Precisament a l’any 1960, es va començar a publicar “El Capitán Trueno Extra”, que va tenir un èxit extraordinari, el seu promotor va ser Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut popularment com Ambrós. Les publicacions del Capitán Trueno van tenir un èxit considerable, però va arribar un moment en què Ambrós havia de treballar sota pressió, ja que s’havien d’elaborar un nombre considerable de dibuixos, i va decidir plegar. Llavors es van buscar diferents dibuixants que seguissin la mateixa línia de dibuix, podríem dir que el Capitán Trueno va arribar a tenir entre cinquanta i seixanta dibuixants diferents.
Un altre aspecte que s’explica en el documental, és que va arribar un moment, en què l’Editorial Bruguera va haver de descontextualitzar les historietes, és a dir fer que les histories que s’explicaven en els seus còmics, passessin en indrets imaginaris, i no en ciutats o espais reals. El motiu d’aquest canvi de plantejament, es va fer per tal d’evitar problemes i confusions, ja que una vegada hi van haver alguns malentesos arran de la publicació d’una historieta de còmic.
També al llarg de la trajectòria de la Bruguera, hi va haver un moment en què diferents dibuixants van decidir reclamar els seus drets d’autor a la editorial Bruguera, entre d’altres qüestions. El cas és que es va crear un malestar dins de l’empresa, llavors alguns dels dibuixants van voler abandonar l’editorial Bruguera, per fundar ells sols una altra editorial, anomenada “Tio Vivo”. Al senyor Bruguera no li va agradar aquest fet, i volia que aquells dibuixants retornessin a la seva editorial, finalment ho va aconseguir, perquè sembla ser que va pagar una gran quantitat de diners a aquests dibuixants que havien marxat.
Al llarg del documental, veïns i ex-treballadors de la Bruguera, expliquen com era el dia a dia, quan aquesta editorial estava en funcionament. Moltes persones recorden que durant alguns dies laborables, hi havia molt moviment, bàsicament perquè diversos camions anaven a descarregar rotlles de paper a l’editorial, per tal que posteriorment poguessin imprimir les diferents publicacions. Segons els testimonis d’alguns extreballadors, els amos de la Bruguera tenien un caràcter molt social envers els treballadors i les seves respectives famílies, oferia espais propers a l’empresa on aquests membres es poguessin trobar els dies de festa per fer activitats de lleure, així com també els dissabtes donaven festa als treballadors (en aquell temps sembla que no era tant habitual aquest fet), i també ajudaven a algunes viudes de treballadors de l’empresa.
22