Page 24

J

aume Fiella va néixer a Tremp a l’entorn del 1450 i va morir, segurament a Barcelona, el 1522. D’algú que, com ell, visqué a cavall de la segona meitat del segle XV i del primer quart del XVI, és normalment molt difícil poder-ne dir ni saber-ne gaires coses, a no ser que es tracti d’un rei o personatge de primer ordre de qui parlin les cròniques i annals de la història. Amb tot i amb això, el cas de Jaume Fiella és excepcional, perquè tenim la fortuna que ell mateix, en l’escriptura de fundació de la causa pia de l’hospital de Tremp, ens llegà una breu autobiografia, de la qual procedeix el fragment transcrit més amunt, que ens permet seguir-ne els passos i entreveure la magnitud i característiques del personatge. És gràcies al seu propi testimoni, per tant, que sabem que Jaume Fiella va néixer a Tremp. Que el seu pare es deia Joan Fiella i la seva mare Constança, filla de l’honrat Pere de Capdevila. Que tingué un germà i dues germanes que el premoriren. Que s’ocupà dels seus renebots com si fossin els seus propis néts. I, de fet, que tingué una especial cura de la seva família. És ell mateix qui assegura, també, com hem vist, que des de la primera edat tingué clar que volia seguir la carrera eclesiàstica i que, per això, començà a estudiar dret canònic des de ben petit, probablement a Tremp. Després, va estudiar dos anys a Lleida i, posteriorment, onze anys més a Tolosa de Llenguadoc. Tanmateix, va acabar els seus estudis a Roma, a redós de la Cúria pontifícia. S’hi va traslladar durant el primer any de pontificat del Papa Sixte IV, és a dir, entre l’agost del 1471 i l’agost del 1472. I va continuar-hi estudiant fins a obtenir el grau de doctor en dret canònic i en dret civil o, com es deia aleshores, en ambdós drets.

Estada a Roma. Relacions i contactes Segons ell mateix afirma, Jaume Fiella es va estar a Roma, al servei de la Cúria pontifícia, durant vint anys, fins a l’inici de la dècada dels noranta del Quatre-cents, per tant. S’hi formà, primer, i hi visqué, després, en conseqüència, com a mínim al llarg de tot el pontificat de Sixte IV (1471-1484) i del pontificat del seu successor, Inocenci VIII (14841492), i probablement també en el començament del pontificat del segon Papa Borja, Alexandre VI (1492-1503). II

Església d’Urgell

Jaume Fiella va tenir una estreta relació amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, que a més a més fou Bisbe d’Urgell (encara que, com s’esdevenia sovint en aquell temps, mai no es personés a la Diòcesi). Fou, precisament, mentre aquest era Vicecanceller de la Cúria pontifícia que Jaume Fiella hi obtingué diversos oficis i càrrecs notables, com el d’abreviador (és a dir, assistent en la redacció i supervisió de la correspondència apostòlica) o el d’escrivà apostòlic, càrrecs que denoten tant la seva exquisida formació com la seva notable progressió o cursus honorum en l’entorn pontifici. Fiella també va gaudir de la protecció d’un altre Cardenal procedent de les nostres terres, el català Joan-Galceran de Castre i de Pinós, que, com ell, pertanyia al cercle de Roderic de Borja. En aquest cas, la relació de Joan-Galceran de Castre i de Jaume Fiella va ser tan estreta que, quan el Dr. Fiella va tornar a Catalunya, es va encarregar d’administrar totes les rendes del Cardenal; i que, quan va fundar l’hospital de Tremp, hi va instituir una missa diària per la seva ànima, indicant que hi havia tingut molta relació ja des d’abans que fos Cardenal. Vint anys a Roma ben establert a l’entorn pontifici convertiren el Dr. Fiella no només en home de reputació sinó també, lògicament, en home i en eclesiàstic de fina cultura que, per descomptat, es féu amb els cercles propis de la refinada cultura humanista del moment. No és d’estranyar, per tant, que tingués també una estreta relació amb altres personatges procedents de les nostres terres de la talla de Jeroni Pau. Aquesta plena consciència de pertànyer a l’elit intel·lectual i, finalment, també social i econòmica del moment, és el que l’induí, precisament, com es veu en l’encapçalament de la seva fundació pia transcrit més amunt, a destinar-la, també conscientment, “a les persones pobres e sens letres” i a adreçar-s’hi “en vulgar romans y no en lengua latina, perquè los tals pobres, per ells mateixos, puguin haver-ne explanada notícia”.

Beneficis i prebendes en Bisbats catalans Mentre Jaume Fiella estigué instal·lat a Roma, hi anà acumulant, com era propi de l’època, diversos beneficis i prebendes en Bisbats catalans. Que, lògicament, vivint com vivia a Roma, no serví per-

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Advertisement