Page 1

La imatge del bibliotecari/ària Abril de 2014

El bibliotecari (1566) © Giussepe Arcimboldo (pintor barroc italià)


Quan els mitjans culturals i de comunicació s’han apropat a la figura del bibliotecari i, sobre tot, a la de la bibliotecària, sempre ho han fet emparats en els tòpics i els clixés. Aquesta imatge inexacta, freqüentment negativa i força arrelada a la societat, presenta al professional de la informació i la documentació d’acord amb diversos rols estereotipats. En el cas de les dones, el més estès és el de la bibliotecària grisa, avorrida, amargada i lletja, majoritàriament de mitjana edat, obsessiva de l’ordre i del silenci, generalment soltera, que duu el cabell recollit en un monyo, porta sabates còmodes, jaquetes de tweed o punt i ulleres. Després ens trobem el de la bibliotecària sensual, representat per una noia jove soltera, atractiva, intel·ligent i culta, que duu faldilla curta i ulleres de pasta. I, per últim, el de la bibliotecària revolucionària, perseverant, immersa en lluites socials o implicada en aventures i investigacions en les que calen els seus coneixements. Per una altra banda, el bibliotecari home, malgrat menys freqüent, acostuma a ser representat per un noi o senyor feminitzat, tímid i acomplexat, també amb ulleres, amb dependència materna i poca habilitat esportiva i social. Per il·lustrar tot això, la biblioteca us ofereix aquesta guia que presenta un bon grapat de bibliotecaris, llibreters i arxivers que pul·lulen al cinema, al còmic i a la literatura com a protagonistes o en papers secundaris. Descobrim-los! Totes aquestes referències les pots trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Les obres que trobaràs a la Biblioteca Vapor Vell apareixen amb el títol en vermell.

1


NOVEL·LA ARMIÑÁN, Jaime de. Los Amantes encuadernados. Madrid : Espasa, 1997. N Arm María Rosa Arana, bibliotecària, divorciada, de bona família i quaranta-quatre anys lúcids rep l’encàrrec d’organitzar la caòtica biblioteca del difunt Ramón Gimeno-Coes i un dia esbrina que aquest, a través dels llibres i el que es troba dins d’ells intenta explicar-li una història després de mort. BIBLIOTECÀRIA

AUDEGUY, Stéphane. La Teoria dels núvols. Barcelona : Empúries, 2006. N Aud La teoria dels núvols és una esplèndida novel·la que gira al voltant de la relació d’amistat amorosa entre Akira Kumo, un estilista japonès de 70 anys, i Virginie Latour, la jove bibliotecària que ha contractat per ordenar la seva immensa col·lecció de llibres sobre núvols. BIBLIOTECÀRIA

AUSTER, Paul. Brooklyn follies. Barcelona : Anagrama, 2008. N Aus Nathan Glass, un home de seixanta anys que acaba de superar una malaltia, ha decidit retirar-se a Brooklyn per passar els últims anys de la seva vida. Al barri, va assíduament a una cafeteria, on estreta vincles amb una cambrera, i a una llibreria regentada per un peculiar personatge. La casualitat el porta a coincidir amb el seu nebot Tom, amb qui havia perdut el contacte, que intenta guanyar-se la vida combinant els treballs de llibreter i taxista. Brooklyn els unirà de nou i construiran una relació que el temps havia interromput. LLIBRETER

BANERJEE, Anjali. La Llibreria de les noves oportunitats. Barcelona : Rosa dels Vents, 2012. N Ban Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter. En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l’Índia per guarir el seu cor cansat. Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l’aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. LLIBRETERA

BELLE, Logan. La Bibliotecaria. Barcelona : Planeta, 2013. N Bel Regina Finch s'ha guanyat a pols el seu lloc a la seu central de la Biblioteca Pública de Nova York. Però una trobada fortuïta amb Sebastian Barnes, milionari, reeixit fotògraf i principal mecenes del centre, transformarà la seva austera i avorrida existència en una vida plena d'acció, luxe, erotisme i noves experiències. BIBLIOTECÀRIA

2


BENNETT, Alan. Una Lectora poc corrent. Barcelona : Empúries [etc.], 2008. N Ben És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèlroig, a qui Sa Majestat no havia vist mai. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida. BIBLIOTECARI

DE BIBLIOBUS CHANDLER, Raymond. El Son etern. Barcelona : La Magrana, 2012. N Cha Los Angeles és una ciutat de contrastos, amb luxoses mansions bastides per milionaris i sòrdids carrers plens de gàngsters i assassins, i l'investigador privat Philip Marlowe és un testimoni d'excepció de les llums i les ombres de l'assolellada Califòrnia. Quan el general retirat Sternwood el contracta per seguir la pista d'un xantatgista anomenat Geiger, els deutes de joc, el tràfic de drogues i la venjança personal marquen els temps d'una investigació que per a Marlowe, cínic i materialista, aviat es converteix en un trencaclosques que s'ha de recomençar a cada peça resolta. BIBLIOTECÀRIA

CHEVALIER, Tracy. El Blau virginal. Barcelona : La Magrana, 2003. N Che En un intent de fer el possible per tirar endavant en la petita comunitat de Lisle-sur-Tarn, Ella Turner es canvia el cognom pel de Tournier. Però és en va i la sort no sembla posarse-li de cara. Sola en el món, Ella decideix investigar quin passat amaga el cognom de Tournier. La recerca la duu fins al personatge d'una llibretera, una dona d'aires ferotges anomenada Isabelle du Moulin. Isabelle, a qui tothom coneixia com a «la rogenca» pel color viu dels seus cabells, vivia turmentada i injuriada per la gent del poble, que l'acusava de bruixeria. LLIBRETERA

CLARK, Mary Higgins. La Misma canción. Barcelona : Plaza & Janés, 2008. N Cla En el passat, la família Carrington va protagonitzar un fosc cas policial, en què el jove Peter va ser el principal sospitós de la desaparició de la seva núvia en aquest llavors, tot i que la policia no va poder provar la seva implicació. Molts anys després Kay Hansing, la filla de l'antic paisatgista dels Carrington, es retroba amb un madur Peter, un home que la enlluerna immediatament i que no sembla en absolut tenir el perfil d'un assassí. Potser Kay hagi comès l'error de la seva vida: casar-se amb el seu enemic. BIBLIOTECÀRIA

COELHO, Paulo. Veronika decideix morir. Barcelona : Proa, 2004. N Coe Veronika és una adolescent que viu els somnis i desitjos de qualsevol noia de la seva edat: té una bona feina, freqüenta bars musicals, coneix nois, surt amb alguns d'ells... Però no és del tot feliç. Hi ha un buit, a la seva vida. Sap que li falta alguna cosa, i és per això que, un matí de novembre del 1997, Veronika decideix morir. En el seu camí cap a la mort, Veronika s'adona que cada segon de l'existència és una elecció entre viure i desistir. És llavors que experimenta sensacions noves i descobreix que sempre hi ha un altre sentit per a la vida. Però el temps és breu: ha decidit morir i aquest és un camí sense retorn.

BIBLIOTECÀRIA

3


COOLEY, Martha. L'Arxiver. Barcelona : Columna, 2000. N Coo La vida grisa i rutinària de Matthias s'altera quan una jove poeta, Roberta, apareix a la biblioteca on treballa i fa aflorar sentiments adormits i records enterrats. Matthias (que té al seu càrrec un arxiu de cartes del poeta T.S. Eliot a una dona americana, vetat al públic fins a l'any 2020) haurà ara de prendre decisions tenint en compte els errors del passat i afrontant riscos impensables abans que conegués Roberta. BIBLIOTECARI

CRESPO, Mario. Biblioteca Nacional. Madrid : Eutelequia, 2012. N Cre Biblioteca Nacional és una original paròdia que radiografia amb humor la situació de precarietat dels sobrequalificats espanyols. La tercera novel·la de l'autor és un joc literari en què personatges reals i ficticis es perden entre llibres i literatura, entre realitat i ficció. Pau Vila, trenta anys obsessionat amb la metafísica que sobreviu a Madrid amb una feina precària, és el protagonista d'aquesta història, la seva pròpia història; la d'una crisi d'identitat que el porta a descobrir que més enllà de la Biblioteca Nacional també hi ha vida. BIBLIOTECARI

CUNNINGHAM, Michael. Les Hores. Barcelona : Columna, 1999. N Cun Aquesta novel·la alterna una evocació dels últims dies de Virgínia Woolf, abans de suïcidar-se el 1941, amb la vida de dues dones: Clarissa Vaughan, una editora, i Laura Brown, una mestressa de casa. Cunningham fa convergir, amb una sorprenent facilitat i solidesa, la vida de tres dones, en les que s’entrellacen l’amor, la mort, l’esperança i la desesperació. BIBLIOTECÀRIA

DIVRY, Sophie. Signatura 400. Barcelona : Blackie Books, 2011. N Div Ni tan sols té nom. I és que ningú parla amb ella, com no sigui per demanar-li llibres en préstec. El seu consol: les bones lectures (sempre d'autors morts) i estar envoltada d'éssers fins i tot més tristos que ella. Es passa els dies ordenant, classificant, posant signatures. L’autora ens descriu la vida d’una bibliotecària neuròtica. BIBLIOTECÀRIA

ECO, Umberto. El Nombre de la rosa. Barcelona : Lumen, 2003. N Eco Valent-se de característiques pròpies de la novel·la gòtica, la crònica medieval, la novel·la policíaca, el relat ideològic en clau i l'al·legoria narrativa, El nom de la rosa narra les activitats detectivesques de Guillermo de Baskerville per aclarir els crims comesos a una abadia benedictina... i a aquesta apassionant trama ha de sumar-se l'admirable reconstrucció que no s'atura a l'exterior sinó que aprofundeix en les formes de pensar i sentir del segle XVI. BIBLIOTECARI

4


FITZGERALD, Penelope. La Librería. Madrid : Impedimenta, 2010. N Fit Florence Green viu en un minúscul poble costaner de Suffolk que el 1959 està literalment apartat del món, i que es caracteritza justament per «el que no té». Florence decideix obrir una petita llibreria, que serà la primera del poble. Adquireix així un edifici que porta anys abandonat, menjat per la humitat i que fins i tot té el seu propi i capritxós poltergeist. Però aviat es toparà amb la resistència muda de les forces vives del poble que, d'una manera cortès però implacable, començaran a acorralar-la. LLIBRETERA

FRABETTI, Carlo. El Libro infierno. Madrid : Alfaguara, 2002. N Fra Com Dante, el protagonista d'aquest llibre -i amb ell el perplex lector- ha de recórrer nou cercles infernals corresponents a altres tants pecats i penes. Però en aquesta biblioteca infern només hi ha un dimoni, el bibliotecari, i els condemnats són els propis llibres.

BIBLIOTECARI

HANFF, Helene. 84, Charing Cross Road. Barcelona : Empúries [etc.], 2005. N Han A l'octubre de 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda, envia una carta des de Nova York a Marks & Co, la llibreria situada al 84 de Charing Cross Road, a Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i moltes vegades sense un duro, la senyoreta Hanff li reclama al llibreter Frank Doel volums poc menys que introbables que apaivagaran la seva insaciable set de descobriments. LLIBRETER

IRVING, John. En una sola persona. Barcelona : Edicions 62, 2013. N Irv En una sola persona gira entorn de la vida d’en William Abbott, evocant al principi la seva infantesa, allà a la dècada dels 40, en un internat del seu poble, recordant la relació amb la bibliotecària que li recomanava lectures interessants. En acabar els estudis, en William visita diversos països europeus. A la seva adolescència, i gràcies a les diverses experiències sexuals que va tenint tant amb homes com amb dones, descobreix la seva bisexualitat. Un cop que arriba a l’edat adulta, en William es converteix en escriptor amb cert èxit de crítica i viu la pandèmia de la sida de Nova York dels inicis de la dècada dels 80. I és així, repassant moments importants de la seva vida, com el protagonista arriba fins a l’actualitat convertit en un home de setanta anys. BIBLIOTECÀRIA

ITURBE, Antonio. La Bibliotecaria de Auschwitz. Barcelona : Planeta, 2012. N Itu Sobre el fang negre d'Auschwitz que tot ho engoleix, Fredy Hirsch ha aixecat en secret una escola. En un lloc on els llibres estan prohibits, la jove Dita amaga sota el seu vestit els fràgils volums de la biblioteca pública més petita, recòndita i clandestina que hagi existit mai. BIBLIOTECÀRIA

5


KING, Stephen. “El Policia de la biblioteca” a medianoche. Barcelona : Debolsillo, 2009. N Kin

Las cuatro después de

A Sam Peebles se li demana fer un discurs en el Rotary Club, per això s’adreça a la biblioteca pública a cercar un llibre de consulta. Allà es trobarà amb Ardelia Lortz, una bibliotecària terrorífica i al Policia de la biblioteca, que reclama els llibres que no es tornen a la data. BIBLIOTECÀRIA

KING, Stephen. “Rita Hayworth y la redención de Shawshank” a Cuatro estaciones, I : primavera y verano. Barcelona : Random House Mondadori, 2004. N Kin La història comença amb Andy Dufresne, a qui se l'acusa d'assassinar la seva dona i l'amant d'aquesta, per la qual cosa és condemnat a dues cadenes perpètues consecutives a la presó de Shawshank. A partir d'aquí Andy es relaciona amb alguns reus de la presó, especialment amb un anomenat "Xarxa", el típic reu que aconsegueix coses dins de la presó. A aquest, Andy li demana només dues coses: un petit pic i un pòster de Rita Hayworth. BIBLIOTECARI DE PRESÓ

KOSTOVA, Elizabeth. L'Historiador. Barcelona : Edicions 62, 2005. N Kos Un vespre, tafanejant entre els prestatges de la biblioteca del seu pare, una noia troba un estrany llibre antic i unes quantes cartes groguenques. Les cartes van encapçalades per un enigmàtic Benvolgut i malaurat successor... que immediatament la capbussen en un món totalment impensable, un laberint on els secrets sobre e l passat del seu pare i el misteriós destí de la seva mare queden connectats amb un inconcebible maligne que s’amaga a les profunditats de la història. BIBLIOTECARI

KURZWEIL, Allen. La Gran complicación. Barcelona : Diagonal/Grup 62, 2001. N Kur Alexander Short és un meticulós bibliotecari que passa els seus dies dedicat a les minúcies del seu treball. A les vuit en punt torna a casa, on la seva dona francesa l'espera absorta en la producció dels seus llibres en 3D... BIBLIOTECARI

MAKKAI, Rebecca. El Devorador de libros. Madrid : Maeva, 2012. N Mak Lucy Hull, una jove resignada a treballar com a bibliotecària de llibres infantils en un remot poble de Missouri, ajuda habitualment al seu lector preferit-Ian Drake, un nen de deu anys obsessionat amb la lectura-a escollir llibres d'amagat de la seva mare, una dona autoritària que passa per la censura tot el que el nen vol llegir. La inèrcia existencial de Lucy la porta a tenir una vida de poques emocions, fins que es topa amb un dilema moral quan coneix el pla que ha preparat Ian per escapar del control de la seva mare.

BIBLIOTECÀRIA

6


MARTÍNEZ BIURRUN, Ismael. El Escondite de Grisha. Madrid : Salto de Página, cop. 2011. N Mar Grisha té els ulls blaus i una vida jaspiada de foscor . Dues vegades orfe amb només deu anys, ha après a moure entre adults i nens sense demanar ajuda, sense desvetllar els seus secrets . Cada tarda , en sortir de l'escola, es refugia a la biblioteca municipal , tanca els ulls i deixa que la seva mà es llanci a escriure un tor rent de paraules en un idioma llunyà.

BIBLIOTECARI

MAZETTI, Katarina. El Tipo de la tumba de al lado. Barcelona : Urano, 2010. N Maz La jove i culta vídua Desirée Wallin és bibliotecària. El seu marit Orjan va morir en un accident fa dos anys, i se sent realment sola. El pitjor de tot és que mentre el seu desig més profund és tenir un nen, el seu aspecte i el seu caràcter introvertit no l'ajuden a l'hora de conèixer gent. En les seves visites a la tomba de Orjan, nota els cridaners i vulgars arranjaments florals que el visitant de la tomba del costat realitza amb cura i dedicació. Molesta per haver de compartir aquest moment íntim amb aquest estrany personatge, Desirée no pot tan sols imaginar que molt aviat es bolcarà als braços d'aquest home amb aspecte de pagès. BIBLIOTECÀRIA

MENDIOLA, José María. El Cementerio de los ingleses. Barcelona : Edebé, 2006. JN Men Ningú porta flors al Cementiri dels Anglesos, en el vessant de la muntanya Urgull, a Sant Sebastià. Però una tarda d'estiu, es va poder veure una noia plorant davant d'un sepulcre. Després d'ella s'obria el misteri d'una llegenda familiar i d'un crim comès gairebé cent cinquanta anys enrere... BIBLIOTECARI

MIQUEL I PLANAS, Ramon. El Llibreter assassí de Barcelona. Barcelona : Montesinos, 1991. N Miq La llegenda del llibreter assassí és l'apassionant reconstrucció d'un dels pocs mites romàntics ambientats a Barcelona: l'obscura existència d'un vell monjo, dedicat a la venda de llibres preciosos, que va ser recreada per autors de la categoria de Charles Nodier o Gustave Flaubert. LLIBRETER

MONZÓ, Quim. “L’amor” a El Perquè de tot plegat. Barcelona : Quaderns Crema, 2007. N Mon L’arxivera i el futbolista son guapos, alts, intel·ligents i divertits. L’arxivera tracta amb menyspreu al futbolista i ell pensa que realment es fa la dura, que el vol tant com ell a ella. Un dia decideix parlar-li i l’arxivera aparentment no el fa cas. L’endemà, ella el tracta bé i l’estima més, li proposa viure junts i ell pensa quant li hauria agradat aquesta proposta fins fa molt poquet temps. ARXIVERA

7


MORLEY, Christopher. La Librería ambulante. Cáceres : Periférica, 2012. N Mor Som a la segona dècada del segle XX, en uns Estats Units encara rurals i de paisatges idíl·lics, on conviuen els vells carros i els novíssims automòbils; Roger Mifflin, un llibreter ambulant que desitja tornar a Brooklyn per redactar les seves memòries, ven la seva singular llibreria sobre rodes (al costat de la seva euga i el seu gos) a la ja madura senyoreta Helen McGill, qui decideix, farta de la monotonia de la seva vida, llançar-se a l'aventura i recórrer món. LLIBRETER/A

MORLEY, Christopher. La Librería encantada. Cáceres : Periférica, 2013. N Mor Segona part de La librería ambulante. Roger i Helen Mifflin regenten La Llibreria Encantada, on van, d'un costat o un altre de Nova York, tot tipus de personatges singulars, inclosos joves publicistes, farmacèutics alemanys i guapíssimes hereves. Sembla que tot està en calma en aquesta llibreria encantadora (mai millor dit) i en la plaent vida d'aquests personatges insòlits ... però no és així: ens trobem just al final de la Primera Guerra Mundial, enmig d'una època convulsa, plena d'avenços tècnics, emocions contradictòries i molt suspens. LLIBRETER/A

MYRON, Vicki. Dewey : el gatet de biblioteca que va commoure el món. Barcelona : Ara Llibres, 2009. N Myr Una gèlida nit de gener de 1988, la Vicki troba un gatet abandonat a la bústia de retorn de llibres de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa, on treballa. Aviat la gent de la biblioteca descobreix que en Dewey no és un gat qualsevol, sinó que es tracta d’un ésser especial que transformarà la vida de tots els que l’envolten. BIBLIOTECÀRIA

NIFFENEGGER, Audrey. La Mujer del viajero en el tiempo. Barcelona : Grijalbo, 2005. N Nif Henry és bibliotecari i pateix una estranya disfunció genètica que el fa viatjar involuntàriament en el temps; Clare, la seva dona, és artista. El seu amor és apassionat i només aspiren a portar una vida normal. No obstant això, els viatges al passat i al futur d'Henry, que de vegades produeixen situacions comprometedores i altres divertides, són un desafiament a la seva relació. BIBLIOTECARI

NIX, Garth. Lirael : [la guardiana de la memòria]. Barcelona : RBA [etc.], 2005. JN Nix Qui és Lirael? Catorze anys han passat des que l’Abhorsen Sabriel fes fugir el malvat Kerrigor més enllà del novè portal i ajudés a restaurar el rei Pedrenyal al tron del Vell Regne. La Lirael s’ha educat entre les noies del Clayr, tot i que mai se n’ha sentit vertaderament filla. No té el do de la clarividència, dret de naixement de les Clayr, i se sent diferent, insegura de la seva identitat. Acompanyada de la seva amiga fidel, la Gossa Deshonrosa, i sota la creixent amenaça d’un mal mil-lenari, la Lirael ha d’embarcar-se en una missió desesperada. A les seves mans està el destí del Vell Regne. En aquesta continuació de Sabriel, obra guanyadora de l’Aurealis Award a Austràlia, Garth Nix teixeix una trama fascinant plena de descobriments, perills i sorpreses. BIBLIOTECÀRIA

8


NIX, Garth. La Novena Porta. Barcelona : RBA [etc.], 2006. JN Nix Alliberat de la seva presó subterrània, un antic nucli del mar ha ressorgit. Intenta escapar dels hemisferis de plata que el tenen retingut i impedeixen que aflorin els seus poders terribles. La Lirael, recentment anomenada Furura Abhorsen, sap que el destí del món es troba a les seves mans. Amb l'ajuda dubtosa dels seus companys, en Sam, la Gossa Deshonrosa i en Marruix, la Lirael emprèn una missió perillosa. La resposta es troba en algun lloc de la Vida o la Mort. Però, serà capaç una antiga ajudant de bibliotecària de descobrir la manera de vèncer el Destructor abans que no sigui massa tard? En aquesta cloenda de la trilogia Abhorsen, guanyadora de dos premis Aurealis, Garth Nix teixeix una trama fascinant plena de descobriments, perills i sorpreses. BIBLIOTECÀRIA

PÉJU, Pierre. El Librero Vollard. Salamanca : Témpora, 2004. N Pej Teresa, una mare sense feina, i Eva, la seva filla, acaben d'instal·lar-se a una ciutat de províncies... Un dia, a la sortida del col·legi, una camioneta atropella la nena. El conductor, Étienne Vollard, un home gros, enorme, i llibreter de professió, consternat per l'accident es manté al costat de la nena durant la seva convalescència. Allà, al costat del seu llit, Vollard recorrerà a les històries i als llibres que poblen el seu cap per intentar salvar-la. LLIBRETER

PIRANDELLO, Luigi. El Difunt Mattia Pascal. Barcelona : Proa, 2002. N Pir Un home anomenat Mattia Pascal deixa un manuscrit a un bibliotecari per a que sigui obert quan passin cinquanta anys de la seva tercera, darrera i definitiva mort.

BIBLIOTECARI

RUIZ ZAFÓN, Carlos. L'Ombra del vent. Barcelona : Planeta, cop. 2006. N Rui Daniel Sempere troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida. Una matinada del 1945, un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós, amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de les últimes esplendors del Modernisme a les tenebres de la postguerra. BIBLIOTECARI

SANMARTIN FENOLLERA, Natalia. El Despertar de la señorita Prim. Barcelona : Planeta, 2013. N San Els habitants de San Ireneo de Arnois han decidit declarar la guerra a les influències del món modern i tornar a l’essencial. Atreta per un suggestiu anunci al diari, Prudència Prim arriba a aquest petit lloc per a organitzar la biblioteca de l'Home de la Butaca, un home intel·ligent, profund i conreat, però sense gens de delicadesa. BIBLIOTECÀRIA

9


SANTOS, Care. L'Aire que respires. Barcelona : Planeta, 2013. N San La Virgínia acaba d'heretar el negoci familiar: la llibreria Palinur. Entre el munt d'exemplars, pols i papers que el seu pare va acumular, aviat sorgeix la història de la Carlota Guillot i la recerca d'un llibre, fonedís i capritxós, que va formar part d'una de les biblioteques particulars més sibarites de la Barcelona napoleònica. Una història que s’estén al llarg de les dècades més convulses del segle XIX, en què la ciutat va assistir, incrèdula, a una transformació cabdal: l'enderrocament de les muralles i la urbanització del seu passeig més emblemàtic, la Rambla. LLIBRETERA

SAVAGE, Sam. Firmin : aventuras de una alimaña urbana. Barcelona : Seix Barral, DL 2010. N Sav Nascut a una petita llibreria d'un decadent barri de Boston, Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines d'un llibre tallat a tires. Però ràpidament comprèn que una rata culta és una rata solitària. Marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que Firmin navega pels carrers ombrívols a la recerca d'amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedors. LLIBRETER

SETTERFIELD, Diane. El Conte número tretze. Barcelona : Empúries, 2007. N Set Les vides de ficció que Vida Winter ha anat inventant al llarg de sis dècades, i que l'han fet rica i famosa, resulten ser un sòlid escut que amaga el seu tràgic i terrorífic passat, impossible d'afrontar i sempre soterrat. Ara, vella i malalta, atrapada a casa seva i sense possibilitat de moure's, no podrà escapar a la seva pròpia història. 'Digue'm la veritat'. Tres paraules que es claven a l'ànima de la jove biògrafa i llibretera Margaret Lea, que ha estat escollida per reconstruir i explicar la vida de Vida Winter. LLIBRETERA

SLOAN, Robin. La Llibreria del Senyor Penombra, oberta les 24 hores. Badalona : Ara Llibres, 2013. N Slo La llibreria del senyor Penombra és un lloc, sens dubte, estrany. Però, després de treballar-hi uns quants dies, en Clay Jannon s’adonarà que ho és encara més del que sembla. Un relat sobre conspiracions, secrets i misteris, on la nostàlgia del paper i la vertiginositat de la tecnologia s’uneixen per crear un univers únic. LLIBRETER

STARLING, Belinda. La Encuadernadora de libros prohibidos. Barcelona : RBA, 2010. N Sta Dora Damage sap que està a la misèria, atrapada al Londres victorià entre la malaltia del seu marit, Peter, incapaç de tirar endavant la petita impremta familiar. La presència de la seva filla Lucinda farà que Dora decideixi encarregar-se de la vella impremta. Perseguida pels prestadors, Dora recorre les llibreries fins que troba al senyor Diprose i les seves edicions pornogràfiques, els encàrrecs de les quals ha de realitzar en el més absolut secret, enquadernant-les amb tot luxe i filigranes, destinades a una enigmàtica i acabalada societat denominada dels Nobles Salvatges. LLIBRETER

10


TAFALLA, Marta. La Biblioteca de Noé. Barcelona : Herder, 2006. N Taf Un estiu sembrat de festius delictes que la policia no aconsegueix aturar. Una fidel bibliotecària convençuda que l'escriptura pot salvar-ho tot. Estranys activistes que esgoten els últims fervors de la joventut. Una maleta comprometedora. Una petició. Un pacte. Una traïció. Marta Tafalla teixeix amb fantasia i humor fils d'un conte que transcorre entre les profunditats fosques d'Alemanya i els subterranis de la ciutat de Barcelona. BIBLIOTECÀRIA

ULITSKAIA, Liudmila. Sóniechka. Madrid : Anagrama, DL 2007. N Uli Sonia, una noia jueva poc agraciada, confereix als personatges de ficció la mateixa categoria que a les persones. En Sverdlovsk, on treballa a una biblioteca, coneix al pintor Viktorovich, que ha viatjat molt per Europa i complert diversos anys de reclusió en un camp de treball soviètic. Segueixen anys de felicitat conjugal coronada amb el naixement de la filla de tots dos, Tania. Sóniechka és una narració subtil sobre la destinació d'una dona corrent, a través del qual llegim la història de la Rússia del segle passat: el règim soviètic i el seu enfonsament. BIBLIOTECÀRIA

VICENS ESCANDELL, Miquel. La Soletat del llibreter. Palma de Mallorca : El Tall : Institut d'Estudis Baleàrics, 2009. N Vic La ciutat està trasbalsada. De matinada s'ha pres foc una llibreria de referència al carrer de Sant Miquel i d'entre les runes bestreuen el cos sense vida del seu propietari, un antic lluitador antifranquista. Tanmateix l'informe forense certificarà allò que es preveia, que el llibreter ja era mort quan es declarà l'incendi. L'han assassinat. LLIBRETER

ZUSAK, Markus. La Lladre de llibres. Barcelona : La Campana, 2007. N Zus La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. BIBLIOTECÀRIA

ZWEIG, Stefan. Mendel el de los libros. Barcelona : Acantilado, 2009. N Zwe Narra la tràgica història d'un excèntric llibreter de vell que passa els seus dies assegut sempre a la mateixa taula en un dels molts cafès de la ciutat de Viena. El 1915 Jackob Mendel és enviat a un camp de concentració, acusat injustament de col·laborar amb els enemics de l'Imperi austrohongarès. Breu i brillant relat sobre l'exclusió a Europa en la primera meitat del segle XX. LLIBRETER/BIBLIOTECARI

11


CÒMIC MINAVERRY, Ignacio. Dora. Madrid : Sinsentido, cop. 2012. C Min Dora explica la història de l’espia amateur, Dora Bardavid, que a la dècada dels 60 inicia una investigació de recerca de nazis a Alemanya, França i Argentina. ARXIVERA

SCHUITEN, François. PEETERS, Benoît. El Archivista. Barcelona : Norma, 2001. C Sch La feina de l’arxiver consisteix en reconstruir un món mític a través d’antics documents. Nova edició, corregida i augmentada del tercer capítol del cicle Las ciudades oscuras.

ARXIVER

CONEIXEMENTS BOLLMANN, Stefan. Las Mujeres, que leen, son peligrosas. Madrid : Maeva, cop. 2006. 30.055.2 Bol Relegades tradicionalment a un paper secundari i sovint passiu a la societat, les dones van trobar molt aviat en la lectura una manera de trencar les estretors del seu món. La porta oberta al coneixement, la imaginació, l'accés a un altre món, un món de llibertat i independència, els ha permès desenvolupar-se i adoptar, a poc a poc, nous rols en la societat. A través d'un recorregut per les nombroses obres d'art que reflecteixen l'estreta relació entre llibres i dones, Stefan Bollmann ret un sentit homenatge a les dones i confirma l'excepcional poder que confereix la lectura. BIBLIOTECÀRIES

SEIERSTAD, Asne. El Llibreter de Kabul. Barcelona : Edicions 62, 2004. 308(581) Sei Quan el novembre de 2001, amb la caiguda del règim talibà, Åsne Seierstad entra per primera vegada a Kabul amb l’Aliança del Nord, una de les primeres persones amb qui es troba és un senyor elegant i de cabells blancs, el llibreter Sultan Khan, un patriota afganès i cap de família. Després de passar setmanes enmig de la pols dels trets de guerra i dels murs de pedra, poder fullejar un llibre li suposa un gran alleujament. Els prestatges del Sultan són plens a vessar de volums en diverses llengües, reculls de poesia, llegendes afganeses, novel·les, i és un venedor hàbil i bon conversador: “Primer, els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me’ls van tornar a cremar”. LLIBRETER

12


CINEMA Cadena perpetua. Frank Darabont (1994). DVD Cad Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne (Tim Robbins), després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment de Xarxa (Morgan Freeman), el cap de la màfia dels suborns. BIBLIOTECARI DE PRESÓ

La Decisión de Sophie. Alan J. Pakula (1982). DVD Dec Estiu de 1947. Stingo, un jove aspirant a escriptor, s'instal·la a una pensió familiar de Brooklyn. La seva tranquil·litat es veurà aviat torbada per la terrible discussió d'una parella que viu al pis de dalt. Quan coneix als amants queda captivat pel seu encant i simpatia. Ella, Sophie Zawistowska, és una bella emigrant polonesa i catòlica. Ell, Nathan Landau, un encantador i desequilibrat científic jueu. A poc a poc, Stingo es converteix en el seu millor amic. Sophie, filla d'un il·lustre professor polonès, va sobreviure al camp d'extermini d'Auschwitz, però viu turmentada pel seu passat.

BIBLIOTECARI The Mummy. Stephen Sommers (1999). DVD Mum Durant una batalla a Egipte, el legionari Rick O'Connell i un company descobreixen les ruïnes de Hamunaptra, la ciutat dels morts. Algun temps després tornen al mateix lloc amb una egiptòloga/bibliotecària i el seu germà. Allà coincideixen amb un grup d'americans, desitjosos de córrer aventures, que acabaran provocant la resurrecció de la mòmia d'un diabòlic sacerdot egipci que intenta desesperadament recuperar a la seva estimada. BIBLIOTECÀRIA

The Mummy returns. Stephen Sommers (2001). DVD Mum Han passat deu anys, Rick O'Connell (Brendan Fraser) s'ha casat amb Evelyn (Rachel Weisz), i tots dos són pares del petit Alex (Freddie Boath), de vuit anys. Quan, després d'una sèrie d'esdeveniments, la mòmia de l'antic sacerdot egipci Im-Ho-Tep és ressuscitada per una estranya secta al British Museum, i la maledicció mil·lenària del Rei Escorpí -que sis mil anys enrere va trair al déu Anubis- el torna a la vida, el xoc entre les dues forces malignes desencadenarà el caos al món... si Rick i Evelyn no aconsegueixen evitar-ho. BIBLIOTECÀRIA

El Nombre de la rosa. Jean-Jacques Annaud (1986). DVD Nom George Bailey (James Stewart) és un honrat i modest ciutadà que dirigeix i manté a flotació un petit banc familiar, tot i els intents d'un poderós banquer per arruïnar-lo. La Nit de Nadal de 1945, aclaparat per la sobtada desaparició d'una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho passa una cosa extraordinària.

BIBLIOTECARI

13


Notting Hill. Roger Michell (1999). DVD Not William (Hugh Grant), propietari d'una llibreria al popular barri londinenc de Notting Hill, coneix a Anna Scott (Julia Roberts), l'estrella més rutilant del firmament cinematogràfic. Des del moment en què l'actriu entra a la seva botiga, William comença a festejar-la. LLIBRETER

¡Qué bello es vivir!. Frank Capra (1946). DVD Que George Bailey (James Stewart) és un honrat i modest ciutadà que dirigeix i manté a flotació un petit banc familiar, tot i els intents d'un poderós banquer per arruïnar-lo. La Nit de Nadal de 1945, aclaparat per la sobtada desaparició d'una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho passa una cosa extraordinària.

BIBLIOTECÀRIA

Star wars. Episodio II : el ataque de los clones. George Lucas (2002). DVD Gue Corren tenebrosos temps per la República, que continua embolicada en lluites i sumida en el caos. Un moviment separatista, format per centenars de planetes i poderoses aliances encapçalades pel misteriós comte Dooku, amenaça la galàxia. Ni tan sols els Jedi semblen capaços de conjurar el perill. Aquest moviment provoca l'esclat de les guerres clons, que representa el principi de la fi de la República. Per aplanar el camí, els separatistes intenten assassinar a la senadora Padme Amidala. Per a evitar futurs atemptats, la seva seguretat és encomanada a dos cavallers Jedi ... BIBLIOTECÀRIA

Su otra esposa. Walter Lang (1957). DVD Su o Bunny Watson, una persona de prodigiosa memòria, té al seu càrrec els arxius d'una important cadena televisiva. Però, quan arriba a l'empresa l'enginyer Richard Summer, que acaba d'inventar un revolucionari cervell electrònic, la incertesa s'apodera no només de Watson, sinó també de tots els empleats, que temen perdre els seus llocs de treball. BIBLIOTECÀRIA

El Sueño eterno. Howard Hawks (1946). DVD Sue Un general milionari i excèntric té dues filles que estan involucrades en assumptes més aviat tèrbols. Decideix llavors trucar al detectiu privat Philip Marlowe perquè resolgui els seus problemes familiars. Quan Marlowe comença a investigar, descobreix molt aviat que les diverses ramificacions de l'assumpte el converteixen en un autèntica embolic. BIBLIOTECÀRIA

14


Tienes un e-mail. Nora Ephron (1998). DVD Tie Kathleen Kelly, la propietària d'una petita llibreria de contes infantils, veu perillar el seu negoci quan una cadena de grans llibreries obre un local al costat de la seva botiga. Quan coneix a Joe Fox, el fill de l'amo de la cadena, sentirà immediatament per ell una gran antipatia. El que tots dos ignoren és que mantenen una relació per correu electrònic. LLIBRETERA

Guia de lectura elaborada a partir de la guia: Bibliotecaris de pel·lícula : la informació i la documentació en el món cinematogràfic. Barcelona : UB. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, 2012. I de la inestimable ajuda de nombrosos bibliotecaris i bibliotecàries de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Servei de préstec Aquest servei ofereix la possibilitat de treure fins a 30 documents de la biblioteca: 15 llibres (fins a 3 de la mateixa temàtica) i revistes durant 30 dies 6 dvd durant 30 dies 9 altres documents (CD, CD-rom) durant 30 dies

15


Biblioteca Biblioteca Vapor Vell Ptge. Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona Tel. 934 097 231 A/e. b.barcelona.vv@diba.cat Web: www.bcn.cat/bibvaporvell Xarxes socials: www.facebook.com/bibvaporvell http://twitter.com/bibvaporvell http://open.spotify.com/user/vaporvell www.musictecaris.org

Horari d’hivern Dilluns: 10 a 14 h i 16 a 21 h. Dimarts: 10 a 21 h Dimecres: 10 a 14 h i 16 a 21 h Dijous: 10 a 14 h i 16 a 21 h Divendres: 10 a 21 h Dissabte: 10 a 14 h i 16 a 21 h

Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre): dissabtes tarda tancat

16

La imatge del bibliotecari/ària  

Guia de lectura de l'exposició "La imatge del bibliotecari/ària" (abril 2014).

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you