Page 1

1


FONS ESPECIAL JOSEP MARIA SUBIRACHS

Dossier el·laborat per la Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot

abril 2014


Biografia (Informació extreta de: Espai Subirachs, www.subirachs.cat)

Josep Maria Subirachs (1927-2014) neix al barri del Poblenou, fill d'una família de classe obrera. La situació econòmica a la postguerra l’obliga a renunciar a fer estudis d’arquitectura i, amb catorze anys, comença a treballar al taller d'un daurador aficionat a l'escultura, a la vegada que modela figures de fang. De jove treballa als tallers dels escultors Enric Monjo i Enric Casanovas. Del primer adquireix coneixements tècnics i el segon exerceix sobre ell un profund mestratge. La influència de Casanovas és palesa en les obres primerenques del jove escultor, encara que l’estilització de les figures que mostra en la seva primera exposició individual, celebrada el 1948 a Barcelona, ja apunta trets de la seva etapa expressionista. El 1950 Subirachs funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup Postectura, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1951 es trasllada a estudiar a Paris amb una beca de l'Institut Francès i tres anys més tard va a viure a Bèlgica fins a l'any 1956, on investiga i Cadaqués, 1947. Terracota, exemple del caràcter mediterranista de l'època. estudia l'obra dels artistes avantguardistes. Exposa sol i en grup a Brussel•les, Bruges, Knokke i a la Biennal d'Anvers del 1955. És a partir d’aquest moment, quan percep que té possibilitats de poder viure de la seva obra, que es converteix en un escultor professional. De l’expressionisme deriva cap a l’abstracció, en un procés cap a un estil personal que, cap al final dels anys cinquanta, el porta a interessar-se pel ferro. A la mateixa època treballa amb altres materials —pedra, bronze, coure, formigó, fibrociment, gres, fusta—, tractant de ressaltar de cadascun les qualitats plàstiques dels seus variats colors, estructures i textures. Entre el 1957 i el 1960 Subirachs inicia la seva important aportació en el camp de l’escultura pública. Concretament, el 1957 fa una escultura destinada a l'entrada dels jardins Mundet de Barcelona. Es tracta de la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona. L’any següent es col·loca a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona el relleu Les Taules de la Llei, realitzat en col·laboració amb el ceramista Antoni Cumella. i el 1960 provoca apassionades polèmiques amb l’obra Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta. Durant el mateix període treballa al santuari de la Virgen del Camino, inaugurat el 1961 a Lleó, on fa les tretze monumentals figures de bronze de la façana, quatre portes també de Forma 212, 1957. Peça significà un pas decisiu de Subirachs en bronze i diversos elements per a l'interior del l’evolució cap a l’abstracció. 3


temple. Aquest conjunt monumental, culminació de l’etapa expressionista de l’escultor, ha estat considerat una fita en la renovació artística espanyola del segle XX. Durant aquell període fa obres en ferro tot recuperant la tradició del Modernisme.

Façana del santuari de la Virgen del Camino, 1961. Tretze grans figures de bronze representen la Verge, al centre, i els dotze apòstols amb les flames de l’Esperit Sant sobre els seus caps.

Cap a la meitat de la dècada dels seixanta experimenta un canvi important, introduint nous elements de la realitat que obren una etapa que té una clara continuïtat fins avui. També introdueix temes com la confrontació home-dona o els seus característics positiu-negatiu. A partir d'aquella etapa crea nombroses obres per als espais públics de diverses ciutats: Barcelona, Mèxic, Dallas, Anvers, Seül, San Francisco... El 1986 Subirachs rep un encàrrec d’extraordinàries proporcions, la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, l’obra emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí. Subirachs dedica gairebé vint anys (1987-2005) al conjunt, que es podria considerar síntesi i culminació de la seva carrera escultòrica, integrat per més d’un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze.El 2004 Subirachs inicia una nova etapa en la qual es dedica preferentment a la pintura. Els temes o motius del seu univers iconogràfic són recreats servint-se d’una tècnica diferent. Artista polifacètic, Subirachs no solament s’ha expressat mitjançant la creació tridimensional, sinó també gràcies a altres tècniques com la pintura, el dibuix, l’obra gràfica (aiguafort, punta seca, Porta de Getsemaní, 1995. serigrafia i litografia), el tapís, la il·lustració de llibres, l’encunyació de Porta Nord de la façana de la medalles i el disseny de joies i d’elements utilitaris. Passió del Temple de la Ha rebut innumerables distincions, entre les que figuren la Creu Sagrada Família, dedicada a l'oració a l'hort de Getsemaní. de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1982; la distinció el 1987 Personnalité de l'Année a Paris per la seva aportació en el món de les Arts; la consideració d'Artista Català viu més important del segle XX, segons enquestes realitzades per La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Enciclopèdia Catalana el 1997; la Medalla d’Or al Mèrit en les 4


Belles Arts, atorgada pel Ministeri d’Educació i Cultura de l’Estat espanyol el 1998, per la seva destacada trajectòria professional; i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, el 2011. Des del 2003 Josep Maria Subirachs tornà a ser veí del barri de Vallcarca i els Penitents a Barcelona, instal·lant-se de nou a la casa taller, projecte de l’arquitecte Antoni de Moragas a la carretera de l’Arrabassada. Per aquesta raó, ell i la seva família van decidir fer una donació d'alguns títols que parlen d'ell i la seva obra, que conformen el Fons especial J.M. Subirachs. Durant els darrers anys de la seva vida, Josep Maria Subirachs no es va poder dedicar L'absent, 2006, acrílic sobre taula. En aquesta obra pictòrica activament a l’art a causa d’una malaltia adapta un dels seus termes recurrents, fer present una figura a través del seu buit i no, en canvi, per mitjà de la seva presència. neurodegenerativa. Va morir a Barcelona, a l’edat de vuitanta-set anys, el dia set d’abril de l’any 2014.

5


Bibliografia ·Borot, Marie-France. Subirachs: le dur désir de créer [2ª ed. revisada i augmentada]. Barcelona: Mediterrània, 2004. ·Carreira, Manuel, fot.; Lobo, Ricard, text. Sagrada Família: la façana de ponent. Barcelona: Mediterrània, 2007. ·Cirlot, Lourdes. Subirachs. Barcelona: Artur Ramon editor,1990. ·Corredor-Matheos, José. Subirachs. Barcelona: Polígrafa, 1975. ·Espriu, Salvador. Món de Subirachs. Vic: Edipoies [etc.], 1984. ·Espriu, Salvador. Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos. Vic: Edipoies [etc.], 1985. ·Férrin, Ana María. El tacto y la caricia: Subirachs. Masnou: Experiencia, 2011. ·Fontanals, Imma; Iriarte, Joan, fot. Subirachs a la Sagrada Família [2ª ed. revisada i augmentada]. Barcelona: Mediterrània, 2004. ·Garcia, Josep Miquel. Del Modernisme a la modernitat. Artistes de l’escola catalana. Barcelona: Mediterrània, 2009. ·Iriarte, Joan. Subirachs a la Sagrada Família, esculturas 1987-1991. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. ·Sarró, Maite; Bayés, Pilarín. Petita història de Josep Maria Subirachs. Barcelona: Mediterrània, 1996. ·Subirachs a Montserrat. Barcelona: Mediterrània, 2007. ·Subirachs: analogías, dualidades, oposiciones: La Lonja, Zaragoza, 14 septiembre - 31 octubre 2010. Barcelona: Mediterrània, 2007. ·Subirachs, Josep Maria. L'art és l'erotisme de la història: l'alfabet simbòlic de Subirachs. Barcelona: Mediterrània, 2003. ·Subirachs, Josep Maria. La Torre de Babel i altres textos. Vic: Eumo editorial, 1989. ·Subirachs, Josep Maria. Quadern de taller: 1954-1987. Vic: Eumo, 1987. Subirachs, Josep Maria. Quadern de la façana de ponent. Vic: Eumo, 1990. ·Subirachs, Josep M. Subirachs. Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, DL 1974. ·Subirachs, Josep M. Subirachs: 50 ans de dessins: Paris, du 11 mars au 30 avril 2004: [catalogue de l'éxposition]. Paris: Maison de la Catalogne ; Barcelona: Mediterrània, 2004. ·Subirachs, Josep Maria. Subirachs a Barcelona. Barcelona: Mediterrània: Ajuntament de Barcelona, 2012. ·Subirachs-Josep Maria. Subirachs a Catalunya: obra en espais públics. Barcelona: Mediterrània, 2006. ·Subirachs, Josep M. Subirachs: dibuixos. Sant Cugat del Vallès: Canals Galeria d'Art, DL 1987. ·Subirachs, Josep M. Subirachs en General Optica. Barcelona: Mediterrània, 2001. ·Subirachs, Josep M. Subirachs: idea, matèria, forma: del 29 de juny al 9 de setembre de 2001: [catàleg de l'exposició] / [textos: Judit Subirachs Burgaya, Pilar Vélez]. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 2001. ·Subirachs, Josep M. Subirachs: sculptures et dessins: mai-juin 1984: [catalogue de l'éxposition]. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1984. ·Subirachs, Josep M. Subirachs: works from 1949 to 1995. Barcelona: [s.n.], 1995. 6


·Subirachs: volums, textures, símbols: obres de 1953 a 2002: del 21 de febrer a 11 de maig de 2003: Sala Verdaguer... : [catàleg de l'exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2003. ·Vélez, Pilar. Aproximació a l'obra gràfica de Subirachs. Barcelona: Mediterrània, 1993.

7


Adreça: Pg. Vall d'Hebron, 65-69 08035 Barcelona Contacte: Tel. 93 211 23 51 Fax. 93 211 91 58 Correu electrònic: b.barcelona.pe@diba.cat Web: www.bcn.cat/bibpenitents Facebook: www.facebook.com/bibpenitents Issu: www.issuu.com/bibpenitents Horari: Matí: dm./dj./dv./ds de 10 a 14 h. Tarda: dl./dm./dc./dj./dv. de 16:00 a 20:30h. Horari d'estiu: del 24 de juny al 24 de setembre, dissabtes tancat. Agost tancat.


Josep Maria Subirachs  

Fons especial

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you