Issuu on Google+

full dominical Església de Menorca

Número 1576 - Any XXXI - 16 setembre 2012

passant per la vida

EL NOU CURS

C

omença, a partir d’avui i al llarg de tot el curs, la nostra comunicació setmanal amb vosaltres a través de les pàgines del FULL DOMINICAL que arriba a moltes famílies i a tots els organismes eclesials. Com heu observat ha hagut durant les setmanes de l’estiu un contingut diferent respecte a la resta del curs. Es centrava en informacions sobre festes patronals i la corresponent vida parroquial amb la història del seu temple i altres circumstàncies. Ha estat ben rebut i elogiat per part de molts lectors. M’afegeixo a aquest elogi i agraeixo als responsables i col·laboradors del FULL la iniciativa i el treball realitzat. D’altra banda és obligatori iniciar la meva primera col·laboració del curs amb una salutació cordial a tots. Com habitualment feien els Apòstols en les seves cartes, us desitjo abundància d’amor entre vosaltres, de pau i de generositat, d’entrega i servei al vostre proïsme. També vull, després del descans de l’estiu, animar de nou a que la vostra tasca dins de l’Església i dirigida a tota la societat es vegi incrementada cada dia, cada curs, perquè les comunitats cristianes brillin millor amb la resplendor que proporciona la llum de Crist, que la vostra vida personal i comunitària no s’apagui mai sinó que la projecti amb intensitat i entusiasme a tot arreu. Us agraeixo, és clar, la vostra dedicació pastoral que es concreta en diverses línies d’actuació: pregant, reflexionant i formant-vos, participant en diferents responsabilitats parroquials i diocesanes, col·laborant amb aportacions econòmiques i lliurant part del vostre temps. Davant aquesta nova etapa us recordo a tots el resum dels OBJECTIUS PASTORALS DIOCESANS per als dos propers cursos que vàrem donar a conèixer en un full, encartat al FULL del passat 17 de juny. El seu contingut, fruit de les aportacions dels diferents organismes diocesans, volia informar de forma resumida de les propostes pastorals de la nostra diòcesi en línia evangelitzadora i ajudar i col·laborar en les programacions de les parròquies i comunitats cristianes. És un bon instrument per a coordinar les accions pastorals de la diòcesi i per aplicar les orientacions que l’Església ha projectat per a totes les diòcesis del món. Aquestes orientacions, ja ho hem repetit diverses vegades, es dirigeixen a celebrar adequadament el 50 aniversari de l’inici del Concili Vaticà II, el 20 aniversari de la publicació del Catecisme, l’Any de la fe i el compromís personal i comunitari de la Nova Evangelització. Per tot això demanarem la intercessió de sant Joan d’Àvila, patró del clergat espanyol, que serà proclamat doctor de l’Església el proper 7 d’octubre a la Basílica de Sant Pere de Roma. † Salvador, bisbe de Menorca

l’entrevista a... JOAN J. QUETGLAS DEONATO

J

El Pare Petrus, un referent

oan J. Quetglas Deonato (Maó 1934) conegut pel seu compromís dins el món de la política i el periodisme. Col·laborador amb el Pare Petrus a l´època d´Acció Catòlica, en què va ser president de A.C. de joves i del C.D. Alcázar. Col·labora as diari Menorca des de 1971, acaba de publicar el llibre “Un cura de leyenda. Cuadernos recuperados”, homenatge al Pare Petrus. Sr. Quetglas, amb quina finalitat decideix escriure vostè aquest llibre? Va ser quan me varen comunicar que volien nomenar Fill Il·lustre de la Ciutat de Maó al Pare Petrus i me proposaren com a investigador, donat que jo m’havia relacionat molt amb el Pare Petrus. Jo el vaig conèixer l’any 39, jo era un fillet i ell anava vestit de soldat, després a finals dels anys 60 vàrem tenir vàries xerrades de les que he compost la segona part del llibre. Açò m’ha permès reviure el passat, els records d’aquells anys difícils, però amb ganes de lluitar per un món millor. Qui era el Pare Petrus i, què ha representat per a vostè poder treballar amb ell? Va ser un líder dins la generació de la postguerra, un testimoni que sabia transmetre el missatge de l’Evangeli amb constància i fidelitat. El Pare Petrus va adquirir el Freginal per al poble de Maó, sobretot pensant en els joves, per fer-hi un centre esportiu, demanant collaboracions a particulars, sempre segur de què les podien fer, també organitzava vetllades musicals per recaptar doblers. Ell no dubtava en arromangar-se la sotana i ser el primer que traginava pedres amb una carretilla. Tenia algun do especial el “Pater” per connectar amb els joves? Sí, tenia una intuïció especial per connectar amb es joves, sempre estava content. Era exigent, però exigia allò que sabia que cada persona podia donar de si. El Pare Petrus era una persona singular, irrepetible que sabia transmetre il·lusió a tothom, sobretot als joves. Volia persones formades, sobretot amb els valors de l’Evangeli. Creu vostè que l’Església ofereix avui als joves allò que busquen i necessiten? No, l’Església en primer lloc s’ha de renovar i donar un testimoni fidel de l’Evangeli, recuperar l’esperit del Vaticà II, donant testimoni d’unitat, de justícia, d’amor i de pau. Quins records té d’aquella època d’Acció Catòlica i què li aportà pertànyer a aquell moviment? Molts bons records, d’un ambient sa on vaig fer moltes amistats i tan sòlides que hem mantingut fins avui en dia. Del Pare Petrus com a Consiliari dir que ens va ajudar a fer equip i a tractar els altres com a iguals. Ell va ser un home providencial, enviat en uns moments difícils de la postguerra, home avançat en el temps que va aconseguir l’impossible. Toni Olives


Pàgina 2

Full Dominical

la paraula de Déu

“I vosaltres, ¿qui deis que som?” LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 4a Setmana Dg. 16, XXIV de durant l’any: Is 50, 5-9a / Sal 114 / St 2, 14-18 / Mc 8, 27-35. Dl. 17, Fèria: 1C 11, 17-26 / Sal 39 / Lc 7, 1-10. Dt. 18, Fèria: 1C 12, 12-14 / Sal 99 / Lc 7, 11-17. Dc. 19, Fèria: 1C 12, 31_13, 13 / Sal 32 / Lc 7, 31-35. Dj. 20, Sant Andreu Kim Taegon, prevere; Sant Pau Chong Hasang i companys màrtirs (MO): 1C 15, 1-11 / Sal 117 / Lc 7, 36-50. Dv. 21, Sant Mateu, apòstol i evangelista (F): Ef 4, 1-7. 11-13 / Sal 118 / Mt 9, 9-13. Ds. 22, Fèria: 1C 15, 35-37. 42-49 / Sal 55 / Lc 8, 4-15. Dg. 23, XXV de durant l’any: Sa 2, 17-20 / Sal 53 / Jm 3, 16_4, 3 / Mc 9, 30-37.

Diumenge XXIV de Durant l’Any Lectura del llibre del profeta Isaïes 50, 5-9a El Senyor m’ha parlat a l’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrera: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant ofenses i escopinades. El Senyor m’ajuda: per això no em don per vençut; per això par com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tenc al meu costat el jutge que em declara innocent. ¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem junts. ¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà condemnar? Salm responsorial 114 R: Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor. Lectura de la carta de sant Jaume 2, 14-18 Lectura de la profecía de Isaías 50, 5-9ª El Señor me abrió el oído; yo no resistí ni me eché atrás: ofrecí la espalda a los que me aplastaban, las mejillas a los que mesaban mi barba; no me tapé el rostro ante ultrajes ni salivazos. El Señor me ayuda, por eso no sentía los ultrajes; por eso endurecí el rostro como pedernal, sabiendo que no quedaría defraudado. Tengo cerca a mi defensor, ¿quién pleiteará contra mí? Comparezcamos juntos. ¿Quién tiene algo contra mí? Que se me acerque. Mirad, el Señor me ayuda, ¿quién me condenará? Salmo responsorial 114 R: Caminaré en presencia del Señor en el país de la vida. Lectura de la carta del apóstol Santiago 2, 14-18

evangeli i vida

L

a pàgina de l’evangeli d’aquest diumenge ens mostra la duresa de cor o si voleu l’arrogància dels compatriotes de Jesús. Refusaven la seva ensenyança però per altra banda es sorprenien de la seva saviesa demanant-se d’on li venia aquesta doctrina. També la paraula de Jesús s’adreça als homes dels nostres dies, i hem de dir que no és cap ofensa concreta a ningú reconèixer que l’ambigüitat i la incoherència, l’arrogància i la duresa de cor també es manifesten en el nostre temps, que per mantenir els criteris del mínim esforç, no tolera que ningú toqui les nostres comoditats. És a dir, com els compatriotes de Jesús no permetem que ningú canviï el nostre ritme. Per altra banda queda clar que els cristians davant l’anunci de l’Evangeli hem de ser humils, sabent que potser aquesta Paraula ens farà una crítica a la nostra manera de viure i de pensar. El frag-

Germans meus, si qualcú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? A un home així, ¿la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l’aliment de cada dia, i qualcú de vosaltres li digués: “Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t”, però no li donàs res d’allò que necessita, ¿quin profit els faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tenc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe. Lectura de l’evangeli segons sant Marc 8, 27-35 En aquell temps Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí demanava als seus deixebles: “¿Qui diu la gent, que som jo?” Ells li respongueren: “Uns diuen ¿De qué le sirve a uno, hermanos míos, decir que tiene fe, si no tiene obras? ¿Es que esa fe lo podrá salvar? Supongamos que un hermano o una hermana andan sin ropa y faltos de alimento diario, y que uno de vosotros les dice: “Dios os ampare; abrigaos y llenaos el estómago”, y no le dais lo necesario para el cuerpo; ¿de que sirve? Esto pasa con la fe: si no tiene obras, por sí sola está muerta. Alguno dirá: “Tú tienes fe, y yo tengo obras. Enséñame tu fe sin obras, y yo, por las obras, te probaré mi fe.” Lectura del santo Evangelio según San Marcos 8, 27-35 En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos se dirigieron a las aldeas de Cesarea de Felipe; por el camino, preguntó a sus discípulos: “¿Quién dice la gente que soy yo?” Ellos le contestaron: “Unos, Juan Bautista; otros, Elías; y otros,

La duresa de cor ment d’avui en certa manera denuncia la falta de fe d’aquella gent que sorprenia Jesús perquè no volien creure. Fou en aquell context on digué aquella frase que s’ha fet cèlebre: ningú es profeta a la seva terra. Nosaltres l’empram com una manera de predir ja abans de començar el fracàs del que es pretén. Però Jesús la digué més bé acusant una falta de disponibilitat. El que hi ha de fons en tota aquesta qüestió, és la quotidianitat, la senzillesa de cada dia en la que Déu es va voler i es vol manifestar i revelar. Em demano, si el Messies s’hagués presentat d’una manera estrafolària, estrambòtica, amb molta parafernàlia l’hagueren acceptat? Em temo que sí. Almenys alguna cosa d’açò també succeeix avui. Com més enrenou, més atenció es presta. I si no mirem la realitat on sembla que qui més crida més raó té. Quina llàstima quan l’home perd la

(cicle B)

que sou Joan Baptista, altres, que sou Elies, altres, que sou algun dels profetes.” Llavors els preguntà: “I vosaltres, ¿qui deis que som?” Pere li respon: “Vós sou el Messies.” Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: “El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.” I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: “Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.” Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: “Si qualcú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà.” uno de los profetas.” Él les preguntó: “Y vosotros, ¿quién decís que soy?” Pedro le contestó: “Tú eres el Mesías.” Él les prohibió terminantemente decírselo a nadie. Y empezó a instruirlos: “El Hijo del hombre tiene que padecer mucho, tiene que ser condenado por los ancianos, sumos sacerdotes y escribas, ser ejecutado y resucitar a los tres días.” Se lo explicaba con toda claridad. Entonces Pedro se lo llevó aparte y se puso a increparlo. Jesús se volvió y, de cara a los discípulos, increpó a Pedro: “¡Quítate de mi vista, Satanás! ¡Tú piensas como los hombres, no como Dios!” Después llamó a la gente y a sus discípulos, y les dijo: “El que quiera venirse conmigo, que se niegue a sí mismo, que cargue con su cruz y me siga. Mirad, el que quiera salvar su vida la perderá; pero el que pierda su vida por mí y por el Evangelio la salvará.”

Joan Miquel Sastre Preto capacitat de veure-hi més enllà de les aparences. Descobrir Jesús en la senzillesa demana tenir un cor net, disposat, no autosuficient. La resposta de Déu als homes sempre sol tenir un to humil, encara que açò no lleva que no es pugui manifestar de forma extraordinària i excepcional. Els que l’esperaven en la prepotència i notorietat política i religiosa no foren capaços de reconèixer la faç de Déu en la paraula de Jesús. L’Evangeli d’aquest diumenge ens invita a saber veure i reconèixer Déu en els dies feiners i festius, en els moments sublims i en els vulgars, en els temps esperats i ens els sorprenents. No dubtem que Jesús és molt més pròxim del que imaginam, si més no, sense perdre la transcendència, s’ha fet paisà nostre caminant pels nostres carrers i parlant els nostres llenguatges. Però clar, avui com ahir, sols una mirada pura i humil el pot reconèixer.


Full Dominical

Pàgina 3

signes i símbols de l’Eucaristia

Què és la Litúrgia?

C

omençam una secció setmanal sobre qüestions vinculades a la litúrgia, sobre signes i símbols de l’Eucaristia. Però què vol dir aquesta paraula? Què és la litúrgia? Jesucrist va tributar, en la seva humanitat, al Pare un culte en plenitud i veritat. Ell va ser sacerdot vivent en oferir-se a si mateix a Déu i als germans. El seu misteri pasqual de mort i resurrecció obre una perspectiva de vida que ens uneix a tots amb Déu, alliberant-nos de tota mort. La litúrgia és memòria real i actual de la seva Pasqua, de la seva entrega.

Josep Manguán

Podria ser definida la litúrgia com aquella acció sagrada de l’Església a través de la qual, i mitjançant un ritual, s’exerceix i continua l’obra sacerdotal de Crist, la santificació de les persones i la glorificació de Déu. En efecte, la litúrgia és una acció comunicada per Crist a l’Església, en la que es realitza allò mateix que Jesucrist va realitzar. Jesucrist és, per tant, el seu agent principal. Aquesta acció sagrada de l’Església, que és el cos viu de Crist, es fa a través de ritus, és a dir, d’uns signes que actualitzen la seva memòria i presència.

des del claustre

Respirar profundament l’Esperit Sor Roser Coll, concepcionista

E

m sembla que és a Mons Sebastià Taltavull a qui vaig sentir comparar els dos monestirs de Menorca –el de Clarisses de Ciutadella i el de Concepcionistes de Maócom els dos pulmons de la nostra Diòcesi. Idò bé, en el curs passat vam sentir les respiracions del pulmó de la part de Ponent, i, ara, en aquest nou curs, ens han demanat de fer sentir les del pulmó de la part de Llevant, mitjançant la col· laboració quinzenal titulada “des del claustre”. Però el que realment interessa no és tant recordar que els contemplatius són els pulmons de l’Església, com respirar de veritat l’Esperit que Jesús ens regala i oxigenar –misteriosa, però eficaçment- l’Església. Recordem

que, tant en grec com en hebreu, una mateixa paraula significa “esperit” i “buf”. És ben cert que les respiracions més profundes i vivificants es donen en els moments forts de pregària, quan en silenci i adoració, escoltam més intensament Jesús, la Paraula de Déu encarnada i feta Eucaristia. Però també fora d’aquestes estones de pregària, litúrgica i personal, seguim “respirant” mentre treballam, estudiam i ens relacionam amb els germans, perquè hem anat, i anam, guardant al cor la Paraula de Déu, tot imitant Maria, i “aquesta Paraula és Esperit i és Vida”. Tots som cridats per Déu a respirar profundament l’Esperit de Vida.

la doctrina dels sants Pares

LA DIDACHÉ

L

a Didaché, o Doctrina dels Dotze Apòstols és un petit llibre conegut i citat i fins i tot posat entre els llibres acceptats com a Bíblia durant molt temps,en algunes regions. Però no ens havia arribat cap exemplar fins el 1873, any de la troballa al monestir del Sant Sepulcre de Constantinobla. La seva datació es situa a la segona meitat del segle I, abans que l’Evangeli de Mateu fos conegut, possiblement vers el 70. Els materials són una recopilació d’elements variats, dividits en 4 seccions: 1. la secció catequètica–moral basada en l’ensenyament dels Dos Camins: * el camí que condueix a la mort * el camí que condueix a la vida 2. una secció litúrgica on s’hi tracta sobre el baptisme, el dejuni, la pregària i “l’eucaristia” 3. Una secció disciplinar, on s’hi reflecteix l’estructura,

Noves col . laboracions

Josep Sastre ministeris i costums de la comunitat 4. Finalment, una secció escatològica, com a conclusió. D’aquesta obreta us oferesc la benedicció del menjar, (com ho feien els jueus, els dissabtes i els dies festius) que començava amb aquesta benedicció: Sobre els calze Us donam gràcies, Pare nostre, per la vinya santa de David, el vostre servent, que ens féreu conèixer per Jesucrist, el vostre servent. A vós la glòria pels segles dels segles.

Sobre el pa Us donam gràcies, Pare nostre, per la vida i el coneixement que ens féreu conèixer per mitjà de Jesús, el vostre Servent. A vós la glòria pels segles. Així com aquest fragment era dispers pels turons i reunit s’ha fet un, així també reuneix la vostra Església des dels confins de la terra en el vostre regne. Perquè és vostra la glòria i el poder pels segles dels segles.

Després del parèntesi de l’estiu, apareixen al Full, fins el mes de juny, uns nous col·laboradors que aportaran nous continguts a aquesta pàgina. Així podrem ampliar coneixements litúrgics, amb Mn. Josep Manguán, responsable del Secretariat de Litúrgia, Les Monges Concepcionistes i na Dolors Oller, en aportaran motius per a la pregària i Mn. Josep Sastre, ens aproparà al coneixement dels Sants Pares. A tots moltes gràcies per col·laborar.


ag

notícies nostres

a end

 Dimecres 19 de setembre, Trobada de Preveres amb el Bisbe, per tal de planificar el proper curs.  Horari Misses hivern Segons acord del Consell de Presbiteri celebrat al final del curs passat, amb la finalitat d’unificar el canvi d’horaris de misses a tota la Diòcesi, a partir de diumenge que ve dia 23 de setembre començarà a regir l’horari de Misses d’hivern. El podreu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca: www.bisbatdemenorca.com i a l’edició dels dissabtes i diumenges del diari Menorca i a la web Menorca.info. Aquest horari regirà fins dia 16 de juny de 2013.

notícies del món Dia 31 d’agost morí el Cardenal Martini Divendres dia 31 d’agost morí a Milà el cardenal Carlo Maria Martini. Tenia 85 anys i els darrers mesos s’havien agreujat les conseqüències del parkinson que patia. El cardenal jesuïta es va convertir en una icona del sectors renovadors de l’Església i havia estat considerat un dels candidats a succeir Joan Pau II. Benet XVI va dirigir un telegrama al cardenal Scola, arquebisbe de Milà amb motiu de la mort del cardenal Martini. En el missatge, el Papa expressà la seva tristesa per la mort del cardenal “després de llarga malaltia, viscuda amb ànim serè i amb confiat abandó a la voluntat del Senyor”. Benet XVI expressà a la comunitat diocesana i als seus familiars la seva “profunda participació en el seu dolor pensant amb afecte en aquest estimat germà que va servir generosament a l’Evangeli i a l’Església”. Així mateix recordà “amb gratitud la seva sencera obra apostòlica profusa com gelós fill espiritual de sant Ignasi, expert docent, autoritzat biblista i apreciat rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana i del Pontifici Institut Bíblic, així com diligent i savi arquebisbe d’aquesta Arxidiòcesi Ambrosiana.” “Penso també -afegeix el papa- al competent i cèrvid servei prestat per a la Paraula de Déu, obrint sempre més a la comunitat eclesial els tresors de la Sagrada Escriptura, especialment a través de la promoció de la Lectio Divina”. Finalment, eleva fervents oracions al Senyor perquè “per intercessió de la beata Mare de Déu, aculli aquest seu fidel servidor i insigne pastor a la celeste Jerusalem” i imparteix de cor a tots els que ploren la seva desaparició la confortadora benedicció apostòlica.

Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

El Pare Petrus nomenat Fill Il·lustre de Maó

T

ots els que el van conèixer, que van ser molts especialment a Maó, en guarden entranyable record. Miguel Petrus Marqués (Maó 1915-2001), més conegut com a “Padre” Petrus, fou nomenat Fill Illustre de Maó en un acte institucional que tingué lloc el passat dimarts 4 de setembre en el marc del Teatre Principal a les 20.30 h. El dia abans, dilluns, a la Sala de la Reina del Teatre, Juan José Quetglas presentà el llibre, “Un cura de leyenda. Cuadernos recuperados”, que dedica a la figura homenatjada i que és fruit d’un treball de recerca, basada en la pròpia coneixença del Pare Petrus i en la història oral que ha recopilat, que ha duit a terme també com a investigador de la causa pel seu nomenament de Fill Il·lustre. Juan José Quetglas ha escrit aquest llibre basant-se en la pròpia coneixença del Pater Petrus al mateix temps que ha recopilat abundant informació oral, documental i gràfica, que l’ha ajudat a conformar un perfil complert d’una persona de la que ha transcendit, no només la seva obra, que és diversa i abundant, sinó també la seva qualitat humana. Quetglas escriu, “el Pater va ser un home senzill, humà, dotat d’unes qualitats excepcionals. Un home providencial que va aparèixer en un moment difícil. Per tots els que el vam conèixer va ser un personatge entranyable, un capellà que ens va ensenyar a riure, a lluitar per un món més just i solidari, a ser persones autèntiques, perquè ell ho era, ell era, per damunt de tot, una bona persona”. Per altra banda el passat dissabte, en la homilia de la Missa de Caixers de les festes de la Mare de Déu de Gràcia, el Bisbe va agrair l’homenatge de l’Ajuntament i de tot el poble de Maó al capellà Miquel Petrus, i va comentar que tot el que havia aconseguit ho havia fet perquè era sacerdot, per la seva fe en Crist.

D

Campament Escolta a Cala Mica

el 5 al 12 d’agost l’agrupament escolta St. Bartomeu de Ferreries realitzà la seva acampada: hi participaren una quarantena d’al·lots i al·lotes de les branques llops/daines i ràngers/guies acompanyats per 8 caps (amb en Carlos López com a director) i els cuiners. Les activitats de l’acampada van girar entorn dels valors de les olimpíades; els grups formats pels acampats s’identificaven amb aquests països: Nepal, Zimbabwe, Illes Maldives, Belice, Lessoto i Islàndia. Aquesta és la carta amb què un dels caps va expressar el seu agraïment i satisfacció: “M’agradaria donar les gràcies especialment als pares, han fet una feinada: muntar campament i desmuntar-lo, fer de “bussos” per als al·lots tant per començar es campament com per acabar-lo, dur-nos cada dia menjar i aigua, assistir a sa celebració de ses promeses i també per tot es menjar que ens van dur divendres, per a després de sa celebració, i moltíssimes altres coses més que ara no record. També vull fer una menció especial dels cuiners, que han estat de dalt de tot: açò d’arribar de sa platja i trobar-te amb sa síndria ben talladeta esperant-te, no té preu. També els vull donar ses gràcies per sa gran participació que han tingut dins es campament no com a cuiners, sinó com a pares. Moltes gracies també a en Joan “es capellà” per sa seva estada amb noltros i per sa celebració de ses promeses tan polida que va fer.També faré menció d’en Dani, de s’agrupament escolta de Sant Climent, que va venir a passar un dia amb noltros i esperam que l’any qui ve hi quedi més estona.Vull donar també ses gràcies a n’Oscar Gonzàlez i als seus “Cooperants” per sa xerrada, i també a en Pere del GOB per donar-nos s’oportunitat d’alliberar un animal, un mussol. I a en Sito, donar-li moltíssimes de gràcies perquè, encara que no hi ha pogut ser, ens va ajudar a fer aquest gran campament. I per anar acabant, també donaré ses gràcies als al·lots que mos ho van fer passar tan bé (i a vegades tan malament). I a tots es caps per es gran grup que s’ha creat entre noltros i sa pinya que s’ha fet aquesta setmana. Per sa gran feina feta i duita a bon port, per ses reunions nocturnes de cada dia i per es grans moments viscuts. Globalitzant: moltíssimes gràcies a tota sa gent que ha fet possible aquet grandíssim campament que no oblidaré mai. Sincerament, sou es millors. Moi Febrer Janer

Catequesi d’Iniciació Cristiana d’infants, joves i adults Inscripcions: A partir del dia 17 fins dia 23 de setembre,

a la teva parròquia.

Secretariat Diocesà de Catequesi

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com


FULL DOMINICAL nº 1576