Page 1

full dominical Església de Menorca

Número 1560 - Any XXXI - 27 maig 2012

passant per la vida

“A

AP Ó S TO L ES PA R A L A NU EVA EVA NG E L IZAC IÓ N

l cumplirse el día de Pentecostés… se produjo desde el cielo un estruendo… y llenó toda la casa donde se encontraban sentados… se llenaron todos del Espíritu Santo y empezaron a hablar en otras lenguas… Entonces Pedro, poniéndose en pie junto con los Once, levantó su voz y con toda solemnidad declaró ante ellos… Al oír esto se les traspasó el corazón y preguntaron a Pedro… ¿Qué tenemos que hacer, hermanos?... Convertíos y sed bautizados cada uno de vosotros en el nombre de Jesús… Los que aceptaron sus palabras se bautizaron y aquel día fueros agregadas unas tres mil personas”. Son un conjunto de frases del capítulo 2 del libro de los Hechos de los Apóstoles que, de forma breve e intercalada, nos recuerdan la solemnidad de hoy. Es Pentecostés el inicio de la evangelización. Los Apóstoles se dirigen a personas de todos los pueblos y ciudades para dar testimonio, con palabras y con hechos, del Señor Jesús. Lo hicieron con mucho entusiasmo, con gran convicción, con intensidad vital. Sin descanso, a tiempo y a destiempo, siempre de viaje de un sitio para otro, buscando cualquier ocasión o pretexto, hasta el final de sus vidas. Con dificultades, con incomprensiones, conducidos a la cárcel o expulsados por autoridades. Pero sin desfallecer ni abandonar; impulsados por la fuerza del Espíritu. Desde nuestro bautismo también nosotros recibimos la gracia del Espíritu Santo. Posteriormente nos sentimos siempre acompañados e impulsados por esa misma acción divina. La Iglesia nos pide ahora que imitemos a los Apóstoles y repitamos la misma acción evangelizadora. Todos los cristianos estamos comprometidos a vivir según nos enseña el Señor y obligados a transmitir a los demás esa misma vida. En el día de Pentecostés es muy oportuno recordar a todos esta obligación. La Iglesia nos propone un lema muy adecuado: “Apóstoles para la Nueva Evangelización” y desea que nuestras comunidades sean más vivas por la participación de todos los laicos profundizando en su responsabilidad en las distintas tareas encomendadas. No en vano celebra hoy el día de la Acción Católica y del Apostolado Seglar. Y por extensión insiste en la importancia del laicado en general. Somos miembros del Pueblo de Dios que, con funciones y ministerios distintos, hacen posible en cualquier rincón de nuestra sociedad la presencia de Cristo y la aceptación confiada de las orientaciones doctrinales, litúrgicas y morales encomendadas. Catequistas, padres de familia, miembros de organizaciones católicas, visitadores de enfermos, profesores, profesionales diversos… todos estamos llamados a esa Nueva Evangelización. Nadie puede desentenderse de esa misión apostólica. Va en nuestras señas de identidad. Agradezco la colaboración de tantos en tantas tareas parroquiales. Os pido que sea mayor el esfuerzo, la intensidad y el entusiasmo en estos momentos. Ruego al Señor para que cada día aumente el número de los apóstoles del Evangelio, se entreguen al servicio de la sociedad y se introduzcan en todos sus ámbitos. † Salvador, obispo de Menorca

l’entrevista a...

E

MN. BOSCO FANER

n Bosco Faner, capellà, que ha ocupat diverses responsabilitats a dins de l’Església de Menorca. Des de fa quasi nou anys és rector de la parròquia de Sant Esteve, càrrec que porta simultàniament amb altres (rector Seminari de Menorca i...). Trobo un forat en la seva agenda per conversar. El resultat és aquest: Bosco, un dels teus objectius com a rector de Sant Esteve, és que la parròquia sigui, a part de l’espai de celebració, que ja ho és, un lloc de pregària. Quina valoració en fas de les passes fins ara donades? N’hem fetes algunes, però hem de caminar molt més. La pregària no és alguna cosa relativa i per “si hi ha temps”. La pregària ens és essencial. La pregària crea en nosaltres una experiència sòlida de fe que sols qui prega ho viu. M’agradaria que la Parròquia fos un lloc de trobada de tota la comunitat, com és. Però més m’agradaria encara que aquest lloc de trobada fos una oportunitat per trobar la pau i el silenci que ens acompanyen a descobrir el nostre interior, on hi ha Déu que ens espera. Un dels reptes de les comunitats parroquials és no esdevenir endogàmiques. Com creus que es pot aconseguir assolir una veritable acció missionera a l’àmbit territorial de la parròquia? Aconseguirem ser missioners si vivim unitàriament. El nostre cor ha de bategar al mateix temps i ritme: la família, el treball, la parròquia, les nostres conviccions i accions, els nostres compromisos, la pregària... No som missioners del que no vivim amb autenticitat o del que amagam quan vivim segons quins àmbits. La crisi econòmica provoca, encara més, una gran marginació social i, per tant, una escandalosa injustícia social. La parròquia, com lluita a favor dels necessitats? Hi ha dos petits grups de persones a la Parròquia que ens són consciència constant d’atenció a favor dels més necessitats. Però jo crec que són molts els qui s’hi senten implicats directament. Molts comparteixen cada setmana el que compren. Alguns fan donatius. Tots pregam a les celebracions... Mai farem prou, ja ho sé. Com a cristians hem de viure el compromís pels pobres, pels malalts, pels més ancians... Sols som de Jesús si els pobres ens són centrals a la nostra pràctica personal i pastoral. Agustí Anglada


Pàgina 2

Full Dominical

la paraula de Déu

“La pau sigui amb vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres.” LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 4a Setmana Dg. 27, PENTECOSTA (S): Fets 2, 1-11 / Sal 103 / 1C 12, 3b-7. 12-13 / Jo 20, 19-23. Dl. 28, XXXV aniversari de l’ordenació episcopal del Papa Benet XVI. Fèria: 1Pe 1, 3-9 / Sal 110 / Mc 10, 17-27. Dt. 29, Fèria: 1Pe 1, 10-16 / Sal 97 / Mc 10, 28-31. Dc. 30, Sant Ferran (MLL): 1Pe 1, 18-25 / Sal 147 / Mc 10, 32-45. Dj. 31, LA VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU (F): So 3, 14-18 / Sal 137 / Lc 1, 39-56. Dv. 1, Sant Justí, màrtir (MO): 1Pe 4, 7-13 / Sal 95 / Mc 11, 11-26. Ds. 2, Fèria: Judes 17, 20b-25 / Sal 62 / Mc 11, 27-33. Dg. 3, LA SANTÍSSIMA TRINITAT (S): Dt 4, 32-34 / Sal 32 / Rm 8, 14-17 / Mt 28, 16-20.

Diumenge de Pentecosta Lectura dels Fets dels Apòstols 2, 1-11 Durant la celebració de la diada de Pentecosta es trobaven tots junts a un mateix lloc, quan, de cop, se sentí venir del cel un so com si es giràs una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren damunt cada un d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha davall el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si, deien: ¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs ¿com és que cadascú de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país

dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.”

Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 3b-7.12-13 Germans, ningú pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un. Són diversos els serveis, però és un, el Senyor que servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 20, 19-23 El vespre d’aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres.” Després els mostrà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: “La pau sigui amb vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres.” Llavors alenà damunt ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.”

Lectura del libro de los Hechos de los apóstoles 2, 1-11 Al llegar el día de Pentecostés, estaban todos reunidos en el mismo lugar. De repente, un ruido del cielo, como de un viento recio, resonó en toda la casa donde se encontraban. Vieron aparecer unas lenguas, como llamaradas, que se repartían, posándose encima de cada uno. Se llenaron todos de Espíritu Santo y empezaron a hablar en lenguas extranjeras, cada uno en la lengua que el Espíritu le sugería. Se encontraban entonces en Jerusalén judíos devotos de todas las naciones de la tierra. Al oír el ruido, acudieron en masa y quedaron desconcertados, porque cada uno los oía hablar en su propio idioma. Enormemente sorprendidos, preguntaban: «¿No son galileos todos esos que están hablando? Entonces, ¿cómo es que cada uno los oímos hablar en nuestra lengua nativa? Entre nosotros hay partos, medos y elamitas, otros vivimos en Mesopotamia, Judea, Capadocia, en el Ponto y en Asia, en

Frigia o en Panfilia, en Egipto o en la zona de Libia que limita con Cirene; algunos somos forasteros de Roma, otros judíos o prosélitos; también hay cretenses y árabes; y cada uno los oímos hablar de las maravillas de Dios en nuestra propia lengua.»

de ser muchos, son un solo cuerpo, así es también Cristo. Todos nosotros, judíos y griegos, esclavos y libres, hemos sido bautizados en un mismo Espíritu, para formar un solo cuerpo.Y todos hemos bebido de un solo Espíritu.

Salmo responsorial 103 R: Envía tu Espíritu, Señor, y repuebla la faz de la tierra.

Lectura del santo evangelio según san Juan 20, 19-23 Al anochecer de aquel día, el día primero de la semana, estaban los discípulos en una casa, con las puertas cerradas por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: «Paz a vosotros.» Y, diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: «Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así también os envío yo.» Y, dicho esto, exhaló su aliento sobre ellos y les dijo: «Recibid el Espíritu Santo; a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados; a quienes se los retengáis, les quedan retenidos.»

evangeli i vida

T

(cicle B)

ots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges. Fou com una tramuntanada quan l’alè de Déu omplí la terra i els va fer parlar. No fou la repetició de Babel -confusió– sinó la Paraula que crea comunió. És l’Esperit el gran obsequi de Déu per Pentecosta qui fa que, en néixer l’Església s’uneixin totes les llengües en la confessió d’una sola fe. La Paraula féu que tots s’entenguessin i no fossin pedres mortes. No és la paraula en minúscula sinó en majúscula. La primera pot dispersar, gelar, fer sang, és la dels homenets. La segona, sempre lliga, fa comunió, respecta, allibera, és la de Déu. Per açò el qui és la paraula és va fer home i des de llavors el foc de Déu omplí les fredes paraules dels

Salm responsorial 103 R: Quan enviau el vostre alè, Senyor, renovau la vida damunt la terra.

Lectura de la primera carta del apóstol san Pablo a los Corintios 12, 3b-7. 12-13 Hermanos: Nadie puede decir: «Jesús es Señor», si no es bajo la acción del Espíritu Santo. Hay diversidad de dones, pero un mismo Espíritu; hay diversidad de ministerios, pero un mismo Señor; y hay diversidad de funciones, pero un mismo Dios que obra todo en todos. En cada uno se manifiesta el Espíritu para el bien común. Porque, lo mismo que el cuerpo es uno y tiene muchos miembros, y todos los miembros del cuerpo, a pesar

Tots a fora homes i començà l’església com a misteri de comunió. Veniu Esperit Sant i ompliu els cors dels vostres fidels..., si veniu de nou, necessitam passar de les fredes paraules a la paraula que fa caliu i esdevé foc, el foc de l’amor, la família dels cristians, l’església evangelitzadora. Benaurada solemnitat de Pentecosta, manifestació del misteri trinitari. Avui celebram el Ressuscitat i com diu el prefaci, fem memòria de la seva passió salvadora i de la seva admirable resurrecció i ascensió al cel. I ho fem per obra de l’Esperit Sant, que és l’Esperit del Pare i del Fill qui ens convoca, ens reuneix i per Ell celebram la fe. Des del moment de la resurrecció l’efecte és permanent: donar i comunicar el seu Esperit i on hi és Aquest

són en bé de tots. Perquè Crist és com el cos humà: és un, encara que tengui molts de membres, encara que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batiats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Joan Miquel Sastre Preto les portes s’obren i la notícia s’escampa i l’església no para. Pel contrari, on no hi és les portes resten tancades i manca el testimoniatge, no és l’església. El que passà era la descripció clara de la comunitat que encara no havia experimentat l’Esperit de Jesucrist ressuscitat. Presos de la por que fa tancar les portes i apagar els llums. Que no ens vegin.Tots reclosos. Quiets. A les fosques i tristos, però Jesús entrà i es posà al mig –al mig de les nostres tristeses– i els digué Pau a vosaltres i la seva presència foragità la pena i saltà la consigna: tots a fora.Al mig del món sense por perquè allà és el lloc de l’església. Demanem que véngui de nou i véngui amb força per tal que ens ompli d’alegria i de pau per ser-ne testimonis.


Full Dominical

Pàgina 3

pescant valors

Transmetem la fe!

F

a uns dies, vaig entrar a una casa.Allà hi havia un jove que passava un cap de setmana a Menorca. Era un jove estudiant que, quan li varen dir que jo era capellà, sorprès va respondre: “No me lo creo” Després de repetir-li una i altra vegada, amb simpatia, la meva identitat, va dir: “Es el primer sacerdote que conozco cara a cara”. Ho he de dir: em vaig sorprendre jo tant com ell, almanco. ¿Com pot ser –m’estic demanant encara- que un jove que viu a un territori proper al nostre, no s’hagi trobat mai amb cap capellà cara a cara: pel carrer, a una escola, a una Parròquia… Tan lluny estem del món normal i corrent? Sort que quan li vaig dir si li semblava

posar fonaments

J. Bosco Faner i Bagur

que jo era una persona de presència estranya, em va respondre amb un bon somriure: “No, no me lo parece”. Acabam un curs de catequesi; els Equips de la Mare de Déu, diumenge pròxim, 3 de juny, tanquen amb una celebració de l’Eucaristia i festa aquest curs 2011-2012; el sol que va lluint amb força anuncia temps de vacances per als al·lots, al·lotes i joves.Aprofitem el temps lliure per a fer bones converses entre pares i fills. No deixem de parlar sobre l’Església i sobre la importància dels sagraments: Baptisme, Reconciliació, Eucaristia, Confirmació, Matrimoni, Unció i, si hi som cridats, sacerdoci. Transmetem la fe!

Quan els fills marxen...

Q

uan record la meva infància, la meva joventut, el temps de festejar... record la il·lusió al pensar amb casar-nos, independitzar-nos i formar una família. Penso que açò és el que us haurà passat a molts de vosaltres. Desprès venen els fills i no te n’adones i fan el que hem fet nosaltres, però amb més de vint anys de diferència. Període de temps en el qual les coses han canviat molt, i que sovint no ens n’acabem d’avenir. Al nostre temps gairebé tothom es casava, majoritàriament per l’Església; avui, moltes parelles ho fan pel civil i moltes ni tan sols es casen, sinó que simplement decideixen viure junts. I és que avui en dia hi ha por al compromís, a donar aquest sí, en la prosperitat i en l’adversitat. A

Toni Olives

estalonar-se i seguir endavant sempre, malgrat les dificultats. Als pares ens toca aconsellar, -no imposar- acompanyar, demostrar la nostra disconformitat, quan veiem que prenen un rumb equivocat. Tot i així, és possible que en algun cas no hi pugem fer res, i tot el projecte iniciat se’n vagi en orris. Ens doldrà per nosaltres i per a ells i, aquí sí que l’important però serà, no girar-los l’esquena, estar més presents que mai, acompanyar-los més que mai. Davant els matrimonis que han fet fallida, l’Església, -la comunitat-, també hi té un paper important: el de no excloure, sinó el d’acollir, acompanyar, orientar, a l’estil de com ho feia Jesús.

“La covardia de l’anonimat a internet delata una identitat malaltissa” Mons Sebastià Taltavull

F

Responsable del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats catalans

a temps que els delegats diocesans de mitjans de comunicació de Catalunya, que formem el Secretariat Interdiòcesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats catalans (SIMCOS), compartim una preocupació que està molt relacionada amb el nostre desig de transparència objectiva. Ho diem, avui en ocasió de la 46 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials i seguint el missatge que Benet XVI ha escrit per aquesta ocasió, tot fent-nos veure que tota comunicació necessita d’un ambient favorable que sàpiga equilibrar veritat, silenci, paraula, imatges i sons. Comptem amb unes tecnologies que cada dia ens sorprenen més i posen al nostre abast una infinitat de possibilitats que hem d’utilitzar amb seny, per tal d’apropar persones, crear lligams d’amistat i fer de la convivència un espai digne per a tots. Sabem que el camp d’aquestes tecnologies és il·limitat, però que també hi ha els seus riscos; que amb elles es pot fer molt bé o molt mal, tot depèn de qui les utilitza, ja que la forma com comuniquem expressa qui som i com som. A les nostres Esglésies diocesanes i en bé del treball de conjunt tenim la responsabilitat de fer un bon ús dels mitjans de què disposem i, per això, volem servir aquella informació que faci possible una comunicació sempre constructiva. El seu contingut ha de ser transmès amb el criteri de la veritat i amb aquell to de respecte i humanitat que el faci atractiu i proper. No podria ser d’altra manera tractant-se, en definitiva, de comunicar l’Evangeli amb paraules i fets. Si els cristians volem seguir de debò Jesús, hem de tenir, com a mínim, la voluntat d’incidir en la societat i en les persones del nostre entorn cercant un espai comú d’entesa, de transparència, d’honestedat, de flexibilitat i de respecte envers la diferència, que sempre ens enriqueix. Sense oblidar, però, quin és el nostre lloc en el món: el lloc on rau la justícia i la solidaritat i, per tant, amb tota la força de les coses ben fetes, les que estan fetes amb amor. Creiem que els mitjans de comunicació en general haurien de ser molt curosos a l’hora de fer pública una informació perquè aquesta fos

veraç. Una cura que, per la veracitat i per l’honestedat del que s’emet i de qui ho emet, ha de ser encara més remarcada en els mitjans de signe cristià. Benet XVI ens proposa actituds de fons posant al descobert la veritat i la transparència de les intencions. «Es tracta – diu– de la relació entre silenci i paraula: dos moments que han d’equilibrar-se, alternar-se i integrar-se per a obtenir un autèntic diàleg i una profunda proximitat entre les persones». ¿Què passa, però, quan aquest diàleg es fa impossible perquè el comunicador, sota la covardia de l’anonimat, no pensa més que fer mal de manera persistent i delata la seva identitat malaltissa recorrent a la desqualificació personal i a la calúmnia? Aquesta és la nostra preocupació i de tots els qui estimem l’Església de Jesús: que, al costat d’una immensa majoria de professionals, homes i dones de bona voluntat que estan fent un treball excel·lent de comunicació transparent i objectiva a favor de les persones i de l’extensió de l’Evangeli, hi hagi qui caigui en la temptació d’allò que Jesús sempre va censurar: la injúria, la difamació i el judici condemnatori. El SIMCOS vol donar tot el seu suport a les persones bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laiques i laics cristians, i també parròquies i entitats d’Església– que des de pàgines anònimes d’Internet són atacades amb calúmnies i greument ferides en la seva dignitat humana i de fills de Déu, tot lesionant el dret a la bona fama. En la reunió dels delegats diocesans de mitjans de comunicació de Catalunya vam convenir en demanar els qui fan aquestes pàgines o les omplen amb els seus escrits difamatoris que no facin més mal i que es fixin en l’amor amb què Jesús tracta les persones; que es deixin ajudar per Ell escoltant-lo de cor en la pregària i actuant des de l’amor, que en això es coneix qui és realment deixeble seu. A l’Església tots ens necessitem, fem l’esforç de ser i de tractar-nos com a germans!


ag

a end

 Programa “HUMANS”

Dijous, dia 31 de maig, a les 22 h i divendres a les 13.30 i 21 h a Televisió Menorquina. Entrevista: Brígida Moreta, carmelita missionera, que va participar a Menorca missionera. Reportatge: “Visites turístiques a la Catedral”. També es pot veure a: http://www.bisbatdemenorca.com/  CONFER Trobada festiva de fi de curs dia 2 de juny.  Equips de la Mare de Déu Trobada fi de curs, diumenge 3 de juny al Pinaret de s’Algar (Sant Lluís)  Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Diumenge 3 de juny  XI Jornades Interdiocesanes de Catequesi Tindran lloc a Vic del 2 al 4 de juliol, que aquest any s’anomenen “L’Any de la Fe per a impulsar la catequesi”. Aquestes jornades van dirigides a aquelles persones que tenen una especial responsabilitat en el camp de la catequesi.  Secretariat de Missions Volem informar que tenim un blog que vol ser un mitjà per a posar a l’abast de tots vosaltres les notícies dels nostres missioners menorquins i de les activitats del Secretariat Diocesà de Missions: menorcaenmissio.blogspot.com

notícies del món Maig, Vietnam. El procés de quatre joves catòlics El 24 de maig, quatre joves catòlics de la diòcesis de Vinh arrestats l’agost del 2011 seran jutjats. Ni els seus familiars han estat informats. Aquests joves formen part del moviment d’estudiants catòlics. Les detencions foren fetes sense presentat un mandat d’arrest. La policia diu que actuà amb l’excusa de l’article 88 del codi penal que sanciona la propaganda contra l’Estat. Però no s’ha presentat cap prova que justifiqui aquesta acusació. 

Maig, França. Que França pugui respectar les seves tradicions morals i espirituals En ocasió de la presa de funcions del nou president de la República Francesa, el 15 de maig, Benet XVI ha fet arribar un missatge amb les seves felicitacions desitjant en ell que siguin respectades les “nobles tradicions morals i espirituals” de França. Al nou president, profundament laic i les posicions sobre l’avortament i l’eutanàsia inquieten els catòlics, el Papa adreça els seus desitjos insistents sobre “el respecte a la vida” i a la dignitat de cada persona”. 

notícies nostres

Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Trobada del Bisbe amb periodistes de diversos mitjans

E

l bisbe de Menorca, monsenyor Salvador Giménez, es va reunir, el dissabte 19 de maig, amb periodistes d’IB3, COPE, Catholic.net, “Última Hora” i el diari “Menorca” amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Amb la participació del delegat diocesà, Antoni Fullana, i el responsable del gabinet de comunicació del bisbat, Miquel Àngel Limón, va compartir reflexions sobre la relació entre els mitjans i l’Església. Es va referir al missatge del Papa, “Silenci i paraula, camí d’evangelització”, i va comentar que la vivència de la fe no és privada sinó que no pot renunciar a la seva dimensió pública. La diòcesi desenvoluparà durant tres anys l’objectiu de la nova evangelització, conscient que no pot prescindir dels mitjans de comunicació. El bisbe va reconèixer la distància que a vegades hi ha entre mitjans i l’Església i va valorar la importància de la presència de cristians en premsa, ràdio, televisió i en les xarxes socials.Va considerar, per tant, que l’Església ha de ser més activa, en un exercici de transparència, com va ser, per exemple la roda de premsa per exposar les dades de l’economia de la diòcesi.

E

Confirmacions

n la solemnitat de l’Ascensió, el dissabte dia 19 de maig, un considerable grup de 25 joves rebien a la Parròquia de la Concepció el Sagrament de la Confirmació. Al llarg de dos cursos s’havien anat preparant, ajudats de tres catequistes, per aquets moment important de les seves vides. L’ambient era juvenil i festiu. Acompanyats pels seus familiars i parroquians, l’Esperit confirmava aquella fe rebuda en el baptisme. Ara arribava el seu temps. Havent rebut els sagraments de la iniciació saben que hauran de ser testimonis, especialment entre els joves. Que les nostres comunitats no ens cansem mai d’acompanyar-los. Montse Farrés

Centre Obert es Barrancó de Caritas

E

l Centre Obert es Barracó que Caritas Diocesana té a Ciutadella va fer una proposta interessant els passats 17 i 18 de maig. Es tracta de la representació “El vestit nou de l’emperador”, en què hi participaren una quinzena de joves amb edats compreses entre els 6 i els 16 anys. Durant uns mesos aquests fillets ho van preparar tot per a la posada en escena d’aquesta obra. S’encarregaren de dissenyar i confeccionar els decorats, així com també de tot el referent al vestuari. Per a l’ocasió es va fer una adaptació del text original de Hans Christian Andersen, del que en resultà una proposta reduïda i senzilla apta per als actors de l’esplai des Barracó. Les funcions es van fer al Saló d’Actes del Centre Catequístic de Sant Miquel. Una educació en valors El Centre Obert des Barracó és un recurs educatiu i un servei de reforç escolar favorable per a l’adquisició d’hàbits de conducta saludables a través de l’oci, el temps lliure i l’esport. La seva finalitat fonamental és la prevenció i atenció del menor en situació de risc social fora de l’horari escolar. També pretén promoure l’educació en valors, la tolerància, la cooperació, la justícia o la igualtat entre els menors. En aquest context, el teatre és una eina més per fer arribar tot aquest compendi de valors als joves. És a través d’una activitat que comporta treball en equip, implicació i responsabilitat, a més de la culturització que suposa. Diari “Menorca”

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Full Dominical  

L'informació de l'actualitat de la Diòcesi de Menorca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you