Issuu on Google+

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 62

1

Tercera època

PREU: 3 euros

setembre/octubre 2013

LA NOSTRA FIRA CONTINUA ENDAVANT!

PRESENTACIÓ DELS NOUNATS A LA VERGE DEL ROSER


2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieulos al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la seixanta-dosena edició d’este butlletí instal•lats ja en la tardor. Hem començat el curs escolar —i ja tornem a tindre notícies relacionades amb l’escola o la llar d’infants— i també la temporada esportiva (futbol, birles…), de la qual us n’oferim cinc cèntims, després del descans estival. I com si es tractés de l’acte de benvinguda a la tardor, hem tornat a celebrar una nova edició de la Fira del caçador que poc a poc va consolidant-se i aguanta (no podem dir el mateix d’altres fires) el sotragueig de la crisi que ens continua afectant (encara que hi ha gent que diu que ja sortim), i de quina manera. La veritat és que de “brotes verdes”, com diuen alguns dels nostres amics polítics, els ciutadans d’anar a peu, no en veiem enlloc; ans al contrari, cada cop anem a pitjor; tot i que l’economia es recupera, em penso que encara tardarem temps a estar bé. Per cert, l’u de novembre, a El Periódico, sortien unes paraules de Martin Schulz, president del Parlament Europeu, en què demanava “una oportunitat als polítics honrats”. I la meua pregunta és: N’hi ha, d’honrats? On s’han amagat? Durant este temps que passa i va passant —i mentre molta gent de la que mana vol tindre’ns només centrats en el tema de la independència perquè no fem massa cas i ens oblidem d’altres temes igual o més importants—, d’esdeveniments no paren de succeir-ne i natros som aquí per a contar-vos-ho tot. Bé, quan diem tot volem dir el que sabem que passa al nostre municipi; el que no sabem, no podem. Que més voldríem! Una notícia bona i nova és que per fi s’ha creat una secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al nostre poble formada per un grup de persones amb ganes de treballar per la independència del nostre país. Des d’estes línies, tant el Consell de redacció com jo mateix, us animem a continuar lluitant pel vostre objectiu; natros, dins de les nostres possibilitats, farem tot el possible per a ajudar-vos a mantindre la gent informada de les vostres activitats. Canviant de tema, este butlletí també m’agrada perquè esta vegada —una de les poques— no tots els escrits que m’arriben són flors i violes. Per què? Aneu llegint i ja ho trobareu! Aprofito l’avinentesa per a recordar-vos que natros no tenim cap problema a l’hora de publicar escrits de qualsevol tipus; això sí, sempre que la persona que el redacta, al final de l’escrit face constar el seu nom. I és que la finalitat d’esta revista és mantindre informada la població i deixar expressar-se lliurement a tothom. I això és una cosa de les que enyoro dels butlletins d’abans... O és que ara ja totes les coses les trobem bé? Continuo fent-vos-en cinc cèntims del contingut d’este BIM. Com ja us he avançat, hem tornat a agafar el fil d’algunes seccions que a l’estiu han estat de vacances, però també continuem amb les seccions que no n’han tingut i que, bimestre rere bimestre, deixen constància de les seues activitats. Este últim bimestre, hi ha hagut moltes associacions que han tingut faena extra perquè han estat participant activament en la Fira del caçador, amb uns resultats molt bons i que ha omplit el nostre poble de gent. De l’actualitat de moltes d’estes associacions trobareu informació aquí, com també articles d’opinió o de persones que han celebrat algun esdeveniment i que volen fer-nos-en partícips. I sense res més a comentar-vos, m’acomiado de tots vatros fins a l’any que ve, tot recordant-vos que al gener cobrarem la quota de socis-subscriptors per a l’any 2014 que, com sempre, serà de dotze euros anuals. René Gonel


l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 7/2013, DE 18 DE JULIOL DEL 2013. ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Lectura i aprovació de l’acta núm. 6/2013, de 26 de juny del 2013. 2. Assumptes d'interès dels quals es dóna compte en el ple.

- RE núm. 325 de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Comunica que ha rebut de l’Agència Catalana de l’Aigua la resolució de 23 de maig de 2013 per la qual es revisa l’autorització d’abocament de les aigües residuals procedents de Masdenverge per un termini de cinc anys i que l’esmentat abocament poblacional continua gravat amb el corresponent cànon de control d’abocaments. 3. Donar compte de l’informe trimestral d’intervenció previst en l’article 4.3 de la Llei 15/2010 per la qual s’establixen mesures de lluita contra la morositat de les operacions comercials. 4. Sol•licitud de modificacions en el pressupost del Projecte dinamització turística del nucli de Masdenverge,

3

subvencionat amb fons FEDER, període 2007-2013.

REGISTRE CIVIL

L’Ajuntament de Masdenverge és beneficiari d’una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Catalunya 20072013, de 542.552 euros, juntament amb un ajut complementari del Departament de Governació i Administracions Públiques per import de 54.255,24 euros, mitjançant el Programa Viure al Poble, per al “Projecte de dinamització turística del nucli de Masdenverge”.

Joaquín Barberà Arasa (14-X-2013)

DEFUNCIONS

Francisco Espuny Royo (22-X-2013) NAIXEMENTS Edgar Bartrina Sistere (22-IX-2013) MATRIMONIS

José Antonio Moreno Alpuente amb Marta Lleti Reverté (18-X-2013)

El ple acorda sol•licitar a la Direcció General d’Administració Local la modificació del pressupost de la manera següent:

Actuació Inicial Urbanització carrers limítrofs amb el centre 41.879 € Arranjament zona aparcament i plaça 21.299 € Construcció edificis CMA: Punt d’informació turística 1.011.768 € Senyalització turística 2.000 € Promoció turística 4.000 € Enjardinament i arbrat de l’espai públic 4.156 € Construcció i conceptualització Centre d’interpretació Viure al Poble 0 € TOTAL

1.085.104 €

Modificat 41.732 € 20.331 € 1.007.993 € 0€ 1.478 € 5.086 € 8.483 € 1.085.104 €

5. Modificació de l’acord de fixació de les dos festes locals per a l’any 2014.

Es fixen com a festes locals per a l’any 2014 els dies 9 de juny (Dilluns de Pasqua Granada) i 5 de desembre. 6. Adhesió al Pacte nacional pel dret a decidir.

El ple acorda per unanimitat adherir-se al Pacte nacional pel dret a decidir a


4

l’Ajuntament comunica

través de la Plataforma www.dretadecidir.cat., a més de promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics se sumen també a este procés democràtic de l’exercici al dret a decidir i a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. 7. Aprovació del manifest en defensa de l’esport amateur català. 8. Precs i preguntes.

Sònia Tomàs, regidora d’ERC, pregunta com es fa la selecció per a contractar el personal d’estiu de les piscines. Álvaro Gisbert li respon que els actuals socorristes són personal laboral indefinit de temporada, però que com que hi ha altres jóvens del poble que també tenen el títol de socorristes i demanen poder ser contractats per l’Ajuntament, han renunciat voluntàriament al contracte a partir de la pròxima temporada per a donar la possibilitat a estos altres jóvens a optar al lloc de treball de socorrista de la piscina municipal, mitjançant un torn rotatori establert per ordre correlatiu de llista. Quant al personal de neteja i taquilla de les piscines, ja fa uns anys que, d’una banda, s’amplia la jornada del contracte de la treballadora de l’Ajuntament Rosa M. Moreso per a cobrir un dels dos llocs i, de l’altra, es contracta una persona externa a l’Ajuntament, escollida per ordre correlatiu d’una llista de persones interessades. I que enguany s’ha ampliat el contracte de la treballadora Montserrat Parrot en lloc del de la Rosa Maria, ja que esta va comunicar que este estiu no podria atendre el servei; quant a la contractació de la persona externa, l’Ajuntament s’ha saltat la persona a qui li corresponia per l’ordre de la llista perquè hagués estat la tercera vegada que se l’hagués contractada per a este lloc i, per tant, s’ha cregut convenient

donar opció a una altra persona. Sònia Tomàs diu que el comentari que ha sentit pel poble és que la selecció s’ha fet a dit. Álvaro Gisbert continua explicant que el monitor de natació, que era personal laboral indefinit de temporada, ha comunicat que no podria dur a terme l’activitat este estiu per incompatibilitat horària amb la faena a l’empresa on treballa de manera continuada i, per tant, ha presentat renúncia voluntària al seu contracte laboral indefinit. L’Ajuntament, per tant, ha hagut de buscar amb caràcter d’urgència persones del poble amb la titulació adequada per a dur a terme el servei i n’ha trobat dos, motiu pel qual s’ha decidit contractar un mes a cadascuna. Per a l’any vinent es farà una llista de persones amb titulació de monitor de natació, es farà un sorteig per determinar qui es contracta el primer any, a partir del qual es faran les contractacions de manera correlativa els anys successius, i la persona escollida cada any ho serà per als dos mesos de curset. Sònia Tomàs formula la pregunta següent: quin és el procediment que fa servir l’Ajuntament per a autoritzar i notificar a una associació l’ús d’un espai públic. Álvaro Gisbert respon que l’associació fa la sol•licitud per escrit i ell, com a alcalde, concedix el permís també per escrit; llavors, s’incorpora a una base de dades que servix per dur el control d’autoritzacions i evitar que coincidisquen diverses activitats el mateix dia al mateix lloc. Sònia Tomàs pregunta com és que el Casal d’Estiu ‘Lo Globo’ només té autorització per a utilitzar la pista coberta del col•legi tres matins sencers a la setmana i si l’autorització se li va comunicar per escrit. Álvaro Gisbert contesta que sí, que es va notificar per escrit a l’AMPA, perquè és qui havia fet la petició, i que se li va autoritzar tres matins sencers i la meitat dels altres dos matins, perquè també hi havia una

petició del Club Patí Masdenverge, en què demanaven l’ús de la pista coberta dos hores dos matins per a les estades esportives i tres tardes per als entrenaments. Tenint en compte que coincidien, l’alcalde es va posar en contacte amb la directora del Casal ‘Lo Globo’ per a saber si estaria disposada a cedir la pista dos dies al club de patinatge i en va rebre la seua conformitat. Sònia Tomàs opina que el més lògic seria que el Club Patí entrenés a la tarda, com ha fet sempre, i si no l’any vinent l’Ajuntament haurà de ser conscient que haurà de pactar un altre cop amb les dos associacions l’ús de la pista.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 8/2013, DE 26 DE SETEMBRE DE 2013. ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Lectura i aprovació de l’acta núm. 7/2013, de 18 de juliol del 2013. 2. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

* Núm. 56/2013 d’autorització de la contractació laboral de Gabriel Blas Sánchez per a desenvolupar a temps complet les tasques de peó, del 23 de juliol al 30 d’agost de 2013. * Núm. 71/2013 d’atorgament d’una subvenció del 50% de l’import de la matrícula del curs monitora de lleure infantil i juvenil a Montse Codorniu i Alba Garcia. A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 341 de Joan Jordi Puell. Explica que s’ha vist afectat per obstruccions de la circulació al camí de la Galera, a la zona de Quatre camins, provocades per l’estacionament a la via de camions que porten mercaderies a


l’Ajuntament comunica una granja i sol•licita que se solucione el problema. - RE núm. 353 del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sol•licita que l’Ajuntament presente els seus suggeriments al document d’objectius i propòsits generals del Pla director urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l’Ebre. - Escrit de 23 del Consell Comarcal del Montsià. Comunica que el Consell Comarcal no podrà subvencionar les despeses de contractació de la professora de plàstica del Col•legi públic per al període octubre-desembre 2013. De cara al pressupost de 2014 s’estudiarà la possibilitat d’atendre econòmicament este programa. L’alcalde explica que l’Ajuntament demanarà reduir l’horari de dedicació de la professora de 7 a 3,5 hores. 3. Aprovació del marc pressupostari a mig termini, dels exercicis 2014 a 2016. 4. Aprovació del Programa de la VI Fira del Caçador de Masdenverge 2013. 5. Declaració de rebuig al Pla Hidrològic de Conca del riu Ebre aprovat pel Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 9/2013, DE 8 D’OCTUBRE DE 2013. EXTRAORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracta l’assumpte següent: Aprovació d’informe sobre la tradicionalitat de les festes amb bous del 12 d’octubre, amb motiu de l’aniversari de la Penya taurina el Globo.

L’alcalde exposa als regidors els motius que justifiquen la urgència de la convocatòria, que fonamenta en el fet que la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre ha requerit a la Penya Che Bou documentació nova per a l’autorització dels bous que la Penya taurina vol fer el 12 d’octubre i que consistix en un informe del ple sobre la tradicionalitat de les festes amb bous del 12 d’octubre. Ha estat presentat per part de l’Associació Cultura Taurina Che Bou del municipi de Masdenverge, sol•licitud per a recuperar l’espectacle amb bous que es va fer durant els anys 1979 a 1983 a la plaça de bous de Masdenverge, el dia 12 d’octubre, amb motiu de la celebració de l’aniversari de la Penya taurina El Globo, actualment sense activitat. A fi d’acreditar la tradicionalitat en la celebració amb bous de la festa del 12 d’octubre, l’Ajuntament aprova emetre l’informe següent: Masdenverge disposa d’una arrelada tradició taurina, tal com queda acreditat en formar part dels muni-

5

cipis que consten en l’annex de la Llei 34/20110, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, amb l’organització d’espectacles taurins durant tota la setmana de Festes Majors del municipi. Amb l’arribada de la democràcia al nostre país diversos veïns del municipi de Masdenverge van acordar, el 21 d’agost de 1978, constituir la Penya taurina El Globo amb l’objectiu de fomentar i defensar la “nostra brava festa Nacional”, tal com consta en l’acta fundacional. A tal efecte, es va nomenar la Junta Directiva de l’entitat i es van aprovar els estatuts que regirien el funcionament de l’associació durant el temps en què va estar activa. L’any 1979, i amb la finalitat de celebrar el primer aniversari de la constitució de la Penya el Globo, els seus membres van organitzar una festa amb braus el 12 d’octubre de 1979, tal com acredita el cartell publicitari aportat per l’Associació Cultural Taurina Che Bou a l’expedient de sol•licitud d’autorització per a la celebració d’un espectacle amb bous el 12 d’octubre. Els anys següents, i fins al 1983, la Junta Directiva de la Penya taurina El Globo va acordar la celebració del seu aniversari el mateix 12 d’octubre, amb la realització de diversos espectacles taurins, així com exhibicions de cavalls. Els espectacles es feien a la plaça de bous del municipi, actualment cedida a l’Ajuntament, però construïda per la Penya taurina el Globo per a la realització dels diversos actes taurins que organitzaven al llarg de l’any. S’emet este informe per a acreditar la celebració tradicional de la festa amb bous al municipi de Masdenverge el 12 d’octubre dels anys 1979, 1980, 1981, 1982 i 1983, organitzada per la Penya taurina El Globo.

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283


La foto divertida

6

L’ENQUESTA

A quina loteria jugaràs per Nadal, a la d’Espanya o a la de Catalunya?

I la pròxima enquesta és:

Una mica de cadascuna 7 vots Enguany a la de Catalunya 3 vots Com sempre, a la d’Espanya 1 vot

La velocitat de navegació d’Internet al poble és... (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

A cap de les dues 1 vot

LA FOTO DIVERTIDA

Justa la fusta! Efectivament, la persona que es casava aquell dia era la Clotilde. Suposem que molta gent ho haurà encertat. Esta vegada retrocedim fins a l’any 1966. Som al carrer del Pou. La Florinda era l’encarregada de la llar d’infants del nostre municipi i tenia cura de tots estos alumnes. Sabeu qui són?


La colla del Tello

Pepita: Bueno, poc a poc va arribant lo fred, ja! Francisca: Sí, perquè de calor ja n'he patit prou, ja! I no veigues les sofoquines que m'han agarrat en tot això de los terratrèmols! José: Trobeu que des d'aquí n'hem notat algun? Cinteta: Pos hi ha gent que diu que sí, eh! De totes maneres, los haguem notat o no, n'hi ha hagut i tot per culpa del projecte Castor este. Ara tornarem a la tranquil•litat, però ja vorem com s'acabarà tot això! Francisca: I escolta, terratrèmols no, però alguna sacsejadeta no trobeu que hi ha, sempre que veniu de Santa Bàrbara cap a Masdenverge per la carretera? José: Pos ara que ho dius, l'altre dia que vaig anar al CAP i sí que ho vaig notar. Sobretot abans d'arribar al pont. I a què és degut això? Cinteta: Pos, a què ha de ser! A que la carretera està en mal estat i hi ha alguns moments que pareix que vaigues per un camí de carros! Pepita: Pos ja ho arreglarà lo MOPU, això! Francisca: Sí, però natros ho diem per si de cas los cotxes quan passen per allí, que reduisquen la velocitat. José: Com la d'Internet al nostre municipi? Francisca: Pos sí, quina altra me n'has dit. Pepita: Escolteu, va, i deixeu-vos d'assumptes d'estos! I la Fira del caçador com va anar? Què trobeu? Cinteta: Pos corrent los temps que corren, malament no va anar: gent n'hi va haver i ambient, gràcies a les associacions (i també la coral), n'hi va haver moltíssim. La veritat és que dóna gust passar un cap de setmana com el que vam passar. A més, el temps va acompanyar. Magnífic! Felicitats als organitzadors! José: Bueno, i lo futur del nostre país com se presenta? Pepita: Pos no ho sé, no ho acabo de vore clar. Lo que sí que sé és que ara al nostre municipi s'ha creat ja l'ANC i a n'estes persones (que val la pena dir-ho, no pertanyen a cap partit polític en particular) sí que hauríem de donarlos tot lo nostre suport en els actes que facen. Cinteta: Pos sí, perquè una cosa són los polítics i el tracte de les coses que ells fan a la seua conveniència i manipulant los mitjans de comunicació per tal que veiguem només lo que a ells els interessa (i en això tapant los altres problemes que hi ha al país) i l'altra cosa un grup de persones amb unes ganes d'aconseguir una cosa pel bé del país, no pel de la seua butxaca ni pel partit. José: Jo, com sempre, i canviant de tema, començaria suprimint organismes estèrils i que no aporten cap benefici al territori, encara que ens diguen que sí que ho fan, com

7

ara els Consells Comarcals. Hauria d'estar tot centralitzat! Pepita: No comencem en la centralització, eh! José: Que no vau vore lo munt de gent que va anar a la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona? Tots: Ja, ja, ja...! Francisca: Xe, José, tots los butlletins dius lo mateix, ja te surt la veneta eh? I Jo que em pensava que havies canviat! Toca pac’a casa a mirar la 13, home! Cinteta: Pos ara que ho dieu, xiquetes, sí, eh! Quins "subidons" i de quina mala llet em posa mirar esta cadena de les deu de la nit endavant. Pepita: No parleu de "subidons" que a mi esta gent m'acalenta tant que m'entren unes ganes de menjar... Francisca: Pos parlant de menjar, ja podem marxar que acaba de tocar la una al campanar. CODERE

CARTA AL SENYOR ALCALDE Judith Tomàs Lahosa C/ Tortosa, 18 43878 Masdenverge

Masdenverge, octubre del 2013 Benvolgut alcalde, M’adreço a vostè per a què tingue coneixement del problema que tots els ciutadans de Masdenverge estem patint. M’estic referint a la lentitud de connexió d’Internet. Com bé ja sap, avui dia Internet és una eina indispensable a les nostres vides, tant en temes acadèmics i laborals com d’aprenentatge o lúdics. Per tant, necessitem un servei d’Internet que funcione correctament i que ens arribe la velocitat que realment paguem, ja que si no és així, este mal servei acaba repercutint de manera negativa en les nostres tasques. Tant se val quina sigue la companyia telefònica que tinguem contractada: el problema el tenim amb totes. Tots els ciutadans del poble hem de pagar més velocitat de la que realment ens arriba i ja no volem seguir-ho fent. Per este motiu, en nom de tots els ciutadans de Masdenverge, li vull demanar que vostè i el seu equip facen força i pressió davant les companyies telefòniques —o que vostès mateixos milloren les instal•lacions— per a solucionar el problema perquè ja no podem ni volem seguir pagant més servei del que en fem ús. Atentament, Judith Tomàs Lahosa


8

Notícies locals/opinió VI FIRA DEL CAÇADOR

Com bé recordareu, el passat 5 i 6 d’octubre es va celebrar la VI Fira del Caçador a Masdenverge. Qui ens havia de dir que arribaríem on som i més ara, amb els temps que corren. La Fira va transcórrer amb total normalitat, va fer bon temps —que és un dels factors clau— i les activitats paral•leles van sortir segons ho havíem previst. Enguany vam tindre novetats com ara l’exhibició del centre caní d’ensinistrament Takoda, l’exhibició de falconeria a càrrec d’Aitor Moya, una passejada canina fins a les basses de la Foia i una mostra de perruqueria canina. No hem d’oblidar els incondicionals com ara el partit de futbol aleví entre el Masdenverge i la Sénia d’alevins, la degustació de porc senglar organitzada per la Societat de Caçadors Sant Isidre i guisat per la senyora Clàudia i Manuel, la tirada de birles, les partides simultànies d’escacs, les actuacions dels dolçainers i tabalers i del Grup Dansaire Masdenvergenc, les exhibicions de Ca Eivissenc a la zona del cementeri i de gossos de mostra a la zona del barranc, les actuacions de la Coral i la Unió Musical Masdenverge i també el guisat de conill elaborat per un grup de dones de Masdenverge, taller de coets d’aigua i sabons artesanals, exhibició de ball amb els Country Sheriffes i els diferents campionats com ara el tir al plat làser i la tirada amb carrabina, també organitzats per la Societat de Caçadors Sant Isidre. També destaquem la presència al pavelló polivalent de la mostra avícola i l’exhibició continuada de gossos a la zona arbrada. Enguany s’ha canviat d’ubicació per a concentrar més els animals i les diferents activitats... i tot indica que ha estat encertat. D’esta fira destaquem que hem tingut una gran varietat d’expositors tant relacionats amb el món de la caça com amb altres tipologies. Estem molt agraïts per la resposta de tots els expositors per haver-nos tornat a atorgar la seua confiança i, per descomptat, amb els nouvinguts que han volgut participar per primera vegada en la Fira del Caçador. Un altre punt a tindre en compte en esta edició ha sigut la gran afluència de gent. Com és lògic en totes les fires, el dissabte és més tranquil, però el diumenge va ser el dia fort, sobretot a la tarde. Molta gent coincidix a dir que ha sigut un dels anys en què més gent hi ha passat. Des de l’organització fem tot el possible per a promocionar l’acte: difusió a través de les xarxes socials, publicitat radiofònica, televisió, premsa escrita, repartiment de cartells i programes pels establiments de les Terres de l’Ebre i altres comarques. El principal objectiu és donar a conèixer la Fira i també és el nostre interès que hi vingue molta gent. Enguany, l’Ajuntament també va voler recuperar el concurs de truites —se n’hi van presentar vuit en total—, les guanyadores del qual van ser obsequiades amb un

lot de productes típics. Tot seguit, els presents van poder fer-ne un tast. Agraeixo la col•laboració de moltes entitats del poble que han estat presents en esta fira, tant les que eren als estands com les que no, ja que totes elles —d’una manera o altra— han aportat el seu granet d’arena. També volem donar els gràcies als comerços, tant del poble com de fora, ja que sense ells la Fira tampoc seria possible. I com no, a totes les persones que sempre em doneu un cop de mà, als treballadors de l’Ajuntament i també a l’equip de govern per haver dipositat la confiança en mi per a tirar endavant este projecte promocional del poble de Masdenverge. Fins a l’any que ve i moltes gràcies. Meritxell Sabaté Regidora de Turisme i Fira

Imatge d’una de les degustacions Exhibició canina a la plaça de bous


Notícies locals/opinió CONTEXT RESIDUAL Al gener d’enguany, a Cuba es van celebrar els 50 anys de la revolució comunista. Ara, però, després d’una llarga experiència sense aconseguir els resultats positius que s’esperaven, pareix que el comunisme està a les acaballes, com a estricta organització política, sense haver de renunciar per això a l’ànsia de millora en la justícia social, la llibertat i la igualtat, totes elles condicionades fins al punt que l’una sense l’altra no són res més que una declaració de propòsits (la qual cosa ha estat en bona part el que ha motivat el fracàs, no desitjat, però inevitable). L’experiència històrica ens demostra que no aspirar a la justícia social als països de capitalisme real existent i posar l’èmfasi exclusiu en la llibertat ens ha portat, com a conseqüència, al punt que els “guardians de la llibertat” han acabat convertint l’Estat en un instrument arbitrari dels seus interessos particulars. La llibertat d’opinar i expressar les pròpies idees és una proclama persistent en l’àmbit social, però només uns quants grups empresarials i financers, amos dels mitjans, poden fer sentir la seua veu. La democràcia s’exalça com a sistema polític; la globalització, però, reduix pràcticament els màrgens d’actuació que els queden als governants que han de claudicar sota la seua cobdícia il•limitada. Estos administradors de la llibertat han aconseguit crear una atmosfera on tan sols es respira l’aire de les idees que satisfan els seus interessos. Les tremendes desigualtats de renda i poder han aconseguit que la llibertat sigue només una paraula buida sense cap mena de contingut. Estem vivint en un context residual provinent de la deformació intel•lectual, cultural i social heretada de les excedències originades per la dictadura, fomentat i augmentat en la postguerra que van influir, de manera considerable i transcendental, en la transició política on totes les parts van cedir quelcom dels seus programes socioeconòmics, morals i polítics però, com sempre, és el poder qui s’emporta la millor tallada i ara les conse-

9

qüències estan sent nefastes. D’esta manera hem anat vivint, durant una pila d’anys, sota la influència dels més poderosos que, poquet a poquet i sense adonar-nos-en, han influït en la manera de ser de la societat. Tant és així que l’anormal es difon amb normalitat on els sectors de poder més volubles i corruptes ho han assimilat, molt especialment, i aprofitat de manera indestriable fins a l’extrem d’involucrar-se en les corrupteles més abominables i inserint, ”sense escrúpols”, en situacions que fomenten la denigració. És de primeríssima necessitat mantindre i refermar l’impuls decisiu que el comunisme va imprimir en els seus inicis i el cristianisme ve proclamant des de fa 2.000 anys. S’ha de propulsar la justícia social, la llibertat i la igualtat com a ideal irrenunciable. No servix la frase: no hi ha res a fer! És llavors quan no hi ha res a fer. Mentrestant, no es pot caure en el desànim. És una renuncia desesperant. Sempre hi haurà una llum a l’esperança mantenint ferm l’esperit de lluita i de fe... Joaquín Tomàs

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585


10

Escola Rosa Gisbert EL RACÓ DE L’ESCOLA

Arriba el mes de setembre i tornem a organitzar-nos a diari. Ens costa tornar a la rutina diària. De ben segur que, tal com diuen els psicòlegs, d’aquí a uns quinze dies fins i tot ho agrairem. El temps de la sega s’ha emportat les altes temperatures de l’estiu: és temps de recollir l’arròs, de veremar, de collir les olives i de tornar al col•legi. Quasi sense voler hem entrat a la tardor. Les famílies han hagut de fer un raconet durant l’estiu ja que per al curs hauran necessitat tenir la cartera força plena, tot i que tenint en compte la crisi poden aprofitar el que havien comprat l’any passat. A l’escola hi ha ambient de tardor. L’alumnat d’Educació Infantil ha arreplegat amb moltes ganes la nostra pròpia collita d’olives. Si no passa res, les posarem en adob i, passats uns mesos, ja estaran llestes per a menjar-nos-les. Cal aprofitar tot el que la natura ens dóna. Mireu les fotos: com n’estaven, d’engrescats. Finalment, ens hem adonat que les olives estaven corcades i les hem hagut de llançar. L’alumnat del Cicle Superior ha participat, amb l’alumnat de la ZER Montsià, en la VII Bicicletada a la localitat veïna de Santa Bàrbara. Els mestres els han preparat jocs de tota mena amb l’objectiu que entenguen l’esport com a conscienciació d’hàbits saludables. Això sí, tots ben equipats amb petos i cascos per a aplicar la normativa vigent de la seguretat vial. I ja per acabar, el dia 31 d’octubre, els panellets i les castanyes van escalfar-nos el cos per a protegir-lo dels primers freds que ja es començaven a sentir. Escola Rosa Gisbert


Llar d’infants QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... Ja ha arribat la tardor i la natura canvia de color. Els nostres paisatges s’inunden de colors ocres i daurats, de fulles seques, de pluja i de vent. La tardor arriba plena de fruites bones: prunes, peres, raïm, figues, mangranes… I què fem a la llar? Les tastem! Vam aprofitar la decoració de l’aula per a introduir la cançó de la castanyera i explicar el conte de Les castanyes amb banyes! Amb la col•laboració dels pares, també vam fer l’activitat del mural de tardor, on primer els xiquets van pintar amb ceres toves: groc, taronja, roig i marró. Desprès hi van enganxar tot el que havien dut del bosc: fulles seques, herbes, pinyes, caragols i, fins i tot, algun bolet menudet. Va quedar la mar de bé!! El dia 31 d’octubre vam celebrar la tradicional castanyada. Els xiquets podien vindre des de casa disfressats de castanyers i castanyeres! Enguany hem ballat, cantat i torrat castanyes! A més a més, també vam preparar unes manualitats que els xiquets van poder endur-se a casa! Els de P1 van estampar una castanya amb pintura i taps de suro i els de P2 van decorar una paperina tot enganxant trossets de paper de diari i boletes de paper de seda a les castanyetes. Mireu que bonics!!

En esta edició volem felicitar la Iris, una polleta de P2 que ha fet dos anyets. D’avui a molts anys!!! Llar d’Infants Verge del Roser

Passeig Escoles, NÚM. 71 (benZinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

11


12

Notícies locals/opinió

POSEM EN MARXA L’ASSEMBLEA TERRITORIAL ‘MASDENVERGE PER LA INDEPENDÈNCIA’! La Via Catalana Este 11 de setembre, quan encara teníem molt present l’èxit de la gran manifestació que es va fer a Barcelona l’any passat, els catalans vam agafar-nos de les mans en la cadena humana més espectacular que s’haja fet mai. Des de més enllà del Pertús fins a més enllà d’Alcanar, gairebé dos milions de ciutadans de Catalunya van tornar a demostrar la seua voluntat —ara ja sobradament inqüestionable— de ser un país lliure, de poder decidir el seu present i el seu futur. Més de 200 masdenvergencs hi van participar repartits bàsicament pels trams d’Amposta. L’Assemblea Nacional Catalana, en col•laboració amb Òmnium Cultural, van fer-ne possible l’organització. Estem vivint uns temps transcendents... I no ens ho posen fàcil: l’asfixia econòmica de la Generalitat perpetuada pel govern central de Madrid; la immersió lingüística ferida de mort per la llei Wert; l’amenaça de la suspensió de la Generalitat; la marginalització de la llengua a la Franja (LAPAO), al País Valencià i a les Balears (TIL); la recuperació de competències per part del govern espanyol en àrees clau; la delegada del govern retent homenatge a nazis; la difusió arreu del territori espanyol del missatge que equipara el sobiranisme català amb el nazisme, etc. Tot plegat és només la punta de l’iceberg d'una estratègia que no només va dirigida a desactivar el procés sobiranista, sinó que va molt més enllà: pretén desfer la personalitat pròpia de Catalunya. Una estratègia que se suma a tot un memorial històric de greuges del govern espanyol vers el poble català. Agafem-nos a la cadira, perquè això no ha fet res més que començar. I què hem de fer? Hem de continuar el camí que el poble català de manera inexorable ha encetat, sense presses però sense pauses, sense perdre el temps responent a agressions i conscients que encara tenim a les mans una eina indestructible: l'autoritat democràtica del vot, el dret a decidir el nostre futur. Què és l’Assemblea Nacional Catalana? L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és un moviment social, apolític i transversal en el qual es participa a títol personal amb un objectiu únic: recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social, des de posicions pacífiques i democràtiques. L’ANC està constituïda per assemblees territorials i sectorials. Les territorials tenen el seu àmbit d’actuació als diversos municipis de Catalunya i les sectorials agrupen col•lectius professionals, gremials, culturals, esportius, d’opinió, de caire tècnic, científic, pedagògic o lúdic, amb l’objectiu de fer arribar el missatge de la necessitat d’un estat propi allà on les territorials no poden ferho. A hores d’ara, a les Terres de l’Ebre hi ha constituïdes assemblees territorials (AT) a trenta-un municipis. En concret, al Montsià, ja estan en marxa les d’Alcanar, Amposta,

Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara i Ulldecona. La creació de l’Assemblea Territorial ‘Masdenverge per la Independència’... Ja fa unes setmanes que un grup de masdenvergencs i masdenvergenques vam decidir sumar-nos al procés i crear l’assemblea: ‘Masdenverge per la Independència’. Mitjançant la nostra territorial volem contribuir a difondre les accions de l’ANC i fer-ne partícip directament al nostre poble, a través de xerrades, participació en les campanyes i accions encetades i informació puntual de totes les novetats al respecte. El proper dia 29 de novembre a les 19.30 hores en farem la presentació al Centre Masdenverge Actiu. S’hi projectarà un recull de fotografies de la participació de masdenvergencs a la Via Catalana, hi haurà parlaments de membres destacats del Secretariat Nacional de l’ANC i, en acabar, farem un brindis amb cava. Us hi esperem a tots per sumar plegats en un procés que no té aturador. Per a més informació: masdenverge@assemblea.cat o www.facebook.com/MasdenxIndep i www.twitter.com/ MasdenxIndep ANC – Masdenverge per la Independència

Jóvens masdenvergencs al tram 43 de la Via Catalana (foto: Núria Albesa)

Masdenvergencs participant del zigazaga humà als trams 43 i 44 de la Via Catalana (foto: Madalina Stanciu)


Notícies locals/opinió CAMPANYA SIGNA UN VOT PER LA INDEPENDÈNCIA Des del seu naixement, l’ANC ha treballat amb un únic objectiu: recuperar la independència política de Catalunya. Amb esta finalitat, ha mobilitzat la població l’any 2012, amb una gran manifestació, i l’any 2013, amb una cadena humana. El proper repte que es planteja l’ANC és una campanya per a demanar que es face una consulta d’autodeterminació abans del 31 de maig del 2014 i, si això no és possible, que el Parlament de Catalunya aprove una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) com a molt tard l’11 de setembre del 2014. Si per a la manifestació de Barcelona va ser suficient la voluntat de participació dels assistents i per a la cadena humana va ser necessari, a més, un esforç d’organització i de logística considerable, amb esta campanya el nivell d’exigència i compromís dels organitzadors i dels participants és molt més gran. Per tal que la campanya Signa un vot per la independència torni a ser un gran èxit serà absolutament necessari aportar-hi voluntat de participació, organització i logística, però també caldrà actuar amb una gran seriositat i rigor. En què consisteix la campanya? Es tracta d’una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixen el dret de petició, un dret fonamental regulat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que permet a qualsevol persona adreçar-se davant de qualsevol institució pública, administració o autoritat per a fer peticions sobre qualsevol assumpte. Poden signar-la els majors de 16 anys de qualsevol nacionalitat. Què diu la butlleta de petició? En primer lloc, que la cambra catalana “dugue a terme totes les iniciatives polítiques per tal que es pugue celebrar, no més tard del 31 de març del 2014, una consulta democràtica i políticament vinculant, en la qual es pregunte als ciutadans de Catalunya si volen o no esdevenir un estat independent”. En segon lloc, l’escrit planteja que “en el supòsit que l’Estat espanyol no permeta, impedisca o dilate la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegue els resultats, es demana que esta petició sigue entesa com una manifestació lliure de la voluntat favorable del signant (vot) perquè els representants electes del poble de Catalunya declaren la independència de Catalunya, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre del 2014”. Com es tramita? Les butlletes de petició es recullen en actes organitzats per les Assemblees Territorials. Les signatures es fan davant d’un apoderat que garantix el compliment rigorós del protocol de la campanya de recollida i verifica la identitat i residència dels signants. Una vegada signada, se’n lliura un comprovant als signants i l’original es diposita en una urna a fi i efecte que quede sotmesa a la privacitat que requerix la Llei de protecció de dades de caràcter personal.

13

A cada regió en què està dividida organitzativament l’ANC, es crea una Junta Peticional Regional, responsable de la recollida de les butlletes al seu territori. Esta Junta proposa els apoderats territorials, que actuen de fedataris. Un cop recollides les butlletes de petició, s’introduixen les dades a la base de dades creada amb esta finalitat i després es fan arribar a la Junta Peticional Regional corresponent. D’esta manera, es garantix la cadena de custòdia fins al lliurament al Parlament de Catalunya, que està obligat a pronunciar-se sobre el tema en el termini de tres mesos des de la presentació. Em pot perjudicar? L’exercici del dret de petició no pot derivar en cap perjudici per al peticionari ja que els mecanismes democràtics permeten que tot es pugue demanar, analitzar i debatre en llibertat Recollida de peticions a Masdenverge A l’acte de presentació de l’Assemblea Territorial de l’ANC a Masdenverge que tindrà lloc al Centre Masdenverge Actiu el divendres dia 29 de novembre es donaran més detalls d’esta campanya i es disposarà d’un punt de recollida de peticions. D’altra banda, tot i que esta recollida es durà a terme per tot Catalunya els propers mesos, els dies 11 i 12 de gener del 2014 hi ha programada una replega massiva, en la qual Masdenverge per la Independència té previst participar-hi. ANC – Masdenverge per la Independència


14

C.E.M. ULTRA TRAVESSA D’EQUIP…

Reconec que no estava en la meua millor forma física, però tot i així me’n vaig sortir. Ja feia setmanes que el Lluc i jo mateix no teníem res més al cap… esportivament parlant, és clar. Tots els entrenaments que fèiem se centraven en la prova: l’Ultra Travessa Matagalls-Montserrat, una prova de 85,5 km amb 3.000 metres de desnivell positiu. Malauradament, l’Àngel —l’artífex i organitzador principal d’anar a disputar esta cursa— no ens va poder acompanyar per motius de salut. Ànims, Àngel, que la pròxima la farem junts!!! El seu lloc el va ocupar Vicent lo Pintor. Així, tot plegat, els membres que vam atrevir-nos a disputar esta ultra travessa vam ser Vicent, Jordi Vidal, Lluc Barberà i un servidor. Quan dic que no estava molt segur d’on em ficava, parlo per mi. Tanmateix, amb l’esperit d’equip regnant, el fet d’anar tots junts fins al final i el suport tècnic incondicional de l’Àngel, la Maria Jesús, la Meritxell, l’Edu i la Noèlia, no podia anar-nos malament. Moltes gràcies pel vostre suport!!! Sense vatros no ho haguéssem pogut fer. Bé, prou de “rotllos”! Anem per faena! Com ja us he dit, feia temps que ho estàvem preparant i la setmana clau tot eren ais i uis: em fa mal aquí, em fa mal allà, no sé si córrer avui o demà, no se si descansaré prou… El que sí que estava clar és que l’última setmana no es pot entrenar gens i que els deures ja han d’estar més que fets. Les meues sensacions particulars del divendres, el dia abans de la prova, no eren massa bones. Em notava molt cansat i les cames em feien mal. ¿Serà dels nervis?, pensava jo. Potser sí… I fins i tot em va passar pel cap: “bé, si no puc més, pararé i ja està, que no s’acaba el món…” I tenia raó! Dilluns, tots natros havíem de tornar a treballar, però de vegades no saps perquè t’atreveixes a fer coses que, pensades en fred, no faries. Dissabte al matí, ja tot preparat i revisat del dia abans, un bon esmorzar i a les 9 del matí recollim la resta de companys i cap a Matagalls, on havíem quedat amb el “suport tècnic”. Un cop arribats, fem una passejada per estirar les cames i els nervis ja es van notant. Tots quatre estem callats, de vegades amb la mirada fixa o perduda en algun lloc… Bon dinaret cap al migdia —pasta, és clar— i tot seguit ens posem el vestit de gala, els complements... i cap a la sortida!!! Un cop al cim de Matagalls, ens esperem a la nostra sortida a les 16.16 hores. En este tipus de proves en què participa tanta gent —en este cas més de 3.500 persones—, les sortides normalment es fan per grups i en la Matagalls es feien cada minut a partir de les quatre de la tarda per a evitar a aglomeracions. Ens posem al capdavant de línia de sortida i a l’hora emprenem la sortida. Ja de bon principi ens posem a córrer i comencem a passar tot un rosari de gent que havia sortit davant nostre. Ja tenia molt clar que “la coa era llarga” i que m’ho havia d’agafar en calma. Quan vas en grup —i fas cursa d’equip, com jo dic—, sempre hi ha trams on jo vaig millor que els altres i a l’inrevés… Però després d’una dura i ràpida baixada de 10 km, arribem al km 17, primer avituallament i primer punt on ens trobem amb la nostra cleca particular: quatre fotos, mengem més que menys i a tornar-hi que no ha sigut res. Ara, de pujada… ja pensant en el proper punt on ens tornarem a trobar els companys. De moment, gairebé tot el recorregut —per no dir tot— va per pistes amples, fet que ens permet anar prou ràpids. Aproximadament al km 22... Upsss! Sorpresa!!!! Punt inesperat on ens tornem a trobar els amics. L’Àngel ho tenia

tot apanyat i controlat… Salutació i som-hi de pujada un altre cop. Els quilòmetres van passant sense ensurts i ja fixem la ment en un dels punts decisius per a avaluar l’estat físic i últim punt on ens retrobem amb la nostra assistència… El km 46! Tot just havia començat a fosquejar. Mengem bé, ens canviem de samarreta, xarrem una estoneta amb ells i decidim tornar-hi tot sabent que a la nit, per segons quins terrenys, de córrer poc… El temps que portem era més que genial, estàvem una mica més de l’equador de la prova i tot just havia començat a fosquejar… Per cert, val a dir que els avituallaments estaven molt bé: entrepans de pernil, Nocilla, dolços, fruits secs, te, sopa, aigua, begudes isotòniques, etc. Però com el de casa, no hi ha res! Continuem la prova i ja arribant a l’avituallament del km 62 —el famós avituallament dels dònuts— notem que el Jordi ja fa un ratet que no diu res… I tots el coneixem al Jordi: si no diu res és que alguna cosa li passa. I, efectivament, a poquet d’arribar al km 62 ens comunica que no es troba molt fi i que no vol forçar més la màquina i decideix quedar-se a Matadepera. Intentem esperar una mica fins que l’Àngel el vingue a buscar, però el fred ens empeny a tornar a emprendre la marxa. Ja fa estona que el terreny ha canviat i ens trobem molts trams de sender més tècnics, amb baixades complicades que ens fan baixar el ritme. Val a dir que en este punt el ritme no és massa elevat, ja et fa mal tot… però vas fent. Em marco l’objectiu clau del km 74, l’últim avituallament, pensant que si hi arribo segur que tiraré fins al final encara que sigue a gatameus. jejejeje Fem l’última recarrega d’aigua, mengem una mica i emprenem el tram final, tot sabent que al km 81 arribem a Monistrol de Montserrat, l’últim control i inici de l’última pujada a Montserrat, tres quilòmetres duríssims amb poc menys de 600 m de desnivell positiu. Sorpresa la nostra perquè a la part final ens trobem els trams de recorregut pitjor marcats de tot el circuit, cosa que ens fa perdre un parell de cops fins al punt de fer 2 km més del compte i malbaratar molt de temps… I com bé us podeu imaginar, portant tot el que portàvem a les cames, no estàvem per orgues i no es tractava de fer més del compte… que tot feia falta. Arribem a l’última pujada, i ja veient Montserrat, entre els núvols baixos i la foscor, comencem la duríssima però motivant pujada. La cosa ja estava quasi feta i després d‘uns 40 minuts —sí, sí, ho heu sentit bé! 40 minuts de pujada en tan sols 3 km!— arribem a les escales finals. Donant tot el que teníem des de feia estona, ens plantem a la plaça de la Moreneta en un temps de 12 hores i 57 minuts… i 87,5 km!!! Com us podeu imaginar, estàvem molt més que contents d’haver arribat sense cap lesió i, a més, fer-ho en este temps… i esta posició...149, 150 i 151 de més de 2.500 persones que van finalitzar la prova... Tot i l’esgotament, l’emoció de l’instant no es pot explicar!! Vull agrair, personalment, a tots els que m’han donat suport i, en especial, als mes propers per la paciència i la confiança que m’han tingut. Esta vegada hem fet la guinyada a l’esport amb la Moreneta a Montserrat i amb els nostres companys!!! I Àngel… l’any que ve, toca junts!!! Salut i cames!! Xavier Ocaña Equip Trail Masdenverge - CCEM


C.E.M.

15

CORRENT AL MÀXIM!!!

Tot i que fa temps que no escrivim línies de l’Equip Trail Masdenverge, no parem… Després d’un estiu de relax gairebé total, hem començat el setembre amb moltes ganes… El 31 d’agost ens vam desplaçar l’August, el Lluc, el Vicent (pintor fill), la Noèlia, l’Eduard, un servidor i una bona colla d’aficionats a fer el ja mític, en el nostre calendari particular, Kilòmetre Vertical de Roquetes, amb 1.300 metres de desnivell positiu i 6 km de dura distància… La cursa que va ser dura pel desnivell i pel calor sufocant que ens vam trobar a les quatre de la tarde… Tot i així la nostra fèmina particular, la Noelia, va acabar primera de la categoria sènior i quarta de la general, amb un temps molt més que bo. I com que no en teníem prou… el passat 11 de setembre, per la Diada, alguns membres de l’equip Trail —la Noèlia, l’Eduard i el Visu— es van desplaçar a una de les curses també marcades en el calendari anual: la cursa de Falset. Una cursa mítica i ràpida en què els nostres corredors van rebaixar, tots ells, el temps que havien fet l’any anterior. I això no s’acaba aquí… perquè el 15 de setembre també vam ser presents a la Cursa de la Mercè, a Barcelona, amb la participació de la Noèlia i l’Eduard, i al mateix temps a Sant Carles de la Ràpita, on l’Emilio Monfort —destacant el molt bon temps aconseguit— i la Montse Parrot van representar el nostre equip en els 10 km urbans de la Ràpita. Ja veieu que ens hem activat al màxim fent guinyades a l’esport per molts llocs de Catalunya… Xavier Ocaña Equip Trail Masdenverge - CCEM


16

Notícies locals/opinió LA MUDA EN EL MÓN DE LA FALCONERIA

Com cada any, amb la tardor com a testimoni, comença novament la temporada de caça. Hi ha uns quants caçadors que continuen actius durant l'època de mitja veda, o en temps de desgast, mentre que n’hi ha d’altres que quan s'acaba la temporada engreixen i aparquen les armes als corresponents armers fins a la temporada següent i es dediquen en exclusiva a tenir cura dels gossos. En el cas dels falconers, quan arriba la primavera comença un nou període conegut com a muda que consistix en la renovació total del plomatge d'estes aus majestuoses. Àguiles i falcons comencen tirant la ploma número nou de les primàries i així van seguint un ordre establert per la sàvia naturalesa fins a canviar la totalitat de les plomes del cos. Dit així, pareix que per als falconers la muda sigue una època de descans que pot durar entre quatre i set mesos, o fins i tot més, depenent de molts factors. En realitat, però, és tot el contrari: encara que les aus estiguen en repòs total, el falconer ha de vetllar per la qualitat de la futura ploma, la qual tindrà molt a dir sobre els coneixements i el saber del falconer. El període de muda depèn del tipus d'alimentació que rep l’au, que s’ha d’alimentar amb carns amb molt de greix i proteïnes de molta qualitat per a poder estimular les glàndules de la tiroides i la glàndula uropigial que és l'encarregada de donar flexibilitat i qualitat a la ploma. També és important la ubicació on es troba l'au o la falconera, ja que la temperatura és un dels factors principals. Una au que viu dins d'un habitatge humà on hi ha calefacció podrà alterar el seu procés de muda i mudar dos cops l'any, ja que estes aus estan programades per a canviar el vestit amb l'arribada del bon temps. I tot això passa per un simple motiu: una au de presa no es pot permetre fallar molts cops un atac a una presa pel desgast energètic que això comporta en un metabolisme tan accelerat com el d'estos animals. Per això aprofiten per a canviar la ploma quan a la natura hi ha més preses que mai i poc expertes per a la supervivència, ja que tan sols tenen els coneixements innats que porten als seus gens per la seua manca d'experiència i amb tot el que la mare els va ensenyant dia a dia. No us alarmeu, ja que encara que les aus en plena llibertat i en època de muda s'alimenten majoritàriament de moltes preses de la mateixa primavera o amb alguna anomalia física, és així com ho ha programat i ho regula la naturalesa. Si ens fixem en el nombre d’animals catalogats com a preses en comparació amb el nombre de depredadors, les preses són molt superiors. En tenim un bon exemple en el cas dels conills —que es reproduixen en gran quantitat i en diferents estacions de l'any—, les perdius —que fan "sorrades” nombroses—, tudons, tórtores i coloms —els quals també es reprodueixen

Aitor amb el seu falcó

mes d'un cop a l'any, a l’igual que els ànecs i les polles d'aigua, que també fan postes nombroses i diverses vegades— i, finalment, també hem de parlar de tota mena de rosegadors: rates, ratolins, talps i insectes. Tornant al tema de la muda, cal evitar qualsevol tipus d'estrès i alteracions sobre les aus, ja que es podria interrompre el transcurs del canvi de les plomes i en quedarien signes evidents a les plomes. El bany és primordial: l’au ha de tindre aigua fresca i neta constantment, i no precisament com a beguda, sinó per a la neteja i la higiene de les plomes. També és molt important tindre una higiene estricta de les instal•lacions. Primer de tot, per a controlar tot tipus d’àcars i paràsits que poden danyar la ploma una volta renovada i, després, per un dels motius que més lesions provoquen en les aus de falconeria: els coneguts i temuts “claus”, un tipus de ferides infeccioses que es desenvolupen a l’arpa de l'au com a conseqüència dels posados dins la càmera i de les bactèries que s’hi desenvolupen. Un cop completada la muda és important fer un tractament exterior antiparasitàri per tal d’assegurar-nos una ploma sana i forta. Tot i la cura del falconer durant este període, un cop ja a la caça, sempre poden aparèixer accidents com ara trencaments de plomes, motiu pel qual cal desar i numerar totes i cadascuna de les plomes primàries i timoneres principals (també aniria bé desar-ne algunes de secundàries, malgrat que no se solen trencar). Quan una ploma es dobla, existix la possibilitat de recuperar-la si hi apliquem correctament aigua a certa temperatura fins al punt de dissoldre la proteïna queratina que hi ha al raquis de la ploma, la qual, un cop torna a temperatura ambient, recupera la normalitat. Si finalment la ploma es trenca, cal recórrer a les plomes que tenim desades de la muda anterior i engendrar-la amb la ploma antiga. Esta tasca requerix de molta habilitat, però és fonamental per a salvar les plomes veïnes, les quals no tardarien a patir la manca de suport i, a més a més, produirien la pèrdua d’efectivitat de l'au. Una volta ja s’ha acabat el període de muda, arriba un any més el reensinistrament. Tot i que abans d’entrar en la muda l’ensinistrament era complet, durant estos


Notícies locals/opinió sis mesos se n’ha perdut bona part. Cal tindre en compte que encara que l'ensinistrament no sigue com el de la primera vegada, hem de recordar que cada any que passa la nostra au agafa experiència, “picardies” i coneixements, que a l’igual que els pot aplicar per a la caça, també els aplicarà per a estudiar el seu mestre. Un any més, dono la benvinguda a la temporada 2013/2014 i, com ja he fet altres anys, us faig saber que estic obert a qualssevol dubte sobre la matèria per si algú té curiositat de saber més coses sobre este món tant fascinant, el de la falconeria. Per acabar, voldria aprofitar l'ocasió per a promocionar un curs basic de falconeria de baix vol que tindrà lloc els dies 16 i 17 de novembre a la finca de Cabiscol d'Amposta. Aitor Moya

50 ANYS DE L'ARRIBADA DEL GAS BUTÀ A MASDENVERGE Fa 50 anys arribaven al nostre poble les primera bombones de butà procedents de la botiga d'Amposta. Per a parlar d'esta història, hem contactat amb Domingo Roig. Quan comença la història del butà al nostre municipi?

L'arribada del butà a Masdenverge va ser al 1963, ara fa exactament 50 anys, i tindre una empresa que encara funciona després de tants anys és una alegria. Com i per què va arribar el butà al nostre municipi?

L’empresa de butà, com gairebé totes les empreses de l'època, es va fundar a Madrid. Durant un temps es va dedicar a buscar tots els pobles d'Espanya on es podien repartir botelles de butà. Era una època molt difícil perquè tot el país cuinava amb llenya i carbó. I, és clar, per a poder introduir este producte es va haver d'anar casa per casa convencent a la gent que el butà era el substitut d'aquella cuina econòmica i que arraconaria la llenya i el carbó. I s'havia d'explicar que aquell producte no explotaria i deixaria la casa molt més neta.

17

inicial per a poder-se fer una cuina nova adaptable al nou sistema. Per tant, es va haver de buscar un sistema de fer cuines, finançar-les i ajudar a la gent per a què es pogués fer el canvi al nou invent. Fins a l'any 72 o 73 la cosa no va començar a funcionar seriosament, i va ser quan vam canviar les oficines que teníem al carrer García Morato, a les caselles del Mercat. En aquell moment quan hi va haver una expansió important del butà. Quin moment està vivint el butà avui en dia?

Encara tenim un mercat molt important. Un mercat que, com tot, ha anat canviant. Ara hi ha moltes noves fonts d'energia, però encara hi ha molta gent que està acostumada a treballar amb butà. El que passa és que, degut a la crisi econòmica, tothom està mirant la manera d'estalviar i està demostrat que treballar amb gas, que només pagues el que gastes, és la manera més econòmica d'escalfar-te i de cuinar. És per esta raó que molts clients que havien canviat a altres fonts d'energia, molt més cares i molt més còmodes, ara tornen a fer servir el butà. Molta gent de Masdenverge ha crescut amb el butà, el moment del canvi de la bombona, quan te la deixaven a la porta de casa... En quin moment es fa pesat pujar pisos amb la bombona de butà?

Ara, per sort, ha sortit una botella nova, que és d'alumini, que són 6 quilos de gas i tot pesa uns 9 quilos. Encara no fa ni un mes que ha sortit al mercat, però si una persona ens entrega una botella antiga, li entreguem una botella de les noves sense cap mena de cost. Com esteu celebrant estos cinquanta anys?

Vam fer una celebració molt senzilla amb un dinar amb tota la gent que ha treballat a la nostra empresa. Natros hem tingut un total de 120 treballadors. També hi ha un detall i és que no tan sols repartim butà pel Montsià, sinó que també ho fem pel Baix Ebre i per la Terra Alta. La veritat és que, com que el butà és un producte molt antic, també hem anat distribuint altres productes i avui també subministrem ampolles d'aigua de cinc litres. Enhorabona i esperem que la seua empresa continue potenciant alegries i escalfor a les cases del nostre poble.

Consell de redacció

I l'expansió del butà, quan va començar?

El procés va ser molt lent. Pensa que en aquella època el producte es venia a 122 pessetes. Un preu que per a l’època era molt car si pensem que un home guanyava unes 400 pessetes a la setmana. Ara imagina't tota aquella família que es volia canviar al butà, que a més de pagar les 122 pessetes de la bombona de butà, havia de fer una inversió

Foto realitzada durant la celebració del cinquantè aniversari


Els jubilats

18

DÈFICIT DE GERIATRES La geriatria és una especialitat jove, comparada amb altres, encara que no tant com pot semblar. La doctora Marjorie Warren va començar a utilitzar este terme als anys quaranta, al Regne Unit, després d’haver observat, a les sales de crònics dels hospitals, que hi havia molt gent gran amb malalties no diagnosticades ni tractades. Més de mig segle després, la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) i la Societat Espanyola de Medicina Geriàtrica (SEMEG) asseguren que, avui en dia, a Espanya hi ha dèficit de geriatres i de serveis geriàtrics per a atendre una població que, amb una esperança de vida més alta, presenta moltes patologies que generen dependència. “Hem de preparar-nos i preparar tots els individus i els professionals per a saber com han de fer front a les noves necessitats de la gent gran”, afirma el doctor Pedro Gil, president de SEGG i cap del Servei de Geriatria de l’Hospital Cínic “San Carlos”, de Madrid. Per la seua part, el doctor Juan Macías, president de SEMEG, afegix que les malalties de la gent gran requerixen una preparació mèdica especial. “Els canvis normals de la vellesa han de ser diferenciats dels efectes de les malalties. Per este motiu, els professionals de la salut han d’estar a l’aguait en el diagnòstic precoç de les anomenades malalties i tractar-les correctament”, declara. Els indicadors de qualitat són útils perquè ajuden a identificar problemes i possibles complicacions en la prestació de les cures. Però, segons reconeix l’informe, només un terç dels països de l’OCDE recullen estadístiques relacionades amb caigudes i fractures, encara que sigue un dels motius de deteriorament i de mort, entre la gent gran. Encara hi ha menys informes sobre nafres per pressió, ús de medicaments o pèrdua de pes. Finlàndia, Islàndia, els Països Baixos i els Estats Units, per exemple, sí que tenen estos indicadors per a la mesura de la depressió, una malaltia molt comuna, i Alemanya, Anglaterra i Portugal han començat a avaluar l’experiència de l’usuari dels serveis d’atenció a llarg termini. Acreditació de serveis

Fins ara, molts països de l’OCDE i de la Unió Europea han aprovat lleis per a millorar l’atenció a la gent gran i protegir-les contra el maltractament. Així, doncs, l’acreditació o certificació de les residències de gent gran és obligatòria, per exemple, a Espanya, França, Anglaterra i Irlanda. Això demostra que el centre complix amb certs criteris i reunix condicions mínimes per a funcionar amb normalitat: ràtio de personal, administració i conservació de medicaments, etcètera.

L’establiment de normes en l’atenció domiciliària i els serveis d’àmbit comunitari és menys freqüent, però se’n poden trobar a Espanya, França, Portugal, Estats Units i Japó. L’informe també advertix que l’aplicació de les normes jurídiques no és prou forta. Mentre que en els casos més flagrants de deficiències els serveis s’acaben i els pagaments públics es tallen, en uns altres, els casos menys greus, el compliment de les normes, generalment, ha estat indulgent. El seguiment és costós per a les autoritats reguladores, mentre que l’adhesió a normes i protocols ho és per als proveïdors. Malgrat tot, una regulació estricta pot, per exemple, reduir les innovacions, i els proveïdors es podrien centrar en allò que es regula en comptes de fer-ho en qüestions més àmplies de qualitat. Qüestions que cal tindre en compte

- Al 2010, els països de l’OCDE van assignar l’1,6% del producte interior brut (PIB) a les cures de llarga durada. - Els serveis d’atenció a llarg termini són cada vegada més sol•licitats als domicilis. Al 2010, més del 8% de les persones més grans de 65 anys van rebre atenció mèdica a la seua llar i menys del 4%, a les institucions. - Menys d’un terç dels països de l’OCDE recullen mesures de qualitat, de manera sistemàtica. - Els requisits de formació del personal de cures intensives varien considerablement: de les 75 hores dels Estats Units a les 430 hores d’Austràlia, i de les 75 setmanes de Dinamarca als 3 anys del Japó. Associació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge


Club de birles CLUB DE BIRLES MASDENVERGE Comencem una nova temporada de birles, la 20132014. El nostre club milita, com en els últims anys, en la segona divisió de la Lliga Terres de L’Ebre. Com en anteriors temporades, esperem poder fer un paper digne en representació del nostre poble. Enguany, l’equip està format per deu jugadors, entre els quals hi ha dos jugadores —Lourdes Adell i Margarita Albiol— i un jugador de Santa Bàrbara —José M. Jiménez, casat amb una filla de Ramon i la Mercedes, de la família dels Llargs—. Hem de fer saber que el dia 17 de novembre, de les 9.30 a les 10 hores, al Camp de Birles Municipal es jugarà la sexta jornada. Hi esteu tots invitats.

FAMIFER METAL·LIQUES SL c/ Afores s/n Tel. / Fax: 977 717 005 43878 Masdenverge

19

RESULTATS

08/09/13 Masdenverge Vinaròs D

(277-250) ( 249-253)

22/09/13 L’Aldea B Masdenverge

(193-156) ( 251-259)

06/10/13 Masdenverge Freginals

(299-275) ( 272-294)

20/10/13 Godall femení Masdenverge

(243-273) (219-269) Club de birles Masdenverge

Barbacoes - Tubs - Xemeneies Colzes - Fumerals - Aspiracións Galvanitzats - Inoxidables Material construcció - Granja


Club de birles

20

TIRADA DE BIRLES A LA FIRA DEL CAÇADOR

Primer classificat

Durant la celebració de la Fira del Caçador, com ha estat costum des que se celebra, el Club de Birles Masdenverge ha organitzat una nova tirada de birles de caire local en la qual els participants s’apunten en el moment de fer-se la tirada. Val a dir que la participació ha estat molt bona, amb un total de vint-i-dos persones —l’any passat en vam ser nou—, amb un total de sis equips. La participació per equips ve marcada pel mateix joc, perquè cada membre de l’equip té la seua tasca: llançador, recollidor i plantador de les birles.

Segon classificat

Equip 1: Marisa Hierro - Lourdes Adell Marga Albiol - Francisco Tomàs Equip 2: Álvaro Gisbert - Pablo García Antonio Nozal - Santiago Sabaté Equip 3: Rosendo Ferré - Joaquín Esquerré José M. Jiménez - César Colàs Equip 4: Rubèn Nozal - Pàtric Vallés Àlex Iniesta - Valentí Monfort Equip 5: Joan Lluís Valldepérez - Edgar García Joan Picón - Xavi Tomàs Equip 6: Elvis Arasa- Antonio Esquerré Classificació: 1r Álvaro Gisbert 2n Joaquín Esquerré 3a Lourdes Adell

Tercera classificada 131 punts 131 punts 128 punts

Es va haver de fer una tirada de desempat entre el primer i segon lloc que finalment va guanyar Álvaro Gisbert. La nostra felicitació a tots els participants. Club de birles Masdenverge

FILA 13 Benvolguts cinèfils! En esta edició descobrirem dos noves pel•lícules que no poden faltar en la nostra biblioteca visual. D'una banda, tornem a retrobarnos amb una parella mítica del cinema, com ho són Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, però en este cas els descobrirem en un registre diferent després del

film “Titanic”. També ens endinsarem dins d'una de les tradicions més plàstiques i falses existents com ara ho són els concursos de bellesa dels EUA. Amb la pel•lícula “Little Miss Sunshine” descobrim el passatemps de moltes mares americanes que consistix a convertir a les xiquetes menudes en nines de cera, quan el que haurien de fer és menjar xocolate i jugar a pilota. Benvinguts a Fila 13!


Fila 13 “Revolutionary Road” (Via Revolucionaria)

El 1961, l'emocionant i intensa novel•la de Richard Yates, “Revolutionary Road”, va marcar un abans i un després en el món de la literatura. Els personatges principals de la història (una parella d'enamorats amb grans somnis, Frank i April Wheeler) van esdevindre protagonistes reals per als lectors i des d'aquell moment la societat ha començat una apassionada discussió sobre la naturalesa del matrimoni, els rols de l'home i la dona en la societat moderna, el treball dins i fora de casa i la pèrdua de la joventut. Quan Frank i April ideen un pla per a revitalitzar el seu matrimoni i poder complir tots els seus somnis, és quan es desenllaça el conflicte entre les minses esperances d'ella en el seu matrimoni i la temor d'ell per no poder fer que els somnis puguen convertir-se en una realitat. El 2009 “Revolutionary Road” per fi arriba a les grans pantalles dirigida per Sam Mendes, famós per la seua obsessió en la vida nord-americana. La pel•lícula està protagonitzada per una sòlida parella d'actors dins de les grans pantalles: Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Mendes dóna vida a la jove parella protagonista de la novel•la i la seua desequilibrada vida dins del matrimoni. El film narra la vida d'estos dos personatges des dels seus inicis com a jove parella enamorada fins a la seua esbojarrada relació matrimonial. Un drama en què Mendes ha pogut retratar una de les debilitats humanes més comunes i difícils d'identificar o combatre. Els dos protagonistes són persones que sempre es consideren molt millors que la resta de les persones que els envolten, però el que més mal els fa és vore com a poc a poc tots aquells somnis, esperances, promeses i desitjos es van quedant en un segon pla en les seues vides. Un sentiment de tot allò que hagués pogut ser i mai més ho serà. Els dos se senten frustrats veient com avança una vida en parella vivint els dies sense cap sentit. Mendes sap combinar a la perfecció esta anàlisi psicològica dels dos personatges amb diàlegs intel•ligents, acompanyats d'unes interpretacions magnífiques per part de DiCaprio i Winslet. El director, una volta més, ens capbussa al costat més obscur de les relacions humanes i ens fa tornar a la superfície per a poder admirar una de les seues pel•lícules magistrals. El detall del títol d'esta pel•lícula té més sentit del que pareix, però només el podreu descobrir quan la veieu.

13 és poder facilitar-vos la faena i alhora descobrir-vos una pel•lícula tan senzilla com commovedora. “Little Miss Sunshine” gira al voltant d'una família poc convencional. Aquelles famílies de les de fora de pantalla que discutixen, patixen i fracassen una vegada rere l’altra. Cada un dels sis personatges de la cinta tenen més significat del que natros ens pensem, ja que cada un d'ells aporta la dosi exacta que necessita esta esbojarrada família per a mantindre els peus a terra. El film comença amb la participació de la menuda Olive en un d'aquells concursos dels EUA en què es mostra la bellesa i plasticitat de les xiquetes de set anys, les quals només intenten perseguir el somni d'unes mares frustrades. Per a poder portar a la xicoteta al concurs estatal, tots els components de la família es preparen per a acompanyar l’Olive durant este trajecte. Una aventura per carretera que ja des dels seus inicis resulta evident que evocarà en un fracàs estrepitós. El que pareix la crònica d'una mort anunciada per a cada un dels personatges de la pel•lícula, acaba convertint-se en una experiència única per a tots ells. Per últim, cal destacar la fotografia del film i els seus paisatges de carretera acompanyats d'una magnífica banda sonora amb el tema principal anomenat Chicago, del compositor Sujan Stevens. Alba Castell

Revolutionary Road

“Little Miss Sunshine” (Menuda Miss Sunshine)

En el cinema sempre s'ha fet servir una frase: la grandesa està en els llocs menys inesperats. I en el cas d'esta història bonica i simple podem trobar esta grandesa dins d'una família poc convencional de classe mitja en la qual viu una xiqueta de set anys que viatja amb una furgoneta groga i vella. El meu objectiu en esta secció de Fila

21

Little Miss Sunshine


Records d’antany

22

ANEM AL CINEMA Per Àngel Carles Duran el temps de la meua estància a Peníscola, l’Ajuntament de Peníscola fa més de cinc anys que a la platja sud, davant dels bars, en ple arenal, hi munta una gran pantalla de cinema. Ben assentats, bé sigue en cadires del mateix ajuntament o en gandules de la platja, tots els divendres dels mesos de juliol i agost, a les deu i mitja de la nit, s’hi projecta una pel•lícula, sense pauses fins al final, prou moderna. I és clar, gratis. El fet és que els visitants estiguen contents de la seues vacances a Peníscola. A mi, este fet, durant tantes nits em va portar a la meua joventut per a recordar que Masdenverge era un poble de cinema, amb un personatge famós: Caluri. En més d’una ocasió ja us n’he parlat, de Caluri: anava de poble en poble, en un carro de vela, tipus habitatge, tirat per dos burrets, i anava distraient la gent sempre amb pel•lícules de Charles Chaplin ‘Charlot’. Era cinema mut i qui parlava era el mateix Caluri. Parlava un català afrancesat, amb la plaça d’Espanya pleneta de gom a gom. La febre del cinema d’aquelles èpoques no la va portar Caluri, ja que ell va arribar més tard. Molts anys abans, de cinema, a Masdenverge, ja se’n feia i el feia un masdenvergenc: l’oncle Barruña, iaio dels Xulos. Era un home molt traçut i inventor de moltíssimes coses com ara una màquina de trepitjar raïm i moltes més coses, sempre dins del món de la fusteria. El cinema el feia al bar de la Quiques. Molts anys abans que es fes al pis del dalt era taverna. Ampliant i cobrint el sostre de llauna de bidons, amb molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern, tot i això allí els diumenges els nostres iaios, mirant les pel•lícules es pensaven que estaven en un altre planeta. Als pobles dels voltants, el cinema ni es coneixia. A Masdenverge, entre birles a les tavernes i cinema a ca la Quica, els diumenges eren molt distrets. Les jornades de treball eren molt dures, motiu pel qual el cinema era un gran divertiment per a tot el poble. I per postres, va i aterra Caluri al poble per a reviure el cuquet del cinema. Sense adonar-nos-en, ens trobem que els dies festius tots els masdenvergencs fèiem cap al cinema de Santa Bàrbara: al de dalt, Ibañez o cinema modern; i al de baix, Kursal o cinema de Bretó. Pares i fills, gairebé tots a peu, moltes vegades amb la camioneta que tenia Juan lo Claro, que algunes vegades ens hi portava en no massa diners. Formàvem quadrilles: la jovenalla junta i els pares també formaven les seus quadrilles. Mos pares eren molt cinèfils i la seua quadrilla eren lo Pauló i la dona i Pepito lo Xato i la dona, Tersina la Blanca. Al voltant de les quatre de la tarde, més d’hivern que d’estiu, carretera i una mica de pols de cara al poble veí. Durant la setmana ja sabíem a quin cinema farien la millor pel•lícula, al de dalt o al de baix, segons les pel•lícules que s’anunciaven als tràilers per al pròxim diumenge. Les entrades es compraven durant la setmana perquè les del pati de butaques eren les que primer es venien i si no tenies

entrades, calia anar al galliner. Els anys van anar passant i a Amposta es van obrir quatre sales. La gent es repartia segons les pel•lícules que feien a cada cinema. Al del Sindicat, hi va passar un fet molt curiós: s’hi projectava la pel•lícula “Arroz amargo”, una pel•lícula italiana de Giuseppe de Santis rodada en uns arrossals d’Itàlia. La protagonista de l’obra era la italiana Silvana Mangano, una gran dona que ballava un tema molt famós: “El baión de Anna”, on ensenyava molt de tot. Al final, el baión es rebobinava, l’escena del ball es repetia i tornàvem a disfrutar del baión. I així durant dos setmanes, amb tots els pobles esperant l’ocasió per a poder aconseguir entrades per a vore com ballava la Mangano. Ja per aquella època corria un rumor pel poble, molt agradable per a molta gent. Es comentava que tindríem un cinema al poble. Què dius ara??? Qui el farà? A on? Pos al costat del bar de les Miqueles. Diuen que la tia Miquela ja té els permisos. Si pensem en aquella època, la tia Miquela va ser una dona molt emprenedora, amb tot el suport de la família, és clar. Tot plegat va significar un gran rebombori per tot el poble, però el cinema es va construir: bona màquina, bones butaques i, sobretot, bar i cinema tot comunicat. Crec recordar que entre les Miqueles i el cinema de Campredó van fer un conveni d’intercanvi de pel•lícules. Quan s’acabava de projectar un rotllo, Pepet lo Llisalet (José Gisbert), en una moto Guzzi transportava els rotllos d’un poble a l’altre. A la mitja part, descans i a beure al bar. Este local era molt còmode i les pel•lícules molt encertades. Penseu que primer es feia el NODO, una primera pel•lícula mig regular i un tràiler per al pròxim diumenge o festiu i, tot seguit, la pel•lícula més bona. A més a més, el local també va servir-nos per fer alguna funció de teatre als jóvens i, com no, allí també es va celebrar algun casament. Per al meu casament, recordo que vam parar taules al carrer. En aquella època el convit consistia en pastes casolanes —per cert, molt bones— i beguda variada. Entre les dos famílies s’encarregaven de tota la faena. Recordo que a la meitat del convit, el taxi de Mulet ja ens estava esperant per a portar-nos a agafar el tren a Santa Bàrbara. No recordo com es va acabar el cinema de les Miqueles, perquè la meua família ja vivia a Alemanya. Sí que recordo, però, que els dissabtes a la nit, el bar de les Miqueles bullia de gent. Els hòmens sortíem de casa i passàvem la vetllada allí xerrant o jugant a cartes. Recordo un fet que a Masdenverge va portar molta alegria. Per Nadal, les Miqueles tenien el costum de vendre loteria al bar i el número que hi venien va resultar agraciat amb un tercer premi. La vespra del sorteig encara els quedaven alguns talons per a vendre. Un que tenia al costat, va dir: Porta’ls tots, que me’ls quedo! Evidentment, esta persona va resultar molt agraciada en este sorteig i va poder emportar-se molts diners cap a casa. Com us deia abans, els dissabtes el café estava ple de gom a gom, no com ara que ens escarxofem al sofà i passem els dissabtes sense pena ni glòria. Bevíem alguna copeta de conyac i ningú no anava mai al metge. Ara tan sols prenem camamilles, cafés i molta aigua... i tot i això molt


Les aventures d’en Josep sovint necessitem l’ajuda de la doctora per a alleugerir alguna malaltia. A vegades penso que abans treballàvem molt i que ara no es treballa massa i hi ha moltes malalties i molt rares. Durant la meua joventut, recordo que tan sols vaig conèixer una persona que es va morir de càncer i molt poques vegades anàvem a visitar a la metgessa, Doña Rosita. Els habitants, si fa o no fa, érem ben bé els mateixos que hi ha avui. Ara tenim el consultori sempre ple. Alguna cosa deu fallar, no? Els metges no s’equivoquen. Potser és el que respirem, el que mengem o el que bevem. Potser el motiu dels nostres mals és que abans anàvem molt a peu i en bicicletes, i es treballava molt més... Ara anem tots en cotxe i els treballs no són tan durs. Què ens està passant?? He començat parlant de cinema ben assegut a la butaca del cinema de les Miqueles, disfrutant de molt bones tardes de cinema (em pregunto que està passant avui en dia en tantes sales amb tecnologia moderna com hi ha. Els cinemes estan buits! On són aquelles grans pel•lícules dels nostres records? “Els deu manaments” o “El Cid” ja han desaparegut. Crec que els preus són els grans culpables) i acabo la història, assegut, però ara al centre de salut, tot esperant que la doctora Lídia ens face passar al consultori. Aquí ens estem comentant el que està passant estos dies als pobles dels voltants i de les Terres de l’Ebre. És molt gros!! Gràcies al projecte Castor, moltes cases, durant la nit i la matinada, es mouen. Mos néts em diuen: “iaio, lo llit se desplaçava per l’habitació”. I és normal que l’ensurt haja sigut dels grossos, perquè el terratrèmol d’aquella nit era de 4,2 graus de l’escala Richter. Va ser durant uns segons i de matinada. Per a posar-te els pèls de punta. Esperem que els governants hi troben una solució, com més prompte millor. Ja sabem que no serà fàcil, perquè per a desmuntar la plataforma, l’empresa gestora demana gairebé dos mil milions d’euros. I jo em demano: qui pagarà tot este capital? Gràcies als cinemes, recordarem la nostra joventut sempre com un passatge mol bonic de la nostra vida. I esperem que els nostres governats es preocupen, sense dir mentides, perquè els nostres jóvens troben faena, perquè amb un atur juvenil del 54% no anem enlloc. I els pares, gairebé el mateix, esperem que troben una faena i que tinguem molta sort.

23

LA FIRA DEL CAÇADOR Hola, amics! Com va tot? Tornem a endinsar-nos en una nova aventura d’en Josep. Ara ho voreu: — Hola! Avui és la Fira del caçador aquí a Masdenverge i tinc moltes ganes de posar-me ja els calcetins, la roba i les sabates per a poder marxar. Mos iaios m’han donat la programació de la Fira on fica que hi haurà un circuit d’aventura, tir al plat amb laser i rocòdrom per als més menuts (i la Fira a part, és clar). A la fira… — Ei, amics, com estem? —vaig encetar jo amb ganes d’entrar a la Fira. — Molt béééééééééééééééé — van exclamar tots a l’hora. Vam entrar a la Fira i allavontes vaig vore com un falcó va passar fregant-me el cap. També vaig vore una botiga de pa xicoteta que estava dirigida per una noia molt simpàtica que va saludar-nos només vore’ns. — Hola, nois! Què feu per aquí? — va demanar-nos ella. — Mira, estem aquí mirant la Fira —vaig dir jo. — Ei, nois, podríem ajudar a esta pobra noia que s’està aquí tot sola? —els vaig preguntar jo. — Bé, d’acord! Però primer anirem a pegar una volta per la Fira. — Perfecte. Ara mateix venim... —vaig donar-li suport discretament. Després de fer la volteta... — Hola, ja tornem a ser aquí —vaig entrar jo. Al migdia… — Bé, ja hem de marxar, però tornarem demà. — Oh, no! Jo demà no hi seré, però us passaré a buscar per a anar al forn d’Amposta, si voleu — va dir ella. — D’acord. Jo m’hi apunto. Al dia següent… — Hola, nois! Com estem? Voleu vindre? —va preguntar-nos la fornera. — Molt be! I sí, sí que volem vindre. — Vinga, posem-nos en marxa. Al forn de pa d’Amposta… — Molt bé, nois! Ara el primer és posar-nos el davantal i després ja vorem què fem. — Va, nois, feu el que diu, vinga —vaig animar-los jo. — Si us hi fixeu, este forn és molt gran, però d’aquí a poc us el coneixereu a la perfecció —va animar-nos després ella. Que passarà al forn? Quin misteri hi haurà?? Ho sabrem en la pròxima aventura d’en Josep. Jordi Ferreres


24

De bona llei

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL

Com és habitual en totes les reformes legals hi ha opinions a favor i en contra de la modificació; este cas, no n’és una excepció.

Després de l’anunci recent de la proposta de reforma del Codi Penal, presentada el passat mes de setembre pel ministre de Justícia, s’ha parlat molt d’una de les modificacions proposades: la pena de presó permanent revisable. Ara bé, sabem en què consistix i com s’aplicarà? A través d’este escrit pretenc fer cinc cèntims de l’abast d’esta mesura.

Quant als arguments que defensen la modificació són sobretot que una pena d'esta naturalesa es pot traduir en la permanència del condemnat en una presó per a tota la vida —d’aquí l'expressió presó permanent—. No obstant això, no és necessàriament així quan el règim jurídic contempla la possibilitat, si s’acomplixen determinades condicions, que el pres obtingue beneficis penitenciaris (permisos, tercer grau i llibertat condicional) i, fins i tot, en el que seria la revisió pròpiament dita, la llibertat; d'aquí que s'afegisca l'expressió revisable.

En primer lloc, dir que esta figura és inèdita en el nostre ordenament. La presó permanent revisable consistix en què el condemnat complisca la pena privativa de llibertat durant un període de temps establert i tan sols després d'este període s'aplicarà el sistema de revisió que permetrà la posada en llibertat del pres si complix tota una sèrie de requisits. Esta revisió podrà ser sol•licitada pel mateix pres, però també es farà d’ofici per part del Tribunal almenys cada dos anys. Esta pena es pretén aplicar a delictes com ara els homicidis terroristes, els comesos contra el rei o el príncep hereu i contra caps d'estat estrangers. També serà la pena prevista per als casos de genocidi i crims contra la humanitat amb resultat de mort, així com determinades agressions sexuals i assassinat quan la víctima sigue especialment vulnerable.

Quants als arguments en contra de la proposta són sobretot que la instauració de la pena de presó permanent revisable és contraria a l’article 25 de la Constitució espanyola, segons el qual les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat han d’estar orientades cap a la reeducació i la reinserció social, i que tota pena que no complisca estos requisits suposa una greu reculada dels drets i principis rectors del Codi Penal. Tot això, tenint en compte que Espanya es troba amb els nivells més baixos de delinqüència en l’àmbit europeu, disposa del nombre més gran de presos per habitant i es troba en els nivells més elevats de compliment de les condemnes.


Les nostres mascotes Per acabar, i tenint en compte que la pena de presó revisable no és l’única modificació proposada, enumeraré algunes de les modificacions més rellevants: • La custòdia de seguretat s'aplica als reincidents en delictes perillosos d'especial gravetat. • La detenció il•legal amb desaparició es castiga com a homicidi. • Els delictes sexuals són computats individualment i no com a continuats. • La llibertat condicional està regulada com una suspensió de la pena. • Se suprimixen les faltes: es tipifiquen com a delictes lleus o passen a ser sancionades per la via administrativa. • S'agreuja el delicte d'atemptat quan es fan servir objectes que comporten perill per a la integritat de l'agent. • S'endurixen les penes per als autors d'incendis forestals. • L'administració deslleial de fons públics es castiga com a malversació. • Es modifica l'esterilització forçosa per adequar el Codi Penal al Conveni Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

25

MÈTODES I AVANTATGES DE L’ESTERILITZACIÓ EN ELS GATS L’espècie felina és molt prolífera. Així, en un espai de temps de dos a tres anys, una parella de gats pot engendrar més de tres-cents descendents. En l’actualitat, naixen més gats que no pas propietaris hi ha per a acollir-los. Això fa que l’esterilització sigue el millor mètode per a lluitar contra la superpoblació felina. En el llenguatge quotidià, l’expressió "gat castrat" o "gat esterilitzat" s'aplica tant als mascles com a les femelles que han sofert una intervenció quirúrgica per a impedir que puguen reproduir-se. Mètodes

a. Per a les gates L’esterilització temporal: es fa mitjançant un tractament hormonal de contracepció que s'ha de repetir regularment. Este mètode permet que el propietari trie el moment més oportú per a la reproducció de la seua gata. D'altra banda, té l'inconvenient de poder produir, amb el temps, efectes secundaris de diversa importància. L’esterilització definitiva: es fa mitjançant una xicoteta intervenció quirúrgica en què s'extirpen els ovaris de la


26

C. F. Masdenverge

gata. Més fiable i menys pesada que el tractament hormonal. El mètode quirúrgic presenta també efectes secundaris menors. b. Per als gats L’esterilització definitiva: consistix en l'ablació dels testicles del gat. Avantatges

L’esterilització presenta nombrosos avantatges tant per al gat com per al seu propietari; sobretot, un millor comportament. Els gats sense esterilitzar i les gates en zel marquen el seu territori amb secrecions d'orina que tenen una olor forta i desagradable. Este comportament desapareix en la majoria dels casos, així com els miols intempestius que acompanyen els zels de les gates. A més, el gat esterilitzat té menys tendència a escapar-se i es mostra més afectuós amb els seus amos. Així mateix, es torna més sedentari i menys agressiu davant els altres gats. L' esperança de vida d'un gat esterilitzat és més gran que la d'un altre que no ho estigue (de 14 a 16 anys en lloc dels 6 a 10 habituals). Això s'explica per diverses raons: el gat esterilitzat, com que té menys tendència a escapar-se, presenta menys ferides, mossegades i esgarrapades típiques de les baralles amb altres gats i, per tant, el contagi de malalties infeccioses és menys freqüent. Lògicament, també reduix la possibilitat de ser atropellat durant les seues sortides. En les gates esterilitzades són raríssims els tumors de mama i, evidentment, les infeccions de l'aparell reproductor. Assessoreu-vos bé amb el vostre veterinari abans de malgastar temps i diners!

JUGUEM A PRIMERA!! Després de l’espectacular campionat que l’equip aleví del nostre club de futbol, de la mà de l’entrenador Manolo Borrego, va protagonitzar la passada temporada 2012-2013, hem començat una nova temporada estrenant categoria. Hem pujat a primera divisió aleví i, en concret, juguem al grup 9. En total, hi ha quatre categories: tercera, segona, primera i preferent. Tenint en compte els rivals amb els quals ens hem d’enfrontar, podríem pensar que hagués estat millor que l’equip hagués renunciat a pujar de categoria. Sí, segurament ara seríem líders de segona, però el nivell competitiu seria tot un altre món i del que es tracta és de tindre nous reptes pels quals lluitar. En total, juguem contra els primers equips de les poblacions següents: Dertusa, Gandesa, Móra d’Ebre, Remolins, Camarles, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Ebre Escola de Tortosa, Amposta, Alcanar, Jesús i Maria i Ascó, i contra el segon equip de la Rapitenca. Si comparem poblacions, no hi ha res a fer, però el bon futbol que practica l’equip ens assegura poder disputar el campionat amb molta dignitat. Cal pensar que, tot i que l’equip ha tingut baixes molt sensibles, la majoria dels jugadors juguen junts des de ben menuts... i això és un plus que sempre suma. A la porteria tenim a Pep, un mur intimidatori que de mica en mica està guanyant en seguretat en el seu primer any com a porter titular i que, amb la confiança de l’equip i de l’entrenador, estem convençuts que farà un molt bon paper. A la defensa tenim tres jugadors d’anys anteriors: Carlos, Aitor i Joan, als quals se’ls ha afegit un fixatge nou que fa funcions de comodí gràcies a la seua polivalència: Ian. Cada cop estan més compenetrats i més segurs a l’hora de jugar la pilota des del darrere, tal com els demana l’entrenador. Al centre del camp, amb un sistema 3-1-2 (defensa-mig-atac), Èric ha deixat la posició que fins ara ocupava al lateral per a marcar el rumb de l’equip i aportar tant en defensa com en atac. Al davant, Axel, Izan i Kevin continuen marcant els gols. Sobretot, tenim la gran sort de tindre a les nostres files dos jugadors que l’any passat van ser dels màxims golejadors de la categoria, amb l’actuació destacada d’Axel, un dels pitxitxis de la categoria. A més a més, l’equip ha incorporat dos xiquetes, Kenya i Maria, les quals, tot i ser encara de categoria benjamí i jugar per primera vegada en equip, ajuden a complementar la plantilla i aporten el seu granet d’arena. Esperem que s’ho passen bé entrenant i jugant quan l’entrenador les necessite. De moment, s’han jugat cinc jornades i estem a la meitat de la taula. Més enllà, però, de la classificació, cal valorar el joc de l’equip, que per moments ratlla la perfecció fins al punt de despertar l’admiració dels equips i aficions rivals. És evident que no podem lluitar contra equips com la Rapitenca, però intentarem estar tota la temporada per la banda de dalt. El resultat final no és el més impor-


C. F. Masdenverge tant, però quan es treballa tant com ho fan ells durant totes les setmanes als entrenaments, és preferible anar per la banda de dalt per a mantindre l’esperit de lluita i competitiu com més alt millor. Dels cinc partits, n’hem guanyat dos i n’hem perdut tres. El primer partit jugat a casa contra la Sénia el vam perdre per 4 (Izan, Àxel i Èric -2-) a 5, en un partit que hagués pogut acabar de qualsevol manera. Fins a l’última part, el resultat era d’empat a quatre gols i, sincerament, l’equip va lluitar prou com per a mínim aconseguir un empat. El segon partit, fora de casa, vam jugar i guanyar per 1 a 6 (Izan, Èric i Àxel -4-) contra l’Ebre Escola, en un gran partit de tot l’equip, amb molta intensitat defensiva i un gran encert de cara a porta, amb gols que van despertar l’admiració de l’afició rival. El tercer partit va ser un pèl fluix i un toc d’atenció per a l’equip que, tot i avançar-se en el marcador, anava perdent per 1 gol a 4 abans de l’últim quart. Al final, però, vam ajustar el marcador 3 (Èric i Ian -2-) a 5, però hi va haver una baixada d’intensitat competitiva que s’ha d’entendre com un mal dia. I així ho corrobora el fet que la setmana següent vam aconseguir una gran victòria per 0 a 7 (Izan -2- i Àxel -5-) contra l’Ascó, en què tot l’equip va estar a una molt gran altura: el porter i la defensa van deixar la porteria per primera vegada a zero i la part atacant va aconseguir el resultat més gran fins al moment, amb Àxel com a jugador més destacat amb els seus cinc gols (fins ara, tot i que la Rapitenca ha guanyat tots els partits per més de 10 gols –un per 22 a 1-, cap altre jugador de la categoria ha estat capaç de fer-ho! Un repòquer!!). El quint partit, jugat el dia

27

després de Tots Sants contra la Rapitenca, ja sabíem que era el començament del nostre Tourmalet particular perquè hem d’enfrontar-nos contra els quatre primers classificats de manera continuada: Rapitenca, Jesús i Maria, Amposta i Ametlla de Mar. Contra la Rapitenca vam perdre per 11 gols a 4 (Èric, Ian i Àxel -2) i va haver moments en què vam estar a punt d’abaixar els braços, però al final vam traure l’orgull i la intensitat que caracteritza l’equip i vam arreglar el marcador una mica. Si tenim en compte que els partits anteriors la Rapitenca havia marcat 11, 13, 22 i 13 gols i com a màxim n’havia rebut 4 fora de casa, haver-los marcat 4 gols a casa seua cal analitzar-ho com un fet positiu. Ara mateix, tot i ocupar la sèptima posició, som el tercer equip més golejador de la lliga i un dels que millor futbol fa. Si de debò teniu ganes de xalar cada quinze dies, el dissabte a les 11 del matí us esperem al Camp Pou Nou. Contràriament amb el que passa al Camp Nou, aquí els xiquets i les xiquetes són molt benvinguts. També volem destacar la gran tasca que estan fent Boni i la Yasmina amb els més menuts del club, que esperem que el dia de demà puguen passar-s’ho bé practicant l’esport que més els agrada. Golejadors alevins Àxel Panisello 10 Èric Borrego 5 Izan Arribas 4 Ian Galiana 3 Club de Futbol Masdenverge


28

Club d’escacs

CLUB D’ESCACS MASDENVERGE

ACTIVITATS SETEMBRE/ OCTUBRE CAMPIONAT PROVINCIAL

Club d’Escacs Masdenverge CLASSES D’ESCACS NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT HORARI: dissabtes, de 17.30 a 20 h. LLOC: C/ Montsià, 15 Us animem a participar-hi!

Novament, la gent del club fa un esforç important i participa en el campionat provincial absolut que es juga a l’Hospitalet de l’Infant durant nou setmanes dels mesos d’octubre, novembre i desembre. És una bona manera d’estar en forma i de posar-nos a punt per a les diverses competicions que tenen lloc durant l’any. Tornem a ser un dels dos clubs de la província que més jugadors aporta a la competició. A més, el nostre club és un dels clubs participa en el muntatge i l’organització. CAMPIONAT D’EQUIPS SUB-12

Per iniciativa dels clubs del territori, hem posat en marxa una competició per equips per a jóvens de menys de 12 anys per a què s’inicien en la competició. Els xiquets i xiquetes han de ser menors de 12 anys i no superar el nivell d’ELO català de 1.800. Natros, hi participarem amb un equip. JOCS ESPORTIUS ESCOLARS

A partir del final de novembre tornem a endegar el Campionat d’edats/jocs escolars, una de les sessions del qual es jugarà a Masdenverge. Esperem tindre tan bona participació com les últimes vegades. Voldríem poder classificar un bon nombre de xiquets i xiquetes per a les finals de Catalunya. FIRA DEL CAÇADOR

LOTERIA EUROMILIÓ Tenim loteria a disposició del públic en general, a 5 € la butlleta. Qui en vulgue, ha de passar pel local del Club d’Escacs Masdenverge, els dissabtes a la tarda, durant tot el mes de novembre. Horari: de 5.30 a 8 h.

El Club d’Escacs Masdenverge, com un col•laborador més, participa en els actes de la Fira del caçador a través de l’organització d’un estand conjunt amb altres entitat i d’una exhibició de partides simultànies a càrrec de dos mestres del club. La veritat és que és un acte en el qual ens agrada participar, sobretot per l’apartat divulgatiu sobre la pràctica dels escacs. Pensem que són unes dates molt bones. III OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS DE MASDENVERGE – TERRES DE L’EBRE

El grup de treball que s’encarrega de l’Obert Inter-


Club d’escacs nacional ja comença a treballar de cara a la pròxima edició. La veritat és que estem molt contents de la participació d’enguany i ens agradaria poder arribar a xifres semblants. Quant als comentaris dels participants, tots van ser agraïments cap a l’equip organitzador, la qual cosa ens fa pensar que molts jugadors tornaran a participar-hi. Tant de bo puguem consolidar este magnífic torneig en qüestió d’un parell d’anys més; seria un fet sense precedents al nostre territori pel que fa a l’organització de tornejos d’escacs. Està clar que si va venint gent i té tan bona acollida, això ens animarà a tirar endavant. L’esforç és gran, però si la gent del club i del territori ho aprofita, ja ens donem per satisfets.

“LA

29

CÀTEDRA DE CHRISTIAN GALVAN”

1

Club d’Escacs Masdenverge

2

3

1. Juguen blanques, quin és el camí guanyador? 2. Juguen blanques, poden fer taules? 3. Juguen blanques, com es guanya?


Club Patí

30

II TROFEU DE PATINATGE ARTÍSTIC CIUTAT DE ROQUETES

de les quals van superar la prova de Nivell A tant l’Anna Andreu Torta com la Genu Esterlich García. Felicitats i a per la següent!!

El passat dissabte dia 21 de setembre, el Club Patí Roquetes va organitzar el II Trofeu de Patinatge Artístic Ciutat de Roquetes. L’esdeveniment va ser tot un èxit, ja que hi van participar quinze clubs d’arreu de Catalunya amb un total de 155 patinadors inscrits en representació dels clubs de patinatge següents: Alcanar, Alcover, l’Aldea, Calafell, Calella, Cambrils, Manlleu, Masdenverge, Pineda de Mar, Reus Ploms, Riudoms, Roquetes, Santa Bàrbara, Ulldecona i el Vendrell. En este trofeu van competir tots els nivells possibles, des dels més menuts —els debutants mini— fins a la categoria sènior. Cal destacar el gran paper que van fer les patinadores del CP Masdenverge, ja que vam obtindre dos podis en nivell Mini, amb la segona posició d’Aroah Troncho Malagón i en nivell Iniciació E, amb la segona posició d’Ivette Esterlich Múria. Alhora, també cal destacar la molt bona participació de les dotze patinadores del Club les quals, en general, van obtindre molts bons resultats. Felicitats a totes!!

COPA TARDOR

El passat diumenge dia 3 de novembre, el Club Patí Cambrils va organitzar el Campionat Copa Tardor, en el qual va participar la nostra patinadora Rosa Esteban, que va acabar en quarta posició. Va ser una llàstima que per molt poquet no es classifiqués per a la Copa Catalana que se celebra a Lleida el cap de setmana del 15 i 16 de novembre. Enhorabona

PROVES DE NIVELL

El diumenge 14 d’octubre vm anar fins a Salou en una excursió de pares, mares i xiquetes patinadores participants, així com d’altres pares, mares i xiquetes acompanyants als quals agraïm el seu suport per a intentar superar proves de nivell. El resultat va ser satisfactori i vam tornar cap a casa contents després de tot el dia a fora. Al matí van patinar les menudes i van superar la prova de Nivell C: Irina Gisbert Pitarch, Romina Zambrano Troncoso i Gemma Torta Roig, mentre que a la tarda van patinar les grans,

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

Club Patí Masdenverge


Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Barri jueu. Connexió. 2. Còlera. Cent. Punt cardinal. 3. Títol de cortesia. Lletra de l’alfabet hebreu. Infusió. 4. Vocal. Que ja no és jove. Consonant. 5. Mol•lusc cefalòpode. 6. Comença el mes. Relatiu a les naus. Va pel camp. 7. Expressió usada per a cridar l’atenció d’algú. Riu català. Gos. 8. Defecte de la fusta. Consonant. Sense validesa. 9. Adob nitrogenat de sòls. Camí ample.

VERTICALS

1. Cinema. Plat del dia. Altar de sacrificis. Consonant. Sense cap element estrany. 3. Nota musical. Lletres que fan mans i mànigues. Tinc coneixença d’una cosa. 4. Angle recte. Dimensió vertical de la part submergida d’una nau. La primera de l’any. 5. Cos mort d’una persona. 6. Consonant. Fer una cigarreta. Consonant. 7. Existix. Quarta part d’una pesseta. Enllaç de dos termes negatius. 8. Cop donat a la pilota amb el peu. Consonant. Coa. 9. Paradís. Martell gros de picapedrer.

31


32

La “contra”

VI F I R A D E L C A Ç A D O R


Bim 62