Page 33

assentiment a una veritat deter- de la fe en la nostra vida i en el nostre obres i institucions de misericòrdia minada”. Es refereix a la doctrina món? Procurem veure els grans de que donen fruits naturals i també extensa sobre el pensament intel- mostassa en la vida humana. sobrenaturals. lectual i teòric de tots els dogmes Els cristians preguen a casa, al Aquesta fe actua per damunt de proposats per creure dins l’Església carrer, a l’església... un gra de mos- les forces humanes. Els fundadors Santa i Catòlica. És la fe dels teòlegs tassa en la família que resa unida i de grans obres apostòliques no tei de la teologia. Però hi ha un altre roman unida; un gra de mostassa nien mitjans naturals però tenien la gènere de fe que és un força de la fe per la qual do gratuït del Senyor. mogueren muntanyes i El mateix Sant Ciril diu: obtingueren fruits que “un, gràcies a l’Esperit, semblaven impossibles. rep el do d’una paraula El P. Manyanet, de la profunda; un altre, rep nostra Diòcesi, entre el do de desglossar les molts altres, no tenia veritats; un altre, en virdiners per fundar la seva tut del mateix Esperit, obra, però sempre se’n rep el do de la fe”. va sortir, sens dubte per Aquest do de la fe és la gràcia de la fe. La fe i el que ha de quedar confiança de les monges per practicar-lo tots els de l’asil de La Seu, que anys de la vida del crispenjaven al coll de Sant tià. Aquest do de la fe és Josep l’últim rosegó el que atorga forces que de pa i mai els faltà el ultrapassen la mesura necessari per donar-ne humana. El mateix Crist als seus acollits, és un ens dóna a entendre la altre cas que ens fan força de la fe: “només veure la força d’aquesta que tinguéssiu fe com fe viscuda. un gra de mostassa, diFe i confiança desríeu a aquesta morera: perten la misericòrdia “arrenca’t de soca-rel i de Déu. Un gra de blat planta’t al mig del mar”, que dóna molt de fruit. i us obeiria” (Lc 17, 6). Als llibres d’història se Llegim de nou Sant sol considerar el segle Ciril de Jerusalem quan XVIII com el segle de diu: “tingueu, doncs, les obres. Tal com ho aquella fe que depèn de explica Daniel Rops nosaltres i que ens pora la seva “Histoire de ta a Déu, perquè d’Ell l’Eglise du Christ”: “l’ilrebem aquella altra fe luminisme, l’enciclopeque actua per damunt disme, el racionalisme L’obra del P. Manyanet és un dels molts exemples que ens mostren la força de la fe viscuda. de les forces humanes”. i la Revolució Francesa Hem celebrat la besomogueren l’ambient atificació de 522 màrtirs del segle en l’estimació a la vida dels nadons, de tota l’Església. La fe de l’Església passat i, en resum, ens han mostrat perquè hagin pogut néixer i en les reaccionà creant un nou esperit i amb la seva força i valentia que vi- persones grans per una vellesa en noves obres com a prova d’aquesta vien d’aquesta fe i van donar la vida pau i santa. Un gra de mostassa en fe, i ho crearen amb ajuda de forces per ella. No tots estem cridats a la tantes institucions que cuiden el do naturals i sobrenaturals”. palma del martiri, però sí que tots de la vida perquè reconeixen que és Sota l’ombra de l’Any de la Fe, pohem pogut rebre la llavor del do de la un do de Déu. En el nostre món hi ha dem esperar una reacció d’esperit i fe per viure la seva força. Hem rebut violència i crims i injustícies, però d’obres de fe evangèlica en el nostre el gra de mostassa, i perquè creixi el gra de mostassa de la fe ajuda a segle XXI? Confiem que així sigui. i es faci gran, com un arbre, cal fer superar les muntanyes de l’odi amb un pas personal cap a la virtut que misericòrdia. El gra de mostassa de Mn. Ermengol Donisa, hem de viure. ¿Veiem el creixement la fe sosté el brancatge de totes les Rector de Les Avellanes Església d’Urgell

25

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Advertisement