Page 1

"El teatro es poesia que se sale del libro para hacerse humana."   

FEDERICO GARCÍA LORCA    Fuente Vaqueros (Granada), 5 de juny de 1898 ‐  entre Víznar i Alfacar, íbidem, 19         d’agost de 1936.

                   75 aniversari de la seva mort       


VIDA   Federico García Lorca va néixer el 5 de juny de 1898 a Fuente Vaqueros, Granada.  Poeta,  dramaturg  i  prosista.  També  és  conegut per  la  seva destresa  en  la  música  i la  pintura.   La seva família gaudia d’una bona posició econòmica. El seu  pare,  Federico  García  Rodríguez,  tenia  terres  a  l’horta  de  Granada; la seva mare, Vicenta Lorca Romero, era mestra i li  va encomanar el gust literari i musical . Era el més gran de  quatre germans.   Molt  abans  de  començar  a  parlar,  Federico  ja  taral∙lejava  cançons  populars  i  mostrava  un  clar  interès  per  la  guitarra.  La  mancança  d’agilitat  física  l’impossibilitava  participar  en  jocs infantils que exigien rapidesa i destresa, però, tot i això  era un nen extremadament popular amb una bona colla d’amics.     Aquests  fets  van  servir  per  donar  ales  a  la  imaginació  i  les  facultats  d’observació  de  Federico, que es mostrava molt atent al món que l’envoltava i va desenvolupar un gran  amor per la natura.    L’any 1928, en unes declaracions a la premsa, Lorca va dir que si la passió era herència  del seu pare, devia la intel∙ligència a la seva mare. No és estrany que considerés que  tenia  un  gran  deute  amb  ella: “Ella me  ha  formado  a  mí  poéticamente,  y  yo  le  debo  todo lo que soy y seré”. Aquest deute també incloïa el fervor religiós: Vicenta Lorca era  catòlica practicant i Federico l’acompanyava sovint a missa.   Fascinat per aquests ritus, aviat fer missa es va convertir en un dels seus jocs favorits:  feia  seure  amics,  familiars  i  criats  i  amb  gran  fervor  començava  a  dir  missa  amb  una  condició: que tothom plorés durant el sermó.    La  fira  anual  de  Fuente  Vaqueros  se  celebrava  els  tres  primers  dies  del  mes  de  setembre. Entre els anys 1905 ó 1906 va arribar al poble un teatret de titelles. Després  de  veure’n  les  representacions  Federico  va  substituir  les  misses  que  representava  al  seu jardí pel teatre de titelles    Als voltant de 1906 la família marxa de Fuente Vaqueros i  s’instal∙la a Asquerosa (avui Valderrubio).   El juny de 1908 Federico té 10 anys i ha de començar el  batxillerat a Granada o a qualsevol altra localitat. Els seus pares  decideixen que cursi els seus estudis a Almeria.    No  sabem  amb  exactitud  quants  mesos  va  passar  Federico  a  Almeria,  el  cert  és  que  a  la  primavera  de  1909  la  família  es  va  traslladar a viure a Granada. El 15 de maig Federico va enviar una  instància  al director  de l’Instituto  General  y  Técnico  de  Granada,  en  què  sol∙licitava  autorització  per  presentar‐se  als  exàmens  de  juny  de  les  assignatures  estudiades  durant  el  primer  any  de  batxillerat.  Federico  no  era  un  bon  estudiant.  Una  de  les  raons,  potser  la  principal,  de  la  falta  d’aplicació  escolar  era  el 

2


món nou que va descobrir a Granada. Es passava hores al piano i, per fi, els seus pares  van contractar un professor.     L’any 1915 Federico acaba el batxillerat i, amb  resignació,  (els  pares  volien  què  els  germans  fessin una carrera universitària), va començar  els  estudis  de  filosofia  i  lletres  i  de  dret.  Els  dos primers anys ni tan sols es va molestar a  presentar‐se  als  exàmens,  pràcticament  es  passava el dia tocant el piano. Sembla què en  aquelles dates és quan va començar a escriure  poesia i prosa.     En  dos  viatges  universitaris  que  va  fer  per  Espanya,  Federico  va  conèixer  Miguel  de  Unamuno i Antonio Machado. Aquest últim va influir de tal manera en el jove amb el  seu  llibre  Impresiones  y  paisajes  que  sembla  un  fet  que  va  ser  llavors  quan  es  va  convèncer  de la seva vocació literària, a més de la musical.    Amb 19 anys  va publicar el seu primer llibre, Impresiones y paisajes, les despeses del  qual van anar a càrrec del seu pare.  En  aquells  moments,  la  carrera  universitària  de  Federico  no  anava  per  bon  camí.  Els  seus pares estaven preocupats davant d’aquesta situació però, per altra banda,  estaven  contents  amb  la  publicació  del  seu  llibre.  Influenciats  per  Fernández  de  los  Ríos van considerar la possibilitat que el seu fill es traslladés a estudiar a Madrid.    L’any 1919 va marxar cap a Madrid i s’instal∙la a la Residencia de Estudiantes. Alberto  Jiménez  Fraud  n’era  el  director,  i  una  de  les  seves  iniciatives  consistia  a  portar  a  la  Residencia  conferenciants  distingits.  Entre  els  més  importants  hi  van  anar  Albert  Einstein, Marie Curie, Paul Valéry i Le Corbusier. La música també hi va tenir un paper  important:  Manuel  de  Falla,  Andrés  Segovia,  Igor  Stravinski  i  Maurice  Ravel  van  fer  concerts a la “Resi”, com l’anomenaven els alumnes.  Una  de  les  coses  que  més  va  impressionar  García  Lorca  va  ser  la  gran  biblioteca.  El  poeta  no  va  trigar  gaire  a  organitzar‐hi  els  seus  concerts  al  piano,  i  la  resta  de  companys  van  quedar  bocabadats  davant  la  seva  personalitat.  Durant la primera visita a la Residencia, va fer amistat  amb  Pepín  Bello  i  Luis  Buñuel:  més  tard  coneixeria  Salvador Dalí.     La nit del 22 de març de 1920 es va estrenar al teatre la  seva  obra  El  maleficio  de  la  mariposa,  que  no  va  agradar  gens.  Tothom  va  pensar  que  Federico  era  un  gran poeta però no pas un dramaturg.  El fracàs econòmic d’Impresiones y paisajes i ara el de  l’obra de teatre no van tranquil∙litzar la seva família.  Però l’ànim de Federico no decau i l’any 1921 va  publicar un nou llibre, Libro de poemas. A l’estiu va 

3


tornar a Granada i va començar a escriure una obra de titelles. Va ser el punt de  partida de Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita.    Aquest mateix any, i animat pel seu amor per la música va escriure Poema del cante  jondo. En cadascuna de les quatre composicions principals, inspirades en la siguiriya, la  soleá,  la  saeta  i  la  petenera,  personifica  en  una  dona  el  cant  evocat,  dona  que  representa la pena que s‘expressa en aquesta música primitiva.     El setembre de 1922 arriba a la Residència Salvador Dalí.  Quan el poeta el coneix, el  pintor i Buñuel ja havien fet amistat.    L’estiu de 1923, Lorca va viatjar a  Màlaga amb la seva família. El dia 13  de setembre, quan encara estaven de  vacances, el general Primo de Rivera  va protagonitzar un cop d’estat a  Barcelona. S’autoproclama president  de la junta militar, proclama l’estat de  guerra amb la supressió de llibertats  públiques i la imposició de la censura  de premsa, s’aboleixen les Corts i els  sindicats d’esquerres i els  ajuntaments constituïts legalment són   substituïts per juntes anomenades per  les autoritats militars.  Quan  es  va  produir  el  cop,  a  més  de  treballar en Lola la comedianta, Lorca  tenia  un  altre  projecte  al  cap,  una  obra de teatre sobre l’heroïna granadina Mariana Pineda,  executada el 1831 amb 27 anys pel brutal règim de Ferran VII, sota l’acusació d’haver   brodat una bandera per als conspiradors liberals de la ciutat.  Aquest any va posar en escena les comèdies de titelles La niña que riega la Albahaca y  El príncipe preguntón.    L’any 1924 Lorca va començar a escriure una sèrie de poemes sota el títol general de  Romancero  gitano.  El  primer  poema  era  Romance  de  la  luna,  luna  al  qual  seguien  Romance  de  la  pena  negra,  La  monja  gitana  i  Romance  sonámbulo.  Els  quatre  romanços evoquen la ciutat de Granada el barri de l’Albaicín, els boscos de l’Alhambra  i el Generalife. També hi trobem el valor simbòlic que dóna a la lluna, al peix, al toro, a  les flors o al color verd. No van veure la llum fins l’any 1928.  Un altre text que va iniciar aquest any és La zapatera prodigiosa.     El  mes  de  novembre  Lorca  va  escriure  als  seus  pares    i  els  va  assegurar  que  l’obra  estava  gairebé  acabada.  Tenia  la  necessitat  de  creure  que  la  seva  carrera  literària  progressava i que seria un dramaturg d’èxit.  Aquest mateix any va arribar a la “Resi” un jove poeta gadità, Rafael Alberti.    

4


L’abril de  1925,  Lorca  va  ser  convidat  a  fer  un  recital  poètic  a  l’Ateneu  Barcelonès.   Salvador Dalí i la seva família el van convidar a passar la Setmana Santa entre Figueres i  Cadaqués.  Durant  aquesta  breu  estada,  a  part  de  seguir  amb  el  text  d’Amor  de  don  Perlimplín  con  Belisa  en  su  jardín,  el  poeta  va  desplegar  amb  generositat  l’ampli  ventall dels seus múltiples talents. Poc temps després del seu retorn a Madrid, Lorca va  començar  a  treballar,  sota  l’efecte  de  la  seva  estada  a  la  vora  del  mar  català,  en  la  magna Oda a Salvador Dalí. Els dies passats a Cadaqués i el contacte diari amb un Dalí  cada  dia  més  asèptic,  més  enemic  de  qualsevol  sentimentalisme,  ja  influïa  poderosament en l’orientació de l’obra lorquiana.   Lorca  pensava  constantment  en  Dalí,  ho  expressava  amb  claredat  en  una  carta  que  escriu al pintor manxec, homosexual com Lorca, Benjamín Palencia.      L’any 1927 es va  publicar Primeras canciones i, per fi, l’actriu Margarita Xirgu  decideix  estrenar al teatre Goya de Barcelona l’obra Mariana Pineda, amb decorats de Salvador  Dalí.  Poc  abans  de  l’estrena  Lorca  havia  donat  una  sorpresa  als  seus  nous  amics  catalans  que  van  descobrir  bocabadats  que,  a  més  poeta  dramaturg  i  músic,  estava  dotat  per  a  l’expressió  pictòrica.  A  la  galeria  Dalmau  es  van  exposar  vint‐i‐quatre  dibuixos, entre ells El beso, amb clares referències a la sèrie daliniana dels caps fosos.  El  dibuix,  fet  amb  tinta  xinesa  i  llapis  de  colors,  representa  el  cap  de  Lorca  i,  superposat,  el  del  pintor,  que  uneixen  els  llavis  en  el  petó  del  títol.  Va  ser  la  seva  primera exposició pictòrica.    El  1928  va  publicar    Romancero  gitano.  A  començaments  d’agost  Lorca  va  tornar  a  Granada. Va rebre elogis efusius pel seu llibre per part de molts amics però, l’autor no  passava  un  bon  moment  sentimental  i  estava  patint  el  conflicte  que  afectava  molts  escriptors  quan  assolien  una  sobtada  celebritat. Que els llibres fessin famós el nom  de l’autor era una cosa, fins i tot d’agrair, però  una  altra  de  molt  diferent  era  que  el  públic  comencés  a  interessar‐se  per  la    vida  privada  dels autors, sobre tot si tenen alguna cosa que  volen,  o  necessiten  ocultar,  la  qual  cosa  era,  sens dubta, el problema de Lorca.    El  15  de  gener  de  1929,  Lorca,  Dalí  i  Buñuel  van aparèixer junts a La Gaceta Literaria amb  diferents  treballs.  Uns  dies  més  tard,  Buñuel  va  estar  quinze  dies  amb  Dalí  a  Figueres.  Allà  van  començar  a  treballar  en  el  guió  d’una  pel∙lícula que, després de molts titubeigs, van  titular  Un  chien  andalou.  Sembla  que  el  títol  prové  de  com  es  referien  jocosament  els  alumnes  de  la  “Resi”  als  seus  companys  del  sud,  molt  nombrosos  a  la  casa,  amb  la  designació de  “perros andaluces”.   

5


Mentrestant, Lorca va tornar a Madrid i va ser convidat a fer una sèrie de conferències  a Cuba i també en alguna universitat nord‐americana. D’aquest viatge a Nova York, on  va  viure  entre  el  1929  i  el  1930,  neix  el  llibre  Poeta  en  Nueva  York.  Igual  que  va  fer  amb els gitanos a Romancero gitano també eleva a rang de mite literari els jueus i els  negres.  La  seva  visió  de  Nova  York  és  de  malson  i  desolació.  Per  explicar  la  seva  angoixa  i  l’ànsia  de  comunicació  que  l’embarguen,  utilitza  imatges  visionàries  del  llenguatge surrealista. La seva llibertat expressiva és màxima.     L’any 1930, Lorca va anar a Cuba i va començar a escriure Así que pasen cinco años i   El público. Aquest mateix any tornà a Espanya, on va ser rebut a Madrid amb la notícia  que la seva farsa La Zapater prodigiosa s’estava escenificant.     Després de la dimissió  del general Primo de Rivera, el gener de 1931, es van convocar  eleccions. El 14 d’abril de 1931 es va instaurar la Segona República espanyola.  Fernando  de  los  Ríos  va  ser  nomenat  ministre  d’instrucció  Pública.  Sota  el  patrocini  oficial  es  va  encarregar  a  Lorca  la  codirecció  de  la  companyia  estatal  de  teatre,  “La  Barraca”, on va gaudir de tota mena de recursos per produir, dirigir, escriure i adaptar  algunes  obres  teatrals  del  Siglo  de  oro  espanyol.  Durant  aquest  període  va  escriure  Bodas de sangre, Yerma i Doña Rosita la soltera.     L’any 1933 va viatjar a l’Argentina per promoure la posada en escena d’algunes de les  seves obres, a càrrec de la companyia teatral de Lola Membrives. Aquest mateix any va  ser cofundador de la Asociación de Amigos de la Unión Soviética.    Entre  els  anys  1933  i  el  1936  va  escriure  Llanto  por  Ignacio Sánchez, que va commoure el món hispà, Diván  del Tamarit, La casa de Bernarda Alba i estava treballant  en  La  destrucción  de  Sodomaquan  va  esclatar  la  guerra  civil.    Després  de  les  eleccions  de  febrer  de  1936,  Lorca  va  expressar  públicament el  seu compromís  amb el  govern  del  Frente  Popular  i  el  seu  rebuig  al  feixisme  domèstic  i  internacional.  Va  recitar  els  seus  poemes  en  una  concentració  multitudinària  convocada  en  la  Casa  del  Pueblo de Madrid, entre els quals hi havia el provocador  Romance de la Guardia Civil española.    En aquells moments estava esperant un telegrama  de  Xirgu  i va assegurar que a finals d’abril embarcaria cap a Nova York. Però anaven  passant els dies i Lorca no embarcava.  El 20 d’abril va fer la presentació del llibre de Cernud, La realidad y el deseo. Lorca es  va impressionar molt per la valentia i la franquesa amb les quals el tímid poeta sevillà  afrontava la seva homosexualitat.    El mes de maig es van celebrar noves eleccions a Granada. Amb el Frente Popular al  poder  la  situació  va  canviar  de  forma  radical per  a  les  dretes  granadines,  que es van 

6


veure mancades  de  qualsevol  representació  parlamentària  i  la  classe  mitjana  de  Granada va fer un gir cap a l’extrema dreta.  La violència va començar a créixer a tot el país.    Lorca  va  enllestir  La  casa  de  Bernarda  Alba  el  19  de  juny.  La  situació  del  país  es  va  tornar insostenible, el Frente Popular es fonia i el feixisme s’anava arrelant. L’onze de  juliol  un  grup  de  falangistes  va  prendre  Ràdio  València  i  va  anunciar  la  imminent  revolució  feixista.  Lorca  va  decidir  marxar  cap  a  Granada,  en  contra  del  consell  dels  seus amics, què pensaven que estaria més segur a Madrid.     La  nit  del  diumenge  12  de  juliol  assassinen  el  tinent  José  Castillo,  de  la  Guardia  de  Asalto. Des de feia mesos havia rebut amenaces de mort per la seva posició antifeixista  militant.  Els  seus  companys  van  assassinar  José  Calvo  Sotelo  com  a  revenja,  ja  què  estava considerat un ultradretà. Amb seguretat, va ser aquella mateixa nit quan Lorca,  sense saber què estava passant al carrer, feia la seva última lectura madrilenya de La  casa  de  Bernarda  Alba.  L’endemà,  Lorca  estava  molt  angoixat  per  tots  els  esdeveniments  que  se  succeïen  però,  finalment  va  decidir  marxar  cap  a  Granada.  La  ciutat  ha  estat  escenari  de  vagues,  provocacions  i  disturbis,  la  Falange  granadina  treballava en estreta col∙laboració amb els conspiradors militars de la guarnició entre  ells  un  dels  més  perillosos,  el  comissari  de  guerra  José  Valdés  Guzmán,  amb  fortes  vinculacions  amb  els  representants  locals  de  la  CEDA,  un  dels  quals  era  l’exdiputat  Ramón Ruiz Alonso.    Quan  el  poeta  arriba  a  La  Huerta  de  San  Vicente  s’assabenta  que  la  notícia  del  seu  retorn  havia  sortit  a  diferents  diaris:  per  tant  els conspiradors  saben  que  Lorca  és  a  Granada.  La  tarda  del  17  de  juliol  comença  al  Marroc  el  temut cop antirepublicà. El matí del 18  el  general  Franco  fa  una  crida  en  la  qual anuncia el Movimiento Nacional i  demana  la  col∙laboració  de  tots  els  “espanyols  patriotes”.  A  Granada,  els  rebels  comencen  la  revolta  el  dia  20  i  en  només  tres  dies  tenen  assetjada  tota  la  ciutat.  S’estableix  un  règim  de  terror  que  en  els  mesos  següents  i  anys,  portarà  a  la  mort  milers  d’innocents.    Tota  la  família  de  Lorca  passava  uns  moments  difícils.  El  seu  cunyat,  Manuel  Fernández‐  Montesinos  és  empresonat.  Sembla  del  tot  cert  que  el  poeta  sap  que  el  busquen, ha rebut un avís per part d’un amic.   El  dia  6  d’agost,  un  esquadró  falangista  arriba  a  La  Huerta  de  San  Vicente  per  dur  a  terme  un  registre.  El  dia  9  es  presenten  deu  o  dotze  homes  armats  buscant  els  tres 

7


germans del  masover  de  la  finca,  Gabriel  Perea,  que  feia  anys  què  treballava  pels  García Lorca.   Trenta anys després Angelina Cordobilla, la dona que tenia cura dels nebots de Lorca,  recordava l’escena explicant com van pegar a tothom, els van llençar escales avall, els  van col∙locar al pati per matar‐los i van insultar el senyoret Federico dient‐li “maricón”.  Per tant, els agressors sabien perfectament qui era Lorca, i abans d’endur‐se  Gabriel  Perea  van  advertir  el  poeta  que  a  partir  d’aquell  moment  quedava  sota  arrest  domiciliari i no podia sortir de casa seva sota cap concepte.   Lorca estava aterrat i pensava que la propera vegada podrien anar a buscar‐lo. Llavors  va pensar en el seu amic, el poeta Luis Rosales Camacho, que tenia dos germans entre  els falangistes més destacats de Granada. Luis Rosals, que no era “camisa vieja” i havia  ingressat al partit el dia 20 de juliol, estva disposat a passar Lorca a la zona republicana  però Federico s’hi oposa per por que vagin a buscar el seu pare. Per fi decideixen que  anirà a casa dels Rosales, a Granada.    El 15 d’agost, una altra esquadra es presenta a la Huerta de San Vicente amb una ordre  per detenir el poeta. Quan es van assabentar que no hi era ho van remenar tot, fins i  tot van desmuntar el piano de cua per trobar‐hi qualsevol document comprometedor i  van coaccionar la família dient que si no confessaven on es trobava s’endurien el pare  en  el  seu  lloc.  La  seva  germana  Concha,  angoixada,  els  diu  que  es  troba  a  casa  d’un  amic a Granada.    La matinada del 16 d’agost, els rebels afusellen Manuel Fernández‐Montesinos, cunyat  de Lorca, i vint‐i‐nou presoners més.   Lorca segueix a casa dels Rosales. Cada cop estan més amoïnats pels esdeveniments i  el  poeta  ja  tem  per  la  seva  vida.  Finalment,  la  tarda  del  16  d’agost,  amb  un  gran  operatiu al darrera Ramón Ruiz Alonso es presenta a casa per detenir Lorca, en aquell  moment  només  hi  havia  la  mare  dels  Rosales  que  va  intentar  posar‐se  en  contacte  amb els seus fills i parla de la situació amb Miguel que arriba a casa tant aviat com pot i  marxa  amb  Ruiz  Alonso  cap  a  la  caserna  de  la  Falange  per  veure  què  s’havia  de  fer.  Durant  el  trajecte  Ruiz  Alonso  diu  a  Miguel  Rosales  que  el  poeta  ha  fet  més  mal  amb  els  seus  escrits  que  altres  amb  les  pistoles  i,  quan  tornen   Ruiz  Alonso  i  Miguel,  el  poeta  ja  s’havia  vestit.  Miguel  va  explicar  a  la  seva  mare  la  impossibilitat  d’impedir  que  s’emportessin  Federico  al  govern  civil  i  ell  mateix  els  acompanya  per  assabentar‐se de quin és el problema.  El 17 d’agost, els germans Rosales van  tornar  al  govern  civil,  després  de  nombroses  gestions  per  alliberar  Lorca.  José  va  aconseguir  una  ordre  d’alliberament  del  poeta  però  els  van  dir  que  ja  no  es  trobava  allí. L’havien tret del govern civil emmanillat amb una altra víctima, el mestre Dióscoro  Galindo.  No queda demostrat el dia de la seva mort. La data oficial és el 19 d’agost però, segons  els dies que li va portar menjar l’Angelina Cordobilla, el van treure del govern civil la nit 

8


del 17 al 18 d’agost i va ser afusellat aquella mateixa matinada. Els van introduir dintre  d’un  cotxe  i  se’ls  van  endur  cap  a  Víznar  als  afores  de  Granada,  van  passar  els  seus  últims  moments  a  “Las  Colonias”.  Durant  la  república,  aquest  edifici  havia  estat  una  residència  d’estiueig  per  els  nens  i  nenes  sense  recursos  de  Granada.  Van  enfilar  el  camí d’Alfacar. Amb ells dos també hi anaven dos banderillers anarquistes militants. El  vehicle es  va  aturar  en el  lloc  ocupat  avui  pel parc  Federico  García  Lorca.  Els  botxins  van  afusellar  les  seves  víctimes  al  peu  d’una  olivera.  El  seu  cos  continua  enterrat  en  una fosa comuna anònima juntament amb el mestre i els dos banderillers.   En una entrevista al diari El Sol havia declarat: “En Granada se agita la peor burguesía  de España”, i això va ser la seva sentència de mort. Va ser executat per ser republicà i  homosexual, considerat en aquella època un delicte imperdonable.  A partir d’aquell instant, i durant anys, a Granada no es podia parlar de Federico García  Lorca,  si  no  era  per  difamar‐lo  i  ofendre’l,  i  encara  estava  més  prohibit  publicar  qualsevol escrit seu; també era perillós tenir a casa els seus llibres. Lorca era un maleït  i aviat es va convertir en el màxim símbol del sacrifici del seu poble. Mai no hi ha hagut  en la història de la literatura mundial un escriptor tant plorat.    Molt  a  prop  del  lloc  on  van  matar  García  Lorca  es  troba  la  Fuente  Grande.  Els  àrabs  granadins  la  van  anomenar  Ainadamar,  la  fuente  de  las  lágrimas,  per  les  bombolles  que sortien sense parar, a la superfície. No deixa de ser emocionant que aquesta font,  molt elogiada durant segles pels àrabs, segueixi amb les bombolles a prop del lloc a on  els feixistes van assassinar el més excels poeta granadí.    Després de la seva mort es van publicar Primeras canciones i Amor de Don Perlimplín  con Belisa en su jardín.   Antonio  Machado  li  va  dedicar  l’any  1937  el  poema El crimen fue en Granada.  El  2009,  en  aplicació  de  la  llei  per  a  la  recuperació  de  la  memòria  històrica  aprovada  pel    govern  de  José  Luis  Rodríguez  Zapatero,  es  decideix  obrir  la  fosa  on  suposadament  descansaven  les  restes  del  poeta.  Tot  i  això  no  s’hi  va trobar res. 

9


OBRA   Adscrit a la Generació del 27, és el poeta amb més influència i popularitat del segle XX.  Com  a  dramaturg  és  considerat  un  dels  cims  del  teatre  espanyol  del  segle  XX,  juntament amb Valle‐Inclán i Buero Vallejo.    La  poesia,  el  drama  i  la  prosa  de  Lorca  es  nodreixen  d’obsessions,  amor,  desig,  esterilitat  i  claus  estilístiques  constants.  La  varietat  de  formes  i  tonalitats  mai  no  atempta  contra  aquesta  unitat  en  la  qual  la  qüestió  central  és  la  frustració.  Lorca  fa  servir símbols referents, molt freqüentment a la mort, però els matisos varien.  Hi  ha  símbols  centrals:  la  lluna  és  el  més  freqüent.  A  més  de  la  mort  pot  simbolitzar  l’erotisme,  la  fecunditat,  l’esterilitat  o  la  bellesa.  També  trobem  l’aigua  que,  quan  corre,  és  símbol  de  vitalita,t  i  quan  està  estancada  representa  la  mort.  La  sang  representa la vida i, vessada la mort, simbolitza també la fecunditat, la sexualitat.  El  cavall  i  el  seu  genet  són  molt  presents  en  tota  la  seva  obra,  portadors  sempre  de  valors de mort, encara què també representen la vida i l’erotisme masculí.  Les  herbes  i  el  seu  valor  dominant,  no  únic,  simbolitzen  la  mort  i  els  metalls  que  apareixen en forma d’arma blanca comporten sempre tragèdia.    La  metàfora  és  el  procediment  retòric  central  del  seu  estil.  Sota  la  influència  de  Góngora,  Lorca  utilitza  metàfores  molt  arriscades  en  què  la  distància  entre  el  terme  real  i  l’imaginari  és  considerable.  En  moltes  ocasions utilitza directament la metàfora pura, tot i que,  a  diferència  de  Góngora,  la  poesia  de  Lorca  es  caracteritza  per  una  gran  condensació  expressiva  i  de  continguts,  a  més  de  el∙lipsis  freqüents.  Les  metàfores  lorquianas,  relacionen  elements  oposats  de  la  realitat,  transmeten efectes sensorials barrejats.    Un  altre  recurs  utilitzat  per  Lorca  és  el  neopopularisme.  La  seva  obra  està  atapeïda  d’elements  tradicionals  que,  per  altra  banda,  demostren  la  seva  immensa  cultura  literària.  La  música  i  les  tradicions  són  constants  en  la  seva  poesia.  Des  del  punt  de  vista  formal  no  mostra  gran  varietat  de  formes  tradicionals,  però  aprofundeix  en  les  constants  de  l’esperit  i  els  costums  de  la  seva  terra  i  de  la  gent:  l’esquinçament  amorós, la valentia, la malenconia i la passió.     La  poesia  lorquiana  és  el  reflex  d’un  sentiment  tràgic  de  la  vida.  En  aquesta  poesia  conviuen  la  tradició  popular  i  la  culta,  tot  i  que  és  complicat  establir  èpoques  en  la  poètica de Lorca. Alguns crítics diferencien dues etapes: una de joventut i una altra de  plenitud.  Constitueix  un  dels  cims  de  la  poesia  de  la  Generació  del  27  i  de  tota  la  literatura espanyola.     El  teatre  de  Lorca  és,  juntament  amb  el  de  Valle‐Inclán,  el  més  important  escrit  en  castellà durant el segle XX. 

10


És un teatre poètic que gira al voltant de símbols medul∙lars com són la sang, el ganivet  o la rosa. Es desenvolupa en espais mítics, afronta problemes substancials d’existència.  El llenguatge, après de Valle‐Inclán, també és poètic. Sobre Lorca influeixen el drama  modernista,  el  teatre  lopesc,  evident  en  l’ús  organitzat  de  la  cançó  popular,  el  calderonià i la tradició dels titelles.   La  producció  dramàtica  es  pot  agrupar  en  quatre  conjunts:  farses,  comèdies,  irrepresentables segons l’autor, tragèdies i drames.  Entre  les  farses  escrites  entre  1921  i  1928  destaquen  La  zapatera  prodigiosa,  en  la  qual  l’ambient  andalús  serveix  de  suport  al  conflicte  cervantí,  entre  imaginació  i  realitat, i Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, complex ritual d’iniciació a  l’amor que anuncia els drames irrepresentables de 1930 i 1931.  El  público  i  Así  que  pasen  cinco  años,  les  seves  obres  més  hermètiques,  són  una  indagació en el fet del teatre, la revolució i la presumpta homosexualitat, en la persona  humana i en el sentit de viure.  Lorca era conscient de l’èxit dels drames rurals poètics, per aquesta raó escriu Bodas  de sangre el 1933 i Yerma el 1934, conjugació de mite, poesia i realitat.  Els  problemes  humans  determinen  els  drames:  el  tema  de  la  “solterona”  espanyola,  Doña Rosita la soltera de 1935 o el de la dona i la intolerància a La casa de Bernarda  Alba de l’any 1936 són, per a molts, la seva obra mestra.       LLIBRES DE POESIA •

Impresiones y paisajes (1918)  

Libro de poemas (1921)  

Poema del cante jondo (1921)  

Oda a Salvador Dalí (1926)  

Romancero gitano (1928)  

Poeta en Nueva York (1930)  

Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935)  

Seis poemas gallegos (1935)  

Diván del Tamarit (1936)  

Sonetos del amor oscuro (1936)  

OBRES de TEATRE •

Mariana Pineda (1927)  

La zapatera prodigiosa (1930)  

Retablillo de Don Cristóbal (1928)   11


El público (1930)  

Así que pasen cinco años (1930)  

Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1933)  

Bodas de sangre (1933)  

Yerma (1934)  

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores (1935)  

La casa de Bernarda Alba (1936)  

La fuerza de la sangre (inacabada) (1936)  

  PROSA BIOGRÀFICA •

Mi pueblo y otros textos vegueros.  

  FILMOGRAFIA SOBRE LA VIDA DE LORCA    •

Federico García Lorca: Asesinato en Granada (1976), documental de televisió  dirigit per Humberto López y Guerra produït per la televisió sueca TV1.  

Lorca, muerte de un poeta (1987), serie de televisió dirigida per Juan Antonio  Bardem.  

Muerte en Granada (1997), dirigida per Marcos Zurinaga. L’actor Andy García  dona vida al poeta.  

Lorca (1998), dirigida per Iñaki Elizalde.  

La luz prodigiosa (2003), dirigida per Miguel Hermoso.  

Lorca. El mar deja de moverse (2006), documental dirigit per Emilio Ruiz  Barrachina.  

Sin límites (Little ashes) (2008), dirigida per Paul Morrison semibiogràfic sobre  les relacions entre Dalí, Lorca i Buñuel.  

El deseo y la realidad (2009), documental dirigit per Rafael Zarza i Fernando  García de Canales.  

Mudanza (2009) , dirigida per Pere Portabella.  

 

12


ADAPTACIONS DE LA SEVA OBRA •

Bodas de Sangre (1981), de Carlos Saura  

Nanas de espinas (1982) espectacle de Salvador Távora inspirat en Bodas de  sangre. 

La casa de Bernarda Alba (1982), de Mario Camus.  

Proceso a Mariana Pineda (1984), de Rafael Moreno Alba, sèrie de  Televisión  Española (TVE).  

Viaje a la Luna (1998), curtmetratge de Frederic Amat.  

Yerma (1998), de Pilar Távora.  

Yerma mater (2005) espectacle de Salvador Távora inspirat en Yerma. 

Bodas de sangre (2010), de José Carlos Plaza.  

ÒPERES  •

In another five years or so, sarsuela de Paul Bowles, 1944, sobre Así que pasen  cinco años.  

La zapatera prodigiosa del compositor argentí Juan José Castro (1895‐1968),  estrenada a Montevideo, 1949.  

Bodas de sangre de Juan José Castro, 1952  

Yerma, òpera de Paul Bowles, 1955  

Bodas de sangre (Bluthochzeit) de l’alemany Wolfgang Fortner ( 1907‐1987)  

Yerma de Heitor Villa‐Lobos, estrenada en la Santa Fe Opera en 1971  

La casa de Bernarda Alba del català Miquel Ortega òpera basada en una ficció  biogràfica 

Ainadamar d’Osvaldo Golijov, estrenada al Festival de Tanglewood, 2003  Òpera de Santa Fe.  

                 

13


OBRA DE  FEDERICO GARCÍA LORCA A LES  BIBLIOTEQUES DE LA XARXA      NARRATIVA    Alocución al pueblo de Fuente Vaqueros. Granada : Diputación Provincial de Granada.               Patronato Cultural Federico García Lorca,1996. N 834 Gar    Cartas, postales, poemas y dibujos. [Madrid: Moneda y Crédito, 1968]. N 834 Gar    Conferencias. Madrid: Alianza, 1984. N 834 Gar    Correspondencia y amistad. Madrid: Iberoamericana ; Frankfurt : Vervuert, 2009.   N 834 Gar    Epistolario completo. Madrid: Cátedra, 1997. N 834 Gar      Epistolario  a  Federico  García  Lorca  desde  Cataluña,  la  Comunidad  Valenciana  y  Mallorca.  Albolote:  Comares,  2001.  N  834  Gar    Homenajes ; Varia ; Otras prosas. Barcelona: RBA, 1998. N 834 Gar    Impresiones  y  paisajes.  Madrid:  Cátedra,  1998. N 834 Gar    Juego  y  teoría  del  duende.  Barcelona:  Nortesur, 2010. N 834 Gar    Prosa. Torrejón de Ardoz: Akal, 1994.  N 834 Gar    Prosa inédita de juventud. Madrid: Cátedra, 1994. N 834 Gar    Viaje a la luna : guión cinematográfico. Valencia: Pre‐Textos, 1994. N 834 Gar           

14


POESIA   46 poemas. Barcelona: Plaza & Janés, 1997. P 834 Gar    Amor. Barcelona: DeBolsillo, 2008. P 834 Gar    Antología esencial. Barcelona: Octaedro, 1997. P 834 Ga    Antología poética. Madrid: Bruño, 1991. P 834 Gar    Antología poética del cincuentenario. Sevilla:  Editoriales Andaluzas Unidas, 1986.   P 834 Gar    Canciones.  [Granada]  :  Comares:  Fundación  Federico García Lorca, 1998. P 834 Gar    Canciones  :  1921‐1924.  Madrid:  Alianza,  1981. P 834 Gar    Canciones ; Poemas sueltos. Madrid: Espasa‐ Calpe, 1973. P 834 Gar    Canciones  y  primeras  canciones.  Madrid:  Espasa‐Calpe, 1986. P 834 Gar    Diván  del  Tamarit.  Granada:  Comares,  1996.  P 834 Ga    Divàn  del  Tamarit.  Rabat:  Dar  al  Manahel,  2005 (àrab). NA Gar        En el jardín de las toronjas de luna : antología poética esencial, 1918‐1935. Sevilla: Renacimiento, 2008. P 834 Gar    Federico García Lorca. Madrid : El País, 2008. P 834 Gar    Ferias. Barcelona: Delstre's, 1997. P 834 Gar    García Lorca. Barcelona: Rosa dels Vents, 1938. P 834 Gar    Libro de poemas : 1918‐1920. Madrid: Alianza, 1998. P 834 Gar    Libro de poemas (1921). Barcelona: Ariel, 1982. P 834 Gar    15


Libro de poemas 1921 [Braille]. Barcelona: ONCE, 2003. BN Gar    Llanto  por  Ignacio  Sánchez  Mejías.  Madrid:  Institución  Cultural  de  Cantabria  :  Diputación Regional de Cantabria, 1982. P 834 Gar 

Llanto  por  Ignacio  Sánchez  Mejías  ;  Sonetos  ;  Poemas  sueltos  III  ;  Otros  poemas  sueltos ; Poemas de circunstancias ; Poemas festivos. Barcelona: RBA, 1998.  P 834 Gar    Obras completas. Madrid: Aguilar, 1969. P 834 Gar    [Obras completas]. Beirut: al Jild al Awal, 1998. NA Gar    Poema del Cante Jondo. Madrid: Cátedra, 2006. P 834 Gar    Poemas en prosa. Granada: Comares, 2000. P 834 Gar    Poemas y prosa. [Madrid]: Revista de Occidente, 1986. P 834 Gar     Poesía. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 1996. P 834 Gar      Poesía  inédita  de  juventud.  Madrid:  Cátedra,  2002.  P  834  Gar    Poeta  en  Nueva  York.  Madrid:  Cátedra, 2005. P 834 Gar    Primer  romancero  gitano  :  1924‐1927.  Madrid:  Alianza,  1993. P 834 Gar        Primer romancero gitano : 1924‐1927 ; Otros romances del teatro : 1924‐1935. Madrid: Alianza, 1998. P 834 Gar    Primer romancero gitano ; Llanto por Ignacio Sánchez Mejías ; Romance de la corrida  de toros en Ronda y otros textos taurinos. Madrid: Castalia, 1988. P 834 Gar    Primeras canciones. Madrid: Alianza, 1981. P 834 Gar    Primer romancero gitano ; Odas ; Poemas sueltos I ; Poemas en prosa.  Barcelona: RBA, 1998. P 834 Gar    Primeros escritos. Barcelona: RBA, 1998. P 834 Gar  16


Romancero gitano. Madrid: Espasa Calpe, 2007. P 834 Gar    Romancero gitano ; Poeta en Nueva York ; Oda a S. Dalí. México: Editores Mexicanos  Unidos, 1979. P 834 Gar    Selección poética. México: Mexicanos Unidos, 1979. P 834 Gar    Sólo un caballo azul y una madrugada : antología poética (1917‐1935). Barcelona : Galaxia Gutenberg: Círculo de Lectores, 2004. P 834 Gar    Sonetos. [Granada] : Comares : Fundación Federico García Lorca, 1996. P 834 Gar    Sonetos del amor oscuro. Barcelona: Áltera, 2005. P 834 Gar    Suites. Barcelona: Ariel, 1983. P 834 Gar    Sviter. Stockholm: Themis, 2002. (castellà i suec) P 834 Gar    Zigeuner : romanzen. [Frankfurt am Main]: Insel, 1966 (alemany)  P 834 Gar                                                         

17


TEATRE   Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín. Madrid: Cátedra, 2002. T 834 Gar    Así que pasen cinco años. Madrid: Cátedra, 2003. T 834 Gar    Bodas de sangre. Madrid: Cátedra, 2007. T 834 Gar    La  Casa  de  Bernarda  Alba.  Madrid:  Cátedra,  2005.  T  834 Gar    Cinco farsas breves. Buenos Aires: Losada, 1968. T 834  Gar    Cuatro  piezas  breves.  Granada:  Comares:  Fundación  Federico García Lorca, 1996.  T 834 Gar    Doña  Rosita  la  soltera  o  El  lenguaje  de  las  flores.  Madrid: Espasa‐Calpe,2006.   T 834 Gar    Dos  retablos  y  un  retablillo.  Madrid:  Castalia,  1999.  T  834 Gar    Erma : drama en tres actes. Barcelona: Millà, 1974. T 834 Gar    El Maleficio de la mariposa. Madrid: Cátedra, 1999. T 834 Gar    Mariana Pineda. Pozuelo de Alarcón: Espasa Calpe, 2007. T 834 Gar    Obras para títeres. [Zaragoza?]: Teatro Arbolé, 1998. T 834 Gar    Otros diálogos ; Lola la comedianta ; Teatro inconcluso. Barcelona : RBA, 1998.   T 834 Gar    El Público. Madrid: Cátedra, 2001. T 834 Gar    El Público y Comedia sin título. Barcelona: Seix Barral, 1978.  T 834 Gar    Teatro. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 1997. T 834 Gar    Teatro  completo.  Barcelona:  Random  House  Mondadori,  2004. T 834 Gar   

18


Teatro inédito de juventud. Madrid: Cátedra, 1994. T 834 Gar    Teatro selecto de Federico García Lorca. Madrid: Escelicer, 1969. T 834 Gar    Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita. Madrid: Cátedra, 1998. T 834 Gar    Yerma. Madrid: Cátedra, 2003. T 834 Gar    La Zapatera prodigiosa ; Fin de fiesta. Madrid: Alianza, 1998. T 834 Gar                                                                             

19


ALTRES OBRES DE L’AUTOR 

  12 canciones de García Lorca para guitarra / Paco de Lucía y Ricardo Modrego  Madrid: Universal, 2002. CD 090.3GAR    Andalucía y García Lorca. Madrid: Incafo, 1990. 91(46.81) Gar    Andalucía : lo sagrado, lo bello, lo comunitario. Barcelona: Áltera, 2005.  398(46.81) And    Antología comentada. Madrid: Ediciones de la Torre, 1998. 834.0 Gar    Canciones españolas antiguas. Arles: Harmonia Mundi, 1995.  CD 3.GAR 31    Canciones y poemas.  Barcelona: Fiori Musicale, 2006.  CD 094.3GAR    Cançons, ac. d'orquestra de cambra. Seleccions. Arles: Harmonia Mundi, 1995.  CD 3.GAR 31    Cigana romancaro. La Laguna: J. Régulo, 1971. NES Gar    Colección  de  canciones  populares  españolas.  Madrid:  Sonifolk,  1994.  CD  094.7GAR    Dibujos. Madrid: Ministerio de Cultura,  1986. 75(Gar) Gar    Dibujos  de  Garcia  Lorca.  Madrid:  Aguado, 1949. 741(Gar) Gar    Doña Rosita la soltera o El lenguaje de  las  flores.  [Madrid]:  CDT  (Centro  de  Documentación Teatral). Ministerio de Cultura,1981. 792 Gar    Falla Lorca. [Paris?]: Numen, 1997. CD 094.3GAR    Poesía, teatro, artículos. Barcelona: Círculo de lectores, 1969. 834.0 Gar    Primer romancero gitano (Audiollibre).   Warrington: Hedras, 2002. CD 6.GAR 12    Viaje a la luna. [Barcelona]: Edicions de l'Eixample : Centre de Cultura Contemporània  de Barcelona : Comisión Nacional del Centenario de Federico García Lorca : Diputació  de Barcelona, 1998. 778.59 Gar  20


SOBRE LA SEVA OBRA I PERSONA    

Biografies   Auclair, Marcelle. Enfances et mort de García Lorca. Paris: Seuil, 1968. 92(Gar) Auc    Auclair, Marcelle. Vida y muerte de García Lorca. México: Era, 1972. 92(Gar) Auc      Cano,  José  Luis.  García  Lorca.  Barcelona  :  Salvat,  1988. 92(Gar) Can    Castro, Eduardo. Muerte en Granada : la tragedia  de Federico García Lorca. Madrid : Akal, 1975. 92(Gar) Cas    Federico  García  Lorca  :  vida.  Granada:  Huerta  de  San  Vicente.  Casa‐Museo  Federico  García  Lorca,  1998. 92(Gar) Fed    García  Lorca,  Isabel.  Recuerdos  míos.  Barcelona:  Tusquets, 2002. 92(Gar) Gar    Gibson,  Ian.  El  Asesinato  de  García  Lorca.  Barcelona : Plaza & Janés, 1997. 92(Gar) Gib    Gibson, Ian. En Granada, su Granada... Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1989.  92(Gar) Gib    Gibson, Ian. García Lorca : biografía esencial. Barcelona: Península, 1998. 92(Gar) Gib    Gibson, Ian. Granada en 1936 y el asesinato de Federico García Lorca.  Barcelona : Crítica, 1986. 92(Gar) Gib    Gibson, Ian. El Hombre que detuvo a García Lorca : Ramón Ruiz Alonso y la muerte  del poeta. Madrid: Aguilar, 2007. 92(Gar) Gib    Gibson, Ian. Lorca ‐ Dalí : el amor que no pudo ser. Barcelona: Plaza & Janés, 2000.  92(Gar) Gib    Gibson, Ian. Lorca y el mundo gay. Barcelona: Planeta, 2009. 92(Gar) Gib    Gibson,  Ian.  La  Muerte  de  Federico  Garcia  Lorca  :  la  represión  nacionalista  de  Granada en 1936. [París]: Ruedo Ibérico, 1978. 92(Gar) Gib   

21


Gibson, Ian. La Represión  nacionalista de Granada en 1936 y  la muerte de Federico  García Lorca. [Paris]: Ruedo Ibérico,1971. 92(Gar) Gib    Gibson, Ian. Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca : 1898‐1936. Barcelona: Plaza & Janés, 1998. 92(Gar) Gib    Magariño, Arturo. García Lorca. Barcelona: Labor,1991. 92(Gar) Mag    Molina  Fajardo,  Eduardo.  Los  Últimos  días  de  García  Lorca.  [Córdoba]:  Almuzara,  2011. 92(Gar) Mol    Monleón,  José.  García  Lorca  :  vida  y  obra  de  un  poeta.  Barcelona:  Aymá,  1974.  92(Gar) Mon    Montes Amuriza, Dolores. Federico García Lorca. [Madrid]: Rueda,1995. 92(Gar) Mon    Morla Lynch, Carlos. En España con Federico García Lorca.   Sevilla: Renacimiento, 2008. 92(Gar) Mor    Palau  i  Fabre,  Josep.  Lorca  –  Picasso.  Barcelona:  Proa,  1998.  92(Gar) Pal    Penón, Agustín. Diario de una búsqueda lorquiana (1955‐56). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1990. 92(Gar) Pen    Pozo  Felguera,  Gabriel.  Lorca  :  el  último  paseo.  Granada:  Ultramarina, 2009.  92(Gar) Poz    Ramos  Espejo,  Antonio.  García  Lorca  en  Fuente  Vaqueros.  Granada:  Diputación  Provincial de Granada. Patronato Cultural Federico García Lorca, 1998. 92(Gar) Ram    Rodrigo, Antonina. García Lorca en el país de Dalí. Barcelona: Base, 2004. 92(Gar) Rod    Rodrigo, Antonina. La Huerta de San Vicente y otros paisajes y gentes. Granada: Miguel Sánchez, 1997. 92(Gar) Rod    Rodrigo,  Antonina.  Lorca,  Dalí  :  una  amistad  traicionada.  Barcelona:  Planeta,  1981.  92(Gar) Rod    Salvador Dalí i Federico García Lorca : la persistència de la memòria.  Barcelona: Viena,2004. 92(Dal) Sal    Sánchez Vidal, Agustín. Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin.  Barcelona: Planeta, 2000. 92(Bun) San     

22


Vázquez Ocaña, Fernando. García Lorca : vida, cántico y muerte.  México, D.F. : Grijalbo, 1957. 92(Gar) Vaz    Vila‐San‐Juan, José Luis. García Lorca, asesinado : toda la verdad. Barcelona: Planeta,  1975. 92(Gar) Vil   

Critica literària    Balboa Echeverria, Miriam. Lorca : el espacio de la representación. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. 834.3(Gar) Bal    Bartra, Agustí. Dos poetes a Nova York : Hart Crane i García Lorca. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1998. 841B.3(Cra) Bar    Berenguer  Carisomo,  A.  Las  Máscaras  de  Federico  García  Lorca.  Buenos  Aires:  Editorial Universitaria de Buenos Aires,1969. 834.3(Gar) Ber    Cernuda,  Lorca,  Prieto  :  dos  poetas  y  un  pintor.  [Madrid]:  Amigis  de  la  Residencia  de  Estudiantes  :  Fundación Gregorio Prieto,1997. 834.35"19" Cer    Correa, Gustavo. La Poesía mítica de Federico García  Lorca. Madrid: Gredos,1975.  834.3(Gar) Cor      Díaz‐Plaja, Guillermo. Federico García Lorca : su obra  e  influencia  en  la  poesía  española.  Madrid  :  Espasa‐ Calpe, 1968. 834.3(Gar) Día    Doménech, Ricardo. García Lorca y la tragedia española.  Madrid : Fundamentos, 2008. 834.3(Gar) Dom    El Gamoun, Ahmed. Lorca y la cultura popular marroquí. Madrid: Libertarias, 1998.  834.3(Gar) El G    Edwards,  Gwynne.  El  Teatro  de  Federico  Gracía  Lorca.  Madrid:  Gredos,  1983.  834.3(Gar) Edw    Eich, Christoph. Federico García Lorca, poeta de la intensidad. Madrid: Gredos, 1976.  834.3(Gar) Eic    Estudios sobre la poesía de Lorca. Madrid: Istmo,2005. 834.3(Gar) Est    Feal Deibe, Carlos. Eros y Lorca. Barcelona: Edhasa, 1973. 834.3(Gar) Fea     

23


Federico García Lorca en el espejo del tiempo. Alicante : Aguaclara, 1998.   834.3(Gar) Fed    Federico García Lorca i Catalunya [Barcelona] : Institut Universitari de Cultura. Universitat Pompeu Fabra : Diputació de  Barcelona. Àrea de Cultura, 2000. 834.3(Gar) Sim    Fernández Cifuentes, Luis. Cartografías del desasosiego : el teatro de García Lorca. Madrid : Ediciones del Orto, 2003. 834.3(Gar) Fer    Fernández Cifuentes, Luis. García Lorca en el teatro : la norma y la diferencia.  Zaragoza : Prensas Universitarias, 1986. 834.3(Gar) Fer    Frigolé  i  Reixach,  Joan.  Un  Etnólogo  en  el  teatro  :  ensayo  antropológico  sobre  Federico  García  Lorca.  Barcelona  :  Muchnik,1995.  834.3(Gar) Fri    Galán,  Eduardo.  La  Casa  de  Bernarda  Alba.  Madrid  :  Ciclo, 1989. 834.3(Gar) Gal    García  Lorca,  Francisco.  Federico  y  su  mundo  :  de  Fuente Vaqueros a Madrid. Granada  :  Fundación  García  Lorca,  1996.  834.3(Gar)  Gar    García Lorca, Francisco. [La Felicidad más triste : Federico y su mundo] (rus)  Moscou: Progress, 1987. NR Gar    Gibson, Ian. Federico García Lorca. Barcelona: Grijalbo, 1985‐1988. 834.3(Gar) Gib    Gimeno Aragón, Elisabet. Máscara versus Apariencia : caminos del deseo en El Público  de García Lorca. Barcelona: PPU,2009. 834.3(Gar) Gim    Gómez, Agustín. El Flamenco a la luz de García Lorca.  Córdoba: Ateneo de Córdoba ,1999. 834.3"19" Gom    Grande, Félix. García Lorca y el flamenco. Madrid: Mondadori, 1992. 834.3(Gar) Gra    Guerrero Ruiz, Pedro. Federico García Lorca : el color de la poesía. Murcia : Universidad, 1998. 834.3(Gar) Gue    Gutiérrez,  Pepe.  García  Lorca  i  nosaltres.  Sant  Pere  de  Ribes:  Ajuntament,  [1998]  834.3(Gar) Gut    Guzmán Simón, Fernando.  Postales de Nueva York : la mirada neoyorquina de Juan  Ramón Jiménez y Federico García Lorca. Córdoba: Litopress,2004. 834.3(Jim) Guz   

24


Hidalgo Gómez,  Francisco.  Lorca,  poeta  del  pueblo.  Cornellà  de  Llobregat  :  Fundació  Gresol Cultural,1998. 834.3(Gar) Hid    Iglesias Ramírez, M. Federico García Lorca : el poeta universal. Barcelona : Dux, [19‐‐?] 834.3(Gar) Igl    Jerez Farrán, Carlos. Un Lorca desconocido : análisis de un teatro "irrepresentable". Madrid : Biblioteca Nueva, 2004. 834.3(Gar) Jer      Lara  Pozuelo,  Antonio.  Poesía  completa  de  Federico García Lorca : concordancias. Lausanne  :  Sociedad  Suiza  de  Estudios  Hispánicos [etc.], 1997. 834.3(Gar) Lar    Lorca  y  la  generación  del  27.  Madrid  :  Biblioteca Nueva, 1977. 834.3(Gar) Lor    Magariño, Arturo. García Lorca. Madrid : Hernando, 1977. 834.3(Gar) Mag    Martínez  Cuitiño,  Luis.  García  Lorca  para  principiantes.  Buenos  Aires  :  Era  Naciente,  1999. 834.3(Gar) Mar    Martínez Nadal, Rafael. Cuatro lecciones sobre Federico García Lorca. [Madrid] : Fundación Juan March, 1980. 834.3(Gar) Mar    Martínez Nadal, Rafael. El Público, amor y muerte en la obra de Federico García Lorca.  Madrid : Hiperión,1988. 834.3(Gar) Mar    Miñambres, Nicolás. Valle‐Inclán y García Lorca en el teatro del siglo XX Madrid : Anaya, 1991. 834.3(Val) Min    Mostaza i Vidal, Josep Maria. Federico García Lorca : un home compromès amb el seu  temps. St. Esteve de Sesrovires  : l'autor, 2000. 834.3(Gar) Mos    Predmore, Richard L. Los Poemas neoyorquinos de Federico García Lorca.  Madrid : Taurus,1985. 834.3(Gar) Pre    Rabassó, Carlos A. Federico García Lorca entre el flamenco, el jazz y el   afrocubanismo  :  Granada,  Nueva  York,  La  Habana.  Madrid  :  Ediciones  Libertarias,1998. 834.3(Gar) Rab    Redondo Montero, Carmen. La Zapatera prodigiosa : de Federico García Lorca.   Torrejón de Ardoz, Madrid : Akal,1987. 834.3(Gar) Red    Rodrigo, Antonina. García Lorca : el amigo de Cataluña. Barcelona : Edhasa, 1984.  834.3(Gar) Rod 

25


Rodrigo, Antonina. García Lorca en Cataluña. Barcelona : Planeta, 1975.   834.3(Gar) Rod    Rodríguez, Juan Carlos. Lorca y el sentido : un inconsciente para una historia. Torrejón de Ardoz : Akal,1994. 834.3(Gar) Rod    Rosales, Gerardo. El Silencio de los Rosales. Barcelona : Planeta, 2002. 834.3(Gar) Ros    Salazar Rincón, Javier. "Por un anfibio sendero‐‐" : los espacios simbólicos de Federico  García Lorca. Barcelona : PPU, 1998. 834.3(Gar) Sal    Salazar  Rincón,  Javier.  Rosas  y  mirtos  de  luna.  Madrid  :  Universidad  Nacional  de  Educación a Distancia, 1999. 834.3(Gar) Sal    Serrano  Carrasco,  Cristina.  La  Casa  de  Bernarda  Alba.  Barcelona  :  CEAC,  1989.  834.3(Gar) Ser    Simposi  Internacional  Federico  García  Lorca  (1998  :  Barcelona).  Federico  García  Lorca  i  Catalunya.  [Barcelona]  :  Institut  Universitari  de  Cultura.  Universitat  Pompeu  Fabra  :  Diputació  de  Barcelona.  Àrea  de  Cultura,  2000.  834.3(Gar)  Sim    Sorel,  Andrés.  Yo,  García  Lorca.  Tafalla  :  Txalaparta,  1997.  834.3(Gar) Sor    Treinta  entrevistas  a  Federico  García  Lorca.  Madrid  :  Aguilar,1989. 834.3(Gar) Tre    Umbral, Francisco. Lorca, poeta maldito. Barcelona : Planeta, 1998. 834.3(Gar) Umb    Vallejo  Forés,  Guillem.  Federico  García  Lorca  :  poesía  :  teatro:  La  casa  de  Bernarda  Alba. Madrid : Alhambra Longman,1992. 834.3(Gar) Val   

Altres obres 

Dalí, Salvador. Los Putrefactos : dibuixos i documents. [Madrid] : Publicaciones de la  Residencia de Estudiantes, 1998. 75(Dal) Dal    Egea  Fernández‐Montesinos,  Alberto.  García  Lorca,  Blas  Infante  y  Antonio  Gala:  un  nacionalismo alternativo en la literatura andaluza. Sevilla : Fundación Blas Infante, 2001.  323.1(46.81) Ege    García Carrasco, Mercedes. ¿Venderías tu alma al diablo?.  Madrid : Edición personal, 2006. N Gar    Gibson, Ian. Cuatro poetas en guerra. Barcelona : Planeta, 2007. 9(46)"19" Gib  26


Hernández, Carlos. La Huella de Lorca. Barcelona : Norma, 2011. C Her    Jiménez de Cisneros, Consuelo. El Trágico destino de un poeta : nivel II. Madrid : Edelsa, 2009. 434.2 Jim    Lorca, Vicenta. Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico. Barcelona : RBA, 2008.   N 834 Lor    Marías Amondo, Fernando. La Luz prodigiosa. Barcelona : Destino, 1998. N Mar    Rasero  i  Rebull,  Elisenda.    El  Teatre  en  tres  dimensions.  Barcelona  :  Fundació  Pere  Vergés, 1995. 91(46.71EMA) Ras    Rojas,  Carlos.  El  Ingenioso  hidalgo  y  poeta  Federico  García  Lorca  asciende  a  los  infiernos. Barcelona : Destino, 1980. N Roj    Sáenz de la Calzada, Luis. La Barraca, teatro universitario.  [Madrid]  :  Publicaciones  de  la  Residencia  de  Estudiantes  ;  [León]  :  Fundación  Sierra‐ Pambley, 1998. 792(Bar) Sae    Utrera, Rafael. García Lorca y el cinema : lienzo de plata para un  viaje a la luna. Sevilla : Edisur,1982. 778.5 Utr    Vilches de Frutos, Mª Francisca. Los Estrenos teatrales de Federico  García  Lorca  :  1920‐1945.  [Madrid]  :  Tabapress  :  Fundación  Federico García Lorca, 1992. 792(Gar) Vil    

Audiovisuals    Baras, Sara. Mariana Pineda. Madrid : Sony, 2003. DVDM 094.3BAR    Bardem, Juan Antonio. Lorca, muerte de un poeta. Madrid : Suevia, [200‐?] DVD Lor    Belén, Ana. Lorquiana. Madrid : BMG, 1998. CD 090.7BEL    Camino, Jaime. El Balcón abierto. Madrid : Suevia, [2008?] DVD Bal    Camus, Mario. La Casa de Bernarda Alba. [S.l.] : Paraíso Films,2003. DVD Cas    Cantando a Federico García Lorca. [Madrid] : Factoría autor, 2006. CD 090.7A    DivaDams. García Lorca. Barcelona: Rosazul,2009. CD 1.DIV 30    Federico García Lorca in memoriam. Madrid : EMI Odeón, 1998. CD 090.3FED    27


F. G.  L.  :  Federico  cumple  100  años  :  1898‐1936.  L’Hospitalet  de  Llobregat:  Filmax,  2005. DVD 92(Gar) FGL    Los Gitanos cantan a Federico García Lorca. Madrid : Polygram, 1994 CD 094.3GIT    Hermoso, Miguel. La Luz prodigiosa. Barcelona : Manga,2003.  DVD Luz    Ibáñez,  Paco.  Federico  García  Lorca,  Luis  de  Góngora.  CD  090.7IBA  Lorca: el mar deja de moverse. DVD 92(Gar) Lor  Mendoza,  Vince.  El  Viento  :  the  García  Lorca  project.  München : ACT Music , 2009.   CD 1.MEN 70    Mompou, Frederic. Don Perlimplín. Barcelona : Tritó, 2002. M  3.MOM 28    Poetas en Nueva York. Madrid : Sony, 1998. CD 090.7POE    Prada, Amancio. Sonetos y canciones de Federico García Lorca. [Barcelona]: Círculo de  lectores, 2004.  CD 090.7PRA    Pradal, Vicente. El Diván del Tamarit. [ S. L.]: EMI, 2008.  CD 090.7PRA    Ruiz Barrachina, Emilio. Lorca: el mar deja de moverse.  Valladolid : Divisa,2006. DVD 92(Gar) Lor    Saura, Carlos. Bodas de sangre. Madrid : El País, 2004. DVD Bod    Távora, Pilar. Yerma.  [S.l.] : Manga, [1999]. DVD Yer                           

    28


INFANTIL     Obres de l’autor    4 poemas de Lorca y un viaje a Nueva York. Valencia : Versos y trazos, 2007.   IP 834 Gar    Canciones y poemas para niños. Barcelona : Labor, 1975. IP 834 Gar    Canciones, poemas y romances para niños. Barcelona : Octaedro, 2002. IP 834 Gar    Federico García Lorca para niños. Madrid : Susaeta,1999. IP 834 Gar    Federico García Lorca para niños y niñas... y otros seres curiosos. Madrid : Ediciones  de la Torre, 2007. IP 834 Gar    Federico García Lorca y los niños. Madrid [etc.] : Everest,1980. I834.3(Gar) Gar    El  Paseo  de  Buster  Keaton  :  (1925).  Valencia  :  Media Vaca, 2008. I*** Gar    Poemas. [Madrid] : Montena, 1987. IP 834 Gar    Santiago. Madrid : Libros del Zorro Rojo, 2007. IP  834 Gar  La  Zapatera  prodigiosa.  León  :  Everest,  2006.  IT  834 Gar      Obres sobre l’autor 

Cordón,  Sara.  Eta  haren  xarma.  Andoain:  Txertoa,2009. (euskera) I92(Lor) Cor    Cordón, Sara. Lorca y su duende. Madrid : El Rompecabezas,2007. I92(Lor) Cor    Díaz‐Plaja, Aurora. Pequeña historia de García Lorca. Barcelona : Mediterrània, 1994.  I92(Gar) Dia    Libro de nanas. Valencia : Media Vaca , 2004. I784 Lib    Mínguez, Rafael. Lorca. Tres Cantos : Akal, 2000.  I834.3(Gar) Min    Urcaray, Magalí.  El Somni de Lorca. València : Brosquil , 2009.  I** Urc   

HOMENATGES 29


• •

Semana Lorquiana de junio. Diferents actes commemorant el seu naixement i  la  seva mort.  http://www.patronatogarcialorca.org    Año  Lorquiano.  La  Cátedra Libre  de  Cultura  Andaluza  de  la  Universidad  Nacional de la Plata commemora l’aniversari de la seva mort amb conferències,  flamenc, teatre i moltes més activitats.   http://catedraandaluza.blogspot.com 

• •

Festival internacional  de  Granada.  Es  representa  l’òpera  en  tres  imatges  Ainadamar, en homenatge a García Lorca.  http://www.granadafestival.org    Federico según Lorca. Espectacle representat per la “bailaora” Eva Yerbabuena,  amb  onze  coreografies.  http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Eva/Yerbabuena 

Recital de música dedicat al poeta Federico Garcia Lorca, amb motiu  del 75è                   aniversari  de  la  seva  mort  a  càrrec  del  guitarrista  Francisco  Ortiz.  Sala  d'espectacles Santa Llúcia de Reus. http://www.salasantallucia.es 

Logroño acull  un  homenatge  flamenc  a  Federico  García  Lorca  en  el  75è  aniversari  de  la  seva  mort,  el  seu  títol  és  El  Café  de  Chinitas.  http://www.20minutos.es/noticia/1033289/0/ 

Centro de Educación de Adultos a García Lorca, Chipiona. Emotiu homenatge  pel  75è  aniversari  de  la  seva  mort.  Música  i  lectura  poètica.  http://www.lavozdigital.es/cadiz 

Festival de Música de Quintanar de La Orden, Toledo. Homenatge a càrrec de  la  Asociación  de  Amigos  de  la  Música  de  Castilla‐La  Mancha.  http://eldiadigital.es/not/26923 

Cinc milions de cupons dedicats a García Lorca. Homenatge de l’ONCE al poeta.  Es van posar a la venda el dia 17 de juliol. http://loterias‐online.net/2011 

VIII Festival  Ibérico  de  cultura  española,  República  Checa.  Homenatge  a  Federico García Lorca, Vuelo por mis alas. http://www.glitztvla.com 

IV Festival  Internacional  de  Música  de  Cámara  de  Villaviciosa  de  Odón.  Homenatge al poeta amb l’interpretació de García Lorca, Poeta en Do Mayor.  http://www.envillaviciosadeodon.es/noticias/2011

La companyia El Teatro Real li va retre homenatge amb un espectacle d’òpera,  teatre, dansa i música a la presó de Soto del Real. http://www.justa.com. 

WEBGRAFIA

30


■ Fundación Federico Garcia Lorca. http://www.garcia‐lorca.org   ■  Patronato García Lorca. www.patronatogarcialorca.org   ■  Casa Museo Federico García Lorca. www.huertadesanvicente.com   ■  Casa Museo Federico García Lorca de Valderrubio.       www.museolorcavalderrubio.com   ■  Residencia de estudiantes. www.residencia.csic.es   ■ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. www.cervantesvirtual.com   ■  Portal edad de plata. http://edaddeplata.org   ■  Obras completas de Federico García Lorca. http://usuaris.tinet.cat   ■  Poesia de Federico García Lorca. www.poesia‐inter.net   ■ Amediavoz. http://amediavoz.com/garcialorca.htm ■  Wikipedia. http://es.wikipedia.org   ■  Articles sobre García Lorca.       http://www.elpais.com/todo‐sobre/persona/Federico/Garcia/Lorca/1582/   ■  Canciones por Federico García Lorca.       http://www.cancioneros.com/aa/65/0/canciones‐de‐federico‐garcia‐lorca   ■  Galeria fotogràfica. http://federicogarcialorca.net/fotos/index.htm  

31

Federico García Lorca  

Dossier elaborat en moti dels 75 anys de la seva mort

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you