Issuu on Google+

Un passeig per la filmografia de

Krzysztof Kieslowski

Krzysztof Kieslowski (Varsòvia, 1941-1996) és un director de cinema polonès caracteritzat per la seva constant reflexió sobre la condició humana, indagant en les nostres emocions, pors i obsessions. Es tracta d’un cinema intimista i simbòlic que, lluny de donar respostes, planteja provocadors interrogants enfrontant a l’espectador amb els seus propis valors. La seva capacitat per mostrar l’ànima dels personatges a través de les imatges és extraordinària. Realitza un ús intel·ligent dels colors per recrear ambients, relacionant-los amb els sentiments humans, generant estats d’ànim. A finals dels anys 80 realitzà per la televisió Decàleg, una obra representada en deu pel·lícules curtes d’una hora, on Kieslowski ens mostra les contradiccions morals de l’ésser humà, a través dels pecats contra els manaments de Moisés. Dos d’aquestes històries es convertirien en llargmetratge: No amarás (1988) i No matarás (1988) ,amb la que seria guardonat a Canes amb el Premi del Jurat. A La doble vida de Verónica(1991) Kieslowski entrellaça la vida de dues dones idèntiques físicament amb grans similituds, però de personalitats contraposades i que viuen en països diferents, unides per la mateixa essència vital. Abarca l’arquetip del doble de manera fascinant, on la identitat passa al primer plànol de la reflexió. Aquest film és d’una gran bellesa visual, la dansa entre música i imatges travessa la nostra pell per quedar-se en nosaltres. No en va la distorsió del color (tons marrons, taronges, sèpies...) reforça atmosferes, que en uns moments ens conforten, i en altres ens ofeguen. La seva trilogia Tres colores: Azul, Blanco i Rojo(1993-1994) dóna fe d’un treball estètic rigorós en la posada en escena, jugant amb els colors que li donen títol per generar sentiments. Azul és un cant al dolor i la soledat, a Blanco contemplem els sentiments extrems d’un matrimoni divorciat i Rojo, ens parla de l’amor per tal de ser lliures i navegar davant les dificultats de la vida, però va més enllà de l’enamorament afectiu, es tracta de la capacitat d’empatia. Els seus personatges es mouen entre l’individualisme i la solidaritat, el món de la imatge i el de la paraula; Kieslowski aconsegueix apropar aquests pols antagònics fins unir els seus destins. Moriria mesos després, per la qual cosa Rojo és considerada la seva pel·lícula-testament. Com diria el mateix autor, la seva filmografia parla de la necessitat de “comunicar-se a diferents nivells i enderrocar les barreres de la vergonya i el sentiment que ens prohibeix sentir-nos vulnerables”. A la biblioteca podeu trobar part de la seva filmografia: -No matarás (1988) -No amarás (1988) -La doble vida de Verónica (1991) -Tres colores: Azul (1993) -Tres colores: Blanco (1993) -Tres colores: Rojo (1994) ------------------------------------------------------------------------------------------------


Un passeig per la filmografia de krzysztof kieslowski