Page 1

Església

d Urgell

# 424 - GENER 2014

La Vall de Cremisan, darrera frontera de pau a Terra Santa Jaume Fiella, fill il·lustre del Bisbat d’Urgell El Cant de la Sibil·la d’Urgell arriba a tot Catalunya


Església d Urgell Índex

6

EL SÍ A LA VIDA, UN SIGNE DE FUTUR I D’ESPERANÇA Mn. Ignasi Navarri

EL DESAFIAMENT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL

4

Mn. Luis Eduardo Salinas

5

LA VALL DE CREMISAN, DARRERA FRONTERA DE PAU A TERRA SANTA

6

RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL A LES AUTORITATS I AL POBLE D’ANDORRA

13

EL CANT DE LA SIBIL·LA D’URGELL ARRIBA A TOT CATALUNYA

16

MEMÒRIA AGRAÏDA DE L’ANY 2013 A URGELL

18

13

Mn. Navarri

L’AFABILITAT Dr. Francesc Torralba

“ET HAEC OMNIA PRACTICARE” Mn. Ermengol Donisa

EL REGAL D’ANY NOU DELS JOVES Mn. Ramon de Canillo 16

DÉU ÉS AMOR

24 26

Mn. Enric Prat

27

DIETARI

28

QUADERNET PÀGINES CENTRALS: JAUME FIELLA, FILL IL·LUSTRE DEL BISBAT D’URGELL

I-VIII

Dra. Roser Salicrú

I-VIII

22

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “Per adquirir la saviesa del cor” (SI 90, 12)

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ra que hem passat pàgina del mes i de l’any del calendari, quan s’obre al davant nostre un nou any, un temps de gràcia i de novetat, hem de demanar amb el salmista: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies, Senyor, per adquirir la saviesa del cor” (Sl 90, 12). Aprendre a veure els dies de l’any a la llum de l’amor misericordiós de Déu Pare, que tot ho omple de vida, i alhora de la nostra feblesa i brevetat (cf. Sl 39, 5). La forma en què s’hauria d’avaluar un any té molt a veure amb si vam ser capaços d’estimar, de perdonar, d’experimentar l’alegria, d’aprendre coses noves, de doblegar els nostres egoismes, de compartir gratuïtament amb algú... sense tenir por al sofriment ni al tan temut fracàs, perquè tots dos són només instàncies d’aprenentatge. Si no m’agrada la vida que tinc, hauré de desenvolupar alguna estratègia per a canviar-la. Ser feliç és una decisió, no ens n’oblidem. Amb aquests criteris, ens podem preguntar què hem de fer per poder construir un bon any 2014, ja que tots estem en el camí de superar les dificultats, d’aprendre cada dia a ser millors i d’entendre que vam venir a l’existència per a estimar, deixar empremta, i ser feliços. No ho oblidem. Estimar Déu i el pròxim tots els dies del nou any i de la nostra vida. L’Escriptura ens diu que “venerar el Senyor és primícia de saviesa” (Sl 111, 10). Venerar, estimar, pregar, acollir la seva Paraula... i ser bons samaritans envers tothom qui trobarem pel camí de la vida. Tot està obert per a l’amor! Deixar empremta és com dir que ens caldrà aprendre a estimar la responsabilitat com una instància de creixement personal i social. El treball, sigui remunerat o no, dignifica l’esperit i ens fa bé en la nostra salut. Per això hem d’esperar ardentment

que l’economia es recuperi i que molts més puguin trobar el treball que els dignifiqui, sense dependre d’ajudes. Ens hem de poder cansar perquè això vol dir que estem lliurant el millor de nosaltres. A aquesta terra vam venir a cansar-nos-hi, ja que per a dormir tenim segles després. Ser feliços, lliures, desplegar totes les potencialitats que portem... Valorem la llibertat com una forma de vèncer-se un mateix i entendre que ser lliure no és fer el que jo vull. Potser hauríem d’exercir la nostra llibertat fent el que hem de fer, amb goig, i conrear la força de voluntat, l’esperit de sacrifici i abnegació, aquest meravellós talent de poder esperar, de postergar gratificacions immediates darrere de coses millors. Tractem de créixer en la dimensió espiritual. L’obertura a la transcendència i donar sentit al que fem té a veure amb “la intel·ligència espiritual” (F. Torralba). Tractem de dosificar la tecnologia i donem pas al diàleg, a les trobades familiars i amb amics, dins i fora de casa. Valorem la intimitat, el caliu i l’amor dins la família. Serem feliços no perquè desapareguin els problemes (estar viu és sempre tenir nous problemes...) sinó perquè els aprendrem a enfrontar “amb la saviesa del cor”. Les alegries, quan es comparteixen, es fan més grans; i en canvi, amb les penes passa a l’inrevés, es fan més petites. Potser el que passa és que en compartir, el que es dilata és el cor. Per al 2014 demanem un cor ben gran, ple de fe, per gaudir de les alegries i perquè les penes no ens facin mal. Bon any 2014!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

El sí a la vida, un signe de futur i d’esperança em celebrat fa ben poc les conseqüència d’una agressió sexual o maltractes en l’ambient familiar. Aleshores la responsabilitat recau festes de Nadal, del nai- (indicació ètica). La llei orgànica de 2010 de salut se- sobre el metge. xement del Fill de Déu fet L’avantprojecte de llei elaborat home. La festa de la vida i de la dig- xual i reproductiva i de la interrupció nitat de la vida humana per excel- voluntària de l’embaràs despenalitza per l’executiu actual redueix a dos la pràctica de l’avortament durant els supòsits per a la interrupció de lència. El naixement d’un infant és sempre les primeres 14 setmanes de gesta- l’embaràs: que hi hagi un greu perill un signe de vida, de futur i d’esperan- ció. Aquest termini pot allargar-se per a la salut física o psíquica de la ça. I com ja va succeir el desembre de fins a la setmana 22 en casos de mare, sempre que aquest perill vingui 2009, quan el Congrés dels Diputats “greu risc per a la vida o la salut de avalat per una certificació mèdica; o aprovà l’actual llei de salut sexual la mare o del fetus”. A partir de les bé que l’embaràs sigui conseqüència i reproductiva i de la interrupció 22 setmanes, la gestació només es d’una violació, denunciada dins les dotze primeres setmanes voluntària de l’embaràs, ara de gestació. Les menors no ha tornat a passar. Aquestes podran avortar sense coneifestes s’han vist esquitxades xement patern. per un continuat enfrontaÉs trist, i fa pensar, que la ment entre el sí a la vida i el sacralitat de la vida depengui, no a la vida dels concebuts en la pràctica, dels qui tenen el però encara no nascuts, degut poder polític, econòmic i cula la polèmica que ha generat tural. Ells són els qui determil’avantprojecte de reforma nen qui té dret a viure i qui no de la llei de l’avortament, en té. Davant tanta frivolitat, anunciada pel govern el 20 serà bo recordar els principis de desembre, anomenada del “Manifest de Madrid”, de “Llei de protecció de la vida 17 de desembre de 2009. Un del concebut i dels drets de document firmat per un grup la dona embarassada”. Un de més de dos mil científics, avantprojecte de llei que vol professors i intel·lectuals tornar a la despenalització de diferents branques de la en determinats supòsits biomedicina, les humanitats que ja s’establia en la llei i les ciències socials: orgànica de 1985, i derogar 1. Hi ha sobrada evidència cila despenalització en funció El fetus no forma part de cap òrgan de la mare, sinó que és la primera realitat entífica de que la vida comença dels terminis que estableix corporal de l’ésser humà. en el moment de la fecundació. la llei de 2010, recorreguda 2. Que el zigot, després embrió, al Tribunal Constitucional. Fem una podrà interrompre en dos supòsits: mirada a aquestes lleis de l’Estat que es detectin anomalies en el fetus després fetus, no forma part de cap espanyol que en nom de la dignitat incompatibles amb la vida, o que òrgan de la mare, sinó que és la pries detecti en el fetus una malaltia mera realitat corporal de l’ésser humà, l’acaben esclafant. La llei orgànica de 1985 despena- extremadament greu i incurable en un ésser nou i singular, distint del seu litza l’avortament en tres supòsits el moment del diagnòstic i així ho pare i de la seva mare. 3. Que un avortament no és només prou coneguts: en cas de greu risc confirmi un comitè clínic. En els cassos de nenes de 16 a 17 “la interrupció voluntària de l’embaper a la salut física o psíquica de la mare (indicació terapèutica); en cas anys que vulguin avortar, ha de ser ràs”, sinó “la interrupció d’una vida de risc que el no nascut neixi amb informat almenys un dels pares o humana”. 4. Que es precís que la dona que malformacions (indicació eugenè- tutors legals de la menor, excepte si sica); i en cas que l’embaràs sigui al·leguen risc d’amenaces, coaccions decideix avortar ho faci de manera

H

4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA lliure, després d’un coneixement informat i precís del procediment i de les conseqüències d’una decisió irreparable. 5. Que és precís que les dones que decideixin avortar coneguin les seqüeles psicològiques d’aquests acte i, en particular, del quadre psicopatològic conegut com el “síndrome postavortament”. 6. Que s’ha de respectar la llibertat d’objecció de consciència en aquesta matèria del metge que no desitgi

És trist, i fa pensar, que la sacralitat de la vida depengui, en la pràctica, dels qui tenen el poder polític, econòmic i cultural practicar un avortament. 7. Que l’avortament és una tragèdia per a la societat. Una societat indiferent a la matança de prop de 120.000 nadons l’any és una societat fracassada i malalta. 8. Que l’avortament ni és ni pot ser un dret. Una llei de l’avortament sense límits convertiria la dona en l’única responsable d’un acte violent contra la vida del seu propi fill. 9. Que l’avortament és especialment dur per a una jove de 16 a 17 anys, a qui es pretén privar de la presència, del consell i del recolzament dels seus pares a l’hora de prendre la decisió de seguir amb l’embaràs o avortar. A Espanya, amb 49 milions escassos d’habitants, es registren uns 112.400 avortaments l’any. S’estima que des que va ser legalitzada la interrupció de l’embaràs, l’any 1985, fins a final de l’any 2013 s’hauran efectuat uns dos milions d’avortaments a tot el país, dels quals els deguts a riscos greus per a la salut del fetus o com a conseqüència d’una violació suposen una proporció pràcticament residual. Mn. Ignasi Navarri

L

a revolució electrònica de les comunicacions ha permès transformar substancialment l’espai públic de la vida social. Penetrant fins a la intimitat de les llars, els mitjans han aconseguit familiaritzar les persones i les famílies amb els assumptes que afecten tota la societat i s’han fet, al mateix temps, portadors de les necessitats socials. El funcionament de la democràcia actual seria impensable sense la informació transmesa pels mitjans de comunicació. Part important de l’activitat política es realitza, en conseqüència, a través dels mitjans i en els mitjans, complementant i reforçant, de vegades, l’acció de les institucions públiques i socials en general. Des del Concili Vaticà II, el magisteri de l’Església ha acompanyat amb gran estima el desenvolupament dels mitjans de comunicació, i n’ha fet ús per portar la veu dels pontífexs fins als confins del món. Però ha manifestat també la necessitat d’un discerniment i judici evangèlic sobre els continguts que es transmeten i sobre el seu efecte sobre la formació de les consciències i les relacions humanes L DESAFIAMENT que fomenten o inhibeixen. La naturalesa i la finalitat de les comunicacions humanes DELS MITJANS ha de ser un compromís amb les qüestions DE COMUNICACIÓ relatives a la veritat. Un comunicador pot intentar informar, educar, entretenir, conSOCIAL vèncer, consolar... però el valor final de qualsevol comunicació resideix en la seva veracitat. Adverteix el Concili que “la passió per la veritat també pot servir de cert escepticisme metodològic, especialment en qüestions d’interès públic, cosa que no ha de distorsionar ni convertir-se en un cinisme relativista segons el qual es rebutgi o s’ignori habitualment qualsevol apel·lació a la veritat i a la bellesa”. Hi ha la impressió que aquesta advertència s’aplica de manera especial als polítics que, de fet, habitualment fan ús d’aquest “cert escepticisme metodològic” en els seus actes de fiscalització i control de l’autoritat política, com també quan reben peticions interessades de grups de persuasió i de pressió professionals. Però també quan tenen la temptació de valer-se d’aquesta metodologia i transformar-la en un cert cinisme relativista de cara als mitjans de comunicació amb el propòsit de captivar audiències, familiaritzar els ciutadans amb la seva imatge i augmentar el cabal de vots. Per a assolir aquest objectiu se n’aprofiten de l’alta credibilitat de què gaudeixen els mitjans d’informació entre la població i de l’actitud de les audiències que busquen a través dels fòrums i de les discussions sobre els problemes de les persones, sovint sense concedir cap importància ni a l’artificialitat dels problemes ni a la veracitat de les imputacions sempre que siguin útils per a decidir quins són els guanyadors i quins són els perdedors. El simulacre i la impostura, l’escàndol i fins i tot les extravagàncies poden tenir també el seu rèdit si ajuden a cridar l’atenció dels espectadors i a encimbellar una figura pública. Encara que es pugui dir, d’alguna manera, que tal problema ha acompanyat sempre la vida política de les nacions, els mitjans ho han potenciat i massificat fins a nivells mai abans coneguts, ja que l’espai públic ha envaït també la privacitat de les llars. Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

E

Església d’Urgell

5


La Vall de Cremisan, darrera frontera de pau a Terra Santa Crida dels Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa perquè s’aturi la construcció del mur que deixaria Betlem aïllada de Jerusalem Durant la visita realitzada els dies 11 al 16 de gener, els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa han dedicat part de la seva estada a conèixer de prop les condicions de vida de les comunitats cristianes a Gaza així com l’estat actual del conflicte que afecta els habitants de

“L

a destrucció de la Vall de Cremisan i l’expropiació de terres no es pot justificar de cap manera per raons de seguretat. Des del principi del conflicte, s’han suggerit diverses alternatives per al traçat del mur. Si els jutges que hauran de decidir el cas són justos i honestos, el mur no passarà per la vall. Mentrestant, nosaltres seguirem pregant”. Són paraules del sacerdot sal·lesià Mario Cornioli, del monestir que l’orde té a la vall, al terme de la localitat de Beit Jala (a Cisjordània), on també hi ha un convent de les Filles de Maria Auxiliadora i on 58 famílies cristianes lluiten des de fa temps als tribunals, junt amb aquestes dues comunitats religioses, per aturar l’expropiació de les seves terres. Beit Jala ja va perdre dos terços del territori del seu terme quan el Govern israelià va autoritzar els assentaments de Gilo i Har Gilo. Els assentaments, però, són posteriors al 1967, i per tant són il·legals segons els acords internacionals que afec6

Església d’Urgell

la Vall de Cremisan, on les autoritats israelianes projecten la construcció d’un mur que contravindria els acords internacionals i suposaria l’expropiació de les terres (i, per tant, del seu mitjà de vida) de desenes de famílies cristianes, a més de deixar la ciutat de Betlem completament aïllada de Jerusalem.

ten l’Estat d’Israel. L’executiu israelià vol ara, adduint motius de seguretat, estendre el traçat del mur de separació que ha aixecat en diferents llocs de les seves fronteres de manera que bona part dels terrenys de la vall (els més fèrtils) quedarien annexionats a Israel i es crearia així una connexió dels esmentats assentaments fronteres endins. La proximitat de la vall a Jerusalem és un altre dels factors que la fan molt cobejable per a les autoritats israelianes, en vistes a la ubicació de futurs assentaments. El projecte israelià, tanmateix, entra en conflicte amb els drets de les 58 famílies cristianes propietàries del terreny, per a les quals suposaria perdre el seu únic mitjà de vida. La vall és des d’antic un terreny de conreu d’oliveres, ametllers i vinyes (part del sistema de rec es remunta a l’època romana i hi ha un projecte per demanar que la Unesco declari les terrasses de conreu Patrimoni Mundial de la Humanitat), a més de ser el principal “pulmó verd”

de la regió de Betlem. De fet, la construcció del mur segons el traçat que pretén Israel deixaria la ciutat de Betlem pràcticament aïllada, sense una connexió directa amb Jerusalem. També deixaria completament encerclat el convent i la seva escola, on actualment reben educació uns 400 infants, que quedaria transformada en una mena de presó a cel obert. La gravetat de la situació ha fet que els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals, que van visitar la vall durant la seva estada a Terra Santa, subscrivissin un comunicat [que reproduïm íntegrament en aquestes pàgines] en suport de les famílies cristianes de Beit Jala afectades, el qual es va fer públic el 28 de gener, el dia abans de la data prevista perquè la Cort Suprema d’Israel emetés el seu veredicte sobre la construcció del mur a Cremisan. Tanmateix, en el moment de tancar aquest article l’alt tribunal israelià ha fet pública la decisió d’ajornar el seu veredicte fins que el Govern


Pregària dels Bisbes de la Coordinadora durant la seva visita a la Vall de Cremisan. A sota, vista aèria de la vall amb el dibuix del traçat del mur que volen aixecar les autoritats israelianes i que deixaria Betlem completament aïllada de Jerusalem.

Església d’Urgell

7


Necessitat urgent de suport a les famílies de Beit Jala que reclamen justícia Els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa criden a l’oració i a la pressió internacional quan s’inicia la vista oral de la Cort Suprema d’Israel sobre el conflicte de la Vall de Cremisan

E

ls Bisbes de la Coordinadora de Conferències oral sobre la construcció d’un mur de seguretat a la Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa Vall de Cremisan i el recurs de les famílies afectades fem una crida perquè es garanteixi la justícia a la Vall per protegir les seves terres. de Cremisan, prop de Betlem. Els plans d’Israel per Ens preocupa profundament, com ja hem manifestat construir un mur de repetidament, que seguretat a la teraquest mur planificat ra de 58 famílies per a la seguretat sicristianes haurien gui per consolidar zode ser abandonats. nes d’assentaments i Durant la nostra per separar de manerecent visita a Terra ra permanent Betlem Santa vam poder respecte de Jerusareunir-nos amb mollem. Aquest pla en tes famílies de Beit concret és com un Jala i tenir, així, microcosmos sobre coneixement del la tràgica situació seu dolor i angoixa. que hi ha a Terra S’enfronten a l’ameSanta, que incita al naça de pèrdua de ressentiment i a la la seva terra i dels desconfiança, i que fa seus mitjans de vida Vista de la Vall de Cremisan, on s’aprecia, paral·lel a la carretera, el tram de mur construït fins ara encara menys probaja que el projectat pels israelians. ble trobar la solució mur de seguretat que tant es necessita. destruirà vinyes, oliveres i horts, i els separarà de Les nostres oracions estan amb el poble de Beit Jala les seves terres. en el seu anhel de justícia. També les oferim per tots Reconeixem el dret de l’Estat d’Israel a la seguretat els que busquen una pau justa a Terra Santa. i a tenir les seves fronteres segures. No obstant això, el traçat previst del mur de seguretat es desvia marEls Bisbes de la Coordinadora de Conferències cadament de la Línia Verda (Green Line), la línia de Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa, 28 separació internacionalment reconeguda que separa de gener de 2014. Israel dels territoris capturats en la Guerra dels Sis Arquebisbe Stephen Brislin, Sud-àfrica Dies de 1967. Més de tres quartes parts del traçat Bisbe Pierre Bürcher, Escandinàvia, Finlàndia i previst per al mur cau fora de la Línia Verda i és il·legal, Islàndia d’acord amb una opinió consultiva de referència de la Bisbe William Creen, Irlanda Cort Internacional de Justícia, així com una violació Bisbe Michel Dubost, França flagrant de la Convenció de Ginebra i de la Declaració Arquebisbe Paul-André Durocher, Canadà Universal dels Drets Humans. Arquebisbe Patrick Kelly, Anglaterra i Gal·les Instem als nostres governs perquè animin Israel a Bisbe William Kenney, Anglaterra i Gal·les complir amb la llei internacional. En concret, perquè Bisbe Declan Lang, Anglaterra i Gal·les Israel respecti els mitjans de vida d’aquestes famíBisbe Denis Nulty, Irlanda lies i perquè el poble de Beit Jala sigui protegit d’una Bisbe Richard Pates, Estats Units d’Amèrica major expropiació de les seves terres i llars per part Bisbe Thomas Renz, Alemanya d’Israel. Aquesta és una qüestió urgent ja que el 29 Bisbe Janusz Stepnowski, Polònia de gener la Cort Suprema d’Israel comença la vista Arquebisbe Joan-Enric Vives, Espanya i Andorra

8

Església d’Urgell


justifiqui els motius per aixecar el mur segons el traçat que proposa i perquè descarta altres traçats alternatius, amb la qual cosa el veredicte final es podria demorar fins a l’estiu. Aquesta decisió obre una nova porta d’esperança per als habitants de Beit Jala, sobretot tenint present la visita que el Sant Pare farà a Terra Santa (en concret, visitarà les ciutats d’Amman, Jerusalem i Betlem) el maig vinent. Una visita que, tal com deia el Patriarca Llatí de Jerusalem, S.B. Fouad Twal, serà per a tothom, cristians, jueus i musulmans, “una oportunitat per oblidar per un moment la nostra situació i escoltar el missatge de diàleg i de pau del Papa Francesc”. Tot i l’atapeïda agenda de l’estada, els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa van voler dedicar tota una jornada a conèixer de prop les condicions en què viuen les comunitats cristianes de Gaza, on van concelebrar l’Eucaristia dominical del 12 de gener a l’església de la Sagrada Família. La presència cristiana a Gaza és relativament petita (amb prou feines mil cinccentes persones en una població total d’un milió i mig), però la tasca que fan és “força encoratjadora”, segons va explicar a la seva tornada l’Arquebisbe d’Urgell en unes declaracions a Ràdio EstelRàdio Principat. Hi ha quatre escoles catòliques que, a més de la

Eucaristia a l’església de la Sagrada Família de Gaza. Després de la celebració, el Bisbes van poder conversar amicalment amb els fidels de la Parròquia (a sota).

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

9


A dalt, a l’esquerra, Mons. Vives amb el Dr. Nabil Shaath, ex Primer Ministre de l’Autoritat Nacional Palestina. A sota, reunió amb l’Alcaldessa de Betlem, Vera Baboun. A la dreta, de dalt a baix, el Bisbes de la Coordinadora al centre de rehabilitació El Amal; amb els joves d’un taller ocupacional a Gaza; i en un debat amb alumnes de la Universitat de Betlem.

funció educativa que els hi és pròpia, “fan una tasca molt i molt important en suport de les famílies”. A més, les diferents congregacions cristianes duen a terme un treball assistencial “molt i molt ferm” en favor dels més necessitats en un territori on tothom 10

Església d’Urgell

viu en condicions molt precàries, com per exemple l’alberg per a nens abandonats que atenen les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta. “La situació és insostenible, molt dramàtica, amb tanta i tanta gent

vivint en una situació semblant a una presó”, explicava Mons. Vives, que malgrat tot, vol veure “una llum d’esperança en el món diplomàtic, especialment en la tenacitat del Secretari d’Estat dels Estats Units d’Amèrica, John Kerry”, que el 14


Els habitants de Gaza que volen accedir a territori israelià han de travessar un estret passadís enreixat, semblant al corredor d’una presó. A sota, dues imatges dels carrers de Gaza que palesen les precàries condicions de la gent que hi viu.

de gener es va reunir al Vaticà amb el Secretari d’Estat de la Santa Seu, Mons. Pietro Parolin, per parlar extensament de la situació al Pròxim Orient. Tanmateix, la situació per als habitants de Gaza s’ha vist agreujada en els darrers temps a causa de l’embargament tan dur a què els sotmet el Govern israelià, amb carències importants de matèries bàsiques,

i pel tancament dels túnels que els connectaven amb Egipte (que els permetien pal·liar en part l’abastiment de la població), a causa de la convulsa situació en aquell país. “La situació és molt complexa, i cal escoltar també els arguments dels israelians”, reflexionava l’Arquebisbe Joan-Enric a Ràdio Principat, “però uns i altres han d’entendre que cal superar els odis; no podem continuar

recordant contínuament les ferides i els greuges del passat perquè aquest no és el camí per avançar cap a un acord de pau durador”. I, seguint aquest raonament, invocava l’esperit conciliador de Nelson Mandela, que va ensenyar al món que per assolir la pau és necessari fer l’esforç de mirar els que tens al costat, fins i tot els teus enemics, amb els ulls de l’amor fratern. Església d’Urgell

11


Declaració de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa

C

om a Bisbes d’Europa, Àfrica del Sud i Amèrica del que les aspiracions de justícia de banda i banda es Nord, arribàrem a Terra Santa per resar i donar compleixen. suport a la comunitat cristiana i la causa de la pau. Instem als funcionaris públics a esdevenir líders de A Gaza vam ser testimonis de la profunda pobresa l’esperança, no persones d’obstrucció. Fem una crida de la gent, i la presència valenta de les comunitats que escoltin les paraules del Papa Francesc, que va cristianes petites i vulnerables de per si. dir recentment al Cos Diplomàtic: “La represa de les Gaza és un desastre fet per l’home, un escàndol converses de pau entre israelians i palestins és un sigespantós, una injustícia que clama a la comunitat ne positiu, i expresso la meva esperança que les dues humana per una resolució. Fem una crida als líders parts resoldran, amb el suport de la comunitat internapolítics per micional, a prendre llorar la situació decisions valenhumanitària de la tes per trobar població de Gaza, una solució justa assegurant l’aci duradora a un cés a les necesconflicte que nesitats bàsiques cessita amb urper a una vida gència posar-ne humana digna, fi” (13 de gener les possibilitats de 2014). de desenvolupaEn sortir de la ment econòmic, Terra Santa, els i la llibertat de Bisbes i el poble moviment. de l’Església loEn la situació cal romanen en desesperada de els nostres cors. Gaza, ens trobem Ells no estan sols. amb persones Els Bisbes de la Coordinadora amb el Patriarca Llatí de Jerusalem, Sa Beatitud Fouad Twal (al centre, a la Juntament amb d’esperança. Ens primera fila). ells, nosaltres sentim encoratjats per la nostra visita a petites som persones d’esperança. Preguem perquè la visita comunitats cristianes, que dia rere dia, a través de del Papa Francesc a la Terra Santa reforçarà l’espemoltes institucions, estenen la mà amb compassió rança en la regió. Creiem que una pau duradora és cap als més pobres dels pobres, tant musulmans possible. com cristians. Seguim pregant i donant suport als sacerdots, religiosos, religioses i laics que treballen Signen la declaració en data 15 gener de 2014: a Gaza. Ells exerceixen un ministeri de presència, Arquebisbe Stephen Brislin, Sud-àfrica tenen cura dels nens discapacitats i de la gent gran, Bisbe Pierre Bürcher, Escandinàvia, Finlàndia i i ensenyen als joves. Islàndia El seu testimoni de fe, esperança i amor ens va Bisbe William Creen, Irlanda donar esperança. Aquesta és precisament l’espeBisbe Michel Dubost, França rança necessària en aquest moment per aconseguir Arquebisbe Paul-André Durocher, Canadà la pau, una pau que només pot ser construïda sobre Arquebisbe Patrick Kelly, Anglaterra i Gal·les la justícia i l’equitat per a tots dos pobles. Els paBisbe William Kenney, Anglaterra i Gal·les lestins i els israelians necessiten desesperadament Bisbe Declan Lang, Anglaterra i Gal·les aquesta pau. A tall d’exemple, a la vall de Cremisan Bisbe Denis Nulty, Irlanda la ruta de la barrera de seguretat amenaça la terra Bisbe Richard Pates, Estats Units d’Amèrica agrícola conreada per generacions de 58 famílies Bisbe Thomas Renz, Alemanya cristianes. Les actuals converses de pau arriben en Bisbe Janusz Stepnowski, Polònia un moment crític. Ara és el moment per assegurar-se Arquebisbe Joan-Enric Vives, Espanya i Andorra

12

Església d’Urgell


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal a les Autoritats i al Poble d’Andorra

L

L’Arquebisbe i Copríncep, entre el Cap del Govern d’Andorra i el Síndic General, amb els representants de les principals institucions públiques andorranes i el Representant Personal del Copríncep i la Secretària General dels Serveis del Copríncep. A sota, una àmplia representació de la Cúria diocesana, així com l’ambaixador d’Espanya a Andorra i diferents personalitats de la societat andorrana, durant el discurs de Mons. Vives.

’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir el dia 19 de desembre al migdia, al Palau Episcopal, la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra. A la recepció hi van assistir els representants de les principals institucions públiques del Principat, encapçalats pel Cap del Govern, M. I. Sr. Antoni Martí; el Síndic General, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i la Subsíndica, M. I. Sra. Mònica Bonell; el President del Tribunal Constitucional, M. I. Sr. Juan Antonio Ortega DíazAmbrona; el Vicepresident del Tribunal Superior de la Justícia, M.I. Sr. Jaume Sansa; els presidents dels Grups Parlamentaris al Consell General, els Ambaixadors d’Espanya i França, així com els membres del Gabinet ministerial i una àmplia representació dels Comuns de les diferents Parròquies, encapçalada pel Cònsol Major de Canillo, Hble. Sr. Josep Mandicó Calvó. També hi van ser presents el Secretari de la Representació Personal del Copríncep Francès, els màxims representants de la Cúria diocesana, regidors de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, i un gran nombre de personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes. Església d’Urgell

13


Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra

B

on Nadal a tots! I el meu agraïment per haver respost a la invitació de retrobar-nos en aquest palau episcopal centenari, signe de les tradicions andorranes més nobles i estimades, com la “quèstia”, i emblema de l’estima del poble andorrà pels seus “Prínceps defensors”, institució mil·lenària que ha anat evolucionant fins a la Constitució democràtica de la qual n’estem celebrant el seu vintè aniversari en aquest any. Un any més, ens podem retrobar, quan ja és molt a prop la festa del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el Príncep de la Pau. I intercanviem salutacions i bons desitjos de pau i benestar. Enguany m’agrada que la meva felicitació nadalenca al país s’inspiri en el gran valor moral i religiós de la fraternitat. És aquest valor el que també ha triat el nostre nou Papa Francesc, per enviar al món en el seu primer Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau del primer de gener. El nostre nou Papa ha renovat esplèndidament, des de la seva senzillesa i proximitat, la institució del Romà Pontífex, i vol desitjar a tothom una vida plena i feliç. Ell destaca que aquesta vida plena té un element essencial, la fraternitat: veure els altres no com a enemics o contrincants, sinó com a germans als quals cal acollir i estimar. Sense veure l’altre com a germà, és impossible que tinguem una societat justa, i una pau estable i duradora. Tos els ciutadans d’Andorra estem cridats a construir una comunitat formada per germans que s’acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres. Que no ens passés que caiguéssim en el que el Papa Francesc denuncià, des de l’illa de

14

Església d’Urgell

Lampedusa, aquest lloc de dolor i de mort, entrada a l’Europa dels drets humans, que sovint tanca les portes als emigrants i als fugitius de les opressions del món d’avui. El Papa denuncia que hem globalitzat la indiferència, i ens hem habituat al sofriment dels altres, tancant-nos en nosaltres mateixos. És veritat que les noves tecnologies, que la globalització que creix avui en el món té un punt molt positiu ja que ens apropa als altres però, de fet, no ens fa germans. Les nombroses situacions de desigualtat, pobresa i injustícia que hi ha en el nostre món revelen no només una profunda falta de fraternitat, sinó la mancança, i de vegades l’absència, d’una cultura de la solidaritat. L’individualisme, l’egocentrisme i el consumisme materialista debiliten els llaços socials i fomenten la mentalitat del “descartar” que porta a l’abandonament dels més febles, dels qui són considerat inútils, siguin vells, nens no nascuts, malalts, persones dependents... No volem veure les injustícies i ens fabriquem teories i ideologies que justifiquin els egoismes més negatius. Ara que el nostre país enforteix els seus lligams amb la Unió Europea ens convé retenir aquest missatge de justícia i de pau, de fidelitat a les nostres arrels i als grans pactes subscrits, d’amor a la família i a les seves tradicions. Nadal ha de significar fer lloc per a aquesta crida a la fraternitat, a la preocupació pels germans. Estem cridats a la fraternitat, però podem caure en l’egoisme. És precisament l’egoisme el que hi ha en el fons de tantes guerres i injustícies que en aquestes festes de Nadal encara ens apareixen com a més tràgiques i injustes: molts homes i dones

moren a mans de germans que no saben reconèixer-se com a tals, és a dir com a éssers fets per a la reciprocitat, per la comunió i per al do, amb una dignitat inalienable i que tots hem de respectar i promoure. En l’antiga saviesa andorrana, recopilada per Antoni Fiter i Rossell, hi trobem una gran divisa per a tots els andorrans que volem ser fidels a les nostres arrels i tradicions. Diu la Màxima 19a del Manual Digest: “Desvetllar-se en que los Pobles no se arraigen Vandos y Enemistats, antes bé reduir a tots a una Santa y Cristiana Pau”. S’adiu amb el que el Papa Francesc acaba de dir: “La fraternitat és el fonament i el camí per a la pau”. No només entre les persones, sinó també entre les nacions, ha de regnar un esperit de fraternitat, sense deixar-se portar per l’“afany de guany” o per la “set de poder”. També en aquest Nadal, immersos com estem encara en una crisi econòmica de grans proporcions, de la qual també Andorra se’n ressent, voldria remarcar que la fraternitat és la premissa per vèncer la pobresa. I que aniria bé redescobrir la fraternitat en l’economia. El fet que les crisis econòmiques se succeeixin una darrere l’altra, hauria de portar a les oportunes revisions dels models de desenvolupament econòmic i a un canvi en els estils de vida. Un canvi que reclama cessions, renúncies, perdre perquè el conjunt guanyi, aportar amb justesa al bé comú perquè pugui ser redistribuït amb justícia. També deu ser cert que la crisi actual, amb greus conseqüències per a la vida de les persones, pot ser una ocasió propícia per a recuperar les virtuts de la prudència, de la temprança, de la justícia i de la for-


talesa. Virtus, unita, fortior. Aquestes virtuts ens poden ajudar a superar els moments difícils i redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns als altres. Es necessita una conversió dels cors que permeti a cadascú reconèixer en l’altre un germà del qual preocupar-se’n i amb el qual col·laborar per construir una vida plena per a tots. Les justes ambicions de les persones, sobretot si són infants i joves, no es poden frustrar i ultratjar; no es pot defraudar l’esperança de poder realitzar-les i entre tots els andorrans ens hem de fer capaços de preparar un futur amb esperança per als nostres joves. Hem d’educar i ens hem d’educar a no considerar

a tots a una Santa y Cristiana Pau”. El necessari realisme de la política i de l’economia no pot reduir-se a un tecnicisme privat d’ideals, ignorant la dimensió transcendent de l’home. Quan falta aquesta obertura a Déu i a les seves lleis morals, quan pretenem dir nosaltres el que està bé i el que està malament, tota activitat humana es torna més pobra i les persones queden reduïdes a objectes d’explotació. Només si accepten moure’s en l’ampli espai assegurat per aquesta obertura al Creador, que estima cada home i cada dona, la política i l’economia aconseguiran estructurar-se sobre la base d’un autèntic esperit de caritat fraterna i podran ser instruments eficaços

Mons. Joan-Enric Vives, en el moment d’adreçar-se a les Autoritats i el Poble d’Andorra en la tradicional Recepció de Nadal.

el proïsme com un enemic o un adversari al qual eliminar. Finalment la fraternitat genera pau social, crea equilibri entre llibertat i justícia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el bé dels individus i el bé comú. I una comunitat política ha d’afavorir tot això amb transparència i responsabilitat. Siguem fidels al que ens reclama el Manual Digest, que “no se arraigen Vandos y Enemistats, antes bé reduir

de desenvolupament humà integral i de pau social duradora. Acabem d’acomiadar un gran President de la República de Sudàfrica, Nelson Mandela, conegut al seu país com a Madiba, l’apel·latiu dels savis de la seva tribu. El primer President negre del seu país, que exercí la presidència de 1994 al 1999, i fou Premi Nobel de la Pau el 1993; incansable lluitador per la llibertat i símbol carismàtic de l’abolició de

l’apartheid i de la unitat de tota la nació sud-africana. Ell va demostrar que la pau era possible, que no era una utopia sinó un bé concret que ve de Déu i que podem contribuir a edificar-la gràcies al nostre esforç personal i solidari. Ell ha estat una de les personalitats inoblidables del segle XX i un d’aquests escassos polítics sobre els quals pràcticament ha existit una admiració global. Durant els seus 27 anys de captiveri a la presó de Robben Island, davant de Ciutat del Cap, Mandela no va deixar de participar en la causa de l’alliberament negre, convertint-se en la figura més coneguda de la lluita contra el racisme. Mandela va posar en marxa la política de reconciliació nacional, guanyant per a aquesta causa, a poc a poc, tots els estaments del poder blanc. Mandela va preferir triar el perdó abans que la venjança i va treballar per la integració entre negres i blancs, i per la pacificació del país abans que deixar-se portar pel revengisme, cosa que va causar l’enorme sorpresa dels antics opressors. Com va declarar després de sortir de la presó: “d’una desmesurada catàstrofe humana ha de néixer una societat de la qual la humanitat se’n senti orgullosa”. I ens va demostrar la força immensa de la reconciliació, el poder de la fraternitat. Guardem el seu exemple en els nostres cors i extraiem-ne lliçons de vida personal, institucional i política per al nostre Principat, i sobretot per a la nostra vida social andorrana. És Nadal! Jesús neix i ens ajuda amb el seu exemple en el camí de la fraternitat, la reconciliació i la pau. “Pau als homes i dones de bona voluntat!” A tots Vostès, a les seves famílies i a tots, els desitjo santes festes de Nadal i Any Nou! Visca Andorra! + Joan-Enric Vives Església d’Urgell

15


El Cant de la Sibil·la d’Urgell arriba a tot Catalunya Televisió de Catalunya va retransmetre en directe la Missa del Gall des de la Catedral de Santa Maria d’Urgell

“A

La soprano Laura de Castellet va interpretar els versos del Cant de la Sibil·la a la Catedral d’Urgell, com a pròleg a la Missa del Gall, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra (a sota).

16

Església d’Urgell

l jorn del judici / parrà qui aurà fet servici”. La veu de la Sibil·la entonava la seva profecia tot just la mitjanit del 24 de desembre, però enguany el seu cant no va ressonar només dins els murs de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, sinó que va arribar a tots els racons de les terres catalanes gràcies a la retransmissió en directe que va fer Televisió de Catalunya a través del Canal 33, i que permeté també als espectadors participar de la posterior celebració de la Missa del Gall, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Canonges del Capítol Catedral, i solemnitzada amb les veus del Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra, dirigits per Catherine Metayer. El Cant de la Sibil·la va ser interpretat com en les edicions anteriors (enguany ha estat el tercer any que es canta com a preàmbul a la Missa del Gall des que es va recuperar la tradició) per la soprano Laura de Castellet, amb la partitura musical per a orgue tocada per Lluís Obiols, i amb la novetat enguany de l’acompanyament d’un cor de vint-i-set cantaires, la qual cosa va donar encara més profunditat i transcendència als versos que anuncien un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final. La profecia cantada per la Sibil·la formava part d’un dama litúrgic que es remunta a l’època medieval, del qual se n’han conservat diferents versions arreu dels territoris de tradició cristiana. En concret, a La Seu d’Urgell els versos es remunten al principi del segle IX, quan l’Església carolíngia combaté el Bisbe Fèlix, sospitós d’haver abraçat l’he-


Homilia de Nadal de l’Arquebisbe Joan-Enric A tots, Sant i Joiós Nadal 2013 El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum... No tingueu por... Us anuncio una gran alegria. Avui us ha nascut un Salvador que és el Messies, el Senyor. Nadal és la bona notícia, la millor notícia, que el Senyor ens és proper, present en nosaltres i enmig de nosaltres, fet infant pobre, nascut per cridar i acollir els pobres... per ensenyar-nos a ser pobres davant de Déu. “Ve com un amic, com un germà, i alhora com far lluminós de la nostra vida. Jesús és Déu, però s’ha abaixat a caminar amb nosaltres. És el nostre amic, el nostre germà. El que ens il·lumina en el nostre camí” (Cfr. Papa Francesc, homilia del 24 març de 2013). Déu es fa realment un home i canvia tota la història dels humans. No som esclaus, sinó fills, fills de Déu i immortals. retgia adopcionista, però no hi ha constància si aleshores eren cantats. La primera versió amb notació musical data de l’any 975 a Ripoll, i al llarg de tota l’Edat Mitjana el Cant de la Sibil·la va gaudir d’una creixent popularitat al sud d’Europa, amb versions en llatí, català, occità, castellà i italià, i amb arranjaments corals i instrumentals d’acord amb l’ús de cada època. La versió recuperada a la Diòcesi d’Urgell es troba en un Ordinari imprès l’any 1536, on s’indica que era interpretada per un infant a la Catedral la Nit de Nadal. A final del segle XVI, el Concili de Trento va prohibir aquesta mena de celebracions populars. No se sap amb certesa quan

Venim d’un Amor infinit que ha fet el món per amor i ens ha fet a nosaltres perquè ens estima, i tornem a un Amor que redimeix i que és etern. L’important és la misericòrdia i l’amor... La por, la tenebra, la mort han

pau i la misericòrdia, no podem sinó viure en l’alegria. Nadal ens retorna l’alegria de la fe, ens omple amb els dons de Jesús, ens conforta amb el retrobament de les famílies, ens mou els cors a la solidaritat amb tothom, i ens fa créixer cap a l’Amor sempre més gran i joiós. La llum de l’estrella de Jesús serà sempre la nostra guia en el camí.

estat vençudes, “perquè ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill –deia el profeta Isaïes–, que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Príncep de la Pau” (Is 9, 6).

Anem a Betlem a veure el Messies, ens diu la nadala... i l’adorarem! Anem-hi de pressa tots: els qui volem viure la fe amb coherència i alegria; els qui necessitem del seu perdó; els qui no tenim feina o ganes de viure; els qui tenen malalties i pors... especialment els qui esteu sols, o passeu alguna creu... Jesús ens dóna la seva Pau!

Ja que Déu és enmig de nosaltres i ens porta la tendresa del Pare, la

Santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania!

es va deixar de cantar a la Diòcesi d’Urgell, però devia ser poc temps després de la seva prohibició, tal com va succeir pràcticament a tot arreu, de manera que el Cant de la Sibil·la va anar desapareixent dels rituals nadalencs, excepte a Mallorca i a l’Alguer, on s’ha seguit cantant de manera ininterrompuda fins als nostres dies. Immediatament després del Cant de la Sibil·la va començar la celebració de la Missa del Gall, molt participada pels fidels que omplien la Catedral. A l’homilia, Mons. Vives va demanar que visquéssim la joia de la fe, l’alegria de l’Evangeli de Jesús, entrant en l’àmbit de l’amor i donant amor al nostre voltant. I va tenir pa-

raules de comunió i solidaritat amb els qui pateixen la crisi econòmica i, molt especialment, amb els que no tenen feina, les persones que necessiten amor i esperança, els cristians que sofreixen persecució per causa de la seva fe i els perseguits per temes de consciència. A més de l’Eucaristia a la Catedral, arreu de la Diòcesi es van multiplicar les celebracions vespertines el dia 24, especialment participades pels infants de catequesi i les seves famílies, i sobretot el dia 25 de desembre amb la Missa del Gall a mitjanit i les del dia, perquè tots els fidels trobessin propera la joia del Naixement de Crist a Betlem, humilment entregat en el pa de la vida. Església d’Urgell

17


Memòria agraïda de l’any 2013 a Urgell

S

eguint la tradició del nostre història a Espanya: 522 màrtirs del una autèntica i renovada conversió Bisbat a les mateixes portes del segle XX, dels quals 10 sacerdots i re- al Senyor, únic Salvador del món. Un Nadal, disposats ja un any més ligiosos nascuts i batejats a la nostra redescobriment dels continguts de a escoltar el gran anunci de l’Església: Diòcesi d’Urgell. Ells van confessar la la fe professada (Credo), celebrada “Avui ens ha nascut un Salvador que és seva fe amb la seva sang. Van viure (Litúrgia), viscuda (Moral), i resada el Messies, el Senyor”, fem una mirada de manera exemplar i testimonial les (Oració). retrospectiva amb agraïment a Déu, exigències del baptisme, fins a la fi. Un Any de la Fe que s’inaugurava Senyor i Jutge de la història, de les Com a Diòcesi, el 3 de novembre a el 12 d’octubre de 2012 a la Catedral principals activitats de l’any 2013 la Parròquia de Montgai, casa natal de Santa Maria d’Urgell, i l’endemà a la Diòcesi i a l’Església universal, de Mn. Pau Segalà i del seu germà a la resta de Parròquies diocesanes. enguany en l’escaiença del 20è aniversari de l’ordenació episcopal de l’Arquebisbe Joan-Enric. L’any 2013 serà recordat, per una banda, per la notícia que ens sorprenia a tots l’11 de febrer, quan el Papa Benet XVI anunciava la renúncia al pontificat, i amb la imatge del 28 de febrer, quan a les vuit del vespre es tancava la porta del Palau Apostòlic de Castelgandolfo. Es passava una pàgina del llibre de la història, una pàgina d’humilitat, senzillesa i finesa espiritual. I, per altra banda, la segona data que ha marcat de manera decisiva l’esdevenir del 2013 va ser el 13 de març, quan passats deu minuts de les vuit del vespre s’anunciava el nom del nou pontífex, el Cardenal El relleu a la Santa Seu, amb la renúncia de Benet XVI i l’elecció del Papa Francesc, ha marcat l’esdevenidor de l’any 2013 Jorge Mario Bergoglio, Papa Fran- en el si de l’Església Universal i al món. cesc, que d’ençà de la seva elecció no ha deixat de sorprendre’ns amb la Francesc de l’Assumpció Segalà, D’entre les diverses activitats dutes senzillesa, la humilitat i l’autenticitat carmelita, hi vam celebrar la missa a terme, cal esmentar la consolidació dels seus gestos i de les seves parau- d’acció de gràcies de l’Escola Diocesana de Formació les, sobretot a través de l’Exhortació Pel que fa a la nostra Diòcesi, tot Permanent, el festival Canòlich MúApostòlica “Evangelii gaudium” i els mantenint el ritme normal de l’acti- sic a la Parròquia de Sant Julià de nombrosos discursos pronunciats vitat pastoral ordinària, s’han orga- Lòria i les trobades amb matrimonis amb motiu de la Jornada Mundial de nitzat uns actes extraordinaris per joves que s’han anat fent al llarg de la Joventut de Rio de Janeiro. tal de viure amb una major intensitat l’any i que són com una llavor que En l’àmbit de l’Església a Espanya l’Any de la Fe, convençuts de que “la promet fruits. I, com accions més i a Catalunya, recordem sobretot el fe creix i s’enforteix creient”, com específiques, han estat especialment dia 13 d’octubre. A Tarragona, dins deia el Papa Benet XVI en el Motu importants la jornada diocesana el marc de l’Any de la Fe, tingué lloc Proprio “Porta fidei”. L’Any de la Fe ha que va congregar el 15 de juny a La la beatificació més nombrosa de la volgut significar una invitació a viure Seu d’Urgell, en un bonic clima de 18

Església d’Urgell


germanor, un gran nombre de fidels d’arreu del Bisbat per compartir i testimoniar la pròpia fe; els pelegrinatges diocesans als llindars de la nostra fe a Jerusalem, dues vegades, i a Roma. També a Roma, convocats pel Papa Francesc, hi van pelegrinar els seminaristes, els catequistes i un grup de famílies de la Diòcesi. I cal recordar així mateix la celebració de la Mariàpolis a La Seu d’Urgell, que va ser un testimoniatge d’unitat i de la cultura de l’encontre. El 24 de novembre, festivitat de Crist Rei, en una solemne Eucaristia tot renovant les promeses del baptisme vam cloure aquest Any de la Fe a la Catedral. De ben segur que ens ha ajudat a tots a prendre consciència de la necessitat de conrear la nostra fe. I és que la fe, com diu Sant Agustí, no la perd ningú si no la menysprea. A banda de tot el que ja s’ha esmentat, l’any 2013 ha estat un temps de treball i de fruits en molts àmbits de la feina quotidiana de la Diòcesi. Així, per exemple, Càritas ha continuat ajudant, d’una manera callada i discreta, les persones més necessitades i les més durament colpejades per la crisi que patim, fent seves les paraules del Senyor: “Tot allò que fèieu a un d’aquest, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. Una mostra de la feina desplegada per Càritas al llarg de l’any són les gairebé 4.000 persones (i les famílies que hi ha al darrere) ateses en el programa d’acollida (xifra que suposa un increment substancial respecte de les 2.700 persones ateses el 2012); així com les ajudes a uns 500 infants i adolescents en concepte de llibres, material escolar i menjador. Ajudes a les quals cal afegir la campanya en favor dels damnificats a les Filipines pels estralls causats pel tifó Haiyan. Mans Unides Diocesana, de la seva banda, ha continuat la seva important tasca contra la fam al món, en aquest cas col·laborant amb el projecte per a la formació de 270 dones al Sud-oest de Nigèria, a l’estat de Lagos. En relació amb el camp de la salut

La Trobada diocesana del mes de juny (a dalt), la celebració de la Mariàpolis a l’agost i les eucaristies d’acció de gràcies a Montgai (a la fotografia de sota), el Monestir de Les Avellanes i Tremp, entre d’altres llocs, pels màrtirs d’Urgell beatificats a Tarragona el mes d’octubre, han estat tres grans fites de l’Any de la Fe a la Diòcesi.

i l’atenció als malalts, al maig es va fer el 35è pelegrinatge diocesà a Lourdes, així com la Jornada Mundial del Malalt amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, la Pasqua del Malalt a Ponts, l ‘assemblea general de l’Hospitalitat de Lourdes, i altres jornades de formació organit-

zades al Bisbat per la Delegació de Pastoral de la Salut. El 2013 hem viscut el goig de veure ordenat un nou prevere, Mn. Emili Villegas, i dos nous diaques, Mn. Pere Morales i Mn. Joseph Geethafonkalan, a més de l’ordenació de diaca permanent de Mn. Josep Caba. I amb Església d’Urgell

19


tristesa hem acomiadat i dit a reveure rebre les cartes credencials d’una en aquest any 2013 hem pogut veure als sacerdots Mn. Dídac Martín, Mn. vintena d’Ambaixadors acreditats la posada en marxa de l’edifici de la Josep Casas, Mn. Pere Ribes, Mn. davant el Principat d’Andorra; i, per Rectoria de la Parròquia de La Seu Facund Salvia, Mn. Josep Mas Gomà i intercessió seva, vam tenir l’ocasió d’Urgell, així com la finalització de les Mn. Pau Marquès. Descansin en Pau. de celebrar amb goig la concessió obres de restauració de les esglésies L’Arquebisbe Joan-Enric es féu de la Creu Pro Ecclesia et Pontifice d’Agramunt, Pelagalls, Vilanova de present en les dues tandes dels al Dr. Nemesi Marqués i al Sr. Joan Meià, de Santa Maria de Gualter i de la exercicis espirituals per als preveres Massa, en finalitzar tots dos les se- inauguració de la nova configuració d’Urgell, així com a les tres jornades ves funcions al servei del Copríncep de l’absis de Sant Climent de Taüll, de formació permanent celebrades a després de llargs anys de valuosa i que permet la projecció virtual amb Balaguer, Tremp i La Seu d’Urgell, a abnegada dedicació. les últimes tècniques digitals de les més de presidir la jornada sacerdopintures murals que es conserven tal del Dilluns Sant i la trobada dels al Museu Nacional d’Art de Catalusacerdots ordenats o incardinats nya. I paral·lelament s’han iniciat a la Diòcesi durant els darrers deu els treballs de restauració del anys i de predicar el recés d’Advent Monestir de Sant Serni de Tavèrnoals sacerdots diocesans. les, fruit del conveni entre l’Obra La celebració del 125è aniversari Social de la Caixa, la Generalitat de la canonització, el 15 de gener de Catalunya i el nostre Bisbat. de 1888, del gran Sant Pere Claver, Cal felicitar-se, a més a més, del jesuïta, nascut a Verdú, va ser el retorn, sota secret de confessió, de marc de la bonica trobada dels retres frontals d’altar robats temps ligiosos i religioses dels Bisbats de enrere de l’església de l’AssumpSolsona i Urgell. I també en l’àmbit ció de Bossòst, els quals tornen a de la vida consagrada se celebrà ser al seu lloc d’origen una trobada al Monestir de Santa D’altra banda, se segueix avanMaria de Bellpuig de Les Avellanes çant en la consolidació del projecper reflexionat sobre el document te Catalonia Sacra per a la difusió de la Conferència Episcopal Esdel patrimoni de l’Església que panyola “Cauces operativos para s’està duent a terme a les deu facilitar las relaciones mutuas entre Diòcesis catalanes. los Obispos y la Vida Consagrada Tot aquest repàs del molt que de la Iglesia en España”. s’ha fet en el 2013 no pot sinó En el camp de l’evangelització i encoratjar-nos a començar amb de la cultura, la Càtedra de Penil·lusió i esperança el 2014. Un Un nou sistema de projecció permet contemplar des de final de sament Cristià, després de deu novembre l’aspecte que devia tenir originàriament l’absis de Sant nou any és sempre com un llibre anys de singladura ja ha quedat Climent de Taüll. en blanc que espera ser escrit, en erigida com a realitat consolidaaquest cas seguint el magisteri que da a la nostra Diòcesi. D’enguany En un altre ordre de coses, la Val el Papa Francesc ens marca en la seva destaquem la presentació a Andorra d’Aran ha estat notícia enguany per Exhortació Apostòlica, anteriorment del llibre de la novena edició, titulat la celebració dels 700 anys de la citada. De moment, però, ja hi anota“Afrontar la diversitat: do i tasca”, i Querimònia, i, de manera indirecta, des algunes cites importants per als la desena edició de la Càtedra, sobre també per la celebració de l’Any mesos que vindran, com la visita ad el tema “La comunicació interper- Jubilar a Sant Bertran de Cominges. limina, del 4 al 8 de març; la Canosonal en la societat xarxa”. També Però malauradament fou notícia al- nització dels beats Joan XXIII i Joan dins d’aquest camp assenyalem les hora amb motiu de les riuades que Pau II, prevista per al 27 d’abril; i el Jornades de Teologia celebrades a van afectar sobretot el curs del riu Sínode Extraordinari sobre la Família La Seu d’Urgell, amb el títol genèric Garona (a més del Pallars Sobirà i i l’Evangelització, que la Diòcesi ja de “Donar testimoni del que creiem. altres contrades de la Diòcesi, tot i ha començat a treballar en la seva Pensar, de nou, la fe”. que amb menys intensitat), causant fase preparatòria, tot responent al En la seva condició de Copríncep molts danys materials en habitatges qüestionari enviat per la Secretaria d’Andorra, l’Arquebisbe Joan-Enric i carreteres, a més de negar el San- del Sínode. assistí a Roma al comiat del Papa tuari de Mijaran, on es va haver de Benet XVI i a l’inici del Pontificat suspendre temporalment el culte. Mn. Ignasi Navarri Benet, del Papa Francesc. Així mateix, va En el camp del patrimoni cultural, Vicari general d’Urgell 20

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Un univers d’emocions (I): L’afabilitat Ser afable és ser pròxim. S’oposa a l’esperit rude, a la personalitat closa en si mateixa. És una virtut, una qualitat que fa lliscar la relació interpersonal. És receptivitat. Una persona afable és com un petit recipient buit, disposat a acollir, a rebre, a omplir-se amb el que ve de fora. És l’oblit d’un mateix. Sentir que algú és afable és sentir que és connatural, que es pot accedir a ell sense haver de sucumbir als rituals de cortesia i a les convencions que imposa la societat. És algú que no fa por acostar-s’hi per parlar-li, per llançar-se al riu de la conversa. / Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

S

ento que una persona és afable abans que es manifesti verbalment, molt abans que obri la boca. Observo que en ella hi ha la predisposició a escoltar, que no defuig el vincle, que no tem la

relació. Observo que acollirà el que li vull proposar. Potser em dirà que no, però m’ho dirà amb naturalitat, sense subterfugis ni artificis. L’afabilitat és un sentiment que es desperta a ull nu. Es funda en indicis,

en petits gestos, en detalls del llenguatge corporal, en la disposició que adopta el cos en l’espai, en el gest facial, en el moviment de les mans, en el ritme de la respiració, en el joc de les mirades. És una constel·lació

L’afabilitat és un dels trets més notoris del tarannà del Papa Francesc. Església d’Urgell

21


d’elements quasi imperceptibles el que ens descobreix la persona afable. Aleshores, ens hi acostem i el mer acte d’acostar-s’hi, que sempre inclou un risc, és un exercici que ens permetrà validar el sentiment que desperta la seva presència.

La persona afable cerca allò que l’uneix amb el seu interlocutor; però, a la vegada, si dissenteix, ho fa sense estridència, sense ferir Hi ha persones afables que, sense voler-ho, de manera espontània, sense forçar el ritme natural dels esdeveniments, generen vincles al seu voltant, creen xarxa, forgen un esponjat conjunt de lligams al seu voltant. L’afabilitat és un vertader catalitzador de la conversa. És meravellós conversar amb algú

22

Església d’Urgell

afable, perquè en el tracte cos a cos mostra atenció i recepció, però, a més a més, no cau en el conegut esperit de la contradicció. Cerca allò que l’uneix amb el seu interlocutor, busca les llavors de veritat que hi ha en la seva locució, però, a la vegada, si dissenteix, ho fa sense estridència, sense ferir, sense perdre la gràcia, la paraula ni el sentit de l’humor. L’afabilitat és el lubricant de les relacions. La persona afable no té necessitat de mostrar allò que l’allunya de l’altre; ho sap prou bé dins de si mateix. No té necessitat d’ensenyar a l’altre allò que ha de fer si no és consultat; està atent a les seves necessitats i estranyament parla de si mateix. És un esperit obert, receptiu, disposat a acollir. No li cal tancar-se hermèticament sobre si mateix per preservar la seva fràgil identitat. Més aviat entén la seva identitat de manera porosa, oberta. Defuig els maniqueismes i

les contraposicions encarcarades, els esquemes preestablerts i les etiquetes socials. No discrimina, tracta amb educació i afecte al poderós i al feble, al culte i a l’illetrat, al que pensa com ell i al que no. Aquesta és la grandesa d’una emoció que crea camps de vinculació i de trobada, que estimula la comunicació i la mútua benvolença. L’afabilitat fa agradable la convivència amb els altres, mentre que la rudesa suscita por. És una via del mig. La persona afable no cau en l’extrem de la severitat de l’escrupolós que no en deixa passar ni una perquè la petita dissonància de l’altre altera el seu inestable equilibri emocional. Tampoc no sucumbeix a l’afalac sistemàtic per agradar. No li cal. Afalagar és un exercici interessat, calculadorament exercit; mentre que l’afabilitat, quan és autèntica, és projecta a tots, més enllà dels interessos que hi ha en joc.


Jaume Fiella, fill il·lustre del Bisbat d’Urgell 1

Escut de Jaume Fiella tal com el recull l’“Heràldica catalana” de Martí de Riquer.

“En nom de nostre senyor Déu y de la gloriosa Verge Maria, mare sua, e de tota la cort celestial, jo, Jaucme Fiella, canonge y degà de la present Seu de Barcelona, attenent que les presents causes pies e ordinacions e disposicions sobre aquelles fetes y fahedores han sguart, principalment, a les persones pobres e sens letres, per tant és estat pensat e per mi delliberat les presents ordinacions e disposicions fetes sien fetes e ordinades en vulgar romans y no en lengua latina, perquè los tals pobres, per ells mateixos, puguen haver explanada notícia de aquells. E axí, (...) explanaré [la vida mia] ab los presents scrits (...), començant al temps de la mia naxença, la qual fonc en la vila de Tremp, situada en la Conca de Orcau, comarca e territori de Pallàs, de la diòcesi e bisbat de Urgell, fill del quondam Joan Fiella e de la quondam Constança, muller sua, pare e mare meus, deffuncts (...); e, declinant en aquella primera edat e de tostemps continuant en voler ésser de la professió ecclesiàstica, introduhí la escola y studi meu en lo dret canònic, lo qual, sens divertir, continuhí los primers dos anys en Leyda, e altres onze anys en la universitad del studi general de la ciudat de Tholosa, legint e praticant en les corts de la dita ciutat; de hon, expedint-me yo, sens divertir ni perdre temps, me transferís a la cort romana, e fou lo primer any de la felice recordació de Sexto, papa quart; (...) a hon arribat, encontinent, prengués en la universitat del estudi general de Roma lo grau de doctor, e comencí de entrar en los exercicis de dita cort, continuant aquells per discurs de vint anys (...)”. L’autor d’aquestes paraules ha estat, sens dubte, un dels fills més il·lustres que ha tingut la ciutat de Tremp, el doctor Jaume Fiella i Capdevila, fundador de l’Hospital de Pobres o Sant Hospital de Tremp, una institució que, des del 1521, ja fa gairebé cinc-cents anys, ha estat i continua estant al servei dels homes i dones de la capital del Pallars Jussà.

1

Ponència pronunciada per la Dra. en Història Roser Salicrú el 24 de desembre a la sala d’actes de la Casa del Bisbat.

Església d’Urgell

I


J

aume Fiella va néixer a Tremp a l’entorn del 1450 i va morir, segurament a Barcelona, el 1522. D’algú que, com ell, visqué a cavall de la segona meitat del segle XV i del primer quart del XVI, és normalment molt difícil poder-ne dir ni saber-ne gaires coses, a no ser que es tracti d’un rei o personatge de primer ordre de qui parlin les cròniques i annals de la història. Amb tot i amb això, el cas de Jaume Fiella és excepcional, perquè tenim la fortuna que ell mateix, en l’escriptura de fundació de la causa pia de l’hospital de Tremp, ens llegà una breu autobiografia, de la qual procedeix el fragment transcrit més amunt, que ens permet seguir-ne els passos i entreveure la magnitud i característiques del personatge. És gràcies al seu propi testimoni, per tant, que sabem que Jaume Fiella va néixer a Tremp. Que el seu pare es deia Joan Fiella i la seva mare Constança, filla de l’honrat Pere de Capdevila. Que tingué un germà i dues germanes que el premoriren. Que s’ocupà dels seus renebots com si fossin els seus propis néts. I, de fet, que tingué una especial cura de la seva família. És ell mateix qui assegura, també, com hem vist, que des de la primera edat tingué clar que volia seguir la carrera eclesiàstica i que, per això, començà a estudiar dret canònic des de ben petit, probablement a Tremp. Després, va estudiar dos anys a Lleida i, posteriorment, onze anys més a Tolosa de Llenguadoc. Tanmateix, va acabar els seus estudis a Roma, a redós de la Cúria pontifícia. S’hi va traslladar durant el primer any de pontificat del Papa Sixte IV, és a dir, entre l’agost del 1471 i l’agost del 1472. I va continuar-hi estudiant fins a obtenir el grau de doctor en dret canònic i en dret civil o, com es deia aleshores, en ambdós drets.

Estada a Roma. Relacions i contactes Segons ell mateix afirma, Jaume Fiella es va estar a Roma, al servei de la Cúria pontifícia, durant vint anys, fins a l’inici de la dècada dels noranta del Quatre-cents, per tant. S’hi formà, primer, i hi visqué, després, en conseqüència, com a mínim al llarg de tot el pontificat de Sixte IV (1471-1484) i del pontificat del seu successor, Inocenci VIII (14841492), i probablement també en el començament del pontificat del segon Papa Borja, Alexandre VI (1492-1503). II

Església d’Urgell

Jaume Fiella va tenir una estreta relació amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, que a més a més fou Bisbe d’Urgell (encara que, com s’esdevenia sovint en aquell temps, mai no es personés a la Diòcesi). Fou, precisament, mentre aquest era Vicecanceller de la Cúria pontifícia que Jaume Fiella hi obtingué diversos oficis i càrrecs notables, com el d’abreviador (és a dir, assistent en la redacció i supervisió de la correspondència apostòlica) o el d’escrivà apostòlic, càrrecs que denoten tant la seva exquisida formació com la seva notable progressió o cursus honorum en l’entorn pontifici. Fiella també va gaudir de la protecció d’un altre Cardenal procedent de les nostres terres, el català Joan-Galceran de Castre i de Pinós, que, com ell, pertanyia al cercle de Roderic de Borja. En aquest cas, la relació de Joan-Galceran de Castre i de Jaume Fiella va ser tan estreta que, quan el Dr. Fiella va tornar a Catalunya, es va encarregar d’administrar totes les rendes del Cardenal; i que, quan va fundar l’hospital de Tremp, hi va instituir una missa diària per la seva ànima, indicant que hi havia tingut molta relació ja des d’abans que fos Cardenal. Vint anys a Roma ben establert a l’entorn pontifici convertiren el Dr. Fiella no només en home de reputació sinó també, lògicament, en home i en eclesiàstic de fina cultura que, per descomptat, es féu amb els cercles propis de la refinada cultura humanista del moment. No és d’estranyar, per tant, que tingués també una estreta relació amb altres personatges procedents de les nostres terres de la talla de Jeroni Pau. Aquesta plena consciència de pertànyer a l’elit intel·lectual i, finalment, també social i econòmica del moment, és el que l’induí, precisament, com es veu en l’encapçalament de la seva fundació pia transcrit més amunt, a destinar-la, també conscientment, “a les persones pobres e sens letres” i a adreçar-s’hi “en vulgar romans y no en lengua latina, perquè los tals pobres, per ells mateixos, puguin haver-ne explanada notícia”.

Beneficis i prebendes en Bisbats catalans Mentre Jaume Fiella estigué instal·lat a Roma, hi anà acumulant, com era propi de l’època, diversos beneficis i prebendes en Bisbats catalans. Que, lògicament, vivint com vivia a Roma, no serví per-


sonalment, però que li permeteren anar acumulant riquesa. Fiella va ser, com a mínim, Prior de Sant Quintí de Mediona, Rector de Cànoves, de Sant Muç, de Cabanyes i Abat de Santa Cecília de Montserrat, a la Diòcesi de Barcelona; Canonge d’Urgell, amb una prebenda a l’església d’Oliana; beneficiat a Traiguera, a la Diòcesi de Tortosa; beneficiat a Binèfar i Abat de Sant Esteve de Montsó, a la Diòcesi de Lleida; beneficiat a Santa Coloma Sasserra, a la Diòcesi de Vic. Però cal destacar, sobretot, que Inocenci VIII va conferir a Jaume Fiella, el 1487, la que, en paraules del pontífex, era la primera dignitat eclesiàstica barcelonina després de l’episcopal, és a dir, el càrrec de Degà del Capítol de la Seu de Barcelona. I, posteriorment, el 1488, una canongia a la mateixa catedral, que es complementaria amb una segona el 1510.

Jaume Fiella va tenir una estreta relació amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, que a més a més fou Bisbe d’Urgell (encara que, com s’esdevenia sovint en aquell temps, mai no es personés a la Diòcesi) Després d’això, arran de seva la voluntat manifesta de “retraure’m e fer la residència en la present ciutat e sglésia [de Barcelona] per servir a nostre senyor Déu e donar endressa a la parentela mia, en special a la família del dit germà qui era lo cap de la casa paternal e se era molt ben portat ab mi”, Jaume Fiella va decidir que volia tornar a Catalunya per servir aquests oficis i, a la vegada, per ocupar-se i fer costat a la seva família més directa, és a dir, una seva neboda, Aldonça, mare d’onze fills, amb qui compartiria casa durant trenta anys.

Retorn a Catalunya. Presència pública Tant pel prestigi i contactes acumulats a Roma, com per la notorietat que comportava la seva dignitat de Degà, com també, sens dubte, gràcies als seus coneixements i a la reputació de la seva llarga carrera eclesiàstica romana, des que tornà a Catalunya Jaume Fiella es convertí, lògicament, en una de les primeres figures de l’Església barcelonina. No és pas d’estranyar, per tant, que les notícies de la seva actuació pública siguin abundants.

El maig de 1497, per exemple, dictà, juntament amb Pere Joan Costa, Vicari general del Bisbe de Barcelona, una sentència arbitral sobre les discòrdies que hi havia per la jurisdicció que el Bisbe de Vic pretenia tenir sobre els Canonges de Manresa. El març de 1502, el Rei Ferran II, compromès amb la reforma dels monestirs benedictins de la Corona d’Aragó, intercedí davant del Papa Alexandre VI (Roderic de Borja, que Jaume Fiella coneixia tan bé) perquè, quan quedés vacant l’Abadia de Sant Cugat del Vallès, encomanés a l’Abat de Montserrat, al Prior de Santa Anna de Barcelona i al mateix Jaume Fiella que el reformessin, per posar-lo en observança regular seguint l’exemple del que ja s’havia fet al Monestir de Montserrat. Entre el 1504 i el 1507, Jaume Fiella també actuà en diverses ocasions com a Vicari general dels Bisbes de Girona i Barcelona i de l’Arquebisbe de Tarragona en actes de la Inquisició, per exemple condemnant en efígie, perquè ja eren morts, un matrimoni gironí; assistint a la degradació, arran de la seva condemna per heretge, d’un Canonge de Lleida; intervenint en diversos actes de fe a la plaça del Rei de Barcelona; o sentenciant contra un heretge i apòstata florentí molt famós, anomenat mossèn Urbano. De la mateixa manera, el Degà Fiella també començà a ser convocat sovint, des de molt abans de ser elegit Diputat, com a Conseller dels Diputats del General o Generalitat, tant en qualitat de testimoni del braç eclesiàstic per assistir a insaculacions i extraccions de Diputats com per assessorar-los en diverses qüestions, com ara quines persones insaculades calia considerar impedides de concórrer a les extraccions.

Llaços familiars i promoció artística Altres actuacions de Jaume Fiella que es troben referenciades després del seu retorn a Barcelona estan relacionades amb el cultiu dels seus llaços familiars, per afavorir els seus renebots eclesiàstics, i amb la promoció artística. Servint-se de la seva posició i dels seus contactes amb la cort pontifícia, a tres dels renebots, que seguiren els seus passos en la carrera eclesiàstica, els va dotar de beneficis, mentre que a un altre renebot i a quatre renebodes els va ben casar amb representants dels grans llinatges barcelonins del moment, com ara els Dusai, els Descoll, els Santcliment o els Altarriba. Església d’Urgell

III


L’antic Hospital de Pobres de Tremp (del segle XVI) va conservar el seu aspecte original fins ben entrat el segle XX, quan l’edifici es va condicionar per acollir els jutjats de la ciutat. A la clau de volta de l’antiga capella (a sota) encara es pot veure l’escut nobiliari de Jaume Fiella esculpit en pedra.

Com que els Fiella estigueren vinculats amb l’actualment desapareguda Parròquia i església de Sant Miquel de Barcelona, és ben significatiu que fos el Degà Fiella qui encarregués, el juny de 1516, als mestres de cases Gabriel Pellisser i Rainer de Corts (René Ducloux, mestre de cases i imaginaire), com a procurador d’un dels gendres de la neboda, l’enfront gòtico-renaixentista IV

Església d’Urgell

d’aquella església, que el 1868 fou derruït i poc després muntat de nou al carrer Ample, en un mur lateral de l’església de la Mercè. I, igualment, que Jaume Fiella hagués estat també qui, abans, hagués encarregat a Pellisser, a De Corts i a un tercer mestre de cases, Pau Mateu, l’obra del portal de la mateixa església, amb pilastres i imatges, que, el 1516, quan es féu el contracte per


Antic convent dels caputxins, on es va traslladar l’hospital el 1842. A sota, vista actual del claustre i de la font del jardí de la Residència Fiella.

renovar el mur i decorar adequadament la part alta de l’enfront, ja devia ser acabada.

Adquisició de patrimoni i escut d’armes Com que gaudia d’una situació econòmica privilegiada, el Degà Fiella també tingué cura, com qualsevol altre ciutadà honrat o membre del patriciat urbà barceloní contemporani, d’invertir en

patrimoni i adquirir finques o segones residències als voltants de Barcelona, signe d’ascendent i de projecció social. Ell comprà, en concret, el 1505, una gran propietat que aleshores era coneguda com la torre o casa d’Horta, que tenia possessions, terres, boscos i homes propis escampats pel territori de Barcelona i per les Parròquies de Sant Genís dels Agudells, Sant Església d’Urgell

V


Joan d’Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Cerdanyola. El nucli d’aquesta casa o torre d’Horta sobreviu encara avui, imponent, com una de les grans masies del barri barceloní d’Horta, tot i que actualment és coneguda com Can Cortada, perquè aquest és el nom d’una família que la va adquirir a l’inici del segle XVIII. Després de comprar-la, Jaume Fiella hi va ordenar fer unes reformes que, encara que avui en dia siguin difícilment identificables, són les responsables de la transformació de la torre o casa d’Horta en la gran masia de factura gòtico-renaixentista que, actualment convertida en restaurant, encara podem apreciar. El fet que Jaume Fiella tingués i utilitzés un escut d’armes és un altre indici de la condició socioeconòmica que havia adquirit, però també de la seva voluntat de reconeixement i relleu social.

Per evitar que es produïssin abusos, Fiella va determinar que els homes i dones que estiguessin sans només es podrien estar tres dies a l’hospital, mentre que, en canvi, els malalts hi podrien ser acollits tot el temps que els calgués per curar-se L’escut del Degà Fiella apareix dibuixat, en color, en un armorial català conservat a Salamanca. A més a més, en tenim diverses descripcions. Però les dues mostres més significatives es conserven, precisament, a la seva ciutat natal, aleshores vila, a Tremp mateix: Jaume Fiella el va fer esculpir a les dues claus de volta de la capella de l’edifici que va fer construir per acollir l’hospital que va fundar, capella que, actualment, acull els jutjats de Tremp. L’escut de Jaume Fiella està dividit en quatre quarters o parts iguals per mitjà d’una línia vertical i d’una línia horitzontal. En els primer i tercer quarters hi apareix representat, sobre fons daurat, un lleó rampant de color vermell que treu la llengua, que du una corona d’argent i té les urpes de color negre. En els altres dos quarters, també sobre fons daurat, hi ha tres pals verticals en zigazaga de color negre. Com que el cognom ‘Fiella’ (que a hores d’ara, a Catalunya, és un cognom extingit) significa sivella, al bell mig de l’escut, centrat sobre els quatre quarters, hi apareix un VI

Església d’Urgell

altre escut més petit amb la representació d’una sivella, de color blau.

Diputat del General. “Presidència” de la Generalitat Més enllà de la fundació de l’Hospital de Pobres i de la seva pervivència al llarg de quasi mig millenni, una de les coses que més ha cridat l’atenció de la dilatada i densa biografia de Jaume Fiella és que sigui considerat el quaranta-setè President de la Generalitat de Catalunya. Això es deu al fet que, durant poc més d’un any, entre el juliol de 1514 i el juliol de 1515, va resultar elegit, per insaculació o sorteig, com es feia aleshores per intentar garantir equanimitat en l’elecció, Diputat eclesiàstic de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya. Aquesta dignitat era, aleshores, triennal. Però qui havia estat elegit Diputat eclesiàstic pel trienni 1512-1515, Joan d’Aragó, Comte de Ribagorça, Duc de Luna i Castellà d’Amposta, que era nebot de Ferran el Catòlic, hagué de renunciar al càrrec perquè fou designat lloctinent reial. Fou arran d’això, per tant, que Jaume Fiella fou Diputat eclesiàstic del General només durant un any. Cal tenir present, però, que ser Diputat del General era, aleshores, un càrrec que tenia un significat i un valor molt diferent del que li atribuïm avui en dia. Llavors, la Diputació del General o Generalitat era només una delegació permanent de Les Corts Catalanes que s’encarregava de recaptar els impostos i donatius que les corts o parlaments havien acordat pagar al rei. Aquesta delegació permanent de Les Corts o Diputació del General estava formada per tres diputats i tres oïdors de comptes, que representaven els tres braços o estaments de Les Corts: l’eclesiàstic, el dels militars o nobles, i el de les ciutats, viles i llocs que estaven sota jurisdicció reial directa. Però els tres Diputats del General actuaven sempre de forma col·legiada i, per tant, no n’hi havia cap que fos més important que els altres, ni que tingués més poder per presidir les reunions. A tots els efectes, per tant, tots tres Diputats eren considerats iguals. Amb tot i amb això, com que quan calia esmentar-los sempre n’hi havia un que havia d’aparèixer en primer lloc i, lògicament, era necessari mantenir un ordre, el Diputat eclesiàstic era, d’acord amb l’època, el que tenia preeminència protocol·lària i figurava al capdavant. I és això el


que explica que Jaume Fiella, que va ser Diputat eclesiàstic entre 1514 i 1515, figuri en el quarantasetè lloc de la llista de Presidents de la Generalitat de Catalunya.

L’Hospital de Tremp - Fundació Fiella Si el fet que Jaume Fiella fos Diputat del General pot cridar l’atenció, el que és realment extraordinari és, tanmateix, que l’Hospital de Pobres de Tremp que ell va fundar el 1521 hagi sobreviscut, sense solució de continuïtat, durant gairebé cinc-cents anys, des de la data de la seva fundació fins als nostres dies. A la primeria del segle XVI, un hospital no era pas exactament el que ara entenem per un hospital, sinó més aviat un lloc d’acollida de pobres i pelegrins, on aquests, si ho necessitaven, també podien rebre atenció mèdica. L’edifici del carrer del Forn de Tremp que Jaume Fiella va fer construir com a hospital, que és, com hem dit, on ara hi ha els jutjats de la capital del Pallars Jussà, és el que millor ens dóna la dimensió de l’Hospital de Pobres que el Degà Fiella va crear. Encara que se’n reservés l’usdefruit durant tota la seva vida, i el dret de disposar-ne, distribuir-los i consignar-los com volgués, Jaume Fiella assignà a la fundació de l’hospital diversos censals que atenyien el valor de gairebé dues-centes lliures. El setembre del 1521, en redactar el document de la fundació, el Degà Fiella assegurava que aleshores ja havia fet construir l’edifici de l’hospital i l’havia “fornit e provehit de molts lits, ab lo compliment de lansols, flassades e altres ornaments que han sguart a la recepció, acolliment e repòs dels peregrins e pobres persones, tant hòmens com dones”. Com que aquesta mena de coses no trigaven gaire a fer-se malbé i havien de ser reposades sovint, Fiella reservà una part de les rendes assignades a l’hospital a la renovació de llits, llençols, flassades i tot el que convingués, i també mostrà una especial preocupació per tal que l’hospital fos mantingut amb la higiene adequada. Per això, disposà que calia elegir alguna bona persona, que tingués cambra per poder residir permanentment a l’hospital, per a què hi fes neteja i s’ocupés de tenir els llits nets. Concebut l’hospital com a lloc d’aixopluc (o, com bé indica el seu nom, d’hospitalitat) de pobres i pelegrins, en l’escriptura de la seva fundació Jaume Fiella hi deixà molt clar quines volia que fossin les

seves funcions i per quines normes volia que s’hi regís l’acollida de pobres i pelegrins: “Ítem més, vull y ordone que en lo dit hospital sien acollits los peregrins, tant hòmens com dones, pobres, als quals sia donada stància, lit ab roba per a dormir, e més taula e tovalles per poder menjar, procurant-se ells matexos los viures ab les caritats dels poblats. Entès emperò que los tals pobres, stants sans, no·y puguen fer abitació més de tres dies, per evitar los gallofos e belitres [és a dir, els ganduls]. E si hi cauran o seran malalts, que als tals sia donat recapte de menjar e beure, e lo necessari, y de metge e de medicinas segons se pot fer y [e]s fa en les persones de bé habitants en dita vila de Tremp, a hon acostuma de haver metge e bons speciers. Los sans, com he dit, no puguen ni en niguna manera vull que los dits administradors hi dispensen aturar més dels dits tres dies”. Per tant, per evitar que es produïssin abusos, Fiella va determinar que els homes i dones que estiguessin sans només es podrien estar tres dies a l’hospital, mentre que, en canvi, els malalts hi podrien ser acollits tot el temps que els calgués per curar-se i hi trobarien gratuïtament els millors metges i medecines disponibles a Tremp. Per esquivar que el que ell denomina la fragilitat humana fes desaparèixer l’hospital, i seguint l’exemple de l’hospital general de la ciutat de Barcelona o hospital de la Santa Creu, fundat poc abans i que, pel que diu, Fiella devia conèixer bé, el Degà determinà que l’Hospital de Pobres de Tremp fos administrat pels Canonges i beneficiats del Capítol de l’església i pels cònsols de la universitat de la vila, que serien els encarregats de designar, respectivament, dos representants. Tots quatre representants serien els hospitalers responsables de regir i governar l’hospital, tindrien mandat biennal i, cada any, el dia del patró de Fiella, Sant Jaume, se n’hauria de renovar un de cada. A més a més, Fiella també preveié la creació de quatre oïdors de comptes (dos de la seva parentela, un elegit pel Capítol i l’altre elegit per la universitat) perquè en supervisessin la gestió econòmica. Aquesta fórmula de gestió és la que actualment ha derivat en el Patronat de la Fundació Fiella i la que, possiblement, ha contribuït a donar-li aquesta llarga vida de quasi mig mil·lenni. Havent-se transformat, ja, en hospital en el sentit actual del terme, durant la primera meitat del segle Església d’Urgell

VII


XIX l’hospital es va traslladar des de l’edifici fundacional fins a les dependències de l’antic convent dels Caputxins de Tremp. I, més recentment, des que l’Hospital Comarcal del Pallars, construït també en terrenys propietat de la Fundació Fiella, va assumir les funcions d’hospital, l’antic hospital Fundació Fiella es va reconvertir en residència geriàtrica, però continua servint els trempolins amb el mateix esperit del qual el dotà el seu fundador.

Fill il·lustre del Bisbat d’Urgell A desgrat d’haver rodat món, del seu prestigi social i del rang econòmic que havia assolit i que volgué posar de manifest fent adquisicions com la casa d’Horta o lluint un escut d’armes fet a mida, si Jaume Fiella va crear l’hospital a Tremp va ser per voluntat pròpia. Perquè volgué mantenir els seus lligams L’Arquebisbe Joan-Enric i la Dra. Salicrú, amb el seu marit i els seus fills, a la sala d’actes de la Casa amb el Pallars i amb la seva gent sense del Bisbat. renunciar als seus orígens en el Bisbat d’Urgell, tot i tenir, com reconeix ell mateix, pro- dita vila sota senyoria ab total jurisdicció del senyor pietats en llocs molt més poblats i importants que bisbe de Urgell”. Jaume Fiella fou un trempolí amb un tarannà no pas Tremp. Com a gran personatge cultivat de l’època, que particular. Capaç, gràcies a la seva determinació i havia vist món, podria haver menystingut les seves gràcies a una vocació que se li despertà en la seva arrels pirinenques. O, dit altrament, no hauria pas primera infantesa, d’emprendre, aparentment des d’haver-se recordat especialment del seu Tremp na- del no-res, una carrera eclesiàstica fulgurant, que tal. Un Tremp que Jaume Fiella recorda amb especial el portà fins a Roma. I que l’encimbellà en l’Església afecte “per los respectes de la mia pròpria naxensa e barcelonina. Home del seu temps, protegí i ajudà a prosperar, per ésser los meus antepassats, parents e benifactors sepellits en la yglésia de dita vila”. Però que també dins i fora de l’Església, la seva família. Però fou, descriu, a l’inici de la tercera dècada del segle XVI, per damunt de tot, un home generós, lleial i fidel amb particular vivesa, com a vila “de poca població” als seus orígens urgellencs i que, voluntàriament, (segons ell, no hi havia més de cent cases) però optà, instituint l’hospital a Tremp, pel servei als “ornada, decorada e acompanyada (...) de yglésia col- altres. Gràcies a això i als afortunats avatars de la legiada ab vuyt canonges, e de molts altres capellans història que, com hauria fet ell, es podrien consibeneficiants, fahent-s’i los oficis divinals, diornals e derar gràcia i voluntat divina, que feren germinar nocturnals com en una seu cathedral”. I com a vila aquella llavor i que han permès que el seu hospital que comptava amb “persones habitants en aquella pervisqui, mereix ser recordat com a fill il·lustre del moltes de honor, havent-hi passades nou o deu cases Bisbat d’Urgell. de gentils hòmens, e los altres molts mercantívols, Roser Salicrú i Lluch richs y arrendats officis, speciers e altres botiguers, Institució Milà i Fontanals - CSIC (Barcelona) e molts artesans de diversos officis y exercicis, stant

VIII

Església d’Urgell


UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.

902 40 07 07 www.mansunides.org

Església d’Urgell

23


“Et hæc omnia practicare”

T

ota l’Església ha viscut amb especial intensitat l’Any de la Fe que va convocar el Papa Benet XVI. Hem commemorat també els cinquanta anys del Concili Vaticà II. Després d’aquestes celebracions podem preguntar: i ara, què? Un pare jesuïta, predicador dels exercicis espirituals seguint el rigo-

Hem rebut el gra de mostassa, i perquè creixi i es faci gran, com un arbre, cal fer un pas personal cap a la virtut que hem de viure rós model de les setmanes, hi afegia amb les meditacions de les últimes jornades que era precisament llavors quan començava la realitat dels exercicis: “et hæc omnia practicare”

(“practicar totes aquestes coses”). Potser avui també ens hem d’aplicar aquesta doctrina i tenir consciència que hem acabat un temps de predicacions, escrits, comunicacions i fets de tota mena dins l’ambient de la teoria i la celebració. Aquest darrer any també hem viscut un canvi important en l’Església: l’elecció d’un nou Papa, que és jesuïta i que ens mena per camins diferents dels alts castells d’ivori per posar en pràctica tantes i tantes teories sobre la fe i sobre el Concili Vaticà II. Aquesta vida pràctica i ordinària ens hauria de portar a una fe viscuda amb efectes sorprenents. Voldríem veure la fe enmig nostre i quan actua en nosaltres per damunt de les nostres forces. Si veiéssim miracles o tinguéssim el do de fer-ne, admiraríem sensi-

blement el resplendor de la força de la fe pels seus efectes i entendríem que el nom de la fe és una sola paraula però comprèn dos sentits: un teòric i un altre pràctic. Així,

En el nostre món hi ha violència i crims i injustícies, però el gra de mostassa de la fe ajuda a superar les muntanyes de l’odi amb misericòrdia tenim la fe que ens ve explicada per la teologia i la virtut de viure de la fe i per la fe. Sant Ciril de Jerusalem explica que “hi ha un gènere de fe que es refereix als dogmes, el qual inclou en si una ascensió de l’ànima i el seu

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

24

Església d’Urgell


assentiment a una veritat deter- de la fe en la nostra vida i en el nostre obres i institucions de misericòrdia minada”. Es refereix a la doctrina món? Procurem veure els grans de que donen fruits naturals i també extensa sobre el pensament intel- mostassa en la vida humana. sobrenaturals. lectual i teòric de tots els dogmes Els cristians preguen a casa, al Aquesta fe actua per damunt de proposats per creure dins l’Església carrer, a l’església... un gra de mos- les forces humanes. Els fundadors Santa i Catòlica. És la fe dels teòlegs tassa en la família que resa unida i de grans obres apostòliques no tei de la teologia. Però hi ha un altre roman unida; un gra de mostassa nien mitjans naturals però tenien la gènere de fe que és un força de la fe per la qual do gratuït del Senyor. mogueren muntanyes i El mateix Sant Ciril diu: obtingueren fruits que “un, gràcies a l’Esperit, semblaven impossibles. rep el do d’una paraula El P. Manyanet, de la profunda; un altre, rep nostra Diòcesi, entre el do de desglossar les molts altres, no tenia veritats; un altre, en virdiners per fundar la seva tut del mateix Esperit, obra, però sempre se’n rep el do de la fe”. va sortir, sens dubte per Aquest do de la fe és la gràcia de la fe. La fe i el que ha de quedar confiança de les monges per practicar-lo tots els de l’asil de La Seu, que anys de la vida del crispenjaven al coll de Sant tià. Aquest do de la fe és Josep l’últim rosegó el que atorga forces que de pa i mai els faltà el ultrapassen la mesura necessari per donar-ne humana. El mateix Crist als seus acollits, és un ens dóna a entendre la altre cas que ens fan força de la fe: “només veure la força d’aquesta que tinguéssiu fe com fe viscuda. un gra de mostassa, diFe i confiança desríeu a aquesta morera: perten la misericòrdia “arrenca’t de soca-rel i de Déu. Un gra de blat planta’t al mig del mar”, que dóna molt de fruit. i us obeiria” (Lc 17, 6). Als llibres d’història se Llegim de nou Sant sol considerar el segle Ciril de Jerusalem quan XVIII com el segle de diu: “tingueu, doncs, les obres. Tal com ho aquella fe que depèn de explica Daniel Rops nosaltres i que ens pora la seva “Histoire de ta a Déu, perquè d’Ell l’Eglise du Christ”: “l’ilrebem aquella altra fe luminisme, l’enciclopeque actua per damunt disme, el racionalisme L’obra del P. Manyanet és un dels molts exemples que ens mostren la força de la fe viscuda. de les forces humanes”. i la Revolució Francesa Hem celebrat la besomogueren l’ambient atificació de 522 màrtirs del segle en l’estimació a la vida dels nadons, de tota l’Església. La fe de l’Església passat i, en resum, ens han mostrat perquè hagin pogut néixer i en les reaccionà creant un nou esperit i amb la seva força i valentia que vi- persones grans per una vellesa en noves obres com a prova d’aquesta vien d’aquesta fe i van donar la vida pau i santa. Un gra de mostassa en fe, i ho crearen amb ajuda de forces per ella. No tots estem cridats a la tantes institucions que cuiden el do naturals i sobrenaturals”. palma del martiri, però sí que tots de la vida perquè reconeixen que és Sota l’ombra de l’Any de la Fe, pohem pogut rebre la llavor del do de la un do de Déu. En el nostre món hi ha dem esperar una reacció d’esperit i fe per viure la seva força. Hem rebut violència i crims i injustícies, però d’obres de fe evangèlica en el nostre el gra de mostassa, i perquè creixi el gra de mostassa de la fe ajuda a segle XXI? Confiem que així sigui. i es faci gran, com un arbre, cal fer superar les muntanyes de l’odi amb un pas personal cap a la virtut que misericòrdia. El gra de mostassa de Mn. Ermengol Donisa, hem de viure. ¿Veiem el creixement la fe sosté el brancatge de totes les Rector de Les Avellanes Església d’Urgell

25


El regal d’any nou dels joves

V

aig compartir amb les moni- “Desitjo no perdre les amistats que fan camí amb mi” ( Maria). “Espero tores i monitors d’AINA els tant estimo tot i que, per la feina, aprovar el meu últim curs de segon meus desigs per als anys no puc veure’ls quan voldria. Saber de batxillerat per poder marxar un 2014 i 2015. Aprofito la formació expressar més els meus problemes any fronteres enllà. Salut i llarga vida que fem mensualment per Internet i sentiments per poder viure el camí a la meva família” (Clàudia). “Demano per estendre els anhels que en de la vida amb més alegria que mai prou positivisme per no deixar de aquest començament d’any omplen per contagiar-la”(Ariadna). “Espero caminar cap endavant i per no perdre el meu cor. La formació per correu que no em faltin les oportunitats per l’esperança. Em faria feliç tenir un electrònic completa les formacions setmanals i cursets trimestrals que AINA exigeix per esdevenir educador del lleure a les colònies d’estiu. M’he fet un pomell amb els afanys que els joves m’han enviat en resposta als meus: “Desitjo ser optimista per afrontar els problemes i solucionar-los. Estar sempre envoltada d’aquells que estimo, ajudar i ser ajudada” (Anna Pl.). “Tenir una continuïtat en tot el que he aconseguit fins al dia d’avui. Posseir la capacitat per seguir caminant dia a dia. Acabar el meu tractament. Poder gaudir altre cop d’un estiu a AINA com a monitora” Una colla de monitors d’AINA a l’església de Sant Joan de Caselles, a Canillo (Andorra). (Anna Pe.). “Tenir aquells pilars (família, fe, esforç, AINA) que fer el que m’agrada amb la gent que esperit prou crític per analitzar les siem facin viure un dia a dia més fàcil estimo. I tenir el valor d’expressar tuacions reals sense enganys” (Laia). i feliç. Fer meus els ingredients per i compartir el que tinc dins meu” “Tenir prou temps per dedicar-lo ajudar els qui estimo i veure com (Carles). “Tant de bo conservi les obertament als altres. Tant de bo no tiren endavant sense dificultats” ganes de fer riure als del meu voltant. minvi l’energia universal necessària (David). “Fruir de prou coratge i I prou coratge per enfrontar-me als per fer front a les malvestats socials solidaritat per ajudar a superar els entrebancs que m’esperen” (Xavier). que desanimen els més noblement entrebancs d’aquells a qui estimo. “Que la vida em regali reptes forts per implicats en l’educació dels infants”. I prou seny per continuar guiant superar-los amb ganes i motivació. (Amàlia). “Que la gent que estimo infants agafats a la meva mà” (Míri- I prou idees per aportar-les aquest trobi la felicitat i la sàpiguen i puguin am). “Comptar amb prou serenitat estiu als infants” (Patt). “Tant de bo compartir. Si no és compartida, no per escoltar el meu cor. I tenir els tingui la capacitat per treure’m els és felicitat. Desitjo saber valorar els ulls ben oberts per poder observar estudis. Tant de bo pugui regalar petits plaers i moments que un té i aprendre del meu voltant” (Laura). sempre un somriure a tots els qui en la seva solitud” (Maria, des de la 26

Església d’Urgell


El raconet de la mística

Déu és amor

“L

’amor ve de Déu”; exclusivament de Déu. Ningú més fora d’Ell, encara que hom sigui capaç d’estimar o d’ésser estimat, és amor. En les criatures, l’amor és un predicat, un adjectiu qualificatiu, un afegit que pot ser-hi o no. Per contra, en Déu l’amor és consubstancial, definitiu, essencial. És doncs veritat que l’amor, tot amor, ve de Déu. Qui ha de rebre l’amor com un do que ve de fora, de cap manera no pot ser el primer en estimar; la qual cosa fa absolutament certa aquesta afirmació de Sant Joan: “No som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos”. És evident que per poder creure aquesta afirmació ens cal alguna prova. La tenim en el mateix Joan quan diu: “Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan Ell ha enviat al món el seu Fill únic” (1 Jn 4, 7-12).

Ara, doncs, hem de fixar la nostra mirada en Jesús, a veure què diu i què fa, perquè Ell és la prova de l’amor que Déu ens té. I Ell diu: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. (...) Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare”. Per altra part, allò que fa Jesús és prou conegut: estima tothom, començant pels petits, marginats i pecadors, fins a causar escàndol en els puritans de l’època per la seva complicitat amb els marginats de la societat i de la religió. Tot això perquè el seu amor també ve de Déu: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima”. L’amor que ve de Déu no és aigua estancada, que es podreix, sinó aigua cristal·lina que segueix sense parar un circuit vivificant, com es dedueix d’aquesta asseveració de Jesús: “El meu manament és que us estimeu

Xina, on treballa). “Que el bon Déu em regali prou saviesa per ajudar els infants a créixer com a persones, i prou energia per continuar lluitant” (Jaume). “Que tingui prou fe i amor per continuar les tasques del voluntariat” (Roc). “Somio que la família d’AINA es fa cada cop més gran i unida” (Marc). “Demano posseir prou paciència i empatia per entendre les persones de la meva vida” (Glenn). “Vull ser capaç de superar les pors i problemes” (Maria). “Tot i viure ara a Lleida, tant de bo pugui seguir comptant amb el suport dels pares i mantenir la relació que hem mantingut sempre” (Elisenda). “Tant de bo que els polítics actuïn amb honradesa. Que tothom sigui igual en tots sentit (econòmic, judicial,

etc.). I un desig més personal: poder trobar feina tot aprenent i agafant experiència alhora i poder fer CAINA aquest estiu” (Hèctor). Em dol no poder ofrenar-vos les altres gavernes. Són molt íntimes. Amb totes elles me’n faig una gavernera per a la meva Confident, que corono amb dos propòsits per al 2014: que a la Pasqua Jove, del Dijous Sant al matí de Dilluns de Pasqua, fem el cent per cent de participants per tal que a les colònies de l’estiu “recol·lectem el cent per u”, com resa l’Evangeli; i, en segon lloc, que puguem inaugurar el primer museu de Bíblies del món al Santuari de Meritxell amb el prop del miler de bíblies en diferents llengües que una família en vol fer do a la Mare de Déu, Patrona d’Andorra.

els uns als altres tal com jo us he estimat”. Mireu, doncs, la bellesa de l’itinerari vital de l’amor: tot amor surt de Déu que n’és la Font, i passa per Jesús, el seu enviat, que ens estima a

“Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan Ell ha enviat al món el seu Fill únic” (1 Jn 4, 7-12). nosaltres amb el mateix amor que rep del Pare. Si nosaltres corresponem a l’amor rebut i ens estimem entre nosaltres, per l’altre, l’amor torna a Déu, ja que tot amor al pròxim és amor a Déu. Més breument: el Pare estima Jesús, el qual, al seu torn, ens estima a nosaltres; nosaltres estimem el pròxim i, per ell, l’amor que ha vingut de Déu, torna infalliblement a Déu. Mn. Enric Prat

Joiosa gavernera tan florida enmig de les nevades. El llantió de la Laia la il·lumina: “a tu que no ets un rei mag, però ets capaç de fer feliços els infants que tens al teu voltant tots els dies de l’any. Que no ets la seva família, però et preocupes més que alguns dels seus familiars. Que estimes el que fas sense importar-te l’època de l’any, temps o esdeveniments personals... Desitjo que segueixis tenint, si més no, la mateixa força i energia per continuar fent feliços els qui caminen amb tu. Perquè ser monitor i monitora és molt més que una professió: és una actitud i una forma de vida. Bona continuació de l’any 2014”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

27


Dietari TROBADA DE FORMACIÓ DELS PREVERES I DIAQUES ORDENATS O INCARDINATS EN ELS DARRERS DEU ANYS Els dies 16 i 17 de desembre van tenir lloc a la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer les jornades de formació dels preveres i diaques ordenats o incardinats en els darrers deu anys, acompanyats per l’Arquebisbe d’Urgell i els Vicaris general i episcopal. Van reflexionar sobre els aspectes econòmics i jurídics del ministeri pastoral del Rector de la Parròquia, així com també de la relació mútua dels preveres diocesans amb les comunitats religioses de vida consagrada. La tarda del dia 16 intervingué el Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín Neira, que

presentà als sacerdots la normativa econòmica vigent a la Diòcesi i també oferí una sèrie de consells pràctics pel que fa a l’administració ordinària de la Parròquia. Posteriorment, Mn. David Codina oferí una sèrie de consells pràctics canònics pel que fa al dret litúrgic sacramental i a la custòdia dels arxius parroquials. A cada ponència va seguir un viu i fructífer diàleg sobre les qüestions que interessaven els joves preveres. Després del rés de Vespres comunitari, es va projectar el film “Gran Torino” (dirigit per Clint Eastwood el 2008), després del qual es va obrir un diàleg sobre les seves propostes educatives i religioses. El dimarts dia 17, després de la pregària de Laudes i de l’Ofici de Lectura, Arquebisbe, preveres i diaques es varen

El segon dia de les jornades, els preveres i l’Arquebisbe visitaren el Monestir de Les Avellanes.

28

Església d’Urgell

traslladar al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, on el Gmà. Ramon Benseny, Superior de la comunitat, dirigí una interessant reflexió sobre “el que espera un religiós, mestre i catequista del prevere diocesà”. El diàleg que la reflexió va suscitar fou molt enriquidor per a tots els participants. Posteriorment es desplaçaren a l’església del Monestir on, acompanyats del Gmà. Benseny, foren informats sobre els màrtirs maristes que allà hi reposen. Junts feren una pregària davant les seves relíquies encomanant-se a la seva ajuda i intercessió. Després, tot seguint les explicacions del Responsable de l’Arxiu del Monestir, Robert Porta, visitaren el “frontón” on foren assassinats alguns germans maristes durant la Guerra Civil i visitaren el cementiri de la comunitat i el memorial de la reconciliació que s’hi construí. L’acte central de la jornada fou la celebració eucarística presidida per Mons. Vives i celebrada conjuntament amb tota la comunitat marista. Tot glossant les lectures del dia, que inicien la preparació més immediata al Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, l’Arquebisbe invità els preveres i membres de la comunitat religiosa a viure amb intensitat l’espera

del naixement del Senyor mantenint una actitud de silenci i pregària interior. Sempre podem convertir-nos i millorar i el Nadal del Senyor és un temps privilegiat per tal de convertir-nos personalment. La pregària comuna, la concelebració amb el Bisbe diocesà, l’enfortiment dels llaços de comunió entre les noves generacions i els responsables diocesans i els membres de la vida consagrada van significar realitats ben positives i bons fruits d’aquestes jornades.

BAPTISMES I CONFIRMACIONS A L’ACADÈMIA DE SUBOFICIALS DE TALARN El 19 de desembre, convidat per l’Arquebisbe Castrense, Mons. Juan del Río, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament del baptisme a tres joves cadets de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn (Pallars Jussà) i també confirmà una trentena de joves cadets que hi resideixen i s’hi preparen per esdevenir suboficials. Concelebraren l’Eucaristia el Vicari episcopal de l’Exèrcit de Terra i Guàrdia Civil, Mons. Francisco José Bravo Castrillo; l’Arxiprest del Pallars Jussà i Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo; Mn. Jaume Mayoral, Mn. David Codina i el


dia, fa fèrtils Talarn viuen tots els joves totes les infer- que s’hi preparen. tilitats. Mons. Vives recordà VISITA DE LA la importància REPRESENTANT d’aquells qui PERSONAL DEL esbrossen el COPRÍNCEP FRANCÈS camí i l’obren perquè d’alL’Arquebisbe d’Urgell i tres puguin Copríncep d’Andorra va transitar per rebre el 20 de desembre al ell amb més fa- Palau Episcopal la visita de cilitat. Aques- la Representant Personal ta és la missió del Copríncep Francès, que tot cristià Sylvie Hubac, que anava ha de dur a ter- acompanyada pel Director me amb la seva de gabinet de la Reprevida: preparar sentació del Copríncep Francès a Andorra, Pascal Mons. Vives confirmà una trentena de cadets a l’Acadèmia el camí del de Suboficials de Talarn. Senyor Jesús Escande. També assistiren amb el propi a la reunió el Representant capellà de l’Acadèmia, Mn. testimoni personal, essent Personal del Copríncep sal i llum del món. Javier Ubierna Echevarri. Episcopal, Mn. Josep M. L’Arquebisbe agraí el tre- Mauri, i la Secretària GeA la seva arribada, Mons. Vives fou rebut pel Coronel ball de servei i lliurament neral dels Serveis del d’Infanteria José Andrés generós que l’exèrcit espa- Copríncep, Concepción Luján, que el matí d’aquell nyol porta a terme d’una García Moyano. mateix dia havia pres pos- forma eficaç i entregada, Varen tractar de la missessió del seu càrrec com a al servei de la ciutadania sió institucional que els nou Director de l’Acadèmia en defensa i treball per la Coprínceps duen a terme General Bàsica de Subofi- pau, i valorà el temps de a Andorra i dels reptes de cials. Posteriorment, tin- preparació i convivència futur que té el Principat. La gué lloc la celebració de que a l’Acadèmia General trobada es desenvolupà en l’Eucaristia a les instal- Bàsica de Suboficials de un ambient de cordialitat. lacions de l’Acadèmia on reberen el baptisme tres joves, Sara, Emma i Ivan, que havien estat preparats pel sacerdot castrense. Tots tres també reberen el sagrament de la confirmació durant la celebració eucarística, junt amb altres 28 cadets. A l’homilia, tot glossant les lectures proclamades, l’Arquebisbe convidà els nous batejats i tots els qui es confirmaven en aquell dia a seguir Jesús amb disponibilitat i a preparar els camins de la seva arribada, ja que Déu, amb el seu poder i la seva misericòr- Mons. Vives amb la Representant Personal del Copríncep Francès, Sylvie Hubac.

EUCARISTIA AL CENTRE PENITENCIARI DE LA COMELLA Mons. Vives va presidir el 20 de desembre una celebració eucarística preparatòria del Nadal per als interns del centre penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella, concelebrada per l’Arxiprest de les Valls i Delegat diocesà de pastoral penitenciària, Mn. Ramon Sàrries, i per Mn. David Codina. La celebració fou solemnitzada amb l’acompanyament musical d’un grup d’alumnes i professors de tercer i quart d’ESO de l’escola Anna Maria Janer de Santa Coloma. A la seva arribada, el Copríncep episcopal fou rebut pel Director i el Subdirector del centre, Miquel Garcia i Ismael Hernando, amb els qui va poder conèixer la situació de la institució, en la qual actualment hi ha 44 interns. Mons. Vives s’interessà pel funcionament del centre penitenciari i agraí i valorà les diferents activitats que s’hi duen a terme amb l’objectiu de l’atenció integral als reclusos, així com els esforços que es duen a terme perquè els interns puguin ser tractats amb una forta atenció individualitzada. Després va tenir lloc la celebració eucarística, a la qual va assistir una trentena d’interns, a més del personal penitenciari. A l’homilia, l’Arquebisbe va fer referència a la joia del Nadal per l’Encarnació de Déu i exhortà tothom a obrir-se a la joia que el Església d’Urgell

29


L’Arquebisbe exhortà els interns de La Comella a obrir-se a la joia que Jesús ens porta per tal de superar els errors i pecats del passat.

Un centenar de persones, entre cantaires, tècnics i actors aficionats de totes les edats, va representar “Els Pastorets” a Ponts.

Senyor Jesús, que neix pobre i humil a Betlem, ens porta. Una obertura que ens ha de fer capaços de superar els obstacles i els errors i pecats que hi pugui haver hagut en la nostra vida i a mirar endavant amb un fort desig de llibertat. Mons. Vives animà els reclusos a no perdre mai el desig i el somni de la llibertat i que res ni ningú no els pugui treure la seva dignitat com a fills estimats de Déu malgrat els errors en què hagin pogut caure a la vida. També animà a lluitar i pregar per les famílies i éssers estimats que en aquestes festes nadalenques trobaran a faltar els privats de llibertat. L’Eucaristia finalitzà amb un record per al recentment traspassat Nelson Mandela, que durant molts anys fou retingut a la presó de Robben Island abans d’acabar esdevenint president de Sud-Àfrica i treballar intensament per la reconciliació entre blancs i negres al país, tot perdonant els greuges passats. Després de la celebració, els interns van rebre un ob-

hi va haver un esplèndid aplaudiment i el reconeixement a aquest grup de gairebé cent persones, entre actors, cantaires, figurants i tècnics, que ha ofert una part del seu temps perquè no es perdi part de la nostra cultura i les nostres arrels. L’escena més bonica ha estat la de l’adoració dels pastors a l’Infant Jesús, aquesta vegada representat pel petit Arnau, de tres mesos d’edat, que va ser batejat tot just una setmana després de la primera representació, el diumenge 29, festa de la Sagrada Família, a l’església de Santa Maria de Ponts.

30

Església d’Urgell

sequi de Nadal de Càritas Andorrana i van poder saludar personalment el Copríncep.

REPRESENTACIÓ D’“ELS PASTORETS” A PONTS Els dies 22 i 26 de desembre, la Coral Pontsicana i una colla d’actors voluntaris de totes les edats van representar a la sala d’actes municipal una adaptació de l’obra “Els Pastorets”, de Josep Maria Folch i Torres, que repassa en cinc actes una part de la història del Nadal, amb música d’ara i d’abans, i amb un missatge que convida a viure i fer viure els veritables valors nadalencs i ensenya com la fe d’uns joves pastors pot vèncer les forces del mal i els seus enganys. La gent de Ponts i de les poblacions veïnes va gaudir de l’ambient festiu, del text, de les cançons interpretades per la mateixa Coral Pontsicana i per la seva secció del Cor Infantil, i fins i tot d’un sorteig. I com totes les bones obres i bones actuacions, al final

príncep va visitar la residència per a ancians Clara Rabassa, d’Andorra la Vella. Mons. Vives és el President del Patronat de la Fundació que regeix la residència. Acompanyat per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i per Mn. David Codina, va presidir la celebració de l’Eucaristia i posteriorment va compartir un àpat de germanor amb tots els residents i el personal al seu servei, en-

NADAL A LA RESIDÈNCIA CLARA RABASSA El dilluns 23 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Co-

L’Arquebisbe es va interessar especialment pels ancians més assistits de la residència Clara Rabassa.


capçalat per la Presidenta delegada del Patronat de la Fundació, Roser Jordana, i per la Directora de la residència, Dra. Eva Riba. L’Arquebisbe es va interessar especialment pels ancians més assistits, i a tots els residents va fer arribar un missatge d’esperança, recordant que Déu, en Jesús, ve a visitar-nos per consolar-nos i portar-nos il·lusió malgrat les nostres debilitats físiques o psíquiques, i els problemes i malalties que la vida comporta. Ell és la Llum que dissipa les tenebres de la fosca i té el poder de fer-nos lluminosos a nosaltres. L’Arquebisbe rebé informació sobre l’atenció personalitzada que reben els ancians de la residència Clara Rabassa com un dels primers valors de la Fundació.

NAIXEMENT BÍBLIC A LA PARRÒQUIA DE LINYOLA La Parròquia de Santa Maria de Linyola va exposar durant les festes de Nadal un original naixement a la capella de Santa Quitèria per als fidels i visitants d’aquest esplèndid temple gòtic de l’Arxiprestat de la Noguera. El naixement és obra de l’artista local Ignasi Carles, que ha recreat en uns diorames en forma de llibre obert (amb unes mides d’1x1,20 metres) els episodis més rellevants del Nadal dels Evangelis sinòptics, acompanyant els textos evangèlics amb les figures pessebrístiques que els il·luminen.

El naixement exposat a la capella de Santa Quitèria és obra de l’artista de Linyola Ignasi Carles.

L’obra, que l’ha ocupat gairebé dos mesos de feina, és una proposta ben catequètica per a ajudar a copsar a petits i grans els continguts evangèlics del Naixement de l’Infant Jesús, i alhora una manera d’aprofitar les tradicions populars i religioses per evangelitzar i a la vegada celebrar els Misteris del Nadal. També durant aquestes festes, als voltants de l’església parroquial s’han fet les representacions del pessebre vivent, que enguany celebra el seu 15è aniversari, gràcies a la col·laboració de moltes entitats i veïns de la població.

particulars. Amb les “quatre propostes per al 2014” amb què van ser rebuts el dia d’arribada, el germà Alois, prior de Taizé, els va interpel·lar: “Tots aquells que estimen Crist en el món sencer formen una gran comunitat d’amistat. Ells estan cridats a realitzar la tasca de guarir les ferides de la humanitat: sense voler imposar-se, poden promoure una globalització de la solidaritat que no exclogui cap poble ni cap persona”. Tots els matins de la trobada, els joves es van reunir a més de dues-cen-

tes parròquies d’acollida als dos costats del Rin, a França i a Alemanya, per realitzar un moment de pregària i activitats d’intercanvi personal i social. Les tardes del 29 i 30 de desembre, el programa de la trobada va incloure uns vint tallers sobre diferents temes, com ara “Crisi, atur, precarietat... Necessitem inventar un nou model econòmic?”, “Justícia i drets humans: reflexions personals sobre el desafiament de ser cristià”, i “Tenim necessitat de l’Església? Reflexió bíblica sobre la comunió en Crist”. La darrera jornada van viure l’experiència de compartir a migdia una pregària per la pau amb altres 30.000 persones d’arreu d’Europa, la major part joves catòlics, però també d’altres confessions religioses. La pregària es va fer simultàniament a tres pavellons de Wacken (el parc d’exposicions d’Estrasburg), a la Catedral i a l’església protestant de Sant Pau. La propera trobada es farà per cap d’any a Praga.

JOVES D’URGELL PARTICIPEN A LA TROBADA DE TAIZÉ A ESTRASBURG Un grup de joves de la Diòcesi, encapçalats per Mn. Iván Ayala, va participar enguany a la trobada que la comunitat religiosa de Taizé convoca cada cap d’any per pregar per la pau. Enguany, la trobada ha estat a Estrasburg, on els joves s’han allotjat en locals parroquials i cases

Uns 30.000 joves d’arreu d’Europa van participar en la trobada de Taizé a Estrasburg. Església d’Urgell

31


LES RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL RENOVEN LA SEVA CONSAGRACIÓ A DÉU El dia de la Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, les Religioses d’Andorra i La Seu d’Urgell de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, reunides a la capella de la Mare Janer, prop del sepulcre de la seva fundadora, la beata Anna M. Janer i Anglarill, van renovar la seva consagració religiosa en presència de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives. És una bella i significativa tradició de l’Institut fundat a La Seu d’Urgell el 1859 renovar els vots en aquest dia. L’Arquebisbe les animà a viure i actualitzar les virtuts de la família de Natzaret, a difondre-les arreu i a evangelitzar la família, tal com el Sínode extraordinari convocat pel Papa per al 2014 es proposa de fer: “Anunciar l’Evangeli en els actuals reptes pastorals en relació a la família.” Posteriorment, l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia de la festa de la Sagrada Família a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, acompanyat pel Degà del Capítol Catedral. A l’homilia destacà les virtuts de la Sagrada Família, que han de continuar essent puntals per a totes les famílies de la terra, i recordà la coneguda al·locució del Papa Pau VI a la casa de Natzaret, durant el seu famós viatge a Terra Santa del 4 de gener de 1964, remarcant el silenci, l’oració, el treball i l’amor entre tots els membres de les famílies. L’Arquebisbe, en acabar la pregària universal, afegí la consagració de les famílies del Bisbat d’Urgell a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, amb el text de l’oració que el Papa Francesc ens donà a la celebració per a les famílies, dins l’Any de la Fe, el 27 d’octubre de 2013, i el text de la qual en llengua catalana és el següent: “Jesús, Maria i Josep, a vosaltres, Sagrada Família de Natzaret, avui us mirem amb admiració i confiança; en vosaltres contemplem la bellesa de la comunió en l’amor veritable; a vosaltres us encomanem totes les nostres famílies,

32

Església d’Urgell

perquè en elles es renovin les meravelles de la gràcia. Sagrada Família de Natzaret, atractiva escola del sant Evangeli: ensenyeu-nos a imitar les vostres virtuts amb una sàvia disciplina espiritual, doneu-nos una mirada neta que reconegui l’acció de la Providència en les realitats quotidianes de la vida. Sagrada Família de Natzaret, fidel custòdia del misteri de la salvació: feu renéixer en nosaltres l’estima pel silenci, feu de les nostres famílies cenacles d’oració i transformeu-les en petites Esglésies domèstiques, renoveu el desig de santedat, sosteniu la noble fatiga del treball, de l’educació, de l’escolta, de la comprensió mútua i del perdó. Sagrada Família de Natzaret, desvetlleu en la nostra societat la consciència del caràcter sagrat i inviolable de la família, com un bé inestimable i insubstituïble. Que cada família sigui estada acollidora de bondat [i de la pau per als nens i els ancians, per als qui estan malalts i sols, per als qui són pobres i necessitats. Jesús, Maria i Josep, a vosaltres us preguem amb confiança, a vosaltres ens confiem amb alegria. Amén”.


L’església es va omplir de gom a gom i tothom va gaudir de les melodies i ritmes del grup.

“CINEMA AMB VALORS” A LA VALL FOSCA Les Parròquies de la Vall Fosca, a l’Arxiprestat del Pallars Jussà, van encetar el mes de gener un petit cicle de “cinema amb valors”, que inclou la projecció durant el curs present de tres pel·lícules escollides per ser portadores d’un missatge de valors humans i cristians. “Atenent a les propostes de nova evangelització que el nostre Sant Pare Francesc mostra en la seva recent exhortació apostò-

Un centenar de fidels va participar en l’aplec de Sant Silvestre a Serra de Dalt.

APLEC DE SANT SILVESTRE A LA SERRA DE DALT El 31 de desembre, festa de Sant Silvestre, Papa, un bon grup de persones vinculades a la Serra de Dalt i també vingudes d’altres indrets de l’Arxiprestat es van atansar fins a l’església romànica dedicada al sant per poder celebrar el darrer aplec de l’any de la comarca de La Noguera. Una tradició que es perd en el temps i que comença de bon matí tot preparant una bona foguera per acollir els pelegrins que hi assisteixen; enguany, gairebé un centenar, alguns dels quals arribaren caminant des de Ponts, i sense arronsar-se per les inclemències del temps pròpies de l’hivern en aquestes contrades. A migdia es va celebrar la missa en honor del sant,

presidida per Mn. Bonifaci Fortuny i concelebrada pel Rector de Ponts, Mn. Mayoral. A l’homilia, Mn. Fortuny va destacar la importància de la família i també del poder compartir i mantenir les tradicions com aquest aplec que agermana famílies i persones en el darrer dia de l’any. També hi va haver un record pels difunts enterrats al petit cementiri annex a l’església, i, al final de l’ofici religiós, el cant dels goigs del sant patró van ressonar en l’única i petita nau del temple. En acabar, es va fer la benedicció i el repartiment de la coca i la xocolata per a tothom i una fotografia de família per recordar la diada, aquest any amb la notícia, com si fos el regal dels Reis Mags, que durant el 2014 es faran les obres

d’arranjament del teulat de l’església.

CONCERT DE NADAL A BELLVER Diumenge 29 de desembre va tenir lloc a l’església de Sant Jaume de Bellver de Cerdanya un recital de música espiritual negra, a càrrec del conjunt Gospel Shine, amb la intenció de recaptar ajuts per a la instal·lació de la calefacció al Santuari de Talló.

Cartell de la pel·lícula “El secret del llibre de Kells”.

El grup Gospel Shine va actuar en un recital benèfic a Bellver de Cerdanya. Església d’Urgell

33


lica “L’alegria de l’Evangeli”, hem volgut, des de les Parròquies de la Vall Fosca, sortir també al carrer a portar un missatge d’amor i esperança, que per nosaltres té tot el seu sentit a partir de l’Evangeli”, diu Mn. Josep Montoya, diaca i responsable pastoral de la vall. La primera pel·lícula del cicle, que es va projectar el 4 de gener al local social de La Pobleta de Bellveí, ha estat “El secret del llibre de Kells”, adreçada principalment a infants de primària. Es tracta d’un film d’animació, nominat als premis Oscar del 2010, que mostra com els valors de l’esperança i de la superació de les pors porta a la realització personal.

NOCES DE PLATA SACERDOTALS DE MN. ANTONI BALLESTER El 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció, a l’església de l’Assumpció d’Artesa de Segre, Mn. Antoni Ballester i Díaz va celebrar els vinti-cinc anys de ministeri

L’arribada dels mags de l’Orient va ser seguida per molts infants i famílies de Ponts.

sacerdotal, acompanyat dels seus familiars, amics i feligresos. L’Arquebisbe Joan-Enric també va fer arribar la benedicció episcopal per a Mn. Ballester i per a tots els qui s’aplegaren per fer-li costat en un dia tan assenyalat. Després de l’Eucaristia d’acció de gràcies, el Consell Parroquial li va fer entrega d’una placa commemorativa, d’un obsequi i li dedicaren unes paraules d’agraïment pel seu ministeri sacerdotal a la Parròquia. Per molts anys Mn. An-

Mn. Ballester, envoltat dels familiars, amics i feligresos que van voler celebrar amb ell les noces de plata sacerdotals.

34

Església d’Urgell

toni! La nostra cordial felicitació en el Crist Jesús!

ELS REIS D’ORIENT ADOREN L’INFANT JESÚS A PONTS Diumenge 5 de gener, la Parròquia de Ponts va rebre a primera hora del vespre una comitiva de més de 100 patges que acompanyaven Melcior, Gaspar i Baltasar pels carrers del poble, seguits per molts infants i moltes famílies. L’itinerari dels mags de l’Orient va aturar-se a l’església parroquial per fer l’adoració de l’Infant Jesús (un costum que torna a moltes parròquies del Bisbat, després de gairebé perdre’s). Una vegada arribats al temple, les campanes van anunciar la seva solemne presència, i des de l’altar va ressonar el text de l’Evangeli de Mateu que recull l’Epifania, un text que ens diu: “Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’Infant. L’alegria que

tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.” També els padrins de la residència van rebre la visita del patge Faruk que, en nom dels Reis Mags, els va portar el seu missatge. No cal dir que des dels més petits als més grans van fruir d’aquesta bella i arrelada tradició.

CELEBRACIÓ DE SANT RAMON DE PENYAFORT A SERÓ Dimarts 7 de gener es va celebrar la festa de Sant Ramon de Penyafort a l’església parroquial de Seró, que tot just ha estat objecte d’un seguit de reformes i obres per fer-la més acollidora i digna per als fidels i la gent del lloc. En aquest poble és present la Confraria de Sant Ramon de Penyafort, originària


Mn. Mauri va presidir l’Eucaristia en la festivitat de Sant Ramon de Penyafort a Seró.

de 1603 i que es cuida de la festa en honor del seu sant patró. La celebració eucarística va ser presidida pel Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, i concelebrada per l’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué, el Rector de la Parròquia, Mn. Josep Sauter, el diaca i alguns preveres de l’Arxiprestat. També hi van assistir l’Alcalde d’Artesa de Segre, Domènec Sabanés, i el President de l’Associació de Veïns del poble de Seró, Eduard Garriga. La missa fou cantada per la Coral l’Amistat de Ponts que, a més dels cants litúrgics, va interpretar al final de la cerimònia un breu recull de nadales. Acabada la missa, es féu el bes a la relíquia del sant i tot seguit la benedicció de la coca dolça per als fidels. Després, els assistents van gaudir d’un aperitiu a l’Espai Transmissor de Seró i es va fer una visita guiada a aquest centre museístic que mostra restes arqueològiques del túmul megalític trobat a la localitat.

ALUMNES DE LES ESCOLES D’ANDORRA COL·LABOREN AMB LA CAMPANYA DE REIS DE CÀRITAS Els alumnes de les escoles Mare Janer, Sant Ermengol, Sagrada Família i Lycée Comte de Foix han participat enguany en la campanya de Reis de Càritas Nacional Andorrana. Els dies 30 i 31 de desembre i 2 de gener, van respondre solidàriament a la invitació feta per Càritas per ajudar a embolicar els regals per als nens de famílies amb dificultats econòmiques de les diferents parròquies d’Andorra. L’experiència ha estat molt profitosa, i així ho van explicar alguns d’ells, com els germans Bascompte Jurado, de l’escola Mare Janer: “aquesta activitat ens ha ajudat en el nostre creixement com a persones, i també ens ha ajudat a no ser tan egoistes amb els nostres regals, i a poder fer que les famílies que no tenen tant com nosaltres puguin gaudir de la festivitat dels Reis Mags, ignorant la seva

Molts alumnes de les escoles andorranes van ajudar a embolicar els regals de la campanya de Càritas per als infants de famílies amb problemes econòmics.

situació econòmica, així com poder dibuixar un petit somriure als rostres dels nens, i que encara tinguin esperança i il·lusió en el Nadal”.

FESTA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER L’11 de gener es va celebrar la festa de la Beata Anna Maria Janer a la residència Sagrada Família a La Seu d’Urgell amb una Eucaristia a les onze del matí, molt participada i presidida per Mn. Xavier Parés, Rector de la Cate-

dral, i Mn. Lluís Miquel Sánchez, capellà de la comunitat. A les cinc de la tarda, després de compartir un dinar de germanor, es va celebrar l’Eucaristia del Baptisme del Senyor i memòria de la festa de la Beata Anna Maria a la capella de l’hospital, amb els avis de la residència i altres fidels de la ciutat, presidida per Mn. Manuel Pal, capellà del Sant Hospital. Al final de la celebració es van venerar la relíquia de la Mare Janer i la imatge del Nen Jesús. En totes dues Eucaris-

Mn. Parés presidí l’Eucaristia en memòria de la Mare Janer a la seva capella a la residència de la Sagrada Família. Església d’Urgell

35


VISITES GUIADES PEL PAS DELS PIRINEUS SEGUINT LA RUTA DE SANT JOSEPMARIA ESCRIVÀ DE BALAGUER L’Associació d’Amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra, en iniciar-se l’any 2014 ha encetat una nova activitat: un seguit de visites guiades, amb trams a peu i d’altres en cotxe, per tal de poder reviure els passos de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en el seu camí d’evasió cap a Andorra la tardor de 1937. Els itineraris previstos són els següents: Itinerari 1, Pallerols (sense caminar): Oliana-Peramola-Pallerols-Cabana de Sant Rafel-La Mora-Peramola. Inici de l’itinerari: a Oliana, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Peramola, a les 5 de la tarda. Itinerari 2, Casa del Corb (caminar 50 minuts): Peramola-Torrent-Casa del Corb-Peramola. Inici de l’itinerari: a Oliana, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Peramola, a les 5 de la tarda. Itinerari 3, Ribalera (caminar 1 hora): Oliana-JuncàsRibalera-Coll de Nargó-Oliana. Inici de l’itinerari: a Oliana, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 5 de la tarda. Itinerari 4, Aubenç (caminar 30 minuts): Coll de Nargó-Aubenç-Coll de Nargó. Inici de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 5 de la tarda.

ties, a l’homilia es van destacar els principals trets de la vida de la Mare Janer: la seva valentia i fortalesa, la seva actitud de servei desinteressat, la seva humilitat, l’amor incondicional i sense fer distincions, així com el seu servei a l’Església i disponibilitat i obediència a les autoritats. Tot el que ens cal fer per continuar servint i estimant. Mn. Parés també remarcà el paral·lelisme que existeix entre la manera de fer del Papa Francesc i la nostra estimada beata Anna Maria Janer. 36

Església d’Urgell

NOUS LOCALS PER A LA CATEQUESI A SANT JULIÀ DE LÒRIA La Parròquia de Sant Julià de Lòria ha obert unes noves sales per a la catequesi, a més d’altres activitats parroquials. Ocupen un espai d’uns 200 metres quadrats i estan equipades amb un escenari i amb connexió a Internet. Els catequistes es van reunir el divendres 10 de gener al vespre i el dissabte 21 de gener per contestar el qüestionari sobre el Sínode de les Famílies que els diferents grups

parroquials i consells de pastoral estan analitzant i responent en aquests dies. El Rector, Mn. Pepe Chisvert, ha assenyalat que la inversió ha estat possible gràcies als ingressos que es van derivar de la venda de loteria de Nadal.

HOMENATGE DELS AMICS DE JUSTÍCIA I PAU A ARCADI OLIVERES El 17 de gener va tenir lloc a Esplugues de Llobregat una trobada dels Amics de Justícia i Pau de diverses Diòcesis de Catalunya, dins el qual es va

retre un senzill però molt emotiu homenatge al qui ha estat quasi quaranta anys vinculat a la institució i que fou President de la Comissió general espanyola i President de la Comissió de Barcelona i de Catalunya, Dr. Arcadi Oliveres i Boadella. Hi assistí Mons. Vives, que fou Delegat episcopal de Justícia i Pau de Barcelona des de 1979 al 1994, així com els actuals dirigents de Justícia i Pau, el Degà de la Facultat de Teologia, Dr. Armand Puig, i molts amics i persones vinculades a la trajectòria vital d’aquest


Itinerari 5, Fenollet (sense caminar): Oliana-Coll de Nargó-Riu de Sallent-Fenollet-Vall de Cabó-Organyà. Inici de l’itinerari: a Oliana, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Organyà, a les 5 de la tarda. Itinerari 6, Ares (sense caminar): Organyà-BaridàAres-Noves de Segre-Organyà. Inici de l’itinerari: a Organyà, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Organyà, a les 5 de la tarda. Itinerari 7, ponts sobre el riu d’Aravell (caminar 1 hora per camí pla): Organyà-Noves de Segre-Parròquia d’Hortò-Aravell (ponts sobre el riu d’Aravell)-Organyà. Inici de l’itinerari: a Organyà, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a Organyà, a les 5 de la tarda. Itinerari 8, Collada de la Torre i Argolell (sense caminar): Bellestar-Cal Roger-Collada de la Torre- Riu de Civís-Argolell-Bellestar. Inici de l’itinerari: a la Gasolinera Valentí, de Bellestar, a les 10 del matí. Final de l’itinerari: a la Gasolinera Valentí, de Bellestar, a les 5 de la tarda. Itinerari 9, Andorra (2 dies: divendres i dissabte, sense caminar): Sant Julià de Lòria-Mas d’Alins-Andorra la Vella-Escaldes-Santuari de Meritxell-Sant Julià de Lòria. Inici de l’itinerari: a Sant Julià de Lòria, a les 8 del vespre de divendres.

Final de l’itinerari: a Sant Julià de Lòria, a les 5 de la tarda de dissabte. Itinerari 10, Pallerols i Fenollet (2 dies: divendres i dissabte, sense caminar): Coll de Nargó-PeramolaPallerols-Cabana de Sant Rafel-La Mora-Fenollet-Coll de Nargó. Inici de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 8 del vespre de divendres. Final de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 5 de la tarda de dissabte. Itinerari 11, Ribalera i Aubenç (2 dies: divendres i dissabte, caminar 1 hora): Coll de Nargó-JuncàsRibalera-Coll de Nargó-Aubenç-Coll de Nargó. Inici de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 8 del vespre de divendres. Final de l’itinerari: a Coll de Nargó, a les 5 de la tarda de dissabte. Itinerari 12, Ares i Argolell (2 dies: divendres i dissabte, sense caminar): Coll de Nargó-Baridà-Ares-Noves de Segre-Bellestar-Cal Roger-Collada de la Torre- Riu de Civís-Argolell. Inici de l’itinerari: a la Gasolinera Valentí, de Bellestar, a les 8 del vespre de divendres. Final de l’itinerari: a la Gasolinera Valentí, de Bellestar, a les 5 de la tarda de dissabte. Més informació a la web: “www.pallerols-andorra.org”

ASSEMBLEA DE MANS UNIDES A BALAGUER

El Dr. Arcadi Oliveres clourà a l’abril la seva etapa com a President de Justícia i Pau.

treballador incansable per la pau i els drets humans. Es van poder escoltar diverses intervencions en què s’explicà el treball que du a terme Justícia i Pau, la seva trajectòria histò-

rica i el seu futur, amb les noves incorporacions. I es projectà un curtmetratge sobre la figura d’Arcadi Oliveres, que a l’abril cessa com a President de Justícia i Pau.

El 18 de gener va tenir lloc l’assemblea de Mans Unides d’Urgell a la Casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric, la Presidenta de l’entitat, Teresa Cabanas, i el Delegat episcopal, Mn. Lluís Eduard Salinas, amb l’assistència de més d’una vintena de membres representants dels grups locals d’Urgell i d’Andorra. Es revisà la campanya de 2013, fent notar que no solament no van minvar

els donatius dels fidels sinó que encara es van incrementar lleugerament respecte de l’any anterior, la qual cosa ha permès assolir els objectius que s’havien fixat a l’inici de la passada campanya. La Presidenta va informar dels objectius per al 2014, i va avançar que el dia del dejuni voluntari contra la fam serà enguany el divendres dia 7 de febrer; i la col·lecta més nombrosa, el diumenge dia 9 de febrer. La Gna. Vedruna M. Núria Solà, missionera al Congo, participarà enguany amb diverses conferències i Església d’Urgell

37


A l’assemblea de Mans Unides d’Urgell es van avançar els objectius de la campanya d’enguany.

aportacions. El lema de la Campanya per al 2014 és “Un món nou, projecte comú”, que se centra en el vuitè Objectiu del Mil·lenni: “Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament”.

CANTADA DE JANEIRAS A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA Diumenge 19 de gener, el Grup Folklòric de la Casa de Portugal a Andorra va cantar les Janeiras, una tradició portuguesa per felicitar i desitjar un bon any nou, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell. Els cantaires, abillats amb els vestits tradicionals, van

solemnitzar la celebració eucarística i després van fer un petit concert en acabar la missa, que els fidels van gaudir molt. La nevada caiguda durant tot el dissabte no va impedir, malgrat les dificultats d’accés i transport, la celebració d’aquesta trobada assenyalada, que ja fa quatre anys que es du a terme a la Catedral.

CELEBRACIÓ DE SANT SEBASTIÀ A LA DIÒCESI Diverses Parròquies de la Diòcesi van celebrar la festa de Sant Sebastià el 20 de gener, recordant així una tradició tan antiga com arrelada a moltes localitats

Els cantaires del Grup Folklòric de la Casa de Portugal a Andorra van cantar a la Catedral.

38

Església d’Urgell

Els fidels de Ponts van renovar el seu vot a Sant Sebastià a l’església d’Algós, dedicada al sant.

del territori diocesà. La Seu d’Urgell, per exemple, va celebrar el seu vot de poble en honor del sant amb una Eucaristia a la Catedral de Santa Maria presidida pel Rector de la Parròquia i Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, amb l’assistència dels membres de la Germandat de Sant Sebastià, les autoritats locals i nombrosos fidels. Tot seguit, a l’Ajuntament es va fer la junta de la Germandat, que va acabar amb el tradicional dinar de germanor. També a Ponts es va celebrar una Eucaristia en honor de Sant Sebastià, en aquest cas el diumenge 19 de gener, amb la renovació del vot de poble al sant en una celebració a l’església de Sant Sebastià d’Algós que va aplegar un bon nombre de fidels, alguns dels quals van pelegrinar a peu des de Ponts, tot i que el temps no acompanyava. La celebració

que va acabar amb el bes a la relíquia del sant, la benedicció i repartiment de la coca i la fotografia de família davant de l’església. Aquest any s’ha fet un senzill homenatge a la padrina de Cal Mallol, que té cura de l’esglesiola, i que rebé un llarg i sentit aplaudiment amb motiu dels seus 90 anys.

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL SÍNDIC D’ANDORRA El Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre la tarda del 21 de gener al Palau Episcopal la visita institucional del M.I. Sr. Síndic General d’Andorra, Vicenç Mateu i Zamora. El Síndic va informar el Copríncep Mons. JoanEnric Vives de l’activitat que s’ha dut a terme en els darrers mesos al Consell General i la previsió del Parlament andorrà per a aquest any 2014.


JORNADES DE QÜESTIONS PASTORALS “On hi ha caritat, allí hi ha Déu”. Aquest és el títol de les Jornades de Qüestions Pastorals organitzades per l’Opus Dei els dies 21 i 22 de gener a l’Aula Magna de la Facultat de Teologia de Catalunya, amb la presència del Cardenal Robert Sarah, president del Pontifici Consell Cor Unum, l’organisme de la Santa Seu que acompanya Càritas Internacional. Mons. Sarah va dictar una conferència titulada “Deus caritas est”, en la qual féu un repàs del magisteri dels darrers Papes sobre la caritat, així com de les tasques que té encomanades el seu Dicasteri, creat durant el pontificat de Pau VI. També va fer referència a l’actual pontificat del Papa Francesc, de qui comentà que està exhortant amb molta insistència tota l’Església a descobrir la veritable vocació i la crida radical a l’amor a Déu i als homes. Els Delegats diocesans

de Càritas presents a l’acte, acompanyats per la Presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonés, van tenir l’ocasió de saludar Mons. Sarah i compartir amb ell una amical i cordial conversa.

MONS. VIVES REP LA FUNDACIÓ PRIVADA TUTELAR D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell va rebre la tarda del 22 de gener al Palau Episcopal la visita de la Fundació Privada Tutelar del Principat d’Andorra, representada per la Secretària del Patronat, Rosa Castellón Sánchez, i per la Gerent, Ester Fenoll Garcia. La Fundació Privada Tutelar del Principat d’Andorra va néixer l’any 2007 amb la missió de millorar la qualitat de vida dels menors desemparats, els malalts mentals i les persones grans, així com la defensa dels seus drets i la promoció de la seva autonomia personal en l’àmbit del Principat d’Andorra. El Patronat d’Honor de l’entitat està encapçalat

D’esquerra a dreta, Mons. Martínez Sistach, Mons. Sarah, Mn. Mayoral, Carme Borbonés i Mn. Salvador Bacardit, Delegat episcopal de Càritas de l’Arquebisbat de Barcelona.

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal una representació de la Fundació Privada Tutelar del Principat d’Andorra.

pel Síndic d’Andorra i per una representació dels Coprínceps. La trobada va servir per fer un repàs de les activitats que ha dut a terme en els darrers temps la Fundació i aprofundir en el coneixement dels seus objectius.

AUDIÈNCIA DE MONS. VIVES ALS REPRESENTANTS DEL PARTIT SOCIALDEMÒCRATA D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va

rebre en audiència el 22 de gener al Palau Episcopal el President del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, Vicenç Alay, i el Primer Secretari del partit, Pere López. La trobada va servir per presentar-se oficialment davant el Copríncep episcopal i repassar l’activitat duta a terme els darrers mesos tant pel partit com pel grup parlamentari al Consell General. Aquesta reunió s’emmarca dins les relacions habituals que els partits mantenen amb el Cap d’Estat del Principat d’Andorra.

D’esquerra a dreta, Pere López, Vicenç Alay i Mons. Vives. Església d’Urgell

39


FESTA DE SANT ANTONI ARREU DE LA DIÒCESI El 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, es va dur a terme a moltes Parròquies de la Diòcesi d’Urgell la tradicional benedicció dels animals després de l’Eucaristia dedicada al sant. A la Catedral de Santa Maria, la

UNA EXPERIÈNCIA “ALTERNATIVA” PER ALS JOVES D’URGELL Una vintena de joves dels grups TXt de 3r i 4t d’ESO de La Seu d’Urgell, Tremp, Balaguer i Ribes de Freser van viure el cap de setmana del 25 i 26 de gener una experiència social impactant: l’Alternativa. Divendres a la nit, els joves arribaren a l’escola de la Sagrada Família d’Urgell del carrer Avinyó, al bell mig del barri de Ciutat Vella, a Barcelona, i l’endemà 40

Església d’Urgell

missa solemne començà a migdia presidida pel Rector, Mn. Xavier Parés, i concelebrada per Mn. Jordi Miquel, amb una gran assistència de fidels i amb la presència de les autoritats de la ciutat, encapçalades per

ben d’hora van anar a Sant Boi, al Parc Sanitari dels Germans de Sant Joan de Déu, on visitaren les instal·lacions, conegueren de prop alguns dels casos de les persones ingressades per malalties mentals, i conversaren amb alguns dels voluntaris i metges que els atenen. Després de dinar al menjador del personal sanitari, el grup tornà a Barcelona, al

l’Alcalde, el President del Consell Comarcal, i els representants dels cossos de seguretat i de diverses entitats cíviques locals. Després de la benedicció de Mn. Parés a l’exterior de la Catedral, la Confraria de Sant Antoni inicià els

Tres Tombs i tot seguit molts veïns van dur a beneir els seus animals domèstics, mentre al passeig Joan Brudieu els membres de la Confraria enllestien l’escudella que van repartir a tothom que s’hi va atansar. També a la parròquia de Sanaüja se celebrà la missa en honor de Sant Antoni Abat. Després de l’Eucaristia, a la plaça de l’església es beneïren els animals i tot seguit es féu el repartiment de coca, figues seques i vi dolç entre tots els assistents. I, com és costum, els cavalls van fer els tres tombs pel poble, acompanyats per la música de la colla grallera. A la Vall Fosca, una colla de ramaders s’hi va aplegar amb el diaca Mn. Josep Montoya per tal de fer un petit gest de recuperació d’una festa que temps

Els joves dels grups TXt van conèixer de prop diferents realitats de marginalitat a la ciutat de Barcelona.


enrere havia estat gran: la benedicció del bestiar. I tot seguit es clogué la festa de Sant Antoni compartint una bona taula a l’Alberg de Torre de Capdella. I a la tarda, a la sala municipal de Ponts, el sant homenatjat va ser Sant Antoni “del porquet”. Es va projectar una pel·lícula amb un rerefons de valors envers el món de la natura i els animals domèstics, i es va aprofitar la festa

per fer un petit recapte d’aliments que els Serveis Socials de l’Ajuntament i Càritas Parroquial van distribuir entre les famílies necessitades que tenen fills petits. Es van recollir molts aliments i, en acabar, els assistents van compartir un tast de coca i xocolata. En l’organització de l’acte van col·laborar els monitors de l’esplai La Bufera.

barri del Raval, a un local anomenat “El Chiringuito de Dios”, on un grup de persones es preocupa de donar menjar calent i ajudar persones sense sostre. Alguns dels voluntaris que hi col·laboren són persones que també van viure al carrer, i van explicar als joves quines van ser les circumstàncies (com ara l’addicció a les drogues i l’alcoholisme) que els van dur a una vida marginal. Abans de sopar, tornant a l’escola, el grup va tenir un moment de reflexió

per compartir com havien experimentat aquestes trobades de la jornada, i van coincidir majoritàriament en la sensació de sentir-se colpits i impressionants. Al dia següent, diumenge, van celebrar plegats l’Eucaristia, viscuda i emotiva, i amb un moment especial: quatre dels integrants del grup van fer el compromís TXt i van rebre el fulard per part dels seus monitors. A mig matí, l’autocar els esperava per tornar a casa. La Pasqua Jove és la propera trobada.

BENEDICCIÓ D’UNA NOVA CAPELLA A TALARN DEDICADA A LA MARE JANER Diumenge 26 de gener, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia dominical a la parròquia de Sant Martí de Talarn, en el transcurs de la qual va beneir una nova capella dedicada a la beata Anna Maria Janer, just a l’entrada per la dreta del temple parroquial. La beata Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de l’Institut de

Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, visqué un temps a Talarn, sobretot al final de la seva vida, ja que hi morí en aquesta localitat pallaresa l’11 de gener de 1885. L’Eucaristia fou concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Joan Peretó; el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; el P. Joan Antoni Arasa, SF, en representació dels PP. Fills de la Sagrada Família, i per Mn. David Codina. Hi assistiren la Superiora General de l’InsEsglésia d’Urgell

41


A la nova capella s’hi ha col·locat una bella imatge en bronze de la M. Janer a mida natural.

42

Església d’Urgell

titut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, Rvdma. Mare Irma Beretta; l’Alcalde de Talarn, Lluís Oliva; el comandament en cap de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn, Coronel José Andrés Luján; el Vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich; i la Coordinadora de Joventut dels serveis territorials de la Generalitat a Lleida, Anna Feliu, entre d’altres. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant les lectures proclamades, animà els fidels a acollir Jesús com la llum del món, que ve a il·luminar-nos i a portar la pau a tot-

hom. Cal anunciar aquesta llum a tothom i anar a les fronteres i perifèries que desconeixen l’alegria de l’Evangeli, i comunicar-la com Jesús, que va triar la Galilea dels pagans per al seu ministeri. L’Arquebisbe glossà la figura de la Mare Janer (1880-1885), que respongué com els apòstols a la crida de Jesucrist i que esdevingué una llum del Senyor en aquell convuls segle XIX amb la seva vida dedicada tota ella a estimar i servir. A la nova capella s’hi ha col·locat una bella imatge en bronze de la M. Janer a mida natural, obra de l’escultora Rebeca Mu ñoz. L’obra representa la beata en camí, amb un llum a la mà, i amb dolcesa i seriositat al rostre, animant a fer el camí


sempre amb obediència a la voluntat de Déu i amor a l’Església. Posteriorment, l’Arquebisbe acompanyat de les Autoritats i del poble fidel es va traslladar a l’Alberg de Talarn, recentment reformat i gestionat per l’Ajuntament, i que fou el lloc on la beata Anna Maria Janer visqué els seus últims cinc anys de vida.

na, presidida pel Rvd. Bill Maxvell, membres de l’Església Adventista, acompanyats pel Sr. Joan Amigó, i una bona representació de l’Església Catòlica. Al bell mig del presbiteri, van presidir l’encontre la creu, la Bíblia i el ciri pasqual. La coral International Singers va tenir cura dels cants que van alternar amb lectures bíbliques i inPREGÀRIES PER LA vocacions, amb música UNITAT DELS CRISTIANS d’orgue, en un ambient Divendres 24 de gener, de fraternitat, reflexió i Mons. Vives agraí la distinció en nom de tots els qui complien els 25 i 50 anys de socis del Centre Moral i Cultural del Poblenou. en el marc de l’octavari pregària. També a d’altres Parde pregària per la unitat dels cristians que cele- ròquies de la Diòcesi es van vespre del 23 de gener un el President de l’entitat, brem cada any els dies 18 fer pregàries per la unitat bon nombre de fidels de Josep Gili. L’Arquebisbe d’Urgell al 25 de gener, l’església dels cristians, com ara a la les comunitats Catòlica, arxiprestal d’Andorra la Parròquia de Sant Ot, on, dirigida per Mn. Xavier agraí aquesta distinció Vella acollí una pregària sota el lema d’aquest any: Parés, i Evangèlica, diri- en nom de tots els qui ecumènica en la qual van “¿És que el Crist està divi- gida pel Dr. Oscar Rosell, complien els 25 i 50 anys participar representants dit?” (1 Co 1,13), l’església per pregar perquè puguem de socis, remarcant que de la comunitat anglica- de la Missió va acollir el trobar solucions als errors el Centre Moral està viu, passats i presents que han amb molts infants i joves teixit les divisions entre que li donen molta vida, cristians, i compartir el i que es continuen assolint dolor de la separació, les finalitats de la seva implorant el perdó de les fundació el 1910, quan el nostres faltes i manifestant futur Cardenal Mn. Enric la voluntat de treballar per Pla i Deniel, que era Vicari de la Parròquia de Santa la reconciliació. Maria del Taulat, al Poblenou, fundà amb altres MONS. VIVES REP laics i famílies catòliques LA INSÍGNIA D’OR aquesta institució, que DEL CENTRE MORAL I CULTURAL DEL POBLENOU compta en l’actualitat més d’un miler de socis i que arCelebrant les festes ticula les seves activitats a anyals patronímiques de la través de les seves moltes Sagrada Família, a la tarda seccions (cultura, treball, del 26 de gener, dins d’un amistat, música, teatre, sentit i emotiu acte en el ballet, cant coral, lectulocal social de Barcelona, ra, viatges i excursions, Mons. Joan-Enric Vives, reflexió, Vida Creixent...). nascut al Poblenou, va Tot viscut des d’una culrebre la insígnia d’or pels tura catòlica, oberta a ser seus 50 anys de soci del llevat evangelitzador en Centre Moral i Cultural del la societat barcelonina i Les comunitats Catòlica i Evangèlica de La Seu d’Urgell van pregar a l’església de la Poblenou. La hi entregà catalana. Missió per la unitat dels cristians. Església d’Urgell

43


EN L’ANY DEL SÍNODE EXTRAORDINARI DE LA FAMÍLIA

“...La fugida a Egipte a causa de les amenaces d’Herodes ens mostra que Déu és allà on l’home es troba en perill, on l’home pateix, on s’escapa, on experimenta el rebuig i l’abandó; però també hi és on l’home somia, espera retornar a la seva pàtria en llibertat, projecta i tria en favor de la vida i la dignitat d’ell mateix i dels seus familiars”. (paraules del Papa Francesc en l’Àngelus de la festivitat de la Sagrada Família)

“La fugida a Egipte” (), dibuix a llapis de Jean-François Millet

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Església d'Urgell 424  

Gener 2014

Advertisement