Issuu on Google+

        “Jo era molt xerraire, però no em deixaven parlar... Llavors vaig llegir  molt. Perquè, com que no podia parlar, bé havia de fer alguna cosa o una  altra”         

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ    (Santa Coloma de Farners 1913 ‐ Barcelona 1985) 

                                             

100 anys del seu naixement     


VIDA    Salvador  Espriu  i  Castelló  (Santa  Coloma  de  Farners,  1913 ‐ Barcelona, 1985).  Poeta, dramaturg i novel∙lista català, considerat un dels  renovadors,  junt  amb  Josep  Pla  i  Josep  Maria  de  Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.    Fill  de  Francesc  de  Paula  Espriu  i  Torres,  un  home  de  caràcter  obert,  sociable  i  lliurepensador,  llicenciat  en  Dret  per  la  Universitat  de  Barcelona  i  que  exercia  de  notari  i  Escolàstica  Castelló  i  Molas,  una  dona  tímida,  discreta i molt religiosa.    A  causa  de  la  feina  del  pare,  la  família,  originària  d'Arenys  de  Mar, poble costaner situat a la comarca del Maresme entre els pobles de Caldes d'Estrac i Calella, a quaranta quilòmetres de Barcelona, va  haver  de  traslladar  ‐  se  a  Santa 

Coloma de Farners. En aquest poble de la comarca de la Selva és  on van néixer els tres  fills  grans  de  la  parella:  Francesc,  Salvador  i  Josep.  Més  tard,  també  per  motius  laborals, la família es va tornar a traslladar, aquesta vegada a Barcelona, on van néixer  les  dues  germanes  petites  de  Salvador,  Maria  Isabel  i  Maria  Lluïsa.  Gràcies  a  la  bona  situació  econòmica,  per  la  feina  del  seu  pare,  es  podien  permetre  mantenir  la  casa  d'estiueig  al  carrer  de  la  Perera  d'Arenys  de  Mar,  poble  on  residien  tots  els  seus  familiars.  Com  Espriu  va  dir  en  una  entrevista  que  li  van  fer  a  Ràdio  Arenys:  "El  meu  pare  i  la  meva  mare,  i  tots  els  meus  avantpassats,  fins  almenys  a  la  segona  meitat  del  segle  XVIII,  que  és  allà  on  jo  arribo  a  saber  alguna  cosa  dels  de  casa,  tots  són  o  eren  nascuts  a  Arenys".  Salvador era un nen entremaliat i juganer. Va  anar  a    pàrvuls  a  l'Escola  Montessori  i  va  fer  educació  primària  a  l'Escola  Alemanya.  Els  moments  més  feliços  els  passava  a  la  casa  pairal, on tenia molts amics i es passava el dia  rondant  per  la  vila.  Un  dels  llocs  que  més  freqüentava  era  la  casa  de  les  germanes  Draper,  amigues  de  la  família,  que  sempre  obsequiaven  els  infants  amb  caramels  i  xocolata. Un altre lloc que visitava era la casa  de  la  tieta  Maria  Castelló,  que  tenia  en  una  paret  sis  gravats  sobre  la  història  bíblica  d'Esther,  dels  quals  va  treure  la  idea  d'escriure,  més  endavant,  Primera  història  d'Esther.  

2


A  començament  de  la  dècada  dels  20,  la  casa  dels  Espriu  va  patir  una  profunda  sotragada  ja  que  els  cinc  germans  van  agafar  alhora  el  xarampió.  Salvador  va  trigar  molt  de  temps  a  restablir  ‐  se  i  va  haver  de  passar  una  bona  temporada  al  llit.  Per  afavorir la recuperació, el van portar a Viladrau. Dos anys més tard, el seu germà gran  Francesc va morir en caure al port d'Arenys, que estava en obres.   Aquesta mort i la malaltia li van canviar la vida. De  nen  juganer  i  trapella,  va  passar  a  ser  un  nen  delicat, sempre amb el perill de recaure, obligat a  passar  llargues  temporades  al  llit.    A  causa  d'aquestes etapes de convalescència, va convertir‐ se  en  un  amant  de  tot  tipus  de  literatura,  però  sobretot  se  sentia  atret  per  llibres  de  religió  i  d’història antiga. Tenia una intel∙ligència superior a  la  normal.  Moltes  de  les  lectures  com  la  Bíblia,  El  Quixot  o  Shakespeare,  impròpies  d’un  nen  de  la  seva  edat,  li  van  donar  una  vastíssima  cultura  i  li  desvetllaren la passió per escriure.  L'any  1929,  amb  setze  anys,  va  publicar  el  primer  llibre,  Israel,  escrit  en  castellà.  L'edició,  de  només  cent  exemplars  que  no  eren  per  vendre,  la  va  pagar  el  pare.  Aquesta  obra  són  estampes  de  l'Antic  Testament,  de  manera  que  queda  demostrat el profund coneixement que tenia de les escriptures.  L'octubre  de  1930,  quan  tenia  disset  anys,  va  ingressar  a  la  Universitat  de  Barcelona  per fer‐hi les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Allà conegué tres de les seves millors  amigues al llarg de tota la vida: Amàlia Tineo, Mercè Montañola i Lola Solà i, també va  establir llaços d'amistat molt forts amb l'escriptor Bartomeu Rosselló‐Pòrcel.   Durant aquella època , la vida a la universitat era molt animada, ja que s'acabava de  sortir  de  la  dictadura  i  el  país  s'encaminava  cap  a  la  República,  que  es  va  proclamar  l'abril del 1931.  Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres,  que feia paral∙lelament, li agradaven molt més les lletres que  el  dret.  Aquesta  passió  el  portà  a  escriure  El  doctor  Rip,  la  primera novel∙la en català, publicada el febrer de 1931. Al cap  de poc temps va escriure la primera obra teatral publicada, La  revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys  de  Mar.  L'any  1932  va  sortir  a  la  venda  Laia,  novel∙la  curta  inspirada  bàsicament  en  l'Arenys  del  segle  XIX.  El  1970  fou  portada al cinema, dirigida per Vicent Lluch i interpretada per  Núria Espert i Francisco Rabal.   

3


El  1933  va  participar  en  un  famós  creuer,  de  48  dies  per  la  Mediterrània,  en  què  va  visitar  Egipte,  Turquia,  Palestina,  Itàlia  i  Grècia,  amb  200  estudiants  i  professors,  organitzat per Fernando Giner de los Ríos, ministre d'Instrucció Pública de la República.  El viatge va acostar‐lo més als clàssics i va refermar la passió per l'egiptologia.  El  1934  va  publicar  Aspectes,  obra  que  va  servir  per  aglutinar  tota  la  crítica  en  contra  seu.  El  mateix  any  va  presentar  Els  avets,  amb  la  qual  va  aconseguir  el  primer  premi  literari,  el  guardó  de  la  Generalitat  de  Catalunya  en  els  X  Jocs  Florals  de  l'Ateneu  Arenyenc. Durant aquests anys, les vacances  de  Setmana  Santa  i  els  estius,  en  lloc  de  passar‐los  a  Arenys  de  Mar  els  passava  sobretot  a  Viladrau,  poble  on  el  seu  pare  havia comprat una finca de Puig i Cadafalch, per  tenir cura de la seva salut.  L'any  1935  va  publicar  el  llibre  Miratge  a  Citerea,  que  li  va  servir  per  reconciliar‐se  amb la crítica. Era una novel∙la curta, amable, banal, que seguia els cànons de l'època.  També va presentar el llibre Ariadna al laberint grotesc, crítica sarcàstica de tot el que  l’envoltava. Es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga.  Amb  l'esclat  de  la  Guerra  Civil  espanyola  va  veure  interrompre  els  estudis  de  lletres  clàssiques,  que  eren  els  únics  que  li  quedaven  per  acabar.  El  van  mobilitzat  des  del  primer  moment,  però  no  el  van  enviar  al  front  a  causa  del  seu  estat  de  salut,  de  manera que feia classes a futurs oficials.  Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir‐se de l'entorn, i l'any 1937  es va publicar Letizia i altres proses. Els tràgics esdeveniments el van fer caure en una  crisi profunda, creia que el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bàndols  per  acabar  la  matança.  A  més  a  més,  l'any  1937  va  morir  Bartomeu  Rosselló‐Pòrcel,  amic al qual tenia molt d'afecte.   Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, va veure la mort de Catalunya. Un  mes  després  d'aquesta  entrada,  va  escriure  la  peça  teatral  Antígona,  per  parlar  del  tema clàssic de la lluita entre germans, fet  que  és  el  que  considerava  que  havia  passat amb Catalunya i Espanya.  El  seu  pare  va  morir  l'abril  del  1940  i  la  notaria  va  passar  a  mans  d'Antoni  Gual  Ubach.  Espriu  va  anar  a  treballar‐hi  per  poder  fer‐se  càrrec  de  la  família,  però  la  feina  no  li  agradava  gens  i  gairebé  no  li  deixava  temps  lliure  per  poder  llegir  o  escriure.  Es  va  haver  de  quedar  en  al  despatx  durant  vint  anys,  que  ell  descriu  d’aquesta manera: “Així varen passar vint anys, que han estat els més durs i els més  4


amargs de la meva vida per moltes i variades raons. Em dedicava a una feina que no  m’agradava i que no em deixava cap mena de lleure”.   En aquella època, en què molts escriptors van passar‐se a la llengua castellana, Espriu  es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria  impossible  rebre  cap  mena  de  reconeixement  literari. A més, es va decantar per la poesia com a  mètode  d'expressió,  ja  que  era  més  fàcil  de  publicar en ser un gènere menys controlat per la  censura  franquista.  Fruit  d'aquestes  dues  idees,  l'any  1946  apareix  el  primer  llibre  de  poemes,  El  Cementiri  de  Sinera,  en  el  qual  crea  el  mite  de  Sinera. El llibre explica l'entorn en què es va criar  de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no  tornarien. Perdudes totes les il∙lusions, només l'espera la mort.  Entre els anys 1947 i 1948, va escriure la peça teatral Primera història d'Esther, amb  un  llenguatge  molt  ric  i  treballat,  per  mostrar  la  riquesa  que  es  perdria  si  el  català  desapareixia.  L'obra  és  una  adaptació  del  Llibre  d'Esther  de  la  Bíblia,  però  que  transcorre  com  una  representació  de  titelles  en  el  mític  "jardí  dels  cinc  arbres",  a  la  casa d'Arenys. La història d'Esther, permet a Espriu establir un paral∙lelisme entre les  tribus jueves, que l'heroïna salva de la tirania, i la situació del poble català. L'obra va  ser molt ben acceptada en els reduïts cercles de la cultura catalana.   El 1949 escriu el llibre de poemes Les cançons d'Ariadna.  Salvador  Espriu  va  participar  en  la  vida  clandestina  de  la  literatura  catalana  de  la  immediata  postguerra.  Aquests  anys  els  considerava  una  època  terrible,  i  només  se  n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la família.  El 7 d'agost de 1950 la seva mare va morir de càncer, fet que va significar un cop molt  fort per a l'escriptor, ja que l'estimava i admirava molt.   Entre  els  anys  1952  i  1955  va  publicar  quatre  llibres  de  poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de  laberint,  llibre  pel  qual va  ser  guardonat  amb  el  premi  Lletra  d'Or  (1956).  A  totes  quatre  obres,  tot  i  tractar  temàtiques  diferents, com poden ser passejar‐se amb Dant per l' infern i el  purgatori  o  viatjar  pel  Mediterrani  seguint  l'estil  d'Ulisses,  sempre acaba  arribant a  la  mateixa  conclusió: que  ell i  tot  el  que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la  seva poètica es converteix en una meditació sobre la mort.  Es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però afirmava que  se sentia atret per la religió. Va voler morir catòlicament, per  respecte a la seva mare, i durant les dècades dels cinquanta i  seixanta anava a missa a Arenys. 

5


L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló‐Pòrcel i altres notes,  què inclou un estudi  de  l'obra  del  seu  amic  difunt.  El  1960  apareix  La  pell  de  brau,  llibre  de  poemes  que  tractava  la  situació  de  Catalunya  sota  el  jou  franquista,  que  tingué  una  acollida  molt  bona entre els joves intel∙lectuals, els quals van agafar uns quants versos del llibre com  a  símbols  de  la  resistència.  El  llibre  no  va  ser  mai  censurat,  malgrat  que  contenia  la  frase "No pot escollir príncep qui vessa sang".  L'any 1960, pot deixar la Notaria Gual i passa a  fer  unes  feines  incertes  d'assessorament  a  la  mútua mèdica que dirigeix el seu germà Josep.  El 1963 apareix Obra Poètica, recull de tots els  llibres  de  poemes  on,  a  més,  apareix  per  primera vegada el Llibre de Sinera.   Al  llarg  de  la  dècada  del  1960  li  passa  una  cosa  completament  inesperada:  la  popularitat. Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser  considerat la veu del poble. Aquesta obertura del poeta al gran públic va ser deguda,  sobretot,  al  director  de  teatre  Ricard  Salvat  i  al  cantant  Raimon.  Tot  i  no  intervenir  activament  en  la  lluita  clandestina,  sempre  que  es  demanava  el  suport  dels  intel∙lectuals del país s'hi oferia, fins i tot en els moments més arriscats, com van ser la  Caputxinada del 9 de març de 1966 o la firma del manifest en contra de les tortures  per part de la policia als miners d'Astúries. Per aquest motiu, el 1962, va haver d’anar a  declarar a Madrid. Des d’aleshores, Espriu té la correspondència vigilada.  Espriu  feia  correccions  constants,  buscava  un  català  modern,  lliure  de  mots  cultes  i  medievalitzants,  introduïts  pel  noucentisme.  Els  darrers  anys  del  franquisme  van  coincidir  amb  els  de  la  màxima  popularitat,  tot  i  que  portava  una  vida  molt  reclosa.  Amb  el  pas  del  temps  es  va  anar  convertint,  cada  vegada  més,  en  una  persona  inaccessible, de manera que ja no assistia ni a les presentacions dels seus llibres. Tot i  això, en privat tothom el descriu com una persona molt  sociable.  La  seva  vida  era  interrompuda  sovint  per  malalties,  de  manera  que  es  passava  moltes  hores  llegint  i  escrivint.  Cada dia dedicava mitja hora a llegir el diccionari Fabra, i  mitja més al diccionari de la Real Academia Española.  La correspondència li ocupava molta estona, ja que, com  ell  mateix  deia:  "Com  que  m'han  convertit  en  una  patum,  sé  que  fins  i  tot  guarden  les  simples  targetes".  Aquesta fama va fer que hagués de tenir molta cura en  les  seves  declaracions,  ja  que  havia  de  respondre  a  la  imatge que se n'havia fet el públic. Al final, el seu germà  Josep va haver d'actuar de filtre entre el poeta i la gent  que volia accedir‐hi. 

6


L'any 1971 va publicar el llibre de poemes titulat Setmana Santa, amb el qual, el 1972,  va guanyar el premi de la Crítica de Poesia Castellana, tot i que es va concedir a una  obra en català. L’any 1971 se'l va proposar per al premi  Nobel de literatura, que no li fou concedit, i el 1972 va  rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1971  va  rebre    el  Premi  Internacional  Montaigne  de la Universitat de Tubinga.

En  aquella  època  també  va  publicar,  Aproximació  tal  vegada el∙líptica a l'art de Pla Narbona (1968) i Formes  i paraules (1975).  L’any 1975, al llibre PSUC: per Catalunya, la democràcia  i el socialisme va fer unes declaracions defensant la cooficialitat del català i el castellà,  que  van  provocar  crítiques  dels  sectors  catalanistes  més  radicals.  Molt  aviat,  intel∙lectuals  de  tots  els  mitjans  van  sortir  en  defensa  del  poeta,  que  seguia  essent  considerat un mite tot i el restabliment de la democràcia.  El cantautor Raimon musica alguns dels seus poemes, cosa que contribueix de manera  notable  a  popularitzar  el  poeta.  Cal  remarcar  les  Cançons  de  la  roda  del  temps  i  el  poema  He  mirat  aquesta  terra,  magnífica  contemplació  de  Catalunya  a  través  del  paisatge  d'Arenys  de  Mar.  Segons  el  mateix Espriu,  Raimon cantava  els seus  poemes  com  ningú  no  ho  havia  fet  mai.  També  li  semblaven  molt  bé  les  diverses  representacions  que  es  van  fer  de  les  obres  teatrals  com  Ronda  de  mort  a  Sinera  (1966), muntatge de Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau  (1978). Llavors va passar una època en què les creacions que feia eren per encàrrec.  Així  va  escriure,  D’una  vella  i  encerclada  terra  (1980),  amb  dibuixos  de  Josep  Maria  Subirachs, i a instàncies de Manuel Valls Gorina, o Una altra Fedra, si us plau (1977),  apetició de Núria Espert.  L’any 1978 va rebre el premi Ignasi Iglesias.  L'any 1979 va tenir un preinfart i el van internar a la clínica Sant Jordi. A partir d'aquell  moment  la  seva  salut  va  començar  a  ser  precària.  Llavors,  a  partir  de  l'any  1980,  va  començar  a  rebre  tot  un  seguit  de  distincions  i  honors  entre  els  quals  destaquen  l’  ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres o la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.  També es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa, traduïda al castellà, a  cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol.  L'any  1981  va  publicar  el  llibre  Les  roques  i  el  mar,  el  blau,  que  va  rebre  el  Premi  Ciutat  de  Barcelona  i  el  Crítica  Serra  d'Or,  tots  dos  el  1982.  També  li  concedeixen  la  Gran  Cruz  de  Alfonso X El Sabio, guardó que no accepta.  Va continuar escrivint fins que va morir. El 1983  va  tornar  a  ser  proposat  pel  premi  Nobel  de  Literatura, però tampoc el va aconseguir.  7


El 19 de desembre del 1984 va haver de ser ingressat a la clínica Quirón. Li van donar  l'alta el dia 27 del mateix mes.  Publica el que serà l’últim treball, Per la bona gent, dedicat a la seva germana Maria  Lluïsa. És un recull de les peces escrites per encàrrec.  El  18  de  febrer  de  1985  va  tornar  a  l'hospital.  Aquesta  vegada  a  la  UCI.  Va  morir  la  tarda del divendres 22 de febrer, a l'edat de 72 anys. La capella ardent es va instal∙lar  al  Palau  de  la  Generalitat  de  Catalunya.  En  un  acte  multitudinari,  el  dia  23  va  ser  enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, que tant havia glossat.  L’obra  d’Espriu  ha  estat  traduïda  a  l’alemany,  a  l’anglès,  al  castellà,  a  l’estonià,  a  l’èuscar, al francès, al gallec, al grec, a l’italià, al letó, al neerlandès, al portuguès i al  romanès.  Espriu,  a  més,  va  rebre  les  distincions  de  doctor  honoris  causa  per  la  Universitat  de  Tolosa de Llenguadoc i  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. 

                           

8


OBRA  Poesia  L’obra poètica d’Espriu està considerada la més brillant i ambiciosa de la  postguerra. Única dins la poesia catalana del segle XX per l’originalitat,  la  riquesa  i  la  profunditat  temàtiques.  És  la  síntesi  de  tradicions  literàries. Destaca pel compromís cívic amb el país i la llengua.  La  poesia  és  densa  i  hermètica,  plena  de  símbols  de  procedència  diversa. Les referències culturals de l’Antic Egipte, la Bíblia, la mitologia  grega,  la  literatura  del  barroc,  proporcionen  al  poeta  mites,  símbols  i  temes.  Llegir  Espriu  exigeix  un  bagatge  cultural  que  permeti  desxifrar  tot el seu món mític.  La poesia d’ Espriu s’articula al voltant de dos temes principals: la meditació sobre la  condició  humana,  centrada  en  els  temes  de  la  mort  i  de  la  llibertat.  La  reflexió  té  el  punt de partida en la mort d’amics i familiars i, sobretot, en l’experiència de la Guerra  Civil,  amb  la  destrucció  i  les  morts  que  va  comportar.  El  tema  de  la  mort  es  desenvolupa  en  motius  temàtics  més  concrets  com  la  visió  pessimista  i  desesperançada  del  món,  el  destí  tràgic  de  l’home,  el  pas  del  temps,  la  solitud,  el  record de la infantesa i la mort com a alliberament. Això, de vegades, es veu atenuat  per la ironia i la sàtira.  L’altre  tema  és:  la  preocupació  per  Catalunya  i  el  seu  destí.  Reflexiona  sobre  la  història  i  el  destí  de  Sephard  (Espanya).  Proposa  la  reconciliació  entre  els  pobles  i  cultures  que  hi  viuen,  tema  de  caire  civil  que  ha  estat  relacionat  amb  el  realisme  històric. La fidelitat a la pàtria es tradueix en la recuperació dels mots. Aquest tema es  fa present, per exemple, en el llibre La pell de brau (1960).  La  mitologia  ofereix  un  gran  nombre  de  símbols:  Esther,  Antígona,  el  cec  (Déu),  Sepharad  (Espanya),  Sinera  (la  llibertat  perduda),  etc.  Altres  símbols  són  producte  d'expressions  repetides  constantment  i  posades  en  relació  amb  algun  significat  abstracte,  normalment  relacionat  amb  la  mort  (pedra,  marbre,  pous, cisternes...) o amb la llengua (mot, paraula, llavis, etc.).  Des  de  Cementiri  de  Sinera,  cal  situar  la  poesia  d'Espriu,  que  va  participar  activament  en  revistes  com  Poesia  i  Ariel,  en  el  corrent  general de la poesia catalana de postguerra, evolució i humanització  d'una  poètica,  la  postsimbolista,  capaç  d'integrar  en  el  poema  l'espai  individual  del  poeta  i  l'herència  cultural  i  lingüística  de  la  seva comunitat.     

9


Teatre  L’obra dramàtica més representativa és Antígona (1939, 1a versió).  Des  de  la  llunyania  del  mite,  Antígona,  el  personatge  femení  de  la  tragèdia del dramaturg grec Sòfocles, és represa per Salvador Espriu  per  tal  de  reflexionar  sobre  la  guerra  entre  germans  (guerra  fratricida) i les seves conseqüències.   Aquesta obra pretén exposar la desfeta col∙lectiva que va significar  la  Guerra  Civil  espanyola  i  la  divisió  entre  vencedors  i  vençuts.  Per  altra banda, l’Antígona  d’Espriu, a diferència de la de Sòfocles, que  fa un teatre més concentrat, més intens, amb frases curtes i rotundes, dóna més vida  als  personatges,  els  deixa  parlar,  s'escolten  entre  si,  no  fan  grans  discursos,  però  no  són  frases  curtes,  parlen  i  influeixen  en  les  decisions  personatges  secundaris  com  poden ser Eumolp i Ismena. Allò inevitable no arriba a ser tràgic, no s'arriba a percebre  la catarsi, el destinatari no s'identifica amb el personatge, no és educat en el dolor. I  una cosa molt destacada és que inclou dos personatges que Sòfocles no té:  el Lúcid  Conseller i Eumolp, que tenen una mentalitat més moderna i progressista que la de la  resta  de  caràcters.  Tot  i  que  cal  remarcar  que  en  la  primera  edició  publicada  de  l'Antígona d'Espriu, el 1939, no sortia el Lúcid Conseller i que va ser inclòs, al marge de  l'acció,  tardanament.  Espriu  hi  implica  el  públic,  ja  que  el  que  diu  el  Lúcid  Conseller  està dirigit, en últim terme, al mateix públic. Dirigeix el seu pensament i el fa, per tant,  més  participatiu,  com  a  oient  directe.  Al  Renaixement  ,  en  la  italiana  Commedia  dell  Arte,  trobàvem  personatges  arquetípics  amb  aquesta  mateixa  funció.  Eren  els  criats  que feien confidències al públic i es mostraven molt més espavilats que els seus amos,  que es veien embolicats en la trama.    En Primera història d’Esther (1947),  Espriu hi reflecteix el  tema  bíblic  d’Esther  que,  introduïda  en  els  cercles  de  poder  polític  enemic  dels  jueus,  ajuda  a  alliberar  el  seu  poble. L’autor hi estableix un paral∙lelisme entre la història  d’Israel i la del seu propi país.  En  Primera  història  d’Esther  s’entrecreuen,  doncs,  dues  accions  simultànies  entre  dos  pobles  amb  moltes  semblances:  el  jueu  i  el  català.  Els  temes  que  reprodueix  aquesta obra són, entre altres, la Guerra Civil i la visió de  l’home com un titella, els fils del qual són moguts per un  ésser  superior  (l’Altíssim,  un  titellaire)  que  representa  la  mort.     

10


Narrativa i novel∙la    Ariadna  al  laberint  grotesc  (1935),  és  un  dels  llibres  més  rics,  innovadors  i  unànimement  celebrats.  En  els  trenta‐dos  contes  que l’integren, Espriu hi aconsegueix de conformar‐hi un conjunt  insòlit  de  proses  en  les  quals  assaja  tècniques,  models  i  formes  distintes,  manllevades  de  la  tradició  literària  recent,  per  fer‐ne  sàtira  o  paròdia,  que  seran  els  prismes,  deformats  i  grotescos,  des  dels  quals  observarà  la realitat social,  política  o  cultural  del  país, per on desfilaran uns personatges antipsicologistes, deutors  de la tradició valleinclanesca i pirandelliana.   L’Espriu  dels  anys  trenta  evoluciona  ràpid,  cap  a  un  refús  frontal  a  la  naturalitat  d’expressió, perquè entenia la literatura no pas com un art natural, sinó desrealitzat,  que  exhibia  l’artifici  i  hi  experimentava  per  trobar  noves  formes  de  dir  la  realitat  fenomenològica, aquella que és contemplada al marge de la vivència, deshumanitzada,  convertida, doncs, en metàfora. Per això els personatges es titellitzen ben aviat (a Laia  ja  no  són  sinó  ombres),  el  llenguatge  esdevé  de  mica  en  mica  experimental  i  la  seva  obra es torna global i dinàmica, és a dir, explícitament artística, perquè no hi posa els  recursos  estètics  al  servei  de  l’engany  ficcional  per  fer‐lo  vehicle  de  la  sensibilitat  humana,  com  havia  fet  el  romanticisme  i  el  realisme,  sinó  a  mercè  de  la  reflexió  i  el  comentari permanent de la tradició, de l’art, de la història i de si mateixa.   D’aquest  afany  de  trobar  nous  registres  i  matisos  retòrics  en  resultaran  les  novel∙les  Miratge  a  Citerea  (1935),  Fedra  (1937,  basada  en  una  peça  teatral  de  Llorenç  Villalonga,  que  Espriu  havia  adaptat  al  català  el  1936),  i  Letizia  (1937),  una  escena  fúnebre inspirada en un conte d’Edgar A. Poe a partir de la qual satiritza els tòpics de la  novel∙la psicològica tan en voga en aquells anys.    Amb motiu del centenari del seu naixement, l’any 2013 ha estat  declarat  Any  Espriu  per  la  Generalitat  de  Catalunya.  D’aquesta  manera, es volen divulgar la vida i l’obra d’una de les principals  figures de la literatura catalana.  Per  commemorar‐ho,  es  duran  a  terme,  exposicions,  conferències, projectes editorials i certàmens. 

11


OBRA de SALVADOR ESPRIU   

Poesia   * Cementiri de Sinera.   Barcelona: La Sirena, 1946.                                               * Cançons d'Ariadna. Barcelona: Óssa Menor, 1949.     * Obra lírica. Barcelona: Óssa Menor, 1951.    * Les hores. Barcelona: Els Llibres de l'Óssa Menor, 1952.     * Mrs. Death. Barcelona: Els Llibres de l'Óssa Menor, 1952.    * El caminat i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954.     * Final del laberint. Barcelona: Atzavara, 1955.    * La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.    * Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.    * Obra poètica i antologia de poemes (1963)    * Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs. Dins Qüestions de la vida cristiana,      num.  37, 1967.    * Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971.     * Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.    * Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.       

Poesia infantil i juvenil  * Salom, el caminat.  Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat        Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994.    * Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003. 

 

12


Novel∙la                                                              * El Dr. Rip. Barcelona: Catalònia, 1931.    * Laia. Barcelona: Catalònia, 1934. 

Narrativa breu  * Aspectes. Barcelona: Catalònia, 1934.  * Miratge a Citerea. Barcelona: L.E.D.A., 1935    * Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1935.    * Letízia i altres proses.  Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.    * Mariàngela l'herbolària i altres narracions  (1951)    * Anys d’aprenentatge.  Barcelona: Selecta, 1952.    * Sota la fredor parada d’aquests ulls (1963)     * Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1965.    * Aproximació tal vegada  el∙líptica, a l’art de Pla Narbona.  Barcelona: Llibres de       Sinera, 1968.   * Les roques i el mar, el blau. Barcelona: El Mall, 1981.       

Narrativa infantil i juvenil * Petites proses blanques i altres narracions  (1938)    * Tereseta que baixava les escales (1965)   

   

13


Teatre   * La revolta dels sants (1931)  * Fedra (1938)  * Primera història d'Esther. Barcelona: Aymà, 1948.    * Antígona. Palma de Mallorca: Moll, 1955.     * Una altra Fedra si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978.     * Les veus del carrer [teatre de fira] 1980    * D'una vella i encerclada terra. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1980.    * Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985. 

 Crítica literària o assaig  * Evocació de Roselló‐Pòrcel i altres notes. Barcelona: Joaquim Horta, 1957.     * Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància. Barcelona: Edicions 62, 1982.       

Altres  * Israel (1929)    * Aproximació a tres escultures de Subirachs. Barcelona : Óssa Menor, 1960.      * Salvador Espriu en els seus millors escrits.  Barcelona: Miquel Arimany, 1974.    * Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus     indrets. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1983.    * Alguns records sobre B. Roselló‐Pòrcel [discurs]. (1984)     * Salvador Espriu i Andorra [Antoni Morell (ed.)]. Sant Julià de        Lòria: Banca Reig, 1986.            

14


Estudis sobre l'autor    Llibres      A solas con... Salvador Espriu. Barcelona: Grupo Paper, 1986.       CAPMANY, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.     CASTELLET, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu.  Barcelona: Edicions 62,  1971.    CUSACHS I XIVILLÉ, Manuel. El caminant i el mur de Salvador   Espriu. Barcelona: Àmbit, 1989.     DELOR,  Rosa  M.  Salvador  Espriu  o  el  cercle  obsessiu  de  les  coses.  Barcelona: Publicacions de l'Abadia Montserrat, 1989.     DELOR,  Rosa  M.  Salvador  Espriu,  els  anys  d'aprenentatge.  Barcelona: Edicions 62, 1993.     ESCALA, Maria. L'obra d'Espriu en el teatre català contemporani. Barcelona: Pòrtic,     1978.     Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d'ésser‐li conferit el grau de Doctor Honoris     Causa. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980.     PIJOAN, Maria Isabel. Viatge a l'imaginari de l'obra de Salvador Espriu.   Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 1995.      REINA, Francesc. Enquestes i entrevistes. Barcelona: Edicions 62,     1995.      Viaranys literaris de Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Arenys de     Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1991.     

Articles   AMELA, Víctor M. "La Universidad de Barcelona rindió homenaje a Espriu". A La   Vanguardia, 15 de maig 1985.      BALLARÍN MONSET. Josep M. "Espriu 70 anys". A Avui, 10 de juliol 1983.      BARNILS, Ramon. "Un bocí d'Espriu sencer". A El Temps, 25 d'octubre 1993.      BENET, Josep. "Els amics i admiradors del poeta valoren l'home i l'escriptor". A Avui,     24 de febrer 1985.  15


BROCH, Àlex. "L'obra narrativa de Salvador Espriu". A Avui, 6 de setembre 1981.     BROCH, Àlex. "L'Espriu de L'Avenç". A Avui, 6 de novembre 2003    BUSQUETS I GRABULOSA, Lluís. "Des de Lavínia a Alfaranja". Dins Plomes catalanes    contemporànies. Barcelona: El Mall, 1980, p. 73‐82.    CAHNER, Max. "El trobarem a faltar". A  Avui, 24 de febrer 1985.     CANDEL, Francesc. "Bon poeta i persona bondadosa". A  Avui, 24  de febrer 1985.     CASANOVAS, Jordi. "Un Rèquiem per Salvador Espriu". A Diari de  Barcelona, 6 de febrer 1990.     ESPAR  I  TICÓ,  Josep.  "Absències  a  Sinera".  A  Avui,  2  de  febrer  1985.     ESPINÀS, Josep Maria. "Poseu‐vos en fila!". A Avui, 1 de març 1985.     ESPINÀS, Josep Maria. "La última entrevista a Salvador Espriu". A La Vanguardia, 22 de  febrer 1986.     FAULÍ, Josep. "Espriu, al microscopio". A La Vanguardia, 8 de maig 1992.     FIOL, Bartomeu. "Salvador Espriu i els menyspreus nostrats". A Avui, 1 juliol 2002.     FUSTER,  Joan.  "Introducció  a  la  poesia  de  Salvador  Espriu".  Dins  Contra  el  Noucentisme. Barcelona: Crítica, 1977.     GUILLAMON,  Julià.  "Los  años  de  formación  de  Espriu".  A  La  Vanguardia,  1  d'octubre  1993.     LARREULA, Enric. "Salvador Espriu, un poeta amb sort". A El Crit, núm. 4, maig 1985.     LLORCA, Vicenç. "Salvador Espriu: l'ètica com a avantguarda". A Avui, 2 d'octubre 2003.     MIRALLES,  Carles.  "Salvador  Espriu".  Dins  Riquer/Comas/Molas:  Història  de  la  Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, vol. X, 1987.     PÀMIES,  Teresa.  "Espriu  ens  ajudà  a  lluitar".  A  Avui,  24  de  febrer  1985.     PIÑOL,  Josep  M.  "Cementiri  de  Sinera,  de  Salvador  Espriu".  Dins  Lectures de COU. Barcelona: La Magrana, 1997, p. 201‐240.    

16


POL, Ferran de. "L'origen del ninotisme espriuenc". A Avui, 4 d'abril 1986.     POL, Ferran de. "Salvador Espriu, generós cabdill". A La Vanguardia, 22 d'abril 1986.     POL, Ferran de. "Arenys ha recordat Sinera". A La Vanguardia, 14 d'abril 1987.   PONS, Agustí. "Espriu‐Itàlia". A Avui, 20 de febrer 1988.    RENDÉ I MASDÉU, Joan. "Salvador Espriu, al llindar dels setanta". A  Avui, 16 de març 1983.     RIPOLL  FREIXES,  Enric.  "Salvador  Espriu".  Dins  Catalans  Universals,  Barcelona: HMB, 1980.     ROVIRA,  Bru.  "Sílvia  Munt  es  la  Antígona  de  Espriu,  en  versión  castellana". A La Vanguardia, 10 de juny 1986.     SALADRIGAS,  Robert.  "Las  huellas  de  Salvador  Espriu".  A  La  Vanguardia, 31 de maig 1979.     SOLÀ, Lluís. "Salvador Espriu: paraula i necessitat". A Avui, 6 de novembre 2003.    SOLER, Marc. "Quan Espriu va demostrar que la finestra no és verda". A La Vanguardia,  2 de maig 1989.     TRIADÚ, Joan. "Espriu: Llibre de Sinera o la plenitud". A Avui, 10 de febrer 1984.     VALLVERDÚ, Francesc. "Espriu, ha estat ben entès?". A Treball, 31 de març 1978.     VIDAL ALCOVER, Jaume. "Salvador Espriu". A Diario de Barcelona, 24 de maig 1972.     VIDAL J.; REY, S. Del. "Espriu sin tópicos". A El Observador, 15 de setembre 1991.     VILÀ I FOLCH, Joaquim. "La Mort, Espriu i Majó". A Avui, 23 d'octubre 1986.     

   

        17


OBRA de  SALVADOR ESPRIU a les                            BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE   

  TEATRE    Una Altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1993. T 833 Esp    Antígona; Fedra; Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Labutxaca, 2008. T 833 Esp    Antígona. Barcelona: Edicions 62, 2002. T 833 Esp   Fedra; Una altra Fedra, si us plau. Arenys de Mar: Centre de  Documentació i Estudi Salvador Espriu; Barcelona: Edicions 62,  2002. T 833 Esp    Primera història d'Esther. Barcelona: Edicions 62; Arenys de  Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1995. T  833 Esp    Primera història d'Esther; Antígona. Barcelona: Edicions 62, 2001. T 833 Esp    Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985. T 833 Esp    Ronda de mort a Sinera; Les veus del carrer; D'una vella i encerclada terra. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; Barcelona: Edicions  62, 2000. T 833 Esp    Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1990. T 833 Esp      NOVEL∙LA    Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: Edicions 62, 1998. N Esp    Aspectes. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi  Salvador Espriu, 1998. N Esp    Aspectes; Miratge a Citerea. Barcelona: Edicions 62 [etc.], 1985.   N Esp    Aspectos; Ariadna en el laberinto grotesco. (Ed. Bilingüe) Sant Boi de  Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp   

18


El Doctor Rip. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi  Salvador Espriu, 1992. N Esp  El Doctor Rip; Laia. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp    Espejismo en Citerea; Letizia, Fedra y otras prosas. (Ed. Bilingüe)  Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp    Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. GN Esp (lletra gran)    Laia.  Barcelona:  Edicions  62;  Arenys  de  Mar:  Centre  de  Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1992. N Esp    Laia:  unes  esvanides  ombres  del  nostre  mar.  Barcelona:  Edicions  62, 2007. N Esp    Letizia, Fedra i altres proses. Barcelona: El Observador, 1991. N Esp    Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1990. N Esp    Narrativa. 1. Barcelona: Edicions 62, 1986. N Esp    Narrativa. 2. Barcelona: Edicions 62, 1989. N Esp    Las  Rocas  y  el  mar,  lo  azul;  Las  Sombras.  Sant  Boi  de  Llobregat:  Edicions  del  Mall,  1985. N Esp      POESIA    Antología de Salvador Espriu. [Rubí]: Los Libros de la frontera, 2005. P 833 Esp    Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1998. P 833 Esp    El Caminant i el mur. Barcelona: Edicions 62, 1989. P 833 Esp    Les Cançons d'Ariadna. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995. P 833 Esp    Cementiri de Sinera; Les hores. Barcelona: Edicions 62, 1999. P 833 Esp    Cementiri  de  Sinera;  Les  hores;  Mrs.  Death.  Barcelona:  Edicions  62:  Centre  de  Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2003. P 833 Esp    Llibre de Sinera. Barcelona: Edicions 62, 2000. P 833 Esp    Llibre  de  Sinera;  Per  al  llibre  de  salms  d'aquests  vells  cec;  Setmana Santa. Barcelona: Edicions 62, 2006. P 833 Esp 

19


La Pell de brau. Barcelona: Columna, 2010. P 833 Esp  Per a la bona gent. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. P 833 Esp    Poesia. 1. Barcelona: Edicions 62, 1988. P 833 Esp    Poesia. 2. Barcelona: Edicions 62, 1987. P 833 Esp    Setmana Santa. Barcelona: Edicions 62, 1985. P 833 Esp    NARRATIVA    Israel.  Barcelona:  Edicions  62;  Arenys  de  Mar:  Centre  de  Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994. N 833 Esp    Miratge  a  Citerea;  Letizia;  Petites  proses  blanques;  La  Pluja.  Barcelona:  Edicions  62;  Arenys  de  Mar:  Centre  de  Documentació  i  Estudi Salvador Espriu, 1997. N 833 Esp    Les  Roques i  el  mar,  el blau.  Barcelona:  Edicions  62;  Arenys  de  Mar:  Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1996. N 833 Esp    Temps era temps: records de mig segle (1931‐1975). Barcelona: L'Avenç, 2009.   N 833 Tem        INFANTIL      Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003. IP 833 Esp    Salom, el caminant. [Barcelona]: Centre de Documentació i  Estudi Salvador Espriu: Abadia de Montserrat, 1994. I* Esp    Tereseta que baixava les escales. Barcelona: Abadia de  Montserrat: Caixa de Barcelona. Obra Social, 1986. I** Esp     

            20


SOBRE l’AUTOR    CRÍTICA LITERÀRIA    Batista, Antoni. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries, 1985.   833.3 (Esp) Bat    Castellet, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62, 1984. 833.3 (Esp) Cas  Delor i Muns, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d'aprenentatge  (1929‐1943).  Barcelona: Edicions 62, 1993. 833.3 (Esp) Del    Gassol i Bellet, Olívia. La Pell de brau de Salvador Espriu, o, El  mite de la salvació. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003. 833.3 (Esp) Gas    Grau i Colell, Josep. Invitació a la poesia de Salvador Espriu.  Barcelona: Claret, 1992. 833.3 (Esp) Gra    Palol, Miquel de. Dos poetes: impressions d'Espriu i Vinyoli:  exercicis sobre el punt de vista VI: història.   Barcelona: Columna, 2006. 833.35"19" Pal    Pijoan i Picas, Maria Isabel. Viatge per l'imaginari de l'obra de Salvador Espriu: deu  anys d'estudis espriuans 1985‐1995. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.   833.3 (Esp) Pij    Prats i Sobrepere, Joan. El Caminant i el mur, de Salvador Espriu. Barcelona: Andros, 1988. 833.3 (Esp) Para    Prats i Sobrepere, Joan. Salvador Espriu, missatge personal. Barcelona: Abadia de  Montserrat, 1992. 833.3 (Esp) Para  Reina González, Francesc. Enquestes i entrevistes: edició  crítica i anotada de les enquestes i les entrevistes fetes a  Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar:  Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1995. 833.3  (Esp) Rei   Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra:  edició en homenatge als 10 anys de la seva mort. Barcelona:  Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Abadia de  Montserrat, 1995. 833.3 (Esp) Sal   

21


AUDIOVISUALS    Benguerel, Xavier. Requiem: a la memòria de Salvador Espriu. CD 3.BEN 44    Gili, Ricard. He mirat aquesta terra : cantata‐jazz per a cor, solistes i orquestra. Barcelona : Fanàtic,2010. DVDM 1.GIL 30    Raimon. Poesia cantada. CD 091.7RAI    Salvador Espriu. Mercè Rodoreda. [Barcelona]: Granvía  Musical [etc.], 2005. DVD 833.3 (Esp) Sal           ALTRES      Espinàs, Josep M. Relacions particulars: moments viscuts amb Espriu, Foix, Delibes,  Pla, Cela i Sagarra. Barcelona: La Campana, 2007. N 833 Esp    Espriu i Malagelada, Agustí. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona :  Abadia de Montserrat, 2010.  9(46.71Are) Esp    Espriu i Malagelada, Agustí. Salvador Espriu. Barcelona: Columna, 1996. 92(Esp) Esp     

  22


HOMENATGES    Els objectius de l’Any Espriu són:    ● Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu arreu de Catalunya i els territoris de    parla catalana.  ● Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu a Espanya i d’altres països.  ●  Impulsar  la  relectura  i  l’actualització  de  la  seva  obra  i  el  seu  llegat  mitjançant  la  participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, així com  els mitjans de comunicació. 

  ● L’Any  Espriu  començarà  amb  un  homenatge  escènic  al  Palau  de  la  Música.  L’acte  d’obertura, el 23 de gener, serà dirigit per Xavier Albertí.  ●  Entre  els  actes  del  programa,  hi  ha  l'exposició  He  mirat  aquesta  terra  al  CCCB,  un  homenatge popular a Arenys de Mar i la mostra La càbala i Espriu a la Casa de Cultura  de Girona i a l'Arts Santa Mònica de Barcelona.. El departament de Cultura ha signat un  acord  amb  la  CCMA,  TV3  i  Catalunya  Ràdio  que  concreta  la  cooperació  dels  mitjans  públics  en  la  difusió  dels  actes  commemoratius.  ● A més, s'ha programat una exposició  pels  carrers  de  Barcelona  i  altres  ciutats,  d'escultures  inspirades  en  els  personatges  populars  d'Espriu  i  en  el  món dels titelles que ell va concebre i  la  difusió  de  noves  músiques  sobre  textos d'Espriu.    ●  Els  mitjans  de  la  CCMA  difondran  una frase de Salvador Espriu cada dia.  El  motiu  principal  és  generar  la  comunicació  amb  el  poble  de  Catalunya  que  Espriu  hauria  volgut  tenir  i  no  va  poder  tenir  perquè  va  viure  tota  la  seva  vida  en  una  època  de ferotge censura.  ● El dia de Sant Jordi es durà a terme  la  marató,  “Espriu  de  cor  i  de  memòria”,  a  càrrec  de  ciutadans  i  figures amb relleu social.  ●  A  Arenys  de  Mar,  la  seva  estimada  ciutat,  la  col∙laboració  d’institucions  i  d’entitats  arenyenques  preparen 

23


diferents  activitats  en  diferents  àmbits  com  el  teatral,  el  musical,  recitals,  festes  populars,  exposicions,  rutes  literàries,  conferències,  promoció  de  la  lectura,  cinema  i  audiovisuals, activitats acadèmiques i passejades per a les escoles.  ● Pels voltants del 22 de febrer, data de la mort d’Espriu, es farà un recital musicat al  cementiri d'Arenys, a càrrec de l'actriu arenyenca Gemma Sangerman, i la presentació  de la nova biografia de Salvador Espriu, a càrrec d'Agustí Pons i editada per Proa.  ●  El  23  de  febrer,  al  Teatre  Principal  d'Arenys  de  Mar,  es  presentarà  el  nou  disc  del  cantautor arenyenc Dídac Rocher, inspirat en Minotaure i Teseu.  ● Com a espectacle de gran format, el també arenyenc Lluís Danés dirigirà Perquè un  dia  torni  la  cançó  a  Sinera.  Es  tracta  d'un  espectacle  poètic  ‐  musical  de  grans  dimensions  i  espectacularitat,  previst  inicialment  perquè  es  faci  al  port  d'Arenys  de  Mar  el  dia  10  de  juliol,  aniversari  del  naixement  de  Salvador  Espriu,  i  que  tindrà  la  participació  de  figures  com  Ernest  Crusats,  Maria  Coma,  Roger  Mas,  Anna  Roig,  Mazoni, Gerard Quintana i Quimi Portet, entre d'altres. També per a aquell dia s'està  preparant la celebració d'una rua ‐ cavalcada per la vila que podria dirigir la companyia  Comediants.  ● A més, s'està treballant intensament per poder instal∙lar durant tot el 2013, al bell  mig de la Riera, l'Espai Espriu, destinat a acollir tot un seguit i que seria, alhora, un  punt d'acollida turística.  ●  També  amb  motiu  de  la  celebració  de  l'Any  Espriu,  el  Centre  de  Documentació  i  Estudi  Salvador  Espriu  (CDESE)  ha  redissenyat  el  seu  logotip  i  imatge  gràfica  amb  la  voluntat de donar‐se a conèixer a un públic més ampli. Aquest equipament municipal,  ubicat actualment al Pavelló Sert d'Arenys de Mar, va ser creat l'any 1987 per confegir  un fons bibliogràfic i documental al més exhaustiu possible entorn de l'obra i la figura  de Salvador Espriu.  ● L’artista cubà Jorge Rodríguez‐Gerada ha estat l’encarregat de dibuixar un retrat de  Salvador  Espriu  sobre 1.800 llibres oberts com a llenç i ocupant més de 100 metres quadrats  al  terra.  Ha  trigat  tres  dies  per  poder  realitzar  l’obra  al  pati  del  Centre  Cultural  Calisay  a        Arenys  de  Mar.  Amb  aquesta  activitat  s’avancen  els  actes  per  celebrar el centenari del naixement.  El retrat d’Espriu ha estat  impulsat per  l’associació Jano,  dedicada a la divulgació i  promoció de les arts plàstiques,  i l’ha dissenyat la xarxa  internacional de creadors  Kognitif. Podeu veure la  seqüència de l’elaboració a  www.llibrevell.cat.   

24


WEBGRAFIA    Centre Salvador Espriu. http://www.arenysdemar.org/ambit.php?id=7 Web oficial del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. Inclou biografia,    bibliografia i itinerari.   AELC. Associació d’escriptors en llengua catalana. http://www.escriptors.cat       Inclou biografia, obra, premis, transcripció d'articles, fragments de la seva obra i     enllaços.    Corpus literari. http://www.joanducros.net/corpus Biografia, enllaços i transcripció d'articles sobre Espriu.    Articles de l'autor i sobre l’autor.  http://traces.uab.cat Lletra . http://www.lletra.com El poder de la palabra. http://www.epdlp.com A media voz. http://amediavoz.com/espriu.htm Espais escrits. Xarxa del patrimoni literari català. http://www.espaisescrits.cat Vilaweb Lletres. http://www.vilaweb.cat Visat. http://www.visat.cat . Revista digital de literatura i traducció  del PEN català  Música de poetes. http://www.musicadepoetes.cat Universitat Oberta de Catalunya. http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm Lletra. Multimèdia. http://lletra.uoc.edu . Entrevistes, poemes, etc. La paret de les auques. http://www.auques.cat . Auca d’Espriu.  Viquipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu                                                                                                                     Gener‐ 2013     

25


Salvador Espriu