__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

BLUES A FONS BUTLLETÍ INFORMATIU DEL “FONS DE BLUES” DE LA BIBLIOTECA TECLA SALA

·

L’HOSPITALET

HIVERN 2015. NÚM. 4

Notes de pas: Inauguració oficial a St Louis, Missouri, del National Blues Museum, 2 d’abril de 2016 www.nationalbluesmuseum.org Bad Music Radio torna al febrer, després de set mesos de silenci. Bona notícia! www.badmusictv.com/ L’últim programa, el Bad Music 76 va estar dedicat a Willie Dixon

HISTÒRIA DEL BLUES DE CHICAGO - 1947/1957 Després de la guerra, a causa de la prohibició de gravar discos, de part del president del sindicat de músics, Sam Petrillo, i també a l'abandonament del blues per part de les multinacionals, proliferaren multitud de discogràfiques independents, dedicades exclusivament al disc per a negres. Aquestes empreses reproduïen la música dels clubs i dels bars. Al principi, enregistraren el Jump blues de Kansas City, i el blues amanerat dels crooners negres, de moda en aquella època, que actuaven als clubs de categoria.

Aviat però, se'n adonaren que els nous immigrants vinguts durant la guerra no compartien aquests gustos sofisticats. Als bars més populars del South Side, on vivien, hi triomfaven una colla de bluesmen semi professionals que, com ells, provenien del sud. Un nou mercat que s’havia d’explotar. Així ho va entendre i ho va fer la Chess Records, la discogràfica dels germans Chess, dos jueus polonesos arribats el 1937 a EEUU fugint del nazisme.

en relació a la música del decenni anterior. Era el retorn dels sons aspres i dramàtics, dels riffs repetitius del blues del Delta, però amb guitarres elèctriques, i lletres amb un contingut urbà.

Miquel Abella

Des del punt de vista estilístic, era un canvi regressiu

Contingut:

SOUTH SIDE BLUES El South Side blues, es convertí en el blues modern de Chicago. Les bandes més característiques constaven de dues guitarres, harmònica, piano, bateria, baix elèctric Fender, o contrabaix. Els amplificadors anaven saturats de volum, les guitarres elèctriques es tocaven amb ‘bottleneck’,les harmòniques Honer sobreamplificades, imitaven la sonoritat d’un saxo; tot

Músics del South Side

2

per aconseguir un so potent i agressiu. Els encants de Maxwell Street eren el lloc de

Muddy Waters

2

trobada dels músics nou vinguts.

Howlin’ Wolf

2

Chess Records

3

Chicago Blues 1940

3

Bluebird Sound

3

Willie Dixon

4

Llogaven una presa de corrent a qualsevol veí, i així podien tocar al carrer amb la guitarra elèctrica. La majoria de les grans figures passaren pel mercat, abans de tocar en els clubs i enregistrar. M. A.


Pàgina 2

BLUES A FONS · 4

MÚSICS.

CHICAGO SOUTH SIDE

Del Chicago South Side, uns quants noms. De tots ells trobareu gravacions al ‘Fons de blues i música negra’ de Tecla Sala Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Little Walter, Sonny Boy Williamson II, Elmore James, Willie Dixon, Jimmy Rogers, Jimmy Reed, Sunnyland Slim, Otis Spann, Eddie Boyd, Pinetop Perkins, J.B. Hutto, J.B. Lenoir, Earl Hooker, Johnny Young, Snooky Pryor, Carey Bell, Junior Wells,... Amb els anys, el South Side es va massificar, va aparèixer i va créixer un segon gran gueto a la ciutat, el West Side, i aquí es va desenvolupar un nou i darrer estil de blues propi de Chicago: el west side sound, però això és una altra història i l’explicarem en un altre Blues a Fons.

MUDDY WATERS. The blues had a baby and they named rock and roll. Muddy Waters El blues va tenir un fill i li van dir ‘rock & roll’

(MCKINLEY MORGANFIELD )

Nació en abril de 1915 y curiosamente murió también en abril de 1983 en la ciudad a la que había llegado con solo 28 años para crear un nuevo estilo, el blues eléctrico de Chicago, que sería una parte importante de la base de la música pop anglosajona de la década de los sesenta. Su figura fue, y sigue siendo hoy, un gigantesco símbolo de la fuerza con la que arrollan los ‘cantos

HOWLIN’ WOLF.

rodados’ de la tradición afroamericana (…) Muddy Waters actuó dos veces en Barcelona, en 1968 y 1976, ambas en el Palau de la Música. Vicente Zúmel A: Muddy Waters. Monográfico (Bad Music, 2002). També pots consultar els 17 CDs i un DVD de Muddy Waters del ‘Fons de Blues’.

(CHESTER BURNETT)

La canción Moanin’ at midnight empieza diciendo: “alguien está llamando a mi puerta. Estoy tan hecho polvo que no sé dónde ir”. Así era Wolf: un tipo que arrastraba heridas indelebles de una infancia terrorífica. Un grandullón que infundía miedo a todos los que se cruzaban con él. Un genuino artista y creador

que, con su rudo arte, dibujó un cuadro de rabia y vitalidad extrañamente actual. A través de su voz, cruda e hipnótica, Wolf escupe toda su ira y su miedo, y también con ella logra acariciar nuestros pensamientos más oscuros. Es pura expresión, capaz de transmitir todos los sentimientos, desde la ira a la

más devastadora de las tristezas, pasando por la furia homicida. El blues de Wolf (19101976) es, en definitiva, la exacta medida de sí mismo. De ahí el inmenso poder y la fuerza de su música, de una fiereza indestructible tanto tiempo después. Mar Padilla, a JotDown, Mis hombres favoritos: Howlin’ Wolf


Pàgina 3

BLUES A FONS · 4

CHESS RECORDS Chess Records, dels germans Leonard i Phil Chess, va ser la productora de molts singles i àlbums que avui en dia es consideren fonamentals pel blues i també pel rock. Chess Records va ser considerat el major segell de blues dels Estats Units, amb figures com ara Muddy Waters, Howlin 'Wolf, Little Walter, Etta James, Chuck Berry i Bo Diddley.

CHICAGO BLUES 1940. Músics inquiets i creatius, l’Anna, el Pep i el Toni, els Teoría del Taburete, han creat l’espectacle Chicago Blues 1940, en el què fan referència als músics de l’època i la seva realitat social. El crack de 1929, la profunda crisi que el va seguir, les migracions des de el sud rural cap al nord industrialitzat, la segona guerra

Willie Dixon va ser un dels principals productors, compositors i arranjadors de la firma Chess Records Sound. Chess Records va tenir diverses ubicacions dins el South Side de Chicago. La més famosa: el 2120 S. Michigan Avenue, des de 1956 a 1965. Al llarg d’aquests anys, figures com Willie Dixon, Chuck Berry, Bo Diddley i Sonny Boy Willi-

TEORÍA DEL TABURETE .

amson II van gravar al llegendari estudi. Més tard, va ser immortalitzat pels Rolling Stones a 2120 South Michigan Av., un instrumental gravat durant la primera gira americana del grup el 1964. Els Stones van gravar als Chess Records en dues ocasions més. El 1993, la vídua de Willie Dixon, Marie, va comprar l'edifici, avui és la llar de la Willie Dixon's Blues Heaven Foundation.

mundial, l'aparició de l'electricitat en els instruments, el canvi d'una realitat rural per una d'urbana... Tots aquests elements varen ser determinants en el blues de Chicago, un estil que va deixar la seva empremta en generacions posteriors contribuint de manera essencial a l’aparició del rock&roll.

BLUEBIRD SOUND.

ABANS DEL SOUTH SIDE

Cap als anys 30, nous músics arribats a Chicago del sud profund van aportar un cert to rural al blues de Chicago. Entre 1935 i 1937, l’escena del blues de Chicago estava dominada per formacions compostes de guitarra, piano, baix, a vegades bateria o washboard i algun instrument de vent, com l’harmònica. Aquest

era el so batejat com a Bluebird (referència a la discogràfica de música ‘ètnica’ Bluebird); també com a Melrose Sound, degut a la influència del productor Lester Melrose, gran dominador del blues de Chicago d’aquella l’època. Big Bill Broonzy, Sonny Boy Williamson I, ...

But you know I'm him Everybody knows I'm him. Well you know I'm the hoochie coochie man. Willie Dixon


BIBLIOTECA TECLA SALA Av. Josep Tarradellas, 44 08901 L’HOSPITALET Telèfon: 93 260 24 84 Correu: bhospitaletts@l-h.cat

El blues són les arrels i les altres músiques són els fruits. És millor mantenir les arrels

Transports: Metro L1: Torrassa Autobús interurbà: L12 i L16

vives perquè això significa millors fruits a partir d’ara. El blues és l’arrel de tota la música americana. Mentre la música americana sobrevisqui, el blues també sobreviurà.

Horari: Dilluns, de 15.30 a 21h. De dimarts a divendres, de 9 a 21h. Dissabtes, de 10 a 14h i de 15 a 20 h. Nadal, Setmana Santa i estiu: horaris especials

WILLIE DIXON.

The blues are the roots and the other musics are the fruits. It’s better keeping the roots alive, because it means better fruits from now on. The blues are the roots of all American music. As long as American music survives, so will the blues.

Willie Dixon L’últim programa emès de Bad Music Radio, el 76, és un homenatge a Willie Dixon. http://www.scannerfm.com/bad-music-76-willie-dixon/

I AM THE BLUES

Tot i semblar presumptuós, ningú no li discuteix a Willie Dixon l’afirmació: I am the blues. Així va titular un àlbum l’any 1970 i també la seva biografia, a finals dels 80. Baixista, guitarrista, cantant, compositor, productor, descobridor de talents, Dixon va haver de passar per una penitenciaria, va adquirir consciència social i política, va disputar més de 100 combats de boxa,... Però finalment, la música el va trobar. Al llibre La gran enciclopedia del Blues, Gerard Herhaft diu que Dixon fou el productor per excel·lència del blues de Chicago: va saber conservar la potència del blues del Delta, amb aquella sensació d’urgència vital i, al mateix temps,

dotar-lo d’una disciplina i enquadrar-lo amb arranjaments comercials per obtenir un resultat memorable. Va utilitzar les qualitats del blues del Delta (ritmes sincopats, riffs repetitius fins l’hipnosi i cant vehements) però dins el contaxte urbà i orquestral per crear una música salvatge i civilitzada al mateix temps. Lester Melsrose, amb el Bluebird Sound, va apropar el blues del Delta al blues urbà de Chicago; Dixon va fer del blues de Chicago una versió urbana, gens edulcorada del blues del Delta. Aquesta fórmula es va adaptar perfectament als pesos pesats de la Chess: Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Sonny Boy Williamson II, Little Walter, Bo Diddley, Chuck Berry,...

Profile for Biblioteca Tecla Sala

Blues a fons, núm. 4  

Butlletí informatiu del "Fons de Blues" de la Biblioteca Tecla Sala

Blues a fons, núm. 4  

Butlletí informatiu del "Fons de Blues" de la Biblioteca Tecla Sala

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded