Page 1

K.L. reich

inicial 1

Joaquim Amat-Piniella se suma, amb K.L. Reich, a l’esforç de molts super vivents dels camps nazis per deixar testimoni de la seva experiència extrema. Per fer-ho, tria la forma novel·lada.

L’escriptura literària permet aprofundir en aspectes que la investigació històrica dóna per descomptats; anar més enllà de les xifres i els noms i descriure la vida quotidiana, les sensacions, el patiment concret, la vivència personal i intransferible. El seu doble caire de testimoni històric i de reflexió novel·lada en fa un text singular dins de la literatura sobre camps de concentració escrita per republicans espanyols.


inicial 2

“Tot recordant la sang vessada per tots els pobles i pels milions d’éssers humans massacrats pel feixisme nazi, jurem no abandonar mai el camí que ens hem marcat. Sobre la base d’una comunitat internacional, volem aixecar als soldats de la llibertat que han caigut en aquesta lluita sense treva, el monument més bell: EL MÓN DE L’HOME LLIURE”. (Darreres paraules que van jurar els exdeportats antifeixistes en ésser alliberat el camp de Mauthausen).


inicial 3

Joaquim Amat Piniella neix a Manresa, el 22 de novembre de 1913. De ben jove, exerceix el periodisme i participa activament en la vida cultural, social i política de la ciutat. L’octubre de 1936, s’incorpora a l’exèrcit republicà. Perduda la guerra, decideix marxar del país. Capturat per l’exèrcit alemany, l’estiu de 1940, Amat-Piniella és traslladat, amb altres companys republicans, a Àustria, sota l’etiqueta d’apàtrida. Entra a Mauthausen el 27 de gener de 1941 i aconsegueix sobreviure-hi. El 6 de maig de 1945 el camp és alliberat per les tropes americanes. En sortir de Mauthausen, s’instal·la a Andorra on escriu la seva novel·la més coneguda, K.L.Reich, un testimoni colpidor de la seva experiència als camps d’extermini nazis. Torna a Catalunya, el 1946, i s’instal·la a Barcelona. Escriu algunes novel·les, que aconsegueix publicar no sense dificultats. Mor a a la Ciutat Sanitària de Bellvitge, l’any 1974.


K.L. reich

expo 1

la veu de l’infern nazi

La novel·La de Joaquim AmatPiniella sobre la deportació dels republicans als camps nazis


expo 2

El fred, la por, els crits en una llengua estranya i un recompte inacabable donen la benvinguda a un grup de presoners republicans en arribar a un camp de concentració nazi.

“ Els guardians no havien parat d’escridassar i fustigar durant tot el camí, la marxa havia estat viva, i alguns havien rebut de valent; no és estrany, doncs, que a l’entrada del camp, el cansament i l’angoixa es reflectissin en l’expressió, en el caminar i en el silenci de la multitud”.


expo 3

Obeir, evitar els càstigs, buscarse una feina a cobert és essencial per resistir en un entorn hostil i cruel, on la vida ha perdut tot el seu valor, on la mort, sovint, esdevé alliberament.

“- Acabeu d’entrar en un camp d’extermini alemany -digué-. Ací es ve a treballar i a obeir i, com és natural, no podreu pas protestar com és costum vostre. Tot està prohibit per a vosaltres i els càstigs són molt severs. Recordeu sempre que la més petita relliscada es paga amb la vida”.


expo 4

La seva habilitat com a dibuixant pornogràfic permet l’Emili sobreviure durant més de quatre anys l’infern del camp de concentració nazi, mentre el seu amic Francesc s’esforça per mantenir els seus ideals en un entorn deshumanitzat.

“ - Només sento un gran fàstic, un fàstic absolut. - Cal aguantar. - És que no puc més -esclatà l’Emili-. No puc més, saps? Estic fart de pintar indecències i de contemplar passivament com els altres es moren sense remei. Va engrapar la làmina a mig fer i l’esquinçà amb fúria. - Em faig vergonya a mi mateix. Per què sóc tan covard i no dic a l’oficial que aquestes porqueries se les dibuixi ell? - Què hi guanyaries?”


expo 5

La netedat i l’ordre aparents fan més cruel i inhumà l’embrutiment general dels habitants del camp, tant en termes físics com morals.

“A l’hora d’anar a dormir, l’enrabiat Blockälteste havia disposat un cubell d’aigua freda a l’entrada de la barraca, bo i anunciant que hi hauria ‘revista de peus’. Quatre-cents homes havien de rentar-se amb aquella mateixa aigua, sense sabó ni tovalloles. En havent passat el primer centenar, el cubell contenia quatre dits de fang espès. La gent es fregava els peus amb saliva o amb orins. Una petita emmascara, una durícia lleugerament més fosca que la pell normal, podia ser motiu d’un joc de bastonades”.


expo 6

Aconseguir menjar es converteix en una obsessió per aplacar una gana que és persistent, que no remet, que ocupa tots els pensaments i totes les energies.

“(...) flairava com un gos els pots de les escombraries del recinte exterior destinat a la guarnició a la recerca, entre pols, palles, serradures i cendra, d’un grapadet de peles de patata o d’una crosteta de pa ja florit”.


expo 7

La mort és una presència constant al camp, que acompanya els presoners en totes les seves activitats. Arbitrària, capriciosa i injusta, apareix en qualsevol moment, en qualsevol racó.

“- La gasolina no m’arribarà– digué l’infermer de la bata blava. - Fes les dosis més petites -respongué el metge SS-. Amb menys també moren. - Triguen més i pateixen molt. - No importa. Redueix les dosis”.


expo 8

Els presoners són mà d’obra que s’explota fins a l’extenuació; el treball, al camp, és una forma més d’extermini.

“Deu vagonetes cada tren, un centenar de pedres cada vagoneta i, damunt mateix, els kapos amb el seu aspre esgaripar, brandant la matraca de goma, despietats, sense concedir treva als seus subordinats”.


expo 9

cal sobreviure per poder reclamar, més tard, justícia. És la solidaritat, individual o organitzada, que permet salvar vides, fer suportable el captiveri.

“ - Ja són aquí! Els americans! Ja vénen! Ja som lliures! Els tancs! Els qui no tenien prou força per caminar s’arrossegaven. Amb les corredisses molts perdien els sabatots de fusta. Alguns llençaven enlaire els seus casquets ratllats o es descosien a estiregassades els números de roba que duien al pit.”

Profile for Biblioteca Poble Sec

Dossier Exposició Joaquim Amat-Piniella  

Dossier Exposició Joaquim Amat-Piniella. Biblioteca Poble-sec-Francesc boix. Abril 2013

Dossier Exposició Joaquim Amat-Piniella  

Dossier Exposició Joaquim Amat-Piniella. Biblioteca Poble-sec-Francesc boix. Abril 2013

Advertisement