7. CONCLUSIONS El treball de camp d'aquest estudi -localització dels diferents horts urbans comunitaris, i descripció de la seva situació a traves d'entrevistes - va començar l'octubre de 2009 i, tot i que el treball respongui a la necessitat acadèmica de finalitzar la carrera de Ciències Ambientals, el meu principal objectiu era la creació d'una xarxa que connectés totes les experiències d'horts urbans comunitaris que hi ha a Barcelona, i que es pogués anar estenent al llarg i ample del territori català. Aquest objectiu ja està assolit, si més no en gran part, doncs ja s’ha establert un contacte i coneixement mutu preliminar entre membres de diversos col·lectius d’horts autogestionats urbans, i hi ha una llista de correu electrònic a través de la qual es manté aquest contacte, es convoquen tallers i activitats, i s'intercanvien coneixements i recursos. L'agricultura és el que va permetre a l'ésser humà establir-se en comunitats sedentàries i abandonar la vida nòmada obligada de les societats caçadores-recol·lectores. Aquests assentaments humans, tradicionalment s'ubicaven de manera que en les seves àrees perifèriques hi haguessin les terres més fèrtils que les abastissin d'aliments i matèries primeres. Ara les ciutats, els principals nuclis de concentració de la població, destinen aquests espais altament productius a d'altres activitats desvinculades de l'agricultura; l'ambient urbà que vivim avui en dia ens aïlla dels processos naturals que sostenen la vida, i la relació entre la ciutat i la producció d'aliments cada cop és més remota. El model agroalimentari actual està fonamentat en la producció en massa, la qual cosa requereix grans superfícies i representa la concentració de la producció en zones allunyades de la distribució i consum d'aliments, amb la despesa energètica que això implica. En l'actualitat, la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes, i en els anomenats “països desenvolupats” la xifra arriba a tres quarts de la població (Nacions Unides, 2007) 19. Pel que fa a l'Europa occidental, sembla que l'apogeu urbà s'inicià fa uns dos segles tant amb la formació de nous nuclis de població urbana com amb el creixement accelerat de les ciutats ja existents. I mentre les ciutats no paren de créixer i de generar impactes contundents i sovint irreversibles sobre els seus entorns més immediats (i cada cop més llunyans), els pobles i les cultures del món estan perdent de manera inexorable la seva sobirania alimentària. L'any 1996, a la Conferència de Tlaxcala, es definia la sobirania alimentària com “el dret de cada poble de definir les pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i d'ordenació territorial de manera que siguin ecològicament, social i ambiental apropiades a les circumstàncies úniques de cada poble i que garanteixin una alimentació sana, suficient i culturalment adequada per a tota la població”. Tot i que la definició es prou general, es pot dir que la sobirania alimentària dóna prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder a la pagesia i a la agricultura familiar, la pesca artesanal i el pastoreig tradicional, i col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. Alhora, promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per tots els pobles, i els drets dels i les consumidores per controlar la seva pròpia alimentació i nutrició (Badal, M. et al., 2010). A Barcelona són moltes les cooperatives de consum que han sorgit els darrers anys, perseguint aquest “dret a decidir” sobre els aliments que es consumeixen i la forma en com aquests es produeixen i distribueixen, i recolzant la pràctica de l'agricultura ecològica a petita escala. Però hi ha qui ha decidit fer encara un pas més i cultivar les seves pròpies hortalisses, com a mínim les de temporada. Els horts urbans, en aquest context, esdevenen una forma personal o col·lectiva de recuperar aquesta sobirania alimentària; són una alternativa al sistema agroalimentari actual, i és que escollir què volem menjar, tot i que no resulti fàcil, és quelcom que encara està a les nostres mans. 19
Rural and Urban Areas 2007. Nacions Unides, Departament de assumptes econòmics i socials. Divisió de població. En : http://www.un.org/esa/population/publications/wup2007/2007urban_rural.htm
125