Issuu on Google+

Miguel Hernández

1910-2010

Història d’una vida

1


Miguel Hernández Gilabert : Oriola 30 d’octubre de 1910 - Alacant 28 de març de 1942. És un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del segle XX.

El principi Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres, fins als 15 anys va seguir una escolaritat normal. Posteriorment, va haver de deixar l'escola per a fer de pastor i repartidor de llet. Això no el va obligar a deixar de banda la seva passió per la lectura. Va freqüentar les biblioteques públiques i el canonge Luis Almarch li va facilitar llibres clàssics i de mística. També va llegir l'alacantí Gabriel Miró. Assistia a una petita tertúlia d'amics, entre els quals destacava José Marín Gutiérrez, que en un futur seria advocat i escriuria diversos assaigs que firmaria amb el pseudònim de Ramón Sijé. Hernández lamentarà la mort del seu amic en una de les joies de la poesia clàssica espanyola, l'Elegía a Ramón Sijé. També hi seran Fenoll i Manuel Molina. A partir d'aquell moment, els llibres seran la principal font de la seva educació literària, fet que el convertirà en un escriptor autodidacte. Els grans autors del Segle d'Or de la cultura espanyola - Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de Góngora , es convertiran en els seus mestres.

Les primeres publicacions Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola es va allistar a l’exèrcit republicà. En concret, al 5è Regiment on passà a altres unitats per anar als fronts de Terol ,Andalusia i Extremadura. En plena guerra va aconseguir un permís breu per casar-se amb Josefina Manresa el 9 de març de 1937 a Oriola. Al cap de pocs dies ha de marxar al front de Jaén. A l'estiu de 1937 assiteix al II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes celebrat a Madrid i València. Poc després viatja a l’URSS en representació del govern de la República, d’on va tornar i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El Hombre acecha. L'any 1930, comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Día. L'any següent apareix de forma més regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Llavors fa el seu primer viatge a Madrid amb el propòsit d’iniciar una carrera literària que li 2


permeti guanyar-se la vida . A la capital, contacta amb Ernesto Giménez Caballero, fundador i director de La Gaceta Literaria, publicació vanguardista molt representativa de la Generació del 27, però no aconsegueix que li publiquin res ni li atorguen cap feina. Al cap d’un temps retorna a Oriola. Llegeix poetes del 27 (Gerardo Diego, Rafael Alberti, etc.) i també Luis de Góngora. Publica a Múrcia el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas (1933), una col·lecció d'octaves reals molt marcada per la poètica del Culteranisme; a Madrid publica l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya que dirigeix José Bergamín.

Estada a Madrid Després d'aquest inici torna a Madrid on obté feina a les Misiones Pedagógicas inspirades per la filosofia de la Institución Libre de Enseñanza. També, com a secretari i redactor de l'enciclopèdia Los toros i redactor assidu a Revista de Occidente fundada per José Ortega y Gasset. La seva amistat amb Maruja Mallo l’inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda; aquest és l'origen de la seva breu etapa dins el surrealisme. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta un compromís amb els més pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic Ramón Sijé, i Hernández li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramón Jiménez expressat a una crònica al diari El Sol.

La Guerra Civil i la mort El 1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor al cap de pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i d’altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.

3


A l'abril, el general Franco declara la fi de la guerra. El seu amic Cossío s'ofereix per acollir-lo a Tudanca. No obstant això, decideix anar a Oriola malgrat el perill que això suposa, i d'allà va fins a Sevilla i intenta creuar la frontera de Portugal per Huelva, però la policia del règim de António de Oliveira Salazar l'entrega a la Guàrdia Civil. És empresonat a Sevilla, i d'allà el traslladen al penal de Torrijos a Madrid. Gràcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un cardenal, al setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat. Torna a Oriola on és detingut per una delació, i empresonat a la presó de la plaça de Conde de Toreno a Madrid, on és jutjat i condemnat a mort, al març de 1940. Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. El traslladen a la presó de Palència al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaña. A la presó coneix Antonio Buero Vallejo, el qual li fa un retrat al carbonet. El 1941, és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i es complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s'hi nega. Mor a la infermeria de la presó alacantina a les 5.30 h de la matinada del 28 de març de 1942 amb 31 anys d'edat. L'enterren al nínxol número 1009 del cementiri de Nostra Senyora del Remei d'Alacant dos dies després de la seva mort.

4


Obra Miguel Hernández va escriure Perito en lunas enlluernat pel joc barroc de Góngora, El rayo que no cesa enlluernat per Garcilaso i Quevedo i el seu gran sentiment, Quien te ha visto y quien te ve y sombra de lo que eras enlluernat per la simbologia ascètica de Calderón.

Altres poemes importants de la seva obra són Mi sangre es un camino , Sino sangriento, las Odas a Neruda i a Aleixandre, i alguns altres poemes. Com a estudi del comportament humà va crear El hombre acecha i Cancionero y Romancero de ausencias. La presència d’Hernández en el panorama de la poesia espanyola és important, tant des del seu valor com en les relacions d’una època, apareix en un moment brillant quan la Generació de 27 mostra la seva obra més representativa. Participa en la Generació del 36, en el seu corrent social inspirat en els moviments obrers i reivindicatius, on Miguel se sent molt atret ja que té un gran sentit de la justícia i un gran amor al poble. Els darrers anys de la seva obra va obrir el camí de la poesia de postguerra (del 1938 al 1940) gran part escrita des de la presó, que es projecta en els joves sortits de la contesa, sens dubte, molts d’ells desorientats, sense mestres i alguns gairebé sense veu.

5


Selecció de poemes: NANAS DE LA CEBOLLA Dedicats al seu fill, després de rebre una carta de la seva dona, on li deia que el nen només menjava pa i ceba

La cebolla es escarcha cerrada y pobre. Escarcha de tus días y de mis noches. Hambre y cebolla, hielo negro y escarcha grande y redonda.

En la cuna del hambre mi niño estaba. Con sangre de cebolla se amamantaba. Pero tu sangre, escarchada de azúcar, cebolla y hambre.

Una mujer morena resuelta en luna se derrama hilo a hilo sobre la cuna. Ríete, niño, que te traigo la luna cuando es preciso.

6


Alondra de mi casa, ríete mucho. Es tu risa en tus ojos la luz del mundo. Ríete tanto que mi alma al oírte bata el espacio.

Tu risa me hace libre, me pone alas. Soledades me quita, cárcel me arranca. Boca que vuela, corazón que en tus labios relampaguea.

Es tu risa la espada más victoriosa, vencedor de las flores y las alondras Rival del sol. Porvenir de mis huesos y de mi amor.

La carne aleteante, súbito el párpado, el vivir como nunca coloreado. ¡Cuánto jilguero 7


se remonta, aletea, desde tu cuerpo!

Desperté de ser niño: nunca despiertes. Triste llevo la boca: ríete siempre. Siempre en la cuna, defendiendo la risa pluma por pluma.

Ser de vuelo tan lato, tan extendido, que tu carne es el cielo recién nacido. ¡Si yo pudiera remontarme al origen de tu carrera!

Al octavo mes ríes con cinco azahares. Con cinco diminutas ferocidades. Con cinco dientes como cinco jazmines adolescentes.

Frontera de los besos serán mañana, cuando en la dentadura 8


sientas un arma. Sientas un fuego correr dientes abajo buscando el centro.

Vuela niño en la doble luna del pecho: él, triste de cebolla, tú, satisfecho. No te derrumbes. No sepas lo que pasa ni lo que ocurre

VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN

Els seus poemes més representatius sobre la guerra i la situació que travessava Espanya són els recollits en Viento del pueblo, aquí es presenta “Vientos del pueblo me llevan”. Aquest poema parla dels tan anomenats bous, que han de treballar fins a l'esgotament per aconseguir l’aliment i el suport diari; aquesta raça és, sens dubte, la dels homes, que treballen a la terra durament per aconseguir mantenir les seves famílies. Aquests són controlats pels animals més forts (el lleó, el àguila…), però el poeta no s'humilia davant d'ells sinó que "si em moro, que morir-me / amb el cap molt alt"; és a dir, que anima els homes d'Espanya a lluitar i a no permetre que la força d'aquests animals (els homes que donen suport al franquisme i els règims autoritaris) els doblegui ni anul·li la seva llibertat.

Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta.

9


Los bueyes doblan la frente, impotentemente mansa, delante de los castigos: los leones la levantan y al mismo tiempo castigan con su clamorosa zarpa.

No soy de un pueblo de bueyes, que soy de un pueblo que embargan yacimientos de leones, desfiladeros de águilas y cordilleras de toros con el orgullo en el asta. Nunca medraron los bueyes en los páramos de España. ¿Quién habló de echar un yugo sobre el cuello de esta raza? ¿Quién ha puesto al huracán jamás ni yugos ni trabas, ni quién al rayo detuvo prisionero en una jaula?

Asturianos de braveza, vascos de piedra blindada, valencianos de alegría y castellanos de alma, labrados como la tierra y airosos como las alas; andaluces de relámpagos, nacidos entre guitarras 10


y forjados en los yunques torrenciales de las lágrimas; extremeños de centeno, gallegos de lluvia y calma, catalanes de firmeza, aragoneses de casta, murcianos de dinamita frutalmente propagada, leoneses, navarros, dueños del hambre, el sudor y el hacha, reyes de la minería, señores de la labranza, hombres que entre las raíces, como raíces gallardas, vais de la vida a la muerte, vais de la nada a la nada: yugos os quieren poner gentes de la hierba mala, yugos que habéis de dejar rotos sobre sus espaldas. Crepúsculo de los bueyes está despuntando el alba.

Los bueyes mueren vestidos de humildad y olor de cuadra: las águilas, los leones y los toros de arrogancia, y detrás de ellos, el cielo ni se enturbia ni se acaba. La agonía de los bueyes 11


tiene pequeña la cara, la del animal varón toda la creación agranda.

Si me muero, que me muera con la cabeza muy alta. Muerto y veinte veces muerto, la boca contra la grama, tendré apretados los dientes y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte, que hay ruiseñores que cantan encima de los fusiles y en medio de las batallas.

ELEGÍA A RAMÓN SIJÉ

Aquest poema va ser escrit el 1936. Ramón Sijé era íntim amic del poeta. Els dos neixen a Oriola on estableixen amistat durant la infància, però és en l’adolescència quan el vincle que els uneix es fa més fort. Miguel decideix provar sort a Madrid, per triomfar a la gran ciutat ja que l'àmbit local i comarcal d'Alacant se l'ha quedat petit. A la capital, ha trobat un nou món en el qual se sent de gust. La irrupció de la guerra suposa un gran sobresalt per al poeta, i aquell any carregat de múltiples emocions i sensacions ofereix un dur cop per al poeta, la inesperada mort de Ramón Sijé. La notícia li arriba a través de Vicente Aleixandre. Llavors li va escriure aquesta elegia

En Orihuela, su pueblo y el mío, se me ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con quien tanto quería. 12


Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano. Alimentando lluvias, caracolas y órganos mi dolor sin instrumento a las desalentadas amapolas daré tu corazón por alimento. Tanto dolor se agrupa en mi costado, que por doler me duele hasta el aliento. Un manotazo duro, un golpe helado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal te ha derribado. No hay extensión más grande que mi herida, lloro mi desventura y sus conjuntos y siento más tu muerte que mi vida. Ando sobre rastrojos de difuntos, y sin calor de nadie y sin consuelo voy de mi corazón a mis asuntos. Temprano levantó la muerte el vuelo, temprano madrugó la madrugada, temprano estás rodando por el suelo. No perdono a la muerte enamorada, no perdono a la vida desatenta, no perdono a la tierra ni a la nada.

13


En mis manos levanto una tormenta de piedras, rayos y hachas estridentes sedienta de catástrofes y hambrienta. Quiero escarbar la tierra con los dientes, quiero apartar la tierra parte a parte a dentelladas secas y calientes. Quiero minar la tierra hasta encontrarte y besarte la noble calavera y desamordazarte y regresarte. Volverás a mi huerto y a mi higuera; por los altos andamios de las flores pajareará tu alma colmenera de angelicales ceras y labores. Volverás al arrullo de las rejas de los enamorados labradores. Alegrarás la sombra de mis cejas, y en tu sangre se irán a cada lado disputando tu novia y las abejas. Tu corazón, ya terciopelo ajado, llama a un campo de almendras espumosas mi avariciosa voz de enamorado. A las aladas almas de las rosas del almendro de nata le requiero, que tenemos que hablar de muchas cosas, compañero del alma, compañero.

14


M. Hernández i la Música:

TÍTOL: Miguel Hernández AUTOR: Joan Manuel Serrat PUBLICACIÓ: 1972

“Conocí a Miguel Hernández en una de aquellos bancos del umbrío jardín de la Universidad, la vieja y entrañable Universidad Central, a cuyo balcón principal un glorioso día se asomó la libertad para arrojar sobre la acera el busto altivo del dictador. Gran día aquel. Luego llegaron los lacayos y nos comieron a palos pero no importa…” Texto de Joan Manuel Serrat para la edición mexicana

TÍTOL: El marrec boeur AUTOR: Miguel Hernández INTÈRPRET: Mocedades. DISC: El color de tu mirada. DATA: 1976.

CONTINGUT: El marrec bouer és un poema escrit per Miguel Hernández que interpreta el grup Mocedades.

15


TÍTOL: Homenatge a Miguel Hernández. (60 aniversari de la seva mort) AUTOR: Miguel Hernández.

MIGUEL ÁNGEL SERRANO (guitarra flamenca) ANY: 2000

CONTINGUT: La passió que Paco Curto sent pel gran poeta oriolà l'ha portat a retre homenatges des dels anys seixanta Paco Curto ens presenta en l'actualitat un bell recorregut per la vida del poeta a través dels seus poemes, amb músiques que ha anat component al llarg dels anys i que semblen ajustar-se perfectament a la colpidora tasca de Miguel Hernández.

TÍTOL: AMALGAMA POETICA DE MIGUEL I MANUEL AUTOR: MIGUEL HERNÁNDEZ INTÈRPRET: Manuel Gerena ANY: 2003 CONTINGUT: Manuel Gerena canta amb Miguel Hernández. S’inclou la interpretació de la cançó titulada La voz viva de Miguel Hernández.

TÍTOL: Homenatge flamenco a Miguel Hernández. AUTOR: Miguel Hernández. ARTISTA: Enrique Morente. ANY: 1971

CONTINGUT: Assegut sobre els morts (Romance) / El marrec bouer (Malagueña) / Cançons de bressol de la ceba (Cançons de bressol) / El carro de la meva fortuna (Tientos) / Amb l'arrel del voler (Soleares) / Un verí pá que jo mori ( granaína) / Déu et va enviar un càstig (Bulerías per Soleá) 16


TÍTOL: 4.444 Vegades, per exemple. AUTOR: Adolfo Cendran. ANY: 1975

CONTINGUT: Funda el 1967, al costat d'altres cantautors, el grup Cançó del Poble. A partir d'aquí es dedica a fer recitals en medis universitaris i obrers. Amb poemes de Miguel Hernández, Nicolás Guillen, León Felipe, Antonio Gómez ... fa aquest disc.

TÍTOL: Antologia musical AUTOR: Víctor Jara DATA: 2001

CONTINGUT: El disc pòstum de Víctor Jara és pròdig en autèntics himnes com Manifest, Quan vaig a la feina o la música que l'autor va posar al poema Vent del poble, de Miguel Hernández. Víctor sabia que els feixistes no li perdonarien les seves "cançons vermelles". No és casual que en els últims mesos de la seva vida rellegís obres del poeta antifeixista espanyol Miguel Hernández, massacrat als calabossos franquistes. Li agradava la seva poesia, ja que compartia les seves idees i sentiments. En l'ànima del cantant xilè es va gravar la poesia de Miguel Hernández "Vent del poble em porta ...". La cançó de Víctor expressa la fermesa de l'esperit del cantant, la seva emocionada lleialtat als companys i a la causa del poble.

17


TÍTOL: Nanas de la ceba AUTOR: Alberto Cortez ANY: 1989

CONTINGUT: Es llança amb Waldo de los Ríos a una aventura excepcional: musicar a Antonio Machado, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Villegas, Marqués de Santillana, Góngora i Miguel Hernández.

M. Hernández i el cinema: TÍTOL "VENTS DEL POBLE" MIGUEL HERNÁNDEZ. NACIONALITAT: Espanyola DIRECTOR: José Ramón Larraz ACTORS: Liberto Rabal, Silvia Abascal. FOTOGRAFIA: José García Galisteo ANY: 2002 CONTINGUT: Se segueix la trajectòria de Miguel Hernández des de la seva infància a Oriola, dedicat a tenir cura de les cabres, fins a la seva mort, poc després de finalitzar la Guerra Civil després de passar un llarg calvari per diferents presons franquistes. Enmig hi figuren les vivències que van ajudar a forjar el seu estil poètic, directe i proper a tot tipus de lectors: l’enfrontament amb el seu pare per culpa de la seva vocació poètica, l’amistat amb Federico García Lorca, el seu casament, i la tràgica mort del seu fill, les seves enemistats per motius polítics.

18


DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA DE SANT ANTONI-JOAN OLIVER

El Hombre acecha; Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Cátedra, 1984. P 834 Her

El Hombre y su poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2004. P 834 Her

Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos. Madrid: Ediciones de la Torre, 2007. IP 834 Her

Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her

El Rayo que no cesa. Madrid: Espasa-Calpe, 2007. P 834 Her

SERRAT, Joan Manuel. Miguel Hernández. Madrid: BMG, 2000. CD 091.7SER

Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE ES PODEN TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA

4 poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna. Valencia: Versos y trazos, 2006. IP 834 Her

Antología poética. Alicante: Aguaclara, 1991. P 834 Her

Antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1978. P 834 Her

Antología poética. Madrid: Castalia, 1998. P 834 Her

Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2007. P 834 Her

Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2009. P 834 Her

Antología poética. Madrid: Espasa, 2002. P 834 Her

Antología poética; El labrador de más aire. Madrid: Taurus, 1990. P 834 Her

Antología. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004. P 834 Her

Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Espasa Calpe, 1999. P 834 Her

Cantando a Miguel Hernández. Madrid: Factoría autor, 2006. CD 090.7A

19


Crónicas de la guerra de España. Barcelona: Flor del Viento, 2005. 9(46)"19" Her

GERENA, Manuel. Manuel Gerena canta con Miguel Hernández. Madrid: Alía, 2001. CD 090.7GER

El Hombre acecha; Otros poemas [1938-1939]; Cancionero y romancero de ausencias; Últimos poemas. Buenos Aires: Losada, 1963. P 834 Her

El Hombre y la poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2000. P 834 Her

Imagen de tu huella; El silbo vulnerado; El rayo que no cesa; Otros poemas; Viento del pueblo. Buenos Aires: Losada, 1973. P 834 Her

El Labrador de más aire. Madrid: Cátedra, 1997. P 834 Her

Me ha hecho poeta la vida: poemas de Miguel Hernández. Boadilla del Monte, Madrid: Ediciones SM, 2009. IP 834 Her

Miguel Hernández para niños. Madrid: Susaeta, 2000. IP 834 Her

Miguel Hernández: poesía. Barcelona: Plaza & Janés, 1999. P 834 Her

Miguel Hernández: poeto de l'popolo: poem-antologio. València: Generalitat Valenciana, 1988. NES Her

Obra completa. Madrid: Espasa-Calpe, 1993. P 834 Her

Obra poética completa. Bilbao: Zero, 1976. P 834 Her

Perito en lunas; El rayo que no cesa. [Madrid]: Alhambra, 1976. P 834 Her

Poemas de adolescencia; Perito en lunas; Otros poemas [1933-1934]. Buenos Aires: Losada, 1963. P 834 Her

Poemas de amor y de guerra. Madrid: El País, 2003. P 834 Her

Poemas de amor: antología. Madrid: Alianza, 2000. P 834 Her

Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her

Poesía y prosa de guerra y otros textos olvidados. Madrid: Peralta, 1977. P 834 Her

Poesías completas: 1933-1937. Barcelona: RBA, 2001. P 834 Her

Poesías de Miguel Hernández. México: Editores Mexicanos Unidos, 1992. P 834 Her

20


Poesías. Madrid: Taurus, 1980. P 834 Her

Poesie. Milano: Feltrinelli, 1962. P 834 Her

Prosas líricas y aforismos. Madrid: Ediciones de la Torre, 1986. N 834 Her

El Rayo que no cesa. Madrid: Sial, 2002. P 834 Her

La Savia sin otoño: antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1991. P 834 Her

El Silbo del dale: antología. Zaragoza: Edelvives, 2009. IP 834 Her

SERRAT, Joan Manuel. Hijo de la luz y de la sombra. Madrid: Sony , 2010. CD 091.7SER

Viento del pueblo. Barcelona: Lumen, 1977. P 834 Her

Viento del pueblo: antología poética. Madrid: Unidad Editorial, 1998. P 834 Her

Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her

Webgrafia http://amediavoz.com/hernandez.htm Pàgina web dedicada a difondre l’obra de Miguel Hernández. http://www.amigosmiguelhernandez.org/ pàgina web de la Asociación de amigos Miguel Hernández. http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/esp/hndzmigu/vientos.htm Pàgina web amb poemes de Miguel Hernández. http://www.infopoesia.net Pàgina web que conté poemes de diversos autors. http://www.jmserrat.com Web oficial del cantautor Joan Manuel Serrat amb poemes musicats de Miguel Hernández. http://www.los-poetas.com/a/miguel1.htm Pàgina web amb poemes de Miguel Hernández. http://www.mhernandez.narod.ru/sobrestesitio.htm Pàgina web dedicada a poeta D’Orihuela.

21


http://mhernandez-palmeral.blogspot.com/ Pàgina web multimèdia dedicada a difondre l’obra del poeta. http://www.centenariomiguelhernandez.com/ Pàgina web dedicada al centenari del naixement del poeta. http://ca.wikipedia.org/wiki/Miguel_Hern%C3%A1ndez_Gilabert Viquipèdia.

Dossier elaborat per la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver Març 2010

22


Dossier de Miguel Hernández