Issuu on Google+

GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER 175 anys de la seva mort

Poeta i narrador. Sevilla, 17 de febrer 1836- Madrid, 22 de desembre 1870


SUMARI

Biografia……………………………………………………………………………pàg. 3

La seva obra……………………………………………………………………….pàg. 7

Obres que podeu trobar a la biblioteca Sant antoni- Joan Oliver……………pàg. 11

Obres que podeu trobar a la xarxa de biblioteques …………………………..pàg 12

Webibliografia…………………………………………………………………… ..pàg.14

2


BIOGRAFIA Va nèixer a Sevilla, fill del pintor José Domínguez Insausti. La seva mare va ser Joaquina Bastida de Vargas. Pel costat patern descendia d'una noble família de comerciants d'origen flamenc, els Becker o Bécquer, establerta a la capital andalusa en el segle XVI; del seu prestigi en dóna testimoni el fet que posseïren capella i sepultura a la mateixa catedral des de 1622. La seva casa natal ja no existeix. Va ser batejat a la parròquia de Sant Llorenç Màrtir. Els seus avantpassats directes, començant pel seu mateix pare, José Domínguez Bécquer, van ser pintors de costums andalusos, i tant Gustavo Adolfo com el seu germà Valeriano van estar molt ben dotats per al dibuix. Valeriano, de fet, es va inclinar per la pintura. El pare va morir el 26 de gener de 1841, quan el poeta tenia cinc anys d'edat. L'any 1846, amb deu anys, Gustavo Adolfo va ingressar al Col·legi de Nàutica de Sant Elm, a Sevilla, on va rebre classes d’un deixeble del gran poeta Alberto Lista, Francisco Rodríguez Zapata, i va conèixer el seu gran amic i company d'afanys literaris Narciso Campillo. Però els germans Bécquer van quedar orfes, també de mare, l'any següent, el 27 de febrer de 1847, i van ser adoptats llavors per la seva tia María Bastida. Valeriano i Gustavo van estar sempre molt units, i van emprendre molts projectes i molts viatges junts. Es va suprimir el Col·legi de Nàutica, i Gustavo Adolfo va quedar desorientat. Se’n va anar a viure llavors amb la seva padrina Manuela Monahay, persona acomodada i de certa sensibilitat literària. A la seva biblioteca el poeta va començar a aficionar-se a la lectura. Va iniciar llavors estudis de pintura als tallers dels pintors Antonio Cabral Bejarano i Joaquín Domínguez Bécquer, oncle de Gustavo, que li va pronosticar "tu no seràs mai un bon pintor, sinó un mal literat", encara que el va estimular en els estudis i li va pagar classes de llatí. Després d'uns primers passos literaris (escriu en El trono y la nobleza de Madrid i en les revistes sevillanes La Aurora i El Porvenir) va traslladar-se a Madrid l'any 1854, amb el desig de triomfar en la literatura. Va patir una gran decepció i va sobreviure amb penes i treballs en la bohèmia d'aquells anys. Per guanyar alguns diners va escriure, en col·laboració amb els seus amics (Julio Nombela i Luis García Luna), comèdies i sarsueles com La novia y el pantalón (1856), amb el pseudònim de Gustavo García, satiritzant l'ambient burgès i antiartístic que l'envoltava, o La venta encantada, basada en

3


Don Quixot. Aquest any va viatjar amb el seu germà a Toledo buscant inspiració per al seu llibre Historia de los templos de Espanya. Per a ell va ser un lloc d'amor i de pelegrinatge. En aquell temps li interessaven el Byron de les Hebrew Melodies o el Heine de l’Intermezzo, que havia conegut a través de la traducció que Eulogio Florentino Sanz havia publicat l'any 1857 en la revista El Museo Universal. Va ser precisament aquest any, 1857, quan se li va declarar la tuberculosi que l'hauria d'enviar a la tomba. També aquest mateix any va gaudir d'una modesta ocupació dins de la Direcció de Béns Nacionals, però va perdre el lloc de treball, segons certa llegenda, en sorprendre'l el seu cap dibuixant. El seu pessimisme anava creixent dia a dia i només les atencions de la seva patrona a Madrid, de Valeriano i d’alguns amics el van ajudar per a superar la crisi. El mateix any va començar un ambiciós projecte inspirat per El geni del cristianisme de Chateaubriand: estudiar l'art cristià espanyol unint el pensament religiós, l'arquitectura i la història: "La tradició religiosa és l'eix de diamant sobre el qual gira el nostre passat. Estudiar el temple, manifestació visible de la primera, per fer en un sol llibre la síntesi del segon: heus ací el nostre propòsit". Però només es publicarà el primer tom de la seva Historia de los templos de Espanya, amb il·lustracions de Valeriano. Cap a 1858 va conèixer Josefina Espín, una bella senyoreta d'ulls blaus, i va començar a cortejar-la. No obstant això, ben aviat es va fixar en la que seria la seva musa irrenunciable, la germana de Josefina i bella cantant d'òpera Julia Espín, d'ulls negres, en la tertúlia que es feia a casa del seu pare, el músic Joaquín Espín y Guillén, mestre director de la Universitat Central, professor de solfeig al Conservatori i organista de la capella real, protegit de Narváez. Gustavo se’n va enamorar (deia que l'amor era la seva única felicitat) i va començar a escriure les primeres Rimes, com Tu pupila es azul, però la relació no va arribar a consolidar-se perquè ella tenia més altes ambicions i la disgustava la vida bohèmia de l'escriptor, que encara no era famós. Julia va donar nom a una de les filles de Valeriano. En aquesta època va començar a escoltar el seu admirat Frédéric Chopin. L'any 1860 va publicar Cartas literarias a una mujer on explica l'essència de les seves Rimas, que al·ludeixen a allò inefable. A la casa del metge que el tractava d'una malaltia venèria, Francisco Esteban, va conèixer la que seria la seva esposa, Casta Esteban Navarro. Van contraure matrimoni el 19 de maig de 1861. De 1858 a 1863, la Unió Liberal de O'Donnell governava Espanya i l'any 1860, González Brau, amb el suport del financer Salamanca, va

4


fundar El Contemporáneo, dirigit per José Luis Albareda i en què participaven redactors de la talla de Juan Valera. El gran amic de Bécquer, Rodríguez Correa, ja redactor del nou diari, l’hi va aconseguir un lloc de redactor . En aquest diari el poeta farà de tot: crònica de salons, política, literatura... fins que desaparegué l'any 1865; gràcies a aquesta remuneració van poder viure els noucasats. L'any 1862 va néixer el seu primer fill, Gregorio Gustavo Adolfo, a Noviercas, (Sòria), on la família de Casta posseïa béns i on Bécquer va tenir una caseta per al seu descans i recreació. Va començar a escriure forçosament per guanyar més diners per a la petita família i, fruit d'aquest intens treball, van néixer algunes de les seves Leyendas. Però l'any 1863 va patir una greu recaiguda en la seva malaltia, de la qual es va refer i va poder anar a Sevilla amb la seva família. D'aquesta època és el retrat fet pel seu germà que es conserva al Museu de Belles Arts de Sevilla. Treballava amb el seu germà Valeriano, però Casta no el suportava pel seu caràcter i pel fet que quasi sempre fos a sa casa seva. González Bravo, amic i mecenes de Gustavo, el va nomenar censor de novel·les l'any 1864 i Gustavo tornà a Madrid, on va exercir aquesta feina fins l'any 1865, amb vinti-quatre mil reals de sou. En aquest darrer any va néixer el seu segon fill, Jorge. L'any 1866 va ocupar novament el càrrec de censor fins l'any 1868. Aquest va ser un any horrible per a Bécquer: Casta li era infidel, l'original del seu llibre de poemes va desaparèixer i els disturbis revolucionaris el van portar a Toledo durant un breu temps. Al desembre d'aquest any va néixer a Noviercas el tercer fill de Bécquer, Emilio Eusebio. Aquest naixement va desencadenar una tragèdia conjugal: es deia que aquest últim fill era de l'amant de Casta. Hi havia, a més, constants discussions de Valeriano amb Casta. Després de passar una temporada a Toledo, va tornar a Madrid per a dirigir La Ilustración de Madrid, diari que acaba de fundar Eduardo Gasset amb la intenció que el dirigís Gustavo Adolfo i que hi treballés Valeriano de dibuixant. El 22 de desembre va morir Gustavo mentre a Sevilla hi havia un eclipsi total de sol. Una mica abans, al setembre, havia mort el seu germà Valeriano. Mentre agonitzava, va demanar al seu amic, el poeta Augusto Ferrán que cremés les seves cartes («serien la meva deshonra») i que publiquessin la seva obra («Si és possible, publiqueu els meus versos. Tinc el pressentiment que mort seré més conegut i d’una manera millor que viu»); va demanar també que tinguessin cura dels seus fills. Les últimes paraules van ser "Tot mortal". Els

5


seus amics Ferrán i Correa, per ajudar la família, es van posar immediatament a preparar l'edició de les seves Obres completes, que van sortir a la llum l'any 1871 en dos volums, augmentades en successives edicions. Les restes dels dos germans van ser traslladades l'any 1913 a Sevilla, on actualment reposen.

La noticia de la muerte de Gustavo Adolfo Bécquer en Gil Blas, 328 (25-XII-1870). Fotografía de Rafael Montesinos.

6


LA SEVA OBRA El moment històric en que viu Bécquer està marcat pel Realisme, un moviment literari que pretén allunyar-se del sentimentalisme romàntic precedent i retratar la societat on viu l’escriptor. Dins aquesta línia es troben autors com Campoamor, Tamayo y Baus, i Echegaray. Aquest moviment va evolucionar fins a donar lloc a l’anomenat Naturalisme, que volia fer de la literatura una ciència que expliqués el comportament humà. De fet, va arribar a convertir-se en una eina de denúncia social. Com a estil poètic, el realisme va heretar el virtuosisme formal i afectat del neoclassicisme. Hi va haver, però, alguns poetes (Augusto Ferran, Angel Maria Dacarrete, José Maria Larrea) que no es van sumar al moviment realista ni tampoc a la lírica romàntica de Zorrilla o Espronceda, molt retòrica i ampulosa, i es van inclinar per un lirisme intimista i senzill. Aquests autors són els predecessors de Bécquer. Per a molts, Bécquer és un post-romàntic, tant pels temes en què s’inspira la seva obra com per la seva concepció de la poesia. El moviment romàntic, que es va originar a Alemanya i Anglaterra i es va estendre durant la primera meitat del segle XIX, va buscar models molt allunyats dels clàssics: la literatura medieval, la poesia popular, la Bíblia, el passat històric i tot allò que resultés llunyà i exòtic.. Davant el racionalisme francès precedent, el Romanticisme aposta per la lliure expressió dels sentiments, proclama la absoluta llibertat de l’individu en política, moral i art, i manté una actitud idealista i rebel davant la realitat que molt sovint desemboca en la melangia, el desencís i la desesperació. La lírica serà el gènere preferit pels romàntics. Per a altres autors, el veritable valor de l’obra de Bécquer és la seva labor de prefiguració de la lírica moderna, amb importants connexions amb el presimbolisme francès. La seva concepció de la poesia i del que és la tasca del poeta, l’apropa a autors com ara Baudelaire. Per a Bécquer, la Poesia és un absolut, que existeix al marge i previament al poeta. Tal com ell mateix escriu en la resenya del llibre del seu amic Augusto Ferrán La Soledad: ...” Hay una poesía magnífica y sonora; una poesía hija de la meditación y el arte, que se engalana con todas las pompas de la lengua que se mueve con una cadenciosa majestad, habla a la imaginación, completa sus cuadros y la conduce a su antojo por un sendero desconocido, seduciéndola con su armonía y su hermosura. Hay otra, natural, breve, seca, que brota del alma

7


como una chispa eléctrica, que hiere el sentimiento con una palabra y huye; y desnuda de artificio, desembarazada dentro de una forma libre, despierta, con una que las toca, las mil ideas que duermen en el océano sin fondo de la fantasía. Las poesías de este libro pertenecen al último de los dos géneros, porque son populares, y la poesía popular es la síntesis de la poesía.”

En les seves Cartas literarias a una mujer, de 1860-1861, exposa els seus punts de vista sobre la poesia, que per a ell és “estética del sentimiento”. Bécquer deia sovint, citant a Lamartine, “la mejor poesia escrita es la que no se escribe”. El poema és per a Bécquer un pont, una partitura silenciosa. En la seva realitat essencial, el paper del poema escrit és servir de catalitzador de les emocions del lector, qui, en recrear alguna cosa semblant a l’emoció original, anima i trascendeix les fredes lletres de l’idioma comú. “Yo, en fin, soy ese espíritu, desconocida esencia, perfume misterioso de que es vaso el poeta”

Fragment de la Rima V La Rima VII expresa de forma molt concisa aquesta idea de la poesia com alguna cosa inefable, adormida, que el poeta fa sonar com les cordes d’una arpa. RIMA VII Del salón en el ángulo oscuro, De su dueña tal vez olvidada, Silenciosa y cubierta de polvo, Veíase el arpa. ¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas, como el pájaro duerme en las ramas, esperando la mano de nieve que sabe arrancarlas! ¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio así duerme en el fondo del alma, y una voz, como Lázaro, espera que le diga; “Levántate y anda”! L’altra raó per la qual autors com Dámaso Alonso i Jorge Guillén consideren Bécquer com a l’inici de la lírica moderna a Espanya és la renovació estilística que suposa, i que

8


l’allunya dels poetes romàntics, caracteritzats per una retòrica excessiva i grandiloqüent. L’estil de Bécquer és breu, concís i directe i el seu vocabulari, senzill. Les estrofes són curtes, i la rima, majoritàriament assonant, tal com més tard es pot trobar en poetes modernistes com ara Antonio Machado. Les Rimas,, publicades amb el títol inicial d’El libro de los gorriones, és una col·lecció de setanta-sis poemes breus en versos assonants. Els temes centrals de què tracten són la mort, l’amor i la creació poètica.

RIMA LIII Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus cristales jugando llamarán. Pero aquellas que el vuelo refrenaban tu hermosura y mi dicha a contemplar, aquellas que aprendieron nuestros nombres... esas...¡ no volverán!. Volverán las tupidas madreselvas de tu jardin las tapias a escalar, y otra vez a la tarde aún más hermosas sus flores se abrirán. Pero aquellas, cuajadas de rocio cuyas gotas mirábamos temblar y caer como lágrimas del dïa... ésas... ¡no volverán! Volverán del amor en tus oidos las palabras ardientes a sonar; tu corazón de su profundo sueño tal vez despertará Pero mudo y absorto y de rodillas como se adora a Dios ante su altar, como yo te he querido...; desengáñate, así... no te querrán!

9


LLEGENDES Les llegendes de Bécquer van ser publicades entre els anys 1858-1864. Són relats escrits en prosa poètica, inspirats en la tradició popular. Gran part de les llegendes es situen a l’època medieval, d’altres en altres moments històrics, però en tots els casos, Bécquer utilitza aquest passat històric com a fons escenogràfic, que li permet construir un ambient d’irrealitat a partir del qual introdueix l’element sobrenatural, màgic i misteriós. El més característic de les llegendes és el lirisme i la plasticitat del seu llenguatge. •

El caudillo de las manos rojas, 1858.

La cruz del diablo, 1860.

La ajorca de oro, 1861.

El monte de las ánimas, 1861 .

Los ojos verdes, 1861

Maese Pérez, el organista, 1861.

Creed en Dios, 1862.

El rayo de luna, 1862.

El Miserere, 1862.

Tres fechas, 1862.

El Cristo de la caravela, 1862.

El gnomo, 1863.

La cueva de la mora, 1863.

La promesa, 1863.

La corza blanca, 1863.

El beso, 1863.

La Rosa de Pasión, 1864.

10


OBRES QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA DE SANT ANTONI – JOAN OLIVER

NARRATIVA •

Desde mi celda: cartas literarias Madrid: Espasa-Calpe, 2000 N834 Bec

Leyendas Barcelona: Crítica, 2001 N Bec

Leyendas Madrid: Cátedra, 2006 N Bec

Leyendas Madrid: Anaya. 2006 434.2 Bec

POESIA •

Rimas; y leyendas Madrid: Anaya, 2006 P834 Bec

Rimas Madrid: Cátedra, 2002 P834 Bec

Gustavo A. Bécquer para niños Madrid: Ediciones de la Torre, 2001 IP834Bec

11


OBRES QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA NARRATIVA • • • • • • • • • • • • • • • •

Cartas desde mi celda Barcelona : Ediciones 29, 1997. N 834 Bec La Cruz del diablo ; y Creed en Dios Barcelona : Edosa, 1958. JNBec La Cruz del diablo Madrid : Santillana, 1999. 434.2 Bec Desde mi celda Madrid : Espasa-Calpe, 1972. N 834 Bec Desde mi celda Madrid : Cátedra, 2002. N 834 Bec Desde mi celda: cartas literarias Madrid: Espasa Calpe, 2000. N 834 Bec Las Leyendas de Bécquer Granada: Mágina, 2009. N Bec Leyendas Madrid : Anaya, 2002. JN Bec Leyendas Madrid : Espasa Calpe, 2005. N Bec Leyendas Barcelona: Mateu,1959 . N Bec Leyendas Madrid: Cátedra, 1998. N Bec Leyendas; y Rimas Barcelona: Edebé, 1991. N Bec Los ojos verdes y otras leyendas Madrid: Montena,1988. NBec Obras Barcelona: Mateu, 1959. 834.0 Bec Poética, narrativa, papeles personales Madrid: Alianza, 1970. N 83Bec Siete leyendas y una carta Madrid: Anaya, 2001. JN Bec

POESIA • • • • • • •

Antologia de rimas y leyendas; Cartas desde mi celda Barcelona: Libanó, 2002. P834 Bec Rimas y ; Leyendas ; Cartas desde mi celda Barcelona: Planeta, 2004. P834 Bec Rimas completas Paris : A. Lemerre, 1920. P834 Bec Rimas Madrid : Renacimiento, 1926. P834 Bec Rimas Barcelona: Octaedro, 2002. P 834 Bec Rimas; Leyendas; Cartas desde mi celda Barcelona: Planeta, 2000. P 834 Bec Rimas ; y Leyendas Madrid : Suma de Letras, 2003. P 834 Bec

ADAPTACIONS PER A INFANTS • • • •

Gustavo Adolfo Bécquer para niños Madrid : Susaeta, 2000. IP 834 Bec La cruz del diablo Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2004. I***Bec Leyendas románticas Barcelona: Toray, 1981. I**Bec El Monte de las ánimas Madrid : SM, 2009. IC Bec

12


• •

Poesía romántica Madrid : Anaya, 2000 . IP 834 Poe Leyendas de Bécquer contadas a los niños Barcelona : Edebé, 2008. IN834Bec

ENREGISTRAMENTS SONORS • • • • • • • •

La Ajorca de oro S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 14 Cantando a Rosalía de Castro y G. A. Becquer Madrid : Factoría autor, cop. 2006 CD 090.7A La Creación S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 12 La Cruz del diablo S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 14 Leyendas S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 13 Maese Pérez el organista S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 13 Los Ojos verdes S.l. : AudioLibro.org, 2009 CD 6.BEC 14 Rimas Warrington : Hedras, cop. 2002 CD 6.BEC 12

13


WEBGRAFIA    _ http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/becquer/ _ http://www.xtec.es/~jcosta/ _ http://www.spanisharts.com/books/literature/mxixpro.htm _ http://es.wikipedia.org/wiki/Gustavo_Adolfo_B%C3%A9cquer _ http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1452 _ http://www.tinet.cat/~mpl/becquer/becquer.htm _ http://www.los‐poetas.com/ _ http://www.swarthmore.edu/Humanities/mguardi1/espanol_11/becquer.htm _ http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/PROPUESTAS_LECTURA/BECQUE  R/caza_becquer.htm

            Dossier elaborat per la Biblioteca Sant Antoni‐ Joan Oliver  Març, 2011   


Gustavo Adolfo Bécquer