Issuu on Google+

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 56

1

Tercera època

PREU: 3 Euros

setembre/octubre 2012

V FIRA DEL CAÇADOR


2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual, que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge i

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de Redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente i Xavi Ocaña Amaré. Col.laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge,Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de joves Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep Mª Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit Legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieulos al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Pareix que s’aproximen bons temps per al nostre país. Si s’acaben acomplint tots els pronòstics anem per bon camí per a aconseguir l’anhelada independència i la separació d’Espanya gràcies, en bona part, a determinades declaracions com ara les d’Aznar, el ministre Wert, Alejo Vidal-Quadras... Ells no s’adonen que encara van encenent –de mica en mica, i cada cop més– la flama independentista, que ja de per si està assolint la categoria d’incendi. De totes maneres, deixem-los fer; no entrant en el seu joc, anirem pel bon camí. Ara resulta ser que volen seure a parlar, si mai no ens han escoltat! Això es resumeix en una paraula: TEMOR! A més a més, el rerefons de la situació econòmica actual tampoc ajuda molt. Continuem immersos en una crisi en què entre tots haurem de pagar el deute de la banca, mentre ells es van jubilant amb uns sous indecents. Segons la meua opinió, encara hi ha massa gent que hi suca, agarrats a una mamella que costarà molt que amollen. Mentrestant, contemplen com els que són pobres s’acaben d’empobrir i ells, progressivament, es van enriquint. Sincerament, encara no entenc com això no ha petat! Hem començat l’editorial d’esta manera perquè un dels primers actes que es van fer en l’últim bimestre, al qual van assistir molts masdenvergencs i moltes masdenvergenques, va ser la celebració de la Diada nacional de Catalunya. Al nostre poble, els actes es van fer al matí perquè a la tarda molts veïns i veïnes van marxar a Barcelona a la manifestació multidinària de la Diada, que va reunir més d’un milió de persones. Al setembre també va començar l’activitat de moltes associacions i institucions. En este butlletí, com sempre, us informarem de les activitats d’estos dos últims mesos: el CF Masdenverge, l’Escola Rosa Gisbert, el Club de Birles, el Club d’Escacs o la Llar d’Infants en són alguns exemples. El temps ha passat volant i novament hem arribat a l’octubre, moment en què des de fa uns anys se celebra la Fira del Caçador al nostre poble. La quinta edició de la Fira ha tornar a superar les anteriors i ha permès oferir una visita “extensa i de qualitat dins de les seues possibilitats”. Val la pena vore com, any rere any, esta fira aguanta totes les adversitats i es va reafirmant com una fira excel•lent. A més, esta vegada, un dels actes de la Fira va ser el bateig dels gegants del poble: el Roc i la Roser. D’este acte i de tots els altres que es van fer durant la celebració de la Fira, us n’oferim un ampli reportatge fotogràfic. Continuarem també amb les seccions fixes: les aventures d’en Josep, els records d’antany, el vocabulari tortosí i l’actualitat de l’associació de Pensionistes i Jubilats, entre d’altres. Esta vegada però, encetem una nova secció d’articles que escriurà bimestralment la nostra amiga i advocada Judit Chavarria sobre aspectes legals centrats en temes que molts cops desconeixem del tot perquè els toquem molt poques vegades. Ella ens en farà cinc cèntims aquí al BIM i, si voleu aclarir més coses, podeu visitar-la al seu bufet de la plaça d’Espanya. Li desitgem tota la sort del món en este nou negoci del nostre municipi. També continuarem amb la secció de la foto divertida, la xerrada de la colla del Tello –pareix que a José li han fet vore la llum–, el racó d’en Xavi i l’encreuat de J. Jesús. I sense res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una bona lectura i molta salut. René Gonel


l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 07/2012, DE 28/06/2012. ORDINÀRIA Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1- LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE 28/06/2012.

Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior de 28/06/2012 i s’aprova per unanimitat. 2DECRETS D’ALCALDIA, COMUNICACIONS I ALTRES ASSUMPTES D'INTERÈS DELS QUALS ES DÓNA COMPTE EN EL PLE.

Es dóna compte dels decrets d’alcaldia: des del núm. 60/2012 fins al núm. 71/2012. De manera específica, es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: * Núm. 69/2012 d’aprovació de la sol•licitud de subvenció a l’Institut Català de les Dones per a l’elaboració del Pla local de polítiques de dones de Masdenverge. A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 365 de la Societat de Caçadors Sant Isidre de Masdenverge. Demana ajut econòmic de l’Ajuntament per fer front a les despeses de la temporada 2011/2012, davant la difícil situació econòmica de l’entitat, sobretot per les despeses que han hagut d’assumir com a conseqüència d’una recent sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial. - RE núm. 381 de la Diputació de Tarragona. Comunica l’inici dels tràmits per a l’edició d’una guia de Masdenverge dins de la col•lecció “Els llibres de la Medusa”, a petició de l’Ajuntament. - RE núm. 383 de la Diputació de Tarragona. Notifica l’acord de la Junta de Govern d’aprovació de la con-

3

cessió de les subvencions següents a l’Ajuntament de Masdenverge: seguretat a les piscines, 5.871,61 €; recollida d’animals domèstics, 905,14 € i control sanitari d’aigua de consum humà, 725,75 €. - RE núm. 384 de la Diputació de Tarragona. Notifica l’acord de la Junta de Govern de denegació de la sol•licitud de subvenció per a l’adequació i millora del consum energètic del Col•legi públic per no assolir la puntuació mínima requerida a fi de donar viabilitat a les subvencions més puntuades.

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Aitor Moya Farnós (18- IX-2012) DEFUNCIONS Antonio Mª López Olit (30- X-2012)

3- APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L’AJUNTAMENT CORRESPONENT A L’EXERCICI DE 2011.

El ple acorda per unanimitat aprovar el Compte General de l’Ajuntament de Masdenverge corresponent a l'exercici de 2011 i manifestar que resta a disposició del Tribunal de Cuentas i de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. 4DONAR COMPTE DE L’INFORME TRIMESTRAL D’INTERVENCIÓ PREVIST EN L’ARTICLE 4.3 DE LA LLEI 15/2010 PER LA QUAL S’ESTABLEIXEN MESURES DE LLUITA CONTRA LA MOROSITAT DE LES OPERACIONS COMERCIALS.

Es dóna compte de l’informe d’Intervenció referit al segon trimestre de 2012, el resum del qual és el següent:

5- APROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2012 NÚM. 3/2012.

El ple acorda per unanimitat aprovar inicialment l'expedient de modificació del pressupost de l'Ajuntament de transferències de crèdit, que és el que s’especifica: Total augment de crèdit: 19.372,81 Total minoració de crèdit: 19.372,81 6- APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE MASDENVERGE 2012-2015 I DELS PROJECTES D’ACTUACIONS DE JOVENTUT PER A L’ANY 2012.

El ple acorda per unanimitat aprovar el Pla Local de Joventut; aprovar el projecte Joves participatius

SEGON TRIMESTRE 2012 Pagaments fets durant el trimestre dins del termini legal Resta de pagaments Pagaments totals durant el trimestre Obligacions pendents en les quals s’estigue incomplint el termini legal a la data de tancament del trimestre natural

Nombre

Import

112 160 272

17.672,95 € 75.644,74 € 93.317,69 €

11

24.196,70 €


4

l’Ajuntament comunica

2012, amb un pressupost de 6.255 €, i el projecte Formació i accés a les TIC, amb un pressupost de 3.280 €. S’acorda sol•licitar una subvenció al Departament de Benestar Social i Família de 6.200,00 €. 7- ADHESIÓ A LA MOCIÓ L’ASSOCIACIÓ CATALANA MUNICIPIS I COMARQUES REBUIG A LA PROPOSTA DEMARCACIÓ JUDICIAL.

DE DE DE DE

El ple acorda per unanimitat afirmar que el document “Bases para una nueva demarcación judicial”, aprovat pel Consell General del Poder Judicial, no té cap validesa jurídica atès que este òrgan no és competent en la matèria i no pot servir de referència per a cap futura reforma de la demarcació judicial. Instar el Govern de l’Estat a desestimar l’esmentat document aprovat pel CGPJ i a cenyir-se a la proposta que formule la Generalitat de Catalunya sobre la demarcació judicial de Catalunya. Instar el Govern de la Generalitat perquè procedisca a una reforma de la demarcació judicial de Catalunya i formule una proposta consensuada amb els governs locals del país. 8- ADHESIÓ A LA MOCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES A FAVOR DEL RESPECTE AL MAPA MUNICIPAL DE CATALUNYA I EN DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES EXCLUSIVES EN ESTE ÀMBIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El ple acorda per unanimitat que es contemple la realitat del mapa municipal, com una eina per prestar de la manera més eficient determinats serveis públics. Reivindicar que les competències de l’organització territorial són potestat del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya. Que s’accelere el desenvolupament de la nova Llei de governs

locals i que les competències que s’atribueixen a l’àmbit local tinguen unes clares contrapartides econòmiques detallades en la Llei de Finances locals. Instar el Govern de la Generalitat perquè done suport tècnicament i econòmica als consells comarcals. I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 09/2012, DE 27/09/2012. ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1- LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE 24/07/2012.

Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior de 24/07/2012 i s’aprova per unanimitat. 2DECRETS D’ALCALDIA, COMUNICACIONS I ALTRES ASSUMPTES D'INTERÈS DE QUÈ ES DÓNA COMPTE AL PLE.

Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: des del núm. 72/2012 fins al núm. 90/2012. De manera específica, es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: * Núm. 82/2012 d’autorització de les contractacions laborals temporals de Catalina Jiménez i Mª José Lor per a desenvolupar a temps complet la neteja del col•legi públic del 03/09/2012 al 07/09/2012. * Núm. 84/2012 d’aprovació de l’expedient de modificació del pressupost de l’Ajuntament núm. 4/2012, de generació de crèdit per ingressos no previstos. A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 398 de la Direcció Ge-

neral de Comerç. Recorda quina és la normativa catalana vigent en matèria d’horaris comercials i demana col•laboració per a garantir-ne el compliment. - RE núm. 408 de la Comissió de Preus de Catalunya. Comunica l’acord d’autorització de noves tarifes de subministrament d’aigua derivades de la modificació de determinats aspectes del cànon de l’aigua; tot i que acorda modificar les tarifes sol•licitades per l’empresa SOREA, decideix no incloure els costos que ocasionaran els impagaments dels usuaris perquè les entitats subministradores s’han configurat com a subjectes passius substitutives del contribuent. - RE núm. 416 del president de la Diputació de Tarragona. Comunica l’aprovació d’un ajut econòmic de 6.000€ per a la redacció del projecte de “Conceptualització del Centre d’Interpretació en l’àmbit del medi natural vinculat al contingut històric i etnològic de Masdenverge”. - RE núm. 448 del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona. Notifica el Decret de Presidència de desestimació de la sol•licitud d’assistència per a la redacció d’una memòria valorada per a l’adequació del Casal de la Dona, per manca de viabilitat tècnica. 3- RATIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS PER A LA PROTECCIÓ I GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS DEL MONTSIÀ.

El ple acorda per unanimitat ratificar la modificació dels estatuts que regeixen el Consorci per a la protecció i gestió dels espais naturals de la comarca del Montsià acordada pel seu consell plenari. 4- ACORD PER A COMPLEMENTAR LES PRESTACIONS A PERCEBRE EN SITUACIONS D’INCAPACITAT TEMPORAL DEL PERSONAL DE L’AJUNTAMENT.


l’Ajuntament comunica El Ple acorda per unanimitat complementar les prestacions que percebrà el personal funcionari inclòs en el Règim General de Seguretat Social i en el règim especial de Seguretat Social de mutualisme administratiu i el personal laboral al seu servei. 5- APROVACIÓ DEL CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE MASDENVERGE I L’ASSOCIACIÓ DE JÓVENS “FONT DEL PEU” PER A LA GESTIÓ D’ACTIVITATS DEL PROGRAMA DE JOVENTUT PER AL 2012.

El ple acorda per unanimitat aprovar el conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Masdenverge i l’Associació de jóvens “Font del Peu” per a la realització, durant l’any 2012, del projecte “Jóvens participatius 2012”. 6- ADHESIÓ A LA MOCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE

MUNICIPIS I COMARQUES EN DEFENSA DEL PACTE FISCAL, UNA HISENDA I AGÈNCIA TRIBUTÀRIA PRÒPIA.

El ple acorda per unanimitat reivindicar un nou pacte fiscal per a Catalunya, en la línia del concert econòmic, que garantisque que la Generalitat pugue legislar, recaptar, gestionar i liquidar els nostres recursos fiscals. 7- PRECS I PREGUNTES.

El Sr. Moisés Carles , en relació amb el decret d’alcaldia núm. 87/2012, pel qual es dóna compte de la transmissió del nou Bar-Restaurant situat a la carretera Amposta núm. 7, per part de l’empresa Cavall Guanyador a favor del Sr. Marius Liviu, si l’Ajuntament coneix quins són els tractes. L’alcalde li respon que sap que Cavall Guanyador ho ha llogat a Marius Liviu , però no sap exactament quins són els tractes.

5

La Sra. Sònia Tomàs, en relació al comentari que ha fet el sr. alcalde d’una assistència que s’ha demanat a Diputació de Tarragona, per a un projecte d’arranjament de la zona esportiva, pregunta a quin projecte es refereix i si inclou també arreglar el frontó. El Sr. alcalde explica que es tractaria de fer unes pistes de pàdel, per la gran demanda existent per part dels jóvens de Masdenverge, i afegeix que el frontó s’ha anat arreglant. La Sra. Tomàs pregunta què passaria amb el parc infantil. I el Sr. alcalde li contesta que el milloraran, ja que el traslladaran a la zona dels arbres i hi faran un tancat; a més, tenen previst també fer una pista de futbol sala per als menuts. Quan tinguen l’esborrany del projecte es presentarà en el ple. I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

L’ENQUESTA Què us han semblat les Festes Majors d’enguany? Bé, com sempre 23 vots Bé, però s’ha notat una mica la crisi 4 vots S’ha notat la crisi, calien més actes i recursos 0 vots No hi he participat 0 vots

I la propera enquesta és:

Què t’apareix que algunes plaques dels carrers de Masdenverge encara estiguen en castellà? (vota a la nostra pàgina web:


6

La colla del Tello

Pepita: Així què? De què parlarem avui? Cinteta: Pos de què vols parlar? De la independència! Francisca: Però abans parlem de la Diada, no? Què vos va parèixer la manifestació de Barcelona? Pepita: Pos una cosa extraordinària, ni en els meus millors somnis no m’ho hagués pogut imaginar mai! Quina gentada! Així sí que es pot anar on sigue! Francisca: I aquí, al nostre poble? Cinteta: Pos com sempre, tot i que enguany va passar els actes al matí, ja que per la tarde molta gent marxava a la manifestació de Barcelona. José: I qui hi havia? Cinteta: Pos, més o menys, els de sempre. El que trobo és que dels tres partits que hi ha al nostre municipi, als actes tots no hi eren, i tot just hi feia falta un dels més interessats en assistir-hi. José: Trobes? Cinteta: No ho sé, potser no ho vaig mirar bé, però ja sabeu que jo sóc molt primmirada per a n’estes coses, i xiquetes, no els vaig veure, i l’any passat, tampoc! José: Pos a mi no m’apareix bé, però bé… a la millor estaven a Barcelona. Pepita: Va, deixeu-vos de romanços! Cadascú pot fer el que vulgue! Cinteta: Sí, però… José: Així no voleu parlar del bé que va anar la Fira del caçador? Francisca: Bé, això és una cosa que ja sabem de tots els anys. Això sí, enguany vam tindre la novetat de la presentació de les persones més altes del poble. Pepita: Com ho dius això? I qui són? Mon net deu estar a punt de ser-ne un! Francisca: No, dona, no! Vull dir la presentació dels gegants del poble: el Roc i la Roser. Va ser un acte molt bonic. Cinteta: I de portadors, com anem? Pepita: Pos la cosa deu anar justa, tot i que em penso que no en faran falta en cap cas. José: Bé, i de la patrulla de vigilància nocturna que va pel poble, què me’n dieu? Cinteta: A, sí? Al final heu vingut a la meua? José: No, dona, no! Al revés del món, són un parell que van pel poble patrullant, que no vigilant, tot i

que potser podries dir també vigilant, però per a on te la pegaran! Potser ja n’han pegada alguna i tot! Pepita: Tot i que això de vigilar pel poble, me penso que ja fa temps que està de moda. Hi ha gent que fins i tot podria fer-nos un màster, però millor canviem de tema. Francisca: Lo tema de la independència, com està? Cinteta: No ho sé, pregunteu-li a José, a vore què diu! José, que trobes? José: Abans que res trobo que personalment mai barrejaria, com han fet alguns, l’esport amb la política. Però en això no vull ofendre a ningú, eh! D’altra banda, però, penso que potser sí que caldrà fer alguna cosa! Pepita: Al final veig que veus la llum! José: Pos sí, xiquetes, després d’escoltar als d’Intereconomia, al Wert este, al Vidal Quadras i tota esta colla, estic d’acord que hem de fer alguna cosa. Això no són maneres de parlar. Ara, falta saber: si algun dia som independents, com tractarà Barcelona a les Terres de l’Ebre, el lloc on hi ha més pobresa de tot Catalunya segons s’ha dit últimament. Cinteta: Pos la veritat és que no ho sé, però segur que millor que mos tracta a natros Espanya. José: Hummm... T’apareix? A vore si encara voldran arroplegar més! Pepita: No sé que m’estimo més, eh... Abans, com a mínim, en les teues postures no mos feies barruntar tant lo cap. Cinteta: El que està clar és que si es fa un referèndum sobre l’autodeterminació, natros votarem que sí, no xiques? TOTES: Sííí!!! Cinteta: I tu, José, vés pensant-ho que encara et queda temps... I ara marxem a dinar que acaba de tocar la una al campanar. CODERE


Notícies locals/opinió

7

LA FOTO DIVERTIDA

Pos sí, efectivament, els de la foto eren, d’esquerra a dreta, a fila superior: Daniel Tomàs, Joaquim Zaera (director), César Lleixà i René Gonel. A la fila inferior: Beatriu Tomàs, Isabel Albiol, Meritxell Subirats i Albert Ferré. Esta vegada anem fins a l’any 1983. Esta foto està feta a l’antiga pista de les escoles, on actualment hi ha el Centre Cívic Masdenverge. El professor era el Sr. Toni, a qui de ben segur tots continuem recordant. Hi ha dos quintes: la del 78 i la del 79. Sabeu qui són tots estos xiquets i xiquetes?


8

Notícies locals/opinió TOT I LA CRISI, LA FIRA COMPLEIX... I AMB NOTA

Per quint any consecutiu, Masdenverge va celebrar la Fira del Caçador, un esdeveniment que any rere any s’ha consolidat en el panorama de fires del sector a Catalunya i que, tot i la retallada de gairebé un 50% en el pressupost i l’actual marc econòmic, s’ha sabut mantenir. Amb més de quaranta estands interiors, i altres d’exteriors, i amb una participació aproximada del 20% d’expositors del sector de la caça, directes i indirectes, esta quinta edició s’ha caracteritzat per la seua voluntat d’introduir noves activitats en el marc de la fira. Així, entre les activitats habituals de degustacions gastronòmiques de cuina de caça, concurs de tir, exhibició de falconeria, mostres de gossos... es van intercalar noves activitats que, l’organització de la fira, inclou cada any per a dinamitzar-la. Així, enguany va destacar la mostra avícola que es va fer al pavelló polivalent, la mostra d’una barraca tradicional de caça o el primer concurs de tirada al plat làser. L’objectiu és que, any rere any, la fira tingue una oferta complementària d’activitats completa i adaptada a tots els públics. Cada any, els comerços i empreses del poble i del nostre territori participen en la fira i amb ganes de tornar a repetir. Així, un 30% dels comerços i de les empreses han participat els cinc anys de la fira, fet que mostra la bona voluntat de l’empresariat, tot i l’actual situació socioeconòmica. També cal destacar el paper de les entitats i de les associacions locals que continuen participant a la fira i aporten el seu granet d’arena en l’organització d’activitats durant tot el cap de setmana. Finalment, voldríem comentar que la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Masdenverge continuarà treballant per a mantenir i potenciar la fira. A més, buscarà vies de creixement perquè la Fira del Caçador esdevingue un referent a les nostres terres i en la qual la caça ha de continuar sent l’eix vertebrador de la fira, de la tradició i de la cultura de les Terres de l’Ebre. Ajuntament de Masdenverge


Notícies locals/opinió SENSE PRETEXTOS

9

rebutjant les cridòries de sirena que atabalen el sentiment.

Després d’haver llegit a la premsa bona part del document intervingut a Ettore Gotti Tedeschi, expresident de l’Institut per a les Obres de Religió (IOR) –conegut com a Banc Vaticà– i acceptant fins i tot que s’hi han pogut afegir alguns excessos... Sense buscar pretextos per a justificar-ho, amb la més bona voluntat per a contribuir al prestigi que mereix la veritable Església de Jesucrist, el seu fundador, amb el mitjà més eficient al nostre abast, l’oració, el desgavell que està sumida l’autoritat de l’Església Oficial Catòlica per motius diversos, desagradables, per no inculpar interessos nocius aliens a la seua missió santificadora que aconsegueixen desorientar els fidels més considerables. És molt cert que l’Església no ha estat mai una societat perfecta, sinó el perfeccionament de la humana societat. Durant el procés de la vida de Crist no és qüestionable que utilitzés institucions de poder per a anunciar el missatge de Déu i comunicar-se amb tota l’afectivitat possible sinó, al contrari, ho va fer des la postura d’humilitat més humiliant i servei incondicional que arrossega les voluntats més diligents. Per este motiu és desitjable que d’una vegada per sempre el Magisteri de l’Església Catòlica expulse el llast que, en la meua modesta opinió, l’enfonsa ineludiblement i torne a situar-se tal com als inicis la va constituir el seu Fundador, cosa que evitaria confusions i desavinences, fins i tot dins la mateixa Església. Necessàriament, cal que les feligresies de les esglésies locals coneguen i visquen el que anuncien per a aconseguir que la seua predicació sigue creïble. Caldria que cada església i cada fidel en particular s’aprofitessen i es posessen al servei de tot el que s’ha tret del tresor que conté el Concili Vaticà II. Allò que pretén ajudar a totes les persones dels nostres dies –tant si són creients com si no ho són de forma explicita– a fi que en la percepció de la seua vocació acomoden millor el món a la dignitat de les persones i tendeixen a la fraternitat universal sota l’impuls generós de l’amor,

No hem de confondre les associacions, els moviments ni les congregacions són l’església. Ni tampoc les pràctiques eclesials d’assistència, usuals, que rutinàriament es porten a terme per a complir un deure amb el pretext de l’obligació exigent complida. D’algunes enquestes es percep un corrent de vida en què la gent s’anomena “catòlic/a practicant” o catòlic/a no practicant. S’autodefineix catòlic/a practicant quan ha desenvolupat tota una sèrie d’actes externs que creu obligatoris per a posar la seua consciència en pau i tranquil•litat amb l’església i amb Déu. I s’anomena catòlic/a no practicant quan pertany a l’església de manera nominal o d’escasses pràctiques externes. L’església no és això que equivocadament pensen una bona part de creients per a satisfer el que creuen imposicions eclesials. Al Concili Vaticà II se li ha d’atribuir el mèrit de desmitificar l’Església com a institució, com a història, com a “lloc únic” de salvació. L’Església vertadera la conformen totes aquelles persones que més enllà de la pràctica del compliment de certs rituals litúrgics, sens dubte, plens de significats, està la forma de fer les coses en la vida entre les persones que troben en l’anar i vindre de cada dia que, de manera primordial i amb la gràcia de Déu, posen en pràctica les seues aptituds, la principal de les quals és l’Amor. Estes persones són veritablement els cristians practicants. Algunes d’elles de posicions humanes privilegiades que han pres l’opció “denigrant” d’estar al servei del “rebuig” humà, satisfent així les seues necessitats interiors, la qual cosa posa de relleu l’amor que tenen pels altres –en particular, pels més desfavorits– sense imposarse, en moltes ocasions, el deure de pertànyer a cap confessió ni església determinada. Joaquín Tomàs

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE


10

Notícies locals/opinió

A LA SOCIETAT DE CAÇADORS SANT ISIDRE Benvolguts socis: El motiu d’esta carta és per a informar-vos que enguany, després de contraure matrimoni amb una filla del poble, m’he volgut unir a la vostra societat amb la finalitat de poder practicar l’esport cinegètic al terme de Masdenverge. Segurament no caldria escriure esta carta si la pràctica que porto a cap fos, com la de la majoria dels socis, amb arma de foc i gos. En el meu cas, la modalitat que practico és la falconeria, pràctica de moltíssima dedicació i sacrifici, ja que la constància i perseverança que requereix esta pràctica tan sols la saben les persones que, dia a dia, tenim cura de les nostres aus, o tots aquells que són al nostre costat. La falconeria té tot una sèrie de patrons que s’han de seguir al peu de la lletra per a poder desenvolupar-la amb total seguretat i eficàcia. En primer lloc destaca la selecció de l’au i, tot seguit, hi ha un aspecte clau, el de l’ensinistrament. En este punt, hi trobem els aspectes següents: el desaino, el temple, el desvele i el placeo, salts al puny, salts al puny sense fiador, introducció del gos i aliança amb ell (sense oblidar que un gos de falconeria rep un ensinistrament completament diferent i exclusiu a la resta dels gossos de caça), solta d’escapaments i introducció a la caça (ja sigue de vol alt o de vol baix), perfeccionament, manteniment del plomatge en perfecte estat, elaboració de capells, gits, llongues, guants... i tot un seguit de coneixements bàsics exigits per a la seua pràctica. De fet, tot plegat fa que esdevingue un sistema o forma de vida que, a més, permet col•laborar indirectament en la conservació de les aus de presa.

Realment, i per desgràcia, en els temps que corren encara hi ha molta gent que inclou estes aus en l’apartat de les feristeles, ignorant i desconeixent totalment la vida d’estes aus majestuoses en plena llibertat i en perill d’extinció. Gairebé sempre per falta de informació, solem sentir frases com ara: “això que vola, es menja un conill cada dia”, sense saber si es un falcó peregrí –que no caça conills–, un esparver o un xoriguer –que tampoc cacen conills–, o si es un falcó perdiguer, un aguilot, un duc o una àguila coabarrada –que, com a molt, hi ha dos parelles en tot el Montsià. La cadena alimentària està totalment regulada i equilibrada per la mare naturalesa; l’únic que la naturalesa no s’esperava era que l’home inventés les armes de foc. Tot això ho explico perquè estos animals ajuden a regular malalties com ara la mixomatosi o la malaltia hemorràgica dels conills, ja que estes preses, quan estan contagiades pels virus, els garanteixen un desgast d’energia mínim; és així com acaben esdevenint unes preses molt atractives per als depredadors, a l’igual que una rata de camp o una serp, ja que l’estalvi d’energia és una de les finalitats principals de les aus rapinyaires. De fet, cal saber que estes aus poden passar alguns dies sense tornar a caçar després d’un bon tiberi. Durant almenys esta temporada, és molt probable que algun dia us trobeu amb la presència del vol d’un aligot de Harris (Parabuteo unicinctus harrisi) pel terme. Que ningú s’alarme, ja que el nombre de captures diàries amb este tipus de pràctica es mínim: el que es busca és la qualitat del “lanze” i no la quantitat; moltes vegades, la jornada s’acaba amb la primera captura. Les captures es fan el 90% en vida i, en el cas que les conilles capturades estiguen prenyades, es deixen anar, talment com es fa amb altres preses en cas de repoblació. A través d’estes línies només voldria demanar comprensió i respecte per l’au, a més d’evitar qualsevol conflicte, ja que un sol tret sortit de qualsevol arma pot engegar a rodar l’esforç i la dedicació d’anys de faena. Les aus de falconeria tenen una llista d’enemics ben gran: des de cables de tensió elèctrica, vent, tanques, filferros espinosos, gossos, raboses, gats… i el principal enemic: la pólvora. De fet, les escopetes són la causa principal de mort de les


Notícies locals/opinió

aus de falconeria. Només em resta acomiadar-me amb una salutació i un agraïment a la junta de la Societat de Caçadors Sant Isidre per la seua acceptació, i fer-vos saber que estic completament obert i a disposició d’aclarir qualsevol dubte que tingueu o, simplement, si hi ha algú interessat en este tema i vol saber alguna cosa més sobre la pràctica de la falconeria, pot contactar amb mi. Aitor Moya

11


12

Notícies locals/opinió

VOCABULARI TORTOSÍ (XI) Ja tornem a ser aquí amb una nova entrega de la sèrie del vocabulari tortosí. Això sí, esta vegada deixarem de banda les paraules per a centrar-nos de ple en l’apartat ‘Per a saber-ne més’ que habitualment apareix de forma breu al final d’esta secció del BIM. Vull agrair la col•laboració de Juan José Albesa, ‘lo Torrero’, per haver-me fet arribar tot un seguit de frases fetes, refranys o dites que des de sempre s’han fet servir entre la gent del poble, alguns dels quals difícilment trobaríem a cap diccionari. A banda, vull animar tothom que tingue alguna paraula, expressió... a fer-nos arribar les seus aportacions a través de l’adreça rgonel@xtec.cat. A pagar que és gata: expressió que respon a una juguesca perduda, a una presa de pèl, a una enganyifa que fa que el perdedor ha de donar, a contracor segur, els diners apostats. Esta és la història que s’amaga al darrere de l’expressió: "Un captaire molt enginyós, per a augmentar una mica el cabal de les almoines, de tant en tant feia una jugada que mai no li anava malament. Es presentava al mig del carrer duent un sac a la esquena. Se’l descarregava molt tranquil, aguantant-lo ben fort pel capdamunt, es veia que el sac es removia ell tot sol i se sentien un horribles marrameus. De seguida era voltat de mainada i de gent gran; i quan ja tenia prou públic, deia tranquil•lament: Fem una jugada, a qui endevine el que jo li pregunto li donaré un ral, i tots els que no ho endevinin me’l donaran a mi. A vore quina mena de bèstia porto dins el sac? Tothom responia al moment: - Un gat! Un gat! I l’home, reposadament i fent la rialleta, anava dient a cadascú dels que havien respost:- Paga, que és gata!" Anar a caçar ‘gambusins’: segons el Fabulari Amades, els gambusins són uns ésser fantàstics, intensament negres, impalpables i imperceptibles, que actuen en les nits més fosques. Els gambusins són uns animalets que només es deixen vore amb lluna plena, s'amaguen entre les branques dels garrofers, de dos en dos, invisibles i d'ulls lluents, menjant-se la claror, respirant la nit. Els gambusins desapareixen amb la llum del sol, són la terra humida i el cant dels grills, són una nit d'estiu, olor a vareta de sant Josep.

Anar més tort que una bajoca: dit d’algú que va molt errat en els seus plantejaments. Bona vista vejam: pronunciat ‘veigam’. Expressió equivalent al castellà «dichosos los ojos» utilitzada per quan ens trobem amb algú a qui fa temps que no veiem. Déu li perdó: arcaisme català. Expressió emprada quan ens referim a algú que ja és mort, un difunt. «Martí de cal Serra, Déu li perdó que ja és mort, era un xiquet una mica entremaliat». Estar fet [algú] un dàtil: ser una persona picardiosa, que vol ser "massa" espavilada o no es deixa convèncer ni atén a raons. Estar fet [algú] un Don Juan!: fa referència principalment a un conqueridor de dones. Faldiller. Algú capaç de seduir qualsevol dona, i no fer-ho tan sols perquè la dona pugue agradar-li sinó també pel fet d’aconseguir-la. Don Juan és un personatge de l’obra EL burlador de Sevilla y el convidado de piedra de Molina. Este personatge també va inspirar obres de Molière, Lord Byron, José Zorrilla (Don Juan Tenorio). L’opera de Mozart Don Giovanni també tracta sobre este personatge. Estar [algú] més cansat que una burra: expressió que denota un gran cansament després d’haver fet un gran esforç. Estar [algú] que encanta: persona que fa bona cara de salut, tant física com mental. Estar [algú] que trina: persona que ràbia, molt enfadada, irada. Esta marraixa repixa: marraixa és sinònim de garrafa; repixar significa ‘deixar traspuar, escapar, la humitat a gotes, a regalims’. Fer un garramantxo: fer un cargot. Castellanisme. S’aplica quan hom escriu alguna cosa que no s’entén, sense cura. Fer una migdiada com un capellà: fer una migdiada ben llarga. Els capellans tenen fama de fer grans migdiades havent dinat. Fer un sol que bada les roques: també aplicat a les pedres. Fa molt de sol. Lo més tonto faria culleres de fusta: qui no corre, vola. Tothom s’espavila per a tindre’n part i no quedar-se sense res. Lo més tonto pot ser bisbe: referit a una persona que no allarga massa i que ocupa un càrrec de responsabilitat sense tindre prou vàlua. Los testos s’assemblen a les olles: de tal palo, tal astilla. A tal cap, tal barret. Quan dos persones obren de la mateixa manera. Els fills s’assemblen


Notícies locals/opinió als pares. No ets més tonto perquè no t’entrenes!: expressió referida a una persona que fa una acció desafortunada, una rucada o ximpleria. No en veu tres dalt d’un burro!: persona que s’hi veu, amb poca vista. Passar més gana que el gos de Cansalada: semblant a ‘patir més gana que el gos de Pinyol’. Referit a una persona que passa molta gana, tant des del punt de vista de l’alimentació. Què t’ha paregut, morrut: expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent. Qui més en pela, més en menja: pronunciat ‘qui més ne pela, més ne minja’. Expressió referida al fet que no cal encantar-se a fer les coses, a l’hora de repartir alguna cosa. Com més atents i vius estiguem a l’hora de fer les coses, més benefici en traurem. Quina malícia de temps: referit a una situació de mal temps, amb pluja, vent i fred. Ser [algú] més dropo que un pont: expressió referida a una persona que defuig el treball, que no es mou, talment com un punt que està immòbil sempre al mateix lloc. Ser [algú] més llépol que un gat de fonda: dit d’una persona a qui li agraden les llepolies, les coses bones, dolces. També se’n diu ‘gat d’hostal’ o ‘gat de les monges’ perquè és en estos llocs on s’acostuma a fer bona cuina i el gat s’alimentava amb bones menges. Ser [algú] més tonto que fet encàrrec: dit d’una persona que té actituds molt ximples. Ser [algú] més tonto que una abella: dit també d’una persona que té actituds ximples, en este cas comparables a les d’una abella, perquè un cop t’ha picat, i ha deixat anar el fibló, és mor. Ser [algú] un capsot de niu: persona caparruda, obstinada en les seues idees o propòsits. Capsot és un sinònim de capsigrany, ocell amb el cap i la nuca de color castany rogenc intens (Lanius senator). ‘De niu’ probablement fa referència a un capsot jove, que encara viu al niu. Ser [algú] un carnús: home brut, deixadot, que fa fàstic. També usat ‘marrà, pollós, gitano’. La paraula carnús també fa referència a l’excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió, o a un animal mort, o tros de carn que es corromp. Ser [algú] un forragaites: persona que molesta, enutja, fortament. «Surt d’aquí, forragaites». Habit-

13

ualment, els forragaites, talment com els mestres d’escola, eren persones que guanyaven molts pocs diners (sobretot ho trobem en terres gallegues) i eren considerades persona de poca vàlua, que ningú se’ls escoltava. Malnom recollir a la població d’Ulldecona. Dita recollida a la població d’Alcanar: “La xica de la Forragaites tenia un "foronclo" al cul, quan sa mare la hi curava, el "nóvio" li feia llum”. Pau Albiol

Passeig Escoles, Nº 71 (bencinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 43878 MASDENVERGE TEL. : 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585


14

Les aventures d’en Josep

UN VIATGE A PARÍS Hola amics, com esteu? Us vull explicar un viatge molt especial per al Josep. Tot va començar així: en Josep avui se’n va de viatge a París, la ciutat de la llum i l’amor, allí on sos pares es van conèixer i, fins i tot, on es van fer el primer petó. Demà marxem i mon cosí vindrà amb natros per a vore si té sort de trobar una noia guapa. Ell ja té vint anys i té l’esperança de trobar una núvia. Encara que per a mi això són ximpleries. M’agradaria pujar a la torre Eiffel per a poder vore París des de les altures; també m’agradaria anar en vaixell pel riu Sena. Bé, ja tinc ganes que arribe demà per a viatjar a París. En sundemà… –Que bé, que bé! Ja marxem cap a París. Quins paisatges, i això que acabem de començar -afirma Josep. –Però si per aquí ja has passat: això és Amposta!! -afegeix sa mare. Això és que estàs emocionat. No patisques per res que et marejaràs i ens pegaràs una ronya que rai. Saps què et vull dir... –D’acord, mare. Em sap molt de greu! -respon Josep. En arribar a París… –Que bé! Ja hem arribat a París! Yuuupi, yuuuupi!!! Ja tinc ganes d’anar a la torre Eiffel i pujar-hi. A més, estos dos dies els hem d’aprofitar al màxim!! Ja,ja,ja... ―afirma tot rialler en Josep. De camí cap a la torre Eiffel, mon cosí va vore una noia molt guapa (ho he de reconèixer!!). Es va

quedar bocabadat, però jo vaig seguir. En arribar a la torre hi havia una coa de tres hores llargues i avorrides. La noia que havíem vist tot just feia un moment era allà, asseguda en un banc. Mon cosí, sense pensar-s’ho dos vegades, s’hi va acostar. –Ei, què tal? -va dir-li mon cosí. Va començar amb un caràcter com a molt formal; la xica se’n va anar al segon banc i ell va seguir-la. –Què passa? Com anem? -va provar de parlar-li amb un caràcter molt “guai”, però tampoc va funcionar. La noia se’n va anar al tercer banc. En aquell moment, mon cosí va vindre cap a mi i em va preguntar. –Què he de fer? No em fa cas! –Parla-li amb sinceritat. Has de ser tu mateix! -li vaig dir jo. Se’n va tornar a parlar amb ella i li va dir: –Hola, com te diuen? –Mina. I a tu, com te diuen? -va demanar-li ella. –Robert. Vaig vore que allò rutllava i els vaig deixar fer perquè s’entenguessen entre ells. Quan ja ens tocava muntar a la torre Eiffel, vaig vore que venien tots dos agafadets de la mà. Amb aquell simple gest vaig vore que ja s’havien trobat. –Mare, ja estem pujant! El paisatge és cada vegada més alt i més alt. Mira, els cotxes pareixen formigues i la gent, puces. –Sí, Josep, és impressionant -va dir ma mare. La vaig vore des de tots els angles i em va encantar. Mireu si em va agradar que quan érem a baix volia tornar a posar-me a la coa per a tornar a pujar-hi.


Les aventures d’en Josep –Però, com estàs, Josep? Vinga, anem! -va dir mon pare mentre m’agafava de l’orella i em feia seure en un banc. –Ja no podem pujar més a la torre Eiffel. Ara anirem al riu Sena i pujarem a un vaixell -va apuntar mon pare. –D’acord! Som-hi! -va dir Josep, tot conformat. –Ui ,fillet, si que canvies d’idea ràpid -van respondre mos pares, tots dos alhora.

torre Eiffel, mon cosí va trobar núvia i mos pares van recordar els dies en què es van conèixer. A tots ens va quedar un molt bon record de París, la ciutat de la llum i l’amor. Bé, amics, això és tot!! Fins a una altra. Jordi Ferreres

Ja estàvem a punt de pujar al vaixell i davant nostre una parella de iaios va relliscar i va caure al Sena. No sé com, però no podia parar de riure. M’estava pixant de riure. Ja,ja,ja... Mos pares, és clar, em van donar un copet al braç i de seguida vaig anar a ajudar-los. Un vigilant, però, ja els estava ajudant a sortir de l’aigua, tots dos xopets com a pollets. El iaio, tot enfurrunyat, li va pegar una empenta. –Ei, senyor, damunt que l’ajudo -va dir el vigilant. –Estes rampes rellissen molt! Hauríeu d’arreglarles... Grrrrrrrrrrrr!! -va afegir el vellet. Després de l’ensurt, vam entrar al vaixell. Van do-nar-nos uns auriculars i van dir-nos que preméssem el botó que hi havia al costat de la cadira. De seguida, pels auriculars es va escoltar una dona que anava explicant una mica la història de París, tots els monuments i edificis importants. Va ser súper emocionant... i la caiguda dels iaios molt divertida!! Je,je,je... Amb tot, el que vaig aprendre després em va anar molt bé al col•legi perquè, en un exercici de medi, ens van demanar el nom de cinc monuments parisencs!! Al final, mos pares, mon cosí i jo vam marxar cap a casa. Tot va acabar bé. Jo vaig vore el riu Sena i hi vaig navegar (la part més divertida, però, va ser la caiguda dels iaios!!). A més, també vaig vore la

FAMIFER METAL·LIQUES SL c/ Afores s/n Tel. / Fax: 977 717 005 43878 Masdenverge

15

Barbacoes - Tubs - Xemeneies Colzes - Fumerals - Aspiracións Galvanitzats - Inoxidables Material construcció - Granja


16

V Fira del caรงador


V Fira del caรงador

17


18

Escola Rosa Gisbert

Si fem cas del refrany ”després del temporal ve la bonança”, podríem dir que enguany, quant a celebracions, estarà tot molt més tranquil ja que l’any passat, durant el qual vam celebrar el 25è aniversari de l’escola i, després, la Diada de la ZER. Fent una repassada de com ha anat el principi de curs, hem de dir-vos que hi ha hagut un canvi de l’AMPA, per la qual cosa ara estem en un període d’adaptació i d’intercanvi d’experiències per a tirar endavant el col•legi endavant entre tots i totes. Des d’aquí volem fer arribar el nostre agraïment per la col•laboració i el suport rebuts per part de l’AMPA sortint. Com de ben segur també sabreu, la Marisa, la fornera del poble, ha abaixat la porta del seu negoci, el nostre forn de pa de tota la vida. Des d’aquí volem donar-li les gràcies per la tasca que ha portat a terme tant amb els panellets i castanyes de Tots Sants com amb les mones de Pasqua. Marisa i família, us desitgem tot el millor en este nou camí. Hem donat la benvinguda a tres mestres noves: la Lucia (mestra de religió), la Carmen (3r de Primària) i la Mayte (P3-P5). Esperem que us sentiu ben acollides. El Joel, la Marta, el Bryan, l’Eva, l’Esther i el Juan han marxat a l’IES Les Planes per a continuar amb els seus estudis. Esperem que s’esforcen al màxim i que deixen l’escola Rosa Gisbert i el poble de Masdenverge en un bon lloc. I, com no podia ser d’una altra manera, també hem celebrat la Castanyada!!!! Escola Rosa Gisbert


Llar d’Infants

19

LES FULLETES CAUEN, CAUEN... QUAN ARRIBA LA TARDOR!! Ens trobem submergits en el projecte d’El bosc, dins l’estació de la tardor. Durant esta estació podrem treballar i observar els colors càlids, ataronjats i daurats propis de l’època. La lluminositat de la tardor es concentra a les fulles dels arbres i, com no, als fruits tardorencs: mangranes, bolets, castanyes, moniatos, carabasses... I algun animaló de l’època com ara caragols i marietes.. Les activitats del projecte estan englobades amb els arbres: hem fet un súper mural tot pintant amb ceres toves, manipulant i enganxant-hi trossets de diari i també l’hem pintat amb rodet, esponja i, sobretot, amb les mans. Hem cantat la cançó de les fulletes: “Les fulletes cauen, cauen quan arriba la tardor. Les fulletes cauen, cauen quan arriba la tardor. Ara cap aquí, ara cap allà i se’n van a descansar! Ara cap aquí, ara cap allà i se’n van a descansar!”. A partir d’aquí, cauen a terra tot formant catifes que cruixen sota els peus. I què fem?? Doncs experimentem amb l’activitat de xafar-les i, al mateix temps, podem manipular i observar les formes del fullatge. I com tots sabem, les estacions de l’any es fonamenten en tradicions culturals: en este cas hem treballat la Castanyada, hem sigut reis castanyers!! Però no n’hi ha prou amb les castanyes i també hem fet i tastat els típics panellets. Que dolcets!! Per últim, voldríem felicitar un conillet que ha fet dos anyets! Ell és... el LLUC!! D’avui a molts anys! Desirée Simó

Plaça Espanya núm. 3 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 977 719 188


20

Els jubilats

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS De nou ens trobem davant una nova edició del BIM. Poques són les notícies que s’han generat des l’anterior butlletí a l’Associació de Jubilats, però bo és fer-les saber a les persones que lligen este document. Com cada any, hem posat a la venda la loteria de Nadal i fem saber a les persones que encara no en tenen i voldrien comprar-ne que els dimecres, de 6 a 7 de la tarda, se’n continuarà venent fins que s’esgote o bé, quan arribe el moment de tornar-la, la que pugue quedar. També hem de dir que s’ha tornat a posar en marxa el curs de Gimnàstica de Manteniment que es fa a la Llar. S’hi havien apuntat 25 persones però, per motius particulars, dos persones s’han donat de baixa. Enguany, la subvenció que es rebia de part de FATEC s’ha vist reduïda al 50%. Com que els pressupostos s’havien fet tenint en compte esta possibilitat, hem pogut mantindre les quotes del curs anterior. També estem a l’espera de poder concretar una xerrada per part de la Creu Roja adreçada no només a la gent gran, sinó que també serà interessant per a les persones que s’encarreguen de tenir cura d’estes persones. En el seu moment, ja es farà un pregó per a comunicar la data i l’hora. Potser que l’horari no sigue el millor per a tothom, però cal pensar que les persones que imparteixen les xerrades s’han de desplaçar des de fora i tenen uns horaris determinats. També hem de fer una breu referència als viatges que procurem organitzar des de l’Associació i que, per desgràcia, no s’han pogut fer. Hi ha persones que els consideren cars, tot i que creiem que abans de valorar si una proposta és cara o barata cal comparar el que s’ofereix i el preu que costa. Hem de dir que, en estos viatges, l’Associació no té cap benefici i que els membres els de la Junta que s’apunten paguen el mateix que la resta de socis i no socis. Ademés dels temes que fan referència a l’Associació, hem trobat un escrit que creiem que pot ser interessant sobretot per a algunes persones grans que ens escalfem el cap pensant que tenim el que no tenim i en fem un gra massa davant d’un problema xicotet. QUÈ ÉS LA ANOSOGNÒSIA? Des de fa un temps m'estava preocupant perquè: 1.No recordava els noms propis.

2.No trobo mai on he deixat algunes coses. 3.Quan estic parlant, de sobte, m'aturo i no segueixo, perquè no recordo, de vegades, el que vaig a dir o com continuar. En fi, em pensava que començava a tindre un enemic al cap, el nom del qual començava per A. Avui, però, llegint un article, m’he quedat molt més tranquil. És per això que tot seguit els transcric la part més interessant de l’article. “Si un té consciència dels problemes de memòria és que no els té” Hi ha un terme, l’ANOSOGNÒSIA, que vol dir no adonar-se del que passa. La meitat de la gent més gran de 50 anys presenta alguna mancança, però és més per una qüestió de l'edat que no pas per culpa de la malaltia. Queixar-se sobre fallades de la memòria és un fet molt freqüent en persones de 50 anys d'edat en amunt. Es tradueix en no poder recordar el nom propi d'un individu, d'entrar a una habitació sense saber què es busca, oblidar el títol d'una pel•lícula, on es van deixar les ulleres o les claus... En estes edats, més de la meitat dels adults presenta esta dificultat, la qual cosa indica que més que no pas una malaltia és una característica dels anys que es tenen. Moltes persones es preocupen –de vegades en excés– per estos oblits. D'aquí una afirmació important: "Qui és conscient de patir estos oblits és que no té problemes seriosos de memòria, ja que qui pateix una malaltia de la memòria, amb l'inevitable fantasma de l'Alzheimer, no té registre del què efectivament li passa, ja que presenta ANOSOGNÒSIA, una paraula mèdica que justament indica el fet de no adonar-se del que li passa”. B. Dubois, professor de neurologia de CHU PitiéSalpêtrière, va encunyar una paradoxal però didàctica explicació vàlida per a la majoria dels casos de persones preocupades pels seus oblits: "Com més es queixen els subjectes de la seua memòria, menys probabilitats tenen de patir una malaltia de la memòria". Este document està dedicat als desmemoriats que recordo. Si s'obliden de copiar-li a algú, poden estar tranquils perquè “no és Alzheimer... són anys”. Associació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge


Club de birles CLUB DE BIRLES MASDENVERGE TEMPORADA 2012/13 Iniciem una nova temporada de l’esport de les birles. Ens agradaria fer el mateix paper que la temporada anterior però, de moment, la sort no ha estat de part nostra. A més, hem de dir que hem tingut el contratemps que dos jugadors han patit lesions i no sabem quan podran estar en condicions de poder competir. Hem de notificar-vos que el dia 11 de novembre, a les 10 del matí, es farà la tirada de la 2a divisió al nostre poble, al camp de birles de la zona poliesportiva. Els jugadors són els mateixos que els de l’any passat, amb l’única baixa d’Amadeo Puchol.

21

PARTIDES 02/09/12 Masdenverge DESCANSA 11/09/12

La Sénia A Masdenverge

(279-254) (221-247)

30/09/12 Masdenverge (269-261) Freginals (258-292) 14/10/12 Masdenverge (257-275) Godall C (224-261)


Records d’antany

22

ENTRE SANTA BÀRBARA I AMPOSTA Per Àngel Carles Què mos diuen estes paraules? Quin significat tenen? Evidentment, un record molt significatiu del nostre poble. Simplement, Masdenverge està situat ben bé en mig dels dos pobles. En els anys de la meua joventut, estos tres pobles estàvem units gràcies a uns mitjans de comunicació, els cotxes de línia, que mos unien amb molts més pobles de les nostres comarques. Amb les fotos que adjunto –dos joies d’època, que avui són peces de museu–, molts de vatros recordareu estos autocars i, de ben segur, us agradaria fer-hi una volta per a recordar temps passats. Els cotxes de línia els teníem batejats: al més antic li diem la parrala, la perona o el betis. El betis era, simplement, perquè al conductor li dien Betis; era un home gran, un bonàs, molt xerrador i amable amb les persones que pujaven al cotxe. Hi cabia tothom, sinó a baix, a dalt, persones i embalums tots barrejats. Mai hi veia cap problema: si es punxava una roda, en un tres i no res ja estava arreglada. En aquella època els pneumàtics es punxaven molt sovint. Sabeu per què? El material era molt roí. Betis, a Masdenverge, va dixar-nos una bona llavor perquè al poble viu una persona molt estimada, l’Angelita (dona de Joaquín lo Paulo), que era neboda de Betis.

LA PARRALA

L’altre cotxe era més gran i luxós. En aquella època, tamé hi cabíem tots: uns seien a baix i els altres a dalt, en un espai molt més modern on cabia molt més gent. Este cotxe era el que feia la línia de Santa Bàrbara a Amposta. A l’estiu i durant les festes de l’hivern tamé feia el recorregut fins a la Ràpita gràcies a un tracte que s’havia fet entre l’empresa i el restaurant Juanito. Els propietaris dels cotxes eren de Santa Bàrbara i estaven molt vinculats a Masdenverge per motius de faena. Els propietaris del autocars eren germans, els pubillets carnissers, gent de tracte i de diners que al nostre poble tenien una mina, valga’m l’expressió. Ells compraven el bestiar que natros criàvem als nostres patis i se coneixien casa per casa; era sogre del farmacèutic Bartomeu i durant molts anys alcalde de Santa Bàrbara. I qui era el conductor del segon autocar? El senyor Juanito, el xaval. Tenia molt de caràcter: quan dia no, era que no. La seua frase era: “i d’això, que no se’n parle més”. Era ben bé tot el contrari del bonàs del Betis. Este segon autocar tamé el teníem batejat: era la violeta. Tenia la parada al davant de la taverna de la tia Quica, en un bon lloc. No recordo ben bé quin preu tenia, però devia rondar la pesseta. Molts vegades, Juanito arrencava i jo i algú més pujàvem al cotxe per l’escala i de cara al cine d’Amposta. Els dissabtes hi anàvem molta joventut i moltes vegades amb els nostres pares. Ells pagaven el viatge i l’entrada del cine. Una vegada, per festes de Vinaròs, vaig pujar quan el cotxe ja arrencava. Li vaig de-


Records d’antany manar a Juanito: –Puc vindre en tu?? I em va contestar: –Tu, en què has vingut? En lo tren –li vaig respondre. – Pos torna-te’n en lo que has vingut!!! Jo em vaig enfadar i va ser allavontes que vaig pujar al cotxe quan ell arrencava. D’este viatge a Vinaròs en podríem fer una llarga història. Finalment, jo vaig entrar a Masdenverge a peu, abans que l’autocar. Des d’aquell dia mai no vaig tindre una bona relació en lo famós xaval. Els autocars servien tant per a portar-nos a menjar la mona a Mig Camí, com a vore el teatre argentino a Tortosa, els bous a Vinaròs com a vore el pantà, on anàvem a menjar-nos la mona tot contemplant les boniques vistes. A poc a poc, els cotxes de línia –la Parrala i la Violeta–van desaparèixer de les de les carreteres. Simplement, el progrés anava cap amunt i ells feien nosa per estes carreteres, tot i que durant molt de temps van tindre un servei al nostre poble. Els pubillets van vendre els coxes. De ben segur que el mecànic i el taller que reparava els autocars dels pubill era el taller del senyor Orero, al davant de la caserna de la Guardia Civil de Santa Bàrbara. Finalment, els cotxes van acabar sent ferralla. Estes cèlebres relíquies vam traslladar-nos durant molts anys per moltes comarques que, a peu, mai no hauríem visitat. Cada vehicle guarda al seu interior un munt d’anècdotes després d’anys de rodar per estes carreteres molt mal arreglades, camins... i avaries; fins i tot, moltes discussions amb molts passatgers. Tot i això, gràcies a estos vehicles, molts de natros, avui tenim avui estes coses que contar... I segur que us preguntareu: i les carreteres, què? N’hi ha molt per contar, però resumit diríem que eren un desastre, de pedra matxucada i en molts de sots, clots... fins a l’extrem que, per la part dreta de la carretera que anava fins a Am-

23

posta, hi circulaven bicicletes i alguna moto, amb molt poc d’espai. Per cert, per esta sendera va perdre la vida un noi de Masdenverge casat a Amposta a causa d’una topada amb la moto contra un pal de la llum. Era germà dels ‘rapitencs’. Circular per esta sendera era tot un miracle per als ciclistes i motoristes. I no parlem dels carros, sobretot quan anaven carregats: tot estava ple de clots. Molt de tant en tant l’arreglaven: venia una gran màquina, coneguda com a cilindro, amb unes grans rodes de ferro per a piconar la pedra. A més, tamé portava uns grans punxons i llaurava la carretera. Al poc temps, ja tornàvem a marejar la perdiu. La carretera només estava malament des de Santa Bàrbara fins a Amposta. Era una cosa infernal. I no parlem de la pols que aixecava el trànsit de la carretera. El quitrà va tardar bastant de temps a arribar a la nostra carretera. Al febrer de l’any 1974, el senyor Delfín Altaba va adquirir la línia de Santa Bàrbara a Amposta; just passat un mes, va posar un autobús, de la marca Sava i amb 33 places. L’any 1996, el senyor Juanito Altaba es va vendre la línia a l’empresa HIFE, a més d’un autobús de la marca SETRA, matrícula T-3273-J. La família Altaba, natural de Vilafranca, és molt coneguda per les nostres terres, ja que mols hem viatjat en els seus autocars. Fins i tot avui el voreu a la plaça de la Castellania, al lloc des d’on surten els bous capllaçats d’Amposta. En la meua època de delegat del San Jordi, molts viatges els vam fer amb els seus autocars. Entre el senyor Jacinto –avui ja mort– i jo vam arribar a tindre una molt bona relació. Avui n’ha quedat una bona llavor: sos fills i, sobretot, sa filla Patri. Des d’estes línies voldria donar les gràcies a la família i desitjar-los que puguen disfrutar de la seua empresa durant molts anys.

VICTÒRIA


24

De bona llei

COM AFECTA LA REFORMA LABORAL LA NOSTRA INDEMNITZACIÓ PER ACOMIADAMENT? En l’Estatut del Treballadors, a nivell individual, s’estableixen tres tipus d’acomiadaments. El primer és l’acomiadament objectiu que es dóna, a grans trets, en els casos següents: 1.Quan hi ha una ineptitud del treballador, ja sigue sobrevinguda o coneguda si encara s’està en període de prova. 2.Per una falta d’adaptació del treballador a les modificacions tècniques al lloc de faena. 3.En alguns casos específics, per faltes d’assistència a la faena. 4.Per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció de l’empresa, sempre que estiguen degudament justificades. En este tipus d’acomiadament, l’empresa ha d’indemnitzar el treballador amb 20 dies per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats, indemnització que no s’ha vist modificada per la reforma que va entrar en vigor el passat 12 de febrer d’enguany.

En segon lloc, s’estableix l’acomiadament disciplinari que tan sols es pot produir quan hi ha un incompliment del contracte laboral per part del treballador que sigue greu i culpable; es a dir, atribuïble únicament al treballador. En este cas, no hi ha dret a indemnització per acomiadament, motiu pel qual sempre que el treballador no hi estigue d’acord o considere que no està prou justificat l’acomiadament ha d’impugnar-lo dins dels 20 dies següents. Finalment, es regula l’acomiadament improcedent, que consisteix principalment en l’acomiadament per voluntat de l’empresari o aquells supòsits que no complisquen els requisits de les altres modalitats d’acomiadament. Esta modalitat és la que ha sofert la modificació més important de la reforma del passat més de febrer: fins al moment de la modificació, el treballador rebia una indemnització de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats, mentre que des de la modificació ha disminuït a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.


Notícies locals/opinió En este punt s’ha de remarcar que tots els treballadors que estiguessen cotitzant amb anterioritat a la reforma, i siguen acomiadats amb posterioritat, a l’hora de calcular la indemnització se’ls aplicarà la corresponent al període treballat. És a dir, que al temps treballat fins al 12 de febrer del 2012 s’aplica la indemnització de 45 dies per any treballat fins a un màxim de 42 mensualitats. I al temps treballat a partir del 12 de febrer s’aplica la indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. En resum, els treballadors que amb anterioritat a la reforma tinguen dret a una indemnització de 24 a 42 mensualitats, el càlcul es fa en base a 45 dies per any treballat i se’ls abonaran les mensualitats que els corresponguen integrament, encara que siguen més de 24. I en el cas que siguen menys de 24 mensualitats, les restants es calculen en base a la indemnització de 33 dies per any treballat. Finalment, indicar que les reformes laborals recents també han modificat les indemnitzacions abonades pel Fons de Garantia Salaria, més conegut com FOGASA. Estes modificacions, resumidament, consisteixen en una deducció dels dies de salari que este organisme abona als treballadors de 150 a 120 dies. Així com també s’ha modificat l’import màxim del salari que es té en compte per a calcular la indemnització, passant a ser el doble del salari mínim interprofessional, en lloc del triple que era el màxim amb anterioritat a la reforma. Judit Chavarria Albiol Advocada

25

TIRADA DE BIRLES A LA FIRA DEL CAÇADOR Com ja ve sent costum des que se celebra la Fira del Caçador, el Club de Birles Masdenverge ha tornat a organitzar una tirada de birles de caire local. Els participants s’apunten en el moment de fer la tirada. Val a dir que la participació ha sigut una mica justeta, ja que tan sols hi han participat nou persones, distribuïdes en tres equips. Els membres de l’equip, tal com marquen les regles del joc, tenen cadascú la seua tasca: llançador, recollidor i plantador. Els equips participants han sigut els següents: Equip 1: Joaquín Esquerré - Francesc Tomàs - César Colàs Equip 2: Santiago Sabaté - Pablo García - Dani Iniesta Equip 3: Sara Albiol - Pau Albiol - Elvis Arasa Hi va haver premis per als tres primers classificats: 1r Joaquín Esquerré; 2n César Colàs i 3r Santiago Sabaté. La nostra felicitació a tots els participants, tot esperant que l’any que ve augmente la participació. Club de birles Masdenverge


Club de futbol

26

Esta temporada 2012-2013, el Club de Futbol Masdenverge disposa de dos equips en competició: l’aleví i el femení. A més, també tenim els “barrufets”, que de moment només fan entrenaments i juguen algun partit amistós.

EQUIP ALEVÍ 1. Martí Garcia Carles 2. Josep Móra Barberà 3. Kevin Troncho Grau 4. Carlos I. Sánchez Puruncajas 5. Èric Borrego Albiol 7. Joan Andreu Torta 8. Valentí Esterlich Garcia 9. Noemí González Cortés 10. Àxel Panisello Galeote 11. Jordi Ferreres Ripollés 12. Pep Corbera Forcadell 13. Ayyoub Ellahgui 14. Dídac Tena Colomé 15. Aitor Cardona Albiol 17. Izan Arribas Tomàs Els alevins han tingut un començament de lliga molt bo i en estos moments es troben en segona posició de la taula classificatòria. A més, val a dir que són l’equip més golejador de tota la categoria, amb 33 gols marcats i només 13 encaixats, i que Àxel Panisello és el màxim golejador del campionat. Dels sis partits jugats fins al moment, n’han perdut un a casa (1-5 contra l’Escola Delta de l’Ebre) i han guanyat els altres cinc: 2-3 contra l’Amposta, 3-5 contra el Móra d’Ebre, 5-1 contra el Jesús i Maria, 0-11 contra el Jesús Catalònia i 8-1 contra l’Ulldecona. Més enllà dels resultats, que són molt bons, cal destacar el bon joc de tots els components de l’equip i la gran faena que està fent l’entrenador, Manolo Borrego. Golejadors alevins Àxel Panisello Izan Arribas Dídac Tena Èric Borrego Kevin Troncho Aitor Cardona Josep Móra

15 4 4 3 3 2 1

Noemí González

1


Club de futbol EQUIP FEMENÍ 1. Emma Parrilla 2. Maria Bel 3. Andrea Tena 4. Anna Vicente 5. Yasmina López 6. Núria Albesa 7. Andrea Temprado 8. Estefania Curto 9. Rebeca Garcia 10. Oyana Sabaté 11. Sandra González 12. Genu Esterlich 17. Mercè Esterlich 18. Miriam Jornet 26. Tània López A l’equip femení, en canvi, li està costant molt arrencar. Val a dir, però, que els primers partits, en els quals no s’ha pogut sumar cap punt, han estat durs i contra alguns dels equips més forts del campionat: RemolinsBitem, Ulldecona i Amposta.

27

L’equip és molt jove i, en certs aspectes, encara es nota molt la inexperiència. No obstant això, tenim jugadores amb un nivell molt bo i que, en estos moments, només els cal agafar una mica més de confiança per a començar a jugar millor i disfrutar jugant, que en definitiva és del que es tracta. Golejadores femení Tània López Andrea Temprado Maria Bel Yasmina López

2 1 2 1

De moment, tant l’equip aleví com el femení hem començat amb moltes ganes i il•lusió esta nova etapa i esperem que, si continuem creixent a bon ritme, puguem oferir bons partits i millor joc en tot el que resta de temporada. Per acabar, volem animar als aficionats al futbol a baixar de tant en tant al Camp Pou Nou per a donar suport als nostres esportistes i també donar les gràcies a totes les persones que ens seguiu i ens doneu suport.


28

Club d’escacs

I OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS DE MASDENVERGE – TERRES DE L’EBRE Joan Buch i Prades guanya el I Open Internacional d'escacs a Masdenverge

El diumenge 21 d’octubre es va acabar el I Open Internacional d'Escacs de Masdenverge després de set rondes disputades que van decidir el just vencedor del torneig. Un total de tres jugadors tenien opcions al títol, amb un total de cinc punts de sis partides. L'última ronda va enfrontar Alejandro González i Sergi Panella, partida que va acabar en un empat ràpid. L'altre duel va ser Joan Buch contra Manolo Alcover i va acabar amb victòria del primer, gràcies a la qual es va proclamar guanyador de la primera edició de l’Open Internacional d’escacs de Masdenverge. A més de la competició, també cal destacar les activitats que es van programar paral•lelament i que van ser un gran èxit: la conferència d'escacs i escola impartida per Marta Amigó i el seminari sobre l'ús de la base de dades ‘Chess base 11’ en la preparació

i estudi de partides a càrrec del monitor nacional Manolo Alcover. També es va fer una sortida guiada a l’espai PEIN de les basses de la Foia, a càrrec del Museu de les Terres de l’Ebre. El lliurament de premis va comptar amb la presència de diverses autoritats: Annabel Marcos, diputada al Parlament de Catalunya; Cinta Espuny, delegada territorial d'esports de la Generalitat, i Álvaro Gisbert, alcalde de Masdenverge i diputat provincial a la Diputació de Tarragona. Tots ells van manifestar el seu agraïment als organitzadors i jugadors pel gran treball dut a terme i el seu desig que sigue un torneig que tingue continuïtat. Josep Maria Alomà, director del torneig, va agrair als jugadors la seua esportivitat i el seu suport al torneig, així com a totes les empreses i institucions que han col•laborat perquè el torneig fos tot un èxit.


Club d’escacs

29

Cal afegir, però, que no hi va haver un guanyador, sinó que n’hi van haver molts, tots aquells jóvens que hi van participar, que van poder jugar bones partides, en particular els que van tirar endavant i es van esforçar més. Ells són els veritables guanyadors i, si no, què seria dels jóvens del nostre poble que han triomfat en diversos campionats i en la vida, que han fet amistats, que s’han fet persones portant-los aquí i allà. No en va, en la història recent del nostre club, podem dir més que orgullosos que tenim un mestre català i un mestre internacional, nascuts aquí i fets entre natros. Cap club del territori ho pot dir i malauradament això és així. I si algú no s’hagués esforçat posant-hi cos i ànima, hagués passat el mateix? Tenim qualitat, però hem de saber motivar, hem de seguir donant ànims als nostres jóvens. Anar a jugar un bon torneig d’escacs –està molt i molt clar que el nostre encara no ha arribat a esta altura– té un cost mitjà d’entre 500 i 1.200 €, quan aquí, si hi posem seny, molt de seny, i fem les coses en positiu, pot costar 15 o 20 € a tot estirar. En este humil torneig s’han pogut fer bons contactes, amb possibilitats d’intercanvi amb clubs que tenen unes escoles d’escacs potents, clubs de la divisió d’honor valenciana i aragonesa, clubs que fan bons tornejos en els quals ara tindrem la possibilitat de participar. Per si això fos poc, al nostre club tenim tres tècnics de l’esport i un mestre nacional d’escacs de base. Tenim possibilitats que Robert Roiget pugue fer classes de tecnificació al territori. Aprofitant que la delegada provincial ha impartit una conferència sobre “El benefici dels escacs a l’escola” no hem perdut el temps i hem parlat amb ella. Li hem destacat la vàlua i l’experiència contrastada d’en Robert, tan a l’hora d’impartir classes com de dirigir grups. Ell ja és tècnic de l’esport des de l’estiu de l’any passat. Hem parlat perquè es pugue incorporar a la plantilla de monitors de tecnificació; de qualitats, en té. Segur que quan arribe el moment sabrà estar a l’altura. Jo sempre dic que el jovent s’ho mereix. Sabran agrair-ho o no, però això ja és un tema d’educació familiar en el qual no puc ni podem influir ni fer res. El temps els ensenyarà a ser agraïts, a ser persones, a mirar endavant, a ser positius.

Partida d’escacs jugada a Finlàndia entre Veikko Koskinen i Juha Kasanenn. Juguen les negres i guanyen amb quatre jugades

Esperem que en pròximes ocasions tindrem l’oportunitat de millorar i, si tots treballem amb el cap i en positiu, res serà fàcil però tot pot ser possible. Club d’Escacs Masdenverge

Novament, per estes dates, el Club d’Escacs ha fet loteria. Tothom qui vulgue comprar loteria de l’Euromilió pot passar durant este mes, els dissabtes de 6 a 8 de la tarda, pel local del Club d’Escacs.


30

Club Patí

CLUB PATÍ MASDENVERGE El dia 22 de setembre, un total d’onze patinadores del nostre club van participar al I Trofeu de Patinatge Artístic Ciutat de Roquetes. Algunes de les nostres patinadors, tot i no tindre la mateixa edat, van competir juntes perquè el nivell que tenen és el mateix. Malgrat no aconseguir cap podi, les més grans van quedar entre les deu primeres, dins d’uns grups de trenta o més patinadores. També cal destacar l’actuació de les més menudes del club, la Brenda i la Nairara, que van participar per primera vegada en un campionat amb una molt bona actuació. D’altra banda, el passat 14 d’octubre el Club Patí Masdenverge va estar representat per cinc xiquetes en el III Trofeu d’Iniciació, celebrat a Reus. Les nostres patinadores que van competir a nivell individual, cadascuna al seu nivell i edat,i van aconseguir tres primers llocs. A més, van classificant-se per a la Copa Tardor que se celebrarà a Cambrils el segon cap de setmana de novembre. Així, doncs, el nostre Club va saber estar a l’alçada de clubs importants, amb molta tradició, pertanyents a poblacions molt més grans que la nostra. Les xiquetes van quedar molt contentes, i el Club i la seua entrenadora també ho estem pel seu treball i esforç. La classificació per edats i nivells va ser la següent: Nivell B (+ 14 anys): Genu Esterlich García – 1a classificada Nivell B (12-13 anys): Eva Torta Roig – 1a classificada Nivell B (10-11 anys): Anna Andreu Torta – 1a classificada Nivell C (7-8 anys): Gemma Torta Roig – 9a posició Nivell C (0-7 anys): Irina Gisbert Pitarch – 10a posició Felicitats a totes!! A Cambrils esperem aconseguir uns resultats tant bons com els de l’última actuació, la qual cosa ens pot donar pas a la Copa Catalana del final de novembre a Barcelona. Des d’aquí volem encoratjar a totes les xiquetes i desitjar-los sort. I a tots els que us agrada el patinatge, us animem a provar-ho i si preferiu ser només espectadors, us esperem la segona quinzena de desembre, al Pavelló Polivalent, on tindrà lloc la III Mostra de Nadal de Patinatge Artístic, coincidint amb l’acte sobre la Marató de TV3. Les nostres xiquetes, de ben segur, ens sorprendran amb algun xou, d’estos als quals

ens tenen acostumats. Finalment, si voleu seguir-nos més de prop, dir-vos que tenim una pàgina web. Gràcies a tots i a reveure. Club Patí Masdenverge


Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J.Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.Èuscar. Cereal. 2. Unitat de Vigilància Intensiva. Sud. Llis. 3. Final. S’expressa. Pronom personal.4. Vocal. Nom de dona que dóna la nota. Consonant. 5. Peix anomenat verat. 6. Consonant. Invertebrat marí. Consonant. 7. Persona que excel•leix en un esport. Crit amb què cridem un pollet. Riu italià. 8. Mossegada. Consonant. Nen. 9. Beguda alcohòlica. Persona que pertot es fica.

VERTICALS 1. Bufetada. Branca. 2. Iaio. Consonant. Ganes de dormir. 3. Afirmació. Bastó de fusta per impulsar boles.Nota musical. 4. Consonant. Que té devoció. Consonant. 5. Persones que segresten o maten per encàrrec. 6. Bé. Que presenta forats o ulls.Consonant. 7. Disc de llarga durada. Condiment. Despullat. 8. D’una alçada considerable. Vocal. Temor. 9. Fèretre. Ram de flors.

31


32

La “contra”


Butlletí Informatiu Masdenverge número 56