Page 25

sonalment, però que li permeteren anar acumulant riquesa. Fiella va ser, com a mínim, Prior de Sant Quintí de Mediona, Rector de Cànoves, de Sant Muç, de Cabanyes i Abat de Santa Cecília de Montserrat, a la Diòcesi de Barcelona; Canonge d’Urgell, amb una prebenda a l’església d’Oliana; beneficiat a Traiguera, a la Diòcesi de Tortosa; beneficiat a Binèfar i Abat de Sant Esteve de Montsó, a la Diòcesi de Lleida; beneficiat a Santa Coloma Sasserra, a la Diòcesi de Vic. Però cal destacar, sobretot, que Inocenci VIII va conferir a Jaume Fiella, el 1487, la que, en paraules del pontífex, era la primera dignitat eclesiàstica barcelonina després de l’episcopal, és a dir, el càrrec de Degà del Capítol de la Seu de Barcelona. I, posteriorment, el 1488, una canongia a la mateixa catedral, que es complementaria amb una segona el 1510.

Jaume Fiella va tenir una estreta relació amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, que a més a més fou Bisbe d’Urgell (encara que, com s’esdevenia sovint en aquell temps, mai no es personés a la Diòcesi) Després d’això, arran de seva la voluntat manifesta de “retraure’m e fer la residència en la present ciutat e sglésia [de Barcelona] per servir a nostre senyor Déu e donar endressa a la parentela mia, en special a la família del dit germà qui era lo cap de la casa paternal e se era molt ben portat ab mi”, Jaume Fiella va decidir que volia tornar a Catalunya per servir aquests oficis i, a la vegada, per ocupar-se i fer costat a la seva família més directa, és a dir, una seva neboda, Aldonça, mare d’onze fills, amb qui compartiria casa durant trenta anys.

Retorn a Catalunya. Presència pública Tant pel prestigi i contactes acumulats a Roma, com per la notorietat que comportava la seva dignitat de Degà, com també, sens dubte, gràcies als seus coneixements i a la reputació de la seva llarga carrera eclesiàstica romana, des que tornà a Catalunya Jaume Fiella es convertí, lògicament, en una de les primeres figures de l’Església barcelonina. No és pas d’estranyar, per tant, que les notícies de la seva actuació pública siguin abundants.

El maig de 1497, per exemple, dictà, juntament amb Pere Joan Costa, Vicari general del Bisbe de Barcelona, una sentència arbitral sobre les discòrdies que hi havia per la jurisdicció que el Bisbe de Vic pretenia tenir sobre els Canonges de Manresa. El març de 1502, el Rei Ferran II, compromès amb la reforma dels monestirs benedictins de la Corona d’Aragó, intercedí davant del Papa Alexandre VI (Roderic de Borja, que Jaume Fiella coneixia tan bé) perquè, quan quedés vacant l’Abadia de Sant Cugat del Vallès, encomanés a l’Abat de Montserrat, al Prior de Santa Anna de Barcelona i al mateix Jaume Fiella que el reformessin, per posar-lo en observança regular seguint l’exemple del que ja s’havia fet al Monestir de Montserrat. Entre el 1504 i el 1507, Jaume Fiella també actuà en diverses ocasions com a Vicari general dels Bisbes de Girona i Barcelona i de l’Arquebisbe de Tarragona en actes de la Inquisició, per exemple condemnant en efígie, perquè ja eren morts, un matrimoni gironí; assistint a la degradació, arran de la seva condemna per heretge, d’un Canonge de Lleida; intervenint en diversos actes de fe a la plaça del Rei de Barcelona; o sentenciant contra un heretge i apòstata florentí molt famós, anomenat mossèn Urbano. De la mateixa manera, el Degà Fiella també començà a ser convocat sovint, des de molt abans de ser elegit Diputat, com a Conseller dels Diputats del General o Generalitat, tant en qualitat de testimoni del braç eclesiàstic per assistir a insaculacions i extraccions de Diputats com per assessorar-los en diverses qüestions, com ara quines persones insaculades calia considerar impedides de concórrer a les extraccions.

Llaços familiars i promoció artística Altres actuacions de Jaume Fiella que es troben referenciades després del seu retorn a Barcelona estan relacionades amb el cultiu dels seus llaços familiars, per afavorir els seus renebots eclesiàstics, i amb la promoció artística. Servint-se de la seva posició i dels seus contactes amb la cort pontifícia, a tres dels renebots, que seguiren els seus passos en la carrera eclesiàstica, els va dotar de beneficis, mentre que a un altre renebot i a quatre renebodes els va ben casar amb representants dels grans llinatges barcelonins del moment, com ara els Dusai, els Descoll, els Santcliment o els Altarriba. Església d’Urgell

III

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Advertisement