Issuu on Google+

          

El Graffiti

Rosenthaler Straße 39 – Berlin, 29/10/2012      


GRAFFITI   

Introducció    Definició de la paraula graffiti:    grafit.  [probablement de l'it. graffito, íd.]  

   Inscripció o dibuix fet en una paret, un monument, etc. IEC (Institut d’Estudis Catalans)      1.  graffiti,  graffito.→  grafito.  Con  el  sentido  de  ‘inscripción  o  dibujo  hecho  en  una  pared’, es una adaptación de la voz italiana graffito, popularizada en español a través  del inglés. Aunque menos usada que graffiti, es la forma más correcta desde el punto  de vista etimológico.  2. El uso frecuente del plural italiano graffiti ha dado lugar a que en español se emplee  la adaptación graffiti con sentido singular.

  Inscripcions de l’època romana en el temple de  File, Egipte:  "B.MURE STULTUS EST"      Aquí,  atesa  la  forma  més  popular  i  acceptada  de  la  paraula,  sempre  farem  servir  graffiti, i graffiter per a designar l’escriptor, la persona que fa graffitis.  En  llenguatge  de  carrer,  graffiti  és  el  resultat  de  pintar  a  les  parets,  els  trens,  les  persianes d’establiments o les tanques, amb l’objectiu d’expressar idees i emocions de  tot  tipus,  reivindicar,  denunciar,    dur  a  terme  actes  vandàlics  o  simplement  donar  a  conèixer l’obra d’ algú.  Pot ser un missatge escrit, una imatge pintada o una barreja  d’ambdues coses. És una forma d’expressió lliure i efímera, ja que la seva exposició a  l’aire  lliure  i  la  neteja  per  part    dels  serveis  públics  de  les  ciutats,  fan  que  molts  romanguin poc temps després de fer‐los.     Diferents  grups  socials,  expressen  mitjançant  les  seves  formes  creatives  la  percepció  urbana.    El grafitti és una de les manifestacions més populars de l’art de carrer. Segons alguns  escriptors, el  graffiti  és guerrilla  urbana,  lluita  contra  tot  el  que  hi  ha establert;  és  la  llibertat d’expressió en estat pur, més enllà de les normes, més enllà de les lleis, del  que es pot i no es pot fer, es reinventa i entra a museus, galeries, centres i fires d’art, 

2


ha  creat  un  moviment  underground  que  s’ha  estès  arreu del  món  i,  per  fi,  ha  trobat  espai dins l’art contemporani.     El  graffiti  és  més  que  una  experiència  visual,  també  és  una  experiència  temporal  i  espacial.  Hi  ha  un  conjunt  de  condicions,  localització,  moment,  influència  social,  esdeveniments  polítics,  culturals  i  personals,  que  coincideixen  en  un  moment  en  el  temps  i  que  defineixen  allò  que  la  peça  artística  transmetrà  a  l’espectador.  Aquestes  condicions,  que  no  són  observades  explícitament,  s’amaguen  darrere  d’un  graffiti  i  són  plasmades  espontàniament  mitjançant un esprai o un retolador sobre una paret, un mur o semblant i amb l’ús de  lletres, paraules o dibuixos.     

Història   El  terme  graffiti  és  imprecís  i  s’utilitza,  acadèmicament,  per  a  designar  certes  manifestacions de la vida quotidiana romana. Les inscripcions trobades en alguns murs  pompeians daten del segle II, a la Domus Aurea de Neró (54‐68) i a la vila d’ Adriano,  entre les quals es troben els latrinalia, inscripcions fetes a l’espai de les latrines, que  han estat qualificats com a graffiti  per arqueòlegs i historiadors.  L’  accepció  actual  més  acceptada  del  terme  graffiti,  com  a  cas  nominatiu  plural  del  terme llatí graffitus, s’atribueix als investigadors que, des de molt aviat i principalment  a la ciutat de Nova York, van estudiar el fenomen de les pintures fetes als vagons del  metro i a les parets dels barris marginals d’aquesta ciutat.  En   l’època  contemporània,  els  primers  coneixements  que  es  tenen  dels  graffiti  es  remunten  al  1888,  a  la  ciutat  de  Londres,  després  d’un  assassinat  atribuït  a  Jack  l’  Esbudellador. La policia va trobar‐hi un davantal tacat de sang , i una nota a la paret  escrita  amb  sang  que  deia:  «The  Juwes  are  the  men  that  will  not  be  blamed  for  nothing». Es va interpretar de diferents maneres, sobretot per la paraula Juwes, que va  pensar  que  era  una  versió  incorrecta  de  Jews  (jueus),  amb  la  qual  cosa  la  traducció  podia  haver  estat:  “Els  homes  jueus  no  seran  els  homes  que  seran  acusats  sense  motiu”.  Per  por  a  que  la  inscripció  augmentés  l’antisemitisme,  el  comissari  de  policia  la  va  fer  esborrar.  Quan  les  tropes  nord‐americanes  van  entrar  a  Tunísia, el 1943, durant la Segona Guerra Mundial,  en  la  Campanya  del  nord  d'Àfrica,  van  veure  per  primera vegada el graffiti: Kilroy was here (Kilroy va 

3


ser  aquí).  Tant  en  els  seus  avançaments  per  Itàlia,  com  per  França  i  finalment  a  Alemanya, van tornar a trobar una vegada i una altra aquest graffiti. Mai no es va saber  res sobre l'autor, es creu que pertanyia a un soldat d’una unitat d' Ohio. Els anys 50, després de la mort de Charlie Bird Parker, el  gran  músic  de  jazz,  la  cançó  Bird  Lives  (Bird  viu)  es  va  pintar  als  murs  de  molts  clubs  de  jazz  als  Estats  Units,  en  particular  a  Nova  York,  però  va  ser  efímer,  i  segurament  no  va  tenir  l’  impacte  que  havia  tingut  Kilroy.  La  naturalesa  de  Nova  York  com  a  ciutat  industrial  parteix  d’un  gran  procés  que  culmina  amb  la  reindustrialització  massiva  durant  el  període  1941‐45.  Això  va  generar  una  massa  de  població  obrera  important,  provinent  de  zones  rurals  i  d’altres  països,  que no havien desenvolupat estructures socials prèvies  per apaivagar l’efecte del xoc  amb la nova cultura urbana. Es va concentrar en zones  antigues i degradades de la ciutat, i d’aquesta forma van néixer els guetos, autèntiques  comunitats tancades, en els quals el desenvolupament cultural de les pautes heretades  prendria un rumb peculiar i de contestació a la discriminació i a la pobresa.     L’època en què el graffiti apareix a Nova  York,  presenta les característiques bàsiques  d’una economia en ple procés de terciarització, les polítiques socials minven el paper  estatal en el manteniment de l’assistència social i educativa en el context dels guetos, i  els  converteix  en  ciutats  internes,  allunyades  definitivament  de  les  pautes  culturals  i  socials anglosaxones establertes com a oficials.   S’ha  de  tenir  en  compte  a  l’hora  de  considerar  la  cultura  hip  –  hop,  en  general,  i  el  graffiti com a forma d’expressió cultural,  l’ origen  ètnic dels seus creadors: els joves  negres i llatinoamericans van ser els primers artistes de graffiti.     El  suport  escollit  per  a  una  peça  de  graffiti  havia  de  tenir  unes  condicions  imprescindibles per desenvolupar la major part possible del potencial expressiu. Molt  sovint, els graffitis eren produïts en zones molt delimitades entre si, generalment als  afores  de  les  grans  ciutats.  Aquests  focus  de  concentració  de  graffitis,  aplegaven  característiques  en  funció  de  la  seva  capacitat  d’exhibició,  de  cara  al  mateix  espai  públic urbà, així com la possibilitat que la  zona  donés  cabuda  a  un  nombre  més  elevat de peces, és a dir, la capacitat física  per  oferir  suports  adients.  Aquestes  característiques serien les següents:  Gran  visibilitat,  espai  públic  exposat  a  la  vista  de  qualsevol  ciutadà;  molt  trànsit  rodat,  zones  igualment  exposades  ,  però  en  aquest  cas  per  a  espectadors  mòbils  (vies  ràpides,  autopistes,  rodalia  d’estacions de trens, passos de ferrocarril, 

4


etc.),  gran  quantitat  de  murs  aïllats,  parets  d’edificis  lliures  d’  ús  comú,  amb  escassa  vigilància  i  que  permetin  la  continuïtat  de  creació  d’obres  en  el  temps  i  l’espai;  accessibilitat física.    De tots maneres, no es pot parlar  d’una  planificació  exacta  del  desenvolupament territorial de les  zones  graffiti.  Hi  ha  zones  relativament  amagades  de  la  mirada del no iniciat, que s’han de  conèixer  expressament  per  poder  accedir‐hi.     L’any  1960,  un  noi  anomenat  Cornbread,  de  Filadèlfia,  va  començar  a  pintar  amb  tags  les  parets de la seva ciutat per cridar l’atenció d’una noia que li agradava. Ell va definir el  paper del bombing i del getting up. Aviat, tot això es va tornar per a ell una missió a  temps  complet.  El  que  feia  va  sortir  enregistrat  a  la  premsa  negra  i  es  va  crear  una  retroalimentació  entre  ambdues  parts.  De  tant  en  tant,  els  periodistes  suggerien  a  Cornbread que fes alguna cosa especial, per exemple quan li van dir que pintés un tag  a l’avió dels Jackson Five quan aterrés a Filadèlfia. Ho va fer i la premsa ho va publicar.  En  aquesta  ciutat  va  néixer  una  subcultura  amb  estil  propi.  Cornbread  va  deixar  de  pintar el 1972.    A finals dels anys 60, un jove de Washington Heights, un barri de Nova York, anomenat  Demetrius,  va  començar  a  escriure  amb  un  pseudònim  ,  Taki,  i  amb  el  número  del  carrer  on  vivia,  183,  a  les  parets,  les  marquesines  dels  autobusos,  i  sobretot  ,  a  les  estacions de metro de tot Manhattan. Treballava de missatger i durant els trajectes va  començar  a  estampar  el  seu  tag,  dins  i  fora  dels  vagons.  Juntament  amb  ell  van  aparèixer, Tree 127, Julio 204, Cay 161, Junior 161 o Eddie 181, tots ells graffiters de la  part superior de l’oest de Manhattan. El mateix va passar al Bronx amb Lee 163, primer  graffiter que va escriure les lletres juntes , per així convertir la firma en un logo.   Altres graffiters amb el mateix estil van ser; Els, Strak, Sud, Safe, Smoke, Eras i Jeal. A  Brooklyn  va  néixer  el  grup  The  Ex  Vandals,  amb  artistes  com  Snake  1,  Stitch  1,  Dino  Nod,  Lazar  i  Wicked  Gary.  També  van  guanyar  fama  durant  aquesta  dècada  les  primeres  dones:  Eva  62,  Barbara  62  i  Michele  62.  Tots  aquests  van  tenir  un  paper  tan  o  més significatiu que els col∙legues de  Manhattan.  Durant els anys 70, aquesta pràctica  es va desenvolupar més àmpliament  amb  incorporació  d’imatges  de  la 

5


iconografia  popular,  com  personatges  de  còmic  o  dibuixos  animats.  Aquests  anys  es  coneixen  com  l’  Era  pionera  ,  ja  que  el  graffiti  va  tenir  girs  substancials  d’estil  i  popularitat.  Amb  la  incorporació  d’aquestes  imatges  neixen  les  master  pieces,  que  a  més de diferenciar els grans mestres del principiants, amplia de forma considerable la  mida de les obres.     El  primer  graffiter  que  va  utilitzar  bubble  letters,  va  ser  SuperKool 223. Va treure la idea  de les bafarades dels còmics, les  línies tancades que contenen els  diàlegs  o  pensaments  dels  personatges.  El  nom,  per  això,  li  va  posar  el  1972,  Phase  2,  un  graffiter del Bronx. D’aquest estil  de lletres va crear, posteriorment, més variacions, obrint el camí a altres graffiters que  van continuar desenvolupant les bubble letters. Els Ex Vandals van cobrir Brooklyn i la  resta de la ciutat.   Amb posterioritat van néixer els throw up, que tal com indica el seu nom, són peces  espontànies i fetes de manera ràpida. L’any 1973, es van canviar els Redbirds d’ IRT, els  clàssics  trens  vermells  de  la  dècada  dels  70,  per  noves  flotes  de  trens  platejats  amb  una franja blava. Això va donar esperança de creixement als graffiters. Es va pintar la  primera  peça  en  3D.  L’autor  va  ser  Pistol  1,  a  qui  va  seguir    Flint  707.  El  llegendari  graffiter de Brooklyn va superar tothom fent una obra amb lletres tridimensionals que  omplien tot el lateral d’un vagó, de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Aquesta tècnica es  va anomenar whole car.  A partir d’aquest moment, molts escriptors no es conformaven a pintar un sol vagó i  van sorgir els cucs o married couple, equivalents a dos vagons sencers.  En alguns cercles, el graffiti es comença a considerar art. El 1974, el periodista Richard  Goldstein va escriure un article en una revista de Nova York que parlava del grup, amb  fotos incloses, de Phase 2, Nova, Snake 1 i  Stay High 149. Va llançar  a la fama tota una  generació de graffiters.     Obra mestra de Phase 2. Nova York. 1973Æ      El 1975, hi havia tres graffiters que es disputaven el títol de rei: Temp 169 , Los fsk i  Nose. Ara, el graffiter havia de “matar” el carrer, els trens, pintar‐los i bombardejar‐los  de la finestra cap avall, omplir les línies senceres amb els seus throw ups.   6


L’any  1977,  l’emissora  de  televisió  ABC,  va  mostrar  com  viatjaven  els  trens  pintats del metro novaiorquès. Peces de  Diablo i Pnut 2, Lee i The Fabulous Five.  L’any  següent  ,  la  ciutat  veu  aparèixer  una nova i gran tanda de graffiters: Part  1, Chain 3, Kool 131, Padre, ADrock, Fed  2,  Tean,  Kade.  A  continuació,  apareixen  grups de gran qualitat: TDS, TMT, UA, CIA, TSF, TMT, Mafia, i altres graffiters com Smily  149, Skull 2, Seen, Pjay, Duster, Dondi, NOC 167, COS 207, Zephyr, Repel, Flin Top, G‐IZ,  OE3, P13, SOE, PEO, Crime 79, Baby 168 i Babbid, entre d’altres.  Però, l’època d’esplendor no dura eternament, i, a començament dels 80,  l’ Autoritat  Metropolitana  del  Transport  de  Nova  York  comença  una  lluita  acarnissada  contra  el  graffiti.  Es  van  instal∙lar  tanques  a  les  cotxeres  dels  vagons,  van  utilitzar  una  pintura  més  resistent  i  van  augmentar  la  vigilància.  Tot  això  va  fer  disminuir  la  quantitat  de  graffitis.  Molts  graffiters  van  buscar  altres  alternatives,  entre  les  quals  emigrar  a  Europa  per  donar  a  conèixer  aquesta  subcultura.  També  va  contribuir  al  declivi  del  writing  el  “crack”,  que va arribar a la Gran Poma envoltat de violència. Es  van promulgar lleis que restringien la venda de pintura  als��joves i s’obligava els comerciants a guardar‐ la amb  clau.  

      Aerosol en Valparaíso, Chile Æ      A  mitjans  dels  80,  arriba  la  fase  de  supervivència.  Quan  tot  sembla  perdut  i  ningú  hi  veu els tags, throw ups, ni la resta d’elements, apareix un heroi que rescata el graffiti,  el moviment hip‐hop. Els writers són acompanyats per breakers i Mc’s.   Per la mateixa època, sorgeix el moviment europeu. Aquesta extensió fins a Europa, té  més  relació  amb  processos  globals  relacionats  amb  altres  manifestacions  culturals  com,  la  literatura,  el  cinema  i  el  còmic,  que  s’havien  introduït  als  circuits  culturals  europeus  de  dels  anys  seixanta  i  setanta.  Aquestes  manifestacions  s’engloben  convencionalment  en  el  que  es  va  anomenar  underground.  Corrents  artístics,  com  el  pop‐art,  van  tenir  un  ressò  molt  important  en  galeries  i  exposicions  europees,  i  en  alguns  aspectes,  determinats  autors  de  prestigi  als  circuits  comercials,  com  Andy  Warhol, van ajudar que el graffiti fos conegut a l’altra banda de l’Atlàntic.   Comencen  les  gires  d’escriptors  americans  i  l’art  s’instal∙la  als  carrers;  s’editen  les  primeres  revistes  de  graffiti  en  color  i  apareixen  infinitat  de  pàgines  a  Internet  que  recullen fotografies, textos, reportatges i entrevistes. 

7


Això,  i  la  proliferació  dels  graffiti  a  la  televisió,  a  festivals  o  en  portades  de  discos,  fa  que  aquest  art  de  carrer  es  consolidi  a  pesar  de  l’esforç  de  les  autoritats per fer‐lo desaparèixer.   Un  dels  graffiters  més  coneguts  del  metro de Nova York va ser en SAMO.     SAMO  va  néixer  a  Brooklyn,  Nova  York,  el  22  de  desembre  de  1960.  El  1977  va  començar, amb Al Diaz, en el món del graffiti pintant vagons de metro i per zones del  Soho,  a  on  proliferaven  les  galeries  d’art.  SAMO  són  les  sigles  de  sigles  de  same  old  shit,  literalment,  “la  mateixa  merda  vella.”  Sense  formació  artística,  però  relacionat  amb grups de música rap i el break dance, va passar amb el seu veritable nom, Jean‐ Michel  Basquiat,  a  formar  part  comercial  de  les  galeries  d'art,  on  va  dur  a  terme  pintures gràfiques amb símbols populars americans i icones del carrer. Va aconseguir  fama  i  un  cert  reconeixement  de  la  crítica  que  van  definir  la  seva  pintura  com  una  «combinació  de  l'art  de  De  Kooning  i  dels  gargots  pintats  al  metro  novaiorquès».  Va  col∙laborar  amb  Andy  Warhol,  i  algunes  de  les  seves  obres  han  estat  exposades  al  MOMA.  El 10 de febrer de 1985, Basquiat apareix a la portada de la revista dominical  New York Times, i es converteix en el primer artista plàstic negre que apareixia en la  primera plana.  Un altre pintor reconegut, pertanyent als practicants del graffiti art del metro, va ser  Keith Haring, amb figures de ferms resseguiments, primer de color negre i després amb  colors  vius.  La  seva  gran  capacitat  gràfica  el  va  portar  a  participar  en  nombroses  exposicions i biennals d'art.   Han  estat  diversos  pintors  els  que,  en  algun  moment  de  la  seva  trajectòria  pictòrica,  han  utilitzat  el  graffiti  com  a  tècnica  en  els  seus  quadres.  Entre  ells  va  destacar  el  francès Jean Dubuffet. En la seva versatilitat de produccions, va emprar el graffiti art  per  donar  textures  diverses  a  algunes  de  les  seves  pintures.  Antoni  Tàpies  també  ho  va  emprar  en  les  obres  Assemblatge  (1972)  i  Mur  (1991).  Naturalment,  a  cap  de les obres d'aquests dos autors ha estat  utilitzat el graffiti com a art efímer.   L’art  ha  influït  directament  en  moltes  obres  de  graffiti.  S’han  representat  les  famoses  sopes  Campbell  de  Warhol,  el  Guernica  de  Picasso  i  obres  de  Dalí,  Leonardo  da  Vinci,  Van  Gogh  o  Giacometti. 

8


El graffiti a Espanya       Grafit inspirat en l'obra de Dalí.   Barberà del Vallès  Æ    El graffiti evoluciona a diferents ciutats, partint  dels Flecheros de Madrid o els Cultures  de la Trepa (Stencil o plantilla) de Barcelona. Els  graffiti d’estil hip‐ hop van començar  a tenir entitat pròpia l’any 1985.   El que sorgeix de manera espontània, com a procés de creació artística, no té, en els  seus començaments cap més intenció que la de pintar.   Representaven  un  col∙lectiu  de  joves  graffiters.  Van  desenvolupar  un  estil  autòcton  deslligat  totalment  del  moviment  original  del  graffiti  novaiorquès.  Molts  d’aquests  graffiters  no  tenien  la  filosofia  hip‐hop,  eren  heavies,  rockers  o  simplement  no  pertanyien a cap tribu urbana, en contra del que passaria a començament dels 90,  en  què el moviment estava més lligat al rap i, en general, al moviment hip‐hop.    Els Flecheros utilitzaven retoladors Edding, tubs de betum Kanfort  i els pots de pintura  en esprai que es feien servir als tallers mecànics. Durant els anys de permissivitat legal,  veure algú pintant al carrer es percep més, com una cosa excèntrica o generosa que no  pas  com  una  agressió.  Pintar  graffitis  es  va  convertir  en  una  subcultura  instal∙lada  entre un grup de joves que hi veien la fórmula per construir la seva personalitat dins  d’un grup.

  Muelle. Madrid. Anys 80 Æ    Si  parlem  del  precursor,  de  la  persona  més  representativa,  hem  de  parlar  de  Muelle  (Juan  Carlos  Argüello, 1966‐1995), pioner del graffiti espanyol. El sobrenom li venia de l’escola. En  aquella època, es va construir una bicicleta amb un moll gegant d’amortidor de moto.  Va dissenyar un dibuix d'un moll acabat en una fletxa, i una lletra R emmarcada en un  cercle. L’any 1985 va enregistrar el logotip a la propietat industrial   per tenir els drets  d’autor. Mai va estar lligat a cap marca o establiment comercial. Els diners per comprar  retoladors i aerosols sortien de la seva butxaca.   Va  interposar  plets  a  un  parell  d’agències  publicitàries  per  haver  plagiat  part  del  seu  logo, fins i tot va denunciar l’Ajuntament de Madrid per una il∙lustració a la revista Villa 

9


de  Madrid,  que  reproduïa  la  seva  marca.  Pràcticament,  tot  el  que  va  pintar  va  ser  netejat per operaris de l’ajuntament.  Al  començament  només  feia  simples  tags  ,  després  va  començar  a  ombrejar  amb  colors  o  amb  dimensions  de  profunditat,  la  qual  cosa  l’apropava a l’estètica del graffiti novaiorquès. Els  anys  de  pràctica  li  van  proporcionar  principis  ètics sòlids, es va concentrar en superfícies molt  visibles,  parets  de  solars  o  tanques  publicitàries,  defugia  llocs  d’interès  cultural  o  natural,  el  preocupava, fins i tot, el fet que els aerosols que  feia servir acabessin amb la capa d’ozó.    <‐‐ Muelle. Madrid. Anys 80    L’any  1992  va  deixar  de  pintar.  Deia  que  el  seu  discurs  s’havia  esgotat.  Els  graffiters  havien col∙lapsat els vagons del metro i les parets de molts carrers , la influència del  hip‐  hop,  del  rap  i  la  cultura  urbana  novaiorquesa  era  la  més  estesa  i  havia  estat  assimilada pels nous artistes. Juan Carlos Argüello va morir el dia 1 de juny del 1995,  víctima d’un càncer fulminant que va acabar amb la seva vida en només quatre mesos.  Tenia 29 anys, i afortunadament mai no va veure com la seva pintada favorita, i potser  la  més  coneguda,  la  que  va  fer  a  dalt  d’una  torre  d’aigua  a  Campamento,  era  aniquilada.  De Muelle només queda un graffiti al carrer, concretament el del carrer Montera 30 de  Madrid.  Des  de  fa  temps  s’ha  organitzat  un  grup  anomenat  Plataforma  por  la  declaración de la firma de Muelle como bien de interés cultural (BIC). N’hii ha d’altres  a locals tancats com, El Penta o La Vía Láctea.  Muelle el van seguir, Rafita, Glub, Tfón, Max 501, Blek “La Rata”,  o Remebe, tots amb  la mateixa filosofia de graffiti definida pel respecte als monuments i llocs artístics. Es  caracteritzaven,  a  més,  pel  fet  d’engreixar  els  tags  afegint‐hi  marges,  brillantors  i  ombres per fer‐los destacar.   A Móstoles, Alcorcón i Torrejón de Ardoz, va  sorgir  un  grup  d’escriptors  que  seguien  les  directrius  estètiques  del  graffiti  novaiorquès,  el col∙lectiu QSC (Quick Silver Crew). Hi havia  un parell de paràmetres que els diferenciaven  del  graffiti  madrileny:  per  una  banda,  la  recerca  constant  d’innovacions  estilístiques  en els tags i pintades, per una altra el suport,  ja que principalment pintaven els vagons  dels  trens.           

10


Un altre grup molt actiu era CZB. Pintaven pels voltants del metro de Pacífic i Vallecas,  o els CEX, que ho feien a l’avinguda de l’ Aviació.  A Barcelona, la cultura graffiti es va dur a terme de manera independent i paral∙lela als  autòctons  de  Madrid  i  rodalia.  A  començament  dels  80,  un  grup  d’artistes  pintava  grans peces abstractes i simbòliques, els Rinos. Una característica de la seva obra eren  les dianes o cercles en blanc i negre, amb les quals pintaven Barcelona i els voltants.  La fórmula creativa més utilitzada va ser la plantilla o stencil, que a Barcelona es va  anomenar “trepes”.

Mural por Owen. Kram. Malakkai. Jloca. Eledu 2012 / Poble‐sec   El  grup  Trepax  va  ser  un  dels  més  actius  i  pioners  en  la  utilització  de  plantilles,  juntament  amb  PN+A.  Les  plantilles  representaven  icones  televisives,  socials  i  polítiques,  en  actituds  iròniques,  missatges  iconogràfics  que  van  arribar  a  ser  una  autèntica plaga a la ciutat.  L’arribada  i  l’èxit  del  hip  ‐  hop,  a  finals  dels  80,  va  provocar  que  molts  escriptors  combinessin les plantilles amb el graffiti. Col∙lectius com, SN, The Demonz Art (TDA),  Mafia2 (M2) i Dynamic Foot Rockers(DFR), van bombardejar el metro de Barcelona i els  vagons i andanes dels trens de Rodalies i van crear autèntiques guerres de graffitis a  carrers i places. 

Fàbrica Can Ricart (Barcelona) 

11


Van  seguir‐los  els  crew  com,  The  Bad  Crew  (TBC),  Rock  City  (RC)  o  Mega  Herzios  3  (MH3).  Entre  l’any  1988  i  començaments  dels  90,  el  món  del  graffiti  a  Barcelona  anava  en  ascens.  Durant  aquest  període,  hi havia molta gent que, no només  pintava  a  la  mateixa  ciutat,  també  ho  feia  als  voltants  d’on  vivia:  l’Hospitalet, Sant Boi i barris com El  Raval, Sants, el Poble sec o el Poble  Nou.   Alacant  va  ser  una  de  les  ciutats  espanyoles  amb  més  presència  de  graffiti  durant  els  anys  80.  Els  crew,  Crazy  Beat  i  Tom  Rock,  i  els  escriptors  Loco  13  i  Kami  van  ser  els  noms  més  destacats  i  actius,  sempre relacionats amb l’estètica hiphopera i influenciats pels treballs novaiorquesos.   València,  molt  influenciada  pel  break  dance,  també  va  tenir  artistes  pioners  com,  el  grup Colt ArtistCrew (CAC), Jaco o Apilio, tot i que el col∙lectiu que més va bombardejar  i pintar murals va ser Defcon X.  El  Triangle  d’Or  constituït  per  Madrid,  Barcelona  i  Alacant,  a  partir  del  qual  es  va  generar  un  gran  impuls,  va  contribuir  al  desenvolupament  del  grafitti  a  altres  ciutats  com València; Sevilla, amb Madrid Freeze Rockers ; Saragossa, amb Zippo ; Palma de  Mallorca, amb Zeta, Suso33, Glub i Kool Nase i Ova, Lleida, amb Crudel i Girona.  L’ escena femenina dins del grafitti ha merescut un capítol a part amb noms com Shy, o  Musa, de Barcelona; Queen de Girona; Terra i Wendy, de Madrid. 

Inupié. Estil escombreria. Barcelona. Anys 90 Æ       La  temàtica  política  i  social,  inexistent  en  les  peces  dels  80,  comença  a  aparèixer  de  manera  explícita  durant  la  dècada  dels  90.  El  graffiti  es  converteix  en  una  plataforma  per  a  difondre missatges relacionats amb moviments veïnals, alternatius, polítics. Els suports  més  buscats  van  ser,  els  metros,  els  trens,  els  baixos  de  les  façanes,  les  tanques  publicitàries i els murs dels polígons industrials.        

12


<‐‐La Plasta de Suso33. Madrid 200?.        El  graffiti  va  proliferar  tant  que  les  autoritats  van  endurir‐ne  les  lleis,  les  brigades  municipals de neteja es van convertir en una realitat que influiria negativament en la  seva consolidació. Es col∙locaven càmeres de vigilància, tanques protegides i pintures  anti‐ graffiti. Aquestes mesures repressives van complicar l’actuació al carrer.  A  mitjan  anys  90,  els  graffiters  autòctons  comencen  a  desaparèixer  i,  només  queden  actius  nous  grups  que  cerquen  altres  formes  d’expandir  l’art,  mitjançant  fanzines,  festivals o grans murals autoritzats.   Entre 1993 i 1995 es fa el pas a una segona fase, la industrial. Hi trobem els primers  treballs  de  Suso33  i  del  barceloní  Kapi,  dos  noms  que  serien  clau  per  al  graffiti  a  Espanya. En els anys posteriors, la seva obra situa el nostre país en un lloc destacat a  Europa.   Suso 33 és el precursor del graffiti iconogràfic, i el més gran exponent del livepainting a  Espanya. Els treballs de Suso 33, formen part del fons de museus i de col∙leccions  públiques i privades. També ha fet exposicions a CAIXAFORUM, Thyssen‐Bornemisza,  ARTIUM, CAAM o al Museu d’Art Contemporani de Bucarest.

Durant  els  anys  1994  i  1996,  el  graffiti  pren  un  impuls  nou,  sobretot  gràcies  al  grup  CPV, i a l’aparició d’un fenomen empresarial i artístic anomenat Efecte Montana.   El 1994, Jordi Rubio, relacionat amb el món empresarial de les pintures, decideix obrir  un  negoci,  juntament  amb  Miquel  Galea,  centrat  en  la  venda  d’esprais,  el  nom  comercial  del  qual  seria  Montana  Colors.  Volien  crear  esprais  específics  per    pintar  graffitis,  amb  una  gamma  molt  amplia  de  colors,  preus  ajustats  i  vàlvules  noves  per   pintar  de  forma  brillant,  com  mai  abans  no  s’havia fet al nostre país.  Els escriptors espanyols van començar a demanar  els seus productes, fins al punt que travessen les  fronteres,  i  un  any  més  tard  es  començaven  a  vendre a França, Alemanya, Suïssa i Itàlia.  Actualment,  és  el  líder  internacional  del  sector.  Ven,  a  banda  d’esprais,  retoladors  i  tot  tipus  de  marxandatge.  A  més,  publica  llibres  des  de  les 

13


dotze botigues que té arreu del món, (des de Buenos Aires fins a Sevilla, passant per  Mont‐real),  anomenades  Montana  Shop  &  Gallery,  i  promociona  el  treball  d’artistes  urbans amb exposicions i esdeveniments diversos.   L’any 2000, el graffiti revifa gràcies  a  Internet  i  a  l’aparició  d’estudis  i  fanzines  sobre  el  tema.  Les  autoritats  municipals  es  tornen  més  obertes  i,  fins  i  tot  alguns  ajuntaments,  com  el  de  Leganés,  comencen  a  valorar‐lo.  L’any  2006,  la  ciutat  abans  esmentada,  obre  el  primer  museu  urbà  del  graffiti a la Comunitat de Madrid.  Arriba  el  post‐graffiti.  Aquest  corrent  està  marcat  per  uns  aspectes  bàsics:  el  poder  de  la  documentació  d’aquesta  obra,  i  aconseguir    que  la  societat la conegui. Les obres de carrer són més icòniques, simbòliques, influenciades  per un missatge polític o social. El post‐graffiti té un missatge i pretén que l’espectador  tracti de desxifrar‐lo, ofereix un jeroglífic al vianant. El concepte de barri desapareix, el  barri és la xarxa.  Aquests artistes urbans fan peces amb un grau més alt d’abstracció. El mercat de l’art  (galeries, col∙leccionistes, museus), comença a fixar‐se en aquestes obres.  L’any 2008, un esdeveniment posa en el punt de mira a diversos artistes nacionals, que  fa molts anys que treballen a Madrid i Barcelona. La Tate Modern de Londres organitza  la  primera  gran  exposició  d’aquest  tipus.  El  nom  de  la  mostra  és,  Street  Art,  i  hi  participen  artistes  internacionals  com;  Blu,  JR,  Nunca,  Os  Gemeos,  Faile  i  l’espanyol  Sixeart.                                                        Sixeart Æ  Paral∙lelament,  als  voltants  de  la  Tate,  s’organitza  The  street  art  walking  tour.  En aquest tour estan convidats 3TTMan,  Spok,  Nano  4814,  Eltono  i  Núria  Mora.  Amb  això  es  confirma  que  els  creadors  urbans  espanyols  són  part  imprescindible de l’univers mundial de l’  street art.   Hi  ha  un  crew,  The  Sikopats  (TSK),  que  actualment  està  entre  els  millors  de  Barcelona  i  Espanya  dins  l’art  de  pintar  trens.  Entre  els  seus  membres  trobem;  Amigo, Rocki, Vino, Blue, Rioga, Cent, Trojan i Egno.  14


També  han  fet  treballs  en  diferent  ciutats com París, Berlín, Viena , Praga  o  Brussel∙les.  Les  seves  obres  es  poden  veure,  a  part  dels  trens,  a  parets  de  diferents llocs. <‐‐ Vino 

      Noves tendències  Sempre  buscant  el  màxim.  Actualment  trobem  una  sèrie  d’artistes  que  van  innovant  pel que fa a tècniques. Un d’ells és Peter Preffington, que ha sortit de la norma i ha fet  obres  increïbles.  Juga  amb  les  peces  creant  paraules,  utilitzant  els  espais  negatius  entre diferents capes. Aquests graffitis poden arribar a tenir fins a sis paraules, poden  contenir un missatge o  embolicar més la lectura. En definitiva, un trencaclosques fet  mural.  Thomas Lamadieu ha capgirat l’art de carrer. Els espais que creen els murs, les façanes  i  les  teulades  de  París,  han  inspirat  aquest  artista  per  fer  una  feina,  que  combina  fotografia i il∙lustració, en un exercici de creativitat bestial i una  tècnica anomenada  Sky Art, que està reconeguda a mig món. Els seus dibuixos cobren vida, fins al punt que  treuen  sentit  a  la  fotografia  en  si  mateixa  per  crear  un  nou  espai  com  a  únic  protagonista, el seu art.  L’ anomenat 3D Graffiti es fa normalment al terra, tot i que també en podem trobarlos  a  les  parets.  Un  dels  representants  més  destacats  és  Julian  Beever,  artista  anglès,  conegut  pels  treballs  a  les  voreres  i  carrers  d’Anglaterra,  Alemanya,  Austràlia,  els  Estats  Units  i  Bèlgica,  on  viu  actualment.  La  principal  característica  de  la  seva  obra  és  el  domini  de  la  perspectiva,  els  dibuixos  estan  deformats  però,  de  manera  que  els  proporciona  un  aspecte  tridimensional  molt  cridaner  quan  es  miren  des  del  lloc  adient.  El  resultat  és  espectacular.

 

15


Un  altre  artista  reconegut  és  Kurt  Wenner  (Estats  Units), arquitecte que va treballar a la NASA com a  il∙lustrador  científic.  Ho  va  deixar  per  estudiar  art.  Es  va  inclinar  per  l’art  figuratiu  neoclàssic,  la  qual  cosa  el  va  ajudar  a  desenvolupar  el  seu  estil  particular. Transforma el paviment urbà en una tela  sobre  la  qual  plasma  meravelloses  escenes  mitològiques,  futuristes,  al∙legòriques  i  fins  i  tot  surrealistes.        

Tècniques, procediments i materials Fases d’execució   Després  de  triar  l’emplaçament,  arriben  al  lloc  proveïts  de  menjar  i  refrescos  (normalment  no  prenen  alcohol  mentre  fan  les  obres),  i  el  material  suficient.  Solen  començar d’esquerra a dreta, com en l’ordre de l’escriptura convencional, encara que  això no és una norma fixa.   Marcatge: és la fase inicial de l’execució de la peça, l’esbós. Només s’utilitza un color i  es tracen totes les línies, incloses les zones d’ombrejat, el fons, etc.  Primer farcit  Després del marcatge es du a terme un primer farcit amb colors plans, que servirà per  a la distribució primària dels colors.  Segon farcit  Es procedeix a una segona distribució del color. En aquesta fase es tenen molt més en  compte  els  efectes  d’harmonia  i  de  contrastos cromàtics.    Ombrejat i difuminat  L’ombrejat  és  la  quarta  fase  i  la  més  treballada.  L’únic  mètode  que  permet  controlar  el  fluix  de  la  pintura,  és  la  perícia  amb  la  qual  controla  la  força  amb  què  pressiona  el  cap  i  la  distància  a  la  qual  el  16


manté  del  suport.  El  degradat  es  considera  una  feina  difícil,  el  contrast  de  tènues  i  suaus degradats amb contorns rotunds a figures i lletres, atorga al graffiti bona part del  seu atractiu visual i de la seva estètica particular.  Perfilat  Un cop acabat l’ombrejat , es perfilen les diferents parts de la peça, lletres, elements  secundaris,  personatges,  etc.  Aquesta  fase  ve  representada  per  un  toc  personal,  dedicatòries, missatges, advertències. La firma sols integrar‐se a la peça, amb la qual  cosa en forma part orgànica.  

  Trets comuns   Tota obra de graffiti, independentment de l’estil o grau de complexitat, té per norma  general una sèrie de trets comuns:  La forma pròpia de la peça; per dir‐ho d’alguna manera, la seva ànima.  El farcit, visible o no, és a dir, un marge de lletres en color, en una paret blanca, tindria  com a farcit de la lletra el mateix blanc.  El  marge,  que  defineix  la  forma  de  la  lletra.  Visible  en  un  wild  style  o,  a  vegades  invisible en un estil 3D.   El  fons,  que  molts  cops  és  la  mateixa  paret.  El  núvol,  pla  de  color  darrere  les  lletres,  però  que  no  envolta  tota  la  superfície.  Power  line:  línia  exterior  al  contorn  que, generalment, serveix per separar  la peça del fons.  Brillantor: línies que dins el farcit de la  lletra van enganxades o semienganxades al marge exterior. 

17


Espurneig:  pot  formar  part,  o  no,  de  la  brillantor,  i  intenta  imitar  un  centelleig  de  llum.  Rematades:  són  petits  adorns  que  no  defineixen la forma de la lletra, però si que  l’estilitzen,  la  compensen  o  la  fan  més  estable.   Connexions: són formes que uneixen algunes parts de la lletra amb altres, però no en  formen part.  Fletxes:  n’hi  ha  de molts  tipus.  A  vegades  formen  part  de  la mateixa  lletra,  i  d’altres  només  són  un  element  aïllat  o  en  forma  d’adorn.  També  poden  sortir  de  les  connexions o de les rematades i formant part del fons.  Firma de l’autor: ja que a vegades el que posa a la peça no és el seu nom, és una frase  o paraula, per la qual cosa l’estampa per donar a conèixer l’autoria.  Inscripcions que complementen la peça, com  grups al qual pertanyen, dedicatòries. Es  fan  a manera de tag o formant un subconjunt de lletres més modest que el principal.  Materials   Se sap que els primers utensilis per dibuixar als vagons del metro van ser pinzells i pots  de pintura, fins que es va descobrir l’ esprai (aerosol).      Retoladors  Els primers marcadors eren petits, Edding 2000, de  pocs mil∙límetres de gruix i punta rodona, fins que  es  va  instaurar  el  Pilot  de  punta  quadrada  d’1x  1  centímetres.  Amb  el  pas  del  temps  han  aparegut  retoladors de tempera, amb la qual cosa, a més de  tenir  una  gamma  més  àmplia  de  colors,  cobreixen  les superfícies fosques, d’aquesta forma hi ha més  espais  susceptibles  de  ser  atacats.  S’anomenen  Posca,  ja  que  la  marca  més  coneguda  té  aquest  nom.  Tenen  un  sistema  de  motlles  i  una  bola  barrejadora,  atès  que  els  materials  que  conté  són  més espessos que la tinta i se  n’ha d’assegurar la fluïdesa.   El gruix també ha anat canviant, s’han generat condicions més àmplies per a l’execució  de tags. Arriben els Ultra Wide o espàtula, que augmenta fins als 4 cm. Haze, un vell  escriptor novaiorquès, s’hi va especialitzar. L’últim invent del mercat ha estat el Biggie,  amb una punta d’un gruix de 5x1 cm.  

18


Els escriptors, en la seva recerca de l’ “encara més”, utilitzen  esponges impregnades  de tinta. El resultat són traços tan grans com la mida de l’esponja. També es va buscar  que la tinta fos indeleble.   L’any  1998  va  arribar  d’  Itàlia  la  temuda  tinta  Inferno.  Originàriament  es  va  utilitzar  per a tintar sabates i pells i  va substituir la tradicional Industrial, que era més negra  però molt més fàcil d’eliminar. Els  escriptors van carregar els retoladors amb la tinta  Inferno,  la  principal  característica  de  la  qual  era  que  penetrava  en  els  porus  de  les  superfícies més polides, ocasionant, en alguns casos, la impossible eliminació total de  la pintada. El negre original es tornava gris.    Aerosols  És,  sense  cap  mena  de  dubte,  la  tècnica  per  excel∙lència  del  graffiti.  Les  raons  són,  la  gran  quantitat  de  colors,  ja  barrejats  i  la  relativa  netedat  i  facilitat  en  utilitzar‐los.  Aquests  avantatges són el fruit dels primers que es van  fer servir, que tècnicament eren molt pobres.   Encara que ens centrarem més en el cas espanyol, citarem algunes marques dels inicis  del writing a Nova York, per la seva importància: els genuïns Krylon, els Rust‐Oleum o  els Red‐ Devil, en són els més destacats.   A Espanya, durant els anys 80, destacava la marca Novelty, que es podia trobar a les  botigues de barri, drogueries, etc. Però els pots eren massa grans,  envasos de 200 ml i  400 ml, per la qual cosa es va començar a utilitzar la marca Duplix, que era especial per  a  cotxes  i  es  trobava  en  grans  magatzems  i  botigues  especialitzades.  Però  era  més  aigualida i no cobria tant, ja que estava pensada per fer retocs i no superfícies grans. La  marca Pictex era molt econòmica, però molt espessa i sovint costava de treure.  A  començament  dels  90,  la  mítica  Spray  Color  era  millorada  per  Felton  Spray.  Es  va  inventar  la  manera  de  barrejar  els  colors  passant  la  pintura  d’un  esprai  a  un  altre.  S’escalfava el gas d’un dels pots i s’en refredava el d’un altre, es treia dels difusors el  punt pel qual sortia la pintura i als nous orificis s’ introduïen els dos extrems d’un tub  de tinta d’un bolígraf Bic; s’inseria cada punta en el pot corresponent, pressionant a la  vegada, el pot d’aire calent duia la pintura fins l’altre i així es barrejaven tots dos i se n’  obtenia un de tercer.  Pels volts de l’any 1992, es produeix un canvi  important a Barcelona: dos escriptors, Moocki  i Kapi, obren Game Over, la primera botiga al  nostre  país  especialitzada  en  graffiti.  Van  començar a vendre  Felton, i posteriorment es  va començar a sentir la marca Montana, líder  actual, no només a Espanya sinó a tot el món.  Aquesta  marca  està  conscienciada  que  els  consumidors més habituals són els graffiters, i  19


això els ha portat a fer millores, tant en la qualitat  de  la  pintura,  com  en  el  disseny  dels  pots  i  dels  accessoris.  Podríem  destacar  altres  marques  europees com, CRC, Sparvar, Belton o Molotov.   Quant  als  difusors,  trobem  dos  tipus  de  caps,  mascle  i  femella,  que  tenen  diferents  característiques pel que  fa al traç, prim  o gruixut,  net o difús, rodó o direccional.     Altres mètodes  Hi  ha  elements  alternatius  com  els  ratlladors  (pedres  o  bugies),  per  a  vidres,  els  tornavisos per a planxes, rodets i brotxes amb pintura plàstica, àcids que desgasten el  vidre de forma permanent i, fins i tot, guixos i espelmes, fins arribar a la més tolerant  de  les  noves  tendències,  els  adhesius  i  els  cartells.  Es  comencen  a  utilitzar  adhesius  com a suport ràpid i efectiu. Amb l’aparició  dels dissenys d’escriptors en cartells, es va  fer un salt  a formats cada vegada més grans.  Una altra vessant a la qual han arribat alguns escriptors de graffiti són les intervencions  urbanes.  Tal  com  el  seu  nom  indica,  fan  al∙lusió  a  la  col∙locació  d’elements  que  interactuen  amb  el  paisatge  urbà.  Els  materials  i  les  formes  són  variats,  siluetes  de  paper  enganxades  sobre  senyals  de  trànsit,  plantilles  pintades  amb  esprai  sobre  una  paret, encunys de cartró ploma enganxats a qualsevol superfície, formes amb pinzell i  pintura  directament  sobre  el  terra  urbà,  rajoles  petites  amb  formes  de  mosaic  i  un  munt de tècniques alternatives als retoladors i als aerosols.                     

20


Alguns dels GRAFITERS més famosos  Cornbread  Si ens preguntem per l’ inici del graffiti, la majoria de gent assenyala Nova York. Però,  realment,  l'origen  és  aquest.  El  graffiti  va  néixer  a  Filadèlfia  el  1960.  Els  diaris  li  donaven més i més fama. Un dia van començar a aparèixer pintades sobre la mort de  Cornbread i la gent va creure que realment era mort, però va ser un altre cop seu per  aconseguir més èxit.   Les drogues i els anys  li van crear ferides, i el 1972 deixa de pintar. Actualment, s'ha  fet  un  documental  sobre  la  seva  vida  anomenat  Cry  of  the  city,  the  legend  of  Cornbread, en què ell mateix ho explica tot sobre aquells anys    Taki 183 (Demetrius)  No va ser el primer graffiter, però sí el  primer escriptor reconegut quan, l’any  1971, el New York Times va publicar un  article sobre ell.                              Tags. Nueva York. Años 70Æ        Es  va  fer  molt  conegut,    ja  que  pintava  pertot  arreu.  L’any  1989,  va  parlar  en  una  entrevista, de la seva jubilació com a graffiter vàndal. Les seves paraules van ser: “Tant  aviat com aconsegueixi alguna cosa més productiva a la meva vida, pararé”. Finalment,  va  aconseguir  ser  empresari,  es  va casar,  es  va  comprar  una  casa  i  va  tenir  un  fill.  El  mes de maig de 2009 es va llençar la pàgina web oficial.           

21


Seen (Richard Mirando)  Conegut com a Seen, va  néixer l’any 1961 al Bronx (Nova York). Va ser un dels artistes  de  graffiti  més  coneguts  del  món,  considerat  una  llegenda  i,  sovint,  anomenat El padrí del graffiti (Seen, The  Godfather  of  Graffiti).  Va  començar  pintant  al  metro  de  Nova  York  l’any  1973 el seu crew, United  Artist (UA). De  seguida es va guanyar la bona reputació  fent  whole  cars,  plens  de  colors,  juntament amb Pjay, Duster, Sin i el seu  germà Mad.   T‐KID  També conegut com a  Terrible T‐KID 170, va ser artista del Bronx . Va començar els  anys 70 fent tags amb el nom de King 13. Era membre d’un grup anomenat els Bronx  Enchanters,  els  quals  marcaven  el  territori  escrivint  a  les  parets  i  penjant  unes  sabatilles  Converse  de  color  vermell  als  pals  de  la  llum.  També  pertanyia  al  grup  els  Renegades, de Harlem, a on T‐KID va aprendre a pintar trens.    Cope 2 (Fernando Carlo)  Artista  de  grafiti  del  South  Bronx,  Nova  York.  Especialment  reconegut  per  la  seva  experiència  en  el  graffiti  de  Nova  York,  per  usar  el  wild  style  i  els    throw  ups.  El  seu  crew s’anomena Kings Destroy. Va entrar en contacte amb el món del graffiti gràcies al  seu cosí Caos, considerat el millor graffiter de tot el Bronx. La influència del seu cosí va  aconseguir que Cope2 arribés a ser un dels millors graffiters de l'actualitat, encara que  en una entrevista, va afirmar que ell mai no podrà ser millor que el seu mestre Caos.             

22


Banksy Va  néixer  a  Bristol  (el  Regne  Unit),  probablement  el  1975.  És  un  artista  de  carrer  conegut  a  tot  el  món.  Els  seus  graffiti  fets  amb  trepa  (tècnica  coneguda  com  pochoir),  són  molt  coneguts  a  Londres,  encara  que  ha  fet  algunes  obres  a  d'altres  ciutats  com  Los  Angeles.  S'esforça  per  mantenir el seu nom ocult, i els seus  llibres  els  publica  com  a  Robin  Banksy. La premsa suposa que el seu  nom  real  és  semblant,  però  podria  tractar‐se  d'una  broma  per  la  seva  similitud  amb  l'expressió robing banks (robant bancs).  Banksy utilitza tàctiques de comunicació‐ guerrilla i d'Adbusters (el nom original és AB  Coasters  Media  Formation),  organització  anticapitalista  que  du  a  terme  un  atac  als  mitjans  de  comunicació  i  a  la  filosofia  consumista  que  ells  promouen.  L’objectiu  és  utilitzar  la  publicitat  com  un  mitjà  de  comunicació  de  idees,  i  compensar  així  la  manipulació  que  exerceix  la  publicitat  sobre  la  societat.  Amb  aquest  mètode  sol  modificar  motius  i  fotografies  conegudes.  No  obstant  això,  també  ha  acceptat  encàrrecs  per  a  obres  benèfiques  (per  exemple,  d'organitzacions  com  Greenpeace)  i  per  a  firmes  comercials  com  Puma  i  MTV.  Ven  quadres,  de  fins  a  25.000  lliures,  a  circuits  comercials  o  a  la  galeria  del  seu  agent, Steve Lazarides. Un joc d’ obres de  Banksy es va vendre a la casa de subhastes  Sotheby's  per  50.400  lliures.  Això  l’ha  portat    a  ser  acusat  de  venut  per  altres  artistes i activistes.  L’  agost  de  2005,  Banksy  va  pintar  murals  sobre el Mur de Cisjordània, construït per  Israel  als  territoris  ocupats  (concretament  a Betlem, Ramala i Abu Dis), combinant diverses tècniques.  Banksy va presentar la seva primera pel∙lícula‐ documental al festival de Sundance i a  la Berlinale de 2010 titulada Exit through the gift shop. És un documental sobre la vida  de l'home que enregistrava en vídeo les accions del propi Banksy. La pel∙lícula va tenir  una  bona  rebuda  per  part  de  la  crítica  i  l'any  2011  va  ser  nominat  com  a  millor  documental als Oscar i BAFTA de l'any.  El maig de 2012, la seva coneguda obra, Parachuting rat, pintada a Melbourne, va ser  destruïda, accidentalment, quan uns obrers estaven instal∙lant unes canonades.   A més dels seus graffitis ha penjat, sense autorització, obres seves en alguns museus.  La seva obra està fortament influïda per Blek le rat. 

23


Shepard Fairey

Va  néixer  a  Charleston  el  15  de  febrer  de  1970. És conegut amb el nom d’Obey Giant.  Artista  i  dissenyador  gràfic  dels  Estats  Units,  és  famós  pels  seus  dissenys,  que  prenen  elements  del  cartellisme  de  propaganda  política  de  mitjans  del  segle  XX.  Va  ser  un  dels  primers  artistes  que  va  utilitzar  la  tècnica  d’  adhesius  com  a  intervenció  de  carrer.  Inclou  lemes  com  "Pensa  i  crea,  imprimeix  i  destrueix",  que  barregen  allò  subversiu  amb  l'entreteniment.  La  seva  temàtica  i  la  seva  estètica  vénen  a  ser,  sovint,  una  barreja  entre  caricatura  i  revival  de  la  propaganda  política,  les  idees  situacionistes  i  les  revolucions  estèticofilosòfiques  de  la  dècada  del  60,  l'art  de  finals  de  1990  i  començaments del present segle XXI.  La  seva  situació  com  a  artista  és  controvertida:  manté  treballs  de  disseny  gràfic  i  publicitat  amb  grans  marques  per  un  costat,  i  s’enfronta  a  detencions  en  diversos  països per vandalisme urbà amb les seves intervencions, la qual cosa el destaca com un  representant marcat entre la discussió sobre el paper de l'artista i la seva ideologia en  el moment present de la història de les societats capitalistes.  Reivindica l'espai públic com a espai principal per a la vida artística i cultural, i proposa  una crítica a l'hegemonia estètica i presencial de la  publicitat,  encapçalada  per  les  grans  corporacions  financeres.  Ha  saltat  a  la  fama  per  una  campanya  escampada  per  tota  la  ciutat,  sense  bases  ni  objectius  reals,  més que per la reproducció d'una figura, pel mitjà  en si mateix.  El  seu  retrat  de  Barack  Obama  amb  la  llegenda  «Hope»  va  ser  utilitzat  per  l'actual  president  dels  Estats Units durant la seva campanya presidencial.        24


Blek le Rat Xavier  Prou,  més  conegut  pel  nom  artístic  Blek le Rat, és un artista de graffiti parisenc  (1951) que després d'aprendre la tècnica de  «pochoir»  (plantilla),  a  l'Escola  de  Belles  Arts, influït per l’ estergit propagandístic de  Mussolini i el graffiti que va veure al metro  en un viatge a Nova York, plasmà als carrers  de París la seva obra des de 1983.  Després  de  dibuixar  amb  aquesta  tècnica  tancs  de  guerra,  rates,  figures  humanes...  per tota la ciutat, la fama li va arribar quan  es va exposar la seva obra al centre Georges  Pompidou, considerat un dels museus d'art  modern més importants del món.  Banksy  va  dir  d’ell:  “Cada  vegada  que  crec  que  he  pintat  alguna  cosa  lleugerament  original,  m'adono que Blek le Rat ho va fer millor, solament vint anys abans.»  Futura 2000 (Leonard McGurr)  Dissenyador  i  artista  de  Nova  York,  que  en  els  seus  començaments  va  ser  un  dels  artistes de graffiti més coneguts. El seu estil es caracteritza per ser un dels primers a  pintar graffiti sota una estètica de pintura abstracta, més enllà de fer lletres, i per crear  dissenys  futuristes  i  d'inspiració  espacial  combinant  pintura  difuminada  de  diferents  colors amb traços fins i ràpids. Va  començar  a  pintar  al  metro  de  Nova  York  a  principis  de  la  dècada  dels  70,  i  el  seu  treball  es  va  fer  mundialment  famós  gràcies  al  llibre  Spraycan  Art  i  diferents  documentals  com  Style  Wars.  Actualment  és  dissenyador  i  artista  de  galeria,  ha  fet  portades  de  discos  de  Clash.  Recentment,  ha  col∙laborat  com  a  dissenyador  per  a  marques  de  roba  com,  Subware,  Phillie,  Blunt, Nike, o GFS.  Hi trobareu molta més informació a la bibliografia web.        

25


Termes relacionats amb el món del graffiti    B‐boys:  Seguidors  del  hip‐hop  o  qualsevol  persona  relacionada,  encara  que  no  practiqui cap dels seus elements.    Bench:  Estació  en  la  qual  els  writers  es reuneixen per observar els trens.   Black  book:  Llibre  a  on  l’escriptor  enregistra  els  seus  treballs.  Conté  fotografies i esbossos.    Block  letters:    Lletres  molt  llegibles,  semblants als rètols; molt gruixudes i  amb  farcits  senzills  de  mida  molt  grossa,  pensades  per  ser  llegides  fàcilment a distàncies llargues i en un espai curt de temps.    Bombing:  Bombardejar, pintar el nom pertot arreu.    Breakers: Ballarins de breakdance.    Bubble letters: Lletres bombolla. Més gruixudes, arrodonides. Van tenir variants com  la  Phasemagotical  fantàstica,  envoltades  per  estrelles;  la  Bombolla  ennuvolada,  envoltada  d’una  forma  semblant  a  un  núvol;  el  Tauler  d’escacs,  lletres  bombolla  ombrejades; la Bombolla gegant, lletres bombolla desproporcionadament més grosses  de la part inferior; el Raig exquisit, lletres bombolla tortes i ratllades.    Buff: Eliminació dels treballs de writing.    Cap, fat cap i skinnycap: Són algunes de les broquetes que s'utilitzen per pintar grafits.  La  fat  fa  un  traç  ample,  la  skinny  fa  un  traç  fi  i  controlable;  també  n’hi  ha  d’altres  variants.    Characters: Personatges que van aparèixer, principalment, per acompanyar les lletres.  Actualment,  hi  ha  escriptors  que  basen  la  seva  obra  només  en  la  creació de personatges.    Crews:  Colles,  grups  de  graffiters,  skating, breakdance, etc.    Crossing  out:  Acte  en  què  un  writer  utilitza el nom d’un altre.    Dirty:  (estil  escombraries):  Originari  de  França,  té  en  Honet  un  dels 

26


màxims  exponents,  per  l’antiguitat  de  les  seves  obres.  Està  basat  en  la  transgressió  dels  elements  formals  del  graffiti,  és  a  dir,  desdibuixant,  creant  formes  “incorrectes”,  deformitats,  colors,  en  principi,  repel∙lents,  lletjos  i  genera  un  estil  brut.  A  Espanya  destaquem Inupié (Pie), que afegeix uns  elements  i  uns  colors  a  les  lletres  a  través dels quals es pot arribar a pensar  que és un escriptor novell.      Escriptor:  Persona que pinta graffiti.    Flick: Fotografia d’un graffiti.    Getting up: Deixar‐se veure.    Graffiti  organic:  Nom  arbitrari  per  designar  un  estil  relativament  nou.  Les  lletres  adquireixen un caràcter propi i adopten formes d’objectes, fusionant així el dibuix de  lletres tradicionals del graffiti amb complements, com personatges o objectes.    Icones:  Es  podrien  considerar  una  derivació  del  personatge.  Normalment  són  més  esquemàtiques  i  fàcils  d’executar.  És  més  fàcil  recordar  una  icona  que  un  nom.  Busquen l’originalitat i l ’impacte. Una de les icones més conegudes és la de l’escriptor  madrileny  Suso  33  i  la  seva  famosa  pasta  de  pintura,  representada  per  una  taca  personalitzada amb ulls i boca, que adopta diferents formes i colors.   També n’ és representativa la mà de Nami, a Barcelona, a on també destaca el Xumet  negre.    Master pieces: Obres mestres.    Mc’s: Cantants de rap.    Model  Pastel  (3D):  Aquest  estil  va  néixer  a  Europa.  Busca  crear  un  efecte  de  tridimensionalitat a les lletres. És molt efectista i s’aconsegueix tant, per l’ús del color,  com  per  la  forma  de  les  lletres,  creant  perspectiva o canviant‐ne l’angle de visió.  Té  un  caràcter  menys  espontani  i  més  artístic.  Hi  destaquen  Daim  i  Loomit,  d’Alemanya.    Power  line:  Línia  que  s'utilitza  per  contornejar el grafit quan està acabat.     

27


Style wars: Guerres d’estil. Competitivitat  feroç,  però no violenta, entre escriptors.  Van  començar  a  embellir  els  tags  perquè  no  passessin  desapercebuts  entremig  de  la gran barreja de pintades, que en aquell  temps  omplien  els  vagons  del  metro  i  les  parets de les ciutats.    Tag:    Signatura.  És  l’element  més  baix  a  l’escala  de  complexitat,  a  causa  de  la  relativa senzillesa i el temps escàs emprat  per executar‐la. És la base del graffiti.    Taker  o  llanterna:  Retolador  amb  punta  ampla  usat  com  a  dispositiu  per  signar  el  mobiliari urbà.    Throw  up:  “Vomitats”,  peces  de  realització  ràpida.  Lletres de  poc  disseny,  la  finalitat  de les quals era quantitat i no pas qualitat (s’intentaven farcir amb la mínima quantitat  de  pintura  possible).  Va  guanyar  molts  adeptes,  que  van  aconseguir  dissenys  impactants  amb  un  temps  mínim  d’execució.  Va  ser  l’estil  més  utilitzat  al  metro  novaiorquès durant els anys 80.    Toy: Novell.    Whole car: Vagó sencer, pintat totalment.    Wild  style:  Estil  salvatge,  de  complexitat  artística;  lletres  que  comencen  a  ser  difícils  d’entendre.  Genuí  de  la  part  sud  del  Bronx.  A  part  de  les  lletres,  es  poden  apreciar  floritures  i  formes  purament  estilístiques  que  no  en  formen  part:  connexions  de  cercles, semicercles, espirals i, per damunt de tot, l’element més característic i la icona  universal del graffiti: les fletxes, en totes les seves variants.   Aquestes  peces  sovint  són  en  3D,  formes  considerades  com  les  més  complicades  de  graffiti.

                  <‐‐Ces. 3D con diseño Wild style. Nueva  York. Años 90.              Writing:  Escriure, pintar  a parets i vagons.      

28


Blogs, webs i galeries d’art urbà   Espanya   

Aerovicio   

Graffiti dels anys 90 a Barcelona: Dae, Wem y Ceo.  http://aerovicio.atwebpages.com/

Art urbà a Mataró   Grup d'alumnes de 4t d' ESO de l'escola Freta de Mataró que presenten el treball de  recerca sobre l'Art Urbà a Mataró.                                          http://arturbamataro.blogspot.com.es

Barcelona graffiti  28 blogs de graffiti i un munt de fotografies i informació de graffiti dels barris de  Barcelona.                                                                        http://ciutatdelsprodigis.blogspot.com.es/

Barcelona Graffiti Street Art Graffiti i art urbà a Barcelona. Aquí gaudiràs de l’escena artística de carrer de  Barcelona.                                                                                                       http://bombcelona.es/

Base Elements  Galeria d’art urbà al barri gòtic de Barcelona. http://baseelements.blogspot.com.es/

Boamistura  Web d’un col∙lectiu d’artistes madrilenys.                                                    www.boamistura.com

Borondo  Pintura plàstica i aerosol.                                                                                 www.borondo.tk    

29


DesOrdes Creativas  Festival d’art al carrer a Galícia.                 http://certamedesordescreativas.blogspot.com.es/

Dosjotas  Artista urbà de Madrid. Esprai sobre llambordes, manipulació de cartells.  www.dosjotas.org

Dr. Hofmann  Nascut a Lleó. Un dels artistes urbans i graffiters més veterans que encara treballa al  carrer, principalment a Madrid i Barcelona.                                                              www.drhofmann.org

Edjinn  Artista de Barcelona. Peces ferotges, en moviment, personatges violents propers a la  iconografia del còmic.                                                                                          www.edjinn.com

Escrito el la pared  Espai web convertit en referència. Blog  d’art urbà de Madrid, Espanya, Europa,etc.  www.escritoenlapared.com

Finerats  Pàgina web de la revista gratuïta del mateix nom. Promociona i difon obres d’artistes  urbans, graffiters i il∙lustradors. Es distribueix a Barcelona, Madrid, Londres i Milà.  http://www.finerats.com

Graffiti Garage Pàgina web amb molta informació sobre graffiti i graffiters.  http://www.graffitigarage.com

Graffiti old school Madrid    Pàgina amb història del graffiti a Madrid. Inclou entrevistes i fotos de tags, murs,  metros...  http://www.iespana.es/madridoldschool/      

30


Muelle (Pioner del grafitti espanyol).  Galeria de Juan Carlos Argüello "Muelle" a Flickr.  Antonio Carmona rinde homenaje a Juan Carlos Argüello "Muelle" por el 15º  Aniversario de su muerte. YouTube.  Programa "Crónicas urbanas ‐ Mi firma en las paredes"» (en castellà). RTVE. 

Nuria Mora  L’artista urbana més important que treballa a Madrid.                            www.nuriamora.com

Positivos    Portal de Hip Hop en general, encara que amb molt de graffiti, entrevistes, exhibicions,   articles i revistes de graffiti.  http://www.positivos.com/

Street Art Map  Blog amb molta informació sobre graffiti i graffiters de tot el món. http://www.streetartmap.com.ar/blog/

Todoelcolor. Cultura del aerosol    Graffiti, concursos, notícies, escriptors, videos, etc.  www.todoelcolor.cl  

Urbanario    Lloc web amb tota la teoria sobre la història de l’art urbà.            http://www.urbanario.es    

ValladolidWebMusical   Aquesta pàgina recull la història del graffiti i molt més.  http://www.valladolidwebmusical.org/expos/cerebros/liquidos.htm  

Velvet Liga    Informació en espanyol i anglès sobre art urbà i graffitis de tot el món. Inclou videos  cedits per artistes.                                                                                       www.velvetliga.com

31


Zona Graffitis   Pàgina sobre el món del graffiti amb diversos apartats, fotos, enllaços, webs de Hip‐  Hop, etc.  http://www.zonagraffitis.com/    

Resta del món    

3TTMan 

  Pàgina oficial d’aquest artista francès.  www.3ttman.com

Art crimes  Ampli portal de graffiti a on es poden veure peces i murals d’ escriptors i crews de tot  el planeta. Destaca l’ ampli menú de seccions de ciutats nord‐ americanes de las quals  es coneix molt poc.  http://www.graffiti.org/  

Arte callejero    Pàgina mexicana amb notícies d’artistes urbans i graffiters internacionals. Amb  especial atenció als hispans.                                                       http://www.arteycallejero.com/  

Banksy   Diferents pàgines que ens parlen i ens mostren obres de l’artista.  http://www.banksy.co.uk/ http://www.smithsonianmag.com/arts‐culture http://www.imdb.com/name/nm2612991/ http://www.youtube.com/user/banksyfilm http://www.cnnexpansion.com/fotogalerias/2013/04/17/el‐arte‐callejero‐de‐ banksy  

Bates i Great    Pàgina compartida per aquests dos mítics artistes de graffiti de Dinamarca, amb  seccions separades de peces, esbossos , descàrregues i dissenys  exclusius.  http://www.greatbates.com/      

32


Blek le Rat    Web del mític artista francès.  http://blekmyvibe.free.fr/

Blek le Rat                                                                                                                                    (Antiga pàgina web)                                                                                         http://bleklerat.free.fr    

Blu  Un dels artistes actuals més important. Va protagonitzar una acció molt sonada que va  tenir lloc durant el Nadal de 2007, l’atac simbòlic al mur construït per Israel  per aïllar  els territoris palestins.                                                                                    http://www.blublu.org

Can 2  Pàgina personal de  l’escriptor alemany. Amb un original i acurat disseny ens presenta  les seves peces, murals, etc. També disposa de botiga online amb dissenys  personalitzats.   http://www.cantwo.de/

Cinquecollective       Exemples de L’Art de Shepard Fairey.                                       http://cinquecollective.com/lang  

Cornbread  Pàgina oficial del pioner del graffiti.                      http://www.graffitiartistcornbread.com

Ekosystem  Interessant galeria d’imatges de graffiters i artistes urbans de tot el món. Inclou un  apartat de blogs.                                                                                      http://home.ekosystem.org

FatCap  Pàgina amb informació de gran quantitat de crews.                 http://www.fatcap.com/crews  

33


Graffiti shop    Botiga sobre el món del graffiti. Llibres, materials, etc. http://www.graffitishop.net  

JR    Pàgina sobre aquest artista que fa uns muntatges increïbles amb fotografies integrant‐ les en el paisatge urbà.                                                                                                           www.jr‐art.net

Kent Pàgina personal d’aquest escriptor de graffiti alemany, amb un disseny molt treballat i  nombroses seccions: murs, esbossos...   http://www.klarkkent.de/  

La Piztola    Col∙lectiu d’artistes mexicans que utilitzen, sobretot, plantilles (stencil).    lapiztola.blogspot.com.es  

Miss Van    Pàgina web d’una de les graffiteres més importants d’Europa.  http://www.missvan.com/  

Obey Giant     Pàgina d’aquest artista de Los Ángeles que ha omplert mig món amb els seus cartells,  sortint a videojocs, clips, pel∙lícules i fins i tot als Simpsons.  http://www.obeygiant.com/  

Pure  Graffiti    Més fotos i informació sobre graffiters.                                                     www.puregraffiti.com/

Seen Pàgina personal d’aquest mític escriptor de graffiti novaiorquès dels anys 70, que  segueix actiu avui dia. També inclou treballs de tatuatge fets per ell mateix.  htpp://www.seenworld.com/   

34


Street Art Utopia  En aquesta pàgina estan representats un munt d’artistes i de col∙lectius dedicats a l’art  de carrer. Es poden veure els treballs que realitzen, hi ha moltes fotografies que es  revisen mensualment i també ho podeu seguir per Facebook, Twitter i Pinterest. Hi ha  graffiti espectaculars.                                                                   http://www.streetartutopia.com/

Style Wars    The original Hip‐ Hop documentary  http://www.stylewars.com/screenings  

Subway out laws    Molts graffiti “old school” en trens i  parets, catalogats per seccions: tags, throw ups,  outlines, entrevistes...  http://www.subwayoutlaws.com/  

Taki 183    Primer graffiter reconegut. Hi trobareu obres, videos, etc   http://taki183.net/  

Urban discipline     Pàgina que recull el treball d’aquesta exposició col∙lectiva d’ escriptors de graffiti i la  feina en altres disciplines com poden ser disseny, il∙lustració, art... Escriptors de tots els  racons del planeta. Inclou pàgines personals de molts d’ells.  http://www.urbandiscipline.de/  

Vandal Voyeur    Blog amb molt bona documentació gràfica sobre accions de tot tipus, principalment als  carrers europeus.                                                                 http://vandalvoyeur.wordpress.com/  

Wooster Collective    Referència a Internet en art urbà de tot el món. Publica posts amb imatges, vídeos,  articles sobre graffiti i qualsevol celebració d’art al carrer arreu del món. http://www.woostercollective.com         35


Bibliografia    Bou, Louis. Ultimate street art : a celebration of graffiti and urban art. Sant Adrià de  Besòs : Monsa, 2009. 75.05 Bou     Campos, Cristian. 1,000 ideas for graffiti and street art. Barcelona [etc.] : Maomao  [etc.], 2010. 75.05 Cam    Campos, Cristian. Graffiti : de la A a la Z. [Barcelona] : Huaitan, 2010.    Campos, Cristian. Graffiti and urban art : pieces, tags, stencils and stickers. Barcelona : Project, 2011.    Castleman, Craig. Los Graffiti. Madrid : Hermann Blume, 1987.    Cooper, Martha. Subway Art. London : Thames and Hudson, 1984.     Diego, Jesús de. Graffiti : la palabra y la imagen : un estudio de expresión en las  culturas urbanas en el fin del siglo XX. Barcelona : Los Libros de la frontera, 2000.    Ganz, Nicholas. Graffiti : arte urbano de los cinco continentes. Barcelona : Gili, 2010.    Ganz, Nicholas. Graffiti mujer : arte urbano de los cinco continentes.  Barcelona : Gili, 2006.    Gavin, Francesca. Creatividad en la calle : nuevo arte underground. Barcelona : Blume, 2008.  7.036.8 Gav    GÓMEZ SOTO, Jorge. Yo conocí a Muelle. Ediciones SM, 2010.    Puig Torres, Rosa. Barcelona 1000 graffitis. Barcelona [etc.]: Gili, 2005.    Suárez, Mario. Los Nombres esenciales del arte urbano y del graffiti español.    Barcelona [etc.] : Lunwerg, 2011.     Trespass : historia del arte urbano no oficial. Colonia : Taschen, 2010. 

  Walde, Claudia. Alfabeto graffiti. Barcelona : Gustavo Gili, 2011.     

DVD  Exit through the gift shop, a Banksy film. Madrid : Avalon, 2010                                                                                                                      OCTUBRE 2013                                                                 

36


Graffiti