Issuu on Google+

 

    “El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan” 

রবীndনাথ ঠাkর RABINDRANATH TAGORE  Calcuta 1861  ‐  Santiniketan 1941 

Poeta, filòsof, artista, dramaturg, músic, novel∙lista i compositor. 

                                150 anys del seu naixement 


Considerat el més gran poeta indi de tots els temps. Va néixer a Calcuta el 7 de maig de  l’any  1861,  el  petit  dels  tretze  fills  supervivents  de    Debendranath  Tagore  (1817‐1905)  i  Sarada Devi (1830‐1875), una família selecta de Calcuta i amant de les arts. El seu germà  gran va ser poeta i filòsof, un altre germà va ser el primer membre d'una ètnia índia admès  en l'elitista Servei Civil indi. Va ser criat principalment per servents, la mare va morir quan  era petit i el pare viatjava molt.    A l'edat d'onze anys inicia amb el seu pare un llarg viatge per l’Índia fins a l’Himàlaia, on va  ser educat en història, astronomia , sànscrit, ciència moderna, també va estudiar la poesia  de Kālidāsa.    El 1878 viatja a Anglaterra per estudiar a l'escola pública de Brighton i posteriorment va ser  admès a la Universitat de Londres.   Abandona  Anglaterra  al  cap  d’un  any,  aquesta  exposició  a  la  cultura  anglesa  i  la  seva  llengua es filtraria en els seus primers passos dins la tradició de la música bengalí per crear  nous estils musicals. Tagore no va abraçar mai completament les rígides normes angleses  ni l'estricta interpretació de la tradicional religió hindú per part de la seva família en la seva  vida o en el seu art, en lloc d’això va escollir el millor d'ambdues esferes d'experiència.    El  1890  es  va  instal∙lar  en  el  que  ara  es  denomina  Bangla  Desh  i  durant  sis  anys  es  va  dedicar  a  escriure,  en  total  set  volums  de  poemes,  però  el  més  destacat  de  tot  va  ser  el  llenguatge  emprat,  senzill  i  assequible  al  públic,  la  qual  cosa  no  va  agradar  gens  als  intel∙lectuals  del  seu  país.  Tagore  denunciava  el  Raj  Britànic  i  donava  suport  a  la  independència de l'Índia; en poc temps es va convertir en l’escriptor més important i famós  de l’època colonial.    El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi amb la qual va tenir cinc fills. En  aquell  moment  ja  s'havia  convertit  en  el  centre  d'atenció  del  món  literari  amb  diverses  obres, incloent‐hi un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del qual va ser pioner Vidyapati.  La  seva  reputació  es  va  consolidar  amb  Bhikharini  (1877;  "La  dona  captaire",  la  primera  història  curta  en  Bengalí)  i  amb  amb  recopilacions  com  ara  Sandhya  Sangit  (1882),  que  inclou el famós poema Nirjharer Svapnabhanga (El crit de la cascada).    L'any  1890  començà  a  gestionar  les  propietats  familiars  de  Shelaidaha,  una  regió  en  un  estuari  situada  a  l'actual  Bangla  Desh,  d’aquest  període  són  Sonar  Tari  (1894),  Chitra  (1896)  i  Katha O Kahini (1900), que acaben de mostrar‐ lo com a poeta  a més de com a assagista i escriptor d'obres i d'històries curtes,  que reflectian la vida del poble que veia al seu al voltant.  El  1901  va  abandonar  Shilaidaha  i  es  va  traslladar  a  Santiniketan,  població  situada  a  Bengala  Occidental,  on  va  posar  en  funcionament  una  escola  experimental  en  unes  propietats donades pel seu pare, envoltada d'arbres, jardins, i  una biblioteca. Aquesta escola, establerta segons la tradicional  estructura  brahmacharya  dels  estudiants  vivint  al  costat  del  seu  guru  en  una  comunitat  autosuficient,  fou  un  imam  per  a  grups  internacionals  d'estudiants,  artistes,  lingüistes  i  músics.  Tagore  va  dedicar  prodigioses  quantitats  d'energia  a  obtenir  fons  per  a  aquesta 

2


escola.  Avui  la  institució  és  coneguda  com  Universitat  Visva  Bharati  (en  bengalí:  িব ভারতী,  Índia al món), sota el control del govern indi.  L’any 1905 va morir el seu pare i cap al 1906 també ho van fer la seva dona i dos dels seus  fills, això li va causar una gran pena.   En  aquells  moments  ja  tenia  un  gran  nombre  de  seguidors  entre  els  lectors  bengalís,  i  gràcies a les primeres traduccions de les seves obres comença a ser conegut fora del seu  país.  En  resposta  a  alguns  admiradors  anglesos  va  començar  a  traduir  alguns  dels  seus  poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per fer‐hir diverses xerrades i per donar  a conèixer el seus versos. Va deixar impressionats, entre d'altres, el poeta irlandès William  Butler  Yeats.  Posteriorment  aquest  autor  va  escriure  el  prefaci  de  la  versió  anglesa  de  l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura,  pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del  seu  pensament  poètic,  expressat  en  les  seves  pròpies  paraules  angleses,  una  part  de  la  literatura d'Occident. Va ser el primer asiàtic a conseguir‐lo,    El  1916  va  iniciar  un  seguit  de  conferències  que  el  van  dur  al  Japó  i  els  Estats  Units  d'Amèrica,  moment  en  el  qual  va  denunciar  el  xovinisme  nacionalista  així  com  els  nacionalismes bel∙ligerants. La seva experiència en aquests països va ser recollida en el seu  llibre  Japanyatri,  i  la  visita  el  1927  a  Bali,  Java,  Kuala  Lumpur,  Malacca,  Penang,  Siam  i  Singapur s'observa en la seva obra Jatri.     L'any 1915 va ser nomenat Cavaller pel rei Jordi V del Regne  Unit,  però  l'any  1919  va  renunciar  a  aquest  títol  com  a  protesta  per  l'acció  de  l'exèrcit  britànic  a  la  matança  de  Jaliyaanwala  Bagh.  Al  llarg  de  la  seva  vida  va  mantenir  múltiples contactes amb altres intel∙lectuals del seu temps. El  pensament  polític  de  Tagore  es  va  caracteritzar  per  una  marcada  complexitat,  va  ser  molt  crític  amb  l’imperialisme  europeu  i  va  donar  suport  als  nacionalistes  indis.  També  va  escarnir  el  moviment  Swadeschi,  denunciant‐lo  corrosivament  a  El  culte  de  Charka,  un  assaig del 1925. En contraposició, va emfatitzar l'autosuficiència i formació intel∙lectual de  les masses, i va declarar que l’ imperialisme britànic era “un símptoma polític de la nostra  malaltia social”, i animava els indis a acceptar que “no es tracta d’una revolució cega, sinó  d’una educació sòlida i decidida”.   Inevitablement, aquests punts de vista van irritar molta gent, fins al punt de posar la seva  vida  en  perill.  Es  va  salvar  de  miracle  de  l’intent  d’assassinat  per  part  d’expatriats  indis  durant  una  estada  en  un  hotel  de  San  Francisco,  a  finals  de  1916.  El  complot  va  fallar  només perquè els qui havien de ser els assassins no es van posar d’acord en l'execució.   Les  relacions  amb  el  líder  Gandhi  van  ser  conflictives.  Tot  i  així,  Tagore  va  ser  clau  per  resoldre una disputa entre el Mahatma i Ambedkar (sobre els sectors electorals separats  per  als  intocables),  i  va  aconseguir  que  Gandhi  abandonés  la  seva  vaga  de  fam  “fins  a  la  mort”.   Rabindranath Tagore no només va ser poeta; també es va endinsar en el camp de la  novel∙la, va se pioner en la introducció del realisme psicològic en la seva novel∙lística. 

3


Així mateix, va escriure història curta, obres de filosofia i religió, llibres de pedagogia,  obres de teatre, diaris de viatge i relats en el diari hindú Sadhana,  que exaltava el  moviment independentista indi; l'himne nacional de Bangla Desh està compost per ell  sobre una de les seves poesies, sempre va escriure en bengalí.  Els  quatre  últims  anys  de  la  seva  vida  van  estar  marcats  per  un  dolor  crònic  i  dos  llargs  períodes de malaltia que van començar quan  Tagore va perdre la consciència a finals de  1937,  es  va  quedar  en  estat  de  coma  i  estigué  vora  la  mort  durant  un  llarg  període.  La  poesia de Tagore durant aquells últims tres anys està considerada com la seva millor obra,   és  distintiva  per  la  gran  preocupació  per  la  mort.  Després  d'aquest  període  de  patiment,  Tagore va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residència de Calcuta, un dia que encara és  recordat en actes públics en el món de parla bengalí.     Esdeveniments    A Nova Delhi es va inaugurar el maig de 2010 una exposició El Mestre de Carreres: Art de  Rabindranath Tagore a la Galeria Nacional D’Art Modern, Casa de Jaipur.  L'exposició, muntada a partir dels tresors de la GNAM és part de la celebració de l'Any del  150 aniversari de Rabindranath Tagore, i mostra una faceta menys coneguda de l'aclamat  geni.  Durant els últims 17 anys de la seva vida Tagore va fer més de 3.000 dibuixos i quadres.  El GNAM en té en la seva col‐lecció de més de 100 dels quals 70 seran exhibits.  En muntar  aquesta exposició, el GNAM busca restablir l'honor i l'artista i les seves obres.  En la línia més oficial, el govern indi ha unit les seves forces amb tres acadèmies nacionals  per  recordar  el  poeta,  tres  dies  d’actes  amb  mostres  de  llibres,  representacions  i  discussions acadèmiques.  La  ministra  de  ferrocarrils,  Mamata  Banerjee,  posarà  en  marxa  un  tren  especial,  el  “Sanskriti Express”, que sortirà des de Bengala al nord‐est de l’Índia, i mostrarà la vida de  Tagore per tot el país.  A  Calcuta  milers  de  persones  sortiran  al  carrer  declamant  els  seus  poemes,  recitant  fragments teatrals i cantant les seves cançons, en va compondre 2.230.  També  hi  haurà  activitats  a  Santiniketan,  lloc  on  va  realitzar  la  majoria  de  les  seves  composicions  i  on  va  crear  un  centre  educatiu,  Visva‐Bharati,  que  s’ha  convertit  en  universitat.  La casa on va néixer, la mansió de Jorasanko ha estat decorada amb flors.  “Sóc  un  caminant  del  camí  sense  fi”,  va  arribar  a  dir  Tagore.  Les  seves  paraules  prenen  forma després de 150 anys.          

 FRAGMENTS DE LA SEVA OBRA  4


" Las nubes se amontonan sobre las nubes, y oscurece. ¡Ay, amor! ¿por qué me dejas  esperarte, solo en tu puerta?   En el afán del mediodía, la multitud me acompaña; pero en esta oscuridad solitaria, no  tengo más que tu esperanza.   Si no me enseñas tu cara, si me dejas del todo en este abandono, ¿cómo voy a pasar estas  largas horas lluviosas?   Miro la lejana oscuridad del cielo, y mi corazón vaga gimiendo con el viento sin descanso.     Si no hablas, llenaré mi corazón de tu silencio, y lo tendré conmigo. Y esperaré, quieto,  como la noche en su desvelo estrellado, hundida pacientemente mi cabeza.   Vendrá sin duda la mañana. Se desvanecerá la sombra, y tu voz se derramará por todo el  cielo, en arroyos de oro.   Y tus palabras volarán, cantando, de cada uno de mis nidos de pájaros, y tus melodías  estallarán en flores, por todas mis profusas enramadas. "    Gitanjali, 1910                   " Pájaros perdidos de verano vienen a mi ventana, cantan,   y se van volando.   Y hojas amarillas de otoño, que no saben cantar,   aletean y caen en ella, en un suspiro.     Vagabundillos del universo, tropel de seres pequeñitos,   ¡dejad la huella de vuestros pies en mis palabras!     Para quien lo sabe amar, el mundo se quita su careta de   infinito. Se hace tan pequeño como una canción, como un   beso de lo eterno.     Las lágrimas de la tierra le tienen siempre en flor   su sonrisa.     Si lloras por haber perdido el sol, las lágrimas no te dejarán   ver las estrellas.     ‐Mar, ¿qué estás hablando?   Una pregunta eterna.   ‐Tú, cielo, ¿qué respondes?   El eterno silencio.     ¡Oye, corazón mío, los suspiros del mundo, que está   queriendo amarte!     El misterio de la vida es tan grande como la sombra en   la noche. La ilusión de la sabiduría es como la niebla del  

5


amanecer.     No te dejes tu amor sobre el precipicio.    

Me he sentado, esta mañana, en mi balcón, para ver el   mundo. Y él, caminante, se detiene un punto, me saluda y   se va.     Menudos pensamientos míos, ¡con qué rumor de hojas   suspiráis vuestra alegría en mi imaginación!     Tú no ves lo que eres, sino su sombra.     Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces, amanece;   ¿por qué susurra el viento del sur entre las hojas recién nacidas?   Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces,   la medianoche entristece con nostálgico silencio a las estrellas? "                                                                                                                Pájaros perdidos      Una mañana iba yo por la pedregosa carretera,   cuando espada en mano, llegó el Rey en su carroza.   "¡Me vendo!", grité. El Rey me cogió de la mano y me dijo:   "Soy poderoso, puedo comprarte." Pero de nada le valió su poderío   y se volvió sin mí en su carroza.    Las casas estaban cerradas en el sol del mediodía   y yo vagaba por el callejón retorcido   cuando un viejo cargado con un saco de oro me salió al encuentro.   Dudó un momento, y me dijo: "Soy rico, puedo comprarte."    Una a una ponderó sus monedas. Pero yo le volví la espalda y me fui.    Anochecía y el seto del jardín estaba todo en flor.   Una muchacha gentil apareció delante de mí, y me dijo:   "Te compro con mi sonrisa." Pero su sonrisa palideció   y se borró en sus lágrimas. Y se volvió sola otra vez a la sombra.    El sol relucía en la arena y las olas del mar rompían caprichosamente.   Un niño estaba sentado en la playa jugando con las conchas.   Levantó la cabeza y, como si me conociera, me dijo:   "Puedo comprarte con nada." Desde que hice este trato jugando, soy libre.                                 ��                                                                            El último trato 

               OBRES A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE LA                    6


DIPUTACIÓ DE BARCELONA           − Hacia el hombre universal. Barcelona : Sagitario, 1967.  − Mis recuerdos. La Coruña : Ediciones del Viento, cop. 2008.  − La Religión del hombre. Madrid : Aguilar, 1968.   

TEATRE    − El Cartero del rey ; El asceta ; El rey y la reina. Madrid : Alianza, 2004.  − Malini ; Sacrificio ; Chitra. Madrid : Alianza, 2010.  − Ciclo de primavera. Madrid : Alianza, cop. 2007.  − Obras selectas. Barcelona : Edicomunicación, 2001.  − Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 2010.  − El Rey. Madrid : Edimat, DL 2000.  − El Rey del salón oscuro. Madrid : Alianza, 2010.     

POESIA    − La Ciencia del amor : tradiciones espirituales de la Humanidad.      Madrid [etc.] : Pneuma.    2007.  − La Cosecha ; Regalo de amante ; Tránsito ; La fujitiva. Madrid : Alianza, 2005.  − Gitanjali. Barcelona : L'Atzar, 1983. (també en català)  − La Luna nueva ; El jardinero ; Ofrenda lírica. Madrid : Alianza, 2000.  − El Jardinero. Madrid : Busma, 1982.  − Lipika. Barcelona : Pomaire, 1981.  − La Lluna nova. Barcelona : Selecta, 1980. (també en castellà)  − Obra escogida : lírica breve, teatro, cuento, aforismo, escuela. Madrid : Aguilar, 1968.  − Ocells perduts. Barcelona : La Rosa dels Vents, 1938. (també en castellà)  − Pájaros perdidos ; El asceta ; Mashi y otros cuentos. Madrid : Jaguar, 2000.    − Pensaments d'ahir per avui. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010.  − Poesías. Barcelona : Fama, 1954.  −Present d'enamorat ; Trànsit. Barcelona : Selecta, 1985. (també en castellà)  7


−Últimos poemas. Madrid : Visor Libros, 2002.     

NARRATIVA    − Cartas a un amigo. Barcelona : Juventud, 1931.  − La Casa y el mundo. Madrid : Club Internacional del Libro, 1985.  − Cuentos. Madrid: PPC, 1996.  − Del alba al crepúsculo. Palma de Mallorca : Olañeta, 2000.  − Él : cuentos para mi nieta. Barcelona : La otra orilla, 2009.  − Entrevisiones de Bengala ; Poemas de Kabir. Barcelona : Plaza y Janés, 1965.  − Gora : una juventud en la India. Tres Cantos : Akal, 1998.  − L'Esquelet i altres narracions. Barcelona : Edicions 62, 2002.  − Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 1986.  − Historias cortas seleccionadas. Barcelona : Apóstrofe, 1994.  − La Morada de la paz : una guía poética y espiritual. Barcelona : Oniro, 1999.  − El Naufragio. Barcelona : Plaza & Janés, 1964.  − Oriente y Occidente : epistolario. Barcelona : Juventud, 1968.  − Las Piedras hambrientas. Madrid : Alianza, 2008.  − Las Quintaesencias. Madrid : Ediciones de la Gacela, 1942.  − Sadhana o la via espiritual ; seguida de los Poemas de Kabir. Madrid : Aguado, 1957.     

ALTRES IDIOMES    − A Casa e o mundo. Madrid : SAEPA, 1997.  − [La Finestra de l'ull]. Nova Delhi : Sang‐e‐Meel, 2003. (Hindi)  − Gitanjali. [Nova Delhi] : San Margh, 2001. (Hindi)   

"Si cierras la puerta a todos los errores, dejarás fuera la verdad". 

WEBIBLIOGRAFIA  8


http://amediavoz.com/tagore.htm Biografia i extractes de la seva obra 

  http://ca.wikipedia.org/wiki/Rabindranath_Tagore Biografia i referències 

  http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=962 Frases i proverbis de l’autor hindi.   

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/otras/tagore/rt.htm Recull de contes   

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAsiatica/Tagore/ind ex.asp Breu biografia, recull de poemes i alguna obra completa.   

http://es.wikiquote.org/wiki/Rabindranath_Tagore Recull de frases i proverbis de l’autor.   

http://www.iacat.com/revista/recrearte/recrearte03/Tagore/tagore.htm La pedagogia i l’escola creada per Tagore   

http://www.gutenberg.org/browse/authors Textos en línia(anglès)   

http://www.myspace.com/tagoresongs Cançons de Tagore interpretades per artistes actuals.                                             

9


Rabindranath Tagore