d’il·lusió 20

Església d’Urgell

la motxilla personal. Un entorn fascinant que connecta la nostra ànima amb la natura. Una opció de vida, l’escoltisme i el guiatge, un compromís amb el món, el servei. Com diu Raimon Ribera al llibre “Bon lideratge, qualitat humana i espiritual”, publicat pel MEGC (2013): “[L’escoltisme] És el territori de l’espiritualitat. És també el territori on se situen o es mouen les religions i que actualment està més aviat oblidat, quan havia estat molt rellevant en pràcticament tota la història de la humanitat. Un territori al qual potser cal retornar, per explorar-lo amb uns ulls nous, des de les nostres preocupacions i la nostra manera de viure i de pensar actuals. Un territori que tant pot ser irrellevant com d’allò

més rellevant, segons com ens hi endinsem”. En resum, el MISC és una bona iniciativa, única a Europa, que esperem que ajudi els caps i altres usuaris d’aquest espai en aquesta tasca d’atreure a joves per poder treballar la seva espiritualitat. No podem oblidar que aquesta dimensió espiritual és vital en el creixement dels infants, adolescents i joves, no només del món escolta, sinó des d’altres experiències de l’educació, tant formal com no formal. Podeu trobar més informació del centre i del MEGC a les webs “www. escoltesiguies.cat” i “http://projectes.escoltesiguies.cat/misc” Mn. Jaume Mayoral, Consiliari Escolta


Temps de planters de fidelitat vocacional

N

o fa pas molt de temps que Ediciones San Juan de Dios publicà el llibre “Para nosotros era el cielo”, escrit per la historiadora britànica (resident a Catalunya des de 2001) Angela Jackson, amb pròleg del també historiador Paul Preston. És la història d’una jove britànica, Patience Darton, que vingué al nostre país amb un brigadista anglès, Robert, que lluità a la Guerra Civil a les files del bàndol de la República. La Patience provenia d’una família humil i pobra. Ajudada i orientada per una parròquia anglicana va poder fer-se infermera i treballava per ací i per allà en ambients humils i depauperats d’Anglaterra. Els sentiments humanitaris l’entusiasmaren a seguir l’ideal de lluita contra la pobresa i la misèria, i la relació amb aquell xicot antifeixista la portà a enamorar-se d’ell i a seguir el seus passos venint a treballar, atenent els brigadistes, a l’Hospital de Sang a la Cova de Falset (El Priorat). El brigadista morí el 1939 i ella, amb pena i dolor, comunicà la mort als pares del noi. Passant per França, durant la retirada de les tropes republicanes, tornà a Anglaterra pobra i abandonada. Ha mort fa poc temps, però ha estat sempre fidel a la seva vocació de treballar pels pobres i abandonats amb esperit mig cristià i mig marxista. Eren temps convulsos que movien a mantenir grans pensaments com el de capgirar i canviar el món de la manera que fos. En el llibret “Beat Pere Tarrés. Metge sacerdot i apòstol de la joventut”, escrit per Xavier Sanz, il·lustrat per Maria Josep Subirachs i editat a Reus per l’Associació Empresa & Humanidades dins la col·lecció “Testimonis per al segle XXI”, hi ha un capitulet

titulat “El metge dels pobres”. El maig de 1938, Pere Tarrés va ser cridat a allistar-se com a metge i va ser enviat al front. Dels 120 metges citats

de Romadriu i Roní, per allí on avui s’arriba a l’estació d’esquí de Port Ainé. Va ser fidel tota la seva vida als principis de l’Orde; treballà sempre

Retrat de joventut de la infermera Patience Darton, recollit al llibre “Para nosotros era el cielo”. A la dreta, imatge del beat Pere Tarrés al Santuari de Núria.

només n’hi van acudir vint. Durant nou mesos va recórrer gran part de Catalunya, des dels Pirineus de Lleida (va ser a les batalles d’Esplà, prop de Gerri de la Sal) fins a les terres de l’Ebre, on hauria pogut coincidir i trobar-se amb la infermera Patience. Més amunt de Gerri de la Sal s’hi trobava en aquells temps un religiós de La Salle que anys desprès havia de ser força conegut, el Gmà. Adrià Tressens, fill de Guissona, que aleshores servia com a secretari per escriure les cròniques de guerra per al comandament de la República al front de Sant Joan de L’Erm, situat per aquells indrets de les roques

als col·legis per a pobres de La Salle, com el del barri de la Barceloneta, i, ja gran, durant anys es dedicà als pobres del Raval i als empresonats i abandonats, de manera que el model de la seva vida no el podia seguir pas tothom de tan alt com va deixar el llistó de la seva virtut. També les noies i les dones tenien posada la mirada en tants xicots que exposaven les seves vides al front. Es conegut el moviment format per Església d’Urgell

21


les Matrones de Guerra, que protegien com podien a soldats coneguts i desconeguts, despertant un cert romanticisme entre noies i soldats encara que fossin brigadistes; i, així, potser que ens ompli de goig saber que el germà Cuberes de La Salle, fill de la família de la Impremta Cuberes de Mollerussa, rebia cartes, roba, i tot allò que podia enviar-li, d’una religiosa Clarissa del Sant Crist de Balaguer, filla també de Mollerussa, on passà els anys de la guerra. I caldria esmentar també la fidelitat de tants altres religiosos, com el germà Sadurní, marista, que va ser militar; o com molts joves seglars que van sofrir en aquells temps per mantenir-se sempre fidels a la seva vocació religiosa. Un exemple singular va ser mossèn Jesús Arnal, del Bisbat de Lleida, que explica la seva vida de patiments i fidelitat en temps de la guerra en el seu llibre “Por qué fui secretario de Durruti” (Ed. Mirador del Pirineo – Andorra la Vella, 1972). Ideals, romanticisme i sacrifici d’aquella joventut que seguia la llum de Crist. Què pensaven aquells joves? Vivien feliços? Esperaven un canvi al món i confiaven que era possible. Uns pensaven que, amb l’esforç de tots, es podia canviar el món; altres només confiaven en la violència i en la força de les armes.

Els seminaris, durant molts anys, s’ompliren i cuidaren planters de nombrosos sacerdots. Encara avui són vius alguns sacerdots formats en aquells anys i en la postguerra, carregats d’història i fidels com sempre a la seva vocació, conserven la benedicció del Senyor i continuen transmetent la fe a les noves generacions. Per a molts lectors pot resultar complaent trobar el llistat dels seminaristes d’Urgell entorn dels anys 1943-45. Alguns d’ells encara es troben entre nosaltres: Jaume Armengol Armengol (d’Alentorn), Manuel Moncunill Vilasaló (Solsona), Antoni Cagigós Soro (Arén), Blai Fortuny Feliu (Tremp), Ramon Clua Taribó (Albesa), Domènec Sangés Brescó (Guissona), Albert Jou Parramon (Boixols), Pau Vidal Vidal (Balaguer), Ramon Porredon Escolies (Oliana), Jusèp Amiell Solé (Garós), Albert Llanes Vives (Torrefeta) i Francesc Verdés Cid (Abella de la Conca). Molts altres ja han estat cridats a reunir-se amb el Pare: Antoni Vidal Graell (Coll de Nargó), Ramon Gay Puy (Arén), Joan Caseny Font (Gessa), Josep Tolosa Padrós (Vallvert), Roc Pallarès Andorrà (Villech), Josep Isus Sans (Llarvent), Josep Llorens Borràs (Tremp), Sebastià Bonjorn Sales (Vallvert), Manuel

Farré Orteu (Esterri d’Àneu), David Prió (Estorm), Pasqual Ingla Torra (La Seu d’Urgell), Joan Vilaró Escolies (Oliana), Càndid Cava Vilarrubí (Archs), Facund Salvia Torné (El Poal), Marcel·lí Farré Badia (Molins) i Jacint Coyo Santamaria (Noales). I encara n’hi ha d’altres que malgrat no van arribar al sacerdoci han fet un camí lloable a les nostres terres, duent sempre amb ells els valors de la fe en Crist: Antoni i Manuel Barbal Espot (Enviny), Miquel Reynal Vilaginés (Bellvís), Joan Carbonell Codinach (Ribes de Freser), Salvador Nadal Niubó (Claravalls), Josep Rincón Costa (Barcelona), Ricard Maneu Sorigué (Talarn), Manuel Benseny Reguart (Pobla de Segur), Ramon Jordana Farré (Pobla de Segur), Ferran Puente Siomó (Garós) i Francesc Farré Lapetra (Noales). El record de tots ells ens ajuda a pregar devotament amb el Benedictus: “Perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau”. Podem admirar el gran nombre de perseverants en proporció amb els que no varen arribar al final del camí. Mn. Ermengol Donisa, Rector de les Avellanes

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 22

Església d’Urgell


69.731 cafès

“V

ingui, mossèn, i vegi”, preparar el baptisme, escola de pa- vistes i diàlegs on les persones parem crida en Pierre, que res i mares dels infants de primera len sense escoltar abans. Escoltar no té cura del manteni- comunió, joves colonistes, pares i és fer enquestes. L’Àgora d’AINA és ment de la cafetera de l’Àgora d’AI- mares dels ainistes... o simplement un espai per a escoltar. L’arquitecte NA. “Llegeixi! 69.731 cafès; vós sí la persona que cerca acolliment, una Antoni Pol bastí la sala amb la natura que heu ben amortitzat la màqui- feina, cobrir una necessitat urgent, com a quadre i amb tanta llum que na”, em confia en el seu català amb demanar un consell, llegir la premsa l’escolta esdevé l’ànima de la sala fort accent francès. 69.731 cafès en del dia com fa el Martí cada matí, acollidora. Tots els confessionaris només 13 anys, des que inauguràrem AINA, el 18 de desembre de 1999. Li responc: “Tens tota la raó del món, Pierre. He fet un bon negoci amb la teva cafetera. No saps que darrere cada un d’aquests 69.731 cafès hi ha una conversa?” El maquinista resta sorprès amb la meva afirmació. Em pregunta què són tantes converses? De què parleu? En Pierre, que és una primera estrella europea en acordions, va apressat i no espera la meva explicació, i menys m’accepta el cafè que li ofereixo. L’esperen a Castellar de n’Hug per al ball del vespre. Onze dies a l’habitació 323 Fer una pausa de tant en tant per prendre un cafè es presta a parlar de tot i de res, que és quan es diuen les coses més importants. de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell són una mena de desert com a espai per a pensar. parlar de tot i de res, que és quan de totes les esglésies de la terra Alliberat de les pedres i, de nou, es diuen les coses més importants. haurien de tenir la mateixa lluminoapedaçat, gràcies a les arts del Dr. El cafè més olorós i ufanós és sitat. Amb la generositat de la llum Ripoll, faig teràpia repassant allò que el dels diumenges a la tarda. M’hi que convida a mirar als ulls, l’escolta em queda pendent de feina d’aquest acostumen a visitar els nuvis. A es fa a partir dels plantejaments, començament de curs 2013-2014. Em mesura que assaborim el bon cafè, la raons, pressupostos, sentiments surt la pregunta d’en Pierre: Què són conversa s’omple d’intimitat. Penso de l’altre. tantes converses? en Jesús i la samaritana al pou de M’avergonyeix recordar que massa “Voleu un cafè, te, xocolata o ta- Jacob. Avui, Jesús li demanaria un vegades he escoltat a partir del meu llat?” És la salutació habitual d’AINA cafè a la dona de mala fama. Comen- propi interès, dels meus objectius o a les persones que s’hi acullen: nuvis ço la conversa escoltant. Visc en des del meu passat. M’ho recorda el per parlar del casament, pares per una societat de tertúlies, d’entre- Papa Francesc: “no vull proselitisme Església d’Urgell

23


El raconet de la mística

Jo i l’altre, l’altre i jo

¿P

er què ens tanquem en el nostre món? La nostra salut, el nostre èxit, els nostres béns, la nostra felicitat. Jo, jo i sempre jo. I, encara, quan pensem en l’altre, no és, potser, per seduir-lo o dominar-lo? Quan reduïm l’àmbit d’interès en nosaltres mateixos, ens trobem a nosaltres mateixos i ens decebem; veiem empetitir l’horitzó, com si haguéssim caigut en un pou o com si ens trobéssim al mig d’una vall estreta que ens oprimeix. Podríem dir que l’individu, tot sol, encara que tingui un cert sentit, no en té prou; és com un arbre sol al bell mig de l’estepa, sense companyia, sense suport, sense pol·linització: com a dany mínim, condemnat a l’esterilitat. Veiem la lliçó de la natura: la fageda, la pineda, la verneda, el ginestar; el ramat de nyus i de zebres, la família d’elefants i de lleons. Tot, en el

món vivent, s’organitza naturalment en comunitat, d’acord amb el seu nivell de vida o d’instints. A la família humana li correspon organitzar-se en comunió lliure i solidària, d’acord amb les seves

sinó respecte a totes les ciències honestes. Ens cal sofrir i actuar amb la humanitat amb un tarannà renovador”. No és fàcil, l’art d’escoltar. Ens demana entrenament i disciplina. No es tracta d’un escoltar passiu. La nostra escolta ha de ser activa perquè cerca sintonitzar amb el que sovint emergeix, amagat darrera les paraules. El Papa Francesc ens parla d’emfatitzar la pastoral com a humanista. Em penso no equivocar-me en afirmar que amb això ens demana escoltar. No aconsellem. No diem a l’altre el que ha de fer. Escoltem per discernir junts el camí d’una solució, descobrir els nous indicadors sense trencar amb la vella mentalitat. Nelson Mandela, a qui tant admiro,

exclamà en sortir de la presó després de vint-i-set anys: “sóc amo del meu destí”. Cadascú ha de prendre la decisió d’aixecar-se, de pintar-se un somriure a la cara, de sortir al carrer i afrontar els problemes que té. El doctor enginyer industrial Alexandre

24

Església d’Urgell

Som nosaltres qui podem conèixer el sentit i el destí universal si abans trobem el nostre sentit i destí col·lectivament facultats superiors; no únicament a nivell polític i social, sinó en la profunditat de comunió personal, que comporta valoració mútua, respecte, comunicació, ajut. Hi ha una dada desconeguda per a molts, poc assimilada per altres, que fa del tot imprescindible la comunió entre humans si volem assolir la nostra missió i el sentit ple de les

Visc en una societat de tertúlies, d’entrevistes i diàlegs on les persones parlen sense escoltar abans Blasi escriu: “ets tu qui ha de prendre la decisió i qui s’ha de voler deixar ajudar”. Completa l’afirmació amb un consell: “Busqui’s una persona amb qui pugui parlar, que li pugui servir

nostres vides: l’home intel·ligent i lliure –i els extraterrestres, si hi són– és la consciència del cosmos. L’univers no sap res d’ell mateix, ni del seu origen, naturalesa, lleis que el governen, ni de la seva finalitat i destí. És el ser intel·ligent i lliure, com a tal, qui dóna ànima i sentit a tota la creació. Som nosaltres qui podem conèixer el sentit i el destí universal si abans trobem el nostre sentit i destí col·lectivament i ens sabem consciència de la creació i l’exercim comunitàriament. En aquest cas, la insignificança individual pren relleu i se sublima en la importància de la col·lectivitat. A la base de la nostra recerca hi ha una premissa indispensable: la descoberta de l’Altre. Ell és l’origen, la llei natural, el sentit, i en Ell es troba l’acompliment de tot. Ell és l’U i la causa de tota unitat. Mn. Enric Prat

de suport. I si poden ser tres que no estiguin relacionades amb la feina, millor. De vegades, amb algú que t’escolti en tens prou. Però cal saber triar la persona: no cal que sigui un familiar, un professional del sector, més aviat algú que et faci preguntes i en recomani un llibre...” Meritxell és la meva Confident perquè m’escolta cada dia. La contemplo somrient. Llegeixo en la seva mirada d’ulls romànics la millor lloança del seu Fill Jesús: “Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden”. He comprès. Conversar és escoltar. Escoltar és guardar al cor les paraules del teu confident. Mossèn Ramon de Canillo


Dietari APLEC DEL SANT CAP A VILANOVA DE LA SAL Un any més, els veïns de Vilanova de la Sal i pobles de l’entorn s’han trobat, com cada 3 de febrer, en l’Aplec de l’Ermita del Sant Cap. Aquesta ermita, de tipus troglodítica (excavada en una cova), és el lloc on se suposa que fa 848 anys es va fundar el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. El Sant Cap és el nom popular amb que es coneix Joan d’Organyà, primer prior del Monestir. Aquest religiós morí en el lloc de l’actual ermita i des de llavors la gent de Vilanova de la Sal i de l’entorn li ha tingut devoció. Els escrits més antics del pelegrinatge i la devoció al Sant Cap són d’època medieval. És tradició que cada 3 de febrer els veïns de Vilanova de la Sal pugin a peu fins a l’ermita i allí facin una celebració religiosa que finalitza amb el cant dels Goigs del Sant.

ASSEMBLEA DE DELEGATS DIOCESANS DE MCS Del 3 al 5 de febrer va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (Madrid) l’Assemblea Anual de Delegats de Mitjans de Comunicació Social (MCS) de les Diòcesis espanyoles, organitzada per la Comissió Episcopal de Mitjans de

Una bona colla de fidels de Vilanova de la Sal i dels pobles veïns ha participat enguany en l’aplec del Sant Cap.

Comunicació Social. Hi varen participar més de 70 persones que treballen en diferents àmbits de les Delegacions diocesanes de MCS. L’Arquebisbe d’Urgell i membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social hi fou present juntament amb la Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social, Cristina Orduña, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. El tema de reflexió i treball fou l’activitat dels portaveus de les institucions eclesials i la relació amb les agències de notícies, eclesials o no, que difonen les informacions sobre l’Església en els mitjans generalistes. La ponència d’obertura, amb el títol “Una nova forma de fer de portaveu amb els mitjans”, anà a càrrec de Rafael Rubio, professor de

la Universitat Complutense de Madrid. Per a reflexionar sobre el tema central de les jornades des d’un punt de vista eclesial professional es convidà també Mons. Paul Tighe, Secretari del Pontifici Consell per les Comunicacions Socials; Mn. José María Gil Tamayo, Secretari general i Portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola; Chema

Villanueva, de l’Agència Europa Press; així com a ponents de les agències de notícies Avan (de València), Odisur (l’oficina d’informació dels Bisbes del sud d’Espanya) i SIC (depenent de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social). La sessió de clausura anà a càrrec del P. Federico Lombardi, Director de la Sala Stampa i portaveu de la Santa Seu, qui desenvolupà la ponència “Fer de portaveu al Vaticà”. La darrera jornada tingué lloc el lliurament dels Premis ¡Bravo!, que concedeix anualment la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social amb la finalitat de “reconèixer, per part de l’Església, la tasca meritòria de tots aquells professionals de la comunicació en els diversos mitjans que s’hagin distingit pel servei a la dignitat de l’home, els drets humans i els valors

Una setantena de persones va participar en l’Assemblea Anual de Delegats de Mitjans de Comunicació Social. Església d’Urgell

25


CELEBRACIÓ ARREU DE LA DIÒCESI DE LA FESTIVITAT DE LA CANDELERA I DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR El primer cap de setmana de febrer, arreu de la Diòcesi es van multiplicar les celebracions amb motiu de la festivitat de la Candelera i de la Presentació del Senyor; festivitat en la qual el Moviment Vida Creixent honora els seus sants patrons, Simeó i Anna, així com els religiosos de vida consagrada i els treballadors del gremi de l’electricitat, que tenen com a patrona la Mare de Déu de la Llum. Un dels primers llocs on es va fer l’Eucaristia d’aquesta diada assenyalada va ser a les Parròquies de la Vall Fosca. El dissabte 1 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la celebració a la Parròquia de Santa Maria o de la Purificació d’Oveix, temple romànic del segle XI molt refet posteriorment, dins el municipi de La Torre de Capdella. Anava acompanyat pel diaca Mn. Josep Montoya, responsable de les Parròquies de la Vall Fosca. Amb gran goig els fidels de la contrada van

26

Església d’Urgell

acollir la visita episcopal, ja que feia més de 22 anys de la darrera visita de Mons. Joan Martí Alanis, quan hi va anar a administrar el sagrament de la Confirmació. Mons. Vives va presidir la benedicció de les candeles, i va agrair als veïns dels diversos llogarrets la càlida acollida al diaca responsable de la Vall Fosca, que ho cuida amb molt esperit de servei pastoral, amb la col·laboració de la seva esposa. I agraí al representant de l’Ajuntament que hi era present tot l’esforç gran que estan fent per la restauració i embelliment dels temples de la vall. A l’homilia va remarcar que Crist és la Llum del món que il·lumina tots els qui el segueixen, i els fa testimonis de llum enmig del món. Convé estar atents a la seva visita com ho estigué el vell Simeó, i parlar de Crist a tothom, com feia la profetessa Anna. Va demanar que portéssim la Llum de Crist a les relacions

de família i de pobles, en l’amor als necessitats i en el testimoni de la nostra fe als qui no creuen. Al final de la missa va beneir els fruits de la terra, en la commemoració propera de Sant Blai, Bisbe i màrtir. Acompanyat per Mn. Montoya, l’Arquebisbe va visitar, enmig de la nevada que aquell dia queia, altres llocs de la Vall Fosca per pregar dins les esglésies, conèixer-ne l’estat actual així com per saludar els qui s’encarreguen del manteniment dels temples i sagristies de forma ben generosa, i per acostar-se als cementiris per pregar pels difunts. L’endemà, diumenge 2 de febrer, Mons. Vives també presidí a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la solemne Eucaristia de la festa de la Presentació del Senyor, concelebrada pel Vicari general, el Degà del Capítol i el diaca Mn. Pere Morales. Iniciada a l’atri del temple amb la benedicció de les candeles i la processó de tots els ministres i els fidels, la celebració va ser molt participada per un nombrós grup de religioses i consagrades així com per

molts veïns de la ciutat i de localitats properes. L’Arquebisbe va remarcar la joia i admiració per l’entrada de Jesús al Temple, acompanyat per Maria i Josep. Ens hem d’admirar com els pares de Jesús, i transmetre a tothom el testimoniatge de la Llum del món, que és el Crist. I remarcà la llum de la fe amb què el Papa Francesc titulava la seva primera encíclica, i la responsabilitat de transmetre aquesta fe a tothom, amb alegria i esperit missioner. També el diumenge, a les cinc de la tarda, a la Casa Església de Santa Maria del Fener, els membres del Moviment Vida Creixent d’Andorra van participar en l’Eucaristia presidida per l’Arxiprest, Mn. Sàrries. Amb la benedicció de les candeles, i amb una animada tertúlia


després de la celebració, van festejar els seus sants patrons, tot cloent la trobada amb un berenar amb coca i fruita del temps. Ponts va ser una altra de les poblacions on es va celebrar amb especial relleu la Festa de la Presentació del Senyor. La Parròquia de Santa Maria de Ponts, amb l’Ajuntament i el Casal de la Gent Gran de Ponts i Comarca, van organitzar i celebrar un any més la Festa de la Gent Gran. Una festa que va començar amb una missa d’acció de gràcies a l’església parroquial, tot compartint la litúrgia de la festa de la Candelera. La celebració es va encetar a la capella del Retaule del Roser, del segle XVII, tot admirant la taula de la Presentació del Temple, on es veu a Simeó i

l’episodi de la Presentació de l’Infant Jesús, que es proclama a l’Evangeli de la festa. Les candeles al peu de la imatge de Sant Blai van ser repartides, enceses i beneïdes entre els molts assistents a la missa major, i es va demanar pels

treballadors del gremi de l’electricitat. Al final de la celebració eucarística, es va fer la fotografia de la gent gran, acompanyats, de la regidora de Serveis Socials, Marga Sorribes; la Directora del Casal de

la Gent Gran, Imma Bonet; el Rector de la Parròquia i els padrins i padrines que celebraven la seva festa. Després va tenir lloc un dinar de germanor, tot compartint un bon àpat i la música i el ball que van tancar la festa.

Església d’Urgell

27


Els Delegats de Missions de les Diòcesis amb seu a Catalunya van compartir unes jornades de treball i reflexió a Tarragona.

evangèlics”. El Jurat, presidit per Mons. Vives, atorgà al P. Lombardi el Premi ¡Bravo! Especial, i tingué un reconeixement per a la revista Mundo Cristiano en el seu 50è aniversari concedint-li el premi de premsa. També han estat guardonats en la present edició el programa Iglesia Noticia, de la Cadena COPE (ràdio); el programa de TVE Master Chef (televisió); el film “Un Dios prohibido” (cinema); Montserrat Caballé (música); Agencia 101, per la posada en marxa del compte @Pontifex (noves teconologies); Odisur (premi al treball diocesà en mitjans de comunicació); i l’ONCE, per la campanya amb motiu del seu 75è aniversari.

UNA DIMENSIÓ MISSIONERA PER A LA CATEQUESI Els Delegats de Missions de les Diòcesis amb seu a Catalunya, entre els quals el Delegat d’Urgell, Mn. Jaume Soy, es van reunir els dies 3 i 4 de febrer al Seminari Menor de Tarragona per dur a terme una jornada de formació. 28

Església d’Urgell

Mn. Xavier Morell, Delegat de Catequesi de l’Arquebisbat de Tarragona, va presentar la ponència “Dimensió missionera a la catequesi d’iniciació cristiana”, i es va fer una profunda reflexió de com dur a terme aquest gir en la catequesi, aportant la clau missionera a les classes. També es va escoltar el testimoni missioner de la religiosa teresiana Teresa Ros, que va propiciar un moment de gran intensitat i un intercanvi d’informació molt útil.

“JOTUELLNOS”, UN CAP DE SETMANA PER ALS GRUPS TXT DE PRIMER I SEGON D’ESO El cap de setmana del 8 i 9 de febrer, una vintena de nois dels grups TXt de primer i segon d’ESO va participar en una sortida a Andorra per a afavorir el coneixement sobre què significa ser TXt i el compromís que se’n deriva. Dissabte al matí es van conèixer i van compartir jocs diversos, i a la tarda van gaudir d’una estona de patinatge sobre gel a Canillo. A la nit, després

Dissabte a la nit, els nois dels grups TXt van compartir l’Eucaristia i van rebre el fulard com a signe del seu compromís amb el grup.

de sopar, van participar de l’Eucaristia, en el transcurs de la qual van rebre el fulard com a TXt a més de comprometre’s a ser fidels al decàleg TXt: TXt per jugar, TXt per gaudir, TXt per a escoltar, TXt per a ajudar, TXt per a compartir, TXt per a pregar, TXt per a estimar, TXt per a comprometre’s, TXt per a ser amics i TXt per a tenir Jesús com a amic. L’endemà van anar a Naturlandia, on van pujar al tobotronc i van gaudir

de la neu per damunt de la cota 2.000, abans de tornar a casa amb el propòsit de retrobar-se per Pasqua i amb la il·lusió de poder dur endavant el compromís pres amb fermesa: ser uns bons TXt.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES I JORNADA DEL MALALT Dimarts 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, les Parròquies de la Diòcesi van

Una vintena de persones va rebre el Sagrament de la Unció dels malalts en el transcurs de l’Eucaristia amb ocasió de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes.


RENOVAT EL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ D’URGELL Amb data 26 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell ha renovat el Consell Pastoral Diocesà per als propers quatre anys. Atenent a les eleccions i designacions realitzades, segons els Estatuts del Consell, estarà format per 43 membres, majoritàriament laics, encara que també inclou tres religiosos, dos diaques i set preveres. El Consell, que tindrà la seva primera reunió el dissabte 22 de març a Balaguer, ha quedat format pels Consellers següents: 1. Els membres del Consell Episcopal: Mn. Josep M. Mauri Prior, Vicari General i Ecònom diocesà. Mn. Ignasi Navarri Benet, Vicari General i Moderador de la Cúria. Mn. Antoni Elvira Gorgorió, Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral. Mn. David Codina Pérez, Secretari general i Canceller. 2. Un Arxiprest de cadascuna de les circumscripcions següents: -Circumscripció primera: Arxiprestats de NúriaCerdanya, Alt Urgell i Valls d’Andorra: Mn. Joaquim Cebrián Puyuelo. -Circumscripció segona: Arxiprestats d’Urgell Mitjà i Noguera: Mn. Ramon Balagué Bajona. -Circumscripció tercera: Arxiprestats de Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran: Mn. Joan Pau Esteban Osma. 3. Dos representants laics de cadascun dels Arxiprestats de la Diòcesi: -Núria-Cerdanya: Sr. Francesc Montoro i Margarit (Puigcerdà). Sr. Joan Pous Porta (Bellver de Cerdanya). -Valls d’Andorra: Sr. Daniel Arqués Tomàs (Andorra la Vella). Sra. Anna M. Villas Balasch (Sant Julià de Lòria). -Alt Urgell: Sra. Elena Belmonte Rubio (Organyà).

celebrar la Jornada del Malalt. Mn. David Codina, Secretari general d’Urgell, va presidir l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria, concelebrada per Mn.

Lluís Miquel Sánchez, en la qual va participar un bon grup de membres de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat, així com molts membres de

Sr: Carlos Castillo Muñoz (La Seu d’Urgell). -Urgell Mitjà: Sr. Ramon Pérez Mir (Guissona). Sr. Josep Solsona Flotats (Ponts). -Noguera: Sr. Salvador Canals Corsà (Albesa). Sr. Josep M. Gallego Marín (Balaguer). -Pallars Jussà: Sr. Antoni Espina Doladé (Tremp). Sra. Josefina Sullà Solans (Tremp). -Pallars Sobirà: Sra. Sandra Pallé Pedescoll (Montardit de Baix). Sra. Gemma Torra Vilajosana (Araós de Vallferrera). -Val d’Aran: Sra. Marina Miró Bardilla (Salardú). Sra. Rosana Sanhueza Miranda (Betrén). 4. En representació de les Delegacions i Moviments diocesans: -Càritas Diocesana d’Urgell: Sr. Joan M. Carulla Capdevila. -Càritas Andorrana: Sr. Agustí Font González. -Mans Unides d’Urgell: Sra. Teresa Cabanas Piera. -Pastoral per la Família i la Vida: Sr. Jordi Picart Picart. Sra. Maria Carme Valls Piera. -Joventut: Sr. Xavier Coma Agüera. Gna. María Carmen Martínez Luján. -Catequesi: Sra. Olga Pradel Aragón. -Ensenyament: Sra. Maria Assumpció Asín Aybar. -Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes: Sr. Josep M. Marimon Capdevila. -Vida Creixent: Sra. Núria Obach Oller. -Vida Consagrada: Gna. Tomasa Itóiz Martínez, S.F.U. Gmà. Josep Mestres Ballús, S.F.C. 5. Per designació del Sr. Arquebisbe: Sra. Maria Marín Ros. Mn. Josep Montoya Viñas, diaca. Mn. Josep Caba Masana, diaca. Sr. Carles Martín Neira i Sra. Patrícia Navas González. Sr. Adolf Tugues Ramonet i Sra. M. del Carme Sorribes Burgués. L’Arquebisbe els demana la seva col·laboració perquè siguin una ajuda eficaç en el treball pastoral i l’acció evangelitzadora de la Diòcesi d’Urgell.

la Delegació diocesana de Pastoral de la Salut. En el transcurs de la celebració, una vintena de persones va rebre el Sagrament de la Unció dels malalts i,

en acabar, es va fer una processó per l’interior del temple, com una evocació simbòlica del pelegrinatge a Lourdes que any rere any aplega centenars de fidels Església d’Urgell

29


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A BARCELONA Els dies 13 i 14 de febrer va tenir lloc a la casa d’exercicis Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona, la reunió núm. 209 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona i Primat, i amb l’assistència de tots els seus membres. En començar, el Cardenal Lluís Martínez Sistach tingué un record i una pregària

pel Cardenal Ricard Maria Carles, Arquebisbe emèrit de Barcelona, traspassat el 17 de desembre de 2013, i per Mons. Pere Tena i Garriga, Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, que va morir el passat 10 de febrer. Mons. Francesc Pardo, com a president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut (SIJ), acompanyat de la Sra. Marisa Jiménez, Mn. Jor-

di Callejón i la Sra. Anna Robert, membres del SIJ, informaren els Bisbes dels diferents aspectes organitzatius i de contingut de l’Aplec de l’Esperit, la trobada interdiocesana de joves de les deu diòcesis catalanes i de les illes Balears i Andorra, que tindrà lloc a Banyoles, Bisbat de Girona, el dissabte 7 de juny, vigília de la festa de la Pentecosta, i que enguany té com a

lema “És el Senyor”. Mn. Jordi Font, consiliari nacional de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, informà de diverses qüestions relacionades amb l’escoltisme. També es va informar d’alguns projectes del Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Els Bisbes van preparar la visita ad limina apostolorum a Roma, prevista per als dies 3 al 8 de març. Aquesta visita té un important significat per fer visible la unitat i la comunió dels successors dels Apòstols amb el successor de Sant Pere i de les Esglésies locals amb l’Església de Roma. Està previst que el Papa Francesc rebi els Bisbes de les dues províncies eclesiàstiques que formen la Conferència Episcopal Tarraconense el divendres 7 de març, al matí. Els Bisbes catalans veneraran els sepulcres dels Sants Apòstols Pere i Pau i s’entrevistaran també

diocesans, i es va venerar una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. La festivitat de la Mare de Déu de Lourdes havia estat preparada prèviament amb una novena.

Josep, a Solius (Girona). Els predicà el P. David Guindulain, jesuïta.

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS SEMINARISTES DEL SMI

Dilluns 17 de febrer, va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la segona jornada de formació del curs pastoral 2013-2014 per als preveres i diaques d’Urgell. El ponent fou el Dr. Salvador Pié Ninot, Doctor

Els dies 3 al 7 de febrer, els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), acompanyats pels seus formadors, 30

Església d’Urgell

JORNADA DE FORMACIÓ PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL

Els seminaristes del SMI a la casa d’espiritualitat Santa Elena.

practicaren els exercicis espirituals a la casa d’es-

piritualitat Santa Elena, de les Religioses de Sant


amb els responsables de diversos dicasteris de la Cúria Romana. Els Bisbes demanen als fidels la pregària per la persona del Sant Pare Francesc i el seu ministeri d’unitat en la comunió, i també per tots els Bisbes de Catalunya que faran la visita, per tal que sigui un moment de gràcia per a les nostres Esglésies diocesanes, perquè, renovades per l’Esperit Sant, puguin dur a terme la seva missió evangelitzadora. Així mateix, els Bisbes van aprovar la revisió del primer volum de la Litúrgia de les Hores, que comprèn els temps litúrgics de l’Advent i del Nadal. El text revisat el van presentar Mons. Joan-Enric Vives, President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, i Mn. Joan Baburés, Delegat de Litúrgia de Girona. En l’elaboració i revisió del text hi han treballat també els altres Delegats de Litúrgia de les Diòcesis catalanes, així com altres experts.

en Teologia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Tractà sobre el tema “L’Exhortació Apostòlica: La Joia de l’Evangeli. La transformació missionera de l’Església com una Església en sortida”. Després de resar junts la pregària de l’Hora d’entre dia, l’Arquebisbe donà la benvinguda a la cinquantena de preveres i diaques presents i tingué un record pels preveres difunts des

Mons. Vives, secretari de la CET, presentà als Bisbes el Balanç econòmic de l’any 2013 i el Pressupost de l’any 2014 del Fons Comú Interdiocesà, els quals van ser estudiats i aprovats. Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives a ensenyament, catequesi i apostolat seglar. “El matrimoni i la família” ha estat el tema de la XXVI reunió de treball de la CET amb els professors de

les Facultats de Teologia (FTC) i de Filosofia (FFC) de Catalunya. Hi van assistir, per part de la FTC, el Degà, Dr. Armand Puig, i els professors Margarida Bofarull, Joan Planellas i Domènec Valls; i per part de la FFC, el Degà, Dr. Jaume Aymar, i els professors Sílvia Coll-Vinent, Ignasi Roviró i Francesc Torralba. La reunió de treball començà amb la presentació de dues ponències que han anat a càrrec del Dr.

El Dr. Pié (dreta) impartí la segona jornada de formació del present curs per als preveres i diaques d’Urgell.

de la darrera trobada, així com pel Dr. Ricard Maria

Carles, Cardenal emèrit de Barcelona, i pel qui fou

Francesc Torralba i la Dra. Margarida Bofarull. Un llarg diàleg entre els Bisbes i els professors assistents va seguir a les ponències i va contribuir a la preparació de les qüestions que el Sant Pare Francesc ha plantejat per al proper Sínode dels Bisbes. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC) Barcelona, 14 de febrer de 2014

Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Pere Tena. El Dr. Pié oferí dues ponències tot destacant com el Papa Francesc ha suposat un revulsiu per a tot el Poble de Déu i subratllant com l’Església, per al Papa Francesc, ha de sortir envers el món essent profundament missionera en tots els àmbits. El professor destacà també com una gran novetat d’aquest pontificat el fet que “no és convenient que el Papa reemplaci els episcopats Església d’Urgell

31


locals en el discerniment de tots els problemes que es plantegen en els seus territoris; en aquest sentit, percebo la necessitat d’avançar en una saludable descentralització” (EG n.16). Segons el Dr. Pié, aquest és un signe ben palès de l’esperit collegial d’aquest programa del Papa.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS DE LA DIÒCESI El 17 de febrer, a la Residència del Santuari del Sant Crist de Balaguer, i presidits per l’Arquebisbe d’Urgell, va tenir lloc la reunió dels vuit Arxiprestos de la Diòcesi i el Consell episcopal. Van poder tractar diversos temes, entre els quals la síntesi que la Vicaria

32

Església d’Urgell

general i la Delegació de Família i Vida han realitzat sobre l’enquesta preparatòria del Sínode de la Família del proper octubre, que properament ha de ser enviada a la Conferència Episcopal Espanyola i que ha estat treballada a diverses Parròquies i Delegacions del Bisbat. També es va parlar de la difusió de la trobada de sacerdots que convoca el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) per al proper mes de març; així com temes de seguretat de les nostres esglésies, la protocol·lització dels testaments davant Rector; el pelegrinatge dels preveres al sepulcre de Sant Tomàs d’Aquino a Tolosa; i la preparació diocesana de la propera Visita ad limina dels Bisbes d’Espanya.

L’Arquebisbe d’Urgell amb el nou Cardenal Fernando Sebastián Aguilar, Arquebisbe emèrit de Pamplona i Tudela, un dels 19 nous Cardenals creats pel Papa Francesc.

CREACIÓ DE NOUS CARDENALS A ROMA Els dies 22 i 23 de febrer va tenir lloc el Consistori públic de creació de 19 Cardenals, entre els quals Mons. Fernando Sebastián Aguilar, Arquebisbe

emèrit de Pamplona i Tudela. La cerimònia de lliurament de les insígnies cardenalícies i l’Eucaristia d’acció de gràcies foren presidides pel Sant Pare Francesc. Hi va assistir el Papa emèrit Benet, i també molts Arquebisbes


i Bisbes espanyols i d’arreu del món, i entre ells l’Arquebisbe Joan-Enric. El Papa Francesc va destacar en la seves dues exhortacions el lliurament fins a la sang que significa el cardenalat, que compromet els nous membres del Col·legi de Cardenals en el seguiment de Crist, que és sobretot el servei que s’espera dels nous Cardenals, i la unitat amb el Successor de l’apòstol Pere, evitant tot el que els pogués assimilar a una cort per esdevenir servidors humils i col·laboradors de tot el Poble de Déu. A l’inici de la celebració, el nou Cardenal Secretari d’Estat, Pietro Parolin, a qui també pogué saludar personalment l’Arquebisbe d’Urgell, va destacar, en nom dels seus germans Cardenals, l’acció de gràcies per aquesta nova crida que el Papa els ha fet, i el seu compromís per estar al servei de l’Església i del món amb total disponibilitat de les seves persones.

ELS MÉS PETITS AMB EL COR MÉS GRAN Dissabte 22 de febrer va tenir lloc a la Sala dels Dolors de la Parròquia de Santa Maria de Ponts un petit concert solidari i molt i molt especial, ja que la idea va sortir d’un grupet de nenes de 8 anys, l’Anna, l’Aran, la Berta, la Joana i l’Anna, que volien fer un gest per ajudar a d’altres infants necessitats. Parlant amb els seus mestres de l’Escola de Música de Ponts, i amb els seus pares, van organitzar aquest concert solidari a benefici dels projectes d’infants i adolescents de Càritas parroquial, en el qual van tocar un seguit de peces musicals arranjades per a violí, acordió, dos violoncels i piano. La sala es va omplir de gent que amb el seu donatiu va ajudar aquells infants que viuen en la pobresa. Les joves intèrprets van rebre els aplaudiments i les felicitacions dels presents i en acabar van

Més d’un centenar d’agents de pastoral va participar en la jornada preparatòria de l’Aplec de l’Esperit a Banyoles.

compartir coca i xocolata desfeta amb tots els assistents. Un signe joiós que els valors solidaris estan presents en el món dels més menuts.

PREPARACIÓ A BANYOLES DE L’APLEC DE L’ESPERIT 2014 Més d’un centenar d’agents de pastoral (catequistes, animadors de grups de joves, monitors, preveres i responsables de pastoral de les escoles, entre d’altres) es va aplegar dissabte 22 de febrer a Banyoles amb motiu de la jor-

Les cinc joves alumnes de música han estat, a més, les impulsores del concert a benefici de Càritas parroquial de Ponts.

nada d’animadors prèvia a l’Aplec de l’Esperit que se celebrarà a la capital del Pla de l’Estany el dissabte 7 de juny amb el lema “És el Senyor”. En el transcurs de la trobada, que va tenir un to fratern i distès, hi va haver moments de pregària, reflexió, treball en grups i una proposta lúdica. La jornada va començar a l’escola Casa Nostra de Porqueres, de les Operàries Parroquials Magdalena Aulina, amb la benvinguda de Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i responsable de la pastoral de joventut de Catalunya i Balears, qui va agrair la presència dels animadors tot fent visible el rostre d’una Església jove. Després de la pregària inicial, Mn. Joan Àguila, intèrpret de l’himne de l’aplec, va presentar-lo en directe i va avançar que en breu es presentaran quatre catequesis per a treballar-lo. Tot seguit, els Delegats de Joventut dels Bisbats amb seu a Catalunya van presentar l’agenda de la jornada de l’aplec, els materials previs, la pàgina web, les experiències del matí que seguiran els adoEsglésia d’Urgell

33


lescents i joves, i la dinàmica dels acompanyants (més de 25 anys), que tindrà una col·laboració estreta amb la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). L’aplec d’aquest any posa en èmfasi la trobada personal dels joves amb el Senyor. Sis textos evangèlics de Jesús amb els deixebles (La tempesta calmada, Les benaurances, La guarició del paralític, Jesús camina sobre l’aigua, Les noces de Canà i La crida als deixebles) seran el fil conductor de la preparació prèvia i el treball de la jornada. Després de la benvinguda, els adolescents i joves, es distribuiran per tres punts de l’estany (Santa Maria de Porqueres, els amarradors, i la zona de la caseta de fusta) on hi haurà tres experiències diferents: trobem-lo (moment de pregària), escoltem-lo (estudis de l’Evangeli) i acollim-lo (testimonis). Cap al migdia, joves i grans es trobaran al parc neolític de La Draga. Un dels eixos en què vol incidir l’aplec, essent conscients de la seva importància i del context que vivim, és Jesús present en el germà, en l’altre. Des del Secretariat Interdiocesà de Joventut s’ha decidit coordinar un projecte amb Càritas Catalunya de manera que part de la inscripció dels joves anirà destinada a un projecte social. La jornada també va comptar amb un treball en grups per a reflexionar sobre els reptes, les oportunitats i les pistes pasto34

Església d’Urgell

rals que cadascun dels sis textos evangèlics, amb els seus àmbits temàtics, els convida a viure amb els joves que acompanyen. Ajudar a descobrir la felicitat real, diferència entre solidaritat i caritat, no tenir por a fiar-se de Jesucrist per superar les “tempestes”, parlar de l’amor i la sexualitat d’una forma propera i com a valor important, van ser alguns dels àmbits de reflexió que van aportar els diversos grups.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER A PREVERES AMB MONS. CARLES SOLER Dilluns 24 de febrer, va començar al Santuari del Sant Crist de Balaguer una tanda d’exercicis espirituals per als preveres d’Urgell, dirigits per Mons. Carles Soler Perdigó, Bisbe emèrit de Girona. Hi participaren una trentena de preveres d’Urgell i el diaca Mn. Joseph Geethafonkalan. L’Arquebisbe d’Urgell va inaugurar la jornada

Mons. Carles Soler (al centre, entre Mons. Vives i Mn. Mauri) dirigí els exercicis espirituals per a preveres al Santuari del Sant Crist.

subratllant com aquests dies la Diòcesi pregarà per aquest grup de sacerdots i per la seva renovació espiritual. I demanà al seu torn als preveres i diaques que preguin per la Visita ad limina apostolorum que els Bisbes d’Espanya i Catalunya tot just comencen en comunió amb el Sant Pare Francesc. La primera meditació introductiva versà sobre “Creure en Jesucrist”. El Bisbe Soler mostrà com el Déu cristià és un Déu

Un grup de joves de diversos llocs del Bisbat va participar en una pregària a l’estil Taizé a Balaguer.

personal que busca comunicar-se amb els homes perquè és un Déu Amor. El silenci, la lectio divina, la pregària comunitària i l’oració personal ajudaran els sacerdots a viure uns dies d’intents contacte amb el Senyor Jesús i la seva Paraula.

PREGÀRIA JOVE A BALAGUER La nit del 28 de febrer, un grup de joves provinent de diferents llocs de la Diòcesi es va reunir a la capella de Sant Domènec de Balaguer, convocats per la delegació de joventut, per participar en una pregària organitzada pel grup de Taizè del nostre Bisbat. El joves pregaren amb la lectura de textos bíblics, feren unes petites estones de silenci i cantaren acompanyats per un excellent grup de guitarres. En acabar, compartiren experiències amb un ressopó que oferí la Parròquia de Balaguer.


UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.

902 40 07 07 www.mansunides.org

Església d’Urgell

35


EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

“L’Evangeli ens presenta la Santa Família en la via dolorosa de l’exili. [...] Josep, Maria i Jesús experimenten la condició dramàtica dels refugiats, marcada per la por, la incertesa, la incomoditat (cf. Mt , -, -). Dissortadament, en els nostres dies milions de famílies es poden identificar amb aquesta trista realitat. Gairebé tots els dies, la televisió i els periòdics donen notícies dels refugiats que fugen de la fam, la guerra i altres greus perills en busca de seguretat i d’una vida digna per a ells i les seves famílies”. (paraules del Papa Francesc en l’Àngelus de la festivitat de la Sagrada Família)

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 425  

Febrer 2014

Església d'Urgell 425  

Febrer 2014

Advertisement