Page 35

El raconet de la mística

Déu és amor

“L

’amor ve de Déu”; exclusivament de Déu. Ningú més fora d’Ell, encara que hom sigui capaç d’estimar o d’ésser estimat, és amor. En les criatures, l’amor és un predicat, un adjectiu qualificatiu, un afegit que pot ser-hi o no. Per contra, en Déu l’amor és consubstancial, definitiu, essencial. És doncs veritat que l’amor, tot amor, ve de Déu. Qui ha de rebre l’amor com un do que ve de fora, de cap manera no pot ser el primer en estimar; la qual cosa fa absolutament certa aquesta afirmació de Sant Joan: “No som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos”. És evident que per poder creure aquesta afirmació ens cal alguna prova. La tenim en el mateix Joan quan diu: “Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan Ell ha enviat al món el seu Fill únic” (1 Jn 4, 7-12).

Ara, doncs, hem de fixar la nostra mirada en Jesús, a veure què diu i què fa, perquè Ell és la prova de l’amor que Déu ens té. I Ell diu: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. (...) Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare”. Per altra part, allò que fa Jesús és prou conegut: estima tothom, començant pels petits, marginats i pecadors, fins a causar escàndol en els puritans de l’època per la seva complicitat amb els marginats de la societat i de la religió. Tot això perquè el seu amor també ve de Déu: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima”. L’amor que ve de Déu no és aigua estancada, que es podreix, sinó aigua cristal·lina que segueix sense parar un circuit vivificant, com es dedueix d’aquesta asseveració de Jesús: “El meu manament és que us estimeu

Xina, on treballa). “Que el bon Déu em regali prou saviesa per ajudar els infants a créixer com a persones, i prou energia per continuar lluitant” (Jaume). “Que tingui prou fe i amor per continuar les tasques del voluntariat” (Roc). “Somio que la família d’AINA es fa cada cop més gran i unida” (Marc). “Demano posseir prou paciència i empatia per entendre les persones de la meva vida” (Glenn). “Vull ser capaç de superar les pors i problemes” (Maria). “Tot i viure ara a Lleida, tant de bo pugui seguir comptant amb el suport dels pares i mantenir la relació que hem mantingut sempre” (Elisenda). “Tant de bo que els polítics actuïn amb honradesa. Que tothom sigui igual en tots sentit (econòmic, judicial,

etc.). I un desig més personal: poder trobar feina tot aprenent i agafant experiència alhora i poder fer CAINA aquest estiu” (Hèctor). Em dol no poder ofrenar-vos les altres gavernes. Són molt íntimes. Amb totes elles me’n faig una gavernera per a la meva Confident, que corono amb dos propòsits per al 2014: que a la Pasqua Jove, del Dijous Sant al matí de Dilluns de Pasqua, fem el cent per cent de participants per tal que a les colònies de l’estiu “recol·lectem el cent per u”, com resa l’Evangeli; i, en segon lloc, que puguem inaugurar el primer museu de Bíblies del món al Santuari de Meritxell amb el prop del miler de bíblies en diferents llengües que una família en vol fer do a la Mare de Déu, Patrona d’Andorra.

els uns als altres tal com jo us he estimat”. Mireu, doncs, la bellesa de l’itinerari vital de l’amor: tot amor surt de Déu que n’és la Font, i passa per Jesús, el seu enviat, que ens estima a

“Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan Ell ha enviat al món el seu Fill únic” (1 Jn 4, 7-12). nosaltres amb el mateix amor que rep del Pare. Si nosaltres corresponem a l’amor rebut i ens estimem entre nosaltres, per l’altre, l’amor torna a Déu, ja que tot amor al pròxim és amor a Déu. Més breument: el Pare estima Jesús, el qual, al seu torn, ens estima a nosaltres; nosaltres estimem el pròxim i, per ell, l’amor que ha vingut de Déu, torna infalliblement a Déu. Mn. Enric Prat

Joiosa gavernera tan florida enmig de les nevades. El llantió de la Laia la il·lumina: “a tu que no ets un rei mag, però ets capaç de fer feliços els infants que tens al teu voltant tots els dies de l’any. Que no ets la seva família, però et preocupes més que alguns dels seus familiars. Que estimes el que fas sense importar-te l’època de l’any, temps o esdeveniments personals... Desitjo que segueixis tenint, si més no, la mateixa força i energia per continuar fent feliços els qui caminen amb tu. Perquè ser monitor i monitora és molt més que una professió: és una actitud i una forma de vida. Bona continuació de l’any 2014”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

27

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Advertisement